R338 by LaRella

LaRella

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 11 | OCTUBRE | 2013

_338

> LaRella CELEBRA 12 ANYS I 300 NÚMEROS/////////////////////////////////////// > ENTREVISTA A LA NOVA DIRECCIÓ TÈCNICA DEL CONSORCI ////////////////////

EL LLUÇANÈS EMPENY PER LA COMARCA

> SANFEPLAST ENCARA PENDENT DE LA SUBHASTA/////////////////////////////// > NYANDÚ, TRIATS PER A UNA GIRA ESTATAL //////////////////////////////////////

PUBLIREPORTATGE ////

NÚM.338

ESCALFAR LA LLAR L’ENERGIA DE CASA: EFICIENT, JUSTA I RENOVABLE

er aquest octubre s’ha anunciat una nova pujada del 3,1% sobre l’electricitat, que s’afegeix a les d’agost, gener i un llarg etcètera. Com es justifica? Doncs “diuen” que cal reduir el dèficit de tarifa, un suposat deute que l’estat té amb unes companyies multinacionals que no han tingut cap pèrdua sinó guanys multimilionaris en els darrers anys i on, curiosament, hi treballen nombrosos exmembres del govern. Si bé a la nostra llar necessitem aquesta electricitat en qualsevol cas, nosaltres com a consumidors tenim dues solucions per combatre aquests continus abusos: d’una banda, podem millorar en eficiència i aprofitament de l’energia a casa i, d’altra banda, podem canviar el nostre subministrament elèctric a una companyia que no formi part de l’oligopoli energètic que impera. Les qüestions referents a l’eficiència és recomanable analitzar-les cas per cas, però hi ha moltes mesures generals que tots ens podem aplicar:

02 LaRella

>> EL CONSUM VAMPÍRIC O INNECESSARI. Quants aparells de casa consumeixen quan dormim o no hi som? L’ordinador té un consum de 80-90 watts funcionant, de 30-35 watts “adormit” i de 17-18 watts quan està parat però endollat: això suposa uns 30 euros anuals. Ara sumem-hi equip de música, ordinador portàtil, carregador del mòbil, consola, reproductor de DVD, mòdem...

Doncs amb una regleta de 5 euros del supermercat i agafant l’hàbit de apagarla quan no calgui o bé amb un programador horari, podrem reduir el nostre consum elèctric entre un 15 i un 20%! >> LA TARIFA AMB DISCRIMINACIÓ HORÀRIA (DH). Coneguda com a tarifa nocturna, tots podem contractar-la a casa, i suposa que el cost elèctric entre les 22:00 de la nit i 12:00 del migdia (nit+matí) sigui molt més barat, i una mica més car la resta d’hores (tarda). Per tant, situant un 35% dels nostres consums entre la nit i el matí, tindrem estalvis econòmics d’entre el 5 i el 10%. Pels nostres costums, a la majoria de les famílies catalanes els surt a compte aquest mode de contractació elèctrica, i tota comercialitzadora l’ofereix. >> LA POTÈNCIA CONTRACTADA ÉS LA CORRECTA? És difícil de dir, però si no disposem de calefacció elèctrica, normalment no cal disposar de més de 5 kW contractats, sent la mitjana espanyola de 4,4 kW.

//// PUBLIREPORTATGE

11 | OCTUBRE | 2013

>> CAL TANCAR EL LLUM QUAN SORTIM D’UNA HABITACIÓ. Fins i tot els ﬂuorescents cal parar-los per estones superiors a 5 minuts. >> INSTAL·LAR LLUMS DE BAIX CONSUM. Els actuals redueixen entre un 70 i 80% el consum elèctric, ja disposen d’encesa ràpida i trobem potències adequades. També la tecnologia LED està a un preu de mercat que surt a compte instal·lar-los a casa, si bé cal assegurarne la qualitat i és aconsellable instal·larlos en els punts on més hores l’utilitzem. >> L’AIGUA CALENTA SUPOSA EL 15% DEL COST ENERGÈTIC A CASA. Obrir l’aixeta pel cantó fred quan no cal calent, reduir la temperatura de l’aigua de la dutxa i desconnectar el termo o caldera si marxem uns dies. A banda d’aquests consells sobre eﬁciència, podem consumir energia elèctrica més justa i renovable canviant el nostre contracte de subministrament a Som Energia o a d’altres companyies com Hola Luz o Goiener, a dia d’avui tots podem utilitzar energia elèctrica 100% renovable a casa i alhora molt més justa, fora del gran oligopoli energètic que tenim en aquest país. /// >> Grup Local Som Energia Osona / www.somenergia.coop

ENERGIA GEOTÈRMICA

s un sistema que aproﬁta l’escalfor, o més ben dit la diferència de temperatura entre el subsòl i l’atmosfera per tal de climatitzar. Tant pot produir fred com escalfor. El sistema emprat consta d’un intercanviador enterrat al subsòl, una bomba de calor geotèrmica i una bomba hidràulica. Existeixen bàsicament dos tipus d’intercanviadors, els horitzontals i els verticals. Els primers estan formats per 1 o diversos circuits compostos d’un collector (tub) generalment de polietilè d’alta densitat. Aquests tubs s’enterren ﬁns a una profunditat d’1.5 m i contenen en el seu interior una solució d’aigua amb anticongelant. Els intercanviadors verticals no són res més que un pou de diversos metres de profunditat on s’hi introdueix el circuït tancat per on hi circula la solució d’aigua amb anticongelant. Aquest últim tipus d’intercanviador és més car que el primer, ja que la perforació del pou encareix la instal·lació, però també es

tracta de l’opció més segura ja que hem de tenir en compte que entre 10 i 20m. de profunditat la temperatura es manté constant durant tot l’any. La bomba hidràulica té la funció de fer circular l’aigua amb anticongelant cap als intercanviadors i la bomba de calor. La bomba de calor geotèrmica és un aparell elèctric que, a grans trets, aproﬁta l’energia del subsòl que l’hi és proporcionada mitjançant l’intercanviador i l’injecta dins d’un circuït interior d’aigua calenta, que tant pot ser radiadors com terra radiant. Aquest sistema utilitza l’energia de calor produïda a l’interior de la terra i també l’efecte tampó que porta a terme el subsòl durant tot l’any mantenint una temperatura molt més constant que l’atmosfèrica. Els avantatges ecològics vénen a conseqüència de l’estalvi de combustibles per generar escalfor i energia elèctrica per generar fred. Això implica menys emissió de fums a l’atmosfera i per tant menys alliberament de CO2 i altres compostos causants de l’efecte hivernacle que provoca el canvi climàtic. Els avantatges econòmics provenen de l’estalvi en combustible. Aquest és un sistema que preveu una elevada inversió inicial però que permet tenir un consum molt baix de qualsevol altra font d’energia per calefactar. Aquest sistema s’adapta a les installacions de calefacció per radiadors i terra radiant. /// Pere Freixa. Enginyer agrònom. LaRella 03

NOTÍCIES ////

NÚM.338

/// LABORAL ///

LA SUBHASTA DE SANFEPLAST ENCARA PENDENT D’ADJUDICACIÓ L’empresa està inactiva i sense amo i els treballadors hi van diàriament SANT FELIU SASSERRA Per_Meritxell Verdaguer

a lentitud i la manca de control del jutge, i el passotisme dels administradors concursals han portat Sanfeplast a un camí sense sortida”, va delcarar l’advocat laboralista del treballadors de l’empresa de Sant Feliu, Lluís Blasi. El jutge encarregat del cas va treure a subhasta Sanfeplast el 22 de juliol i el dia 24 es va adjudicar a Cemausa que va renunciar a l’oferta a principis de setembre, des de llavors el jutjat està buscant el segon dels concursants a la subhasta, Navaltec, però ﬁns al moment no s’ha pogut localitzar. Fins que no es pugui comunicar a Navaltec que és guanyador de la subhasta no es podrà saber si l’accepta o si ﬁnalment passarà a mans de la tercera oferta. “El jutge va tardar 9 mesos a convocar la subhasta i ara apunto que encara passaran 6 mesos abans no es resolgui. Hem demanat el jutge un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de tancament al que s’hi puguin adherir

04 LaRella

els treballadors que vulguin”, va explicar Blasi. L’empresa tenia, la primavera del 2012, 72 treballadors, després d’un ERO que va afectar 27 treballadors, alguns acomiadaments i altres baixes voluntàries, resten a l’empresa entre 25 i 30 persones que acudeixen cada dia a la fàbrica malgrat que no hi ha amo, ni llum ni telèfon. Els empleats acumulen mesos de deute, a més del deute dels antics propietaris de la fàbrica que després de presentar el concurs de creditors se’n va fer càrrec FOGASA. Si la subhasta queda deserta el deute es perdrà, per sort però, segons Blasi, “els

treballadors són propietaris d’una nau i dues vivendes de Sanfeplast i la venda d’aquests béns podria servir per pagar el deute de les pagues”. El mateix advocat va declarar que en altres casos la subhasta ha funcionat, però que en aquest cas el jutge no va demanar cap tipus de garantia, malgrat que s’acostuma a demanar el 30% de l’oferta que es proposa. A la casuística s’hi afegeix el passotisme dels administradors concursals que no han vetllat el procés, ﬁns i tot una empresa va llogar la part productiva de Sanfeplast, excloent els treballadors, i en va treure rendiment, i no van denunciar el contracte. ///

