Full lambda 12 primavera 2010 by Lambda València

número 12 • primavera 2010

Lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals en el camí de l’espiritualitat:

qüestió de fe? i a més, en aquest número... Homofòbia i transfòbia, els altres riscos laborals Una ullada al passat:20 anys no són res! A tots ens arriben les canes: homosexuals i transsexuals vivint la senectud Quan la família et traeix Descobreix què és la poliamoria

fulllambda

Els enemics de la família

11 Trans: cap al mercat laboral

Viure les canes amb dignitat

10 Com hem canviat... Diversitat sexual, en 20 anys també a la faena

12 14 18 19 Els sindicats responen

LGTB i creença religiosa

Batallant amb el sexe

Crònica Rosa

20 21 22 23 Agenda

Notícies LGTB

La Taquilla

De ruta per… Palma

Què és el fulllambda

El fulllambda és un òrgan d’expressió del Col·lectiu Lambda, entitat que no necessàriament es fa càrrec de les opinions vessades en les seues pàgines. El fulllambda és una publicació gratuïta i està totalment prohibida la seua venda. La reproducció per qualsevol mitjà dels seus continguts està permesa sempre que es faça menció del seu origen. EDITOR: Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. REDACCIÓ: C/ Vivons, 26. 46006 Russafa-València. · Telf.: 963342191 – INFOROSA: 963913238 · www.lambdavalencia.org COORDINACIÓ: Pau Vendrell. CONSELL DE REDACCIÓ: Nemo, Carles Martínez, Jordi Santamaria, Daniela Capona, Miquel Oltra. COL·LABORADORS: Beatriz Gimeno, Ximo Cádiz, Vicent Bataller, Mary K. del Carme, Indira Navarro. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Nemo. IL·LUSTRACIONS: Joselupop, Sergio Montal (Telmo), Toni Poveda, Pau Vendrell, Jordi Santamaria, Arxiu del Col·lectiu Lambda, ErionPhotos, Indira Navarro. PORTADA: Fotolia. DISSENY I IMPRESSIÓ: Diseñarte PUBLICITAT: Col·lectiu Lambda (David: 622.157.353 / 96.334.21.91). DIPÒSIT LEGAL: V-4395-2007 Podeu fer-nos arribar les vostres suggerències, opinions o textos per a publicar a l’adreça electrònica:full.lambda@lambdavalencia.org. El fulllambda es reserva el dret a no publicar textos amb continguts ofensius o de caràcter antidemocràtic, així com per raons d’espai. Així

Imprés es paper ecològic

Aquesta publicació rep l’ajuda de la Conselleria d’Educació i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

mateix, es reserva el dret a modificar els textos per adequar-los a l’espai escaient.

Depòsit legal: V-4395-2007 disseny i impressió:

editorial

a foto fixa del moment que vivim pot fer caure a moltes lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals –LGTB- en l’autocomplaença: tenim, per fi, lleis que ens emparen; tenim reconeguts drets assistencials que fins fa no res eren un somni; comptem amb certa presència més o menys digna als mitjans de comunicació; s’ha encetat el dificultós camí perquè la nostra realitat siga compresa als centres educatius… Molts pensaran tindre la sort de viure un moment dolç, però només cal voler obrir una mica els ulls per comprovar que no hem arribat a la meta, sinó que és ara i ací quan comença el veritable treball de dignificació de la diversitat sexual. És ara i ací que hem de dur al terreny públic el combat contra l’homofòbia i la transfòbia. A través d’aquest número del fulllambda volem posar en evidència

tres àmbits de patiment, però també de lluita contra l’odi irracional que alguns encara tenen cap a la comunitat LGTB: l’àmbit de les persones majors, l’àmbit laboral i el sempre espinós àmbit religiós. Així, començarem parlant de present i futur alhora: l’ara de les persones majors que no volen tornar a l’armari després d’una vida nadant a contracorrent de l’heteronormativitat i el demà de totes aquelles persones que han viscut el procés de normalització de l’homosexualitat i la transsexualitat en la nostra societat. També ens endinsem en el món del treball, per tal de conéixer quines eines tenim al nostre abast per lluitar contra l’homofòbia i la transfòbia instal·lades a l’oficina o al tall. Ja ens agradaria a molts de nosaltres que fos cert el mite que pretén estendre la dreta espanyola

més reaccionària, quan ens acusa de ser un lobby imbatible. Finalment, en aquest fulllambda truquem a la porta del Vaticà o de la Meca, per exemple, per a preguntar a les jerarquies religioses per què mantenen la seua obsessió contra les persones transsexuals i homosexuals; tractarem de comprendre com es poden harmonitzar les creences de caràcter espiritual amb els missatges plens d’odi d’aquestes jerarquies. Però en aquest exemplar que teniu ara a les mans també guardem un espai per als bons moments. En concret, per a fer una ullada al segle passat i veure com érem fa 20 anys i com hem canviat. Com era i com és l’ambient, les relacions, la manera d’entendre la vida… 20 anys d’històries personals de xics i xiques, homes i dones que tenen cabuda en aquest fulllambda.

CaRtEs Dins del món lèsbic, la visibilitat sempre ha sigut un dels grans problemes i, amb la falta de visibilitat, ve inclosa una falta de referents. El lesbianisme va eixir a la llum dins de la societat patriarcal predominant, i, sobretot, en els primers temps del lesbianisme com a moviment, va tendir a copiar les estructures de parella que coneixia, les úniques existents de cara a la societat, les relacions home-dona. Així, van aparéixer dos patrons de lesbianes, coneguts com butch i femme. L’ésser humà tendeix a definir, categoritzar, perquè allò a què podem donar nom i significat adquireix una realitat més tangible, quan a l’hora de la veritat, el que importa és la cosa i no el nom. De tota manera, les lesbianes es van cenyir, majoritàriament, a aquestes dues categories. Podríem dir que la butch és aquella lesbiana masculina, de cabells curts, pantalons, etc. El significat de butch és literalment ‘masculina’. Era la que suposadament complia el rol de l’home en la relació. I la femme es podria definir com aquella lesbiana femenina (femme significa literalment ‘dona’ en francés), que pot usar maquillatge i lluir els cabells llargs, i té un aire més “femení” en la forma de comportar-se. Evidentment, sempre hi han hagut excepcions, i no necessàriament l’aparença implica un comportament determinat dins de la relació. Cal no oblidar, a més, que entre el blanc i el negre hi ha mil tonalitats de gris, i el mateix passa amb els termes butch i femme. No són una categoria rígida, i no són la única forma de ser lesbiana. Ser dona i lesbiana és, sobre totes les coses, una forma de veure la vida, les relacions, i de sentir l’atracció i l’amor per altres dones. Així, cada lesbiana és un món i es podria situar en qualsevol dels matisos entre ambdues categories. Em sembla necessari dir, tanmateix, que el que denominem butch va molt associat a la ploma femenina. És el que la societat ha vist sempre com una lesbiana, és a dir, una xica masculina, una ‘camionera’ i tants altres mots despectius que totes hem hagut d’escoltar. Per això, cal destacar que les butch s’han endut la pitjor part dins de la visibilització del moviment lèsbic, ja que per a la societat ha sigut més fàcil assenyalar-les i jutjar-les. Hem d’acabar amb els prejuís. Crec necessària una visibilització total del gran ventall de lesbianes que podem trobar. Crec que cal abolir les categories i unir-se totes al crit d’‘ací estem’, tant si portem faldilla com si tenim el cabell rapat. Al cap i a la fi, totes volem el mateix, totes som dones i, el més important, com a feminista que em declare, totes ens hem de donar suport. En record de Clara Alcaraz i Talavera Podeu enviar les vostres cartes a full.lambda@lambdavalencia.org. La redacció del Full Lambda es reserva el dret a retallar el contingut de les cartes quan aquestes excedisquen les 30 línies, així com a descartar qualsevol escrit insultant, homòfob, trànsfob o que, en general, atempte contra la integritat de les persones.

fulllambda

Els enemics de la

família

Nemo (blogdenemo.blogspot.com)

El que sí que fa mal, molt de mal, a milions de famílies d’arreu del món és l’homofòbia.

Ghaith, un jove sirià, va descobrir, al jove a acceptar les condicions de o més aviat va acceptar, la seua hola família. Durant els mesos següents mosexualitat mentre cursava estudis va haver d’acudir a la consulta de 25 superiors a Damasc. La qui fins aquell terapeutes diferents que pretenien moment se suposava que era la seua curar-lo de la seua homosexualitat… núvia el va convèncer, quan li ho va encara que en realitat no entenien ni dir, perquè anara al psiquiatre, i ell tan sols en què consistia aquesta, ja hi va accedir pensant que així li deque la confonien amb la transsexualimostraria que ser gai no és cap matat o hi veien un problema hormonal. laltia. Però l’actitud del psiquiatre va ser En una ocamolt diferent d’allò sió, el cunyat ...entre tots van sotque Ghaith esperava: de Ghaith metre el xic a una “Ets l’escòria d’aquest el va portar sessió de tremenda país”, li va etzibar el amb cotxe a metge, “i no haurila consulta pressió i humiliació... es d’estar viu; si vols d’un d’ells, i viure, aconsegueix un durant el travisat, ix de Síria i no hi tornes mai.” jecte li va anunciar això: “Jo em vaig Després va telefonar a sa mare –que casar amb la teua germana perquè és s’havia divorciat del pare de Ghaith de bona família i té bona reputació. Si quan aquest era encara menut, i alguna vegada escolte dir a algú que sempre temia que els altres la jutjaren el meu cunyat és gai, em divorciaré per això si els seus fills li eixien malad’ella.” El jove ho va lamentar sobrement– i va aconseguir omplir d’ansitot per la seua germana, tot i que etat la dona. sabia que si aquell divorci arribava a ocórrer, la xica li’n donaria a ell la culLa mare de Ghaith va reunir la família, pa. Estant embarassada, la germana incloent dos oncles, i entre tots van de Ghaith li va dir que esperava que sotmetre el xic a una sessió de treel bebé fóra una xica, ja que si era un menda pressió i humiliació, negant-se xic, li faria molta por que el seu oncle a admetre els arguments de Ghaith, el tocara. que pretenia fer-los veure que ser gai no era una cosa que ell haguera triat, Avui Ghaith viu fora de Síria, i només i demanava que l’acceptaren i el resveu la seua família de tant en tant. Sa pectaren tal com era. L’amenaça de la mare no deixa de preguntar-li quan li mare de retirar-li el suport econòmic donarà un nét. per a acabar els seus estudis va forçar 4

fulllambda

La història de Ghaith, recollida en el molt interessant llibre de Brian Whitaker sobre la vida homosexual al Pròxim Orient Unspeakable Love (n’hi ha traducció castellana: Amor sin nombre, Egales), és un cas més –ni tan sols és un cas realment extrem, n’hi ha de ben pitjors, fins i tot a Occident* – de la incomprensió i les esquerdes que l’homofòbia fa sorgir en tantes famílies de tot el planeta quan un dels seus membres resulta ser gai o lesbiana. Encara que els promotors mundials de l’homofòbia –les grans religions, els poders polítics o mediàtics pròxims a aquestes, etc.– insisteixen a considerar les persones homosexuals com els enemics de la família per antonomàsia, la realitat és que allò que aquestes persones voldrien no és diferent del que demanava Ghaith: ser acceptades com realment són per, entre d’altres, la seua família d’origen. Moltes d’elles aspiren, a més, a formar la seua pròpia família amb la persona que estimen. És obvi –excepte, supose, per als qui són incapaços de veure més enllà d’un dogma– que res d’això no fa cap mal a la institució familiar; en tot cas, la reforça. El que sí que fa mal, molt de mal, a milions de famílies d’arreu del món és l’homofòbia. L’homofòbia allunya els fills dels seus pares i germans i de la resta dels seus familiars. Aquest allunyament pot ser físic, com en el cas de Ghaith, o pot manifestar-se d’una manera menys evident però no menys real, en obligar els primers a ocultar als altres membres de la família allò que realment són, senten i viuen. L’homofòbia va portar també al cunyat de Ghaith a mostrar-se disposat a repudiar la seua dona si la família d’aquesta quedava tacada pel deshonor de comptar amb un membre gai: bona mostra de la hipocresia i/o l’esquizofrènia de tants autoproclamats defensors de la família. Una altra cosa, ben diferent, seria defensar de debò les famílies realment existents, la qual cosa pressuposa respectar-ne la diversitat i la d’aquells qui les componen. Però això exigeix un petit esforç al qual molts, lamentablement, no estan disposats: el de mirar la realitat sense les ulleres fosques del prejudici.

