R574

Junts revalida la victòria a les eleccions europees

· La participació va ser del 40%, més baixa que a Catalunya

· Els partits independentistes apleguen el 75% dels vots

Jandama i Beth canten sota la lluna a Oristà

La comissió d’Oristà organitza per setena vegada el recital a l’ermita de Sant Sebastià

MEDI AMBIENT

Es torna a prohibir el bany a la Riera

Des del 15 de juny no es podrà banyar entre el pont de les Heures i Sant Cristòfol

SUBVENCIONS

El Govern injecta 2 milions d’euros per retirar fibrociment

Es calcula que al Lluçanès hi ha més de 1.500 cobertes d’amiant

MEDI AMBIENT

L’Institut Castell del Quer, nova Escola Verda

Alumnes de l’Institut i voluntaris recullen més de 100 kg de deixalles

PREMIS

Nilak rep el premi Nacional de Cultura

El col·lectiu apropa les arts escèniques a entorns rurals

ESPORTS

Comencen les Bitlles Catalanes del Lluçanès

Els Bitllajuvi i MaiTips encapçalen la taula

El públic embadalit escoltant el cantautor pradenc Jordi Blanqué “Jandama”.// F: BRUNA ROVIRA COSTA

Benvinguts a pagès rep prop de 700 visitants

La nova edició del Benvinguts a Pagès que es va celebrar el primer cap de setmana de juny va reunir gairebé 700 visitants que, vinguts d’arreu, van poder conèixer les cinc explotacions que van obrir les portes: Mas Terricabras (Oristà), Formatges de Lluçà, Betara (Sant Boi de Lluçanès), Mas Rogers (Sant Bartomeu del Grau) i el Soler de N’hug (Prats de Lluçanès).

L’objectiu del programa, impulsat per la Generalitat, és donar a conèixer l’origen dels aliments i redescobrir el món de la pagesia.//Red

L’esplai Paff celebra el vintè aniversari

Els jardins de la Farmàcia Vella de Prats van omplir-se d’inflables, jocs i rialles per celebrar els vint anys de l’Esplai Paff. Més d’un centenar de persones entre infants i famílies es van fer seus els jardins per gaudir de l’aniversari. Vint anys donen per molt i el que el principi havia estat un esplai setmanal de dissabte a la tarda, ara organitza principalment els casals d’estiu, de Nadal i de Setmana Santa. El que no ha canviat és l’aposta pel lleure educatiu de qualitat, de monitors, monitores i famílies que han fet possible els vint anys d’esplai.// Red

La pluja, protagonista de l’Obrim de Nit

pluja va ser la protagonista no desitjada de l’edició d’enguany de l’Obrim de Nit, que tornava després que la Unió de Botiguers i Comerciants de Prats (UBIC) decidís ajornar l’edició de l’any passat per repensar-ne el format. Malgrat que l’organització va haver d’anul·lar el taller de planter i l’actuació de Miqui Puig DJ pel mal temps, les botigues van seguir obertes i la xaranga Buidant la Bota va passejar-se i aixoplugar-se pels carrers i places de Prats. Des de l’organització han explicat que buscaran una nova data per fer els actes ajornats.//Red

L’EMAL acaba el curs dalt dels escenaris

L’EMAL està tancant aquest curs 2023-2024 amb el seguit d’actuacions dels i les alumnes que mostren, en un breu interval de temps, el que han après durant l’any.

Si bé és cert, que els estudiants de música actuen en diferents concerts anuals, els i les participants dels grups de teatre concentren la seva evolució en un únic dia. Com és el cas del diumenge 9, on els integrants dels dos grups de teatre bàsic de Prats van presentar dues obres treballades durant el curs, “Un rellotge per l’home del temps” i “Això és i no és”.// CMC

Més de cent persones al Música i Romànic

El cicle Música i Romànic va trepitjar el Lluçanès per primer cop el 2 de juny. Organitzat pels Amics de l’Art Romànic del Bages, el Monestir de Lluçà va acollir més d’un centenar de persones que van gaudir del concert d’Ensemble Alfonsí, amb Jota Martínez i Alba Asensi. Les peces que van sonar eren composicions escrites a les “Cantigas de Santa Maria”, un recull de cançons fet al segle XIII. Martínez ha reconstruït els instruments que hi apareixien i amb ells va interpretar les peces del concert de Lluçà.//Red

Els jardins de la Farmàcia vella es va celebrar el 20è aniversari.// F: ESPLAI PAFF

El grup de grans de teatre de l’EMAL a Prats, després de l’actuació.// F: EMAL

La nau de l’església de Lluçà plena durant el concert.// F: AMICS DEL ROMÀNIC

La família de Terricabres a punt de rebre els visitants// F: @MASTERRICABRAS

La

Tot i la pluja, la música va sonar als carrers de Prats.// F: AJ PRATS Les botigues van mantenir les ofertes i descomptes a l’interior .// F: AJ PRATS

La xaranga Buidant la Bota a la plaça Nova.// F: FOTOCONTRAST

La prohibició de banyar-se a la riera de Merlès es consolida

Des del 2020 els ajuntaments es coordinen per evitar la massificació al tram entre Sant Cristòfol i el pont de les Heures

SANTA MARIA DE MERLÈS

Per_ Ferran Vila Cabanas

Banyar-se a la riera de Merlès tornarà a estar prohibit aquest estiu, després que els ajuntaments implicats en la gestió de l’espai hagin decidit allargar les mesures que els últims anys ja han fet impossible banyar-s’hi durant els mesos de més calor.

Així, la prohibició tornarà a afectar enguany el tram entre Sant Cristòfol i el pont de les Heures, des d’aquest dissabte, dia 15 de juny, i fins al 15 de setembre.

La mesura l’han acordat els ajuntaments dels tres municipis que conflueixen en aquests sis quilòmetres, Santa Maria de Merlès, Sagàs i Lluçà, que els últims anys s’han de contractar informadors turístics i, a través del Consell Comarcal del Berguedà, un servei de vigilància rural per vetllar pel compliment de les normes d’aquest espai natural.

Mentre que els informadors reben formació del centre de conservació Camadoca i s’encarreguen d’explicar què es pot fer i què no a la riera per tal de protegir-la, el servei de vigilàn -

cia el duen a terme agents de seguretat privada que tenen la potestat de posar denúncies que acaben esdevenint sancions i multes. En l’operatiu, a més, també hi participen regularment tant els Agents Rurals com els Mossos d’Esquadra.

LA PROHIBICIÓ VA ARRENCAR AMB LA PANDÈMIA

El primer any que els ajuntaments van contractar un servei

La prohibició del bany també es justifica per qüestions de salubritat

de Guardes Rurals i van prohibir el bany a la zona va ser el 2020, just en plena pandèmia i amb diverses restriccions en marxa que feien pràcticament impossible que se’n pogués controlar el compliment en un espai natural com la riera.

L’estiu següent, el 2021, les restriccions es van relaxar i es va tornar a permetre l’accés a l’aigua, però es van estrenar 17 zones d’aparcament regulades amb un total

SOLIDARITAT

El Lluçanès recull 250 litres de llet en un recapte

LLUÇANÈS

Per_ Clàudia Molina Catalan

Un total de 250 litres de llet han sigut recaptats en l’últim Recapte extraordinari de llet celebrat entre el 30 de maig i el 2 de juny al Lluçanès. Aquesta iniciativa organitzada pel Rebost del Lluçanès, que és el banc d’aliments gestionat per Càritas, juntament amb el Consorci, ha disposat que un comerç referent de cada poble del territori exhibís una caixa on els i les compradores podrien desar la seva llet. Aquests punts de recollida s’han pogut trobar a Sant Feliu, Sant Bartomeu, Prats, Olost i Perafita. D’aquesta manera no ha calgut més mans

solidari extraordinari

que les dels 5 voluntaris habituals que, des de fa anys, mantenen viu aquest enclavament solidari. És gràcies a aquestes persones, com en Josep Ferrer Roges, que assumeix una part molt important del pes logístic, que el Rebost del Lluçanès pot celebrar dos recaptes extraordinaris a l’any. A més a més, participa en tots els esdeveniments que té cabuda que els permeten rebre altres aportacions extres per respondre a la demanda sostinguda d’aliments de primera necessitat a la comarca. Actualment, hi ha 45 unitats familiars, tot i que han arribat a ser 47 les que fan ús del servei del Rebost d’Aliments i, quinzenalment, passen a recollir les seves cistelles. Aquestes fa-

45 famílies fan ús cada quinze dies del Rebost del Lluçanès

de 68 places, amb la intenció de limitar l’aforament dels banyistes i assegurar que els vehicles mal aparcats no impedissin la circulació pels camins. Aquell any, a més, voluntaris de protecció civil van incorporar-se a l’agost en el dispositiu per tallar la carretera en els moments que els aparcaments quedaven plens.

Tot i que la mesura va permetre millorar en el compliment de les normes a la riera, des de l’estiu del 2022 els ajuntaments han optat per prohibir-hi totalment el bany: qui ho vulgui pot accedir a l’espai natural i se l’informa que haurà d’aparcar als espais habilitats, però en cap cas se li permet entrar a l’aigua.

UN ESPAI PROTEGIT

La riera de Merlès és un espai natural protegit per diverses normatives mediambientals i que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).

Des de fa dècades, la seva massificació durant els mesos de més calor ha estat motiu de queixa per part de veïns, ajuntaments i entitats que vetllen per la seva conservació.