LaRella P_06

EDITA_ La Rella Iniciatives socioculturals al Lluçanès NOTÍCIES_ Meritxell Verdaguer, Aleix Cardona CORRESPONSALS_ » St. Agustí de Lluçanès: Anna Dot » Olost: Pol Asensi » St. Boi del Lluçanès: Marta Giravent » La Torre d’Oristà: Jordi Freixa » Santa Creu de Joglars: Montserrat Vila » Merlès: Sandra Rusinyol » Sobremunt: Estela Lopez » Lluçà/Sta Eulàlia de Puig-oriol: Montse Suriñach » Oristà: Vanessa Bruch » Perafita: Paula Montañà » St. Bartomeu del Grau: Miquel Casadevall

P_09

04 04 06 08 11

P_11

> > > >

NOTÍCIES Sanfeplast en conflicte El Lluçanès es reivindica Festa del Bolet a Sant Boi El CAP de Prats

ESPORTS

OPINIÓ

COL LABORADORS_ El temps: Pere Cors, Pere Bruch, SMC-Perafita, J. M. Muntanyà, Jordi Compte i David Morera Esports: Pol Asensi, Redacció Fotografia: Jordi Freixa, Josep Martínez Castro, Teresa Parareda i Eva Freixa CORRECCIÓ_ Aleix Cardona ADMINISTRACIÓ_ Carme Mas comptesgenerals@gmail.com MUNTATGE_ Aleix Cardona DISSENY_ Mercè Rocadembosc PUBLICITAT_ Carolina Font 93 850 82 81 / 610 44 46 89 publilarella@mesvilaweb.cat IMPRESSIÓ_ Winihard gràfics S.L. (Moià) DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 Major, 5, baixos 08513 - Prats de Lluçanès (Lluçanès) T. i F. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat Blog: http:blocs.mesvilaweb.cat/larella Foto portada: La sala de plens de Prats de Lluçanès plena en l’acte per la comarca. F.: Teresa Parareda

FE_D’ERRADES LaRella 337: La notícia sobre les denúncies per mocions sobiranistes incloïa, per error, Olost, que no n’ha tinguda cap. La fotograﬁa de la portada de LaRella 337 era de la Teresa Parareda.

LaRella 05

NOTÍCIES ////

NÚM.338

/// COMARCA ///

EL LLUÇANÈS ES REIVINDICA DAVANT DELS POLÍTICS AUTONÒMICS La sala de plens de Prats s’omple en l’acte convocat per la plataforma i LaRella PRATS DE LLUÇANÈS Per_Aleix Cardona

l dia 3 de setembre es va celebrar la taula rodona per parlar sobre la nova llei de governs locals amb els partits amb representació al Parlament de Catalunya, que havia organitzat la plataforma El Lluçanès és comarca amb la revista LaRella. Lluís Vila, alcalde de Prats de Lluçanès i Eva Boixadé, portaveu de la plataforma van obrir l’acte donant la benvinguda als assistents. LaRella va retransmetre l’acte via twitter. Xavier Graset, el periodista de Catalunya ràdio, va obrir, amb una refl exió sobre els valors dels límits i les fronteres, un acte que va omplir la sala de plens de l’ajuntament de Prats de Lluçanès de persones amb voluntat de veure com els compromisos polítics donaven perspectiva a la reivindicació de la comarca del Lluçanès. A l’acte hi van prendre part Antoni Iborra, advocat, exalcalde d’Alpens, en representació de la CUPAE; Marta Ribas, diputada d’ICV; Marta Rovira, diputada d’ERC; Lluís Corominas, diputat de CiU; Ramon Serra, diputat provincial, del PSC, i Pere Calbó, diputat del PP. Els alcaldes de Sant Martí d’Albars, Alpens, Sant Boi de Lluçanès, Prats de Lluçanès i Lluçà, van ser presents a la taula rodona, mentre que el de Perafi ta es va excusar expressament per no poder-hi ser. Una primera intervenció dels ponents va fer posicionar sobre el reconeixement del Lluçanès. En aquest torn, tots els representants van mostrar la seva voluntat que el Lluçanès esdeveingui comarca ofi cial, tret del representant del PP que, sense oposar-s’hi, va introduir elements legals i de procediment per veure si, més enllà de la voluntat, la proposta seria viable. D’aquesta primera intervenció, se’n derivà una referència, bàsica, 06 LaRella

EVA BOIXADÉ I LLUÍS VILA EN LA PRESENTACIÓ DE L’ACTE/ F_T.Parareda/LaRella

sobre el paper de la comarca en l’escala d’institucions per les quals cal passar per construir les estructures administratives. En aquest apartat, tot i que no esdevingué motiu de debat de fons, PSC, CiU, ERC i ICV estaven d’acord a situar la comarca com un ens sense competències polítiques de govern, sinó en un estadi intermedi entre els municipis i les possibles vegueries, més en la línia de consorcis o mancomunitats de serveis, amb un perﬁ l tècnic i de gestió, que d’administració política. Antoni Iborra, de la CUP, reclamà el valor polític i el paper polític de les comarques com a administració nacional i com a espai d’intervenció de màxima proximitat, i qüestionà el consens de la resta sobre el paper del consell i la junta d’alcaldes que preveu la llei per a als futurs òrgans comarcals. El segon torn se centrà en la llei que ha de debatre i aprovar el Parlament de Catalunya i en la comparativa amb la llei estatal. Aquest apartat visualitzà tres grups diferenciats de plantjaments. Per una banda, el PP, ﬁ del al seu plantejament més tecnocràtic i burocràtic i defensor dels plantejaments de la llei estatal. Per una altra, els plantejaments de CiU i ERC, defensors, amb matisos, de la proposta de llei autonòmica, assumint el marc de

consens que estableix l’actual reglamentació autonòmica, i la resta, molt crítics amb les referències basades en criteris de rendiment econòmic, amb el plantejament de dotar o retirar de competències els municipis petits, comprometent l’autonomia municipal, i que ﬁ ns i tot posa en qüestió els consorcis i mancomunitats. Un acord general de les diferents intervencions, exceptuant el cas del representant del PP, va ser que la voluntat de la gent del Lluçanès hauria de ser tinguda en compte, i que entre la llei autonòmica vigent i la que entra al Parlament de Catalunya, hi hauria d’haver espai per a un reconeixement llargament reclamat, i que el topall dels 15.000 habitants tenia poc o cap sentit. Amb tot, ni CiU, amb responsabilitats de govern, ni ERC, principal suport del govern, no van concretar si l’informe a la demanda del Lluçanès i el Moianès entrada ja fa anys tindria un resultat positiu. Antoni Iborra, de la CUP-AE va proposar, recollint la proposta feta per l’alcalde de Prats de Lluçanès i president del Consorci del Lluçanès, Lluís Vila, que si en un temps prudencial no hi ha concrecions sobre el reconeixement, el Lluçanès pugui ser cridat a una consulta per demostrar la seva voluntat de ser comarca. L’acte es va tancar després de diferents intervencions del públic, entre les quals caldria destacar la de l’alcaldessa d’Alpens, Montserrat Barniol, qüestionant les interpretacions que es fan a distància del territori i amb poca sensibilitat cap als esforços que es fan dia a dia des dels ajuntaments per poder tirar endavant. Xavier Graset va donar les gràcies als ponents i als assistents i va acomiadar l’acte amb un “El Lluçanès és comarca” llargament aplaudit. ///

//// NOTÍCIES

11 | OCTUBRE | 2013

/// CONSORCI ///

EL CONSELL COMARCAL D’OSONA AVANÇA ELS DINERS AL CONSORCI Els deutes de la Generalitat n’han accelerat el procés SANTA CREU DE JOGLARS Per_Meritxell Verdaguer

l Consell Comarcal d’Osona cobrirà a partir del 2014 les nòmines de part dels serveis socials del Consorci del Lluçanès, donat que el retard en el pagament des de la Generalitat de Catalunya hagi deixat el Consorci sense líquid, portant-lo cada mes a problemes per pagar els sous. Fins al moment la Generalitat deu al Consorci 82.000 euros, que equival a un any, i devien 20.000 euros de l’any anterior que el Consell Comarcal ja va avançar. Els diners que la Generalitat destina al Consorci pels serveis socials arriben a través del Consell Comarcal, així, el pagament de les nòmines serà un avançament. “El Consell Comarcal també té problemes de liquiditat però la xifra que demanem és petita en comparació al seu pressupost”, va explicar el president del Consorci del Lluçanès, Lluís Vila. “El problema del Consorci, a diferència d’altres administracions, és que no podem demanar cap pòlissa, ﬁns i tot ho vam demanar a la Diputació

Benvinguts! VICTORIA SANDOVAL > EDAT_ 42 anys > ARRIBADA DE_ Cochabamba (Bolívia) fa

5 anys, a Sant Boi de Lluçanès.

de Barcelona que n’acostuma a concedir als ajuntaments, a interès 0, però tampoc ha estat possible”, va comentar Vila. Per a Vila la necessària intervenció del Consell Comarcal en el pagament de les nòmines “no va en detriment del reconeixement de la comarca” ja que “els problemes econòmics del Consorci no haurien de servir per aturar-lo, al contrari, haurien de servir per reclamar un millor ﬁnançament”. L’acord s’ha fet sota dues condicions, que sigui reversible tan bon punt arribin els diners, i que la gestió dels serveis socials segueixi estant en mans del Consorci. SERVEIS SOCIALS DEL CONSORCI

Els serveis que es gestionen des del Consorci es dirigeixen a persones amb diﬁcultats de mobilitat, gent gran, joves o persones amb risc d’exclusió social. Inclouen l’ajuda a domicili, la teleassistència, atenció a la infància, els espais de dia o la dinamització de la gent gran. El Consell Comarcal cobrirà quatre nòmines que seran les de dues treballadores socials, una treballadora familiar i una educadora social. ///

> PROFESSIÓ_ Cuinera, modista i mestra.

