Full lambda 09 estiu 2009 by Lambda València

número 09 • Orgull 2009

27 de juny: València esclata amb Orgull!

I a més, en aquest número… • Entrem als vestidors amb més ambient • Policies: amb o sense porra? • Què hi ha al darrere de les webs de contactes? • La batalla del sexe entra de ple al Full Lambda • Tota l’agenda de l’Orgull LGTB 2009 al teu abast •

El follet marica i altres prodigis

Gaylespol: la policia que entén

Epistemologia de l’espill

16 18

Menys gaydar i bakala i més café

Agenda

Crònica Rosa

20 21 22 Batallant amb el sexe

La Taquilla

Notícies

Especial Orgull LGTB 2009

23 De ruta per… Berlín és nom de lesbiana

Què és el fulllambda

El fulllambda és un òrgan d’expressió del Col·lectiu Lambda, entitat que no necessàriament es fa càrrec de les opinions vessades en les seues pàgines. El fulllambda és una publicació gratuïta i està totalment prohibida la seua venda. La reproducció per qualsevol mitjà dels seus continguts està permesa sempre que es faça menció del seu origen. EDITOR: Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. REDACCIÓ: C/ Vivons, 26. 46006 Russafa-València. · Telf.: 963342191 – INFOROSA: 963913238 · www.lambdavalencia.org CONSELL DE REDACCIÓ: Nemo, Jorge Morcillo, Miquel Oltra, Mary K. del Carme , Pau Vendrell. COL·LABORADORS: Pepe García Vázquez, Toni Poveda, José Joaquin Álvarez de la Roza, Isabel García, Vicent Bataller, Ferran Cano, Luisa Notario. COORDINACIÓ: Pau Vendrell. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Nemo. IMATGES: Joselupop, Sergio Montal (Telmo), Nosval, Vicente Navarro, José Cardona, Víctor Parral, Joel Maldonado, Luisa Notario, David Vidal. PORTADA: Raúl Xerri. DISSENY I IMPRESSIÓ: Diseñarte. PUBLICITAT: Col·lectiu Lambda (Menchu: 629 672 147 / 96.334.21.91). DIPÒSIT LEGAL: V-4395-2007

Depòsit legal: V-4395-2007 disseny i impressió: DISEÑARTE

Aquesta publicació rep l’ajuda de la Conselleria d’Educació i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Imprés es paper ecològic

Podeu fer-nos arribar les vostres suggerències, opinions o textos per a publicar a l’adreça electrònica:full.lambda@lambdavalencia.org. El fulllambda es reserva el dret a no publicar textos amb continguts ofensius o de caràcter antidemocràtic, així com per raons d’espai. Així mateix, es reserva el dret a modificar els textos per adequar-los a l’espai escaient.

editorial

l llarg dels últims números del fulllambda ens hem ocupat de les problemàtiques que pateixen lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals al seu pas per escoles i instituts. Aquest no és l’espai per a enumerar les carències del sistema educatiu actual en matèria d’educació sexual, però sí volem apuntar la necessitat de fer present el respecte a la diversitat a les aules. Una preocupació que enguany revesteix una especial transcendència amb la celebració del 2009 com l’Any de la diversitat sexual a l’educació. Les diferents orientacions sexuals i les identitats de gènere han de tindre el seu torn de visibilitat en els centres d’ensenyament perquè és la manera de respectar l’alumnat lèsbic, gai, transsexual i bisexual –LGTB-, i perquè

la societat guanya en qualitat democràtica quan els i les joves aprenen els valors de la diversitat. Som conscients que la partida es lliura en un tauler de joc complicat: amb un contrincant poderós i enrocat en les posicions més ultres. Front a ells, la tasca de milers d’activistes pels drets de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, passa per prendre els carrers i fer un acte públic de visibilitat en el dia de l’Orgull LGTB. Enguany, la data per a eixir al carrer totes i tots junts serà el 27 de juny. Eixe dissabte la ciutat de València viurà la satisfacció de tindre una ciutadania valenta: que no té por dels governants que fan el boicot a l’educació sexual, i obliguen per decret a impartir en anglés l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans; dones i homes que no temen els càstigs divins ni les pressions d’una jerarquia catòlica carrega-

da d’odi. Eixe dissabte, un any més, cridarem tan alt com calga que estem plens d’orgull de ser com som! En les pàgines d’aquesta nova entrega del fulllambda també trobareu algunes novetats, com ara una nova secció destinada a resoldre tots els vostres dubtes a l’entorn del sexe. De la mà del sexòleg Vicent Bataller recorrerem els camins escrutables del major tema de conversa conegut arreu del món (diguen el que diguen): la sexualitat humana. Aquesta es converteix així en una més de les seccions que ens acompanyaran en cada número; en aquest, per cert, també volem descobrir què s’amaga darrere de la porra d’alguns policies i indagarem en les pàgines web de contactes més famoses. Tot, en un obrir i tancar de revista.

CaRtEs M’acabe de llegir els articles d’Elvira Burgos i de Celia Amorós que heu publicat en el fulllambda (per cert, enhorabona!) i, cadascuna des de la seua òptica, m’han deixat enlluernada. De l’article d’Elvira Burgos m’encanta com desgrana la construcció social d’una idea: la idea de dona perfectament femenina que s’adapta als rols de submissió marcats per l’home. Això, òbviament, afecta també els homes que amb la seua homosexualitat s’atreveixen a qüestionar la “veritat absoluta” dels dos sexes i l’heteronorma. De l’article de Celia Amorós em quede amb una conclusió plena de simbolisme... Deixem de banda el blau i el rosa: prenem el violeta! Karmen J.J.

¿La Mare de Déu dels Desemparats, la “Gepe”, una icona gai? Uf, no sé per on començar però hi ha una cosa ben clara: la “Maedéu” i la religiositat un tant coenta estan molt a dins de molts homes homosexuals de certa edat (majoritàriament a l’armari o mig dins-mig fora) que han viscut les penúries del franquisme, però s’hi han volgut adaptar. Estic parlant de gent que potser té més de 50-60 anys, que han crescut amb el conservadorisme i, és més, l’han fet seu. Em vénen al cap de seguida diverses d’aquestes persones (algunes de les quals, per cert, amb certa presència social o política) i, tot i que jo encara no arribe a la trentena, els sé reconéixer perfectament. No sé si aquestes persones estan a gust en la seua situació, però molt em tem que no els en queda altra. O sí? Pedro

“Mira una moderna!” Llegint el fulllambda dedicat a la millor música “electrogai”, hem recordat com vam viure l’any passat el Gandia Beach Pride, al ritme dels Putilatex, Borrachas Provincianas i La Prohibida. A qui tindrem enguany als escenaris? Estem ansioses ja per saber que ens portarà la Festa de l’Orgull LGTB el pròxim 27 de juny a València... Que ens ho diguen ja! La Colla Magneto Fons

Podeu enviar les vostres cartes a full.lambda@lambdavalencia.org. La redacció del Full Lambda es reserva el dret a retallar el contingut de les cartes quan aquestes excedisquen les 30 línies, així com a descartar qualsevol escrit insultant, homòfob, trànsfob o que, en general, atempte contra la integritat de les persones.

fulllambda

El FOLLET MARICA i altres prodigis NEMO (blogdenemo.blogspot.com)

a uns mesos vaig assistir a la presentació en una botiga “de cultura arc iris” de València de l’últim llibre de Lawrence Schimel, el poemari sobre el sexe i el (des)amor entre hòmens Desayuno en la cama. L’escriptor (jueu descregut, novaiorqués i prolífic, com el meu admirat Woody Allen, però bastant més jove i –diguem-ho tot– més guapo que aquest) va enfocar l’acte, més que no com una presentació de llibre a l’ús, com una agradable i distesa conversa amb els qui havíem acudit a la convocatòria (una vintena de persones, tots hòmens llevat d’una periodista d’una ràdio local, tot i que bastant variats quant a l’edat i l’aspecte). En un moment de la conversa, se’m va acudir preguntar-li com s’havia sentit tractat ell, en tant que escriptor de llibres de temàtica LGTB, per la crítica i els mitjans de comunicació espanyols. I en la seua resposta, Schimel va evocar un comentari que havia aparegut en Babelia, el suplement literari d’El País, sobre el seu llibre de relats Mi novio es un duende: el crític, després d’elogiar les capacitats literàries de l’autor, no havia pogut resistir-se a mostrar la seua incomoditat amb el fet que tots els personatges de l’obra foren gais o lesbianes.

No és estrany, per tant, que l’Orgull LGTB coga tant a tantes pobres còrnies homofòbiques, inflamades davant d’aquesta vertadera supernova que últimament explota cada any, al voltant del 28 de juny, als carrers de les nostres ciutats, i en el cas espanyol especialment als de Madrid. Des dels qui escriuen cartes al director d’El País fins a la mateixa reina d’Espanya, tots pareixen patir el mateix problema ocular a principis de l’estiu. I no sols en aquesta època: l’aparició de personatges LGTB en la petita pantalla ja ha aconseguit generalitzar aquests mateixos símptomes a la resta de l’any. Tenim, per exemple, el cas recent d’un pobre jutge granadí els ulls del qual no estan encara preparats per a l’enlluernadora claredat que desprenen els besos i les carícies entre personatges televisius del mateix sexe: “Que no ens vulguen ficar per la força, a puntellades, coses que ara com ara no són normals”, clama l’infortunat, mentre exigeix que se li done temps per a anar evolucionant.