La prohibició del bany també es justifica per qüestions de salubritat, ja que el tram on es prohibeix el bany —on a l’estiu el cabal d’aigua pot veure’s notablement minvat— és on es troba el punt de captació d’aigua de boca que abasteix els municipis de la Mancomunitat d’Aigües de Merlès: Santa Maria de Merlès, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Gaià i Oristà.//

mílies han estat derivades des de serveis socials. Les cistelles s’omplen, també, gràcies a les aportacions que reben d’altres seus de Càritas i el Banc d’Aliments de Barcelona, així com de grans supermercats que destinen les mermes dels productes en bon estat a aquest fi, i fins i tot alguna empresa del Lluçanès que també dona pro-

ductes. Tanmateix, els dimecres a la tarda no només gestionen menjar sinó que també recepcionen roba, joguines que van destinades a la Nit de Reis i altres útils. Tothom pot anar a donar i col·laborar amb aquesta causa social, sigui a través de donacions físiques o donant el seu temps fent de voluntari.//

Un punt de la Riera, ple de banyistes, l’estiu del 2021.// F: ARXIU

NOTÍCIES

El Lluçanès a Europa: com influeixen les polítiques comunitàries a la comarca?

Es considera que un 70% de les legislacions nacionals tenen l’origen a la UE

LLUÇANÈS

Per_ Lluc Corominas Peraire

“La Unió Europea condiciona i influeix de manera molt clara l’agenda municipal. L’ús de petards per Festa Major o els decibels dels concerts, per exemple, són aspectes marcats per l’Eurocambra”, explica Joaquim Millan, consultor a l’empresa Eurolocal, que dona suport a administracions públiques i governs municipals en matèria de política europea.

“Tradicionalment, les eleccions al Parlament Europeu, han estat considerades eleccions de segon ordre”, diu Pol Morillas, director del CIDOB (Barcelona Centre For International Affairs). En el monogràfic publicat al maig per aquesta institució, dedicat als comicis europeus d’aquest 2024, Morillas apunta, per exemple, a una baixa participació o al fet de percebre el vot europeu com un càstig cap al govern de torn de cada estat membre, com a símptomes d’aquest euroescepticisme, malgrat, segons el CIDOB, el 70% de les lleis nacionals tenen l’origen en acords assolits al Parlament Europeu.

“L’impacte legal de Brussel·les

al nostre dia a dia és molt gran”, constata Millan. A tall d’exemple, apunta als colors dels contenidors de reciclatge com a aspecte quotidià d’una decisió presa a la seu europea i que impacta de ple a la ciutadania dels estats membres.

“Ja sigui al Delta, a València o Alemanya, entenem a quin contenidor cal tirar les deixalles”, afegeix. Més enllà d’això, Millan també apunta a aspectes clau de la Unió com són la lliure circulació, la moneda única, i la seguretat i la pau. A part d’aprovar lleis que regulen diversos aspectes dels estats membres, la cambra europea —que juntament amb el Consell de la Unió Europea, format pels ministres de cada país, conforma el legislatiu dels 27 —, té la funció de decidir i adjudicar el pressupost comunitari. És aquest finançament el que després permet als diferents països materialitzar les decisions preses prèviament pels eurodiputats. Aspectes com desplegar la xarxa de wifi o implementar carregadors elèctrics per a cotxes són obres que, sovint, reben ajuda europea per implementar-se.

La formatgeria d’Alpens, els nous miradors, ajudes per canviar l’enllumenat públic municipal són algunes actuacions finançades per la UE

Hi ha molts tipus d’ajudes provinents d’Europa, però una de les principals i més importants és la provinent dels fons FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional). Els FEDER són fons destinats a impulsar les regions de la Unió Europea, corregir els desequilibris territorials i finançar projectes que vagin en la línia dels objectius de la Comissió Europea com “la lluita contra el canvi climàtic, la sostenibilitat, l’emprenedoria o l’ocupació”, segons explica Millan. La gestió d’aquests fons sol anar a càrrec de les comunitats autònomes, que són les que adjudiquen els projectes amb la implicació de les administracions del territori.

Des del 2021 fins al 2027, la Unió preveu destinar uns 840 milions d’euros en fons FEDER a Catalunya. En els darrers anys, al Lluçanès s’han portat a terme obres, amb l’ajuda d’aquests fons, tan diverses com: la formatgeria col·lectiva ubicada a Alpens, els miradors del Roc Llarg o els Munts o ajudes per canviar l’enllumenat públic i implantar calderes de biomassa a Oristà o Prats.

ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU - 9 de juny de 2024

LA PAC: LA PATATA CALENTA DEL MÓN RURAL

La PAC (Política Agrària Comuna) és un seguit de polítiques adreçades a la pagesia de tots els estats, i que s’emporta la part del finançament comunitari més gran (prop del 32%). Regula aspectes com l’ús de pesticides, subvenció de cultius i rotació, bases de l’agricultura ecològica, entre molts altres aspectes.

Sovint controvertida, l’última revisió de la PAC va encendre els ànims del sector ramader i agrícola, que, arreu del continent, va propiciar un seguit de manifestacions i demandes, les quals també s’han donat els darrers mesos a Catalunya i la comarca.

Sobretot, un dels punts més controvertits han sigut els acords de la Unió amb països tercers per assegurar el subministrament d’aliments. “Mentre als agricultors d’aquí se’ls hi exigia un seguit de demandes, en els acords macroeconòmics amb altres països no hi havia aquestes exigències”, recalca Joaquim Millan. És per això que, una de les principals demandes del sector és que es redueixin les exigències burocràtiques i es potenciï la “sobirania alimentària”.//

Junts revalida la victòria i s’imposa a les eleccions europees al Lluçanès

La participació, per sota de la mitjana del país, voreja el 40% com el 2004 i el 2009

Els resultats electorals del 9-J al Lluçanès Percentatge de vot obtingut en total

JUNTS

I LLIURES PER EUROPA

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - ARA REPÚBLIQUES

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

PARTIDO POPULAR

COMUNSSUMAR PODEMOS

LLUÇANÈS

Per_ Lluc Corominas Peraire

Junts renova el lideratge al Lluçanès i és la força més votada a les eleccions del Parlament Europeu celebrades al passat diumenge 9 de juny. La llista juntaire, que encapçalava Toni Comín, va rebre el 42% dels vots i va ser la força més votada a tots els pobles. Ara bé, tot i la victòria a la comarca, el partit pateix una forta davallada respecte al suport que va rebre als comicis a l’Eurocambra del 2019. En aquella ocasió, la llista encapçalada per Carles Puigdemont va aconseguir gairebé el 60% dels vots. Tanmateix, cal assenyalar que, les eleccions europees del 2019 van coincidir amb la celebració de les eleccions municipals, fet que va catapultar la participació, sovint força baixa en els comicis europeus.

Qui també es va mantenir, en aquest cas com a segona força més votada, va ser Esquerra Republicana, que va aconseguir el 25% dels vots, igual que el 2019. La tercera força va ser el PSC, que va sumar 10 punts respecte

a les eleccions de fa cinc anys, passant de poc més del 5% dels vots a superar per poc el 15%.

Amb aquest resultat, els socialistes pugen 5 punts el suport que van tenir a les eleccions de l’Eurocambra del 2009 – en què van obtenir gairebé l’11% dels vots – i consoliden la tendència a l’alça després de la davallada que van patir el 2014, en què van fregar només el 3% dels vots. El quart lloc, igual que en tot el territori català, va ser pel PP.

Els grups independentistes sumen el 75% dels vots. L’any 2019 era el 85%

Els Populars van doblar el suport obtingut fa cinc anys, passant del 2% dels vots al 4%. Per sota, amb un suport proper al 2% en ambdós casos, s’hi situen Comuns-Sumar i Podem, respectivament. Aquests últims, aconseguint mig punt més que els passats comicis. Pel que fa a l’extrema dreta, que va entrar amb força a l’Eurocambra i va deixar una de les notícies principals de la jornada, va aconseguir sumar 70 vots al Lluçanès: 47 per Vox, que va

obtenir vots a 10 dels 13 municipis; i 23 per la llista encapçalada per l’influencer i activista extremista Alvise Pérez, ‘Se Acabó la Fiesta’. La llista de Pérez, que ha fet el salt a l’Eurocambra amb 3 escons, va obtenir suports en sis municipis del Lluçanès: Alpens, Olost, Oristà, Prats, Sant Bartomeu i Sant Feliu, signant el millor resultat a Prats, amb 12 paperetes.

L’ABSTENCIÓ: LA PROTAGONISTA DE LA JORNADA

La jornada electoral va registrar prop del 58% d’abstencionisme. La participació va fregar el 43% (42,78%) i, per poc, va ser inclús inferior a la mitjana catalana, que es va situar al 43,58%. Aquesta davallada s’acosta a la participació registrada el 2009, que va ser del 40% i del 2004, que va ser del 41%. A més, també suposa el trencament amb l’augment progressiu de la participació en els comicis a l’Eurocambra que el Lluçanès seguia des de feia dues jornades: el 2014 la participació va ser del 61%, i el 2019, coincidint amb les eleccions municipals, va ser de gairebé el 77%.//

Un votant perafitenc exercint el seu dret a vot al Niu.//F: FV

Sant Bartomeu finalitza el primer Cicle de Teatre

La primera edició del Cicle de Teatre organitzat per l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau va acabar aquest passat divendres 7 de juny amb l’espectacle Furgonólogo, del monologuista basc Julen Axpe. Des de l’Ajuntament valoren molt positivament aquesta primera edició, que va començar el passat 13 d’abril. El mateix dia que es tancava el Cicle de Teatre, els regidors del consistori santbartomeuenc van presentar el cicle Sunsets d’Estiu que començarà aquest divendres 14 de juny amb una nit astronòmica. Aquesta programació estival s’allargarà fins a finals de juliol.// Red

Èxit del 7è Concert sota la Lluna plena d’Oristà

La tendresa i la màgia es van apoderar de l’esplanada de Sant Sebastià a Oristà, durant la 7a edició del Concert sota la Lluna Plena.

