R558

DIJOUS 19 | OCTUBRE | 2023 | NÚMERO 558

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS

El lloguer mitjà al Lluçanès arriba als 500€ mensuals · El 2022 es va superar per primera vegada el centenar de contractes · Des del 2016, hi ha hagut un encariment del 26%

SEQUERA

Aigua amb cisternes a Olost Des de dilluns són necessàries per garantir el subministrament FORESTAL

Noves cremes prescrites a Oristà Els bombers repeteixen la iniciativa al Lluçanès ARQUEOLOGIA

Nous treballs al jaciment romà de Sant Martí Pujol explica els resultats de les excavacions CULTURA

Miró reivindica la cultura travesti Crònica de Jo travesti, del dramaturg pradenc FUTBOL

El Sant Feliu i el Pradenc van segons a la lliga El Femení i el Futbol Sala comencen la temporada SUPLEMENT Foto de família de l’organització i tots els voluntaris que van participar per poder dur a terme la prova.//F: MOTO CLUB LA TORRE D’ORISTÀ

El campionat d’Espanya d’Enduro es disputa a La Torre El municipi va acollir gairebé 200 pilots el passat 14 i 15 d’octubre

40 anys de motor a Olost i Santa Creu Presentació de la festa, cartells i fotos històriques a l’interior

L’ÀLBUM

Núm. 558

Èxit de públic a la 4a Trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres de Perafita La quarta edició de la Trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres que s’ha celebrat aquest diumenge dia 15 a Perafita, ha aplegat mig centenar de persones al parc de la Font Nova. És la primera vegada que la trobada s’ha celebrat un diumenge d’octubre, fet que es deu a l’onada de calor del juliol, que va obligar a canviar de dia. Aquest canvi sembla que els ha anat a favor, ja que com explica Teresa Ribera aquest any hi ha hagut més gent i “sembla que hem anat a més”.

El parc del costat de la font Nova, s’ha anat omplint amb parades de llibres, alguns d’antics i de segona mà, però sobretot destacaven les dels mateixos autors, que aprofitaven l’espai per vendre les seves creacions, dedicar-les, i, sobretot, conversar amb els seus lectors o futurs lectors. Entre les parades, al mig del parc, hi havia dues cadires. En una hi seia l’Olga Molina, a l’altra, qui volia escoltar un dels seus poemes a cau d’orella. Més enllà d’escriptora i il·lustradora, també és una rapsoda a cau d’orella que en mig del soroll de la gent sabia crear un oasi de poesia.

A la part de baix del parc, una tartana estirada per dos bonics cavallets de mar guarnia l’escenari. Un rere l’altre, sota el guiatge del mestre de

La trobada de lletraferits es va fer al parc de la Font Nova.// F: PAT

cerimònies que aquest any ha estat Jordi Freixa, passaven per l’escenari els autors i autores de la trobada, gairebé una trentena, per regalar als oients un trosset de la seva obra.

Alguns vinguts del Lluçanès com Josep Riera que ha llegit alguns dels seus poemes o en Ramon Breu, que ha presentat el seu llibre El dia dels Beatles, una novel·la que retrata la societat de l’època, alhora que planteja què cal fer amb aquest passat tan fosc. Tampoc hi ha faltat Vicenç Ambròs, que va llegir alguns dels seus poemes.

L’il·lustrador, Joan Subirana, Subi, també ha participat en la Trobada, on ha presentat el seu darrer llibre Un nen especial, el primer lli-

bre que escriu i il·lustra, i que va fer com un homenatge a tots els infants que van a un ritme més lent aprenent, però que aprenen a desenvolupar altres capacitats.

També hi havia alguns autors de nova fornada com en Neil Sabatés que ha reglat al públic alguns dels seus nous poemes. Sabatés, que fa un parell d’anys va publicar el seu primer llibre A voltes esgarrapo trossets de vida, va recitar a la trobada uns poemes inèdits en els quals s’aprecia un canvi en el to del jove autor. Més juganer amb les paraules i la seva sonoritat, s’atrevia a entrar en un terreny nou on convertia la cosa més mundana en quelcom digne d’una gran oda.

D’aquesta nova fornada també hi ha participat Miquel Casadevall que ha llegit un dels relats del seu llibre, Fosca primavera. Amb un ritme trepidant i jugant entre l’absurditat i la distopia, ha arrencat els riures del públic. Qui el vulgui sentir, aquest pròxim divendres 20 d’octubre, presentarà el llibre a Olost.

Vinguts de fora del Lluçanès s’hi ha apropat Nan Orriols, un dels impulsors de la trobada, que ha presentat el seu nou llibre Som Mentida. I també, Gabriel Salvans, que ha llegit uns fragments del que serà el seu nou treball. Qui també hi ha participat és Mercè Escardó, escriptora de literatura infantil i juvenil de gran renom, guanyadora del premi Critica Serra d’Or, que ha explicat el seu conte Quin temps tan boig!. Escardó, va ser la fundadora i directora de la Biblioteca de Can Butjosa, l’única biblioteca pública de Catalunya especialitzada en infants i joves.

Vinguda de Tàrrega, la poetessa Montserrat Aloy Roca també ha participat en la Trobada. Aloy ha recitat alguns dels seus poemes com Elogi de la Caiguda dedicat al seu fill i altres recollits al seu darrer treball, Aumon.

L’homenatge a Maria Nogué, poetessa de Sant Quirze que va morir aquest passat 2022, va tancar l’acte. Nogué va ser qui va obrir amb els seus poemes la primera Trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres de Perafita l’any 2020.// CAROLINA FONT

Sant Boi celebra la 47a edició del concurs de Pintura ràpida

Cap de setmana dedicat al patrimoni i la memòria a Prats

Un any més els carrers, carrerons i places de Sant Boi es van omplir de pintors, que amb molta traça van saber retratar els racons més bonics del poble. La 47a edició del Concurs de Pintura Ràpida va reunir més de 37 participants, però cal destacar l’èxit de l’edició infantil del concurs, que va aplegar més de 50 nens i nenes.

En la categoria d’olis i arcrílics, el primer premi, de 800 €, va ser per Juanjo Valeros. En la categoria d’aquarel·les, Ioanda Urango va guanyar el primer premi, els 500 €.// CFU

Prats va celebrar, dissabte, les jornades europees del patrimoni amb un itinerari guiat per conèixer les figures de bestiari que es troben en alguns edificis del poble, a càrrec d’Adrià Noguera i Roser Reixach.

Al vespre, es va fer l’acte unitari d’homenatge a Lluís Companys en el 83è aniversari de l’afusellament.

Per la seva banda, ERC Prats va organitzar un any més les Jornades per la Memòria Històrica, que va comptar amb la presència de Queralt Solé, una de les participants de les exhumacions de Cuelgamuros.// CFU

LaRella | 2

Una participant enllestint l’obra.// F: AJ SBLL

La ruta pels espais de memòria.// F: ERC PRATS

NOTÍCIES

19 d’octubre de 2023

Olost s’abasteix de camions cisterna per garantir el subministrament d’aigua a la xarxa pública · L’Ajuntament d’Olost avisa que si la situació no canvia, d’aquí a tres setmanes començaran els talls d’aigua · La Bassa de Merlès, al 35%. Només pot garantir el subministrament d’aigua durant un mes LLUÇANÈS Per_ Carolina Font Usart

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) declarava, entre març i maig d’aquest any, l’estat d’excepcionalitat per sequera a les unitats mig Llobregat i capçalera del Ter, que són unitats a les quals pertanyen els pobles del Lluçanès. Aquesta declaració va suposar la restricció dels usos que es podia fer de l’aigua i de la quantitat de volum d’abastament total de la població, i que avui encara són vigents.

Després d’un estiu sec i d’una tardor que també ha començat més seca del que és habitual, les reserves hídriques del Lluçanès ho comencen a patir.

OLOST EN SITUACIÓ CRÍTICA Olost s’abasteix dels pous de Vilaseca, però complementa el volum diari d’aigua que consumeix amb la que capta del pantà de Santa Creu. Ara, però, el pantà està gairebé buit i només pot garantir el subministrament d’aigua durant dues setmanes.

Per aquest motiu, des de dilluns, omplen els dipòsits d’aigua amb camions cisterna per poder garantir l’abastament. El cost final d’aquesta portada d’aigües encara no s’ha calculat, però des de l’Ajuntament expliquen que intentaran trobar fonts de finançament per evitar que acabi repercutint únicament sobre els consumidors. Afegeixen, però l’any vinent caldrà augmentar el cost de l’aigua.

Gil Salvans, alcalde d’Olost, explica que el consum d’aigua d’Olost és molt gran, i que malgrat que des de la declaració de l’estat d’excepcionalitat s’ha reduït, cal reduir-lo més. Salvans detalla que el consum domèstic s’ha reduït gairebé un 11% entre el 2022 i el 2023 i que l’industrial ho ha fet en un 11% (malgrat que hauria de ser del 15%, tal com estableix l’estat d’excepcionalitat). Pel que fa a l’ús ramader, la reducció del consum hauria d’haver estat del 30%, però com diu Salvans “malgrat els esforços, només ha arribat a l’1%”, i afegeix que “molts dels ramaders que tiraven dels seus pous, ara els tenen secs”.

Davant d’aquesta situació, aquest dimarts, l’Ajuntament

El pantà de Reixach, ben sec en el seu tram central, aquesta setmana.//F: MARC CANADELL

d’Olost s’ha reunit amb industrials i ramaders per avisar-los que si no aconsegueixen reduir — entre els dos sectors — un 30% el consum les pròximes setmanes, estaran obligats a fer talls d’aigua en un termini de 3 setmanes.

L’Ajuntament d’Olost també ha demanat a Aigües Osona (empresa que gestiona els pous de Vilaseca) poder incrementar fins als 330 m³ diaris l’aigua que els arriba des dels pous, davant d’aquesta situació crítica.

Paral·lelament, també han demanat permís a l’ACA per poder buidar els fangs que al llarg dels anys s’han acumulat al pantà i que han reduït la capacitat d’aquest entre un 40% i un 50%.

Salvans també posa de manifest la manca de sensibilització de la població i subratlla que malgrat la situació i els avisos fets des del consistori, aquest ha estat l’any que més piscines plenes hi havia al poble.

EL NIVELL DELS POUS DE VILASECA A LA BAIXA Els pous de Vilaseca abasteixen set dels tretze municipis del Lluçanès (Sant Bartomeu del Grau, Olost, Sant Martí d’Albars, Perafita, Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès i Sobremunt). Aquest any la mitjana de captació ha estat de 1.094 m³ diaris, fregant així el límit màxim de captació que els permet la concessió administrativa (1.100 m³ per dia).

Tanmateix, els mesos de gener, febrer, juliol i agost es va superar aquest límit arribant fins als 1.335 m³ per dia de mitjana el mes d’agost.

La tendència del nivell dels pous de Vilaseca els darrers mesos és clarament a la baixa, com expliquen des del Consell Comarcal d’Osona, institució que gestiona l’aigua en alta a la comarca d’Osona a través de l’ens Aigües Osona.

El febrer de l’any passat l’ACA va atorgar una subvenció de 3,9 milions d’euros per fer efectiva la portada d’aigua des del Ter cap als pous de Vilaseca. Aquesta cobria un 71% del total de l’obra, pressupostada en gairebé 5,5 milions d’euros. El projecte inicial estava calculat amb els preus del 2019 i en una reunió a l’abril de l’any passat, des del consell comarcal ja van avançar que segurament hi hauria un increment d’entre un 15% o 20%.

Al llarg de les pròximes setmanes, la Diputació de Barcelona presentarà les conclusions d’un estudi que han elaborat, on s’han analitzat diferents alternatives als abastaments dels municipis connectats als pous de Vilseca.

Caldrà veure com aquesta presentació fa replantejar el projecte de portada d’aigua des del Ter. LA BASSA DE MERLÈS AL 35% DE LA SEVA CAPACITAT La manca de pluges i la poca quantitat d’aigua que es pot captar de la riera de Merlès, fa que la Bassa de Merlès estigui al 35% de la seva capacitat. Amb el volum de consum que fan els pobles de la Mancomunitat d’Aigües, uns 1.600 m³ per dia, les reserves només permeten garantir l’aigua per un mes.

Si no plou en els pròxims dies, des de la Mancomunitat hauran

El consum domèstic i industrial a Olost s’ha reduit un 11%, però el ramader només un 1%

L’ACA ha donat l’autorització per redactar el projecte de la portada d’aigües del Llobregat a la bassa de Merlès

de començar a estudiar altres opcions per poder garantir el subministrament d’aigua als pobles que en formen part (Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de Merlès, Oristà, Gaià i Sagàs). Una d’aquestes opcions és portar aigua des del Llobregat amb camions cisterna.

