Full lambda 04 abril 2008 by Lambda València

número 04 • Maig 2008

El Col·lectiu Lambda alerta de la situació d’adolescents lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals

homofòbia a les aules I a més, en aquest número… “Pròxima estació: Russafa”. Lambda es trasllada al C/Vivons, 26 I després de les eleccions, què? Ens endinsem en el món de la il·lustració gai, lèsbica i trans de la mà d’Iván García Entrem als vestidors dels esportistes que més entenen! De làtex, de silicona, de plàstic, verdures… Són els dildos una eina d’igualtat?

De mudança! El Col·lectiu Lambda es trasllada

El rescat de la memòria

6 8 10

I després de les eleccions, què? Iván García, il·lustrador: “els còmics amb personatges gais s’etiqueten de pornogràfics” La lletra (i la diversitat), amb educació entra Informe Lambda: homofòbia i transfòbia en l’àmbit educatiu

14 Quan tens por d’anar a classe 15 Fora de l’armari, dins del vestidor 16 Dildos: eina d’igualtat? 18 Crònica rosa

Notícies lgtb

21 22 23

De ruta per… Santiago Agenda La Taquilla

Què és el fulllambda

El fulllambda és un òrgan d’expressió del Col·lectiu Lambda, entitat que no necessàriament es fa càrrec de les opinions vessades en les seues pàgines. El fulllambda és una publicació gratuïta i està totalment prohibida la seua venda. La reproducció per qualsevol mitjà dels seus continguts està permesa sempre que es faça menció del seu origen. EDITOR: Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. EQUIP DE REDACCIÓ: Luis Noguerol, Nemo, Jorge Morcillo, Ana Olivas, Víctor Parral, Miquel Oltra, Mary K. del Carme, Pau Vendrell. COORDINACIÓ: Pau Vendrell. COL·LABORADORS: Antonio Ruiz, Fernando Sánchez Amillategui, Jon Landa. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Nemo. IL·LUSTRACIONS: Joselupop, Sergio Montal i Pep Sales, Nosval. PORTADA: José Plaza. PUBLICITAT: Karlos Ros (607.868.533). Podeu fer-nos arribar les vostres suggerències, opinions o textos per a publicar a l’adreça electrònica: full.lambda@lambdavalencia. net. El fulllambda es reserva el dret a no publicar textos amb continguts ofensius o de caràcter antidemocràtic, així com per raons d’espai. Així mateix, es reserva el dret a modificar els textos per adequar-los a l’espai escaient.

Depòsit legal: V-4395-2007 disseny i impressió: DISEÑARTE

Aquesta publicació rep l’ajuda de la Conselleria de Cultura i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

“Imprés en paper ecològic”...

Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals C/ Vivons, 26 - 46006 Russafa - València • INFOROSA: 963913238 • www.lambdavalencia.org

L L

editorial

es lesbianes, els gais, i les persones transsexuals i bisexuals tenim una data commemorativa per antonomàsia: el 28 de juny, quan celebrem l’Orgull. Un dia reivindicatiu i festiu que, des de fa algun temps, volem compaginar amb una altra data que hem d’anar interioritzant: el 17 de maig. Aquesta és la data triada per a recordar que el nostre principal repte, a hores d’ara, és eradicar l’homofòbia i la transfòbia de tots els racons. Això implica fer una revisió exhaustiva de totes les realitats que tenim al nostre abast per tal de poder denunciar qualsevol agressió que es produïsca –per acció o per omissió: a la ciutat i als pobles, a l’ambient i fora d’ell, al treball, a casa… i també a l’escola.

l’odi irracional cap a homosexuals i transsexuals. La pertinença a un grup és de vital importància quan una persona s’està formant, per això la marginació i l’exclusió es viuen d’una manera especialment amarga a eixes edats. L’armari obligatori, la lluita per la supervivència en un ambient hostil, la impossibilitat d’expressar allò que et passa, la falta de referents són el pa de cada dia per a moltes i molts estudiants d’escola i institut. Una situació que volem denunciar a través d’aquest número del fulllambda, aprofitant que el Col·lectiu Lambda ha fet públic el primer informe que detalla –amb xifres a la mà- el grau d’homofòbia i transfòbia que es viu a les aules del País Valencià i, especialment, a les de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

Els i les xiquetes i adolescents són, potser, un dels sectors de la població més desprotegit davant

Les conclusions són ben clares: aturar l’homofòbia i la transfòbia implica, necessàriament, educar

en la diversitat sexual. Una tasca pendent que hauria de ser possible a través d’una assignatura com l’Educació per a la Ciutadania. Però, com sempre, cada avanç comporta una lluita i en aquest cas també. Ens veiem obligats a denunciar, des d’aquestes pàgines, l’actitud homofòbica i transfòbica d’un govern –el de la Generalitatque, amb l’objectiu de descafeïnar encara més els continguts d’aquesta matèria, obligarà mitjançant un ordre de la Conselleria d’Educació a que el professorat la impartisca en anglés. El seu objectiu és molt clar: que l’alumnat no assumisca l’actitud de respecte i igualtat cap a totes les persones. Front a això, el nostre objectiu també és contundent: fer que eixos xiquets i xiquetes aprenguen que la diversitat és normal.

CaRtEs No, no i no. No em puc creure que en l’anterior número, el candidat del PP per València a les passades eleccions tinguera la barra de dir coses com que els avanços aconseguits per lesbianes, gais i transsexuals ha sigut gràcies al “treball que hem desenvolupat els polítics”… Què? Algú em pot pessigar ben fort per a no creure’m que estic somiant? Després d’haver votat que no contra el matrimoni, d’haver ficat un recurs al Constitucional perquè tombe els casaments, d’haver votat que no a la llei d’identitat de gènere… com pot dir això un diputat del PP? Si per mi fora, jo ni tan sols l’haguera tret en el Full Lambda. Per a què, per a dir mentides? Vinga ja, home… Tere Simón. Hola, estic farta que cada vegada hi haja menys pubs d’ambient a València, farta que ens tanquen cada volta més prompte tots els bars, farta de tanta policia al barri del Carme i que encara no estiga a punt el metro de Russafa, farta que a partir de les 3 de la matinada ja hages de pagar per a poder eixir de festa, farta de tanta moderna per l’ambient, farta de la música petarda, farta de que els cubates cada vegada siguen més cars i la beguda més roïna, farta de que m’hagen tancat els afters… Estic farta! Marieta la farta. Definitivament, la normalitat LGTB avança també en la televisió i per a mostra… una cançó. Estic emocionadíssima amb l’aparició de Tania G. i la seua nóvia Laura en els càstings d’OT i que ara una d’elles, Tania, també estiga en el concurs. Així ja tinc a qui animar. Bo, a ella i també a Chipper, un altre xic que a més està casat (amb un altre home, s’entén!). Total, que ja em veig apalancada al sofà més de quatre nits per a veure els meus nous ídols de la cançó. Visca la tele gayfriendly! Sonia H.S.

Podeu enviar les vostres cartes a full.lambda@lambdavalencia.net. La redacció del Full Lambda es reserva el dret a retallar el contingut de les cartes quan aquestes excedisquen les 30 línies, així com a descartar qualsevol escrit insultant, homòfob, trànsfob o que, en general, atempte contra la integritat de les persones.

fulllambda

e mudança!

LUIS NOGUEROL. Tresorer Lambda.

El Col·lectiu Lambda es trasllada. Al maig estrenem seu al número 26 del carrer Vivons de València

fulllambda

conseguim per fi un dels objec- sabtes del Lambda, reunions quinzetius més desitjats pel Col·lectiu nals anunciades en les cartelleres Turia Lambda: una seu que permeta i Qué y Dónde, d’assistència lliure per millorar les nostres activitats. Si feu ús a tota mena de públic, en les quals es habitual de les instal·lacions actuals al debatien temes d’interés per a la comucarrer Sant Dionís, deveu haver constatat nitat LGTB, i que solien anar seguides que resulten insuficients per a la intensa d’un sopar en algun bar o restaurant. activitat de la nostra associació. També Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals els qui ens visiten per primera vegada tenien així una oportunitat per a trobarmostren sorpresa pel fet que en unes se, per a saber que no estaven sols i que instal·lacions tan exigües es desenvolupe junts podien lluitar per la seua dignitat. tanta vitalitat associativa i presència social. El Col·lectiu va llogar la primera seu pròNecessitàvem una seu pia al carrer Sorneque tinguera, com a AQUEST SERÀ UN lls cap al maig del mínim, el doble de su1992, cosa que va NOU ESPAI PER A perfície que l’actual, permetre ampliar-ne CONSTRUIR que fóra accessible les activitats i prograELS PROJECTES DE per a persones amb mar amb regularitat FUTUR diversitat funcional, les reunions de la que disposara d’entrada directa des del Comissió Permanent. El 1994 va passar a carrer i que tinguera una ubicació rela- un pis del carrer Gil i Morte, fins a l’estiu tivament cèntrica. Han sigut quasi tres del 1996, quan es va traslladar al núm. 9 anys de recerca, complicada pel fort in- del carrer Salvador Giner, on fins i tot es crement de preus del mercat immobiliari. va arribar a instal·lar un petit café, l’Espai Des del naixement de Lambda l’any Obert. En aquesta seu va romandre 1986 ens ha calgut disposar l’associació fins al juliol del 2001, quan d’un espai físic on pogué- ens instal·làrem al carrer Sant Dionís. rem realitzar les nostres Ara, una vegada més, assumim una muactivitats. Fins al 1992 es dança amb gran il·lusió, perquè aquest van utilitzar locals pres- serà un nou espai per a construir els protats generosament, com jectes de futur. A les noves instal·lacions la llibreria Llavors, on els grups podran reunir-se més còmodal’associació va fer la seua ment, hi ubicarem dignament el nostre presentació en societat, o valuós arxiu documental, millorarem les el mític pub d’ambient lès- condicions de treball del personal tècnic, bic Chaplin, al carrer Dénia. guanyarem independència per a realitzar Més tard ens van acollir la més cursos i activitats, i plantejarem nous Sala Covarrubias, escena- serveis per a sòcies i socis i voluntariat. ri habitual de Ploma 2, el En nom de la Comissió Permanent, vull Café Bohemios i la Socie- animar-vos a col·laborar en la creació tat de Sexologia del País d’un espai de diversitat, llibertat i igualValencià. Llavors l’activitat tat per a lesbianes, gais, transsexuals, bigirava al voltant dels Dis- sexuals, amigues i amics. Us hi esperem.

