· Es presenta un documental sobre la història del club
· La temporada que ve es recuperarà l’equip del FC Olost
Prats tanca un Sant Joan i els Elois multitudinari
Nou impuls a les curses dels Elois amb la incorporació d’una desena de rucs
MUNICIPAL
Oristà preveu
700.000 € d’inversions
Arreglaran la plaça Vella d’Oristà, el carrer Nou de la Torre i hi faran una pista de pàdel
MUNICIPAL
La casa dels mestres, a lloguer
Santa Eulàlia ultima el lloguer d’una de les cases municipals
MEDI AMBIENT
Ferran Sayol exposa a Davos
Presenta una recerca sobre conseqüències de l’extinció d’ocells
ENTREVISTA
“Cal posar en valor la cultura”
Entrevista als responsables del Cantilafont
FIRES I FESTES
Festa Major a Perafita i SEPO
També se celebrarà l’acte central del dia LGTBIQ+ a SBG
Ballada del Contrapàs, el dia dels Elois, el 25 de juny al matí a la plaça Vella.// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST
En marxa els Sunsets d’Estiu a Sant Bartomeu
Arriba l’estiu i els actes a l’aire lliure. És el cas del cicle d’activitats que s’organitza a Sant Bartomeu, Sunsets d’estiu, per amenitzar alguns vespres amb espectacles gratuïts i aptes per a tothom, que va començar el 7 de juny amb el monòleg Furgonólogo, una vida en furgoneta de l’humorista basc Julen Axpe. La segona activitat, celebrada el 14 de juny, fou una trobada per a conèixer la nit astronòmica.
A dia d’avui, encara queden tres actes: el concert del Grup Xibarri, el Sunset electrònic amb Dj Saraswati i el concert del grup de versions 2 a la Carta, que se celebraran, el 12, el 19 i el 26 de juliol a diferents indrets del poble.// MCF
El casal de la gent gran de la Torre en celebra 23
El casal d’avis de la Torre d’Oristà ha celebrat el passat 19 de juny el seu 23è aniversari. 53 de les 59 sòcies pertanyents a aquesta associació així com l’alcalde i el mossèn van assistir als actes de celebració. Es va iniciar amb una missa a la una del migdia per recordar les persones que han traspassat en aquest any, seguidament d’un dinar a Cal Trumfo i per acabar el dia, la representació La vida és un musical a la Sala Polivalent, oberta a tothom.
El Casal és obert dues hores diàries i ofereixen tallers a través del Consorci.//CMC
Clara Peya i Santi Careta fan xalar a Lluçà
La Primitiva, com sempre, al peu del canó. El vespre del passat diumenge setze de maig va acollir el concert de Clara Peya i Santi Careta, emmarcat en la programació cultural que caracteritza aquesta fonda de Lluçà, que el passat març va celebrar vint-i-set anys en mans de la Kin. La vetllada de diumenge va començar amb un sopar d’hamburgueses amb els comensals escampats entorn el monestir de Santa Maria de Lluçà, per donar pas tot seguit a l’actuació de piano i guitarra elèctrica de Peya i Careta, respectivament, que van compartir —amb una consonància absoluta— diversos dels seus temes invocant un espai d’autèntica catarsi col·lectiva. Clara Peya ja havia compartit cançons pròpies a La Primitiva l’any 2018, i Santi Careta feia quinze dies que havia presentat, al restaurant, el seu nou disc A milers de somnis de distància . A més, l’equip de la fonda va reivindicar el paper de la cultura i la música en directe i va remarcar la importància de trencar el silenci davant del conflicte a Palestina, recordant que encara es pot visitar l’exposició que el restaurant acull, Unmute Gaza , un seguit d’il·lustracions a partir de fotografies del genocidi que s’està vivint a la Franja de Gaza. // NEIL SABATÉS CROWLEY
El Centre de Sant Boi va acollir el passat diumenge 16 de juny un concert del grup de cant coral Les Veus de Calldetenes. L’espectacle, anomenat Cançons que tornen - Revivim la Nova Cançó va ser una emotiva retrospectiva musical de l’època més reivindicativa de la música en català, quan la Nova Cançó es va convertir en un moviment artístic que simbolitzava la resistència a la prohibició de la llengua i els valors de la llibertat i la democràcia. Així doncs, la coral va interpretar èxits d’autors com Raimon, Guillermina Motta o Joan Manuel Serrat, en un espectacle amb suport audiovisual.// MCF
de Prats rep una donació de Cal Català
La família de Cal Català, de mans de la senyora Mercè Fàbregas Fusté, ha donat a l’arxiu de Prats de Lluçanès un ampli fons documental de correspondència entre Miquel Fàbregas, germà de Mercè, i una persona nascuda a Prats. Les cartes tracten sobre la lluita per la normalització lingüística dels documents oficials entre els anys 1985 i 2019 i s’hi pot veure com, a base de la insistència de persones com Miquel Fàbregas, el català s’ha anat incorporant als documents oficials. Mercè Fàbregas va donar, també, tres làmines de dibuix del mossèn Valls i tres llibres.// Red.
El dinar a Cal Trumfo.// F: CASAL DE LA TORRE
L’audició va omplir el teatre del Centre.// F: AJ SBLL
Part del fons cedit a l’arxiu municipal de Prats.// F: AJ PRATS
Un telescopi a la nit astronòmica.// F:AJ SBG
Santi Careta i Clara Peya, a sota el porxo.// F: PAT
Panoràmica dels jardins de la Primitiva.// F: PAT
Oristà aprova un pressupost de més d’un milió d’euros
L’Ajuntament vol arreglar el carrer Nou de la Torre i
la plaça Vella, a Oristà, i fer arribar la fibra òptica a pagès
ORISTÀ
Per_ Carolina Font Usart
El ple de l’Ajuntament d’Oristà ha aprovat aquest mes de juny el pressupost pel 2024, que serà d’1.208.603 €.
El pressupost municipal d’aquest any serà el més elevat dels darrers 4 anys. El capítol d’inversions reals hi ha destinada una partida de 711.160 €, que representa més de la meitat del pressupost. Marc Sucarrats, alcalde del municipi, explica que “el pressupost inclou projectes que s’haurien d’haver executat abans, però ens vam esperar en veure que els concursos d’obres d’altres pobles quedaven deserts”.
Algunes d’aquestes inversions, explica Sucarrats, estan finançades a través d’una subvenció d’esports, destaca les obres per canviar el paviment de la pista poliesportiva d’Oristà i la construcció d’una pista
de pàdel a la Torre. La subvenció se’ls va concedir a finals de l’any passat, però no l’han inclòs al pressupost fins ara, que faran la licitació de les obres.
Sucarrats explica que s’arreglaran diferents carrers i places de la Torre i d’Oristà. Per una banda, s’arranjarà la plaça vella de Cal Julià, a Oristà i per altra, el carrer Nou i la plaça de Cal Toni, de la Torre. Sucarrats explica que es canviarà el pavi -
MUNICIPAL
ment del terra i es faran noves voreres, tal com s’ha fet amb altres carrers.
Una altra de les inversions d’aquest 2024 serà la construcció de l’estructura necessària perquè la xarxa de fibra òptica pugui arribar a les cases de pagès de tot el municipi. El pressupost inclou la subvenció de camins, de la Generalitat, per la millora i manteniment, que és de 100.000 €.//
El pressupost municipal aprovat a Sant Feliu és de 992.814 €
No serà fins el pròxim ple que l’Ajuntament aprovarà la instal·lació de gespa arificial al camp de futbol
SANT FELIU SASSERRA
Per_ Carolina Font Usart
El ple de l’Ajuntament de Sant Feliu va aprovar el desembre del 2023 el pressupost municipal per aquest any, que és de 992.814 €.
Pel que fa al capítol d’inversions reals està dotat amb una partida inicial de 280.575 €. Marisa Terra, regidora d’ERC a l’oposició, explica que les inversions previstes al pressupost aprovat inicialment “són inversions que venien de l’anterior equip de govern i que s’executaran aquest any”. En destaca la remodelació del cementiri i l’arranjament de l’Ermita de Santa Magdalena.
Terra afegeix que el juliol del 2023, el consitori va rebre una subvenció de 30.000 € per mi -
llorar les estructures esportives que s’ha inclòs en el pressupost d’enguany.
Segons explica Terra, la primera gran inversió de l’actual equip de govern serà la installació de gespa artificial al camp de futbol. Està previst que la inversió s’aprovi en el pròxim ple.
L’equip de govern de Sant Feliu Sasserra no ha volgut facilitar informació sobre el pressupost a LaRella. La petició es va fer via correu electrònic i també via instància genèrica el passat mes de març, a dia d’avui encara no han respost, vulnerant el dret d’accés a la informació.//
Prats engega la quarta edició dels pressupostos participatius amb 30.000€
Prats de Lluçanès ha iniciat oficialment una nova edició dels pressupostos participatius del poble, que ja comptaria amb quatre. Enguany, amb un pressupost que s’ha vist incrementat fins a 30.000 €, 16.000 € més que en l’edició anterior. En la tercera edició, les propostes guanyadores van ser, en primera posició, la instal·lació de dues mini deixalleries al passeig del Lluçanès i a la Plaça U d’octubre; i en segona posició, la installació de la tirolina a l’avinguda Rafael Casanova. La primera fase del procés, que va començar el passat 15 de juny i s’estendrà fins al 31 de juliol, consisteix a recepcionar totes les propostes sorgides de persones físiques majors de setze anys o que els celebrin l’últim dia de la votació, associacions o entitats sense ànim de lucre del municipi. En aquesta línia, el consistori ha organitzat un taller obert a tothom per ajudar a crear i consolidar les propostes de les persones interessades que necessitin suport, el dia 4 de juliol a les 4 de la tarda, a l’Espai.// CMC
PARTICIPACIÓ NACIONAL
Montse Barniol i Isaac Peraire firmen el manifest que reclama el canvi a ERC
Una part de la militància d’ERC Lluçanès s’ha adherit al manifest que han impulsat les bases d’Esquerra per demanar la renovació de cúpula dirigent del partit. El manifest anomenat “Reactivem l’Esquerra Nacional” fa una crida a fer un procés de renovació per afrontar el congrés nacional del partit que es farà el 30 de novembre.
Ramon Besora i Glòria Borralleras, noms històrics d’Esquerra al Lluçanès, també l’han firmat. Com també ho han fet Montse Boladeres i Eloi Casau, actuals regidors del consistori pradenc. El manifest ja compta amb més de 950 signants d’arreu de Catalunya.