El que fereix tant la vista d’aquests individus (que, per descomptat, tenen molts amics gais –si és que no ho són ells mateixos–, ens comprenen i ens respecten) és justament això: veure’s forçats a contemplar “coses que no són normals” per a ells. L’heterosexualitat, en canvi, no pot fer mal a ningú, precisament perquè sí que és normal; més encara, Atés que el llibre pertany al gènere fantàstic, sembla obvi és allò normal. Amb l’heterosexualitat s’esdevé el mateix que no devia ser la preocupació pel realisme o la versemfenomen que els antics atribuïen a la música de les esferes, blança el que estava darrere de la incomoditat d’aquell inés a dir, al so sublim que, pensaven, devien produir els asdividu, sinó més aviat l’excés de visibilitat homosexual que tres en moure’s sobre els nostres caps: de tan acostumats trobava en les pàgines de Schimel. O algú creu que el crític com estaríem els éssers humans a aquest so des del nosen qüestió s’hauria mostrat igualment preocupat si el llibre tre naixement, hauria esdevingut completament inaudible continguera únicament elfs, nimfes i altres éssers sobrenaper a nosaltres. De la mateixa manera, l’heterosexualitat turals heteros com Déu mana? Aquest crític, hauria expeestà tan present en el nostre entorn social i cultural des de rimentat alguna vegada en la vida sorpresa o incomoditat la nostra primera infància que en constatar que molts altres lliresulta invisible, indetectable: bres contenen únicament persoquan veuen una parella hetero natges heteros? Segurament, no: No és que els homòfobs pretenguen pel carrer o en una sèrie de la aquest pensament ni tan sols no invisibilitzar-nos, fer-nos invisibles: tele, quan lligen un llibre farcit li degué passar mai pel cap. Per no, això seria fer-nos com ells. El de personatges heteros, la gran què? Doncs molt senzill: perquè que volen en realitat és ocultar-nos. majoria dels nostres conciutaper a ell l’heterosexualitat dels dans –inclosos molts suposats personatges de tots aquests alprogressistes– no veuen una tres llibres era invisible (era allò parella, una sèrie o un llibre heterosexuals. Veuen simplenormal), mentre que l’homosexualitat dels éssers fantàstics ment una parella, una sèrie, un llibre. Allò normal, vaja. de Schimel tenia una visibilitat tal que feia mal als ulls. I és que l’homofòbia és capaç d’aconseguir aquest prodigi: fer Així que en realitat no som els homos els invisibles, sinó els tornar invisible l’heterosexualitat i extremadament visible heteros. I no és que els homòfobs pretenguen invisibilitzarl’homosexualitat. nos, fer-nos invisibles: no, això seria fer-nos com ells. El que volen en realitat és ocultar-nos, ja siga en l’armari, daAdmetem-ho: sempre ens hem queixat de la invisibilitat a vall del llit o darrere d’una façana hipòcrita; perquè, diuen, què ens sotmet l’heterosexisme dominant (encara que siga no poden suportar la nostra llum. Doncs caldrà dir-los que sota la disfressa de la tolerància liberal) en la nostra societat, ho sentim, però el problema en la vista el tenen ells, no però la veritat és que gais i lesbianes estem ben lluny de ser pas nosaltres. Que es posen ulleres de sol; o, millor encara, invisibles en l’ara i ací. Ben al contrari: posseïm una visibilitat que proven a llevar-se les ulleres de l’homofòbia. Veuran encegadora, que danya els sensibles òrgans visuals de molts que bé que els va. heteros… i fins i tot d’alguns homos discrets. Els exemples que demostren aquest fet els trobem en abundància diàriament: per exemple, sempre que anem agafats de la mà o ens fem una besada pel carrer i percebem al nostre voltant mirades irritades davant d’un semblant excés de visibilitat per la nostra part. O sempre que se’ns critica per voler casarnos, quan podríem, simplement, viure junts sense obligar ningú a obrir els seus tendres ullets a la vertadera naturalesa de la nostra relació. O sempre que la ploma –dura i tallant, malgrat el nom que porta, per a les delicades retines dels homòfobs– és objecte de reprovació o d’escarni. O…

fulllambda

Algunes reflexions després de la celebració a València dels Jocs Taronja 2009 organitzats pel col·lectiu esportiu LGTB Samarucs.

Epistemologia

de l’espill

PEPE GARCÍA VÁZQUEZ. COPRESIDENT DE L’EUROPEAN GAY AND LESBIAN SPORT FEDERATION

… ese reflejo de sueños en el sueño de otro espejo

Jorge Luis Borges A l’inici del segle XX es considerava els hòmens de raça negra no aptes per a l’esport. Eren, es deia, ganduls i indolents. Un segle després, l’estereotip és més aviat el contrari. He dit “els hòmens” perquè per a l’esport les dones no existien. Fins ben avançat el segle passat no hi va haver competicions oficials de dones. Hui dia ningú no s’imagina el món de l’esport sense persones de raça negra ni dones. “Com pots ser homosexual, fill meu, si el futbol t’agrada tant?” “Filla, para de clavar colps de peu al baló, que pareixes un homenot!” Fins fa ben poc, aquestes eren frases habituals de les mares. O el que és el mateix: si ets un home de veritat, perquè fas esport, com pot ser que sigues marica? I si jugues a futbol i ets una xica, és que ets bollera. Per sort, aquests estereotips van també desapareixent a poc a poc, tot i que encara hi són, i no en poca quantitat. Una de les tasques principals de les organitzacions esportives LGBT ha sigut i és intentar desmuntar-los. Els diversos grups que, en el passat, van estar marginats o ignorats han aportat ja molt al món de l’esport. I ara ho fan també els gais, les lesbianes, els/les bis i trans, etc. No sols amb els seus grups i tornejos, cada vegada més visibles i abundants, sinó també incidint en la mateixa pràctica de l’esport en general. Diverses iniciatives preses per grups esportius LGBT van obrint-se camí en l’esport regular: un exemple recent n’és la natació sincronitzada masculina. Hi ha també intents similars en certes disciplines gimnàstiques. O en la composició d’equips mixtos en esports com ara el waterpolo, el voleibol, etc. En l’esport, sobretot en els més populars, es reflecteix i accentua tot allò que passa en la vida i en la societat. La

divisió masculí/femení té en l’esport un caràcter quasi ontològic, amb les excepcions que confirmen la regla. D’ací la importància d’algunes de les iniciatives esmentades. I és que a vegades el joc net inherent a l’esport, tot i que sens dubte és necessari, serveix de coartada d’actituds sexistes. D’altra banda, el tema trans suposa per a l’esport un altre pas de rosca, amb relació al joc net esmentat. Així doncs, l’esport és reflex, lent d’augment o deformant… i banc de proves també, que pot contribuir a restituir les coses al seu vertader lloc, a manifestar que el problema que cal resoldre no és l’homosexualitat. El problema és l’homofòbia. Deia una famosa dissenyadora que no hi ha cap complement millor que un espill. L’esport, potser més que altres activitats, a causa de la radicalitat física i la dimensió simbòlica que el caracteritzen i de les passions que desperta, compleix aquesta funció especular que ens torna una imatge invertida i distorsionada del que som. I al seu torn, l’esport LGBT rebota la imatge de la imatge i produeix esclats de llum prismàtics i ombres que inquieten i qüestionen. Millor que això siga així. Sense reflex patiríem la tragèdia del vampir, condemnat a un vagareig espectral sense saber com és de guapo o de lleig, sense aquest complement que l’ajude a seguir la màxima socràtica de conéixerse a si mateix. Per aquests intersticis i amagatalls es fa i desfà el món que ens ha tocat de viure. L’esport, amb les seues misèries, esplendors, contradiccions i grandeses ens indica vies d’acció per les quals podem anar colant-nos, igual que es colen alguns espectres… com l’espectre solar, el qual, com és sabut, té els colors de l’arc iris.

fulllambda

la consciència lgtb de la policia L’associació lluita per la igualtat de tracte i per l’eradicació de la discriminació sexual a partir de la formació als policies JORGE MORCILLO Fortalesa, noblesa, capacitat d’empatia, esperit altruista, equitat, però també tradicionalisme són algunes de les principals característiques de la policia, ja que el cos de l’ordre públic és conegut tant pel seu hàbit incansable de treball com per ser benefactor del masclisme. Perquè això canvie ha nascut Gaylespol, una associació de gais i lesbianes policies que sorgeix amb dos objectius clars: d’una banda, normalitzar la diversitat sexual i la pluralitat de models familiars en la policia, i de l’altra, cercar i millorar les relacions amb el conjunt de la comunitat LGTB. Una associació que ja aplega més de 50 socis en l’àmbit estatal, explica Víctor Argelaguet, president de Gaylespol. L’associació va nàixer fa tres anys, just després d’una conferència organitzada a Sitges en què es va discutir sobre estratègies i polítiques de seguretat pública al voltant del col·lectiu LGTB. “No es tracta de crear serveis paral·lels per a lesbianes, gais,trans i bi, sinó d’incloure tots els models de família i de vida en les polítiques públiques. Perquè fins ara no s’ha fet així”, afirma Argelaguet.

