EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA
· El Parlament aprova la llei de la comarca del Lluçanès · Merlès, Sant Agustí, Sant Bartomeu i Sant Boi en queden fora · S’ha de constituir la mancomunitat i el 2027 el consell comarcal
CRÒNICA
El Lluçanès a la palestra parlamentària
ANÀLISI
REPORTATGE
Un llarg camí cap a la comarca
Què diu la llei de creació de la comarca?
EDITORIAL
Una comarca tant petita que la somio completa
DIJOUS 4 | MAIG | 2023 | NÚMERO 548 LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS
Sol, roses i llibres per celebrar Sant Jordi
El sol va acompanyar tota la diada de Sant Jordi, almenys al matí. Cap al vespre, com a bon patró de Catalunya, el Sant va regalar una mica de pluja en alguns punts de la comarca. Enguany, la diada va caure en diumenge i alguns pobles van fer activitats prèvies, especialment aquelles adreçades als més xics, com contacontes o els certàmens literaris. El dia de Sant Jordi, com no podia ser d’altra manera, la gent va baixar a les places i carrers per comprar llibres i roses, i gaudir de la diada més bonica de totes.// CFU
Les Dones que Cremen actuen a Barcelona
La creació “De dona a dona. Cartes de llibertat a les beguines” de les Dones que Cremen romaní, es va poder veure a les jornades Dones creatives i espiritualitat, el món que necessitem, el passat 21 i 22 d’abril a Barcelona.
Durant la jornada es van fer xerrades sobre la creativitat visual i literària d’autores que troben en l’art una experiència d’emancipació i sanació interior. Les jornades les va organitzar el col·lectiu Visionary Women Art, un grup de recerca sobre espiritualitat i feminisme.// CFU
Festa Sambori d’Òmnium a Prats Plata, el primer disc en solitari de Ferran Orriols
Els Jardins de la Farmàcia Vella van acollir, per primera vegada al Lluçanès, una edició de la Mostra Sambori. Aquest projecte impulsat per Òmnium fomenta la creació de propostes artístiques i culturals col·lectives als centres educatius. Els jardins es van omplir d’infants, famílies i mestres, del Lluçanès i d’Osona, per veure els projectes presentats. Els encarregats de dinamitzar l’acte van ser Maria Ballús, Jordi Freixa i la cantautora Mar Pujol. El grup de versions de Sant Feliu, Blú, va tancar la jornada amb un animat concert.// CFU
El torrenc Ferran Orriols ha produït, gravat, tocat i cantat el seu primer disc en solitari, Plata Un total de dotze cançons que et transporten a allò que, sent tan habitual, es fa una mica màgic quan ho canta el Nandu.
El passat diumenge 23 d’abril, l’església de la Torre es va omplir per gaudir d’un dels primers concerts de Plata. Però no era la primera vegada que les seves notes sonaven dins aquest espai, el Cor de la Torre participa en dues de les cançons i les veus es van gravar dins l’església.// CFU
Núm. 548 LaRella | 2 L’ÀLBUM
Ferran Orriols a l’església de la Torre presentant Plata.// F: MARÇAL BERGA
Festa Sambori als Jardins de la Farmacia Vella de Prats.// F: @PRATSDELLUCANES
Un fragment de l’espectacle De dona a dona, el passat abril a Barcelona.// F: ASSUMPTA BASSAS
Entrega de reconeixements del XVI Certamen Literari de Sant Jordi Escolar de Prats.// F: @PRATSDELLUCANES
Punt de venda de llibres i roses de l’AFA de l’Escola Heurom de Perafita.// F: ESCOLA HEUROM
L’alumnat de La Monjoia a la seva tradicional parada a la plaça de Sant Bartomeu del Grau.//F: ESCOLA LA MONJOIA
Parada de roses i llibres a Alpens.// F: LL.SURI - DALPENS.COM
Entrega de premis del concurs de dibuix i relats organitzat per Olost Viu.// F: PAT
El Lluçanès a la palestra parlamentària
Crònica de la jornada històrica de l’aprovació de la comarca del Lluçanès
PARLAMENT DE CATALUNYA
Per_ Roger Torrents Boy
El dia 3 de maig del 2023 serà recordat per l’inici de la creació efectiva de la nova comarca del Lluçanès. El Parlament de Catalunya ha donat llum verda per la seva creació, després que se sotmetés a votació: 80 vots a favor (ERC, Junts, la Cup i Comuns) i 49 en contra (PSC, Vox, Cs i PP).
La comarca farà els primers passos en forma d’una mancomunitat de municipis que amb el pas de quatre anys acabarà adoptant la forma de consell comarcal. La nova institució començarà malgrat els dubtes de les diferents patums locals.
La futura mancomunitat no constarà de tots els municipis del Lluçanès. Dins hi trobem els municipis que varen votar sí el 2015 i Sant Feliu Sasserra. Els municipis del no, tot i l’oferta d’una fàcil sortida fins al 2026, han decidit renunciar-hi.
Així doncs, partint de la base que hi ha un total de 7.890 habitants (2022) en tota la seva extensió, els habitants de la nova comarca seran uns 6.197, enfront dels 1.783 que en queden fora. Pel que fa a l’abast territorial, es parteix d’uns 368 km² totals, que quedaran repartits en uns 248,8 km² dins la nova institució; mentre que la resta, uns 119,2 km², repartits entre el Bages, el Berguedà i Osona. Els percentatges són un 78% de la població del Lluçanès estarà en la nova comarca i un 22% fora; pel que fa al territori, un 68% entrarà a la nova institució, en contraposició al 32% que en queda fora.
El debat al Parlament l’ha començat Joan García, diputat de Ciutadans, que ha prestentat una esmena a la totalitat i ha titllat d’electoralista la creació de la comarca pel fet que som pocs
mesos abans de les eleccions municipals. Un altre dels arguments que ha esgrimit és que “això és insostenible econòmicament i només pot provocar un procés de balcanització del mapa comarcal català”. A més, també ha destacat que s’han fet unes modificacions tècniques a la llei fora de termini. Seguidament, pel PSC, la diputada manlleuenca Marta Moreta ha considerat que feia molts anys que no es parlava del Lluçanès i que ara només s’ha fet per electoralisme; com també ha posat de manifest que hi ha 5 dels 13 territoris on hi va guanyar el “no” a la consulta. A part de tot això, ha posat en relleu que hi haurà dues administracions que serviran per al mateix i es desconeix com acabaran: el Consorci i la futura mancomunitat. Pel que fa a Junts, la diputada i alcaldessa de Vic, Anna Erra, ha explicat des de diferents vessants perquè la comarca ha de ser reconeguda com a tal institucionalment: història, raons geogràfiques, voluntat popular i millora dels serveis, tot recalcant la feina feta per les diferents persones per tal d’arribar en aquest moment. Seguidament, el diputat de VOX, Andrés Bello, ha qüestionat la comarca pel cost econòmic anual que tenen els consells comarcals pels catalans (700 milions d’euros), justificant d’aquesta manera el fet que no se’n creï cap més, o fins i tot, ha proposat que se suprimeixin els existents. A continuació, Montserrat Vinyets, de la CUP, ha donat un suport clar al Lluçanès, agraint la feina feta per la plataforma “El Lluçanès és Comarca”, a més de destacar la importància de mancomunar els municipis per tal de no crear absurds en la gestió, i alhora ha demanat tenir en compte l’horitzó de les vegueries com a autèntica distribució del país. Tot seguit, Joan Carles Gallego, dels Comuns, ha donat
El Lluçanès serà la 43a comarca de Catalunya
La nova administració aglutina 6.197 habitants dels 7.890
el vistiplau a la creació, matisant només dues qüestions: l’electoralisme i la necessitat d’una revisió profunda del mapa demanant que no consisteixi a anar esmicolant el territori. Després, el PP, amb veu de Daniel Serrano, ha validat tot el que ha dit el diputat de Cs. Finalment, Alba Camps, d’ERC, ha agraït la tasca de tothom qui ha permès arribar en aquest punt, fent evident que el valor de la democràcia ha prevalgut i destacant que aquesta era una necessitat per un territori rural que requereix algun tipus d’intel·ligència col·lectiva per tal de millorar-ne la qualitat de vida. Quant als visitants de l’acte, hi havia tots els alcaldes on el sí havia guanyat, amb l’única excepció de l’alcalde d’Olost. Tampoc hi era present l’alcalde de Sant Feliu, tot i que el seu municipi entri a formar part de la comarca inicialment. A part, també s’hi podia trobar gent de diferents partits polítics amb ganes de prendre el relleu a les diferents alcaldies; així com un bon grapat d’exalcaldes, tècnics del Consorci, gent de la plataforma “El Lluça-
nès és Comarca” o representants d’altres institucions i entitats lluçanenques. Tots ells han celebrat amb alegria l’aprovació de la quaranta-tresena comarca de Catalunya.
La jornada s’ha viscut amb alegria i calma tot el dia. Des del principi els habitants del Lluçanès presents a Barcelona eren feliços de poder trobar-se al Parlament en una jornada que seria clarament històrica. La gent ha arribat una hora i mitja abans de la sessió i ha compartit vivències i anècdotes dels diferents anys de lluita, o senzillament històries de joventut amb regust lluçanenc. Els convidats han pogut seguir el debat des de l’hemicicle, alguns quasi amb llàgrimes als ulls, i un cop s’ha donat a conèixer el resultat de la votació final, els parlamentaris que han votat a favor de la llei han ovacionat els convidats, que han ensenyat una de les mítiques pancartes amb el lema “El Lluçanès és Comarca”. Després, ha arribat el moment de la foto de rigor i imprescindible a les escales nobles del Parlament, que cap assistent s’ha volgut perdre.//
“S’ha de tenir clara l’estructura territorial, s’han de fer processos racionals. No es pot anar a demanda de la gent”
“L’administració, com més propera a la ciutadania, millor. Desitgem més i millors serveis per a la gent del Lluçanès”
“Històricament, la majoria de ciutadans del Lluçanès han tingut un sentiment de pertinença a aquesta comarca natural”
“Celebrem que aquesta sigui la legislatura que vegi néixer la 43a comarca del Principat”
“És una reivindicació històrica, pertinent, persistent i actual”
“Algú ha decidit treure aquesta qüestió del calaix per electoralisme, i ho sento molt per vostès”
“No compartim les formes, però tampoc veiem gens clar el fons del projecte de llei”
4 de maig de 2023 LaRella | 3 NOTÍCIES
Representants del Govern, ajuntaments i entitats després de l’aprovació al Parlament.//
Montserrat Vinyets Joan Carles Gallego Joan García Daniel Serrano
CUP COMUNS Cs PP
Marta Moreta Alba Camps Anna Erra
PSC ERC JXCAT
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
[...] El Lluçanès és un àmbit geogràfic natural de transició entre la Plana de Vic, el Ripollès i el Berguedà. Comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d’Osona. El formen tretze municipis: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluça- nès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès.
[...] La voluntat dels municipis que conformen el Lluçanès és que es configuri com una comarca específica, singular, adaptada al territori i a la societat en xarxa, àgil, flexible, eficient, poc burocràtica i amb els pressupostos necessaris i els costos mínims de funcionament, i que tingui en compte els reptes del món local i de la pobla- ció d’avui dia, en benefici de tots els habitants.
[...] L’Ajuntament de Santa Maria de Merlès, en la sessió extraordinària del seu Plenari en data 23 de febrer de 2023, va acordar per unanimitat «la voluntat de l’Ajunta- ment de Santa Maria de Merlès de no formar part de la nova comarca del Lluçanès.» També l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, en la sessió extraordinària del seu Plenari en data 8 de març de 2023, va acordar demanar no formar part de la futura comarca del Lluçanès.
Finalment, l’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, en la sessió ordinària del Ple de 14 de març de 2023 i l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès, en la sessió extraordinària del Ple de 15 de març de 2023, van manifestar la seva voluntat de no formar part de la comarca del Lluçanès. [...]
ARTICLE 1. Creació i denominació
1. Es crea la comarca del Lluçanès, integrada pels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt.
2. El territori de la comarca del Lluçanès és el constituït pel conjunt dels termes dels municipis que la integren.
ARTICLE 2. Capitalitat
1. La capital del Lluçanès és el municipi de Prats de Lluçanès, on tenen la seu oficial els òrgans de govern de la comarca.
2. Sens perjudici del que disposa l’apartat 1, els serveis que presta la comarca es poden establir en qualsevol lloc dins els límits del territori comarcal. [...]
DISPOSICIONS ADDICIONALS
PRIMERA. Constitució del Consell Comarcal del Lluçanès
El Consell Comarcal del Lluçanès s’ha de constituir després de la celebració de les eleccions municipals del 2027.[...]
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
PRIMERA. Règim transitori dels consells comarcals del Bages i d’Osona
Els consells comarcals del Bages i d’Osona romanen inalterats fins a la constitució del Consell Comarcal del Lluçanès.
SEGONA. La Mancomunitat de la Comarca del Lluçanès
Abans del 31 de desembre de 2023 els municipis que integren la comarca del Lluçanès, que així ho acordin de forma voluntària, constituiran la Mancomunitat de municipis de la Comarca del Lluçanès, a qui correspondrà amb caràcter transitori la representació i gestió dels interessos de la comarca del Lluçanès fins a la constitució del Consell Comarcal del Lluçanès.
Una vegada constituït el Consell Comarcal del Lluçanès es dissoldrà la Mancomunitat de municipis de la Comarca del Lluçanès d’acord amb els preceptes legals i estatutaris aplicables.