“

”

el rescat de la memòria Antoni Ruiz. President de l’Associació d’Expresos Socials

er fi la comunitat homosexual té motius per a felicitar-se. Gràcies al treball que ha portat a terme l’Associació d’Expresos Socials, 30 anys després de la despenalització de l’homosexualitat, l’estat espanyol ha aprovat indemnitzar aquest col·lectiu en acceptar introduir en els Pressupostos generals de l’Estat del 2008 una esmena presentada per IU-ICV per la qual es reconeix la conculcació dels drets humans dels homosexuals i els/les transsexuals que durant la dictadura i els primers anys de la democràcia van patir la persecució política i policial. La significació d’aquest reconeixement i aquesta reparació econòmica transcendeix les fronteres de l’estat espa-nyol i se situa en l’esfera internacional; és més, jo diria que constitueix un fet històric sense precedents, si tenim en compte que és la primera vegada que es fa una reparació com aquesta als homosexuals, que han patit tota mena de persecucions i exclusions al llarg dels dos mil·lennis de l’era cristiana. Els represaliats per la nostra condició sexual podem, avui, sentir-nos orgullosos del treball realitzat. Al desembre de 2004, vam aconseguir que el Congrés realitzara una declaració institucional per la qual es rehabilitava la dignitat de la memòria dels qui vam patir la persecució política i policial per la nostra orientació o identitat sexual. Al juny de 2005, Institucions Penitenciàries col·locà a la façana de l’antiga presó provincial de Huelva una placa en memòria dels homosexuals i els/les transsexuals que hi van ser empresonats. També el Parlament de Cataluya va aprovar una declaració institucional per la qual es rehabilitava la memòria dels expresos socials. I la Junta d’Extremadura va retre igualment homenatge als qui van patir la privació dels seus drets a la presó de Badajoz, col·locant una placa commemorativa a l’antiga presó, avui Museu d’Art

Contemporani. I de la mateixa manera, el Cabildo de Fuerteventura va inaugurar un monòlit a Tefía, en record de les persones que, com Octavio García, van ser castigades al camp de concentració que es va habilitar en aquest lloc de tan trista memòria. E l

L’Associació d’Expresos Socials ha adquirit un compromís per a recuperar la memòria històrica de les lesbianes, els gais i els/les transsexuals espa-nyols. De la mateixa manera, ens sentim obligats a sol·licitar a la Unió Europea que es reta homenatge públic i es rescabale econòmicament les víctimes de nacionalsocialisme que van patir abusos semblants. L’estat espanyol ha entrat en un procés de canvi substancial quant a la política de reconeixement dels drets civils al col·lectiu LGTB. Durant aquesta passada legislatura hem viscut canvis legals i reconeixements històrics impensables no fa molt de temps. Considerem que aquestes iniciatives han de tindre un efecte pedagògic en altres països, que possibilite el reconeixement dels fets diferencials i la dignitat dels afectes més enllà del gènere, la identitat o l’orientació sexual. A tots, de tot cor, gràcies.

e onteres d n r f s le ix “transceensdpeanyol i se situameés, s l’estat cional; é a n r e un t in l’esfera que constitueix ts” n jo diria ic sense precede r fet histò f e t que tot això s’haja esdevingut a l’estat espanyol no sols és fruit del treball de les mateixes víctimes, que armant-se de valor han denunciat i testimoniat els horrors a què es van veure sotmeses pel franquisme, sinó també de diversos àmbits de la societat civil que han tingut el coratge de fer seues les nostres demandes.

fulllambda

Uf…! NEMO. blogdenemo.blogspot.com

J J

a està, ja ha passat. El triomf en les generals de 2008 d’aquell senyor que assegurava que tenia “les idees clares” però deia que “no estava en condicions” de respondre a qui li preguntava si retallaria els drets i posaria fi a la igualtat davant la llei dels milions de ciutadans LGTB d’aquest país pertany ja al terreny de “lo que pudo haber sido y no fue”, que deia la cançó. O en paraules de l’escriptor Javier Marías, a “la negra esquena” del temps no vingut i, tanmateix, passat. I tan negra. Aquesta és, per tant, l’hora dels sospirs d’alleujament, l’hora de l’“uf” i l’“encara sort” i l’“ens hem escapat d’una de bona”. No és, però, aquesta l’hora en què la nostra lluita, la lluita de les lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, haja deixat de ser necessària. Potser aquesta última hora no arribarà mai: no és infreqüent que les minories tinguen problemes per a aconseguir que la majoria social les tinga en compte i les respecte. En tot cas, no ha arribat avui, i tem que ni tan sols no és gaire prop. Els darrers anys he llegit i escoltat moltes vegades que, després d’haver aconseguit veure reconegut el dret de les parelles del mateix sexe al matrimoni i l’adopció, la causa homosexual s’havia quedat sense objectius, sense nord. Mai no m’ho he cregut: des del principi em va semblar un d’aquests tòpics buits que tot sovint es propaguen com virus en la nostra societat mediàtica i tantes vegades frívola. Aquests drets, i la igualtat davant la llei que consagren, són una condició necessària per a avançar seriosament cap a la consecució del nostre objectiu, que lògicament no pot ser cap altre que fer realitat la plena igualtat social amb la resta de la població. És ben clar que, si el primer que ens discrimina i humilia és l’Estat democràtic, mai no hi haurà manera d’aconseguir el respecte genuí de la societat; però haver aconseguit el final de la injusta discriminació contra les persones homosexuals en el terreny del matrimoni i l’adopció no és, ni de bon tros, el final de la nostra lluita: en realitat, es troba més aviat al principi d’aquesta. I més o menys el mateix podríem dir pel que fa a la Llei

fulllambda

d’identitat de gènere en el cas dels/les transsexuals. D’altra banda, no podem oblidar que ni tan sols amb aquesta victòria electoral de l’esquerra no es consoliden definitivament els avanços aconseguits en l’anterior legislatura: la reforma del Codi civil que reconeix el dret de les parelles homosexuals a no ser excloses del matrimoni encara està pendent que el Tribunal Constitucional es pronuncie sobre el recurs que hi va posar el PP. D’altra banda, ¿potser hi ha algú que crega que la Conferència Episcopal Espanyola, que acaba de triar Rouco Varela com a president, deixarà de predicar tota mena de ca-

¿potser hi ha algú que

crega que la Conferència Episcopal Espanyola, que acaba de triar Rouco Varela com a president, deixarà de predicar tota mena de calamitats per al nostre país si no se’ns torna a marginar i excloure als gais i les lesbianes, als nostres matrimonis i famílies

lamitats per al nostre país si no se’ns torna a marginar i excloure als gais i les

lesbianes, als nostres matrimonis i famílies? ¿O que els mitjans de comunicació i les associacions dependents de la jerarquia catòlica, o afins a aquesta, deixaran d’inocular la seua homofòbia a la societat espanyola? Quant al PP, ha perdut les eleccions, és veritat, però ha pujat en escons i vots i s’ha acostat al PSOE… així que difícilment interpretarà aquests resultats com un càstig de l’electorat als seus plantejaments de dreta dura i ultraconservadora. Allò més probable és que els estrategs de Génova arriben a la conclusió que necessiten una mica més de temps (i, potser, un líder amb més carisma) per a fer engolir a la nostra societat aquest mateix discurs. Si és així, la negra esquena del 9-M intentarà en les pròximes eleccions prendre la seua revenja de la frustració d’enguany, esdevenint finalment realitat: la nostra realitat. Que això siga així o no dependrà, per descomptat, de diversos factors: el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional pot ser-ne un, com és obvi. Un altre factor serà el context internacional: com més avanços aconseguisca al món la plena igualtat legal de les persones LGTB amb la resta de la població, menys sentit semblarà tindre posar-la en qüestió a l’estat espanyol. La revàlida a les urnes aconseguida pel PSOE pot ajudar a fer que els sectors progressistes de la societat assumisquen també en altres països del nostre entorn aquesta reivindicació de plena igualtat legal, de la mateixa manera que una derrota de Zapatero hauria sigut de gran ajuda als enemics dels nostres drets i als neoconservadors/ neoclericals en general. I un altre factor important pot ser l’arrelament que el moviment LGTB arribe a tenir en la nostra societat; tot i que els darrers anys hem fet progressos importants en aspectes com ara la presència en els mitjans de comunicació dels nostres col·lectius i entitats, i dels assumptes referits a les nostres necessitats i reivindicacions, encara és poca cosa amb relació al pes que les persones LGTB tenim en el conjunt de la ciutadania. Podem mobilitzar-nos més i millor, i hem de fer-ho: és una tasca ens incumbeix a tots i a totes. A tots i a totes.

