Full lambda 13 estiu 2010

© PORTADA: Mario Estruch.

número 13 • Orgull LGTB 2010

València celebra el 26 de juny 19.30h terre r a P l a l’Orgull lèsbic, manifest2ac1i.ó30h t amb a i r i V e gai, transsexualConcert a la plaça de Alcorcón, to d o m e r r més s e t l La Te o i bisexual ida i m P ro h i b La

i a més, en aquest número...

ons!

actuaci

ESPECIAL TRANSSEXUALITAT: tot i més del que sempre volgueres saber sobre la transsexualitat Llums i ombres de la maternitat subrogada... Què és un ventre de lloguer?

El País Valencià s’ompli d’Orgull: coneix a fons tota l’agenda per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals fulllambda 1

3

7

4 Editorial Cartes

entrevista Mar Cambrollé

11

10 Per una trans-formació integral

16 18 Crònica Rosa

Infància i joventut transsexuals

Hòmens sense decor Notícies

Batallant amb el sexe

19

Maternitat subrogada

12 20 22 Agenda

La Taquilla

?

Què és el fulllambda

El fulllambda és un òrgan d’expressió del Col·lectiu Lambda, entitat que no necessàriament es fa càrrec de les opinions vessades en les seues pàgines. El fulllambda és una publicació gratuïta i està totalment prohibida la seua venda. La reproducció per qualsevol mitjà dels seus continguts està permesa sempre que es faça menció del seu origen.

EDITOR: Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

REDACCIÓ: C/ Vivons, 26. 46006 Russafa-València. · Telf.: 963342191 – INFOROSA: 963913238 · www.lambdavalencia.org COORDINACIÓ: Pau Vendrell. CONSELL DE REDACCIÓ: Nemo, Carles Martínez, Jordi Santamaria, Daniela Capona, Miquel Oltra.

COL·LABORADORS: Martín Berenguer, Irene Puig, Enrique Flores Martínez i Yolanda Dema Pérez, Vicent Bataller, Mary K. del Carme CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Nemo. IL·LUSTRACIONS: José Luis Mira (Joselupop), Sergio Montal (Telmo), Helena Fernández, PORTADA: Mario Estruch. DISSENY I IMPRESSIÓ: Diseñarte PUBLICITAT: Col·lectiu Lambda (Menchu: 629.672.147). DIPÒSIT LEGAL: V-4395-2007 Podeu fer-nos arribar les vostres suggerències, opinions o textos per a publicar a l’adreça electrònica: full.lambda@lambdavalencia.org.

El fulllambda es reserva el dret a no publicar textos amb continguts ofensius o de caràcter antidemocràtic, així com per raons d’espai. Així

Imprés es paper ecològic

Aquesta publicació rep l’ajuda de la Conselleria d’Educació i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

mateix, es reserva el dret a modificar els textos per adequar-los a l’espai escaient.

Depòsit legal: V-4395-2007 disseny i impressió:

editorial

A

quest número del fulllambda que teniu a les vostres mans va molt especialment dedicat a les persones transsexuals. Ens hem marcat que aquest any compte amb 365 dies per a trans-formar, i per això hem elaborat un dossier sobre aquesta matèria.

L’objectiu últim ha de ser transformar la ment d’aquelles persones que es creuen amb el dret de dir encara que la transsexualitat és una malaltia mental.

Volem que es transforme també la sanitat pública valenciana per tal que la conselleria del ram incloga de manera integral el procés transsexualitzador. Cal també transformar l’actual àmbit laboral discriminador, i que les administracions facen polítiques actives d’ocupació, mesures de discriminació positiva, d’inserció i d’estabilitat dels llocs de treball de les persones transsexuals. I apreciant el context actual d’una part de les persones trans, cal també que es regule el treball sexual. En definitiva, volem que el 2010 siga un any per a educar en la diversitat, i per a això fa falta transformar el sistema educatiu i visibilitzar la

realitat LGTB a les escoles. Finalment, seran també 12 mesos en els que reclamarem que canvie la imatge estereotipada que s’ofereix de les persones transsexuals i que s’acabe d’una vegada per totes amb l’exclusió social. En poques paraules, cal una llei integral sobre transsexualitat, que servisca d’exemple a tota la societat en el respecte cap a les dones i els homes trans.

Ens aventurem al llarg d’aquest mes de juny en l’Orgull lèsbic, gai, transsexual i bisexual i, com no podia ser d’una altr manera, el fulllambda s’hi implica a fons.

Un any més –i ja en van cinc- no volem deixar de banda l’ocasió per a denunciar l’homofòbia del Partit Popular, que manté el seu recurs d’inconstitucionalitat a la reforma del codi civil que permeté el matrimoni entre parelles del mateix sexe. No ens oblidem, ni ho farem en un futur, d’aquest atemptat que comet el PP contra la nostra igualtat, la nostra dignitat i les nostres famílies.

Però també hem de mirar més enllà de casa nostra. Aquest 28-J, no podem oblidar la situació de persecució que

lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals patim encara en més de 80 estats.

En 7 d’ells amb pena de mort inclosa.

Un context global dramàtic que ens fa preguntar-nos, sense cap resposta, com és possible que el Vaticà i, amb ell òbviament l’església catòlica, així com els països de la Conferència Islàmica, s’oposen en els fòrums internacionals a l’eliminació de la condemna legal i de la pena de mort aplicada a homosexuals i transsexuals. En molts països del món es viu la situació que patírem ací durant la llarga i obscura nit del franquisme de la qual, de vegades, sembla que encara no ens hàgem despertat del tot.

Tot allò fins ara exposat són prou raons per a, des d’aquestes pàgines, encoratjar els activistes a continuar treballant per a obrir espais de llibertat. Queden molts fronts oberts, com ara amb la lluita contra el VIH-sida o per la visibilitat lèsbica. Des del fulllambda, volem seguir celebrant, lluitant, transformant.

Demostrem-ho aquest dissabte, 26 de juny, eixint als carrers de València en la manifestació de l’Orgull LGTB 2010.

CaRtEs Benvolguts companys, Tot i que sóc gai i estic fora de l’armari des dels 16 anys (ara en tinc 24), mai no havia llegit la vostra publicació, fins que em va caure a les mans l’últim número per casualitat. Reconec que sóc una mica especial, i que sempre he fugit dels estereotips (bàsicament, perquè no m’hi sent identificat), i per això mai fullege revistes del tipus Shangai, perquè –ho confesse- no puc amb elles. Amb el fulllambda he trobat algunes seccions molt interessants, però amb tot i amb això no deixe de pensar que en realitat el lector model d’aquesta publicació és un tipus de gai amb el qual jo tampoc tinc massa a veure. M’agradaria poder sentir-me part d’algun moviment amb el qual em sentira representat, i, ara per ara, crec que la diversitat que tant reclamem i exigim, potser ens falta dins de la pròpia comunitat LGTB. És tan sols una reflexió en veu alta. Una abraçada, Pere S.G. Hola amics i amigues, Sóc una dona lesbiana amb uns quants anys damunt (estic a punt de jubilar-me), us vull agrair la tasca que feu entre la comunitat gai i lèsbica, però també cap a fora, per tal de donar-nos a conéixer a un món que bàsicament necessita això: conéixer-nos i lliurar-se de tant de prejudici absurd. La meua vida no ha estat fàcil, però mai m’he queixat ni ho faré ara. Llegint el meravellós llibre Lesbianas. Discursos y representaciones de Raquel Platero, que vaig conéixer gràcies al fulllambda, em sent identificada com a part d’una generació que hem crescut i gestionat la nostra vida afectiva i sexual com bonament hem pogut, sense massa suport de l’exterior. Però ací estem. Per això, quan en diversos fòrums se’ns diu que les lesbianes som menys visibles, que estem més endarrerides que els nostres companys homes quant a acceptació social perquè no ens fem visibles, jo dic que això és una generalització, i per tant una falsedat. Jo sempre he estat ben visible, i els entrebancs ens han vingut ni més ni menys perquè, a més de ser lesbianes, som dones. Discriminació sobre discriminació.

Núria Martínez Hola!

Sóc una xica universitària (estudie a Tarongers) i per a mi descobrir la Universitat ha estat tot un alliberament (sí, ho heu endevinat: sóc de poble!). Tanmateix, considere que el món LGTB es fa poc visible per ací, tan pel que fa a alumnat i professorat com a activitats relacionades amb nosaltres. No dic que no es facen coses, ja sé que sí… però trobe a faltar la presència (amb locals, activitats periòdiques, assessorament al campus), que he vist en altres llocs i que em comenten les meues companyes d’Erasmus que hi ha a altres llocs d’Europa. Crec que és molt important que ens fem presents per fer una universitat més diversa i oberta. Gràcies!

L.P.R.

Podeu enviar les vostres cartes a full.lambda@lambdavalencia.org. La redacció del Full Lambda es reserva el dret a retallar el contingut de les cartes quan aquestes excedisquen les 30 línies, així com a descartar qualsevol escrit insultant, homòfob, trànsfob o que, en general, atempte contra la integritat de les persones.

fulllambda

3

Mar Cambrollé, COORDINADORA DE L’ÀREA TRANS DE LA FELGTB:

“Les persones transsexuals encara som òrfenes davant la llei.”

PAU VENDRELL

fulllambda

Mar, tu representes el gruix de les associacions de persones transsexuals de l’estat espanyol, integrades en la FELGTB –La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals-, com veus a hores d’ara el moviment trans?

MAR CABROLLÉ Podem parlar d’un abans i un després, si bé en la dècada dels setantes i huitantes les reivindicacions del col·lectiu trans se centraven en l’abolició de la Llei de Perillositat social, denúncia de la repressió policial a les dones trans treballadores del sexe i en el dret a les cirurgies de reassignació de sexe. En el moment actual les persones transsexuals reivindiquem la igualtat social. Açò passa per una atenció sanitària en el procés transsexualitzador des En els últims anys cada edició de l’Orgull LGTB ha tinde totes la comunitats autònomes, per una visibilitat i refegut un leitmotiv reivindicatiu, i aquest 2010 ha sigut rents positius que ajuden a destruir estereotips i amb això declarat un “any per a transformar”. Les persones l’estigmatització. L’eina per aconseguir això és l’educació; trans compten amb el suficient suport per part del des de les escoles, les famílies i des dels mitjans de comuconjunt d’activistes lesbianes, gais i bisexuals? nicació és necessari educar en valors de respecte a la diversitat i donant una informació que ajude a la comprensió i MC Com a individus/es socialitzats no estem exempts d’una normalització del fet transsexual. També cal una integració “educació”, de la influència d’estereotips i sobretot pel laboral: demanem a les empreses i a l’administració que que fa a la transsexualitat, del desconeixement i la “deòbriguen el mercat de treball per a les persones transel desinformació”. Això fa que de vegades des dels col·lectius senvolupament de polítiques de discriminació positiva per LGTB no es tinga tota la consideració que caldria envers la a l’ocupació de persones transsexuals, especialment de dorealitat trans, ni cap a les reivindicacions d’aquest col·lectiu nes trans. Sense drets no hi ha llocs de treball, sense treball en la seua lluita per la igualtat. Alhora, cal dir que les entino hi ha recursos econòmics, i sense recursos econòmics tats de la FELGTB estan més implicades. Aquest any per a no es pot accedir a la medicina. A més, sense un lloc de transformar s’està treballant de forma transversal la realitat treball no hi ha integració possible en la societat. És el peix trans, des de totes les àrees de treball. Enguany totes i tots que es menja la cua. som trans.

fl

Profesionales para gays

PL. Vicente Iborra, 5 pta. 3 T. 963 380gays 336 M. 656 935 849 Profesionales para 46003 Valencia 963 363 545 656 935 870 www.defengay.es defengay@defengay.es PL. Vicente Iborra, 5 pta. 3 46003 Valencia www.defengay.es

4

fulllambda

T. 963 380 336 M. 656 935 849 963 363 545 656 935 870 defengay@defengay.es

fl Són iguals les reivindicacions dels hòmens i les dones transsexuals?

