1,5 milions per retirar l’amiant de la Fàbrica de Sant Bartomeu
· La propietat, Benito Urban, canviarà l’amiant per plaques solars
· Al Lluçanès hi ha més de 1.500 cobertes de fibrociment
El Lluçanès decideix els campions de Gravel de Catalunya
Prats va acollir el dissabte 27 d’abril la primera Feréstec Gravel Race
COMARCA
La formalització de la comarca, un any després
Sant Feliu se n’ha despenjat i Olost ha anunciat una consulta
MUNICIPAL
Alpens vota a favor de la piscina
Amb el 72% de participació, 186 vots en van ser partidaris
TRANSPARÈNCIA
Els webs dels ajuntaments suspenen
Prats perd el Segell Infoparticipa
ECONOMIA
Els caixers mòbils arriben al Lluçanès
La primera parada serà a Merlès el 7 de maig
MUNICIPAL
La Diba financia els ajuntaments
Adjudica les ajudes del catàleg de serveis
ESPORTS
Ressonada cursa 3 comarques a Alpens
Es disputa la 33a edició de la segona cursa més antiga
DIJOUS 18 | MAIG | 2024 | NÚMERO 571 LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS Els ciclistes recorrent l’itinerari, que passava per Prats, Sant Feliu, Oristà, Olost i Santa Creu.// F: @XEVIPLANASFOTOGRAFIA / @CICLISMECAT
Malgrat que el temps no va acompanyar del tot, la diada de Sant Jordi es va poder celebrar amb gairebé total normalitat. Gairebé perquè algunes parades de roses van tenir un ensurt en veure que no arribava tal preuat tresor en un dia tan assenyalat. Alguns fins i tot van haver de córrer el dimarts al matí, Vallès avall, per anar a buscar allò que els pertanyia. Ensurts a part, la festa, la més bonica de les que celebrem els catalans, va tornar a omplir places i carrers de gent, llibres i roses.//CFU
Les roses i els llibres prenen els carrers Connectant l’art al Lluçanès Cançons de Trobairitz a la Torre
El passat 19 d’abril va culminar amb èxit el projecte interdisciplinari Art en Connexió amb una cantada a la zona d’esbarjo de l’Escola dels Roures, de Sant Feliu Sasserra. 143 infants de primària de les 9 escoles del Lluçanès van mostrar el resultat final després de tres mesos de feina intensa aprenent cançons i coreografies, creant decorats i vestuaris, així com confegint la informació per difondre als canals de comunicació.
Aquest és un projecte que enguany celebra la tercera edició i està coordinat per l’EMAL.// CMC
La soprano Anna López-Castell, acompanyada al piano per Anne-Sophie Vallvé, van portar a l’Església de la Torre les cançons d’amor de les trobairitz.
Les trobairitz eren dones contemporànies als trobadors, però que la història ha amagat. Ara s’ha començat a reivindicar la seva poesia. Recuperant els seus noms i poemes, com els versos de la comtessa de Dia, que escrivia a l’amor cortès i expressava el seu desig de tenir el seu amant als braços.//RED
Núm. 571 LaRella | 2 L’ÀLBUM
Llibres amb vistes a Alpens.// F: LL. SURI - DALPENS.COM
Espectacle d’El Petit Príncep a Olost.// F: AJ OLOST
Miquel Casadevall i Xevi Pujol, després de la presentació dels seus llibres.// F: CFU
El pati de l’Escola els Roures durant la cantada.// F: CONSORCI
La caseta de llibres, nova veina de Sant Martí.// F: AJ SMA Jocs Florals a la plaça Sant Antoni de Prerafita.// F: PAT
El Vicenç i l’Àgata tampoc es van voler perdre la diada.// F: AJ PRATS
La soprano Anna López-Castell cantant a l’amor cortès.// F: JOANA SABATÉS
L’il·lustrador Subi firmant els seus llibres al Passeig de Vic.// F: MGC
La comarca del Lluçanès, un any després
Durant aquest any, Sant Feliu Sassera ha sortit de la comarca i Olost ha anunciat una consulta per decidir si inicia els tràmits per sortir-ne
LLUÇANÈS
Per_ Pol Asensi Turigas
A principis de febrer de 2023, David Rodríguez, secretari de governs locals del Govern, va informar els alcaldes del Lluçanès de la voluntat de la Generalitat de constituir la comarca del Lluçanès abans de les eleccions municipals del mateix any. Aquesta decisió arribava després de vuit anys d’estancament a causa dels resultats de la consulta del 2015.
En una segona reunió, un mes més tard, Rodríguez va detallar que el Consell Comarcal del Lluçanès no es constituiria fins després de les eleccions locals del 2027. Durant aquests quatre anys, es formaria una mancomunitat transitòria amb un finançament directe d’1,1 milions d’euros de la Generalitat. En aquesta reunió, també va exposar que la llei recolliria la possibilitat que els municipis on a la consulta va guanyar l’opció de no formar part del Lluçanès, poguessin sortir de la comarca amb només un acord al ple, fins al 2026. Només Sant Feliu Sasserra es va acollir a aquesta opció, i en canvi, Santa Maria de Merlès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès van demanar no ser inclosos en la llei de la creació de la comarca.
Així, el 22 de març, el govern de la Generalitat va aprovar l’avantprojecte de llei, que incloïa només 9 dels 13 municipis del Lluçanès. Seguidament, el 19 d’abril, el Parlament de Catalunya va aprovar tramitar la llei per lectura única, i el 3 de maig de 2023 va arribar al seu tràmit final, amb l’aprovació definitiva a la cambra. La Llei de Creació de la Comarca del Lluçanès es va aprovar amb 80 vots a
favor (dels grups d’ERC, Junts, la CUP i Comuns) i amb 49 vots en contra (els del PSC, Vox, C’s i PP). Aquell dia, la tribuna de convidats del Parlament de Catalunya es va omplir d’una representació de càrrecs electes i societat civil del Lluçanès, per viure el debat i l’aprovació en directe, que es va finalitzar amb aplaudiments a peu dret tant de diputats com de convidats. El 10 de maig, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es va desplaçar fins al Lluçanès per
F: 1. Aprovació de la llei el 3 de maig de 2023 al Parlament.
2. El President Aragonès signant la llei de creació de la comarca a Lluçà.
3. Els nous cartells visibles a les carreteres del Lluçanès.
4. Escrutini de les eleccions municipals a Sant Feliu Sasserra.
5. Aprovació dels estatuts de la Mancomunitat.//
signar, simbòlicament, la llei. Ho va fer al claustre del Monestir de Lluçà, i abans i després va visitar els pobles de Prats de Lluçanès i Perafita.
Des d’aquell moment, el Lluçanès ja és considerat una comarca més de Catalunya, i a poc a poc, s’ha anat representant amb entitat pròpia als mapes i estaments oficials.
El 28 de maig es van celebrar les eleccions municipals. A Sant Feliu Sasserra, l’únic municipi que on el
“no” va guanyar el 2015 i que s’havia acollit a l’opció d’entrar a la comarca podent decidir sortir fins al 2026, va guanyar les eleccions el partit Ara Pacte Local, que defensava sortir al més aviat possible de la nova comarca i continuar sent del Bages. Així doncs, quan es van constituir els nous ajuntaments, el nou equip de govern va convocar un ple extraordinari, el 29 de juny de 2023, per fer efectiva la sortida de la comarca del Lluçanès.
Malgrat que la llei aprovada pel Parlament dictava que abans d’acabar el 2023 caldria haver constituït la Mancomunitat del Lluçanès com a òrgan de govern transitori de la comarca, no va ser fins al 20 de febrer d’aquest any que els regidors dels 8 municipis de la comarca van aprovar els estatuts del nou ens. Tot i això, els regidors de l’Ajuntament d’Olost no hi van votar a favor, i es van abstenir, com a mostra de rebuig perquè els estatuts no incloïen les seves aportacions. Va ser en aquest marc quan Gil Salvans, alcalde d’Olost, va anunciar a LaRella que convocaria una consulta al seu municipi per decidir si iniciaven els tràmits per sortir de la comarca. Més endavant, va concretar que la consulta seria després d’aquest estiu.
Actualment, els estatuts de la Mancomunitat encara estan pendents d’aprovació definitiva, ja que tots els ajuntaments de la comarca els han d’aprovar per ple i hi ha un termini d’al·legacions públic. El pròxim pas serà constituir la Mancomunitat del Lluçanès.
Paral·lelament, el 2 de novembre del 2023 es va constituir el nou plenari del Consorci del Lluçanès, amb la presència de 12 dels 13 municipis del Lluçanès. Tots menys Santa Maria de Merlès, que ja fa uns anys que va sortir-ne.//
2 de maig de 2024 LaRella | 3 NOTÍCIES
LA COLUMNA
Ramon ERRA MACIÀ
Aixafar
la guitarra
L’altre dia vaig sentir una noia que feia servir la paraula llefega referida a la seva filla. No recordo si deia que ho era o que no. Avui tots en som una mica, de maniàtics, llepafils i primmirats, però aquella nena és també escotorida. I trapassera, com escau a la canalla. Si no trobo una paraula al diccionari de l’IEC, la busco al català-valencià-balear, el gran AlcoverMoll. Els diccionaris, ara la majoria en línia, són un goig. Com que tinc bastant vici amb la diversitat lèxica vaig parant l’orella. També em dedico a revifar paraules. No dic ressuscitar perquè la majoria no són mortes, només estan colgades sota un gavadal d’expressions noves, castellanismes, anglicismes. O simplement oblidades perquè ningú les necessita. Les escric i les dic sovint, com si parlés amb els avantpassats. De vegades, també, ho confesso, parlo amb la Roomba Aquest electrodomèstic mig robot. Ens el van regalar, fa anys. Li dic, tira cap aquí, tira cap allà, però no em fa cas. M’emprenyo, primer amb la reconsagrada màquina, després amb mi mateix per haver perdut el temps garlant-hi. A voltes contesta, sempre en anglès, recharge Roomba, please. De cop, fa aquella musiqueta que em recorda la pel·lícula de l’ET i no sortim d’aquí. La paro i agafo l’escombra. Abans anava amb una llibreta al damunt, per apuntar paraules oblidades, però també expressions noves. Ara agafo el mòbil i gravo: llefega, escotorida, trapassera, garlar, també espòiler. L’empobriment de les llengües té diverses causes, però una d’important és que la vida urbana, la que s’escampa per tot arreu, no necessita gaire varietat lèxica, amb poc i molt repetit ja en té prou: metro, taxi, pizza, wifi. Són mots que es diuen de manera semblant en la majoria d’idiomes. I així, tot i la riquesa que significa l’intercanvi, en general les llengües es van empobrint. Totes. Ara, s’ha de reconèixer que una expressió com fer espòiler és útil, més concreta i senzilla que no pas l’antiga i llarga aixafar la guitarra a algú. Però no patiu, besavis meus, jo ho aniré dient de les dues maneres!//
Manca de comunicació als webs dels ajuntaments del Lluçanès
L’Ajuntament de Prats perd el segell de transparència
LLUÇANÈS
Per_Carolina Font Usart
Les pàgines web dels ajuntaments suspenen en transparència. Així ho certifiquen els resultats del Segell Infoparticipa, que entrega la Universitat Autònoma de Barcelona.
Per primera vegada, cap ajuntament del Lluçanès rep el Segell que acredita les bones pràctiques en comunicació local. Per obtenir aquest Segell els investigadors de la UAB analitzen 52 indicadors que garanteixen la qualitat i transparència de la informació. Malgrat que aquest any no ha variat el nombre d’indicadors, sí que ha canviat l’exigència a l’hora d’avaluar-los. Durant l’entrega de premis els membres d’Infoparticipa van explicar que enguany s’han centrat en la qualitat del que es publica. Considerant com a no aptes aquelles informacions que no fossin actualitzades, que fossin poc comprensibles o que l’accés a les mateixes fos complicat, en especial l’accés a la informació referent als regidors.