TERCERA. Finançament transitori
Les futures lleis de pressupostos corresponents als exercicis 2024 a 2027 incorporaran una previsió relativa a l’assignació a la Mancomunitat de municipis de la comarca del Lluçanès d’un import de lliure dis-
posició per garantir que disposi dels recursos necessaris per a l’exercici de les seves competències segons la distribució següent:
Anualitat Assignació
2024 200.000 €
2025 250.000 €
2026 300.000 €
2027 350.000 €
DISPOSICIONS FINALS PRIMERA. Modificació de la comarca
1. El municipi de Sant Feliu Sasserra, en el qual el procés participatiu sobre la creació de la comarca del Lluçanès va obtenir un resultat negatiu, pot adoptar un acord plenari en el qual manifesti la seva voluntat de reintegrar-se a la comarca a què estava adscrit anteriorment abans del 31 de març de 2026, deixant de formar part de la comarca del Lluçanès sense cap altre tràmit.[...].//
Núm. 548 LaRella | 4
Què diu la Llei de creació de la comarca del Lluçanès?
LLEGEIX LA TOTALITAT DE LA LLEI QUAN ES PUBLIQUI AL DOGC A LARELLA.CAT
REPORTATGE
Els diputats en el moment de la votació de la llei de la creació de la comarca del Lluçanès.//
El camí cap a la comarca
Des de la nova configuració territorial que proposava l’Informe Roca, passant pel 26J, a la oficialització de la comarca al 2023, la comarcalització del Lluçanès ha sigut un procés feixuc i dilatat que amaga molts interrogants i ambigüitats
Després d’un procés llarg, costós i dens, la comarca resultant no és la comarca natural que, històricament, ha conformat el Lluçanès. Ara, els municipis inicien, novament, un període transitori per constituir-se en comarca. Un període que culminarà, el 2027, en un anhel que té els seus orígens en els primers passos de la recuperació de la democràcia i en el moment de l’aprovació oficial de les comarques, el 1987, quan sis pobles ja van demanar l’oficialitat del Lluçanès.
Una reividincació, aparentment, amb un fort suport polític i social des del 2001, amb la publicació de l’informe Roca, i fins el 2015, quan es va celebrar la consulta de creació de la comarca: punt de partida del procediment actual, però també punt de no retorn a partir del qual, la culminació de la comarca es va estroncar, i no ha acabat arribant fins a dia d’avui.
2000 I 2001: L’INFORME ROCA RECONEIX EL LLUÇANÈS COM A ‘SUBCOMARCA’ I EL TERRITORI ES MOBILITZA
El desembre del 2000, un grup d’ex-
perts presidits per Miquel Roca i Junyent, presenten una proposta de reorganització territorial de Catalunya coneguda com l’“Informe Roca”, en el que es reconeix el Lluçanès com a subcomarca d’Osona. El mateix informe reconeix el Moianès com a comarca.
Cal recordar que el Lluçanès, entre els anys 1611 i 1716, constitueix una sotsvegueria i, per tant, té històricament un reconeixement territorial propi. El Decret de Nova Planta, però, el va suprimir.
Al febrer de l’any 2001 va néixer la plataforma “El Lluçanès és Comarca”, per reivindicar el Lluçanès com a territori comarcal amb entitat pròpia per raons històriques, socials i polítiques, i inicien protestes a favor d’aquesta legitimació. El Centre d’Estudis del Lluçanès va editar un llibre en defensa de la comarca “El Lluçanès. Aquest país tan quiet, tan rost, tan clar...” que va fer arribar a tots els diputats i grups parlamentaris.
En l’àmbit polític, 11 alcaldes dels pobles del territori (a excepció de Perafita i Sant Bartomeu del Grau) firmen un acord conjunt per reivindicar el Lluçanès com a comarca. A més, a finals del 2001, es constitueix, al Santuari dels Munts, el Consorci de Municipis del Lluçanès.
2002: EL MANIFEST DE LLUÇÀ
El consens polític i social pel reconeixement del Lluçanès com a comarca es canalitza a través del manifest de Lluçà. Aprovat al juliol, reclama la comarcalitat amb l’aval de 10 dels 13 ajuntaments, una seixantena d’entitats i un ampli suport civil. De fet, la plataforma per la comarca aconsegueix unes 6.000 signatures a favor de la creació de la comarca. A l’octubre del mateix any, la comissió unitària de representació territorial del Lluçanès, formada per representants polítics i d’entitats, entrega el document al Parlament. Paral·lelament, hi ha diverses reivindicacions i la pancarta de “El Lluçanès és Comarca” es fa extensiva, per
Mercat de Cooperatives Escolars del Lluçanès
exemple, a la penya blaugrana del Lluçanès, que l’usa en les seves sortides.
2003: LA DECLARACIÓ DELS MUNTS CERTIFICA LA UNITAT POLÍTICA
21 de les 23 candidatures pels comicis municipals del 2003 firmen i es comprometen a treballar juntes cap al reconeixement del Lluçanès com a comarca en la que es coneix com a Declaració dels Munts. D’aquesta manera, s’estableix un full de ruta unitari per assolir l’oficialització comarcal. La plataforma continua activa i aglutina gran part del moviment civil, i durant els següents anys, diversos consellers i càrrecs del govern de la Generalitat es comprometen amb la reivindicació.
14 de maig
De 10h a 13h
Prats de Lluçanès
Plaça de l’Església i Carrer Major
Vine a comprar els productes que les cooperatives escolars han elaborat artesanalment. Una part dels bene cis anirà destinada a projectes socials!
4 de maig de 2023 LaRella | 5
Constitució del Consorci del Lluçanès, als Munts, l’any 2001.//
El manifest de Lluçà, el 2002, va ajuntar consistoris, entitats i societat civil per demanar el reconeixament comarcal.//
LLUÇANÈS
REPORTATGE
Per_ Lluc Corominas Peraire
2006: OPOSICIÓ A SBG I SANT FELIU
El 5 de març se celebrà un consulta a Sant Bartomeu, convocat per l’Ajuntament, per demanar als veïns la seva posició davant de formar part de la comarca. Un 94% dels electors es van mostrar en contra de fer-ho, però només es va registrar un 35% de participació. Per la seva banda, a Sant Feliu també sorgeixen missatges en contra de ser part del projecte comarcal amb lemes com: “Sasserra de Bages”.
liu Sasserra i Santa Maria de Merlès, però, demanen poder consultar oficialment als seus veïns abans de decidir si hi volen ser o no.
2013: L’AMENAÇA DELS 15.000
2008:
UN ESTUDI AVALA LA VIABILITAT DE LA COMARCA
El Consorci del Lluçanès presenta, al Monestir de Lluçà, un informe sobre la viabilitat de la creació de la comarca elaborat pels geògrafs Robert Casadevall i Xavier Vila. L’estudi va ser encarregat pel mateix Consorci un parell d’anys abans. L’informe, que avala la creació de la comarca del Lluçanès i justifica la creació d’un Consell Comarcal, és signat i ratificat per 12 consistoris, a excepció de Sant Bartomeu.
2010: ARRENQUEN ELS TRÀMITS
LEGALS I TOT QUEDA EN MANS DEL PARLAMENT
El 13 d’octubre de 2010 es lliura al conseller de Governació i Administracions Públiques del moment, Jordi Ausàs, la petició oficial per la creació del Lluçanès amb el suport dels 12 ajuntaments. L’entrega li fan els màxims representants del Consorci, i batlles de 6 municipis: Olost, Sant Boi, Lluçà, Sant Martí, Alpens i Prats. Aquest fet és el tret de sortida als tràmits per fer oficial la comarca. Oristà, Sant Fe-
Una possible reforma de la Llei de Governs Locals proposa, entre altres qüestions, establir un topall de 15.000 habitants per crear una comarca, un factor que anul·laria les aspiracions del Moianès i el Lluçanès. El llarg de l’any, el tema preocupa: es fan reunions entre alcaldes i càrrecs institucionals, la plataforma organitza xerrades i per exemple, al setembre, s’organitza una taula rodona, a Prats, entre ponents locals i representants polítics autonòmics per debatre sobre la qüestió dels 15.000 conduïda pel periodista, Xavier Graset. Finalment, la proposta no tira endavant.
2014: L’AVAL DE LA COMISSIÓ DE DELIMITACIÓ TERRITORIAL
Al febrer, la Comissió de Delimitació Territorial, un òrgan depenent del Govern, avala per unanimitat la creació de la comarca del Lluçanès. A partir d’aquí, el Govern hauria de redactar l’avantprojecte de Llei de creació de la comarca i el Parlament hauria de ratificar-ho. Apareix amb força la idea de configurar un ens mancomunitari de municipis, diferent de la de l’organització comarcal estàndard.
El setembre del 2014 es planteja la consulta ciutadana. Malgrat tots els avals per tirar endavant la llei que permetria conformar la comarca, el Govern posa sobre la taula la possibilitat
d’una consulta ciutadana per validar la creació de les noves comarques del Lluçanès i el Moianès. De fet, la consulta es planteja com a prova pilot de la nova Llei de Consultes aprovada per tirar endavant la votació del 9N, per tant, les consultes sobre les comarques haurien de ser abans d’aquesta data.
Des del Lluçanès, alguns alcaldes es mostren reticents davant la proposta del Govern, d’altres no ho veuen malament, i d’altres es mostren ambigus. Tot i la falta de consens, des del Consorci es demana al Govern que se segueixi amb els tràmits per oficialitzar la comarca, ja que el Lluçanès hauria passat tots els esculls administratius per ser-ho, així com detalls de com hauria de ser la consulta.
GENER DEL 2015: ES DECIDEIX TIRAR
ENDAVANT LA CONSULTA
Reunits amb el secretari de Governs Locals de la Conselleria de Governació de la Generalitat, els alcaldes decidei-
xen tirar endavant la consulta ciutadana, encara que hi ha algunes veus discordants. Ara bé, des de la Generalitat no hi ha cap pla per com hauria de ser la consulta ni quin mínim de participació hauria de tenir per ser vàlida. Tampoc està clara la data, en un any en què coincideixen eleccions municipals – al maig i al Parlament –al setembre.
MARÇ DEL 2015: LA CONSULTA SERÀ
AL 26 DE JULIOL
El govern desaconsella fer coincidir la consulta amb les eleccions del Parlament, opció preferent pels alcaldes lluçanencs. Es decideix fer la consulta al 26 de juliol, mentre encara manquen els requisits del govern sobre la participació mínima per validar les votacions. Ara bé, el reglament sí que estableix que, un cop feta la consulta, els Ajuntaments hauran de decidir en ple si volen formar part de la comarca o no. El Moianès, per la seva banda,
Núm. 548 LaRella | 6
21 de les 23 candidatures a les eleccions municipals del 2003 van signar treballar junts per assolir el reconeixament comarcal .//
El 2005 Sant Bartomeu va fer una consulta a la ciutadania on la majoria es van mostrar en contra de formar part de la nova comarca.//
El 2010 els alcaldes presenten la sol·licitud formal de creació de la comarca del Lluçanès al conseller de Covernació.//
Les pancartes en favor de la comarca es van veure en molts espais públics i balcons privats.//
REPORTATGE
Popular adhesiu que va lluir a centenars de vehicles.//
El 2010 es demana oficialment a la Generalitat fer oficial la comarca del Lluçanès. Ho demanen 12 ajuntaments.
Sant Bartomeu és l’únic municipi que no ho signa, i Oristà, Sant Feliu i Merlès demanen poder consultar als seus veïns. Aquest fet és el tret de sortida als tràmits per fer oficial la comarca
realitza la consulta al 22 de març amb uns resultats clarament favorables a crear la comarca, amb una participació prop del 48%: l’1 de maig esdevé la 42a comarca de Catalunya. L’aprovació de la llei de creació de la comarca del Moianès es fa per lectura única al Parlament.
MAIG DEL 2015: LA VICEPRESIDENTA DEL GOVERN ES COMPROMET AMB EL LLUÇANÈS
A mitjan maig, Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, es reuneix amb els alcaldes del Lluçanès al Consorci. Dona suport a la consulta i es compromet a què, si els resultats són favorables, la comarca sigui una realitat abans que acabi l’any. Tot i això, el possible Consell Comarcal no es podria constituir fins al 2019, quan tornaria a haver-hi eleccions municipals. Fins al moment, la gestió de la comarca es faria a través d’un consell d’alcaldes.
JUNY DEL 2015:
CREU
ACORD DE SANTA
Ja amb el dia per la consulta decidit, i després de les eleccions municipals, els 13 alcaldes del Lluçanès signen l’Acord de Santa Creu en què es comprometen a fer campanya als seus pobles per obtenir la participació més gran possible, però no pas per una unitat territorial a favor del “sí”. La campanya s’organitza des del Consorci i és itinerant per tots els pobles. A més, també es reparteixen fulletons informatius i es pengen cartells arreu del territori amb el lema “Al 26-J: Vota Lluçanès. La plataforma “El Lluçanès és comarca” recolza la campanya del Consorci i també fa iniciatives, en el seu cas, a favor de votar favorablement a crear la comarca. El juliol de 2015, en plena campanya, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, es va tornar a reunir amb els alcaldes per establir que el “sí” hauria de guanyar en dues terceres parts dels municipis i, almenys, la meitat de
la població hi hauria d’estar d’acord o bé en la meitat de municipis que represtessin dues terceres parts de la població. En aquest moment també es va acordar que si un municpi frontarer guanyava el “no”, es quedaria fora de la comarca.