F-day Fernando Sánchez Amillategui. Professor Universitat d’Alacant.

es eleccions han passat, i ja sabem amb qui lluitar. donarà. Propose que siguem internacionalistes però locals: Encara sort que no van guanyar els altres, que, palles acció fotedora cap a altres països, europeus i extraeuropeus, analítiques a banda, són sens dubte molt pitjors. Els sí, però des d’ací, que serà més aprofitable a l’estat espanyol. qui es van aliar amb els bisbes, i que amb els bisbes han estat Controlem la nostra coherència amb la pregunta obligada: espellifats, la qual cosa té el seu morbàs teologicopolític. allò que denunciarem fora, ho hem denunciat ja ací, quan té Salvada aquesta el desvergonyiment prioritat, la veritable d’ensenyar el musell? política, la que ens Amb aquesta interessa a bolleres, precaució, prou marietes i trans, d’aquesta flonja comença ara, on correcció política que acaben les eleccions. tant agrada al poder: Pregunta clau per a els maleïts països això: quins disgustos que foten les seues podem donar al poder bolleres, marietes i i a l’oposició durant trans s’han de trobar l’any 2008? Ens toca amb merda, molta redactar la llista a merda, llançada a la totes i tots, dia a dia, cara dels interessos amb inventiva i mala que mantinguen llet, però des de ja ací. Dins de la Unió propose tres grans, i Europea, seria preciós bastant òbvies, línies sabotejar, utilitzant d’activitat per a fotre: la els instruments que legislativoinstitucional, ofereixen els tractats, la internacionalista i la Sergio Montal (Telmo) + Pep Sales emprant les vies més solidària. fotedores perquè els ciutadans de la Unió El camí puguen valdre’s de legislativoinstitucional les consecucions ja disponibles a recorregut fins avui és clarament l’estat espanyol. insuficient; ho demostra que l’enemic haja gosat plantejar un El camí solidari consisteix recurs constitucional. La millor a ajudar estratègicament a resposta a la seua perfídia? fotre els poders constituïts. En la reforma constitucional Ajudar a qui? A qualsevol grup esdevenidora s’ha de modificar oprimit que haja pres la decisió l’article 14é, incloent-hi com emancipadora de fotre, amb a situacions explícitament la pura i simple condició que protegides l’opció sexual, la no ens fota a nosaltres. Tot val, identitat de gènere, i diverses excepte mirar cap a una altra altres –hi ha molta discriminació banda; en qualsevol ideologia, ací al voltant. Convindria, en qualsevol color polític, en descendint en cascada, demanar qualsevol institució on detectem l’esment explícit d’aquestes voluntat d’opressió o acció circumstàncies a tot arreu on hi haja una declaració d’igualtat opressora, partim amb la denúncia, amb la identificació, de tractament: lleis, institucions, empreses, cercles de amb l’acció fotedora. Sobretot a aquells que juguen al joc petanca, comunitats de propietaris... Omplim de contingut ridícul de ‘defensar-nos’ mentre oprimeixen uns altres. Més aquestes declaracions: que deixen d’estar buides, que deixen que enginyar-nos-ho per assetjar legalment les posicions d’escudar-se en generalitats que només amaguen o excusen homòfobes que es col·loquen entre dues aigües, ‘respectant’ fòbies cabrones. Demanem als agents socials que prenguen la llei tal com és ara, cal usar el nostre dret polític per a posicions, i fotem sense descans els homòfobs, els ambigus identificar-les i exposar-les a l’escarniment de la gent –la i els inconsistents. nostra, i la que està amb nosaltres.

la veritable política, la que

ens interessa a bolleres, marietes i trans, comença ara, on acaben les eleccions. Pregunta clau per

“

a això: quins disgustos podem donar al poder i a l’oposició durant l’any 2008?

El camí internacional peca de vegades d’ínfules de grandesa (com si haguérem acabat amb l’homofòbia ací i ara!). Però la idea d’una globalització bollera, marieta i trans val la pena, encara que només siga pels sonors disgustos que

Ànim! A fotre! Veureu que deslliurador i divertit que serà. I quantes idees se’ns ocorreran entrant en matèria –qualsevol reivindicació de bolleres, marietes i trans pot cavalcar aquestes línies. Es fa camí en fotre.

fulllambda

“Els còmics amb personatges gais s’etiqueten de pornogràfics” JORGE MORCILLO JAREÑO Iván García és un dels primers dibuixants de còmic espanyol que ha introduït en les seues històries personatges homosexuals. Dels seus còmics es pot dir que són la versió queer del còmic clàssic nord-americà. “Algunes sèries del còmic americà, com ara X-Men per no anar molt lluny, són, al meu parer, una adaptació per a tots els públics de la vida de qualsevol rara: marica, bollera, sinistra, moderna, grossa o esguerrada”, explica l’asturià. FULL LAMBDA: Com es porta, això de ser dibuixant de còmics a l’estat espanyol? IVÁN GARCÍA: Tot depén d’allò a què aspires amb el que fas. Si aspires a fer ací còmic de superherois, doncs segurament acabaràs una mica frustrat, perquè hi ha milers d’autors al món amb els quals hauràs de competir que volen fer el mateix que tu, i a mi això ni m’abelleix ni m’interessa. El que a mi m’agrada són gèneres minoritaris, com és la ciència-ficció; detalls com ara que el teu personatge protagonista siga gai poden paréixer handicaps, però en el fons competeixes amb menys autors, així que en el meu cas, és meravellós ser dibuixant de còmics. Com que visc del meu treball com a il·lustrador, puc fer còmic amb més llibertat i veure-ho com una opció més o com un capritx. FL: Els primers gargots a l’hora de posar-se a dibuixar sempre són els més difícils: qui va ser el teu referent en els començaments? IG: Els meus referents vénen del còmic europeu, principalment Moebius, Arno, Mézières i Frank Quitely, i de les revistes de ciència-ficció espanyoles dels anys 80 i 90, com Cimoc, Heavy Metal o Cómix. També tinc algun referent en el còmic nordamericà, però menys. Les meues fonts més directes estan una miqueta allunyades del còmic, i són el cinema, la televisió o, fins i tot, la música i la nit. FL: I qui és el capità Eclipsi? IG: El capità Eclipsi és un personatge de ciència-ficció clàssic, revisat i adaptat al meu present i a la meua realitat com a persona que és admirador d’un muntó de coses, que es gita amb persones del seu mateix sexe i es vesteix d’una manera determinada. Em vaig criar veient La guerra de les galàxies, Star Trek, Flash Gordon i llegint còmics de Valérian, agent espaciotemporal, entre d’altres, així que es pot dir que la ciència-ficció d’aventures o space opera és el meu gènere favorit. Quan en Claro que sí cómics se’m va donar l’oportunitat de crear alguna cosa des de zero, vaig saber des del primer mo

fulllambda

ment que seria un personatge de ciència-ficció perquè un dels meus somnis era crear el meu propi univers de ficció. Si fiques en un cresol tot el que m’agrada del gènere a nivell estètic i argumental… màgia, això és el capità Eclipsi. FL: Què conten les teues històries? Com són els teus personatges? IG: El context històric situa la trama en un futur llunyà que comparteix moltes coses amb el nostre passat i present. Com se sol dir: “com més canvien les coses, més segueixen igual”. Tracte temes universals que tots coneixem, però a una escala major, d’una forma més exagerada però al mateix temps creïble. Alguns dels personatges, començant pel mateix capità Eclipsi, són gais, però com que no es tracta d’un còmic pornogràfic no està pensat perquè el llija un únic tipus de públic. És ciència-ficció per a adolescents de qualsevol edat, gènere o orientació sexual.

CÒMIC ERÒTIC FL: Els còmics de temàtica homosexual sempre van carregats d’erotisme. Com es dosifica aquest ingredient perquè es quede en allò subtil i no en allò vulgar? IG: Com he dit adés, el còmic que faig no és pornogràfic. Si hi apareix sexe, és una part més de la història, però no és allò que la defineix. D’altra banda, no considere en absolut allò pornogràfic com vulgar, és un gènere més. Potser és aquest detall tan bàsic el que el lector no aficionat al còmic no acaba d’entendre; és el tipus d’història el que defineix el gènere del còmic, i no l’orientació sexual dels personatges. El còmic pornogràfic tracta de sexe, el d’aventures d’aventures, el de detectius de crims per resoldre i el de superherois d’individus musculosos en malles salvant el món. Pot haverhi un protagonista gai en tots aquests gèneres sense que deixen de ser el que són per a convertir-se automàticament en pornografia. És simptomàtic que això es done per fet quan el protagonista és heterosexual i, tanmateix, si és gai s’hi posa l’etiqueta de pornografia sense parar-se a mirar de què tracta la història.

“

Les meues fonts més directes estan una miqueta allunyades del còmic i són el cinema, la televisió o, fins i tot, la música i la nit.