>> PER QUÈ VAS MARXAR DEL TEU PAÍS?

Una neboda vivia a Granada i em va dir que aquí trobaria més oportunitats per als meus fills. Primer va venir el meu marit, després jo, i finalment després d’un any els meus quatre fills. >> COM VAS ARRIBAR FINS AQUÍ?

El meu marit treballava a Granada i el seu cap li va comentar d’una feina a Sant Boi, quan jo vaig arribar ell ja hi vivia, i per tant m’hi vaig instal·lar. Mai m’he sentit una estrangera, sempre m’hi he sentit com a casa, sempre m’han tractat amb amabilitat i interessant-se per mi. >> UN CONSELL PER A UN NOUVINGUT

Que s’integri, que intenti conèixer gent, és el millor. Parlar amb la gent, sortir, conèixer la cultura, també saber la història del lloc, els costums... M’agrada escoltar històries sobre la guerra i el franquisme, em recorda una mica el que vam viure a Bolívia. >> QUÈ ENYORES DE LA TEVA TERRA?

Gairebé res, sóc una persona que m’adapto. Enyoro la meva mare i els meus germans, malgrat que alguns també viuen aquí. A vegades llegeixo les notícies per Internet i em poso nostàlgica, crec que és una cosa que sempre et queda si marxes del teu país. >> TENS PENSAT TORNAR-HI?

No. Seria tornar a començar de zero. >> QUIN COSTUM T’HA SORPRÈS?

Em va sorprendre el català! Però l’he volgut aprendre perquè tot i que a Bolívia tothom parla castellà, a la zona on visc també es parla el quechua. /// MV. LaRella 07

NOTÍCIES //// El racó de la feina

SERVEI GRATUÏT Tel. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat

> DEMANDES > GRANJA DE PORCS D’ENGREIX

687 90 08 25 - Home d’uns 30 anys, amb experiència. Preferiblement autònom i de la zona del Lluçanès. (RF/1-337)

> OFERTES >COMPTABLE

617 80 66 30 - Molta experiència. Hores convingudes. (RF/6-338). >CLASSES PARTICULARS

629 99 22 81

- Des d’educació infantil a batxillerat. Noia graduada en Magisteri. (RF/5-338).

>REPARACIÓ ORDINADORS I CLASSES

656 90 78 36 - Classes d’informàtica -Héctor. (RF/4-338).

NÚM.338

/// BOLETS ///

/// POESIA ///

MENÚ DEGUSTACIÓ A LA V FESTA DEL BOLET

MINOVES GUANYA UN PREMI DE POESIA A L’ALGUER

SANT BOI DE LLUÇANÈS> La Festa del bolet, que es celebrarà el dia 20 d’octubre, començarà amb una sortida guiada a collir bolets amb experts, i també amb un concurs de boletaires. A mig matí, amb l’arribada dels boletaires també es farà una visita guiada de l’exposició de bolets, que es repetirà a les 5 de la tarda. En destaca la proposta gastronòmica amb un menú basat en plats elaborats amb els bolets: trompetes de la mort, rovelló, rossinyols o ceps. El menú té un cost de 20 euros i consta de cinc plats i postres elaborats pels restaurants del poble. Com és habitual, la festa compta amb una vessant educativa amb una conferència, aquest any a càrrec del geògraf i naturalista, Martí Boada, del periodista i naturalista, José Luis Gallego, i del meteoròleg, Dani Ramírez, tots tres vinculats a la Televisió de Catalunya. /// Red..

L’ALGUER (SARDENYA)> El poeta estretament vinculat al Lluçanès, Ramon Minoves, va guanyar aquest setembre el primer premi de poesia Rafael Sari, que organitza l’Obra Cultural de l’Alguer. El poema premiat porta per títol Fotògraf al Delta de l’Ebre, i es pot llegir a la pàgina web del certamen. En la 30a edició del premi, descriuen el poema de Minoves com a: “Poesia i fotograﬁa en aqueixos versos se troben conjuntament per diure i mostrar coses que diversament no se poden entendre ni veure”. Els premis Rafael Sari compten amb diferents seccions, una pels alumnes de les escoles de l’Alguer, un pels autors de poesia i prosa amb variants de llengua catalana, i en aquesta és on va guanyar Minoves; i per autors que escriuen en alguerès. Minoves havia estat director de les escoles de Prats de Lluçanès i Santa Eulàlia de Puig-oriol. /// Red.

/// MÚSICA ///

/// LABORAL ///

ELS NYANDÚ, TRIATS PER UNA GIRA ESTATAL

ELS TREBALLADORS DE CATALUNYA CAIXA EN VAGA CONTRA UN ERO

>NETEJA I CURA PERSONES GRANS

679 59 68 85 - Noia de 34 anys, amb estudis, responsable, amb experiència, vehicle propi i disponibilitat horària. Titulació de treballadora familiar i socorrista Creu Roja i voluntariat. (RF/3-338). >NETEJA LLAR

636 24 78 42

- Dona catalana amb experiència i referències. Disponibilitat a tota la comarca. Cotxe propi. Inclosos dissabtes. (RF/2-338).

>REPARACIÓ MÀQUINES DE COSIR

660 72 22 49

- (RF/1-338).

>NETEJA

93 812 90 36 / 690 71 52 23

- Noia catalana amb experiència i referències. Disponibilitat a tota la comarca. Preu econòmic. (RF/7-337).

>NETEJA

693 39 82 19 -

Noia, a Prats de Lluçanès.

(RF/6-337). >CLASSES DE REFORÇ I ANGLÈS

676 88 59 59 -

Noia de 35 anys, diplomada, d’Olost. (RF/5-337).

>NETEJA DE CASES, PISOS...

635 04 24 93 - Horari ﬂexible, cotxe propi i experiència. (RF/4-337). >NETEJA I CURA DE GENT GRAN

693 39 82 19 -

(RF/3-337). 08 LaRella

Noia, a Prats de Lluçanès.

LA TORRE D’ORISTÀ> El grup de la Torre d’Oristà, Nyandú, ha estat seleccionats per a participar al circuit estatal de músiques populars Girando por salas, que els portarà a fer quatre concerts per diferents sales arreu de l’Estat Espanyol entre novembre del 2013 i març del 2014. Aquesta és la quarta edició d’aquest circuit organitzat pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i hi participaran 35 grups més, deu dels quals són dels Països Catalans i entre els quals es troben grups com Els Catarres, Larumbé, Sénior i el Cor Brutal o Rafa Pons. En aquesta edició s’hi van presentar un total de 523 candidatures i ho promouen diferents associacions vinculades al món de la música: promotors, sales de música, managers. Les bandes que hi participen han de tenir editat entre un i tres discos. /// Red.

PRATS DE LLUÇANÈS> Els dies 30 de setembre i 1 d’octubre els treballadors de Catalunya Caixa de la comarca van secundar una vaga, proposada des dels sindicats i per a totes les oﬁcines d’aquesta entitat bancària, en protesta per un Expedient de Regulació d’Ocupació per acomiadar 2.453 persones, representant el 30% de la plantilla actual. La mesura es va prendre per pressionar i aconseguir unes millors condicions pels possibles acomiadats. El director de l’oﬁcina de Prats de Lluçanès, Ramon Montanyà, va dir que la proposta és discriminatòria en comparació als acomiadaments fets a altres entitats bancàries nacionalitzades, i malgrat que el Lluçanès no seria una zona afectada, calia sumar-se a la vaga perquè les condicons d’aquest ERO podrien ser un precedent per altres expedients al sector. /// MV.

//// NOTÍCIES

11 | OCTUBRE | 2013

/// FESTA MAJOR ///

RAMON ERRA

EL CORREFOC D’ALPENS CELEBRA 30 ANYS Molta participació als actes

30è CORREFOC I ELS VERSOTS, MOMENTS ÀLGIDS DE LA FESTA MAJOR D’ALPENS/ F_N.Tubau

ALPENS Per_Núria Tubau

strenem la tardor i arriba la Festa Major d’Alpens. Si sempre és travada i participativa, enguany s’ha gaudit d’un cap de setmana intensíssim, ple de gent, de trobades i emocions. Del 27 al 29, tres dies frenètics d’activitats per a petits i grans. L’exitós dinar popular del dia dels sants patrons va reunir els veïns al Casino. Al vespre les feres es van passejar pel poble amb els gegants del Lluçanès, i van escampar l’esclat de la festa per tots els carrers. Tot seguit, El noi del pa va oferir un concert amb molt ritme. Dissabte, els Versots van omplir la

sala del Casino i els actors van brillar damunt l’escenari. I van ser el preludi de l’acte culminant de la Festa Major: el Correfoc, que enguany celebrava el trentè aniversari. A més dels tradicionals balls, l’Agustí i la Pròssia van puntejar un vals molt distingit. El poble es va omplir de foc, fum i guspires. En aquest ambient, tots plegats van protagonitzar un aniversari memorable, ple de sorpreses Diumenge, darrer dia de la festa major, la Dansa va ser ballada amb esveltesa i elegància i va sortir rodona. La canalla s’ho va passar molt bé cada dia, al taller de xapes i bombolles, i a l’espectacle infantil. Una festa major ben reeixida i amb molta implicació de tothom. ///