JULIOL DEL 2015: CAMPANYA, CONSULTA I UN ESCENARI COMPLEX Després d’una campanya i un procés amb molts interrogants, estira-i-arronsa i ambigüitats, davant la pregunta “Vols que el teu municipi formi part de la comarca del Lluçanès?”, els majors de 16 anys empadronats a algun poble del Lluçanès, són cridats a les urnes. Amb una participació del 55,15% d’un cens de 6810 persones, la jornada deixa un dibuix complex: en vuit municipis va guanyar el “sí” (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats, Sant Martí i Sobremunt) i en cinc es va imposar el “no” (Sant Agustí, Sant Bartomeu, Sant Boi, Sant Feliu i Santa Maria de Merlès). Amb tot, però, el resultat una victòria favorable a oficialitzar la comarca amb un 70,73% dels vots.
I DESPRÉS DE LA CONSULTA, QUÈ?
Després de la consulta, els alcaldes, es van conjurar per treballar per una comarca “en la que ens sentim tots còmodes”, però ja alertaven que el procés podia ser llarg. Passats els comicis al Parlament, es constitueix també el nou Consorci, que es marca com a un dels objectius importants, oficialitzar la comarca. Comencen els contactes amb Governació per desencallar la situació, i paral·lelament, la plataforma per la comarca, reclama al Síndic de Greuges que cal desencallar la situació. El Síndic denuncia la “passivitat” de la Generalitat.
MAIG DEL 2016: ES CREA LA COMISSIÓ REDACTORA DE LA LLEI DE CREACIÓ DE LA COMARCA
La comissió de Governació, Administracions Públiques i Habitatge del Parlament, constitueix la ponència redactora del projecte de llei per la creació de la comarca del Lluçanès. Des del territori, alguns alcaldes demanen “celeritat” i que se’ls tingui en compte per redactar el projecte de llei.
NOVEMBRE DEL 2016: ELS ALCALDES AL PARLAMENT
La ponència redactora del projecte de llei es reuneix amb els tretze alcaldes del Lluçanès, al Parlament, abans de presentar la primera proposta de llei. La proposta inclouria els tretze municipis, però en els que la consulta va guanyar el “no”, podrien tenir un mecanisme per sortir-ne de manera imminent.
DESEMBRE DEL 2016: ES PUBLICA LA PROPOSICIÓ DE LLEI AL BOPC
El desembre del 2016 el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya inclou la primera proposició de llei de la creació de la comarca del Lluçanès. La llei preveu la creació d’una comarca de 13 municipis, però amb la possibilitat
que, aquells pobles on va guanyar el “no”, se’n poguessin desvincular.
MAIG DEL 2017: PROPOSTA DE LA COMARCA DE 8
Amb la proposició de llei seguint els tràmits parlamentaris, des del territori els alcaldes intenten buscar el consens. Es proposa crear una comarca de vuit (els que el “sí” en va sortir vencedor) i crear una “clàusula d’adhesió” perquè els del “no” si puguin unir, al cap d’un temps, si ho creuen convenient.
JUNY DEL 2017: LA PROPOSICIÓ DE LLEI SUPERA LES ESMENES A LA TOTALITAT
El juny del 2017, finalment, es presenta la proposició de llei al Parlament. Al text, es preveia la creació d’una comarca de 13 municipis, però amb la possibilitat que, aquells pobles on va guanyar el “no”, se’n poguessin desvincular al cap de sis mesos que la llei de la comarca entrés en vigor. Es fixava un Consell d’Alcaldes com a òrgan de govern i el Consorci com a òrgan executor – una proposta que havia presentat el grup de Junts pel Sí unes setmanes abans. La preposició superava les esmenes a la totalitat de Ciutadans, el PSC i el PP.
A partir d’aquí, l’oficialitat de la comarca havia de continuar seguint els tràmits parlamentaris, però la inestabilitat política i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del govern espanyol va congelar qualsevol moviment referent a la qüestió del Lluçanès.
FEBRER DEL 2023: EL GOVERN EXPRESSA LA SEVA VOLUNTAT DE CREAR LA COMARCA
6 anys després, David Rodríguez, secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, en una reunió amb els alcaldes del Lluçanès al 9 de febrer, expressa la voluntat del govern d’oficialitzar la comarca abans de les eleccions municipals del maig. Merlès, Sant Bartomeu, Sant Agustí i Sant Boi aproven per ple que no volen formar-ne part.
MARÇ DEL 2023: EL GOVERN APROVA LA LLEI D’OFICIALITZACIÓ DEL LLUÇANÈS
Al 21 de març, el govern aprova la Llei per a la creació de la comarca del Lluçanès. La llei inclou una comarca amb tots els municipis del “sí”, i Sant Feliu, que podrà decidir fins al març del 2026 si voldrà formar part de la comarca o no. A més, el govern preveu crear un ens mancomunat dotat de pressupost, abans de poder constituir un consell comarcal, fet que hauria d’esperar fins al 2027.
19 D’ABRIL DEL 2023: LA LLEI A LECTURA ÚNICA
El Parlament aprova tramitar la llei per lectura única en sessió parlamentària amb 81 vots a favor, i 51 en contra. Votar una llei per lectura única permet accelerar el procés i aplicar la llei instantàniament.//
4 de maig de 2023 LaRella | 7
Votants a les urnes durant la consulta del 26 de juliol de 2015.//
La campanya per la consulta del 2015 es va viure amb intensitat i molta participació.//
Els alcaldes del 26 de juliol del 2015 en roda de premsa després de conèixer el resultat de la votació.//
REPORTATGE
ELECCIONS
pobles
Oristà, Perafita, Prats i Sant Feliu són els únics municipis del Lluçanès amb més d’una llista, si no tenim en compte les 4 llistes fantasmes presentades pel PSC. La resta de municipis ja saben qui serà el seu alcalde o alcaldessa i qui seran les persones que formaran part del nou consistori, malgrat que encara falti la validació de les urnes. Aquests són Olost, Lluçà, Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Alpens, Merlès, Sant Bartomeu i Sant Martí d’Albars.
Els municipis amb llista única és una tendència a l’alça a la comarca. El 2007 aquesta situació es va passar a quatre municipis, el 2011 a dos, el 2015 a cinc i el 2019 a vuit. Per contra, a Sant Feliu Sasserra i Oristà, en aquests comicis, hi tornen a concórrer dues candidatures, a Perafita també i a Prats de Lluçanès tres.
En total 18 candidatures, si no tenim en compte les quatre fantasmes presentades pel PSC, concorren a les eleccions d’enguany. Dues menys que els anteriors comicis del 2019 i lluny de les 23 que es van presentar a les eleccions 2015, sense tenir en compte les 5 llistes fantasmes que també hi havia.
RELLEU A SET ALCALDIES
La publicació de les candidatures ha revelat els noms d’alguns candidats que encara no es coneixien. Com s’ha anat explicant en els darrers números de LaRella, molts dels actuals alcaldes no opten a la reelecció. El darrer a confirmar-ho, ha estat Josep Costa, alcalde de Merlès els darrers 28 anys, que finalment no capitaneja la llista
qui
de Compromís Municipal, vinculada a Junts, tot i que hi figura de suplent.
En aquesta ocasió li agafa el relleu la seva filla, Sara Costa, alhora que també hi ha una renovació important dels regidors, només en segueix un dels que ho era aquesta passada legislatura.
La decisió de Josep Costa se suma a les ja anunciades de Ramon Casals, a Perafita; Montse Barniol, a Alpens; Josep Maria Freixenet, a Olost; Josep Pujol, a Sant Agustí de Lluçanès; Josep Romero, a Sant Feliu Sasserra, i David Puyol, a Sant Bartomeu del Grau.
En aquest últim poble, qui prendrà el relleu a Puyol serà Xevi Puig, que encapçala la llista de Junts per Sant Bartomeu del Grau, l’única que es presenta al municipi. Puig és, actualment, un dels tres regidors de SBIALB (Sant Bartomeu del Grau i Alboquers) - AM, vinculat a Esquerra Republicana, de
l’actual consistori santbartomeuenc. A la nova llista de Junts l’acompanya el també regidor de SBIALB Felipe Cedeño, però com a suplent. La resta de persones de la candidatura de Junts no formaven part de cap de les llistes que es van presentar als anteriors comicis, a excepció de Vicenç Clotet, suplent de la llista de Puyol.
ALCALDES QUE BUSQUEN LA REELECCIÓ
També es presentaran de caps de llista per primera vegada l’alcaldessa de Lluçà, Glòria Colom i la de Sobremunt, Ester Ordeig. Totes dues van agafar el relleu a mitja legislatura, d’Eva Boixadé i d’Albert Güell respectivament, i ara cal que renovin el mandat. Colom ho fa sent l’única candidata a l’alcaldia, Ordeig pràcticament també, si no fos perquè a Sobremunt hi ha
una de les llistes fantasma que ha presentat al PSC.
Ramon Padrós de Sant Martí d’Albars i Marc Parés de Sant Boi de Lluçanès, alcaldes des del 2019, optaran a la reelecció, i en els dos casos, amb només una candidatura en el seu municipi. Jordi Bruch a Prats i Marc Sucarrats a Oristà també optaran a la reelecció. En el seu cas, però, tenen competència. A Prats, hi haurà dues llistes més i a Oristà, després d’una legislatura sense oposició, ha nascut el grup FEM Oristà FEM La Torre-AM.
12 ALCALDABLES NOUS
La renovació a la política municipal de la comarca serà important en aquesta legislatura. De les 18 candidatures que es presenten - obviant les quatre llistes fantasma del PSC - 12 tenen nou cap de llista. Aquesta és
Núm. 548 LaRella | 8
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart i Pol Asensi Turigas
Som-hi pel municipi d’Oristà. Compromís Municipal (CM).// Tots per Sant Boi - Compromís Municipal (CM).//
Nou dels tretze
del Lluçanès ja saben
serà l’alcalde i els regidors els propers 4 anys
Un moment de l’escrutini de les votacions a Olost en les darreres eleccions sense protocol contra la covid.//
La tendència a l’alça de llistes úniques fa disminuir el nombre de candidatures any rere any · Nou dels tretze alcaldes del 2019 no es tornen a presentar · Gairebé la meitat d’alcaldables són dones
una conseqüència lògica després que 9 dels alcaldes que ho van ser el 2019 no continuïn.
Dels repetidors, a més dels quatre alcaldes que busquen la reelecció, que ja han estat citats, Montse Juvanteny segueix al capdavant de Movem Prats, i Gabriel Rodenas, davant de Poble Actiu Perafita - Amunt.
On hi ha relleu és a la candidatura d’ERC Prats, on Montse Boladeres agafa el testimoni d’Isaac Peraire d’alcaldable. També hi haurà relleu a l’alcaldia és a Sant Feliu Sasserra, on hi concorren dues llistes, Esquerra Republicana, encapçalada per Marisa Terra, i Ara Sant Feliu, encapçalada per Joan Ramon Domènech, i vinculada al PdCAT.
GAIREBÉ LA MEITAT D’ALCALDABLES
SÓN DONES
De les 18 candidatures que enguany es presenten a la comarca, sense tenir en compte les llistes fantasma, 8 estan encapçalades per dones, un 44,4% del total. En els comicis del 2019, de les 20 candidatures, només 5 estaven encapçalades per dones i en les eleccions del 2015, on hi havia 23 llistes només 6 estaven encapçalades per dones.
Pel que fa a la composició de les llistes, de les 203 persones que es presenten, entre candidats i suplents, 96 són dones: 60 són candidates a regidores i 36 són suplents. Aquesta xifra representa el 47% del total. Si ho comparem amb els anteriors comicis, podem veure que aquesta xifra va augmentant, del 38% el 2015, el 43,5% el 2019 fins al 47% actual.
Malgrat que cada cop més dones formen part de les candidatures, hi ha llistes on la seva presència és molt poc significativa. Però no és el cas de Sobremunt on les tres persones de la candidatura d’independents són dones.
18 CANDIDATURES A LA COMARCA I JUNTS EL PARTIT QUE EN PRESENTA MÉS
Independentment del nom que esculli cada candidatura, gairebé totes s’han associat a un partit polític. Només tres, són plenament independents. Aquestes són la llista d’OISC, d’Olost, històricament lligada a ERC; Movem Prats, una escissió d’ERC del 2019, i els Independents de Sobremunt. Els dos primers, però estan sota el paraigua del grup Independents d’Osona (IDO), un grup de llistes federades
ELECCIONS
entre elles per tal d’obtenir representació al Consell Comarcal d’Osona. Qui també va formar part d’IDO en els anteriors comicis va ser la candidatura de Tots Per Sant Boi, que en aquesta ocasió s’ha associat a Junts. I la candidatura de la República Activa de Prats, que han decidit no presentar llista en aquesta ocasió.
Com és habitual, Junts és el partit que presenta més candidatures a la comarca, 8 en total, ja sigui amb les seves sigles o bé sota la marca blanca de Compromís Municipal. Aquest és el cas de la candidatura Compromís per Oristà, malgrat que el seu cap de llista Marc Sucarrats, ha plantejat diferències amb aquest partit públicament. També cal destacar que després de 4 anys sense representació, Junts, presenta de nou candidatura a Sant Bartomeu, i amb l’alcaldia assegurada.
ERC ha sumat un total de 5 candidatures, sense fer llista en aquesta ocasió a Sant Martí d’Albars ni a Olost. Sí que hi suma la nova candidatura de FEM a Oristà. La CUP té presència a la comarca amb la candidatura de Poble Actiu Perafita i com a novetat, la nova candidatura d’Ara Sant Feliu va associada al PDeCAT.