”

FL: Coneixes l’èxit del yaoi o còmic gai al Japó. A l’estat espanyol ocorre alguna cosa pareguda, en aquests moments? IG: De mariques n’hi ha al Japó, a Espanya o a Madagascar, el que passa és que les condicions socioculturals no són les mateixes en tots els països. Hi ha hagut, hi ha i hi haurà booms d’aquest tipus, només que en cada moment i en cada lloc succeeixen per unes raons. És una qüestió econòmica, és com quan compres una revista pornogràfica gai en un quiosc; potser el quiosquer és un homòfob, però s’oblidarà d’aquest detall si hi ha diners pel mig. El cas del còmic gai a l’estat espanyol està més relacionat amb el moment polític i cultural que amb l’econòmic. L’equiparació de drets, la normalització en els mitjans i tot això van ser per a les editorials com un ara o mai. No tot el país hi està d’acord, amb això, ni ha d’importar necessàriament per a què s’edita. Tampoc és que totes les editorials aposten per aquest tipus de producte, però les que ho fan s’han arriscat ara. Simplement, és un moment favorable. FL: En què treballes ara mateix? IG: Com a il·lustrador freelance faig encàrrecs de tota mena. Les últimes campanyes del Dia Internacional del VIH de la FELGTB i STOP SIDA han tornat a eixir del meu pinzell. Ara mateix també estic treballant en un projecte amb diversos autors per a l’editorial de David Cantero. És un àlbum d’històries curtes en què girem al revés els contes clàssics de tota la vida. Es titula Gay Tales i està previst que isca a mitjans d’enguany. També hi ha a la vista un projecte de còmic publicitari sobre drogues. D’altra banda, continue Las aventuras del capitán Eclipse, i a més estic en tràmits per a portar el capità Eclipsi al mercat anglés al llarg d’aquest 2008. Sempre tinc el meu web (www.ig-studio.com) actualitzat amb totes les coses que vaig fent per treball o per plaer. FL: Finalment, de quina manera es defineix Iván García? IG: Això pregunta-ho a un astròleg àries amb ascendent en Gèminis, a un exnuvi, a un amic, a ma mare o a un bakala (www2.bakala.org/ivan_g). Quan ho fa u mateix, sempre s’oblida dels detalls realment interessants per als altres.

fulllambda

especial

BULLYING

La lletra (i la diversitat )), amb educació entra ANA OLIVAS. Comissió d’Educació-Lambda

quest 17 de maig no em canse de felicitar-me i felicitar a totes les persones LGTB –lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals- per les conquestes dels últims anys. L’assoliment de la igualtat legal, del reconeixement dels nostres drets com a ciutadanes i ciutadans d’una societat democràtica, m’ha produït una eufòria que es tradueix en unes ganes enormes de seguir treballant per tal d’aconseguir també la igualtat real, la igualtat al carrer, als llocs de treball, als mitjans de comunicació, als espais d’oci i cultura, però també a les aules. Perquè és molt el que hem aconseguit, però atenció, encara és molt més el que ens queda. Mentre un/a dels nostres adolescents LGTB patisca qualsevol assetjament escolar haurem de continuar treballant-hi. La motivació de molts de nosaltres, activistes LGTB, per a treballar en favor dels nostes drets és precisament aquesta: no volem que adolescents i joves hagen de patir, com ens va passar a nosaltres, la discriminació, l’assetjament i el rebuig pel simple fet de tindre una vida sexual i afectiva distinta a la majoritària. I la realitat és que, malgrat el reconeixement legal, malauradament l’assetjament continua tenint cabuda als nostres centres educatius. Dia rere dia, en multitud d’instituts, es practica de forma sistemàtica. Se li trenca a una el cor quan sent i llig els testimonis de solitud i patiment que ens transmeten algunes adolescents lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals quan impartim xerrades als seus instituts. I el cas és que hi ha moltes maneres d’assetjar les persones LGTB i també molts graus. Des de les formes més grolleres com el maltractament físic (colps i pallisses), fins a formes més subtils de maltractament emocional (insults, amenaces, humiliació, ridiculització, crítiques, rebuig, aïllament, invisibilitat…). Els estudis fets en diferents països coincideixen amb el que ara presentem des del Col·lectiu Lambda, segons el qual entre un 7% i un 10% dels joves són homòfobs, amb un alt grau d’intolerància cap a les persones LGTB.

fulllambda

Allò que podríem anomenar la lgtbfòbia forma part de grups nazis, feixistes i racistes. Internet és un dels més importants canals de propaganda d’aquests grups, a través de pàgines web i fòrums de discussió i difusió de missatges. Un món que, de vegades, és del tot desconegut per als adults dins i fora dels centres escolars. I això per no parlar de les aberracions que cada dia propaga la jerarquia de l’església catòlica a través dels seus mitjans de comunicació. No m’agradaria donar una imatge pessimista de la situació, perquè jo mateixa no ho sóc, ans al contrari, hem de ser del tot conscients que s’ha avançat molt en la democratització dels drets; que cada dia el nostre espai de llibertat, dignitat i respecte va engrandint-se. Des de la Comissió d’Educació de Lambda, comprovem a través de cadascuna de les xerrades que impartim en diferents fòrums (instituts, associacions, ajuntaments, universitats…) que la majoria de gent ens respecta i accepta. Però encara queden molts prejudicis per tombar, moltes vegades inconscients, la majoria simplement per falta d’informació. Per això precisament hem de ser conscients que cal posar-se en acció, sobretot a través dels centres d’ensenyament, perquè eixe 20 per cent de població escolar que no té una postura definida respecte a l’homofòbia i la transfòbia, però que deixa actuar als homòfobs, es pose del nostre costat. Ningú es pot imaginar com és de satisfactori comprovar com, en cadascuna de les xerrades que realitzem, sempre hi ha un grup d’alumnes que entra ple de prejudicis i reticències i, a mesura que es desenvolupa l’activitat, canvia la seua actitud cap a la comprensió de la realitat LGTB i l’acceptació. Òbviament, també hi ha una minoria homòfoba que ix igual que va entrar, però ja els és més difícil fer-se eco en eixe 20 per cent d’indecisos inicials. Al capdavall, és una inversió de futur. L’educació dels xiquets, adolescents i joves d’avui és l’eradicació de la lgtbfòbia de la societat futura.

especial

BULLYING

INFORME LAMBDA

Homofòbia i transfòbia

en l’àmbit educatiu

resentem en aquest número un extracte de l’ambiciós estudi dut a terme pel Col·lectiu Lambda per a conéixer les actituds que desperta l’homosexualitat i la transsexualitat entre els estudiants d’entre 14 i 18 anys. El treball de camp -291 enquestes- es va realitzar entre octubre de 2007 i març de 2008 en instituts d’educació secundària de València, Mislata, Quart de Poblet i Tavernes Blanques. Els i les voluntàries de la Comissió d’Educació del Lambda van passar els qüestionaris entre l’alumnat dies abans de fer una xerrada en cada centre.

Amb aquestes dades volem que cadascú traga les seues pròpies conclusions però, si una cosa queda clara és que, en general, les xiques i xics que van respondre l’enquesta mostren una actitud favorable cap al col·lectiu LGTB, en especial les xiques. Malgrat tot, entre un 10% i un 20% d’aquesta població escolar encara hi mostra rebuig. Un símptoma que evidencia la necessitat d’encetar polítiques educatives que normalitzen l’homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat i que previnguen l’assetjament escolar motivat en l’homofòbia i la transfòbia.

1) Quina o quines d’aquestes propostes definiria millor un xic gai o una xica lesbiana?

2) Et sentiries còmode en la relació personal amb gais i lesbianes?

3) Si et sentires atret/a per les persones del teu mateix sexe, què pensaries de tu mateix/a?

4) Creus que els gais i les lesbianes han d’expressar els seus sentiments (besos, abraçades, etc.) en públic de la mateixa manera que les parelles d’home i dona?

METODOLOGIA - Entrevista presencial i anònima. - Univers: 291 persones (1 enquesta sense resposta). - Lloc: IES de València, Mislata, Quart de Poblet i Tavernes Blanques. - Sexe: 158 xiques / 132 xics. - Edat: Entre els 14 i els 18 anys, amb una mitjans de 15,62 (desviació típica de 1’03). - Informe complet: www.lambdavalencia.org fulllambda

especial

BULLYING

5) Gais i lesbianes tenen més i diverses relacions sexuals, per això són més propensos/es a malalties com ara la SIDA.

6) Com creus que es tracta els gais i les lesbianes a l’institut?

7) Com creus que la societat hauria de tractar els gais i les lesbianes?

8) Creus que és correcte tractar de forma menyspreativa les persones a qui els agrada altres persones del seu mateix sexe?

fulllambda

especial

BULLYING

9) Et sentiries còmode en la relació personal amb persones transsexuals?

10) Les dones transsexuals són gent capritxosa a qui l’únic que els agrada és vestir-se amb roba bonica de dona.

11) Creus que la sanitat pública ha de costejar l’operació de reassignació sexual a les persones transsexuals?

12) Coneixes alguna persona del teu entorn que siga gai o lesbiana?

fulllambda

especial

BULLYING

Quan tens POR d’anar a classe José Miguel Simarro: “Quan pateixes bullying necessites gent al teu voltant amb qui confiar”.

“Això són coses d’adolescents”, “tots ens hem barallat alguna vegada”, “això és bo: així es farà fort”, “ha d’aprendre a defensar-se i a resoldre els conflictes per sí mateix”… Frases com aquestes les hem sentides sempre i a molta gent li semblava el més normal del món. Avui, però, comencem a adonar-nos que cal discernir quan hi ha un veritable problema i quan un/a adolescent pot estar patint, i molt, l’assetjament escolar. José Miguel Simarro ho va viure en primera persona i només cal escoltar-lo per comprendre que el bullying no és un joc de xiquets.