El manifest es va publicar una setmana després que Orion Junqueras digués que deixava la presidència del partit, alhora que anunciava que es presenataria com a candidat al congrès del novembre. La secretaria general d’ERC, Marta Rovira, també ha firmat el manifest. També l’ha firmat el president Aragonès i la exconsellera Laura Vilagrà, entre molts d’altres.// Red.
Presentació dels pressupostos d’enguany.// F: AJ PRATS
construirà una pista de pàdel a La Torre.// F: RTB
Un moment d’un partit d’aquesta temporada al camp de futbol municipial, del qual l’Ajuntament preveu incloure al pressupost la instal·lació d’herba artificial.// F: SIVLIA JURADO
La Flama del Canigó arriba al Lluçanès
Un any més, els ciclistes de la Unió Ciclista Lluçanès van pujar fins al Coll d’Ares per recollir la Flama del Canigó, que després van repartir per tot el Lluçanès.
A Sant Feliu, el veïnat es va organitzar per rebre la Flama de mans dels ciclistes del Lluçanès, com s’havia fet fins ara, davant la negativa de l’Ajuntament a organitzar-la. L’actual equip de govern va decidir que la recepció oficial de la Flama es faria al migdia, de mans dels veïns d’Igualada que, des de fa anys, passen pel poble.// CFU
Els ciclistes del Lluçanès recollint la Flama al Coll d’Ares// F:
Sant Joan i els Elois amb una
aposta per impulsar les curses
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Ferran Vila Cabanas
Prats de Lluçanès ha acomiadat aquest dimarts cinc dies d’activitat frenètica per les festes de Sant Joan i els Elois, que enguany han comptat per primera vegada amb la presència d’una desena de rucs portats de fora per l’Ajuntament per donar un nou impuls a la corrida del dia 25.
Després d’anys amb una certa tendència a la baixa de les curses dels Elois, tradicionalment amb predomini de les quadres locals, aquesta vegada el consistori ha optat per oferir gratuïtament a qui ho volgués la possibilitat de disposar d’un ase per pujar cap a la carena de Sant Sebastià. La iniciativa ha estat un èxit i tots els 10 burros van trobar una colla amb qui desafiar la pluja intermitent i creuar amb més o menys pressa la línia de meta, just a sota de l’ermita.
“Això ha fet que les curses agafin impuls i que la carrera hagi estat molt divertida i participada”, explica el regidor de Cultura, Jordi Batriu, que confirma que l’any vinent es repetirà la fórmula.
Però més enllà d’aquesta novetat, les quatre ballades del contrapàs dels traginers i el contrapàs del poble han tornat a ser les grans protagonistes de la festa, amb centenars de persones puntejant al ritme d’unes tonades emocionants tant pels pradencs com pels visitants.
La Marxa de les Torxes del dia 24 i la Passada del dia 25 van transcórrer sense incidències i centenars de joves i no tan joves van acompanyar el seguici de les autoritats i els traginers al ritme de la txaranga Tximeletak i sota un intens llençament d’aigua des dels balcons, aquesta vegada sense haver de patir tant com els últims anys per la sequera.
Abans, el dia 23, centenars de persones ja s’havien aplegat a la plaça Nova per rebre els ciclistes que duien la flama del Canigó i donar el tret de sortida a les festes amb el ja tradicional petardàs i cercavila infantils, cada cop més concorreguts.
EL BOMBO DEL CONTRAPÀS, EN BONES MANS
Que el relleu en les tradicions està garantit ho demostra el fet que aquest any s’hagi estrenat tocant el bombo del Grup Orquestral de Prats el jove percussionista Llibert Cirera Vinyes, que
amb tan sols deu anys ha estat el responsable de donar l’entrada al Contrapàs i portar el ritme dels músics.
L’encàrrec li va arribar tot just una setmana abans, i explica que s’ho ha passat molt bé i li agradaria repetir. “Molta gent m’ha felicitat”, explica el Llibert, que reconeix amb un somriure que fer sonar el bombo i que tota la plaça guardés silenci el va fer sentir “una persona força important, perquè guiava a tothom”.
Per preparar-se, explica que va assajar un parell de cops a casa amb el seu pare, perquè tocar el bombo “és més fàcil que tocar la bateria”, l’instrument que estudia.
La joventut del Llibert contrasta amb l’edat del veterà Alfons Ballús, que durant dècades va tocar el bombo en aquestes dates tan assenyalades i encara l’any passat, amb 95 anys, va acompanyar simbòlicament el grup i va rebre l’aplaudiment de tothom qui s’aplegava a la plaça Nova.
“Si té corda com el Fonso, tenim bombo per anys!”, comentava aquest dimarts algú sorprès per la joventut de Cirera, que forma part d’una saga de músics: aquestes festes ha compartit tarima amb el seu germà Alguer i amb el pare,
Arnau Cirera, i és besnét d’un dels músics més destacats de la història de Prats, Josep Cirera i Armengol, que precisament s’encarregava de dirigir els músics de la Trencadansa i del Contrapàs fins a principis dels 2000.
FOTOGRAFIES DE GRAN FORMAT
I QUATRE NITS DE FESTA
Per completar la programació, i com ja es va fer l’any 2021 i el 2022, Prats s’ha engalanat les últimes setmanes amb fotografies de gran format que mostren els moments claus de les Festes captats per fotògrafs locals.
Els actes d’enguany van arrencar divendres amb un sopar i festa a la fresca dels jardins de la Farmàcia Vella i van continuar l’endemà dissabte amb la trentena edició de la trobada gegantera i el plat fort del concert de Brams, que va aplegar més de 700 persones al Pavelló.
L’activitat nocturna va tornar als jardins de la Farmàcia Vella amb la revetlla i amb el ball de gala del dia 24, durant el qual es van escollir Míriam Vilamú Duré i Pau Farré Boix com a pubilla i hereu del poble. L’última cita va ser dimarts a la tarda, al Passeig, amb la ballada de sardanes.//
NÚRIA VILA
Primera parada pels pobles del Lluçanès nord, Hostal del Vilar// F: NÚRIA VILA
Lectura del manifest a Perafita, segona parda del recorregut// F: NÚRIA VILA
El veïnat d’Orista va rebre la Flama a la plaça Major// F: NÚRIA VILA
Llibert Cirera ha estat l’encarregat de portar el ritme dels músics del Contrapàs // F: AJ PRATS
Prats revitalitza les curses dels Elois facilitant que les colles disposin de rucs.// F: MARTÍ FONT
El dia de l’Orgull LGTBIQ+ se celebrarà amb un acte central a Sant Bartomeu del Grau
SANT BARTOMEU DEL GRAU
Per_ Miquel Casadevall Franquesa
L’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau organitza, enguany, un esdeveniment que es postula com a l’acte principal de la commemoració de l’Orgull LGTBIQ+ a la comarca. Sota el nom Orgull de poble, es tractarà d’una celebració encapçalada per un sopar obertament divers: l’organització, que vol jugar amb la metàfora del menú per a despertar consciències, el presenta amb el lema “trenquem esquemes: tu ets de carn o de peix?”. Els comensals podran escollir entre amanida, botifarra o sardines, en un àpat de preu popular pensat per a tots els públics i amb la divisa del respecte i l’orgull per la diversitat.
L’acte, que tindrà lloc el 29 de juny, està previst que comenci a 2/4 de 10 del vespre amb aquest sopar popular, que estarà decorat amb unes estovalles especialment dissenyades per a l’ocasió durant els tallers que es van fer a tot el Lluçanès, emmarcats en el Dia Internacional contra l’Homofòbia, el passat 17 de maig. En aquests tallers, es fomentava la participació intergeneracional i ja es buscava visibilitzar la realitat LGTBIQ+ als pobles petits.
Després de sopar, s’ha programat un espectacle amb la intenció de dinamitzar la vetllada sense deixar de banda les reivindicacions. La vedet còmica Megapubilla, altrament coneguda com a Tieta Maria Lluïsa, serà l’encarregada d’amenitzar aquest sobretaula, amb un número de vodevil català inspirat en el carisma de personatges com Les Teresines o de cantants com Núria Feliu.
L’artista, creada i interpretada per l’actor Eduard Molina, és coneguda, entre d’altres coses, pel programa Colors on Tour que presenta a la Xarxa de Televisions Locals, un programa que busca desvincular aquest gènere d’espectacles de la gran ciutat
Es busca normalitzar i reivindicar l’Orgull en un context rural i de pobles petits
La Bartolina Teatre, nova entitat del poble, s’encarregarà de la barra
Aprofitant la celebració del dia de l’Orgull a Sant Bartomeu del Grau, l’entitat bartomeuenca de nova creació La Bartolina Teatre ha entomat la responsabilitat de portar la barra de l’esdeveniment, per així donar-se a conèixer i començar, també, a finançar-se. L’entitat, constituïda fa poques setmanes, neix després que els darrers anys s’hagi consolidat un grup de persones –majoritàriament del poble– que han revitalitzat l’activitat teatral amateur de Sant Bartomeu, amb petites obres com Avalots 1623 (reproduïda i readaptada durant les darreres edicions de la fira del poble) o Les Pastoretes. Amb el lideratge de Judit Saula, dramaturga i actriu que té molt vincle amb el poble i la seva gent, aquest grup s’ha anat engrescant amb nous reptes, i a poc a poc ha anat aglutinant vàries persones amb afició pel teatre i amb ganes de fer poble, fins que final-
ment han optat per a constituir-se com a entitat.
L’entitat prepara una estrena per la Festa Major
D’aquesta manera, s’unifiquen projectes que fins ara potser funcionaven de forma més independent (com el d’Avalots o el de Les Pastoretes) sota un mateix paraigua. I encara que no tots els integrants de l’entitat actuïn a totes les funcions, s’obre la porta a que puguin col·laborar amb un propòsit comú, ja sigui dalt de l’escenari, als camerinos o, en el cas d’aquest dissabte, darrere una barra. Així mateix, l’entitat s’esdevé per facilitar l’aparició de nous desafiaments més enllà dels ja mencionats; i és que la Bartolina ja està preparant la interpretació de l’obra amb la qual debutarà: una comèdia escrita al segle XX i adaptada per la pròpia Judit Saula, l’estrena de la qual està prevista durant la festa major de Sant Bartomeu d’enguany, a finals d’agost.//
i normalitzar-lo també a les comarques catalanes. Finalment, l’acte de Sant Bartomeu clourà amb una discomòbil ambientada als anys 80, 90 i 2000, recuperant grans èxits musicals de l’època. D’aquesta manera, el d’aquest dissabte 29 de juny serà el primer acte pel 28J organitzat des de l’Administració que pretén aglutinar la participació de tots els pobles del Lluçanès amb la voluntat de celebrar l’Orgull LGTBIQ+ sense timidesa ni ambigüitats. Rubèn Morcillo, regi-
dor de cultura, festes i igualtat, explica que la proposta es va rebre amb suport i entusiasme des del Consorci, i que es planteja com un acte desenfadat i apte per a tothom amb la idea que la gent s’ho passi bé, que uneixi persones de tots els municipis de la zona i que pugui tenir continuïtat. Sobre la celebració de l’Orgull, destaca que “els ajuntaments a vegades tendeixen a passar-hi de puntetes perquè és un tema que pot ser complicat”, però creu que “cal reivindicar-lo i normalitzar-lo també a contextos rurals com el nostre”.