EL PSC TORNA A PRESENTAR LLISTES FANTASMA
Malgrat que el 2019 aquesta pràctica va desaparèixer, en aquesta ocasió el PSC ha tornat a fer-ho. Els socialistes han presentat candidatura als 4 municipis més petits de la comarca. Són, Sobremunt, Sant Agustí, Sant Martí i Merlès. Els candidats que presenten són persones totalment desconegudes als municipis, i buscant referències seves a xarxes socials, es pot saber que són militants del PSC de grans ciutats de Catalunya o l’estat Espanyol.
Les llistes fantasma va ser una pràctica habitual del PP i el PSC en altres conteses electorals. Poder presentar més candidatures els dona un pes més gran a l’hora de repartir les subvencions de despeses electorals, a més que si recullen algun vot, els compta per la composició dels ens supramunicipals com els consells comarcals o les diputacions. Ho fan els pobles més petits, ja que s’utilitza el sistema de llistes obertes i amb un sol candidat ja poden presentar-se. Habitualment aconsegueixen molt pocs vots i rarament han aconseguit representació als ajuntaments.//
4 de maig de 2023 LaRella | 9
Independents per Olost i Santa Creu (IOiSC)//
Movem Prats.//
Endavant Perafita - Compromís Municipal (CM).//
Junts per Sant Martí d’Albars - Compromís Municipal (CM).//
Ara Sant Feliu - Ara Pacte Local (ARA PL).//
Assemblea pel municpi - Acord Municipal (ApM-AM).//
ELECCIONS
22 candidatures a les eleccions municpals
203 persones candidates a formar els consistoris 2023-2027
ALPENS
FEM POBLE - ACORD MUNICIPAL (FPAM)
1. Toni Prat San
2. Montserrat Estrada Rusiñol
3. Oriol Cruells Fernández
4. Magdalena Jareño Camero
5. Pau Cruells Bragulat
6. Anna Alba Estorch
7. Khalid Cobaa Idrissi
Suplents: Maria Concepció Valldaura Giravent, Xavier Camprubí Rovira, Maria Lourdes Auge Villanueva, Lluís Reina Orra i Montserrat Barniol Carcasona.
LLUÇÀ
ASSEMBLEA PEL MUNICIPI - ACORD MUNICIPAL (ApM-AM)
1. Glòria Colom Puigbò
2. Gemma Gallorte Arregui
3. Bàrbara Palacios Navarrete
4. Montserrat Suriñach Pérez
5. Xavier Soler Fernàndez
6. Baldiri Pujals Cruells
7. Aniol Martí Espelt
Suplents: Maria Teresa Espelt Villegas, Maria Teresa Erra Macià, Sergi Villagrasa Arbolí, Laura Villena Cuche, Raül Rodríguez Santos, Gerard Cuní Sans, Gerard Garcia Montero i Carolota Huguet Urbez.
OLOST
INDEPENDENTS PER OLOST I SANTA CREU (IOiSC)
1. Gil Salvans Muns
2. Marta Olivares Solanich
3. Roger Sala Aranda
4. Meritxell Trigo Gabasa
5. Ramon Ambros Solanellas
6. Maria Luisa Jimenez Aguilera
7. Josep Calveras Perarnau
8. Maria Casellas Soler
9. Pere Martí Grau
Suplents: Mireia Bartrons Vilamala, Ricart Mesquies Call, Rosa Maria Comas Piquer, Xavier Palanques Rodriguez, Leticia Caballe Ardid, Ester Solanich Ballús, Roberto Jove Raubert, Alexandre Jutgla Nogue, Celia Soldevila Vall i Josep Maria Freixanet Mayans.
ORISTÀ
FEM ORISTÀ-FEM LA TORRE- ACORD MUNICIPAL
(FEM-AM)
1. Laia Oliver Frauca
2. Olga Franquesa Soler
3. Bruna Rovira Costa
4. Anna Maria Guix Gonfaus
5. Marçal Berga Aligué
6. Meritxell Moran Roda
7. Xavier Masramon Muntadas
Suplents: Oriol Rovira Costa, Helena Guardiola Bouges, Pere Cors Berengueras i Nuria Codina Marmi.
SOM-HI PEL MUNICIPI D’ORISTÀ. COMPROMÍS MUNICIPAL (CM)
1. Marc Sucarrats Sabatés
2. Josep Cabanas Boada
3. Joan Pla Rocadembosch
4. Joan Grau Llado
5. Marc Vila Muns
6. Maria teresa Font Coma
7. Laura Casanovas Soler
Suplents: Núria Coma Rocadembosch, Ana Pons Mas i Josep Rocadembosch Bruch.
PERAFITA
ENDAVANT PERAFITA - COMPROMÍS MUNICIPAL (CP)
1. Joan Compta Nuñez
2. Maria Barcons Palomera
3. Damià Picas Baltanàs
4. Clàudia Vall Puig
5. Marc Tort Carrera
6. Marta Casacuberta Aliguer
7. Federico Carrero Monserrat Suplents: Carme Serra Colell, Ramon Caserras Guerrero, Josep Mª Guixaró Codina i Montserrat Freixa Rovira.
POBLE ACTIU PERAFITA -ALTERNATIVA MUNICIPALISTA (PAP-AMUNT)
1. Gabriel Rodenas Corominas
2. Marc Batiste Adell
3. Ernest Verdaguer Vilageliu
4. Xavier Vall Ontiveros
5. Alicia Gonzalez Epouse Giralt
6. Jordi Freixa Oliveras
7. Jordi Giralt Fleta
Suplents: Roser Vinyes Giró i Joel Rovira Teixidó.
PRATS DE LLUÇANÈS
MOVEM PRATS (MP)
1. Montserrat Juvanteny Canal
2. Xavier Serrat Giménez
3. Estel Arcalís Guiu
4. Assumpció Manubens Costa
5. Laia Muntadas Soler
6. Joan Rota Font
7. Josep Vilamú Viñas
8. Victòria Casas Tauste
9. Albert Amorós Llumbart
10. Xavier Pedragosa Pla
11. Ferran Chacón Gost
Suplents: Natàlia Vilà Vila i Moisès Herrera Crispí.
JUNTS PER PRATS - COMPROMÍS MUNICIPAL (CM)
1. Jordi Bruch Franch
2. Jordi Batriu Font
3. Maria dels Angels Sala Queraltó
4. Heribert Grifell Costa
5. Josep Vilà Sucarrats
6. Josep Rovira Rusiñol
7. Marta Moral Martínez
8. Maria Lourdes Font Peraire
9. Willem Puigoriol Vila
10. Jordi Bosch Obiols
11. Glòria Amblàs Sueva
Suplents: Jordi Palau Malé,Josep
Martin Pino, Josep Busoms Farres, Mercè Muntanya Comellas, Josep Bruch Salada, Maria Asuncion Rovira Basachs, Maria del Pilar Codina Escudé i Mercè Perarnau Borralleras.
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ACORD MUNICIPAL (ERCAM)
1. Montserrat Boladeres Bach
2. Josep Peraire Soler
3. Rosa Vilà Garet
4. Pere Vila Vilalta
5. Maria Glòria Borralleras Soler
6. Natàlia Sanjuan Vivet
7. Eloi Casau Piñot
8. Mariona Font Reguant
9. Maria Bruch Crespiera
10. Montserrat Perarnau Casals
11. Judit Fumanya Font
Suplents: Isaac Peraire Soler i Ramon besora Torradeflot.
SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS
JUNTS PER SANT AGUSTÍ - COMPROMÍS MUNICIPAL (CM)
1. Laia Serrat Danés
2. Eva Bori Camprubi
3. Albert Camprubí Sanglas
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC - CP)
1. Maria del Mar Nofuentes Jimenez
SANT BARTOMEU DEL GRAU
JUNTS PER SANT BARTOMEU DEL GRAU - COMPROMÍS MUNICIPAL (CM)
1. FrancescXavier Puig Fernàndez
2. Santiago Cerezo Nadeu
3. Roger Vilamala Ribera
4. Marta Molas Gaja
5. Josep Maria Sabata Folch
6. Ruben Morcillo Quesada
7. Rafael Ramirez Casas
Suplents: Gisela Parareda Guerrero, Jordi Quiles Selga, Felipe Vladimir Cedeño Martinez, Vicenç Clotet Casas i Josep Penyes Martinez.
SANT BOI DE LLUCANÈS
TOTS PER SANT BOI - COMPROMÍS MUNICIPAL (CM)
1. Marc Parés Muns
2. Marta Canadell Gurri
3. Jordi Pujol Vilamitjana
4. Maria Carmen Anfruns Llado
5. Joaquim Saperas Querol
6. Miquel Pares Juvanteny
7. Sergi Vila Pujadas
Suplents: Ester Palou Santanera, Inmaculada Muntadas Casanova, Laura Vall Garrido, Miquel Torner Cunill, Elisenda Martinez Sauquet, Maria del Carmen Garcia Fernandez, Marçal Bover Corominas i Xavier Verdaguer Serra.
SANT FELIU SASSERRA
ESQUERRA REPUBLICANA-ACORD MUNICIPAL (ERC-AM)
1. Maria Lluïsa Terra i Salada
2. Marc Coma i Vila
3. Lourdes Burdó i Valeri
4. Adrià Sallés i Belmonte
5. Neus Soldevila i Taulats
6. Francesc Vidal i Vilà
7. Aya Hayoun Benmoussa
Suplents: Anna Vila i ragués, Maria Carme Rotllan i Balaguer i Josep Junca i Capdevila.
ARA SANT FELIU - ARA PACTE LOCAL (ARA PL)
1. Joan Ramon Domenech Perarnau
2. Anna M. Yebra Altimiras
3. Ramon Domenec Taulats
4. Albert Rodellas Serra
5. Xavi Serrano Ortiz
6. Ceci Lopez García
7. Aida Domenech Lleonart
Suplents: Clara Vilageliu Codina, Sònia Torras Serra, Maria Angela Sociats Serra i Fran Perez Primo.
SANT MARTÍ D’ALBARS
JUNTS PER SANT MARTÍ D’ALBARSCOMPROMÍS MUNICIPAL (CM)
1. Ramon Padrós Ferrer
2. Maria Claustre Albets Rafart
3. Anna Manubens Cortina
4. Montserrat Ballús Valls
5. Pedro Palomera Sallés
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC - CP)
1. Eric Caparrós Carrillo
SANTA MARIA DE MERLÈS
COMPROMÍS PER SANTA MARIA DE MERLÈS - CANDIDATURA DE PROGRÉS (CxSMM - CP)
1. José Piedra Requena
COMPROMÍS MUNICIPAL (CM)
1. Sara Costa Puig
2. Jaume Bardolet Palau
3. Miquel Bessa Sánchez
4. Josep Pérez Garrido
5. Xavier Puigderrajols Trulls
Suplents: Josep Costa Garet.
SOBREMUNT
INDEPENDENTS PER SOBREMUNT (IpS)
1. Ester Ordeig Casas
2. Irene Alongina Prat
3. Laura Alabern Codina
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - CANDIDATURA DE PROGRÉS (PSC - CP)
1. Maria Pilar Rascon Fernandez
Núm. 548 LaRella | 10
Finalitzen les obres d’eixamplament de la carretera entre Sta. Creu i St. Martí
Per_ Carolina Font Usart
Aquesta setmana han finalitzat les obres d’eixamplament del tram de carretera que uneix Santa Creu amb la Blava, nucli de Sant Martí d’Albars. Aquestes han tingut un cost de 996.035 €, que ha pagat la Diputació de Barcelona, i han durat set mesos, dos més dels previstos inicialment.
La principal actuació que s’ha dut a terme en aquest tram és l’adaptació del traçat actual, donant a la via l’ample de carretera necessari que li correspon per la mitjana de vehicles diaris que hi passen. Segons la Diputació de Barcelona, la intensitat mitjana diària és de 511 vehicles, dels quals entre un 15% i un 21% són pesants. L’actual traçat fa entre 5,5 i 6 metres d’ample, a més també s’ha incrementat l’amplada dels carrils en les diverses corbes per facilitar el pas de vehicles pesants, construint nous sobreamples al llarg d’aquest.
Per millora la seguretat en la conducció en situacions climàtiques adverses s’han inclòs nous drenatges superficials a la carretera, unes cunetes de formigó que es poden veure en diversos trams, que també serveixen de sobreample afegit a la calçada. Alhora s’ha millorat tot el drenatge transversal, especialment a les zones que s’hi havien detectat mancances, punts on habitualment s’embassava l’aigua quan plovia, fent més perillosa la con-
ducció. A més, per incrementar la seguretat en aquest tram s’han substituït els elements de contenció existents per uns altres homologats i adaptats a la nova normativa.
La intensitat mitjana diària de circulació és de 511 vehicles, dels quals entre un 15% i un 21% són pesants
Les obres han permès suavitzar aquest tram de la BV-4342, garantint una major continuïtat en tot el recorregut, a través de la millora general del traçat que, a més, s’ha reasfaltat de nou tot sencer.