FULL LAMBDA: Quin és el marc de la teua història personal, José Miguel? JOSÉ MIGUEL SIMARRO: Jo visc al barri de Natzaret de València, una zona que podríem considerar especialment conflictiva per moltes raons i on l’homofòbia està molt present. Jo vaig patir assetjament escolar durant l’educació primària i també la secundària, fins a tal punt que vaig haver d’abandonar els estudis.

JMS: Ells realment no volien ficar-se en més embolics, i més en una zona tan conflictiva com aquella. Fins i tot diria que les agressions es produïen amb la seua connivència. Recorde com en l’única classe d’educació sexual que ens van impartir no van tractar el tema de l’orientació sexual i, al final, als xics els van repartir preservatius i a les xiques compresses. Et pots imaginar quin va ser el meu paper i com vaig passar jo aquell dia.

FL: Un assetjament escolar motivat per la teua orientació sexual… JMS: Sí. En principi les excuses per a agredir-me verbalment i físicament podien ser molt variades, però el rerefons era sempre el mateix, amb els típics insults de “maricón”. De fet, quan aconseguia tindre algun amic, el perdia ràpidament perquè les agressions es derivaven també cap a ell amb l’excusa que érem nóvios. Això va fer que a poc a poc em quedara absolutament sol front a tota la resta d’escolars.

FL: Tot això durant la Primària… i el pas a l’institut? JMS: Pitjor. Recorde especialment un company de curs que cada dos minuts m’insultava davant dels altres alumnes i també dels professors, enmig de classe. Jo no em podia relacionar amb ningú i la solució màgica va ser dur-me a mi a un psicòleg, perquè es veu que el problema era meu per ser homosexual, no dels altres per ser homòfobs. Vaig perdre les ganes de viure. Fixa’t, d’una pallissa que em van fotre vaig arribar a perdre a 5 kilos en una setmana. I damunt, quan comences a créixer i t’adones que ets gai és molt més traumàtic perquè creus que la gent que t’ha agredit tenia part de raó.

FL: Com es traduïa això en el dia a dia? JMS: Doncs, per exemple, cada dia feia el que calguera per tal de no eixir al pati a l’hora de l’esmorzar, perquè sabia que eixir-hi implicava que em pegaren. FL: Però supose que les agressions físiques no vénen d’un dia per a l’altre. Com comença tot? JMS: Comença amb insults, sent el centre de la diana de les burles de tothom. Dient-me “marica, tu has d’anar al bany de les xiques”… Coses que jo no entenia perquè, als vuit o nou anys, ni tan sols sabia què era l’homosexualitat. D’ahí es passa a les espentes, per exemple, fins que t’adones que tens a tothom a la teua contra sense saber per què. A això cal afegir el fet d’arribar a casa i que els teus pares pensen que això són coses de xiquets. Una actitud compartida pel professorat, per cert. Fins que arriba el dia que tens por a anar a classe. FL: Els docents en cap moment van prendre partit? Ni van intentar explicar res a l’alumnat?

fulllambda

FL: Tot això, òbviament, ha de repercutir en la vida acadèmica. JMS: I tant! És impossible rendir acadèmicament. Impossible. Jo vaig haver de repetir 3r d’ESO i, quan vaig passar a 4t, només vaig durar un mes. Després vaig abandonar els estudis, just una setmana abans de complir els 16 anys. FL: Finalment, José Miguel, com se supera tot açò? JMS: Crec que no s’arriba a superar mai. Jo ara he représ els estudis i l’any que ve continuaré amb la formació professional però, anímicament, els nervis, per exemple, no me’ls lleva ningú, ni la por al rebuig. Afortunadament, gràcies al Col·lectiu Lambda, em vaig poder informar de tot el que era l’homosexualitat i vaig poder conéixer gent com jo. Quan pateixes assetjament escolar necessites gent al teu voltant amb qui confiar i pensar que el dia de demà tot canviarà.

FORA DE L’armari, DINS DEL VESTIDOR JON LANDA. SAMARUCS-VALÈNCIA, GRUP ESPORTIU LGTB+

i l’ambient del treball és un dels espais més comuns on trobem homofòbia cap al col·lectiu LGTB, el món de l’esport podria considerar-se ben bé com una mena d’infern pel que fa a aquest tipus de discriminació.

Hi ha moltes institucions polítiques i socials que es preocupen d’eradicar el racisme, la desigualtat de gènere o el masclisme dels terrenys esportius, però molt poques que paren atenció a l’homofòbia. Una homofòbia que, en aquestes mateixes àrees, no podem qualificar de notòria. I per què no podem? Doncs perquè, sorprenentment, es pot dir que no n’hi ha, d’homofòbia en aquests àmbits, ja que són molts pocs els esportistes que es lamenten de sentir-se marginats o atabalats pel fet de tindre una orientació sexual no hetero. Directament, no ho diu ningú; això significaria eixir de l’armari i deixar de ser un porter o un lateral, i esdevindre el marieta o la cavallot de l’equip. D’una banda, hi ha gent que pensa que no hi ha homosexuals en el món de l’esport. “No, de segur que no”, m’ha dit ja més d’una persona. D’altra, hi ha qui creu que la discriminació també hi és inexistent. “Ho dirien”, pensa molta gent. Però hem de saber, i ho comente per experiència pròpia, que totes dues idees són equivocades. El que passa és que ambdós són temes invisibles, factors amagats, tant l’un com l’altre. Una xica que és lesbiana i fa esport en equip no voldrà mai parlar honestament de la seua orientació sexual per por del rebuig dins el seu grup. De la mateixa manera, jo vaig decidir no contar-ne res dins el meu equip de voleibol perquè ja sentia acudits i bromes sobre marietes o, fins i tot, sobre els menys masclots de la colla. Pensava que si ho contava, per exemple, ningú no voldria dutxar-se al meu costat. O que l’entrenador podria deixar-me de banda,

quan en realitat jo estava al meu millor nivell (coses que han passat a més d’un esportista LGTB). Malgrat l’evolució social viscuda a l’Estat espanyol, sobretot durant els darrers quatre anys, totes les passes que els esportistes LGTB visibles hem fet endavant no són encara tan visibles com ens agradaria. I és que els equips LGTB encara fan falta. Si hi ha grups d’esbarjo de cecs o de periodistes, per posar-ne un exemple, que es reuneixen per aconseguir una mica de visibilitat per als seus col·lectius i per reivindicar, el nostre col·lectiu ho pot fer també. I no només nosaltres. Però també és veritat que, si tot va bé, aquests grups desapareixeran algun dia. I algú podria pensar que quina pena. Jo, en canvi, n’estic molt content: tant de bo que no calgueren, ja que significaria que la normalitat és plena. Seria el moment de ser simples grups d’esplai formats per gent amb coses en comú, però sense res a defensar. Per això, grups com Samarucs, a València; Panteres Grogues, a Barcelona; o Elaios, de Saragossa (entre molts d’altres de l’Estat i, especialment, d’Europa) no són guetos ni grups segregacionistes, com molts pensen. No poden ser-ho quan en realitat estan formats per lesbianes, per gais, per transsexuals i per bisexuals, però també per heteros. I aquest fet és el que fa que no siguen sectes, sinó espais vertaders de respecte i de no-discriminació. A ningú. Per cap raó. Un equip de gais? I com juguen, amb tacons? Us maquilleu abans d’eixir al camp? Doncs no. No sempre. Però... i si algú ho fera? No hi ha jugadors que besen el terra o es posen sempre la mateixa samarreta? Certes coses podrien paréixer-nos més inadequades. Per tant, que hi haja respecte, per favor.

Eurogames 2008

Barcelona ja ho té gairebé tot a punt per a la cita de juliol, els Eurogames, una mena d’olimpíades europees que donaran visibilitat als LGTB en un dels àmbits més homòfobs, masclistes i racistes: l’esport. S’hi esperen vora 3.000 participants que utilitzaran, entre altres llocs, algunes instal·lacions olímpiques del 92. I és que alguns clubs LGTB tenen el suport que mereixen...

fulllambda

dildos: eina

d’igualtat?

VÍCTOR PARRAL. Coordinador Zona d’Intensitat

Des del Col·lectiu Lambda es lluita per la igualtat i per la visibilitat de la diversitat a tot arreu, un objectiu gens fàcil en una societat d’hegemonia patriarcal com la nostra. I per assolir-lo, tractem d’avançar amb les nostres pràctiques i discursos progressistes i col·laborem amb totes aquelles associacions i sectors de la població que ho necessiten o ens ho sol·liciten, tal i com va ocórrer en les últimes Jornades Homes i dones joves construint igualtat organitzades pel Triangle Jove (entitat conformada per associacions, partits polítics de tots els colors, sindicats… que pertanyen als Consells de Joventut autonòmics dels Països Catalans). I va ser en el marc d’aquestes jornades que Zona d’Intensitat, en representació del Col·lectiu Lambda, va desenvolupar un taller amb la intenció de transgredir el gènere. Després d’una dinàmica de presentació sobre els diferents tipus d’identitats, com ara hembrista, transvestit, mascle ibèric, transsexual, bollera, gai, etc., va tindre lloc un debat, del qual podríem fer algunes reflexions.

la pràctica podria ser la mateixa. D’altra banda, un 93% dels enquestats va afirmar que amb una safanoria, un dit o un dildo (coses que tots tenim o podem aconseguir fàcilment) podríem obtindre plaer per introducció i/o frec. De moment veiem com tots i totes podem tenir moltes pràctiques comunes. De fet, parlant d’autoestimulació i d’interactuació amb altres, pràcticament tots i totes podem tenir les mateixes pràctiques sexuals si li posem una mica d’imaginació i, potser, li afegim un dildo o una performance. Revolució sexual en l’àmbit privat: un avanç cap a la igualtat social Constatem, primer de res, que per a un 83% dels enquestats els temes que tractàrem en aquesta dinàmica no eren cap tabú. En acabant, vam plantejar si l’anus i els diferents dildos del cos humà (llengua, dits, mugrons, punys...) són les parts que ens fan iguals en l’àmbit sexual. I el resultat va ser molt interessant i inesperat: el 60% va dir que sí, i