Precisament, abans d’aquest esdeveniment, el cicle de cinema familiar L’Ateneua, de Sant Feliu Sasserra, comptarà el divendres 28 de juny amb el passi del film Gabi, dels 8 als 13 anys. Un documental sobre la vida d’un infant que no s’identifica en cap dels dos gèneres hegemònics i que viu, també, en un poble petit.
Durant l’Orgull de poble, a més de les estovalles del sopar, es presentarà el logo que s’ha dissenyat per celebrar l’Orgull al Lluçanès i s’entregaran alguns obsequis als assistents.//
Els participants al taller d’Oristà del Dia Internacional contra l’Homofòbia, on es van preparar les estovalles del sopar.// F: CONSORCI
Teresa Camprubí Casals, de Prats de Lluçanès, compleix cent anys
La pradenca Teresa Camprubí Casals va arribar el passat 10 de juny a la centena d’anys. Berguedana de naixement, l’any 1967 va marxar de Guardiola de Berguedà on tenien un magatzem de vins, cereals i ferratja per a animals, per anar a instal·lar-se a la comarca a causa de la feina del seu marit, que era guàrdia forestal. En arribar a Prats, Camprubí va exercir de mestressa de casa fins que va començar a treballar en un taller de confecció d’articles de cuir fins a la seva jubilació. Actualment, viu una vida merescudament tranquil·la en companyia del seu fill, és una àvida lectora i una gran oradora. Amb motiu del seu centenari, va rebre un reconeixement per part el consistori de Prats.// CMC
Cuidem
Lluçanès organitza un casal d’estiu per a gent gran
L’Espai Social de la Gent Gran
casal.//
Cuidem l’estiu és la iniciativa de la cooperativa Cuidem Lluçanès adreçada a la gent gran per aquests mesos de juliol i agost. El projecte, de fet, pretén fomentar l’estil de vida actiu entre les persones de la tercera edat. A més, des de l’entitat, també destaquen que un dels pilars fonamentals també és propiciar un espai d’interacció entre aquestes persones i combatre la soledat – a l’Estat espanyol, s’estima que una de cada cinc persones majors de setanta-cinc anys se senten soles –. Les activitats es faran dilluns, dimecres i divendres al matí a l’Espai Social de la Gent Gran de Prats.// LCP
La casa dels mestres, a lloguer
L’Ajuntament de Lluçà està treballant per poder aprovar les bases que han de regular l’accés al lloguer
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL
Per_ Redacció
L’Ajuntament de Santa Eulàlia de Puig-oriol, amb el suport dels tècnics d’habitatge de la Diputació de Barcelona, estan acabant de redactar les bases on es regularan les condicions de lloguer d’una de les cases dels mestres, i on també s’establiran els requisits que caldrà complir per poder optar a llogar la casa.
Glòria Colom, alcaldessa del municipi, explica que, si tot va bé, en el pròxim ple ja aprovaran les bases per poder optar al lloguer de la casa. Colom explica que un dels objectius és ampliar el parc d’habitatge del poble, que és gairebé nul, alhora que volen regular mínimament el mercat de lloguer.
Colom explica que el lloguer serà per set anys, tal com estableix la llei d’arrendaments urbans (LAU) i que no caldrà està inscrit a la Borsa d’Habitatge de Protecció Oficial, per poder accedir al lloguer. Segons Colom, les bases que estan redactant prio-
ritzaran la vinculació al municipi, així, per exemple, es demanarà haver estat empadronat al municipi en algun moment dels últims anys, i s’atorgaran més punts per tenir una feina al Lluçanès.
La idea inicial de l’Ajuntament era que es prioritzés l’accés al jovent, però en una de les assemblees veïnals, tal com explica Colom, va semblar que el veïnat volia que es prioritzés a famílies. Finalment, i a manca de l’aprovació definitiva, les bases prioritzaran les unitats familiars, enteses
L’Escola de Salut tanca la primera edició parlant de l’alimentació saludable
L’Escola de Salut, promoguda des del Consorci i l’ABS Lluçanès, arriba al final de la temporada després de sis mesos divulgant coneixements sobre temes d’interès per a la gent gran. S’ha parlat sobre benestar emocional, activitat física, eutanàsia, dormir bé, i prevenció de caigudes, cada temàtica abordada de forma mensual per un o una professional de l’EAP del Lluçanès. Aquest mes, les activitats s’han centrat en l’alimentació saludable, i aprofitant el tancament de la primera edició, s’han acompanyat les xerrades —fetes a diversos pobles i conduïdes per la nutricionista Txell Bonet— amb un berenar saludable. El cicle ha tingut bona rebuda i ha permès apropar els sanitaris a la comunitat.// MCF
en el sentit més ampli. I també es donaran punts per a joves entre 18 i 35 anys. Un dels requisits per accedir al lloguer serà el de no tenir una casa en propietat. Colom explica que, de cara el pròxim any, la voluntat de l’Ajuntament és arreglar l’altra casa dels mestres. I afegeix que, en aquest cas, intentaran optar per un model de cohabitatge, per un màxim de 5 o 6 persones, amb espais comuns i espais privatius d’almenys 24 m2.//
El Passegem Junts aplega 460 participants
Aquesta última caminada del Programa Passegem Junts 23-24 que es va celebrar el passat 17 de juny a Sant Bartomeu va comptar amb un total de 125 persones, entre l’alumnat de l’escola Monjoia i la gent gran del poble.
Durant la passejada, van recollir escombraries i la gent gran va poder explicar als menuts com s’entenia abans el reciclatge i la reutilització, ja que els envasos d’un sol ús no existien o estaven molt poc estesos.
En total, aquest any el Programa Passegem Junts ha aplegat unes 460 persones que han caminat per Prats, Sant Feliu, Lluçà, Olost, Perafita i el mateix Sant Bartomeu i ha versat sobre temes tan diversos com la transhumància, l’aigua, els jocs d’ara i d’abans, les flors i les plantes, els llocs emblemàtics de Perafita o la recollida selectiva.// CMC
La casa dels mestres de Santa Eulàlia.// F: AJ LLUÇÀ
L’Ajuntament de Prats homenatjant a Teresa Camprubí.// F: AJ PRATS
La xerrada i el berenar, a Sant Martí d’Albars.// F: AJ SMA
de Prats acollirà el
F: AJ PRATS
L’última passejada, a Sant Bartomeu.// F: CONSORCI
Ferran Sayol, de Sant Bartomeu, presenta una investigació al Fòrum Internacional de la Biodiversitat de Davos
BARTOMEU DEL GRAU
Per
_ Miquel Casadevall Franquesa
A Davos (Suïssa) s’hi ha celebrat la tercera edició del Fòrum Mundial de la Biodiversitat (FMB), organitzat per la Universitat de Zuric i l’organització científica Biodiscovery. Es tracta d’un congrés relativament nou, que es convoca en contraposició al Fòrum Econòmic Mundial (FEM) —que té lloc anualment a la mateixa ciutat des de 1971 i on els principals líders empresarials i polítics del món debaten sobre els reptes econòmics del futur— però que ja s’ha consolidat, també, com un esdeveniment d’importància internacional. El FMB aplega experts de diferents nacionalitats i en diferents disciplines, i promou el debat científic sobre les implicacions sociològiques de la biodiversitat, sobre la divulgació de coneixement científic i sobre les polítiques conservacionistes que cal aplicar. També acull la presentació d’algunes recerques científiques sobre el tema, com la d’en Ferran Sayol, biòleg i naturalista criat a Sant
Bartomeu del Grau i amb una trajectòria important en el camp de la investigació de la biodiversitat global. En aquest cas, Sayol va presentar una recerca impulsada des del CREAF sobre les conseqüències ecològiques de l’extinció dels ocells.
Tal com va poder exposar a Davos, Sayol constata que ja s’han extingit més de 600 espècies d’aus a conseqüència de l’acció humana. Tal com explica “al voltant d’un 80% eren endèmiques d’illes, i això les feia molt vulnerables a l’impacte de l’arribada
Ferran Orriols publica Hermoses
Orriols a la portada de la nova cançó.//
El cantautor de la Torre d’Oristà, Ferran Orriols, ha publicat Hermoses, un nou senzill, que és l’avançament del seu pròxim àlbum. El tema l’ha enregistrat ell mateix – seguint la línia do it yourself de l’àlbum Plata – al petit estudi que té muntat a la Torre. Tanmateix, Hermoses ha fet la volta al món per fer-hi els últims retocs: a Califòrnia per fer la mescla de la mà d’Alex Bush, i al Regne Unit, on n’ha fet la masterització Simon Heyworth. Ambdós professionals han col·laborat amb artistes de talla mundial com George Harrison, Damien Jurado o Nick Cave i per Orriols, són dos grans referents musicals. El tema, segons explica l’artista, parla de la vanitat i també ha estat un dels primers en què, ell mateix, ha tocat i gravat la percussió. // LCP
dels humans, ja que normalment no tenien depredadors i no els calia emprar estratègies de defensa elaborades. Això va fer que en colonitzar aquestes illes, ja fos per la nostra acció directa o perquè hi vàrem portar mamífers — com gats o conills— alguns ocells s’extingissin molt ràpid”. Un dels exemples més coneguts d’aquest fenomen és el Dodo.