A L’HOSTAL DEL VILAR, UNA FIRA BEN VIVA > El 28 de setembre, com cada any i enguany molt visitada, amb més de 1.500 persones de tota la comarca. L’exposició de bestiar i maquinària agrícola i ramadera, la mostra d’oﬁcis artesans, prop de 70 parades i un mercat de blat forment i xeixa, van donar forma a la ﬁra del Lluçanès. A mig matí, hi va haver l’exhibició de batre a màquina i, paral·lelament, es va fer la jornada tècnica sobre les associacions de productors i pagesos: units fem la força. /// A Dot./ F_LaRella

L’ALGUER, LA TERCERA ILLA L’altre dia vaig saber que donaven el premi de poesia Rafael Sari, de la ciutat de l’Alguer, al poeta i mestre català Ramon Minoves, molt vinculat al Lluçanès. El Ramon em va comentar que ell i la seva dona, la Montserrat Farrés (mestra durant anys de Santa Eulàlia), anaven a recollir el premi. Que “tornaven” a l’Alguer. L’any passat vaig tenir la sort de visitar la ciutat sarda, també coneguda com Barceloneta de Sardenya, i en vaig quedar enamorat: el paisatge, la llum, les places, la gent. Aquests dies estava llegint un llibre molt recomanable, LA TERCERA ILLA, una antologia de poetes en català de l’Alguer des del 1945 fins a l’actualitat, a cura de Joan-Elies Adell. La major part de poemes són entenedors, malenconiosos i d’una bellesa contundent. Les variacions lèxiques del dialecte alguerès li donen un toc exòtic i aeri que encara els fa més atractius. Alguns dels poemes parlen del temps en què el català era llengua de jugar pels carrers de la ciutat i també del “miracle” que significa que una ciutat repoblada per catalans el segle XIV i perduda a la punta d’una illa de parla sarda, dins un Estat de parla italiana, s’hagi mantingut fidel al català durant sis segles i mig. La bandera de la ciutat és la de les quatre barres, el català és present a les cartes de restaurants i a la informació de llocs turístics i hi ha botigues on despatxen en català. Es pot anar a missa en català a Sant Francesc i hi ha una possibilitat entre quatre –suposo que més alta a l’hivern– que demanant alguna cosa pel carrer et contestin en català. És un misteri que es pot anar a viure i trepitjar amb facilitat gràcies als vaixells de Grimaldi i també als vols barats de la “santa Ryanair” que cantava el ClaudioGabriel Sanna, un alguerès també vinculat al Lluçanès. /// LaRella 09

AGENDA ////

Agenda /// 11.10.13 > 25.10.13 ///

NÚM.338

da al Castell de Montsequiu. Taller de cançons amb pep Gimeno Botifarra i Ramon Mannet a la sala del Castell. A 2/4 de 3, dinar i cantada al llevant de taula. A les 10 de la nit, concert amb Pep Gimeno Botifarra. A les 11 de la nit, ball amb Stukats del bolet, a la sala polivalent municipal.

Artistes de proximitat i els Peps de Prats. Música, humor i màgia. Organitza, Casal d’avis. DIUMENGE, 20.10. MERLÈS. CAMINADA. Caminada popular. Sortida a les 8 del

matí de la plaça del poble, Recorreguts de 12 i 15 km.

DIUMENGE, 13.10. OLOST. HOQUEI. DEL 6.10 AL 20.2.2014. CALDERS (MOIANÈS). EXPOSICIÓ. Exposició de l’obra

Partit d’hoquei prebenjamí, a 2/4 de 5 de la tarda, al pavelló.

DIUMENGE, 20.10. ORISTÀ. CAMINADA. XX Caminada popular. Sortida a les 8

conjunta Empelt/portaemplet d’Enric Pla, escultor, i Jordi Plana, fotògraf. Al Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat -CACISel Forn de Calç.

DIUMENGE, 13.10. SANT FELIU SASSERRA. BTT. II Trencapedals i XXI peda-

del matí de la plaça Major. Inscripcions anticipades a caminadaorista@gmail.com o el mateix dia. Organitza, Comissió de Festes.

DISSABTE, 12.10. LA TORRE D’ORISTÀ. BALL. Programació de la Gresca. A

les 10 d ela nit, a la sala polivalent, ball amb Jordi Solé. DISSABTE, 12.10. OLOST. FIRA. 3a Fira

lada BTT Sasserrencs. La pedalada popular tindrà dos recorreguts, de 18 i 40 km, i la Trencapedals, 59km. La sortida serà a 2/4 de 9 del matí i el lliurament de dorsals entre 2/4 de 8 i 2/4 de 9. Esmorzar o dinar per a tots els participants. DIJOUS, 17.10. LA TORRE D’ORISTÀ. XERRADA. A les 4 de la tarda, al Casal

del formatge de pastor i llet crua de Catalunya. A la plaça Major, tot el dia. A 2/4 de 10 del matí, inici de la ﬁra. A les 12 del migdia i a les 7 de la tarda, tastets. A les 6 de la tarda, ballada dels gegants.

Social, xerrada sobre seguretat i prevenció d’estafes a càrrec d’agents de proximitat dels Mossos d’Esquadra. Xerrada gratuïta i oberta a tothom.

DISSABTE, 12.10. SANT BOI DE LLUÇANÈS. PINTURA RÀPIDA. 38a edició

DIVENDRES, 18.10. ORISTÀ. XERRADA. A les 5 de la tarda, al Casal Social,

del concurs de pintura ràpida. Inici a les 8 del matí. Lliurament de premis i exposició a la sala Joan Ferrer.

xerrada sobre alimentació saludable a càrrec del Col·legi de Farmacèutics. Gratuïta i oberta a tothom.

DISSABTE, 12.10. SANT BOI DE LLUÇANÈS. TEATRE. Mans Unides organit-

DISSABTE, 19.10. SANT QUIRZE DE BESORA (OSONA-BISAURA). BALLABISAURA. A 2/4 de 6 tarda, taller de dan-

za teatre solidari, amb l’obra Taxi del grup la Palangana. El preu, 5 euros, anirà per Campanya contra la fam. A les 6 de la tarda.

ses amb Judit Pratdesaba. A 2/4 d’11 nit, ball amb la Canya borda. A la sala de la cooperativa.

DISSABTE, 12.10. MONTESQUIU (OSONA-BISAURA). BALLABISAURA.

DIUMENGE, 20.10. LA TORRE D’ORISTÀ ESPECTACLE. A la sala polivalent, a

Trobada de cantadors. A les 11, visita guia-

2/4 de 6 de la tarda, gran espectacle amb

10 LaRella

DIUMENGE, 20.10. SANT BOI DE LLUÇANÈS. BOLETS. V Festa dels Bolets.

3/4 de 9. Concentració a la plaça Nova. Inscripció per al concurs de boletaires i sortida guiada amb els experts. A les 10 del matí, activitat familiar amb el joc del bolet i inﬂables per als més menuts. Coca i xocolatada per a tots els participants. Demostració d’escultures de ﬁsta amb motoserra. A 2/4 de 12, arribada dels boletaires i visita guiada a l’exposició dels bolets. A 2/4 d’1, al local, aperitiu de benvinguda. Conferències a càrrec de Martí Boada, José Luis Gallego i Dani Ramírez. Coordina l’acte, Jordi Baucells. A 2/4 de 3, a la plaça Nova, dinar amb menú gastronòmic del bolet elaborat pels restaurants Montcel, la Mercè i Cal Met. Seguidament, lliurament de premis del concurs de bolets i actuació musical. A les 5 de la tarda, visita guiada a l’exposició. Durant tot el dia, a la plaça Nova, parades d’artesans. Organitza, Amics de la Festa del Bolet. DIVENDRES, 25.10. OLOST. RECICLATGE. Presentació del porta a porta, a

2/4 de 8 del vespre.

//// NOTÍCIES

11 | OCTUBRE | 2013

/// EL CALAIX ///

INTENSA TEMPESTA DESFERMADA SOBRE OLOST

COMENÇA EL CURS AL TELECENTRE DE LLUÇÀ

OLOST> El divendres, 4 d’octubre, entre les 6 i 2/4 de 7 de la tarda, Olost va veure desfermar-se una potent tempesta -encara es dubta entre un esclaﬁt i un bufarut- que va portar puntes de vent de més de 80 km/h i una intensitat de pluja en el punt màxim de la precipitació que seria equivalent a 410 l/m2 en cas que s’hagués allargat. La tempesta va afectar teulades, antenes, mobiliari urbà, i alguns arbres i va travessar el poble des de la zona de Sant Adjutori ﬁns a les escoles noves. L’ajuntament, segons declara l’alcalde, Josep Maria Freixanet, dóna suport als veïns afectats per declarar i reclamar pels danys patits, i prepara el llistat d’afectacions municipals, entre les quals el mateix Centre Cívic. El delegat del govern autonòmic a la Catalunya central, Juli Gendrau, ha convocat una trobada amb alcaldes afectats pel fenomen. /// A. Cardona

LLUÇÀ> L’últim dijous de setembre es van presentar les activitats del curs 201314 que impulsa el telecentre de Lluçà. A part del servei de biblioteca permanent, són cursos d’informàtica i navegació bàsica, tallers de memòria, reforç escolar, taller de benestar emocional, espai de trobada dels dimarts amb activitats de labors i manualitats, l’hora del conte dels dijous, el club de lectura que aquest any s’adhereix al superclub de lectura del Lluçanès, i assessorament d’ajuda en l’ús de l’ordinador i internet. Durant el curs es faran altres activitats. Per la presentació es va fer una representació fantàstica del conte “Tafa i la lluna” escrit per Tere Gimenez, i que van posar en escena la Laura com a narradora, el Papitu fent els efectes sonors amb música de ﬂauta travessera i bouzoky irlandès, l’Andrea i la mateixa Tere fent les ombres. També hi va haver berenar per als assistents. /// M Suriñac.