El respecte per la diversitat, peça fonamental en el camí cap a la igualtat Aquest plantejament és el que planejava sobre la primera part del debat, en la qual vam analitzar com s’identificava cada persona. Així, d’un total de 68 cossos parlants va aparéixer la diversitat següent: 31 homes heterosexuals, 29 dones heterosexuals, 3 homes gais, 1 home bisexual, 2 dones bisexuals, i una dona i un home en procés de construcció de la seua orientació sexual. Això sí, la pràctica totalitat d’homes s’identificava amb el gènere masculí, i les dones, amb el femení. És sorprenent la facilitat amb la qual identifiquem tradicionalment sexe i gènere; pel que sembla va tot unit, o no? El 100% dels enquestats respongué que tots i totes som iguals a pesar de les nostres diferències. Després, un 64% dels enquestats va afirmar que tots i totes podem tenir de les mateixes pràctiques sexuals. Aleshores som iguals o no? El fet que les pràctiques siguen diferents corrobora la desigualtat? L’anus és de tothom i produeix plaer Entrem en la segona part del debat i apareix en escena l’anus. Preguntàrem si l’estimulació anal produeix plaer i el 70% dels enquestats va respondre afirmativament. Per tant, si en la teoria tots i totes podem fer el mateix amb l’anus,

fulllambda VÍCTOR PARRAL

VÍCTOR PARRAL

El 100% dels enquestats respongué que tots i totes som iguals a pesar de les nostres diferències. Després, un 64% dels enquestats va afirmar que tots i totes podem tenir de les mateixes pràctiques sexuals. Aleshores som iguals o no? El fet que les pràctiques siguen diferents corrobora la desigualtat?

Aleshores és veritat? Amb l’anus, els dits, els mugrons... som tots iguals? Per les respostes obtingudes sembla que sí, però ¿com és possible, si tots tenim cossos diferents i sensibilitats diferenciades? No serà que la societat, els pensaments ideològics marquen els nostres comportaments?

tan sols un 22% va dir que no de manera ferma, ja que un 18% aportà un seguit de respostes relatives i obertes a eixa possibilitat d’igualtat en l’àmbit sexual. Aleshores és veritat? Amb l’anus, els dits, els mugrons... som tots iguals? Per les respostes obtingudes sembla que sí, però ¿com és possible, si tots tenim cossos diferents i sensibilitats diferenciades? No serà que la societat, els pensaments ideològics marquen els nostres comportaments? “Penses que la societat en la que vivim, homòfoba i masclista, condiciona les nostres converses (discursos) i les nostres pràctiques?” Una altra de les preguntes clau a la qual un 77% digué que sí i un 17% digué que no. Però com és que un 17% diu que no? És realment estrany, perquè viure en societat implica rebre contínuament influències d’ella, que es fan evidents en aspectes tan quotidians com el llenguatge que usem o, simplement, en el fet que ens posem roba al damunt per a eixir al carrer. També caldria plantejar-nos per

Si els resultats de l’enquesta diuen que tots som iguals, que les pràctiques poden ser les mateixes, que hi ha una sèrie de parts del nostre cos que ens fan iguals en l’àmbit sexual, que a més som conscients que la societat ens controla i limita, que podem canviar les pràctiques de l’àmbit privat i aconseguir una igualtat social... Caldrà preguntar-nos per què no canvien algunes coses si ho tenim tot tan clar.

què socialment se sanciona la ploma femenina en homes i la masculina en dones. Per últim preguntàrem: “Penses que si les pràctiques sexuals (àmbit privat) no estigueren tan sotmeses als rígids rols de gènere, estaríem fent un pas cap a la igualtat (àmbit social)?” La majoria va respondré que sí (un 77%). Només un 10% digué que no. Veritablement controlem les nostres pròpies pràctiques sexuals per tal que no siguen dirigides pel poder de la masculinitat? O senzillament ens deixem dur perquè no som capaços de trobar una alternativa a la rigidesa que ens ha ensenyat la societat? Si els resultats de l’enquesta diuen que tots som iguals, que les pràctiques poden ser les mateixes, que hi ha una sèrie de parts del nostre cos que ens fan iguals en l’àmbit sexual, que a més som conscients que la societat ens controla i limita, que podem canviar les pràctiques de l’àmbit privat i aconseguir una igualtat social... Caldrà preguntar-nos per què no canvien algunes coses si ho tenim tot tan clar.

fulllambda

LA SANG ALTERADA MARY K. DEL CARME. Corresponsal per la nit valenciana.

ndida. Així estic per no voler perdre-me’n ni una. I és que una ja és imprescindible en tot els saraus. Enguany he tingut l’honor de formar part del jurat de Míster Bear Dakota 2008. Xica, quanta carn, quant de pèl i quina responsabilitat votar. Mira que el 9 de març sí que ho vaig tindre clar (més que res, a qui no votar), però en aquesta elecció fou molt difícil. I encara més tenint en compte que després ens tornaríem a veure totes al Brutus i a veure com li expliques a un dels no guanyadors, i a qui se suposa que no has votat, que vols lligar amb ell. Així que mira, al final, em vaig quedar sense tastar cap guanyador ni cap aspirant.

tres dels locals més emblemàtics de l’ambient valencià. El Café de la Seu es va engalanar per a celebrar 30 anys de la millor aigua de València de la ciutat. José Maria es va envoltar del més granat de la vida ambiental, social i política valenciana, demostrant que continua sent el gran referent de la nit, i sense cap dubte el més longeu dels nostres locals favorits. Encara tenia pendent a la meua agenda els altres dos aniversaris quan, sense adonar-me’n, arribà la primera mascletà. Per a donar-li la benvinguda com calia a les nostres benvolgudes festes no faltàrem al Show-Room de la nit anterior, amb la nostra Fallera d’Honor, La Prohibida, que en aquest cas venia acompanyada d’unes albacetenyes d’excepció: Borrachas

Encara com la setmana següent tenia una cita amb la Festa de la Valentina que organitzen les lesbianes de Lambda i allà, entre cançó i cançó de Nayala, em pegava una volta pel besódromo i així la meua llengua en trobava alguna altra per a fer-li companyia. Que tot siga per la causa. Un dia abans vaig passar pel Festival Llavoretes on, música, art i moda s’unien en un mateix espai, una aposta d’Antonio Moreno (La Cantante Calva) que va aconseguir citar allà a totes les modernes de la ciutat. I no en faltava ni una! Tampoc vaig faltar a tres grans cites que hem tingut en les últimes setmanes. Tres grans aniversaris de

fulllambda

Mireu-los bé i, si podeu, toqueu-los també. Són els guanyadors de Mr.Bear 2008

Il·luminació, música, espectacle, gent... és Deseo54

Foto: ErionPhotos

Provicianas. I així, com elles, em vaig presentar jo el dia 1 de març una bona estona abans de les 14 hores enfront del Rialto, la zona més calenta i amb més ambient de la plaça de l’Ajuntament. Allà he acabat fins el potorro de repartir condons, quin estrés , i total per a no menjar-me res, ni un masclet xicotet. Eixe dia començà a canviar tot. El so, l’olor i la tremolor diària començaren a alterar-me la sang i a provocar-me un estat d’eufòria que encara no he pogut llevar-me. Perquè sí, arribaren les falles, que començaren amb la segona gran festa aniversari de la qual us parlava, els 15 anys de Venial, que vam celebrar amb la Kiwi, Eurogloria i una de xulassos d’infart. No hi havia manera de relaxarse, menys encara en la primera festa Hi!,

hereva de l’esperit de LeClub, en la qual ballàrem fins l’extenuació la millor música electrònica. La nit esdevenia dia i em convertia en tro de bac per a la despertà, em refregava amb la gent a l’ADN, gaudia com una boja amb Lesfatales al Mos d’Eva, no faltava a les sessions del Nepo i empalmava –mai millor dit– amb el Nuncadigono, el Cross i el Oh La Lá on no era gens estrany trobar-me a més d’un faller que s’havia perdut –conscient o inconscientment– del recorregut de l’ofrena. Encesa en flama i sense cap bomber al meu costat, vaig acabar el dia de la cremà. Era necessària una recuperació com cal i per això em vaig comportar com una santa i sense remei vaig fer els meus dies de penitència. Però vaig ressuscitar. Ho vaig fer en l’últim gran aniversari,

el 5é de Deseo54. Quina barbaritat de làsers, llums i posada en escena, quins maromos, amb i sense roba, i quines viudes (Chawen i Tracy) més ben agraciades. I com que de la capital també hem d’eixir me’n vaig anar a Gandia a la cloenda de la 20a Trobada Estatal d’Organitzacions de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, que enguany tenia lloc a la capita de la Safor, organitzada per CLGS. Al pub Joker em vaig trobar amb les 150 persones que venien de tot l’estat, quina oportunitat per a practicar les riquíssimes llengües dels diferents territoris: castellana, valenciana/catalana, euskera i gallega, però també manxega, avilenca i tota la que es posava per davant. Xica, quina afició, la sang calenta i la llengua humida. Com es nota que ja és primavera...!