MC Les persones transsexuals, dones i hòmens, som discriminades pel fet de ser transsexuals en una societat que margina i estigmatitza tot allò que no entén o desconeix.

La “patologització” des dels manuals internacionals DSM-

manera diferent, sinó també de comprendre-la. Els drets civils no pertanyen només a uns quants. Les lleis han d’estar al costat del més dèbil i, en aquest cas, les persones transsexuals són òrfenes davant la llei.

IV i de l’OMS, ens estigmatitza i discrimina de la mateixa

fl La inclusió en la sanitat pública del procés transse-

manera a dones i hòmens. Ara bé, no oblidem que vivim

de lluita de l’activisme transsexual. Algunes comuni-

en una societat patriarcal i masclista; en eixe sentit, els

tats autònomes ja la reconeixen, com es configura el

hòmens trans “pugen d’escalafó” al formar part del grup

mapa espanyol dels drets sanitaris en aquestos mo-

dominant i les dones trans l’ “abaixem” en qüestió de gè-

ments?

nere. La inserció laboral, les agressions més brutals com ara l’assassinat, així com els estereotips afecten més a les dones trans.

fl

conéixer i acceptar aquella persona que viu i somia de

xualitzador havia sigut fins fa poc el principal motiu

MC Actualment les comunitats autonòmiques que assumeixen l’assistència sanitària són: País Valencià, Andalusia, Madrid, Catalunya, Astúries, Extremadura, Aragó, País

L’anomenada Llei d’identitat de gènere va ser un el

Basc. No en tots els territoris es fa Cirurgia de Reassignació

seu dia un fita en la història del moviment que lluita

de Sexe, però en alguns, les persones trans són derivades

pels drets del col·lectiu transsexual, quin és el balanç

a altres comunitats on es presta eixe servici. Quasi sem-

que fas des que l’any 2007 es promulgara la llei?

pre a Andalusia per ser la Unitat amb més experiència. És

MC La Llei d’identitat de gènere ha sigut una norma que ens ha tornat la dignitat a dones i hòmens transsexuals. És una de les més progressistes d’Europa i de tot el món, per la qual cosa és referent a tot Sud-amèrica, sobretot perquè dóna

demanda dels col·lectius trans que totes les comunitats autònomes assumisquen l’assistència sanitària, per a això cal implantar Unitats de Referència Estatal que donen cobertura a tothom, visca on visca.

prioritat al sexe psicosocial sobre el sexe genital. Indubtablement totes les lleis es poden millorar, i en aquest sentit, des dels col·lectius trans proposem la reducció del temps de tractament, que actualment s’estén fins als dos anys. Els canvis són visibles a partir del sisé mes de tractament. Per això, prolongar fins als dos anys allarga i obstaculitza la integració social i laboral. De la mateixa manera, creiem que la menció a la “disfòria de gènere”, ha de desaparéixer del text. Entenem que en l’informe mèdic el que s’ha de certificar és l’absència de qualsevol trastorn de la personalitat.

fl L’àmbit educatiu continua sent un objectiu prioritari per a aconseguir la normalització de la diversitat sexual, creus que els i les jóvens de hui dia són més pròxims a la realitat transsexual? Com pot aconseguir-se eixe major coneixement entre les generacions del futur?

MC Sabem que l’única eina per a possibilitar un canvi en la mentalitat és l’educació. El futur d’un país naix d’una bona base d’estudis educatius, des de l’educació primària. Els valors fonamentals de tot ésser humà han de ser ensenyats... la diversitat, la llibertat, el respecte. Necessitem

“...des de les escoles, les famílies i des dels mitjans de comunicació cal educar en valors de respecte a la diversitat i donant una informació que ajude a la comprensió i normalització del fet transsexual...”

construir una societat diferent, capaç no només de

Per a contractar publicitat al

, telefoneu al 692.047.997 / 629.672.147 (Menchu)

fl En els últims mesos també saltava a la palestra un

vell i ferm clamor perquè la transsexualitat no siga considerada una patologia en els manuals mèdics internacionals. Què en penses?

MC Ho considere necessari perquè altrament estarem perpetuant l’estigmatització i sobretot perquè mantindre-ho és obsolet i acientífic. Des de distintes disciplines com són la sexologia, la psicologia, la sociologia o l’antropologia, així es demana. Les persones no requerim que se’ns atenga perquè patim cap patologia o trastorn, ja que la nostra transsexualitat és només una variant natural de la sexualitat -entre tantes altres-, sinó pels obstacles socials que trobem en el nostre dret a la lliure expressió humana, i pel dolor i l’angoixa amb què aquestes dificultats han omplit les nostres vides.

UNA MICA MÉS SOBRE MAR CAMBROLLÉ…

fl Passem a aspectes més sociològics. Continua havent-

Un color:

MC I tant! Des de gran part dels mitjans de comunicació s’ha

Una data:

hi esterotips de la persona transsexual?

violeta

donat un missatge que s’ha instal·lat en la consciència col·

28 de juny de 1969

lectiva que relaciona la transsexualitat directament amb la

Un personatge històric:

prostitució.

Sylvia Rivera

fl Però en els últims temps hem vist aparéixer en les

pantalles de televisió persones transsexuals. Una

Un referent quotidià: qualsevol activista pels drets LGTB

major visibilitat és el camí per a trencar els murs del

Un somni:

prejudici?

la igualtat real

MC La visibilitat de la nostra identitat és l’eina política per a la normalització. De vegades encara que els personatges televisius s’ajusten als clixés estandarditzats, sempre suposen un debat i el que cal potenciar és que la visibilitat siga diversa.

fl Finalment, del 4 al 6 de juny s’ha celebrat a Barcelo-

na el primer Congrés Internacional sobre Identitat de Gènere i Drets Humans, quins han sigut els objectius d’aquesta cita?

MC Posar en comú les distintes formes de discriminació que s’exerceix sobre les persones transsexuals en els distints països del món, denunciar la violació dels drets humans i elaborar un document de conclusions per a la seu posterior entrega als distints governs.

Un record: la primera manifestació de 1977 per la llibertat sexual Una cançó: Somewhere Over the Rainbow El teu llibre de capçalera: Filosofia del feminisme de Simone de Beauvoir La millor companyia és… el meu marit No compartiries taxi amb… un intolerant Una virtut teua… la generositat …i ara un defecte: la desconfiança El teu objectiu en la vida: la revolució cultural i social

6

fulllambda

Infàncies i joventuts transsexuals Irene Puig

Tot i que cada dia es coneix més com és realment la vida de les persones transsexuals, encara hi ha moltes idees errònies i molt de desconeixement sobre aquesta qüestió, i no només per part de la ciutadania general sinó també entre persones relacionades amb el col·lectiu LGTB, professionals de la medicina, treballadors socials i altres persones que poden tindre relació amb les persones transsexuals.

Crec que és obligació nostra mostrar a la gent com som realment, per tal que ens comprenguen i, més que respectar-nos o simplement tolerar-nos, que ens estimen.

Per aquesta raó em vaig entrevistar amb Vanessa, Luisa, Helena, Muriel i Luna, cinc companyes del Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat (GIGT) del Col·lectiu Lambda, a qui vaig fer unes preguntes sobre com van ser els seus primers anys de vida i com vivien el fet de ser diferents.

Celebrant la festa contra l’homofòbia i la transfòbia.

Comencem amb Vanessa i Luisa: elles són majors que les altres i van viure a l’Espanya de la dictadura i la transició.

Una època en què ni la societat acceptava el fet transsexual ni hi havia professionals amb experiència en aquest camp. La informació sobre el tema era pràcticament inexistent, i moltes de les dones que s’atrevien a portar a terme la seua pròpia transició només podien viure com a prostitutes o de l’espectacle.

les dones transsexuals eren vistes com una cosa estranya i marginal. “Ho veia com una cosa tan llunyana...”, diu. Ella sempre se sentí atreta per les dones, així que es casà i es va centrar en la seua professió, en el món del cinema, i en la seua afició a la música. Actualment és una professional reconeguda, una mare orgullosa i toca el baix en el grup Wikus.

Vanessa és la més major de les cinc, una dona plena d’experiència i vitalitat que ens explica com de ben xicoteta a ella la tractaven com una xiqueta més. “Jo era una xiqueta més”, ens diu. Ens conta com les veïnes comentaven “mira, la filla de l’Ana està ahí”. Jugava i en molts aspectes vivia com una nena qualsevol. Com ens comenta, mai no es va sentir discriminada ni per hòmens ni per dones, encara que tots sabien el que era. Això ha fet que sempre haja pogut viure com una dona davant de la societat.

El cas de Luisa fou diferent: ella sempre fou tractada com un xiquet, tot i que s’adonava que era diferent. Se sentia estranya amb els xiquets i percebia clarament que era una xica. Això començà a crear-li una angoixa que li duraria fins que, ja en l’edat adulta, portà a terme la seua transició.

Per intentar canviar aquesta situació decidí als dèsset anys acudir a un psicòleg. El professional es va riure d’ella i la tractà com una malalta mental. La societat ho tenia clar, llavors: per a voler canviar de sexe calia estar boig. Luisa va decidir ocultar la seua condició i viure com un home, ja que

Helena i Muriel van nàixer a finals de la dècada del 1970.

Durant la seua infància es començaven a veure més transsexuals a la televisió o al cinema, però continuava haventhi una gran falta d’informació.

Helena mai no es va considerar una persona en un cos equivocat, com sovint es diu de les persones transsexuals.

Ella se sentia fora de lloc amb altres xiquets, “ells eren molt primitius”, i l’atreia el rol social de les dones, el seu cos i la forma com es relacionen entre elles. En cap moment sentí la necessitat de viure com una dona fins a l’edat adulta: això en alguns aspectes li va fer més fàcil la joventut. També l’ajudà el fet de ser lesbiana, ja que la societat veia bé que un home estigués amb dones, i quan alguna vegada es pogué sentir atreta per un home s’ho ocultava a ella mateixa: “se suposava que ser gai era roín”. Dugué a terme la seua transició molts anys després, i actualment és una funcionària perfectament acceptada com a dona en tots els aspectes i que té el suport de la seua família, els seus amics i els seus companys.

fulllambda

7

Muriel es va trobar en una situació similar, amb una falta completa d’informació. “No hi havia informació, i quan veia alguna dona trans només dir ‘ostres’.” Ella tampoc no tenia massa clar que era una dona amb un cos equivocat.

Se sentia estranya i fora de lloc representant el rol social d’home, tot i que no fou fins molts anys després quan va comprendre completament el que era: “Exactament no m’adonava del que era, però cada nit desitjava ser xica.”

Respecte a la seua sexualitat, ella ho tingué ben clar: “A mi m’encanten els homes, però des de sempre, encara que cal tindre una ment oberta.” Luisa i Helena somriuen amb aprovació davant d’aquest comentari: actualment encara hi ha molta gent, fins i tot en el nostre col·lectiu, que no entén que una dona transsexual puga ser lesbiana.