XXXVIII CONCURS PINTURA RÀPIDA A SANT BOI> El concurs de pintura ràpida de Sant Boi arriba a la 38a. edició. Com sempre el concurs cita el 12 d’octubre tots els artistes de la pintura en les modalitats olis, acrílics, aquarel·les. Les diferents categories, d’adults i infantils estan premiades amb trofeus. El tema és obligat, amb relació al poble de St. Boi. El concurs començarà a les 8 del matí i les inscripcions són gratuites. Els premis s’atorguen el mateix dia. I les obres queden exposades a la sala d’art Joan Ferrer./// M. Giravent

LES PARRÒQUIES DEL LLUÇANÈS EDITEN DOS QUADERNS> “Arxiu” és la nova collecció que les parròquies del Lluçanès han editat un quadern dedicat a Pere Almató i Riber, el sant nascut a Sant Feliu Sasserra, escrit pel pare Vito T. Gómez, explica la vida d’Almató. El segon quadern és el record de la festa anyal del Santuari de Lurdes, una publicació de 12 pàgines amb imatges de la festa. Els quaderns es poden trobar a les diferents parròquies. /// M. Verdaguer

STAGE MUSICAL A SANTA EULÀLIA> El 5 d’octubre The Singletons va fer una estada musical a Santa Eulàlia de Puig-oriol oferint un concert la mateixa nit, a proposta dels Músics d’en Miralles. L’estada-intercanvi consisteix que el municipi ofereix un espai per a assaig i a canvi fan un concert gratuït, els beneﬁcis de la barra són per a l’entitat organitzadora, que es destinaran a classes de música i material. /// M. Verdaguer

TAXI, TEATRE SOLIDARI A SANT BOI> LES OBRES DEL CAP ES REPRENEN A PRATS > Segons l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, dilluns 7 d’octubre es van reprendre les obres al CAP del municipi. L’alcalde Lluís Vila va explicar que havia rebut la conﬁrmació de les dues parts implicades, la Generalitat i l’empresa adjudicatària, ROGASA. Les obres havien estat aturades des del març pels impagaments de la Generalitat a l’empresa, i de moment no hi ha cap data prevista per a la seva ﬁnalització. /// MV./ F_Arxiu LaRella

Mans Unides de Sant Boi de Lluçanès organitza un teatre solidari el 12 d’octubre a les 6 de la tarda. El preu de l’entrada serà de 5 euros, i els diners recapdats aniran íntegrament per al projecte d’enguany “Campanya contra la fam”. L’obra còmica Taxi serà representada pel grup vigatà La Palangana i dirigida per Luís Badosa. /// M. Giravent

LaRella 11

ENCANTS //// ANUNCIS GRATUÏTS T. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat LaRella es reserva el dret a posar els anuncis només una quinzena per raons d’espai.

> ES VEN  BICICLETA ESTÀTICA tipus spinning de la marca Keppler. Preu, 1.600 euros. T.: 93 856 04 91 -tardes, a partir de les 7. (R38/13).  PEUGEOT 206 1.6, 16 vàlvules, 110cv, amb llantes de 17. Preu, 1.600 euros. T.: 93 856 04 91 -tardes, a partir de les 7. (R38/12).  2 MALETES de 67x23cm. Una és de roba i amb rodes. Quasibé noves. Per 10Ð cadascuna. Es ven focus de 3 llums negre per 5 euros. T.: 93 888 93 46. (R38/11).  OBJECTES infantils: carro de bebè de 3 places Peg-pérego; 6 maxicosis, 3 tumbones ergonòmiques de la Baby-jörn, 3 hamaques regulables per dinar nens; un sangènic, 3 matalassos petits de bressol, 2 mòbils musicals, 1 banyera per estrenar, 3 arnesos per agafar nens per aprendre a caminar, per estrenar; 1 babycook, 1 escurabiberons, 1 motxilla baby-jörn, 1 bressol Burbuja, 2 orinals. A part, cadires d’oﬁcina o d’estudi diverses.T.: 615 36 43 33 / 678 60 07 90. (R38/10).  FOGAINA de ferro colat, que s’utilitzava per escalfar aigua o fer bullir els bulls i la carn del perol. T.: 693 41 67 44. (R38/09).  PATINET d’alumini amb rodes de niló. T.: 693 41 67 44. (R38/08).  DISCOS DE VINIL de diferents intèrprets i gèneres. Contactar per enviar llista de títols. T.: 693 41 67 44. (R38/07).  PIS a Moià, dúplex, cèntric i tranquil, pàrquing., 3 habs, menjador, cuina, 2 banys. amb plaça de pàrquing. Preu a convenir. T.: 648 459 275. (R38/06).  PISTA D’SCALÈXTRIC C1, 1 cotxe Citroën C2 jwrc, 1 cotxe Ford Fiesta JWRC tots dos amb efecte fang i també el pack crono ral·li. T.: 693 41 67 44. (R38/05).  CASA a Lluçà a 120m2 més 1.400m2 de terreny, tot reformat, per entrar a viure. Preu, 150.000 euros. T.: 696 68 50 58. (T38/04).

NÚM.338

querra cap a dins. Mides, 2,4 x 72 de pas. Preu a convenbir. T.: 93 852 92 33 / 661 65 20 43 - Ramon / c/e: carmeayatsc@gmail. com (R38/02).  ROBOT NETEJA Roomba model 521, per 200 euros, en perfecte estat. T.: 699 87 61 27 -Tardes. (R38/01).

 PIS a Prats de Lluçanès, av. Pau Casals, 54. Calefacció i garatge. T.: 649 91 24 08. (R36/11).

 10 PARIDORES galvanitzades, 1 caldera de gasoli i 1 dipòsit de gasoil tot en molt bon estat. T.: 93 851 16 49 -Lluís. (R37/18).

 PIS rústic de 60m en una casa d ela riera de Merlès. Té uns baixos grans i un bon hort. Gran jardí i espais compartits amb la propietat. T.: 609 37 19 97. (R36/09).

 FINCA de 62 ha. Bona situació, vivenda semisenyorial. Fonts, prats, bosc i conreus, rierol i el riu Gurri, naus, coberts restaurats. A 5 min. població de molt bon nom social. T.: 670 66 95 30. (R37/14).  MOTO ENDURO Gilera Dakota, 500cc, en molt bon estat. T.: 630 88 43 91. (R37/12).  RENTADORA en bon estat. T.: 678 91 11 22. (R37/09).  CASA ADOSADA a Olost, 4 habs., garatge 3-4 cotxes, 75m2 jardí. Preu: 180.000 euros. T.: 630 66 85 00. (R37/05)

> ES LLOGA  ESTUDI a Olost amb dos nivells, 3 habs., cuina-menjador, i terrassa. T.: 93 850 80 22 / 93 888 05 45. (R37/17)  DÚPLEX a Olost de 75m2 assolellat, àmplia terrassa, cuina ofﬁce, 2 banys, 3 habs., amb calefacció, plaça pàrquing i un traster. T.: 93 850 80 22 / 93 888 05 45. (R37/16)  PIS a Olost de 100m2aprox., 3 habs., 1 bany i 1 terrassa compartida. T.: 93 850 80 22 / 93 888 05 45. (R37/15)  PIS CÈNTRIC a Vic -de pocs veïns. T.: 93 883 32 29 / 667 00 23 67. (R37/11).  PIS EN UNA CASA A STA. CREU amb 3 habitacions + cuina + menjador + terrassa. Preu molt econòmic. T.: 93 871 89 19 / 617 73 81 82. (R37/07).  LLOGUEM PARCEL·LES amb terreny industrial, a partir de 30m2, i terreny amb local o sense. T.: 628 90 95 00. (R37/04).  PÀRQUING CARAVANES cobert, 20 euros/ mes; descobert, 9 euros/mes. T.: 628 90 95 00. (R37/03).

 TERRENY PER CAVALL parcel·les amb caseta de fusta, amb llum i aigua. M2 de terreny per escollir. T.: 628 90 95 00. (R37/02).

 PARTICULAR ven dos pisos a Vic, un al carrer de Gurb i l’altre a la zona de l’Hospital General. Urgeix vendre. T.: 660 59 45 86. (R38/03)

 HABITACIONS, a Prats de Lluçanès, ideal per a professors. 3, totes exteriors, casa gran cuina i bany nous, menjador gran amb xemeneia, terrat, jardí. T.: 660 07 18 14. (R36/15).

 PORTA TALLAFOCS nova, obre per l’es-

 CASA GRAN amb garatge i jardí, per un

12 LaRella

any, a Prats de Llucanes. 4 habitacions exteriors, bany i cuina nous, menjador gran amb xemeneia, calefacció, parquet, terrat. T.: 660 07 18 14. (R36/14).