L’estiu passat, amb una situació força similar, l’ACA va autoritzar aquesta solució, tot i que com explica Jordi Bruch, president de la Mancomunitat d’Aigües de Merlès, ara la situació és una mica diferent, “tenim unes reserves del 35%, però encara podem bombar aigua des de la Riera.

L’any passat no podíem perquè no hi havia prou cabal” i afegeix que “ara mateix estem bombant uns 500 m³ diaris”.

Pel que fa al projecte de portada d’aigua des de Cal Rosal fins a la Bassa de Merlès, Bruch explica que l’ACA l’ha autoritzat i que ara falta redactar el projecte.

ALPENS I LLUÇÀ, L’EXCEPCIÓ Alpens i Lluçà són els dos únics municipis del Lluçanès que s’abasteixen amb els seus propis recursos hídrics.

Lluçà s’abasteix a través del pantà de la Lluçanesa, i com explica Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà, aquest està pràcticament ple, tot i que ara ja ha començat a baixar de nou el seu volum.

Malgrat tot, lluny queda el moment crític viscut l’agost de l’any passat quan es va arribar al punt més baix de l’embassament, 1,15 m respecte al punt de vessament del pantà.

En el cas d’Alpens, Toni Prat, alcalde del municipi, explica que, malgrat la sequera, la situació no és alarmant. La seva principal font d’aigua els arriba des de les dues mines d’aigua de Matamosses, i de la mina de l’horta de la Llena.

A Alpens també té pous d’aigua, que només utilitza a l’estiu, i la Bassa de Petja, que és la seva reserva per situacions excepcionals, però que encara no han hagut de fer servir mai, com diu Prat. I afegeix que Alpens és un municipi amb un consum baix d’aigua, per una banda, perquè no hi ha granges ni indústries que consumeixin gran quantitat d’aigua i perquè la gent del poble en fa un ús molt responsable.// LaRella | 3

L’ÀLBUM

Núm. 558

El dramaturg Josep Maria Miró reivindica l’art i la cultura travesti amb Jo, travesti La nova proposta del dramaturg pradenc Josep Maria Miró, Jo, travesti és, com ell defineix, una alterficció. Es mou entre el drama i la comèdia per acabar construint un homenatge a totes les figures del transformisme que hi ha hagut al país entre el segle XX i el XXI. No es pot parlar de l’obra sense fer esment a qui la protagonista, Roberto G. Alonso, que només trepitjar l’escenari es posa el públic a la butxaca i ja no el deixa anar fins al final. Roberto G. es reivindica com a actriu, de fet ho deixa molt clar des del principi “soc millor actriu que actor” i és així com, mica en mica, va obrint les portes a la cultura travesti a tota aquella gent que fins llavors no la coneixia o la coneixia poc. Explicant, entre realitat i ficció, una història que sovint s’ha volgut silenciar.

Roberto G. no està sola a l’escenari, l’acompanya el músic i actor, Jordi Cornudella, que també entra en aquest joc de transformar-se per donar pas a la nostrada, Jasmine Verdaguer, creada en homenatge a Jacint Verdaguer.

En un dels moments més emotius de l’obra, Cornudella interpreta a Josep Maria Miró, i és en aquest moment quan autor i actriu, conversen i expliquen com han arribat fins aquell punt, de representar

Una instantània de l’obra quan es va representar a la presó Model.// F: ALICE BRAZZIT - FESTIVAL GREC

una obra d’aquesta temàtica, reflexionant sobre moments viscuts.

Un d’aquests és la violenta agressió homòfoba que fa anys va patir Roberto G., que ha acabat sent un dels episodis importants de l’obra. Així doncs, Jo, travesti és també un crit contra la LGTBI+fòbia i a no amagar-se. Malgrat patir l’agressió Roberto G. declara que “l’endemà em tornaré a posar els talons”.

L’obra, que combina teatre, música i dansa durant 90 minuts, es va construint a través de diferents peces que atrapen l’atenció del públic. Sense una trama que guiï tota

l’obra, són les diferents parts les que van encaixant com un puzle per acabar construint l’espectacle que, més enllà de tot el que ja hem dit, també és un homenatge a totes aquelles figures que durant anys han trepitjat escenaris, carrers i places obrint tots els armaris al seu pas. Noms de qui van ser al capdavant de tot un moviment com Mirko, Edmond de Bries, Pirondello, Ocaña o altres més pròxims als nostres dies com Carmen de Mairena o Ángel Pavlovski.

Jo, travesti, és un cant a celebrar la vida com bé diu Roberto G. en

l’obra “als travestis ens agrada celebrar la vida”. I quina millor manera per fer-ho que amb música.

Amb una banda sonora que passa per La Chica del 17, La cançó de la plaça del diamant, el Fumando Espero, Jo vull ser mis, I wanna Be Loved By You o fins i tot El Virolai, que potser dit aquí i així no té cap mena de sentit, però que a l’obra, que també reivindica la catalanor i els referents literaris catalans, hi encaixa a la perfecció en cada moment.

Roberto G. i Josep Maria Miró conversen en un dels moments més emotius de l’obra Jo, travesti s’ha pogut veure, fins aquest passat diumenge, al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa. L’espectacle es va estrenar aquest passat juliol en el marc del festival Grec, en un espai molt significatiu: la presó de la Model, que durant anys havia estat un espai de repressió del col·lectiu LGTBIQ+, en un acte que es podria considerar de reparació poètica.

Qui vulgui veure Jo, travesti encara pot, però s’haurà de desplaçar, fins a Palma el pròxim 23 de novembre o ve, el febrer del 2024, a Alcalá de Henares.// CAROLINA FONT

Santa Eulàlia reagge time soundsystem vol. 2 El passat 7 d’octubre va arribar a Santa Eulàlia de Puig-oriol la segona edició del festival de reggae i soundsystem, amb un cartell potent que va fer les delícies dels amants d’aquest espai musical, que va abarcar de quatre de la tarda a les dues de la nit.

Els veïns del poble es veien cofois d’acollir un altre any aquest espai que va reunir gent de totes les edats, un total d’unes 600 persones, gràcies al gran ventall d’oci que oferia la trobada. Per la mainada hi havia l’espactacle d’animació itinerant amb Lektriclown i nina. bolet. Pels amants de la geometria dels cossos hi havia un espectacle circense amb Lluna de foc, el qual fou molt aplaudit per tothom. També la gent de la contrada es podia firar amb el mercat d’artesania o alimentar a les foodtrucks a base de pizzes fetes en un forn de llenya o creps.

LaRella | 4

Al llarg de la jornada van sonar multitud d’artistes del reggae i el soundsystem que van fer ballar de valent a la majoria d’assistents agermanats al camp de futbol de la localitat. El bon temps va acompanyar com és de costum i va posar

Santa Eulàlia celebra la segona edició del festival de reagge i soundsystem la cirereta al pastís d’una festa que pel que sembla tindrà continuitat a la comarca. Segons els organitzadors es va tractar d’una festa amb un ambient molt maco i distès amb zero problemes, “amb un flow que baixa la tapa.”// ROGER TORRENTS

La festa es va fer al camp de futbol.//

REPORTATGE

19 d’octubre de 2023

El lloguer al Lluçanès té un cost de 498€ al mes · La demanda creixent: se signen més contractes de lloguer que mai a la comarca · El preu del lloguer ha augmentat un 26,4% des del 2016 NOMBRE DE CONTRACTES I MITJANA ANUAL DEL LLOGUER* (€/mes)

LLUÇANÈS Per_ Nerea Sánchez Moreno i Pol Asensi Turigas

Llogar un pis al Lluçanès té un cost de 498 euros mensuals.

Aquesta xifra és la mitjana del preu de les mensualitats dels 43 nous lloguers que s’han donat d’alta a la comarca des del gener del 2023. Aquesta dada representa un augment de gairebé el 5% respecte a l’any passat, quan el preu mitjà del lloguer als tretze municipis del Lluçanès va ser de 475 euros. Aquestes són dades que el Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge ha facilitat a LaRella, calculades a partir de les finances de lloguer dipositades a l’Incasòl registrades en els tretze municipis del Lluçanès.

Les dades, adjuntes a la taula, també mostren l’evolució històrica dels preus del lloguer a la comarca, des del 2007. En aquell moment, fa quinze anys, el preu mitjà se situava a 329 euros. El 2012, es va superar la quantitat dels 400 euros, tot i que, entre el 2015 i el 2018, la xifra tornava a estar per sota. Ara, des del 2016, hi ha hagut una tendència constant d’encariment del preu del lloguer, fins a arribar al màxim d’enguany, que suposa un augment del 26,4% dels preus respecte al 2016.

LES DADES, PER MUNICIPIS La taula adjunta mostra el preu mitjà del lloguer per municipis, sempre que aquell any s’hagin superat els 5 contractes nous registrats a l’Incasòl. Per això, malgrat haver-hi gairebé sempre contractes a cada municipi, no es dona la xifra de mitjana per protecció de dades. Tot i això, la mitjana de tot el Lluçanès, sí que inclou la informació de la totalitat de contractes donats d’alta als tretze municipis.

Observant les dades municipi per municipi, en destaca la xifra d’Oristà, on sempre ha estat per sobre de 500 euros, o bé la de Sant Bartomeu, que sempre ha estat més elevada que a la resta de municipis del Lluçanès, i que el 2019 va registrar un màxim històric de 624 euros mensuals.

La mitjana del preu del lloguer de Lluçà, Sant Agustí, Sant Martí, Merlès i Sobremunt no es visualitza a la graella, ja que els municipis esmentats no han superat cap any les cinc noves altes de lloguer.

(6 mesos)

2023

2022

2021

2020

2019

2018

2017

2016

2015

2014

2013

2012

2011

2010

2009

2008

2007

Alpens

-

4

4

9

5

6

4

-

2

2

-

-

2

-

1

-

-

Lluçà

1

3

4

2

1

3

3

1

4

1

4

3

-

1

-

-

1

Olost

6 (390)

15 (448)

14 (490)

10 (447)

12 (523)

13 (421)

7 (492)

7 (331)

9 (380)

5

8 (431)

5

6 (388)

11 (452)

4

4

2

Oristà

3

4

9 (541)

7 (500)

5

4

3

1

3

1

2

5

4

-

-

2

3

Perafita

-

3

1

7 (436)

5

2

2

3

3

3

3

4

2

-

2

1

1

Prats

22 (463)

44 (424)

20 (402)

23 (424)

28 (419)

30 (356)

22 (361)

19 (315)

21 (354)

23 (341)

15 (344)

26 (367)

18 (366)

15 (329)

20 (406)

19 (379)

12 (345)

Sant Agustí

1

2

-

4

1

1

3

1

1

3

1

-

3

-

-

-

1

St. Bartomeu

4

15 (452)

1

8 (564)

7 (624)

6 (497)

9 (474)

10 (444)

7 (400)

12 (416)

7 (441)

8 (330)

6 (329)

7 (370)

6 (392)

4

8 (174)

Sant Boi

4

9 (402)

9 (438)

5

7 (419)

6 (371)

8 (301)

4

6 (365)

2

4

3

1

3

4

3

2

Sant Feliu

-

7 (487)

12 (422)

9 (433)

5

2

7 (336)

4

6 (319)

2

6 (472)

6 (210)

3

4

8 (336)

7 (286)

3

Sant Martí

1

-

1

-

-

-

-

-

-

-

-

-

1

-

-

-

-

Merlès

1

2

1

-

2

2

1

-

4

1

3

2

-

-

2

1

-

Sobremunt

-

-

-

1

-

1

-

-

-

1

-

-

-

-

-

-

1

Lluçanès

43 (498)

108 (475)

76 (450)

58 (450)

78 (458)

76 (394)

69 (396)

50 (369)

66 (375)

56 (445)

53 (426)

62 (404)

46 (390)

41 (380)

47 (389)

41 (355)

34 (329)

Municipi

FONT: Servei d’Estudis i Documentació d’Habitatge, a partir de les finances de lloguer dipositades a l’Incasòl. *Només es publiquen les xifres del lloguer mitjà dels municipis amb més de cinc contractes signats.

CREIXEN ELS CONTRACTES Una altra xifra que crida l’atenció és l’augment del nombre de contractes signats any rere any. El 2022, per primera vegada, es van superar el centenar de contractes (108), un augment del 42% respecte al 2021, i el màxim històric des que hi ha dades. Habitualment, tot i una tendència moderada a l’alça, entre el conjunt dels tretze municipis del Lluçanès, se signaven una seixantena de contractes anuals. Fins al juny d’enguany, ja s’han signat 43 nous contractes.

EL MERCAT DE LLOGUER AL MÓN RURAL Actualment, els mecanismes d’accés a l’habitatge que ofereix el territori no són suficients. La major part de l’oferta es gestiona mitjançant agents privats (immobiliàries, propietaris) i hi ha una manca d’habitatge públic protegit.