*Us recomane, a tall d’exemple, la lectura d’un

text que podeu trobar en Internet: “Un hombre como Dios manda” (http://www.dosmanzanas. com/2009/04/un-hombre-como-dios-manda.html).

Davant del 17 de maig: dia contra l’homofòbia i la transfòbia.

BEATRIZ GIMENO EXPRESIDENTA FELGTB

Viure les canes amb dignitat

Des que vaig començar a escriure sobre la vellesa de les persones LGTB, fa alguns anys, han canviat algunes coses per a bé. Fonamentalment, el tema s’ha desenterrat i alguna cosa s’ha treballat sobre això, tot i que encara poc. Com sabem molt bé les persones LGTB, eixir de l’armari és el primer pas per a poder formular qualsevol mena de reivindicació política, i en aquest cas es tractava de traure la vellesa LGTB de l’armari. Fa anys jo escrivia que la comunitat LGTB espanyola tenia un deute pendent amb els gais i les lesbianes a qui la vida els va ser expropiada. Alguna cosa s’ha fet en aquest temps per la recuperació de la memòria històrica: s’han escrit llibres, s’han realitzat pel·lícules i s’ha aprovat la llei que els indemnitza com a qualsevol perseguit pel franquisme. En aquest sentit hem avançat. Però els gais, les lesbianes i els/les trans no som diferents de la resta de la societat, i estem immersos en una cultura a la qual no agraden els vells. I si pertanys a una comunitat ja discriminada, l’edat no farà sinó agreujar aquesta discriminació. Hem aconseguit que la societat accepte que hi ha persones homosexuals i transsexuals, però se’ns segueix identificant/definint per la sexualitat, i en aquesta cultura, sexe és equivalent a joventut. Per això, l’amenaça més evident és que en la vellesa aquest armari que es creia obert per sempre més puga tancar-se de nou sobre nosaltres. La presumpció d’heterosexualitat, que funciona a qualsevol edat, és més rígida encara en la vellesa. Així, la vellesa de les persones LGTB desafia dos estereotips molt estesos: els ancians també tenen sexe i ser homosexual o transsexual no té a veure només amb el sexe. El problema és que tot gira al voltant d’aquestes dues presumpcions. No hi ha un sol servei social destinat a ancians que estiga preparat per a respectar la dignitat de les persones LGTB. Els cuidadors, els metges, el personal de les empreses públiques o privades donen per fet que u/na és heterosexual. Una dona transsexual no operada pot veure’s en la situació que la persona que la cuida, moltes vegades personal no especialitzat, la humilie o es burle d’ella en descobrir el seu sexe de naixement. Una parella de vells gais pot ser objecte d’assetjament pels companys en una residència d’ancians, sense que la direcció d’aquesta faça res per evitar-los una situació com aquesta. Un gai que visca en una residència pot ser maltractat si la direcció o els cuidadors descobreixen que els

amics que van a visitar-lo són gais. Un gai amb ploma pot veure’s insultat per ancians heterosexuals i homòfobs. No oblidem, a més, que moltes de les institucions que s’ocupen de la cura de les persones majors tenen a veure amb l’església catòlica. Si u/na no és ric/a, pot acabar havent d’ocultar a una monja la seua orientació sexual. I no oblidem que, per les circumstàncies socials i històriques viscudes fins ara, moltes de les persones LGTB que arriben avui a la vellesa poden estar soles o més soles que la mitjana de les persones heterosexuals. La majoria dels gais i trans no han tingut fills; molts d’ells, especialment les persones trans, han trencat la relació amb les seues famílies d’origen a causa de l’homofòbia o la transfòbia. Estar sol/a no és únicament una qüestió psicològica, sinó que pot ser també econòmica: no tens qui t’ajude econòmicament. Tots aquests factors converteixen les persones grans LGTB en especialment vulnerables a la discriminació. No canviarem de colp i volta les mentalitats, i molt menys les de la gent gran que ha sigut educada en l’homofòbia i la transfòbia. Caldrà que transcórrega una generació, o més d’una, per a poder apreciar-hi un canvi. Però les associacions tenen molt de treball concret a fer, ara mateix. Podem reunir-nos amb els responsables de proveir serveis a la gent gran per demanar-los que s’aproven protocols de funcionament que facen respectar els drets de les persones LGTB en aquestes institucions i serveis. Podem demanarlos que formen el seu personal perquè estiguen preparats per a rebre a aquestes persones, des del personal administratiu fins al mèdic i auxiliar; podem demanar a les administracions que porten a terme algun estudi sobre la situació de les persones LGTB que demanen serveis de gent gran, sobre el tracte que se’ls hi dóna. Podem encoratjar la creació de cooperatives i associacions que, a l’estil dels EUA, ajuden a grups de persones LGTB grans a crear-se els entorns que creguen més favorables per a viure en la vellesa. Podem ajudar que se signen convenis amb empreses privades gay-friendly o directament gais perquè s’oferisquen serveis específics a les persones LGTB. Que les administracions contracten amb aquestes empreses i no solament amb institucions religioses. Podem, nosaltres mateixos, informar i formar i contribuir a lluitar contra els estereotips i els prejudicis, així com a combatre les discriminacions que sens dubte també es donen dins de l’ambient. Al cap i a la fi, vells ho serem tots i totes.

Jueves 2x1 hasta las 24 horas fulllambda

Com hem canviat...

En 20 anys Celebrem el vinté aniversari del Grup Jove DEL COL·LECTIU LAMBDA fent una ullada tant a l’època dels seus inicis com als temps actuals, per tindre una panoràmica del pas de dues dècades. CARLES MARTÍNEZ

Pels uns és ja, en paraules de Gil de Biedma, “ahora que de casi todo hace 20 años”. Pels altres, en canvi, com diu el cèlebre tango Volver, “veinte años no es nada”. Quan els primers ja lluitaven pels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals -LGTB-, els segons pràcticament portaven bolquers. La seua joventut l’han marcada, (macro)històricament i respectivament, l’ensorrament del Mur de Berlín i el de les Torres Bessones. Tothom ha sigut etiquetat: des de la generació X, continuant per la Y i la Z, fins a arribar als actuals ni-ni, sense oblidar, és clar, aquells JASP de fa uns quants –bastants– anys (us en recordeu? ‘jóvenes aunque sobradamente preparados’). FOTOS: TONI POVEDA / ARXIU COL·LECTIU LAMBDA

1 Primeres convocatòries de l’Orgull LGTB (1994). 2 Als anys 90 les xiques de Lambda comencen a organitzar-se. 3 Comité de benvinguda a l’arquebisbe Agustín García Gasco. 4 I Congrés de l’Àrea Jove de la FELGTB. 5 Amb molt d’orgull prenem el carrer l’any 1997.

fulllambda

U es mira el Grup Jove i pateix la síndrome del professor: els anys passen i l’elixir de la joventut continua sempre davant seu, amb nous rostres. En commemoració seua, fem a continuació un cara a cara amb dos testimonis que van viure de jóvens la dècada dels 90 i altres dos jóvens de hui dia. Si ets dels qui es fan un embolic entre els emos, els amis, els emis i les Amys (Winehouse: amb cardats com una construcció gòtica dels cabells) o simplement vols comprovar si els temps realment canvien (o bé penses, com aquell personatge d’El Guepard (Il Gattopardo), que cal que les coses canvien perquè tot continue igual, i vols assegurar-te que efectivament és així)... no et perdes aquest article!

Mar Ortega

Paula Iglesias

Cap de cuina

Estudiant de Medicina

L’AMBIENT

L’ambient a finals dels 90 era més o menys com ara: locals de copes i discoteques clàssiques com Venial que s’alternaven amb sales que obrien i tancaven sense molta continuïtat, en general locals senzills amb música petarda. Per a una persona com jo, arribada de Galícia on l’ambient és escàs, llavors em pareixien molts locals. Amb el pas dels anys crec que l’ambient està molt limitat: hi ha més discoteques, més pubs, però la qualitat continua sent semblant: música roïna i oferta poc variada. Per exemple, no hi ha locals de qualitat on la gent d’altres edats i amb altres inquietuds puguen estar còmodes. En canvi, el que sí que ha augmentat són els locals de restauració gestionats per lesbianes. Els locals més destacats del moment eren Latinova, Venial, ADN, el Café de la Seu, Colocaos, i per a menjar bàsicament el De Pas i La Tasketa. Posteriorment es va produir un boom i es van començar a muntar més locals com ara Café Deseo, Monalisa, Mogambo, Deseo 54, La Goulue, etc.

Bàsicament, ara hi ha dues zones principals de pubs i discos que són les més freqüentades per la gent. La zona del Carme (els llocs on més vaig són la Seu, ADN i Venial) i la zona 54 (els meus preferits són El Mos i Deseo) i fora d’aquests nuclis hi ha el Monalisa, per exemple. Però en la majoria de locals, llevat que vagen dirigits a lesbianes, es nota una minoria de xiques. La música de les discoteques no varia molt respecte de la que pots trobar en una discoteca de fora de l’ambient. I, com a tot arreu, hi ha de tot quant a la moda. Hi ha molts xics que van molt arreglats, hi ha pijos, n’hi ha amb un look alternatiu que ara està prou de moda, amb ulleres de pasta, cigarrets de colors i fulards, etc. I entre les xiques predomina més el rotllo punk. L’ambient és molt variat, encara que es pense el contrari. Hi ha locals on es concentra gent més afí quant a l’estil. I són sempre un bon lloc per a lligar.

VISIBILITAT La visibilitat llavors no era com ara, les lesbianes del Lambda eren poc visibles, igual que els jóvens, era molt difícil que isqueren en manifestacions amb la seua pancarta reivindicativa i si ho feien es tapaven la cara (en el cas de les lesbianes) per no ser reconegudes.

ACTIVISME En el Col·lectiu Lambda es van realitzar en aquell moment campanyes de visibilitat i es va buscar gent que poguera dinamitzar el Grup Jove, ja que era molt difícil que aquest mantinguera una estructura amb continuïtat. Aquests anys van ser de molt de treball en l’àmbit de l’activisme: d’una banda vam treballar molt dur per aconseguir l’equiparació de drets, tant en l’àmbit de lesbianes i gais com en el transsexual. D’altra banda, també es van fer nombroses campanyes de prevenció i tallers d’informació sobre el VIH, sobre l’homosexualitat i la transsexualitat. En aquells moments es va acudir a tota mena de programes de TV, premsa i ràdio per difondre la nostra realitat i aconseguir un canvi social real, treballant amb organitzacions de dones, sindicats i partits polítics. La nostra generació estava compromesa amb la societat en general i amb la consecució dels nostres drets en particular. És possible que en l’actual generació s’haja produït un relaxament per causa dels drets aconseguits: la mateixa cosa va passar amb el moviment feminista. I per això hui cal continuar treballant contra l’homofòbia i contra la discriminació que hi ha encara en àmbits com el laboral, l’acadèmic, etc., i centrar-se en l’educació.

VISIBILITAT L’eixida de l’armari és hui molt més fàcil que fa anys. La societat, en general, està més sensibilitzada amb aquest tema i no es crea tant d’escàndol. Encara que això també depén molt de l’entorn de la persona, segons que es visca o no en un ambient d’intolerància cap al món LGTB. Cada vegada hi ha més icones LGTB dins del món de la televisió, de la música… com Ellen DeGeneres o els personatges de Maca i Esther, que crec que han sigut també referents per a moltes lesbianes en la seua adolescència, o la sèrie The L Word. Encara que costa trobar referents lèsbics al nostre país que no siguen personatges de ficció o eixits d’un reality show. Potser no sempre es dóna la millor imatge del col·lectiu LGTB, però, en tot cas, es guanya visibilitat i això és un pas endavant. Trobe que el que caldria és intentar fomentar la diversitat i no els estereotips. Entre els referents musicals podria esmentar les Indigo Girls, per exemple, o Elton John, o cançons com la de Mecano o les d’Alaska que sonen en totes les festes de l’ambient. Ara està molt de moda entre els cantants jugar a l’ambigüitat per crear polèmica o intentar atraure més públic, però no crec que es puguen considerar icones o referents parlant de sexualitat.