“Ta

mpoc vaig faltar a tres grans cites que hem tingut en les últimes setmanes. Tres grans aniversaris de tres dels locals més emblemàtics de l’ambient valencià. Els trenta anys del Café de la Seu, els quinze de Venial i els cinc de Deseo 54.

fulllambda

“Per la visibilitat lèsbica”

Sí, eixe serà el lema de la manifestació de l’Orgull estatal d’enguany. Així s’ha decidit a Gandia en la vintena trobada estatal LGTB. Més de 300 entitats se sumaran així a la marxa del pròxim 5 de juliol per a demanar un major nombre de referents lèsbics i el trencament dels prejudicis i els tabús sobre l’amor i el sexe entre dones. Per alguna cosa serà, que aquest 2008 també celebrem l’Any de la Visibilitat Lèsbica! Alhora, també es demanarà al Partit Popular que retire el recurs interposat davant el Tribunal Constitucional, amb el qual volen impedir a les lesbianes i els gais que es puguen casar. Encara no entenem com es trenca la família, i la caixa de la Seguretat Social, i Espanya… si fins ara s’han casat deu mil parelles homosexual i res d’això ha passat. S’estima que, un any més, un milió de persones farà costat a aquestes reivindicacions.

La justícia és cega?

Precisament el sector conservador dels magistrats del Tribunal Constitucional ha perdut una batalla que hem guanyat nosaltres. No han aconseguit prou vots per a fer fora María Emilia Casas de la presidència d’eixe tribunal i això beneficia les lesbianes i els gais. Veiem per què: actualment el nombre de magistrats conservadors i progressistes està en empat a sis. Això sí, la persona que substenta la presidència del TC té un vot de qualitat que fa decantar la balança en cas d’empat. D’aquesta manera, amb una progressista en la presidència, suposadament serà més fàcil tombar el recurs del Partit Popular contra l’anomenat matrimoni homosexual. I és que, no són llestos ni res, els xicots del PP: d’haver fet fora María Emilia Casas, un conservador haguera accedit a eixe càrrec, només per qüestions d’edat. Sí, molta separació de poders, però després qui tria aquests magistrats són els partits polítics.

Per al qui no escarmenta de tanta festa!

La falla Noscarmientas (Cadis-Rector Femenia-Puerto Rico) ha sigut enguany la guardonada amb el Premi Arc Iris que atorga cada any el Col·lectiu Lambda al monument que millor representa la realitat de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. En aquell monument vam poder veure l’escena “Blanca i radiant va la núvia… o el nuvi”, en la qual es podia comprovar com en un matrimoni entre dos homes o dos dones hi ha el mateix amor que en les parelles heterosexuals… i la mateixa hipoteca que pagar! Ah, per cert, entre el jurat del Premi Arc Iris hi ha qui jura i perjura que a l’hora d’atorgar el guardó no els va influir gens ni miqueta el bon tipet dels fallers ni la gràcia de les falleres d’aquesta comissió.

Homofòbia d’est a oest del planeta

Només tres dies els ha costat als jutges egipcis condemnar a 3 anys de presó cinc homes acusats de llibertinatge. Les autoritats egípcies buscaven homosexuals a qui empresonar i els han trobat, tot i que abans s’han assegurat que aquests foren portadors del VIH, la qual cosa, segons sembla, els “culpabilitza” més de tot allò que hagen pogut fer. Efectivament, dels cinc empresonats, quatre són seropotitius. Tots ells han denunciat haver patit maltractaments. Estarem esperant per veure quina és la resposta de la flamant comunitat internacional (això sí, esperem no cansar-nos massa d’esperar). Per cert, que ningú es pense que l’homofòbia és només cosa dels països àrabs. A l’altra punta del món, el Grup Gai de Salvador de Bahía (el Brasil) ha denunciat l’assassinat de 122 persones al llarg del 2007 per la seua orientació sexual o identitat de gènere. aquella dignitat.

Rally Sodoma-Gomorra Sense mirar a ningú per damunt del muscle, ni amb cap prepotència colonial, enguany se celebren, per primera vegada, dues noves competicions de rally sota el nom de Rainbow Rampage! El primer d’ells transcorrerà per Europa: eixint de la ciutat anglesa de Brighton passarà per París, Àmsterdam, Hamburg, Berlín, Praga, Viena… amb meta amb Budapest, coincidint amb l’Orgull hongarés. En total, 4.000 kilòmetres que es recorreran des del 28 de juny fins al 4 d’agost. I a qui encara li aguante el cos, la cita següent del Rainbow Rampage seran els Estats Units, amb una altra competició al setembre que eixirà de Seattle i arribarà fins a San Francisco, just el dia que se celebra la desfilada LGTB del LoveFest. 20

fulllambda PAU VENDRELL

de ruta per... santiago de chile

Santiago és... “puro carrete”!

PAU VENDRELL

sitar Santiago de Xile implica, prèviament, preparar bé l’estómac per a passar-se gran part del dia menjant saborosos “asados”, pastissos de “choclo” (blat), “humitas”, “empanadas de pino” (carn), tota mena de marisc... i bevent el “copete” (beguda alcohòlica). També cal mentalitzar-se que allà el concepte del temps és molt relatiu i per això, si vas amb una persona xilena, hauràs d’acceptar alguna que altra espera i desfer-te de qualsevol mena d’estrés. De fet, si algú us diu de quedar, per exemple, a les nou i hi afegeix la paraula “tipín” (més o menys), heu de saber que teniu el dret adquirit d’arribar fins a una hora tard! Aquesta ciutat quasi horitzonal de sis milions d’habitants és tot un univers de barris bastant diferents entre ells: des de la perillosa comuna de Santa Julia, fins a la privilegiadíssima Dehesa. Així, passejar per cada zona us farà comprovar in situ les diferències socials d’un país on, afortunadament, encara queda classe mitjana, a diferència dels seus veïns. Us trobareu amb un agradable barri Ñuñoa de cases baixes, un Santiago-Centro ple de vida, un Concha y Toro del tot bohemi, el barri de nits gais de Bellavista, als peus del “cerro San Cristóbal”... Precisament, si voleu fer turisme del tradicional, no us podeu perdre la pujada a aquest puig i la baixada en telefèric. Això sense deixar de visitar el “cerro santa Lucía”... Però tot això ho trobareu a les guies. Jo us propose algunes rutes alternatives. Com per exemple, la de la memòria històrica xilena, del seu passat més recent. Si voleu comprendre l’abast dels crims contra la humanitat de Pinochet heu de fer una parada a Villa Grimaldi y Parque por la Paz. Situat al barri de Peñalolén, és l’expressió perfecta de com la bellesa estètica pot tindre un rerefons molt cru. Villa Grimaldi va ser la seu de la DINA, la policia secreta que durant la dictadura va torturar i assassinar milers de persones. Si voleu veure la part més institucional, darrere de La Moneda (palau presidencial a Santiago-Centro) trobareu l’efígie del president Salvador Allende. La seua tomba -impressionant- està situada al

cementeri municipal de Santiago, on també està soterrat Víctor Jara, amb molta més modèstia. Just enfront del nínxol del cantautor, trobareu una gran extensió de tombes sense nom. És el Pati 29 i ells i elles són les víctimes de la repressió. Finalment, molt a prop de l’eixida del cementeri, hi ha l’anomenat Monument al Detingut Desaparegut i a l’Executat Polític. Per cert, si podeu no us perdeu les visites que s’organitzen cada dijous a la nit al cementeri (no apte per a patologies cardíaques). I a la nit, què? Doncs per a començar, el primer que cal tindre en compte és que a Santiago el “carrete” (la festa) pot iniciar-se en qualsevol lloc de la ciutat i a qualsevol hora del dia. Així, per a encetar aquesta ruta lúdica cal no perdre’s, primer de res, una visita a La Piojera (parada de metro: Cal y Canto); allò és tot un observatori sociològic de la societat xilena. Indescriptible en tota la seua varietat, trobareu una mostra considerable de la fauna que habita Santiago, amb la que haureu de compartir el ja clàssic “terremoto” (vi blanc amb gelat cremós de llima; no tingueu massa en compte si us ix algun xicotet insecte entre mig). Per a continuar, tenim diverses alternatives: podem desplaçar-nos cap a la zona gai de la ciutat o fer una primera aturada al Notable (carrer Manuel Mont); en aquest darrer local podreu menjar i beure en diversos espais i, a més, conéixer alguns personatges de la faràndula xilena, com ara el Negro Piñera (germà d’un presidenciable i alguna cosa així com el Pocholo local), que alguna que altra vegada s’hi acosta; ah, i no us perdeu el pisco-sour de la casa. Per contra, si us decidiu per anar directament al barri Bellavista –zona d’estudiants i d’ambient- podreu trobar molts bars i diversos pubs. Per exemple el Friends, local on, abans d’entrar, haureu de tocar ben fort a la porta (i sort si us senten, amb la música!). O pel mòdic preu de 2.000 pesos abans de les 3 (amb consumició) podreu gaudir del disco-pub Illuminati, amb pista de ball per a donar pas al frenesí lèsbic i gai. I per a qui li aguante més el cos, us recomane desplaçar-vos de nou cap a Santiago-Centro per a entrar a La Pera, una discoteca amb planta baixa dedicada a la barreja d’estils (del tecno al reaggetton –himne nacional xilé- hi va un pas) i primera planta on es fan concerts. I com que la nit haurà sigut ben llarga i caldrà repostar energies, res millor que acostar-se a la millor paradeta

de menjar ràpid que hi ha a Santiago: el Brontosauro, i demanar-se l’entrepà d’homònim nom. Només una última cosa: a Santiago tot és possible, encara que algú us diga que no en un primer moment, i això té una explicació: la màgia de l’excepció. Allà on aneu, si parleu amb el so /z/ característic del castellà d’Espanya i feu careta de pena dient que veniu de molt lluny us deixaran entrar a –quasi- totes bandes: jo mateix ho vaig comprovar als organismes de l’ONU, on dues excepcions als controls de seguretat em van permetre visitar alguns edificis!