Els joves que es volen emancipar tenen dificultats per quedar-se al territori i les persones nouvingudes no tenen la possibilitat d’establir-s’hi.

El 2022 es va superar per primera vegada el cenentar de contractes signats

Joves i nouvinguts tenen dificultats per establir-se al territori

Les condicions d’accés a l’habitatge als territoris rurals es caracteritzen per una oferta de lloguer limitada i la compra està condicionada per la pressió turística i de segona residència, que fa restringir l’oferta del mercat de l’habitatge principal. Tot i això, en els darrers anys ha augmentat l’opció del lloguer, i per això, també han pujat els preus dels contractes.

El turisme també és un dels factors que propicia l’encariment del preu del lloguer. Així, mentre que l’oferta de lloguer és insuficient, augmenta el nombre de propietaris que opten a destinar els seus habitatges a ús turístic (HUT), tal com s’exposava al reportatge sobre el turisme a la comarca al número de LaRella anterior.

Existeixen diversos factors que dificulten el dinamisme del mercat de l’habitatge al Lluçanès, així com a altres territoris rurals d’arreu del país, afectats per la mateixa problemàtica. Per una banda, molts dels habitatges buits o en desús són edificis envellits que requereixen una inversió molt cos-

tosa per dotar-los d’habitabilitat.

Alhora, les persones propietàries mostren reticències per llogar.

Així ho constata Moisès Sabata, gerent de l’empresa immobilària Immosab Prats.

Sabata també afirma que “la manca de lloguer és un dels principals obstacles amb què es troben, actualment, famílies i joves amb voluntat de viure a la comarca”.

Tot i que també exposa que és un fenomen que es produeix més enllà del Lluçanès, Sabata també apunta que la demanda “s’ha disparat sobretot després de la pandèmia.”

Davant d’aquesta problemàtica, tant la Generalitat com el govern estatal han desplegat lleis per regular el mercat del lloguer d’habitatge. Tot i això, les polítiques existents, dissenyades des d’una concepció urbanocèntrica que no s’ajusta a la realitat dels pobles petits, no consideren el Lluçanès una zona tensionada. Aquest fet dificulta als ens locals el desplegament d’estratègies per mobilitzar l’habitatge buit i donar resposta a la demanda creixent.// LaRella | 5

NOTÍCIES

Núm. 558

FIRA

MÚSICA

TEATRE

Una setmana d’activitats La Panelletada uneix lligades a la Fira de les música i panellets a la Bruixes de Sant Feliu Torre d’Oristà

La pell fina inaugurarà el Festival Escena de tardor d’Alpens

La Fira de les Bruixes arriba a la 24a edició i com cada any, l’1 de novembre els carrers de Sant Feliu s’ompliran de visitants que volen gaudir de la Fira i de les diferents actuacions, que tot i tenir unes escenes que ja han esdevingut clàssics: com la Taverna, el Samaniat, el Judici o la Forca, cada any sorprenen amb una trama nova.

Però les activitats lligades a la Fira començaran aquest dimecres amb el taller “Herbes remeieres i trementinaires” a càrrec d’Olga Domingo, que explicarà els recursos que trobem al nostre entorn per guarir-nos i com transformar-los de manera natural.

Una de les altres propostes prèvies a la Fira és el diàleg amb el dramaturg Josep Maria Miró, entorn les “Arts escèniques i noves masculinitats”, que han organitzat conjuntament amb Òmnium Osona - Lluçanès. Un diàleg obert a tothom on es parlarà sobre el paper de les arts escèniques a l’hora de normalitzar aquestes alternatives al model de masculinitat tradicional.

Totes les activitats prèvies són gratuïtes, però recomanen reservar plaça, a través de la pàgina web de la Fira, on podreu consultar la resta d’activitats.

La nit del 31 és nit de Fes-ta Bruixa, més enllà dels concerts (que torna la Mitjanit), l’espectacle a la plaça de l’Església és el protagonista. Enguany, es titula SITLUX - les 7 cares de la por. Ideat pels Q-fois i apte per tots els públics, compta amb les col·laboracions de la Cia. Hotel Iocandi, Marta Erra, Els Cremats, i Joan Castany, Irene Flores i Laia Vargas.// CFU

Un any més, el Casino d’Alpens s’omplirà de teatre en el marc del Festival Escena de tardor. Les tres representacions d’aquest any seran el diumenge 22 d’octubre, el 18 de novembre i el 16 de desembre, i les entrades i els abonaments ja estan a la venda.

L’obra encarregada d’obrir el festival d’enguany serà La pell fina, de Carmen Marfà i Yago Alonso.

Un peça que, en clau d’humor, ens farà reflexionar sobre si estem preparats per sentir veritats que no ens agraden. La història comença amb una visita d’en Nacho i la Miranda a casa uns amics que acaben de ser pares, i sense pensar-s’ho massa en Nacho diu que el nen és molt lleig. A partir d’aquí, les coses es començaran a enrarir fent sortir a la llum altres veritats que fins ara havien estat amagades.

Pell fina està protagonitzada per Laura Pou, Laura Portaç, Biel Duran i Ricard Farré, i inaugurarà el festival d’enguany el 18 de novembre a les 6 de la tarda.

Kalumba, de Frank Bayer i dirigida per Yago Alonso, serà la segona obra del Festival d’aquest any. Aquesta comèdia parla dels drames de la maduresa de la que s’havia dit que seria la generació més ben preparada de la història.

El festival d’enguany el tancarà Ximpanzé, d’Agusti Franch, dirigida per Núria Florensa i Raül Tortosa. L’obra, que està basada en històries reals, és el relat d’un embaràs d’un home trans i de tots els records que desencadena.// CFU

La Càtedra del Món Rural esta dinamitzant un procés per recuperar la rectoria de La Torre. Al pati, ja s’hi havien celebrat festes majors.//

La Panelletada, així han denominat la petita festa que se celebrarà a la tarda del pròxim diumenge 22 d’octubre al pati de la rectoria de la Torre d’Oristà. Apostant per un ambient familiar, la festa l’ambientaran diferents artistes del Lluçanès.

El primer d’obrir el cartell serà l’olostenc Ramon Arboix a dos quarts de sis de la tarda. Seguidament, Jandama – nom artístic del pradenc Jordi Blanqué -, el torrenc Ferran Orriols i la pradenca Mar Pujol, oferiran un concert conjunt, en què interpretaran alguns temes personals i d’altres grupals.

L’acte, d’entrada gratuïta i organitzat per la Comissió de Festes de la Torre i la Càtedra del Món Rural de la UVic, també comptarà amb servei de barra. Tanmateix, l’excusa, com molt bé indica el seu nom i s’apel·la al cartell, és menjar panellets i passar un bon tancament de cap de setmana.// LCP

Festival de Teatre - TEMPORADA 2023 ALPENS - CAFÈ TEATRE CASINO

diumenge 22 d’octubre a les 18 h

dissabte 18 de novembre a les 19 h

dissabte 16 de desembre a les 19 h

"LA PELL FINA"

"KALUMBA"

"XIMPANZÉ"

de Carmen Marfà i Yago Alonso

de Frank Bayer direcció: Yago Alonso

d’Agustí Franch direcció: Núria Florensa i Raül Tortosa

Preu entrades: 12€ anticipades, 15€ a taquilla. Abonament 3 obres: 30€ (amb l’abonament hi ha la possibilitat de reservar el mateix seient per a les 3 obres)

Reserva d’entrades: Ajuntament d’Alpens, telf 93 857 80 75, caps de setmana telf 690 60 98 00

LaRella | 6

REPORTATGE

19 d’octubre de 2023

Nous treballs al jaciment romà de Sant Martí d’Albars Durant el mes de setembre s’han fet noves prospeccions geofísiques i una excavació arqueològica al jaciment del Collet de les Moles de Sant Martí d’Albars. Els

treballs han permès excavar les primeres estances d’època romana imperial i saber que els seus habitants menjaven ostres.

SANT MARTÍ D’ALBARS Per_ Àngels Pujol Camps

UNA VIL·LA ROMANA AL LLUÇANÈS? Els treballs fets fins al moment mostren que el Collet de les Moles és un assentament d’entitat.

S’observen materials en superfície en una àrea de 6,7 Ha i la geofísica ha dibuixat, i encara de manera parcial, dos conjunts d’edificacions de grans dimensions: l’un de 5500-6000 m² i l’altre de 1500 m². S’han identificat també altres elements d’interès com tres zones de forns i possibles sitges.

En funció dels materials localitzats en els nivells superficials, l’assentament sembla tenir una ocupació molt llarga en el temps, que s’estén des del segle I dC fins al segle VII. Tenint en compte el context rural on es troba, la seva ubicació a l’encreuament de dues vies de comunicació importants des de l’antiguitat (el camí ral i el camí ramader), el fàcil accés a l’aigua, així com les seves notables dimensions, podria correspondre a una vil·la romana imperial amb una continuïtat d’ocupació fins a l’alta edat mitjana (s.I dC a s.VII).

Una vil·la romana és un complex agropecuari equiparable a les grans masies que poblen el nostre territori. Tenia una doble funcionalitat: acollir l’habitatge de la propietat i els seus dependents; i explotar el seu entorn agrícola. Comptava també amb espais de producció artesanal. En època romana les vil·les solien tenir unes dimensions considerables. Les que perviuen fins a l’alta edat mitjana sovint es transformaven en habitatges més modestos.

DUES CAMPANYES MÉS AQUEST ANY Enguany s’ha fet una nova prospecció geofísica a càrrec de SOT Prospecció Arqueològica. Els treballs han permès torbar el límit del conjunt d’edificis en direcció a la zona més alta del jaciment. En aquell punt ja no s’han trobat noves construccions, sinó que s’hi dibuixen algunes rases. Caldrà veure en un futur si aquestes tenen o no relació amb la conducció d’aigua cap als edificis principals. En paral·lel, s’han localitzat noves construccions prop del camí ramader.

L’excavació, de quinze dies de durada, s’ha centrat en dos indrets on l’any passat s’havien delimitat diversos murs. Enguany s’ha volgut excavar en fondària per datar-los i conèixer-los millor.

L’OCUPACIÓ ROMANA IMPERIAL En un dels punts s’han excavat dues estances adossades. S’ha localitzat part de l’enderroc de les parets i en aixecar-lo s’ha trobat l’esquelet d’un petit carnívor, que hauria quedat atrapat per la caiguda d’un dels murs. Per la forma com estaven posats els ossos s’intueix que quan el cos es trobava mig descompost hauria estat remogut, potser per carronyaires.

Just damunt del terra de les estances s’ha trobat part de la coberta caiguda feta amb tègula i ímbrex (teules romanes). La quantitat de peces ha estat menor de la que caldria esperar per l’enderroc de tota la teulada. Es dedueix un possible reaprofitament del material un cop l’espai va caure en desús.

Un cop aixecat l’enderroc de la teulada s’ha tro-

Els arqueòlegs durant els treballs d’excavació d’aquest setembre.//

Un fragment de tègula, una escòria de ferro, l’esquelet d’un carnívor i una de les ostres.//

L’enderroc de la teulada dels dos àmbits. A l’esquerra, el paviment d’un carrer més recent.//

Les restes podrien correspondre a una vil·la romana imperial amb una continuïtat d’ocupació fins a l’alta edat mitjana

bat el paviment de terra batuda. No s’han localitzat materials que permetin saber l’ús dels espais.

Amb tot, el fet que el paviment sigui així de senzill fa pensar que podrien tenir usos agrícoles, artesanals o de residència dels treballadors.

En l’altre indret del jaciment on s’ha excavat, s’ha trobat un mur de quasi mig metre d’amplada que dataria també d’època romana. Formaria

part d’una estança pavimentada amb morter de calç. D’aquest espai s’ha recuperat una agulla de bronze i nombroses closques d’ostres. El coneixement actual de l’espai, que només ha estat excavat de manera molt puntual, no permet saber la seva funcionalitat.

La presència d’ostres marines en un indret tan interior com La Blava (Sant Martí d’Albars) resulta com a mínim sorprenent. Tot i que caldrà aprofundir en el seu estudi, sabem que aquest mol·lusc era molt apreciat a taula pels romans. Els escriptors de l’època ens informen que Barcelona era en aquell moment famosa pel cultiu d’aquest tipus de crustaci i se n’han trobat també en altres vil·les interiors, com a Vilauba, al Pla de l’Estany.

A part de les ostres s’han localitzat altres restes de fauna que ens diuen què menjaven els habitants del lloc: porc, vaca, cabra o ovella. El consum de blat també hi devia ser important, fos en forma de farinetes o de pa. D’aquesta activitat n’és testimoni una mola de molí feta amb pedra volcànica, probablement procedent de la Garrotxa.

Els materials ens informen també d’activitats artesanals. Sabem que s’hi treballaven alguns metalls gràcies a la recuperació d’escòries de ferro, i gotes de fosa de bronze i plom.

Finalment, cal esmentar la capacitat comercial de l’enclavament, testimoniejada per algunes monedes, i també per la presència de productes vinguts de lluny, com fragments d’olles de ceràmica fabricades a l’actual Tunísia o al nord-est d’Algèria.

CONSTRUCCIONS MÉS RECENTS A tots els punts on s’ha treballat fins ara s’han trobat construccions més recents que se superposen als edificis romans. És el cas del paviment d’un possible carrer i diversos murs que prenen orientacions diferents dels edificis romans. Malauradament, aquestes restes, sovint superficials, es troben bastant alterades per les tasques agrícoles i fins al moment no ha estat possible datar-les. També s’han trobat forats oberts d’antic per recuperar les pedres dels murs, una acció que ha desconfigurat alguna de les estructures.

Aquests elements més recents són testimonis de les reformes i la intensa activitat constructiva a la zona al llarg del temps.

UN TREBALL QUE NO S’HA ACABAT Els resultats que recollim en aquestes línies son preliminars. Comença ara una etapa d’anàlisi de la documentació recollida i l’estudi de tots els materials exhumats. Caldrà rentar tot el material, classificar-lo, inventariar-lo i estudiar-lo en profunditat.

De ben segur que la suma de tots els estudis ens permetrà apropar-nos amb més detall a la vida de les persones que van habitar l’indret. Uns coneixements que esperem poder ampliar en futures intervencions.

CRÈDITS Els treballs han estat promoguts i finançats per l’Ajuntament de Sant Martí d’Albars. S’ha completat el finançament amb una aportació de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.// LaRella | 7

NOTÍCIES

EDUCACIÓ

El Lluçanès posa en marxa el projecte Mentora

Núm. 558

EMPRESA

El Consorci aposta per la transformació digital dels autònoms

Jornada de formació per a la digitalització, al Consorci.//F: CONSORCI

Una de les aules de l’institut de secundària del Lluçanès, en una imatge d’arxiu.//F: INS CASTELL DEL QUER

El Consorci i Lluçanès Jove s’han sumat al projecte Mentora, que pretén prevenir l’abandonament escolar prematur i promoure la formació postobligatòria entre adolescents de 3r i 4t d’ESO. El projecte, coordinat per la Fundació Bofill, incentiva que cada alumne que ho necessiti, tingui un referent que el pugui acompanyar en el seu procés d’aprenentatge i decisió en les últimes etapes de la formació obligatòria i guiar-lo per continuar formant-se.

L’abandonament escolar prematur (AEP), segons defineix la Fundació Bofill, fa referència a la proporció de joves d’entre els 18 i els 24 anys que no segueixen cap formació reglada després de l’ESO. A Catalunya, l’AEP se situava al 17% l’any 2022, molt per sobre de la mitjana europea (9,6%).// LCP

LaRella | 8

L’àrea de promoció econòmica del Consorci, juntament amb l’Oficina Accelera Pime Rural (OAP-R), van organitzar una jornada de formació adreçada a totes les persones autònomes del Lluçanès, així com empreses i comerços, per explicar-los les novetats que aviat arribaran en el camp de la facturació electrònica. Una d’aquestes novetats serà l’obligatorietat de fer factures electròniques en les transaccions entre empreses.

La jornada de treball es va fer a la seu del Consorci el passat 10 d’octubre. En aquesta també es va parlar de les diferents eines i ajuts disponibles per tal d’implementar aquests processos de comptabilitat i facturació electròniques.

A banda, el Consorci col·labora amb el projecte Engrana, un nou programa d’ajuts adreçats a dones emprenedores del sector agroalimentari. Aquest programa té per objectiu proporcionar les eines i els coneixements necessàries per potenciar la gestió empresarial d’aquestes dones emprenedores i les seves habilitats de lideratge.//

SENDERISME

Èxit de participació en la primera caminada conjunta d’“El Lluçanès cap als 100” En el marc del cicle de passejades per a gent gran impulsat pel Consorci del Lluçanès, “El Lluçanès cap als 100”, aquest passat 3 d’octubre, es va fer primera caminada conjunta de la temporada.

Gairebé un centenar de lluçanencs vinguts de diferent pobles de la comarca van participar en la caminada de marxa nòrdica. El recorregut de 8 km, va començar i acabar al monestir de Lluçà, donant la volta per la bauma dels Bous.

Les pròximes caminades conjuntes seran a Olost i a Sant Agustí. Però més enllà d’aquestes, també s’han organitzat un total de 24 caminades, repartides entre 11 pobles del Lluçanès.

L’objectiu del programa, que el Consorci impulsa des del passat 2017, és ajudar la gent gran a consolidar l’hàbit de caminar en el seu entorn més proper. A cada caminada també hi va una monitora que dirigeix la sessió d’escalfament inicial i d’estiraments en finalitzar.

El pròxim dijous 16 de novembre està previst que s’organitzi un taller de marxa nòrdica a Prats, adreçada a totes les persones que vulguin conèixer aquesta tècnica o, pels que ja hi estan iniciats, per seguir perfeccionant-la.//

NOTÍCIES

19 d’octubre de 2023

Noves cremes prescrites a Oristà per reduir el risc d’incendis forestals Continuen les cremes prescrites al Lluçanès per part de Bombers i amb la complicitat de l’ADF LLUÇANÈS Per_ Miquel Casadevall Franquesa

Si bé en les darreres dècades hem vist com els incendis forestals estan esdevenint cada temporada més freqüents i difícils de gestionar, també s’ha avançat en la mentalitat que la millor manera d’evitar-los és una correcta prevenció, la qual passa per una gestió forestal eficient i continuada al llarg de totes les èpoques de l’any.

En aquest sentit, i amb la voluntat d’assolir certes optimitzacions en els terrenys forestals (com la regeneració d’algunes espècies vegetals en regressió, la facilitació del pasturatge o la pròpia prevenció d’incendis), els bombers solen planificar algunes cremes prescrites un cop entrada la tardor. És a dir, organitzen i executen l’aplicació controlada de foc a un terreny perimetrat, sota unes condicions meteorològiques i topogràfiques fixades. És el cas de les cremes realitzades enguany al Lluçanès: la primera, que va tenir lloc el 5 d’octubre a la finca Obertes (Oristà), es va promoure des del propi cos de Bombers, atès que es tracta d’una zona considerada punt estratègic de gestió (PEG), és a dir un punt potencialment significatiu en el succés de possibles incendis forestals i que, per tant, mereix una gestió especialment curosa. De fet, aquesta mateixa finca ja fou objecte d’una crema prescrita l’any 2021.

D’altra banda, un altre agent important en la gestió forestal són els mateixos propietaris (cal no oblidar que aproximadament un 75% de la superfície forestal de Catalunya és de propietat privada). En el cas del Lluçanès, l’Associació de Propietaris Forestals (APF) també comparteix l’objectiu d’incentivar aquestes cremes prescrites, mirant de conscienciar els propietaris de la necessitat d’una gestió forestal activa i fent de pont de contacte amb els bombers perquè aquestes tinguin lloc a altres zones on siguin necessàries. D’aquesta manera, a part de la d’Obertes, el dia 17 d’octubre també es va fer una crema a la finca de Caraüll promoguda per la pròpia APF. Totes dues es van realitzar en terrenys caracteritzats per ser boscos mixtes, i perseguien

LA COLUMNA

Anna GORCHS FONT

Transhumància, història i patrimoni

Els Bombers treballant en el foc controlat a la finca Obertes.//F: BOMBERS

l’objectiu d’augmentar la resiliència d’aquests boscos i eliminar el volum del sotabosc, que sovint esdevé un combustible irrefrenable. En realitzar les cremes a la tardor, quan la vegetació encara no ha entrat en la latència fisiològica pròpia de l’hivern, s’afavoreix que rebroti un tipus de flora

Amb aquestes cremes es vol augmentar la resiliència dels boscos i eliminar el volum de sotabosc concreta, i es condueix la reestructuració de l’ecosistema cap a un tipus de bosc amb menys presència de matolls.

Aquestes cremes prescrites s’executen per part de grups de treball especialitzats, com el Grup de Recolzament d’Actuaci-

ons Forestals (GRAF) o l’Equip de Prevenció Activa Forestal (EPAF). Malgrat que la seva aplicació s’inicià fa més de vint anys, la tendència creixent que presenta aquesta tècnica és part del reforç de la prevenció que el Departament d’Interior vol fomentar, amb la voluntat de guanyar en capacitat de gestió d’emergències. Tot plegat, en l’escenari actual en el qual els anomenats Grans Incendis Forestals, més complexos i perillosos, s’han convertit en un fenomen cada cop més habitual.

El Lluçanès és un territori on les cremes prescrites són cada vegada més usuals (l’any passat, per exemple, se’n va fer una a la finca Muntaner de Sobremunt), en tant que té molta superfície forestal. També s’aprofiten aquestes cremes per incentivar la col·laboració entre Bombers i ADF, amb una visió formativa i de cooperació sobre el territori.//

Obert el període de foc malgrat la sequera Des del 16 d’octubre i fins el 14 de març torna a estar permès realitzar activitats que impliquin foc d’esbarjo o cremes de vegetació agrària sota comunicació a l’administració.

Com ja és sabut, qualsevol activitat que suposi un risc d’incendi realitzada a menys de 500 metres d’un terreny forestal, segons la llei, s’ha de comunicar prèviament a l’administració mitjançant el procediment oficial. Cal recordar que des de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, que ja va entrar en vigor la campanya ante-

rior, només podran cremar restes vegetals agràries les microexplotacions o petites explotacions agràries, essent necessària una autorització excepcional per cremes de restes silvícoles i de restes agrícoles per motius fitosanitaris o de prevenció d’incendis, com el cas de les cremes prescrites.

Tanmateix, de moment, gairebé tota la Catalunya Central segueix en estat d’excepcionalitat per la Sequera, per la qual cosa hi podria haver mesures excepcionals segons com evolucioni aquest fet.//

Era una excursió de quan era petita que no faltava mai a l’estiu. Tampoc és que fos la meva gran il·lusió, però amb els anys es va convertir en un clàssic que reunia bona part de la família i que per aquest motiu era molt entranyable. La sortida consistia a anar al Pla d’Anyella a veure bestiar.

Al meu pare i als seus germans, que eren fills de pagès, els apassionava. Que si mira aquesta vaca, que guapa que és i quin braguer que té. Que si afanyem-nos a veure si podem veure com surt el ramat d’ovelles del corral. Que si has vist com corre el gos i com fa creure les ovelles...

Ja de més grandeta, vaig descobrir la transhumància. Va ser arran d’un reportatge que em van encarregar i que em va portar a haver-me de documentar i parlar amb diferents persones relacionades amb aquesta activitat. Em va fascinar. En un món motoritzat en què tothom –o gairebé tothom– es desplaça en vehicle, saber que els ramats feien llargs trajectes a peu a la recerca de pastures em semblava de ciència-ficció. I no només això, sinó que hi ha diversos elements socials, culturals i econòmics relacionats. Com per exemple que alguns dels pobles del Lluçanès tenen el seu origen en els camins ramaders i en l’activitat transhumant. Igual que la tradicional Fira a l’Hostal, que va néixer com a punt de trobada dels ramats que havien passat l’estiu en altes pastures del Pirineu i que retornaven cap als seus llocs d’origen.

Tots aquests records sobre les excursions al Pla d’Anyella m’han reviscut recentment arran del pas d’un ramat format per un centenar de cabres que ha recorregut 282 quilòmetres i 10 comarques catalanes entre les quals el Lluçanès. L’objectiu de la iniciativa ha estat reivindicar els camins de transhumància com un patrimoni històric i cultural, i també visualitzar l’ofici de pastor i les activitats que hi estan relacionades, com ara l’artesania i la funció dels animals per a la prevenció d’incendis.

Al final de l’acció es va fer públic un manifest que assegura que els pastors estan amb l’aigua al coll i denuncia han de fer front a una multitud de traves burocràtiques per portar a terme la seva activitat. Demanen que es promogui un model productiu que garanteixi el relleu generacional i la fixació dels joves pastors i pastores al territori, tot promovent el consum i la producció local sostenibles. On s’ha de firmar?//

LaRella | 9

OPINIÓ

Núm. 558

LA COLUMNA

Meritxell VERDAGUER VILAGELIU

L’última dècada a Gaza “Què ha passat durant els últims deu anys?” em pregunto. Amb aquesta nova guerra a Gaza m’he adonat que ja fa una dècada que hi vaig anar, deu anys. En aquell moment Gaza ja portava almenys sis anys sota setge i acabava de viure un atac israelià que havia deixat dos centenars de morts.

Vam entrar-hi pel pas fronterer de Rafah que connecta amb Egipte, avui pràcticament tancat.