ACTIVISME Des del meu punt de vista, una dels principals motius per a lluitar és que la societat continua sent heterosexista i masclista. La visibilitat de la nostra realitat i la de les nostres famílies és molt important: que quan es parle de famílies a escola s’incloguen les nostres; també falta aquest reconeixement social per part de molta gent que, per exemple, et veu pel carrer agafada de la mà amb la teua parella o que ha de conviure amb tu en l’àmbit laboral; i cal eliminar la transsexualitat de la llista d’afeccions psiquiàtriques... En fi, cal aconseguir la igualtat definitiva tant legalment com socialment. És cert que hem avançat molt els últims anys, però encara queden moltes coses per fer, encara que alguna gent es pense que ja està tot aconseguit. En aquesta lluita s’involucren menys els jóvens. Això des del Grup Jove ho hem pogut comprovar. Potser és perquè tenen les coses més fàcils hui dia, i no senten la necessitat d’implicar-se. El Grup Jove el formem jóvens que compartim moments de festa i oci però que estem compromesos i compromeses amb la causa i que no parem de treballar en projectes per intentar visibilitzarnos, ser reconeguts i arribar a altres jóvens. Per a mi ha suposat un gran canvi en la meua vida, tant personal com a nivell del moviment LGTB. La porta del Grup està sempre oberta; potser hi arribes tímidament per provar però t’hi acabes enganxant, com va ser el meu cas. El Col·lectiu es converteix, llavors, en la teua segona casa. fulllambda

ACTIVISME

Toni Poveda President FELGBT i membre fundador del Grup Jove. L’AMBIENT L’any 1990 jo ja havia tret mig cos de l’armari: havia dit als meus millors amics i amigues que era gai, amb una resposta en general positiva. Tenia 22 anys. La meua primera eixida a l’ambient va ser al Dakota. En el meu imaginari, em pensava que entraria en un espai fosc ple d’hòmens bigotuts amb camisa de quadres. Quina sorpresa quan em vaig trobar enmig d’una festa de la fira d’abril, plena de fanalets i d’hòmens bigotuts, això sí, però vestits de faralaes! Em va sorprendre també veure que en aquesta festa hi havia gent de totes les edats, i entre ells un cambrer guapíssim que, a partir d’aquell moment, passà a ser el meu gran amic Sebas, i que hui és el responsable d’aquest bar. Uns dies més tard, vaig fer el segon pas en acudir a una discoteca, l’anomenada Ales, que era al costat de la plaça de l’Ajuntament. En entrar-hi em vaig adonar que la meua estètica punk no lligava molt amb la gran quantitat de làtex que portaven damunt molts gais, a l’estil de l’època... la música no la recorde molt bé, però de segur que s’hi escoltava les que ja eren icones de l’època, Madonna i Alaska, a més de Bronski Beat i l’encara armaritzat George Michael.

Profesionales para gays

PL. Vicente Iborra, 5 pta. 3 T. 963 380gays 336 M. 656 935 849 Profesionales para 46003 Valencia 963 363 545 656 935 870 www.defengay.es defengay@defengay.es PL. Vicente Iborra, 5 pta. 3 46003 Valencia www.defengay.es

T. 963 380 336 M. 656 935 849 963 363 545 656 935 870 defengay@defengay.es

·Maternidad subrogada

fulllambda

Però el que verdaderament em va cridar més l’atenció va ser trobar-hi una taula informativa d’una organització de gais i lesbianes, el Col·lectiu Lambda. La cosa més graciosa és que els vaig comentar que no creia que calguera fer bandera de ser gai: ironies de la vida. Em van aconsellar que de tota manera passara algun dia per la Societat Sexològica del País València (aquesta organització cedia la seu al Lambda els dissabtes, ja que el col·lectiu no tenia llavors seu pròpia). I hi vaig anar amb el meu amic Sergio Montalt: quina sensació més meravellosa trobar-me entre iguals veient una pel·lícula gai, i després debatent sobre la visibilitat! A partir d’aquest moment vaig quedar atrapat per l’activisme. Em van invitar a anar a una reunió, en una casa particular, de la gent que en aquell moment dirigia l’organització. I això m’agradà més encara, perquè allí hi havia un grup de gais (les lesbianes es van incorporar més tard al Lambda, si no recorde malament en aquell moment hi havia només una lesbiana associada) que fixaven estratègies sobre els nostres drets, sobre la llei de parelles de fet i sobre una campanya que havia tret la Coordinadora Gai Lesbiana de Catalunya -CGL-, “Sexe entre homes”. Jo ja havia practicat sexe des de feia uns anys en algunes zones de cruising de la ciutat, sobretot a les dunes de la Casa Negra, però això de la prevenció no m’ho havia pres molt seriosament, la veritat. Jo vaig tindre sort, altres amics no tant, i lamentablement ja no es troben entre nosaltres. En l’actualitat veiem que repunten les noves transmissions del VIH entre hòmens que tenen sexe amb hòmens, especialment entre els més jóvens, i crec que és important que continuem treballant de forma intensa i adaptada a la realitat actual, perquè aquest és el millor homenatge que els podem fer a aquells amics que ja no hi són.

ORIGEN DEL GRUP JOVE Juanito, Sergio, Santi i jo començàrem a fixar una estratègia perquè el Grup Jove fóra una realitat: el primer grup del Lambda, quina responsabilitat! La primera cosa, per descomptat, era fer una festa de presentació en Ales, quins nervis! I a més em tocava per primera vegada parlar en públic, acompanyat del nostre president Fernando Lumbreras. Però la nostra lluita només acabava de començar. Vam repartir 500 fullets de presentació. A la Discoteca Valkis (crec que s’escrivia així), un senyor em va dir que la nostra organització no tenia sentit, perquè ja no t’empresonaven per ser homosexual o transsexual, teníem bars i discoteques: què més es podia demanar? Nosaltres érem jóvens i volíem més. Volíem la igualtat, una llei de parelles de fet, el canvi de nom i de sexe per a les persones transsexuals, escoltar a algun diputat o diputada dir públicament que estaven amb nosaltres, veure un personatge en alguna sèrie que fóra gai, lesbiana, transsexual o bisexual, o millor encara: veure una parella de lesbianes, per exemple, fent-se un bes, un bes ben llarg, en TVE. Han passat vint anys i hem avançat molt. Aquells jóvens que somiàvem aconseguir la lluna ho vam fer, hi vam arribar. Però queden molts somnis per complir, moltes lluites per mamprendre: somnis i lluites que estic segur que també es faran realitat, i tenim en el nostre Grup Jove de Lambda moltes i molts activistes que formen part del nostre passat, del nostre present i el nostre futur, i que mantenen encesa la flama de la revolució que comença cada dia.

pengen, els anells i, per als que són més transgressors de les normes de gènere, la bossa de mà, tot i que no es veu encara molt per la nostra terreta. Per a lligar, el llocs preferits són, com sempre, les discoteques i els pubs, però no caldria oblidar les biblioteques en període d’exàmens. També he sentit parlar –excusa de mal pagador– de cambres fosques com les del Nuncadigono o el Cross, de saunes o de zones de cruising com el llit antic del riu Túria o la platja de Pinedo. Però això: només n’he sentit parlar...

VISIBILITAT

Albert Gilabert Estudiant de Filologia Catalana L’AMBIENT Per començar, m’agradaria aclarir que justament jo no sóc un exemple típic de jove gai del segle XXI. A partir d’ací, ja puc parlar amb una mínima tranquil·litat. Pel que fa a l’ambient, els llocs de trobada habitual serien, al meu parer, les discoteques i els pubs. Els cafés ja han quedat com una reminiscència de lloc de trobada literari del segle XIX o bé per a gent major de 30 anys, edat que seria la barrera, tristament, entre allò que els jóvens gais de hui consideren com jove o vell. Jo vaig sobretot a Venial, ADN o, per prendre alguna cosa lleugereta, al Café de la Seu, malgrat que cal considerar que la zona de Deseo 54 (incloent-hi també el So&Go, el nom del qual, realment, no sé d’on se l’han tret) és la preferida pels més jovenets. La música imperant malauradament als llocs de festa LGTB és el house o la musica electrònica. És el que passa a València: som tan xicotets, o se’ns vol fer tan xicotets, que les opcions d’un jove gai per a eixir no són molt variades. Ja podria haver-hi llocs consagrats enterament al pop espanyol, a la música més queer en anglés o petarda en castellà (l’argot valencià, i més encara en el món LGTB, no està gaire desenvolupat) o, fins i tot, a la música llatina. Respecte a la moda, al meu parer, les muscuboges dels 90 ja han passat a millor vida. Potser ara es duen estils que a París es dirien de gent bobo, és a dir, de burgés bohemi, o siga: anar d’alternatiu però ben arregladet i amb roba cara i de marca. Hauria d’esmentar també els emos, que per mi, amb perdó, no són mes que un refregit de gòtics pseudomaripijos. Entre els complements que més veig a xics gais jóvens, caldria esmentar els pírcings, les arracades que no

Per a contractar publicitat al

Pel que fa a l’eixida de l’armari, crec que és el punt en què jóvens i majors ens diferenciem més. Hui els adolescents de les zones urbanes, almenys, ho tenen més fàcil per a revelar la seua homosexualitat a la seua família, i sobretot als seus amics. No parle de zones rurals o marginals, perquè això ja són figues d’un altre paner. Malgrat que encara tenim problemes, hem de reconéixer que hi ha una gran diferència en aquest tema entre fa 20 anys i hui dia. Hem de parlar, com a factor important, de la presència de referents en el cas dels gais: Jesús Vázquez, Boris, Amenábar i Grande Marlaska, per esmentar-ne només uns quants. Les pel·lícules, els llibres, les sèries o cançons LGTB són poc conegudes fora del nostre entorn, i fins i tot en aquest no tenen una popularitat molt alta. Dins de les sèries emblemàtiques es podrien anomenar Queer as Folk o The L Word; entre les pel·lícules, Brokeback Mountain o Philadelphia; i entre els llibres vull fer menció de The Front Runner (El corredor de fondo), de Patricia Nell Warren.

ACTIVISME Per mi, els objectius del moviment LGTB espanyol a hores d’ara haurien de ser, d’una banda, assegurar la no-regressió respecte dels drets aconseguits i, de l’altra, avançar en la igualtat real en tots aquells grups més desfavorits: lesbianes, persones trans, gent gran, LGTB de zones rurals i marginades, persones seropositives, immigrants LGTB i persones que es prostitueixen. Tanmateix, cal dir que el grau d’implicació social que hi ha en aquest camp és, com en altres àmbits socials (partits polítics, sindicats, ONG de diversos tipus, etc.) mínim. I no en culpe ni a tots ni a ningú. Crec en la capacitat de la gent per a decidir i saber el que hauria de fer. Una altra cosa és que crega en la capacitat de la gent per a implicar-se en allò que hauria de fer. De fet, som en una societat que rebutja el compromís. No diré que siga l’opció més fàcil, però sí que diré que és la més gratificant. Si no, només cal que passeu pel Col·lectiu Lambda, un lloc on sempre m’he sentit com a casa, on he conegut persones meravelloses i que m’ha obert els ulls en temes en què jo mai hauria indagat. No sé com s’ho van fer els activistes de fa 20 anys. El que sí que tinc clar és que, arran dels fruits aconseguits, els he de donar mil gràcies, perquè al cap i a la fi sense ells les persones LGTB, cap de nosaltres, no seríem, en el sentit més propi del mot, com i on som ara. Gràcies de nou i per sempre.