EL LLUÇANÈS SUSPÈN
Per obtenir el segell cal que els municipis de menys de 1.000 habitants compleixin almenys un 75% dels requisits i els municipis d’entre 1.000 i 5.000 habitants, com és el cas de Prats i Olost, un 80%.
Seguint la tònica de Catalunya, els ajuntaments del Lluçanès han baixat les seves puntuacions. El cas de Prats de Lluçanès és un dels més destacats, ja que des del 2014 rebia de forma consecutiva el Segell, arribant fins al 100% de compliment en algunes ocasions.
Jordi Batriu, regidor de comunicació del municipi, explica que enguany l’avaluació ha coincidit amb un canvi del personal tècnic de comunicació de l’Ajuntament de Prats. Aquest fet ha provocat que en alguns moments no s’hagi penjat actualitzat algunes informacions, malgrat tot l’Ajuntament compleix de tros el 65% dels requisits de la UAB.
Batriu explica que el personal municipal ja està en contacte amb els tècnics d’Infoparticipa, per millorar els aspectes que calgui i “tornar a tenir la màxima puntuació”.
Pel que fa a la resta de muni-
SEGELL INFOPARTICIPA
cipis de la comarca, només cinc (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà i Sant Feliu) augmenten la seva puntuació respecte a l’any passat i dos, Sant Martí i Merlès, es mantenen igual. Els altres, tots baixen la seva puntació.
Només cinc municipis del Lluçanès milloren la seva puntuació respecte l’any anterior
ALGUNS INDICADORS
Obtenir una bona puntuació requereix cert esforç per part del municipi. Ara bé, tot allò que
FONT: Infoparticipa
s’avalua és informació pública i de lliure accés, per tant, els ajuntaments la tenen i l’haurien de fer accessible.
Un dels indicadors que no compleixen molts dels ajuntaments del Lluçanès és el de donar la informació bàsica dels càrrecs electes del consistori, és a dir, nom i cognoms, foto i partit polític. Altres indicadors que, en general, tampoc compleixen és la publicació de les retribucions dels càrrecs electes, del personal directiu, laboral i funcionari de l’ens.
I malgrat que la majoria pengen les convocatòries i les actes dels plens, són pocs els que publiquen els acords complerts de les juntes de govern o els decrets d’alcaldia.//
Núm. 571 LaRella | 4
% compliment 2021 % compliment 2022 % compliment 2023 Alpens 26,92% 17,31% 19,23% Lluçà 25,00% 9,62% 11,54% Olost 25,00% 21,15% 30,77% Oristà 21,15% 9,62% 13,46% Perafita 44,23% 40,38% 30,77% Prats de Lluçanès 100,00% 100,00% 65,38% Sant Agustí de Lluçanès 23,08% 15,38% 11,54% Sant Bartomeu del Grau 32,69% 21,15% 17,31% Sant Boi de Lluçanès 26,92% 25,00% 25,00% Sant Feliu Sasserra 26,92% 26,92% 32,69% Sant Martí d'Albars 19,23% 26,92% 19,23% Santa Maria de Merlès 15,38% 15,38% 15,38% Sobremunt 17,31% 21,15% 9,62% LLUÇANÈS 30,03% 26,92 % 23,22 %
NOTÍCIES
Els veïns d’Alpens voten a favor d’una piscina municipal
La participació va ser del 72%, amb 186 vots a favor del projecte
La consulta per a la construcció d’una piscina municipal a Alpens celebrada el passat 19 i 20 d’abril, ha enviat un mandat molt clar al consistori: amb 186 vots a favor, 39 en contra i 1 en blanc, el veïnat d’Alpens vol una piscina municipal.
L’alcalde d’Alpens, Toni Prat, es mostra molt sorprès per la vehemència del resultat. Explica que ells ja portaven la proposta d’una piscina en el seu programa electoral, però que davant les veus crítiques que van sorgir entorn el tema, van decidir consultar al poble abans de fer qualsevol pas. Prat diu que “no ens esperàvem un resultat tan clar” i afegeix que “per les veus que se sentien pel poble, ens pensàvem que seria molt més ajustat”.
A la consulta hi podia participar tothom que estigués empadronat al municipi i tingués 16 anys o més, així com aquelles persones que acreditessin tenir-hi una propietat immobiliària i que en paguessin l’IBI. El cens total va ser de 313 persones, de les quals 226 van exercir el seu dret a vot fent que la participació superés el 70%. Prat explica que només 69 dels vots van ser de persones “de segona residència”.
tar el projecte tècnic, Prat diu que no volien destinar recursos municipals a un projecte sense saber si la gent el volia, ara ja hi han començat a treballar.
El projecte inclou dues piscines a la finca de la Torre i on no calgui socorrista
La proposta del consistori és construir dues piscines als jardins de la Torre, una de petita i una altra que sigui el més gran possible sense necessitat de socorrista. Les piscines estarien obertes sis mesos l’any i les entrades es vendrien telemàticament, de manera que la despesa de personal seria la mínima possible. Pel que fa a l’aigua, Prat explica que a l’espai de la Torre hi ha una captació pròpia d’aigua.
Fins ara l’Ajuntament d’Alpens no havia començat a redac -
La idea és demanar el finançament per a la construcció a través de la nova convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), que cal -
culen serà d’uns 250.000 €. Pel que fa al manteniment de l’espai, des del consistori calculen que serà d’uns 4.000 € anuals.
L’avançament electoral probablement farà endarrerir la convocatòria del PUOSC uns mesos i, per tant, molt probablemen, la construcció de les piscines municipals d’Alpens s’allargarà un xic més del previst.//
El Consell de Direcció de la delegació del Govern es reuneix al Consorci POLÍTICA
Amb motiu de la celebració del primer aniversari de la constitució de la comarca del Lluçanès, el Consell de Direcció de l’Administració del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central es va traslladar fins al Consorci del Lluçanès per fer la seva reunió mensual.
Abans de començar la reunió, els membres del Consell de Direcció van ser rebuts per Montse Boladeres, vicepresidenta primera del Consorci i Xavier Barniol, director tècnic, que els van explicar alguns dels projectes que desenvolupen des de l’ens, fent especial èmfasi en aquells que reben finançament de la Generalitat.
La reunió del Consell de Direcció, on participen els directors dels serveis territorials de cada departament, s’hi va parlar del seguiment i suport a la creació de la mancomunitat que s’ha fet des de la delegació del Govern i altres temes que tenen afectació sobre àmbits municipals rurals, com per exemple l’Estatut de municipis rurals. Montse Barniol, delegada del Govern a la Catalunya Central, explica que aquest estatut ha de servir per posar el focus al món rural i perquè totes les polítiques que es desenvolupin fins ara incorporin aquesta mirada rural.
Un dels temes que també es va parlar en la reunió va ser el desplegament de serveis que la Generalitat fa al territori a través de les comarques. En aquest sentit, Montse Barniol posa com a exemple que caldrà signar un conveni entre la nova comarca i el Govern en l’àmbit de Serveis Socials quan finalitzi el conveni vigent. Actualment, aquests serveis al Lluçanès es despleguen des del Consorci d’Osona de Serveis Socials, vinculat Consell Comarcal d’Osona. La reunió del Consell de Direcció va ser la darrera d’aquesta legislatura. Les eleccions del 12 de maig marcaran la nova configuració de les vuit delegacions que té Govern de Generalitat desplegades al territori.// CFU
2 de maig de 2024 LaRella | 5
ALPENS
Per_Carolina Font Usart
L’alcalde, Toni Prat, explicant el projecte de la piscina al Casino d’Alpens.// F: LL. SURI - DALPENS.COM
RESULTATS CONSULTA PISCINA MUNICIPAL D’ALPENS
Sí 186 No 39 Blanc 1 Nul 0 Participació 72,20%
Cens 313 Vots emesos 226
El Consell de la delegacio al Consorci.// F: CONSORCI
NOTÍCIES
Les caramelles van sonar a santa Llúcia
Un any més, el diumenge a sobre del dilluns de Pasqua, Santa Llúcia es prepara per reviure el seu aplec.
Aquest any, un esmorzar popular donava la benvinguda als assistens, que s’aplegaven al satuari per gaudir de la cantada de caramelles dels cantaires de Sant Boi, i la tradicional rifa d’ous on es van sortejar cinc lots, dels quals tres van tocar a la mateixa persona.//MGC
Udolç a Prats
La trompetista i cantant, Alba Careta, i el cantautor Henrio van portar, el passat 21 d’abril, a Prats de Lluçanès, Udolç, el tercer treball de la col·lecció del Càntut. Cançons de tradició oral. Udolç és un concert de cançons de bressol reinterpretades per aquests dos artistes, acompanyats a la guitarra per Santi Careta. Més d’un centenar persones van omplir la polivalent per gaudir d’aquest espectacle.//
L’espectacle es va fer a la Sala Polivalent.// F: AJ PRATS
3a edició de la Fira
d’Intercanvi
de Perafita
Aquesta ja és la 3a Fira d’Intercanvi que se celebra a Perafita, una fira bimensual que s’escau el 3r dissabte dels mesos parells que organitza l’Associació de Veïnes Les Padrines. Obre el Maleter és el nom d’aquest esdeveniment que té per esperit de reduir, reparar i reutilitzar, intercanviant objectes i serveis, a tall de banc del temps, per aconseguir entre totes una economia circular i sostenible.// Red.
La campanya arriba al Lluçanès
Montse
Barniol, única
candidata del Lluçanès a les eleccions del 12 de maig
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Catalunya es prepara per a unes noves eleccions al Parlament aquest pròxim 12 de maig. Lluny queden ja les eleccions del febrer del 21, marcades per la pandèmia, amb més actes telemàtics que presencials.
Llavors, hi havia dos candidats del Lluçanès a les llistes del Parlament, per una banda, Marc Sucarrats, que anava a les llistes del PDECat i que finalment no va aconseguir cap diputat. I, per altra, Montse Barniol, que anava a les llistes d’ERC. Enguany, Barniol, exalcaldessa d’Alpens i actual delegada del Govern a la Catalunya Central, repeteix com a candidata i passa de ser la número 66 a la número 38 de la llista d’Esquerra.
ERC fa campanya al Lluçanès Els republicans són l’únic par-
tit que ha plantejat propostes específiques pel Lluçanès, com per exemple, la creació d’un sistema de transport a demanda que faciliti mobilitat; la creació d’una
escola d’oficis per impulsar la formació professional o l’elaboració d’un pla d’acció d’habitatge per a primera residència.
ERC és l’únic partit amb propostes específiques pel Lluçanès
ERC és l’únic partit que, de moment, ha organitzat actes de campanya al Lluçanès. El primer ha estat la presentació del llibre “Lligar-se bé les espardenyes” de l’exalcalde de Moià, Dionís Guiteras, aquest dimarts 30 d’abril, a Lluçà.//
Ajuntaments i Consorci reben un milió d’euros de la Diputació de Barcelona
Sant Bartomeu i Prats són els dos municipis amb major dotació
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar aquest dijous, 25 d’abril, els ajuts vinculats al Catàleg de serveis 2024, quan han de garantir els serveis mínims i les activitats dels governs locals. En total més de 71 milions d’euros.
Els municipis del Lluçanès i el Consorci rebran 985.815 € que serviran per pagar alguns serveis bàsics que han de garantir els ajuntaments, com per exemple, el control de plagues urbanes o la recollida i acollida d’animals domèstics abandonats o perduts.
Més enllà de serveis bàsics, aquest Catàleg també dota als ens de recursos econòmics per tirar endavant projectes més específics, com per exemple, la instal·lació de sistemes de telelectura de comptadors, com els que volen tirar endavant municipis com Sant Martí d’Albars i Olost, i pel qual ha re-
but 10.000 € cadascun; o projectes més concrets, com la millora de les instal·lacions del Casino i la digitalització del sistema d’entrades, pel qual Alpens ha rebut 13.189 €. Els dos projectes locals que han rebut més diners de la Diputació al Lluçanès són, per una banda, el Camí Ramader de Marina, pel qual l’Ajuntament de Lluçà ha rebut 50.000 €, i per l’altra, la rehabilitació de tres habitatges en l’edifici municipal de l’Ajuntament de St. Bartomeu, que ha rebut
80.000 €. St. Bartomeu és un dels municipis que rep més diners del Catàleg de la Diputació, 138.722 €, juntament amb Prats, 124.950 €. El Consorci és l’administració del Lluçanès que més diners rep del Catàleg de la Diputació, 322.174 €. A través d’aquests diners l’ens tira endavant gran part dels seus projectes, com per exemple, la dinamització del mercat laboral del Lluçanès i el pla per reduir l’atur femení, que han rebut 39.000 € i 20.000 € respectivament.//
Núm. 571 LaRella | 6 NOTÍCIES
Publicitat electoral a l’entrada de la Blava de Sant Martí.// F: PAT
Façana de bloc de titularitat municipal de Sant Bartomeu del Grau.// F: CFU
MUNICIPAL
Caramelles i esmorzar a Santa Llúcia.// F: MCG
Algunes de les parades de la fira.//
LaRella |
NOTÍCIES
LA COLUMNA
Núria
VILAMALA i RIBERA
Es queda?
Canviar: transformar, fer esdevenir diferent. Opinió: concepte que hom té d’una cosa qüestionable, parer.
Quantes vegades, al llarg de la nostra vida, canviem d’opinió? O com es diu ara: en quantes ocasions “recollim cable”? He dubtat de si escriure aquest article; però després de rumiar-ho molt, de moltes hores d’indecisió, m’he adonat que els canvis d’opinió estan especialment a l’ordre del dia. I cal reivindicar-los.
Primer va ser Xavi Hernández, l’entrenador del Barça, que al mes de gener va anunciar que deixaria l’equip a final de temporada. Però ara es queda. Perquè és un home de club, de convicció culer, i aquest és motiu suficient per canviar d’opinió.
Després n’ha vingut un altre: el de Pedro Sánchez. Primer, una carta on anunciava que cancel·lava la seva agenda per obrir un període de reflexió sobre la seva continuïtat. En aquest cas, al capdavant d’un govern. Cinc dies de silenci, segur que també d’indecisions. I quan tots donàvem per fet que marxaria, arriba el veredicte. Un home d’estat? Una jugadeta política? O simplement una recollida de cable? Sigui el que sigui, ell també es queda.
Però no cal anar tan lluny. Els d’Olost ho sabeu bé. L’any 2015, un 63 % dels votants van escollir formar part de la nova comarca del Lluçanès. Vuit anys després —aquest període de reflexió s’ha cuinat a foc lent— tornaran a votar, però ara per decidir si fan marxa enrere. Descontentament, indecisions, dubtes i un possible canvi de rumb. Es queden?
Xavi Hernández, Pedro Sánchez i Olost. Sigui a petita o a gran escala, tots dubtem. Rumiem si cuinar-nos una carmanyola o comprar el dinar al súper de davant la feina. Si dutxar-nos al vespre o al matí. O si continuar governant un país. Al cap i a la fi, dubtes. Però sempre amb un denominador comú: mai acabem d’estar segurs d’haver escollit bé. Els dubtes també es queden.
Hauré pres la decisió incorrecta? Potser hauria d’haver fet l’altra cosa? Només tinc una cosa clara: canviar d’opinió és normal. És sa replantejar-se coses, tant les més quotidianes i banals, com les més transcendentals. Ja ho diuen, que no podem dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. Doncs vindria a ser una mica això. Bé, tot plegat per dir-vos que no és tan estrany, doncs, canviar d’opinió, no? I que cal reivindicar el dret a recollir cable.//
Els caixers mòbils de la Diputació arriben al Lluçanès
Al llarg dels pròxims dos mesos el servei arribarà a 8 pobles del Lluçanès
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Durant aquest mes d’abril i fins a la primera quinzena de maig la Diputació de Barcelona posarà en marxa el servei de caixers mòbils als municipis de menys de 5.000 habitants que no tenen oficines bancàries ni caixer automàtic. Al Lluçanès, 8 pobles es beneficiaran d’aquest nou servei de la Diputació de Barcelona que té per objectiu combatre l’exclusió financera que pateixen molts municipis de la província de Barcelona. Alhora que, tal com expliquen des de la Diputació, també pretén incentivar el comerç local.
Aquest servei de caixer mòbil visitarà els municipis de menys de mil habitants un cop al mes i dos cops els que tenen entre 1.000 i 5.000 habitants. Al Lluçanès, se’n beneficiaran tots els municipis excepte Olost, Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Sant Feliu Sasserra. El primer poble on farà parada serà Santa Maria de Merlès, el pròxim 7 de maig, segons informa la web de la Diputació. Les parades dels caixers mòbils a cada municipi tindran una durada aproximada de 20 minuts.
En aquests caixers mòbils els usuaris hi trobaran una persona que els resoldrà tots els dubtes sobre l’ús del servei. En aquests, s’hi podrà retirar efectiu amb targeta i amb mòbil, consultar els darrers moviments i el saldo disponible, canviar el PIN, re-
Alpens 16 de maig 10:00 La Placeta
Lluçà 16 de maig 12:55 Carrer dels Rourets
Oristà 17 de maig 13:35 Plaça Catalunya
Perafita 16 de maig 11:35 Carrer Major, 19
Sant Agustí de Lluçanès 16 de maig 10:30 Davant l'Ajuntament
Sant Martí d’Albars 16 de maig 12:15 Davant l'Ajuntament
Santa Maria de Merlès 7 de maig 10:35 Plaça de l'Esglèsia
Sobremunt 17 de maig 11:00 Davant El Molí
carregar les targetes de prepagament i pagar i domiciliar els tributs de l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT). Tots els serveis seran gratuïts, excepte la retirada d’efectiu que tindrà una comissió d’1,35 € per moviment. El servei de caixers mòbils, que té un cost anual de 179.450 € (iva no inclòs), l’oferirà l’empre-
sa Prosegur. Als caixers mòbils de la Diputació s’hi sumarà el servei de banca mòbil impulsat per la Generalitat, que es posarà en marxa al llarg del segon semestre d’aquest any. Aquest, però, arribarà a tots els municipis del Lluçanès, excepte Prats on ja hi ha dues oficines bancàries.//
La segona edició del Girafeina comptarà amb més de 700 ofertes de feina
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
El recinte Firal del Sucre acollirà el pròxim dimecres 8 de maig, la segona edició del GiraFeina, la fira d’ocupació que organitza la Cambra de Comerç de Barcelona, l’Ajuntament de Vic i el Consell Comarcal. La fira comptarà amb la par -
ticipació d’una seixantena d’empreses que oferiran més de 700 llocs de treball vinculats a una gran varietat de sectors.
“Tens un dia per trobar feina”
El servei d’Ocupació del Consorci del Lluçanès també serà present a l’edició d’enguany, i recorden que és una fira oberta
a tothom, no només a joves. Els perfils que enguany tindran més demanada són aquells relacionats amb tasques administratives, atenció al client, informàtica i noves tecnologies, i medi ambient i sostenibilitat. Com a novetat, aquesta edició comptarà amb dues conferències adreçades a promoure el creixement professional dels assistents.//
Núm. 571 LaRella | 8
dates Hora Ubicació
HORARIS Primeres
El caixer mòbil que arribarà aquest maig al Lluçanès.// F: DIBA
OCUPACIÓ
Benito Urban rebrà 1,5 milions d’euros per retirar l’amiant de les antigues naus de Puigneró a SBG
· El Govern presenta un mapa on es poden veure les cobertes d’amiant que
radicació de l’Amiant a Catalunya 2023 - 2032.
UN CANVI PER SANT
L’empresa Benito Urban, propietària de les naus de l’antiga Puigneró de Sant Bartomeu del Grau, rebrà 1,5 milions d’euros en ajudes per retirar-ne l’amiant de les cobertes i posar-hi plaques solars.
La resolució de les ajudes de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) es va publicar aquest dilluns 29 d’abril. Benito Urban és la segona empresa del país que rebrà més diners per retirar aquest material de les seves instal·lacions i instal·lar-hi plaques solars.
BARTOMEU DEL GRAU
L’Agència de Residus de Catalunya ha destinat 50 milions en ajudes per a la retirada d’amiant
El director de l’ARC, Isaac Peraire, diu que aquesta és una gran notícia per Sant Bartomeu, que ajudarà a canviar les “connotacions negatives que sovint s’associen a aquestes naus” que destaquen per la “proporció d’amiant d’una sola indústria respecte al (volum del) poble”. Benito Urban ara té dos anys més un de prorrogable per tirar endavant les obres, tal com s’establia a les bases de la convocatòria.
Aquesta era la primera vegada que les empreses es podien presentar en aquesta convocatòria d’ajuts, ja que fins ara estaven adreçades exclusivament a particulars.
Aquesta línia d’ajuts s’emmarca en el Pla Nacional per a l’Er-
Ja fa molt de temps que s’ha demostrat que l’amiant és perillós per a la salut, especialment quan aquest es trenca o està en mal estat, ja que és quan desprenen unes fibres que poden afectar els pulmons i provocar diferents malalties. Per aquest motiu, Xevi Puig, alcalde de Sant Bartomeu del Grau, explica que des del consistori valoren molt positivament que Benito Urban es comprometi a retirar l’aminat de les cobertes de les naus. I afegeix que va ser la mateixa empresa qui els va fer arribar la notícia que havien rebut aquesta ajuda.
Puig explica que en converses amb l’empresa s’ha plantejat la possibilitat que part de l’energia que es generi amb les plaques la pugui aprofitar el poble. Des de Benito Urban ja han expressat la seva voluntat de cedir-la a la futura comunitat energètica local, segons explica Puig i afegeix que el pròxim dijous 9 de maig es farà una primera reunió amb el veïnat per començar a construir la comunitat.
MAPA DEL CENS D’AMIANT
COBERTES AMB AMIANT
Prats i Sant Bartomeu sumen una tercera part de les 1.510 cobertes d’amiant del Lluçanès
La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, va presentar el mapa del cens de cobertes d’amiant de Catalunya, que ha elaborat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Vilagrà va explicar que dels 947 municipis de Catalunya, en 945 s’ha detectat alguna presència d’amiant, siguin cobertes o altres parts dels edificis. Segons es desprèn de les dades, a Catalunya, hi ha aproximadament unes 700.000 tones d’amiant. En aquest mapa s’hi poden localitzar les més de 1.500 cobertes d’amiant que hi ha als 13 municipis del Lluçanès. Prats de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau són els dos municipis amb un major nombre de cobertes, 284 i 241 respectivament.//
2 de maig de 2024 LaRella | 9 NOTÍCIES
SANT BARTOMEU DEL GRAU
Per_ Carolina Font Usart
Una petita part de la coberta de la fàbrica quan es començava a desmuntar per fer la plaça Nova de Sant Bartomeu del Grau.//
hi ha al país · Al Lluçanès hi ha més de 1.500 cobertes de fibrociment
Nombre de cobertes Alpens 13 Lluçà 67 Olost 177 Oristà 284 Perafita 112 Prats de Lluçanès 128 Sant Agustí de Lluçanès 68 Sant Bartomeu del Grau 241 Sant Boi de Lluçanès 109 Sant Feliu Sasserra 123 Sant Martí d’Albars 75 Merlès 98 Sobremunt 15 LLUÇANÈS 1510
L’Escola Terra Nostra d’Olost reconeguda per un projecte de ioga com a pràctica educativa de referència
Autoconeixement, autoestima o autoconfiança són alguns dels objectius que persegueix aquesta pràctica, considerada pel Departament d’Educació, d’innovació pedagògica
L’Escola Terra Nostra d’Olost ha estat reconeguda pel Departament d’Educació per la proposta pedagògica Ioga - Cos - Ment: Educar amb Consciència , que porten a terme des de fa tres cursos consecutius.
Aquest projecte significa la introducció d’una proposta pedagògica innovadora, on l’escola no només busca l’assoliment d’aprenentatges dels infants, sinó que facilita l’espai per al desenvolupament i benestar emocional i espiritual d’aquests.
Aquest reconeixement de pràctiques educatives de referència d’innovació pedagògica que atorga el Departament d’Educació, dona pas a què la pràctica del impartida a l’Escola Terra Nostra d’Olost passi a formar part d’un repositori de pràctiques de referència perquè altres centres que tinguin un Projecte Educatiu de Centre (PEC) sem-
blant, el puguin integrar. La pràctica Ioga-CosMent: Educar amb Consciència ha consistit en la celebració de 9 sessions de ioga durant el curs que han estat impartides per les professionals formades en ioga i meditació: Mòni-
Ioga - Cos - Ment, més enllà de l’assoliment de coneixements a l’escola
ca Valverde i Íngrid Prat. La iniciativa també ha comptat amb el suport de l’Ajuntament d’Olost. Aquest projecte, que després de tres cursos ja es pot considerar consolidat, té un caire transversal i per fonaments la integració de dinàmiques
MÚSICA
Leonardo Pastore portarà el tango al Casino d’Alpens
La gira internacional de l’artista argentí, Leonardo Pastore, que l’ha portat a països com Japó, Italia o França, passarà per Alpens aquest pròxim dissabte 4 de maig.
El cantant i guitarrista estarà acompanyat pel pianista, Hernan Malagoli. Els dos intèrprets transportaran el Casino d’Alpens fins a Buenos Aires. En un ambient íntim, el públic podrà gaudir dels grans tangos d’abans i altres temes d’artistes com Carlos Gardel, Astor Piazzolla, Fito Páez, Charly García o Mercedes Sosa, entre molts d’altres. Al compàs de les seves cançons, hi giraran els ballarins de tango que els acompanyen.
Leonardo Pastore canta des de petit, però es va donar a conèixer al gran públic el 2006 quan va debutar com a cantant d’òpera, interpretant Alfredo Germont, a La Traviata.
El 2016 va estar nominat a un Latin Grammy pel seu treball discogràfic Carlos Gardel Original, una obra on va aconseguir recrear els acords originals dels guitarristes que acompanyaven a Gardel. El concert serà a les 7 de la tarda i les entrades valdran 10 €.//Red.
de ioga que esdevinguin una eina d’aprenentatge constant de les emocions i pensaments, del despertar d’una actitud humil i agraïda davant la vida i del coneixement profund d’un mateix. Així mateix, el projecte també vol identificar els ritmes naturals i la impermanència de la matèria.
En aquestes sessions de les quals han pogut gaudir des d’infantil fins a 6è, incloent-hi el professorat, l’alumnat ha après la importància de dedicar una estona de cures cap al seu cos i la seva ment. A través, del joc i la música, de la meditació i de la respiració, aquesta línia pedagògica ha volgut posar de manifest la importància d’adquirir eines i hàbits saludables per a una vida més plena, calmada, harmoniosa i feliç.
Les sessions de ioga collectives amb tota l’escola també han esdevingut un gran recurs per reforçar vincles afectius entre la canalla, reafirmant la cooperació entre cursos.//
FIRES I FESTES
Nova edició de la Fira de la transhumància
El primer diumenge de maig és dia de Fira a Santa Creu de Jutglars. Com ja és tradicional, els veïns d’Olost sortiran ben d’hora al matí, seguint l’antic camí ramader, per arribar a l’esmorzar popular que dona el tret de sortida a la Fira. Enguany, Ernest Sitjes serà l’encarregat d’amenitzar-lo musicalment, abans de començar la seva xerrada sobre els diferents estris que es feien servir per marcar el bestiar.
A les deu, començarà un taller de llana a càrrec de Laia Aguilà, on els assistents podran aprendre a fer flors amb drap de llana.
Al llarg del matí, també hi haurà jocs de fusta per a petits i grans.//Red.
Núm. 571 LaRella | 10
OLOST
Per_ Clàudia Molina Catalan
Una de les sessions del programa al gimnàs de l’escola.// F: ESCOLA TERRA NOSTRA
Imatge de la fira del 2023.// F:PAT
NOTÍCIES
Ramats de foc: pasturar per combatre els incendis forestals
La jornada organitzada per l’Associació de Propietaris Forestals va aplegar una trentena de persones
SOBREMUNT
Per_ Claudia Molina Catalan
La seu del Consorci del Lluçanès va acollir, el passat 17 d’abril, la presentació del projecte Ramats de Foc, una acció que té per missió gestionar els boscos i sotaboscos de la conca mediterrània mitjançant la pastura extensiva d’oví, boví i cabrum per prevenir els incendis forestals.
Aquesta jornada va ser organitzada per l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès juntament amb el Consorci del Lluçanès, i va comptar amb Marc Arcarons, el tècnic de la Fundació Pau Costa que gestiona tot aquest projecte i una trentena de visitants que es van acostar per conèixer-lo de més a prop i valorar-ne la implicació.
Villazala: “adherir-se a Ramats de Foc és una qüestió de principis”
La ramaderia extensiva és una pràctica que ha anat en detriment, ja que la presència de ramats cada vegada és més petita, a favor de models de negoci intensius, tanmateix, és considerada molt beneficiosa. Aporta un control de la massa forestal desmesurada que evita la propagació descontrolada del foc.
La idea de Ramats de Foc és la de ser aquell punt comú entre explotacions ramaderes extensives, propietaris forestals, cossos de prevenció d’incendis, comerços i restauradors, i finalment també, els consumidors.
Així, es crea un cicle tancat
en el qual els ramaders pasturen els seus ramats per extensions de boscos amb el permís dels propietaris forestals i que prèviament han estat delimitades com a zones forestals estratègiques per a la prevenció d’incendis. Finalment, el producte resultant es ven sota un segell especial que dona informació tant al restaurador com al consumidor de com ha estat criat i tractat aquell bestiar.
ramaders de la comarca per interessar-s’hi.
Aubracs del Sorreigs és el primer projecte el qual venen sota el segell de Ramats de Foc. Regentat per l’Ester Ordeig i l’Àngel Marc Villazala, gestionen uns 40 caps de bestiar de vaques de raça aubrac al Sorreigs, des d’on venen carn de vedella ecològica a domicili.
El segell Ramats de Foc és un valor afegit per la qualitat del producte i pel servei en prevenció d’incendis
Actualment, al Lluçanès només hi ha un projecte de ramaderia extensiva adherit a Ramats de Foc i està situat a Sobremunt, tot i que hi ha hagut una bona recepció entre els
Per l’Àngel Marc, que fa vora un any que es va adherir al projecte, és una qüestió de principis. Tot i que el dia a dia no ha canviat des que es van afiliar a Ramats de Foc, han adquirit un compromís de pasturar extensivament amb el pensament de fer un bé comú, prevenir els incendis. D’aquesta manera, l’Àngel Marc encoratja a la resta de ramaders a adoptar aquest tipus d’explotacions econòmiques.//
TRADICIÓ
La processó de Sant Marc de Pinós amplia el costumari del Lluçanès
Pere Mestre i Xavier Cortada han recopilat la informació al web del Consorci
Els costums i tradicions que conformen el costumari del Lluçanès, les van descrivint, de mica en mica, Pere Mestre i Xavier Cortada. Des del 2020, les seves investigacions es poden trobar a la pàgina web del Consorci.
La nova incorporació a aquest costumari són els actes del dia de Sant Marc (25 de març) i l’aplec de Pinós (8 de setembre). Les primeres informacions escrites que es conserven d’aquest romiatge o processó són de l’any 1648. Llavors, tal com expliquen Mestre i Cortada, el santuari i la parròquia de Sant Pau de Pinós eren sufragànies, és a dir que depenien, de la parròquia de Sant Martí de Merlès. L’any passat, es va recuperar la processó de Sant Pau de Pinós fins al Santuari de Nostra Senyora de Pinós o de Ginebret, que enguany es va tornar a fer, el passat 27 d’abril, de nou per demanar pluja.
En aquesta nova incorporació de Mestre i Cortada, també s’hi recullen les paraules de Josep M. Vilarmau, quan va participar-hi pels volts de 1928.
Vilarmau és un dels folkloristes més importants del Lluçanès, durant anys va anar recollint diferent material: rondalles, paremiologia, jocs i corrandes del Lluçanès. El 1997 el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona va publicar la seva obra sota el títol Folklore del Lluçanès .//
2 de maig de 2024 LaRella | 11
Àngel Marc Villazala amb el les seves vaques aubracs.// F: RAMATS DE FOC
NOTÍCIES
Processó de Sant Marc a Santa Maria de Pinós, el 1959// F:AJ MERLÈS
FEMINISME
El punt lila de la Diputació para a Prats
Prats de Lluçanès va ser un dels set municipis escollits per la Diputació de Barcelona, per acollir un Punt Lila per informar, sensibilitzar i prevenir les actituds masclistes.
El Punt Lila va ser a Prats durant la diada de Sant Jordi, en el marc del projecte Xarxa de Punts Lila de la Diputació, formada per més de 140 municipis de tot Catalunya.
Aquesta xarxa treballa per construir territoris més inclusius i segurs, i per erradicar les violències masclistes. Alhora que pretén lluitar contra les actituds i els comportaments sexistes que es produeixen als municipis.
Els Punts Lila són també espais de seguretat des d’on es fa acompanyament i es dona suport en casos d’assetjament, abús i agressions masclistes.//Red.
GASTRONOMIA
El ral·li de la Llana passa per Alpens
Gil Membrado corre a
casa i aconsegueix la 5a posició
ALPENS
Per_ Pol Asensi Turigas
La 25a edició del Ral·li de la Llana va tornar a passar per Alpens, el passat 21 d’abril. D’ençà que la prova es disputa al Ripollès, l’any 2020, el tram d’Alpens ha estat un dels imprescindibles per aquest esdeveniment. Les etapes van tenir lloc a ¼ de 3 i a les 6 de la tarda, i el cronòmetre s’engegava just després d’Alpens, fins al trencant de la carretera de les Llosses, gairebé a Borredà. Enguany, a més, la cursa tenia l’al·licient que formava part del Campionat d’Espanya de Ral·lis d’Asfalt (CERA), comptant així amb la participació dels millors pilots de l’estat. El ral·li va començar el dia anterior a Vic, on a les 7 de la tarda es va fer la sortida des de la plaça Major. Després, els pilots es van desplaçar fins al Circuit d’Osona, on es van viure els trams d’espectacle. Els 104 vehicles inscrits a la prova van continuar l’endemà dissabte els 9 trams cronometrats, amb sortida des de Ripoll, on hi havia el parc d’assistència. Gil Membrado, d’Olost, va ser un dels participants destacats en aquesta prova. Amb només 16 anys, Membrado fa dies que demostra el seu talent darrere
el volant. L’any passat, va ser el primer any que va poder competir a l’estat Espanyol, després de diverses experiències a diferents països d’Europa. Enguany, Membrado ha fixat per l’equip Past
Membrado competeix enguany amb un cotxe de màxima categoria
Productors i restaurants del
Lluçanès,
al Làctium
Lluçanès
En el marc de la Fira Làctium de Vic s’organitza el PlatLàctium. Una proposta sorgida d’Osona Cuina, on els restaurants introdueixen a la seva carta un plat elaborat amb formatges.
Productors i restaurants del Lluçanès s’hi van sumar amb combinacions com el recuit de drap de Postres Santa Eulàlia amb verdures i anxoves de Cal Trumfo; la sobrassada amb mel i formatge de cabra Prior de Lluçà, del Cafè del Mig o els macarrons farcits de faisà amb crema de formatge d’ovella Betara, de la Fonda Sala. Mas Monells també hi va participar amb el caneló cruixent d’ànec amb crema de formatge Esgratinyat.//Red.
Racing, fet que li ha donat l’oportunitat de conduir un Ford Fiesta Rally 2. Aquest cotxe, amb grans prestacions i tracció integral, és considerat de la categoria més alta, només superats pels WRC,
que són exclusius per competir el campionat mundial de ral·lis. El pilot olostenc, que competia amb Jandín López com a nou copilot, va mostrar-se estable i regular al capdemunt de la classificació del Ral·li de la Llana. Per exemple, va aconseguir la 2a posició al circuit d’Osona, on ja havia competit amb Karts en moltes ocasions, i la vuitena al Coll de Bracons. En la classificació final, va acabar en cinquena posició de la general, a només 2 minuts i 37 segons de Jorge Cagiao, que va guanyar el ral·li. Ara, Membrado continuarà amb totes les proves del Campionat d’Espanya de Terra, i també participarà en alguns de l’estatal d’asfalt, segons la planificació de l’equip.//
El Pradenc ja té samarreta del centenari
Per_ Redacció
Amb motiu de la celebració dels 100 anys del FC Pradenc es va fer una crida a dissenyar la samarreta que lluiran tots els i les jugadores del Pradenc aquesta temporada vinent. Entre les 84 propostes rebudes per vestir la nova equipació, finalment el disseny de Cèlia Farré ha resultat el guanyador.
En total, han sigut prop de 500 vots degudament enregistrats que també han posicionat la proposta en solitari d’en Damià Anfruns en segona posició i el disseny en parella del mateix Damià Anfruns amb Pau Dinarès, en tercera. La quarta posició l’ha rebut la creació d’en Ramon Plans. Per agrair la seva participació,
el club ha obsequiat els finalistes amb la samarreta dissenyada per ells i a la guanyadora, un àpat per dues persones a la Fonda Sala d’Olost. Per acabar de confegir aquesta equipació del centenari, el pradenc Adrià Davins va dissenyar
un logotip especial que va ser dibuixat in situ el dia de la presentació oficial de la samarreta pel Marc Sangrà durant el partit contra el Santa Eugènia de Berga i que el propi Davins va explicar-ne les principals característiques.//
Núm. 571 LaRella | 12
PRATS DE LLUÇANÈS
Membrado sortint de la plaça Major de Vic.// F: MEMBRADO.NET
El punt lila es va siutar al capdevall del Passeig.// F: @DOBLEVIACOOP
Un dels plats de restauradors del
que van participar al Làctium.// F: CONSORCI
El disseny de la dreta, guanyador, amb els altres finalistes.// F: FC PRADENC
FUTBOL
ESPORTS
L’Olost despenja les botes
Un grup de joves impulsen el retorn al terreny de joc del Futbol Club Olost
OLOST
Per_ Lluc Corominas Peraire
Fa uns sis anys que el camp de futbol d’Olost no viu un partit de l’equip de casa. Des de la temporada 2017-2018 que el club verd-i-blanc no té cap equip a les seves files i, per tant, està inactiu. L’escenari, però, pot canviar a la temporada vinent, ja que, si res no ho impedeix ni es torça, el Futbol Club Olost tornaria als terrenys de joc.
Després de celebrar al centenari l’any passat (el club data del 1923), un grup de joves han impulsat la creació d’un equip sènior. Jugaria a la quarta divisió catalana –la més baixa de Catalunya– i el grup seria, de moment, incert, però la lògica diria que seria l’osonenc o, en tot cas, el que hi juguen alguns equips del Berguedà i l’altre equip de quarta del Lluçanès: el Sant Feliu.
A dia d’avui, segons els impulsors de fer renéixer el club, ja compten amb una vintena de jugadors confirmats per formar la plantilla de l’any vinent. A més, ja tindrien, també, l’entrenador, i alguns patrocinadors per tornar a donar un impuls econòmic al club. Al mateix temps, també ja estaria gairebé establerta i ofici-
alitzada una junta directiva per les tasques administratives.
Per altra banda, les installacions, d’entrada, no canviarien.
És a dir, el camp continuarà sent
El Sant Feliu va recuperar l’equip fa dues temporades i ara, el Lluçanès, sumarà un nou club en actiu
de terra i encara estaria envoltat de les característiques “grades naturals”. Tanmateix, segons informen des de la junta provisional, hi ha el compromís del consistori per habilitar el camp
perquè pugui ser practicable amb perfectes condicions. De fet, el projecte del retorn del club ja va guanyar els pressupostos participatius d’enguany per, precisament, rehabilitar el camp i poder adquirir nou material necessari per arrencar.
L’Olost va ser un dels últims clubs dels pobles del Lluçanès que va sobreviure a la falta de relleu generacional, fins que tota l’activitat futbolística va centrar-se a Prats. El dibuix va canviar amb el retorn del Club Esportiu Sant Feliu Sasserra fa dues temporades i ara, el Lluçanès, de nou, sumaria un nou club en actiu. Qui sap, si això es traduirà en poder viure de nou algun derbi comarcal?.//
Amistós entre les veteranes del Pradenc i l’Espanyol
El partit al camp del pradenc va acabar amb victòria local 2 - 0
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
Les veteranes del pradenc van rebre les veteranes de l’Espanyol al seu camp, el passat diumenge 21 d’abril. Les locals van guanyar el partit 2 a 0, després que en el partit d’anada, perdessin davant l’Espanyol 4 a 0. A l’anada, que es va jugar el març, les pradenques van desplaçar-se fins a l’Estadi de Cornellà - El Prat, on juguen habitualment les de l’Espanyol. Les veteranes de l’Espanyol són totes exjugadores del Club. Casualitats de la vida, algunes no havien jugat juntes fins que ho han fet
com a veteranes, ja que les edats de les jugadores oscil·len entre els 30 i els 50 anys. Però, en canvi, sí que havien coincidit amb algunes jugadores del pradenc quan competien professionalment.
Les blanc-i-blaves no juguen regularment. Les pradenques, per la seva banda, són segones a la Lliga Futbol 7 de veteranes que s’ha estrenat aquest any al Lluçanès, Osona i el Bages.//
TENNIS
Prats de Lluçanès estrenarà una pista de tennis renovada
S’inaugurarà amb un torneig popular el 18 i 19 de maig
L’Ajuntament de Prats ha rehabilitat una de les pistes de tennis municipals de la zona esportiva de Prats de Lluçanès. Després de cinc mesos d’obres, demorades per les condicions meteorològiques adverses, els jugadors de tennis ja tenen a disposició aquesta nova instal·lació. Amb aquesta actuació, des d’aquest mes d’abril la zona esportiva de Prats compta amb dues pistes de tennis de resina sintètica, just quan es compleixen 10 anys de la inauguració de l’anterior, que abans era de terra batuda. La inauguració oficial de la nova pista serà el cap de setmana del 18 i 19 de maig, data en la qual l’Ajuntament i el Club Tennis Prats organitzaran un torneig popular per fomentar la pràctica d’aquest esport al municipi. El Club Tennis Prats ja ha pogut disposar de la nova pista en el tram final de la Lliga Comarcal de Tennis, en la qual ha acabat a la quarta posició de la 2a Categoria. A la direcció de l’entitat també hi ha novetats, ja que des d’aquest 2024 el Club Tennis Prats compta amb una nova junta directiva.// XVA
MULTIESPORTIU
Arriba un nou Estiu Inquiet amb novetats
La nova edició del servei Estiu Inquiet per a joves nascuts a partir del 2010 en amunt, enguany es presenta amb novetats força interessants per aquest juliol. S’han proposat fomentar la implicació i la presa de decisions entre totes les persones participants, per això s’han inclòs tres dies extres al juny per acabar d’enfilar tota la proposta d’activitats de juliol. A més, el Consorci ja ha avançat que tot es realitzarà a Olost per fomentar els llaços entre els i les joves dels pobles i que hi haurà un dia on podran gaudir d’una estada en un parc aquàtic i uns campaments de tres dies. També s’està valorant un servei d’autobús des dels pobles pertinents fins al punt de trobada d’Olost. Les inscripcions estan obertes fins al 24 de maig.// Red.
2 de maig de 2024 LaRella | 13
Foto de família del partit amistós de la celebració del centenari, el passat setembre.//
Les veteranes de l’Espanyol i el Pradenc després del partit.// F: MARTA HOMS
FUTBOL
Jugadors del CT Prats amb el Regidor d’Esports, Pep Peraire, a la nova pista.// F: AJ PRATS
ESPORTS
El Lluçanès decideix els campions de ciclisme de Gravel de Catalunya
Sergio Gutierrez i Clàudia Galicia guanyen la prova i es proclamen campions
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Pol Asensi Turigas
El Lluçanès va acollir el passat dissabte 27 d’abril al matí la primera edició de la Feréstec Gravel Race, organitzada per la Unió Ciclista Lluçanès. Aquesta competició no només va marcar una fita com a prova puntuable per la Copa Catalana de Gravel (copa que suma els resultats de quatre competicions), sinó que també va decidir el primer Campionat de Catalunya de Gravel de la història.
El gravel és una modalitat de ciclisme que combina elements de ciclisme de carretera, com la rigidesa i la lleugeresa, però també de muntanya, com els pneumàtics amples i amb dibuixos amb més adherència. Darrerament, aquesta modalitat ha guanyat molta popularitat i així, enguany, la Federació Catalana de Ciclisme n’ha començat a fer proves competitives.
A Prats, un total de 180 participants van prendre part de la prova. El recorregut tenia principi i final a la plaça Vella de Prats de Lluçanès. El traçat es dirigia cap a Santa Eulàlia de Pardines, el Pont del Blanqué, Sant Nazari, Vilarubí i Peonelles, i Sant Feliu Sasserra. Després, els ciclistes baixaven pel ràpid camí de Rocaguinarda fins a Oristà, punt on hi havia l’avituallament. Des del camí de la Coromina, amb una pujada sostinguda, arribaven els corredors
Un
centenar
a Olost, que pel pantà de Rexach seguien fins a Santa Creu. Des d’allà, el tram final passava pel Coll de l’Arç, i tornaven a Prats des de la Pedragosa, amb un final contundent pujant per la forta rampa final del carrer dels Llims fins a la plaça Vella. La ruta circular sumava 42 quilòmetres i 800 metres de desnivell positiu. Les categories d’elit, sub-23 i màster 30 masculí van completar tres voltes al recorregut, comptabilitzant 126 quilòmetres, mentre que la resta de categories van fer dues voltes, sumant 84 quilòmetres
de persones del Lluçanès cap als 100
Les primeres passejades d’ “El Lluçanès cap als 100” d’aquesta primavera, han sigut tot un èxit de participació. Les tres caminades fetes la setmana passada a Olost, Prats de Lluçanès i Sant Boi de Lluçanès van aconseguir aplegar més d’un centenar de veïns d’arreu de la comarca, que ja han fet d’aquestes passejades una cita ineludible. El que va començar com un
programa enfocat a la promoció de caminades, ha acabat esdevenint un referent per molta gent gran de la comarca, que han fet grups de passeig, més enllà dels que s’organitzen trimestralment. Alhora, les passejades també ha esdevingut un punt de trobada i coneixença entre gent dels diferents pobles del Lluçanès. A partir d’aquest dijous, arrenquen les caminades del mes de maig.//Red.
Els ciclistes feien dues o tres voltes en un traçat de 42 quilòmetres que sortia de Prats i passava per Sant Feliu, Oristà, Olost i Santa Creu
en total.
Els participants van mostrar un ritme frenètic des de l’inici.
En el podi masculí, Sergio Gutierrez (Miami – Megabici Club Ciclista) va encapçalar la classificació després d’una emocionant lluita a l’esprint amb Axel Badia i David Domínguez. Els tres ciclistes van completar les tres voltes amb un temps de 4 hores i 28 minuts.
En la categoria femenina, Clàudia Galicia (Groove Gravel) va guanyar amb una actuació destacada, assegurant-se la primera posició. Galicia va comple-
ENVELLIMENT ACTIU
tar les dues voltes al recorregut amb un temps de 3 hores i 18 minuts, amb més de 8 minuts d’avantatge sobre Berta Bassols (Unió Ciclista Cardedeu), segona classificada. Pep Font, president de la Unió Ciclista Lluçanès, va valorar la diada com a una “gran jornada de ciclisme al Lluçanès”. Malgrat l’amenaça de pluja, finalment no va fer acte de presència i va respectar el desenvolupament de la prova, que va transcórrer pels camins trencacames del Lluçanès i els resplendents paisatges de primavera.//
Núm. 571 LaRella | 14
Imatges de la sortida, l’arribada i el transcurs del campionat de Catalunya de Gravel.// F: UNIÓ CICLISTA LLUÇANÈS
La gent gran del Lluçanès en una de les caminades, a Prats.// F: CONSORCI
ESPORTS
Ressonada cursa 3 Comarques a Alpens
Nil Corominas i Clàudia Bigas s’imposen a la cursa llarga · Guillem Parés i Ariadna Plans a la curta
ALPENS
Per_ Pol Asensi Turigas
La històrica cursa 3 Comarques d’Alpens va arribar aquest passat diumenge 21 d’abril a la 33a edició. 200 corredors i corredores, amb una destacada representació local i dels pobles del voltant, van prendre part de la sortida a la plaça Major de la segona cursa de muntanya més antiga de Catalunya.
En la cursa llarga, de 25 quilòmetres i 1200 metres de desnivell, l’olostenc Nil Corominas va destacar en la primera posició amb un temps de 2 hores i 12 minuts, seguit per Jordi Pujol amb 2 hores i 16 minuts, i Marc Muntadas amb 2 hores i 20 minuts. En la categoria femenina, Clàudia Bigas va assolir la victòria amb un temps de 2 hores i 47 minuts, seguida per Ester Puig amb 2 hores i 50 minuts, i Anna Gisbert amb 2 hores i 54 minuts.
Per la seva part, la cursa curta, de 13 quilòmetres i 540 metres de desnivell, va presenciar la victòria del corredor de Sant Boi de Lluçanès Guillem Parés en la categoria masculina, amb un temps d’1 hora i 4 minuts, seguit per Miquel Gaja amb 1 hora i 5 minuts, i Jofre Cedó amb 1 hora i 6 minuts. En la categoria femenina de la cursa curta, Ariadna Plans va destacar amb un temps d’1 hora i 31 minuts, seguida per Mariona Arolas amb 1 hora i 35 minuts, i va tancar el podi l’alpensina Marta Crous, amb 1 hora i 36 minuts.
Pel que fa a la victòria per equips, la modalitat que compta
els millors resultats dels atletes que s’inscriuen sota el paraigua d’un mateix club, la victòria va ser per al Club ETB de Vic. Els recorreguts d’enguany, que presentaven modificacions de les anteriors edicions, pujava fins al Puigdon (1.205m) en la cursa curta, i també fins al Puigcornador (1.212m) a la cursa llarga. Les dues curses també passaven per l’ermita de Sant Pere de Serrallonga, i per la icònica Rocadepena. La cursa llarga, a més, també passava per l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles, i arribava fins al nucli de Sant Martí de Vinyoles, en ple terme de Les Llosses (Ripollès). El recorregut lluïa
Un recorregut ple de corriols s’obria a la carena amb panoràmiques espectaculars de l’entorn
molts corriols, que amb un fort desnivell amb pocs quilòmetres, s’obria a la carena amb paratges oberts i panoràmiques espectaculars de l’entorn.
EL PUNT D’ANIMACIÓ
Des de fa uns anys, una de les característiques distintives d’aquesta cursa és el punt d’animació. En plena primera pujada forta, a punt d’arribar al capdamunt del Puigdon, els veïns d’Alpens i visitants s’hi apleguen per animar els corredors. Banderes, megàfons, esquelles i crits resonen per les muntanyes d’Alpens, que quan els corredors senten un tros enllà, els animen a completar una de les parts
Prats
Prop de 105 infants s’aplegaran aquest divendres 3 de maig a Prats per participar en la 3a Trobada d’EduEscacs de les escoles FEDAC. A mig matí, l’alumnat vingut des de Berga, Gironella, Vic i de Prats mateix, ocuparà el Passeig per a jugar a partides ràpides d’escacs en diferents modalitats.
Inscripcions obertes al campionat de Bitlles
El Consorci del Lluçanès ja ha anunciat l’obertura d’inscripcions per participar al XVIII Campionat de Bitlles Catalanes del Lluçanès. Aquest període estarà vigent fins el dia 24 de maig i es pot formalitzar via telemàtica, per telèfon o apuntant-se en persona a la seu del Consorci en horari d’atenció al públic.
més crítiques del recorregut. Enguany, a més a més, el punt d’animació, va comptar amb la participació de la xaranga Els Entrompats, que van muntar una bateria i van portar els seus instruments de vent fins al mig del bosc per encara fer més èpic i vibrant el punt d’animació. El rebombori dels Entrompats i la vuitantena de persones que es van acostar fins aquest punt, feia que els corredors traguessin la força d’on poguessin per continuar la forta pujada corrents. La cursa de Santa Eulàlia de Puig-oriol, la Via Castrum, tancarà el calendari de curses de muntanya del Lluçanès, aquest pròxim diumenge 5 de maig.//
Nou mes a l’Escola de Salut del Lluçanès
El programa impulsat per l’ABS Lluçanès que promou l’autoconeixement i l’autocura de la salut arriba al mes de maig amb una nova proposta. Si el mes d’abril el van centrar en desenvolupar caminades d’uns 3 km en pro de la salut de les persones més grans, aquest mes de maig té com a tema principal i prioritari el benestar emocional i comptarà com a ponent en Salvador Sibina que és el Referent de Benestar Emocional Comunitari. Aquesta vegada hi haurà xerrades i activitats a més pobles: Olost, Santa Eulàlia de Puig-oriol, Sant Martí d’Albars, Sant Bartomeu del Grau, Prats de Lluçanès i la Torre d’Oristà.// Red. Gran torneig infantil d’escacs a
Aquesta jornada s’emmarca dins del seu programa educatiu EduEscacs, una pràctica pedagògica diferent que aquest any ha rebut el Certificat d’Innovació Pedagògica del Departament d’Educació i que practiquen tots els infants des d’infantil fins a 6è.// Red.
Els equips hauran d’estar formats per un mínim de 5 persones. El poble que enguany acollirà la primera jornada del campionat serà Sant Bartomeu del Grau, el 2 de juny, i la final s’acabarà disputant a la Torre d’Oristà, el dia 28 de juliol. En total seran 8 jornades de bitlles i tradició.// Red.
2 de maig de 2024 LaRella | 15
1.La sortida de la cursa curta - 2. Punt d’animació - 3. Entrega de premis.// F: LL. SURI - DALPENS.COM
BITLLES SALUT ESPORTS
ESCACS
CRIDA
Iniciem inscripcions pel peregrinatge a Lourdes
Hospitalitat de Loudres de Prats de Lluçanès
Es necessita personal d’infermeria per acompanyar i donar suport a l’equip sanitari que cada any acompanya a la peregrinació, així com persones voluntàries joves i més grans per poder realitzar les diferents tasques.
També es fa una crida a gent gran, a persones amb discapacitat, persones amb alguna manca de salut, a les seves famílies, i a persones que viuen soles o en residències, per oferir-les-hi i animar-les a la participació en el pelegrinatge o en les colònies d’estiu destinades a aquests col·lectius; i transmetre que no es preocupin per la seva situació o mancança, que tot un gran grup de persones voluntàries les acompanyaran en tot moment, i posaran les mans, els braços, les cames, el millor dels somriures i el que faci falta per fer-les passar uns dies magnífics. Ningú és cap càrrega!!!
Del 15 d’Abril al 17 de maig, estan obertes les inscripcions pel pròxim pelegrinatge a Lourdes que cada any organitza l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Vic. Unes inscripcions que es poden realitzar a l’oficina que té l’entitat situada a l’edifici del Seminari de Vic. Al Lluçanès també es pot contactar amb el Josep Ferrer.
Un pelegrinatge que cada any mou de les comarques d’Osona, Ripollès i Lluçanès unes 275 persones, entre persones amb manca de salut, gent gran o persones amb discapacitat, i persones voluntàries de totes les edats que les acompanyen.
L’objectiu de l’Hospitalitat en una peregrinació de cinc dies de durada entre viatge i estada, és acollir, donar suport, compartir, i acompanyar a totes les
Tothom és cridat i benvingut a viure l’Hospitalitat a Lourdes
persones, en especial les de col·lectius més vulnerables, en aquesta vivència única que els pot aportar un benestar personal i social. En definitiva, una experiència enriquidora de vida en tots els sentits, no només per aquest col·lectiu, sinó també per les persones que com a voluntàries donen part del seu temps en benefici de les altres, ja que com és habitual en qualsevol voluntariat, es rep molt més del que es dona.
Persones joves, adultes, gent gran…, tothom és cridat i benvingut a viure aquesta aventura que cada any programa l’Hospitalitat.
A part del pelegrinatge anual a Lourdes, també s’estan preparant les colònies d’estiu que es faran del 5 al 10 d’Agost a la casa de colònies de Can Miqueló, a Sant Martí de Centelles. Aquí, la gent jove hi té un paper destacat, ja que són les que preparen les diferents activitats que s’hi duran a terme (jocs, tallers, música, etc…). Les activitats són pensades i adaptades per gent gran o persones amb discapacitat. Precisament, persones de l’Hospitalitat han estat fent xerrades informatives en diferents centres educatius per explicar i visualitzar el voluntariat que es fa des de l’entitat.//
OPINIÓ
Feina feta al Lluçanès
Montse Barniol Carcasona
Candidata d’ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya
La Comarca del Lluçanès ja és una realitat des de l’aprovació de la Llei al Parlament de Catalunya, el 3 de maig de 2023, una fita històrica!
El Parlament va fer efectiu el reconeixement oficial de la comarca del Lluçanès i el Govern dona suport i finançament a la creació de la Mancomunitat per començar a caminar i estructurar els serveis.
També aquest 2024, des del Govern s’ha fet realitat la finalització de l’Eix del Lluçanès C62, amb la més que necessària variant de Sagàs. Una inversió de 7,2 milions d’euros.
comarques de muntanya han desenvolupat una App per gestionar la demanda de vehicles elèctrics, podria ser una bona proposta pel Lluçanès.
“Ser una comarca permet tenir veu pròpia en tots els departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya”
Ser una comarca, la comarca del Lluçanès, permet tenir veu pròpia en tots els Departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya, que desplega els seus serveis a través de les comarques a tot el país.
I cal desenvolupar serveis adequats a la realitat del territori, i és una decisió de la comarca com fer-ho. L’eina més eficient per treballar pel Lluçanès és la comarca i així estructurar els serveis per millorar el funcionament dels municipis i la seva gent.
Ser comarca permet tenir el finançament per desenvolupar els serveis i millorar la qualitat de vida de la gent dels pobles. Cal fer efectiu una oferta de transport a demanda per la comarca, especialment necessària per a la gent gran i el jovent. En algunes
Els Encants de LaRella!
Si vols vendre, llogar, compartir, busques o regales alguna cosa, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:
larellallucanes@ gmail.com
La gent gran del Lluçanès ha de disposar de les mateixes oportunitats i serveis que a la resta del país, tant social com sanitària, i també d’acompanyament a l’autonomia al domicili, accés als serveis bancaris i la digitalització, formació, cultura i lleure, amb suport als espais per a la gent gran a tots pobles, i treballar per fer realitat programes per combatre la solitud no desitjada, amb persones que tinguin cura especial per al collectiu de gent gran. La comarca permet tenir un conveni social específic per aquest àmbit amb finançament anual de la Generalitat.
La gent jove ha de poder desenvolupar el seu projecte de vida al Lluçanès, formació, feina, cultura, esports i relacions entre els pobles de la comarca. L’institut Castell del Quer de Prats és un punt de trobada de tots els pobles en l’etapa de formació de secundària, l’àmbit comarcal és el de planificació dels cicles formatius i capacitació en oficis segons els interessos de la població jove. Formació específica i complementària per a di-
El Racó de la Feina de LaRella!
Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
ferents itineraris professionals. Per poder viure i treballar al Lluçanès.
El treball supramunicipal dels pobles del Lluçanès ha de servir per traçar el Pla d’Actuacions Comarcal en temes territorials, de serveis i necessitats compartides. Oferir serveis tècnics municipals compartits (arquitecte i enginyeria), la recollida de residus de manera mancomunada, oficina d’atenció dels Mossos d’Esquadra de proximitat, eficiència energètica d’equipaments públics, oficina d’assessorament a les empreses i autònoms del Lluçanès (internacionalització, sostenibilitat, digitalització). Suport al sector agroramader i als seus projectes lligats al territori, imprescindibles per mantenir un Lluçanès agroforestal actiu per fer front al canvi climàtic. Pla de camins. Mobilitzar nous habitatges per a la primera residència, oficina de feminismes de l’àmbit rural, promoció cultural coordinada entre administracions i entitats, formatgeria col·lectiva i altres obradors i espais compartits…
“Cal un finançament i treball coordinat, i la comarca és la millor eina”
Cal reforçar el treball en xarxa amb organismes amb qui ja es col·labora, enfortint les demandes del Lluçanès amb veu pròpia, per continuar innovant i destacant la identitat del Lluçanès com a valor diferencial, referent del món rural.
Per tot això cal finançament i treball coordinat, i la comarca és la millor eina, i Esquerra Republicana ho tenim clar!//
L’Agenda de LaRella!
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@ gmail.com
L’Opinió de LaRella!
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
Núm. 571 LaRella | 16
OPINIÓ
OPINIÓ
OPINIÓ
Olost i Santa Creu de Jutglars Problemes administratius
Eva Boixadé i Calm
Exalcaldessa de Lluçà, expresidenta del Consorci del Lluçanès i membre de la Plataforma El Lluçanès és Comarca
El Lluçanès és una comarca oficial que surt al mapa. Arribar fins aquí ha estat un procés molt llarg, lent i complicat. Ho sabem i ho constatem.
Hi ha hagut impediments externs que ho han fet difícil, però cal posar en evidència que els principals impediments han estat interns. Això també ho constatem.
Em poso a redactar aquest escrit, després de molt temps en silenci i ja fora de l’esfera política comarcal i, com sempre he fet, fora dels interessos partidistes, davant la notícia de convocatòria d’un altre referèndum sobre la comarca a Olost. Aquesta vegada per decidir si sortir-ne.
Crec que val la pena que públicament es defensi el SÍ al fet de formar part de la comarca. Molt em temo que des de l’ajuntament actual, successor d’una dinàmica antilluçanès encoberta, poden haver-hi sensacions i prejudicis sobre que no s’han fet les coses bé i penso que cal deixar clar que això no és cert. Han passat vint-i-dos anys de reivindicacions actes, esforços i reconeixements populars.
marca ja arriben directament al territori i això vol dir que podem decidir polítiques que ens convenen. Passant per Osona les polítiques més necessàries no eren ben bé les nostres. Les necessitats d’Osona són molt diferents.
Amb la comarca la interlocució amb les administracions superiors és directa, amb la qual cosa es poden definir més bé acords adaptats a les nostres necessitats. Lluçanès com a comarca de muntanya té una consideració que essent d’Osona no teníem.
“Lluçanès com a comarca de muntanya té una consideració que essent d’Osona no teníem“
Per no parlar d’actes i reivindicacions encara molt més antics. S’han anat vencent les traves lentament i finalment es va arribar en un moment òptim que calia aprofitar per acabar desencadenant el pas final, el maig del 2023.
Pertànyer a la nova comarca ens dona una eina única i potent per tal de decidir quin futur volem. Debatre sobre el futur és una tasca que esdevé recurrent. Els avantatges de formar-ne part són molts, per aquest motiu molts municipis ho han defensat, fins i tot en el seu moment, Olost i Sta. Creu.
Sabem que cal anar construint a poc a poc dinàmiques pròpies de forma adaptada a les nostres característiques rurals. Amb l’experiència del Consorci, el qual Olost i Sta. Creu sempre hi ha apostat, no ens ve de nou continuar treballant. Però, per fer un pas més cal anar units, com sempre hem estat.
Els recursos econòmics per a polítiques públiques com a co-
Per altra banda, els hàbits de les persones del Lluçanès no han de canviar pel sol fet de ser comarca oficial, ja que no es duplicaran serveis si no fan falta. La solidaritat entre comarques ja és un fet per tal que els recursos públics del país no es dupliquin en va. Tampoc representa una despesa important en una altra administració nova, ja que proporcionalment es dedicaran els diners públics que ja es rebien via Osona i a poc a poc es va fent el traspàs de competències. Cal tenir en compte que la viabilitat territorial i econòmica comarcal ha estat avalada per les diferents comissions parlamentàries i amb aquests avals els grups parlamentaris hi van votar a favor. Si hagués suposat un clar perjudici no hauria estat possible ni entrar-ho a tràmit per a ser votat.
La gran part dels municipis del Lluçanès ja treballen conjuntament per arribar a tenir un consell comarcal el 2027, que amb ganes, il·lusió i real convicció pot arribar a ser un consell model per a altres territoris semblants al nostre, sense ser un espai de poltrones polítiques, com passava essent d’Osona. En això caldrà ser impulsors.
Joan Iborra Plans Alpens
L’altre dia vaig tenir un somni ben estrany: Vaig somiar que Sant Boi de Lluçanès i Sant Agustí de Lluçanès, havien decidit, per votació popular que, en contra del què diuen els seus noms, no eren del Lluçanès…
La cosa es va complicar quan l’alcalde d’Olost va convocar també un referèndum per veure si Olost era o no era de la comarca…
Al final, en el somni, resultava que només Prats de Lluçanès era efectivament del Lluçanès, perquè tots els altres pobles decidien sortir-se’n…
Això tampoc seria tan estrany: si hi ha ciutats que són països independents, també hi podria haver pobles que són, ells sols, comarca! O no?
Després, seguint l’exemple d’Olost, a Manlleu votaven si volien ser d’Osona o de la Segarra…
Era un no parar, cada municipi decidia quina comarca li agradava més!
Quan el somni es va fer realment complicat va ser quan el meu poble, també en estricta votació democràtica, decidia ser de la Comunidad Autónoma de Extremadura, (“Tindrem més subvencions per a fer la piscina”, aquest era l’argument)…
“Amb ganes, il·lusió i real convicció pot arribar a ser un model per a territoris semblants al nostre, sense ser un espai de poltrones polítiques”
Olost i Sta. Creu no poden quedar fora de tot el debat que caldrà portar a terme. No tindria massa sentit essent ja de la comarca. La comarca que volem l’hem d’anar construint, ara que ja s’ha trencat per fi el tabú i ja som al mapa. No trobaria massa just que ara es fes una campanya encoberta per afavorir el “no” a la comarca. No seria just ni massa ètic per a les persones del municipi i la comarca. Els interessos, visions i justificacions personals d’expolítics no poden passar per davant de l’interès comú actual. Cal recordar que tots els ajuntaments de la comarca es van comprometre per escrit a fer campanya pel “sí” a la comarca en el referèndum del 2015. Animo a la gent d’Olost i Sta. Creu a seguir formant part d’un Lluçanès unit més enllà de la unió que ja ens proporcionen els serveis que es presten des del Consorci. El Consell Comarcal del Lluçanès va molt més enllà i per això cal treballar-hi tots i totes ara que en tenim l’eina i l’oportunitat. Treballar per acabar sent-hi tots, sense recances ni prejudicis.//
Per sort, a casa meva vàrem fer un referèndum i la meva dona i jo vàrem decidir, per majoria absoluta, que seríem del municipi de Lindesnes, als fiords de Noruega. D’aquesta manera, sense moure’ns de casa, ara som veïns del Kilian Jornet i la seva família…
Només pateixo per si qualsevol dia, el Llamp, el nostre gosset, decideix que el seu jaç és de Les Filipines...
Si ho fa, començarem a tenir problemes administratius greus…//
OPINIÓ
Agraïment a la Llàntia Màgica
Osona Contra el Càncer de Prats de Lluçanès
Els passats 23, 24 i 25 de febrer es van viure unes nits plenes de màgia al municipi de Prats de Lluçanès. El musical de La Llàntia Màgica de l’organització Fem-hi+ 3.0 va implicar a tot el poble en un gest de solidaritat i unió donant suport a l’Associació d’Osona Contra el Càncer (OCC).
Gràcies a l’entusiasme i la generositat dels participants i del públic, es va aconseguir reunir la increïble suma de 6.000 € en benefici de les persones afectades pel càncer i el seu entorn.
Una vegada més, des de la delegació de Prats de Lluçanès d’OCC volem agrair la solidaritat i compromís de tots els que hi van formar part.
Continuem compartint màgia per una bona causa.//
2 de maig de 2024 LaRella | 17
OPINIÓ
AGENDA
MAIG
OLOST_EXPOSICIÓ “CÒRVIDS”, de Marc Reina. De 5 a 7 de la tarda, dilluns, dimecres i dijous a l’Espai Rocaguinarda.
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ
CERTAMEN LITERARI DE POESIA I ESPAIS PENSANTS. Horari de bilioteca. A la Biblioteca Sant Pere Almató.
DIVENDRES 3 DE MAIG
PRATS_ CAMINADA ‘El Lluçanès cap als 100’. A 2/4 de 10. TROBADA
EDUESCACS Escoles Fedac 2024. Partides d’escacs ràpides de les escoles Fedac de Vic, Berga, Gironella i Prats. A 2/4 d’11 del matí, al Passeig Lluçanès.
OLOST_CLUB DE LECTURA “Les vides privades de Pippa Lee”. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca. ASSEMBLEA GENERAL DE LA COMUNITAT ENERGÈTICA D’OLOST. A les 7 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda.
DISSABTE 4 DE MAIG
OLOST_ TASTET D’INSTRUMENTS de l’EMAL, a les 10 del matí, a l’Espai Perot.
ALPENS_LEONARDO PASTORE. CONCERT especial de tangos i música tradicional argentina. A les 7 de la tarda, a la Sala Teatre El Casino d’Alpens.
DIUMENGE 5 DE MAIG
SANTA CREU DE JUTGLARS_ FIRA DE LA TRANSHUMÀNCIA. CAMINADA popular seguint el camí ramader, sortida a 2/4 de 9 del matí a la plaça Major d’Olost. ESMORZAR popular, a les 9 del matí. TALLER DE LLANA, a les 10
del matí. XERRADA i mostra de marques de bestiar, a 2/4 de 12 del migdia. JOCS DE FUSTA, durant tot el dia.
SANTA EULÀLIA_ 8A CURSA I CAMINADA VIA CASTRUM, al matí.
DILLUNS 6 DE MAIG
OLOST_ ESPECTACLE “SENY I RAUXA”, a 2/4 de 7 de la tarda, a l’Espai Perot.
DIMARTS 7 DE MAIG
ALPENS_ CAMINADA ‘El Lluçanès cap als 100’. A les 4 de la tarda.
SANT BARTOMEU_ DONACIÓ DE SANG. A partir de les 4, al casal.
DIMECRES 8 DE MAIG
PERAFITA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “Un arqueólogo nómada. En busca del Dr. Jones”. A 2/4 de 7 de la tarda, a la Sala Polivalent del Niu.
PRATS DE LLUÇANÈS_TORNEIG DE BITLLES CATALANES, a 2/4 d’11 del matí, al Camp de futbol.
DIJOUS 9 DE MAIG
OLOST_ CLUB ATRAPALLIBRES amb “Nas de pallasso”. A les 5 de la tarda, a la biblioteca. PARTIDES AMISTOSES D’ESCACS, a les 6 de la tarda a la biblioteca.
DIVENDRES 10 DE MAIG
PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA ‘El Lluçanès cap als 100’. A 2/4 de 10.
SANT FELIU SASSERRA_ HORA DEL CONTE “El gran Juli Jack”. A les 4 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató.
DISSABTE 11 DE MAIG
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ TEATRE FAMILIAR “Mentiders”. A les 6 de la tarda, al Casal.
DIUMENGE 12 DE MAIG
PRATS DE LLUÇANÈS_ MERCAT DE COOPERATIVES ESCOLARS del Lluçanès, durant el matí, a la plaça de l’Esglèsia.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ LA PAÏSSA, cicle d’arts escèniques i productes de la terra. A les 11 del matí, al Mas Rogers.
DILLUNS 13 DE MAIG
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ ESCOLA DE SALUT. Benestar emocional. A ¼ de 4 de la tarda, a la biblioteca.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ESCOLA DE SALUT. Benestar emocional. A ¼ de 6 de la tarda, al Casal d’avis.
OLOST_ SORTIDA AL BOSC amb el grup de plantes de l’entorn. A les 4 de la tarda, a la biblioteca.
DIMECRES 15 DE MAIG
OLOST_ ESCOLA DE SALUT. Benestar emocional. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal de Gent Gran.
SANT FELIU SASSERRA_ CAMINADA ‘El Lluçanès cap als 100’. A 2/4 de 10.
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» AJUDANT DE DEPENDENT/A de dimecres a diumenge a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R571/02)
» PERSONAL DE PRODUCCIÓ en fàbrica de pinsos a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R570/12
» ELECTRICISTA/LLAUNER a Perafita. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R570/13)
» TÈCNIC D’EDUCACIÓ INFANTIL per fer escola d’estiu a Alpens. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R571/03)
» PEÓ DE BRIGADA a l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R571/04)
» OPERARI DE NETEJA a l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R571/05)
» AUXILIAR ADMINISTRATIU a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R571/06)
» PEÓ DE BRIGADA a l’Ajuntament d’Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R571/07)
» PORTER DE PISCINES municipals a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R571/08)
» Teixidora amb experiència a Santa Eulàlia de Puig-oriol T: 679 42 35 70 (R568/03)
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81 (R568/01)
» GEROCULTORA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn matí. T: 687 08 30 81 (R568/02)
» OPERADOR en obrador alimentari de pizzes a Olost, mitja jornada, 3 dies a la setmana. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R571/01)
BUSCO FEINA
» Noi s’ofereix per tallar i estellar llenya i podar arbres a domicili. T: 621 189 002 (R570/15)
» Auxiliar d’inferermia s’ofereix per cuidar adults o fer neteges de cases. T: 621 189 001 (R570/16)
» Noia busca feina per netejar cases, pisos, locals o oficines. Disponiblitat immediata. T: 644 125 193 (R570/17)
Núm. 571 LaRella | 18
LA VINYETA, de Caruca Ballesteros
DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS
1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.
3_INFORMÀTICA 4_ MECÀNICA
1_ASSESSORAMENT
5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.
6_ESCURA·XEMENEIES
7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.
8_RESTAURANTS · HOSTALS
9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.
10_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: perruqueria, estètica, auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i combustibles.
2_AGRARI·ANIMALS·BOSC
AGROPECUÀRIA
GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICA
JARDINERIA
Venda de llenya a l’engròs i al detall
T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat
Plaça
Prats de
93
Nova, 20
Lluçanès, 08513 93 856 06 57
850 87 67
TREBALLS FORESTALS ETÒLEG
DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA PERAFITA 650 507 143 Enr i c So l à Mecànica Electromecànica | Treballs de soldadura Taller mòbil, servei a domicili
ARQUITECTES
www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843
CONSTRUCTORS
PINTORS
MARC REINA
PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES
650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com
E. RENOVABLE 6_ESCURA-XEMENEIES
FUSTES · MOBLES PERE MOLINA I VALL-LLOVERA
ESPECIALISTA en MASIES i CASES de POBLE
Masia Verda 5_OBRES GRUES, EXCAVACIÓ I GRAVES
ARQUITECTE
DENTISTES DIETÈTICA 7_SALUT TRACTAMENTS FARMÀCIA ÒPTICA
9_ALIMENTACIÓ
8_RESTAURANTS·BARS·HOSTALS
PERAFITA LA TORRE LLUÇÀ OLOST LA QUAR SANTA CREU STA EULÀLIA
CARNISSERIES SUPERMERCATS FORNS DE PA C/ Reforma, 13 Prats de Lluçanès
10 01 Repartim a tot el Lluçanès! FORMATGES PLATS PREPARATS PRATS DE LLUÇANÈS SANT AGUSTÍ SANT BARTOMEU 93 852 71 23
CELEBRACIONS
622 15
10_ALTRES SERVEIS
PERRUQUERIA
AUTO ESCOLA FUNERÀRIA TINTORERIA
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h
2 dj ST.BARTOMEU PORTAL DE QUERALT
3 dv OLOST YLLA-CATALÀ
4 ds F.TANYÀ-VIC TANYÀ
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
5 dg F.VILAPLANA-VIC VILA`LANA
6 dl PRATS ALIBERCH
7 dt OLOST BARNOLAS
8 dc PRATS TERRICABRAS
9 dj ST.BARTOMEU FARGAS
10 dv OLOST ARUMI
11 ds F.URGELL-VIC URGELL 12 dg F.EURAS-VIC EURAS
13 dl ST.BARTOMEU VILAPLANA
14 dt OLOST ATLÀNTIDA
15 dc PRATS AUSA
16 dj ST.BARTOMEU POU
NOU AL DIRECTORI!
ENCANTS
ES VEN
» COTXE HONDA HR-v 1.6WD VTEC, matrícula BGT. Amb l’ITV passada i bon estat. T: 608 812 098 (R571/02)
» CANARI MASCLE. 20€. T: 690 360 690 (R571/04)
» ARMARI DE TALLER metàl·lic marca Heco 170x90 amb persiana i plafó intern de classificació d’eines. T: 93 853 02 15 o 646 37 30 89 (R570/01)
» NEVERA petita marca Zanussi de mides 50x83. T: 93 853 02 15 o 646 37 30 89 (R570/02)
» SABATES DE PATINATGE ARTÍSTIC del número 38 amb el 5-9 1/2 al trenc de les rodes. Gairebé noves, poc usades. T: 93 853 02 15 o 646 37 30 89 (R570/03)
» CALDERA de llenya i radiadors. T: 606 367 270 (R570/04)
» COTXE Nissan Navarra blanc amb hard-top. Bon estat. 162.000 km, matríucula FWR. T: 677 438 781 (R570/05)
ES BUSCA
» FER INTERCANVI de cartes Adrenalyn. T: 680 224 087 (R571/01)
ES COMPRA
» CERA D’ABELLA neta d’apiculors de la zona T: 626 819 421 (R571/03)
Els Encants de LaRella! Si vols vendre, llogar, compartir, busques o regales alguna cosa, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@gmail.com
Núm. 571 LaRella | 22 Piano + harmonia moderna info rm àti cam usi cal totes les edats Fes el teu estudi de gravació 650 777 163 Informàtica musical
MÚSICA
COMBUSTIBLE E. DE SERVEI SUPERMERCAT AMB PRODUCTES DEL LLUÇANÈS GASOLINERA 24H MENÚ DIARI I CARTA ESTACIÓ DE SERVEI SANT MARTÍ D’ALBARS 931 314 894 C-62, km 13 NETEJA
ESTÈTICA
TAXI
EL TROBARÀS
LA SECCIÓ 2, a treballs forestals
A
TEMPERATURA MÍNIMA Cº
ORISTÀ 24 d’abril -4.8
EL TEMPS QUE HA FET_ Del 17 al 30 d’abril
EDITA_
Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com
Avinguda Pompeu Fabra, nº 5 (L’Espai) Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat
Distribució gratuïta. 3.000 exemplars. DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909
REDACCIÓ_
Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Bernat Gil Roca, Judit Fumanya Font, Albert Ferrer Soler, Josep Cañero Peraire i Albert Altarriba Subirana.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb el suport de: Mitjà membre de:
2 de maig de 2024 LaRella | 23 EL TEMPS
Gebrada el matí del 19 d’abril a Sant Boi de Lluçanès. F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
TEMPERATURA MÀXIMA Cº ORISTÀ_ 20 d’abril 24.0 PLUJA ACUMULADA L. SANT BOI 105.6 ALPENS 84.2 LLUÇÀ 67.6 PRATS 64.4 OLOST 65.2 ORISTÀ 38.8 OLOST ALPENS PRATS ORISTÀ SANT BOI LLUÇÀ DIA Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 Màx. Min. l/m2 17 20.0 0.8 0.0 17.0 2.4 2.2 18.4 1.3 0.0 20.8 -0.2 0.0 17.5 3.8 0.0 17.1 2.9 0.0 18 18.8 2.9 0.0 16.3 2.5 0.6 18.3 3.0 0.0 20.3 3.7 0.0 15.4 4.6 0.0 16.9 4.3 0.0 19 20.8 -1.4 0.0 18.5 0.8 0.0 19.3 -1.6 0.0 21.8 -3.0 0.0 18.3 0.1 0.0 17.8 3.1 0.0 20 22.6 1.0 0.0 21.7 4.9 0.0 22.2 2.0 0.0 24.0 1.0 0.0 21.2 5.9 0.0 20.4 7.3 0.0 21 20.3 2.3 0.0 17.9 6.2 9.6 18.5 2.7 0.4 21.8 2.2 0.0 18.3 6.6 4.8 17.4 6.7 0.0 22 15.2 -0.9 4.2 13.8 2.4 0.0 13.7 2.2 5.0 16.2 6.4 0.3 12.8 5.2 4.6 11.9 3.9 0.8 23 13.4 -2.2 0.2 10.9 1.6 0.0 12.3 -1.1 0.0 13.8 -2.6 0.0 10.5 3.0 0.0 11.6 0.6 0.0 24 17.8 -3.2 0.0 16.7 1.6 0.0 17.3 -2.1 0.0 18.2 -4.8 0.0 16.9 1.3 0.0 15.7 1.3 0.0 25 14.7 4.8 0.0 11.6 3.3 2.2 14.2 6.1 1.6 15.6 5.5 0.0 12.6 6.1 8.6 11.7 5.1 6.6 26 19.2 3.5 0.0 15.4 5.7 1.6 17.4 4.7 0.0 22.6 4.8 0.0 15.8 6.4 0.0 15.4 5.8 1.6 27 17.8 8.5 1.0 15.3 7.7 5.6 18.3 9.8 1.4 17.7 6.4 2.5 15.5 9.1 1.2 15.7 9.2 1.0 28 13.4 8.1 11.2 10.9 7.7 8.0 12.7 8.7 7.4 14.1 11.0 8.0 12.2 9.4 23.2 11.7 9.1 3.6 29 11.6 9.9 30.0 9.6 8.1 28.4 11.3 9.2 30.4 14.2 11.7 20.0 10.5 9.2 41.2 11.1 8.7 36.0 30 15.9 10.0 18.6 12.8 8.7 26.0 14.6 9.5 18.2 16.2 10.4 8.0 13.6 9.3 22.0 13.6 9.0 18.0
Bassals i plugims a Sant Bartomeu del Grau, el 28 d’abril. F: EMILI VILAMALA