“El cruising és legal, perquè ja fa molt de temps que no hi ha la llei de Vagos y Maleantes”

Manuel González, vicepresident i soci fundador de Gaylespol, és un dels encarregats de realitzar les diferents xarrades informatives que s’imparteixen, per exemple, a les comissaries dels mossos d’esquadra que operen al Gaixample. En les seues visites a aquests centres informa principalment de tots aquells delictes que concerneixen el col·lectiu lgtb, i que potser són desconeguts pels seus oients. Així, explica per exemple com són de freqüents els robatoris a les saunes o l’extorsió per part de xics jóvens a hòmens més grans després de fer l’acte sexual, quan els primers demanen diners als segons sense haver-ho acordat abans. “A vegades tot acaba en agressió, i en altres casos la víctima se sent intimidada i paga al xaval per evitar-se el problema i per vergonya de denunciar. Nosaltres contem aquests casos als mossos perquè en arribar el moment d’enfrontarse a aquesta realitat sàpien com actuar”, afirma González. El cruising, d’altra banda, és una mica més problemàtic que les saunes. En ser una activitat majoritàriament nocturna en què les persones cerquen llocs apartats i foscos, se’n beneficien assaltants i atracadors. D’aquesta manera, els robatoris hi són habituals, junt amb l’extorsió i la intimidació, i fins i tot hi ha hagut alguna mort. Per això és important informar-ne les forces de l’ordre públic, tal com ho fa Gaylespol. “També cal dir que el cruising és legal, perquè ja fa molt de temps que no hi ha la llei de Vagos y Maleantes.

Dones, lesbianes i policies

fulllambda

Mantindre relacions sexuals, per exemple, en un cotxe o en un parc apartat amb algú no és delicte, si no hi ha una exhibició, provocació a tercers o es fa en presència de menors”, recalca l’agent González. Un altre tema fins ara menys conegut és el de la violència domèstica, ja que els mitjans fa anys que en parlen, oblidant que també hi ha violència del mateix gènere. Un exemple d’això és el cas d’un home que va assassinar fa poc el seu exmarit d’una punyalada al coll i després es va suïcidar, a la localitat de Tanda (Almeria). “Cal fer-los sentir pròxims, aquests hòmens maltractats, perquè denuncien i se senten compresos”, recalca l’oficial. Una altra línia d’actuació per a Gaylespol és la d’assessorar les persones que hagen rebut un tracte vexatori per part d’algun membre dels cossos de l’ordre públic. “Denunciar és el primer dels passos”, sentencien des de l’associació. I la gent no n’ha de tindre por, perquè ja hi ha precedents que han mostrat que la justícia actua amb rotunditat davant d’aquests casos. “L’any passat dos policies van tindre un tracte vexatori i els policies van ser jutjats i sentenciats. I nosaltres lluitem contra això, no volem homofòbia enlloc”, indica González. Isabel Tàpia, sòcia fundadora i secretària de Gaylespol, és una dona lesbiana policia assentada a la localitat catalana de Sabadell, on comparteix la seua vida junt amb Dolors Lartuna. “Ella ja treballava a la comissaria quan jo vaig arribar i ací ens vam conéixer i va sorgir l’amor”, explica Tàpia. Elles intenten, amb el seu exemple, conrear el respecte a la igualtat des de la visibilitat en el seu treball, amb una doble dificultat: primer, enfrontar-se al masclisme que caracteritza tradicionalment la policia, a la qual les dones a penes fa més de dues dècades que es van incorporar; i segonament, lluitar contra els prejudicis cap a la seua orientació sexual. “Perquè, malgrat que cada vegada hi ha més igualtat entre hòmens i dones policies, encara queda molt per què lluitar, ja que cal demostrar dia a dia que nosaltres som capaces de fer el mateix treball que un home”, afirma Isabel Tàpia. Gaylespol defensa amb fermesa que allò realment important és ser un bon professional, al marge del teu sexe i de la teua orientació sexual. Tanmateix, “en una professió tan masculinitzada és impossible que en desapareguen el masclisme i el sexisme, però a mesura que les generacions noves arriben a un cos policial, la realitat d’aquest també canvia i això es nota”, apunta l’agent Núria Torres.

Gaylespol ofereix el seu número d’atenció: 629 66 09 69, dilluns, dimecres i divendres, de 18:00 a 20:00 hores. Cridant a aquest telèfon podràs assessorar-te en el cas d’haver sigut agredit per un agent.

ENTREVISTA A VÍCTOR ARGUELAGUET:

“A la teua comissaria no hi havia un sergent que va crear un club de policies mariques?” JORGE MORCILLO Víctor Argelaguet, president de Gaylespol, és un dels socis fundadors de l’associació que lluita per la normalització de l’homosexualitat en els cossos de l’ordre públic. Ell i els seus companys representen una autèntica revolució i renovació per a la policia, ja que la creació de la seua associació hi ha donat visibilitat als homosexuals i ha produït un canvi de mentalitat en la professió que han triat amb orgull. fulllambda:Què et porta a formar part de Gaylespol? VÍCTOR ARGELAGUET: La idea va sorgir després de viure a Holanda i entrar en contacte amb l’associació de policies gais holandesos, i veure que era important visibilitzar aquesta diversitat per a canviar determinats prejudicis i actituds de rebuig. A part d’això, hem de partir del fet que la missió de la policia és garantir els drets i les llibertats, i d’ací la importància de fer veure a tots i cadascun dels agents que lluitar contra l’homofòbia i qualsevol altra discriminació és part del seu treball.

fl: Tants polis lesbianes, gais, trans i bi hi ha a les comissaries? V. A.: Sí que n’hi ha, però no ixen a la llum. Molts han construït el discurs que ser gai forma part de la vida privada. En canvi els heterosexuals viuen amb absoluta normalitat el fet de tindre nòvia, fills, família. És per aquests prejudicis i per la cultura policial, ja que molts creuen que eixir de l’armari els dificultarà la faena.

fl: La policia pareix ser un món ple de tòpics masclistes, no vas tindre reticències a l’hora d’entrar-hi? V. A.: De fet, en entrar-hi fa 14 anys creia que la meua vida era incompatible amb l’ambient de treball. Llavors les referències als gais no eren molt amistoses. La burla i el llenguatge agressiu canvien radicalment quan u ix de l’armari, perquè llavors la gent s’adona que n’era un més. fl: Quan deixarà de ser el cos de policia una institució anquilosada, per a passar a ser un lloc obert a la diversitat social i sexual? V. A.: No és que siga una institució anquilosada, però s’ha de partir del fet que el 90% dels membres són hòmens i que perduren certes actituds i prejudicis masclistes sobre les dones o les persones homosexuals. Però cal reconéixer que hi ha avanços, tot i que queda treball per fer. De fet, el principal problema és que encara moltes persones no entenen que ser homosexual és com ser heterosexual, sense més. fl: Alguna vegada t’has sentit incòmode pel tracte rebut dels teus companys? T’has sentit discriminat? V. A.: El llenguatge és la principal eina de discriminació al nostre treball. S’ha d’arribar al mateix punt a què s’ha arribat, per exemple, pel que fa a les bromes masclistes, que hui resulten inadmissibles. De fet, personalment, en canviar fa tres anys de comissaria em van preguntar d’on venia, i en respondre que de Sabadell, es va referir a la meua destinació anterior dient: “A la teua comissaria no hi havia un sergent que va crear un club de policies mariques?”. I li vaig respondre: “No era sergent, era agent i sóc jo”. fl: Per què creus que públicament es té una imatge tan roï-

na del cos de policia espanyol? V. A.: No podem oblidar d’on venim. Abans la policia a Espanya, en el cas concret dels homosexuals, es dedicava amb molt d’afany a la repressió. I d’això no fa tant de temps. En tot cas, la policia ha canviat molt ràpid i a millor. fl: Quina és la primera línia d’actuació de Gaylespol? V. A.: La primera línia d’actuació és la formació a policies. Amb ells tractem d’impregnar els nostres companys de les

nostres experiències, dels nostres coneixements sobre la diversitat sexual i els proporcionem eines per a la lluita contra la discriminació. També impulsem campanyes perquè el públic denuncie tots els fets delictius, ja que sovint veiem que queden impunes actes criminals en zones de cruising o locals d’ambient. fl: L’any passat el col·lectiu LGTB de les Illes Balears, Ben

Amics, va denunciar a través d’un comunicat una nova agressió homòfoba contra una parella de gais a Palma de Mallorca per un agent de la Policia espanyola. Com lluita Gaylespol contra això? V. A.: En general tots els cossos de policia tenen prou mecanismes interns perquè, a partir d’una denúncia com la que relates, es prenguen mesures disciplinàries. Allò important és denunciar. En tot cas, també he de dir que vaig viure en la meua persona una denúncia falsa per homofòbia en practicar un control d’alcoholèmia a dues xiques, que em van denunciar per presumpta lesbofòbia. fl: Què els diries, a aquella parella d’hòmens agredits?

És inadmissible un comportament com el que has relatat venint d’un professional encarregat justament de garantir els drets i les llibertats. No es poden deixar aquests comportaments impunes.