, telefoneu al 692.047.997 / 622.157.353

Diversitat sexual, també a la faena XIMO CADIZ COORDINADOR ÀREA LABORAL FELGTB

El 24 d’abril se celebra a València el II Fòrum Lambda sota el lema: “La diversitat sexual a l’àmbit laboral”. Al lloc de treball passem bona part de la nostra vida i en aquest àmbit també es produeixen situacions de discriminació amb diferent intensitat. La majoria de la població espanyola (fins un 70%) s’ha mostrat favorable al reconeixement de la igualtat i el dret al matrimoni per a les parelles del mateix sexe, però aquest resultat tan favorable canvia quan es pregunta sobre l’acceptació de l’homosexualitat posat cas que el seu fill o filla fóra homosexual o, fins i tot, sobre la preferència a l’hora de tindre com a veïns o companys de treball persones gais, lesbianes o transsexuals. En els entorns quotidians (i ací incloem el lloc de treball) hi ha homofòbia. Un exemple d’això és que ningú no oculta davant els companys o companyes comentaris o actituds que l’identifiquen com a heterosexual*, i en canvi sí que hi ha temor o dubtes a fer-ho si això pot donar indicis sobre l’homosexualitat, la bisexualitat o la transsexualitat d’u/ na mateix/a. I l’opció d’ocultar l’afectivitat o la sexualitat, el model de convivència, la parella (matrimoni o unió de fet)... comporta, automàticament, no poder accedir als drets i beneficis reconeguts en l’Estatut dels treballadors i els convenis corresponents. Podem, així mateix, identificar certs sectors econòmics que es consideren, a priori, com més problemàtics davant tot allò relacionat amb la diversitat sexual: l’educació, la infància, la tercera edat, els serveis socials, la joventut, la sanitat... No és casualitat que siguen sectors relacionats amb la infància i la joventut o amb institucions dependents d’organismes de l’església catòlica (titulars de residències de gent gran, centres hospitalaris o col·legis). La situació laboral d’un empleat o una empleada (siga docent, animador/a sociocultural o auxiliar clínic/a) en una empresa dependent d’algun organisme religiós és, com a mínim, compromesa, atesa la bel·ligerància de la jerarquia catòlica contra el reconeixement de la igualtat i la dignitat del col·lectiu LGTB. Per a garantir que una persona puga viure amb normalitat la seua afectivitat i la seua sexualitat i que això no implique cap minva o pèrdua de drets laborals, els agents socials (els sindicats i la patronal) han d’actuar per a protegir aquests drets i ser referents a l’hora de previndre o denunciar actituds o decisions que puguen ser discriminatòries, tant si provenen dels companys o companyes com de l’empresa.

La conciliació de la vida laboral i familiar Les disposicions de la normativa laboral que afecten les parelles constituïdes en matrimoni són aplicables a qualsevol matrimoni, independentment de si el formen un home i una dona, dues dones o dos hòmens. Pel que fa a les parelles de fet (tant heterosexuals com homosexuals) s’ha d’acudir en cada cas al conveni col·lectiu que regula les relacions laborals en cada sector d’activitat o en l’empresa en la qual treballa la persona, per a comprovar si reconeix aquests drets a les persones que han optat per aquesta forma de convivència. Si no s’hi fa esment de les parelles de fet, hi ha una situació de desemparament que pot generar greuges pel que fa a permisos per paternitat/maternitat, permís per a cuidar la parella malalta o permís per dol, reduccions horàries relacionades amb la paternitat/maternitat, prestacions sanitàries, socials, educatives o altres menes d’ajudes als empleats i les seues famílies.

fulllambda

Acomiadament per homofòbia i transfòbia Els últims anys hem vist aflorar més denúncies de treballadors i treballadores a partir d’acomiadaments, la motivació real dels quals té relació amb l’orientació sexual o la identitat de gènere de l’empleat o empleada. Normalment hi ha una altra raó oficial de l’acomiadament, però la causa real n’és l’homofòbia. Tant el progrés de la visibilitat de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals –LGTB-, o persones afectades per VIH-SIDA, com els missatges discriminatoris, persistents i influents dels sectors més homòfobs de la societat contribueixen que aquests casos siguen cada vegada més evidents.

Assetjament De vegades són els superiors, altres vegades els mateixos companys o companyes... A l’empresa es donen casos d’assetjament relacionats amb l’orientació sexual o la identitat de gènere del treballador/a. Davant aquestes situacions els sindicats han de ser un punt de referència a l’hora d’obtindre assessorament per a gestionar la situació d’assetjament psicològic (o mobbing): recollir proves de tot allò que puga servir per a demostrar la discriminació.

Entorn segur Perquè una persona homosexual, bisexual o transsexual prenga la decisió de ser visible com a tal al seu lloc de treball ha de véncer aquells riscos que, de manera més o menys evident, puga detectar. Molts no s’atreveixen a eixir-hi de l’armari per por de ser discriminats a l’hora, per exemple, d’ascendir, de progressar en la carrera professional o accedir a formació, etc. Això pot tindre com a resultat l’autoexclusió de la persona LGTB, que evitarà certs llocs de treball per por de ser-hi discriminada o bé renunciarà a sol·licitar els drets i les prestacions socials que s’associen al matrimoni o a la parella de fet per por d’informar l’empresa, en fer-ho, de la seua orientació sexual. L’entorn segur es crea amb l’educació i el llenguatge, amb les actituds, els comportaments... però també establint regles que l’afavorisquen. Els representants sindicals han de contribuir a construir aquest entorn lliure de discriminació, i cal capacitar-los per a això mitjançant la formació adequada.

Negociació col·lectiva És l’instrument que tenen els treballadors i les treballadores per a establir les condicions laborals i desenvolupar allò que estableixen altres normes de rang superior. Es tracta d’una eina molt important que pot produir igualtat o discriminació, que pot resoldre problemes o crear-ne. Les situacions descrites abans han de tindre un reflex en els convenis quan s’aborda la conciliació de vida familiar i laboral, els permisos, les prestacions socials, sanitàries... tenint en compte la realitat de les parelles de fet; establint en el règim disciplinari referències clares a les faltes de respecte, els insults o les agressions relacionades amb l’orientació sexual o la identitat de gènere, o fent declaracions de principis que defensen la no-discriminació en l’àmbit de l’empresa. Petites aportacions o canvis semàntics poden suposar canvis substancials per a un/a treballador/a gai, lesbiana, bisexual o transsexual. Una vegada més, la norma és una garantia, i al mateix temps fa pedagogia quan visibilitza la diversitat. *Monique Wittig o Judith Butler usen el terme heterosexualitat obligatòria per a descriure aquesta presumpció en l’orientació sexual. Per a ampliar aquest tema es pot consultar Wittig, M. “The Straight Mind” en The Straight Mind and Other Essays, 1992, Beacon Press, Boston.

El cas de les persones transsexuals: superar mites per a obrir el mercat laboral

Amb la col·laboració de:

PILAR ALONSO · SERVEI D’ORIENTACIÓ LABORAL DE COGAM LIZETHE ÁLVAREZ · TÈCNICA EN OCUPACIÓ

Desocupació i discriminació. Les dificultats que troba una persona transsexual en el procés d’inserció laboral comencen amb els criteris de les polítiques de la Unió Europea de suport a la inserció sociolaboral dels perfils considerats com especialment vulnerables a la desocupació: la població transsexual, com a tal, no és destinatària d’aquests recursos. A més, hi ha una situació de manca de formació inicial o de formació no completada, desconeixement de les eines per a la recerca d’ocupació, por escènica (per exemple davant una entrevista de treball), desmotivació i apatia... i hi ha els estereotips en l’imaginari cultural sobre les persones transsexuals, que associen les dones amb l’exclusió i els hòmens amb la subocupació (encara que tinguen una major inserció laboral). La taxa de desocupació entre la població transsexual a Espanya se situa sobre el 90%. Aquesta dada revela una discriminació evident.

negocis propis. L’estereotip que vincula la realitat transsexual i el treball sexual està assumit dins del col·lectiu transsexual i no deixa de ser injust ja que, com apuntem, hi ha altres ocupacions, tot i que no exemptes de dificultats. Dins del grup de dones transsexuals que són treballadores sexuals, un bon percentatge han pres la decisió de dedicar-s’hi per lliure opció o per millorar els seus ingressos econòmics, a la vista de la comparació salarial amb altres activitats econòmiques. També hi ha un sector sense formació, sense alternatives d’inserció, que acaba en aquesta ocupació.

La subocupació també és habitual entre la població transsexual. Alguns exemples: hi ha persones transsexuals migrants que subsisteixen amb la venda a domicili de menjars amb sabors tradicionals que els compren altres companyes trans; les persones trans només són cridades a ocupar llocs de suplències, per poques hores… (sobretot Les empreses davant la en el sector de la restauració realitat transsexual. La Les dones transsexuals, que i la neteja); aquelles dones incongruència entre l’aspecte passen menys desapercebudes transsexuals que es dediquen físic i les dades del DNI en la societat, són rebutjades al treball sexual no tenen crea dificultats en el món cap norma que els oferisca de l’empresa a l’hora de la en quasi qualsevol professió garanties (horaris i jornades contractació. Sobre aquest arbitraris, desprotecció davant assumpte, des del Servei d’Orientació Laboral de COGAM s’expliquen com “es fa riscos laborals, no cotitzen a la Seguretat Social, no hi ha un esforç pedagògic durant la prospecció empresarial, prestació per desocupació…). però és evident la falta d’informació que hi ha respecte a la realitat transsexual, i la presència d’estereotips i mites, que El Servei d’Orientació Laboral i la borsa d’ocupació de habitualment són reforçats pels mitjans d’informació”. No COGAM proporcionen els instruments i les eines que obstant això, quan, amb la informació, se superen les pors, possibiliten a la persona demandant realitzar una recerca les empresàries i els empresaris no veuen cap inconvenient d’ocupació activa, planificada i organitzada per a aconseguir amb èxit el seu propòsit professional. Elaboren el currículum per a la contractació. i les cartes de presentació, i l’ajuden a preparar entrevistes Dones transsexuals i treball sexual. Les dones transsexuals, de treball. A més, difonen els cursos per a millorar la formació que passen menys desapercebudes en la societat, són professional, que és una altra forma d’afavorir la inserció rebutjades en quasi qualsevol professió, i algunes no veuen sociolaboral. I també donen suport i assessorament a les cap més eixida que dedicar-se al món de l’espectacle o iniciatives empresarials o d’autoocupació que puguen sorgir la prostitució per a sobreviure. Però, precisament a causa dels usuaris i les usuàries. Aquest servei es presta amb el d’aquesta pressió social que els impedeix integrar-se en una suport econòmic del Fons Social Europeu, la Comunitat de ocupació formal corporativa, moltes persones transsexuals Madrid i l’Ajuntament de Madrid. desenvolupen també una major capacitat d’emprendre

fulllambda

Els sindicats responen... 1. Per què és necessari que hi haja gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals visibles afiliats a un sindicat? 2. Quines són les principals reivindicacions del sindicat que representa en aquests moments de crisi econòmica?

Ofèlia Vila – Comissions Obreres del País Valencià 1. Un dels factors que conformen la riquesa d’un sindicat és la diversitat. La diversitat d’afiliats i afiliades ens dóna un coneixement més ampli de la situació de les persones en el seu lloc de treball i, com a conseqüència, una major fortalesa en les nostres reivindicacions. Encara avui, l’orientació sexual de treballadors i treballadores constitueix un factor de discriminació important en l’àmbit laboral, i CCOOPV hem fet ferm el nostre compromís en la lluita contra l’homofòbia, introduint aquesta reivindicació en el Pla d’acció dels documents congressuals. Per això és necessària la presència de persones amb distintes orientacions sexuals o de persones que hagen decidit canviar de sexe, perquè aquestes circumstàncies no puguen ser mai motiu de cap forma de discriminació. 2. La crisi econòmica no ha partit de la classe treballadora, ans al contrari, l’ha provocada el capital especulador que, dins del model econòmic actual, es mou amb una impunitat total. Per això, la nostra reivindicació final és un canvi de model productiu en què els drets socials dels més dèbils econòmicament estiguen conjugats amb la productivitat del sistema, en el marc d’un territori verd i sostenible. La reivindicació més immediata és la defensa dels drets socials i la ferma oposició a l’allargament de l’edat de jubilació, que ara mateix no té sentit. L’eixida de la crisi mai pot vindre pel retall de drets dels treballadors i les treballadores.

fulllambda

Josefa Llorca Mora - Unió General de Treballadors del País Valencià 1. En la UGT-PV considerem que la societat és diversa i nosaltres n’hem de ser un reflex. A més, des del sindicat treballem a favor de la ciutadania plena, i aquesta no es pot donar sense un reconeixement i un exercici real dels drets. Des de la nostra organització lluitem contra qualsevol forma de discriminació, especialment aquella que es dóna al lloc de treball. Som conscients de les dificultats que suposa fer visible l’orientació o la identitat sexual en un entorn hostil, i de les discriminacions que es pateixen per part de l’empresa i d’alguns companys i companyes. Es per això que, per a fer valdre els nostres drets, ens hem de fer visibles i actuar des de l’acció sindical diària. 2. La UGT-PV advoca per una major justícia social redistributiva i considerem que en aquests moments de crisi cal dirigir els recursos cap a inversions que canvien el model productiu. Reivindiquem un model que tinga una ocupació qualificada; que la formació, la innovació, el desenvolupament i la tecnologia siguen factors de creació de riquesa; la necessària millora de la protecció social cap als més vulnerables; i el desenvolupament i la consolidació dels serveis públics, com l’educació, la sanitat o la dependència. El fracàs de l’actual sistema econòmic ha de donar pas a noves formes de governança, més transparents, que asseguren més equilibri i sostenibilitat del creixement econòmic.