Però llavors Mohammed Morsi acabava de guanyar les eleccions a Egipte després de la revolució i havia obert aquesta frontera per simpatia política. Morsi, a Egipte, i Hamàs a Palestina, eren representants del moviment islamista moderat dels Germans Musulmans.

El mandat de Morsi va durar poc més d’un any.

El que havia estat ministre de Defensa, Abdelfatah al-Sisi, va protagonitzar un cop d’estat i ara també ja fa una dècada que és el president d’Egipte. Va tancar el pas de Rafah obrint-lo només en comptades ocasions i va inundar els túnels subterranis que en aquell moment connectaven Gaza amb la península del Sinaí. Endurint el setge.

Moltes de les persones que hi vaig conèixer encara hi són i han passat aquests deu anys sota el bloqueig israelià i sota la mà dura de Hamàs.

Han tingut fills mentre a la tanca que els separa d’Israel hi ha mort un jove cada setmana per les bales de l’exèrcit israelià. A les seves aixetes l’aigua, que també controla Israel, ha continuat sortint amb sorra i sal sense que ningú hi posés solució. I sobretot, han patit incomptables bombardejos.

Mentre elles lluitaven pel seu dia a dia, nosaltres ens hem oblidat que Gaza estava sota bloqueig fins aquest setembre amb l’atac de Hamàs a Israel.

Rajji Sourani, de Gaza i director d’un conegut centre que denuncia la vulneració dels drets humans a Palestina, és també entre els més d’un milió de palestins que han hagut de fugir del nord de Gaza. Ell diu, en una entrevista a ElDiario.es, que l’atac de Hamàs és un “fracàs absolut d’Israel”. Jo també ho penso. Per no haver impedit l’atac, però també perquè la repressió no porta enlloc i no es pot sostenir en el temps. “És trist, però no esperin que la gent sigui una bona víctima”, apunta referint-se als palestins.

Què ha passat, doncs, durant aquests últims deu anys? Israel s’ha encarregat de mantenir el setge a Gaza, s’ha posat al costat dels colons israelians per a robar més territori palestí a Cisjordània i ha reprimit, també, qualsevol mena d’activisme a favor de Palestina. Escanyant, de mica en mica, qualsevol possibilitat per a la pau.

Tot plegat, deixant ara una escalada de violència sense precedents a Palestina, Israel i, sobretot, a la Franja de Gaza. Com si no hi hagués futur.//

LaRella | 10

CARTA

INVITACIÓ

òrgans i departaments i agènTrobada dels Foc als papers cies que ens regulen, que mai, fins ara, havia fet ningú. Així nascuts l’any doncs, això que us presentem Ramaderes de Catalunya pretén ser una denúncia de Lluçanès 1953 cara a l’administració. I el nosEn els darrers mesos diferents veus des del sector primari s’han anat queixant de l’excés de burocràcia que pateix el sector. Fa uns anys, Ramaderes de Catalunya vam elaborar un mapa de la burocràcia on es recollia de forma força esquemàtica tot allò que l’administració ens demana per poder dur a terme la nostra activitat.

Però hem volgut anar un pas més enllà i hem decidit que calia un document on exposar de manera extensa i ordenada el despropòsit burocràtic amb què ens trobem en iniciar una activitat i en el dia a dia d’aquesta.

Perquè, lluny d’alleugerir la càrrega burocràtica, aquesta s’ha agreujat, afegint nous tràmits, declaracions i obligacions.

I tot fa indicar que aquesta fiscalització no farà més que augmentar en els propers anys.

El dia 16 d’octubre vam fer públic a les xarxes socials el document que hem elaborat i que, esperem, serveixi de guia; és un recull dels passos burocràtics relacionats amb tots els

tre objectiu no és un altre que racionalitzar aquest despropòsit per poder-nos dedicar al que veritablement ens agrada: cuidar els nostres animals i la nostra terra, i produir aliments sans.

QUI SOM RAMADERES DE CATALUNYA? Ramaderes de Catalunya som un col·lectiu autogestionat que des de 2017 aplega a més d’una seixantena de dones ramaderes extensives de Catalunya. Pastores i ramaderes, moltes amb projectes propis, que compartim uns determinats valors de respecte envers els animals i la terra. Benestar animal, ramats en extensiu o semiextensiu, cura i respecte pel nostre entorn natural -gestió del territori, prevenció d’incendis, no fem servir herbicides, mínim ús de medicaments de síntesi-.

Volem que la ramaderia extensiva segueixi sent la nostra feina i la nostra vida. I creiem que calen canvis urgents.//

Nascuts l’any 1953 Prats de Lluçanès El dijous dia 16 de novembre farem una sortida a Peralada, visitarem el magnífic Museu Castell de Peralada endinsant-nos a la seva biblioteca, el claustre, el convent del Carme i el museu del vidre, tot gaudint de la seva història...

Seguidament, anirem a l’Estartit per fer un bon dinar a l’Hotel Medes 2 i així celebrar els nostres 70 anys.

Tots els nascuts el 1953, us hi podeu apuntar! Termini d’inscripció fins al dia 5 de novembre.

Telèfons de contacte: Jordi Pujol (636 67 98 63), Mercè Domènech (607 92 43 30), Rossend Vilà (609 60 89 75) i Ramon Bardés (669 31 19 83).//

Pots enviar articles d’opinió: larellallucanes@gmail.com

40 anys motor olost i santa creu

40 anys motor olost i santa creu TROBADA MOTOS HISTORIQUES DE MUNTANYA

7:45 H

ENDURO, TRIAL, QUADS, ....

SI EN TENS, NO HI POTS FALTAR!

7:30 H - 8:45 H INSCRIPCIONS 9:00 H - 9:30 H

ENTRENAMENTS MOTOS CLÀSSIQUES

9:30 H - 10:00 H

ENTRENAMENTS

1 DE NOVEMBRE DE 2023 CIRCUIT MAS PECANINS - OLOST

10:10 H - 11:19 H 69 MIN DE CLÀSSIQUES SOBRE TERRA, A PARTIR DELS 25 ANYS D’ANTIGUITAT I TWIN SHOCK + TAMBOR INSCRIPCIONS A TRAVÉS DE FCM.CAT

11:45 H - 13:45 H 2 HORES RESISTÈNCIA CATEGORIES: SENOIR, JUNIOR, MASTER 39, PARE/FILL I PILOT INDIVIDUAL INSCRIPCIONS A TRAVÉS DE FCM.CAT

15:00 H

DINAR AL PAVELLÓ D’OLOST

RESERVA PREVIA AL 628 70 79 35 FINS EL 30-10-2023. IMPORTANT: RECOLLIR TIQUET ABANS DE LES 10H DEL 1-11-2023 AL CIRCUIT DE MAS PECANINS

16:00 H

ENTREGA DE PREMIS

CURSA CELEBRADA AL MATÍ.

16:30 H

RECONEIXAMENT

AQUELLES PERSONES QUE HAN FET POSSIBLE AQUESTS 40 ANYS DE MOTOR D’OLOST I SANTA CREU.

CIRCUIT DE 3,18KM AL MAS PECANINS DISSENYAT PER: GERARD FARRÉS, ALBERT ORRIOLS, JORDI MOLAS, ALBERTO TOME, MARC RIBA, JOSEP ADELL I JORDI VALLDAURA ALBERT

-SERVEI DE BAR MÉS INFORMACIÓ: 659 07 12 84 (Pere) o 666 45 93 35 (Alberto)

MEMORIAL JAUME SALA, JOSEP ASENSI, DANI VILALTA, ANTONIO INIESTA, JOSEP ADELL I PERE MOLAS FOTO: PARÉ FOTÒGRAF

LaRella

40 anys motor olost i santa creu

els primers actes

premis Trofeus i altres als tres primers equips de cada categoria. Menús o esmorzars els primers equips de cada categoria Braseria Julià - Oristà Café del Mig - Perafita Fonda Sala- Olost Ca la Cinta - Sant Agustí de Lluçanès Cal Quico - Prats de Lluçanès El Caribé - Sant Bartomeu del Grau La Mola - Santa Creu de Jutglars Hostal Grau - L’Estany

el dinar

Dimecres 1 de novembre de 2023 15:00h - Pavelló Municipal d’Olost Reserva el dinar abans del 30 d’octubre al 628 70 79 35 Recull el tiquet durant el matí de l’1 de novembre al circuit del Mas Pecanins Els cartells de les dues primeres proves que es van organitzar a Olost, l’any 1983. El disseny va ser a càrrec de Carme Subirana .//

FOTOS: PARÉ FOTÒGRAF

la gent del motor

Trobada de campions a Vic.//

Jordi Tarrés, campió mundial de trial//

Josep i Jordi Solanich en una entrega de premis.//

Josep Maria Sucarrats, a les 3h de resistència d’Olost//

Lluis Gallach al trial indoor d’Olost.//

Luisake, campió d’Espanya de motocròs//

Marc Catllà, primer campió d’Europa de Trialsin.//

Santi Piella i Òsar Vallès al supercros de Vic.//

Jaume Bou va ser un dels primers a córrer curses de motocròs.//

Josep Maria Membrado, deu vegades campió de Catalunya de ral·lis.//

621 252 779 660 49 11 75

Àpats per a actes i celebracions LaRella

40 anys motor olost i santa creu

fotos històriques

Sortida de unes 3 hores de resistència al circuit dels Plans.//

Dir-Track al camp de futbol d’Olost.//

Paella d’arròs pels voluntaris i organització del Raid Lluçanès.//

Crono del Raid Lluçanès al camp de futbol vell.//

Una edició del COTA a Santa Creu de Jutglars.//

Clàssica Tarda de Motor durant la Festa Major d’Olost.//

Sortda de les 3h de resistènia de les DERBI Variant.//

Les 3h hores de resistènicia de Santa Creu de Jutglars.//

presentació Benvolguts i benvolgudes, La gent del motor d’Olost i Santa Creu de Jutglars us fem saber que preparem una diada de motor sota el títol de “40 anys de motor d’Olost i Santa Creu”.

Aquesta diada servirà per retrobar-nos, i celebrar que el 1983 anys vam començar a fer les moltes activitats que han anat venint durant aquests 40 anys: Enduro, trail, resistència sobre terra, Dirt Track, Raid Lluçanès, exhibicions i exposicions, etc… Totes elles les hem preparat, hi hem après i les hem gaudit entre tots una rere l’altra.

Aquests anys de trajectòria i activitat al nostre territori, també han servit per crear escola.

En els nostres actes hi han pres part gent com Jordi Arcarons, Joan (Nani) Roma, Agustí Vall, Josep Adell, Joan Pons, Gerard Farrés, Josep Pous, Rosa Romero, Jordi Molas, Felix Dot, Pep Vila, Josep M. Membrado, Joan Salvans, Albert Juvanteny, Marc Catllá, Miquel Vilella, Josep Vilaró, Santi Piella, Marc Catllà, Miquel Vilella, Marc Solà, Manel Vilaró, Laia Sans, Josep Solanich, Albert Tomé… i alguns que ja no hi són.

Molts d’ells han destacat per guanyar i participar en moltes curses, campionats, esdeveniments, però també col·laborant en la mecànica, els càterings, els controls… alhora, que encara ara hi ha futures promeses que estan en camí.

Pel pròxim dia 1 de novembre de 2023 estem preparant una cursa al Circut del Mas Pecanins.

Serà una Trobada de motos històriques (a partir de 25 anys d’antiguitat), una cursa de 69 minuts de motos històriques sobre terra, 2 hores de resistència sobre terra per a tots els amants de la moto, i una tarda al pavelló municipal d’Olost, amb dinar, repartiment de trofeus, i el reconeixement i retrobament del personal que hi ha col· laborat tots aquests anys, Moto Clubs, escuderies, entitats, clubs nous… Tots ells, que durant aquests 40 anys i més, han estat implicats en el món del motor al Lluçanès. Sense ells, no hauria estat possible fer tot el que s’ha fet. Això, vol dir que ens reunirem més de quatre generacions.

Com una gran família, però del motor.

L’acte, també serà un memorial a Jaume Sala, de Santa Eugènia, i els olostencs Josep Asensi, Dani Vilalta, Antonio Iniesta, Josep Adell i Pere Molas, tots ells grans col·laboradors de les activitats que es van anar fent durant aquests anys de motor.

La gent que organitzem aquesta diada us convidem a participar-hi, a ajuntar-nos tots plegats i celebrar que fa 40 anys que amb la nostra activitat també vam començar a tirar el país endavant.//

Per molts anys més de motor!

LaRella

40 anys motor olost i santa creu

el memorial

Jaume Sala en una entrega de premis a la sala Roc34 de Vic.//

Pepe Adell va ser un dels cuiners més coneguts del món darrera les proves del motor.//

Josep Asensi, al centre, en una entrega de premis a Sant Adjutori, durant el Raid Lluçanès.//

Pere Molas, un col·laborador dels esdeveniments que organitzava el Moto Club Olost.//

Antonio Iniesta va arribar a competir amb disciplines de velocitat amb moto.//

Dani Vilalta, al centre, col·laborador i pilot d’Enduro del Moto Club Olost.//

Jordi Molas

Pol. Ind. Quintà del Colldelram · C. Indústria, 5-7 · 08516 OLOST · Mòbil 696 91 27 56 · Tel. 93 888 08 44

Enric Solà 650 507 143

Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura

Taller mòbil, servei a domicili LaRella

ESPORTS

19 d’octubre de 2023

PLANTILLES ESPORTIVES AL LLUÇANÈS - TEMPORADA 23 - 24 FUTBOL SÈNIOR MASCULÍ CLUB ESPORTIU SANT FELIU SASSERRA 4ª CATALANA - GRUP 15 JUGADORS • Marc Pujol • Bernat Gil • Pol Icart • Marc Parramon • Pau Vidal • Carles Ibañez • Roger Bou • Adrià Sallés • Josep M Enciso • Ruben Besoy • Marc Casellas • Guillem Soldevila • Biel Comas • Sergi Bosch

• Adrià Calafell • Aleix Llimargas • Marc Coma • Pau Bruch • Joan Bertrans COS TÈCNIC • ENTRENADOR: Joan Grau • 2N ENTRENADOR: Damià Riba • DELEGAT: Gil Sucarrats • FISIOTERAPEUTA: Clara Vilageliu

FUTBOL SÈNIOR MASCULÍ FUTBOL CLUB PRADENC 3ª CATLANA - GRUP 4 JUGADORS • Gerard Codina • Alex Ortega • Marc Codinach • Joaquim Saperas • Jan Pujol • Martiria Corbalan • Gerard Roca • Gerard Trulls • Jordi Parés • Roger Parés • Nil Prats • Josep Cañero • Roger Fernández

• Roger Soler • Jordi Camprubí • Joan Casas • Jordi Pont • Jordi Bartrons • Jordi Vila • Ouadie Radwane • David Arcos • Aleix Trulls COS TÈCNIC • ENTRENADOR: Jordi Pont • DELEGAT: Xavier Davins

FUTBOL SÈNIOR FEMENÍ FUTBOL CLUB PRADENC FEMENÍ AMATEUR F-7 - GRUP 6 JUGADORES • Lara Costa • Maria Bartrons • Albera Bonet • Judit Lozano • Joana Ballart • Paula Cañas • Judit Fumanya • Anna Fornell • Mercè Colomer

• Rim Haourigui COS TÈCNIC • ENTRENADORS: Daniel Senserrich i Josep Noguera • DELEGATS: Ainhoa Campdepadrós i Pedro Cumplido

FUTBOL SALA MASCULÍ CLUB FUTBOL SALA PRATS DE LLUÇANÈS PRIMERA DIVISIÓ CATALANA - GRUP BCN 1 JUGADORS • Martí Valls • Lluc Farré • David Solanich • David Chacón • Albert Ferrer • Jordi Torres • Aleix Muntadas • Guillem Borralleras • Xavi Vallalta • Franc Serra • Arià Vidal • Júnior Chacón

• Carles García • Edu Botinas COS TÈCNIC • 1r ENTRENADOR: Jordi Rota • 2n ENTRENADOR: Guillem Soler • ENTRENADOR PORTERS: Jep Pérez • ANALISTA TÈCNIC: Roger Vilarmau

PÀDEL LLUÇANÈS A FEMENÍ PRIMERA JUGADORES • Adelaida Rovira • Anna Fornell • Anna Ordeix • Anna Soler • Antònia Pujol • Eli Oriols • Elisabet Munts • Gemma Font • Imma Valls

• Lia Sansalvador • Maria Bartrons • Marisa Casamor • Marta Aparicio • Marta Soler • Mireia Font • Montse Freixas • Queralt Vila • Susi Soler

PÀDEL LLUÇANÈS B FEMENÍ QUARTA - GRUP 2 JUGADORES • Aida Riera • Alicia Anfruns • Anna Carbonell • Anna garrido • Anna Guàrdia • Anna Maria Mas • Anna Vall • Carme Crespiera • Elena Berengueras

• Esther Solà • Glòria Roig • Imma Vilajuana • Jèssica Vilella • Judit Menjibar • Laia Serradell • Marian Puig • Maria Plaza • Mery Trigo • Mònica Gaviñà • Sílvia Anfruns

PÀDEL LLUÇANÈS C FEMENÍ QUARTA - GRUP 1 JUGADORES • Adriana Moreno • Aida Soler • Berta Font • Bruna Rovira • Bruna Sala • Elisabet Molas • Ester Ferrer

• Judit Soler • Laura Pons • Lídia Escrigas • Maria Casellas • Núria Codina • Queralt Bou • Rosa Solanas

PÀDEL LLUÇANÈS EQUIP +45 JUGADORS • Alicia Anfruns • Anna Garrido • Anna Vall • Antònia Pujol • Elena Berengueras • Imma Vilajuana • Marian Puig • Mònica Gaviñà

• Sílvia Anfruns • Queralt Bou • Fermí Vilà • Jordi Sucarrat • David Puig • Joan Font • Jordi Estrada • Josep M Mesquies • Ramon Vall • Joan Ràfols

CLUB BTT TRIATLÓ LLUÇANÈS CAMPIONAT DE CATALUNYA I LLIGA DE CLUBS - DIVISIÓ D’HONOR ATLETES • Martí Pujol • Guillem Solanas • Albert Camps • Xavier Madrona • Alex Vilardell • Joan Vila • Miquel Gaja • Adrià Noguera • David Tarrés • Pol Cruz • Arnau Font • Just Font • Francesc Subirana • Ivan Martínez • Iñaki Goiciehea • Joan Riba Burdó • Dídac Vilardaga • Joan Riba Puigoriol

PÀDEL SANT BOI DE LLUÇANÈS FEMENÍ QUARTA - GRUP 5 JUGADORES • Laura Vall • Marta Monclus • Marta Canadell • Tània Sàez • Estela López • Sandra Casas • Aleida Morell

• Lidia Boixader • Georgina Beltran • Ona Colell • Eva Bori • Clara Roig • Carla Vall • Mireia German • Laia Serrat

PÀDEL SANT BOI DE LLUÇANÈS MASCULÍ CINQUENA - GRUP 3 JUGADORS • Quim Saperas • Pere Colell • Jordi Millas • Roger Sadurní • Joan Font • Pol Saez • Sergi Alcaide • Albert Sauquet

• Roger Soler • Gorky M. Moscoso • David Coma • Bernat López • Marc Montañà • Gerard Garcés • Jordi Codinach • Marc Ràfols

PÀDEL LLUÇANÈS A MASCULÍ TERCERA - GRUP 1 JUGADORS • Albert Nualart • Aleix Saborit • Fermí Vilà • Jordi Salvans • Jordi Sucarrat • Josep Vilà

• Marc Torras • Nil Font • Oscar Rodríguez • Sergi Pradell • Tanin Ibañez • Toni Valls • Xavier Trias

PÀDEL LLUÇANÈS B MASCULÍ QUARTA - GRUP 2 JUGADORS • Adrià Sanchez • Carles Gomez • Dani Vila • David Puig • Dídac Casals • Genis Molas • Joan Font • Jony Costa • Jordi Estrada • Jordi Saña

• Josep M Castany • Josep M Mesquies • Josep Molas • Miquel Camps • Ramon Molas • Ramon Montanyà • Ramon Vall • Ruben Besoy • Xavier Carrera • Xevi Muñoz

PÀDEL LLUÇANÈS C MASCULÍ CINQUENA - GRUP 2 JUGADORS • Àngel Altarriba • Gerard Vilarmau • Joan Compta • Joan Salvans • Joel Comellas • Jordi Comellas • Jordi Fumanya • Jordi Puigneró • Lluís Vilaseca

• Marc Masmitjà • Oscar Besoy • Pep Molas • Quim Gali • Roger Vilamala • Sergi Rodríguez • Tori Serrat • Victor Solà • Xavier Gadea

CLUB TENNIS PRATS DE LLUÇANÈS LLIGA COMARCAL - 2A CATEGORIA JUGADORS • Xavier Vilella • Roger Casals • Jordi Costa • David Castañé • Guillem Bou

• Eduard Casals • Santi Cabanas • Albert Pont • Roger Bou • Albert Nualart • Pep Martin LaRella | 15

ESPORTS

FUTBOL

Les pradenques comencen fortes

Núm. 558

El Pradenc masculí, segon a la Lliga, després de la primera victòria a casa L’equip blaugrana va aconseguir la primera victòria al Municipal contra el Centelles (1 - 0) el passat cap de setmana PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Redacció

La plantilla del pradenc, abans de jugar.//F: PRADENC

El Sènior femení del pradenc se situa a la part alta de la classificació després d’encapçalar dues victòries seguides en les dues primeres jornades de lliga. La primera, a casa contra el Vallgorguina, arribà després d’un partit molt disputat amb un rival directe que cada any es mostra dur de rosegar. Tot i arribar a la mitja part amb un avantatge còmode, l’empat va tornar al marcador, i les pradenques van haver de lluitar per fer el 4-3 definitiu, que van defensar aferrissadament fins al xiulet final.

En la segona jornada, disputada a Sant Antoni de Vilamajor, les pradenques van dominar clarament la primera part en joc, tot i que no en ocasions. Tot i el 0-1 a la mitja part, la reacció de les locals va capgirar el marcador en qüestió de 10 minuts, i el Pradenc va haver de posar-se les piles per a aconseguir una remuntada que es va culminar, l’últim minut de partit, gràcies a un gol de falta des de la frontal de l’àrea.// Red.

FUTBOL SALA

Empat disputat en el primer partit de lliga del futbol sala

El CFS Prats i el BTT Triatló a la presentació dels equips.//

El Futbol Sala Prats intentarà, un any més, defensar la categoria de Primera Catalana després dels bons resultats de la temporada anterior. Enguany, però, la lliga ha començat dura, amb un empat molt disputat contra el Santa Perpètua, un equip ascendit de la categoria inferior.

El partit va transcórrer amb els locals com a clars dominadors, però amb un Santa Perpètua intens que tornava a empatar cada gol amb què els pradencs s’avançaven. Finalment, a la segona part, foren els visitants qui s’avançaren i el Prats aconseguí empatar amb el 4-4 definitiu, obra de Lluc Farré després d’una estratègia ofensiva.

El proper cap de setmana els pradencs jugaran al camp del Montmeló, amb qui de moment estan empatats en punts, gols a favor i gols en contra.// Red. LaRella | 16

El sènior masculí del Pradenc es manté segon al grup quatre de Tercera Catalana després de cinc jornades. Els blaugranes, que encara no han conegut la derrota, s’han mostrat solvents i van derrotar el Centelles per la mínima aquest passat cap de setmana, fet que suposa la primera victòria a casa.

El partit va començar amb un clar domini dels de Prats. Amb un Centelles poc perillós, el gol de la victòria va arribar al minut trenta de la primera part. Va ser obra de Jordi Camprubí que, amb aquest últim, encapçala la classificació de màxims golejadors amb sis gols. A la segona part el conjunt osonenc va sortir amb més força, fet que va obligar als locals a replegar-se. Així i tot, els blanci-blaus no van materialitzar cap oportunitat.

Aquests tres punts signifiquen

Falta a la frontal de l’àrea pradenca a la segona part.//F: ORIOL VILARÓ

l’entrada a una dinàmica positiva del conjunt de Prats, que venia de dues jornades encallant-se amb l’empat. L’última en un enfrontament d’alt voltatge a la quarta jornada a casa del líder, l’Olímpic la Garriga. Tot i que el Pradenc s’avançava al cap de sis minuts del xiulet inicial amb un gol de Camprubí, els locals igualaven el marcador poc després. A la represa, els del Vallès van fer saltar el dos a un, i la resposta pradenca va arribar a deu minuts

pel final, amb un gol de Bartrons.

Després d’aquests cinc partits el Pradenc suma onze punts, els mateixos que el conjunt de La Garriga, que és primer a causa de tenir una diferència més amplia entre gols fets i gols encaixats. Al pròxim dissabte 21 d’octubre el conjunt de Prats visitarà el Gurb a les quatre de la tarda.

Els osonencs es troben a la part mitja-baixa de la taula i només han guanyat un partit en el que porten de competició.//

El Sant Feliu es manté a dalt després de dues victòries in extremis SANT FELIU SASSERRA Per_ Redacció

Dues victòries ajustades en les darreres jornades mantenen viu el lideratge del Sant Feliu. La primera, el 8 d’octubre al Municipal de Calders, un equip que la temporada passada jugava a Tercera Catalana i que, a priori, no era un rival fàcil. Les baixes van jugar en contra als calderins, que no van saber aprofitar el factor camp i es van veure sorpresos pel Sant Feliu en un partit poc atractiu. Adrià Calafell va avançar els visitants al minut 23 amb una rematada de cap, aprofitant una pentinada a l’olla després d’un bon sac de banda. El partit es va encallar força, i no va ser fins al minut 77 que el Calders va empatar amb un gol originat també a pilota parada. No obstant, el Sant Feliu va seguir lluitant i va aconseguir el gol de la victòria gràcies al rebot afortunat d’un xut de Pujol en una jugada enrevessada a 4 minuts del final.

Un resultat semblant (2-1) va

Pujol, amb la pilota, al partit d’aquest diumenge.//F: SILVIA JURADO

aconseguir la jornada següent a casa contra la Monistrolenca, tot i que amb un joc més actiu i amb més arribades. Certament, el Sant Feliu va sortir poc centrat en un partit que es plantejava teòricament més còmode que l’anterior, i això ho va aprofitar l’equip visitant per avançar-se al minut 27. Els locals, atents, van reaccionar amb un joc més ofensiu, però les ocasions, tot i arribar a porta, semblava que no es volien convertir en gol. La perseverança, un cop més, va permetre al Sant Feliu empatar i capgirar el

marcador, però ara encara més in extremis, amb un gol de Biel Comas al 86 i un altre de Joan Bertrans al 89, que acabà una jugada ben trenada des de la frontal de l’àrea.

D’aquesta manera, el Sant Feliu Sasserra suma 4 victòries als camps de 5 partits jugats, però acumula 15 punts gràcies a la impugnació del primer partit de lliga contra el Sant Salvador de Cercs, que va jugar amb alineació indeguda. Així, es manté segon de la competició empatat de punts amb el líder.//

ESPORTS

19 d’octubre de 2023

La Torre, capital de l’Enduro La població del Lluçanès ha tornat a acollir la final del campionat d’Espanya i de Catalunya LA TORRE D’ORISTÀ Per_ Carolina Font Usart

L’enduro del Lluçanès va aplegar a la Torre 180 pilots que vinguts d’arreu, no es volien perdre la darrera cita del Campionat d’Espanya d’Enduro ni tampoc del de Catalunya, aquest passat 14 i 15 d’octubre.

Aquest era el segon any que la Torre acollia una prova estatal d’enduro, tot i que el primer que ho organitzava el Moto Club la Torre d’Oristà, nascut el desembre del 2022.

La prova representa uns dies de molt moviment per un poble com la Torre. L’esdeveniment, on s’hi apleguen els corredors de mes alt nivell, reclama l’atenció de centenars d’espectadors i amants del motor.

Pel que fa als resultats de la prova, el guanyador de la categoria Enduro1 va ser el pilot Josep García, que tot just la setmana abans s’havia proclamat campió mundial a Portugal. A la Torre es va proclamar campió d’Espanya.

García, que córrer amb l’equip de KTM, havia guanyat totes les curses d’Enduro1 d’aquesta temporada i a la Torre no va ser diferent. El pilot de Súria va pujar al podi,

juntament amb Sergi Navarro, i el perafitenc Pau Tomàs.

Un altre lluçanenc que també va pujar al podi a la Torre va ser Arnau Font, de Sant Bartomeu del Grau, que va acabar en tercera posició en la categoria TN Júnior.

Aquesta victòria li va valdre a Font, la segona posició del Campionat de Catalunya i la quarta del Campionat d’Espanya.

En la mateixa categoria s’ha de destacar el bon paper de Guillem Sucarrtas que va acabar en la cinquena posició, en una temporada marcada per la lesió que l’ha allunyat de les competicions gairebé 8 mesos.

En la categoria femenina, Mireia Badia es va imposar a la Torre, demostrant un cop més que no té rival. La victòria li va valdre el títol de campiona d’Espanya. Al podi de la Torre la van acompanyar Mireia Rabionet i María San Miguel.

Des de l’organització valoren molt positivament aquesta edició. Expliquen que equips i pilots els han felicitat, no només pel recorregut i les especials, sinó també pel muntatge que hi ha darrere, com les zones de pàdoc. Afegeixen que no seria possible fer-ho sense els centenars de voluntaris que hi col·laboren, abans i després de la cursa. //

Les gairebe 200 motos participants a la pista de La Torre.// F: MARIOLA RAFART FOTOGRAFIA

El Perafitenc Pau Tomàs va ser el 3r de la seva categoria.//F: MARIOLA RAFART FOTOGRAFIA

Pujol i Corominas, els més detacats d’un octubre frenètic de trailrunning Els atletes de Set de Córrer també han pres part de les curses

RAID

Le Centaure 2024 es farà al Lluçanès

LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras Estruch

L’octubre és un mes intens al calendari dels aficionats a les curses per muntanya. I els corredors i corredores de trailrunning del Lluçanès no han faltat als esdeveniments més importants de casa nostra. El mes va començar amb el cap de setmana per excel·lència de les curses d’ultra resistència a Catalunya, la Salomon Ultra Pirineu. Amb un recorregut de 100 quilòmetres al llarg del Parc Natural del Cadí Moixeró, la prova reina gaudeix d’una de les sortides i arribades més emblemàtiques, a Bagà.

Van ser diversos els corredors de la comarca que van prendre la línia de sortida, tot i que cal destacar l’actuació estel·lar de la santbartomeuenca Anna Pujol. Pujol va ser la 6a dona en creuar la meta amb un temps de poc més de 15 hores. No és menor tampoc la gran participació de l’equip lluçanenc Set de Córrer, que va comptar amb corredors i corredores de totes les edats en absolutament totes les proves

La Centaure és un raid nocturn amb cavall de cent quilòmetres.// F: CONSORCI Membres de Set de Córrer a l’UltraPirineu.//

del cap de setmana. En total, i en les quatre curses que té l’esdeveniment, Set de Córrer va plantar una quinzena d’atletes a la prova de Bagà.

El segon cap de setmana d’octubre va tenir lloc a Núria, la cursa que ofereix les imatges més aèries i espectaculars de tot el calendari català, l’Olla de Núria. Amb 21 quilòmetres, el recorregut de l’Olla no té ni un metre d’asfalt i transcorre en gran part per sobre dels 2.700 metres d’altitud.

Encara que amb un cartell de rellevància internacional, tampoc hi va faltar una representació lluçanesa, també de l’equip Set de Córrer.

El Trail del Bisaura ha tancat la traca de trailrunning d’aquest inici de tardor. La cursa de Sant Quirze de Besora va comptar també amb diversos atletes del Lluçanès, tot i que cal destacar l’actuació amb podi inclòs de dos d’ells en la prova principal, el Puto Trail, de 55 quilòmetres.

Un cop més, la de Sant Bartomeu del Grau, Anna Pujol, s’emporta el protagonisme. Aquesta vegada, per les 7 hores i 39 minuts de cursa que li van valdre per pujar a l’esglaó més alt del podi. En la classificació masculina, l’olostenc Nil Corominas va ser el tercer corredor en travessar la línia de meta, amb 6 hores i 31 minuts.//

Prats de Lluçanès acollirà l’edició del 2024 de la històrica cursa Le Centaure, un raid de 100 km d’orientació nocturna. La cita serà els dies 8, 9 i 10 de març, abans, però es farà una formació prèvia per tal d’incentivar la participació en la cursa.

La formació es farà al llarg de tres caps de setmana i està pensada per millorar les habilitats eqüestres i les tècniques d’orientació dels participants. Alhora també inclourà una part preparació física, dissenyada específicament per a participants d’aquesta cursa que combina l’equitació amb l’orientació en llargues distàncies.

Un altre pilar d’aquesta formació seran les tècniques de cursa i les diferents estratègies que els genets poden seguir per afrontar els diferents segments de la cursa.

La primera jornada de la formació serà el pròxim dissabte 28 d’octubre, i en ella si treballaran els fonaments eqüestres i bàsics d’orientació.

Aquesta cursa està impulsada per la Federació Internacional de Turisme Eqüestre.// LaRella | 17

AGENDA

Núm. 558

DIVENDRES 20 D’OCTUBRE

DIMECRES 25 D’OCTUBRE

OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE Fosca Primavera, amb l’autor Miquel Casadevall. A 2/4 de 7 de la tarda al Centre Cívic.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER:“HERBES REMEIERES I TREMENTINAIRES” amb Olga Domingo, descendent de trementinaires de Cal Negre d’Ossera. A les 7 de la tarda al Centre d’Interpretació de la bruixeria.

DISSABTE 21 D’OCTUBRE PRATS_ CICLE DE XERRADES I TALLERS A L’ENTORN DEL JACIMENT DE PUIG CIUTAT: Xerrades sobre els estudis especialitzats realizats a Puig Ciutat. A les 10 del matí a l’Espai.

DIUMENGE 22 D’OCTUBRE ALPENS_ TEATRE ESCENA DE TARDOR: “La pell fina” de Carmen Marfà i Yago Alonso. A les 6 de la tarda a la sala teatre El Casino.

PERAFITA_ FESTIVAL ‘INTRÚS. Jazz pel forat del pany’: Berta Sala. A les 12 del migdia, durant la inauguració de Cal Prats.

MERLÈS_ 14A CAMINADA POPULAR. Sortida a les 8 del matí al local social.

LA TORRE D’ORISTÀ_ PANELLETADA, amb concerts de Ramon Arboix, Jandama, Ferran Orriols i Mar Pujol. A partir de les 5 de la tarda a la rectoria.

DIMARTS 24 D’OCTUBRE OLOST_ CUINA CREATIVA DE TARDOR. A dos quarts de 10 del matí a l’Espai Activa’t.

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ CAMINADA “El Lluçanès cap als 100”. Sortida a les 4 de la tarda.

DIJOUS 26 D’OCTUBRE OLOST_ PARTIDES AMISTOSES D’ESCACS. A les 6 de la tarda a la biblioteca.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER: “FER SABÓ A PARTIR D’OLI DE REBUIG” a càrrec de Fina Padrós. A les 7 de la tarda a l’Ateneu.

DIVENDRES 27 D’OCTUBRE OLOST_ TERTÚLIA DEL CLUB DE LECTURA del llibre Tríptic de la Terra de Mercè Ibars. A les 6 de la tarda a la biblioteca.

SOBREMUNT_ CAMINADA “El Lluçanès cap als 100”. Sortida a dos quarts de 10 del matí.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLERESPECTACLE de màgia amb Màgic Pol. A les 6 de la tarda a la Biblioteca Sant Pere Almató. XERRADA-DIÀLEG: “Arts escèniques i noves masculinitats”, amb Josep Maria Miró. A dos quarts de 8 del vespre a l’Ateneu.

DISSABTE 28 D’OCTUBRE LA TORRE D’ORISTÀ_ CICLE DE XERRADES I TALLERS A L’ENTORN DE PUIG CIUTAT: Sessió de rentada de ceràmica. A dos quarts de 5 de la tarda a la rectoria.

LA VINYETA, per Adrià Davins

SANT BOI_ TASTA BOLET. Inflabes i parades, a partir de les 10 del matí a la plaça Nova. DEGUSTACIÓ DE TAPES i músia amb els Destil·lats, a la 1 del migdia a la plaça Nova. BOLETFEST, amb Lagartos Band i DJ Gin, a 2/4 de 12 de la nit al Centre.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ 9A TROBADA DE CASALS DE LA GENT GRAN del Lluçanès. A partir de les 10 del matí i fins al migdia.

DIUMENGE 29 D’OCTUBRE PRATS_ CONCERT DE MEN IN SWING BIG BAND. A les 7 de la tarda a la sala polivalent.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER: “LA MÀGIA DE LES ESCOMBRES” amb Eve Garcia. A les 10 del matí a la plaça de la rectoria.

DIMARTS 31 D’OCTUBRE SANT FELIU SASSERRA_ 23A FESTA BRUIXA. A partir de les 9 de la nit a la plaça de l’Església i a partir de dos quarts de 12 de la nit a l’Ateneu.

EL RACÓ DE LA FEINA OFEREIXO FEINA » GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Horari de matí o de cap de setmana. T: 687 08 30 81 (R556/01) » TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Horari de tarda. T: 687 08 30 81.

(R556/03) » ADMINISTRATIU/VA per portar la comptabilitat, fer factures i tasques de despatx a Perafita. Mitja jornada.

T: 606 79 85 59 (R557/02) » AGUTZIL I CAP DE BRIGADA per a l’Ajuntament de Prats. T: 607159511 i 682709528 (XALOC R558/01) » PEO en granja de porcs a Olost. T: 607159511 i 682709528 (XALOC R558/02)

DIMECRES 1 DE NOVEMBRE

» DEPENDENT/A en una farmàcia a Prats de Lluçanès. T: 607159511 i 682709528 (XALOC R558/03)

OLOST_ JORNADA DE MOTOR “40 ANYS DE MOTOR A OLOST I SANTA CREU”. A partir de tres quarts de 8 del matí al circuit de Mas Pecanins i a partir del migdia al pavelló municipal d’Olost.