V. A.:

fl: En alguns països ja s’han creat uni-

tats de policia exclusivament gai per a combatre l’homofòbia. Com valoreu aquesta solució? Importaríeu la idea ací? V. A.: Això no és exactament així. No hi ha unitats de policia gai en cap país del món. El que s’ha fet és facilitar que hi haja agents d’enllaç amb la comunitat LGTB, és a dir, dins de les polítiques de proximitat s’encarrega el contacte amb determinats grups a certs policies per a afavorir la comunicació i el servei. I no cal ser gai per a això. fl: Hi haurà una nova conferència europea de policies gais i

lesbianes enguany? Com va anar la de l’any passat? V. A.: L’estiu passat Gaylespol va acollir a Barcelona la IV Conferència Europea de Gais i Lesbianes Policies, amb més de 300 policies de tot Europa. Les ponències van evidenciar que encara hui hi ha moltes polítiques de seguretat pública que no tenen prou en compte la comunitat LGTB, com ocorre amb la violència domèstica, els delictes d’odi i discriminació o l’assetjament psicològic en el món laboral o als centres educatius. La pròxima edició se celebrarà a Viena, l’any que ve.

fulllambda

27 de juny: Orgull LGTB 2009

TONI POVEDA. PRESIDENT DE LA FELGTB

Educant en igualtat, és el lema que vam triar per al Vé Congrés de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) que vam celebrar a l’abril passat. Perquè l’educació és, sens dubte, l’eix principal que ha de vertebrar la lluita per la igualtat real de les persones LGTB, l’eina principal que des de la nostra organització utilitzarem de manera transversal. L’educació és l’element transformador necessari per a una societat que segueix veient la diversitat, en massa ocasions, com una amenaça i no com el que és: un valor que ha de servir per a enriquir-la. Els estudis realitzats per l’Àrea d’Educació de la FELGTB sobre la situació de la joventut de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals als centres educatius apunten cap a unes dades preocupants, que posen de manifest que els centres escolars no són un espai segur per a la majoria de joves LGTB. És ben cert que, com que són els primers estudis que es fan a tot l’estat sobre aquesta qüestió, no podem valorar si l’assetjament, les agressions i insults han augmentat o disminuït respecte a èpoques anteriors. A partir d’ara, i d’acord amb les dades d’aquests estudis, podrem conéixer l’evolució de la situació. No podem permetre que els centres d’ensenyament siguen espais insegurs, tant per a la joventut LGTB, com per als fills i filles de famílies homoparentals i homomarentals. Per això, enguany la FELGTB ha declarat el 2009 com l’Any de la diversitat afectivo-sexual en l’educació. L’inici del que ja és i serà una prioritat en la nostra agenda durant els pròxims anys: l’educació. Per això és tan important que enguany participem activament en la manifestació estatal de l’Orgull que sota el lema “Escola sense armaris” tindrà lloc a Madrid el proper 4 de juliol, així com la marxa que el Col·lectiu Lambda convoca el dissabte anterior, 27 de juny, a València amb el mateix objectiu. És un bon moment per a reivindicar que les autoritats educatives, tant valencianes com espanyoles, es consciencien de la necessitat d’abordar la diversitat sexual al currículum escolar, tal i com estableix la Llei Orgànica d’Educació entre els seus objectius. Hem avançat molt, hem aconseguit arribar a metes que semblaven impossibles no fa més de 7 anys. Les altes quotes d’igualtat legal aconseguides a l’estat espanyol ens fan ser optimistes, però hem de continuar lluitant per a arribar a la igualtat real. Per això les manifestacions de l’Orgull han de ser la demostració de la nostra aposta per la visibilitat, per la reivindicació de la diversitat, i enguany és el moment de cridar alt i fort que l’escola ha de reconéixer la diversitat afectivo-sexual que existeix entre el seu alumnat. Hem de demanar a les autoritats educatives i responsables del benestar de la joventut un esforç per a aconseguir que els joves LGTB puguen viure amb seguretat i lliurement la seua orientació sexual o identitat de gènere. Perquè per a avançar cap a una societat plural i diversa necessitem una escola sense armaris.

fulllambda

JOSÉ JOAQUÍN ÁLVAREZ DE LA ROZA PIONER DE LA PRIMERA TUTORIA LGTB DE SECUNDÀRIA

conseqüència, objecte d’assetjament L’escola de hui continua negant ma’Orgull d’enguany, dedicat escolar continuat. L’homofòbia legitijoritàriament una realitat que afecta íntegrament a la diversitat ma les desigualtats en l’entorn educauna part important de l’alumnat, que afectivosexual en l’educació, tiu i la indefensió més absoluta de les no se sent reconeguda en l’orientació ens invita a fer una reflexió seues víctimes en una etapa crucial en sexual dominant i es veu obligada a sobre el paper que ens coquè es forgen els ideals de vida. construir la seua identitat sense referrespon com a activistes en el procés rents educatius, en uns entorns domide transformació que requereix el Una iniciativa exemplar és la que du nats per la ignorància, els prejudicis i nostre sistema educatiu per a adea terme, a l’Institut Isabel de Villena la por. El mur de silenci que genera quar-se a les reivindicacions d’una de València, la professora Rosa Maria l’heterosexisme, a edats tan primerenminoria social singularment invisibiSanchis, amb una tutoria d’educació ques, converteix els adolescents holitzada i estigmatitzada als centres afectivosexual que resol d’una manemosexuals i transsexuals en un grup educatius. Les lleis d’igualtat aprovara molt imaginativa conflictes emoespecialment vulnerable, que es veurà des durant la passada legislatura van cionals entre adolescents en l’entorn obligat a transitar cap a la vida adulta convertir el nostre país en un referent d’una educació més inclusiva i respecen el silenci més absolut, i en evident mundial de primer ordre quant al restuosa amb la diversitat. De la mateixa desavantatge respecte als seus coepecte i la protecció dels drets LGTB. manera, és encomiable el treball que tanis heterosexuals. La invisibilització No obstant això, l’innegable valor porten a cap els voluntaris de la Grup d’aquesta realitat desencadena sovint pedagògic d’aquestes normes no ha d’Educació del Col·lectiu anat acompanyat de les meLambda, que acudeixen sures educatives necessàries El mur de silenci que genera l’heterosexisme, puntualment als centres per a aconseguir un canvi efectiu als centres escolars. a edats tan primerenques, converteix els educatius de la Comunitat L’heterosexisme que domiadolescents homosexuals i transsexuals en Valenciana per impartir-hi tallers sobre orientació afecna als instituts espanyols un grup especialment vulnerable tivosexual, seguint un protoprovoca que el discurs acacol d’actuació molt definit i dèmic estiga cada vegada d’eficàcia provada. El meu més allunyat d’una societat reconeixement a ambdós projectes, actituds homòfobes i comportaments plural que hui entretix les seues relaperquè faciliten i dignifiquen la vida violents entre els escolars. L’aspecte cions afectives amb nous models de de qui més ho necessita, i atenen les més dramàtic d’aquest dèficit el convivència, diferents del tradicional, demandes d’un alumnat invisible que constitueixen habitualment aquells i que exigeix de l’administració educaens reclama, des del silenci, una atenestudiants que s’atreveixen a trencar tiva una consideració cap als seus fets ció específica. els rígids rols de gènere i són, com a diferencials.

Per a contractar publicitat al

, telefoneu al 629 672 147

fulllambda

27 de juny: Orgull LGTB 2009

PAU VENDRELL

l Col·lectiu Lambda atorga cada any els seus Premis Margarida Borràs a aquelles persones o institucions que es destaquen per la defensa de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals en l’àmbit públic. Uns guardons que enguany es lliuraran en un acte que tindrà lloc el 2 de juliol, a les 20h, en l’Aula Magna de l’edifici de La Nau de la Universitat de València. Els Margarida Borràs 2009 han recaigut en tres figures clau sense les quals no podríem entendre els avanços socials i legislatius que les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals hem viscut en els darrers anys. Es tracta d’Àlec Casanova, Teresa Meana i Juan Alberni. Àlec Casanova ha sigut una peça clau en la negociació de l’anomenada Llei d’Identitat de Gènere, que permet el

fulllambda

canvi de nom i la menció de sexe en els documents oficials sense haver de sotmetre’s a una operació quirúrgica de reassignació sexual. Aquesta era una de les grans demandes del col·lectiu transsexual i en la seua consecució ell ha estat present. També ho ha estat en les negociacions que han permés els avanços aconseguits en l’àmbit sanitari, ja que la seua presència i perseverància han sigut fonamentals perquè la sanitat pública valenciana assumisca el procés de reassignació de sexe. Però la lluita d’Àlec Casanova venia de lluny; ja va ser coordinador del Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat –GIGTdel Col·lectiu Lambda, entitat de la que també va ser secretari, així com coordinador de l’Àrea Transsexual de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals. Un activista amb majúscules.

D’altra banda, tothom sap que darrere de l’homofòbia i la transfòbia hi ha el masclisme. A ell s’han enfrontat milers de dones, moltes de les quals han sabut articular un discurs i una estratègia pròpies. A València, el moviment feminista no s’entén sense la figura de Teresa Meana. Activista militant des de l’any 1975, és membre destacada de la Casa de la Dona de València. Allò personal és polític i ella, en la seua tasca diària, s’ha involucrat a fons en la lluita per l’ús d’un llenguatge no sexista. Ella ha tingut clar que moltes realitats “no existeixen” perquè no es diuen i, al capdavall, feminitzant el llenguatge el que es fa és visibilitzar les dones; un discurs en el qual s’ha especialitzat i l’ha duta a escriure multitud d’articles i impartir xerrades i tallers.

Finalment, enguany es reconeix també una figura històrica en l’activisme cultural LGTB. Juan Alberni va regentar la llibreria El Cobertizo, l’únic espai en la història de la ciutat de València destinat a albergar llibres de temàtica exclusivament lèsbica, gai, trans o bi. Gràcies a El Cobertizo, tota una generació de persones es va nodrir de discurs, es va evadir amb lectures amb les quals podia identificar-se, va gaudir de la poesia, va conéixer i es va endinsar en les diferents realitats

que composen l’arc de sant martí de l’orientació homosexual i la identitat transsexual. Un espai obert a tothom i que va ser epicentre de cultura lgtb amb presentacions de llibres, debats apassionats, encontres irrepetibles… i que malauradament per als seus usuaris va tancar l’any 2004 després de 7 anys de trajectòria, al capdavant dels quals va estar Juan Alberni. A tots tres, el Col·lectiu Lambda vol reconéixer-los la seua tasca amb un premi que deu el seu nom a Miquel

Borràs, que en la València del 1460 es va atrevir a ultrapassar les fronteres del gènere vestint en públic hàbits i vestidures de dona, raó per la qual se’l va conéixer com Margalida. Per això mateix, també va conéixer la persecució i l’escarni públic, sent torturada i penjada en la plaça del Mercat, el 28 de juliol d’aquell 1460 a mans de la Inquisició. Així ho relaten documents històrics com el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim i així volem, nosaltres també, fer present aquella història.

fulllambda

27 de juny: Orgull LGTB 2009

¿Però què és exactament això de

ISABEL GARCÍA

L’Orgull va nàixer a l’altra banda del toll, en aquell país que solem qualificar de supermegaconservador. Un grup de ciutadans i ciutadanes de Nova York va decidir un dia rebel·lar-se contra les polítiques que se’ls imposava i traure al carrer les seues idees d’igualtat, dignitat i respecte. Es tractava de gais, lesbianes i transsexuals que, després de contínues intimidacions, agressions i vexacions, van decidir eixir al carrer per dir a les autoritats i a tot el conjunt de la societat que eren tan dignes com qualsevol altra persona i que la seua condició sexual diferent no suposava cap delicte. Això va ocórrer el 28 de juny de 1969, i des de llavors són nombroses les associacions d’homosexuals i transsexuals que celebren aquest dia com una festa grossa. Parlem d’una tradició reivindicativa que aposta per la visibilitat com a mitjà de lluita per a aconseguir la dignitat i la igualtat de tots els éssers humans, siguen quines siguen les seues tendències sexuals. Per això, el 27 de juny es proposa a tothom eixir als carrers de València a donar suport a la manifestació de l’Orgull. Començarà a les 19.30 h al Parterre i acabarà a la plaça de l’Ajuntament amb la lectura del Manifest LGTB. L’Orgull valencià és un esdeveniment cada vegada més reconegut a tot Espanya. L’evolució de les ments i el treball de l’associacionisme lèsbic, gai, trans i bi ha afavorit que València es consolide com un referent important en la celebració del Dia de l’Orgull LGTB. Quan queden pocs dies per a la commemoració d’aquesta data a València, què pot ser millor per a conéixer tots els actes i les reivindicacions del grup que unir-se a col·laborar amb la principal entitat organitzadora: el Col·lectiu Lambda.

I tu, a què esperes? www.cafedelaseu.com

punto

wifi

fulllambda

de l’Orgull Juny Dimecres 3 de juny El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia és l’obra que AssaigGrup de Teatre de la Universitat de València ens ofereix a les 20h a l’edifici de La Nau. Pep Sanchis i Maria P. Bosch dirigeixen aquesta obra dels germans Josep Lluís i Rodolf Sirera. Entrada gratuïta.

Divendres 5 de juny Cita amb la Mostra de Cinema Documental que organitza el Teatro de los Manantiales (C/Alzira, 9-València). En aquesta ocasió, a les 21h amb Crónica de José Agarrotado; per a aprendre a matar el nostre alter ego.

conviccions religioses. A les 18 hores, a la seu del Col·lectiu Lambda (C/ Vivons, 26). Ho organitza el Grup d’Assumptes Religiosos de Lambda.

Dijous 4 de juny Sagunt per la diversitat. Del 4 al 12 de juny torna una nova edició d’aquests Espais per la diversitat sexual a la capital del Camp de Morvedre. Novament tindreu al vostre abast les millors pel·lícules de temàtica homosexual i transsexual, tallers i xerrades amb convidats d’excepció com la que se celebra el 9 de juny sobre visibilitat lèsbica amb Luisa Notario, o la taula redona que reunirà el dia 12 de juny a la colla de Lo que surja.

Diumenge 7 de juny Peque-festa per la diversitat! De 18.30 a 20.30h, a la seu del Col·lectiu Lambda (C/ Vivons, 26, a Russafa). És una festa pensada per a tots els nens que es vulguen acostar i enriquir-se amb la realitat i la pluralitat de les famílies del segle XXI… hi haurà pallassos i conta-contes. Organitza: Espai de Famílies del Col·lectiu Lambda.

Divendres 5 de juny A les 19.30 hores, inauguració de l’exposició Érase una vez dos mamás, que es podrà visitar fins al dia 12 a la seu del Col·lectiu Lambda, al C/Vivons, 26 del barri de Russafa. Aquesta exposició està pensada per als més menuts i consta d’uns panells i materials didàctics amb els quals es treballarà a través de contes LGTB.

Divendres 5 de juny L’Orgull lèsbic, gai, transsexual i bisexual és el segon més important de tot l’estat. Vols saber com s’organitza? Et contem tots els secrets a les 20.30 hores, a la seu del Col·lectiu Lambda (C/Vivons, 26-baix).

Dijous 11 de juny Comença Perifèries 09, un certament que té la intenció de generar circuits que ajuden a descentralitzar la mirada i el pensament des de l’acció i la reflexió sobre el concepte de “realitat”. Dijous 11 de juny, a les 20.30h serà hora per a inaugurar una exposició que recorre els artistes del centre de la ciutat. Ho trobaràs tot a l’Octubre-Centre de Cultura Contemporània (C/Sant Ferran, 12). Diumenge 14 de juny Eucaristia de l’Orgull. Perquè hi ha moltes maneres d’entendre l’orgull de ser lesbiana, gai, transsexual o bisexual... també des de les

Diumenge 14 de juny Teatre d’aquell que farà partir-te de riure… La Calaña del Tío Tom presenta el seu últim treball: Desafiando a la dignidad. Podràs gaudir d’ells a la sala El Loco a les 19.00h. Dijous 18 de juny Concert contra l’homofòbia, el racisme, la xenofòbia, el masclisme... contra el feixisme i la impunitat de qui el practica! La sala El Loco de València s’omplirà de gom a gom per escoltar bona música amb el concert “Colors contra la Intolerància!” que organitza la Plataforma d’Acció Popular contra la Impunitat. Serà a partir de les 22h i hi actuaran entre d’altres Sargento García.

Divendres 19 de juny Festa de l’Orgull Esportiu amb els xics i xiques de Samarucs. A partir de les 23h al So&Go, amb l’esperada música de DJ Gómezkemp. Dissabte 20 de juny Torneig Visibilitat Lèsbica i Orgull Lèsbic. La protagonista té nom de dona, especialment aquest dia. Dona i lesbiana. La festa lèsbica més esperada de l’any arriba precedida pel campionat de futbol organitzat per les Heidis (heidis@lambdavalencia.org). Després, de 23.30h a 02.30h us esperem a totes a la festa de l’Orgull Lèsbic, a la Discoteca Deseo 54 (C/Pepita). Actuacions, concurs de disfresses i moltes més sorpreses. Entrada: 3 euros, a la venda eixa nit en la mateixa discoteca.

Vols que alguna de les activitats de la teua organització aparega a l’agenda del Full Lambda? Envia’ns les dades a full.lambda@lambdavalencia.org. Podràs trobar aquesta i molta més informació sobre activitats, cursos i xerrades per a qui més entén, a la web del Col·lectiu Lambda: www.lambdavalencia.org

Dijous 25 de juny Nou econtre amb la literatura de la mà dels Escriptor al terrat que organitza l’Octubre-Centre de Cultura Contemporània. En aquesta ocasió tenint com a convidats els escriptors i periodistes Emili Piera i Alfons Llorenç. El suecà i l’alcoià compartiran debat amb els assistents a les 19.30h.

Divendres 26 de juny Sempre has volgut eixir a la manifestació de l’Orgull LGTB de València, però volies llançar el teu propi missatge atrevit, revolucionari, conscienciat, divertit... És la teua oportunitat! El Col·lectiu Lambda et convida al Taller de pancartes que organitza a les 17h a la seu del C/Vivons, 26. Elabora la teua pròpia pancarta per a la manifestació de l’Orgull de València!

Dissabte 28 de juny Concurs de Micrometratges. El Col·lectiu Lambda donarà a conéixer, a través de www. lambdavalencia.org els guanyadors del concurs dels curts més curts... Ja se sap, que això del tamany no és tan important...! Dissabte 28 de juny Retir budista gai. Si estàs en un moment per a la reflexió i vols conéixer altres persones que també ho estan, no dubtes a participar-hi. A la seu del Centre Budista de València (c/Sagunt, 97). Més informació a http:// retirobudistagay.blogspot.com. Organitza: Amigos de la Orden Budista Occidental.