Vicent Mauri - Intersindical Valenciana 1. Les persones lesbianes, gais, bisexuals o transsexuals pateixen, d’una banda, els mateixos problemes que la resta de les treballadores i els treballadors en aquest moments de crisi; i d’una altra, pateixen a més la discriminació per la seua orientació sexual en una societat patriarcal i masclista. Per aquest motiu, a banda de constituir organitzacions pròpies per a combatre aquesta darrera discriminació, cal que també s’organitzen en els sindicats per a millorar les seues condicions laborals, socials i econòmiques. A més, cal que aquesta participació es faça des de la normalitat, és a dir, d’una forma visible, per tal de fer normal en els sindicats allò que hauria de ser normal en la societat. Una persona visible suposa una manifestació de normalitat, la qual és també necessària en les relacions laborals i en la vida social. Un altre aspecte important és que aquestes persones dinamitzen i sensibilitzen el conjunt del sindicat en el reconeixement de la igualtat de drets en tots els àmbits. 2. Diverses són les mesures que plantegem des de la Intersindical Valenciana. En primer lloc, la retirada de la proposta del govern espanyol d’augmentar els anys per a computar les pensions i de retardar l’edat de la jubilació. Aquesta mesura no està justificada des dels punts de vista econòmic ni social. Ens hi oposarem amb tota contundència, i anem més enllà. No acceptarem una altra reforma laboral amb pèrdua de drets i de prestacions socials, ni acords com els que s’han signat per a la negociació col·lectiva o per a empleades i empleats públics que suposen una nova pèrdua de poder adquisitiu. Aquests acords contrasten amb la injecció de diners públics a la banca i a les grans empreses. Per això, a més de la retirada de la pensionada, també reclamem al govern valencià i al govern espanyol mesures actives contra l’atur. Calen mesures urgents per a fer front a la crisi: una renda bàsica de ciutadania i una reforma fiscal que garantisca un sistema tributari progressiu i redistribuïdor de la riquesa, la millora de la protecció social i la recuperació dels drets laborals perduts els darrers anys, o la potenciació dels serveis públics i la reversió dels ja privatitzats. Però també calen polítiques socials que posen fi a la discriminació laboral i social que pateixen les persones joves, les dones o els immigrants. D’altra banda, cal eradicar els paradisos fiscals i controlar els mercats financers, que són, en bona mesura, els causants de la crisi actual. També cal posar fi a l’espoliació dels països del tercer món, als tractats de lliure comerç i a les polítiques de liberalització de béns i serveis.

fulllambda

Dels pecats del piu, déu se’n riu (i els pecats vaginals són tots venials)

JORDI SANTAMARIA

Un any més, i ja en van 22, s’ha celebrat a València el fòrum Cristianisme i Món d’Avui, en què han participat diversos sectors del cristianisme de base, entre els quals hi havia la gent que integra el Grup d’Assumptes Religiosos del Col·lectiu Lambda. Però com casen l’homosexualitat o la transsexualitat amb la religió? Aprofitem aquest esdeveniment per parlar amb creients que professen creences diverses i per conéixer una mica millor com es conjuguen els vessants espiritual i d’orientació sexual o identitat de gènere.

Les religions del llibre

Cristianisme

L’Antic Testament és bastant clar: “Si algú jau amb home com amb dona, cometen una abominació i tots dos han de ser morts; sobre ells serà la seua sang” (Levític 20:13). També trobem l’episodi de Sodoma i Gomorra al Gènesi, en què trobem el locus classicus de condemna de l’homosexualitat d’on beuen les tres grans religions del llibre: el judaisme, l’islam i el cristianisme. Tanmateix, són moltes les veus dins d’aquestes religions que relativitzen la validesa de les paraules de l’Antic Testament en matèria social als nostres dies, ja que el llibre esmentat legitima també altres aspectes que avui serien considerats generalment com insostenibles, com ara l’esclavitud, la inferioritat de la dona respecte de l’home o les relacions desiguals de poder entre els pobles. Els fonaments socials que intenten establir les jerarquies de les tres religions són, en línies generals, els d’una societat patriarcal, masclista, heterosexista, i més que homòfoba en podríem dir sexòfoba, ja que el sexe només es considerat lícit per Déu si és dins el marc de la procreació. Nombrosos antropòlegs assenyalen que darrere d’aquests fonaments s’amaguen les polítiques demogràfiques d’antics pobles minoritaris en els quals, per damunt de tot, calia procrear per a mantenir l’existència mateixa del grup.

Actualment, les jerarquies de les esglésies cristianes majoritàries, com és el cas de la catòlica romana i també de les ortodoxes, condemnen els actes homosexuals, és a dir, no condemnen les lesbianes, els gais, els/les transsexuals i bisexuals –els LGTB–, sinó les pràctiques sexuals que ells anomenen contra natura. També condemnen les unions i els matrimonis que no siguen d’home i dona heterosexuals. Per tant, la lesbiana o el gai és acceptat al si de l’església catòlica romana o de les ortodoxes sempre que renuncie a la seua sexualitat i a crear una família a partir d’aquesta. La doctrina respecte d’això és àmplia i nombrosa, i podem trobar arguments contra les pràctiques homosexuals des de l’apòstol sant Pau fins al Papa actual, passant per Tomàs d’Aquino o el papa anterior, Joan Pau II. Cal assenyalar, però, que la postura oficial del Vaticà no coincideix amb la de molts cristians de base, i dins de l’església catòlica hi ha moviments com Som Església i Xarxes Cristianes que lluiten per la igualtat de les persones LGTB i de les dones. D’altres esglésies cristianes, generalment protestants, són molt més liberals amb la comunitat LGTB; aquest és el cas de l’església anglicana i certes esglésies (baptistes, metodistes, presbiterianes i congregacionistes) que permeten les unions religioses de persones del mateix sexe, i en algunes de les quals, fins i tot, el fet de ser LGTB no és incompatible amb la condició de bisbe.

fulllambda

FOTO: PAU VENDRELL

Islam L’islam és una de les grans religions del planeta i les actituds cap a homosexuals i transsexuals hi són ben variades. Podríem dir que la línia oficial i majoritària és de condemna; així, no podem obviar el fet que, malauradament, quasi tots els països on encara es castiga l’homosexualitat amb pena de mort o presó són musulmans, i trobar un país musulmà on la comunitat LGTB haja aconseguit ser reconeguda és una tasca impossible. Ara bé, fins ben entrat el segle XX l’homosexualitat era acceptada de facto en molts països musulmans i sembla que això ho van canviar, primer, la colonització occidental, i més tard, la irrupció de doctrines fonamentalistes com el wahhabisme. De fet, la literatura homoeròtica és extensa al món islàmic, i a principis del segle XX molts homosexuals escapaven de la puritana Europa cap a l’obertura de mires del Magrib. La xaria o llei islàmica considera l’homosexualitat haram (pecat), i per tant és als països on no hi ha separació entre l’estat i la religió on trobem més discriminació vers els homosexuals. D’aquesta manera, actualment hi ha països islàmics més tolerants, com Indonèsia i Turquia, i d’altres que no ho són gens, com l’Iran, l’Aràbia Saudita, Nigèria, Somàlia o el Iemen. No són poques les veus dels LGTB musulmans que són visibles i planten cara al fonamentalisme, com ara l’escriptora musulmana, feminista i lesbiana Irshad Manji, vertadera mostra de coratge i maldecap d’aiatol·làs i integristes. Un assumpte curiós dins del l’islam és el tractament que reben les persones transsexuals als territoris xiïtes, on l’homosexualitat i la bisexualitat són penades amb la mort però als transsexuals se’ls accepta sempre que canvien el seu sexe quirúrgicament i es reintegren així a la segregació per sexes que s’imposa dins de la societat.

A principis del segle XX molts homosexuals escapaven de la puritana Europa cap a l’obertura de mires del Magrib.

Judaisme Seguint la tònica de les altres grans religions monoteistes, el judaisme es debat actualment entre els jueus ortodoxos, que consideren els LGTB com una abominació, i els jueus reformistes o reconstruccionistes, que admeten la diversitat sexual sense problemes. És curiós que al si d’un país com Israel, un homosexual o transsexual pot ser objecte de pedrades al barri ultraortodox de Mea Shearim, a Jerusalem, o molt benvingut a la platja d’Atzmout dins de la liberal Tel Aviv.

fulllambda

Religions orientals

El Kâma Sûtra i el sexe tàntric

És conegut per tothom que a l’Orient Llunyà la sexualitat es viu d’una manera més relaxada, ja que no hi existeix, en general, el sentiment de culpa judeocristià davant el sexe. De tota manera, com que la gran majoria d’aquests països van ser colonitzats per les potències europees, també es van incorporar a les seues legislacions i morals religioses l’homofòbia i la transfòbia.

Des de fa uns pocs anys s’ha escampat per Occident un interés creixent per les grans religions de l’Orient, com l’hinduisme i el budisme. Si preguntem a qualsevol vianant, podria dir-nos que el Kâma Sûtra es un compendi de postures eròtiques i que el sexe tàntric és una mena d’exercici gimnasticosexual l’objectiu del qual és no ejacular. El que sap molt poca gent és què signifiquen realment aquests vocables exòtics. Com sempre, Occident fa negoci amb les seues particulars adaptacions, buides de contingut fora del seu context original. Hi ha tres sèries de textos annexes als textos sagrats dels hindús que daten del segle IV aC i que descriuen la manera de viure de l’època. Un d’aquests, que solament coneixem a través de cites, és el Kâma Shâstra, que s’ocupa de la sexualitat i l’art de viure. No obstant això, un estudiant de teologia del segle IV dC anomenat Vâtsyâyana va fer una compilació de les obres anteriors, que va anomenar Kâma Sûtra. El text actual del Kâma Sûtra va ser creat a finals del segle XIX prenent aquest darrer com a referència i es va publicar a Londres el 1883. Aquesta traducció incompleta i caracteritzada per l’esperit ambivalent, aparentment llicenciós i alhora purità, típic de la societat burgesa de l’època, és la que ha servit de base per a totes les publicacions occidentals posteriors. El Kâma Sûtra original no és ni una obra eròtica ni un codi moral; és un estudi sistemàtic de les pràctiques sexuals de l’època en què es toquen sense cap prejudici temes com l’homosexualitat, les cortesanes, el sadomasoquisme i també l’art, la música, els jardins... Per tant, podríem dir que el Kâma Sùtra original s’assembla més a una mena d’estudi Kinsey de l’època que no al compendi de postures sexuals exòtiques que escalfen ara la imaginació d’Occident. Respecte als preceptes del neotantra que s’ha escampat per Occident durant el segle XX, podríem dir una cosa semblant, ja que es fonamenta quasi exclusivament en una mena de ioga sexual vinculat a filosofies New Age d’un enorme relativisme ètic i religiós. Les branques tàntriques originals de l’hinduisme i del budisme disten molt d’allò que es pràctica actualment a Occident, ja que el tantrisme no té per si mateix una finalitat exclusivament sexual; més aviat és una via de coneixement i il·luminació basada en l’experiència i la integració de les possibilitats físiques, subtils i espirituals.