Finalment hi ha Luna, un cas distint perquè ha viscut en les dues darreres dècades, quan ja hi ha més informació i les persones transsexuals ens hem fet visibles en pràcticament tots els nivells socials. “Jo ho vaig notar als dotze anys més o menys. El meu cos tenia una figura andrògina. Amb informació i quan comences a conéixer xiques trans, ja es pot dir que comences la transició. Als 18 vaig poder començar a hormonar-me.” Ella ho tingué més fàcil en aquest aspecte, la informació i el seu propi coratge van fer també que la seua família li donara suport en tot moment. Però s’hagué d’enfrontar amb la no-acceptació a escola, quan estava en la fase andrògina. “Mai vaig tractar d’amagar la meua condició. Però vaig tindre problemes a escola”. Més tard, quan ja començà l’hormonació, el seu aspecte netament femení i la seua confiança en ella mateixa van fer que deixaren de molestar-la. En l’actualitat és una jove alegre i bonica que treballa com a professional de la imatge personal i la bellesa.

Com veiem en el cas de Luna, el fet de saber-ho la seua família i que l’ajudaren ha sigut molt important. La família és bàsica en aquestes edats en què la persona en depén completament: probablement aquest és el factor diferencial entre la història de Vanessa, a qui, com ella mateixa

8

fulllambda

comenta, “sempre m’han dit pel meu nom femení”, i la de Luisa, que sabia que mai no seria acceptada per son pare: “Ell encara no ho sap; imagina’t!, perquè si se n’haguera assabentat abans m’haguera llançat per la finestra! Això va ser el que em va parar en el meu progrés durant la joventut.” Per sort, la resta de la seua família actualment està al seu costat, incloent-ne la part més important: les seues dues filles, que tant se l’estimen. La família d’Helena es quedà sorpresa inicialment, però després ho entengueren molt bé: “meravellosament”. Fins i tot se n’alegraren, ja que ara la veien a ella més feliç. La de Luna n’està molt orgullosa; com ella mateixa diu: “Visc molt bé, estupendament.”

Muriel és la que té actualment la part més dura en aquest aspecte: la seua família comença ara a saber la realitat de la seua filla. I probablement allò que més els espanta és la falta d’informació: ells creuen que ser transsexual pot ser una porta a la droga o a la prostitució, però actualment no és així i sé que Muriel els farà veure que fa allò que ella desitja: el millor que una persona pot fer.

Foto de família del Grup d’Identi I parlant del que una persona pot fer, canviarien alguna cosa del que han fet? Luna ho té clar: no canviaria res del que ha fet, tot el que ha viscut ha conformat la seua experiència de vida, tant allò bo com allò roín, i tornaria a fer el mateix. “Lluitant amb la meua família, educant, plorant...”

Helena i Luisa preferirien haver començat abans el seu canvi, però com Helena diu, aquest és el camí que li tocava recórrer i n’està orgullosa; fins i tot ella opina que la seua

part masculina, el fet de tenir una història com a home, la complementa i la fa millor persona. Luisa també està orgullosa del que ha fet, però de tota manera canviaria algunes coses.

Vanessa, en canvi, té ben clar que canviaria una única cosa, i és la vida tan esbojarrada que ha portat i el fet d’haver hagut de dedicar-se a la prostitució: “Un cos humà és un temple, jo personalment no aconselle la prostitució a ningú.” És clar que si Vanessa haguera viscut la joventut en aquesta època la seua vida seria ben diferent; hauria tingut molta ajuda, per part de la seua família, de les associacions i dels professionals de la salut.

Podria haver cursat els estudis que desitjara, treballar en allò que volguera. I això ho té encara més clar Muriel: ella pertany a un moment intermedi, si haguera sabut tot el que ara sap fa deu anys les coses haurien itat de Gènere i Transsexualitat de Lambda. sigut molt distintes, i per això ella desitjaria poder canviar els deu últims anys de la seua vida. Només una mica d’informació en el moment adient i la seua vida seria totalment distinta. Però ella també té sort, ja que durà a terme la seua transició en una societat en què amb esforç –amb més esforç que una dona no transsexual, això sí– aconseguirà tot allò que desitja.

sexual, la societat és més oberta, els professionals estan més ben preparats, hi ha molta informació a l’abast de les persones jóvens que hui decideixen fer aquest pas tant important a la vida com és reafirmar-te en allò que realment ets encara que la societat i el teu cos mateix et diguen el contrari. “És clar que seria molt més fàcil haver sigut dona des del principi.” Totes riuen: és cert, però això no vol dir que entenguen el fet de ser transsexual com una cosa roïna, una malaltia o una vergonya. Ans al contrari: n’estan orgulloses, del que són i del que han fet. “Em tocava viure açò i cal acceptar-ho”, diu Helena. “Si tens vergonya de tu mateixa no pots viure i seguir endavant”, ens comenta Luna.

Viure la transsexualitat es dolorós i no és fàcil, més encara en els primers moments de la transició, però això mateix fa que elles se senten com a triomfadores per damunt dels reptes que els ha posat la vida. Ja en poden estar ben orgulloses!

En conclusió, la vida d’una persona transsexual es veu molt influenciada per la seua infància i la seua joventut.

En aquesta època és molt important que la persona tinga accés a la informació que li cal sobre què és la transsexualitat, que no la veja com una cosa estranya i roïna, sinó com un fet natural, com un tret més de la vida que et pot tocar viure, com el fet de ser ros o bru, o més o menys alt. És important que la família comprenga el que li passa a aquesta persona i sàpia tractar-la i fer-li costat. I que la societat en general els accepte com uns més, sense cap distinció, amb respecte.

I perquè tot això siga possible cal, entre altres coses, que les persones transsexuals siguen ben visibles, que informen i eduquen la societat sobre la seua realitat i es mostren com són: persones normals i corrents, tan valuoses com qualsevol altra. Això és el que fan aquestes cinc dones cada dia, i especialment cada dijous en el Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat del Col·lectiu Lambda de València. Sort, companyes.

En això totes hi estan d’acord, hui dia és més fàcil ser trans-

fulllambda

9

Per una trans-formació integral Martín BeRenguer: ÀREA JURÍDICA DE LA FELGTB

Com ja és sabut, des de la FELGTB ens hem marcat l’any 2010 com l’Any per a Trans-formar: l’any per a posar damunt la taula els drets de les persones trans. En realitat, és la continuació i el principi d’un treball dur, sovint obscur, encaminat a fer els poders públics conscients que l’obligació que els marca la Constitució espanyola del 1978 de “promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguen reals i efectives” i “remoure els obstacles que n’impedisquen o en dificulten la plenitud” s’estén també a les dones i els hòmens trans.

I és que ser trans és una circumstància personal que, al capdavall, afecta tota la vida de la persona: durant la infància i l’adolescència, la preocupació pels canvis físics de la pubertat i la inadequació als estereotips de gènere provoquen que hi haja un risc important d’aïllament social, que pot portar a l’abandó dels estudis i a la subocupació. D’altra banda, la condició de trans –en particular, quan l’aspecte físic o la documentació, o les dues coses, la deixen en evidència– pot donar lloc a problemes laborals, tant per a l’ingrés en el mercat de treball com per a conservar un lloc ja aconseguit, ja que sovint, amb l’excusa de la imatge corporativa, o bé directament no es contracta les persones trans, o bé se les sotmet a pràctiques abusives (acomiadaments encoberts, trasllats a llocs sense funcions efectives o sense contacte amb el públic, assetjament psicològic o mobbing, etc.). I tot això sense oblidar l’atenció sanitària, no solament quant al tractament encaminat a l’adquisició de caràcters sexuals –el manteniment dels quals és per a tota la vida–, sinó també pel que fa a l’atenció a problemes de salut que en principi són compartits amb la resta de la població, però que poden veure’s agreujats pels tractaments hormonals o quirúrgics (com ara diabetis, hipertensió, hipercolesterèmia…).

De fet, convé recordar que ja des de setembre de 1989 el Parlament Europeu no solament va reconéixer el dret de tothom a establir els detalls de la seua identitat com a ésser humà, sinó que va instar els estats membres de la Unió Europea a, entre altres mesures, incloure l’atenció sanitària a les persones trans en la Seguretat Social, concedir prestacions socials als membres d’aquest col·lectiu que hagueren perdut la faena o l’habitatge amb motiu de la seua condició, crear consultoris per a transsexuals, donar protecció financera a les organitzacions d’autoajuda, adoptar mesures especials per a afavorir el treball dels i les transsexuals i reconéixer el dret al canvi del nom o de la inscripció de sexe en la partida de naixement i el document d’identitat.

Des d’aquest punt de vista, els col·lectius LGTB considerem que la figura més adequada per a donar cobertura i seguretat jurídica a les persones trans és la de la llei integral: és a dir, una llei que regule la identitat de gènere com a tal i les implicacions que té en els camps de la salut, l’ocupació, la

10

fulllambda

documentació oficial de la persona, la lluita contra la transfòbia o el respecte a la diversitat en el sistema educatiu. Ara bé, com que a Espanya l’actual repartiment de competències entre l’estat i les comunitats autònomes no permet fer una única llei per a tot el territori espanyol amb tot el contingut que caldria que aquesta tinguera, la FELGTB s’ha vist obligada a treballar per un sistema dual, amb una llei de 2007 relativa als registres civils (que en la pràctica es materialitza en el fet de poder canviar el DNI sense passar pel quiròfan, la qual cosa ja és un avanç important), complementada amb una sèrie de lleis autonòmiques que des d’una perspectiva integral –de fet, cadascuna part del model general que hem elaborat– i multidisciplinària abasten unitàriament els aspectes següents, continguts també en el programa d’objectius de l’Any per a Trans-formar: SALUT Inclusió del tractament sanitari integral de la persona transsexual, inclosos els menors, en el servei autonòmic de salut. Creació d’unitats de referència a nivell regional. Elaboració de guies clíniques i protocols d’atenció, sense que es puga deixar d’atendre algú pel fet de ser gai, lesbiana o bisexual. Dret dels professionals a rebre formació específica de qualitat en matèria de transsexualitat, i també dret de les persones transsexuals a ser ateses per professionals amb experiència suficient i demostrada en la matèria.

TREBALL Les administracions han d’elaborar les polítiques i mesures actives adequades per a afavorir la contractació i l’ocupació estable i de qualitat de les persones transsexuals, especialment d’aquelles que es troben en situació o risc d’exclusió social EDUCACIÓ Inclusió en els mètodes, currículums i recursos educatius de la diversitat d’identitats de gènere. Programes de capacitació i sensibilització –per exemple, mitjançant xarrades– dirigits a docents i estudiants.

LLUITA CONTRA LA TRANSFÒBIA Campanyes de sensibilització dirigides al públic general i en particular a funcionaris, programes de suport social, serveis d’assessorament i suport a les persones transsexuals i als seus familiars... Aquests serveis els podran prestar, mitjançant convenis de col·laboració, aquelles organitzacions que promouen i protegeixen els drets humans de les persones transsexuals, i especialment les associacions d’aquestes. És important destacar que aquest model de llei integral, en el qual ja es treballa actualment al País Valencià, no es refereix solament a les persones transsexuals stricto sensu, sinó a les persones trans en general; és més, la fórmula –ja encarnada en llei en el cas de Navarra, on està en vigor des del passat 28 de febrer– s’aplicaria a residents a la comunitat autònoma (i, si s’escau, a emigrants) tant majors com menors d’edat, tant espanyols com estrangers (cal recordar que la llei estatal del 2007 –la dels registres civils– només s’aplica a espanyols majors d’edat), hagen canviat o no la seua inscripció registral.

En suma, es tracta no solament de lluitar contra la transfòbia social, sinó d’aconseguir que la plena integració en la societat de les dones i els hòmens transsexuals, en igualtat de condicions amb la resta dels ciutadans en els àmbits laboral, sanitari o educatiu, entre d’altres, siga una realitat per la qual treballen les administracions i els poders públics, com déiem al principi. No demanem anar al capdavant del tren, ni en primera classe: allò que demanem és deixar de tenir assignat automàticament el vagó de cua, quan no se’ns deixa simplement a terra.

Hòmens sense decor Nemo (blogdenemo.blogspot.com)

“Cada any que passa la degradació indumentària dels nostres compatriotes va a més, bojament, i en la present temporada he observat una proliferació abominable de pantalons curts a la meua ciutat (…) que m’indueix

tenir alguna cosa a veure amb l’homofòbia el fet que a un home (suposadament) heterosexual el disguste veure altres hòmens en xancletes (o en pantaló curt, em permet afegir), però no li provoque idèntica repulsió veure

“El decor, ho direm de passada, no afecta la moralitat ni el ‘pecat’ o succedanis, i té menys a veure amb la ‘decència’ que amb l’estimació pròpia.” a defugir els comerços i els carrers.”

Això anotava l’escriptor Javier Marías el 1997, i 13 anys després la invasió estiuenca de les ciutats de l’Estat espanyol per aquells que Marías denominava, ja des del mateix títol del seu article, “Mastuerzos en pantalón corto” continua imparable. Per al disgust de l’autor, imagine; o pot ser que amb el temps s’hi haja anat acostumant i ja no trobe aquesta invasió tan intolerable, aneu a saber.

Quan vaig llegir aquell text l’any 97, em va cridar l’atenció que a l’escriptor només li repugnaren els pantalons curts quan aquests cobrien –o més aviat descobrien, que ací, és clar, està la cosa– unes cames masculines. No era només que tots els escenaris “de malson” que evocava a Marías la contemplació dels pantalons curts (des d’“un gimnàs atapeït, ple de suor i pudent” fins a “una desfilada de les joventuts hitlerianes”) resultaren estar habitats exclusivament per “mascles de qualsevol edat i condició”; és que el mateix autor arribava a proclamar la màxima següent: “no sé jo què deuen tindre els pantalons curts en els hòmens que ens brutalitzen infal·liblement”. Llàstima que Marías es quedara ací i no intentara indagar més enllà d’aquest “no sé jo què deuen tindre”, perquè em fa l’efecte que si ho haguera fet hauria pogut descobrir coses interessants.

L’article en qüestió (recollit en el volum Seré amado cuando falte) em va vindre al cap el mes passat en llegir, en el web de Dosmanzanas, el comentari d’un lector (suposadament) hetero que afirmava que veure dos xics besant-se li causava “repulsió”, i ho explicava així: “Jo no em considere homòfob, ja que si són xiques les que es besen, no em fa gens de repulsió.

De fet, sentiria la mateixa repulsió veient besar-se dos homosexuals que dos hòmens que no ho foren. Tampoc no m’agrada veure els tios pels carrers de Madrid amb xancletes de piscina.

Si són xiques, queda fins i tot bonic. És això ser homòfob? Potser ho sóc.”

Suggeridora pregunta la que formulava l’autor d’aquest comentari: pot

dones abillades amb la mateixa indumentària? Intentem-hi una resposta.

Per a Marías, la repugnància que li causava la visió dels panxells masculins tenia a veure amb el “sentit del decor”, un sentit que aparentment s’estava perdent ja el 1997 entre la població viril d’Espanya: “Fa no molt de temps l’espanyol es distingia de molts guiris que ens visitaven pel seu fort sentit del ridícul, o millor del decor. El decor, ho direm de passada, no afecta la moralitat ni el ‘pecat’ o succedanis, i té menys a veure amb la ‘decència’ que amb l’estimació pròpia.” Té raó Marías? El decor no té res a veure, com ens assegura, amb la moralitat?

Anem a pams. El diccionari recull unes quantes definicions de decor; d’aquestes, la que més il·lustrativa em sembla és la següent: “Correcció, elevació, en les maneres, en el capteniment d’algú, que correspon a la seua condició social”. Podem arribar, doncs, a la conclusió que el decor, aplicat a l’ús de peces de vestir que cobrisquen o descobrisquen peus i cames, consistiria a adequar el propi comportament a una norma social que seria distinta per als

“...el masclisme tradicional, només considerava l’home com a possible subjecte desitjant; per a la dona, resultava antinatural, o almenys immoral, ser cap altra cosa que objecte del desig masculí.” hòmens i les dones: en el cas de les segones, no hi hauria cap problema a usar roba o calçat que deixaren al descobert aquestes parts de la seua anatomia (fins i tot hom les animaria a fer-ho?); en el cas dels hòmens, el decor manaria que es taparen.

Arribats a aquest punt, podem preguntar-nos per quina raó aquesta norma social (vigent quasi sense excepcions fins no fa gaire, i avui en decadència)

és diferent en el cas dels hòmens i en el de les dones. La meua hipòtesi és que l’arrel de la norma, l’explicació última, està en el masclisme tradicional de la nostra societat, només considerava l’home com a possible subjecte desitjant; per a la dona, resultava antinatural, o almenys immoral, ser cap altra cosa que objecte del desig masculí.

D’ací que a la dona li estiguera permès descobrir-se en públic –per atraure la mirada i el desig virils–, mentre que a l’home això li estava vedat; perquè, si només els hòmens podien desitjar, era obvi que l’home que descobria el seu cos –com una dona– no podia pretendre cap altra cosa que despertar el desig d’un altre mascle: i ací és on intervindria, per a estigmatitzar el (presumpte) marica, la no menys tradicional homofòbia de la nostra cultura.

Aquesta mateixa argumentació serviria per a explicar per què fins fa relativament pocs anys els hòmens a penes portaven arracades, collars o polseres (avui els usen en abundància, sobretot els jóvens), o no s’atrevien a utilitzar productes cosmètics. Tabús que avui van caient, com el del pantaló curt o el de les xancletes. Per tot això, no em sembla fora de lloc l’analogia que establia l’autor del comentari publicat en Dosmanzanas entre veure un home en xancletes i veure dos xics besant-se: els peus (nus) dels hòmens, com la sexualitat i l’afectivitat entre aquests, eren fins fa poc realitats confinades per prejudicis de base masclista i homòfoba a l’àmbit privat que avui, en canvi, s’atreveixen a eixir a l’espai públic.

Al cap i a la fi, Marías concloïa el seu text del 1997 amb l’advertiment que “de la mateixa manera que les indumentàries ‘d’interior’ o ‘privades’ pul· lulen ja desinhibides pels carrers, així prompte hi veurem també activitats de la mateixa índole.” No crec que l’escriptor pensara en escriure això en les mostres d’afecte i desig entre hòmens, però la veritat és que aquestes constitueixen un bon exemple d’activitat quasi absolutament privada fins fa uns anys que en l’actualitat comença ja a pul·lular desinhibidament pels carrers de les nostres ciutats, per a la consternació d’alguns que –només caldria– no es consideren en absolut homòfobs. Potser podran arribar a consolar-se amb el pensament que haver de veure pel carrer certes coses que els disgusten és el preu que han de pagar per la seua pròpia llibertat: perquè el fet que altres siguen lliures per a actuar segons les seues pròpies preferències els permet a ells actuar també d’acord amb les seues, és a dir, els fa lliures també a ells. fulllambda

11

JORDI SANTAMARIA

Llums i ombres de la maternitat subrogada El procés de subrogació Enrique Flores Martínez i Yolanda Dema Pérez (advocats de Defengay SLP)

Sense entrar en consideracions legals o ètiques, podríem dir que la gestació per substitució o maternitat subrogada es defineix com la pràctica per la qual una dona accepta portar al seu ventre embrions i gestarlos per encàrrec d’una altra persona o parella, amb el compromís d’entregar, una vegada conclosa la gestació, el nadó o nadons al comitent o comitents, renunciant ella a la filiació a la que poguera tindre dret sobre la progènie gestada. Es tracta, per tant, d’un procediment associat a tècniques de reproducció assistida, en què la maternitat psicològica o volitiva queda dissociada del fet de la gestació. Se’n poden donar diversos casos: que la gestant aporte el seu material reproductor, o bé que els gàmets provinguen dels comitents, o de donants coneguts o anònims. La dona gestant pot actuar per motius altruistes o bé cobrar una compensació econòmica pel servei, mentre que les raons que duen els comitents a acudir a aquesta tècnica poden ser variades: dones (soles o amb parella) amb impossibilitat fisiològica de quedar gestants o amb riscos per a la seua salut o la del fetus, hòmens sols (heterosexuals o homosexuals) o parelles d’hòmens homosexuals.

Actualment qualsevol de les possibilitats esmentades anteriorment està prohibida a l’Estat espanyol, però no en altres indrets del món. Per tant, moltes persones homosexuals, en solitari o en parella, demanen hui aquestes tècniques en altres països per tal de tenir fills, i s’ha encetat un debat ètic i jurídic sense precedents que haurà de donar resposta a una realitat que ja es troba entre nosaltres.

La maternitat subrogada o per substitució és un tema que ara mateix va en boca de tothom, però que s’ha debatut en el dret espanyol des de la dècada del 1980. Cal dir que és il·legal a tot Europa i també a la resta del món llevat de Rússia, els EUA (on es troba completament regulada) i l’Índia (que només hi té una sèrie de recomanacions). La maternitat subrogada encoberta sempre ha existit i el que es pretén és regularitzar-la. A Espanya cal citar l’informe de la comissió parlamentària d’estudi sobre fertilització extracorpòria el 1984. amb la creació d’una comissió especial. Han passat gairebé 30 anys d’allò i ens trobem en la mateixa situació del principi: les tesis innovadores no han prosperat i la realitat social supera la jurídica.

La realitat és que centenars de dones i hòmens, en parella o no, opten hui per la maternitat subrogada, en molts casos sense conéixer els detalls referits als països on la duen a terme i ignorant els problemes legals que els cal resoldre.

L’homofòbia arriba fins al punt que a la majoria d’ambaixades, si hi acudeix una parella heterosexual amb la intenció d’inscriure-hi el fill o la filla, com que poden inscriure la dona com a mare, es fa l’ull gros; però si és un home solter o una parella o un matrimoni d’hòmens homosexuals, se’ls denega la inscripció automàticament, perquè no hi ha mare. La llei és igual per a tothom, però òbviament no ho és per als homosexuals. Els passos que cal seguir per a una maternitat subrogada són: 1. Assessorament legal per experts en la matèria.

2. Tria de l’agència per demanar-hi un/a donant d’esperma o d’òvuls, si cal, i una mare subrogada.

3. Novament, assessorament legal per a portar el nadó o nadons amb èxit a Espanya i, posteriorment, enregistrar-los-hi.

Jueves 2x1 hasta las 24 horas

12

fulllambda

Els costos econòmics varien substancialment depenent del país que es trie. A l’Índia pot costar entre 15.000 i 30.000, comptant que la taxa d’avortaments hi és altíssima i que tots els cicles que es tornen a intentar cal pagar-los. Rússia la trien sobretot els heterosexuals, i el preu hi està al voltant dels 50.000 euros, encara que hi ha molta distància i foscor. Al Regne Unit només és viable per a nacionals i subrogada per familiars.

Als EUA la maternitat subrogada està perfectament dissenyada i implantada des del finals de la dècada dels setanta. És l’únic país on, cap al sisé mes d’embaràs, es fa un judici de família, en què la mare subrogada i, si s’escau, el marit d’aquesta, renuncien al bebé, ja que no és genèticament seu, i s’inscriu la criatura per ordre judicial a nom dels pares o el pare espanyols.

Hi ha una seguretat absoluta en la contractació, els hospitals i les tècniques, però és més car que als altres llocs, ja que costa entre els 90.000 i 120.000 euros.

A tot això, amb independència del país triat, cal sumar com a mínim dos viatges i estades tant per a la subscripció del contracte i la transferència com per a la recollida, més les despeses d’advocats a Espanya.

Actualment, i arran de l’enrenou judicial causat pel cas de la parella valenciana, a qui ha demandat la Fiscalia General junt amb la Direcció General de Registres i Notariat, i que per primera vegada havia inscrit el naixement de bessons a nom d’un matrimoni homosexual, ens trobem davant d’un judici en la jurisdicció civil que encara no s’ha produït, i amb resultats difícils de preveure.

El reglament del Registre Civil disposa que el document autèntic estranger amb força a Espanya d’acord amb els tractats internacionals és un títol vàlid per a practicar la inscripció en el Registre Civil del fet de què dóna fe. Entenem que la inscripció en el Registre Civil del naixement i la filiació dels bessons nascuts a Califòrnia no vulnera l’ordre públic internacional espanyol, ja que en el nostre dret es permet la filiació a favor de dues dones, per la qual cosa resulta discriminatori que no es permeta igualment la inscripció a favor de dos hòmens.

fulllambda

13

Durant l’últim any hem pogut observar la clara discriminació i el calvari jurídic i administratiu a què es veuen sotmeses les parelles gais que intenten inscriure la seua descendència als consolats espanyols.

Mentrestant, no hi ha hagut cap entrebanc quan s’ha volgut registrar la descendència provinent de subrogació a nom d’un matrimoni heterosexual, ja que es pressuposa, sense comprovar-ho, que és la dona la qui ha fet la gestació de l’infant. Per tant, hi ha una discriminació de facto que pateixen els matrimonis d’hòmens homosexuals quan volen enregistrar el naixement i la filiació conjunta dels seus descendents nascuts a l’estranger. Aquestes discriminacions són una retallada en els drets civils dels homosexuals i dels seus fills, ja que només se’ls dóna en aquest moment l’opció d’un únic progenitor legal, cosa que tindria nefastes conseqüències per al menor en cas de defunció sobtada d’aquest progenitor, i fins i tot es nega als xiquets la nacionalitat espanyola. Hem de recordar que l’Estat espanyol és signatari de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants, que estableix que en tota decisió tant administrativa com judicial cal atendre els drets del menor per damunt de qualsevol altra cosa.

Els valents matrimonis homosexuals que han començat a demanar l’enregistrament dels seus fills i la filiació a nom dels dos membres del matrimoni als consolats de Los Angeles, San Francisco, Chica-

14

fulllambda

go, Bombai o Nova Delhi han obtingut la denegació com a resposta, i en tots els casos han recorregut contra aquesta denegació, però, malgrat el llarg temps que ha transcorregut (la primera família va posar el recurs el 5 de maig de 2009) cap d’aquests recursos no ha sigut resolt encara per la Direcció General de Registres i Notaria. De fet, en el cas d’algunes d’aquestes famílies, les respectives subdelegacions del Govern han començat a expedir el Número d’Identificació d’Estrangers -NIE- als infants, és a dir, se’ls considera estrangers residents a Espanya. Depenent de la província, en l’Institut de la Seguretat Social -INSS- accepta els permisos de maternitat/paternitat, i en unes altres no. En aquest moment hi ha constància de més de quinze xiquets i xiquetes en aquesta situació. El problema és especialment cruel en el cas de l’Índia, Rússia i Ucraïna, països que, per la seua legislació, consideren aquests xiquets com a fills d’estrangers i no els concedeixen la nacionalitat local; per tant, els infants, en ser també rebutjats per Espanya, queden com apàtrides.

Hi ha constància d’un cas en què el consolat espanyol a Bombai va concedir a l’infant, almenys, un salconduit perquè poguera eixir de l’Índia i viatjar a Espanya, però en tots els altres casos fins i tot això se’ls ha denegat. Aquesta situació ha provocat que els xiquets queden bloquejats en països com l’Índia o Rússia amb la condició d’apàtrides.

Crònica d’un somni PARES DE BESSONS Ens diuen gais, que vol dir ‘alegres’, perquè se suposa que sempre estem alegres ja que no tenim responsabilitats ni preocupacions: com que no podem formar una família, podem dedicar-nos a gaudir de la vida al màxim.

Però això no ho hem triat nosaltres: la biologia, en primera instància, i la societat, assumint-ho com a veritat irrefutable, són els qui ho han fet. Nosaltres sempre vam voler ser pares. I sempre vam saber que havíem nascut homosexuals, però no entenem que això ens impedisca ser pares. Pensem que ho posa difícil, com tantes altres coses que hem de superar, i aquesta n’és una més.

Després de deu anys junts, el 2005 la societat ens va acceptar com a matrimoni però, a pesar del discurs oficial, el mateix reconeixement de la nostra relació ens marcava i ens impedia adoptar, tant nacionalment com internacionalment. Vam tornar a la biologia: som fèrtils, només necessitem que algú ens ajude amb les nostres mancances, igual que nosaltres fem com a donants de semen amb altres persones. Voldríem poder fer-ho nosaltres mateixos però, hui dia, algú ha de gestar els nostres fills. Gestar-los per substitució, o per subrogació.

Igual que un malalt busca la cura on siga, i viatja on siga, coste el que coste, així ho vam fer nosaltres. Vam buscar on ens permetien fer realitat el nostre somni, quasi a l’altra banda del món. Conferències a altes hores de la matinada, hores incòmodes d’avió, controls governamentals, entrevistes, trobar una persona que ens vulguera ajudar, proves mèdiques, intents infructuosos d’aconseguir embrions… moltes vegades desesperança, de vegades conflictes de parella per l’estrés acumulat… i tornar a començar. I més vols, i més proves, i més esforç i tenacitat.

I un dia succeeix allò que es trobava en els nostres somnis: un test d’embaràs positiu. I aquest dia plores i cantes i rius. I se t’oblida tot el que ha passat. Llavors comences una cosa nova: por i temor.

Por que alguna cosa s’espatle en algun instant. Temor al que puga ocórrer. I comences a deixar de pensar en tu mateix, i pregues pel benestar d’aquest fill que ja estimes encara que no l’hages vist.

I llavors et diuen que no és un fill, que en són dos. I tens encara més por. Però ja no plores: réiem sense saber de què. Teníem por fins i tot de poder ser tan feliços.

Una nit, quan tots els veïns dormien, vam assistir per Internet a la primera ecografia dels nostres fills. I després de veure’ls, ens vam abraçar més units que mai. Ja no vam poder dormir aquella nit.

Però l’endemà, en la faena, a pesar de les ulleres i els badalls, no paràvem de somriure.

Quan ho vam dir a les nostres mares, van ser elles les que van plorar. Encara que després també somreien. Per aquella mateixa època ens vam assabentar que, si es complia el nostre somni de formar una família, probablement el nostre país no ho admetria. I vam començar a buscar ajuda.

En pujar a l’avió a Manises sents que el cor et batega a la gola, però no sents els peus tocar terra. Els dies previs al naixement a Califòrnia són encara més tensos, ja que has de preparar-ho tot en un lloc estrany. Vam acompanyar la nostra gestant en tot. I així, eixint un dia dels últims controls, quan caminava entre els dos a l’eixida de l’hospital, va trencar aigües. Immediatament hi vam tornar a entrar. I aquella mateixa vesprada vam conéixer els nostres fills. I encara que sone estúpid, et costa creure-t’ho, per això no deixàvem de mirar-los. No et canses de fer-ho. I quan els dónes el primer biberó, i mentre el xuplen et miren als ulls, sents que són una part teua, i els dónes les gràcies per haver vingut. No tornes a tindre temps lliure ni descans. De vegades, ni pots dormir. Arribes a pensar que t’afones de cansament. Però quan els mires i et miren, t’estiren dels braços i et lleven quasi tot el cansament. A més, els problemes polítics i judicials per a poder registrar-los causen que encara tingues menys temps. Però vols que els reconeguen com a teus, no per tu, perquè tu ja els tens i en gaudeixes, sinó per ells, perquè llavors tens por de morir-te i deixar-los sols i desprotegits.

I vols que tinguen els mateixos drets que qualsevol altre xiquet.

Llavors descobreixes que com a gai pots ignorar alguns dels menyspreus que t’ha fet la societat en el passat, però com a pare no en pots acceptar ni un contra els teus fills. Ets un pare com qualsevol altre, sense que importe la teua sexualitat.

Si tornàrem a viure la vida intentaríem ser pares més jóvens; si en aquesta altra vida tinguérem més diners, tindríem més fills encara.

De vegades ens preguntem com vivíem abans sense ells. Ja no podríem fer-ho. No ho recordem, com tampoc tots els problemes que vam haver de superar fins a tindre’ls. Igual que el cansament, fan que el passat s’esborre, i només penses en el futur: en tot el que vols ensenyar-los, en tot el que vols dir-los, en tot el que vols oferir-los, que algun dia els parlaràs de la dona generosa que ens va permetre tindre’ls, dels grans amics que hem fet lluitant pels seus drets, dels altres que hem conegut que pensen i senten com nosaltres. I que vols fer-los molt feliços, perquè ells han fet els seus pares molt feliços, i potser no som els millors pares del món, però volem ser els millors pares que puguem ser. Tot per ells. I potser ja no som tan gais, però volem ser millors persones sense renunciar a ser homosexuals. I no sols per ells.

fulllambda

15

Fuck You! MARY K. DEL CARME Bufant ciris. Així he estat les últimes setmanes, prolífiques en aniversaris. No confondre prolífiques amb profilàctiques, encara que hem d’estar sempre preparades i dur bon material de prevenció a la butxaca (ja sabeu: que si preservatius, que si lubricant, que si barreres de làtex...), que amb el bon temps (i menys roba) el lligue pot aparéixer per qualsevol lloc. Quan arriba el bon temps, i mira que una sempre està disposada a tot, sempre pense en eixa refrescant aigua de València, la millor de la ciutat, que puc tastar al Café de la Seu. Precisament vaig aprofitar la preestrena de l’últim capítol de la série Lo Que Surja per passar-me per allà i deixar-me portar pels meus desitjos. Precisament aquest capítol parlava de la prevenció, del VIH, de la prova ràpida... d’eixes coses que de vegades no parlem massa però que tant ens interessen. Enhorabona a tot l’equip! No em vaig quedar jo del tot contenta, i això que ja anava per la tercera gerra, i me’n vaig anar a calmar el desig que encara em recorria al cos al Nunca, on sempre una troba el que busca. Però xica... encara sense estar servida del tot, una que quan arriba la primavera mai en té prou, vaig esperar ansiosa el següent cap de setmana, que prometia. El Mos d’Eva es vestia de gala per a rebre les Heidis –l’equip de futbol de xiques de Lambda, que han complit sis anys. Entre tant de toc a la pilota i algun regateig era impossible no sucumbir a tot el rotllo bollo que es respirava i que tant de temps estava esperant. Aquest va continuar, estava jo més eixida que la punta d’un paraigua, a Deseo54, on la preparty del Circuit ens va dur els cossos més escandalosos de la temporada.

Arribada la primavera se’m fan curts els caps de setmana. Afortunadament el rotllo transvestit ha tornat a estar de moda i ara, a més, en dies no oficials.

Dijous les becàries del Cross, divendres les madures al Q-Art i els diumenges a l’Oh Là Là. No hi ha temps per a descansar. Entre totes elles sempre alguna de les nostres preferides com La Prohibida, que últimament para molt per la nostra ciutat. Ella mateixa va ser, com no podia ser d’una altra manera, la madrina del quart aniversari del Bosque de Tallac, que acaba de tornar (quines ganes!) a la sala Mogambo. Sempre, això sí, passant pel Dakota o pel Botànic, per tal 16

fulllambda

de confraternitzar amb la massa ossa autòctona, que cada dia amplia més la seua família. Algunes males llengües diuen que és perquè algunes modernes, al fer-se grosses, s’han passat al món ós, però jo no m’ho acabe de creure... Uns quants anys més, vint, que es diu prompte, complia la setmana següent el Grup Jove de Lambda. Per tal de celebrar-ho organitzà una festa monumental que començà al SoandGo amb unes actuacions sorprenents i que acabà a Venial amb la música més “strong” de Binomio, tot un referent de la moguda madrilenya més forta. Sense temps per a la ressaca tenia una cita per Russafa.

Primer unes copes al Som com Som per tal d’agafar forces per al desé aniversari del GaydjTeam a l’Excuse me?, que venia replet d’actuacions, djs, performances i tot el que poguérem imaginar. Tot un festival que no podia acabar arribat el matí i que, efectivament, vaig continuar durant hores bufant encara més ciris, un només però com si en foren més de cent, a l’after referent de l’ambient, el Fetish.

Pujada d’ànim, i amb ganes de molt d’orgull, tenia dues cites ineludibles el següent cap de setmana. A l’ADN, Lola, amb els seus pares, celebrava el seu sisè aniversari. I allà tinguérem l’oportunitat de refregar el seu morro i de ballar els hits més desesperants.

La nit la vaig acabar amb caires reivindicatius, en la festa contra l’homofòbia i la transfòbia que Lambda i Samarucs havien organitzat a Deseo54. Perquè una, a banda d’arrossegada, és molt conscient que encara a bolleres, marietes, trans i bis ens persegueixen, condemnem i matem per tot arreu i que cal continuar reivindicant els nostres drets. Així que a pesar de la meua astènia primaveral jo estaré allà on calga, de dia i de nit, per a proclamar el meu orgull. Ara, que arriba juny, més que mai. Així que, com Dilaila Cardone ens recordà en la seua actuació amb la cançó de Lilly Allen en la festa contra l’homofòbia i la transfòbia, haurem de dir a eixa gentola que ens discrimina, a eixos homòfobs i trànsfobs que ens insulten i humilien... a eixos l’única cosa que podem dir-los és “Fuck you!”.

Ens veiem a l’Orgull!

10 anys de Festa orgullosa

Enguany un Terromoto Prohibit!

Com passa el temps. Fa ja deu anys que el Col·lectiu Lambda va decidir fer una festa de l’Orgull al carrer, un acte de visibilitat al cor de la ciutat de València. Molt ha plogut des d’aleshores. Els primers anys foren a la plaça Tavernes de la Valldigna fins que es canvià la ubicació a la plaça Viriat, tot un referent ja de l’orgull valencià. Pels escenaris han passat artistes per a tots els gustos: La Prohibida (una de les “culpables” de tota aquesta moguda), Lidya Peters, Vivian Caoba, Sandra Love, Luis Miguélez, Chico y Chica, Twelve Dolls, Alliolli Dansa, Magic Kachimba, Cristinita Percances,Ana Elena Pena, Rúdiguer, La Calaña del Tío Tom, Gore Gore Gays, Putón Verbenero & Gigi Dinamita, Carmen La Travesti, Missy Ariel... i els millor djs valencians i internacionals: Dioni Sánchez, Miss Yuls, Lontano, Steve, Los Padres de Lola, Mightykat, Oscar Liv, Luigi, Rafa Siles...

Per a celebrar un aniversari tan especial enguany i agrair a totes i tots la seua col·laboració se’ns presenta un cartell de luxe: la part artística la posaran La Terremoto de Alcorcón i La Prohibida i la música més variada Los Padres de Lola, Cinnamon i Steve.

L’esdeveniment de l’any a València serà dissabte 26 de juny a partir de les 21:30 hores a la Plaça Viriat, just després de la mani.

Totes i tots al carrer orgulloses del que som!

fulllambda fulllambda17

17

?

Batallant amb el sexe

?

Pregunta el que vulgues al sexòleg Vicent Bataller a través del correu full.lambda@lambdavalencia.org.

En cada número respondrà els teus dubtes.

Hola, Vicent, ns que van de Estic fart de veure pels xats els típics tiarro t’amollen és que cosa ra prime la mascle per la vida i que problema quin Però a”… plom e “sens algú en que busqu panyats acom anar nya tenen? Què passa, que els fa vergo mai diuen no que Fixa’t gai? és que d’algú a qui se li nota ls rossos, o una cabel els tinga no que algú en busqu que si molta o poca, dent partida, o que no faça botiges! No sé ada, abraç Una au! i tinc que a plom però jo tinc la Pere Blanes de poder expresPer descomptat, Pere, tothom ha de ser lliure l’homofòbia inés nt difere ia històr altra una és, com tal sar-se bisexuals, i com terioritzada pels hòmens gais i heterosexuals o ploma o una tinga home un que ent socialm està de mal vist en què vivim part femenina, ja que en el context masclista cap possibilitat sembla com si no hi haguera per als hòmens t, però, hi realita En es. mascl ser sense sar-se expres de poder es, i person com ha moltes masculinitats i feminitats, tantes es ritzad interio ines femen parts i lines tots tenim parts mascu i passa-ho feliç sigues que així ia, infànc nostra la de al llarg acceptació de bé. La resta és qüestió d’educació, respecte i social. itat plural la de i ls les diversitats sexua

Hola, doctor, Fa una bona temporada que isc amb una xicota amb la qual em duc molt bé però amb qui tinc un problema al llit: tenim diferents ritmes sexuals! A mi m’abelleix molt més que a ella practicar sexe però, a més, és que a mi m’agrada molt més fer-ho de nit i ella quan hi està disposada és de bon matí… i jo amb això sí que no puc: als matins sóc una marmota i no hi ha qui em desperte!

Com podem arribar a un acord? Moltes gràcies per la seua atenció.

Elena E. G.

Benvolguda Elena, tu mateixa et contestes: “tenim diferents ritmes sexuals”. Sí, això és el que us ocorre a vosaltres i a moltes altres parelles, que no coincideixen en els bioritmes, ni tampoc en els costums sexuals, les pràctiques, etc. Dius: “a mi m’agrada més fer-ho a la nit i a ella al matí” i em preguntes què podeu fer. Doncs, estimada Elena, és ben lògic: cedir i adaptar-nos a la nostra parella, és a dir, unes vegades hem de fer-ho a les nits i altres vegades als matins, i en altres ocasions a altres hores, ja que les relacions de parella s’han de negociar entre els dos components d’aquesta. Has de saber que estimar és sinònim de construir, lligar, compartir, desitjar i relacionar-se de manera equitativa i igualitària. De vegades, o al més sovint, és difícil compartir i conviure en parella, però en tot cas intentar-ho depèn de vosaltres dos. Besos i que us ho passeu d’allò més bé.

Estimat Vicent Bataller, Fa ja molts anys que vaig com ençar un debat amb el meu cos que trobe que durarà tota la vida… Mirar-nos, analitzar-nos, comprovar-nos és la manera que tenim moltes persones de viure la nost ra existència i de demostrar-nos cada dia que som un riu de sensacions més enllà del fet que tinguem un peni s, dos pits, tres braços o quatre caps. Als meus 47 anys he pogut comprovar com ens constreny la bellesa o, millor dit, els cànons: que t’identifiquen per la teua aparença externa és una forma de prejutjar una persona sense que ni tan sols òbriga la boca. La gent m’ha tract at de manera distinta depenent de si vestia seguint els rols suposadament masculins o els suposadament femenins. Fins i tot em miraven d’una manera distinta…

M’ha costat 30 anys aprendre a no fixar-me en les mirades impertinents, a ignorar les actituds intransigents i a defensar la meua identitat i el meu no-cos. Un bes.

Xènia

Benvolguda Xènia, les minories estad ístiques, en aquest cas la col·lectivitat trans, són desconegudes per la gran majoria de la societat. Els/les professionals que ens dediquem a les identitats transsexuals des de fa ja més d’una dècada no tenim tants prejudicis ni som tan transfòbic s com la majoria, però en la societat encara n’hi ha molts, de prejudicis. Una vegada més, el fet que les persones tingu en imatges preconcebudes de cànons de bellesa de dones i hòm ens fa que les persones que se n’ixen d’aquestes normes estig uen exposades als prejudicis, els fantasmes i les reaccions adverses de la majoria.

Jo et diria que passares del que pens en els altres de tu i que, per damunt de tot, sigues tu mate ixa, t’acceptes, t’estimes i construïsques la teua vida com a protagonista principal d’aquesta. Besos.

+ INFO: www.vicentbataller.com 18

fulllambda

EL POLÈMIC “BALTIC PRIDE”, EN VILNUS. El dissabte 8 de març es va realitzar a Vilnus -la capital lituana- el Baltic Pride, versió local del que per ací coneixem com les celebracions de l’Orgull lèsbic, gai, trans i bi. Lituània, des de fa un parell d’anys, és notícia en matèria de drets LGBT, especialment per la polèmica “llei de protecció de menors contra l’efecte perjudicial de la informació pública”, que pretén prohibir informar sobre qualsevol aspecte relacionat amb homosexualitat en l’àmbit de l’educació. Per això, els nostres corresponsals ens informen que la manifestació, encara que accidentada, ha suposat un esdeveniment històric. A dos dies de la celebració de l’activitat, un jutjat de Vilnus va decidir revocar el permís per a la desfilada al·ludint a “raons de seguretat”. Finalment una apel·lació va aconseguir l’autorització. Les imatges de l’esdeveniment impressionen, l’enorme desplegament policial per a “protegir” els manifestants de possibles agressions dóna compte de l’escàs suport popular que gaudeix la col·lectivitat LGTB a aquell país. A açò se li suma el fet que la quantitat de contramanifestants superava amb escreix els activistes, que van haver d’anar rodejats de cartells amb consignes ofensives que, per descomptat, tiraven mà a la recorreguda analogia entre homosexualitat i pedofília, que pareix estar tan de moda últimament. A pesar d’això la manifestació ha fet història: per primera vegada els col·lectius LGTB de l’àmbit internacional aconsegueixen instal·lar una celebració d’aquesta magnitud en un context tan advers com ho és l’actual societat lituana.

DE CONSELLS, PROVERBIS I ALTRES INSOLÈNCIES En aquests últims temps hem disfrutat d’abundants declaracions que faran història; grans frases destinades a il·luminar-nos amb la seua saviesa. Fa ja uns mesos, davant l’aprovació del matrimoni homosexual en diversos estats llatinoamericans, un bisbe a Mèxic assenyalava que aquestes iniciatives eren la causa dels terratrèmols i altres desastres naturals que últimament han afectat el planeta. En la mateixa línia, el cardenal Berttone, mà dreta del papa de Roma, va afirmar fa poc que l’homosexualitat i no el celibat, era la causa dels nombrosos casos d’abús sexual a menors pels que ara l’església catòlica ha de respondre. El panorama es completa quan Evo Morales, president de Bolívia, afirma que l’homosexualitat masculina a Europa és causada pel massiu consum de pollastre de corral, animal aparentment alimentat amb hormones femenines i revistes del cor. Una última ostentació de saviesa va a càrrec de l’arquebisbe de Porto Alegre (Brasil) qui ha afirmat el següent: “Sabem que l’adolescent és, de forma espontània, homosexual. Els xics juguen amb xics i les xiques juguen amb xiques. Si no se’ls dóna una orientació adequada, això es consolida”. Que algú vinga i ens ho explique!

BONES NOTÍCIES DES D’UGANDA Seguint amb les xicotetes victòries en relació als drets LGTB ens alegrem per Uganda. L’estat africà ens havia mantingut últimament en alerta amb la tramitació en el parlament d’una llei que promou una brutal persecució i càstig de la població homosexual. A Uganda les relacions homosexuals són ja considerades il·legals; no obstant això, aquesta llei pretén aplicar penes aberrants que inclouen la cadena perpètua i, en el cas de persones seropositives, es contempla fins i tot la pena de mort. La bona notícia és que un comité especial nomenat pel president del govern ha recomanat retirar el projecte de llei en considerar-lo anticonstitucional a més de “confús”. Això de la confusió ve perquè es veu que tendeix a “confondre” relació homosexual amb abús sexual, malentés tan inexplicable com oportunista. La persecució i violència contra la població LGTB a Uganda sens dubte està lluny de resoldre’s, però davant de l’inusitat nivell d’agressivitat d’aquesta proposta de llei no podem sinó considerar la recomanació de retirar-la com una bona notícia.

MITHLY, COMPLINT UN PAPER IMPORTANT Mithly significa homosexual. També vol dir “com jo”, i a més és el nom la primera revista homosexual en paper a tot el món àrab. La publicació està a càrrec del col·lectiu LGBT Kifkif del Marroc, que ha decidit invertir en aquesta iniciativa que, sens dubte, suposa un punt d’inflexió en la lluita per la igualtat de drets en el món àrab. Al Marroc les relacions homosexuals són il·legals i clar està que qualsevol

organització relacionada amb l’alliberament sexual té serioses dificultats per a operar i s’enfronta diàriament amb nivells d’homofobia i rebuig que per a nosaltres poden ser difícils d’imaginar.

Per això, la revista ha hagut de publicar-se de forma clandestina i la tirada en paper és, de fet, simbòlica (200 exemplars), ja que els activistes de KifKif són conscients de l’escassa viabilitat del format paper en un context com el marroquí. La publicació pot trobar-se també en format digital en www.mithly.net.

QÜESTIÓ DE PRINCIPIS? Roy Ashburn, senador republicà per l’Estat de Califòrnia, era fins fa poc conegut per la seua fèrria oposició a totes les iniciatives abocades a concedir igualtat de drets a la població LGTB. El 2005 Ashburn va votar en contra d’una llei de matrimoni homosexual per a l’estat de Califòrnia i, en un episodi més recent, es va oposar a la proposta de declarar el 22 de maig com “Dia de Harvey Milk” en honor a l’assassinat regidor nord-americà i activista pels drets LGTB. Fins ací no hi ha res de sorprenent, allò més curiós es produeix a partir del dia que Ashburn va declarar en una emissora de ràdio local: “Sí, sóc gai”.

La profunda incoherència entre “vida” i “obra” del senador resulta, a partir d’ahí, aclaparadora; no obstant això Ashburn ho explica com “una qüestió de principis”, afirmant que com a senador el seu treball és defendre els interessos dels seus electors i no els seus propis. Per descomptat, el que molta gent es pregunta és: per què el senador milita en un partit que no reconeix els seus drets civils? Però, com es pot suposar, eixa pregunta ha quedat sense resposta.

PARIR JA NO ÉS COSA (NOMÉS) DE DONES A propòsit de les activitats de l’orgull trans a les que ens acostem en aquests dies volem acostar-vos el desenllaç d’una notícia que va ser portada de diaris a mig món. A Califòrnia la famosa parella gai d’homes transsexuals ja ha tingut descendència: han sigut pares d’un bebé nascut el passat 9 de març. Scott i Thomas estan feliçment casats gràcies a què Scott figura legalment com a dona i conserva a més els seus genitals i òrgans reproductors femenins. Açò li ha permés quedar-se embarassat i donar a llum gràcies a la donació d’esperma d’un amic de la parella que, per cert, ja té altres dos fills fruit d’una relació anterior de Thomas. Aquest cas va ser àmpliament comentat per la premsa i Scott era habitualment referit com “el segon home embarassat de la història”. No obstant això, allò més interessant del cas no és la curiositat mèdica d’un embaràs masculí sinó que demostra de fet la diversitat possible en matèria de família, identitat de gènere i sexualitat/s. Finalment, només ens queda donar l’enhorabona als feliços pares i desitjar a aquesta família el millor dels futurs!

fulllambda

19

VALÈNCIA Del dimarts 1 al divendres 18 de juny: Gaudeix del cicle de cinema trans i intersex a l’IVAC-La Filmoteca, amb la colaboració de Lambda.

Divendres 4 de juny, a les 20 hores, s’inaugura a la seu del Col·lectiu Lambda Dones transsexuals: el treball, un dret, una exposició cedida per l’Associació de Transsexuals d’Andalusia-Sylvia Rivera que es podrà visitar fins al dijous 17 de juny, de 9 a 15 i de 17 a 20 hores.

25 fotografies per combatre els prejudicis sobre la transsexualitat i reivindicar la igualtat de drets al treball. El mateix divendres 4 podràs conèixer millor la realitat actual de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals joves, a una xerrada que t’ofereix l’Espai LGTB del Col·lectiu Lambda a les 20.30 hores.

Dissabte 12 de juny: Després de l’entranyable experiència de l’orgull passat, enguany tornem a celebrar una festa per als nostres xiquets i xiquetes, el dissabte 12 a les 17.30 hores. Hi hauran titelles, globus, jocs, pallassos... Una trobada a la seu del Col· lectiu Lambda, on majors i menuts ho passarem d’allò més bé! Vine-te’n amb els teus fills o filles, amics, familiars… o amb qui vulgues!A Ca Revolta coneixerem i debatrem al voltant de la investigació Triplement vulnerabilitzades. Prostitutes, immigrants i transsexuals, que ens presentarà a les 20h el mateix autor de l’estudi, el sociòleg Ángel Amaro.

Quina millor manera d’acabar la jornada que amb la millor música, els espectacles més atrevits i moltes sorpreses a la Festa de l’Orgull Trans, que començarà a les 23.30h al pub Mos d’Eva! Després la festa continua a Venial!

Divendres 18 de juny: Els xics i xiques de Samarucs organitzen la Festa de l’Orgull Esportiu. A partir de mitjanit, visibilitzem al Mos d’Eva que lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals també som a l’esport!

Dissabte 19 de juny: Encara no has llegit la novel·la lèsbica El beso del horizonte? Lambda et brinda l’oportunitat de conéixer-la de la mà de la seua jove autora, l’escriptora lesbiana Marta Gómez Garrido, a les 20 hores en la seu del c/ Vivons, 26, a Russafa Arriba, per fi, la festa lèsbica més esperada de l’any, on celebrem l’orgull de ser dones i lesbianes! A partir de les 23.30 hores, vine al Som com som i trobaràs un bon grapat de xiques orgulloses i amb moltes ganes de passar-ho bé. Com sempre, no hi faltaran les actuacions i les sorpreses... t’esperem! Entrada-donatiu, 2 euros amb colpet.

Diumenge 20 de juny: Ets dels que penses que la diversitat sexual està renyida amb el sentiment religiós? Al Grup

Podràs trobar aquesta i molta més informació a la web del Col·lectiu Lambda: www.lambdavalencia.org

d’Assumptes Religiosos de Lambda vivim sense conflicte la nostra fe i la nostra sexualitat, i treballem dia a dia per aconseguir eradicar l’homofòbia i transfòbia avui encara ben presents a moltes confesions. Participa de l’Eucaristia de l’Orgull, a la seu del Col·lectiu Lambda a les 18.30 hores.

ja en ple mes de juliol. Amb l’espectacular cartell d’enguany, no et voldràs perdre de cap manera la festa que ens han preparat les xiques i xics de CLGS! Més informació a www.clgs.es

Divendres 25 de juny: Vols dur la pancarta més imaginativa, revolucionària i divertida de tota la manifestació de l’Orgull? Vine amb les teues millors idees a la seu del Col·lectiu Lambda, a partir de les 17 hores, i elabora’t una pancarta pròpia per manifestar-te!

Dissabte 26 de juny: Manifestació i Festa de l’Orgull LGTB a València. Ha arribat el moment més esperat de tot el mes, el dia de prendre el carrer i gaudir de la calor i la música, l’hora de reivindicar tots els drets per a les persones transsexuals.

La manifestació començarà a les 19.30 hores al Parterre i acabarà, com sempre, amb la lectura del Manifest a la plaça de l’Ajuntament. Després, no et perdes la festa organitzada pel Col·lectiu Lambda des de les 21.30 hores a la plaça de Viriat (barri de Velluters), amb la millor música a càrrec de Los padres de Lola, Cinnamon i Steve DJ i les espectaculars actuacions de La Prohibida i La Terremoto de Alcorcón!

Diumenge 27 de juny: Si després d’una intensa jornada de reivindicació i de festa t’abelleix un moment per a la reflexió, el Centre Budista de València et proposa una jornada per a gais, on conèixer altres persones amb les mateixes inquietuds espirituals.

Més informació a www.budismovalencia.com Dijous 1 de juliol: Com sempre, entre tanta celebració i reivindicació tindrem també oportunitat de reconéixer la tasca d’aquelles persones i entitats que s’han destacat en la lluita en favor dels drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. A les 20 hores, ens reunirem a l’Aula Magna de La Nau un any més per fer entrega dels premis Margarida Borràs, un dels nostres actes més emotius de tot l’any.

LA RIBERA I LA COSTERA Dissabte 17 de juliol: L’Orgull LGTB arriba a la Ribera Baixa! És la cita ineludible de l’estiu: la celebració de l’Orgull a la platja de les Palmeres de Sueca (accés per la CV-500). Totes i tots gaudirem del sol, l’arena, la música i el bon ambient que ens té preparats el col·lectiu Colorets, amb la manifestació i posterior festa!

GANDIA I LA SAFOR Diumenge 6 de juny: El III Trofeu Visibilitat Lèsbica se celebrarà a la capital de la Safor des de les 9.00 del matí fins a les 15h de la vesprada, amb lliurament de premis inclòs. Jugarem totes al Pavelló Esportiu Benipeixcar-Raval, i després… dinarot!

Dissabte 24 de juliol: Arriba el Gandia Beach Pride! La platja de Gandia acull la cinquena edició de l’Orgull més calorós,

SAGUNT I EL CAMP DE MORVEDRE Dimarts 1 de juny: Diversa-Ment, el Col·lectiu de lesbianes, gais, transgènere, bisexuals i intersexuals del Camp de Morvedre comença el seu propi Orgull a les 19h, al Centre cívic Antic Sanatori del port de Sagunt, amb la inauguració de l’exposició-instal·lació Invisibles: naturalezas transgresoras de Manuel Velandia Mora i construccions corporals d’Andrea Cano i performance Aunque no me veas aquí es Toy. Divendres 4 de juny: A les 19.30 h. al Centre Cívic Antic Sanatori del port de Sagunt, xarrada sobre les directives europees antidiscriminació. A càrrec de Luis Moreira d’Arcopoli (Madrid) i secretari d’ IGLYO (Organització Internacional de Joves i Estudiants Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Queer).

Dilluns 7 de juny: A les 19.30h al Centre Cívic Antic Sanatori del port de Sagunt, xarrada: Diversitat sexual a l’àmbit laboral, a càrrec de Ximo Cadiz (Àrea Laboral de la FELGTB) i Imma Martínez, de CCOO PV.

Vols que alguna de les activitats de la teua organització aparega a l’agenda del Full Lambda?

Envia’ns les dades a full.lambda@lambdavalencia.org

Dimarts 8 de juny: A les 19.30h hi haurà un taller de Drag King i a les 22h, un sopar lèsbic al restaurant Easy Love de la platja de Sagunt. Inscripció prèvia: 654027075 o morvedrelgtb@hotmail.com Dijous 10 de juny: A les 19h al Centre Cívic Antic Sanatori del port de Sagunt, xarrada-taller sobre transsexualitat a càrrec d’Ana Meluska Cano, coordinadora del Grup d’Identitat de Gènere i Transsexualitat del Col·lectiu Lambda.

Divendres 11 de juny: Gran sopar i festa LGTB! La nit comença a les 22h amb un sopar al restaurant Easy Love, a la platja de Sagunt (reserva prèvia: morvedrelgtb@hotmail.com) i després, a les 24h, continua la marxa al pub Glam Music (plaça de la Marina) amb l’actuació de Nebel Teatre.

ELX I LES COMARQUES DEL SUD Dissabte 5 de juny: Comença el preDiversa 2010, el festival de cultura lèsbica, gai, transsexual, bisexual i intersexual que organitza la regidoria de Cultura de l’ajuntament d’Elx; i ho fa amb un concert pop, a les 21.30h a la Llotja de la capital del Baix Vinalopó. Hi actuaran Punsetes, que ens presenten el seu nou àlbum, LP2; també hi haurà Charades, que amb el seu Revolución Solar abraça els millors valors dels 60, des de la llibertat fins a l’experimentació. I per últim, el quartet asturià Montañas, amb el seu sentit de l’humor damunt l’escenari.

Del dimarts 22 al dijous 24 de juny: Tens interés en utilitzar l’audiovisual com a llenguatge i expressió d’identitats individuals i col·lectives? La cineasta Cecilia Barriga ens ofereix el taller de creació audiovisual Transidentitats, enmarcat en la programació que precedeix al festival Diversa d’Elx. Pots consultar tots els detalls a www.diversa-lgtbi.es Divendres 25 de juny: Najwa Nimri serà l’encarregada d’obrir a les 21.30h al CCC-L’Escorxador la tercera edició de Diversa, un festival que convertirà Elx per una setmana en capital de la cultura lgtbi. Ella, amb el seu darrer àlbum, El último primate, serà l’encarregada d’obrir oficialment el Diversa 2010, enguany sota el lema +Visibles, +Possibles.

Dissabte 26 de juny: A la primera planta del Mercat Central d’Elx, experimentarem amb CuinArt: taller de rebosteria artística, de 12h a 15h.

Si estàs pel sud del País, la millor opció es acostar-te a la sala cultural La Llotja per a assistir a un d’eixos concerts que faran història, amb l’actuació dels anglesos Client i del millor indie pop del moment amb The Hidden Cameras. Total, per 5 eurets de no res!

Dimecres 30 de juny: Taula rodona a les 19h al Centre de Congressos Ciutat d’Elx: Creadors davant l’espill: art, gènere i diversitat afectivo-sexual. Amb Pepe Miralles, Carmela García, Divina Huguet i Teresa Martín.

Dijous 1 de juliol: Taula rodona al CCCE L’Escorxador, sota el títol La transsexualitat a debat: Stop patologització 2012. Amb Miquel Missé, Gerard Coll-Planas i Alira Araneta. Presenta i modera l’antropòloga social i activista Núria Gregori. A les 19h Divendres 2 de juliol: El Diversa tanca la seua edició del 2010 amb una sessió de la millor música electrònica a càrrec d’Eme DJ i Perotutehasvisto DJ, amb les projeccions d’Audiovisuales Taller Cecilia Barriga i amb la projecció de Moisés Martínez, Falosinplastia.

MADRID Dissabte 3 de juliol: Madrid t’espera aquest cap de setmana! No pots deixar passar l’Orgull més potent de tot l’estat, convocat per totes les entitats que conformem la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexual. Apunta’t a l’autobús que eixirà de Gandia i València i vine a les 18 hores a la porta d’Alcalà per manifestar-te un cop més amb la pancarta de Lambda pels drets de les persones transsexuals.

BARCELONA Del divendres 4 al diumenge 6 de juny: Barcelona acull el primer Congrés Internacional sobre Identitat de Gènere i Drets Humans, on participaran persones trans i associacions lgtb de tot el món, per treballar sobre els objectius prioritaris del col·lectiu transsexual i fer xarxa. Una oportunitat única per recarregar les pil·les i avançar en la lluita pels drets trans! Més informació a www.congenid.org

MÉS ENLLÀ DEL COS.

rts Dima 010 y2 1 jun s ndre 0 e v i d 01 ny 2 u j 8 1

La identitat de gènere en el cine Dimarts 1 de juny, a les 20 hores, l’IVAC-La Filmoteca presenta el cicle Més enllà del cos, que es desenvoluparà fins al 18 de juny i que ha sigut organitzat en col·laboració amb el Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals. Es tracta d’una selecció de títols recents que aborden la identitat de gènere des de diferents contextos nacionals i enfocaments heterogenis, del documental a la ficció, de la comèdia i el drama al cinema musical.

SOUTHERN COMFORT VALORACIÓ: EUA. 2001. Color. 90’ Dirección, guió, fotografia i muntatge: Kate Davis. Música: Joel Harrison. Productor: Kate Davis, Elizabeth Adams. Producció: Q-Ball Productions. Amb la participació de: Robert Eads, Lola Cola, Maxwell Scott Anderson, Cas Piotrowski.

Documental que narra l’últim any de vida de Robert Eads, un home transsexual que lluita contra un càncer d’ovaris en un xicotet poble de l’Amèrica profunda. En aqueixos moments difícils comença a florir la seua història d’amor amb Lola Cola, una exuberant transsexual.

Dimarts 15 de juny, a les 20 hores / Dimecres 16 de juny, a les 22.30 hores

VENUS BOYZ VALORACIÓ: Suïssa, Alemanya, EUA. 2001. Color. 102’ Direcció i guió: Gabriel Baur. Fotografia: Sophie Maintigneux. Música: David Shiller.

Muntatge: Sale’m Pitschen, Jean Vites, Daniela Roderer. Productor: Kurt Maeder, Gabriel Baur. Producció: Ònix Filmproduction. Amb la participació de: Bridge Markland, Shelly Mars, Mo B. Dick, Mistress Formika, Dee Finley.

Documental sobre la “masculinitat femenina”, dones que es transformen en hòmens, ja siga per una nit o per a tota la vida, persones que creen identitats sexuals intermèdies. La masculinitat i la transformació enteses com a subversió i performance.

Dimarts 1 de juny, a les 20 hores / Dijous 3 de juny, a les 22.30 hores

HEDWIG AND THE ANGRY INCH VALORACIÓ: EUA. 2001. Color. 95’ Direcció i guió: John Cameron Mitchell. Argument: el musical homònim de John Cameron Mitchell i Stephen Trask. Fotografia: Frank G. demarque. Música: Stephen Trask. Muntatge: Andrew Marcus. Direcció artística: Nancey Pankiw. Productor: Christine Vachon, Katie Roumel, Pamela Koffler. Producció: Killer Films, New Line Cinema.

Intèrprets: John Cameron Mitchell, Michael Pitt, Miriam Shor, Stephen Trask, Theodore Liscinski, Arrop Campbell.

Una transsexual d’Europa De l’Est forma una banda de rock i coneix un jove prometedor que es converteix en el seu amant i protegit per a després abandonar-lo, robar-li les seues cançons i triomfar amb tots els luxes.

Dimarts 15 de juny, a les 22.30 hores / Dimecres 16 de juny, a les 18 hores BREAKFAST ON PLUTO VALORACIÓ: Gran Bretanya, Irlanda. 2005. Color. 128’ Direcció: Neil Jordan. Argument: basat en el llibre de Patrick McCabe. Guió: Neil Jordan, Patrick McCabe. Fotografia: Dec-la’n Quinn. Música: Anna Jordà. Muntatge: Tony Lawson.

Direcció artística: Stephen Daly, Michael Higgins, Andrew Munro. Productor: Neil Jordà, Alan Moloney, Stephen Woolley. Producció: Parallel Films, Number 9 Films, Pathé Pictures.

Intèrprets: Cillian Murphy, Morgan Jones, Eva Birthistle, Liam Neeson, Mary Coughlan.

Un bebé és abandonat i entregat a una nova família en un xicotet poble irlandés, on creixerà tractant de sobreviure en un ambient hostil gràcies al seu enginy. Quan Patrick “Gatita” Braden descobreix que viu amb una família adoptiva, mamprén un viatge a Londres a la recerca de sa mare biològica i la seua verdadera identitat.

Divendres 4 de juny, a les 18 hores / Dissabte 5 de juny, a les 22.30 hores A SOAP VALORACIÓ: Dinamarca, Suècia. 2006. Color. 104’ Direcció: Pernille Fischer Christensen. Guió: Pernille Fischer Christensen, Kim Fupz Aakeson.

Fotografia: Erik Molberg Hansen. Música: Magnus Jarlbo, Sebastian Öberg. Muntatge: Åsa Mossberg. Direcció artística: Rasmus Thjellesen. Productor: Lars Bredo Rahbek. Producció: Garage Film AB, New Danish Screen, Nimbus Film Productions, Zentropa Entertainments.

Intèrprets: Refile Dyrholm, David Dencik, Frank Thiel, Elsebeth Steentoft, Christian Tafdrup.

Després de separar-se del seu nuvi, Charlotte es muda i coneix a la seua nova veïna, Verónica, una transsexual apassionada de les telenovel·les que ha sol·licitat el canvi de sexe i espera que li donen via lliure per a operar-se. Charlotte i Verónica s’enamoren, però el seu amor és posat a prova quan l’operació de Verónica és autoritzada.

Dimarts 8 de juny, a les 18 hores / Dimecres 9 de juny, a les 22.30 hores XXY VALORACIÓ: Argentina, Espanya, França. 2007. Color. 91’ Direcció i guió: Lucía Puenzo. Argument: basat en el conte Cinismo, de Sergio Bizzio.

Fotografia: Natasha Braier. Música: Andrés Goldstein, Daniel Tarrab. Muntatge: Hugo Primer, Alex Zito. Direcció artística: Roberto Samuelle. Productor: Luis Puenzo, José María Mora-les.

Producció: Històries Cinematogràfiques, Wanda Visió, Pyramide Films. Intèrprets: Inés Efron, Martín Piroyanski, Ricardo Darín, Germà Palacios, Valeria Bertuccelli, Carolina Peleretti. Álex va nàixer amb un cos sexualment ambigu. Per a protegir-li dels prejuís, els seus pares van abandonar Buenos Aires i es van instal·lar en una cabanya aïllada en la costa uruguaiana.

Ara Álex ha arribat a la pubertat i es plantegen quina decisió prendre.

Dijous 17 de juny, a les 22.30 hores / Divendres 18 de juny, a les 20 hores

Tu disco-pub líder en la noche lésbica valenciana.

De chicas y para chicas.

Visita nuestra nueva web:

www.elmosdeva.net fulllambda

23