Aquesta obra forma part del
projecte de millora de la totalitat de la BV-4342, que uneix Santa Eulàlia de Puig-oriol amb Santa Creu de Joglars, que va presentar la Diputació de Barcelona el 2018. D’aquest projecte falta la fase entre el punt quilomètric 0 i el 3,4 (entre Santa Eulàlia i la Blava) que, amb un cost de previst inicial de 824.619 €, ha de permetre eixamplar l’ample de la via en aquest tram, així com la instal·lació de nous sistemes de contenció, com barres de protecció als vorals. Aquesta és la segona fase del projecte, que segons la Diputació s’hauria d’haver començat a executar a finals del 2021, actualment encara estan informant els propietaris dels terrenys de quina part se’ls hi expropiarà per poder fer l’eixamplament.//
Botigues
Perafita no seria Perafita sense Cal Pensiró. Les botigues donen personalitat als pobles i també a les ciutats, o a mi m’ho sembla si tenim en compte que cada cop que passo pel passeig de Gràcia — per més aparadors que hi posin — trobo a faltar Vinçon. Allà m’aturava sempre que podia, de vegades per no comprar res, simplement per badar, cofoi d’un espai que donava identitat a Barcelona. I encara més difícil em resulta imaginar que algú pugui estar-se a Perafita, ni que sigui de pas, sense haver de passar per Cal Pensiró, més que res per la seva capacitat de respondre a qualsevol demanda, fins i tot a la de funcionar com a caixer automàtic, a més a més de ser una botiga i una fonda molt reconeguda del Lluçanès.
No em sembla pas malament que els joves, i els que no ho són tant, facin les compres per internet i, fins i tot, es facin portar el menjar, ja sigui per comoditat, perquè treballen o perquè prefereixen l’anonimat en lloc d’haver de donar explicacions o sentir-se escrutats pels botiguers. De vegades, passa també que a aquesta gent, habitualment molt enfeinada, els agrada comprar i cuinar els caps de setmana i, per tant, apareixen divendres i dissabtes per les botigues i pels mercats com el de Mercabarna.
I, és clar, també hi ha consumidors que prefereixen les grans superfícies, perquè passen desapercebuts, no són intimidats i no han de sentir-se clients: agafes el que vols, pagues i adeu-siau, cap a casa s’ha dit, amb cotxe o a peu.
L’oferta ha de ser variada i, per tant, s’hauria de vetllar també per una competència justa, circumstància més difícil pels botiguers i petits comerços que a mi m’agraden, perquè donen caràcter. La vida de molts de nosaltres ha girat al voltant d’un carrer, d’una plaça, d’un barri i també d’una botiga; d’unes olors i d’uns gustos; d’una manera de fer que dóna identitat i personalitat. La relació venedor-comprador es pot viure de moltes maneres i no necessàriament s’ha de tafanejar, sinó que es pot personalitzar i viure d’alguna manera el fet d’anar a comprar com un acte social. La història de molts pobles i ciutats es pot explicar encara a partir de les seves botigues, de manera que caldria preservar-les d’alguna manera per la seva singularitat davant l’homogeneïtat.
Tinc por que arribarà un dia en què tot serà igual a tot arreu, talment com un gran magatzem amb pàrquing, i no sabrem distingir Perafita de Sant Boi ni Barcelona de Londres, tot uniformat i portat per gent distant.
És temor, tot sigui dit, d’un fill de botiguera a qui mai li va agradar estar darrere del taulell quan al poble hi havia parada a Ca la Dolores, Cal Xicarol, Cal Cutret i, naturalment, a Cal Pensiró.//
4 de maig de 2023 LaRella | 11
Ramon BESA i CAMPRUBÍ
COLUMNA
LA
SANT MARTÍ D’ALBARS
Imatge d’un dels trams amb el nou ample de via i les noves barreres protectores.// F: AJ SMA
· Les obres van començar el passat octubre i han tingut un cost de gairebé un milió d’euros
NOTÍCIES
· Formen part del projecte d’eixamplament de tota la carretera BV-4342, fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol
RECONEIXEMENT COMERÇ EMPRENEDORIA
Noir et Blanc, premi PITA en la categoria de jove innovador i emprenedor
Tanca Cal Pastisser de Sant Feliu
Un any més, diferents escoles de la comarca han participat en una nova edició del projecte CUEME (Cultura Emprenedora a l’Escola), que impulsa la Diputació de Barcelona i que coordina el Consorci del Lluçanès.
L’empresària pradenca Clara Busoms, fundadora de Noir et Blanc, va rebre de la mà de la consellera Teresa Jordà, el premi PITA (Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària), per l’emprenedoria i la recuperació de la referència de la tòfona a escala nacional i internacional, com va valorar el jurat.
El premi, valorat en 6.000 €, premia la incorporació d’innovacions que permetin millorar la competitivitat i la sostenibilitat del sector agroalimentari. També vol fer un reconeixement l’agroindústria i els joves emprenedors que apliquen noves tecnologies que els permeten optimitzar els processos, incrementant la seva productivitat i garantint la preservació ambiental. Alhora que els permet mantenir els beneficis econòmics i la qualitat final del producte.
Durant l’acte d’entrega de Premis, que va tenir lloc Manlleu el passat 26 d’abril, la consellera Jordà va destacar que a la innovació és “clau per fer més resilient el sector primari davant l’actual context d’emergència climàtica”.// CFU
Les cinc cooperatives escolars que aquest any formen part del projecte celebraran, el pròxim 14 de maig, el Mercat de Cooperatives Escolars del Lluçanès que, com és habitual, es farà a Prats coincidint amb el mercat setmanal del municipi, a partir de les 10 del matí. En aquest Mercat, les cooperatives posaran a la venda els productes que han estat treballant al llarg del curs i part dels beneficis obtinguts aniran destinats a les ONG que han escollit.
Les cooperatives que formen part del projecte són: Cooper, de l’Escola Terra Nostra d’Olost; Aritma, de la FEDAC Prats; SoliArt, de l’Escola Lluçanès de Prats; Creative Kids, de l’Escola La Monjoia de Sant Bartomeu; i Cooproures, de l’Escola Els Roures de Sant Feliu Sasserra. Al llarg del curs, els 101 alumnes de cicle superior d’aquests centres, han estat treballant per crear la seva cooperativa, decidir quins productes fabricaven i ara els toca fer el tancament econòmic i valorar tot allò que han après.
La clausura del CUEME d’enguany serà el pròxim 1 de juny a Sant Bartomeu del Grau, amb un acte conjunt que aplegarà infants, famílies i entitats participants o col·laboradores.// CFU
Era el 1948 quan la família Riba Terra agafava les regnes de Cal Pastisser, a Sant Feliu Sasserra. D’això ja en fa setanta-cinc anys i ara els germans Andreu i Pau, que juntament amb la Isabel estaven al capdavant del negoci, han decidit jubilar-se.
Tota una vida fent el pa, les coques i els pastissos pels santfeliuencs i gent d’arreu de la comarca, que s’atansaven fins a la plaça per comprar el pa o el que els fes falta de la botiga. A la memòria gustativa de molta gent hi quedaran les mones de mantega i els pastissos de nata, que els germans elaboraven a l’obrador.
D’ençà que van anunciar que es jubilaven els records i les emocions els han remogut i van decidir compartir, amb clients i amics, imatges de tots aquests anys viscuts, que han quedat gravats en el record. Les fotos, exposades a la botiga, van ser un bonic comiat que, el passat dissabte 29 d’abril, van amanir amb coca i xocolata, com no podia ser d’altra manera.//CFU
El Club de lectura de Prats se’n va al Liceu
Aquest passat febrer va fer vint anys que La Trebinella, el grup de teatre de Perafita, estranyava la seva primera obra: De més verdes en maduren d’Assumpta González. Des de llavors, que no han parat i el que era un joc entre amics, ha acabat esdevenint un dels grups de teatre amateur més antic i actiu de la comarca.
La Trebinella ha celebrat els vint anys fent el millor que sap fer, teatre. Per això, el passat febrer, van estrenar la comèdia Primer Primera, de Jordi Santasusagna. Per acabar d’arrodonir l’aniversari han editat un vídeo amb fragments de totes les obres que han fet fins ara. Una manera d’agrair i de recordar a totes les persones que han passat pel grup al llarg d’aquests vint anys, que són més d’un centenar. Totes han fet possible que la Trebinella portes damunt l’escenari obres com el Triomf de la carn i Gente Bien de Santiago Rusiñol o el Metge per força, de Molière. Però també han estrenat obres més locals, com la comèdia de Ton Baig (director de la Trebinella), Els Puig i els Castellnou, quin enrenou!, que trasllada als espectadors a la Fonda Pensiró de Perafita, lloc on està ambientada l’obra.// CFU
El Club de la lectura de la biblioteca Sant Jordi, de Prats de Lluçanès, va organitzar una sortida al Liceu. Hi van participar una cinquantena de persones que van poder gaudir de l’estrena de l’òpera Manon de Massenet.
L’obra estava dedicada a Victòria dels Àngels, de qui aquest any se celebra el centenari del seu naixement. La soprano va cantar en el rol de Manon durant quatre temporades diferents, i aquest va ser el paper que més vegades va interpretar a l’escenari del Liceu, el darrer cop el gener del 67.// CFU
Núm. 548 LaRella | 12 NOTÍCIES
La família de Cal Pastisser davant la botiga.// F: FAMÍLIA RIBA TERRA
Clara Busoms reben el premi PITA de mans de la consellera Jordà.//
Un centenar d’alumnes del Lluçanès participen enguany al projecte CUEME
TEATRE MÚSICA
Els 20 anys de la Trebinella resumits en un vídeo
Les comitiva pradenca al Liceu.// F: AJ PRATS
Veïns de Pinós i Gaià recuperen la processó al Santuari de
SANT PAU DE PINÓS
Per_ Pol Asensi Turigas
Una cinquantena de persones van participar en la caminadaprocessó que va tenir lloc dissabte passat, 22 d’abril, des de Sant Pau de Pinós fins al Santuari de Pinós, conegut popularment com a Ginebret. L’objectiu de la iniciativa era demanar pluja, una tradició que feia molts anys que no es portava a terme, però havia estat una pràctica habitual anys enrere. La processó va començar a les 4 de la tarda a Sant Pau de Pinós i els participants van anar caminant uns 4 quilòmetres fins al Santuari de Ginebret. La cerimònia va ser presidida per mossèn Anton Costa, arxipreste del Bages Nord i rector de la parròquia de Gaià, que va llegir una pregària en una discreta cerimònia que va acabar amb un cant grupal. Després, tothom va anar tornant al seu ritme. La idea de recuperar aquesta tradició va sorgir dels veïns de
Gaià, després de la missa de Diumenge de Rams, quan van recordar que a la dècada dels cinquanta del segle passat es portava a terme habitualment. Si la demanda de pluja era per primavera, es feia coincidir la processó amb l’aplec de Sant Marc que es feia anualment a Ginebret, però si la situació ho requeria, es feia un altre dia de l’any. Tal com recorden, sortien des de Sant Esteve de Vilaramó i la gent de les cases de
pagès anaven a trobar la processó pel camí. S’afegia també la imatge de Sant Pau de Pinós i finalment, la gent que venia de Sant Martí de Merlès.
Els veïns de Gaià i Pinós van estar contents de recuperar la iniciativa, i apunten que quan es feia anys enrere, més d’una vegada els participants van haver de córrer perquè la pluja els atrapava. Ara, també, sembla que ja s’ha regat una miqueta.//
LA
Maria MARMI AGUSTÍ
Natura mortua
Cada vegada que passo pel costat del gran salze blanc esberlat me’n recordo que el bosc no és lloc per arbres vells i em pregunto per què hem aniquilat els espècimens arboris d’esquena ampla, arrels profundes, que donen aliment, estan adaptats i ens fan tanta ombra? Quin desordre i despreocupació! Ara només queden arbres prims que no són bons ni per abraçar. Veurem si hi haurà bona voluntat perquè ara, molts dels joves arbres, acabin sent adults passats els cent anys.
El salze blanc és un d’aquests arbres imponents, dels pocs que queden com a testimonis a la vora del poble. Un dia es va començar a esberlar pel pes de la brancada tou de fusta com és. Ara, a dins seu, hi creix la molsa i l’heura i les branques pesades i trencades, vives o mortes, toquen a terra. Ha creat un microclima frescal propici per les herbes tècnicament més exigents que no creixen a qualsevol racó i, com en diríem avui, genera biodiversitat. No fa gaire una branca va caure ajaguda al camí a tocar de la Riera perquè es volia escapar nedant. Els salzes són arbres llestos i la branca que cau a l’aigua arriba a un marge, arrela ràpid i apa, ja tens un clon de l’arbre original per poder admirar. Així és com es fa lloc el salze al bosc de ribera, entremig de tants pollancres. Perpetuar l’espècie. Hi ha un científic alemany, Peter Wohlleben, que afirma que els arbres tenen fins i tot sentiments i els agrada la companyia d’altres arbres. Quan deixo el salze sovint vaig Riera amunt per contemplar la bellesa que ens va deixar la darrera Gavarresada en forma de fusta morta, emmaranyada per tot arreu que per sort es salvarà de la neteja humana perquè fa de mal arribar-hi. La fusta morta genera aliment, és font de pasta integral per la natura, amagatall, estructura i crea diferents ambients al sota bosc. El salze algun dia també serà fusta en descomposició i em fa patir perquè som tan “endreçats” que potser algú el tallarà i el cremarà perquè els humans som éssers de gespa, monocultiu i pocs entrebancs tot i que amb el temps ens adonem que tanta simplicitat és avorrida i gens constructiva ecològicament parlant.//
4 de maig de 2023 LaRella | 13 NOTÍCIES
COLUMNA
Ginebret per demanar pluja
Els participants de la processó un cop arribats al Santuari de la Mare de Déu de Pinós.// F: ANNA RUSIÑOL
Una cinquantena de persones van caminar entre Sant Pau de Pinós i el Santuari de Ginebret el dissabte 22 d’abril
EDITORIAL
Una comarca tan petita que la somio completa
Després d’anys de lluita ahir, 3 de maig de 2023, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei de creació de la comarca del Lluçanès. Malgrat això, aquesta nova comarca administrativa només inclou 9 dels 13 municipis històrics del territori. Aquest fet, no desitjable per ningú, no representa la realitat del territori, divideix una comunitat i afebleix els actuals i potencials serveis públics i mesures pel bé comú de la ciutadania.