Dissabte 27 de juny Manifestació i Festa de l’Orgull LGTB a València. Per fi ha arribat el dia... tot l’any esperant per a posarte les millors gales i ara, per fi, tens l’ocasió! Ix al carrer, manifesta’t, diverteix-te, gaudeix de la caloreta de l’estiu i de les calors de veure tota la gent que hi haurà eixe dia a València! La manifestació començarà a les 19.30h al Parterre i acabarà amb la lectura del Manifest a la plaça de l’Ajuntament. Després, no et perdes la festa que el Col·lectiu Lambda ha organitzat a la plaça de Viriat (barri de Velluters) per a celebrarem un any més l’Orgull de ser lesbiana, de ser gai, de ser transsexual i de ser bisexual. Les millors actuacions i DJ’s que tothom espera estaran allà, de 21.30 a 3.00h. No voldràs que després t’ho conten?

Juliol Dijous 2 de juliol Lliurament dels Premis “Margarida Borràs”. A les 20h ens espera una de les cites més emotives de cada any: l’entrega dels premis a aquelles persones o entitats que s’han destacat per la seua lluita en favor dels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Lloc: l’Aula Magna de l’edifici de La Nau de la UV. Dissabte 4 de juliol Orgull LGTB estatal a Madrid. Qui no ha tingut prou amb l’Orgull made in València, ara té l’ocasió de repetir amb una de les marxes reivindicatives més potents d’Europa: l’Orgull de Madrid. El Col·lectiu Lambda, com a entitat membre de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals –FELGTB- també estarà present. Per això organitza el cap de setmana per a tota aquella persona que vulga apuntar-se: el viatge d’anada i tornada des de València a Madrid i la nit d’hotel per tan sols 85€ .

Però atenció, perquè si ja ets soci/a del Col·lectiu Lambda, et costarà menys encara: 80€! Amb la col·laboració de Twinga Viatges.

Dissabte 4 i diumenge 5 Torneig de futbol sala a Vila-Real. Les xiques més esportives del Col·lectiu Lambda, les Heidis, hi participaran! Dissabte 11 de juliol Orgull LGTB a Carcaixent. La Ribera s’ompli de color amb la marxa organitzada per l’entitat Colorets. Dissabte 11 de juliol Fira del Consell de la Joventut de València a la Malva-rosa. La fira d’associacions juvenils més emblemàtica de la capital del Túria aprofita la calor i se’n va a la platja. Tota mena d’associacions t’esperen perquè estigues ben informat de la tasca que desenvolupen. Divendres 17 de juliol Des d’aquest divendres, fins al diumenge 19 torna l’AcampaJove! La gent més jove i que més entén ja té la motxilla preparada i està desitjosa de plantar les tendes...! Diversió, diversió i més diversió és el que els espera! Informa-te’n: joves@lambdavalencia.org

Dissabte 18 de juliol Orgull LGTB a Gandia. El Gandia Beach Pride celebra una nova edició amb més ganes que mai! Les xiques i els xics més engrescadors de la Safor ens tenen preparada una marxa reivindicativa i una festa d’aquelles que són difícils d’oblidar. Organitza: Col·lectiu de Lesbianes i Gais de la Safor (CLGS).

fulllambda

Menys gaydar i bakala

i més cafés

Una estadística elaborada per Harris Interactive i Witeck-Combs Communications destaca que lesbianes, gais i bisexuals utilitzen més les xarxes socials que els heterosexuals

JORGE MORCILLO

“El que vulgues, quan vulgues”: aquest és l’eslògan de Gaydar, una de les pàgines de contactes amb més trànsit d’Internet. Perquè ja hi ha més de quatre milions d’usuaris que pensen el mateix que Oscar Wilde propugnava al segle XIX: “El plaer és l’única cosa per la qual s’ha de viure”, i ara la manera de trobar-lo és Internet. Gaydar va ser fundada el 1999 pels sud-africans Gary Frisch, mort al febrer de 2007, i el seu company Henry Badenhorst, amb el propòsit de ser un lloc d’interacció social per a la comunitat homosexual, en un moment en què ser lesbiana, gai, trans o bi possiblement no es vivia amb la mateixa naturalitat que hui dia. D’aquesta manera, el web donava l’oportunitat de conéixer gent amb les mateixes inquietuds tant sexuals com culturals que u mateix, a través dels múltiples ítems que hi estan habilitats per a detallar cada perfil amb les màximes dades possibles: gustos musicals, teatrals, culinaris, així com fetitxes i preferències sexuals –trios, orgies, sexe suau o dur. Perquè com més especifiques, abans trobaràs el que cerques. Tota aquesta informació pot ser una orientació inicial perfecta per a saber si el xic o la xica d’esplèndid somriure que veus en la teua pantalla és la persona ideal per a prendre-hi un café o deixar-t’hi portar per la passió. Perquè sens dubte un dels principals usos d’aquests webs és ser supermercats de la carn: són la versió 2.0 de les saunes romanes. I de la mateixa manera que en la Roma clàssica l’oferta creixia junt amb la demanda, en la nostra època va nàixer Bakala.org. Aquesta web amb denominació d’origen espanyola ofereix exactament els mateixos serveis de la seua competidora Gaydar amb el plus de ser spanish 100x100, com el saborós pernil.

33 Lounge Restaurant C/Sant Dionís, 8 (Pça. Vicent Iborra) 96 392 41 61

fulllambda

Freud i els hedonistes “Què busques?” “El que sorgisca” Aquest és el popular inici d’un xateig en qualsevol d’aquests webs de contactes. Però realment, què és el que cerquen les persones que naveguen siga en Bakala siga en Gaydar, o què hi poden trobar? Deia Freud que un ésser humà sà és aquell que és capaç d’estimar i treballar. Aconseguir-ho en aquesta època es fa cada vegada més difícil. L’individualisme propi de la mentalitat occidental ha anat fent cada vegada més complicades les relacions humanes, que hui dia han adquirit un cert caràcter contractual, i es basen més en la conveniència que en l’afecte. Em pregunte si és possible que aquesta mena de relacions basades més en el propi interés que en l’amor arriben a durar o a omplir realment una vida. No ho crec. És possible que només porten a la soledat més profunda. Tal vegada per això cada vegada hi ha més persones que cerquen cobrir les seues carències afectives en un món virtual, cosa que resulta bastant més econòmica a nivell de dignitat, ja que no exigeix cap renúncia ni cap compromís.

virtuals. I és inevitable qüestionar-se quina mena de món

És molt cridaner l’èxit que aconsegueixen en la xarxa les pàgines dedicades als encontres sexuals entre éssers

malament menys Bakala i Gaydar i més cafés amb els amics

estem creant. Que potser hem oblidat el vertader sentit de la intimitat com a unió entre dos éssers humans? L’hedonisme que impera en la societat actual ens està portant a una deshumanització i a una virtualització de les relacions? Probablement tot això és una mostra més de la crisi de valors que vivim. Internet pot ser, i és en molts casos, un instrument per a la difusió d’informació i cultura, amb el gran avantatge de la retroacció o feedback. Abans només rebíem informació. Ara tots podem opinar, i això és molt important, perquè converteix la xarxa en un espai per a la llibertat. Fem-ne un bon ús, d’això. Però no oblidem que la vida real és ací fora, i que potser no estaria les vesprades de dissabtes i diumenges.

fulllambda

MARY K. DEL CARME

o hi ha res com una batuda policial perquè et done una pujada d’aquestes que ni un bon colpet d’absenta. I és que si no n’havíem tingut prou al Dakota i al Buenavist,a les hem viscudes de nou al Cross, al So&Go i a l’Infinity. Vaja per davant una forta abraçada a Carlos i Fernando, Jose i Héctor i Paco, ja que encara que sabem que no ha passat res, no és plat de bon gust (igual per a alguns sí...) que t’apareguen de colp un grup de policies amb casc i porra al teu local.

Però arribà l’abril i això d’aigües mil es va fer realitat, així que no vaig tindre més remei que recloure’m en llocs obscurs. Vaig aprofitar que ara el Nunca obri a les tres per a plantar-me allà a primera hora de la vesprada i passar les hores amb bona companyia i un sandvitx vegetal. Una que és vegatariana, encara que de tant en tant no li té manies a una bona llonganissa o una clòtxina. Tampoc li tinc manies, ans al contrari, als actes que uneixen art i reivindicació (una, que vol fer-se fama de pancartera!); això precisament és el que fou Inquisitio, un nou esdeveniment amb projeccions, performances i actuacions que ens va fer reflexionar sobre la persecució que patim al món les bolleres, els marietes, les trans i els que també mengen de tot. Enhorabona a Pedro per la iniciativa –ai, quin xic més templat!-, que comptà amb moltes col·laboracions i a vore si l’any que ve repeteix.

Públic totalment entregat en la Nit Valenciana.

David Vidal

Mira que havíem començat bé amb les Falles, prenent aigües de València a la terrassa del Café de la Seu i menjant paella en una de les sessions més memorables de l’any, la del ja mític Buenavista. És clar, tenien tots els ingredients per a triomfar: fallera major, fallera major infantil, monument, paella i a Cristinita Percances. Amor fallero en la seua màxima plenitud.

ErionPhotos.com

Però la primavera ha donat per a molt més. Per a començar tenint un oratge superestrany: quins pocs dies de platja hem pogut disfrutar! I així és impossible que em pose ben mona per a l’estiu sense haver de passar per solucions artificials, i això que amb la crisi no està una per a gastar-se diners en uva. Ací estic, doncs, més blanca que la paret i espantada de la llum quan isc de qualsevol antro a unes hores que el sol ja calfa.

Cada ovella buscant la seua parella en la festa del semàfor.

C/ Crevillent, 28 bajo 46022-Valencia Telf. 963721733 islajovi@avantours.es www.viajesislajovi.avantours.es

fulllambda

I com que no puc estar-me quieta, vaig contínuament d’un lloc a un altre i igual em pots trobar menjant una tapa a l’Oh La Lá!, bevent un mojito al Trapezzio, ballant a l’ADN, en una classe de salsa al Som com Som, alternant al Mos d’Eva, prenent una copa al Dakota, camuflada entre ossos en les festes del Bosque de Tallac (enhorabona pel tercer aniversari!) o descontrolada a la Sider en el nou Excuse me? Per això no puc entendre la gent que es queixa del panorama valencià que, encara que millorable, té festes molt divertides i algunes puntuals que són imprescindibles. És el cas d’Infinitamente Circa, que un diumenge al mes ens alegra la vesprada a l’Infinity, o Pornosotras, tota una reivindicació de la dona al Latex. L’oferta, a més, es renova amb Fetish, que de matí obri per a tot el món (mantenint una zona només per als xics més atrevits), les noves festes Country Buenavista (estigues atenta perquè seran la bomba) o produccions puntuals com ho va ser la Hi! Picayo, que ens va oferir una excel·lent sessió de música en un espai molt peculiar. Ara que arriba el bon temps han tornat a posar-se de moda les festes per a lligar. A Venial els i les joves de Lambda muntaren un festorro molt divertit amb l’excusa del semàfor (ja saps, roig: prohibit; taronja: aixina-aixana; verd: desesperada) i a Deseo54 tinguérem un party-line en directe on més d’un es deixà el saldo amb l’objectiu d’aconseguir

algun tiarró d’eixos que participaren en l’elecció de Mister Gay Pride una setmana abans. I això sense contar les diferents sessions eurovisives que m’abstinc de comentar.

Els paparazzi assetgen les estrelles del cabaret.

Entre festa i festa a una se li passa que s’ha de posar amb l’operació tanga, que en una d’eixes batudes en el moment de posar les mans amunt em vaig adonar que un policia malintencionat mirava la meua panxa amb un cert somriure a la boca. I una de dos, o li agraden els ossets o he de posar-me a dieta, que l’estiu ja està ací i cada qual ha de lluir el que té. Amb panxeta o sense, es tracta de ser feliç, xica, i per això l’única recepta és passar-ho el millor possible.

la A divertir-se, que és millor revolució!

Ara que arriba el bon temps han tornat a posar-se de moda les festes per a lligar.

La pròxima cita, ineludible, la Festa de l’Orgull LGTB, el 27 de juny a la plaça de Viriat de València.

fulllambda

Batallant amb el sexe

Pregunta el que vulgues al sexòleg Vicent Bataller a través del correu full.lambda@lambdavalencia.org. lambdavalencia.org. En cada número respondrà els teus dubtes.

Hola, sóc una xica lesbiana de 21 anys i tinc un xicotet problema amb els pits de la meua nòvia. Quan estem al llit i li’ls toque em diu que no sent res, i jo no sé si això és perquè no li ho encerte o perquè no té massa sensibilitat en eixa zona. La veritat és que a les dos ens fa una mica de tall parlar sobre el tema, perquè a mi m’encantaria acaronarli’ls, i en canvi a ella no li fa gens de gràcia. Ho estic fent malament? K.J.J. Estimada KJJ cadascú/na té el seu mapa eròtic específic. M’explique. Hi ha persones que tenen molta sensibilitat als seus pits i altres no. És important que no us talleu i us digueu quines coses us agraden i quine coses no us agraden en l’àmbit de les carícies sexuals. Finalment, he de dir-te que la sexualitat, l’eròtica i les activitats sexuals cada persona les viu de forma específica i peculiar. No hi ha receptes màgiques i les paraules “bé” o “mal” s’han d’eliminar del nostre vocabulari quan ens referim a la sexualitat. Espere que haja contestat els teus dubtes. Un abraçada.

Doctor, la meua pregunta és molt clara: existeix realment l’addicció al sexe? Tinc 40 anys, i tinc parella des de fa 7 anys… L’estime molt, però no puc deixar d’anar a zones de cruissing; és una temptació que no puc deixar de banda… Es tracta d’una addicció? Mario L.M. Mario, com tot en aquesta vida el punt intermedi sol ser l’òptim. De totes maneres vull indicar-te que només hi hauria addicció al sexe si no feres una altra cosa que estar tot el dia de cruissing o mantenint relacions sexuals. Si treballes, estudies i fas altres activitats i a més t’agrada el sexe no t’has de preocupar, llevat que el fet d’estar amb altres persones o anar de cruissing tenint parella ho visques malament o amb sentiments de culpa. Salutacions i gaudeix del plaer i de la vida.

ció. amb aquesta nova sec Hola, estic encantat óa sin , mi a da va referi La meua pregunta no na rso pe na d’u cta Es tra una amistat que tinc. e ara t-s an ion est qü à est que, als seus 35 anys, un home o com una si realment se sent com als les persones transsexu dona. Jo pensava que seu el e qu a tes an inf de la tenien molt clar des lògic. pon al seu sexe bio res cor es no re gène en ixò d’a rsona s’adone És possible que una pe e qu ser t Po a? ra de la vid una etapa tan madu a vaj no e qu bte du d’un es tracte simplement més enllà? Celia R.H. tats nssexualitat o les identi Benvolguda Celia, la tra l evo als desenvolupar en qu transsexuals es poden és es, son per vida de les etapa evolutiva de la en la infantesa, en la ar est nif ma t a dir, es po ut i olescència, en la jovent preadolescència, en l’ad es ia ènc jor incidència i freqü en l’edat adulta. La ma , cia cèn les ado esa i en la pre dóna en la primera infant a un s any 35 als rany que però insistisc: no és est nssexual. tra és e qu ta sen persona

+ INFO: www.vicentbataller.com

fulllambda

TONI POVEDA, REELEGIT PRESIDENT DE LA FELGTB El valencià Toni Poveda ha tornat a ser elegit nou president de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) en el Cinqué Congrés d’aquesta entitat. La FELGTB és l’organització que aglutina vora 60 col·lectius homosexuals i transsexuals de tot l’estat i que actua com a interlocutora davant el govern central. I el moviment lgtb valencià està d’enhorabona perquè, juntament amb Toni Poveda, hi ha altres tres valencians més en la Comissió Permanent de la Federació. Es tracta dels excoordinadors generals del Col·lectiu Lambda: Luisa Notario que s’encarregarà de l’Àrea de Diversitat a partir d’ara; Ximo Cádiz que treballarà els àmbits laborals, i Rubén Sancho, que coordinarà les estratègies a seguir pel que fa salut integral i, en especial, la lluita contra el VIH. Els tres grans reptes que s’ha marcat la directiva de la FELGTB passen per fomentar el respecte per la diversitat sexual en l’educació, aprofundir en la visibilitat lèsbica i aconseguir, íntegrament, que tot el procés transsexualitzador siga ofertat per la sanitat pública.

BENVINGUDA A UN NOU COL·LECTIU AL PAÍS VALENCIÀ L’eclosió de col·lectius de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals que viu el nostre país no és cap casualitat. El treball que durant anys han fet els i les activistes s’escampa (esperem que no se’ns considere plaga!) i aconsegueix assentar-se en moltes comarques. Entre elles la Ribera Baixa, la Ribera Alta i la Costera, on ha nascut una nova organització: Colorets. Tanmateix, l’afecte que li ha donat la resta d’entitats del moviment LGTB del País Valencià dista molt de la rebuda que ha tingut per part de l’ajuntament de Carcaixent, on enguany havien previst celebrar l’Orgull les xiques i xics de Colorets. L’equip de govern d’aquesta localitat –el PP, una vegada més!- fent gala del sectarisme més ranci i de l’homofòbia més descarada ha arribat a negar-los els espais públics de la població, amb l’argument que l’Orgull lèsbic, gai, transsexual i bisexual no entra dins de la seua línia política. Brillant explicació, sí senyor, la del regidor José Vicente Oltra… Com tants del PP, després dirà que ell és molt “tolerant” i que té molts amics gais. .

TOTS I TOTES TAMBÉ SOM TRANSSEXUALS La comunitat transsexual i, amb ella, tot el col·lectiu de gais, lesbianes i bisexuals estem de dol. La mort violenta d’una dona transsexual a Aldaia ens ha fet reviure els episodis més negres de la història de la transfòbia. Encara queden moltes circumstàncies per esclarir i, sobretot, encara queda que la policia es faça amb els responsables de l’assassinat. La vulnerabilitat de les persones transsexuals ha quedat de manifest una vegada més; esperem que no es pose de manifest la inoperància en les investigacions i que molt prompte tinguem notícies d’alguna detenció en relació a aquest cas. A aquesta mort, malauradament, se n’afegeix una altra: la de l’activista transsexual Rosa Pazos, trobada morta a sa casa de Sevilla. La transfòbia mata; una vegada més.

DIA MUNDIAL CONTRA L’HOMOFÒBIA I LA TRANSFÒBIA Un any més, València ha celebrat el Dia mundial contra l’homofòbia, la lesbofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Enmig d’un ambient lúdic i amb la plaça del Doctor Collado plena, grans i menuts han pogut disfrutar dels diversos tallers de sensibilització, actuacions musicals, contacontes… organitzat pel Col·lectiu Lambda. Però n’hi ha hagut molt més. El Grup Jove de Lambda ha protagonitzat dos sonades besades públics en els campus universitaris de Blasco Ibáñez i Tarongers. A més, en altres llocs del país s’han repetit els actes contra l’homofòbia i la transfòbia, amb una altra besada pública davant l’ajuntament de Xàtiva, o amb la lectura d’un manifest a Potries, a la Safor. L’objectiu: que els calendaris de tot el món marquen en roig el 17 de Maig com la jornada contra la discriminació per raons d’identitat de gènere o orientació sexual.

EL VIRUS PAPAL, AMENAÇA MUNDIAL Algú podria qualificar d’estratègia genocida la que practica el Vaticà cada vegada que un papa es posiciona en contra de l’ús i repartiment de preservatius quan viatja a Àfrica, el continent més castigat per la pandèmia. L’última ocasió ha sigut la visita que Benet XVI ha fet al Camerun on, és més, ha dit que els condons fan més greu encara el problema de la sida. Com si l’església catòlica no tinguera prou preocupacions a dins mateix de la institució –alguns bisbes i capellans han convertit la pederàstia en esport habitual-, el papa no ha pogut contindre’s, una vegada més, i ha hagut d’embolicar-se en un nou problema: inventar-se teories recargolades per a no admetre el que diuen les institucions mèdiques 21 prestigioses fulllambdadel món: que parar la pandèmia de la sida passa per l’ús del preservatiu. més

ferran cano Valoració de les pel·lícules: no malbarates temps ni diners anant al cinema sense pena ni glòria per passar una estona entretinguda per a recomanar ves al cinema, comprat el DVD quan isca i recomana-la!

EL NIÑO PEZ VALORACIÓ: Des de Buenos Aires amb molt d’amor lèsbic acaba d’arribar el segon i últim treball de la directora Lucía Puenzo (XXY), avalat pel cada vegada més prestigiós Festival de Cinema de Màlaga, on ha aconseguit el premi especial del jurat. La pel·lícula ens narra la història de Lala (Inés Efrón), una adolescent de 16 anys que viu en el barri més exclusiu de la capital argentina i que està enamorada de la Guayi (Emme), la seua criada paraguaiana de 20 anys que treballa a sa casa. El drama està servit i ambientat en un país on la diversitat sexual no acaba de ser tractada amb el respecte que caldria. Moltes consciències es despertaran en vore aquest drama on la parella somia anarse’n a viure juntes al Paraguai, a la vora de l’idíl·lic llac Ypoà. Però els seus plans es veuen trencats en el moment el que pare de Lala (Pep Munné) és assasinat. Aquest és el punt de partida que marca la fugida de la protagonista a Ypoá on esperarà la seua amant. Amor i desencontres entre dones, una opció sexual que encara lluita per ser visible. El camí de Lala en la ruta que uneix el nord de Buenos Aires amb el Paraguai és un camí intens, però curt si el comparem amb el recorregut que li queda a l’homosexualitat per aconseguir la meta de la normalització social.

MENTIRAS Y GORDAS VALORACIÓ: La pujada de temperatures altera la sang i les hormones, sobretot la dels adolescents que ja de per sí estan revolucionades. En aquest context arriba la pel·lícula que tots els estudiants d’ESO estaven esperant: Mentiras y gordas, la història que ha sigut capaç de menjar-se Los Abrazos Rotos d’Almodovar en les taquilles espanyoles. Per què? La resposta és evident: cares televisives, amor, sexe, festa, estiu, confusió, secrets, alcohol i drogues. Aquesta és la combinació que per a molts representa la joventut del moment. Jo em negue a pensar que eixa és la realitat, començant perquè els joves reals ni són tan guapos ni tan morbosos; i és que la imperfecciò estètica és un valor a desenvolupar en unes ments que encara no han arribat a la maduresa. Un retrat simplista, farcit d’excessos que ens fa pensar que Alfonso Albacete i David Menkes (directors de la cinta) s’han inspirat en el clàssic Trainspotting (1996) al qual no arriben ni de lluny. La generació de finals dels 80 és més que això. En la part positiva cal destacar una situació molt recorrent però no per això menys verídica: l’ídol teenager Mario Casas es posa en la pell de Tony, un jove enamoradíssim del seu millor amic, hetero, com no! Us sona la història? Segur que sí. Encara que aquestos joves han crescut assumint la naturalitat de l’homosexualitat, és cert que per a molts adolescents LGTB continua sent un drama adonarse de la pròpia sexualitat i no poder viure-la obertament entre taquilles i botellots. Com a mostra, en el film podem trobar-nos moltes escenes de sexe explícit i un bon cabàs de sensibilitat, motius suficients pels quals perdonem a Mario Casas el fet d’eclipsar a Lluís Homar en el regnat dels actors amb més seguidors en els multicines durant la primavera...

C/ Vivons, 26-baix 46006

de ruta per...berlin

és nom de lesbiana

LUISA NOTARIO

a arribar el moment de decidir on ens n’anàvem de vacacions. El que estava clar és que aniríem amb Marina i Menchu i després de barallar diverses opcions ens vam decantar per Berlín, la ciutat de Klaus Wowereit, el seu alcalde que des de l’any 2001 va eixir de l’armari amb la frase “sóc gai, i està bé que siga així”.

d’Istar. Des del Museu Egipci al Museu Eròtic, l’oferta és inimaginable. Però l’experiència més intensa per a les quatre va ser la visita al camp de concentració de Sachsenhausen, en Oranienburg on vam visitar el monòlit alçat per la memòria dels homosexuals que allí van estar presoners. Impossible quedar-se impassible després de la seua visita.

Vam llogar un apartament a l’Alexanderplatz, situada en el centre de l’antic Berlín i on l’antic govern comunista de la RDA va deixar la seua empremta més visible. L’avió ens va deixar a l’aeroport de Tegel, vam agafar un taxi i per a sorpresa nostra, a la ràdio no sonava Tokio Hotel sinó David Bisbal. Coses de la globalització. Teníem per davant sis dies i entre les quatre, tan organitzades nosaltres, ens vam fer un pla dels llocs que visitaríem. Vam decidir que el millor seria fer-ho per barris. El districte central Berlin-Mitte, el barri de Tiergarten on se celebra el famós Love parade, Kreuzberg on estan les atraccions més famoses de Berlín o Shöneberg, el barri gai i lèsbic per excel·lència. Si alguna cosa es respira a Berlín és el reconeixement i la vergonya que se sent per la consecució de les barbàries que ha patit aquesta ciutat i el seu país. Berlín va passar de ser un referent cultural, arquitectònic i centre financer mundial a ser la capital de l’Alemanya nazi i testimoni, a partir de llavors, de guerres, dolor, fam i una crueltat sense límits que la història sempre hauria de recordar. Els 2.711 blocs de formigó del Memorial de l’Holocaust recorden els horrors de l’extermini jueu, un excel·lent punt de partida que continua per la Porta de Brandenburg, símbol de la reunificació del país des del 1989, amb la caiguda del mur de Berlín. El museu de Chekpoint Charlie ens mostra les terribles històries de persones que van intentar travessar el mur. El Berlín del segle XXI és una ciutat oberta, amb una immensa oferta cultural i d’oci que presumeix de ser la tercera ciutat més visitada de la Unió Europea. És moderna, fresca, viva i amb una energia especial, on el present sorgeix de les cendres i els fonaments del passat per a mirar cap a un futur de pau, respecte i progrés. En els pocs museus que ens va donar temps de visitar vam poder veure Nefertiti i contemplar la majestuositat de l’altar de Pèrgam i la porta

Grup de lesbianes intrèpides a la recerca de noves experiències en territori germànic.

Però també va haver-hi temps per a l’oci i, encara que acabàvem el dia destrossades, alguna nit vam decidir dedicar-la a l’ambient i ens en vam anar al barri de Shöneberg a la recerca de les bolleres alemanyes. Vam acabar en un local pleníssim de dones on feien un espectacle que em va recordar els millors temps del Chaplin a València. Segur que n’hi havia mil locals més però nosaltres vam estar allí, gerra de cervesa en mà, integrant-nos amb les lesbi-alemanyes. Estic segura que tornaré. Berlín em va captivar com poques ciutats del món ho han fet. És obvi que tindre un alcalde obertament homosexual influeix en el fet de ser una destinació preferent per a la comunitat gai i lèsbica. Espere que algun dia, alguna dona lesbiana siga alcaldessa d’alguna ciutat europea, que ho diga obertament i amb orgull i es convertisca en un referent per a les lesbianes europees i del món. Em referisc a una alcaldessa lesbiana visible, per descomptat.

fulllambda