> ES BUSCA  TENS GANES DE JUGAR A BÀSQUET? Equip sènior femení busca noies. Informa’t! T.: 635 60 99 46. (R38/16).  CASA DE PAGÈS per viure-hi tot l’any. Amb una mica de terreny per hort. T.: 93 885 35 62 / 606 15 00 41 -Núria. (R38/15).

> ES COMPRA  COTXE de 2a mà, en molt bon estat, variﬁcable, i bé de preu. De particular a particular. T.: 676 19 77 32. (R38/14).  TBO ANTICS, còmic Manga, llibres, àlbums de cromos, calendaris de butxaca i joguines en general. T.: 630 93 06 16. (R37/10).  TAULA I CADIRES de 2a mà per al jardí. T.: 618 44 11 76. (R37/08).

> ES TRASPASSA  BOTIGA DE ROBA per jubilació, Boomerang Moda, a Prats de Lluçanès. T.:93 850 80 97. (R37/21).  BAR-RESTAURANT per jubilació. 15 de la mateixa direcció, amb molt bon nom dins del sector, ampli aparcament, ben situar, cuina de mercat, clientela ﬁxa. Treball per a tres persones, actualment amb bons horaris. Possibilitat de vivenda. T.: 669 80 02 50 -Pilar. (R37/13).

> COMPARTIR  BUSCO algú que vagi a Vic a 2/4 de 3 del migdia i que en torni a les 9 del vespre. T.: 610 63 29 95. (R38/17).

//// ESPORTS

11 | OCTUBRE | 2013

/// FUTBOL ///

/// BREUS ///

EL FC PRADENC GUANYA EL PRIMER DERBI

IVAN DOT, BRONZE AL’EUROPEU DE PATINATGE> El lluçanès Ivan Dot, del CPA

LLUÇANÈS Per_ Pol Asensi

3a CATALANA GRUP 5 EL DERBI

Aquest cap de setmana passat es va disputar el derbi de tercera entre el Sant Bartomeu del Grau i el FC Pradenc. El FC Pradenc, que s’estrena a aquesta categoria, va ser el clar guanyador del derbi del Lluçanès. A la primera part el domini va ser clar, i ja van aconseguir els dos primers gols. A la segona part el nivell es va igualar, però tot i això, l’equip del Grau no va poder marcar cap gol, i l’equip de Prats, en el contraatac van marcar dos gols més que van sentenciar el resultat. FC PRADENC A

El tercer partit de lliga el FC Pradenc A es va enfrontar al Llerona en camp contrari. El Llerona es va avançar al marcador amb una jugada discutida per unes mans de l’equip local. Tot i això, l’equip del Lluçanès va empatar de seguida amb un gol de penal. La primera part el Pradenc es mostrava impecable i va aconseguir marcar 3 gols. La segona part va ser més calmada. Només al temps afegit el Llerona va marcar el seu segon gol, però no va servir per evitar que el pradenc guanyés els 3 punts en joc. CF SANT BARTOMEU

El CF Sant Bartomeu va empatar contra el Moià el partit abans del derbi. El partit va ser trepidant, amb 4 gols per a cada equip. L’equip del Lluçanès va encetar el marcador al minut 4, i al 13 ja marcava el segon. Tot i això, abans d’arribar al descans el Moià ja va empatar a 2 el partit. Els instants previs del ﬁnal de la primera part Joanet va aconseguir el 3r per l’equip del Grau. A la segona part el Moià va remuntar ﬁns al 4t gol, però el Sant Bartomeu no es va donar per vençut i va aconseguir també el seu 4t que deixava el partit en empat. 4a CATALANA GRUP 4 FC OLOST

L’Olost no ha jugat la segona jornada

de lliga. En teoria jugava contra el Calldetenes, però per un problema d’aquest equip, el partit ha quedat suspès. A la tercera jornada, l’Olost va visitar el camp del Folgueroles. Durant la primera part, el domini va ser dels locals, que van avançar-se al marcador. La segona part, però, l’Olost va millorar el joc, i va aconseguir arribar molt més a la porteria contrària. Al minut 82 Daniel Rodellas va aconseguir l’empat a 1. Dues expulsions van marcar l’encontre Finalment, quan ja acabava el partit, al minut 89, el Folgueroles va aconseguir el 2n gol, de penal. FC PRADENC B

L’Equip de 4a del Pradenc va encarar la segona derrota en 2 partits de lliga. Tot i tenir el domini del partit i gaudir d’un munt d’ocasions (19 xuts, 11 entre els tres pals) el resultat va ser negatiu. El Pradenc no va saber aproﬁtar les ocasions i el Santa Eugènia B, va ser més efectiu en les jugades i es va acabar imposant. A la tercera jornada el Pradenc va aconseguir la victòria. El partit, però, també es va començar perdent contra un rival gens fàcil, l’OAR Vic B. Tot i això, el Pradenc es va treballar el partit i va aconseguir un munt d’ocasions i 2 gols abans dels 45 minuts. La segona part l’OAR va plantar cara al Pradenc, però aquests van acabar imposant-se 4a CATALANA GRUP 3 UE SANT BOI DE LLUÇANÈS

Bon partit del Sant Boi contra el Rupit en camp contrari. El resultat final 1 a 4 a favor de l’equip del Lluçanès, amb gols de Pedro(2) i Aleix(2), que deixa clar el domini de l’equip davant el rival. A la primera part del partit hi va haver unes mans clares a dins l’àrea del Sant Boi que l’àrbitre no va xiular i podien haver canviat el partit. Quan ja el partit estava sentenciat, al minut 76, un jugador del Rupit va ser expulsat del terreny de joc. La següent jornada no va anar tan bé per el Sant Boi. S’enfrontava al Ripoll en camp propi, i tot i marcar el primer gol, Pep Solà al minut 22, el Sant Boi es va deixar remuntar contra l’últim classificat de la lliga. El resultat final va ser de 2 a 1. ///

Tona, juntament amb Marina Gibaja, i entrenats per Miquel Quintana van aconseguir la medalla de bronze al Campionat d’Europa de Patinatge Artístic. En la modalitat de parelles de dansa i en la categoria sènior la parella va aconseguir la tercera posició El campionat es va disputar a Porto Salvo (Lisboa), Portugal. /// P. Asensi

JORDI URÓ GUANYA LA CURSA DEL VOLTREGANÈS> El dia 29 es va disputar la segona edició de la Cursa del Voltreganès. La cursa va reunir una 50a d’atletes que havien de recórrer dues vegades el circuit urbà que transcorria per Sant Hipòlit i les Masies de Voltregà. Jordi Uró, de Prats de Lluçanès, va aconseguir el primer lloc amb un temps de 35 minuts i 49 segons. /// P. Asensi

PEP VIÑAS 2n A LA CURSA VIRTUAL DEL CAMÍ VELL DE NÚRIA> La Cursa Virtual del Camí Vell de Núria es pot disputar quan un vulgui a partir d’un xip identiﬁcador que enregistra el temps de pujar al santuari des de l’estació del Cremallera de Queralbs. El 28 de setembre es fauna cursa col·lectiva per tancar la temporada. Pep Viñas, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, ha quedat 2n. de la temporada (45:54). /// P. Asensi

SÍLVIA YEBRA, PLATA AL MUNDIAL DE RAID HÍPIC DE CAVALLS JOVES> El mundial de Cavalls Joves es va celebrar el 28 de setembre a Verona, Itàlia, i l’amazona de Peraﬁta Silvia Yebra, de l’equip Endurance Vilaltella, va quedar segona després d’arribar a meta a només un segon per darrera del guanyador. Yebra, amb el cavall ‘Espoir de Bozouls’, va completar els 120km de la carrera amb una velocitat mitjana de 19.42km/h. /// P. Montañà

142 CORREDORS A LA Va BTT PICAPEDRER> La BTT Picapedrer, realitzada el 29 de setembre a Sant Bartomeu del Grau va ser tot un èxit, amb 142 corredors. A 2/4 de 9 del matí i després d’ un got de xocolata desfeta amb coca, sortien els primers participants per als dos recorreguts més llargs. A les 9 van arrencar la resta. La novetat d’enguany era la cronoescalada al tram del Picapedrer amb 109 inscrits. Primer va ser J. Solano amb 8m. i 39s., seguit de J.Rovira i L. Molas. /// M. Casadevall LaRella 13

ENTREVISTA ////

NÚM.338

tats: Isidre Serrat, que és important per mi perquè va fer la feina que faig jo ara d’explicar les vivències de la gent d’aquí; Agustí Canelles, ﬁll il·lustre d’Alpens; Miquel Casals, el fundador del Casino; Joan Prat, el ferrer; Mossèn Alcover, del diccionari dialectal, Jacint Verdaguer, Josep Pla... ﬁns a Noah Gordon. >> I LA GENT ET POT APORTAR COSES?.

LLUÍS SURIÑACH, AUTOR DEL BLOG GENT D’ALPENS / F_ NT

“A tothom li interessa saber la seva història.” LLUÍS SURIÑACH, d’Alpens

luís Suriñach és l’autor del blog Gent d’Alpens, on els diferents apartats són com les parcel·les d’un rusc que conformen la vida d’un poble i d’un territori, per on passeges d’un racó a l’altre... i més! La riquesa del blog es fa evident pel gran nombre de visites que rep (626 l’últim mes), que s’enfi la molt en dies d’activitats. No us el perdeu! Per_ Núria Tubau

>>QUINA ÉS LA FINALITAT DEL BLOG?