Més de 170 persones van gaudir d’aquesta edició que va comptar amb les actuacions de Jandama, que va presentar el seu treball Fem de les penes paisatges i Beth Rodergas, que van omplir la vesprada amb les seves cançons.

Des de l’organització valoren molt positivament l’edició d’enguany, una de les que més gent ha aplegat i afegeixen que ja pensen en la següent.// Red.

Marala i Trèvol fan ballar Santa Eulàlia

Santa Eulàlia de Puig-Oriol va acollir el primer acte del Perifèria Cultural, un cicle de concerts que es portarà arreu del Principat una trentena de concerts d’artistes dels Països Catalans. Després d’un sopar que va fer les delícies dels comensals, els Trèvol van pujar a l’escenari per presentar les seves versions de cançons tradicionals, deixant el públic captivat.

Tot seguit, Marala, amb un directe potent i captivador van fer gaudir el públic de valent. Les últimes ballarugues van ser al ritme dels temes que punxaven les Dj Faixa de Llana, que van posar la cirereta a una jornada rodona.//Red

Montse Rocadembosch omple d’art Cal Bach

Al llarg de les últimes setmanes, les parets de la Sala de Cal Bach han acollit l’exposició de la pradenca Montse Rocadembosch. Titulada “MontserrArt. Pintura d’un músic sense solfa” era una petita mostra de les pintures a l’oli que ha fet l’artista del Lluçanès al llarg dels anys. Rocadembosch, més enllà de quadres, també és una gran muralista. N’és un exemple el mural que hi ha a la instal·lació dels lloros a Camadoca. Una recreació d’una selva que dona a l’espai molta més amplitud visual i fa que sigui molt més bonic.// Red.

L’ou com balla torna a Sant Feliu per Corpus

L’Ou com balla és una tradició de Corpus que se celebra a diferents poblacions de Catalunya. A Sant Feliu Sasserra, la font de la plaça de l’Església s’engalana amb rams i flors i, al bell mig, l’ou hi balla durant tot el dia de Corpus Christi, una de les festivitats cristianes més festejada a Europa.

Les interpretacions d’aquesta tradició són variades, algunes diuen que l’ou simbolitza l’hòstia i la forma de l’aigua el calze i la sang de Crist. Altres diuen que simbolitza la fecunditat i abundància, pròpies de la primavera.// Red.

Jordi Blanqué a l’inici del concert.// F: BRUNA ROVIRA

Montse Rocadenbosch durant la presentació.// F: AJ PRATS L’ou com balla, el passat 2 de juny, a Sant Feliu Sasserra.// F: JOSEP ROMERO

L’última actuació es va fer a la plaça Doctor Riera.// F: AJ SBG

El grup Marala van ser les caps de cartell.// F: MARTÍ B. ESCUDER Un sopar de xai del Lluçanès va donar el tret d’inici.// F: MARTÍ B. ESCUDER

El festival també va acollir una xerrada de presentació// F: PAT

FIRES I FESTES

El Consorci presenta la campanya “No et liïs”

Aprofitant l’arribada de les primeres festes majors, el Consorci del Lluçanès llença la campanya de comunicació “No et liïs”, amb l’objectiu de sensibilitzar i educar els joves sobre els riscos del consum excessiu d’alcohol i drogues en els espais d’oci nocturn. La idea és conscienciar sobre els comportaments de risc associats a les activitats nocturnes, com el consum d’alcohol i drogues, la conducció sota els efectes de substàncies i les situacions de violència o assetjament.

Amb la voluntat de transmetre aquest missatge, s’han creat unes lones per ser penjades als espais de festa, així com gots reutilitzables, cartells i fulletons amb informació que pugui contribuir a permetre que joves i adolescents gaudeixin d’una diversió conscient i segura.

Finalment, també s’ha creat un material amb orientacions per a les famílies amb fills o filles que comencen a sortir per primer cop.// Red.

Olost constitueix la comissió permanent de participació ciutadana per convocar la consulta sobre la comarca

joves.

OLOST

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

El divendres 7 de juny l’Ajuntament d’Olost va convocar la ciutadania a una trobada informativa amb la voluntat de constituir la Comissió Permanent de Participació Ciutadana i clarificar com i per què hauria de funcionar aquest òrgan. La reunió va aplegar unes 25 persones. La idea de crear aquesta comissió es remunta al Reglament de Participació Ciutadana que el 2016 va publicar el govern municipal d’aquella legislatura, del qual Gil Salvans, l’actual batlle, era regidor de participació.

Olost reumnta al reglament del 2016 per crear la comissió permanent de participació ciutadana

Fins a dia d’avui, aquest reglament s’hauria materialitzat sobretot en l’execució de pressupostos participatius, però enguany el consistori ha recuperat la idea de la Comissió Permanent de Participació amb un objectiu clar: tirar endavant una consulta popular sobre la permanència del municipi a la nova comarca del Lluçanès.

alterat quan es va aprovar la nova comarca amb només 8 dels 13 municipis inicials, per la qual cosa “es considera que el projecte comarcal no és el mateix [que es va votar el 2015]”, alhora que “no s’ha aconseguit dissenyar una estructura més senzilla que s’allunyi d’un consell comarcal i s’adapti millor a la realitat del territori”.

Es tractava d’un reglament que pretenia instaurar eines que promoguessin la participació de la ciutadania en la política municipal, així com fomentar la transparència i facilitar la cultura de la participació també entre infants i

Segons el govern, aquesta nova consulta popular esdevé necessària després d’un procés de debat intern que s’ha anat produint des de la consulta comarcal del 2015 i fins a l’actualitat, “amb l’objectiu d’aportar reflexió i responsabilitat sobre com caldria governar i administrar un territori com el Lluçanès”. Un procés que s’hauria vist

La comissió ja s’ha començat a reunir per a preparar la consulta sobre el Lluçanès

Amb tot això, l’Ajuntament ha seguit la normativa recollida al reglament del 2016 i ha promogut, doncs, la creació d’aquesta comissió, que ja ha començat a treballar i que s’encarregarà de dur a terme la consulta en els propers mesos. Segons el reglament, l’òrgan ha d’estar format per un representant de cada candidatura (en aquest cas només n’hi hauria una), el regidor de participació ciutadana, representants de les entitats que ho desitgin i dos representants de la ciutadania d’Olost i de Santa Creu, respectivament.//

Recursos que s’han elaborat per la campanya.//

El govern farà una injecció de gairebé 2 milions d’euros

per retirar l’amiant al Lluçanès

· Es calcula que hi ha més de 1.500 cobertes de fibrociment al Lluçanès

· Tot i aquesta línia d’ajuts, encara quedaran moltes teulades pendents d’actuació

LLUÇANÈS

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

Si bé el mes passat s’explicava a LaRella que l’empresa Benito Urban seria un dels grans beneficiaris de les ajudes per retirar els residus de cobertes que continguin amiant, avui volem desgranar on aniran a parar la resta de fons que l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha concedit en aquesta línia d’ajuts. Ho ha fet per a particulars i empreses en el marc del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya 2023-2032.

Tal com especifica la convocatòria, resolta provisionalment a finals d’abril, aquestes ajudes estan dissenyades per a subvencionar la retirada d’aquest material de les més de 120.000 teulades que encara en contenen en l’àmbit de tot Catalunya. D’aquestes, 1511 es troben al Lluçanès, repartides entre tots els pobles, però amb més presència sobretot a Sant Bartomeu i a Oristà, que

40 empreses i particulars han sol·licitat la subvenció al Lluçanès

en tenen 241 i 284 respectivament.

Segons la resolució provisional de la convocatòria, es destinaran prop de 2 milions d’euros a la retirada d’amiant i substitució per plaques solars a les teulades del Lluçanès, dels quals 1,5 milions aniran íntegrament a la fàbrica de Sant Bartomeu del Grau, antiga Puigneró i actualment propietat de Benito Urban.

L’ajuda, que enguany engloba, per primer cop, la intervenció també a edificis que allotgin o hagin allotjat indústries o altres activitats comercials i/o agràries, preveu subvencionar la totalitat del cost de la retirada de l’amiant i, en el cas d’incorporació de plaques solars a la mateixa coberta, la totalitat de la seva instal·lació.

D’aquesta manera, l’ARC destinarà uns 136.000 euros a les intervencions en finques particulars i més d’1.800.000 euros en

SUBVENCIÓ PER LA RETIRADA D’AMIANT

edificacions propietats d’empreses. Més enllà de Benito Urban, en destaquen els municipis de Lluçà en l’àmbit de particulars, que ha rebut prop de 36.000 euros i Olost en l’àmbit industrial, que n’ha rebut prop de 185.000.

Segons la normativa, cal retirar la totalitat de materials que continguin amiant

L’INICI D’UN PROCÉS QUE POT SER LLARG No obstant això, és cert que 40 sol·licituds són una proporció

poc significativa de les més de 1500 teulades que hi ha. Hi ha pobles, com Sant Agustí o Alpens, on ningú ha sol·licitat de moment acollir-se a la subvenció. Segons Isaac Peraire, director de l’ARC, això “es pot deure al fet que malgrat que la subvenció cobreix íntegrament el cost del desmantellament, apostar per aquesta retirada pot implicar

altres costos paral·lels que han d’assumir els propietaris, com la instal·lació d’altres substitutius en el cas de teulats o de canals pluvials”. Tot i això, des de l’ARC apunten que està previst que la subvenció es torni a convocar aquest any, i que es vol apostar per continuar amb la retirada d’aquest material tal com marca la normativa.