Amb aquesta recerca, Sayol presentava una recopilació de dades a nivell mundial sobre quines són aquestes espècies i quines funcions feien als ecosistemes dels quals formaven part.//
Juliol de divendres tremendos a Olost
Una de les activitats del cicle de l’any passat.// F: PAT
Com cada juliol, els divendres a Olost seran sinònim de Nits Tremendes. El cicle d’actes culturals, a càrrec del Centre Cívic i que celebren la seva setena edició, començarà el pròxim divendres 5 de juliol amb la projecció de la pel·lícula Gelat de Moniato El film, un dels presentats a la passada edició del Festival Nits de cinema Oriental de Vic, s’emetrà en versió original en mandarí subtitulada al català. El segon acte de les Nits Tremendes, hi regnarà la sàtira de la mà de l’espectacle Catalunya més que un club, protagonitzat pels torellonencs Pep Tines i Pep Simon. El certamen es tancarà al 26 de juliol amb un tast de vins i formatges artesanals, acompanyat de l’actuació musical del duet olostenc format per Iris Ruíz i Aitana Font.// LCP
LA COLUMNA
El més revolucionari és mantenir-se d’una mida “que estigui bé”, aquella indeterminació que tan bé coneixen a les carnisseries quan han de tallar el pernil. Però hi ha el turisme de masses. Al Lluçanès rai, que no tenim un paisatge (prou) espectacular per arribar a desbordar-nos. El filòsof François Jullien explica que els xinesos fan servir l’expressió muntanyes-aigües per dir paisatge. En el nostre cas podrien ser serrats i rieres, un combinat virtuós i discret. No som el cap de Creus, ni el Mont Saint-Michel, ni la Jugfrau; pel dia a dia és una sort! A la barreja de sòlid i líquid, del concepte xinès de paisatge, Jullien hi afegeix l’emoció, l’entrar-hi amb tots els sentits, no només amb la vista. Crec que compartir el paisatge amb un turisme de mida raonable ajuda a mantenir vius alguns pobles. Ja s’ha demostrat. Però el desbordament costa ben poc. A Tor ara mateix ja no saben què fer amb la gentada que hi arriba, i no pas pel paisatge. L’altre dia a l’Ateneu vaig ser en una xerrada amb l’activista pallaresa Vanesa Freixa, l’autora de Ruralisme , un llibre interessant que potser ja heu llegit. L’escriptora es mostra partidària d’un localisme cooperatiu, amb autoconsum i autoestima. Té idees que comparteixo. Penso que el paisatge n’és una part important, de l’autoestima, però potser arribarà un dia que haurem de mantenir en secret les meravelles locals. Hi vaig donant voltes. No fa gaire vaig penjar una foto del castell a l’instagram. No perilla pas de massificació amb els comptats seguidors que tinc, però potser no calia. Cada dia em torno més gelós de la nostra geografia, de la calma que ens regala. Molta gent viu del turisme, a casa meu en part. Al Lluçanès crec que ho portem prou bé. Ningú vol perjudicar allò que considerem atractiu i mig secret. Però si no es va amb compte, la cosa acaba amb el preu de la vivenda disparat, les botigues només per a turistes, i l’ambient irrespirable de parc temàtic. Tal com diu la cançó, els poblets tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans.//
SANT
Ferran Sayol a Davos.//
Ramon ERRA MACIÀ
“Cal posar en valor la cultura i la feina que hi ha darrera”
Entrevista a Maria Faura, Eva Freixa, Rubèn Pujol, Joan Ramon Soler i Laia Sucarrats, organitzadors del Cantilafont
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
QUI HI HA DARRERE EL CANTI?
Darrera el Cantilafont hi ha una associació sense ànim de lucre que es diu Vora Viu produccions culturals, que va néixer el 2013. Actualment, som cinc persones, que seríem com el nucli dur de l’entitat i anem gestant el festival durant l’any. Després hi ha tota la gent que ens dona suport.
QUAN ES COMENÇA A PREPARAR EL CANTILAFONT?
A principis de setembre ja es posem a treballar en l’edició de l’any següent. Fins al desembre les reunions són més espaiades i a principis d’any ens comencem a trobar setmanalment. També canvien els tempos si hem de canviar d’espai o si repetim, com va passar a Sant Feliu, llavors la logística és més fàcil: saps tot on va, has parlat amb els propietaris i amb l’ajuntament, és feina feta.
I, llavors, queda tota la part d’execució i producció, que seria la part més tècnica, que aquí ja hi ha tot un equip de persones que ens acompanyen, tant de comunicació com de producció.
Pel que fa a la part de programació artística, a vegades ja tenim noms d’un any per l’altre. Ara estem a punt de fer l’edició 2024 i ja estem parlant amb gent pel 2025. En el cas de les arts escèniques és una mica diferent, perquè depèn més de l’espai on anem, del terra. No és tant fàcil.
PER QUÈ DECIDIU BARREJAR ARTS ESCÈNIQUES I MÚSICA?
La primera edició va ser només musical, a la segona vam introduir la dansa i a partir de llavors ja no hem parat.
Creiem que és un fet que ens diferencia. Sempre hem dit que a nivell de festival tenim tres potes: la música, les arts escèniques i la gastronomia, que forma part gairebé de la programació. La música és la part més coneguda i la gent que ve acaba descobrint propostes d’altres disciplines. El que està clar és que fem el que ens agrada.
MÉS ENLLÀ DE PROGRAMAR TAMBÉ FOMENTEU LA CREACIÓ ARTÍSTICA?
Ens agradaria poder-ho fer molt més, però per un tema de recursos estem limitades. Al final, fomentar la creació artística vol dir oferir un espai on poder crear o donar suport tècnic o econòmic. L’any passat vam poder teixir un vincle amb Can Grau – Cardant Cultura a través d’una subvenció que ens va donar el finançament necessari per a la residència de la Maria Palma, que després al festival va presentar el seu treball.
Els processos de les creacions escèniques són llargs. Per això també volem ser un espai d’acompanyament pels artistes, perquè puguin venir al Cantilafont a provar projectes que estan en construcció. Aquest any ens hem recolzat en el Konvent Circ, que tindrà artistes en residència justament aquelles setmanes, possiblement un d’ells vingui a mostrar el que està creant.
AMB QUINES ALTRES ENTITATS
O FESTIVALS TENIU VINCLES?
A nivell de musical formem part de Xàfec, que agrupa els petits festivals més de fora de l’àrea urbana de Barcelona. I també formem part o estem vinculades amb associacions del món del circ, com Pobles de circ. Dins la xarxa de cultura més transformadora, que veuen la cultura d’una manera més transversal formem part del cercle de cultura de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
A més, també tenim vincles amb festivals com el Festus de Torellò, l’Art Tot de Sant Hipòlit, i molt bona relació amb el Mercat de Música Viva de Vic i la Fira Mediterrània de Manresa. Malgrat ser petits, la gent posa en valor el nostre projecte que, d’alguna manera, és singular.
ESTAN APAREIXENT ALTRES CENTRES DE CULTURA?
Sí, entre cometes. A nosaltres ens agradaria fer-ho diferent però estem limitats de recursos i, al final, no deixem de ser algú que apareix durant un cap de setmana.
El que fem és d’altaveu d’altres propostes durant tot l’any. Així és com ajudem a descentralitzar.
El que també hem fet és obrir vies perquè altres municipis del Lluçanès que vulguin, puguin comptar amb el nostre suport a l’hora de programar.
“A principis de setembre ja comencem a preparar la nova edició del Cantilafont”
Vam néixer amb la voluntat de portar al Lluçanès allò que sempre havíem d’anar a veure a la ciutat, i fent-ho així hem anat creixent. Fins al punt que hem portat algunes companyies de circ que han presentat espectacles que encara no han ni arribat a Barcelona.
“Vam néixer amb la voluntat de portar al Lluçanès allò que sempre havíem d’anar a veure a fora”
També hi ha hagut un abans i després de la Covid. Per un cantó, han sortit noves generacions que s’atreveixen a fer coses fora dels àmbits urbans i amb molts pocs recursos. I per un altre, dos anys sense poder-se fer festes majors o havent-les d’adaptar, han permès que sorgissin un munt de cicles impulsats per ajuntaments que han trobat una manera diferent i més atractiva de programar cultura, com el cicle de teatre d’Alpens.
Però també cal remarcar que un festival com el Cantilafont, amb un pressupost com el que tenim i un nivell de professionalitat com la que hi ha, fet des de la militància, com ho hem fet fins ara, no n’hi ha gaires. Perquè tot i buscar la manera de que la nostra feina estigui remunerada, de moment no ho és. I això no és bo, perquè amb el temps pot fer que el festival perilli.
“Malgrat ser petits, la gent ens posa en valor el nostre projecte, que és singular”
uns mil i pico d’euros del Consorci del Lluçanès, a part del suport tècnic.
I no oblidem d’on venim: el primer Cantilafont hi vam posar 20 euros de la nostra butxaca i a veure què passava aquella nit.
QUANTES HORES DEDIQUEU AL FESTIVAL?
Els tres mesos abans són molt intensos, amb reunions més d’un cop a la setmana, però fem feina cada dia. Amb el temps hem après a repartir-nos millor les feines i cada un de nosaltres es dedica al que es troba més còmode, potenciant les nostres especialitats, i ho posem en comú a les reunions. És la manera de ser eficients. Ara mateix, gairebé hi dediquem mitja jornada laboral.
EN ALGUN MOMENT DEIXEU LES VOSTRES FEINES?
“Sempre hem intentat fer una gestió conscient dels recursos.
Tampoc ens volem endeutar per pagar-lo”
D’ON ARRIBA EL FINANÇAMENT DEL CANTILAFONT?
Sempre hem intentat fer una gestió econòmica molt conscient dels recursos. Cap de nosaltres s’hi guanya la vida, però tampoc ens volem endeutar per pagar-lo. Tenim un pressupost d’uns 95.000 €, al voltant d’un 60% són recursos propis, és a dir, allò que es fa amb les entrades, la barra, les inscripcions dels restauradors i el que rebem dels patrocinadors. I aquest és el gran hàndicap que tenim perquè, al final, la repercussió que pot tenir a nivell d’imatge un esdeveniment aquí o a qualsevol capital de comarca, és molt diferent. Llavors hi ha una part, que varia cada any i es mou entre el 30% i el 40%, que és el finançament que rebem per part de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ISEC) i l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), de la Generalitat, i una part de la Diputació de Barcelona. A més, rebem 5.000 € de l’ajuntament del municipi on es fa el Cantilafont, abans aquest import era menor. I també rebem
La setmana abans tota i mitja de la següent. Però més enllà de la feina, també hi ha la família i les nostres vides, i a vegades es fa difícil de conciliar. La nostra idea és poder tenir una recompensa mínima, però que no serà equivalent a la feina que fem. El problema és que la cultura sempre ens l’hem passat pel forro, com si hagués de ser gratis i ningú hagués de cobrar, ni l’artista ni qui ho gestiona. I amb aquest concepte, sembla que ens haguem de justificar per cobrar. Al final acabes l’any i dius, però per què ho fem? I no ho sabem, però ens hi tornem a enganxar. Tenim el cuquet a dins i ens motiva a fer-ho, al cap i a la fi, ningú ens hi obliga.
PERÒ PEL CANTILAFONT SÍ QUE HI TREBALLA GENT?
Sí, clar! Per exemple, hi ha un equip de comunicació, entre dissenyador, qui porta xarxes, premsa i qui fa la web, que treballen i totes tenen un sou, a més de qui fa vídeo i fotografia. Hi ha l’equip de muntatge, que són cinc persones més. Els regidors d’escenari, els responsables de càtering i la persona encarregada de taquilles, més la gent de la barra. Evidentment, tots els artistes que venen i els tècnics de so i llum. A part, totes les persones externes, com fusters, electricistes, qui ens enganxa els cartells, etc. Arrodonint, estem parlant d’una cinquantena de persones. És cert que algunes
feines són com un semivoluntariat, que reben una compensació simbòlica per la feina que fan. I no ens podem oblidar de tots els voluntaris que ens ajuden a preparar el material, com ara mateix els que hi ha fora el local mentre fem l’entrevista, i tots els que hi seran durant el festival. Sort en tenim d’ells! Són gairebé una quarantena de persones i que intentem cuidar-los al màxim perquè sabem que aquestes mans són imprescindibles per a nosaltres.
COM ES DECIDEIX EL PREU DE L’ENTRADA?
A base de prova i error, i cada any pensar que ho fem barat. És a dir, l’entrada que s’està pagant ara, pel que és el Cantilafont hauria de ser el doble. Però precisament perquè creiem en on som i no volem perdre la part de local, no podem cobrar més. És buscar l’equilibri.
Va començar gratis, ens discutíem per si valia tres o sis euros i llavors vam passar als deu euros. Amb aquest augment de preus som conscients que hem deixat gent fora, especialment aquella gent que era venia només a treure el cap perquè es feia aquí. Però posem moltes facilitats perquè la gent pugui comprar entrades a preu més baix.
També va passar que amb entrades barates venia molta gent: a Sant Boi vam arribar a les 3.000 persones, a Oristà, on ja era més cara, es va notar. A nosaltres ens va anar bé fer aquest pas enrere, perquè 3.000 perso-
nes són moltes i a nivell logístic tot es complica.
A vegades tenim la sensació que la gent de fora valora més el Cantilafont que la gent d’aquí. Potser és perquè va començar sent gratis i ara s’ha de pagar.
CAL PAGAR LA CULTURA?
Nosaltres creiem que cal posar en valor la cultura i la feina que hi ha al darrera. Ens hem acostumat a la gratuïtat de la cultura i aixó no és així. Un exemple n’és el de Perifèria Cultural, per exemple, els concerts que van fer a Santa Eulàlia eren gratuïts però el sopar s’havia de pagar, conceptualment és difícil d’entendre. I això ho poden fer perquè tenen un gran finançament. Nosaltres no el tenim.
Que està bé que hi hagi aquestes subvencions. Però des de les institucions també haurien de vigilar com creen aquests línies de subvencions i com afecten al territori, perquè ja hi ha uns circuits d’ajudes establerts des de fa anys, sovint amb quantitats molt petites, i quan arriben subvencions així ho peten tot.
Un dels grans dilemes que sempre tenim és que per falta de recursos no tenim temps per poder crear encara més lligams amb el municipi on es fa. Voldríem fer el projecte molt més inclusiu perquè creiem realment en el treball comunitari. Aquest any per exemple, impulsem dues iniciatives, la primera és un recital de poesia de l’Oriol Sauleda, juntament amb la Biblioteca d’Olost i el Centre Cívic. I l’altre és un
“Nosaltres no hem decidit marxar de Sant Feliu. Ha estat una qüestió política”
projecte amb els joves que estaran fent l’Estiu Inquiet a Olost, que ens donaran un cop de mà a preparar materials pel Cantilafont i podran conèixer com funciona el festival. Això hauria de ser sempre així i amb totes les entitats, aquest és el nostre ideal.
PER QUÈ HEU DECIDIT MARXAR DE SANT FELIU?
A LA CAMPANYA DIEU: MÉS ORGULLOSOS QUE MAI. SOU MÉS ORGULLOSOS DE 13 O DE 8?
De tretze o de vuit? Ah! Municipis del Lluçanès. Som de 13. El Lluçanès natural el conformen els municipis que el conformen. L’altra és que administrativament o políticament s’hi sentin representats. Més enllà de si han entrat o no a la comarca, se senten que formen part del Lluçanès. La comarca ja la tenim, no? Doncs toca fer-la treballar perquè tothom s’hi senti còmode.
QUIN IMPACTE TÉ EL CANTILAFONT AL MUNICIPI ON ESTÀ?
Econòmicament i socialment és difícil de quantificar perquè no tenim els indicadors per poder-ho fer. Fins ara hem estat a pobles amb pocs serveis, aquest any Olost serà un bon indicador. El que tenim clar és que dona molta visibilitat al poble on es fa i ara que el festival dura dos dies, a nivell turístic també es nota, sobretot en restauració, allotjament i en botigues. I no només en l’àmbit local, sinó també comarcal.
Llavors també tenim un impacte més intern en tot un seguit de serveis com fusteries, proveïdors locals, etc. I a nivell de dinamització sociocultural, el Cantilafont ha esdevingut un punt de trobada important per a molta gent. Durant tots aquests anys ha aglutinat gent molt diversa en un únic espai, des de famílies fins a gent gran.
“Aquest any farem una diagnosi ambiental del festival, per saber l’impacte que tenim i saber en què hem de millorar”
No ho hem decidit. De fet, creiem que un lloc com Sant Feliu ens costarà molt de trobar. Per la mida de festival que tenim, per l’accessibilitat del lloc i per tot. Però ha estat una qüestió purament política, l’Ajuntament actual veuen en el Cantilafont un projecte que associen molt amb la comarca del Lluçanès i no s’hi senten còmodes, i per això van consensuar que no ens donaven suport, principalment econòmic. Està clar que si volguéssim tornar a Sant Feliu podríem però sense els suport de l’Ajuntament, i això té més implicacions que la part econòmica.
PER QUÈ EL PARLAR DEL LLUÇANÈS ÉS PROTAGONISTA?
Creiem en un Cantilafont fet més a mida del Lluçanès i cuidant les persones que estem fent aquest projecte. D’aquí va sorgir aquesta idea del tarannà del Lluçanès. Com la gent d’abans que tot el dia anava feinejant, però sense l’estrès que portem ara. I una mica això també és el Cantilafont, un festival tranquil on tothom s’hi sent a gust i on sempre hi estan passant coses.
I A NIVELL DE SOSTENIBILITAT, QUIN IMPACTE TÉ?
Des del moment que organitzes un festival, estàs generant un residu, perquè estàs creant una cosa que no hi era i ara hi és. Ara bé, nosaltres volem que aquest impacte sigui el mínim. Per això, vam començar a prendre mesures per reduir-lo com, per exemple, l’aprofitament de material, amb lones que es poden fer servir cada any i intentant reduir al màxim el plàstic dins el festival. A més, hem de tenir en compte que hi ha molts tipus de sostenibilitat, com l’econòmica o la territorial, per això apostem i treballem amb restaurants del territori i els demanem que treballin amb producte local.
Aquest any, a més, farem una diagnosi ambiental del festival, és a dir, que sabrem els residus que generem. L’impacte que té en el medi els transports, el menjar, l’aigua... Ho analitzaran tot, ja que la idea és que a finals d’octubre puguem tenir els resultats. I a partir de llavors, sabrem què podem posar en valor i què cal que canviem per fer-ho encara millor.//
Laia Sucarrats, Joan Ramon Soler, Rubèn Pujol, Maria Faura i Eva Freixa, l’equip del Cantilafont.// F: CFU
EUROPA
Els fons Next Generation han deixat més de 3 milions d’euros al Lluçanès
Els fons Next Generation és un programa europeu que va néixer el juliol del 2020, com un estimul financer temporal per paliar els efectes socials i economics causats per la pandèmia.
Fins a dia d’avui, més de 200 empreses, corporacions locals, entitats sense ànim de lucre i particulars del Lluçanès han rebut fons d’aquesta ajuda europea per un total de 3.398.408 €. Aquestes ajudes formen part del mecenisme de recuperació i resilència (MRR).
La major part de les ajudes que han arribat al Lluçanès són per a projectes relacionats amb energies renovables. Les principals beneficiàries en aquest camp són la cooperativa de consum de Prats de Lluçanès, que ha rebut 429.545 € i Olost i Santa Creu Sostenible, que ha rebut 171.480 €.
En l’àmbit de la biodiversitat i els econsistemes, l’Associació de Defensa i Estudi de la Flora i la Fauna Autòctona (ADEFFA) ha rebut un total de 423.100 €.
Pel que fa a entitats locals, l’ajuntament que ha rebut més fons és Prats de Lluçanès, amb un total de 424.365 € destinats a rehabilitació d’edificis.// CFU
GENT GRAN
L’Envelliment Actiu tanca la temporada
Olost va acollir a les més de 100 persones que van assistir als actes de cloenda, el passat 13 de juny, del projecte Envelliment Actiu al Lluçanès compost pels grups de memòria, psicomotricitat, les jornades Lluçanès cap als 100, les Jornades d’Intercanvi de Marxa Nòrdica, i altres tallers, organitzats pel Consorci.
La jornada va començar amb un esmorzar al Casal d’Olost i Santa Creu amb productes d’elaboració local, seguidament d’una visita guiada a l’església de Santa Maria d’Olost i a la zona industrial del poble. Més tard, es van dirigir a l’Espai Perot Rocaguinarda per a escoltar la història del bandoler i van fer una passejada pels volts del municipi, per acabar amb un bon refrigeri, i acomiadar el curs.
El projecte Envelliment Actiu al Lluçanès va néixer l’octubre del 2016 amb la intenció de donar un servei de prevenció i foment de l’autonomia de les persones grans de la comarca, a través d’activitats que treballessin tant la part física, com la mental. Actualment, el projecte compta amb 11 grups regulars ubicats a Alpens, Oristà, la Torre, Perafita, Sant Agustí, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí de Sobremunt i Santa Eulàlia de Puig-oriol/Lluçà a més de les passejades que es realitzen per tots els municipis del territori.// CMC
ESCOLAR
L’Espai A Punt tanca un altre curs positivament
L’Espai A Punt va finalitzar les últimes sessions d’ajuda professional en matèria escolar a joves de l’ESO la setmana del 3 de juny, rebent unes valoracions finals molt positives per part de l’alumnat i de les famílies d’aquest que han vist durant el transcurs de l’any millores substancials en les competències escolars. Un dels temes recurrents que s’han fet esment han sigut la millora de la proactivitat a l’hora d’acomplir les tasques escolars, l’estudi i el seu rendiment. Per part dels joves, han destacat l’ajuda per preparar continguts, repassar exàmens i portar al dia els deures.