La idea del blog és recollir tot el que va apareixent a la xarxa -que hi ha molta cosa, cada vegada més- i compilar-ho, endreçar-ho, contrastar-ho i que sigui accessible. A tothom una hora o altra li interessa saber la seva història, d’on ve. La idea és que això hi sigui sempre, per a la gent d’Alpens i per a la gent de fora. Si algú et pregunta: “què és aquest poble?” La resposta més agradable és: “entra al blog i mira’t qui som, què fem...”. >> I CADA ANY, PER LA FIRA RECORDEM LA BATALLA D’ALPENS?

A l’apartat “Alpens al segle XIX-les carlinades” hi ha la 3a guerra carlina, que és el fet que ha donat més rellevància al poble. En concret, se’n va 14 LaRella

donar molta a tot Espanya -i això es podria estudiar a fons- a la plaza de Alpens. En matar el Cabrinetty, resulta que és el federal més mediàtic, és la batalla més sonada que van guanyar els carlins. Una dada curiosa: la carretera de Sant Quirze a Berga, la van fer per poder desplegar l’exèrcit i arribar a Alpens. Es veu que ens dedicàvem molt a pispar les tartanes que anaven de Vic a Berga, i quan arribava l’exèrcit no hi havia ningú enlloc, ningú no havia trencat mai cap plat. Així podem dir que de rebot de la batalla d’Alpens ens arriba la carretera. >>I A LA COLUMNA DE LA DRETA...?

Al cantó dret hi ha un recull de personatges i fets relacionats amb el poble ordenats per dates. Arrenco del 1915 amb la leyenda del cura, citada en una edició del Quixot. I moltes personali-

Ho fa molta gent! Moltes coses no les descobreixo jo. Per exemple, Mossèn Cinto parla en el seu llibre Ayres del Montseny d’un arbre on s’hi va penjar un home. El Barni diu que li sembla que és anant cap a Santa Eulàlia, en un arbre on hi ha una creu. Això ho tinc aquí al blog i si algun dia algú ho veu, ho coneix i m’ho diu, ho incorporo. Bé, no retoco els articles, el que faig és afegir després els comentaris posteriors. El Florenci Barniol em va ensenyar un poema d’Agustí Bartra que diu: coses que miro [...] i estimo:[...] el meu bastó d’Alpens... Ho vaig investigar i més tard la Isabel de Cal Pei em va dir que era veritat, que Bartra va venir a Alpens i li van donar un bastó i era aquest. >>D’ON VA SORTIR LA IDEA DE COMENÇAR A FER EL BLOG?

Tenia molt material, vaig començar a endreçar-lo... Un bon dia vaig trobar un article de Santiago Rusiñol on diu que l’obra de teatre l’Alegria que passa la va concebre aquí. Ell feia un viatge amb tartana per Catalunya i quan va passar per aquí va trobar una colla de saltimbanquis, i va ser la idea de l’obra. Va ser el primer que vaig publicar, em vaig anar ﬁcant en el món dels blogs. >>COM TREBALLES?

Puc arrencar amb una notícia, busco informació, vag tibant... Digitalitzar documents i posar-los a la xarxa, els descobreixo, miro que la font sigui seriosa, en demano la llicència... Per exemple, ara amb la celebració de l’any Espriu, busco documentació que ho relacioni amb el poble i si la tinc la hi poso, això dóna molta vida. Tinc una carpeta que es diu “per treballar”, on tinc temes oberts, que encara no he publicat, ara n’estic acabant un sobre la primera alcaldessa que hi va haver, Joana... Sóc amè, referencio bé la informació... Els vídeos agraden molt, ho sé perquè tenen moltes visualitzacions. ///

//// OPINIÓ

11 | OCTUBRE | 2013

...

Cartes dels lectors

Article de_Pares i mares de la Torre d’Oristà

Transport públic i menjador per als nens de la Torre d’Oristà

Amb la present els volem comunicar el nostre desacord amb la proposta que ens van fer arribar el passat dia 7 de juny en relació a l’eliminació de cara al proper curs del servei públic de transport i menjador per l’accés dels nens de la Torre d’Oristà a l’escola d’Oristà. Els motius d’aquest rebuig són els que us detallem a continuació: L’educació és un dret bàsic fonamental emparat i recollit a la Constitució i l’accés a l’educació obligatòria és una responsabilitat bàsica per a qualsevol municipi. Va ser tenint molt clara aquesta responsabilitat que fa uns anys els que eren els pares d’aquells alumnes, els representants de l’Ajuntament i el Departament de Educació van assentar les bases per tal que els nens de la Torre d’Oristà es poguessin anar consolidant dins el municipi i no haguessin de marxar a fora a la recerca d’altres escoles. D’aquesta manera i durant tots aquests anys s’ha aconseguit mantenir una escola a Oristà amb la suficient afluència d’alumnes com per que pogués continuar viva. Aquell acte de responsabilitat es basava en que un poble difícilment es pot mantenir i pot créixer si no pot garantir l’accés als serveis bàsics de la població, si no hi ha accés a l’escola, els nens no s’arrelen al municipi, les famílies no es volen quedar a un poble que no té els recursos bàsics, etc. Per exemple, que passaria si la gent gran no pogués accedir al metge, als serveis socials, si no hi hagués casal, ni espai polivalent? Senzillament, que no hi hauria vida de poble. Els ciutadans de la Torre d’Oristà i d’Oristà paguem els mateixos impostos i tenim dret a poder gaudir en igualtat de condicions dels serveis bàsics, i aquest Ajuntament té com a funció i com obligació administrar els recursos i les partides del pressupost donant prioritats a aquells serveis que considera vitals pel conjunt dels seus

nuclis de població i amb la transparència que les lleis l’encomanen. Considerem per tant que no estem davant d’un ajust de despeses d’un pressupost, com a producte a la conjuntura econòmica actual, sinó que estem davant d’una decisió política que comporta la pèrdua de drets bàsics, aquells drets pels que van lluitar fa uns anys tot un poble amb el suport del seu Ajuntament. Els pares d’avui no volem deixarnos perdre aquest dret, no només per nosaltres sinó per tots els nens i pares que vénen darrera nostre i també pel futur del nostre poble. Es per tots aquests motius que us volem notificar que estem totalment en desacord amb la vostra proposta i que demanem cerqueu una altra sortida digna per garantir l’accés a l’escola dels nostres fills. Us volem comunicar també que sabem que és un tema que preocupa al conjunt de la població i tenim previst la recollida de signatures de suport tant de persones del municipi com d’altres persones que ens vulguin fer suport i traslladar-les a les instàncies administratives o polítiques que correspongui. Per últim, comentar-vos que ens hagués agradat poder parlar directament amb vosaltres, regidor d’Ensenyament i Sr Alcalde, tal i com us ho hem fet saber tant de manera oral, com per sol·licitud administrativa i no acabem d’entendre el motiu de la vostra negativa. Però així i tot confiem que enteneu perfectament el nostre malestar i que aquesta decisió que heu pres, podria suposar un cop dur pel futur d’aquest poble. Atentament.

Carta de_Família Tornamira Pedragosa. Sant Pau de Pinós

Agraïment

Els familiars de Ramon Tornamira Cirera -Ginebret- volem agrair als familiars, amics, veïns, coneguts i companys de feina el suport que ens heu donat en aquests moments tan difícils. També la companyia que ens heu fet al tanatori i el dia de l’enterrament. Et trobarem a faltar, per les moltes aficions que tenies, i et recordarem sempre. Gràcies!

Piulades #Lluçanès

@ericvila Des de la Plana tot el suport al #lluçanes #moianes @isaacperaire @montsebarniol @Orl1714 @Dionis7vetes endavant sou comarca! @polasensi Quan parlaran el @diariARA , @elpuntavui , @LaVanguardiaCAT ... del #Lluçanès i el #Moianès i la seva voluntat d’esdevenir comarca? @ramonpelut Com ha dit en @xgraset avui el #Llucanes ha estat tendència quan el que ha de ser és comarca. @CescOliva Des de Tarragona també sabem que el #Lluçanès i el #Moianès són comarca! @Rguix1 Soc de sant julia de vilatorta i penso que el #Lluçanès és comarca!!” @joelvs97 Sí, sóc vigatà. Tot i això, penso que si ells ho volen, el #Lluçanès és comarca!! @Eixavuiro_ Diuen que el #LLuçanès no pot ser comarca per no tenir 15.000 habitants. I el Pallars Jussà? I el Pallars Sobirà? I la Terra Alta? Segueixo? @mrtarkun I tant que el #Lluçanès és comarca! Pel territori, per les tradicions i sobretot per la seva gent!!! @jbatchelli @isaacperaire ànims des de Camprodon, objectius comuns! #Lluçanès #ValldeCamprodon @annaplans La reivindicació ja és tradició! Diu @ xgraset #lluçanès i tanta raó que té!! @revistalarella ERC, PSC, CIU, CUP, ICV i PP debatran avui a Prats de #lluçanès sobre la proposta de Llei de Governs Locals de Catalunya

LaRella 15

NÚM.338

...

Reflexions

Article de_Gemma Aguilar Corominas. Sant Bartomeu del Grau

Ha tancat la Fonda Corominas

La fonda Corominas ja fa uns 90 anys que restava oberta. La va obrir la meva vesàvia, Maria Terricabras, jo no la vaig arribar a conèixer, però la gent que si m’ha explicat que era una dona molt emprenedora i treballadora. Inicialment es va obrir la fonda amb el bar-restaurant i al cap d’uns anys la botiga de comestibles amb l’estanc. Durant l’època en què al poble hi havia la indústria tèxtil la fonda rebia molts clients que hi passaven la setmana. El bar-restaurant també rebia gran part dels treballadors que hi paraven a fer algun àpat del dia. Al veure que cada vegada al poble hi havia més moviment, i que la fonda funcionava molt bé, la Maria va decidir ampliar el negoci afegint-hi una botiga de comestibles i un estanc. A partir d’aquestes reformes i ampliacions va ser quan la fonda va viure els millors anys, amb l’ajuda en tot moment de la família com el Salvador, la Conxita, la Montserrat, i recordo també l’ajuda d’altres persones vingudes d’arreu com, el Meliton, l’Andreu, el Caseta, la Xixo, el Lluís Pastor, la Pepeta, el Lluís Camaré, la Roser del Bosquet, i vaja, algú altre que potser me n’oblido. La Maria es va anar fent gran, i va deixar-ho tot en mans dels seus fills. La fonda continuava anat molt bé, tant, que cada dia per dinar com que servien a tanta quantitat de persones, van haver d’establir dos torns de 40 persones cada un per poder servir a tothom. Per sopar ja no hi havia tan gruix de gent, ja que només quedaven els que passaven la nit a la fonda, els familiars, treballadors i algú que passés pel poble. A part de ser un espai de trobada pels treballadors, també ho era per la gent del poble, i sobretot els dies de festa major. M’han explicat que era típic sortint de missa, anar a fer el 16 LaRella

vermut al bar i explicar les anècdotes ocorregudes durant la festa major. També, durant els dies de festa major algun any s’havia muntat l’envelat a dins el local del costat de la fonda. Els anys van anar passant i mica en mica la feina anava disminuint, ja sigui perquè cada vegada hi havia menys gent treballant a la fàbrica, o bé perquè la població també anava disminuint. Va arribar un punt que ja pràcticament no quedava gaire gent dormint a la fonda, i ja van eliminar els dos torns del dinar. Quan jo era petita, recordo que la meva mare m’explicava que ella des de ben jove ja havia treballat a la fonda servint molts dinars, fent cafès, atenent als clients que hi dormien etc. De petita quan arribava l’estiu jo anava a ajudar a la Conxita a servir les taules del dinar i a servir els cafès, suposo que hi anava perquè volia fer el mateix que feia la meva mare de jove. Tot el que recordo i el que he pogut escriure, en part, és gracies a la meva mare i a la Conxita, que des de sempre m’han explicat moltes vivències viscudes a la fonda. Aquests últims dies també moltes altres persones del poble m’han vingut a explicar coses. Ara, després de 90 anys la fonda amb el bar-restaurant ha tancat i darrera les portes queden els records i les il·lusions de totes les persones que hi han passat algun bon moment ja sigui com a treballadors o clients. Aquest punt de trobada de la gent gran del poble per jugar a cartes després del dinar, o fer un cafè de bon matí queda al record de tots ells. De tot el que la Maria un dia va decidir iniciar actualment en queda l’estanc i esperem que segueixi obert encara molt temps més.

Cartes i articles d’opinió per a LaRella i LaRella.cat larella@mesvilaweb.cat

...

Cartes dels lectors

Carta de_Francesc Arnau i Àrias Torelló

Alpens: visca els Versots!

Des 1989 que vaig per Alpens i els versots d’aquesta festa major m’han semblat dels millors. Aquells peus i aquelles cames peludes, que varen aparéixer en aixecar-se el teló, de seguida ens varen posar a tots en situació. Era un santcrist? Era un ninot? Era de debó? La creu segur que ho era, de debó… Una feina ens han trobat a l’ETT celestial… I a partir d’aquí, aquells versots ens varen anar interpellant amb una força excepcional. Era com si la generació actual –amb un missatge dirigit a totes les generacions presents a la sala—diguessin a la cort vaticanista: a nosaltres no ens enganyeu! Va ser com si aquells nois i noies d’avui –a qui no fa gens de por l’amenaça d’un infern—haguessin fet desaparèixer, una nit de festa major, aquella religió que durant tants anys havíem hagut de fumar, com si es tractés de l’opi que els marxistes denuncien… Molts dels qui vàrem néixer en la dècada dels anys ’40 o en la dels ’50, assistírem a col·legis de frares i monges, de missa diària, en compliment de llargues condemnes feixistes d’anys i anys d’avorriment, que es comptaven per cursos, per rosaris i per tandes d’exercicis espirituals… Nosaltres hem agraït especialment aquesta funció de versots… Aneu cap el Vaticà, hi ha eleccions anticipades… També s’agraeixen les referències a la situació política actual. Sempre queden bé. I trobo que totes aquestes irreverències i sacrilegis, exposats al bell mig del Casino, han estat molt importants per Alpens. S’ha confirmat, una vegada més, que la gent d’aquest poble és oberta i no s’escandalitza fàcilment, perquè no té massa prejudicis. Diables de tota mena, aquesta és la nostra opinió!

DIRECTORI

EMPRESES DEL LLUÇANÈS CONTRACTACIÓ D’ANUNCIS

NOU!

PER

1/2 ANY

PER

1 ANY

CONTACTA’NS

93 850 82 81 publilarella@mesvilaweb.cat

AGRICULTURA ALIMENTACIÓ

ALLOTJAMENT

LaRella 17

LA RELLA -publicitat-

ANIMALS

EXCAVACIONS I GRAVES

610 444 689

CONSTRUCCIÓ

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

ASSEGURANCES CONSULTORIES GESTORIES

BANCS I CAIXES

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

DIARIS, LLIBRES, VÍDEOS

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

18 LaRella

FLORS I JARDINS

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

DIETÈTICA

ESCURAXEMENEIES

FORMACIÓ IDIOMES

DIVERSOS

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

www.larella.cat Notícies / Galeria d’imatges / Opinió Agenda / El Qüestionari / L’informatiu del Lluçanès a la xarxa! LaRella 19

FORNS DE PA

FOTOGRAFIA Vﾃ好EO

HOSTALS BARS RESTAURANTS

FUSTERIA MOBLES

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

20 LaRella

GASOLINERES

PERFUMERIA MERCERIA

LA RELLA -publicitat-

PINTURES

610 444 689

INDÚSTRIA

ANUNCIA’T A www.larella.cat

Mª CARME ARNAU

a partir de 10€/2 setmanes

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

INSTAL·LACIONS I ELECTRODOMÈSTICS

PERRUQUERIA

ROBA

ÒPTICA

LaRella 21

SABATERIA

SALUT DENTAL

LA RELLA -publicitat-

TAXIS

610 444 689

SERVEIS INFORMÀTICS

LA RELLA -publicitat-

SERVEIS

610 444 689

SALUT

TINTORERIES

TALLERS MECÀNICS

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

TREBALLS FORESTALS

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

LA RELLA -publicitat-

610 444 689

22 LaRella

//// EL TEMPS

11 | OCTUBRE | 2013

l/m2

TOTALS PLUJA REGISTRADA

/// EL TEMPS QUE HA FET ///

L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet

OLOST Màx

Min

26,4

10,7

ORISTÀ

l/m2

Màx

27,5

Min

11,3

8,70

OLOST 30 de setembre

PRATS DE LLUÇANÈS

PERAFITA

l/m2

graus

TEMPERATURA MÍNIMA

31,70

ORISTÀ 26 de setembre

DIA

23 de setembre del 2013 > 06 d’octubre del 2013

graus

TEMPERATURA MÀXIMA

SANT FELIU SASSERRA

Màx

Min

l/m2

Màx

Min

25,5

12,5

SANT FELIU SASSERRA

l/m2

Màx

Min

25,2

14,3

LLUÇÀ

--,-

SANT BOI DE LLUÇANÈS

--,-

OLOST

33,7

PRATS DE LLUÇANÈS

34,1

ORISTÀ

75,0

SANT BARTOMEU DEL GRAU

--,-

PERAFITA

--,-

SANT BOI DE LLUÇANÈS

l/m2

20,9

SANT BARTOMEU DEL GRAU

LLUÇÀ

Màx

Min

l/m2

Màx

Min

l/m2

Màx

Min

l/m2

26,7

11,1

28,1

11,8

25,5

12,5

25,3

13,7

29,3

14,7

31,2

15,5

28,1

16,3

29,8

11,9

31,7

15,1

28,7

15,2

9,9

31,3

9,8

29,8

15,6

24,2

11,3

28,6

10,9

Ip.

22,5

13,5

4,9

22,6

15,6

25,2

10,4

26,8

11,4

12,5

23,8

14,

8,7

27,5

24,5

25,1 712,9

29,1

11,5

30,2

11,1

27,5

12,5

27,8

15,7

12,7

13,1

14,5

28,1

17,7

23,6

15,9

1,3

23,9

15,1

Ip.

21,5

1,6

22,6

17,8

0,6

23,1

13,2

25,4

25,5

16,7

21,5

23,1

13,9

15,7

22,7

12,8

23,1

13,8

Ip.

20,5

13,5

21,7

13,4

22,8

10,4

23,3

11,4

20,5

8,6

21,8

12,6

4,6

INFORMACIÓ FACILITADA PER_ Lluçà: Jordi Compte / Peraﬁta: SMC / Olost: Pere Bruch / Prats de Lluçanès: Josep M. Muntanyà / Oristà: Pere Cors / Sant Feliu Sasserra: David Morera.

LaRella 23