Els sol·licitants tenen dos anys per a realitzar les intervencions subvencionades

Els beneficiaris de la subvenció, en qualsevol cas, hauran de retirar l’amiant de les seves propietats a través d’empreses especialitzades, recollides al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA).

De moment, es tractaria d’una de les injeccions econòmiques més importants que enguany ha rebut el territori.//

Una taulada de fibrociment com moltes de les que hi ha al Lluçanès.//

RECONEIXEMENT

L’Escola Lluçanès guanya els Jocs Florals

Els infants de sisè de l’Escola Lluçanès han rebut aquest dissabte 8 de juny un doble premi als Jocs Florals Escolars, en un acte celebrat a Barcelona. Després d’haver superat amb èxit la fase de la Catalunya Central, finalment han esdevingut guanyadors amb dos contes relacionats amb la Transhumància al Lluçanès. Tots dos contes feien visible la cultura i tradició del territori.

El primer premi de la categoria C1 se l’ha endut el conte El tresor de la Transhumància escrit per un grup de cinc nenes de sisè que relata una escena costumista on una àvia li explica a la seva neta records de joventut com a pastora.

El conte audiovisual que ha treballat la majoria de la classe ha resultat guanyador amb un accèssit. La Transhumància al Lluçanès, explica en clau poètica les virtuts del pasturatge transhumant. Aquest premi inclou sortir al programa Una mà de contes on crearan els dibuixos i la música en directe.// CMC

MEDI AMBIENT

L’Institut organitza una recollida de deixalles

L’Institut Castell del Quer va organitzar el passat diumenge 2 de juny, la primera matinal de neteja collectiva de l’entorn que es va dilatar durant dues hores i va aplegar a unes 30 persones voluntàries, disposades a deixar ben net els vorals i rodalia de la zona de Serra Seca, a Prats. Després de gaudir d’un bon esmorzar es van comptabilitzar el total d’un centenar de quilos de deixalles recollides en aquell indret. Aquesta va ser una iniciativa organitzada entre tres organismes diferents: el grup d’Escoles verdes de l’Institut, l’Ajuntament de Prats i ECOEMBES. Aquesta activitat s’estableix des del comitè de la Xarxa d’Escoles verdes de Catalunya de la qual l’Institut del Quer ja n’és membre. Després d’aquesta primera experiència, des del centre tenen la voluntat de dur a terme actuacions de neteja voluntàries de forma periòdica i no només limitar-se als voltants de Prats sinó expandir el seu radi d’acció a totes les zones afectades per escombraries del Lluçanès.// CMC

EMPRENEDORIA

La final del projecte CuEmE, passada per aigua

L’acte final del projecte CuEmE, realitzat a les escoles del Lluçanès durant aquest curs 20232024, va començar amb un bon ruixat que no es va dilatar massa, però que va deixar anar un bon patac d’aigua. El Local Social de Santa Eulàlia estava ple de gom a gom per totes les persones que es van acostar en aquesta final del projecte de cooperatives d’enguany i moltes famílies es van quedar dempeus, ja que no hi cabia ni una cadira més.

La rebuda va anar a càrrec de Glòria Colom, alcaldessa de Lluçà i diputada adjunta de l’àrea d’educació de la Diputació de Barcelona, i tot seguit es va cedir el protagonisme als infants de cinquè i sisè de les set escoles que enguany van crear i gestionar la seva cooperativa solidària. Per torns, cada escola va pujar a l’escenari on van explicar la seva experiència i els aprenentatges que es van endur d’aquesta iniciativa. A més a més, els van fer entrega d’un diploma acreditatiu a cada un dels alumnes.

Les ONG triades per ser beneficiades del rèdit econòmic obtingut de les cooperatives van ser: l’Associació Osona contra el Càncer, a la qual dues de les cooperatives van destinar els seus donatius; l’Associació per la Defensa de Fauna i Flora Autòctona de Sta. Maria de Merlès i l’Associació SYNGAP1 Espanya. Finalment, també es se’n van beneficiar dues entitats del territori: Cuidem Lluçanès i Alpens Energia.// CMC

La classe de 6è, guanyadora dels Jocs Florals.// F: ESCOLA LLUÇANÈS

Els participants de la recollida de deixalles, als jardins de Cal Bach.// F: AJ PRATS

Institut Castell del Quer s’afegeix a la Xarxa d’Escoles Verdes

La majoria d’escoles del Lluçanès ja tenen aquest distintiu

LLUÇANÈS

Per_ Clàudia Molina Catalan

La Xarxa d’Escoles Verdes ha celebrat aquest divendres 7 de juny el 25è aniversari de la seva creació amb la incorporació de 56 centres educatius més, entre ells, l’Institut Castell del Quer. Els distintius van ser lliurats per la consellera d’Educació, Anna Simó i el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort. En total són 800 escoles que formen part d’aquesta xarxa.

Les escoles de Prats, la ZER ALt Lluçanès o la ZER Gavarresa són alguns dels centres educatius del Lluçanès que ja estàn en possessió d’aquest distintiu des de fa alguns anys.

Durant una jornada amb l’escenari del Món Sant Benet de fons, un total d’un miler de persones (entre professorat i alumnes de 150 escoles) van culminar tot un any d’iniciatives de conscienciació planetària impulsades des dels centres educatius amb una trentena d’activitats relaciona-

des amb la salut dels ecosistemes i la salut de les persones.

QUÈ SIGNIFICA FORMAR PART DE LA XARXA D’ESCOLES VERDES?

Les Escoles Verdes són centres amb compromís ecosocial que treballen per a la transformació de l’educació i el seu entorn. La seva màxima gira al voltant de la sostenibilitat, la participació activa de tota la comunitat educativa posant en especial èmfasi l’empoderament de l’alumnat; i la cerca de sinergies entre l’esco-

la i altres ens locals, creant una dinamització real de l’entorn i esdevenint part de la comunitat.

Són escoles obertes a la natura, promouen la sensibilització i conservació d’aquesta. Fomenten l’observació de la natura i dels seus processos com a mètode científic d’aprenentatge a través de projectes.

Per rebre el distintiu i esdevenir part de la Xarxa el centre interessat ha de fer una formació inicial de dos anys en què definirà uns objectius estratègics per transformar el seu centre.//

LA COLUMNA

GORCHS FONT

Escric aquestes línies quan estic acabant de pair el resultat de les eleccions europees. I crec que encara també el de les catalanes. Ens podríem fixar en molts elements, però me’n destaca especialment un: el creixement de l’extrema dreta. És un tema molt complex, que penso que és el reflex d’un descontentament social, que així d’entrada sembla difícil de solucionar. El meu objectiu, però, no és fer una anàlisi sobre aquesta qüestió.

El que em ve el cap quan estic intentant entendre tot això és el nom d’una pradenca, el de Roser Fluvià. Una autèntica desconeguda fins fa cosa d’uns tres anys. I això que va tenir una vida increïble. De pel·lícula, m’atreviria a dir. Va néixer a Prats de Lluçanès l’any 1900 i va residir-hi fins a mitjans de la dècada del 1920. Una curiositat: vivia al meu carrer, el carrer Resclosa. Era una veïna! Una casualitat que fa que la senti molt pròxima. Un element que segurament ha dificultat que aflorés el seu cas té a veure amb el seu nom. Roser Fluvià és el nom de casada, però en realitat, aquesta pradenca es deia Roser Fàbregas Vilà. Roser Fluvià, junt amb el seu marit i els seus dos fills, es va establir a Sant Llorenç de Cerdans (França) abans de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. A partir d’aquí, la seva vida va estar íntimament relacionada amb els grans esdeveniments dels anys 30 i 40 ocorreguts no només al nostre país, sinó també a Europa, com són la Guerra Civil espanyola, la dictadura franquista, l’ascens del nazisme i la Segona Guerra Mundial.

La pradenca va formar part d’una xarxa de resistència francesa que passava clandestinament persones i documentació a través dels Pirineus. Després d’un temps d’activisme, en què va ajudar moltes persones, va ser detinguda per la Gestapo, la policia secreta de l’Alemanya nazi. A partir d’aquí, va estar tancada prop d’un any en presons franceses, on va patir tortures. I al final la van deportar al camp de concentració de Ravensbrück, d’on va aconseguir sobreviure.

Tornant al panorama actual, i encara intentant entendre-ho tot plegat, només espero que haguem après alguna cosa d’un passat molt recent que va arribar a ser molt cruel amb moltes persones. I ja em perdonareu la falca publicitària, però si us ha picat la curiositat i voleu saber més sobre aquesta pradenca, us convido a llegir el llibre Roser Fluvià. Una pradenca a Ravensbrück, que hem publicat amb la companya Roser Reixach.//

Membres de l’Institut Castell del Quer recollint el guardó.//

RECONEIXEMENT

Nilak guanya el Premi Nacional de Cultura

El projecte col·lectiu de circ Nilak del qual l’artista lluçanesa Griselda Juncà en forma part des dels seus inicis, ha guanyat el Premi Nacional de Cultura 2024 que atorga la Generalitat de Catalunya per la seva tasca d’apropar les arts escèniques a indrets on difícilment es poden gaudir, a través de propostes vinculades al territori.