BUSCO FEINA

SANT FELIU SASSERRA_ XXIV FIRA DE LES BRUIXES. Durant tot el dia, parades, representacions, àpats i activitats variades repartides per diferents llocs del poble.

» Noia d’Honduras honesta, responsable i amb moltes ganes de treballar amb experiència en cura de presones grans i neteges de tot tipus: ungles acríliques de mans i peus, planxar i pentinar cabells, tasques de costura.

Busco feina del que sigui (aprenc ràpid) i disponibilitat immediata. T: 622 888 99 59 (R558/04) » Noia busca feina per netejar cases, pisos, cuidar persones grans o nens.

Disponiblitat immediata. T: 602 53 11 36 (R557/03) » Noi hondureny, honest i responsable busca feina d’ajudant de paleta, soldador, mecànica, fusteria, cuina, rentaplats, neteja… aprenc ràpidament i soc treballador. T: 622 83 88 99 (R558/05) » Noia de 26 anys de Prats de Lluçanès m’ofereixo per fer tasques de neteja, cuidar gent gran, criatures o mascotes, o qualsevol altra necessitat de feina en caps de setmana. T: 613 63 21 84 (R555/12) » Noia de Prats de Lluçanès s’ofereix per cuidar gent gran. T: 93 856 06 08 (R555/13) » Noia s’ofereix per netejar cases i pisos. T: 664 12 51 93 (R556/03) » Cuidador de persones grans o auxiliar d’infermeria. T: 621 18 90 01(R558/ 05)

LaRella | 18

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS 1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.

3_INFORMÀTICA 4_ MECÀNICA

1_ASSESSORAMENT GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.

6_ESCURA·XEMENEIES 7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.

8_RESTAURANTS · HOSTALS

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.

10_BELLESA: estètica, perruqueria.

11_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i combustibles.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC AGROPECUÀRIA

JARDINERIA

ETÒLEG

TREBALLS FORESTALS

93 856 06 57 93 850 87 67

Venda de llenya a l’engròs i al detall

Plaça Nova, 20 Prats de Lluçanès, 08513

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

4_MECÀNICA Enric Solà

4_MECÀNICA

650 507 143

Mecànica | Electromecànica | Treballs de soldadura

Taller mòbil, servei a domicili

5_OBRES ARQUITECTES

CONSTRUCTORS

FUSTES · MOBLES

6_ESCURA-XEMENEIES

NETEJA

GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES

PINTORS

E. RENOVABLE

MARC REINA PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

7_SALUT TRACTAMENTS

FARMÀCIA ÒPTICA

DENTISTES

DIETÈTICA

8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS ALPENS

LA TORRE

LLUÇÀ

OLOST

Dilluns i dimarts tancat

93 852 71 23

PERAFITA

SANT BARTOMEU

SANTA CREU

PRATS DE LLUÇANÈS

STA EULÀLIA

LA QUAR

SANT AGUSTÍ

CELEBRACIONS

9_ALIMENTACIÓ CARNISSERIES

SUPERMERCATS

DISTRIBUCIÓ

PLATS PREPARATS

FORNS DE PA

FORMATGES

10_BELLESA PERRUQUERIA

Núm. 558

ESTÈTICA

11_ALTRES SERVEIS AUTO ESCOLA

TINTORERIA

FUNERÀRIA

TAXI

COMBUSTIBLE

MÚSICA info rm àti cam usi cal

Piano +harmonia moderna Informàtica musical

Fes el teu estudi de gravació

totes les edats

650 777 163

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

De 9 a 20:30h

De 20:30 a 9h

19

dj

ST. BARTOMEU

YLLA - CATALÀ

20

dv

PRATS

TANYÀ

21

ds

F. VILAPLANA - VIC

VILAPLANA

22

dg

F. ATLÀNTIDA - VIC

ATLÀNTIDA

23

dl

ST. BARTOMEU

BARNOLAS

24

dt

OLOST

TERRICABRAS

25

dc

PRATS

FARGAS

26

dj

ST. BARTOMEU

ARUMÍ

27

dv

PRATS

URGELL

28

ds

F. EURAS - VIC

EURAS

29

dg

F. ALIBERCH - VIC

ALIBERCH

30

dl

ST. BARTOMEU

ATLÀNTIDA

31

dt

OLOST

AUSA

1

dc

F. POU - VIC

POU

2

dj

ST. BARTOMEU

PORTAL DE QUERALT

AMB LA COL·LABORACIÓ DE_ Anna Gorchs Font, Maria Lluïsa Casals Font, Adrià Davins i Núria Muñoz Muns, Albert Ferrer Soler, Judit Fumanya Font, Bernat Gil Roca, Pol Icart Solé i Josep Cañero Peraire.

LaRella | 22

EL TEMPS_ Pere Cors (Oristà), www. meteosona.com i meteocat.cat EDITA_ LaRella. Iniciatives socioculturals del Lluçanès - 621 276 429 larellallucanes@gmail.com DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

larellallucanes@gmail.com

El Racó de la Feina de LaRella!

Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a:

L’Agenda de LaRella!

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas edicionslarella@gmail.com PUBLICITAT, CONTINGUTS I ADMINISTRACIÓ_ Carolina Font Usart comunicaciolarella@gmail.com

Si vols vendre, llogar, compartir, busques alguna cosa o regales, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

larellallucanes@gmail.com

EQUIP REDACCIÓ_ Ferran Vila Cabanas, Carolina Font Usart, Miquel Casadevall Franquesa, Lluc Corominas Peraire, Jordi Freixa Oliveras, Jordi Boralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Roger Torrents Boy i Xavier Vilella Antonell.

Els Encants de LaRella!

La redacció de la revista LaRella no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@gmail.com

L’Opinió Amb la col·laboració de:

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@gmail.com

EL TEMPS

19 d’octubre de 2023

EL TEMPS QUE HA FET_ Del 4 al 17 d’octubre

TEMPERATURA MÀXIMA

Cº

ORISTÀ_ 10 d’octubre

30.2

TEMPERATURA MÍNIMA

Cº

ORISTÀ_ 13 de setembre

7.0

PLUJA ACUMULADA

L.

OLOST

5.4

PRATS

4.8

SANT BOI

11.6

ORISTÀ

4.0

SOBREMUNT

5.8

ALPENS

10.6

PERAFITA

8.9 A causa de la sequera, les motos de l’Enduro de La Torre d’Oristà aixecaven molta polseguera.// F: ELISA LLORENS

OLOST

PRATS

SANT BOI

Comencen a caure les fulles dels pollancres a Santa Creu.// F: @RAMON.PM

ORISTÀ

LLUÇÀ

ALPENS

PERAFITA

DIA

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

Màx.

Min.

l/m2

4

28.1

15.0

0.0

27.1

15.7

0.0

26.0

16.0

0.0

29.1

14.7

0.0

25.8

16.4

0.0

25.3

15.6

0.0

26.6

15.1

0.0

5

28.1

12.0

0.0

27.6

13.2

0.0

25.8

14.5

0.0

27.4

12.2

0.0

26.2

15.6

0.0

26.6

14.1

0.2

26.8

14.3

0.1

6

29.1

15.2

0.0

28.5

15.3

0.0

27.4

15.1

0.0

28.6

18.3

0.0

27.1

14.6

0.0

27.7

14.9

0.2

28.4

13.4

0.1

7

29.3

12.6

0.2

28.4

13.8

0.0

27.3

14.9

0.0

29.2

14.4

0.0

27.2

16.7

0.0

27.8

15.2

0.2

28.2

14.6

0.0

8

29.9

10.7

0.2

28.7

12.3

0.0

27.6

13.9

0.0

29.5

10.4

0.0

27.5

16.8

0.0

27.9

14.6

0.0

28.4

13.2

0.0

9

29.7

9.9

0.2

29.2

12.0

0.0

27.6

13.4

0.0

29.0

10.4

0.0

28.0

16.1

0.0

28.4

14.6

0.0

28.4

13.2

0.0

10

30.1

9.3

0.2

29.4

11.7

0.0

28.2

14.7

0.0

30.2

9.0

0.0

28.3

17.2

0.0

28.8

14.2

0.0

29.4

13.1

0.0

11

28.7

9.1

0.2

28.6

11.2

0.0

26.9

13.3

0.0

29.0

7.5

0.0

26.9

16.2

0.0

27.4

14.2

0.0

28.3

13.1

0.0

12

28.9

8.3

0.2

27.8

10.5

0.0

26.4

11.6

0.0

27.2

7.1

0.0

26.6

14.2

0.0

26.9

12.6

0.0

27.0

11.1

0.2

13

26.9

7.7

0.2

26.6

9.8

0.0

25.3

11.8

0.0

26.6

7.0

0.0

25.7

14.6

0.0

26.2

12.4

0.0

26.1

11.9

0.1

14

25.6

10.3

0.0

25.1

12.7

4.8

23.5

14.0

0.0

26.2

9.4

0.0

24.2

15.1

0.0

23.7

13.1

0.0

24.0

12.8

0.0

15

23.2

12.0

0.0

22.7

13.0

0.0

21.4

13.6

11.6

24.2

11.5

0.0

22.2

13.8

25.8

21.4

13.0

0.0

22.0

12.8

0.0

16

17.5

14.9

4.0

16.1

14.5

0.0

15.5

13.3

0.0

19.0

15.0

4.0

14.8

13.0

0.0

15.0

12.5

10.0

15.2

12.6

8.4

17

21.9

13.1

0.0

20.7

13.4

0.0

19.9

13.5

0.0

22.4

12.7

Inp.

20.0

12.9

0.0

20.3

12.4

0.0

20.5

12.9

0.0

ENCANTS

ES VEN » SMART TV del 2013 de la marca LG de 42”. 120 € negociables. No té estand de paret o de moble. A Prats de Lluçanès. T: 699 87 61 27 (R555/02) » BICICLETA tipus MTB/BTT Shimano-sis Touring Togano. 18 marxes, canvi Shimano i rodes de radi de 29 cm. Cal repassar-la per tornar-la a deixar a punt, però en general està en bon estat. Té les evidents mostres d’ús. Recollir a Alpens.

Preu: 50€ negociables. T: 615 427 347.

(R553/02) » CADIRETA infantil per cotxe model Minkid de la marca Axkid, per dur a contramarxa. Apte dels 9 als 25kg. Molt poc ús.

Inclou funda per l’estiu i cunya per corregir la inclinació del seient. Preu: 90€.

T: 608 894 248 (R554/01)

» MOBLES PER A PIS sencer: menjador complet massís de pi, butaques, sofàs, sofà llit, somiers i llits de 90 i d’1,35m, moble de menjador de noguer, taules, etc. T: 656 63 06 14 (WhatsApp).

(R556/01) » NEVERA color gris, marca Sharp (55*148 cm). Preu a negociar. T: 696 12 28 59 (R556/03) » CASA DE POBLE aïllada de l’any 1900 de PB+1 (288,88 m²) i annexos (coberts, etc) de 335,02 m² en una parcel· la de 840,38 m² a Olost. T: 654 53 12 65 (R556/06) » PISCINA DESMUNTABLE de 2,60m de llarg per 1,60m d’ample i 65cm d’alçada. En perfecte estat i guardada a l’interior. INTEX. Té 2 anys. 30€ negociables. T: 95 853 02 15 (vespres) (R555/03)

» PATATES VERMELLES, sense tractament químic. T: 665 21 32 38 (R556/07)

ES BUSCA

» AQUARI complet en molt bon estat. T: 696 08 77 67 (R555/01)

» COMPANYA PER COMPARTIR PIS a Olost.

T: 636 444 981 (R555/04)

» TAULA DE TENIS per professionals, mida gran, ideal per cases de pagès, locals, centres esportius i educatius en bon estat i molt bé de preu. T: 639 03 33 50 (R556/02)

ES LLOGA

» 200 TEULES ANTIGUES fetes a mà i 30 teules noves. Preu a negociar. T: 696 12 28 59 (R556/04) » DIPÒSIT DE GASOIL de 2.000 litres amb bomba i comptador. Només s’hi ha posat gasoil blanc. T: 626 73 59 69 (R556/05) » PICA DE MARBRE antiga amb dues cavitats. T: 622 16 54 86 (R557/01)

» APARCAMENT al carrer Reforma, nº 10.

Edifici Pedra Dreta de Prats. T: 620 43 20 97 (R557/03)

ES COMPRA » COTXE DIÈSEL D’ENTRE 100.000 O 150.000 QUILÒMETRES. T: 635 07 21 56 (R557/04) LaRella | 23