Budisme Els seguidors dels ensenyaments de Buda no condemnen ni prohibeixen en línies generals les pràctiques sexuals dels LGTB, perquè en el budisme no hi ha imposicions, sinó guies de pràctiques que han de ser sotmeses a la indagació personal. A l’hora d’abordar el sexe, llevat d’alguns pocs moviments que consideren les pràctiques homosexuals com no virtuoses, no es fa diferència entre les pràctiques que puguen tenir els heterosexuals i les lesbianes i els gais. Ara bé, el budisme considera el desig com a causa fonamental del patiment, incloent-hi el desig sexual. L’objectiu, per tant, no és ni reprimir ni avivar el desig, sinó transcendirlo, i en conseqüència, la gran majoria de les monges i els monjos de gairebé totes les escoles budistes majoritàries són cèlibes. Els laics poden tenir sexe sempre que no cause patiment, siga de manera lliure i voluntària, no s’hi provoque mal psicològic o físic ni s’enganye a ningú.

Les persones transsexuals, anomenades hijra, tenen un paper fonamental dins de la societat hindú

Hinduisme Dins de la societat hindú podríem dir que hi ha diversos corrents a l’hora de prendre posició davant les pràctiques d’homosexuals, transsexuals i bisexuals. El corrent més purità –fortament influït pel jainisme i pel colonialisme anglés– abomina d’aquestes pràctiques, mentre que el xivaisme més tradicional considera que tot ésser amb sexualitat ambigua, atés que evoca l’androgin primigeni, té un caràcter sagrat. L’homosexualitat forma part d’una constant observable en tota societat, també de la creació, i per tant és una manifestació més de la divinitat. De fet, en un fragment del Kanda Puranam es descriu com Xiva va abraçar Vixnu i sota l’ombra d’un arbre es va unir amb ell. També trobem més escenes homoeròtiques al llibre sagrat Ramaiana, i en infinitat d’esculptures i pintures. La comunitat LGTB té fins i tot un déu a qui adorar: Skanda. Les pràctiques sexuals dels jóvens gais generalment es veuen amb benevolència i s’anomenen en hindi langâ dost (amistat de calçotets); també les persones transsexuals, anomenades hijra, tenen un paper fonamental dins de la societat tradicional, en què són venerades i participen en multitud de cerimònies. 16

fulllambda

Religions primigènies Les religions antigues, com el paganisme mediterrani, eren bastant benevolents amb l’homosexualitat, com són els casos dels panteons grecs i romans i els cultes, rituals i misteris que envoltaven els déus Dionís o Mitra. A l’Amèrica precolombina també trobem que dins de les tribus índies, tant del nord com del sud, les persones LGTB tenien un rol sagrat en els ritus i les tradicions xamànics. Els anomenats dos esperits (dins d’un únic cos) eren fonamentals dins de les tribus dels xeienes o els sioux entre moltes altres, i tenien la funció de sanar, endevinar, parlar amb els esperits i la natura, i fins i tot ocupar el paper de cap de la tribu o bé casar-se amb un gran guerrer. Eren considerats com uns éssers imprescindibles per a poder gaudir d’una societat pacífica i saludable. La tradició xamànica mesoamericana i sud-americana també disposava de dones sàvies i dones xamans en contacte amb els esperits de la natura, que eren éssers caracteritzats per una oberta ambigüitat sexual, considerada com una riquesa per a poder entendre la natura i el món dels esperits.

** testimonis ************** LA PERSPECTIVA BUDISTA Ser budista suposa un compromís amb el dharma, l’ensenyament del Buda, la pràctica de la meditació i l’observació dels preceptes ètics que estableix el budisme. Honestament, no he hagut de fer cap esforç per compatibilitzar la pràctica del budisme amb el fet de ser gai. El cànon Pali, en què es documenten els ensenyaments del Buda, no inclou cap referència directa a l’orientació o la conducta homosexuals. Aquesta absència de referència a l’orientació sexual pot ser interpretada com que les mateixes normes s’apliquen tant a les parelles del mateix sexe com a les parelles de sexe oposat. Hi ha un precepte que estableix el compromís de seguir el camí d’evitar la violència i fer mal a altres éssers. Partint d’aquest principi, qualsevol relació establerta de forma consentida en què no es faça mal a altres éssers no és èticament reprovable. Des del meu punt de vista, si una relació promou la felicitat i el benestar de les dues parts, aleshores és positiva i acceptable. Una altra implicació que es deriva d’això seria que quan es té una relació sexual, s’hauria de fer en el marc del sexe segur per a evitar fer mal a altres persones. D’altra banda, quan hi ha una relació de parella, mantenir relacions sexuals fora d’aquesta no seria, per se, ni acceptable ni inacceptable; dependria de si es fa mal o no a les persones implicades. En tot cas, però, s’ha d’evitar que la sexualitat es convertisca en un obstacle per al propi creixement espiritual.

Una parella budista enceta la meditació.

Adolf Guirao (Centre Budista de València)

LA PERSPECTIVA CATÒLICA

FOTO: PAU VENDRELL

Jo visc la meua pròpia sexualitat des de la meua llibertat i amb la llibertat que Déu ens ha donat a cada dona i a cada home. Així, des de la maduresa de cada persona, cal dir que hi ha situacions, accions, normes i imposicions provinents de jerarquies que no volem més en les nostres vides ni en les nostres celebracions. Perquè sabem que sí podem prendre decisions; perquè sabem que sí podem fer allò que ja fem. Com a cristiana, crec que Déu ens va fer, a dones i hòmens, a imatge i semblança seues. Les lesbianes, els gais, les persones bisexuals així com les transsexuals no som de naturalesa diferent, perquè cadascun i cadascuna de nosaltres som Déu, a imatge i semblança seues. Aquesta és la meua pròpia experiència de Déu, com dona lesbiana i creient: em sent alliberada i estimada en plenitud per Déu, compassiu i ple de tendresa, que tot ho envaeix i tot ho és, amb aquell únic manament: “Estimeu-vos”. Empar R. S.

LA PERSPECTIVA ISLÀMICA DES DEL MAGRIB

Els museus vaticans, replets de fornides i suggerents escultures.

La vida dels homosexuals en un estat de tradició islàmica com el marroquí, d’on jo procedisc, no es defineix ni per la persecució ni per les represàlies que són conegudes en altres països musulmans, i que tant es veuen pels mitjans de comunicació. És més aviat comparable amb la situació dels gais a Espanya durant els anys seixanta o setanta. S’entén que encara que no siga un camí de roses, la gent pot fer la seua vida sense massa problemes. Tanmateix, sí és cert que, en general, al nord d’Àfrica, la pressió tant familiar com religiosa pesen molt. La primera pot fins i tot ser profitosa, ja que la família pot intentar protegir el seu integrant, encara que també es pot repudiar una persona per la seua orientació sexual o identitat de gènere. La religiosa és més complicada de superar, ja que l’islam, com a religió monoteista, persegueix l’homosexualitat. I com que l’islam és la religió estatal, i és dogmàtica per definició, tampoc no se’n pot discutir els preceptes. D’altra banda, la legislació marroquina –a tall d’exemplepenalitza qualsevol acte sexual fora del matrimoni, i l’homosexualitat, òbviament, és considerada dins d’aquest marc. No és especialment penalitzada, però tampoc no es permet com a acte lliure. El cas de les lesbianes, per cert, és especial perquè, igual que ocorre en altres indrets d’arreu del món, se’ls considera simplement inexistents. Fekri Errifai

Musulmans acostant-se a la vora del riu. fulllambda

Batallant amb el sexe

Pregunta el que vulgues al sexòleg Vicent Bataller a través del correu full.lambda@lambdavalencia.org. En cada número respondrà els teus dubtes.

Hola, Vicent, Fa unes setmanes vaig topar, nave gant per la xarxa, un concepte que no coneixia: la poliamoria. Es tracta de la gent que manté relacions d’afe ctivitat, que poden incloure també el sexe, amb més d’una persona al mate ix temps. No es tracta de res semblant a la infid elitat, ja que en tot moment tote s les persones que formen part d’aquesta relac ió múltiple en són conscients. La veritat és que és un món totalment nou per a mi i la meua dona. No sabem si algun dia podríem arribar a la poliamoria, però ens fa gràcia pensar-ho. Realmen t creus que és possible per a una persona educ ada sota les regles de la monogàm ia arribar a un estat de poliamoria? Salutacio ns, Sandra

Benvolgut doctor, eiun parell de mesos estic Tinc 22 anys i des de fa covaig El jo. que any més xint amb un xic que té un per Internet i la relació, per néixer a través d’un xat no ha eixit de l’armari amb ara, funciona. Ell encara seus amics, i hi ha algunes els els seus pares ni amb en. Sobretot, el fet que fins coses que em desconcert ) tenia una núvia amb la any (un fa relativament poc e a gust, tot i que en el sex qual diu que estava molt és bisexual, que ura sseg m’a Ell . de vegades fallava tes… No m’ho deu dir, això però jo tinc els meus dub haver d’eixir de l’armari no a que és bisexual, per per la teua atenció. Una amb el seu entorn? Gràcies abraçada, Sergi M. T. litat és innata en totes les Benvolgut Sergi, la bisexua la cultura, l’educació i la que és rre persones, el que oco s ncia de la sexualitat de tote família influeixen en la vivè d’herència tal, den occi és ura cult tra les persones. La nos sexista. Les orientacions del judeocristiana, patriarcal i així: de la possibilitat d’enauem sifiq desig sexual les clas rodiferent sexe, en diem hete morar-nos de persones de d’enamorar-nos la de ); lació pob la de sexualitat (80-85% ); i es, bisexualitat (0,23-2,3% tant d’hòmens com de don amorar-nos d’en itat sibil pos la tat uali anomenem homosex , sexe (6-10% de la població de persones del nostre mateix alitat entre exu mos l’ho és sme iani lesb segons els autors; ens e gai fa referència als hòm dones, mentre que el term que tenen pràcs one pers ha hi eix, mat homosexuals). Així la s del seu mateix sexe, en tiques sexuals amb persone es evolutietap s altre en o cia scèn preadolescència/adole són homosexuals. ves, en tots dos sexes, i no que u és gai o lesbiana, és dir o ari, Això d’eixir de l’arm l totes les persones vivim igua un procés personal que no interioritzaia sfòb tran i bia bifò ia, (hi ha molta homofòb els gais, les lesbianes i els/les des en les persones, inclosos dic és que és igual de natural et que sí transsexuals). El que l per a totes les persones, el ser gai, bisexual o heterosexua heterosexista, i les orientaés etat soci la que ocorre és que no són les afavorides per l’he cions i identitats sexuals que Tot és qüestió es. nad ordi sub nt esta en terosexisme continu d’educació en salut sexual. eu així que estimeu-vos i sigu El teu nuvi i tu sou jóvens, norta imp és al sexu t salu a feliços, perquè tindre una bon t integral. salu ra vost la i vida de litat tíssim per a la qua Una abraçada.

És el cas comú quan una persona aparença ser monògama i d’altra banda està oberta a altres relacions amoroses o sexuals, o les manté, fora de la seua parella. En la pràctica de la poliamoria l’honestedat té un paper fonamental, les persones fan veure als seus socis que són clarament poliamoro ses, no permeten que es crega o inter prete que són monògames quan no ho són, sense importar com de convenient puga resultar aquesta presumpció en un moment donat. Les relacions múltiples sorgeixen del coneixement i el consentiment de les parts, a través d’una obertura i un acord francs, i no per la revelació decebedora d’un engany o una men tida. En la poliamoria, es considera que la fidelitat és un comportament que ha d’acordar-se entre totes les persones relacionad es. D’aquests acords pot sorgir un major o menor grau d’obertura respecte a l’afectivita t, la intimitat i la sexualitat. Alguns, per exemple, estan oberts pel que fa a la sexualitat si coneixen l’altra persona, o només si ho fan tots junts, o bé no volen saber amb qui ho fa l’altre; els acords poden ser molt diversos. Algunes xarxes de poliamoria pract iquen la polifidelitat, és a dir, el comp romís de mantindre l’activitat sexual dins del grup i no tindre relacions externes. En la poliamoria es reemplacen dete rminades creences habituals en la nostra societat (per exemple, la idea que no ha d’haver-hi cap desig per una relac ió íntima o sexual amb un altre quan hi ha vertader amor, idea que es basa en el mod el de l’amor sagrat; o la idea que quan hi ha desig d’un a relació íntima o sexual amb una altra persona, això em desposseeix de l’amor que tenia , la qual deriva del model de l’amo r com a objecte limitat i indivisible i d’un sentit de possessió exclusiva, etc.) per uns altres conceptes, com ara que l’expansió de les relac ions també expandeix l’amor, n’inc rementa l’abundància i incrementa també la nostr a capacitat de coproduir-ne en bene fici de tots els participants; o que els ingredients fonamentals de l’amor són la confi ança, l’honestedat i la comunicació, i aquestes relac ions sorgeixen de l’acord i el cons entiment de totes les parts. En tot cas, el que importa és que les persones canviem, evolucionem, resignifiquem i, en última instància, desitgem de form a específica i única, fonamentalm ent basant-nos en el nostre mapa eròtic.