Les diferències entre els alcaldes, que fins aleshores havien anat gairebé a l’una, es van començar a notar, i la consulta va néixer envoltada d’entrebancs
municipals entremig del procés. La campanya del Consorci no va ser clarament a favor de la creació de la comarca, sinó que va ser només per fomentar la participació, i enmig de la campanya electoral, es van modificar i afegir condicionants als resultats per esdevenir comarca.
presses i enmig d’un context electoral, s’ha donat resposta a la reivindicació històrica i al mandat que va sortir de les urnes el 2015.
Tot i que el govern ha donat una bona opció als municipis on va sortir el no, podent entrar a la comarca (sense consell comarcal i sense desprendre’s dels actuals) i abans del 2027 podent escollir si seguien dins o no (amb una nova consulta, si cal) només Sant Feliu Sasserra s’hi ha acollit. Aquesta també és una decisió complicada d’entendre, tenint en compte que en la majoria dels municipis del no, aquesta opció tampoc va ser tan distant a la del sí, i l’opció que han escollit ara els comporta, si mai volen entrar a l’administració comarcal del Lluçanès, un llarg i laboriós procés administratiu. A més, aquesta decisió també podria tenir conseqüències en els serveis actualment mancomunats.
Com es pot llegir en el reportatge que publiquem en aquest número especial, el camí transcorregut fins ara ha estat llarg i feixuc. Malgrat que els primers anys de reivindicació el suport semblava ampli i categòric, el pas del temps i la possibilitat que aquest reconeixement fos real, va fer minvar el consens polític que hi havia fins llavors.
Quan la petició oficial per esdevenir comarca que es va fer el 2010 havia arribat a la fi del seu recorregut i només mancaven els tràmits parlamentaris, el govern va posar sobre la taula fer una consulta a la ciutadania. En aquell moment, les diferències entre els alcaldes, que fins aleshores havien anat gairebé a l’una, es van començar a notar, i la consulta va néixer envoltada d’entrebancs. Els terminis es van separar amb el procés comarcal del Moianès, que fins en aquell moment havien anat plegats i es va escollir una data complicada amb unes eleccions
Amb tot, la campanya va quedar lluny de proposar idees i projectes comarcals, resoldre dubtes o reivindicar una administració a mida, i, per contra, es va embolicar amb debats sobre suposades conseqüències del trencament amb els altres consells comarcals, els plataners a les carreteres, el tancament de la planta de Fumanya o com si fos una segona volta de les eleccions municipals. Alguns dels alcaldes que havien signat la petició al Govern per esdevenir comarca, van canviar d’opinió aquells dies, malgrat no fer-ho del tot públic o seguir reivindicant la unitat dels tretze municipis l’endemà. D’aquells dies, encara no s’han esclarit els fets ni donat totes les respostes.
Aquest és un bon moment per capgirar la situació i tenir la mirada llarga per compartir i assolir objectius comuns
Arribats a aquest punt, aquest podria ser un bon moment per capgirar la situació dels darrers deu anys. Un moment idoni per explicar, debatre i fixar la forma de funcionament més eficient i eficaç de l’administració del Lluçanès; reivindicar, planificar i executar serveis i projectes necessaris que demana i necessita la ciutadania, i tenir una mirada llarga i àmplia per compartir i assolir objectius comuns. Tant els municipis que són dins, com dels que són fora de la nova administració. Malgrat tot, de moments com aquests n’hem tingut d’altres que no s’han sabut aprofitar, i ens ho mirem amb escepticisme.
Després de la consulta, la majoria de consistoris es van sentir còmodes amb el resultat ambigu, i no van fer cap proposta, de manera que reconeixement comarcal no avançava. Finalment, i malgrat que amb
Més enllà de la comarca administrava que va esdevenir ahir, el Lluçanès és un territori amb uns lligams històrics demostrats, una forma geogràfica definida i uns vincles socials inapeŀlables que eren vigents ahir, ho són avui, i ho seran demà. Com el país, tenim una pàtria tan petita, que la somiem completa.//
L’alumnat de primer de batxillerat de l’IES Castell del Quer ha participat en el projecte mundial SWI (Small World Initiative) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El projecte SWI és un projecte mundial amb la finalitat de trobar bacteris que presentin activitat antibiòtica, per tal de crear nous antibiòtics davant la suposa dada de 10 Milions de morts causada per l’augment de bacteris resistents en el 2050; l’augment de bacteris eskape o resistents són mircroorganismes que han mutat, desenvolupant un ax
Un objectiu secundari és impulsar la ciència a adolescents.
En aquest cas els alumnes de la UAB contactaven virtualment amb l’institut per tal que els alumnes tinguessin la major part d’explicació experimental.
El primer pas va ser un primer contacte amb la UAB, una videotrucada amb què els alumnes de la Universitat van presentar el projecte i els diferents passos per realitzar el projecte amb conjunt, tret que els alumnes del Castell del Quer ja tenen coneixement previ sobre les resistències.
El primer pas experimental per part dels alumnes va ser l’obtenció de sòl (sense purins ni productes químics en el sòl) en el territori del Lluçanès, al ser de diverses poblacions, la mostra va ser més variada. El següent pas va ser la cultivació dels bacteris i alguns fongs a plaques de
petri amb un medi específic (objecte de laboratori que es pot fer servir per cultivar microorganismes) amb dissolució seriada per tal de controlar el nombre de colònies. Aquests van ser imposats a la incubadora nova de l’institut proporcionada per l’AFA. De les diferents mostres obtingudes, es van crear enfrontament d’aquests escollits amb soques de bacteris SKAPE (bacteris resistents modificats perquè si-
guin de nivell 1).
El resultat d’aquesta prova ser els halos d’inhibició de 6 dels bacteris escollits i que es poden convertir en futurs antibiòtics per a bacteris resistents. Aquests, en aquest moment ja es troben a la UAB per la seva cultivació i molt futura investigació per la creació de nous antibiòtics amb els altres bacteris d’altres grups amb els altres 80 possibles d’altres anys recollits.//
Núm. 548 LaRella | 14 NOTÍCIES
CIÈNCIA
L’Institut Castell del Quer participa en un projecte mundial per trobar nous antibiòtics a partir de bacteris del sol
Alumnes Institut Castell del Quer
La 3 Comarques reuneix 200 corredors en la 32a edició
Marc Muntadas i Ester Puig s’imposen a la cursa llarga, Guillem Parés i Rut Cordoba a la mitja i Fran Romaní i Carla Valldoriola a la curta
La cursa 3 Comarques ha esdevingut una cita imprescindible en el calendari de curses del Lluçanès i de tot Catalunya. Dos-cents atletes han participat en la 32a edició, celebrada aquest diumenge 30 d’abril, d’una de les primeres curses de muntanya organitzades a Catalunya.
Aquest any des de l’organització han fet tres nous recorreguts: 3C somaia, 3C fuet i la 3C llonganissa. Això sí, el que s’ha mantingut inalterable és l’animació de tot el públic, especialment a la pujada del Puig-don, on si aplega més gent per animar als corredors que encaren la primera de les pujades.
En la cursa Llonganissa, el recorregut era de 30 km, i el més ràpid va ser l’olostenc Marc Muntadas, que va completar el recorregut en 3 hores i 21 minuts. En segon lloc, amb dos minuts de diferència va arribar Joan Falcó i Marc Costa va tancar el podi. Pel que fa a la categoria femenina, Ester Puig va ser la guanyadora
amb un temps de 3 hores i 53 minuts, rere seu hi va arribar Laura Erra, amb un temps de 4 hores i 5 minuts. La tercera posició va ser per Montse Garcia.
Amb una distància de 12 km, la primera posició de la cursa Fuet, va ser pel santboienc Guillem Parés, que va completar la distància amb 1 hora i 1 minut. Quatre minuts més tard, travessava la meta Adrià Cols, i, en tercer lloc, el jove pradenc Josep Castañé, tancava el podi amb un temps d’1 hora i 6 minuts. En la categoria femenina, amb un temps d’1 hora i 20 minuts Rut Cordoba es va emportar la primera posició del podi. El segon lloc va ser per Jèssica Codina, amb un temps d’1 hora i 23 minuts, dos minuts més tard, travessava la meta i tancava el podi Sandy Mas.
La darrera cursa va ser la Somaia, de 6 quilòmetres, i la va guanyar Fran Romaní, amb un temps de 31 minuts, seguit de Ferran Guich amb 33 minuts i, en tercer lloc, amb 34 minuts, Francesc Lluch. Pel que fa a la categoria femenina, la primera posició va ser per Carla Valldoriola amb un temps de 37 minuts,
seguida per l’olostenca Elisabet Solanich amb un temps de 41 minuts, i el podi el va tancar, tres minuts més tard, Carlota Andres.
El dia abans del Trail 3 Comarques, la tarda del dissabte, es van fer les curses infantils que van aplegar una gran quantitat de nens i nenes a la zona del camp de futbol, que van xalar de valent amb les seves curses.
El públic va animar als corredors a la pujada del Puig-don
La cursa de Santa Eulàlia, la Via Castrum, tancarà el calendari de curses de muntanya del Lluçanès aquest pròxim diumenge 7 de maig. S’han preparat tres recorreguts, un de 23 km, un de 12 km i la caminada. La cursa serà puntuable per la Copa Osoning, com també ho va ser la cursa de la Pujada de Sant Isidert.//
Nova edició del Raid Hípic Promoció Olost - Lluçanès
Més d’un centenar de cavalls participen al Raid Hípic Promoció Olost, una jornada de resistència pels terrenys del Lluçanès · Aquest divendres i dissabte es farà la 5à edició del raid hipic internacional amb recorreguts més llargs
OLOST Per_ Carolina Font Usart
Més d’un centenar de cavalls van participar en el Raid Hípic Promoció Olost - Lluçanès, celebrat aquest passat dissabte 29 d’abril.
El Raid organitzat pel Club Hípic d’Olost, estava format per quatre proves, de 20, 40, 60 i 80 quilòmetres respectivament. Les curses van començar a les 8 del matí i les sortides es van fer de manera esgraonada des de l’antic camp de futbol d’Olost.
En la categoria de CEAP* de 80 quilòmetres el guanyador va ser Bernat Casals amb Akala Sunbrid, amb un temps de 5 hores i 22 minuts. El segon lloc va ser per Mariona Fabre amb KZMaquia (5 hores, 24 minuts) i el tercer per Chakir Darraz amb
Tra-Orfeo (5 hores, 39 minuts). En aquest Raid també es valoraven els cavalls amb la millor condició AECCA de cada categoria, en la de 80 km el guanyador va ser Brown Billie muntat per Biel Font.
Pel que fa a la cursa de 60 km, el primer lloc del podi va ser per Eulàlia González amb Abha Ayum, que van fer un temps de 4 hores i 19 minuts. La segona posició se la va endur Cèlia Soler, amb Khadaro AA (4 hores, 23 minuts i 26 segons) i la tercera per Mercè Borrell i Caywan al Ashai (4 hores, 23 minuts i 30 segons). El cavall amb millor condició AECCA va ser Maver Travy muntat per Helena Mercader.
En la categoria 40 km la guanyadora va ser Bárbara Simón amb Verge de les Neus, amb un temps de 2 hores i 50 minuts.
El segon lloc va ser per Mariona Ubiñana amb SW Landika (2 hores, 51 minuts i 3 segons) i el tercer per Lina Llenas amb JM Herodes (2 hores, 51 minuts i 33 segons). El cavall amb millor condició AECCA va ser JM Iara-
vana muntat per Jaume Puntí. Aquest divendres i dissabte, 5 i 6 de maig, Olost acollirà la V edició del Raid Hípic Internacional d’Olost - Lluçanès, on les curses seran de 100, 120 i 160 quilòmetres.//
4 de maig de 2023 LaRella | 15 ESPORTS
HÍPICA
Sortida dels participants de la cursa Fuet, la de mitjà recorregut.// F: 3COMARQUES
VIA CASTRUM, L’ÚLTIMA DE LA COMARCA
ALPENS Per_ Carolina Font
Dos genets rebent assistència en l’avituallament.// F: JORDI SOLER
ESPORTS
El Club Tennis Prats acaba tercer al Bronze del Comarcal
El Pradenc s’abona a l’empat i perd forces opcions de títol
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Xavier Vilella Antonell
L’equip pradenc ha sumat un total de 71 victòries en 18 jornades, en quinze de les quals el resultat global obtingut era favorable. A nivell individual, destaquen dos jugadors del Club Tennis Prats entre els cinc millors de la categoria, i en l’apartat de dobles cinc tennistes s’han situat entre els 20 amb més victòries. A l’espera de disputar la Copa Comarcal, el Tennis Prats torna a tenir un paper important en territori osonenc després d’anys sense participació, i a l’espera de concretar novetats de cara a la temporada 2023-2024.// XVA
SENDERISME
La UEP completa el camí Oliba
El sènior masculí del Futbol Club Pradenc encadena dos empats consecutius en dues jornades propicies per retallar punts al líder. A falta de set partits, els equips de la part alta estan perdent més punts de l’esperat, una dinàmica que també pateix l’equip dirigit per Jordi Pont. L’empat a Sant Julià va suposar un cop dur en les aspiracions dels pradencs, que venien de superar el Tona ‘B’ i de plasmar una millora en el joc col·lectiu. De seguida va quedar palès que seria un partit difícil, donat que no s’havien jugat ni cinc minuts i el Sant Julià ja anava per davant al marcador. Malgrat això, la reacció pradenca va arribar de forma immediata a través d’una rematada inapel·lable de Gerard Trulls abans del quart d’hora de partit. Des d’aquest instant, els blaugranes van generar perill amb arribades força clares, sobretot al final de la primera part. Ja en temps afegit, l’àrbitre no va xiular un penal clamorós sobre Trulls que hauria pogut significar el triomf del Pradenc. Una decisió incomprensible que va desesperar els visitants, coneixedors de les ensopegades dels rivals directes.
Dilluns primer de maig va tenir un nou duel de màxima importància pels de Prats, que rebien el Sant Vicenç, penúltim classificat, sabent que el Moià havia perdut i, per tant, amb una nova ocasió per retallar punts al líder. Els locals van entrar amb mal peu al partit, sense encert en la passada i amb pèrdues constants de la possessió de la pilota. El 0-1 a la mitja part semblava un mal menor tenint en compte el mal primer temps dels blaugranes. A la represa la situació no va millorar en excés, tot i disposar d’alguna aproximació perillosa per empatar. Quan els visitants van marcar el 0-2 a menys de deu minuts pel final, ben pocs pensaven en la possibilitat de puntuar. En aquest instant va
aparèixer la èpica local, la d’un equip empès per un Municipal que presentava l’assistència més nombrosa de la temporada. Pep Martín, de penal, i Gerard Codina, amb una rematada de cap a la sortida d’un córner, van permetre sumar un punt que, per més insuficient que pugui semblar, continua mantenint el Pradenc amb alguna opció, encara que força remota, de treure’s l’espina clavada fa dues temporades a Taradell. Els dos compromisos més immediats per als blaugranes seran, per una banda, el desplaçament a Seva aquest diumenge dia 7 de maig i, per l’altra, la visita del Sant Feliu de Codines a Prats de Lluçanès, que serà el proper diumenge 14 a les 5 de la tarda.//
Els seients del Camp Nou troben una nova vida al camp municipal de Prats
Les obres pel Futur Espai Barça han començat per retirar aquestes grades, que s’han pogut reutilitzar al camp del Pradenc
La Unió Excursionista de Prats ha completat el camí Oliba. L’itinerari, que és GR-151, recorre tots els monestirs que va fundar l’abat Oliba travessant les comarques del Bages, Moianès, Osona i el Ripollès.
La UEP ha recorregut el camí des del febrer d’aquest any i van posar-hi el punt final a l’últim cap de setmana d’abril. Han realitzat 11 etapes i han tingut una participació 77 excursionistes, dels quals 5 l’han realitzat sencer.
La ruta consta d’uns 244 quilòmetres i poc més de 6000 metres de desnivell positiu, amb inici a Montserrat i final a les basses de Puigsec, prop de Molló i la frontera amb la Catalunya nord.
La propera sortida de la UEP serà el primer diumenge de juny i es vol fer la ruta de Vallter al Canigó, passant pel refugi de Marialles. En total un itinerari de 44 quilòmetres i gairebé 2000 metres de desnivell positiu, repartits en dues etapes.// LCP
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Des de mitjan abril, al camp del Pradenc hi llueixen els antics seients del Camp Nou. Les noves cadires, instal·lades al llarg de la graderia, han canviat la fisonomia del camp. A més de fer molt més còmode l’estança dels aficionats durant els partits.
Els seients es van retirar del Camp Nou per les obres que s’estan fent a la graderia, pensant ja en el futur Espai Barça. L’aposta del F.C. Barcelona per
Les noves grades en ple funcionament.//F: FCP
la reutilització de materials i la gestió de l’Agència Catalana de Residus, ha fet possible que les grades arribessin a Prats.
El pradenc, per la seva banda, s’ha hagut de fer càrrec de les despeses de trasllat, reparació i muntatge.//
Núm. 548 LaRella | 16
TENNIS
Jugadors del CT Prats durant un partit de dobles.// F: XAVIER VILELLA
Els membres de la UEP un cop finalitzat el camí.//
L’equip blaugrana no pot superar el Sant Julià (1-1) i rescata un punt a últim sospir en la visita del Sant Vicenç al Municipal (2-2)
Jugadors del FC Pradenc celebrant l’empat a Sant Julià.// F: XVilella
NOTÍCIES ESPORTS
El sènior femení, líder sense fissures
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Xavier Vilella Antonell
El creixement experimentat pel sènior femení al llarg de la present temporada ha estat exponencial. Lluny queden les males ratxes i les desfetes que patia l’equip a principi de curs. La capacitat de refer-se i seguir millorant ha portat l’equip dirigit per Mies Picas a liderar el grup 3 de la segona fase de la Lliga Futbol 7 Amateur. Semblava que la bona dinàmica s’acabaria en la visita al camp del més immediat perseguidor a la taula, el Vallgorguina, ja que les blaugranes perdien per 3-1 a falta de deu minuts pel final. Tot i això, la fe i l’empenta de les visitants va permetre igualar l’electrònic amb dos gols, l’últim al límit del temps reglamentari. Els dos primers gols van anar a càrrec d’Albera Bonet i l’últim va ser de Judit Fumanya. En canvi, ben poca història va
tenir el partit disputat el passat dissabte dia 29 a l’Hospitalet, un duel en el qual les blaugranes no van donar cap opció a La Florida. El duel, que enfrontava líder i cuer, es va saldar amb un 0-7 favorable al Pradenc gràcies als doblets de Judit Fumanya i Tània Sáez i a les dianes d’Ainhoa Campdepadrós, Judit Lozano i Albera Bonet. Amb l’arribada del mes de maig,
l’equip blaugrana haurà d’afrontar una marató de 3 partits en 7 dies. Els primers dos duels seran contra la UD Gornal, primer al Municipal (diumenge 7, 18:30) i després a l’Hospitalet (dimecres 10, 20:00) en el partit aplaçat de la jornada 2. Per tancar el periple, dissabte dia 13 el conjunt pradenc rebrà la visita del Santa Coloma de Queralt a Prats de Lluçanès a les 4 de la tarda.//
El Club Futbol Sala Prats torna a somriure
Dues victòries consecutives retornen la tranquil·litat a l’equip blaugrana, que afronta els últims quatre partits sense pressió i amb opcions de ser tercers
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Xavier Vilella Antonell
La dura derrota a casa contra l’Sporting Montmeló va fer reaccionar el conjunt dirigit per Oriol Sanjuan i Isaac Basagaña, aconseguint dos triomfs seguits per encarar amb optimisme els darrers compromisos del curs. En la visita a Premià de Dalt, els pradencs van necessitar 39 minuts per foradar la porteria local en un partit espès i travat per part de tots dos equips. Quan les taules semblaven inevitables, Aleix Muntadas va erigir-se com a desllorigador amb un gol a l’últim segon per aconseguir els tres punts. Més còmode va ser la victòria aconseguida aquest passat dissabte 29, dia en què l’Aiguafreda visitava el Pavelló Municipal en plena lluita per la permanència. Els locals van avançar-se de seguida mitjançant Aleix Muntadas, tot i que l’Aiguafreda va respondre pràcticament a la següent jugada. L’empat no va durar ni tres minuts, els que va tardar Jordi Torres a posar novament els blau-
granes per davant al marcador. Amb el 2-1 s’arribava al descans, i només començar el segon temps l’avantatge dels locals va augmentar gràcies al gol de David Solanich, acompanyat d’un altre d’Aleix uns minuts després. Tot i retallar distàncies, els aiguafredencs van rebre el cinquè anotat per David Chacón a falta de set minuts pel final. El partit va anar pujant de temperatura amb l’arribada del 5-3 dels visitants, un gol que tornaria a ser neutralitzat per Aleix Muntadas aprofitant la sortida del porter-jugador. D’aquesta manera, Muntadas completava el hat-trick i sentenciava un
Jugadors del CFS Prats després de guanyar l’Aiguafreda.//F: CFS Prats partit que encara va augmentar més les pulsacions a la pista i a la graderia. Finalment, davant l’estupefacció dels assistents, Franc Serra va ser expulsat en veure la segona targeta groga, una decisió que va fer posar les mans al cap als pradencs. La situació no va fer alterar el marcador, que reflectia un 6-3 merescut pel bon partit del Futsal Prats, que torna a mostrar una molt bona versió davant el seu públic. El desplaçament a Alella i la visita de l’Inter Sentmenat al Pavelló (dissabte 13, 19:00) seran els pròxims esculls que haurà de superar el combinat pradenc les dues setmanes vinents.//
Després de més de quinze dies de descans, el CE Sant Feliu ha tornat al terreny de joc.
Ho va fer el passat 22 d’abril visitant l’equip berguedà del Vilada. Malgrat ser un partit no gaire lluït per cap dels dos equips, el Sant Feliu va aconseguir un bon resultat: 1 a 5. Gairebé totes les ocasions de gol que van tenir els santfeliuencs van acabar dins la porteria. El primer en tocar la reixa amb la pilota va ser Marc Pujol, que va transformar una passada a l’espai en un xut a dins la porteria. Era tot just el minut 7 del partit. El segon gol no es va fer esperar, de part de Biel Comas. En aquest moment, el Vilada va aconseguir fer el seu primer gol, però també el que seria el seu últim del partit. La il·lusió els va durar poc als viladins, perquè un minut després Pujol feia el tercer. Fins a la primera part el resultat es va quedar així i en la segona meitat, Comas va rematar el quart. Però els santfeliuencs encara no els havien fet tots, i al minut 75, en una bona jugada combinatòria, entre Comas, Pujol i Sallès, que aquest últim sentenciar el partit entrant la pilota arran del pal en què seria el gol més espectacular del matx.
El Sant Feliu, però no va obtenir el mateix resultat aquest passat cap de setmana a Olvan. Malgrat alguna ocasió de gol, el marcador va quedar amb empat a zero, en un partit fluix per part dels dos equips. Només manquen ara tres jornades per acabar la temporada del retorn del Sant Feliu.// Red.
Membrado aconsegueix el segon podi consecutiu
El jove olostenc va debutar a la primera cita de terra del SuperCER, al Ral·li de Terres Altes de Lorca. Membrado va fer una sòlida actuació al volant del Ford Fiesta Rally 4, de PCR Sport. El pilot i el seu acompanyant, Manel Muñoz, van mantenir el nivell de les darreres proves i això li va permetre adjudicar-se la segona plaça de la Beca Júnior RTS i endur-se el Trofeu S-CER 2RM. A més, el lluçanenc va aconseguir el seu primer scratch a escala nacional.
4 de maig de 2023 LaRella | 17
Jugadors del CE Sant Feliu escalfant.// F: @CESANTFELIUSASSERRA
FUTBOL MOTOR
Les jugadores del FC Pradenc aconsegueixen empatar (3-3) al camp del Vallgorguina i atropellen La Florida CF (0-7)
El St. Feliu retorna al joc amb un victòria i un empat
Jugadores del FC Pradenc després de guanyar La Florida CF per 0-7.//F: FCP
Els santfeliuencs aconsegueix un 1-5 davant el Vilada però un empat a zero a Olvan
AGENDA
MAIG
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “GUILLEM VILADOT POLIÈDRIC” , a la biblioteca Sant Pere Almató.
OLOST_ EXPOSICIÓ D’UN MANDALA de Xantal Montsech, a l’espai Guaita. EXPOSICIÓ “EXPRESSIONS” , d’Àlex Castillo, a l’Espai Rocaguinarda.
DIVENDRES 5 DE MAIG
SANT FELIU SASSERRA_ CLUB DE LECTURA amb Espartac Peran, a les 7 de la tarda a la biblioteca Sant Pere Almató.
PERAFITA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LLUÇANÈS” amb l’autor Salvador Vilà. A les 7 de la tarda a la sala polivalent del Centre de Cultura.
SOBREMUNT_ CAMINADA El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí
DISSABTE 6 DE MAIG
OLOST_ RAID HÍPIC INTERNACIONAL, durant tot el dia.
ORISTÀ I OLOST_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT al Mas Terricabras i al Forn Sant Adjutoir, durant el matí.
PERAFITA_ TAULA RODONA “POLITIQUES MUNICIPALISTES I SOBIRANIES“ , a les 6 de la tarda a la sala polivalent del centre de cultura
DIUMENGE 7 DE MAIG
SANTA CREU DE JUTGLARS_ FIRA DE LA TRANSHUMÀNCIA. CAMINADA popular seguint el camí ramader, a 2/4 de 9 del matí des d’Olost. ESMORZAR popular, a les 9 del matí a Santa Creu. DEMOSTRACIÓ DE TONDRE OVELLES
AMB TISORA , a les 10 del matí. TALLER DE MATÓ, a 2/4 de 12 del migdia. Jocs gegants i exposicions, durant tot el matí.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ VIA CASTRUM, cursa de muntanya, durant el matí.
PRATS DE LLUÇANÈS_ TROBADA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ESCOLES DE MÚSICA. Concert del 30è aniversari obert a tothom, a la 1 del migdia al pavelló municipal. CONCERT “DIREM NOSALTRES. ENTRE VERSOS I CANÇONS” amb Roc Casagran i Cesk Freixas, a les 6 de la tarda al Soler de n’Hug.