L’Espai A Punt és un servei que consisteix a brindar un acompanyament i reforç escolar per part d’una educadora i que és dirigit a joves que cursen entre primer i quart d’ESO al Lluçanès. Enguany, ha arribat a 49 alumnes repartits pels pobles de Prats de Lluçanès, Perafita, Olost, Alpens i Sant Bartomeu del Grau.
Aquest servei el fa possible el treball en equip entre diversos ens de la comarca: el Consorci, Lluçanès Jove, i els ajuntaments dels pobles participants. A més, col·laboren l’Institut Castell del Quer i la Diputació de Barcelona.// CMC
Les obres del teatre Orient de Prats, en part, finançades amb els fons Next Generation.// F: FVC
La visita a l’Espai Rocaguinarda.// F: CONSORCI
Una de les sessions, a Olost.// F: CONSORCI
FESTA MAJOR
Ramon Baucells publica una guia d’ocells
El perafitenc Ramon Baucells ha publicat una guia infantil d’ocells. Titulada Fixa-t’hi: ocells, el llibre pretén ser un manual per introduir els més petits al món de l’ornitologia. A l’interior, s’hi recullen 20 espècies d’aus amb les il·lustracions i una petita fitxa tècnica de cada una per ajudar-les a identificar. El manual, que ha estat editat per l’editorial MTM (www.mtm-editor.es) — integrat, també, per dues veïnes de Perafita —, a més, s’ha publicat en un format de butxaca per, segons destaquen, facilitar-ne la portabilitat.
El pròxim 29 de juny, l’autor i les dues editores perafitenques, han organitzat una ruta d’observació d’aus pels voltants del poble com a presentació del llibre. A principis d’aquest mes, Baucells ja va presentar oficialment el seu llibre a Madrid, en el marc de la Fira del Llibre i en col·laboració amb l’Aula d’educació ambiental ‘La Cabaña del Retiro’.// LCP
Baucells identificant ocells amb uns binocles.//F: MTM
Torna el Robust de Perafita i la seva versió infantil per Festa Major
La programaicó va començar la setmana passada amb la caminada popular i la revetlla de Sant Joan
PERAFITA
Per_ Carolina Font Usart
Com sempre, Perafita arrenca la temporada d’estiu de les festes majors del Lluçanès i aquest any ho ha fet amb la caminada popular, que va sortir de la plaça de Sant Antoni el diumenge 23 al matí.
A la tarda, la plaça es tornava a omplir per rebre la flama del Canigó, que més tard al vespre, va encendre la foguera de Sant Joan, de la revetlla organitzada pel PAP (Poble Actiu Perafita).
Però el gruix d’actes de la Festa
Major perafitenca hauran començat avui dijous al matí, amb una de les grans novetats d’enguany, la primera edició del Robust infantil. L’any passat, el Robust de Perafita, malgrat ser el primer any que es feia, va ser un dels actes estrella de la festa major. Molts infants es van quedar amb les ganes de participar-hi i des de l’organització ja van començar a
barrinar com fer-ho possible, i ho han aconseguit. I pels més grandets, el Robust de Perafita es farà el dissabte a Can Riera, a partir de les 3 de la tarda. No seria festa major de Perafita si no hi hagués el Desconcert, que aquest any coincidirà amb la revetlla de Sant Pere, els encarregats de posar ritme a la nit seran Pol Devesa i tot seguit, el
DE TOT EN MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, AUTOMOCIÓ I SOLDADURA
Bona Festa Major!
Publicitat LaRella!
Si et vols anunciar a les pàgines de la revista, posa’t en contacte amb nosaltres a: comunicaciolarella@gmail.com
grup de versions Sicuta. El pregoner d’enguany serà Frederic Bosquerol, conegut per tots per ser el protagonista dels dimecres amb el Bosquerol, el cicle de xerrades que organitza la Biblioteca de Perafita. Les havaneres, de nou, amb els Havaneros de l’Esquirol i a la plaça de l’Església tancaran la festa d’enguany.//
La caminada, aquest passat diumenge, va donar inici a la festa.// F: AJ PERAFITA
Quàdruple empat a la Lliga de pescadors
La tercera jornada de la Lliga de pescadors del Lluçanès deixa un quàdruple empat al capdamunt de la classificació. Aquesta situació excepcional situa en primera posició amb un punt a Pere Vilella, Josep Pérez, Rosendo Costa i Ramon Cornelles. En segon lloc, hi trobem un triple empat a dos de Josep Ma Soler, Joan Guix i Manel Puig.
Els pescadors del Lluçanès, també, van organitzar un Open Nocturn, a Manlleu el passat 15 i 16 de maig. Malgrat que era la primera vegada que es feia aquesta prova, va tenir molt bona acollida entre els pescadors lluçanencs. N’hi van participar una dotzena, tot i que la prova no puntuava per la lliga.
L’Open i la tercera jornada de la lliga es van fer al vedat TE - 20 del Ter. Aquest tram, un cantó és conegut com els pous i l’altre com les A.// CFU
La lliga balla a força de gravetat
LLUÇANÈS
Per_ Roger Torrents Boy
L’última tirada del campionat de bitlles es va celebrar a l’Estany el diumenge 16 de juny. En aquesta tercera jornada, els Estanyencs B van agafar embranzida, gràcies a una primera posició, i van aconseguir arribar al segon lloc de la general. Els Aprenents van demostrar que encara els hi queda un llarg recorregut educatiu i van caure de la tercera posició a la cinquena. Els Bitllajuvi i els Maitips continuen fent podi, amb la seva fal·lera per tombar bitlles. Els de Les Parres s’han focalitzat i escalen posicions. Els Rocaguinarda assalten els camps amb el bitllot i pugen unes posicions. Els Lluçanès Sud segueixen sense trobar el nord de la classificació, baixant progressivament.
Falta veure com anirà la següent jornada a Perafita, on els estralls de la festa major poden decidir una de les tirades que ja ens acosta a l’equador de la lliga.//
Albert Fumanya i Encarna Núñez s’imposen al Cros de Prats
L’olostenc Albert Fumanya i la vigatana Encarna Núñez – ambdós atletes del Club Atlètic Vic –van ser els guanyadors de l’edició del Cros de Sant Joan i els Elois d’enguany. Fumanya va creuar la línia de meta amb un temps de 20 minuts i 27 segons, seguit de Gámez i el pradenc Guillem Solanas, que, a part de tancar el podi, va ser el primer classificat local.
En categoria femenina, Encarna Núñez va tardar 22 minuts i 18 segons a completar el recorregut de 6 quilòmetres del Cros. Van completar el podi Anna Pallarès en segona posició i l’atleta pradenca Queralt Sañas, que també es va proclamar primera corredora local.
El Cros, que enguany celebrava la seva quaranta sisena edició, va
comptar amb uns 120 participants. Paral·lelament, la cursa pradenca també ha tancat la temporada de curses de muntanya al Lluçanès. Iniciada al març amb la cursa de Sant Isidret d’Olost, el calendari ha comptat amb dues curses més (a part del Cros de Prats i la cursa olostenca): la Via Castrum de Santa Eulàlia i la Cursa 3 Comarques, d’Alpens.// LCP
Participants de la tercera jornada de la Lliga.// F: PESCADORS
La sortida del Cros.// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST
CURSA
Olost, Olost, Olost, et portem al cor!
El Futbol Club Olost celebra l’acte central del centenari amb un acte al pavelló i encara la temporada que ve amb la recuperació de l’equip
El pavelló municipal d’Olost es va engalanar com mai, el passat dissabte 15 de juny, per acollir l’acte central de la celebració del centenari del Futbol Club Olost. Més de 300 persones, entre jugadors, entrenadors, membres de la junta, col·laboradors de diferents tasques o simplement aficionats, van convertir l’acte en una jornada històrica, que va demostrar la importància que ha tingut el Futbol Club Olost al poble, generació rere generació, i va fer recordar molts moments viscuts i emocionar a molts dels assistents.
L’acte va començar amb el reconeixement a les generacions més grans, que, a més de conèixer bona part del passat del futbol al poble, també van estar molts anys vinculats al club. Nascuts als anys trenta, van pujar a l’escenari Santiago Arboix, Josep Gabasa, Ramon Sallent, Ramon Sala, Laureà Font i Josep Peraire. Glòria Santamaria, Pere Eugeni i Teresa Molas, els conductors de l’acte, van anar relatant diferents anècdotes o assoliments que el club va viure mentre ells jugaven a futbol, feien d’entrenadors o dirigien el club.
La cerimònia va continuar amb emotius homenatges a persones que han destacat per mèrits esportius o per la seva implicació en diferents facetes de l’entramat que ha significat el futbol durant els anys. Es va condecorar la tasca de Josep Cots, pels més de quaranta anys vinculat al club com a jugador, capità o entrenador; el Molina, qui va ser porter i entrenador; el Ton Masoveria, que de les bases de l’Olost va acabar tenint una llarga trajectòria com a porter semiprofessional; Simón Rodellas, per ser una peça indispensable en la configuració dels equips; el Pepe del Pla, que des dels anys vuitanta fins a la darrera etapa va acompanyar els jugadors amb la farmaciola; Òscar Pitarch, que va impulsar el futbol base; Climent Salvans, president de l’última etapa; Susanna Soler, que va acabar jugant a la Copa de la Reina i va ser capitana de la selecció catalana; Guillem Prieto, que va fer el salt a equips com el Mataró, el Gramenet, o l’Europa; o la família Serrat, posant en relleu l’aportació de tota la família
en moltes generacions, i destacant el paper de Tori Serrat Giró, que de l’Olost va acabar jugant al Futbol Club Barcelona a primera divisió la temporada 1979-80, i que va pujar a l’escenari per rebre una menció especial i recordar la seva trajectòria esportiva. També, es va posar en valor la dedicació i contribució de persones com les de la família Buxó, propietaris de Cal Benetó (actual Cafè Sport), que ha set la seu social del club i ha recollit durant els anys fotografies i material històric del futbol al poble, o tot l’equip de la temporada 2006/07, que va guanyar la lliga de tercera territorial.
I després del parlament de les autoritats presents —membres de la Diputació de Barcelona, la Federació Catalana de Futbol i l’Ajuntament d’Olost—, l’acte va continuar amb l’estrena del documental commemoratiu sobre la història del club. Amb el guió
La celebració va viure emotius homenatges de figures clau, en tots els àmbits, de cada generació
de Susanna Soler, l’audiovisual recull les primeres notícies del club —sota el nom de l’Olostench— fotos històriques inèdites o entrevistes amb testimonis, que van resseguint la història dels cent anys del club: les equipacions, la ubicació del camp de futbol, la professionalització de l’esport, les lligues i partits on es competia, el futbol base, peripècies de cada generació… Moltes d’aquestes coses també quedaran plasmades en un llibre que s’està editant.
La celebració del centenari va continuar amb l’estrena de l’himne del Fubtol Club Olost. Amb la projecció i la felicitació de començar a escriure els pròxims cent anys del futbol al poble, ara que ja s’ha confirmat la recuperació d’un equip per la temporada 2024/25 —el 2017 va ser l’últim any que hi va haver equip—, el cantautor Ramon Arboix va presentar al públic la nova cançó. Es
ESCANEJA EL CODI QR PER VEURE EL DOCUMENTAL DEL FUTBOL CLUB OLOST
van repartir fulls amb la lletra i els acords entre el públic perquè tothom se la pugui aprendre i tocar i es canti al camp de futbol municipal a partir del setembre: Olost, Olost, Olost, apretem ben fort; Olost Olost Olost, et portem al cor!
Per acabar, un sopar de germanor amb gairebé dues-centes persones, va tancar l’acte central del centenari, i va servir per intercanviar records i moments viscuts al voltant del futbol, i per tant, del poble.
La celebració dels cent anys de futbol havia començat el setembre de l’any 2023, amb una jornada amb un partit amistós contra els veterans del Futbol Club Pradenc, un sopar popular i una festa a les piscines. Aquesta, va servir d’embrió per elaborar el documental i l’acte d’aquest mes de juny, així com la recuperació de l’equip de futbol la temporada que ve.//
OLOST
Per_ Pol Asensi Turigas
1- Imatge de bona part de tots els homenetjats i reconeguts durant l’acte. 2 - Pla general del pavelló ple per seguir l’acte.
3 - Moment de la menció especial a Tori Serrat, jugador que va acabar jugant al Barça.//
F: JOSEP MARIA BERTRANS
Agraïment
Osona contra el càncer
El Raid de Promoció de Perafita reuneix 120 binomis
PERAFITA
Per_ Carolina Font Usart
Des de l’Associació d’Osona contra el Càncer –delegació Prats de Lluçanès– volem agrair a la Laia Font i l’Ivet Trasserra la jornada de ioga que van organitzar el passat dissabte 8 de juny consistent en “108 salutacions al sol solidàries”. El total recaptat entregat a l’Associació va ser de 363 €.
Gràcies a les organitzadores, a l’Ajuntament de Prats i a la gent que hi va participar. Salut per a tothom!//
Prats de Lluçanès L’Opinió de LaRella!
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@gmail.com
Perafita ha acollit aquest juny dos Raids: l’Internacional, celebrat el passat 8 de juny, on van participar una setantena de binomis, com informava la passada Rella. I el Raid de Promoció, disputat el passat dissabte 15. En total més de 200 binomis inscrits entre les dues curses.
Maria Barcons, regidora de Perafita, valora molt positivament l’acollida que han tingut els dos Raids. Aquesta era la primera vegada que Perafita organitzava els dos Raids i com explica Barcons, no s’esperaven que hi hagués tanta participació.
Al Raid de Promoció hi havia quatre categories: 20 km; 40 km; 60 km i 80 km. La majoria de genets que hi van participar, més d’un centenar, eren de Catalunya.
En la categoria de 80 km el guanyador va ser Joan Miranda Rierola amb el cavall Jericho Rio. Seguit, per Aleix Fabré Soldado amb SW Landgamm.
En la categoria de 60 km, la primera posició va ser per Lola
Rabanete Pitarch i SW Mancha. En segon lloc, hi va quedar el genet Jordi Munne Segales amb Kalibu Kossack EA.
És la primera vegada que s’organitza un Raid Internacional a Perafita
En la cursa de 40 km, la victòria va ser per Enzo Comas Yebra, que va debutar per primer cop en aquesta categoria. Enzo va guanyar amb Girola de Quercus, una euga que acumula diverses
victòries en Raids internacionals, muntada també per la seva mare, Anna Yebra. En segon lloc, hi va quedar Silvia Yebra Altimiras, amb Promise de Vilatella. Pel que fa a la categoria dels 20 km, en primer lloc, hi va quedar Anna Olivencia Mengibar, amb Tadj de Saliann. La segona posició va ser per Abril Vila Vilaró, amb Perkam de Magny. Aquests Raids de Promoció serveixen perquè genets i cavalls vagi pujant de categoria fins a poder disputar raids internacionals.//
Participants al Raid Internacional del passat 8 de juny// F: JORDI SOLER - FOTO RAID
CARTA
Olost: un sentiment de pertinença i una responsabilitat per allò que és de tots
Gil Salvans i Muns
Marta Olivares Solanich
Roger Sala Aranda
Meritxell Trigo Gabasa
Ramon Ambrós Solanellas
Lluïsa Jiménez Aguilera
Josep Calveras Perarnau
Maria Casellas Soler
Pere Martí Grau
Grup municipal Independents per Olost i Santa Creu
Sens dubte, si preguntem als veïns i veïnes d’Olost i Santa Creu de Jutglar pel lloc on viuen, gairebé tothom ens dirà que al Lluçanès. Aquest fet és inqüestionable. Per saber això no calen debats, cartells, consultes, assemblees, ni competicions per veure qui ho sent més. El Lluçanès és un territori que portem al cor i amb això no cal jugar ni obrir debats estèrils, ni ressuscitar antics fantasmes inexistents. És una emoció. I punt. Per altra banda, l’any 2024, tots i totes els que ens dediquem a la política, especialment els que ho fem a escala municipal i/o comarcal, som coneixedors que la gestió del món local ha evolucionat cap a una creixent complexitat. Els recursos són escassos, les necessitats creixents i els consells comarcals posats sovint en qüestió. I en aquesta partida, els territoris rurals no surten gaire mai bé a la fotografia, sobretot en referència a la distribució de recursos.
Davant d’aquest binomi d’emoció i de gestió d’allò públic, no ens podem permetre la demagògia, la informació deformada o la manipulació dels sentiments. Tot el contrari, creiem que en aquest procés sobre el Lluçanès és més necessari que mai no barrejar emocions i diners pel risc de poder acabar quedant com una colla d’irresponsables.
han anat sobrats de recursos, sovint han hagut de fer de gestors de competències delegades, amb recursos per sota del que exigeixen aquestes delegacions i, per tant, no sempre amb prou capacitat per donar els serveis al nivell que la ciutadania es mereix. I també és clar que factors com la dispersió de territoris rurals o volums petits de població empitjoren aquesta gestió limitada de recursos. Per tant, analitzar, pensar i fomentar el debat sobre això ho entenem com un acte de responsabilitat i de respecte per allò que és de tots i totes, i més encara si es tracta de la butxaca pública. I deixem-ho clar, aquest grup que signa no sempre ha trobat aquesta voluntat de debat ni d’anàlisi entre molts dels responsables polítics, d’aquí i d’allà. Fins i tot hem pogut veure com s’accelerava de cop aquest procés de constitució comarcal i com s’utilitzava per interessos polítics que sovint es trobaven molt lluny del nostre territori, que tant ens estimem.
Per un projecte comarcal calen tres prèvies innegociables: una estructura de govern ben dimensionada, una estructura de serveis adaptada al territori amb viabilitat econòmica, i lideratges que prioritzin la gestió pública per sobre de les emocions i interessos polítics
Tinguem-ho clar: els consells comarcals, tot i la feina ingent realitzada pels mateixos, mai
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
les emocions, ni dels interessos polítics i personals, per davant de la gestió pública.
El Lluçanès és un territori que portem al cor i amb això no cal jugar ni obrir debats estèrils, ni ressuscitar antics fantasmes inexistents. És una emoció. I punt
Però per no passar-nos de retòrica, posem exemples que ens afecten directament: els Serveis Socials del territori, gestionats pel Consell Comarcal d’Osona, per la impossibilitat de ferho des del propi territori, i en aquest cas per falta de massa crítica i per l’alta dispersió territorial, entre altres dificultats. La gestió dels residus, un servei que ha assolit una altíssima complexitat i un elevat cost, i que difícilment podria ser gestionat des del propi territori. I els menjadors escolars i la seva gestió, un projecte també d’alta complexitat i que requereix serveis amb experiència i musculació. És agradable recordar aquests exemples? Possiblement no, però ho entenem com alguns apunts de responsabilitat i com una manera de tenir una població informada i amb criteri, i que sàpiga valorar la qualitat dels serveis que li arriben, i sense demagògies ni castells de cartró.
I no diem que sigui un debat fàcil d’afrontar, però tenim clar que si es vol posar sobre la taula un projecte comarcal, calen tres prèvies innegociables: disseny d’una estructura de govern correctament dimensionada, que de moment ens han negat reiteradament des de fora del territori (Direcció General d’Administració Local), que potser no s’ha lluitat prou per aconseguir-la i que no ens ha permès sentir-la com a pròpia i singular; disseny d’una estructura de serveis possibilista i adaptada al territori, semblant a una mancomunitat de serveis amb viabilitat econòmica, i lideratges que no posin la cursa de
I amb això no estem dient que des del Lluçanès no puguem ni sapiguem gestionar res. Només diem que alerta amb els plantejaments grandiloqüents i faltats de responsabilitat. Els veïns i veïnes ja no estan per a bajanades: volen gestió seriosa, capacitat i seriositat des d’allò que és públic i que, per tant, és seu. I sens dubte, els primers passos d’aquesta nova comarca no han anat per aquí: només cal veure com ja han baixat del projecte fins a cinc municipis.
Des d’Olost i Santa Creu de Jutglar, i davant d’aquest repte, volem utilitzar la democràcia mitjançant la celebració d’una consulta popular perquè la gent del nostre municipi decideixi. Fent això no ens sentim demagogs sinó dipositaris de la confiança que ens han demostrat els veïns i veïnes d’Olost i Santa Creu i responsables d’oferir els millors serveis possibles. En aquest camí, el de la responsabilitat, sempre ens hi trobareu.//
» PEÓ DE LA BRIGADA municipal a l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. Pla d’ocupació T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R575/01).
» AUXILIAR OFICINA DE TURISME de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R575/02).
» FERRER a Olost amb experiència o formació. Serrelleria, muntatge i fabricació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/04).
» EDUCADOR SOCIAL en l’àmbit de la gent gran a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R573/03).
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Opció de jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 08 30 81 (R573/07).
» INFERMERA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81 (R573/08).
» CAMBRER en torn de tarda a bar-restaurant de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R575/03).
» MONITOR per a persones grans i joves els matins de juliol i agost a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R575/04).
» PERSONAL DE NETEJA a un càmping de la riera de Merlès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R575/05).
» PERSONA PER FER FEINES DE LA CASA. 3 hores diàries al matí, de dilluns a divendres. A l’Alou (Sant Agustí de Lluçanès). Imprescindible disposar de cotxe. Condicions a convenir. T: 93 038 56 02 (R575/06)
BUSCO FEINA
» M’ofereixo per fer tasques administratives, de gestió i comptabilitat a mitja jornada. Compto amb anys d’experiència. Imma. T: 654 130 799 (R573/09).
» Neteges de cases o restaurants a qualsevol hora del dia de dilluns a divendres. T: 685 013 0 40. (R574/05)
» Auxiliar administrativa, Back Office, intèrpret o professora. Amb coneixement del rus, castellà i anglès. T: 697 685 338 (R573/10)
El Racó de la Feina de LaRella! Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu electrònic amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@gmail.com
JULIOL
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “MINI MÀQUINA DE VENTAR”. En horari d’obertura, a la Biblioteca Sant Pere Almató. ACTIVITAT, “GUANYEM UN ESTIU LECTOR”. En horari d’obertura, a la Biblioteca Sant Pere Almató.
DIJOUS 27 DE JUNY
PRATS DE LLUÇANÈS_CLOENDA DEL PROJECTE ESPORT EN VALORS (EVAL) De les 10 del matí a les 4 de la tarda. Al centre del poble, Prats de Lluçanès
PERAFITA_ EL ROBUST INFANTIL, a les 6 de la tarda al parc de Can Riera. INAUGURACIÓ DE LA MOSTRA D’ART “Pintures a l’oli: paisatge, bodegó, retrat i autoretrat” de pintors de Perafita i Sant Boi, a les 7 de la tarda al Niu. BINGO, a les 10 del vespre a la plaça Sant Antoni.
DIVENDRES 28 DE JUNY
SANT FELIU SASSERRA_ BIBLIOPARC – JORNADA LGTBIQ+. A partir de les 6 de la tarda, al parc dels Castanyers i a la Biblioteca Sant Pere Almató.
PRATS DE LLUÇANÈS_PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “UN DIA ÉS MOLT. A LA RECERCA DELS 30.000 DIES VISCUTS”,
a càrrec de l’autor Ramon Vall i Ciuró i l’editor Lluís Vila i Vilalta. Hi haurà actuació musical en directe. A 2/4 de 10 del vespre, als Jardins de Cal Bach.
ALPENS_ PIXA’T DE RIURE. ESPECTACLE “VEUS QUE NO VEUS” de la CIA. Pepa Plana. A les 8 dels vespre, al Casino.
PERAFITA_ 29È TORNEIG DE FUTBOL
SALA, a partir de les 3 de la tarda al Pavelló. REVETLLA DE SANT PERE, a partir de les 8 del vespre a la plaça Sant Antoni. DESCONCERT amb Pol Devesa, Sicuta i DJ PD-F, a partir de 2/4 de 12 de la nit a la plaça Sant Antoni.
DISSABTE 29 DE JUNY
PERAFITA_ RUTA D’OBSERVACIÓ
D’OCELLS amb ramon Baucells, sortida a 2/4 de 10 del matí a la plaça Sant Antoni. CAMPIONAT LOCAL DE BOTIFARRA, a les 10 del matí als baixos de Cal Prats. CAMPIONAT D’ESCACS, a 2/4 d’11 del matí a la Sala Polivalent. XTREM RACE, a les 11 del matí a la plaça Sant Antoni. EL ROBUST DE PERAFITA, a les 3 de la tarda al parc de Can Riera. PREGÓ, a càrrec de Federic Bosquerol, a les 9 del vespre a la plaça Sant Antoni. SOPAR POPULAR I BALL amb Cafè trio, a partir de 2/4 de 10 de la nit a la plaça Sant Antoni.
SANT BARTOMEU DEL GRAU_ SOPAR I ESPECTACLE DE “LA MEGAPUBILLA”. A partir de 2/4 de 10 del vespre, al Casal.
ALPENS_ PIXA’T DE RIURE. Diverses activitats. Espectacles “Wet Floor” de Cris Clown, a 2/4 de 12 del migdia, a la Plaça Major. “Un verano naranja” de Mimo Tuga, a la 1 del migdia al Recinte la Torre. “Tallers en família” de Joc de Clown, de 3 a 5 de la tarda. “Rocket Carnival Clownz” de la CIA. Passabarret, a 2/4 de 6 de la tarda, a la Plaça Major. “Ayayai” de Festival de Risa, a les 7 de la tarda, al Recinte la Torre. Cabaret Gamberru amb totes les artistes. A partir de 2/4 de 10 de la nit, al Recinte la Torre.
SANT ANDREU DE SAGÀS_ PASSEJADA
MUSICAL I CONCERT de “Priorat Ensemble”. Amb la col·laboració de l’Escola de Municipal de Música de Puig-reig.
DIUMENGE 30 DE
JUNY
ORISTÀ_ RUTA DEL PA I DEL BLAT FORMENT. A les 10 del matí, al Mas Terricabras.
ALPENS_ APLEC SANT PERE SERRALLONGA. Poesia sota els arbres, amb l’espectacle: “Terra Fèrtil”. Recita: Marta Coll, acompanyament musical Xevi Ariza. A les 11 del matí, a Sant Pere de Serrallonga.
PERAFITA_ TIR AL PLAT, a les 9 del matí al camp de tir. MISSA cantada pel cor del Grau, a les 11 del matí a l’església. ESPECTACLE INFANTIL amb Jaume Barri, a les 11 del matí a la plaça Sant Antoni. CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES, a les 6 de la tarda al pavelló. HAVANERES amb “Havaneros de l’Esquirol”, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça de l’Església.
PRATS DE LLUÇANÈS_ INAUGURAIÓ DE “DIÀLEGS AMB EL COLOR”, dels alumnes del taller de pintura de l’Espai Social, a les 12 del migdia a la sala de Cal Bach.
SANT ANDREU DE SAGÀS_ CONCERT DEL GRUP DE VIOLES del Conservatori i Escola de Música de Manresa.
DIMARTS 2 DE JULIOL
OLOST_ RECITAL D’ORIOL SAULEDA “Viure és tan fort que a vegades fem veure que no.” A les 7 de la tarda, a l’Espai Rocaguinarda.
DIJOUS 4 DE JULIOL
SANT ANDREU DE SAGÀS_ OBRES QUE SIMBOLITZEN ELS FOCS del 1994 del Berguedà, de Salvador Brotons i Adrià Turulls, solistes de la Camerata de Música Catalana.
DIVENDRES 5 DE JULIOL
OLOST_ NITS TREMENDES. CINEMA A L’AIRE LLIURE amb la pel·lícula xinesa “Gelat de Moniato”. A les 10 del vespre, al Centre cívic Olost.
PRATS DE LLUÇANÈS_CANTADA FINAL ‘ENCANTS DEL MÓN’. A les 8 del vespre, als Jardins de Cal Bach.
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR. CAMPIONAT DE VOLEI, a les 6 de la tarda al camp de futbol. SOPAR I CONERT AMB PASCUAL I ELS DESNATATS I DJ GIN, a la nit al camp de futbol.
DISSABTE 6 DE JULIOL
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR. ANELLAMENT D’OCELLS, durant el matí. ACTIVITATS PER LA MAINADA “LA LLUM DEL BLAT. UN CONTE D’ESTIU” a càrrec de Clàudia Molina, a les 6 de la tarda a la biblioteca. PROJECCIÓ DE “DONES D’AIGUA”, a 2/4 de 10 de la nit a la plaça Major.
DIUMENGE 7 DE JULIOL
SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL_ FESTA MAJOR. MISSA I BENEDICCIÓ DE COTXES, a 2/4 d’11 del matí a l’església de Sant Cristòfol.
SANT FELIU SASSERRA_ XVIII CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES al Lluçanès.
LLUÇÀ_ PERFORMANCE TRAGINERS DE SAVIESA, amb les Dones que cremen romaní, a les 6 de la tarda als jardins del monestir.
DILLUNS 8 DE JULIOL
OLOST_ SORTIDA AL BOSC amb el Grup d’estudi de plantes. A les 6 de la tarda, sortida des de la Biblioteca d’Olost.
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic. Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
ds F.AUSA-VIC AUSA
30 dg F.POU-VIC POU
1 dl ST. BARTOMEU FARGAS
2 dt OLOST ARUMÍ
3 dc PRATS URGELL
4 dj ST.BARTOMEU EURAS
5 dv OLOST ALIBERCH
6 ds F.BARNOLAS-VIC BARNOLAS
7 dg F.TERRICABRAS-VIC TERRICABRAS
8 dl PRATS POU
9 dt OLOST PORTAL DE QUERALT
10 dc PRATS YLLA-CATALÀ 11 dj ST.BARTOMEU TANYÀ
Els Encants de LaRella!
Si vols vendre, llogar, busques alguna cosa, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a: larellallucanes@ gmail.com
El Racó de la Feina de LaRella!
Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com
L’Agenda de LaRella!
Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a: comunicaciolarella@ gmail.com
L’Opinió de LaRella!
Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com
ENCANTS
ES VEN
» MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ rústic, teules paletitzades, bigues de fins a 8 metres de llarg i llates. Preu negociable. T: 676 33 88 31.(R575/07)
» CALDERA de llenya i radiadors. T: 609 367 270 (R572/02)
» COTXE Nissan Navarra blanc amb hard-top. Bon estat. 162.000 km, matríucula FWR. T: 677 438 781 (R570/05)
» ASSECADORA DE CONDENSACIÓ. Bon estat i poc ús. Preu negociable. T: 697 685 338 (R573/ 11)
» RENTAVAIXELLES DE 45. Bon estat i poc ús. Preu negociable. T: 697 685 338 (R573/12)
» ENTRADA PEL CONCERT del Bruce Springsteen, per dissabte 22 de juny. T: 722 23 95 06. (R573/13)
ES BUSCA
» PERSONA QUE TREBALLI DE NIT A VIC o hi baixi cada vespre per compartir cotxe (des de Prats). T: 689 075 169 (R575/08)
Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Bernat Gil Roca, Judit Fumanya Font, Albert Ferrer Soler, Josep Cañero Peraire i Albert Altarriba Subirana.
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