Un dels locals més emblemàtics de Santiago

Villa Grimaldi, un espai per a la reflexió

La Gime i la Negra, a les portes d’un local d’ambient, a Bellavista

fulllambda

abril Divendres, 25: IndependenceGay celebra a Xàtiva el primer Fòrum d’introducció a la temàtica gai. Continua el dissabte següent, 3 de maig. Inscripció gratuïta. Dissabte, 26: Celebrem el Dia de la Visibilitat Lèsbica! El Grup de Lesbianes i l’Àrea de Polítiques Lèsbiques de la FELGTB volen celebrar especialment amb tu aquest dia. Informa-te’n a lesbianes@lambdavalencia.net. Dissabte, 26: “Mirades que maten. La representació de la violència en els mitjans de comunicació audiovisual”. En aquesta jornada s’analitzarà la visió mediàtica de la violència masclista. A les 10h a l’Octubre-Centre de Cultura Contemporània (c/St. Ferran, 12).

Divendres, 16: el Memorial de la Sida, a València. Junts recordarem totes aquelles persones víctimes de la pandèmia, amb un acte a les 19.30h al claustre de l’Edifici de La Nau, de la Universitat de València (C/Universitat, 2). Ho organitza Calcsicova.

Dissabte, 17: Dia Mundial contra l’Homofòbia i la Transfòbia. Et pensaves que tot estava resolt? Encara hi ha molts reptes per assolir. Lambda et convida a la reflexió a través de les seues activitats. Tota la informació, en www. lambdavalencia.org. Divendres, 23: Passarem de curs, o no? Siga com siga, el Grup Jove del Lambda ho celebra igualment amb la Festa de Graduació LGTB. Primer, a partir de les 23h al Mos d’Eva (c/Almassora, 2) i en acabant, la festa progressarà adequadament a Deseo54 (c/Pepita, 2)!

Dimarts, 29: Taller sobre gènere. Indaga en la realitat i els mites de la construcció dels gèneres amb aquest taller que se celebra, a les 18h, a la facultat de Filologia de la Universitat de València. El Grup Universitari i Zona d’Intensitat del Lambda t’ho mostren tot.

Dissabte, 24: Vols saber-ho tot sobre la bisexualitat? Ho descobriràs, clar i ras, en el Curs sobre bisexualitat que Lambda organitza al Consell de la Joventut de València (c/José María de Haro, 9-11). Informa-te’n de tot a participacio@lambdavalencia.net.

Dimarts, 29: Esquizoféminas és una obra teatral de Superpuestas que farà pensar a més d’un(a). A les 23h a Ca Revolta (c/Sta. Teresa, 10).

Diumenge, 25: La colla més eixidora, els Samarucs, organitzen una excursió a Bicorp, a la Canal de Navarrés.

Dimecres, 30: El cicle de cinema argentí continua a Ca Revolta, en aquesta ocasió amb la projecció de Whisky Romeo Zulú, del director Enrique Piñeyro. A les 22.30h. Dimecres, 20: Per qui no ho sabera, se celebra el Dia de Darwin i l’Octubre-CCC ho celebra amb una peculiar taula rodona: “El meu xicot és un Neandertal?” Ho pots descobrir a les 19h. (C/St. Ferran, 12 de València).

maig Dijous, 1: Dia de les treballadores i els treballadors. El Col·lectiu Lambda s’uneix a la manifestació reivindicativa pels drets laborals. A les 11.30h a la plaça de sant Agustí de València. Divendres, 2: Teatre: Miguel de Molina, la copla quebrada. La vida del cantant en teatre, música i cançons. Al Teatre el Musical (Pça del Rosari, 3). A les 21.30h. Del divendres 9, al diumenge 11: Perquè estar ben format és important, Lambda et convida al seu Curs de Formació del Voluntariat. Es durà a terme a la seu del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana, al carrer Llanterna, 26. La inscripció és gratuïta i s’ha de fer a voluntariat@ lambdavalencia.net. Divendres 9 i dissabte 10: La tasca feta per la Comissió de la Veritat, encarregada de traure a la llum els crims de la dictadura franquista, culmina amb la Trobada d’Investigadors de la Repressió que se celebrarà a l’Octubre-CCC.

Del dimarts 27, al dijous 29: Prepara les roses perquè no et podràs desapegar de la pantalla durant el Cicle de documentals sobre transsexualitat que el Grup Universitari i el GIGT del Lambda organitzen a la facultat de Filologia de la Universitat de València.

juny Dissabte 7 i diumenge 8: Els Samarucs continuen a recórrer el País. En aquesta ocasió se n’abaixen cap a la Marina per a visitar la Vall d’Ebo i la Vall de Laguar. Algú s’atrevirà amb el barranc de l’Infern? Dissabte, 28: ORGULL LGTB a València. Els carrers del cap i casal tornaran, un any més, a omplir-se de color, festa i reivindicació, amb la manifestació i els concerts que, com sempre, organitza el Col·lectiu Lambda. A banda de tot això, durant les setmanes prèvies hi haurà una programació ben completa amb actuacions teatrals, conferències, exposicions i la celebració de l’Orgull Lèsbic i l’Orgull Transsexual. Tot, sense oblidar els Premis Margarida Borràs. Per a estar ben informat de tot, només hauràs de fer un click a www.lambdavalencia.org. I per si tot açò et semblava poc, ja estàs a temps a apuntar-te amb el Col·lectiu Lambda a l’Orgull LGTB estatal que se celebrarà el dissabte, dia 5 de juliol a Madrid. Per 80 euros si tens la Targeta LGTB o 85 euros si no la tens encara, Lambda et posa l’autobús d’anada i tornada a Madrid, l’hotel i el desdejuni de diumenge. Tota la informació la trobaràs al telèfon d’InfoRosa (96.391.32.38 en horari de 17h a 20h) i al web www.lambdavalencia.org

Vols que alguna de les activitats de la teua organització aparega a l’agenda del Full Lambda? Envia’ns les dades a full.lambda@lambdavalencia.net.

Podràs trobar aquesta i molta més informació sobre activitats, cursos i xerrades per a qui més entén, a la web del Col·lectiu Lambda:

www.lambdavalencia..org

Valoració de les pel·lícules: * no malbarates temps ni diners anant al cinema ** sense pena ni glòria *** per passar una estona entretinguda **** per a recomanar ***** ves al cinema, comprat el DVD quan isca i recomana-la!

CARAMEL VALORACIÓ: **** La directora libanesa Nadine Labaki presenta una cinta que fuig dels tòpics cinematogràfics d’aquell país i ens endinsa en una pel·lícula de dones que es reuneixen en un saló de bellesa. El títol fa referència a la mescla de sucre, aigua i llima que fan servir per a depilarse. Tot i que el to general és divertit i lleuger –fins i tot podria recordar-nos algunes escenes d’Almodóvar- per darrere hi ha tot un seguit de drames personals relacionats amb els tabús als quals s’enfronten avui dia les dones del Líban (i, per què no, també gran part de dones de la resta del món): la virginitat, l’homosexualitat, la infidelitat…

CLANDESTINOS VALORACIÓ: *** No ha tingut massa èxit el primer llargmetratge d’Antonio Hens, tot i que des de la seua estrena l’ha acompanyat la polèmica (cosa que, com sabem, sol ser una bona font d’ingressos de taquilla). Finalment, la Guàrdia Civil ha sigut conscient que no es podia prohibir una pel·lícula per una fel·lació d’un guàrdia civil a un terrorista, sobretot perquè l’escena en qüestió no hi existeix. Immigració, homosexualitat i terrorisme es mesclen en una història que ha ferit més d’una susceptibilitat. Llegendes urbanes a banda, es tracta d’una obra fàcil de veure pel seu ritme, i amb bones interpretacions per part dels protagonistes (Pablo Puyol, Juan Luís Galiardo i Antonio Dechent). Recorda –vagamentel cinema memorable d’Eloy de la Iglesia.

LOVE SICK VALORACIÓ: *** Des de fa un temps ens estem familiaritzant amb el cinema romanés. Ara, després de l’agradable sorpresa que ha suposat 4 meses, 3 semanas, 2 días (Cristian Mungiu, 2007), ens arriba aquest film de Tudor Giurgiu que ens endinsa en les relacions lèsbiques (i d’amagat) de dues companyes d’universitat, i en la relació triangular entre aquestes i el germà d’una d’elles. La passió amorosa, l’incest i la gelosia s’entremesclen en una obra que traspua repressió i claustrofòbia per totes les bandes. Tot i que no arriba a l’interés d’altres films que ens apleguen de l’Europa de l’Est, la interpretació de les dues protagonistes (Maria Popistasu i Ioana Barbu), paga la pena.

Per a contractar publicitat al

, pregunteu per Karlos al 607.868.533 fulllambda

El Col·lectiu Lambda

canvia de

seu

a partir d’ara ens trobaràs al C/ Vivons, 26-baix Barri de Russafa València

fes-te’n soci/a!