Doctor Bataller, Tinc per a vosté, com a especialis ta en temes de transsexualitat, una pregunta que em balla pel cap des des fa alguns dies. Els qui ens considerem activistes en la lluita homosexual lluitem per trencar prejudicis i rols preestab lits. Entre aquests rols hi ha els de gènere, és a dir, el fet que per ser dona hages de ser femenina i pel sol fet de ser home hage s de mostrar-te com un mascle en el sentit més ranci. Però molt es vegades, per exemple, quan veig dones transsexuals les veig sempre adoptant actituds hiperfemenines. És que no pot have r-hi un qüestionament de la relació sexe-gènere quan parle m de persones transsexuals? No sé si potser no ho arribe a ente ndre pel fet de no ser trans… Espere la seua resposta. Gràcies. Pepa Ribera El gènere, concepte definit per John Money en la dècada del 1950, és tot un món de possibilitats: totes les persones tenim interioritzades figures masculines i figures femenines , a partir de la nostra educació i cultura i del nostre entorn. Hi ha dones biològiques o hòmens biològics que potser desitjarien un canv i de la seua imatge, però, com sempre dic, abans que res cal que ens acceptem com som i ens esti mem, independentment que sigue m més o menys masculins, o més o menys femenins. Allò masculí i allò femení s’entremesclen en totes les persones, però sí que és cert que moltes dones trans volen ser done s 10: possiblement es tracta d’un meca nisme de compensació per tot el malestar que els ha provocat la seua vivència de rebuig del seu cos no desitjat. Una salutació, Pepa, i abans que res

sigues tu mateixa i sigues feliç.

+ INFO: www.vicentbataller.com 18

fulllambda

FOTOS: ERIONPHOTOS

Comença el festival! MARY K. DEL CARME M’encanta quan arriba la primavera. Fins i tot més que l’arribada de l’estiu. Les setmanes abans sembla que la cosa comença a escalfar-se. I tenint en compte l’hivern tan fred que hem patit s’agraeix molt. El punt de partida són els carnestoltes, que enguany han coincidit amb eixa festa tan edulcorada i embafosa com és Sant Valentí. He d’agrair la valentia de les xiques de Lambda perquè amb la Festa de la Valentina, que sempre ens preparen al Mos d’Eva, una pot fugir dels tòpics i refregar-se amb totes les xiques que omplien el pub. Encara mantenint eixe “rotllo bollo” al meu cos vaig assistir a l’altre esdeveniment que no per esperat va deixar de ser sorprenent: l’encontre de Rocío Jurado i Isabel Pantoja en un mateix escenari. I això únicament és possible si ve de la mà de l’aniversari del Café de la Seu i de les nostres dives Milka Lilapaus i Kiwi Light. Plenament atordida pel moment se’m va enamorar l’ànima i com una ona vaig acabar en una de les cabines del Nuncadigono, perquè eixe dia volia confessar que l’estime quan crida i quan calla.

Llum, color i molta diversió al Fallas Festival

No havia tornat encara a la realitat quan de sobte, un d’eixos diumenges a migdia en què, després d’una nit electrònica al Excuse Me?, feia el camí de Fetish a Privée, vaig escoltar un gran soroll que provenia del centre. Era una mascletà! Comença el festival! Enguany ens hem quedat sense els concerts de les Torres però a canvi l’oferta en falles s’ha multiplicat. Anem camí de convertir aquestes festes en un segon Orgull. Per què no? De dia visitem eixes falles respectuoses que es presenten al premi de Lambda i de nit (i algun matí també, no anem a enganyar-nos) ens perdem entre les múltiples i diverses festes que no deixen excusa per a quedar-se a casa.

tant rotllo ós sense samarreta al Botànic, per les suors de la festa Harness, per la testosterona dels candidats (i guanyadors) del Míster Bear al Dakota i per eixa nit bàrbara que vaig passar a la Barbarelle. Boja per trobar-me a Alaska i la Vaquerizo en La3. Boja per aconseguir un vestit de fallera i plorar com una boja en l’ofrena quan passe per davant de la Mare de Déu. Boja, en definitiva, per no trobar moment de passar per casa.

En una d’eixes abarrotades mascletades on una acaba sentint en el seu cos totes les protuberàncies de la resta (s’arrimen per dalt o per baix) vaig aconseguir un plànol actualitzat i ben complet de l’ambient de la ciutat. Vaig tornar-me boja per a quadrar totes les rutes i fer-me el millor recorregut per a no perdre’m cap de les festes més importants. I boja vaig continuar totes les falles. Boja per tants homes espectaculars en la festa Superfantastic de Deseo54. Boja per l’ambient exquisit de totes i cadascuna de les seues sessions del “Fallas Festival”, i especialment de la We Party, la més cool del moment. Boja per les nits del Love Dance Gay Festival, amb l’aperitiu que Venial ens oferí en el seu aniversari, on gaudírem del mític Me and You amb la veu de Priscilla Due. Boja per l’aigua de València que José María em serveix al Café de la Seu i dels reparadors cafès que em prenc al Trapezzio. Boja pels espectacles del Q-Art, pels còctels que em prepara Hervé al nou Oh! La La, pels colpets que em posa Isa al Mos i per eixes primeres copes, tan bé de preu, del Som, el SoandGo i The Kôde. Boja per tindre l’oportunitat de veure molt de prop a Lesfatales a l’ADN i de convertir les falles en eixe circ tan divertit que ens munten sempre Los Padres de Lola. Boja per trobar-me a La Prohibida al Cross i descobrir després que és la més sol·licitada. Algun any haurem de fer-la Fallera Major! Boja per

Rendida i més boja que mai vaig acabar la marató fallera. I viva! Perquè ni cap petard ni cap petarda aconseguí cremar-me. Una, que és ben intel·ligent, abans de començar cada jornada passava conscientment per la sauna a obrir els porus (i en alguna ocasió, afortunadament, alguna altra cosa més) per tal d’aconseguir una pell ignífuga i ben lluenta perquè l’ocasió ho mereixia. I ara que he aconseguit, a pesar de tanta paella, tants bunyols i tants xurros (de tot tipus i grandàries), quedar-me en un tipet que lleva el sanglot, em toca començar a passejar-me per la platja i a deixar-me veure en eixos espais que el riu ens reserva per a disfrutar de l’amor, i l’al·lèrgia, a l’aire lliure. I és que a la fi no puc remeiar ser una romàntica. Ai, Cupido, on estaràs?

fulllambda

Vols que alguna de les activitats de la teua organització aparega a l’agenda del Full Lambda? Envia’ns les dades a full.lambda@lambdavalencia.org

Abril Dimarts 6: L’Espai Dona de l’Octubre-Centre de Cultura Contemporània et presenta a Shu Lea Cheang. Per als despistats… ella és l’autora de la pel·lícula IKU, qualificada per l’autora com obra techno porno, moderna i feminista, premiada al Festival de Sundance de l’any 2000. Posteriorment, crearia UKI, un videojoc ciberfeminista basat en la pel·lícula. A les 19.30h al C/Sant Ferran, 12 de València.

Divendres 16: si ets trans, no t’ho pots perdre, i si no ho ets, tampoc, perquè aquesta l’ocasió per a conéixer de primera mà les ‘Reivindicacions i demandes de les persones transsexuals’, una jornada que tindrà lloc a les 20.30h a la seu del Col·lectiu Lambda (C/Vivons, 26-València).

Dissabte 17: Què encara no saps què és el counselling? Si que estàs per modernitzar... posa’t al dia amb aquest curs que tindrà lloc des de les 10 del matí en la seu que Lambda té al barri de Russafa (C/Vivons, 26). Per a participar-hi t’has d’inscriure en stop. sida@lambdavalencia.org

Dissabte 17: ‘Lo que surja’, la sèrie més mítica del panorama LGTB té la seua particular marató a València! Projeccions i debat a partir de les 17.30h al Café de La Seu.

Dijous 22: Teatre! Ganes de Mus és una obra dirigida per Antoni Rosselló que es representarà a la Sala Matilde Salvador de la Universitat de València a les 20h. L’entrada t’ix debades si l’arreplegues dos hores abans a la consergeria de La Nau!

Dissabte 24: Treballar és tan roín que fins i tot et paguen per fer-ho! Com a mínim, caldrà passar eixes 8 hores diàries ben a gust i sense homofòbia ni transfòbia! D’això precisament es parlarà en el Fòrum Lambda d’enguany, que té per lema: ‘La diversitat sexual a l’àmbit laboral’. Si ja treballes o si algun dia penses ferho, no deixes d’inscriure’t en aquesta jornada. Ho pots fer a través de info@lambdavalencia.org

Dissabte 24: Són elles, les úniques,

Dijous 6: Festa, festa i festa! Festa-

les irrepetibles... les Heidis! El grup de futbol de dones més animat del planeta et convida a la seua Festa de 6é Aniversari que tindrà lloc a partir de les 24h al Mos d’Eva (Pintor Vilar, 1 de València).

concert amb l’actuació de diferents grups musicals, que brindaran pels 20 anys de Grup Jove en Lambda.

Diumenge 25: ‘Som lesbianes i estem a totes bandes’, això deia la mítica pancarta del Grup de Lesbianes del Col·lectiu Lambda. I per a demostrar-ho, ens reunirem totes a les 12 del migdia en una plaça pública del centre de la ciutat. Commemorem així el Dia de la visibilitat lèsbica.

Dimecres 28: Més teatre! En aquesta ocasió, Pep Sanchis dirigeix Miguel Hernández, después del odio una obra basada en la vida i obra de Miguel Hernández, el poeta del que enguany es compleix el centenari de la seua mort. Recorda: a les 20h a la Sala Matilde Salvador de la UV.

Divendres 7: La discoteca Venial s’omplirà de gom a gom amb la Festa Oficial del XX Aniversari del Grup Jove! Serà a partir de la mitjanit... vine i comprova amb els teus propis ulls com és la vitalitat de les xiques i xics més joves de Lambda! Diumenge 9: I després de tanta festa, omplirem el Poliesportiu de Natzaret, a partir de les 11h amb una Jornada esportiva que organitza el Grup Jove per a tot el voluntariat del Col· lectiu Lambda.

Dissabte 15: al llarg del dia tindran lloc els actes commemoratius del Dia Internacional contra l’homofòbia, la transfòbia i la bifòbia. Celebrem aquesta data amb activitats, jocs i tallers especialment adreçats per als xiquets i xiquetes més menuts. I a la nit festa en Deseo54.

Divendres 30: Debat sobre la violència intragènere. N’hi ha violència entre les parelles del mateix sexe? Per què? Com s’ha de combatre? Totes les respostes a les 20h a la seu del Col·lectiu Lambda (C/Vivons, 26-València).

Maig Dissabte 1: Totes i tots eixim al carrer en la manifestació convocada per les organitzacions sindicals, en el Dia del Treball, per a reivindicar uns espais de treball respectuosos amb la diversitat sexual.

Dilluns 3: El Grup Jove del Col·lectiu Lambda celebra el seu XXé Aniversari i ho celebra com cal! A les 20h hi haurà un acte commemoratiu a la Sala d’actes de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València (Campus dels Tarongers). No et perdes la taula rodona i l’exposició que hi ha preparada!

Dimecres 5: Seguint amb l’aniversari, el Grup Jove de Lambda et convida a la projecció i debat al voltant de la pel·lícula Stonewall. A les 19h a la seu del Col·lectiu.