Nilak és un projecte que engloba artistes reconeguts d’arreu i que provenen del món del circ. La seva raó de ser és descentralitzar les arts escèniques dels grans nuclis urbans i portar-les al món rural on, una de cada quatre comarques no tenen cap teatre ni equipament on apropar la cultura als seus habitants. És per això que, sota la premissa que la cultura és un dret, el col·lectiu es desplaça amb una carpa itinerant que reuneix totes les condicions tècniques per desenvolupar diverses activitats.

Establerts durant quinze dies a cada població, creen sinergies entre el món de l’art i la història i realitats d’aquell indret a través d’espectacles i tallers treballades conjuntament amb els habitants locals.//

Pepa Plana obrirà la tercera edició del Pixa’t de riure d’Alpens

El festivalet Internacional de

ALPENS

Per_ Carolina Font Usart

La tercera edició del Pixa’t de riure arribarà a Alpens el darrer cap de setmana de juny. Enguany l’encarregada d’obrir el festival serà la pallassa Pepa Plana que, amb una llarga trajectòria professional a darrere, ha esdevingut una de les pallasses més reconegudes de Catalunya, tal com explica Abraham Arzate, director artístic del Pixat’ de riure, juntament amb Gerard Garcés. Plana portarà al Casino d’Alpens el seu espectacle Veus que no veus, on comparteix escenari amb la pallassa Clara del Ruste. Arzate explica que aquest espectacle aborda des d’una òptica feminista la situació de les dones al teatre des de la comèdia. Arzate afegeix que està recomanat a un públic de més de 10 anys.

Gerard Garcés explica que aquesta tercera edició vol ser “la consolidació del festival”. Garcés i Arzate destaquen el caràcter internacional del Pixa’t de riure, que enguany acollirà ar-

l’humor

serà el 28 i 29 de juny

tistes els xilens com Mimo Tuga i també la companyia Festin de la Risa, que faran parada a Alpens en mig de la seva gira europea. Vinguts de més a prop, hi trobem la companyia Passabarret, que presentarà el seu espectacle Rocket Carnival Clownz. Passabarret són impulsors de la Circoteca de Valls, un centre de creació i divulgació del circ de Valls. També passarà per Alpens, la pallassa Cris Clow, que amb Wet floor farà que una tasca senzilla com netejar l’escenari esdevingui una missió impossible abocada al desastre.

Una de les novetats que in-

corporarà el festival aquest any, serà una part formativa a través del taller que durà a terme el Raúl, de Joc de Clown.

Com ja és habitual el Cabaret Gamberru tancarà el festival. Garcés explica que el Cabaret és una manera d’implicar més els artistes al festival, ja que han de construir un tancament conjunt, fet que fa que es “creïn sinergies entre ells”. Arzate afegeix que també aprofiten “perquè els joves, que solen associar circ amb un espectacle per canalla, vegin que també és per a ells. Volem trencar una mica aquesta imatge.”//

Els membres de Nilak, recollint el premi.// F: @CULTURA_CAT

Un espectacle de l’edició de l’any passat.// F: LL.SURI - DALPENS.COM

Sant Joan i els Elois donarà el tret de sortida a les festes d’estiu al Lluçanès

El gruix d’activitats es concentraran entre el 23 i el 25 de juny, però des del dia 1 de juny que hi ha actes programats

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

Enguany, les activitats de les festes de Sant Joan i els Elois s’allargaran tot aquest mes de juny. Habitualment, les prèvies de les festes pradenques eren les festes dels Barris i la Trobada gegantera, enguany, però s’hi han sumat també la festa d’aniversari de l’Esplai Paff, l’Obrim de Nit i les festes de final de curs de les escoles del Prats i de l’EMAL, entre moltes altres activitats. El regidor de Festes, Jordi Batriu, ja va apuntar durant la presentació del programa de festes que era “més extens que mai”.

El dilluns 3 arrancaven les festes dels barris que es van allargar fins divendres passat. Jocs, balls, àpats i sobretot molt bon rotllo van ser els protagonistes d’aquesta prèvia. Com marca la tradició, cada barri va escollir la seva Pubilla i Hereu. No serà fins al 24 a la nit, quan d’entre aquests, s’escollirà la Pubilla i dames d’honor, així com l’Hereu i els fadrins de Prats. El dia 22 els protagonistes seran els geganters, que aquest any celebren la 30a edició de la Trobada Gegantera. La cercavila arrencarà a les 6 de la tarda, des de davant de Cal Bach i passarà per diferents carrers i places de Prats. Després del sopar geganter, començarà la festa que omplirà el pavelló pradenc al ritme de Brams i Les Que Faltaband. El dissabte serà la revetlla de Sant Joan a Prats i arreu dels Països Catalans. Al Lluçanès, la flama del Canigó arribarà a tots els

pobles per encendre el foc d’una identitat comuna que molts voldrien esborrar. Després de la nit més curta de l’any alguns cantaran allò de “dilluns que ve deixo.,.”, altres es llevaran d’hora per participar al 46è Cros de Sant Joan. Al vespre, l’encensa del Petar-

Prats acollirà

dissabte 22 la 30a edició de la Trobada gegantera

dàs marcarà l’inici de la festa i Prats s’omplirà de traginers, carreters, cavalls, mules i gent que festejaran Sant Joan al so del Contrapàs. La cursa dels Elois amb ases, mules i cavalls, reunirà a pradencs i veïns a Prats per tancar la primera festa d’estiu del Lluçanès. I començarà Perafita.//

FESTA MAJOR DE PERAFITA

diumenge 23 de juny

8h · Caminada Popular Sortida des de la plaça Sant Antoni.

Inscripcions: 5 €

Recorregut de 8 - 10 km. Esmorzar popular Organtiza: Perafita Camina

16h· Rebuda de la Flama del Canigó i lectura del manifest, a la plaça Sant Antoni

20h· Revetlla de Sant Joan, sopar de carmanyola, foguera i música llaunada, a la plaça Sant Antoni, Organitza: PAP

Primers actes...

Dijous 27 de juny 8h· El Robust Infantil, al parc de Can Riera

22h · Bingo a la plaça Sant Antoni

*Trobareu la resta d’actes al proper número de LaRella.

REFLEXIONS DES DE PUIG CIUTAT

Àngels PUJOL

Quan arribis a Hispània, envia’m un colom

Ens retrobem amb en Jordi i la Laura a casa seva, a Lluçà, a través d’uns amics comuns ocellaires. Els dos, aficionats a l’arqueologia, havien vingut a excavar a Puig Ciutat a l’inici del projecte. Sabia d’esquitllada que en Jordi es dedicava a criar coloms, però sense més detall.

Quan acabem de dinar, a petició d’en Josep, en Jordi ens fa una ruta pel colomar. Ens explica amb passió com ho té organitzat, com selecciona els exemplars amb l’objectiu de recuperar les característiques del colom autòcton.

Ens explica que abans a cada casa n’hi havia, era la subsistència de la família. Es veu que en quinze dies cada parella incuba dos ous i abans que els petits surtin del niu la femella torna a allocar-se.

Era una manera de tenir carn els mesos de primavera i estiu. Durant la tardor i l’hivern les gallines i els ànecs agafaven el relleu. Gràcies a aquest ús, les espècies tradicionals de coloms s’han mantingut al llarg dels segles. Amb l’arribada de congeladors, granges i altres circuits per proveir carn, els coloms han perdut el seu paper i han deixat de criar-se. Espècies tradicionals es troben ara a punt de desaparèixer. En Jordi lluita perquè això no passi, i en els seus gabials hi té uns 180 coloms adults per garantir-ne la preservació.

Ens diu que alguns d’ells són coloms missatgers. Sempre he sentit a parlar dels coloms missatgers, però no entenc com funcionen i li demano que m’ho expliqui.

Em diu que el sistema es basa en l’instint i l’orientació de l’animal, que el portis on el portis, quan l’alliberes sempre torna a casa. Els exemplars més entrenats poden arribar a volar 12 hores diàries a uns 100 km/h. O sigui que gairebé podrien anar de Barcelona a Roma en un sol dia!

Explica que els pescadors se’ls enduien a la mar i quan acabaven la feina els deixaven anar amb notes informant de què s’havia pescat. D’aquesta manera, quan arribaven a port el peix ja s’havia pogut vendre.

L’ús de coloms missatgers és documentat des de l’antiguitat. Els grecs els feien servir per anunciar els guanyadors dels Jocs Olímpics entre la població. Eren utilitzats també pels exèrcits, ja que era una manera fàcil i segura de fer córrer informació a llargues distàncies.

Juli Cèsar, ja durant la conquesta de les Gàl·lies al s.I aC, va crear una xarxa de colomars de relleus per fer arribar les notícies dels seus avanços al senat romà.

Tot i que no tenim cap pista de la cria o l’ús de coloms a Puig Ciutat, no puc evitar preguntar-me si, després de la seva destrucció, va aixecar el vol un colom amb el relat de la batalla que avui, mitjançant l’arqueologia, mirem de reconstruir… Ja ho diuen que és fàcil fer volar coloms!//

1. La festa del barri dels Llangardaixos, a la tarda. 2. Els guanyadors per haver completat el passaport d’assistència a les cinc festes.// F: AJ PRATS

PATINATGE

El CP Lluçanès tanca la temporada amb un festival

El pavelló municipal d’esports de Prats va acollir el Festival de final de temporada del Club Patí Lluçanès, el passat diumenge 9 de juny.

Més de cinquanta persones, entre patinadores, jugadors i jugadores, així com responsables tècnics van omplir la pista del pavelló per celebrar el final de curs d’aquesta temporada.

Durant el festival, els diferents equips de patinadors van presentar els xous grupals, individuals i danses que han estat treballant aquest any, alguns dels quals han estat premiats en les diferents competicions que han participat.

Una de les sorpreses del festival van ser les actuacions del xou petit del Club Patí Osona i l’actuació de la patinadora Aina Torres del Club Patí Santa Eugènia.// Red.

Ajuntament

Gairebé 200 persones participen en el repte el 7 del Serrat

Entre el 2 i el 8 de juny els participants han pogut pujar al Serrat Llobater per diferents itineraris

SANT FELIU SASSERRA

Per_ Carolina Font Usart

El que va començar com una idea mig de conya mig de veritat d’un, ja llunyà, 31 de desembre, s’ha materialitzat aquesta primera setmana de juny amb el repte 7 del Serrat. Una iniciativa en què han participat gairebé dues-centes persones, que han fet el cim del Serrat Llobater en una de les pujades fetes el 2 i el 8 de juny.

La iniciativa l’han impulsat Joan Ramon Soler, Marc Coma i Eloi Bertarans. Els tres santfeliuencs van decidir engegar aquest repte i obrir-lo a tot el veïnat, l’objectiu era, a priori, senzill: pujar set dies seguits al serrat Llobater seguint set itineraris. Els impulsors expliquen que no es pensaven que la idea tingués tan bona acollida, ni que la participació fos tan elevada. En total, 185 persones han pujat fins al cim algun dels dies. I a tall de record de tal efe -

de Lluçà

Cr. Rourets, 1 Santa Eulàlia de Puig-oriol 08514 Lluçà llusa@diba.cat

EDICTE

El ple de la corporació municipal de Lluçà en sessió celebrada el dia 3 de març de 2022, va aprovar inicialment el pla de prevenció de la contaminació lumínica per a l’espai amb un cel nocturn de qualitat del municipi de Lluçà.

S’exposa l’expedient a informació públic per un termini d’un mes al BOP, en un diari de més divulgació en l’àmbit municipal, al tauler d’anuncis d’aquesta corporació i a la pagina web municipal per tal que qualsevol persona que ho desitgi pugui examinar-lo i presentar, durant el termini esmentat, les al·legacions o observacions que consideri oportunes.

El que es publica per a general coneixement

Lluçà 24 de maig de 2024.

L’Alcaldessa,

Glòria Colom Puigbò

CODI DE L’EXPEDIENT: 354 NOM DE L’EXPEDIENT: 2021_354_PLA DE PREVENCIO DE LA CONTAMINACIO LUMINICA PER A ESPAI AMB UN CEL NOCTURN DE QUALITAT DEL MUNICIPI DE LLUÇA

mèride van posar una peça de fusta al cim del Serrat, i cada dia els participants que arriba -

Hi ha participat gent de totes les edats, el més jove tenia 7 setmanes i la més gran, 78 anys

ven fins dalt, la firmaven. Soler diu que estan molt con -

SENDERISME

tents de l’acollida i avança que hi haurà segona edició. Soler, molt content, explica que el repte ha aplegat a gent de totes les edats, des d’una senyora de 78 anys fins al santfeliuenc més jove, que amb només 7 setmanes ja va fer el cim. Afegeix, que a part dels tres organitzadors, una persona va fer el cim els 7 dies i que li van regalar una placa commemorativa durant el sopar de celebració del final del repte.//

Jornada final dels cap als 100

SOBREMUNT

Per_ Redacció

Sobremunt va acollir el passat divendres 31 de maig, la darrera caminada conjunta del programa el “Lluçanès cap als 100”.

Gairebé un centenar de persones vingudes d’arreu del Lluçanès van participar en la sortida que, de moment, serà l’última fins que es torni a engegar el cicle passat l’estiu. El programa el “Lluçanès cap als 100”

que impulsa el Consorci guanya adeptes any rere any. I serveix també com a eina per teixir vincles entre les persones grans dels diferents pobles el Lluçanès. Aquest programa s’emmarca també dins el cicle de passejades per al gent gran impulsat per la Diputació de Barcelona, que va néixer a principis dels 2000. L’objectiu d’aquest cicle és promoure l’activitat física i l’exercici entre les persones grans. Entre el 2017 i el 2018 es va introduir la marxa nòrdica dins el projecte, i cada vegada són més els adeptes que segueixen aquesta modalitat.//

Foto del dia de tancament de la iniciativa, dissabte, al Serrat.//

Un dels espectacles del festival de final de Temporada del CP Lluçanès.// F: CPLLUÇANÈS

Plouen bitllots al Lluçanès

equips i nou jornades, que s’allargarà fins a finals de juliol

LLUÇANÈS

Per_ Roger Torrents Boy

Enguany ha tornat un campionat ja clàssic per les terres lluçaneses, la divuitena edició de la lliga de bitlles catalanes. Aquest any consta d’un total de setze equips que ja han començat a afinar la punteria a cop de bitllot, a les jornades fetes a Sant Bartomeu del Grau i a Olost. Aquest any s’hi ha inscrit un nou equip, Els torrencs, que tal com indica el seu nom, provenen de La Torre d’Oristà. La resta d’equips provenen d’arreu de la geografia de la comarca, tret dels Estanyencs A i B, uns clàssics, que provenen del Moianès. La primera de les jornades va estar marcada per un cert regust de Patum, que devia alterar la punteria de la majoria d’assistents, ja que la majoria d’equips

A la primera jornada, la majoria d’equips van jugar a un nivell inferior del que ens tenen acostumats

van jugar a un nivell inferior del qual ens tenen acostumats.

La segona jornada fou a Olost, on les puntuacions ja foren molt més elevades. Les diferents bitlles de cada equip sofriren una bona espetegada derivada de la precisió quirúrgica amb la qual els jugadors van tirar els bitllots.

Pel que podem observar a la taula, els equips veterans de La Torre no tenen compassió amb la resta de participants i estan bastant decidits a optar a la victòria, seguits de prop pels de Sant Bartomeu. També podem destacar la presència d’un element que feia molt temps que no participava, ja que aquest any la puja serà un altre dels participants a tenir en compte, la qual cosa afecta a la física del rebot i, per consegüent, exigeix uns tirs més destres . La següent jornada és on es podrà veure en acció als participants és a l’Estany aquest diumenge 16 de juny a les sis de la tarda. Val a dir, que pels més llaminers hi haurà la tirada d’Alpens aquest mateix dia, a les 10 del matí, en un amistós fora del campionat de lliga.//

INVITACIÓ

La 5a trobada de lletraferits, a l’octubre

Els ocells, mixus, senglars i cocodrils

Perafita

Lletraferits i lletraferides, Volem compartir amb vosaltres que la 5a trobada d’escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres canvia de data, però no d’espai! Enguany, se celebrarà el diumenge 20 d’octubre, en una matinal a la Font Nova de Perafita, on podrem sentir el gaudi i la passió per la lletra escrita sense patir per la forta calor de l’estiu. Més endavant, anirem desvetllant els detalls i sorpreses que ens esperen en aquesta edició!//

Una tirada a la jornada de Sant Bartomeu.// F: XAVI BONETE

FUTBOL

El Cadet Femení del Pradenc guanya la lliga

El passat 30 de juny l’infantil-cadet femení del Futbol Club Pradenc es va proclamar campió de la 1a lligueta del Consell Esportiu d’Osona, una lliga creada per equips de la comarca d’Osona i els voltants. Gràcies a un gran esforç col·lectiu i sobretot, la constància, el Cadet - Femení es va emportar el campionat, sent així un dels primers equips femenins del Pradenc en aconseguir un trofeu de lliga.

Seguidament, el dia 1 de juny, va tenir lloc la celebració de la victòria. La festa va començar al camp de futbol municipal de Prats de Lluçanès, i van arribar fins a l’Ajuntament, on allà cada jugadora va rebre un certificat pel gran esforç que havia fet durant aquesta temporada.

Enhorabona a totes les jugadores i staff per la gran temporada efectuada!// JORDI BRUCH I GUILLEM SUCARRAT

Jenni Torreguitart, campiona de Catalunya de contrarellotge individual

Jenni Torreguitart, ciclista mataronina, però resident a Olost des de fa anys, es va proclamar campiona de Contrarellotge Individual (CRI) en el campionat de Catalunya que va tenir lloc l’11 de maig a Raimat (Lleida). Torreguitart va debutar l’any passat en el ciclisme de competició. Ho va fer a la categoria d’Elit, amb l’equip Baix Ter Women’s Academy.

Enguany, s’ha passat a M30, una categoria que li permet “disputar més les curses”, ja que les seves companyes i rivals “també tenen vida familiar i laboral” i no són professionals. Unes declaracions que es reflecteixen en els bons resultats d’aquesta temporada: campiona de CRI, 4a posició en el Campionat de Catalunya de Ruta, i amb possibilitats de podi a la Copa catalana.// Red.

L’Olost posa a punt la maquinària

Ja ha presentat la plantilla, el cos tècnic i l’equipació per afrontar el retorn als terrenys de joc

OLOST

Per_ Redacció

El Futbol Club Olost ja ho té tot a punt per tornar als terrenys de joc set anys després. En un acte a l’Espai Perot Rocaguinarda al divendres 7 de juny, el club va presentar la plantilla de jugadors que formaran el nou equip, que entrenarà Joan Illamola. Al de Sant Bartomeu l’acompanyaran l’olostenc Marc Arqués, com a segon tècnic; i la pradenca Glòria Ambrós, com a preparadora física.

Illamola comptarà amb una vintena de jugadors, molts d’ells exjugadors del club en altres ocasions. Completen la plantilla joves d’altres pobles del Lluçanès com Sant Boi o Prats, i alguns jugadors de confiança del tècnic. A hores d’ara, encara no està tancada definitivament, per això durant el juliol es faran alguns entrenaments de prova.

A l’acte també s’hi van presentar les noves equipacions: la primera amb les tradicionals franges verd-i-blanques, la se -

gona, negra amb la silueta del campanar al davant i del poble al darrere; i la d’entrenament, de color taronja. Des del consistori, l’alcalde Gil Salvans va valorar molt positivament el retorn del futbol. “Dona vida al municipi” va afegir. Optimisme que també té la junta directiva, presidida per Josep Maria Caselles, que té l’objectiu de consolidar el projecte, i impulsar el futbol base i femení.

Paral·lelament, el pròxim dissabte l’entitat celebrarà l’acte del centenari. Començarà a les sis de la tarda amb el reconeixement a persones implicades amb el club durant aquest temps. Tot seguit s’estrenarà un documental que recorda aquest segle d’història i s’acabarà amb un sopar de germanor. A l’acte hi assistiran representants de la Generalitat, la Federació de Futbol i la Diputació de Barcelona.//

Una seixantena de ciclistes participen de la marxa Only Women

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

Un any més, Ferbikes Prats va organitzar l’ Only Women , una sortida amb bicicleta de carretera adreçada únicament a dones. A la trobada d’aquest any, que va tenir lloc el passat dissabte 8 de juny, n’hi van participar una seixantena.

L’ Only Women , que enguany arribava a la 5a edició, ha esdevingut un punt de trobada entre dones que practiquen el ciclisme de la Catalunya Central. L’objectiu de la sortida és que les participants es coneguin i puguin teixir vincles entre elles, fomentant així que puguin organitzar-se per fer sortides juntes al llarg de l’any.

La sortida compte amb tres recorreguts de diferents nivells d’exigència, perquè cada partici -

pant es pugui apuntar al que se senti més còmode. Els organitzadors puntualitzen que no és una sortida competitiva, ni s’hi fan recorreguts extrems, el més llarg és de 69 km i el més curt de 26 km, una distància apta per gairebé tothom que vagi habitualment amb bicicleta.

Des de l’organització expliquen que l’augment de participació respon, per una banda, al fet any rere any augmenta el nombre de practicants d’aquest esport, i per altra, que les participants solen repetir edició rere edició, la següent serà el maig del 2025.//

Presentació de les noves equipacions.// F: FC OLOST

Foto de tota la colla que en van prendre part.// F: FERBIKES PRATS

Torreguitart, al podi.// F: @BAIX_TER_WOMEN_ACADEMY

L’equip, amb el trofeu de lliga. // F: FC PRADENC

Gairebé una setentena de genets participen al Raid de Perafita

Perafita

va acollir la primera edició

dels Raid Internacional el passat 8 de juny

PERAFITA

Per_ Carolina Font Usart

Setanta binomis van participar al Raid Internacional de Perafita celebrat aquest passat 8 de juny. A la competició es van disputar 4 curses: la CEI2 i la CEIYJ2 , aquesta darrera a més era l’última prova on cavall i genet podien entrar a la preselecció de l’europeu junor que es farà al setembre. I la CEI1 i una CEIYJ1 de 100 km.

A les curses hi van participar genets vinguts d’arreu del món.

Tots ells van gaudir del Raid però van comentar la duresa del recorregut. Però com expliquen des de l’organització, un Raid a Perafita, “arribis pel cantó que arribis al final sempre fa pujada”.

A la categoria CEI2, de 121 quilòmetres, la guanyadora va ser Cristina Morales amb JM Juno, seguida per Omar Blanco amb Estel Fugas Peu, i en tercer lloc hi va quedar Andrea Truji-

llo, amb Sarabi d’Abalume.

A la CEIYJ2 la victoria va ser per Dylia Pesce amb Bellissima de shebab, seguida per Costanza Pacheco amb Ama Ryllis, i Milagros Pacheco amb Prima.

A la CEI1 el guanyador va ser Pedro Antonio Suarez amb SW Lorient Paris, seguit per Marc Bossoms amb SW Kandajtolie. La tercera posició va ser per Abril Bossoms amb SW Kiskra. La victoria de la CEIYJ1 va

ser per Clara Altimiras a cavall de Traviata As, seguida de Joan Miranda i la Verge de les neus Peu. En tercer lloc hi va quedar, Nora Rigat, amb Sw Jallif. Perafita acollirà aquest dissabte 15 de juny, el Raid de Promoció on es faran quatres curses de 20 km, 40 km, 60 km i 80 km. Al tancar aquesta edició les inscripicions encara estaven obertes, però la previsió és que hi hagin uns 100 inscrits.//

Arrenca la Lliga de pescadors del Lluçanès

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

Els pescadors del Lluçanès comencen la temporada de concursos de pesca i la seva lliga particular. Enguany, però els concursos s’hauran de fer a Manlleu, al Ter, ja que el pantà de Santa Creu, on s’havien fet fins ara, no hi ha peixos a causa de la sequera que el va deixar sense aigua.

La Lliga dels pescadors la conformen entre 10 i 11 concursos, el primer va ser el passat 18 de maig, des de llavors i fins a principis

d’octubre, es disputarà un concurs cada quinzena. Els concursos comencen a les 8 del matí i s’allarguen fins a les 12, quan es pesa tot el que han pescat. Hi ha dues classificacions, per una banda, el que ha pescat el peix més gros, i per altra, el que ha pescat més quilos de peix. Evidentment, tots els peixos es tornen al riu. A Santa Creu hi pescaven majoritàriament carpes i peix sol. A baix al Ter, hi ha carpes, carpins, peixos gat i, de tant en tant, algun barb. Una de les novetats d’enguany és que més enllà del premi pel guanyador de la Lliga, també hi haurà

un petit obsequi pels guanyadors de cada concurs, de la mà de Formatges Betara, Forn Franquesa i el Taulell.

De moment, al capdavant de la classificació hi trobem Pere Vilella amb només dos punts, seguit per Josep Pérez i Josep M. Soler, que estan empatats a quatre punts. Cal tenir en compte que en els concursos de pesca guanya qui menys punts rep.

Una altra de les novetats és que hi haurà dos concursos de nit, el d’Oliana a finals de juliol, que ja s’ha fet altres anys, i el que es farà a Manlleu el 15 i 16 de juny.//

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» OPERARI DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Sant Agustí de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/02).

» CAMBRER/A de sala en restaurant històric i amb solera a Olost. De dimecres a dilluns d’11 a 17h. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/03).

» FERRER a Olost amb experiència o formació. Serrelleria, muntatge i fabricació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/04).

» PEÓ DE LA BRIGADA municipal a l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R573/02).

» EDUCADOR SOCIAL en l’àmbit de la gent gran a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R573/03).

» ELECTRICISTA/LLAUNER a Perafita. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R570/13).

» MONITOR/A de menjardor escolar per al curs 2024 - 25 al Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R573/07).

» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Opció de jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 08 30 81 (R573/07).

» INFERMERA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81 (R573/08).

BUSCO FEINA

» M’ofereixo per fer tasques administratives, de gestió i comptabilitat a mitja jornada. Compto amb anys d’experiència. Imma. T: 654 130 799 (R573/09).

» Neteges de cases o restaurants a qualsevol hora del dia de dilluns a divendres. T: 685 013 0 40. (R574/05)

» Auxiliar administrativa, Back Office, intèrpret o professora. Amb coneixement del rus, castellà i anglès. T: 697 685 338 (R573/10)

» Noi s’ofereix per tallar i estellar llenya i podar arbres a domicili. T: 621 189 002 (R570/15)

» Noia busca feina per netejar cases, pisos, locals o oficines. Disponiblitat immediata. T: 644 125 193 (R570/17)

El Racó de la Feina de LaRella! Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@gmail.com

La colla de pescadors que participen a la lliga.//

Un partiipant sortint de la zona del raid, a Perafita.// F: JORDI SOLER - FOTO RAID

PESCA

JUNY

OLOST_ EXPOSICIÓ “UNA MIRADA A L’UNIVERS” d’Abel Serra. A l’Espai Guaita del Centre Cívic.

SANT FELIU SASSERRA_EXPOSICIÓ

ENTORN DE SANT FELIU. En horari de biblioteca, al hall de la Biblioteca Sant Pere Almató.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ AMERICANES DE PÀDEL. Tots els dijous.

DIJOUS 13 DE JUNY

OLOST_ CLOENDA ENVELLIMENT ACTIU. Diverses activitats. A partir de les 9 del matí.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. A les 5 de la tarda, Local municipal La Blava.

DIVENDRES 14 DE JUNY

OLOST_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “GEOGRAFIA ESSENCIAL”. A 2/7 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ”SUNSETS D’ESTIU”. A les 10 de la nit, a l’antiga benzinera.

DISSABTE 15 DE JUNY

ALPENS_ACTUACIÓ DE TEATRE DE L’EMAL. A2/4 de 12 i a la 1 del migdia. Al Casino d’Alpens.

OLOST_ COMMEMORACIÓ 100 ANYS FC OLOST. A partir de 2/4 de 6 de la tarda, al Pavelló Municipal d’Esports.

PRATS DE LLUÇANÈS_ ACTUACIÓ DE L’EMAL: corals, banda i conjunts ins -

trumentals. A 2/4 de 6 de la tarda, a la Sala Polivalent.

SANT BOI DEL LLUÇANÈS_ TEATRE “EL FLORIDO PENCIL”. A 2/4 de 7 de la tarda, al local El Centre.

LLUÇÀ_ CONCERT. MÚSICA DEL MÓN Coral CorAureal. A les 6 de la tarda, al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

DIUMENGE 16 DE JUNY

ALPENS_ 1R CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES D’ALPENS. A les 10 del matí, al Camp de futbol.

ORISTÀ_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT . A les 10 del matí, al Mas Terricabres.

PRATS DE LLUÇANÈS_ 27A TROBADA DE PUNTAIRES. De les 10 a la 1 del migdia, al Passeig Lluçanès.

SANT BOI DEL LLUÇANÈS_ ACTIVITAT “LES VEUS DE CALLDETENES”. A 2/4 de 7 de la tarda, al local El Centre.

LLUÇÀ_ CONCERT CLARA PEYA & SANTI CARETA. Al capvespre, a la Primitiva.

DILLUNS 17 DE JUNY

OLOST_ SORTIDA AL BOSC. A les 6 de la tarda, a la Biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. A 2/4 de 6 de la tarda, a l’Espai Social.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SORTIDA DEL PROGRAMA ‘PASSEGEM JUNTS. A les 9 del matí, a l’Escola Monjoia.

DIMARTS 18 DE JUNY

OLOST_CLUB DE LECTURA Atrapallibres “El famosíssim catàleg de Walter & Dawn”. A les 5 de la tarda, a la biblioteca.

DIMECRES 19 DE JUNY

PERAFITA_ESCOLA DE SALUT DEL LLUÇANÈS. A les 5 de la tarda, a El Niu.

SANTA MARIA DE MERLÈS_ BRUIXES I DONES FOSQUES, activitat per a adults amb narració d’Assumpta Mercader, a les 7 de la tarda al Local Social.

DIJOUS 20 DE JUNY

OLOST_ L’HORA DELS ESCACS. A les 6 de la tarda, a la biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ PRESENTACIÓ DELS PETITS PROJECTES DE RECERCA de 4t d’ESO. A partir de les 9 del matí, al Passeig Lluçanès.

DIVENDRES 21 DE JUNY

OLOST_ TERTÚLIA DE LA NOVEL·LA “El pont de San Luis Rei”. A les 6 de la tarda, a la biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CHILL OUT . A partir de les 8 del vespre, als Jardins de la Farmàcia Vella.

DISSABTE 22 DE JUNY

ORISTÀ_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT . A les 10 del matí, al Mas Terricabres.

PRATS DE LLUÇANÈS_ 30A TROBADA GEGANTERA . A partir de les 5 de la

tarda, davant de Cal Bach. CONCERT AMB SDP 509, BRAMS I LES QUE FALTABAND, a partir de les 10 del vespre, al Pavelló Municipal.

DIUMENGE 23 DE JUNY

OLOST_ REVETLLA DE SANT JOAN.

PERAFITA_ SORTIDA D’ENTORN. A les 8 del matí, a la Plaça Sant Antoni. REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ. A les 4 de la tarda, a la Plaça Sant Antoni.

PRATS DE LLUÇANÈS_ REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ. A 2/4 de 8 del vespre, a la Plaça Nova. ENCESA DEL PETARDÀS INFANTIL. A ¾ de 8 del vespre, al balcó de l’Ajuntament Vell. Seguidament, cercavila infantil. BALL DE REVETLLA AMB L’ORQUESTRA DOLCE VITA. A les 11 de la nit, als Jardins de la Farmàcia Vella. Seguidament, NIT DE REVETLLA amb Tapeo Sound System.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ REVETLLA POPULAR. A partir de les 8 del vespre, a la Plaça Nova.

SANT BOI DEL LLUÇANÈS_ REVETLLA DE SANT JOAN. A les 9 del vespre, a la Plaça Nova.

SANT MARTÍ D’ALBARS_ REVETLLA DE SANT JOAN. Recollida de la flama a Perafita, a les 4 de la tarda. Encesa de la foguera, a les 8 del vespre. Sopar popular, a les 9 del vespre al local de la Blava.

DILLUNS 24 DE JUNY

PRATS DE LLUÇANÈS_ 46È CROS DE SANT JOAN. A les 10 del matí, a Cal Bach. A les 11, Cros Infantil. CONCERT DE TARDA a càrrec de la Cobla Orquestra Montgrins, a les 7 de la tarda, als Jardins de la Farmàcia Vella. ENCESA DEL PETARDÀS, a les 10 de la nit, al balcó de l’Ajuntament Vell. CONCENTRACIÓ DE TRAGINERS. A 2/4 d’11 de la nit, davant de Cal Camps i Cal Tià. Seguidament, TRADICIONAL MARXA DE LES TORXES . A continuació, BALLADA DEL CONTRAPÀS. A la Plaça Vella i la Plaça Nova. Seguidament, CASTELL DE FOCS. BALL DE GALA amb l’Orquestra Montgrins. A 2/4 d’1 de la nit, als Jardins de la Farmàcia Vella.

DIMARTS 25 DE JUNY

PRATS DE LLUÇANÈS_ CONCENTRACIÓ DE TRAGINERS. A 2/4 d’1 del migdia, davant de Cal Camps i Cal Tià. A continuació, INICI DE LA PASSADA. Seguidament, BALLADA DEL CONTRAPÀS. A la plaça Vella i a la plaça Nova. CURSA DELS ELOIS. A les 6 de la tarda, al camí de l’ermita de Sant Sebastià. SARDANES amb la Cobla Principal de Berga. A 2/4 de 8 del vespre, al Passeig del Lluçanès.

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS

1_ASSESSORAMENT: gestories, advocats, assegurances.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC: agropecuària, jardineria, veterinaris, etòlegs, treballs forestals.

3_INFORMÀTICA 4_ MECÀNICA

1_ASSESSORAMENT

5_OBRES: constructors, paletes, pintors, excavacions, grues i graves, fustes, mobles, energies.

6_ESCURA·XEMENEIES

7_SALUT: tractaments, dentistes, dietètica, farmàcies i òptica.

8_RESTAURANTS · HOSTALS

9_ALIMENTACIÓ: carnisseries, supermecats, menjar per emportar, peixeteries, forns de pa i formatgeries.

10_ALTRES SERVEIS I COMERÇOS: perruqueria, estètica, auto-escola, funerària, quiosc, taxi, tintoreria, neteja i combustibles.

2_AGRARI·ANIMALS·BOSC

AGROPECUÀRIA

GESTORIA · ADVOCATS ASSEGURANCES 3_INFORMÀTICA 4_MECÀNICA

JARDINERIA

Venda de llenya a l’engròs i al detall

T. 671 093 907 tecnic@apfllucanes.cat

ARQUITECTES

www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843

CONSTRUCTORS

PINTORS

MARC REINA

PINTURES, DECORACIÓ I ARTS APLICADES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

9_ALIMENTACIÓ

10_ALTRES SERVEIS

PERRUQUERIA

AUTO ESCOLA FUNERÀRIA TINTORERIA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

15 ds F.POU-VIC POU

16 dg F.PORTAL DE QUERALT-VIC PORTAL DE QUERALT

17 dl ST.BARTOMEU ARUMÍ

18 dt OLOST URGELL

19 dc PRATS EURAS

20 dj ST.BARTOMEU ALIBERCH

21 dv PRATS BARNOLAS

22 ds F.TERRICABRAS-VIC TERRICABRAS

23 dg F.FARGAS-VIC FARGAS

24 dl F.PORTAL DE QUERALT-VIC PORTAL DE QUERALT

25 dt OLOST YLLA-CATALÀ

26 dc PRATS TANYÀ

27 dj ST.BARTOMEU VILAPLANA

ENCANTS

ES VEN

» ARMARI DE TALLER metàl·lic marca Heco 170x90 amb persiana i plafó intern de classificació d’eines. T: 93 853 02 15 o 646 37 30 89 (R570/01)

» CALDERA de llenya i radiadors. T: 609 367 270 (R572/02)

» COTXE Nissan Navarra blanc amb hard-top. Bon estat. 162.000 km, matríucula FWR. T: 677 438 781 (R570/05)

» ASSECADORA DE CONDENSACIÓ. Bon estat i poc ús. Preu negociable. T: 697 685 338 (R573/ 11)

» RENTAVAIXELLES DE 45. Bon estat i poc ús. Preu negociable. T: 697 685 338 (R573/12)

» ENTRADA PEL CONCERT del Bruce Springsteen, per dissabte 22 de juny. T: 722 23 95 06. (R573/13)

ES BUSCA

» FER INTERCANVI de cartes Adrenalyn. T: 680 224 087 (R571/01)

» LLOGUER al Lluçanès. Màxim 400€. Xavier. T: 686 881 022 (R572/01)

» VOLUMS DE LA RELLA ENQUADERNADA, especialment el 8, el 12 i el 16. T: 639 00 43 26 (R574/01)

ES COMPRA

» CERA D’ABELLA neta d’apiculors de la zona T: 626 819 421 (R571/03)

TEMPERATURA MÍNIMA Cº

OLOST _ 2 de juny 7.0

EL TEMPS QUE HA FET_

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, nº 5 (L’Espai) Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars. DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_ Pere Cors, Bernat Gil Roca, Judit Fumanya Font, Albert Ferrer Soler, Josep Cañero Peraire i Albert Altarriba Subirana.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb el suport de: Mitjà membre de:

Boires altes i núvols baixos, el passat 31// F: EMILI VILAMALA

Llamp a Sant Boi de Lluçanès, el 4 de juny, que no va portar pluja.// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO