LaRella 276 by LaRella

LaRella

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 8 | ABRIL | 2011

_276

EL MARÇ MÉS PLUJÓS DELS DARRERS 25 ANYS: 141,7 l. (OLOST) > EL 58% DE LES FONTS DE LA COMARCA, CONTAMINADES PER NITRATS/////// > IMPORTANTS RESULTATS A L’EXCAVACIÓ DE PUIG CIUTAT//////////////////////

NÚM. 276

/// OBRES ///

TALLADA LA CARRETERA ENTRE SANTA CREU I OLOST Les restriccions de trànsit s’allargaran ns al 15 de setembre OLOST Per_ Meritxell Verdaguer

l tall a la carretera BP-4653 i BV4405, entre Santa Creu de Joglars i Olost, es va fer efectiu dilluns i s’obrirà de nou el 15 de setembre. Segons informa el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el tall afecta uns 4 quilòmetres de longitud i s’ha fet per poder continuar els treballs de moviments de terra a la carretera que enllaçarà l’Eix del Llobregat amb l’Eix Transversal. El pas segueix sent possible entre Prats de Lluçanès i Santa Creu, com també és possible entre Santa Creu, Sant Martí d’Albars i Santa Eulàlia. Per a la comunicació entre Olost i Santa Creu s’ha senyalitzat un camí alternatiu, per a les altres rutes s’han senyalitzat nous itineraris per carretera.

02 LaRella

EL VIADUCTE SOBRE LA RIERA LLUÇANÈS / F_M.Verdaguer

L’enllaç entre Prats de Lluçanès i Olost passa ara per la B-432; per anar d’Olost a Perafita cal passar per Sant Bartomeu del Grau; i per anar de Prats a Perafita el pas alternatiu és per Lluçà i Santa Eulàlia de Puig-oriol mitjançant la BV-4341, fins a connectar amb la BP-4653 a prop

de Sant Agustí de Lluçanès, algunes rutes també es poden fer per camins rurals però de moment no estan senyalitzades. Es garantirà el pas al transport escolar i d’urgències però la línia regular d’autobús Prats-Vic no tindrà parada a Santa Creu de Joglars. ///

08 | ABRIL | 2011

//// SUMARI

LaRella P_02

EDITA_ La Rella Iniciatives socioculturals al Lluçanès NOTÍCIES_ Meritxell Verdaguer, Aleix Cardona CORRESPONSALS_ » St. Agustí de Lluçanès: Anna Dot » Olost: Letícia Caballé » St. Boi del Lluçanès: Marta Giravent » » » » » » » » »

P_12

P_06

La Torre d’Oristà: Jordi Freixa Santa Creu de Joglars: Montserrat Vila Merlès: Mercè Sabata Sobremunt: Estela Lopez Lluçà/Sta Eulàlia de Puig-oriol: Montse Surinyach Prats de Lluçanès: Roser Reixach Oristà: Vanessa Bruch Perafita: Meritxell Verdaguer St. Bartomeu del Grau: Miquel Casadevall

COL·LABORADORS_ El temps: Pere Cors, Pere Bruch, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, Jordi Compte, Lluís Corominas i David Morera Esports: Albert Medina, Joan Illamola, Redacció Fotografia: Montserrat Rocadembosch, Teresa Parareda i Joan Parera

02 04 05 06 09

> > > >

NOTÍCIES Clarmorós èxit del musical Grease Lluís Vila candidat a Prats de Lluçanès Jornades de transhumància Inauguració de la plaça d’Olost

12 12 13

ESPORTS > 180 ciclistes al Lluçanès Feréstec > El Sant Bartomeu intractable

AGENDA

OPINIÓ

DIRECTORI D’EMPRESES

EL TEMPS

CORRECCIÓ_ Aleix Cardona ADMINISTRACIÓ_ Carme Mas compteslarella@mesvilaweb.cat MAQUETACIÓ_ Aleix Cardona DISSENY_ Mercè Rocadembosc PUBLICITAT_ Montse Rocadembosch 617 56 23 99/publilarella@mesvilaweb.cat IMPRESSIÓ_ Winihard gràfics S.L. (Moià) DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 Major, 51 baixos 08513 - Prats de Lluçanès (Lluçanès) T. i F. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat Blog: http:blocs.mesvilaweb.cat/larella Foto portada: El Sorreigs, de Josep Martínez Castro

FE D’ERRADES_ LaRella 275 A la notícia “La Fira Pica rifa una assegurança de cotxe”, caldria que digués que qui feia la rifa, durant la fira, era l’empresa “L.S. Serveis Administratius”. NOTA_ LaRella 276 La secció “Ermites”, per adaptar-se als nous criteris de la maqueta, ocupa una sola columna, igual com la resta de seccions periòdiques.

Comença la primavera i avancem cap a l’estiu. Els vespres s’escurcen, el paisatge canvia, el verd sorprèn, la pluja ja sap ploure i s’inicia la persistència del sol. Obrim un nou període, farts de l’hivern, les trobades al carrer abunden i reneix l’activitat a l’aire lliure. És un moment d’esclats, interns i externs, de canvis, de sacsejades i erupcions. Enguany, en plena primavera, arribaran les eleccions municipals. Els pobles poden aspirar a veure canviar la seva dinàmica institucional, a descobrir les capacitats de govern de veïns o veïnes fins ara allunyats de l’esfera política, a somniar amb transformacions puntuals o profundes, a il·lusionar-se de nou amb l’esperança de fer créixer el sentiment col·lectiu, la participació com a forma de fer poble, de retrobar el carrer i les places com a espai d’intercanvi, de festeig i de diàleg, d’escampar vells aires. A les properes edicions de LaRella incorporarem unes pàgines especials per reflectir-hi les propostes i voluntats que hauran de configurar la base dels propers quatre anys de la vida política local i comarcal. Unes propostes que també haurien d’encaminar la comarca del Lluçanès cap a la seva primavera.

EDITORIAL

LaRella 03

NOTÍCIES //// Capelles, ermites i santuaris del Lluçanès LA TRINITAT DE VILALTA, A SANTA MARIA DE MERLÈS> Al mas Vilalta de Santa Maria de Merlès hi ha la capella de la Trinitat on anualment encara s’hi celebra una missa el diumenge abans de la festivitat de Corpus i s’hi canten els goigs de la Santíssima Trinitat. La construcció és un edifici de planta rectangular de reduïdes dimensions que sembla datar del s. XVI i que està coronat per un campanar d’espadanya que allotja una campana. Al davant un porxo sostingut per una columna central que es recolza en un petit mur mentre que als laterals hi ha paret amb una porta d’entrada al cantó esquerra. Dins el porxo hi trobem una escala de cargol de fusta que permet accedir des de l’exterior al primer pis. A la part superior de la façana i per damunt del porxo veiem un ull de bou i una finestra tancada amb fusta i, a la part del darrera, una altra emmarcada en pedra. A més també exteriorment es pot veure un cos sobresortit a l’est que correspon a la sagristia. Ja dins el porxo s’accedeix a l’interior per una porta de fusta emmarcada amb un arc de mig punt amb dovelles, de les quals la central superior porta la data de 1552 i un relleu que representa la Santíssima Trinitat. A l’alçada del cor hi ha unes cortines que s’obren a banda i banda i que permeten veure tot el recinte, molt afectat a la part baixa per la humitat. Al fons del presbiteri hi ha pintures i un altar de pedra i als laterals plafons amb motius geomètrics, mentre que la volta compta amb diversos temes vegetals i geomètrics de colors vius. A part, a la banda dreta, hi ha una porta que dóna accés a la sagristia amb una llinda on hi figura la data de 1733. /// Roser Reixach

NÚM. 276

/// TEATRE INSTITUT ///

CLAMORÓS ÈXIT DEL MUSICAL GREASE Més de 1.200 assistents a les 4 representacions

UN MOMENT DE LA REPRESENTACIÓ A SANT BOI / F_Ariadna casas

LLUÇANÈS Per_Redacció

ins a quatre vegades han repetit el musical Grease els alumnes de 4t d’ESO. D’entrada, el teatre era el mètode per recollir diners per al viatge de final de curs a Itàlia però la seva representació s’ha convertit en tot un èxit a la comarca. L’estrena de l’obra va ser el 19 de març a la Sala Polivalent de Prats de Lluçanès, aquell mateix cap de setmana es va fer una altra representació i es van exhaurir les entrades. La tercera representació prevista es va fer a Sant Boi de Lluçanès, amb un nou èxit, i on més de 100 persones es van quedar sense entrada. Per aquest motiu van decidir programar una altra actuació que també va fer el ple. En total, han venut 1.280 entrades. A l’obra hi han participat una cinquantena d’alumnes de 4t d’ESO i hi han collaborat alguns alumnes de Batxillerat. El musical, adaptat al català, ha estat dirigit pel director de l’IES Castell del Quer, Lluís Forcada, i des de mateix institut asseguren que han rebut propostes per a representar-lo a diferents pobles de la comarca d’Osona.

GREASE

L’obra Grease és un musical originari de Jim Jacobs i Warren Casey, i que ha estat cantada i interpretada íntegrament en directe i amb escenografia i vestuari 04 LaRella

d’elaboració pròpia. La producció ha comptat amb la collaboració de més d’una setantena d’establiments, institucions i empreses de diferents municipis de la comarca del Lluçanès. Aquesta obra va ser portada al cinema a finals dels 70 i l’ambientació se situa en els anys 1950. Grease va ser un gran èxit en el seu llançament i va fer famosos els actors John Travolta i Olivia Newton-John. ///

//// NOTÍCIES

08 | ABRIL | 2011

/// BREUS ///

/// MUNICIPALS ///

L’ALCALDE DE PRATS A LA FUNDACIÓ UNIVERSITÀRIA BALMES > El darrer ple de l’ajuntament de Prats de Lluçanès va aprovar la incorporació de l’alcalde de Prats de Lluçanès a la Fundació Universitària Balmes, una proposta que ha de servir per acostar els estudis universitaris al poble. L’acord es va prendre per unanimitat. Fa temps que el grup d’ERC ho havia demanat al Ple. /// AC

LLUÍS VILA ES PRESENTA COM A CANDIDAT DE CIU A PARTS DE LLUÇANÈS Josep Pujol, de Sant Agustí de Lluçanès, tornarà a ser alcaldadable per CiU LLUÇANÈS Per_ AC / MV

TALLERS A SANT BARTOMEU > L’ajuntament de Sant Bartomeu del Grau impulsa tallers per fomentar els horts municipals. La primera sessió s’ha celebrat el passat dia 2 d’abril, i se’n faran dues més els dies 7 i 21 de maig. D’altra banda, i amb una durada de 30 hores, s’ha fet un curs de construcció en pedra seca, havent-se construït 18 metres lineals de mur, sota la feixa de l’hort on s’han de fer els horts municipals. /// AC EL DOG PUBLICA EL POUM DE SANT BARTOMEU DEL GRAU > El passat dia 30 de març va sortir publicat el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Bartomeu del Grau al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El POUM Va ser aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme el 19 de juliol del 2010. El text refós, seguint les prescripcions de la mateixa comissió, es va aprovar el 23 de novembre passat. Amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya es tanca el llarg procés d’elaboració del POUM, que va començar l’any 2006, amb una sessió pública informativa. /// Red.

ls municipis segueixen immersos en una activitat política frenètica, les eleccions s’acosten i des de dilluns ja es pot consultar el cens electoral que determina el nombre d’electors. En un acte que es va fer el diumenge 27 de març, l’actual alcalde de Prats de Lluçanès, Lluís Vila i Vilalta, va presentar la seva candidatura per renovar el càrrec. En la presentació de Vila hi van ser els actuals alcaldes de Berga, Juli Gendrau, de Convergència (CDC), i de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, d’Unió (UDC), i diputat al Parlament de Catalunya. Per alta banda, la candidatura de Josep Pujol, per CIU, a Sant Agustí de Lluçanès, tornarà a ser present a les eleccions del maig. A Merlès, Ramon Casadevall encapçalarà la llista del PSC, que ja es va presentar en les eleccions del 2007, per disputar l’alcaldia a Josep Costa, de CiU. A Sobremunt és possible que es torni a fer una llista d’independents, que actualment tenen un regidor, i que CiU torni a lluitar per mantenir la plaça. A Sant Bartomeu del Grau es treballa per una candidatura alternativa a Colomer, però no s’ha concretat encara.

JOSEP PUJOL / F_ARXIU LARELLA

BUTLLETINS PREELECTORALS

Per la seva banda, ERC de Prats fa uns dies que va repartir un full dins la seva campanya Desperta Prats a tall de presentació del seu candidat, Isaac Peraire. El grup de CIU va repartir també un butlletí on feia un repàs dels últims quatre anys al capdavant de l’ajuntament de Prats. A Oristà, l’actual alcalde, Vicenç Cornejo, saluda i repassa la feina feta d’aquesta legislatura com a alcalde utilitzant un butlletí del seu grup polític, GMO-PM, on es mostren algunes de les obres dutes a terme i un balanç econòmic. A Olost, Josep Maria Freixanet omple tres pàgines de text d’una publicació editada a tot color a tall de balanç de legislatura, amb una mostra fotogràfica on s’hi reflecteixen les obres i les activitats potenciades des de l’ajuntament. ///

LaRella 05

NOTÍCIES //// El Lluçanès en marxa!

SERVEI GRATUÏT

CONTACTA’NS PER POSAR LA TEVA OFERTA O DEMANDA

NÚM. 276

/// JORNADES ///

LES JORNADES DE TRANSHUMÀNCIA RECONEIXEN LA FEINA DEL GTTS

Tel. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat

> DEMANDES > ASSIST. TÈCNICA I ATENCIÓ AL PÚBLIC

Persona amb coneixement mecpanic bàsic de bicicletes per realitzar tasques de manteniment, assistència tècnica i atenció al públic. Contracte per treballar els caps de setmana i festius. Possible ampliació a 40h setmanals en 3 mesos. Indispensable carnet conduir. Coneixement anglès. (RF/2-275)

93 117 16 66.

> OFERTES > QUALSEVOL FEINA

Jove de 20 anys. (RF/4-

689 39 62 11.

276)

> QUALSEVOL FEINA

605 34 70 52 -655 16 65 59. Home de 44 anys. Disponibilitat horària i vehicle propi. (RF/3-276) > TASQUES DOMÈSTIQUES I GENT GRAN

S’ofereix noia de 37 anys, amb experiència, per Prats o rodalies. (RF/2-276)

605 34 70 52 -655 16 65 59.

> TASQUES DOMÈSTIQUES

636 24 78 42. Disponibilitat de desplaçament amb cotxe propi a tota la comarca. Referències i experiència.. (RF/1-276). > TASQUES DOMÈSTIQUES

650 695 464.

275)

Dona, de 37 anys. (RF/1-

> RENTAR I PLANXAR ROBA

Recollir i tornar a domicili. Zona Lluçanès. (RF/5-274)

630 37 10 02.

> REHABILITACIÓ, MASSATGES...

Estudiant de fisioteràpia d’últim curs. (RF/4-274) 625 89 21 58.

06 LaRella

LES JORNADES VAN TRACTAR DE LA TRANSHUMÀNCIA I LA FEINA DE PASTOR / F_T.Parareda

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL Per_ Aleix Cardona

és de 250 persones van participar a les jornades Lluçanès, terra de transhumància organitzades per Solc, els dies 2 i 3 d’abril a Santa Eulàlia de Puig-oriol i Prats de Lluçanès, amb motiu dels 15 anys del Grup de Treball de Transhumància de Solc. El dissabte, dia 2, i amb prop d’una hora de retard, van començar les activitats, amb una salutació a càrrec d’Eva Boixadé, alcaldessa de Lluçà, i Montserrat Rocadembosch, presidenta de Solc. Seguidament, es presentaren les conclusions de la primera fase de treball del grup creat per la Fundació del Món Rural sobre la transhumància, a càrrec dels tècnics de l’organisme, Anna Vilaseca i Eduard Trepat. Ferran Estrada, antropòleg de la Universitat de Barcelona, va presentar el treball Transhumàncies del segle XXI, un estudi sobre la realitat actual i les perspectives de futur del sector a la Ribagorça. Seguidament, Jose Mari Ustarroz i Xabier Martiarena, president de la denominació d’origen Formatge d’Idiazàbal i pastor productor de formatge, respectivament, van explicar l’experiència de l’associació basca Artzai Gazta (Formatge de pastor), que agrupa més de 115 productors de les valls on conflueixen les províncies de Navarra i Biscaia, del procés de creació de la denominació d’origen i de la influència decisiva

d’aquesta experiència en el manteniment de la feina de pastor, donat el valor afegit que el producte de qualitat dóna a les seves explotacions. Abans de dinar es va presentar el projecte Grípia, a càrrec de Célia Clotes, de l’associació Rurbans, impulsors de diferents projectes vinculats a les feines de pastor, com ara l’escola de pastors, el pla de sensibilització per a joves o l’aprofitament de la llana. Aquesta és la tercera campanya de l’escola de pastors, que centra la seva formació en una primera part de treball teòric i una altra de pràctiques en explotacions que col·laboren en el projecte. Pel que fa a l’aprofitament de la llana, destaquen les actuacions per convertir la llana en aïllant tèrmic en la construcció o en l’elaboració de jerseis o el treball del feltre, havent-se dut a terme tallers per formació de persones com a artesanes. Actualment, el projecte Grípia es desenvolupa a diferents comarques de Catalunya. La jornada es va reprendre amb l’acte de commemoració dels 15 anys del Grup de Treball de Transhumància de Solc, en el qual van intervenir-hi Laura Megias, representant del Consorci que havia de parlar de la senyalització dels principals camins ramaders del Lluçanès, Josep Salvans, Cuca, que en representació del GTTS va recordar els col·laboradors i impulsors del Grup i Joan Rovira, coneixedor profund dels camins de transhumància i col·laborador del GTTS des de bon principi, que es va encarregar

//// NOTÍCIES

08 | ABRIL | 2011

/// ENTREVISTA ///

//JORNADES /// de fer un repàs de la feina feta i de la importància del treball realitzat. Per tancar l’acte, Montse Rocadembosch, presidenta de Solc, va fer lliurament als membres del Grup d’una peça metàl·lica que reprodueix el símbol del GTTS, un cap de marrà dibuixat per la pròpia Rocadembosch. Jordi Torres, membre del Grup, va prendre la paraula per mostrar el seu agraïment i demanar compromís a l’administració per un patrimoni tan important. Seguidament, Joan Rovira va presentar dos llibres sobre camins ramaders editats recentment i en els quals hi ha pres part. No va ser a l’acte, adduint motius familiars, la regidora de l’ajuntament d’Avià (Berguedà), Mariagua Cortés, que havia d’explicar el projecte de rutes per diferents localitats del Berguedà. Un dels moments més esperats era la presentació i projecció de la pel·lícula Fame d’erba, de l’antropòloga italiana, Valentina de Marchi. De Marchi va fer una introducció per situar el context del seu treball i seguidament es va poder visualitzar el documental, que havia estat subtitulat al català, i en el quals es reflecteix la problemàtica dels pastors transhumants dels Alps orientals davant les mesures proteccionistes i l’asfaltat de camins i carreteres. La jornada es va tancar amb un sopar, amb més de 110 assistents, i amb una important presència de pastors -cap a una quarantena- de la comarca i zones veïnes, i l’actuació desinteressada del grup Surti com surti, de cançons populars pirinenques. L’endemà, les jornades prenien forma de caminada per dos trams dels camins ramaders senyalitzats de la comarca, entre Santa Eulàlia de Puig-oriol i Santa Creu de Joglars, i entre aquest poble i Prats de Lluçanès, coordinada per la Unió Excursionista de Prats. Pocs minuts abans de la 1, es va fer l’acte de cloenda, a Cal Bach, de les jornades, en el qual hi va prendre part l’alcalde de Prats, Lluís Vila, que parlà dels camins, i felicità el GTTS per la feina feta. Ferran Estrada, va explicar el sentit de l’exposició Transhumàncies del segle XXI, que es pot veure a Prats fins al dia 10, i Montse Rocadembosch va cloure les jornades. ///

VALENTINA DE MARCHI, AUTORA DE FAME D’ERBA / F_ Teresa Parareda

“M’agradaria crear un pont de col·laboració entre els pastors del Triveneto i els d’aquí” VALENTINA DE MARCHI antropòloga, de Belluno (Itàlia)

ascinada per les transhumàncies, l’antropòloga Valentina De Marchi (Belluno, Itàlia, 1984) va dedicar el seu treball de nal de carrera a la transhumància a la zona del Triveneto, al nord-est d’Itàlia. D’aquesta experiència en va sorgir el documental Fame d’erba (2008) que es va projectar dissabte a Santa Eulàlia de Puig-oriol.

Per_ Meritxell Verdaguer

>> COM VAS ACONSEGUIR AQUESTES IMATGES?

Per a fer un bon estudi antropològic cal viure amb qui estàs estudiant per poder descobrir el seu punt de vista de la realitat, així que al 2008 vaig conviure i treballar durant quatre mesos amb els pastors, jo tenia 24 anys.

da al festival. Aquesta és la meva primera pel·lícula, de fet va ser la primera vegada que vaig utilitzar la càmera. >> QUINES DIFERÈNCIES HI VEUS AMB LA TRANSHUMÀNCIA A CATALUNYA?

Vaig estar gravant amb la idea d’acumular material per al meu estudi però en veure les imatges vaig pensar que ho havia de muntar, perquè els pastors tinguessin un record de la meva feina, per acostar la seva feina a tothom qui la desconeix i per valoritzar la figura del pastor actualment en decadència a Itàlia.

Els transhumants del Triveneto són totalment nòmades i a l’hivern no aturen el trajecte com aquí. A més, aquí la transhumància està més organitzada, els pastors tenen més seguretat ja que paguen per poder pasturar les seves ovelles. Allà els pastors busquen camps en desús o on ja s’hagi acabat la collita, però és complicat, molts agricultors els veuen amb mals ulls i hi ha molts llocs on està prohibit el pas dels ramats.

>> UNA DONA ENTRE HOMES, DIFÍCIL INTEGRACIÓ?

>>I SIMILITUDS?

Al principi va ser dur, he treballat en d’altres països com el Pakistan o el Kirguisistan i ha estat més lleu. Són desconfiats, han sofert marginació i incomprensió, i patien constantment pel que jo podia explicar sobre la seva feina ja que viuen al límit de la legalitat. Vaig coincidir amb una noia i al principi també va ser dur, al cap d’unes setmanes però la relació va millorar.

La identitat, tenen una identitat pròpia i els pastors són un col·lectiu que es diferencia dels altres.

>> PER QUÈ SOBRE LA TRANSHUMÀNCIA?

>>VAS PRESENTAR EL FILM AL FESTIVAL DE TRENTO (ITÀLIA), VA ACONSEGUIR ALGUN GUARDÓ?

Per mi el premi va ser poder ser accepta-

>> EN QUÈ ESTÀS TREBALLANT ACTUALMENT?

Treballo amb pastors del Kirguistan, a través d’una fundació americana que busca valoritzar la cultura popular, la meva tasca és fer de transmissora entre diferents grups de pastors perquè aprenguin dels problemes i les solucions dels altres. M’agradaria crear aquest pont entre els pastors de Catalunya i els del Triveneto. LaRella 07

NOTÍCIES //// /// BREUS ///

NÚM. 276

/// DIVERSOS ///

MANS UNIDES DE SANT BOI CANVIA LA JUNTA > Després de 25 anys, la junta de Mans Unides de Sant Boi de Lluçanès ha canviat per tal de millorar i donar nous aires a l’entitat. M. Àngels Giravent, actual presidenta, aposta per la renovació com a millor garantia de futur, tant a nivell d’accions com per recaptar diners per a l’ens. L’última activitata que faran serà la rifa de pernils a l’Aplec dels Munts, el dilluns de Pasqua. /// MG EXPOSICIONS I GRILLADES A LA TORRE D’ORISTÀ > Divendres Sant, el dia 22 d’abril, el carrer Mossèn Riba Pont acollirà diferents exposicions en el recorregut del Viacrucis, des de l’església parroquial fins al pedró de Sant Jaume, a l’entrada del poble. 14 exposicions amb grillades i objectes antics, composicions florals o elements relacionats amb la litúrgia de les dates. Enguany preveuen que hi hagi un element de referència que serà el de diferents tipus d’il·luminacions. Coordina aquesta iniciativa el Grup d’Exposicions Populars de la Torre d’Oristà /// Red.

LA COLLA GEGANTERA DE PRATS LLIURA EL SEU FONS A L’ARXIU > Abel Peraire, actual president de la colla gegantera de Prats de Lluçanès, i Lluís Vila, alcalde del municipi, van signar un acord de donació del fons de la colla gegantera local a l’arxiu municipal amb motiu dels 25 anys de l’entitat. L’acte es va fer a la sala de plens del consistori de Prats de Lluçanès, el passat divendres, dia 25 de març i ambdues parts van assumir el compromís de seguir lliurant els materials i de fer-ne l’ordenament adequat i la difusió necessària. /// Aleix Cardona

EL DARRER CERCAVILA D’ERC DE PRATS PARLA DE L’ESCOLA DE MÚSICA > El grup municipal d’ERC de Prats de Lluçanès ha distribuït el darrer número del seu butlletí, que inclou informació sobre el POUM i l’escola municipal de música, que segons aquest grup polític viu un moment de dubtes sobre el seu futur. El full esmenta la campanya pereelectoral “Desperta Prats”. /// AC EL POUM DE PERAFITA A EXPOSICIÓ PÚBLICA > El 26 de març es va presentar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Perafita i es va donar resposta a les 30 al·legacions presentades. El POUM es podrà consultar durant 45 dies al mateix ajuntament i a la pàgina web (provisional) del municipi, durant aquest període d’exposició també es podran presentar al·legacions. En el ple del 25 de març es va aprovar el pressupost per l’any 2011, la principal inversió prevista és la construcció de la vorera al nord del passeig de Sant Agustí amb un pressupost de 450.000 euros. /// Red. 08 LaRella

CONCURS DE NARRACIÓ: PREMI SAMBORI 2011 > Els alumnes Biel Plata de CI i Joan Romero de CS de l’escola Els Roures de Sant Feliu Sasserra, han estat premiats dins del concurs Sambori d’Òmnium Cultural d’enguany. El Biel va obtenir el primer premi de la seva categoria per l’obra El Sol i la Lluna; en Joan va escriure un conte que es deia El Rei Tigre i el seu gran regne, amb el qual va obtenir el segon premi del CS. L’acte d’entrega de premis va tenir lloc a Berga el passat dia 29 de març a les set de la tarda. Hi van prendre part una cinquantena d’escoles. /// Redacció F_ ARXIU

//// NOTÍCIES

08 | ABRIL | 2011

/// OBRES ///

/// BREUS ///

INAUGUREN LA PLAÇA D’OLOST AMB ANTONI FOGUÉ, DE LA DIPUTACIÓ

ISAAC PERAIRE A L’EXECUTIVA NACIONAL DE LES JERC > El passat cap de setmana, les JERC van celebrar el seu XXIII Congrés Nacional on es van triar els càrrecs de responsabilitat per al proper període. Aquest Congrés es va fer a la ciutat de Terrassa, al Vallès. Isaac Peraire, actualment regidor d’ERC a l’ajuntament de Prats de Lluçanès i candidat a l’alcaldia per aquest partit en les eleccions municipals del 22 de maig proper, assumeix el seu primer càrrec d’àmbit de Catalunya, després d’haver estat responsable de dferents àmbits a nivell de la Catalunya central. /// AC

Les obres del nucli antic continuen ara als carrers de Berga i Gelada

LA VISITA DE LES OBRES / F_M. Verdaguer

OLOST Per_ Meritxell Verdaguer

a plaça d’Olost ja mostra una nova cara, el 25 de març al matí el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, va visitar les obres al nucli antic d’Olost en les que la Diputació hi ha aportat 500.000 euros. Després de la visita a les obres l’alcalde del municipi, Josep Mª Freixanet, i el mateix Fogué van parlar davant una cinquantena de persones, acte que va servir per inaugurar la remodelació de la plaça. Freixanet va insistir en la bona relació entre el municipi d’Olost i la Diputació de

Barcelona: “No és habitual que la Diputació aporti 500.000 euros en un projecte com el nostre”. L’alcalde d’Olost també va explicar que la visita de Fogué va servir per tancar un acord de remodelació de la piscina petita del poble. La remodelació del centre històric, que ara continua als carrers de Berga i Gelada amb la previsió que acabin a finals d’abril, té un cost de 1.220.015 euros, dels quals 71.008 els ha pagat l’Ajuntament, 480.915 han estat rebuts per la subvenció FEDER, la Generaliat n’ha aportat 168.000 i la Diputació de Barcelona 500.000 euros, com ja s’ha esmentat. ///

UN NOU GRUP TEATRAL D’ALPENS ESTRENA AMB UNA OBRA EN ESPANYOL > El monte calvo serà l’obra amb què s’estrenarà el nou grup teatral alpensí, un text original de l’autor colombià mort recentment, Jairo Haníbal Niño. Segons informen els seus promotors, més endavant adaptaran l’obra al català. Aquesta nova agrupació té els seus inicis en la representació d’Uns pastorets diferents, de l’any 2008, i de l’escenificació de la Batalla Carlina d’Alpens de 1873. L’estrena es farà el dia 17 al bar el Casino. /// AC PEDRA DE TOC D’OLOST DEL MES DE MARÇ > Informació de Santa Creu, els 4 anys del moviment de cuineres, una entrevista a la presidenta del Casal dels avis o les obres del Centre Cívic, a l’escola vella, són algunes de les novetats que porta aquest Pedra de Toc. /// AC

LaRella 09

NOTÍCIES ////

NÚM. 276

/// FONTS ///

RAMON BESA

PROHIBIR El meu pare no em va perdonar mai que m’amagués quan matàvem el porc. De vegades em cava sota el llit i en d’altres ocasions m’escapava de casa, sempre protegit per la mare, que s’ho feia venir bé per excusar-me, comprensiva com ha estat sempre perquè sabia que tampoc no podia veure com ella mateixa estripava els conills. No aguantava el sacrici d’uns animals que em resultaven familiars per haver-los cuidat a estones. Mai no vaig aguantar un porc per la cua ni per les potes, sinó que des que sortia de la cort ns el que degollaven em tapava les orelles per no sentir-lo patir. Només treia el cap tan bon punt el sabia mort. Aleshores no em perdia detall de la matança, era especialment feliç perquè al voltant d’aquell porc s’hi aplegaven els veïns i la família, hi havia festa grossa, i es menjava millor que per la festa major. He estat sempre un defensor de les feines que reunien la gent i generaven tanta solidaritat com espellofar blat de moro, segar o matar el porc. Aprenies anatomia, sabies perquè s’aprotaven totes les parts del porc i entenies el cicle de la vida. Així ho tenia entès i així m’ho ha fet veure Ada Parellada en un article al diari Ara. Parellada recollia la queixa d’un mestre anomenat Quim per no poder portar els seus alumnes a la matança com era costum, de resultes que està en entredit per qüestions de seguretat alimentària i perquè no es pot matar públicament un animal: “Quim considerava que la matança era una inestimable classe magistral, un compendi de valors educatius”. Hi estic d’acord. Una cosa és que no m’agradi veure com maten el porc i una altra es demanar-ne la prohibició. La reglamentació s’està menjant el sentit comú, de manera que cada cop torno a estar més d’acord amb aquell eslògan que deia prohibit prohibir, temps en què per fumar t’havies d’amagar, talment com ara. /// 10 LaRella

EL 58% DE LES FONTS DEL LLUÇANÈS, CONTAMINADES PER NITRATS El GDT presenta les anal·lítiques del 2011 LLUÇANÈS Per_ Meritxell Verdaguer

egons l’estudi presentat pel Grup de Defensa del Ter (GDT) sota el títol Les fonts: aigua fresca i regalada?, 21 de les 36 fonts analitzades al Lluçanès superen la concentració màxima de 50 mg/l permesa per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per considerar una aigua com a potable. La presentació dels resultats de les analítiques de les fonts d’Osona i el Lluçanès es va fer el divendres 25 de març al Casal Cívic Frederica Montseny de Manlleu. Els municipis d’Alpens, Sant Boi de Lluçanès , Sant Agustí de Lluçanès i Sobremunt és on els aqüífers estan menys contaminats i només les fonts de Peranoguera (65mg/l) a Sant Agustí i la dels Plàtans (64,3mg/l) a Sant Boi, superen el límit de la OMS. La contaminació de les fonts es concentra a la part occidental de la comarca.

Les fonts menys contaminades són les de la Llena (0,9mg/l) i del Pi (0,8mg/l) a Alpens, i Salada a Oristà (0,6mg/l). Per altra banda, la font més contaminada és la de Sant Martí d’Albars (232,9mg/l), la font de la Torre d’Oristà (165,4mg/l), i la font Forriola de Sant Feliu Sasserra (162,1mg/l) seguida molt d’aprop per la font de les Coves de Lluçà (162,1mg/l). De les analítiques també se’n desprèn que la contaminació és més elevada a la Plana de Vic ja que es troben fonts que superen els 350mg/l. Ja fa 10 anys que el GDT elabora aquest tipus d’estudi bianual, han denunciat reiteradament la contaminació per nitrats dels aqüífers subterranis per la saturació de la indústria del sector porcí osonenc, a més d’alertar del fet de l’augment de fonts que no ragen. Segons el GDT, 25 fonts han tingut valors superiors de contaminació per nitrats l’any 2011 respecte als resultats del 2009. ///

FONTS CONTAMINADES AMB MÉS DE 50MG/LITRE. FONT: GDT. MOSTRES PRESES AL FEBRER DEL 2011/TAULA_LARELLA

//// NOTÍCIES

08 | ABRIL | 2011

/// CONSORCI ///

/// ARQUEOLOGIA ///

LA PROMOCIÓ ECONÒMICA DEL LLUÇANÈS ES FARÀ DES D’OSONA IMPULS

PUIG CIUTAT: UNA GRAN CIUTAT ENTERRADA AL LLUÇANÈS L’equip d’excavació va presentar els resultats

PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Meritxell Verdaguer

es oficines de promoció econòmica de Vic, Manlleu, Torelló i Centelles, els consorcis de la Vall del Ges, Osona Sud i Lluçanès i el Consell Comarcal es van trobar divendres 25 de març per signar una declaració d’intencions per crear l’agència Osona Impuls. Aquesta empresa impulsada per la Diputació de Barcelona, quan arribi el moment de la seva creació, servirà per coordinar les tasques de promoció econòmica dels municipis que hi participen. Segons el director tècnic del Consorci del Lluçanès, Bernat Vilarasau, s’hauria volgut la creació d’una agència pròpia però va ser negada per la Diputació. Fins al moment la promoció econòmica a la comarca d’Osona funcionava a través dels pactes territorials, que en el cas del Lluçanès coincidia amb el camp d’actuació del Consorci, la Diputació entregava els diners a cadascun dels pactes i aquests ho gestionaven. La promoció econòmica inclou els serveis locals d’ocupació, formació o els serveis a emprenedors. Amb la creació d’Osona Impuls es tanca la possibilitat que el Consorci sigui l’interlocutor directe, en aquesta matèria, entre el territori i l’administració. ///

LES EXCAVACIONS POSEN AL DESCOBERT IMPORTANTS RESULTATS / F_SOT

LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Jordi Freixa

l passat dissabte 26 de març es van presentar els resultats de la intervenció arqueològica a Puig Ciutat amb dades sorprenents i engrescadores La “ciutat”, situada prop de la Torre d’Oristà, s’extenia al llarg de 5 hectàrees, i hauria sigut destruïda per un excèrcit romà durant el segle I a.C, segons els arqueòlegs Carles Padrós, Àngels Pujols i Roger Sala. Tal com van explicar, les estructures urbanístiques de la ciutat són poc habituals, encara que recorden les romanes. Després d’explorar en diferents zones del terreny, van trobar materials molt valuosos per entendre la comunitat que vivia allí i la seva desaparició. Algunes de les ceràmiques trobades procedien

d’Itàlia i eren posseïdes per persones d’estaments elevats o rics, com els militars, cosa que fa pensar en la importància de l’assentament. D’altra banda, també van trobar indicis clars d’incendi i destrucció, juntament amb molt material bèl·lic (com bales de fona o puntes de llança), cosa que els porta a pensar que segurament va ser destruïda en el marc d’una de les guerres desenvolupades al llarg del segle I a.C. Els arqueòlegs van apuntar que el Lluçanès no és un lloc aïllat. En aquells temps podria haver sigut un lloc de pas, una de les vies importants entre el riu Llobregat i el Ter, i que no seria del tot descabellat dir que les tropes dels partidaris de Cèsar podien haver passat per allí quan es dirigien cap a Llerda (Lleida) per vèncer Pompeu, en una de les batalles més importants de l’època. ///

LA INFORMACIÓ DEL LLUÇANÈS, CADA DIA, A L’EDICIÓ COMARCAL DE VILAWEB WWW.VILAWEB.CAT/LLUCANES

LaRella 11

ESPORTS ////

NÚM. 276

/// CICLISME ///

MIGUEL AGUILERA GUANYA EL TROFEU CURSA DEL LLUÇANÈS

180 PARTICIPANTS A LA 3a EDICIÓ DE LA PROVA LLUÇANÈS FERÉSTEC

Hi participen 119 ciclistes de 22 equips

Guillem Pujols, de Merlès, primer lluçanès

SORTIDA DEL LLUÇANÈS FERÉSTEC / F_UCL LLUÇANÈS Per_ Redacció

MIGUEL AGUILERA, GUANYADOR DE LA CURSA / F_PARÉ FOTÒGRAF

OLOST Per_ Redacció

iguel Aguilera va ser el vencedor de la VII Cursa del Lluçanès després de vèncer el seu company d’escapada, José Cobos. Aguilera és ara el líder de la Copa Espanya juvenil després de la segona prova puntuable de la temporada organitzada “de forma brillant”, segons la Federació espanyola de ciclisme, pel Club Ciclista Olost. El recorregut de 101 quilòmetres seguia el traçat entre Olost - Prats de Lluçanès - Sant Feliu Sasserra - Avinyó –

Santa Maria d’Oló- Oristà – Olost – Prats de Lluçanès – Sant Feliu Sasserra – La Torre d’Oristà – Olost. Hi van competir 119 ciclistes de 22 equips i ho van fer amb una mitjana de 37,160 km/hora. Durant la major part de la carrera es van formar dos grups de 5 i 6 ciclistes que van protagonitzar una espectacular batallar per davant del gran grup. A 12 quilòmetres de la meta els dos grups escapats es van unir al gran grup, quedava encara uns forts quilòmetres d’ascens i aquí va ser quan Aguilera i Cobos es van escapar i van competir per la victòria. ///

/// ESCACS /// L’EQUIP B DEL CLUB ESCACS SANT BOI, DE PRIMERA PROV., CAMPIÓ DE CATALUNYA > El passat 27 de març va acabar-se el campionat de Catalunya per Equips d’escacs, en el qual, el club de Sant Boi hi ha estat present amb quatre equips. Els equips que hi han pres part s’han adscrit a diferents grups en funció de la categoria. Així, en la Primera prov. hi han competit en el grup IV i en el grup V, assolint una tercera plaça i un prim er lloc, respectivament. Per la seva banda, l’equip C, de Tercera prov., que competia al grup IV, ha quedat en tercer lloc, i l’equip D, al grup VI, format 12 LaRella

l passat dia 27 de març, es va celebrar a Prats de Lluçanès, la tercera edició de la prova de BTT, Lluçanès Feréstec, organitzada per la Unió Ciclista Lluçanès. A l’edició d’enguany s’hi van inscriure 210 participants, dels quals 180 van desafiar el temps advers que va fer durant la jornada, tot i que al final del dia la climatologia va millorar notablement. La sortida i l’arribada de la prova es va fer a Prats de Lluçanès, en cadascun dels dos recorreguts. de 60 km, i de 34 km, respectivament. El guanyador en la categoria masculina va ser Ricard Calmet, de Guardiola de Berguedà, que va fer el recorregut en 3:05h. El primer lluçanès va ser Guillem Pujols, de Merlès, que va ser tercer a la general amb una marca de 3.13h. El segon lluçanès va ser Xavier Madrona, Prats de Lluçanès, que va fer cinquè a la general amb un temps de 3:19h. En categoria de dones, Núria Lauco (guanyadora de la Titan Desert 2008 i 2010), guanyà amb un temps de 4 hores i 4 minuts. Segona va ser Ada Xinxó, amb 4 hores i 11 minuts. ///

ELS MEMBRES DEL CLUB / F_CESTBOI

LARELLA

per joves d’entre 9 i 13 anys, tot i la seva poca experiència ha fet una bona actuació./// Red

larella@mesvilaweb.cat

//// ESPORTS-AGENDA

08 | ABRIL | 2011

/// FUTBOL ///

EL SANT BARTOMEU CONTINUA INTRACTABLE Victòries davant del St. Miquel de Balenyà (0-2) i At. Balenyà (6-1) SANT BARTOMEU DEL GRAU

Per_Joan Illamola

l Sant Bartomeu continua la seva ratxa triomfal a la segona volta del campionat. Contra el Sant Miquel es pot dir que no s’hi va haver d’esforçar gaire, perquè el partit només va durar 10 minuts. El Sant Miquel només tenia a les seves files 10 jugadors, on 3 d’ells estaven lesionats. El partit va començar amb 2 gols molt ràpids del Sant Bartomeu, cosa que va fer que els 3 jugadors

No t’ho perdis!

/// 8.04.11 > 22.04.11 ///

del Sant Miquel que estaven lesionats abandonessin el terreny de joc. L’àrbitre es va veure obligat a donar el parit per acabat. El següent partit, davant l’Atlètic Balenyà, el Sant Bartomeu va deixar clar, el perquè el Municipal és un autèntic fortí. El Sant Bartomeu va començar amb un gol matiner de Cristian Cumplido, després d’una gran centrada d’Adrià Cribillés. Seguidament Mia Valls, el millor del partit, faria el 2 a 0. Tot semblava que s’arribaria amb el 2 a 0 a la mitja part, però el Balenyà escurçaria distàncies.

La segona part hi va haver de tot: joc dur, protestes, tanganes, gols, però el Sant Bartomeu va reivindicar-se amb un recital de joc ofensiu, on Mia Valls va fer el 3 a 1 amb un golàs d’autèntic crak, que sentenciaria el partit. Els dos gols següents, amb el Sant Bartomeu abocat a l’atac, serien obra de Julio Carmona i Joanet. Al final Mia Valls firmaria el 6 a 1 final. Després d’aquests dos partits, el Sant Bartomeu està situat en quarta posició, a tretze punts de les places d’ascens a segona territorial ///

lia. A les 10 de la nit, ball amb “De Gala”.

Rams i processó cap a l’església. A les 11, a l’església parroquail, missa.

DISSABTE. 09.04. PRATS DE LLUÇANÈS. SALA POLIVALENT. TEATRE. Dins la programació teatral del GALL, representació de “Una vetllada amb Anton Txèkov”, a càrrec del grup de Perafita, “La Trebinella”. A les 10 de la nit. DIUMENGE. 10.04. PRATS DE LLUÇANÈS

DIMECRES. 06.04. VIC. UNIVERSITAT DE VIC.

Exposició “400 anys de la Sotsvegueria del Lluçanès”. Oberta fins al 27 d’abril.

DIVENDRES. 08.04. OLOST. CASAL. TERTÚLIA DE CUINA. La cuina d’abans en la nostra memòria.

Últim dia per veure l’exposició “Transhumàncies del segle XXI”. Horaris: feiners, horaris de l’ajuntament. Dissabtes i diumenges, d’11 a 2 i de 5 a 8. Organitza, Solc, música i tradició al Lluçanès-GTTS.

CAL BACH. EXPOSICIÓ.

DIJOUS 14.04. PRATS DE LLUÇANÈS. CLUB

Conferència sobre “Seguretat a domicili per a gent gran”, a les 5 de la tarda. CATALUNYACAIXA.

DIVENDRES. 08.04. OLOST. FONDA SALA. TERTÚLIA CLUB DE LECTURA. Amb el llibre “El temps dels errors”, de Mohamed Xukri. DIVENDRES. 08.04. PRATS DE LLUÇANÈS. LOCAL DEL GALL. EXPOSICIONS.

Obertura de les exposicions de fotografies sobre els camins ramaders del Lluçanès: camí Central i camí de Ponent, elaborades pel Consorci del Lluçanès. Es podran visitar, als matins, fins al 30 d’abril.

DISSABTE. 09.04. ORISTÀ. CA L’ANTÒNIA. BALL.

Programació estable de la Tertú-

A les 7 de la tarda, representació teatral a càrrec del nou grup alpensí, amb l’obra “El Montse Calvo”.

DIUMENGE, 17.04. ALPENS. CASINO.

DIUMENGE. 17.04. PRATS DE LLUÇANÈS CAL BACH. ACAPTE DE SANG.

hores.

De 9 a 14

DILLUNS, 18.04. PRATS DE LLUÇANÈS. CLUB CATALUNYACAIXA. Darrer dia de l’exposició “400 anys de Sotsvegueria”. DIJOUS, 21.04. SANT FELIU SASSERRA SETMANA SANTA. A les 8 del vespre, a l’església parroquial, missa de la Cena del Senyor. DIVENDRES, 22.04. LA TORRE D’ORISTÀ.

Durant tot el dia, es podran veure les instal·lacions de les Grillades, amb motiu del Divendres Sant, en el recorregut del Viacrucis, des de l’església fins al pedró de Sant Jaume. CARRER MOSSÈN RIBA PONT.

DIVENDRES, 22.04. SANT FELIU SASSERRA SETMANA SANTA. A les 4 de la tarda, a l’església parroquial,celebració de la Creu. DIVENDRES, 22.04. SANT FELIU SASSERRA SETMANA SANTA. A les 9 del vespre, processó del Via Crucis pels carrers del poble. DILLUNS, DIMECRES, DIJOUS I DIVEN-

DIUMENGE. 17.04. SANT FELIU SASSERRA.

DRES. SANT BARTOMEU DEL GRAU. PUNT

SETMANA SANTA.

INQUIET.

2/4 d’11 del matí, capella de Santa Magdalena. Benedicció dels

Tallers de bricolatge i pintura mural. De 5 a 8 de la tarda. LaRella 13

OPINIÓ //// ...

Col·laboracions

NÚM. 276

Poema de_ Ramon Marsal Prats de Lluçanès

MANEL NOGUERA PUJOL Poema de_ Joana Cervera Olost

BEN TRIAT Endego noms de carrers que ningú no sap, són nous, com jo que em visc de rajola renovada i en danès l’enumeració sí, sembla substituir l’envellida cançó. Vaig cap a la plaça i el fangueig em reté els peus puig els sòls del camí són auents on hi trobo sens cercar, de tot lloses foradades i esborancs a saltirons Veniu, passeu i veureu una de les torres d’identicació, imminent és tota ella vestida a la darrera ultimíssima hora, el que ara en diuen la moda Reconstruim, que no pas la maquillem la disfressa de ferralla, d’escalinata consistent en prestatges per a gent i, puja que pujaràs, quí s’atreveix? Parlo d’Olost, com ha de ser que no vull dir: algú ho havia de fer perquè... ai las! si hi visc és ben triat i si trio: alt i d’ulls clars. Vés que m’enamoro amb facilitat i et dono el que no tinc per un pensar determinant bescanviat en pronom explica’m un conte i badaré ns a fer-se fosc. Segueixo i agafo aire, no fos cas les obres al nucli -no nuclearhas d’aprendre a navegar no si val pujar a coll d’en Rañé ni que tingui clau i un ll sudamericà perquè de Kiko en conec dos però l’edat, hi fa molt. Ara saldo entrebancs pel mateix carrer que no és del Berguedà, però en té l’arrel no em presento a català, ei! de nivell C

14 LaRella

No entenem perquè sens va privar tan aviat de la seva presència sabenque en la seva absència no es podia pas suplantar. Deixà lls, esposa i pares i una vida per viure i gaudir, i sense encara poder dir: he arribat allà com altres. Potser va voler dir-li a Déu, no donant-li temps per lluitar, prepararntli el demà, que el volia a prop seu. Però el sacrici fou molt gran, per aquelles q ue l’estimaven, i amb ell pel món caminaven, amb un somriure d’infant. Sols la benaurada esperança, féu que d’aquell immens dolor, no esdevenigués sols foscor, també conformitat i temprança. Però sempre ens hem preguntat, ¿per què ell, precisament, sent tan jove i tan valent tingué de lliurar el combat? Esposa, lls, pares i amics, amb qui compartia la vida, recorden quan dels seus llavis orien, paraules d’uns temps ja nits. Tots voldríem que tot fos com abans, que res no hagués canviat, amb els seus al costat i veure com els lls es fan grans. (Manel Noguera i Pujol, va néixer el 24 de setembre de 1962 i va morir el 8 de maig de 1998).

Poema d’_Antonio Raurell Escrit l’any 2004.

PENSAMENT És el dia que naixem que comencem a morir, i durant la vida veiem que en aquest món ...”tot té ” L’estructura que ens sembla eterna,

el temps seguirà el procés, de transformar al no res el que ara ens enlluerna. I el que aquí haurem aprés és el que l’experiència dóna, que la vida és una estona, i en aquest món...”no som res”

Cartes del lector

Carta de_Montse Prats de Lluçanès

Matemàtiques inexactes!!

Retallades, tisorades per aquí i per allà... per tot arreu vaja. Per què serà que l’únic que no han pensat a retallar són els impostos que d’una i altra manera paguem per a tot? Com a mínim podríem compensar els danys i perjudicis que haurem de suportar. Per posar només un exemple, ens agradi o no l’escassetat de personal en la sanitat ens obligarà inevitablement a engreixar unes llistes d’espera que cada cop seran més i més llargues, o a fer desplaçaments per obtenir serveis que ara teniem més propers... A les escoles tres quarts del mateix. Com es pot parlar de programes i projectes per evitar el fracàs escolar i alhora escatimar en personal docent? Als jutjats... ‘más de lo mismo’, torres i torres de papers que aviat es convertiran en gratacels... Potser per alguns millor... amb una mica de sort mentre passa el temps el seu cas pot haver prescrit. La regla de tres és ben senzilla: els nostres impostos han de ser proporcionals als serveis que rebem, és a dir: si rebem menys serveis -o més decients-, per què hem de continuar pagant el mateix – o més ?. Potser la resposta és que a les escoles ja no ensenyen les regles de tres tal com les vaig aprendre jo... Ha passat tant de temps que deu ser això!! O no?

//// OPINIÓ

08 | ABRIL | 2011

...

Reexions

Article de_ Joan Roma. Alcalde Borredà (Berguedà)

NO TOT ÉS GOVERNAR Com tothom ja sap, el 22 de maig tindran lloc les vuitenes eleccions municipals. Una magníca ocasió per participar i votar la millor opció, si és que hi ha alternativa a l’equip de govern actual. En un territori amb tants pobles petits, es fa especialment difícil trobar gent que vulgui presentar-se a les eleccions, i entrar en confrontació amb la llista habitual. Les petites comarques, on tothom es coneix i on molts són parents d’uns i altres, costa de trobar candidats que vulguin dedicar uns anys de la seva vida a la “cosa pública”. Mal fet, perquè és una gran oportunitat per participar i fer possible la millora del poble, en tots els aspectes desitjats. Tot i la crisi hi ha multitud de coses que es poden fer, amb pocs recursos i bona voluntat. De totes maneres, avui voldria exposar algunes de les actuacions que els alcaldes de pobles petits ens toca fer i no sempre són conegudes pel públic en general. Tothom s’imagina un alcalde signant papers, inaugurant una obra o rebent personatges ocials, però aquestes són una petita part de les funcions d’alcalde, n’hi ha d’altres que són desconegudes, i tanmateix ocupen una part de la dedicació a l’ajuntament. Veiem-ne alguns exemples. Des de fa uns anys s’ha posat de moda, per part de gent jubilada o prejubilada, de fer l’arbre genealògic de la família. Ja tremolem quan ve algun d’aquests afeccionats a consultar els llibres de registre civil, perquè ens podem passar hores buscant els naixements, els casaments o les defuncions de cada membre de família. Llibres antics, delicats i necessitats de tota mena d’atencions, si no els volem perdre. I fer fotocòpies, i demanar informacions a la gent més vella del poble, etc, etc. Un dels exemples de “feina” d’alcalde de poble petit que

tot sovint ens toca atendre. Tot sovint també ens ve gent que fan rutes tan curioses com la de recollir l’estampació de segells d’ajuntaments de tot Catalunya o tot Espanya. És a dir, s’han proposat visitar tots els pobles i per demostrar-ho res millor que l’alcalde els signi un paper, i estampi el segell municipal. Altres, el que volen son “pins” del poble. Hi ha milers de persones que colleccionen “pins”. Aleshores, uns per telèfon, altres per carta o per correu, i d’altres personalment vénen a buscar el seu “pin”. En el nostre cas, els vàrem acabar fa un parell d’anys i no hem fet un nou encàrrec. De moment, anem dient que estan esgotats. Tenim també els que vénen de ruta caminadora, seguint el camí de Sant Jaume, o qualsevol dels altres camins marcats, com el GR-4. També toca atendre’ls i segellar el carnet corresponent. De tant en tant, s’organitza alguna campanya de recollida de targes de presentació, en el marc d’algun concurs o repte, per part de nens/nenes afectats per alguna malaltia i que troben en aquesta actuació, una manera d’entreteniment o repte. Toca aleshores enviar la tarja d’alcalde, i buscar-ne d’altres per enviar a llocs tan llunyans com Austràlia, EUA, o qualsevol altre indret. Aquest mateix joc, pot tenir altres variants com la de col·leccionar material d’ocina municipal, fulletons turístics, “saludes” d’alcaldes, etc. I un altre consisteix en un joc piramidal d’enviar a 10 altres persones, un determinat escrit inicial, en una cadena sense nal. Normalment aquestes peticions provenen d’alguna persona “especial” que vol entrar en el llibre de rècords del Guinness, o del seu país. En altres apartats, podem rebre visites de “personatges curiosos”, estrafolaris o simplement “especials” que tant ens poden parlar dels àngels, com demanar diners per continuar un “camí iniciàtic” o d’altres tipus. En aquests casos, la paciència és la millor arma per atendre’ls. I la crisi eclesiàstica també ha comportat que algunes persones optin per venir a confessar-se a l’ajuntament, en comp-

tes de fer-ho a l’església, o en el consultori mèdic. De tot hi ha, i la condencialitat d’un alcalde és tan sagrada com ho pot ser d’un capellà. Podria allargar els exemples, amb un reguitzell més de visites, trucades, trameses, etc, que rebem els alcaldes i que en els pobles petits despatxem directament nosaltres. Formen part del càrrec, i són inevitables si volem complir amb la doble funció: política i social. I formativa, perquè dintre del reguitzell, hi ha les nombroses enquestes, estudis, plans o projectes que des d’universitats, escoles, organismes varis, ens fan servir els alcaldes com a informadors privilegiats. De manera que els alcaldes no només fem el que ocialment ens toca, tenim moltes altres ocupacions, sobrevingudes, que també ens ocupen molt de temps i fan un servei a la societat.

Cartes del lector Carta de_ Carme Anglès Barcelona

A la Maria, la senyora Maria, la tieta Maria... A la Mare Maria, la Sra. Maria, la tieta Maria,per a tots nosaltres, LA MARE En aquests moments et volem recordar com la dona que has passat de puntetes per la vida, sense fer soroll, però trepitjant fort. Una vida entre ls i agulles, embastant projectes, acabant vestits, sempre tenint cura d’en Joan i de l’Elvira que han estat l’objectiu de la teva vida. Recordem també aquells dies entrant i sortint de la cuina de casa entre olles i cassoles, esmerçant-te perquè tots nosaltres gaudíssim d’aquells plats que magistralment ens oferies. Maria, senyora Mara, tieta Maria..., mare… descansa en pau. Sempre estaràs en els nostres cors i en els nostres pensaments.

LaRella 15

ENCANTS //// ANUNCIS GRATUÏTS

CONTACTA’NS PER POSAR EL TEU ANUNCI

T. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat

> ES VEN  PIS A MOIÀ. Planta baixa. Cèntric. Dúplex -planta i pis-, amb plaça de pàrquing. assolellat, tranquil. 3 habitacions, 2 lavabos, cuina, safareig, menjador. Calefacció. Preu, 130.000 euros. T.: 93 856 05 40. (R76/23).  NISSAN PATROL 4X4 TOP LINE en bon estat. T.: 93 888 02 60. (R76/18).  REMOLC per portar gossos. Preu, 30 euros. T.: 93 888 02 60. (R76/17).  MAMPARA BATENT per a banyera marca Novellini, d´inox i vidre de 6 mm, per canvi de dutxa. Té menys 9 mesos . La seva amplada és de 85 cms, i l´alçada 130. Es col·loca amb dos cargols a la paret. Ens va costar 360 euros, i la venem per 95. T.: 654 20 10 01. (R76/15).  CÀMERA DE FOTOS NIKON F55, amb 2 objectius, flash i bossa de transport. Està nova, preu a convenir. T.: 695 50 58 67. (R76/14).  PIS A BARCELONA, moblat, 96m2, balcó i galeria, parquet i calefacció. Pàrquing per a 1 cotxe i 2 motos. Traster de 7m2. zona enjardinada, 1a sortida Ronda de Dalt. Preu, 360.000 euros. T.: 663 54 37 53. (R76/11).  CASA DE POBLE, antiga, amb hort, en un poblet bonic i petit del Lluçanès. T.: 699 711 694. (R76/10).  PEUGEOT 106, de l’any 1998, en bon estat. preu, 1.700 euros. T.: 93 856 03 32. (R76/9).  COTXE DE 40 ANYS, antiguitat, Crhysler, model 180, automàtic, per restaurar, de gasolina, 6 cilindres. T.: 93 218 38 26. (R76/8).

NÚM. 276

 TOYOTA RAP 4 2006. En perfecte estat. T.: 93 856 03 32. (R76/24)  CADELLS DE BULLDOG FRANCÈS amb pares a la vista. Cadells atigrats. T.: 616.76.44.51 (Sílvia)/675.07.93.72 (Josep Miquel). (R75/18).  CADIRETA PER COTXE, marca Concorde Sift Evo, grup 2/3, 15-36kg, com nova. T.: 93 856 03 88. (R75/10).  BALES D’HERBA SECA, rodones. t.: 687 54 84 66 (R75/9).  CASA a Olost, amb 2 habitacions grans, 2 de petites, lavabo, garatge per a 3 o 4 cotxes i pati de 75m2. Preu, 198.000 euros. T.: 630 66 85 00. (R75/8).  2 MATALASSOS, un de 200cm x 90cm. Preu, 25 euros, i un altre de 190cm x 80cm, 20 euros. Usats un any. T.: 666 68 36 39. (R75/5).  PIS A PRATS DE LLUÇANÈS de 106m , cèntric, assolellat. 4 habitacions, 2 cambres de bany, cuina, menjador, traster amb safareig i calefacció. molt assolellat. preu, 100.000 euros. T.: 608 84 08 10. (R75/4). 2

 CASA A LLUÇÀ, de 120m2 habitables, amb 1.400m2 de terreny, 3 habitacions dobles. preu, 195.000 euros. t.: 696 685 058 -Emili. (R75/3).  FORD MONDEO 2.0 GHIA, 5 portes, blanc. Matrícula, b-2715-pw, amb 260.000km i la itv passada. Preu, 500 euros. T.: 679 306 496 -Jordi. (R75/2).  CASA AL CENTRE d’Olost, de 120m2 , amb terrassa de 45m2. Moblada, electrodomèstics de qualitat. Baixos de 340m2 T.: 93 888 03 93 (R74/15).

> ES COMPRA  RÀDIO CASSETTE amb cinta -de cotxe, no-. T.: 93 856 06 90. (R75/12).  TBOS ANTICS, còmics de superherois, manga, àbums de cromos i joguines en general. T.: 630 930 666. (T75/11).

 MAQUINÀRIA DE FUSTERIA en molt bon estat, seminova. T.: 659 92 31 70. (R76/5).

> ES LLOGA

 4 CADIRES DE PI MASSÍS, amb coixins. Preu, 60 euros/4 unitats. T.: 93 856 04 91 / 687 22 14 18. (R76/3).

 PÀRQUING per a un cotxe, quad o moto, a Olost. T.: 667 76 15 24. (R76/22)

 4 RODES COMPLETES de sèrie de Citroën Saxo. Preu, les 4, 100 euros. T.: 93 856 04 91 / 687 22 14 18. (R76/2).  CAMILLA. Preu, 100 euros. T.: 619 38 62 81. (R76/1) ! 16 LaRella

 MASIA a l’espai protegit (PEIN/Natura 2000) del Sorreig (Sobremunt - Sant Bartomeu del Grau). Totalment renovada (2 plantes d’uns 80 m2). T.: 620 63 99 92. (R76/21).  PLACES DE PÀRQUING a Prats de Lluçanès per a moto, cotxe, caravana,

autocaravana, remolc, embarcacions etc. També disposem de trasters. Les places de pàrking i trasters valen 30 euros. T.: 628 90 95 00. (76/16).  PIS PETIT a Sant Feliu Sasserra. T.: 650 31 98 51. (R76/13).  PIS A PRATS DE LLUÇANÈS, de 90 m2, situat a l’Av. Pau Casals, s/n. Baixos, amb 4 habitacions dobles, calefacció, amb sortida a hort /jardí. T.: 617 78 81 21. (R76/12).  PIS A PRATS DE LLUÇANÈS, al Passeig. Amb calefacció, rentadora, nevera... 2 habitacions grans i 1 de petita. T.: 606 81 33 65 - TARDES. (R75/18).  PLANTA (1r pis) a la casa Mallo, a Sagàs. Calefacció, hort, piscina, etcètera. T.: 649 91 24 08. (R75/17).  PIS A SANT BARTOMEU DEL GRAU, al centre, nou, a preu econòmic. T.: 93 843 01 52 / 636 03 44 33. (R75/13).  PIS a Santa Creu de Joglars en casa unifamiliar. T.: 93 871 89 19. (R75/7).

> S’HA PERDUT  ULLERES, a Sant Feliu Sasserra. T.: 93 813 90 34 - Raül. (R76/6).

> S’HA TROBAT  JOC DE CLAUERS AMB 1 CLAU, davant de Cal Quico, a Prats de Lluçanès. T.: 93 850 82 81. (R76/26).

> ES REGALA  PLANTER DE CEBA. T.:93 888 02 60. (R76/19).  REMOLC. T.: 93 888 02 60. (R76/20).  CREUAT DE GRIFON i gos d’atura. T.: 620 84 29 53. (R76/7).  IMPRESSORA HP multifuncions. T.: 93 856 04 91 / 687 22 14 18. (R76/4).  GOSSETS, d’1 mes, de mare pastor alemany. T.: 93 888 03 14. (75/15).

> COMPARTIR COTXE  VIATGE PRATS-VIC i Vic-Prats, de dilluns a divendres. disposo de 3 places. T.: 698 39 62 11. (R75/16).

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS Promocions 2011: Espais de Text gratuïts per explicar el vostre projecte -Lluçanès Emprenedor: adreçat a nous projectes empresarials al Lluçanès -Nous al DEL: per a aquelles empreses amb trajectoria que es subscriguin al DEL

AGRICULTURA

ALIMENTACIÓ

ALLOTJAMENT

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

LaRella 17

BICICLETES

ANIMALS

BANCS I CAIXES

ASSEGURANCES, GESTORIES

CREACIÓ ARTÍSTICA

CONSTRUCCIÓ

BARS MUSICALS

CONSTRUCCIÓ: EXCAVACIONS I GRAVES

DIARIS, LLIBRES, VÍDEOS

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

18 LaRella

FORNS DE PA

ESTÈTICA

DIETÈTICA

FOTOGRAFIA VÍDEO

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

FLORS, PLANTES I JARDINS

ESCURAXEMENEIES

FUSTERIA MOBLES

FORMACIÓ IDIOMES

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

LaRella 19

HOSTALS BARS RESTAURANTS

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

IMMOBILIÀRIA

INDÚSTRIA

20 LaRella

INSTAL· LACIONS I ELECTRODOMÈSTICS

SABATERIA

MENJAR PER EMPORTAR

PERFUMERIA MERCERIA

PINTURES

MÚSICA, DJ/PD

PERRUQUERIA

SALUT

SALUT DENTAL

ÒPTICA

LaRella 21

SERVEIS

TAXIS

TRANSPORTS

TREBALLS FORESTALS

TALLERS MECÀNICS

SERVEIS INFORMÀTICS

TINTORERIES

22 LaRella

VINS I LICORS

93 850 82 81

ROBA

//// EL TEMPS

08 | ABRIL | 2011

Per l’abril, cada gota val per mil

TEMPERATURA MÀXIMA

Màx

Min

ORISTÀ

l/m2

Màx

Min

l/m2

2,7

1,5

16,2

3,1

2,5

12,3

0,2

11,4

1,7

Ip.

16,1

-1,5

16,3

-1,9

16,8

-1,5

17,5

-1,6

17,5

-0,6

18,4

-1,2

20,1

1,3

20,2

0,7

16,8

4,4

0,2

17,2

5,3

3,2

3,6

18,6

3,8

14,9

5,4

21,9

17,7

4,4

16,3

17,1

5,6

16,7

6,1

0,9

22,6

4,5

22,9

4,1

Ip.

24,4

5,9

25,4

22,7

5,1

23,5

3,7

23,5

5,4

Ip.

24,3

4,7

Ip.

-1,9

Màx

Min

l/m2

SANT BOI DE LLUÇANÈS

28,2

OLOST

25,8

PRATS DE LLUÇANÈS

25,7

ORISTÀ

22,9

SANT BARTOMEU DEL GRAU

22,5

PERAFITA

PRATS DE LLUÇANÈS

PERAFITA

LLUÇÀ

graus

ORISTÀ 23 d’abril

25,4

OLOST DIA

TEMPERATURA MÍNIMA

l/m2

SANT FELIU SASSERA

21 de març del 2011 > 3 d’abril del 2011

graus

ORISTÀ 1 d’abril

TOTALS PLUJA REGISTRADA

/// EL TEMPS QUE HA FET ///

l/m2

Màx

Min 5

2,2

14,3

10,5

4,5

Min

SANT BOI DE LLUÇANÈS

l/m2

Màx

5,3

1,2

10,3

3,8

14,8

2,4

2,5

15,7

16,5

2,5

Min

SANT BARTOMEU DEL GRAU

LLUÇÀ

l/m2

Màx

Min

l/m2

Màx

5,5

13,5

4,2

5,5

12,2

4,6

1,5

Ip.

9,6

2,7

8,7

3,1

0,5

-1

13,9

11,5

1,3

3,5

14,9

3,4

12,5

3,7

4,1

16,5

-1,5

15,9

3,7

14,1

4,4

1,9

6,6

1,5

0,5

18,1

5,6

16,2

5,1

15,5

7,9

1,8

5,5

14,6

6,6

12,8

4,9

4,5

16,9

Ip.

15,4

4,6

10,3

5,2

5,5

21,6

16,2

7,3

11,4

13,5

21,2

12,8

6,5

17,5

9,9

5,9

6,5

15,4

6,7

0,4

14,8

5,2

14,7

6,1

21,5

4,5

21,6

7,7

4,5

20,6

6,6

17,3

6,7

23,8

10,7

22,7

9,8

19,6

7,8

21,8

11,2

21,3

9,9

19,4

9,7

22,5

6,5

22,6

11,3

0,2

23,5

22,3

10,7

19,2

10,8

Màx

SANT FELIU SASSERRA

-,-

Min

l/m2

INFORMACIÓ FACILITADA PER_ Lluçà: Jordi Compte / Perafita: Lluís Muntanyà / Olost: Pere Bruch / Prats de Lluçanès: Josep M. Muntanyà / Oristà: Pere Cors / Sant Boi del Lluçanès: Eduard Selva / Sant Feliu Sasserra: David Morera / Sant Bartomeu del Grau: Lluís Corominas.

UN NOTABLE EIXAM D’ABELLES PROP DE SANT FELIU/ F_A. Boixadé T.

CAPVESPRE DE PRIMAVERA A STA. CREU/ F_X. Crespiera

LaRella 23