DILLUNS 8 DE MAIG
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ PASSEGEM JUNTS , caminada amb la gent gran i els alumnes de l’escola. A 2/4 de 10 del matí a l’escola Aurora.
DIMARTS 9 DE MAIG
OLOST_ CAMINADA SALUDABLE. A 2/4 de 10 del matí sortida al Consultori Mèdic.
LA VINYETA, per Subi
DIJOUS 11 DE MAIG
ORISTÀ_ CAMINADA El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí, al casal d’Avis.
DIVENDRES 12 DE MAIG
OLOST_ TROBADA DE COOPERATIVES ESCOLARS D’OSONA I DEL LLUÇANÈS. Durant tot el matí a la zona esportiva. PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LLUÇANÈS” amb l’autor Salvador Vilà, a les 6 de la tarda a l’Espai Perot Rocaguinarda.
SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE MÀGIA amb el mag Martí, a les 6 de la tarda a la biblioteca de Sant Pere Almató
PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí al Centre de dia.
SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CAMINADA
El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10 del matí, a la plaça Nova.
DISSABTE 13 DE MAIG
OLOST_ EL POP D’OSONA. CONCERT de Cor Cantus Firmus, a les 7 de la tarda a l’Espai Rocaguinarda.
LLUÇÀ_ TALLER DE PLANTES REMEIERES, reconeixement i recol·lecció, hidrolats i farmaciola natural durant tot el dia al Puig dels Eixuts.
DIUMENGE 14 DE MAIG
PRATS DE LLUÇANÈS_ MERCAT DE COOPERATIVES ESCOLARS del Lluçanès, durant el matí a la plaça de l’Església. REVETLLA DE SANT ISIDRE, focs pels diferents carrers del poble.
SANT FELIU SASSERRA_ SETMANA DE LA SALUT, BANY DE BOSC al roure centenari, a 2/4 d’11 del matí a la plaça de l’Església.
OLOST_ CAMINADA Pujada a Sant Isidret. Sortida entre les 8 i les 9 a la plaça Major.
LLUÇÀ_ TALLER DE PLANTES REMEIERES, durant el matí al Puig dels Eixuts.
ALPENS_ ACTIVITAT DEL CALENDARI 2023, biodiversitat al Lluçanès, les papallones, al matí a la fàbrica Vella.
DIMARTS 16 DE MAIG
SANT FELIU SASSERRA_ HORA DEL CONTE amb l’escola. Any Vallverdú, amb Gisela Llimona, a 2/4 de 4 de la tarda.
OLOST_ SORTIDA AL BOSC amb el Grup d’Estudi de Plantes de l’Entorn, a les 6 de la tarda a la biblioteca.
ALPENS_ CAMINADA El Lluçanès cap als 100, a les 4 de la tarda davant del Casino.
DIJOUS 18 DE MAIG
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CAMINADA
El Lluçanès cap als 100, a 2/4 de 10.
EQUIP
REDACCIÓ_
Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Lluc Corominas Peraire, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Roger Torrents Boy, Natàlia Avellan Puig i Xavier Vilella Antonell.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Sira Turigas Vila, Ramon Besa Camprubí i Maria Marmi Agustí DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas - edicionslarella@ gmail.com
PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com
EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà), Marga Campos Masip (Sobremunt), www. meteosona.com i meteocat.cat
EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del Lluçanès 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 Amb la col·laboració de:
La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Núm. 548 LaRella | 18
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIES: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.
3_INFORMÀTICA
4_MECÀNICS
1_ASSESSORAMENT
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.
6_ESCURA·XEMENEIES
7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.
8_RESTAURANTS · HOSTALS
9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.
10_BELLESA: estètica, perruqueria.
11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i fotografia.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC·ENERGIA
COMBUSTIBLE JARDINERIA AGROPECUÀRIA TREBALLS FORESTALS ETÒLEG
GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513 93 856 06 57 93 850 87 67
3_INFORMÀTICA
CONSTRUCTORS I PINTORS
5_OBRES
FUSTES · MOBLES
GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES
4_MECÀNICS
6_ESCURA-XEMENEIES
TRACTAMENTS
7_SALUT
FARMÀCIA ÒPTICA
DENTISTES DIETÈTICA
E. RENOVABLE DISSENY
8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
9_ALIMENTACIÓ PERAFITA SOBREMUNT
ALPENS LA TORRE LLUÇÀ
OLOST LA QUAR
SANTA CREU STA EULÀLIA CELEBRACIONS
CARNISSERIES SUPERMERCATS
FORMATGES FORNS DE PA
PLATS PREPARATS DISTRIBUCIÓ
PRATS DE LLUÇANÈS
SANT BOI
SANT BARTOMEU
PERRUQUERIA ESTÈTICA
11_ALTRES SERVEIS
AUTO ESCOLA FUNERÀRIA TINTORERIA
NETEJA FOTOGRAFIA RESIDÈNCIA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA EL RACÓ DE LA FEINA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
5 dv OLOST ARUMÍ
6 ds F. AUSA - VIC AUSA
7 dg F. POU - VIC POU
BUSCO FEINA OFEREIXO FEINA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
8 dl PRATS FARGAS
9 dt OLOST ARUMÍ
10 dc PRATS URGELL
11 dj ST. BARTOMEU EURAS
12 dv OLOST ALIBERCH
13 ds F. BARNOLAS - VIC BARNOLAS
14 dg F. TERRICABRAS - VIC TERRICABRAS
15 dl ST. BARTOMEU TANYÀ
16 dt OLOST PORTAL DE QUERALT
17 dc PRATS YLLA-CATALÀ
18 dj ST. BARTOMEU TANYÀ
ENCANTS ES VEN
» EMBALADORA John Deere 550. T: 636 33 36 30 (R547/01)
» PAVOS REALS, dues parelles i dos de sols. T: 609 81 20 22 (R546/01)
» BOMBA DE PISCINA d’aigua salada amb filtres. Gran i potent. A bon preu. T: 699 45 87 99 (R546/02)
» PORTABEBÈS davanter per a bicicleta. Marca Thule Ridealong. Semi nou. T: 679 49 64 06 (R547/05)
» SOFÀ de 3 places i dues butaques a conjunt. T: 608 93 85 07 / 93 856 03 18 (R547/03)
» MATALÀS infantil, 70 centímetres per 135 centímetres, amb cobrellit i les baranes protectores a joc. Roba per fer el cobrellit i un llit de 6 pams amb les cortines (de 2,30 metres) fetes a joc. T: 608 93 85 07 / 93 856 03 18 (R547/02)
» ESTUFA PER A LLENYA de ferro colat marca Hergom, model Franklin-82, en perfecte estat. Va amb 5 metres de tub de sortida de fums. Molt bon preu. T: 699 41 72 78 (R547/04)
ES BUSCA
» HABITACIÓ pel Lluçanès. Diego. T: 600 85 50 45 (R547/08)
» COMPANY DE PIS en una casa a Olost amb jardí i hort. T: 697 30 15 07 (R547/09)
» Noia busca feina per netejar cases, pisos, locals, oficines. També per cuidar persones grans o nens. Disponibilitat immediata. T.: 602 53 11 36 (R546/07)
» Auxiliar d’infermeria en geriatria, amb experiència, s’ofereix a tenir cura de persones dependents i de les tasques de la casa. Disposo de vehicle propi. Mercè. T.: 649 45 54 06 (R545/01)
» Noia de 20 anys molt responsable, atenta i activa s’ofereix per fer feines de neteja o de cuidadora de gent gran o infants. Amb experiència. Elizabeth. T.: 607 74 44 58 (R546/08)
» PEÓ DE BRIGADA municipal a l’Ajuntament d’Olost. Borsa de treball. (CIDO R547/11)
» DIRECTOR DE LLEURE amb alt nivell d’anglès a Prats de Lluçanès. (XALOC R546/13)
» SOCORRISTA amb titulació per a piscina municipal de Prats de Lluçanès. (XALOC R547/12)
» CUIDANT DE GRANJA de truges amb experiència a Prats de Lluçanès. (XALOC R548/01)
EL TROBARÀS A LA SECCIÓ 7, a l’espai de Salut
Núm. 548 LaRella | 22
10_BELLESA
NOU AL DIRECTORI!
Poke Bowl
INGREDIENTS
» 240 g de bacallà esqueixat o en conserva; o salmó sigui cru, fumat o en conserva; o tonyina/bonítol sigui crua, en escabetx o en conserva
» 300 g d’arròs de qualsevol mena, barreja d’arrossos, quinoa, búlgur o altres
» 100 g de cigrons cuits, llenties cuites, favetes petites cuites o edamames cuits
» Mango i alvocat
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 5 al 18 d’abril
» 100 g de salsa teriyaki o de soja
» 100 g d’amanida d’algues wakame, canonges o ruca
» Olives verdes farcides o negres
» Tomàquets cirerol
» Ous
» Pebre negre
» Llavors de sèsam i/o altres fruits secs
» Oli d’OVE i sal
EL RECEPTARI de @Cookissim
A PAS
Coure l’arròs, quinoa, lli, búlgur... segons marca l’envàs. Deixar refredar.
Pelar i tallar daus de mango i alvocat. Tallar les olives a rodanxes.
Fer un ou escalfat: posar aigua a bullir en un cassó a foc mitjà; afegir un polsim de sal i un raig de vinagre; remoure amb una cullera de forma circular l’aigua bullent; incorporar l’ou; retirar l’ou al cap de 2 o 3 minuts amb una escumadora.
Netejar i tallar els tomàquets cirerol per la meitat.
Muntar el plat en un bol o plat fondo.
Posar l’arròs, quinoa, lli, búlgur... al fons del bol o plat i incorporar la resta d’ingredients a sobre.
Salpebrar al gust. Amanir amb un bon raig d’oli i salsa de soja o teriyaki.// STV
4 de maig de 2023 LaRella | 23
El cel de Sant Boi amenaçant pluja el passat 30 d’abril.// F: @ JAUME_COMAS
Un camp de colza després d’un ruixat que ha deixat un bassal al camí, el passat dia de Sant Jordi a Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA
PAS
TEMPS
EL
OLOST PRATS SANT BOI ORISTÀ SOBREMUNT ALPENS PERAFITA DIA Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 19 22.0 1.3 0.2 s/d s/d s/d 20.1 4.6 0.2 22.4 -0.7 0.0 20.9 5.0 0.0 20.7 4.3 0.0 24.0 5.5 0.0 20 25.7 1.9 0.6 24.6 2.7 0.6 22.8 5.7 17.0 26.2 1.0 0.4 22.6 5.9 0.0 22.7 5.7 12.8 24.0 4.0 7.3 21 23.2 3.9 0.0 22.3 4.9 0.0 20.9 7.0 0.2 23.8 3.7 0.0 21.2 7.0 0.0 21.0 6.2 0.2 21.2 6.2 0.2 22 23.3 5.4 0.0 21.9 6.0 0.0 21.4 8.4 0.0 23.8 5.7 0.0 21.0 8.6 0.0 20.4 8.0 0.0 21.9 7.2 0.0 23 23.7 5.3 9.8 22.5 5.9 8.8 21.4 8.6 13.4 24.7 4.2 7.0 22.0 8.6 0.0 21.2 8.1 7.6 21.5 7.7 9.5 24 23.1 7.3 0.2 21.9 7.6 0.0 21.3 9.2 0.0 23.4 6.2 0.0 20.7 8.0 0.0 20.7 8.8 0.0 21.1 7.0 0.0 25 22.8 6.7 7.6 21.7 7.7 6.2 20.0 8.3 0.4 25.1 6.0 19.0 20.7 8.0 2.0 21.3 8.6 1.4 22.4 7.5 1.2 26 24.2 9.9 0.0 22.6 9.4 0.0 21.5 11.3 2.0 23.7 9.4 0.0 20.7 9.8 1.3 19.9 9.8 3.6 22.1 9.2 1.3 27 26.3 9.2 0.0 26.0 10.0 0.0 24.7 11.1 0.0 27.2 9.0 0.0 25.3 11.0 0.0 24.3 11.1 0.0 24.7 10.0 0.0 28 27.9 9.0 0.0 27.2 9.9 0.0 26.6 11.8 0.0 28.4 8.7 0.0 27.3 12.8 0.0 26.4 12.0 0.0 27.0 10.9 0.0 29 29.3 10.3 10.4 29.0 11.1 8.2 27.7 12.4 21.2 29.2 10.4 9.0 27.2 11.7 25.2 27.7 11.8 16.6 27.6 11.8 12.0 30 21.9 10.8 27.0 20.6 10.9 38.0 20.6 10.5 18.0 23.0 10.2 20.0 21.3 10.3 16.3 20.8 9.7 13.8 21.7 9.8 14.1 1 22.6 7.8 1.0 22.6 8.7 0.2 20.8 9.0 0.0 24.4 9.7 0.0 22.5 9.0 0.0 21.1 8.9 0.2 22.3 7.5 0.1 2 25.3 4.1 0.2 24.7 5.3 0.0 23.4 6.5 0.0 26.7 4.2 0.0 24.4 6.0 0.0 23.6 6.3 0.0 24.0 5.5 0.0 TEMPERATURA MÀXIMA Cº ORISTÀ_ 11 d’abril 25.4 TEMPERATURA MÍNIMA Cº ORISTÀ_ 17 d’abril -2.6 PLUJA ACUMULADA L. OLOST 57.0 PRATS 62.0 SANT BOI 72.4 ORISTÀ 55.4 SOBREMUNT 44.8 ALPENS 56.2 PERAFITA 45.7