Full lambda 03 febrer 2008 by Lambda València

número 03 • Febrer - Març 2008

Pels teus drets, el 9 de març, no

vota!

falles... i

I a més, en aquest número… Per fi tenim tots els drets: la transsexualitat en la sanitat pública! Entrevistem els xics de Lo que surja en exclusiva Ofelia Vila ens parla de la importància del Dia de la Dona On anirem en Pasqua? Ací, les millors propostes!

4 6

Per fi: transsexualitat a la seguretat social JL Lázaro: “Lo que surja s’acomiadarà amb la tercera temporada” Sí, sóc gai Per què el 8 de març?

10 17 18 21

Reflexions preelectorals

Eleccions ’08: defensa els teus drets

Les falles també són nostres!

Viatges lgtb: l’exili en falles

Crònica rosa

Notícies LGTB

De ruta per… ROMA

Agenda

La Taquilla

Què és el fulllambda

El fulllambda és un òrgan d’expressió del Col·lectiu Lambda, entitat que no necessàriament es fa càrrec de les opinions vessades en les seues pàgines. El fulllambda és una publicació gratuïta i està totalment prohibida la seua venda. La reproducció per qualsevol mitjà dels seus continguts està permesa sempre que es faça menció del seu origen. EDITOR: Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. REDACCIÓ: C/ St. Dionís, 8-1. 46003 València. · Telf.: 963912084 – INFOROSA: 963913238 · www.lambdavalencia.org EQUIP DE REDACCIÓ: Nemo, Jorge Morcillo, Miquel Oltra, Pere Terzero, Mary K. del Carme, Josep Delgado, Pau Vendrell. COORDINACIÓ: Pau Vendrell. COL·LABORADORS: Juan Vicente Aliaga, Ofelia Vila, Martín Berenguer. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Nemo. IL·LUSTRACIONS: Joselupop, Sergio Montal, Nosval, Joel Maldonado. PORTADA: Eugenio Vizuete. PUBLICITAT: Karlos Ros (607.868.533). Podeu fer-nos arribar les vostres suggerències, opinions o textos per a publicar a l’adreça electrònica: full.lambda@lambdavalencia.net. El fulllambda es reserva el dret a no publicar textos amb continguts ofensius o de caràcter antidemocràtic, així com per raons d’espai. Així mateix, es reserva el dret a modificar els textos per adequar-los a l’espai escaient.

Depòsit legal: V-4395-2007 disseny i impressió: DISEÑARTE

Aquesta publicació rep l’ajuda de la Conselleria de Cultura i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

“Imprés en paper ecològic”...

Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals C/ St. Dionís, 8-1. 46003 València • Telf.: 963912084 – INFOROSA: 963913238 • www.lambdavalencia.org Nova adreça a partir d’abril: C/ Vivons, 266 46006 Russafa - València

editorial Aquests mesos de febrer i març ens sobrevenen amb una agenda ben atapeïda. I sobretot pel que fa al març. Novament tenim unes eleccions al davant. Una cita del tot imprescindible i en la qual, des d’aquestes pàgines, us emplacem a participar. Ara més que mai, hem de ser conscients de quin ha sigut el nostre recorregut fins que hem aconseguit gaudir dels mateixos drets que els heterosexuals. Perquè la igualtat no és cap regal que ens hagen concedit uns quants polítics; hem lluitat per ella amb la tenacitat i la coordinació de milers d’activistes que no s’han cansat mai de treballar perquè la classe política, les organitzacions socials i, en general, tota la ciutadania entenguera que fer justícia era tan fàcil com s’ha demostrat en aquesta legislatura que ara

s’acaba. El matrimoni no ho és tot, però sí és una base ben sòlida –la de la igualtat legal- per a continuar reivindicant la igualtat social. I amb el nostre vot haurem de deixar clar que no volem que ningú ens arrebate eixe dret. Les persones transsexuals també hem de tindre clar qui s’ha posicionat del nostre costat (i qui no) a l’hora de fer-nos la vida una mica més fàcil. Ratlla la crueltat la hipocresia que han mantingut certs partits polítics votant -ara sí, ara no- en contra dels nostres drets com a part de la ciutadania. Tampoc permetrem que continuen jugant amb nosaltres. Ara, però, també és moment d’alegria després que la Generalitat s’haja compromés a incloure el procés transsexualitzador en la sanitat pública. Ens ha costat

molts anys de lluita però finalment, també nosaltres, som ciutadans i ciutadanes de primera, amb els mateixos drets assistencials coberts. I enmig de les reivindicacions, i després de les eleccions… vindrà la festa! Les falles tornen a fer-se presents en la vida d’aquesta ciutat i de totes les persones que l’habiten o la visiten. Serà una oportunitat més per a passar-nos-ho d’allò més bé, nosaltres, les falleres lesbianes i els fallers gais, així com tots aquells que ens acostem a la Festa per antonomàsia del cap i casal. Aquests són només alguns dels punts que tractem en aquest número del Full Lambda. La resta us espera al llarg de les pròximes pàgines.

CaRtEs Sóc professor d’Educació Plàstica i Visual i Dibuix Tècnic de l’IES d’Orpesa i estic molt content perquè m’encanta veure com el món de la diversitat (en particular lgtb) s’obri camí a pesar dels prejudicis i les males intencions d’alguns sectors conservadors. Malgrat l’agressió homòfoba a dues lesbianes l’estiu passat a la platja d’aquesta localitat de la Plana Alta -cosa que em va fer mirar el poble de reüll només arribar-hi- estic ben orgullós de l’IES on treballe: de l’alumnat que ha passat per les meues classes i de quasi tot el professorat. Quasi tothom és un bon exemple de respecte cap a la diferència lgtb. En posaré uns exemples. Abans de les vacances de nadal, i enmig de classe, un alumne de 1r d’ESO em preguntà si jo també celebraria els nadals tot i no ser catòlic. Li vaig respondre que celebrava el cap d’any i també participava de sopars familiars. Després em preguntà si la meua dona em faria cap regal, a la qual cosa vaig respondre que jo no tenia ni dona, ni nóvia. Aleshores una veu digué “doncs el teu nóvio?” i llavors vaig explicar que jo tenia marit. Després d’un silenci generalitzat començàrem un xicotet debat mentres pintàvem amb témperes; em preguntaren de tot sobre ell -“és guapo?”, “tens una foto d’ell?”, “on treballa?”, “ voleu adoptar?”- i fins i tot volien conéixer-lo...“Però, qui fa de xic i de xica en la vostra relació?” Sí, aquesta és una de les preguntes estrela i ara, almenys, ja els ha quedat clar que som dos xics que senzillament s’estimen i s’han casat. En fi… com es nota que la nostra societat no ha deixat encara de ser patriarcal, masclista i heterocentrada. Bo, ja podeu veure com de transversarls són les nostres classes! Més encara amb l’alumnat de 3r i 4t d’ESO i batxillerat, els quals molt sovint raonen sobre temes lgtb com ara adopció, matrimoni, eixida de l’armari, però també d’altres com ara el respecte al nostre patrimoni lingüístic, cultural o natural. Una de les conclusions més importants que he pogut traure en aquests quatre mesos de docència és que l’alumnat és molt curiós. Això implica que vol aprendre i saber cada vegada més, cosa en la qual a mi m’agrada col·laborar. Va pels meus alumnes: el futur d’una societat més digna, plural, respectuosa i, sobretot, més lliure. A ells els desitge molt d’ànim durant la segona i tercera avaluació i també per a canviar el món, com també fem des de Lambda a poc a poc. Víctor Parral Sánchez

Podeu enviar les vostres cartes a full.lambda@lambdavalencia.net. La redacció del Full Lambda es reserva el dret a retallar el contingut de les cartes quan aquestes excedisquen les 30 línies, així com a descartar qualsevol escrit insultant, homòfob, trànsfob o que, en general, atempte contra la integritat de les persones.

fulllambda

Enhorabona: accés a la sanitat pública per a tothom! El secretari autonòmic de Sanitat, Luis Rosado, ha informat sobre la posada en marxa de la unitat multidisciplinària que atendrà les persones transsexuals. Així ho ha anunciat en la reunió mantinguda amb Luisa Notario, coordinadora general del Col·lectiu Lambda. D’aquesta manera es veu acomplida una de les principals demandes d’aquesta entitat al Govern Valencià des de fa més de 8 anys. REDACCIÓ La cita va tindre lloc en la Conselleria de Sanitat, el passat 30 de gener. Els actors convidats: Luisa Notario, coordinadora general del Col·lectiu Lambda i Àlec Casanova, membre del Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat del Lambda. Ells dos van ser els primers a rebre la notícia que ens tenia preparada el secretari autonòmic de Sanitat, Luis Rosado: la posada en funcionament de set Unitats Multidisciplinàries d’atenció integral a la transsexualitat al llarg de tot el País Valencià. En elles es prestarà l’atenció sanitària integral específica, que contempla l’atenció psicològica, endocrinològica i diverses intervencions de cirurgia de reassignació sexual, excepte la genital, que es

realitzarà en els hospitals de referència que es marquen a l’estat espanyol. Segons ha declarat Luisa Notario, “amb la inclusió de l’atenció sanitària a les dones i homes transsexuals en la sanitat pública valenciana, s’acaba amb una greu situació de discriminació i de patiment per a aquestes persones; estava en mans de la Conselleria de Sanitat acabar amb això”. A eixes afirmacions s’ha afegit Àlec Casanova, qui ha assegurat també que “els problemes i complicacions produïts per la no atenció de la transsexualitat en la sanitat pública estaven suposant una major despesa sanitària per als cabals públics. Crear uns protocols d’actuació i articular una unitat multidisciplinària era no-

més una qüestió de voluntat política”. El Col·lectiu Lambda, des del Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat, sempre ha reivindicat el dret de les persones transsexuals a una atenció sanitària pública, però en concret, des de l’any 1999 s’havia convertit en una demanda explícita als responsables de la Conselleria de Sanitat de les últimes tres legislatures. Fins i tot, aquesta petició va ser portada per Lambda en 2001 davant del Síndic de Greuges, que en 2003 va resoldre suggerir a l’administració valenciana que fera els estudis necessaris per a valorar la possibilitat d’incloure el procés transsexualitzador en la sanitat pública. Finalment, s’ha aconseguit.

Per fi: tractament sanitari de la persona transsexual en la Seguretat Social MARTÍN BERENGUER, coordinador de l’Àrea Transsexual de la FELGTB

n l’últim Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut del 2007 (el passat 12 de desembre) es va decidir donar llum verd a la inclusió de l’atenció a la transsexualitat en la cartera de serveis comuns de l’SNS, atenció consistent –segons el Ministeri de Sanitat– en el diagnòstic i tractament integral psiquiatricopsicològic, endocrinològic i quirúrgic per un equip multidisciplinari. Des de l’Àrea Transsexual de la FELGTB ens felicitem que el Ministeri s’haja fet ressò de la nostra idea de tractament sanitari integral (encara que segons el nostre parer hauria d’incloure també tractaments complementaris tan rellevants com la logopèdia –ja inclosa, per exemple, en la Unitat creada fa uns mesos a Madrid- o la dermatologia,

fulllambda

qüestió en què continuarem insistint). I és que, tenint en compte que dins de l’SNS l’atenció sanitària la presten primordialment els Serveis de Salut de les comunitats autònomes, des de la nostra Àrea tenim ben clar que, amb

independència de l’acord del Consell Interterritorial per a la creació durant l’any 2008 de diverses unitats de referència a nivell estatal que garantisquen la igualtat d’accés a aquesta atenció especialitzada amb indepen-

dència del lloc de residència de la persona transsexual, l’esmentada atenció es pot prestar amb caràcter habitual (segons que estableixen la Llei general de sanitat i el Reial decret 1302/2006, de 10 de novembre) de forma ambulatòria. És a dir, a través dels centres d’especialitats més pròxims al domicili, per als quals les unitats de referència podrien perfectament actuar “com a suport per a la confirmació diagnòstica, la definició de les estratègies terapèutiques i de seguiment i com a consultor”. Per tot això, des de l’Àrea Transsexual de la FELGTB ens plantegem el 2008 com l’any de l’eliminació d’una injustícia històrica sagnant, mitjançant la inclusió definitiva de la transsexualitat en la Seguretat Social, per a la qual cosa continuarem treballant com fins ara amb el Ministeri, amb les comunitats autònomes i amb les societats professionals implicades.

Sí, sóc gai NEMO (blogdenemo.blogspot.com)

n jove acaba d’arreglarse, després de prendre una dutxa, al bany de sa casa mentre escolta música. En apagar-la, li arriben les paraules de la conversa que mantenen els seus pares en una habitació pròxima: “El meu fill no és un gai”, diu la mare, “ja n’estic farta, d’eixa moda de veure gais per tot arreu”. El jove se’n va llavors a la cuina, agafa un bloquet de paper per a notes i, abans d’eixir de casa, en deixa una apegada a la porta de la nevera: “Sí, sóc gai.” L’escena, que pertany al capítol pilot de Lo que surja, és de les més comentades en els mitjans de les dues temporades que han eixit fins ara d’aquesta sèrie d’Internet (editada a més fa poc en DVD). I és també, al meu parer, l’escena més emblemàtica, la que millor representa aquesta iniciativa d’un grup de jóvens amics gais valencians, que han aconseguit col·locar a les pantalles d’ordinador de mig món una nota per recordar que “sí, som gais”. Que els homosexuals existim i –com aproximadament vol dir el títol d’una altra famosa sèrie homo, la nord-americana Queer as Folk– som tan normals, o tan estranys, com qualsevol. El 1976, un altre jove valencià, de 17 anys i classe treballadora, va decidir també que havia arribat el moment de ser clar amb sa mare –son pare havia mort feia temps– i declarar-li la seua homosexualitat. La dona, incapaç de digerir una cosa com aquella, per a la qual ningú no l’havia preparada, anà a demanar consell a altres persones; en arribar la cosa a oïda d’una monja, aquesta va decidir delatar el xic a les autoritats. Ací va començar, per al jove Antoni Ruiz, un veritable malson. Encara que Franco feia mesos que estava sota terra i en la societat començava

a bullir l’anhel de llibertat, l’any 1976 continuaven encara íntegrament vigents i operatius tant les lleis com l’aparell repressiu del franquisme. A les sis del matí la policia secreta va trucar a la porta de la casa que Antoni compartia amb sa mare, i s’endugué pres el xicot. Després de tres dies d’interrogatoris perquè delatara altres maricons, acompanyats de pallisses i fins i tot d’abusos sexuals, el van tancar durant un mes a

la presó model de València i a la madrilenya de Carabanchel, i després durant dos mesos en una presó especial per a homosexuals passius de Badajoz (a Huelva n’hi havia una altra per a homosexuals actius). Complida la condemna, encara va haver de passar un any de desterrament lluny de València, i en intentar tornar a la seua vida anterior, es va trobar que en la seua antiga faena li tancaven la porta; tampoc no podia tornar a viure amb sa mare, ja que la creia culpable d’haver-lo delatat. Als 18 anys, la seua vida estava feta miquetes: la seua única culpa, ser homosexual i haver-se pensat que podia contar-ho, almenys, a la seua pròpia mare. Els qui vam créixer uns anys després no vam haver d’enfrontar-nos ja a l’amenaça de les lleis antihomosexuals de la dictadura, abolides el 1979, però sí que vam ser plenament conscients del rebuig absolut que tot el que tinguera relació amb l’homosexualitat continuava suscitant en la nostra socie-

tat, en el nostre entorn. Ja en democràcia, els gais només apareixíem en els mitjans de comunicació i en la cultura popular com a subjectes estereotipats, objecte de ridícul i d’estigmatització; les lesbianes normalment ni tan sols no hi apareixien. Per a un adolescent homosexual, era extremadament difícil trobar algun referent gai o lèsbic amb el que identificar-se, de manera que el més habitual era que se sentira aïllat, sol i únic al món, que es preguntara per què li havia de passar allò just a ell o ella; no era infreqüent, fins i tot, que fera tot el que poguera per no acceptar-se, per ocultar o disfressar la veritat sobre la seua sexualitat fins i tot davant de si mateix. Encara que la presó era ja només virtual, sovint les reixes aconseguien ficar-se al cap dels jóvens homosexuals, que es convertien així, durant anys, en els seus propis carcellers. Encara que les coses han anat canviant amb el temps –i l’existència i l’èxit d’una iniciativa com Lo que surja en són un testimoni ben interessant–, seria un error absurd confondre la situació actual amb la normalitat. És cert que avui hi ha, en la nostra societat, alguns referents homosexuals coneguts i reconeguts; però la concentració d’aquests en el món de la cultura i l’espectacle, refugi tradicional de gais i lesbianes, i l’escassetat que se’n percep en altres terrenys ens fan veure com de lluny estem encara d’aconseguir la vertadera normalitat, que necessàriament hauria de passar pel final, en tots els àmbits socials, del domini de l’homofòbia i l’heterosexisme. Per als adolescents d’avui dia, continua resultant molt dur descobrir-se diferents no sols dels altres, sinó d’allò que tot el món –ells inclosos– espera o esperava d’ells; encara avui continuen fent falta grans dosis de valor i enteresa per a dir-se per primera vegada a u mateix –i no diguem als altres– “sí, sóc gai” o “sí, sóc lesbiana”.

fulllambda

JOSÉ LUIS LÁZARO: DIRECTOR I MUNTADOR DE LA SÈRIE LO QUE SURJA:

“Lo que surja s’acomiadarà amb la tercera temporada”

JORGE MORCILLO

Quasi un metre vuitanta de morenàs valencià, ulls marrons del color del caramel, de constitució forta i obert a amistat i al que sorgisca. És José Luis Lázaro, director i muntador de la sèrie gai més coneguda de tot l’estat espanyol. Una sèrie que demostra que no tots els gais són precisament com marquen els tòpics. I menys encara els joves. Els protagonistes són un grup d’amics que comparteixen fantasies, descobriments, enamoraments, trobades apassionades, però que també s’enfrontaran a les pitjors pors, inseguretats, decepcions inesperades, traïcions... que continuen en l’esperada tercera temporada de la sèrie. Vols saber com va començar tot i com seguirà la història? José ens ho conta. FULL LAMBDA. Ets tot un expert en les ciberrelacions... Continues navegant en la xarxa per buscar la teua inspiració? JOSÉ LUIS LÁZARO. És cert que la sèrie té una certa base relacionada amb les ciberrelacions. En les dues temporades hi ha converses via xat, i és que Internet ha sigut el pilar fonamental per a la trobada entre gais, ja siga en pla amistós, amorós o sexual. No és que em considere un expert en això, però és curiós pensar que precisament tots nosaltres, els que fem la sèrie, ens hem anat coneixent mitjançant xats o pàgines de contactes. Sempre hem dit que ens basem en les nostres pròpies experiències o en les dels nostres coneguts per crear les trames i situacions que es desenvolupen en els capítols. FL. Com ha evolucionat la trama des de la primera temporada? JLL. Els capítols ara són més llargs, la qual cosa ens possibilita contar més coses i millor: aprofundir en els personatges, conéixer els seus passats, els seus sentiments; presentar nous protagonistes, noves localitzacions... Quant a la trama, hem intentat fer-la una miqueta més complexa. La primera temporada contava una sola història al llarg dels cinc capítols, i ara cada capítol té la seua pròpia història. Ens

fulllambda

Un moment del rodatge... hem atrevit a jugar amb salts enrere, i anar-nos-en fins al 2003 per saber com es van conéixer els personatges. Vaja, que narrativament hem intentat completar els buits que faltaven en la primera temporada.

l’espectador i el personatge. Evidentment, m’hauria encantat poder treballar un poc més la gravació, cuidar els plans i fins i tot el muntatge, però aquesta segona temporada ha sigut contrarellotge. I és clar, de vegades

« En les escenes de sexe, saber que tanta gent ho veurà i que la persona amb qui compartirem el llit és un amic... resulta moltes vegades incòmode.» FL. Què t’hauria agradat fer i no has pogut dur a terme? JLL. Més capítols de major durada. En acabar la primera temporada vam adonar-nos que calia allargar-los, però continue pensant que són massa curts per al que volem expressar. De vegades ens veiem obligats a mostrar les coses massa de pressa i això fa que es perda la vinculació sentimental entre

també ens veiem limitats per a poder contar situacions que se’ns acudeixen! FL. El sexe és poder i, moltes vegades, audiència; què respons als que creuen que falta un poc d’això en la sèrie? JLL. Que si volen sexe, es baixen una pel·li porno. Som conscients que no tenim un cos 10, ni estem realment bons... Lo que surja mostra escenes

més o menys quotidianes, i és clar que el sexe està present en les nostres vides, però el nostre propi pudor ens impedeix moltes vegades gravar aquesta mena d’escenes. Saber que tanta gent ho veurà i que la persona amb qui compartirem el llit és un amic... resulta moltes vegades incòmode. FL. Lo que surja naix a Gandia, i precisament l’estiu passat, membres del Col·lectiu Lambda van ser agredits el dia de l’Orgull de la capital de la Safor. Veurem temes com aquest en els nous capítols? JLL. Sí que hem pensat tractar temes seriosos en la pròxima temporada, com ara les agressions homòfobes o la SIDA. Però és molt més complicat del que pareix. Fem una sèrie còmica i tampoc volem eixir-nos-en massa d’aquesta línia. A més, tractant-se de temes tan polèmics, fer-ne un tractament roín podria ser catastròfic. Així que hem de pensar-ho amb tranquil·litat. Ja hem intentat anar ficant-hi el “Foro de las Familias” a través del personatge de Maribel, la mare d’Hugo. A saber com evoluciona, aquesta trama...!

ra Singermorning i Lo que surja? JLL. Lo que surja tindrà tercera i última temporada. Ja hem pensat trames i situacions. Vam començar a gravar al novembre; falta saber quan estrenarem. Com més prompte millor, això segur. I respecte a Singermorning, sabem que hi ha vida després de la sèrie i esperem continuar fent coses. Una altra sèrie? Curts? Ja veurem, el primer és acabar el nostre bebé com mereix.

El director, José Luis Lázaro, és Edu, un dels personatges d’aquesta sèrie..

« Tots els que fem la sèrie ens hem anat coneixent mitjançant xats o pàgines de contactes»

L’exitosa sèrie estrenarà enguany la tercera temporada.

FL. En l’àmbit personal, com afecta la teua vida el fet que la teua homosexualitat siga de domini públic? JLL. Mai he ocultat la meua orientació. No és que la fera pública, però mai l’he negada. Sí que va haver-hi un moment en què vaig témer que certes persones ho saberen, sobretot familiars majors, però no he tingut cap problema. Bé, ni jo, ni la resta de l’equip. La meua vida continua sent la mateixa i supose que aquells que tingueren dubtes sobre mi simplement ja no en tenen. FL. Em pots parlar de Lo que salga? JLL. Lo que salga va començar com la paròdia de Lo que surja. Els meus amics de FilmFighters, sobretot el director, ens van proposar la idea, i fins i tot participar-hi interpretant els nostres personatges, cosa que ens va encantar. M’alegre de l’èxit que tenen i, si segueixen com han pensat, sé que passaran de ser “la paròdia” a ser una sèrie amb entitat pròpia. Nosaltres continuarem col·laborant amb ells sempre que ens ho proposen. FL. I pel que fa a vosaltres, com es presenta el futur de la producto-

fulllambda

PER QUÈ EL 8 DE MARÇ?

OFELIA VILA HERNÁNDEZ

Secretària de la Dona de CCOO-PV

ncara té plena vigència el significat del 8 de Març, malgrat alguns comentaris que sentim de vegades en el sentit que “no cal celebrar el Dia Internacional de les Dones perquè aquestes ja són iguals als hòmens”. La data del 8 de març al·ludeix a un fet, de poca fiabilitat històrica, segons el qual un dia com aquest les treballadores del tèxtil de la fàbrica Cotton de Nova York van morir abrasades, víctimes d’un incendi, quan estaven tancades en aquesta fàbrica per reivindicar la millora de les seues condicions salarials i laborals. Al marge de la fiabilitat històrica, el 8 de Març serveix per a posar en relleu la reiterada discriminació que les dones patim només pel fet de ser dones. A més, és el moment en què les dones de diverses classes i condicions eixim al carrer i reivindiquem el nostre dret a una ciutadania plena. Perquè encara que estiguem protegides per una legislació que ens reconeix la igualtat, encara són moltes les discriminacions que patim les dones. I el 8 de Març ens serveix, també, per a actualitzar i traure a la llum les estadístiques que mostren la situació de les dones als inicis del segle XXI. Encara que aquestes estadístiques siguen fredes i deshumanitzades, s’hi pot posar rostre i nom propi de dona... i són aquests rostres tenyits d’impotència els que ens donen la mesura de les dificultats que encara tenim les dones en el mercat de treball, àmbit en què la discriminació quant al gènere es mostra amb tota cruesa. Pel despatx de la Secretaria de la Dona de CCOO ha passat Maria, que no pot entendre que haja sigut acomiadada d’una empresa quan l’empresari s’ha assabentat del seu embaràs. A ella no li entra al cap

fulllambda

aquest fet, i s’angoixa en viure de ple la discriminació pel fet de ser dona. Tampoc Mercé no entén les dificultats laborals i psicològiques que pateix per no accedir als requeriments del seu encarregat. Aquest home pensa que, pel fet de tenir una categoria professional superior, les dones són de la seua propietat. Carme diu que no té lògica que no haja sigut admesa en una empresa quan el seu currículum s’adaptava totalment a allò que aquesta empresa havia sol·licitat... i en canvi, hagen triat un company per a exercir aquesta funció. A més, li han preguntat si té nuvi, si es pensa casar, si vol tenir fills... Bea és una bona professional a qui in-

teressa el seu treball, però té dificultats en la seua promoció dins de l’empresa, després d’haver celebrat i fet públic el seu matrimoni amb una persona del seu mateix sexe. També han passat per ací moltes, massa, companyes immigrants a qui fan xantatge salarial per haver-los facilitat l’obtenció del permís de residència. La major part d’aquestes companyes treballaven en el sector del servei domèstic, una activitat majoritàriament realitzada per

dones i que, possiblement per això, queda fora del règim general de la Seguretat Social i és regulada per un Reial decret que planteja unes condicions de treball pròximes a l’esclavitud. Aquests casos, i molts més, ens demostren que ens queda molt per fer per a arribar a la igualtat real, però és cert que cada vegada som més els hòmens i les dones que tenim un vertader interés a corregir aquestes desigualtats que arbitràriament ens afecten a les dones. Per a aconseguir-ho, és necessari unir-nos i respondre amb contundència a qualsevol tipus de discriminació. Hem de mostrar la nostra fermesa a exigir el compliment de la legislació que ens empara i no conformar-nos mai amb el fàcil recurs del “sempre ha sigut així”. Moltes organitzacions, com CCOO, hem apostat fortament per la igualtat entre hòmens i dones, i tenim el compromís de denunciar aquestes actituds prepotents es produïsquen on es produïsquen: no sols en el mercat de treball, sinó en qualsevol àmbit social.

Reflexions PReelectorals JUAN VICENTE ALIAGA. Professor de la Facultat de Belles Arts - UPV

És molt infreqüent veure pels carrers de València, excepte a les zones on hi ha locals d’ambient, gestos d’afecte i tendresa entre persones del mateix sexe. La por no ha desaparegut i la majoria prefereix la mal anomenada discreció, que no deixa de ser una forma d’autorepressió. Que potser són discrets els heteros? En aquest sentit, tota la publicitació mediàtica respecte del matrimoni homosexual no ha canviat substancialment els hàbits i els comportaments.

A l’estat espanyol, i en altres països, cal una vertadera revolució educativa. Que vaja més enllà de la timorata implantació (amb la clara oposició del PP i altres sectors beats) de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Com ha afirmat Eduardo Mendicutti, pareix increïble que s’hagen acceptat alguns manuals en què ni tan sols no es mencionen els matrimonis gais, com ara els de l’editorial Santillana, per cert del grup Prisa, segons una informació publicada paradoxalment en El País el 2 de setembre de 2007. Altres manuals (els de l’editorial Casals) són recalcitrantment homòfobs. No n’hi ha prou doncs amb aquesta assignatura descafeïnada, encara que siga un avanç en relació a la situació anterior en col·legis

per a dissipar aquests clixés veure en alguns programes de televisió alguns presentadors desinhibits, si això es contraresta amb un continu bombardeig mediàtic (la publicitat comercial és particularment sagnant) que exalça el règim heterosexista en què vivim. Però hi ha, per sort, vida (i molta) fora de les pantalles, que convé activar si no volem que la croada ultracatòlica d’arquebisbes com el bel·ligerant García-Gasco triomfe i arrelen les mentides de Rajoy quan afirma que no derogarà el matrimoni homosexual. Per què, aleshores, ha interposat el seu partit un recurs davant del Tribunal Constitucional? Les conquistes legals impulsades pel govern de Zapatero són sens dubte lloables, però no pot deixar-se tota l’acció política en mans del partit més votat, encara que jo confie que el PSOE guanyarà de nou les eleccions. En aquest sentit crec que els col·lectius LGTB haurien de mobilitzar-se més en tots els fronts per a conscienciar la població de la virulenta i pertinaç homofòbia que hi ha en la societat espanyola. I usar no sols les velles fórmules (manifestacions de l’Orgull LGTB) sinó la imaginació, la creativitat, els colps d’efecte, per tal d’aconseguir una visibilitat major. Per tal que joves com els que he esmentat al principi renuncien a la seua malvolença, descarten els estereotips i abracen la diversitat humana. JOSELUPOP

a unes setmanes en tornar d’un viatge vaig presenciar dos xics en actitud encaramel·lada, vora la reixa de l’Estació del Nord de València. Sense temps a penes per a assaborir el que sens dubte era un acte d’afecte i de visibilitat, vaig veure un grup d’adolescents que feien escarafalls i gesticulacions diverses. El motiu d’aquest teatre gestual no era cap altre que els besos i les carícies de la parella. Em vaig detindre. No sé exactament amb quina finalitat. Vaig témer potser que els joves dels xandalls actuaren amb la violència dels punys o amb l’acer homòfob de les injúries. No sabria dir-ho. Finalment van passar de llarg. No tinc cap dubte que allò que havien vist, i l’escàndol que els va provocar, degué alimentar la seua conversa al tren.

i instituts respecte de l’educació en matèria d’igualtat. El professorat no és alié als prejudicis i moltes vegades els propaga. No és per tant suficient

fulllambda

9-M: El futur a les teues mans PAU VENDRELL

El 9 de març se celebren eleccions al Parlament espanyol. Això permetrà la tria d’un president –per ara la totalitat de candidats amb possibilitats reals de ser-ho són homes- i la configuració d’un govern que marcarà el rumb de l’Estat durant quatre anys. És, per tant, el moment de decidir quines maneres de legislar ens agraden més i quines menys; si desitgem models de majoria absoluta o, per contra, una compensació entre forces polítiques majoritàries i minoritàries. Hi ha un ventall de possibilitats al nostre abast i des del Full Lambda volem donar peu a aclarir en què es concreten els programes polítics en matèria lèsbica, gai, transsexual i bisexual. Per això hem volgut entrevistar els caps de llista per València dels grans partits, d’aquells que ja estan representats i d’aquelles formacions minoritàries que en les passades eleccions generals van aconseguir superar els 10.000 votants al conjunt del País Valencià. I si llegint aquestes entrevistes us sorgeixen dubtes, podreu preguntar-les als mateixos candidats el proper diumenge, 24 de febrer, en el debat electoral que organitza el Col·lectiu Lambda. A les 18.30h al Mos d’Eva (c/Almassora, 2 de València) tindreu a la vostra disposició la diputada i cap de llista per València de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds, Isaura Navarro; la diputada i número 6 del PSOE, Carmen Montón, i la candidata número 2 d’Esquerra Unida i Republicana, Anna Ródenas. Des del PP, a l’hora de tancar aquesta edició del Full Lambda, encara no ens han confirmat l’assistència.

PARTIT POPULAR VOTS L’ANY 2004 AL PV: 1.237.706 (46,82 % del total de vots emesos). CANDIDAT PER VALÈNCIA: Esteban González Pons. L’entrevistem. FULL LAMBDA: ¿Com valora vosté els avanços en matèria legal i assistencial que al llarg d’aquesta legislatura han viscut les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals? ESTEBAN GONZÁLEZ PONS: Sincerament, pense que estem en un molt bon moment pel que fa al reconeixement i normalització social. Tot i que encara queda molt per fer per a acabar del tot amb actituds homòfobes, el treball que hem realitzat molts està donant per fi resultats. És important destacar, a més del treball que hem desenvolupat els polítics, la gran tasca realitzada pels col·lectius i pels mitjans de comunicació. FL: Però la seua formació ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat a la reforma del codi civil que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. ¿Pensa que derogar eixa reforma seria positiu per al conjunt de la ciutadania, incloent-hi els propis gais i lesbianes? EGP: Ningú no ha parlat en cap moment de derogar la Llei i deixar sense efectes els drets que consagra. De moment, estem a l’expectativa del que decidisca el Tribunal Constitucional respecte al recurs que hem interposat en relació a una denominació, la de matrimoni, que només apareix en la regulació de dos països en tot el món. Els drets reconeguts i inclosos en la Llei no es tocaran, sobretot, perquè són idèntics als que ja contemplava la proposta d’unions de fet que el PP va presentar en el seu programa de 2004, i que està en la línia majoritària de les regulacions dels països del nostre entorn. Jo aposte per una igualtat legal total i absoluta. Hi ha debats ja superats per la gran majoria de la societat i els polítics hem d’estar a l’altura. FL: Els senadors del Partit Popular van votar a favor de l’anomenada Llei d’identitat de gènere, però després els diputats populars del Congrés en van votar en contra: ¿té el PP una postura coherent pel que fa a la problemàtica de les persones transsexuals? EGP: Cal posar a disposició dels transsexuals totes les garanties legals, socials i sanitàries perquè es puguen integrar i desenvolupar dins d’una societat tolerant i oberta com la nostra. Prova d’això és que després d’Andalusia i Madrid, la Comunitat Valenciana serà la tercera comunitat autònoma a introduir en el seu sistema sanitari públic les operacions de canvi de sexe. FL: Des del Partit Popular es denuncia que la nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania és una eina ideologitzant del govern, ¿pensa vosté que visibilitzar la pluralitat de famílies, així com les distintes orientacions sexuals i fomentar el respecte cap a homosexuals i transsexuals, és un adoctrinament dels escolars? EGP: En cap cas, però pense que aquesta assignatura hauria de ser més àmplia i comprendre també altres conceptes i qüestions que vindrien molt bé als joves per a tindre una formació i visió del que són els principis bàsics en què s’assenta un sistema democràtic guanyat per tots i totes i que cal salvaguardar. És una assignatura incompleta. FL: I en els col·legis concertats i privats d’orientació religiosa, ¿s’hauria de fomentar el respecte cap a lesbianes, gais transsexuals i bisexuals? ¿Quines mesures prendrien perquè així fora? EGP : Pense que el respecte a la diversitat deu garantir-se en qualsevol àmbit. Està per damunt de tot. FL: El Partit Popular també ha manifestat la voluntat de crear un Ministeri de la Família: ¿en ell s’atendran d’igual manera les famílies homoparentals i les heteroparentals? EGP : Avui dia existeixen moltes formes i maneres de vida i convivència, i totes han d’estar presents en l’actuació dels responsables polítics. Cal tindre en compte, per descomptat, una realitat social canviant, on hi ha famílies monoparentals, homoparentals, heteroparentals, i també famílies divorciades. Cal comptar amb tots a l’hora de prendre decisions polítiques. 10

fulllambda

eleccions GENERALS PARTIT SOCIALISTA. PSPV-PSOE VOTS L’ANY 2004 AL PV: 1.121.701 (42,43 % del total de vots emesos). CANDIDATA PER VALÈNCIA: María Teresa Fernández de la Vega. Entrevistem a Carmen Montón, nº 6 per València. FULL LAMBDA: Aquesta legislatura ha sigut una etapa històrica per als LGTB, amb fites tan importants com la reforma del codi civil que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. Amb tot, la igualtat legal no ha comportat una igualtat social, ¿quines mesures per a eradicar l’homofòbia prendrà el Partit Socialista si renova el mandat de govern per a quatre anys més, senyora Montón? CARMEN MONTÓN: Aprovarem una Llei Integral d’Igualtat de Tracte i contra la Discriminació que garantisca el dret a igual consideració i tracte, a la vegada que fomente el reconeixement de la diversitat. Aquesta llei harmonitzarà i consolidarà la normativa ja existent, promourà les reformes normatives pertinents per a un millor tractament dels delictes per motivacions racistes, xenòfobes, homòfobes, trànsfobes i d’odi, creant una xarxa nacional de Serveis d’atenció a les víctimes i promovent la formació dels Cossos i Forces de Seguretat. Així mateix, reforçarà el paper de la fiscalia en la persecució d’aquest tipus de fets, i garantirà l’atenció a les víctimes. FL: L’assignatura d’Educació per a la Ciutadania s’encarrega de reflectir la pluralitat sexual, així com a fomentar el respecte per als LGTB. Tanmateix, els col·legis religiosos poden obviar aquests punts del currículum de l’assignatura. ¿Pensa que és important que tots els xiquets i xiquetes, siga quin siga el seu centre escolar, siguen educats en el respecte a la diversitat sexual? CM: L’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans suposa un avanç important en el respecte a la diversitat. I pel que fa a la sexual, com a la cultural o l’ètnica ha de formar part de l’educació en tots els centres escolars, tinguen el caràcter que tinguen; no obstant això vull recordar que l’educació i per tan els diferents centres educatius depenen de cada Comunitat Autònoma, per la qual cosa, en el nostre cas, ho ha de garantir la Generalitat. També ací es nota si tenim un govern d’esquerres o de dretes. FL: Les relacions entre la jerarquia catòlica i el govern socialista han estat tenses en alguns moments de la legislatura. Si el PSOE revalida la seua posició governant el pròxim 9 de març, ¿pensa prendre alguna mesura perquè des d’una organització tan important com l’Església catòlica no es potencie l’homofòbia i la transfòbia? CM: A l’Església l’única cosa que li demanem és el mateix que li donem, respecte. Els i les socialistes hem deixat molt clar en vàries ocasions, que tot i respectar la tasca que desenvolupa per l’Església, no acceptarem que ens pretenguen imposar la moral religiosa d’una determinada confessió. Les lleis que s’aproven al Parlament són d’obligat compliment per a tothom. I eixa independència no variarà en la pròxima legislatura. FL: Parlem ara de transfòbia. Una de les majors dificultats del col·lectiu transsexual és l’accés a un lloc de treball, i sobretot en el cas de les dones. ¿Quines mesures proposen perquè les persones transsexuals tinguen una major facilitat en l’accés al treball? CM: Les persones transsexuals són persones que aquesta legislatura ens han ocupat i preocupat especialment. A més de l’anomenada llei d’identitat sexual o de gènere per a realitzar l’adequació del nom i sexe de la verdadera identitat sexual hem avançat assentant les bases perquè els tractaments transsexualitzadors i la cirurgia de reassignació sexual estiguen definitivament en la sanitat pública en la pròxima legislatura. En l’àmbit laboral, el nostre programa electoral és clar: garantirem la igualtat d’oportunitats per a les persones transsexuals en risc d’exclusió social mitjançant dels Plans d’Inserció Laboral i Foment de l’Ocupació. FL: Les infeccions pel VIH no deixen de produir-se any rere any i ara, a més, sembla que la comunitat homosexual està vivint una relaxació pel que fa a la prevenció en les pràctiques sexuals. ¿Quines polítiques de prevenció proposen? ¿Aniran més enllà de les campanyes per l’1 de desembre? Permeta’m que l’indique que aquests quatre anys hem sigut molt conscients des del Govern de l’augment de la seroprevalència en homes que tenen sexe amb homes. Per això hem realitzat les dos primeres campanyes institucionals adreçades a la població amb pràctiques homosexuals; per tant ja hem anat més enllà de les campanyes commemoratives de l’1 de desembre. A més hem triplicat els recursos destinats a subvencionar programes de prevenció del VIH/SIDA que desenvolupen les organitzacions no governamentals. Però calen més esforços. Per això en la pròxima legislatura aplicarem el nou Pla d’Acció front al VIH-SIDA recentment aprovat per unanimitat, amb la participació de les societats científiques i professionals, Comunitats Autònomes, agents socials i organitzacions no governamentals. Encara que ens queda molt de camí per recórrer, tenim moltes coses a celebrar pels èxits d’aquesta passada legislatura, tant amb la reforma del matrimoni com la llei d’identitat sexual. Entre tots, des dels activistes i les organitzacions de defensa dels drets LGTB, fins la majoria del Congrés dels Diputats i el Govern, hem fet història.

fulllambda

eleccions GENERALS

ESQUERRA UNIDA I REPUBLICANA VOTS L’ANY 2004 AL PV: 122.867 (4,65 % del total de vots emesos) sota la coalició Entesa: Esquerra Unida del País Valencià i Izquierda Republicana. EUPV comptava amb els votants potencials de l’actual Iniciativa del Poble Valencià, ara escindida. CANDIDAT PER VALÈNCIA: Antonio Montalbán. L’entrevistem. FULL LAMBDA: Sr. Montalbán, com valoren des de la seua formació la tasca realitzada pel grup parlamentari d’Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya al llarg d’aquesta passada legislatura en matèria LGTB? ANTONIO MONTALBÁN: La nostra formació defensa la dignitat i el dret a la diversitat en igualtat de condicions davant la Llei. Aquesta legislatura ha estat positiva, s’ha pogut avançar en Drets i Llibertats en l’aspecte privat més que en altres àrees com les que afecten a l’economia, on el Govern s’ha resistit més. Tanmateix, el progrés és substancial. No obstant tenim encara molt per fer: una important tasca de normalització social que evite anar cap enrere i facilite seguir avançant; tancar portes legals a la discriminació per l’orientació sexual de les persones, estendre la legislació sobre parelles de fet a les homosexuals perquè tinguen igualtat de drets en l’adopció o en l’adquisició de nacionalitat per a la parella. FL: Com bé diu, una vegada les lesbianes i gais ja tenen els mateixos drets legals que els heterosexuals, cal aconseguir la igualtat real en l’àmbit social. ¿Quines mesures proposa la seua formació per acabar amb l’homofòbia i la transfòbia? AM: En primer lloc, caldria fer una tasca pública d’assessorament i difusió dels drets que es van conquerint, amb l’objectiu de garantir el seu exercici complet. L’Administració ha de retirar del seu llenguatge tot signe discriminatori i pressionar les entitats o empreses que tinguen actituds fòbiques contra la diversitat sexual, amb eines com la no contractació pública o la negativa a concedir subvencions. Començaríem per tipificar com a delicte eixa discriminació en el Codi Penal i, a partir d’això: actuació ferma i molta pedagogia.

fulllambda

eleccions GENERALS

FL: Passem de l’administració a l’escola. ¿Què plantejaran perquè l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania incloga en tots els centres escolars –més enllà de la seua eventual orientació religiosa- la diversitat sexual i el respecte cap a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals? AM: Cal condicionar les ajudes públiques a que es respecte la legislació. A més, l’assetjament escolar és ja un problema greu i especialment cru per a tot tipus de diferències. Aquestes diferències i en especial les d’identitat sexual, deuen de ser ateses en els centres educatius des de tutories especialitzades. FL: Aquesta legislatura, les persones transsexuals també han vist com les seues reivindicacions en matèria legal i sanitària es veien acomplides. Però encara queda per davant trencar el mur de la transfòbia. ¿Què planteja la seua formació en aquest sentit? AM: El fet que legalment es resolga la seua adscripció de gènere sense condicionar-la a la seua fisiologia no resol -i no podem obviar-ho- la realitat social de rebuig. Hem de donar suport a la igualtat legal amb la informació social. Cal una orientació jurídica, el suport psicològic i les prestacions directes. Crec en mesures de discriminació positiva, especialment en el camp laboral. FL: La pandèmia de la sida ha afectat tot tipus de persones, independentment de la seua orientació sexual. Tanmateix, la comunitat LGTB s’ha vist especialment colpida per l’expansió del virus, que sembla viure un nou rebrot. ¿Quines polítiques proposeu? AM: Seguir desenvolupant la informació i educació sexual per a la prevenció és la millor mesura. La no discriminació, la no creació de guetos i l’acceptació social mitjançant la sensibilització i la informació a la societat ajuden a normalitzar conductes sexuals sense risc. I per descomptat, garantir l’accés a tots aquells que ho necessiten als últims tractaments antivirals.

fulllambda

eleccions GENERALS

BLOC+INICIATIVA+VERDS VOTS L’ANY 2004 AL PV: L’actual coalició és fruit de l’acord entre Iniciativa del Poble Valencià, que al 2004, integrada en EUPV, va aconseguir 122.867 vots (4,65 % del total de vots emesos), el Bloc Nacionalista Valencià, que al 2004 va aconseguir 40.645 vots (1’6% del total d’emesos) i Els Verds-Esquerra Ecologista. CANDIDATA PER VALÈNCIA: Isaura Navarro. L’entrevistem. FULL LAMBDA: Com a diputada a les Corts Generals, s’ha encarregat al llarg d’aquests quatre anys de defensar les iniciatives favorables als drets de les persones homosexuals i transsexuals. Quin balanç fa vosté de la legislatura? ISAURA NAVARRO: Ha sigut una legislatura molt intensa. Cal tindre en compte que hem aconseguit aprovar iniciatives com la reforma del codi civil perquè lesbianes i gais es puguen casar, la rectificació registral de nom i sexe per al col·lectiu transsexual o la inclusió de la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia en l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Però abans de votar aquestes iniciatives hi ha hagut tot un procés negociador amb el grup majoritari, el socialista, perquè finalment no s’aprovaren lleis a mitges tintes; hem hagut de pressionar perquè foren lleis útils per a la vida de tot el col·lectiu lgtb i perquè aportaren la dignitat que implica la igualtat per a tota la ciutadania. FL: I pel que fa a la situació de les persones transsexuals, en quin punt estem, al seu parer? IN: Pel que fa a l’anomenada llei d’identitat de gènere, de la proposta inicial –de mínims- que va presentar el govern socialista al que finalment es va aprovar hi ha una transformació absoluta. I ahí torna a entrar en joc la vigilància a què hem sotmés les iniciatives parlamentàries i que des de Bloc+Iniciativa+Verds tornarem a fer en la pròxima legislatura. Una de les qüestions més urgents que cal afrontar és la dificultat en la inserció laboral de les persones transsexuals i especialment pel que fa a les dones transsexuals. El ministeri de Treball s’ha d’implicar al 100%, com ja vaig demanar en l’anterior legislatura, en sintonia amb el moviment LGTB. FL: Eixa connexió amb tot el teixit social és fonamental per eradicar dels nostres pobles i ciutats l’homofòbia i la transfòbia. Quines mesures proposarà com a diputada si vosté és elegida, senyora Navarro? IN: És un dels nostres projectes més ambiciosos: una Llei Integral contra l’Homofòbia i la Transfòbia. Aquell que pense que està tot fet amb el dret al matrimoni per als homosexuals o, en el cas de les persones transsexuals, amb l’accés a la sanitat pública o al seu dret al canvi de nom... s’equivoca. Encara queda la lluita més important: la conquesta dels espais socials. No permetrem que l’homofòbia i la transfòbia queden impunes; per això lluitarem perquè es tipifiquen com a delictes les declaracions o actuacions públiques d’eixa índole: no es que siguen un agreujant d’un delicte, és que han de ser considerades en sí mateixes com un delicte. Per cert, tampoc no es tracta de llançar iniciatives i deixar-les córrer: volem que es complisquen, i per això des de Bloc+Iniciativa+Verds volem que es cree un Observatori que vetle contra la discriminació i per la igualtat social. Tot, per descomptat, acompanyat per les partides econòmiques necessàries. FL: Un dels grans èxits de la passada legislatura va vindre de la seua mà, amb la inclusió d’una esmena als pressupostos del 2008 perquè es puga indemnitzar les persones represaliades pel franquisme. Com valora el resultat de la seua iniciativa? IN: És el mínim que podíem fer. Ningú tornarà a eixes persones els anys patits sota la repressió de la dictadura i de les injustícies arbitràriament sofrides. Almenys, han de tindre una compensació econòmica que, des de la meua part, estimava completament necessària. Es tracta de quatre milions d’euros que han de tractar de compensar el deute que l’Estat té amb eixes persones. Aquesta reivindicació, compartida juntament amb el col·lectiu d’expresos socials encapçalat per Antoni Ruiz, també l’hem aconseguida. Nosaltres tenim molt presents els moviments socials i, de fet, incorporem les seues propostes al nostre programa; en el cas de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, per exemple, hem incorporat a les nostres llistes una figura del moviment associatiu valencià com és Carmen G. Hernández. Perquè des de Bloc+Iniciativa+Verds volem ser la corretja de transmissió entre les persones i la política.

fulllambda

eleccions GENERALS

ELS VERDS VOTS L’ANY 2004 AL PV: 21.199 (0,80% del total de vots emesos). CANDIDAT PER VALÈNCIA: Joan Francesc Peris.

En polítiques de diversitat i orientació sexual la legislatura que acaba ha suposat un important avanç en el que hem pogut participar Els Verds amb la presència dels nostres dos diputats, Curro Garrido i Joan Oms, en el grup parlamentari socialista amb el que anàrem coaligats les passades eleccions. La modificació del Codi Civil en matèria de dret a contraure matrimoni i la llei reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de las persones suposen el reconeixement d’uns drets llargament esperats per les persones del col·lectiu GTLB. Per això el primer compromís d’Els Verds haurà de ser treballar activament a les Corts i al carrer per a consolidar aquestes dues reformes legals. No obstant això, hem d’anar més lluny. Els Verds-Los Verdes donarem suport a un Pla Integral contra el sexisme i la LGTBfòbia que de manera transversal abastarà l’àmbit educatiu, sanitari de la justícia i la seguretat de l’Estat. Com a acció fonamental inclourem eixe Pla en els mitjans de comunicació públics, amb campanyes per a la sensibilització de la societat en la diversitat. També donarem suport a la creació d’un Institut per a la Igualtat Social que tinga com a objectiu el desenvolupament de polítiques d’igualtat i la seua coordinació entre l’Administració Pública i les ONGs. També donarem suport perquè el moviment associatiu LGTB al conjunt de l’Estat i el del Col·lectiu Lambda per al País Valencià siguen interlocutors vàlids amb les administracions.

ESQUERRA REPUBLICANA DEL PAÍS VALENCIÀ VOTS L’ANY 2004 AL PV: 13.189 (0,50% del total de vots emesos). CANDIDAT PER VALÈNCIA: Joan Barres. Des d’Esquerra ens presentem com a garants dels drets per a gais i lesbianes. El paper dels republicans en la tasca legislativa desenvolupada al Congrés dels Diputats els darrers quatre anys ha sigut ben actiu i productiu, amb l’aprovació de la llei dels matrimonis homosexuals, la llei d’identitat sexual o les nombroses propostes presentades sobre el VIH/sida o les famílies. Així, només començada la legislatura, en maig de 2004, Esquerra va presentar una proposició no de llei de modificació parcial del Codi Civil per possibilitar el matrimoni de persones del mateix sexe. Posteriorment aquesta proposta va fer-se realitat incorporant, a més, una esmena d’Esquerra de modificació de la llei de Registre Civil perquè dues dones, casades o no, siguen considerades mares a tots els efectes legals. En el camp del reconeixement dels drets de les persones transsexuals, el nostre partit ha sigut capdavanter. Un avanç molt important ha sigut el de poder registrar el canvi de sexe al Registre Civil com un simple acte administratiu. En aquest camp, el paper d’Esquerra ha possibilitat l’aprovació de drets, i cal dir que es podria haver anat més enllà si no haguera sigut perquè el PSOE s’ha plantat en moltes qüestions. Haurem de seguir treballant. Esquerra Republicana impulsarà les polítiques antidiscriminatòries, incloent la persecució de qualsevol pràctica homofòbica. Elaborarem campanyes de sensibilització i crearem una comissió d’estudi de la situació laboral i en l’educació de gais, lesbianes i transsexuals, que elabore un dictamen vinculant per al govern. Front als homes de la sotana i els beats, només l’esquerra valenta i sense complexos que representa Esquerra Republicana pot plantar cara. Avancem cap a un país lliure d’homes i dones lliures.

fulllambda

LES FALLES TAMBÉ SÓN NOSTRES! MIQUEL OLTRA

a setmana fallera ha esdevingut sens dubte un dels eixos festius de la ciutat de València i de moltes altres poblacions -algunes ben allunyades de l’àrea d’influència de la ciutat, com ara Dénia, Utiel o Borriana. Aquella festa que en el seu origen aprofitava el costum dels fusters de la ciutat de cremar per sant Josep les deixalles per a fer crítica del poder establert, continua oferint-nos la possibilitat de traure al carrer per uns dies la subversió dels esquemes i dels valors, i perquè no, també la possibilitat de somiar que un altre món és possible. És cert que la Festa ha evolucionat molt al llarg de la seua història, en alguns casos amb més encert que en altres, i que en general a partir del final del segle XIX hem pogut assistir a un progressiu allunyament de l’inicial esperit burlesc amb qualsevol forma d’autoritat (civil, religiosa o militar) per anar a parar a una temàtica de tipus sainetesca i agro-eròtica que en la pràctica suposava la desactivació del seu potencial crític. El franquisme, com no podia ser d’un altra manera, va aprofundir en aquesta línia. Alguns intents -ja des de

la Transició- de recuperar aquell esperit inicial de les falles han donat com a resultat iniciatives i monuments que són interessantíssims i que podrien aprofitar moltes comissions (les falles d’Arrancapins i Na Jordana en serien només dos exemples). Tot i això, sembla que encara hi ha un camí llarg per a arribar a una Festa que, d’una banda, recupere les autèntiques arrels i s’allibere d’afegits espuris, i d’altra,

que siga capaç d’estar al nivell que la societat del segle XXI li demana. En eixe sentit cal recordar que hi ha molta gent LGTB al món faller –com a tot arreu-, i que potser l’únic que caldria és una major visibilitat, per tal de recordar que nosaltres també som fallers i falleres i que volem treballar (desde dins del món faller, o des de fora) per una festa més diversa, més solidària, més

respectuosa amb les persones, més reivindicativa amb els drets, més “canyera” amb les institucions: una altra festa fallera és posible! I un any més, com no podia ser d’una altra manera, el Col·lectiu Lambda està darrere d’aquest propòsit, amb la sisena edició del premi Arc Iris a la falla que millor reflectisca l’homosexualitat i la transsexualitat. Es tracta d’una iniciativa que es va posar en marxa l’any 2003 i que amb el temps ha anat arrelant en el món faller. La proposta naix per a arraconar qualsevol rastre d’homofòbia que encara es detecta en la festa fallera, i per tal de contribuir a normalitzar l’homosexualitat, la transsexualitat i la bisexualitat al si del món faller. Per això, és una bona notícia que cada vegada més falles participen en aquest premi, tot un símptoma de normalitat també en aquest àmbit. Però certament, el camí és llarg i cal treballar, cadascú des del lloc que li pertoca, per millorar tant aquest patrimoni comú de tots els valencians i valencianes, com la cara amable de la ciutat per als que ens visiten en aquests dies.

PER UNES FALLES BEN PETARDES! MARY K. DEL CARME Sí, un any més ens tocarà a totes posar-nos la pinta al cap, enganxar-nos les ensaimades a les orelles i, sobretot, passejar casualment per davant del teatre Rialto cada dia que hi haja mascletà… a veure si pillem alguna petarda! Tot i que el susdit teatre estiga tancat per obres –Enderroks Cheneralitat S.A. n’està al darrere- enguany, com ja en fa tants, tornarà a concentrar-se justament allà el bo i millor de la societat valenciana: xulos i xules de primer ordre amb qui quedar-nos bocabadades. I si la cosa s’anima, no patiu: la gent del Lambda –ai, quins xiquets més atents!- estaran allà també per a repartir preservatius, lubricants i tot el que calga. Però encara més: si la cosa passa dels vint minuts de magreig i va i resulta que eixiu ennoviades del tràmit (les altes temperatures ho poden tot), amb el Plànol LGTB a la mà, no dubteu a fer una passejada per les comissions falleres més lesbo-gais de tot València, que enguany tornaran a presentar-se al Premi Arc Iris. Ai, què romàntic… passejar per la ciutat del Túria entre petards i borratxos que t’esclaten als peus i sentint un cor d’angelets que et cante allò del “Maricón el que no bote”… Com? Ui, no, no… segur que aquest 2008 és l’any que Rita es decideix a eixir de… vull dir, a baixar del balcó i a derogar per decret-llei la maleïda cançoneta.

fulllambda

Exili LGTB en Falles

Pere TerZero

alència s’ompli de turistes en Falles. S’espera la visita no de milers, sinó d’un parell de milions de persones. Probablement enguany se superaran tots els rècords d’anys anteriors, ja que el fervor faller coincideix amb les vacances de Setmana Santa. Però, i els valencians, què fan en aquest aqüeducte? Viure València en Falles, com cantaria l’inefable Vicente Ramírez? Doncs una part sí, però molts altres, no. I el col·lectiu LGTB valencià? Tots sabem que moltíssims gais i lesbia-

el públic LGTB valencià s’ha decantat cap a un lloc emergent, com és Buenos Aires, a l’Argentina, on acaben d’inaugurar un hotel Axel, després de la gran acollida que ha tingut el de Barcelona. I més a prop, Gran Canària torna a ser un referent LGTB que no falla. On pel que sembla, no es falla i sí que s’hi folla… i molt. Playa del Inglés, com sempre, triomfa d’allò més, amb aquelles dunes típiques, un clima estiuenc tot l’any i un centre comercial, el Yumbo, ple de guiris europeus desitjosos d’aprendre, i tastar, la llengua espanyola.

Buenos Aires, “una de les zones amb més ambient”, també és molt demanat San Francisco, a Califòrnia.

I ja que parlem de l’època per a viatjar per antonomàsia, una proposta diferent i molt LGTB és el creuer que organitza Atlantis Events des de Barcelona al mes de juliol. Es tracta d’un creuer per a un públic exclusivament LGTB. Us imagineu 3.000 gais i lesbianes dins d’un vaixell de ruta per Marsella, Florència, Nàpols, Míkonos, Santorini i Roma, amb dues discoteques itinerants plenes de mariques i bolleres estrangeres? Increïble, però cert.

“Moltíssims gais i lesbianes són feliços amb la pinta al cap, les presentacions falleres i el discomòbil però d’altres aprofitaran per a fer una escapadeta.”

nes són feliços amb la pinta al cap, les presentacions falleres i el discomòbil o la revetlla, però d’altres aprofitaran per a fer una escapadeta per les destinacions turístiques eminentment LGTB de l’estat espanyol i d’arreu del món. I quines són, aquestes destinacions? En l’àmbit mundial, segons que ens ha explicat Marga, de l’agència gayfriendly Twinga Viatges de València,

A Europa, ens explica Marga, les destinacions més demanades són les de sempre, com ara Àmsterdam i Berlín, si bé Praga i Budapest han irromput amb força entre el col·lectiu LGTB valencià, en particular, i l’espanyol, en general; tampoc no ens podem oblidar de Míkonos, com a destinació estiuenca, ni de l’exòtica Istanbul. I fora d’Europa, a banda de

FITUR CAU ALS NOSTRES PEUS Qui paga, mana. La dita és ben clara i una bona mostra és la presentació a Fitur, la segona fira de turisme més important del món, d’unes jornades sobre nous perfils de clients per als viatges (és a dir, lesbianes i gais). El nom de la jornada no vol dir una altra cosa, sinó que l’empresariat s’ha adonat que a nosaltres ens agrada viatjar, com a qualsevol. Però sobretot ens agrada que quan arribem a l’hotel ningú no ens pose cap cara estranya quan demanem una habitació doble; també ens agrada –i molt- que en la nostra nit de noces ens pugen una safata amb fruites i cava a l’habitació, i quan fem un creuer pel Mediterrani, cites obligades siguen les illes de Míkonos i Lesbos. Les agències de viatges ja poden afanyar-se a penjar l’Arc de sant Martí a les seues portes.

fulllambda

EL FLUOR ESTÀ DE MODA MARY K. DEL CARME. Corresponsal per la nit valenciana.

ixò no pot ser. Totes parlem de les festes nadalenques com d’aquelles dates tan entranyables i acabem sempre amb el fetge destrossat, uns quants quilos de més i una grip de campionat. Perquè mira que el 2007 acabà amb un remat final millor del que s’espera ara amb les segones rebaixes. I és que les festes es van succeir sense parar. El Col·lectiu Lambda fou el primer a acomiadar l’any amb la seua

tradicional picaeta, que aquesta vegada tingué lloc al Dakota, on l’aigua de València es consumia com si els peixos del riu estigueren allà bevent i bevent. Hores després gaudírem a Venial d’una festa Spice Girls, tres dies abans del concert de les xiques picants a Madrid, on milers de mariques i bolleres es donaren cita per cantar allò del Wannabe. Sense temps per a recuperar-me del glamour de la Beckham i companyia, tenia una cita al 47 i a Picaddilly amb el glam(our) de la segona part de la festa

Sí, aquestes són algunes de les depradades en la festa amb més glamour de la temporada.

fulllambda

més depradada de la ciutat, en aquesta ocasió la Lluís Puton Christmas Party, on no faltaren uns peculiars “xiquets de San Ildefonso”, que es quedaren fins al final i anaren a cantar la grossa de Nadal d’after, iles bambolles de Freixenet, oblidades enguany per Scorsese. El cava precisament ha estat l’antídot per a aguantar el seguit de reunions familiars fins que arribà l’últim show-room de l’any, una festa fluorinnocent d’allò més divertida i que convertí Deseo54 en una sala brillant. Ja saps, el fluor està de

Entre llums i ombres s’intueixen les figures d’Arturo i Vicente (Los Padres de Lola), als plats, en la festa Fluorinnocent.

Ben emotiva va ser la concessió del Llaç Lambda a María José González. moda. Però no et confongues, que les tendències parlen de colors fluorescents, així que ni se t’acudisca dur la pasta de les dents sempre a la butxaca per ser la més moderna, perquè així esdevindràs la més patètica.

Club, que a banda d’oferir-nos una sessió musical plena de temassos i un ressopó de sandvitxos que feien pilota a la boca, ens donava l’oportunitat de veure la primera alba del 2008 a la vora de la platja. I això no té preu. Com tampoc no en té que la nostra ciutat s’haja quedat pràcticament L’última nit de l’any em vaig posar sense llocs on anar al matí. Perquè, què còmoda (les gales les deixe per a dies en pots fer si no el primer dia de l’any? Encara què no acabe arrossegant-me per terra) sort que ara l’Oh La Lá! ens acull entre i me’n vaig anar a la Malva-rosa, a Le làsers i pel·lícules porno en un ambient només de xicons. Des Valentina entre nosaltres d’allà em vaig encomanar Per què li diuen amor, quan realment volen dir sexe? Sí, ja sé que això és el títol d’una pel·li i que no sóc gens original, però és que no vaig saber distingir massa bé entre una cosa i l’altra a la Festa de la Valentina, celebrada al Mos d’Eva, el 9 de febrer. Molta bollera junta i, a més, alguna que altra molt ansiosa... Hi havia qui no sabia on amagar-se de tantes com la buscaven! La veritat és que la festa prometia i no va defraudar; ni molt menys! El nombre d’enamorades per metre quadrat es va disparar al carrer Almassora i l’olor a carn fresca se sentia només acostar-te al Pont de Fusta... Caldrà que pregunteu a més d’una com va anar la cacera!

als reis mags, a veure si a pesar de ser republicana em duien alguna cosa més que una horrible ressaca. I a hores d’ara continue esperant. Busque totes les nits pels pocs pubs que ens queden –les cues que es formen a l’ADN i al Mos d’Eva en són la prova– i no trobe els meus regals. Així que espere amb ànsia l’arribada de la primavera, a veure si entre les aglomeracions de les mascletaes i els primers dies de platja es fan realitat els meus desitjos i puc compartir el meu fluor amb algú. Que està de moda, no ho oblides.

fulllambda

Bisbes: vade retro!

Allà en va una nova dels bisbes que, definitivament, han perdut el nord. Declaracions com les fetes pel de la diòcesi d’Oriola-Alacant, Rafael Palmero, o el de Tenerife, Bernardo Álvarez, ens retrotrauen 40 anys en el temps. Les últimes que han dit han sigut ben grosses. A saber: el primer es queda més ample que llarg afirmant que l’homosexualitat “normalment és una malaltia” i, per si n’hi havia poc, respecte a la violència de gènere diu que “en altres èpoques hi ha hagut més paciència i esperit de sacrifici que ara”. Ai, els vells temps! Insuperable? No: el segon ha arribat a comparar l’homosexualitat amb la pederàstia i ha assegurat que alguns menors “desitgen els abusos sexuals i fins i tot els provoquen”. Amb els bisbes com amb els medicaments: deixeu-los ben lluny dels xiquets.

Ens deixa Paco Vidarte, un lluitador queer

Un dels activistes referents dins el món LGTBQ, Paco Vidarte, ens ha deixat als 37 anys. Avui ens sentim una mica abandonades totes les mariques, les bolleres, les trans i les bisexuals que un dia vam decidir que definir-nos així, com a raretes, era també un acte polític. Va ser Vidarte qui va dur al món universitari, concretament a la UNED, els estudis en Teoria Queer. Persona inconformista, participà en la Radical Gai i milità incansablement en els moviments LGTBQ. La seua mort, vinculada amb el vih, també ha ser per a nosaltres un revulsiu polític que faça adonar-nos que l’expansió del virus transcendeix l’esfera personal per a convertir-se en un problema global; només hem de fer nostre el vell i alhora actual lema de les feministes: “tot allò personal, és polític”. A la tauleta de nit, el seu últim llibre: Ética marica (Égales, 2007).

Un lloc per a la FELGTB entre Kofi Annan i Ban Ki-Moon La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) està a un pas d’obtindre l’estatus d’òrgan consultiu per a les Nacions Unides. L’ECOSOC és el comité d’ONGs que s’encarreguen d’assessorar els mandataris de l’ONU i en l’última votació que havia de decidir si hi entràvem o no, es va produir un empat. 7 a 7. Això què vol dir? Sí, que encara queden homòfobs i trànsfobs al món, però també que passem a la següent ronda de votacions, que tindrà lloc al juliol i on, segurament, la majoria de països estaran del nostre costat. Per a donar suport a la candidatura, el president de la FELGTB, Toni Poveda, i la secretària general, Sylvia Jaén, es van desplaçar fins a la seu mundial de l’ONU, a Nova York.

La justícia, de part nostra

Hi ha qui diu que el món camina irremeiablement cap a la igualtat entre heterosexuals i homosexuals. El cas és que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ens ha donat una raó per a pensar-ho. En una sentència històrica per ser la primera d’aquesta naturalesa, els magistrats de l’alt tribunal europeu han condemnat un estat comunitari per discriminar una dona lesbiana a l’hora d’adoptar. Una vegada més, a ella li negaven un fill i a tots nosaltres, la dignitat. Un tribunal de França havia considerat que la falta d’un referent patern perjudicaria el menor. ¿Caldrà tornar a recordar que per aquesta regla de tres els haurien de llevar els fills a les mares solteres i a les viudes, per exemple? 10 anys després d’iniciar-se el procés judicial, Estrasburg ha desmuntat aquesta entel·lèquia i obliga l’Estat francés a pagar 10.000 euros a la demandant. I sobretot, ens torna aquella dignitat.

El Canadà, un pas enrere… Ens ha deixat de pedra. Un país tan –suposadament- avançat com el Canadà ha prohibit que els homosexuals donen òrgans en els cinc anys posteriors a l’última relació sexual que hagen mantingut (cinc anys! Qui aguanta?). El seu govern ens acusa de ser responsables de la transmissió de nombroses malalties perilloses, com la gonorrea o fins i tot el càncer. Com no podia ser d’una altra manera, el primer ministre canadenc, Stephen Harper, ha decebut molts dels seus votants i ha rebut les crítiques dels col·lectius LGTB del país nord-americà. A nosaltres ens fa la impressió que l’únic òrgan que no s’hauria de poder donar és el cervell de Mr. Harper, que pateix una gonorrea crònica.

...I l’Uruguai, un pas endavant

La República Oriental de l’Uruguai és el primer país sud-americà a aprovar el matrimoni homosexual. Fins ara només la Ciutat de Mèxic, Río Grande do Sul –al Brasil- i tres regions de l’Argentina havien regulat les unions homosexuals. És una d’aquelles notícies que ens fan saltar d’alegria i més tenint en compte el tradicional masclisme i homofòbia que regna en Amèrica Llatina des que Espanya els ho va exportar, allà pel segle XV. Des d’ací donem l’enhorabona al conjunt d’activistes uruguaians i sud-americans que lluiten cada dia per trencar els murs de la desigualtat. Esperem que el cas de l’Uruguai siga només el primer d’una llarga llista. 20

fulllambda PERE TERZERO / PAU VENDRELL

de ruta per... roma

C’è Roma per tutti Josep Delgado L’encant monumental del nord d’Itàlia i el caràcter caòtic i mediterrani del sud conviuen al centre de la bota, en una de les ciutats que millor recullen els testimonis de la nostra història. El temps li ha posat tants noms com cares té la ciutat. I és que a Roma, els apassionats dels clàssics gaudeixen imaginant Cèsar passejant per l’antic fòrum de la città imperiale. Els més contemporanis gaudeixen recorrent la bella città amb una Vespa, com feien Gregory Peck i Audrey Hepburn en Roman Holiday (Vacances a Roma). I els romàntics diuen que a la città eterna, l’ànima hi descansa i aprén.

Ací estem, llançant una moneda i demanant un desig a la Fontana di Trevi. Abans d’arribar a Roma, una de les coses que més m’inquietava era compartir ciutat amb el Vaticà. I de fet, aquesta és una de les particularitats més visibles de la ciutat. De sobte pots aparéixer en un altre Estat, i no en un qualsevol. La Ciutat del Vaticà està al cor de la capital italiana, i de seguida t’adones que la presència eclesial ompli les botigues de souvenirs i els carrers de capellans i monges. Turistes i nouvinguts, fins que s’hi acostumen, dirigeixen les mirades als hàbits, les caputxes i les creus. En aquest sentit, els meus prejudicis sobre la influència que poguera exercir el Vaticà sobre la resta de la ciutat eren desmesurats. En realitat, la repercussió no és tal, en una ciutat que històricament s’ha caracteritzat per la confluència de cultures i religions diverses. Els romans més optimistes diuen que al cap i a la fi, el Vaticà no deixa de ser un altre Estat. I no n’hi ha per a menys, després de les manifestacions del papa i dels bisbes, molt sonades també a Roma. Siga com siga, la capital italiana és avui una gran ciutat europea que, amb les seues peculiaritats, no es diferencia massa de les altres. Així, la visibilitat del col·lectiu LGTB s’assembla bastant a la nostra realitat. I d’espais destinats al col·lectiu n’hi ha tants com museus i monuments.

A banda de les rutes turístiques com són la Roma imperial, la Roma renaixentista i barroca o, per als valencians especialment, la Roma dels Borja, faré un repàs per als qui, després de tot un dia de museus i monuments, vulguen conéixer els llocs d’ambient de la notte romana, tan polifacètica com la resta de la ciutat. Doncs bé, es pot començar amb un aperitivo a les 19:00 al Trastevere, el barri tradicional de la bohème i l’avantguarda italiana. L’aperitiu es fa principalment els caps de setmana i consisteix a demanar un còctel, amb el qual tens accés a un bufet lliure de pasti i antipasti. Des del Trastevere pots anar fàcilment amb un bus a la zona del Coliseu, que és pròpiament la zona LGTB de Roma. Ací hi ha un fum de pubs i bars que estan oberts tot el dia i tanquen sobre les 2:00 AM, hora en la qual en tot Roma es deixen de servir copes. Els caps de setmana es pot anar també fins a les 3:30 al Circolo degli Artisti, on els divendres fan sessions de música electrònica i els dissabtes, poprock. Per a acabar la nit dels divendres, la sala Qube fa la festa gai més famosa de Roma, la Mucassassina, amb tres sales enormes de música variada i performances. Els dissabtes a la sala Alpheus fan la macrofesta del Georgeus, i aquesta discoteca es distingeix per ser la primera amb un dark room per a dones.

als amants de la música electrònica, recomane el Villaggio Globale, un dels centres socials més famosos de Roma. De tota manera, de centres socials n’hi ha tants com barris, i allò interesant és anar descobrint-los a poc a poc. I per a finalitzar una estada a Roma, si encara pots matinar diumenge, deixarte caure pel mercat de Porta Portese pot ser una bona idea per a adquirir qualsevol cosa a un preu baratíssim.

Els estudis de cinema i televisió de Roma.

No obstant això, el que diferencia Roma de l’estat espanyol quant a la festa alternativa són els centres socials, i en això els italians s’assemblen a la resta d’Europa. Aquests espais sedueixen encara més si véns d’una ciutat on el moviment okupa és poc visible. Són llocs ocupats, com antigues fàbriques, estacions de tren, col·legis, teatres… que durant el dia s’aprofiten per a fer activitats culturals, i a les nits es transformen en discoteques amb preus molt populars. A més, a diferència de les discoteques convencionals, als centres socials es pot beure i ballar fins a altes hores de la nit. Per

fulllambda

Dijous, 28: És una experiència única: trobar-se amb escriptors al terrat de l’Octubre-CCC. En aquesta ocasió, amb Esperança Camps i Joan Jordi Miralles. A les 19.30h.

FEBRER Divendres, 1: Taller de maquillatge per a dones transsexuals. A les 20h. a la seu del Col·lectiu Lambda. Per fi sabrem com posar la “sombra aquí y sombra allá”! Dissabte, 2: El Grup d’Oci de Lambda us convida a veure la pel·li Chuecatown, a les 18.30h a la seu del Col·lectiu (St. Dionís, 8)

Dimarts, 5: Amb el carnet univeristari entres debades als UGC-Cine Cité de València per veure Barcelona (un mapa) de Ventura Pons. A les20h. Dissabte, 9: La Festa de la Valentina t’espera un any més perquè l’angelet de l’amor puga començar a llaçar fletxes entre les dones que s’acosten al Mos d’Eva!

Divendres, 29: La festa està a Deseo54 amb les actuacions de: Borrachas Provincianas i La Prohibida. Allà podreu comprovar si realment existeixen aquelles “Maricas adolescentes” que canten les d’Albacete. Divendres, 29: The Garrophones en directe! Els de Sueca actuen a les 19h a la Fnac. Divendres, 29: Pau Alabajos torna a la càrrega amb un nou concert, a les dotze de la mitjanit al Casal Jaume I de Cullera.

marçc Dissabte, 1: Endinsa’t en el món de l’ensenyament amb el curs que organitza el Col·lectiu Lambda a la seu del “Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana”. Divendres, 8: Un any més, totes i tots tornarem a estar presents en la manifestació del Dia de la Dona

Diumenge, 17: Si voleu conéixer el país pam a pam i amb la millor companyia, podeu començar amb l’excursió a la Vall d’Uixó que organitza el Grup d’Oci del Lambda. Dimecres, 20: Per qui no ho sabera, se celebra el Dia de Darwin i l’Octubre-CCC ho celebra amb una peculiar taula rodona: “El meu xicot és un Neandertal?” Ho pots descobrir a les 19h. (C/St. Ferran, 12 de València).

Dijous, 21: Un clàssic contemporani del cinema, Manderlay, també en valencià. A les 19h. als Albatros. Ja sabeu, amb carnet universitari és debades. Divendres, 22: El Mos d’Eva s’omplirà de gom a gom amb la Festa Gent Jove que organitza el Col·lectiu Lambda. A partir de la mitjanit, podràs gaudir de regals, jocs i sorpreses, moltes sorpreses… Dissabte 23: Zona d’intesitat ofereix a Ca Revolta (C/ Sta. Teresa, 10) La xerrada: «Construcció del génere en la societat heterosexista. Les identitats com a eines per a l’acció. A les 19h. Dissabte 23 i diumenge 24: La Vall d’Aiora es rendirà als vostres peus amb aquesta eixida programada per Samarucs. Diumenge, 24: “Debat electoral: entenen els partits polítics?” A les 18.30h, al Mos d’Eva (C/

Diumenge, 9: I per fi arriba el dia de les eleccions… tothom a votar! Ja sabeu, els drets es conquisten, es gaudeixen: defensa’ls amb el teu vot!

Dissabte, 15: Enmig de l’eufòria fallera, el Col·lectiu Lambda fa entrega dels seus Premis Arc Iris a les falles que millor mostren la realitat lgtb. Del dissabte 15 al dimecres 19: Viu les falles amb Lambda… tot d’activitats t’esperen! Del dijous 20 al diumenge 23: Trobada cristiana de Pasqua. Una vegada més es demostra que ser homosexual o transsexual i cristià és compatible. Diumenge, 30: Afanyeu-vos, perquè a l’edifici de La Nau de la Universitat de València acaba l’exposició “En defensa de la cultura. València, capital de la República 1937-2007”.

abril Del dijous 3 al dissabte 5: La 20a Trobada Estatal LGTB se celebra a Gandia! L’organitza la saforenca CLGS i trobareu tota la informació a la seua web www.clgs.es. Dijous, 10: A les dotze de la mitjanit serà el torn d’actuació de Xavier Morant i Sergi Contrí. On? a la sala Matisse de València.

Almassora, 2), els partits polítics ens explicaran de primera mà les seues propostes en matèria lgtb per a aquestes eleccions. Amb la diputada i cap de llista per València de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds, Isaura Navarro; la diputada i número 6 del PSOE, Carmen Montón i la candidata número 2 d’Esquerra Unida i Republicana, Anna Ródenas.

Dilluns, 25: Taula rodona: “Gènere i interculturalitat”. A les 19.30h a l’edifici La Nau de la Universitat de València. Dimarts, 26: Una de les millors pel·lícules dels últims anys, La vida dels altres, es projecta a les 20h als UGC-Cine Cité de València. Debades amb el carnet universitari.

Vols que alguna de les activitats de la teua organització aparega a l’agenda del Full Lambda? Envia’ns les dades a full.lambda@lambdavalencia.net.

Podràs trobar aquesta i molta més informació sobre activitats, cursos i xerrades per a qui més entén, a la web del Col·lectiu Lambda:

www.lambdavalencia..org

Valoració de les pel·lícules: * no malbarates temps ni diners anant al cinema ** sense pena ni glòria *** per passar una estona entretinguda **** per a recomanar ***** ves al cinema, comprat el DVD quan isca i recomana-la!

XXY VALORACIÓ: ***** L’estrena al món del cimena de Lucía Puenzo, filla del també cineasta Luis Puenzo, no ha pogut ser millor. XXY ens parla d’un tema en el qual pocs s’han atrevit a indagar –almenys d’una manera mínimament rigorosa-: la intersexualitat. La història transcorre a un xicotet poble pesquer de l’Uruguai i té com a protagonista a Alex (Inés Efrón, en una fantàstica interpretació) que amb els seus 15 anys s’ha d’enfrontar a tot allò que l’envolta. Els seus pares, sobretot son pare (Ricardo Darín), l’acompanyaran en eixe viatge cap a la maduresa, tot i que la part més difícil l’haurà de fer a soles. La delicadesa i la cruesa s’ajunten en aquesta pel·lícula, que no pretén donar respostes, sinó obrir molts interrogants.

ELEVEN MEN OUT VALORACIÓ: ** Definitivament, no passarà a la història del Seté Art. Potser, fins i tot, no passe a la història de les descàrregues d’internet. El cas és que ha passat desapercebuda i no era per a més. L’eixida de l’armari esdevé en una eixida del vestuari en aquesta coproducció nòrdica –Islàndia, Finlàndia, Regne Unit- quan Ottar (Björn Hlynur Haraldsson), un famós futbolista, decideix contar a la premsa que és homosexual. L’homofòbia instal·lada al món de l’esport el conduirà a fitxar per un equip de baixa categoria però format, sobretot, per gais. Més enllà d’alguna escena a la dutxa –res que no hàgeu vist abansaquesta pel·lícula de Róbert Douglas no té massa a aportar.

RIPARO VALORACIÓ: *** El director Marco Simon Puccioni ens presenta Anna (Maria de Medeiros) i Mara (Antonia Liskova), dues xiques del tot distintes el camí de les quals s’entrecreuarà. Però no estaran soles; en la seua vida entrarà de forma sobtada Anis (Mounir Ouadi), un jove magribí a qui Anna voldrà afillar-se. Les relacions, entre elles i entre els tres, aniran complicant-se. En definitiva, aquesta pel·lícula ens convida a contemplar com per a molta gent l’entrada en societat els pot estar vetada. El discurs sobre la diferència, com sempre, plenament d’actualitat.

Per a contractar publicitat al

, pregunteu per Karlos al 607.868.533 fulllambda