Dissabte 22: A les 19.30, continua el cicle “Cuinant Jazz. Jazz al Botànic 2010” Jazz in film. Serà a l’Auditori Joan Plaça. Preu: 3€

Del divendres 28 al diumenge 30: Que no t’ho conten! Un any més s’organitza la ja mítica Trobada de Lesbianes a l’alberg Las Viñuelas de Sinarcas. Enguany més potent que mai amb tallers per a interrelacionar-nos, jocs de taula, activitats esportives, taller de dansa, etc. A què esperes per inscriure-t’hi? Fes-ho a lesbianes@lambdavalencia.org

Podràs trobar aquesta i molta més informació sobre activitats, cursos i xerrades per a qui més entén, a la web del Col·lectiu Lambda: www.lambdavalencia.org

Entre premi i premi Va de guardons la cosa… però deixarem els Òscar i els Goya per a un altre moment, perquè l’Associació d’Expresos Socials, que lluita pel reconeixement de totes aquelles persones que van ser perseguides durant el franquisme per la seua orientació sexual o identitat de gènere ha decidit atorgar un premi al Col·lectiu Lambda per la seua contribució en la defensa de les persones represaliades. Però la cosa dels guardons no acaba ahí; en aquesta ocasió l’organització degana de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València també ha fet públic el lliurament del seu Premi Arc Iris –adreçat a les falles que millor tracten la diversitat sexual- a la falla En Plom-Guillem de Castro, que comptava enguany amb una escena d’una parella d’homes i una altra de dones sota un arc de Sant Martí que parlava d’uns gustos sense censura.

La comunitat trans, i tots els LGTB, demanem justícia Durant el febrer passat ha començat el judici contra dues dones acusades de la mort d’un xic transsexual, ocorreguda al setembre de 2007. Les dones estan acusades d’aprofitar-se de la situació d’extrema vulnerabilitat psicològica del jove per humiliar-lo, colpejant-ho i tancant-lo a la seua pròpia casa. Aquesta situació i el tracte a què va ser sotmés Roberto (a qui els mitjans de comunicació, per cert, segueixen anomenant erròniament amb un nom de dona) resulten, si més no, incomprensibles; la informació apunta que les imputades, a més de tancar-lo, el despullaven, el gravaven en vídeo i l’obligaven a usar roba femenina, tot això com a forma d’incrementar el rebuig que Roberto experimentava cap al seu cos. El jove va morir producte de traumatismes al cap, trobant-se a més en estat de desnutrició. Creiem innecessari aportar mes detalls sobre el crim, més aviat ara cal confiar que el judici es desenvolupe de forma expedita, que s’esclarisca allò ocorregut i es dicte sentència d’acord amb la gravetat dels fets.

Compte enrere per a Lituània Es tracta d’una mena de crònica d’una mort anunciada. Parlem de l’anomenada Llei de protecció dels menors contra l’efecte perjudicial de la informació pública, que ha entrat en vigor a Lituània. Aquesta llei ja fa un temps que mobilitza les diverses associacions LGBT d’Europa, atès que prohibeix informar sobre l’homosexualitat als menors en escola, als espais públics i en mitjans de comunicació que pogueren ser vistos per xiquets. La primera proposta d’aquesta llei ja va ser corregida pel Parlament lituà, que en va maquillar la redacció suprimint-hi les referències explícites a l’homosexualitat, per tal de disminuir la pressió internacional que ja es deixava sentir. Al llarg dels últims mesos hem rebut missatges de correu electrònic o signat peticions per donar suport a la causa dels homosexuals lituans, els quals des de la setmana passada veuen retallada la seua llibertat i experimenten una reculada en el llarg procés de normalització de les sexualitats dissidents. Això sens dubte ens ha de fer pensar: Lituània no està lluny, Lituània és part de la Unió Europea… Podríem haver fet una mica més? Se’ns sent? Ens importa prou?

Les bones notícies mai no vénen soles El passat 4 de març Damián i Jorge es van convertir en la primera parella gai a contraure matrimoni a la ciutat de Buenos Aires, a l’Argentina. El mateix 4 de març a Mèxic DF es posava en exercici una altra llei que permet també el matrimoni homosexual, i un dia abans, a Washington DC entrava en vigor una llei similar. Els drets de les persones LGTB passen per un bon moment, i això almenys és reconfortant, ja que d’altra banda durant els últims mesos hem hagut de lamentar bona cosa de catàstrofes naturals que han colpejat durament diverses regions del planeta. Precisament aquests fets han motivat la peculiar reflexió d’un arquebisbe de Mèxic, José Guadalupe Martín: “Davant les iniciatives de llei que afecten la base de la societat com és la família, davant la inseguretat i el sofriment de tantes persones, és bo meditar sobre els signes dels temps i preguntar-nos: a través dels terratrémols, les pluges, les inundacions, no ens deu parlar el Senyor? Què ens vol dir amb tot això?”. I és que cadascú trau les seues conclusions. I penjar-nos a nosaltres la culpa de les catàstrofes naturals no és precisament un fet nou: ho ha fet el cristianisme oficial des dels temps de l’emperador Justinià, allà pel segle VI.

Xarxa de prostitució al Vaticà? Ghinedu Ehiem era membre del cor de la Capella Júlia. Angelo Balducci, un enginyer vinculat laboralment a la Santa Seu. Tots dos han sigut acusats de participar en una xarxa organitzada de prostitució masculina. Segons les evidències (entre les quals hi ha una conversa telefònica gravada, al més pur estil Gürtel), aquesta xarxa oferiria els serveis sexuals d’hòmens immigrants i també de seminaristes, els quals, pel que sembla, tindrien com a clients alguns il·lustres i respectables ciutadans vinculats al govern vaticà. Aquest és el cas de Balducci, membre d’un grup d’elit anomenat Gentilhòmens de Sa Santedat, una mena d’orde seglar que col·labora amb el Vaticà en alguns esdeveniments especials. És evident que podríem reflexionar durant pàgines senceres sobre les múltiples incongruències morals, legals, discursives i ètiques d’aquesta situació… Ara, tampoc no és clar que valga la pena dedicar moltes neurones valuoses a aquest objectiu. U creu recordar a Sa Santedat Benet XVI dient alguna cosa sobre els homosexuals… també alguna cosa sobre la moral… alguna cosa sobre relativisme… fulllambda

josep vilata Valoració de les pel·lícules: no malbarates temps ni diners anant al cinema sense pena ni glòria per passar una estona entretinguda per a recomanar ves al cinema, comprat el DVD quan isca i recomana-la!

AND THEN CAME LOLA VALORACIÓ: And then came Lola és una interessant pel·lícula lèsbica dirigida per Megan Siler i Ellen Seidler que ja ha rebut diversos premis als Estats Units. El film presenta una factura clarament indie, amb l’afegit d’una molt bona fotografia i el fet que dues de les seues tres protagonistes (Jill Bennett i Cathy Debuono) són ben conegudes a Nord-amèrica per haver coincidit en la sèrie televisiva 3Way. Filmada en la ciutat de San Francisco, ens conta –en to de comèdia- la història de Lola, una fotògrafa tan plena de qualitats com de desordre. Quan està a punt d’aconseguir les seues metes tant laborals com personals, el destí farà que es trobe en una situació ben difícil, i després d’arribar tard a una cita vital per a ella, tindrà tres oportunitats per solucionar la seua vida, en una trepidant aventura urbana on no faltaran les temptacions, la policia, una ex plena de rancúnia i algunes bi-curious.

OTTO, O ARRIBA LOS MUERTOS VALORACIÓ: Bruce LaBruce ens presenta ara un film de zombis, guardonat a la Berlinale, a Sundance i a Sitges, entre altres festivals. Amb el segell característic gay-punk del director ens narra la història d’Otto, un zombi que apareix de manera casual en una autopista remota i que arriba a Berlín fent auto-stop. Allí coneixerà Medea, una directora de cinema lesbiana que està rodant una pel·lícula que és realment un manifest porno-polític, en la qual el protagonista es rebel·la contra els vius i recluta un exèrcit de zombis mitjançant la tècnica de “follar-los, matar-los i menjar els seus budells, no necessàriament en aquest mateix ordre”. Cinema polític, drama social, comèdia romàntica i terror tot d’una. Si us va agradar The Raspberry Reich, us encantarà.

A OUTRA MARGEM VALORACIÓ: De Portugal ens arriba aquest treball, dirigit per Luis Filipe Rocha, i que ens introdueix en un tema tan desconegut per a la majoria com necessari: el món dels homosexuals amb algun tipus de discapacitat. La pel·lícula ens presenta la normalitat d’aquells que alguns consideren “anormals” i com això suposa sovint enfrontar-se a tot un seguit de tabús dels qui es consideren a si mateixos “normals”. Dues persones –nebot i tio- als quals les circumstàncies han col·locat als afores de la vida, es troben: per pimera vegada. Un d’ells té la síndrome de Down, i l’altre és un transvestit que ha perdut el gust per viure. Una gran lliçó de vida, i un bon documental sobre la dificultat de viure de manera diferent, i d’acceptar la diferència, sobretot en el món rural.

de ruta per...palma

L’illa de Ra INDIRA NAVARRO

Encara no he acabat d’aterrar a Palma i la seua olor a mar, a sol, eixa olor a paradís ompli els meus sentits. Descriure les sensacions que et produeix aquesta hermosa illa és quasi impossible per a mi; un trosset de glòria i un tresor per descobrir en cadascuna de les meues visites. He d’admetre que el meu amor a aquesta illa té nom de dona, a qui anomenarem Ra. Palma està plena d’història i així, per exemple, té l’única catedral gòtica a vora mar, i cal admetre que és impressionant veure-la de nit. Però aquesta ciutat també té pasadissos amagats on les lesbianes i gais poden trobar-se i donar-li vida a la passió. L’ambient de l’illa es concentra a Palma, la seua capital. Per a ser més exactes en la zona de Gomila. Es tracta d’un barri cèntric però també molt a prop del passeig marítim i del castell de Marivent. Com ja ve sent un costum, n’hi ha molts més locals per a homes que per a dones, però tot i això hi ha bons llocs on les xiques podem anar a prendre una copa i festejar una estona. Això sí, cada establiment amb el seu ambient particular. Així, l’Isi, és un pub per a xiques més joves, mentre que el Pin Up és una mica més madur i variat. També he de recomanar les festes organitza el Mythos cada dos setmanes; és un bar d’ambient mixt de diumenges a divendres, i dissabtes només obri per a dones… però dos vegades al mes, el Mythos es transforma amb les seues festes temàtiques de caràcter més adult i rerservat. Tal i com la seua propietària diu: “el que passa a Mythos es queda dins de Mythos”. Crec que no cal que jo entre ara en detalls, però només diré que és la festa més concorreguda en cada show que organtitzen.

En general, l’ambient lèsbic, gai, transsexual i bisexual –LGTB- de Palma és molt ben acceptat. Hi ha el col·lectiu illenc Ben Amics al que, malauradament, la crisi també ha tocat i que enguany té una mica difícil dur endavant els seus projectes; però a pesar d’això continua amb les seues activitats. De l’agenda d’aquest col·lectiu m’agrada especialment el seu programa de senderisme que ens duu a recórrer l’illa, plena de paratges per visitar, amb platja i muntanya. Però també s’ha d’aprofitar la possibilitat de visitar el terreny de la mà d’algú que hi visca. Jo mateixa ha tingut l’oportunitat de fer-ho amb el meu amor illenc, Ra, qui em va mostrar platges imponents com la cala Estrenc, la més visitada per la comunitat LGTB. Allà hi ha xiringuitos i, fins i tot, un bon restaurant. En aquesta platja es permet el naturisme; per això no és estrany trobar-se parelletes de lesbianes o gais gaudint de el calor i del sol estiuenc. Amb tot, personalment, jo preferisc la cala Des Moros… és un somni fet realitat. Això si hi estàs a l’estiu; a l’hivern he d’admetre que el meu paradís és prou fred a causa de la humitat, però es poden explorar les muntanyes i trobar petites platges enmig d’elles, així com zones de torrada. Amb Ra he tingut l’oportunitat de visitar-ne una: sa Calobra, al cor de la serra de Tramuntana. És una meravella per a fer la migdiada en bona companyia després d’haver gaudit del paisatge que es veu fins arribar-hi. Descriure la bellesa de Palma i tot Mallorca és quasi impossible si no la disfrutes en persona. Això ho he aprés de Ra. Amb ella he descobert part d’aquest tresor que amaguen els 3.625,75 km² de l’illa. I cada centímetre quadrat té un tros del meu cor. Mallorca tanca un encís que et lliga a ella i després d’haver-hi estat al costat d’una hermosa mallorquina, el teu cor mai més se n’allunyarà.

Visita nuestra nueva web: