El Lluçanès rep 2 milions de la Diputació per la xarxa d’aigua
· L’ajut finançarà les obres fetes des del 2023 fins al 2027
· Olost i Prats de Lluçanès, els pobles que reben més diners
Els meteoròlegs del Lluçanès, cronistes a sol i serena
Entrevista als meteoròlegs lluçanencs i estrena de la nova secció del temps
LITERATURA
Ambròs i Vall publiquen llibre
Editen, respectivament, Vides tranquil·les i Un dia és molt
MUNICIPAL
Ajuntaments
premiats per l’AOC
Sant Martí, Sant Boi i Merlès reconeguts per la seva maduresa digital
EMPRENEDORIA
S’inaugura l’aula
Pilar Pujols Argerich
L’espai del Soler de n’Hug ja ha començat a programar activitats
ESPORTS
Prats acull el final de curs de l’EVAL
Més d’un centanar de joves participen a la cloenda del projecte
ESPORTS
Queralt Sañas, campiona de Catalunya sub14
La pradenca guanya els mil metres obstacles
FIRES I FESTES
Juliol ple d’activitats
El Cantilafont i la Fira de Sant Jaume, a punt
Francesc
El Robust infantil, un èxit gens pueril
La versió infantil de Robust estrenada aquesta Festa Major va ser tot un èxit. El temps, però, no va acompanyar la versió adulta. Malgrat tot, des de l’organització ja pensen en l’any que ve.
Més de 170 comensals van gaudir del sopar popular, abans però, van poder escoltar l’original pregó a càrrec de Frederic Bosquerol. El torneig de futbol sala va omplir les places en poc més d’una hora, tot un èxit per un dels clàssics de la Festa Major. Des de Fitafest fan una crida per trobar més voluntaris i així allargar el torneig.// CFU
Les Dones que Cremen es tornen trementinaires
Una setantena de persones es va acostar als jardins del monestir de Santa Maria de Lluçà per assistir a la nova representació de les Dones que Cremen Romaní, Tragineres de saviesa, en el marc de les Nits Miralles. Una performance que tractava de la vida de les trementinaires, aquelles dones sàvies, coneixedores dels remeis de la naturalesa que voltaven pels pobles a peu venent els seus ungüents. D’uns quaranta minuts de durada, va resultar una peça delicada on els gestos i els silencis transmetien tant o més que les mateixes paraules i es van sentir cançons en directe en català i irlandès.// CMC
Representació de l’actuació als jardins del monestir de Lluçà.// F: CMC
Santa Eulàlia celebra Sant Cristòfol
Els actes centrals de la Festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol han sigut el cap de setmana del 5 al 7 de juliol. Va encetar amb un campionat de voleibol que es va allargar fins a la vesprada seguit d’un sopar de botifarra. El plat fort va ser el concert de Pasqual i els Desnatats.
Un dissabte amb una matinal d’anellament d’ocells i una activitat per a famílies i al vespre, tot i la forta pluja, el passi d’un audiovisual rememorant la història de les filadores del poble. Va acabar diumenge amb la tradicional benedicció dels cotxes a Sant Cristòfol.// CMC
Prats acull la final dels EnCants del Món
Els Jardins de Cal Bach van ser l’escenari escollit per celebrar la cantada final dels En Cants del Món 2024
Els EnCants del Món és un taller de cant en grup obert a tothom. Aquest any s’han fet quatre edicions durant el mes de juny, una de les quals a Prats. Al llarg de les 4 sessions que ha durat cada taller, les persones que hi han participat han pogut aprendre cançons de llocs com Kenya, Polònia o el Pròxim Orient. Més d’un centenar de persones van participar en la jornada que va tancar-se amb un sopar a càrrec de la Unió de Botiguers de Prats.// CFU
El Pixa’t de riure torna a omplir Alpens
La tercera edició del Pixa’t de riure consolida el festival com una de les cites imprescindibles de l’estiu lluçanenc. Més de 350 persones van passar pel festival i això el matí de dissabte, 29 de juny, va caure un bon xàfec a tot el Lluçanès. Per sort, van poder reubicar els espectacles del matí, entre el Casino i la SATI, i els de la tarda i nit es van poder fer amb normalitat. L’obertura del Pixa’t d’aquest any va anar a càrrec de la Cia Pepa Plana, que va portar Veus que no veus a un Casino que es va rendir a l’humor d’una de les pallasses de referència de Catalunya.// CFU
Alpens es torna a aplegar a Sant Pere
Un any més, els veïns d’Alpens es van reunir per celebrar l’aplec de Sant Pere de Serrallonga, el passat diumenge 30 de juny.
A les deu del matí, va començar l’esmorzar popular als peus de l’ermita i tot seguit, va començar la Poesia sota els arbres. Enguany, els protagonistes van ser la poeta Marta Coll, que acompanyada per Xavi Ariza a la guitarra, va recitar algun dels poemes del seu treball Terra Fèrtil. El públic va quedar embadalit pels versos de Coll que a través de la paraula ha sabut retratar la bellesa del dolor i trobar l’harmonia enmig del caos.// CFU
El públic escoltant atent el recital de Marta Coll i Xavi Ariza.// F: F: LL.SURI - DALPENS.COM
El bingo de Festa Major a la plaça de Sant Antoni.// F: CVALL
Campionat de volei, primer acte de la Festa Major.// F: @COMISSIO_SEPO
Cantada final dels EnCants del Món als Jardins de Cal Bach.// F:@ENCANTSDELMON
La Cia Passabarret durant el seu espectacle a la plaça Major.// F: LL.SURI - DALPENS.COM
La Diputació dona 2 milions d’euros per millores a la xarxa d’aigua
L’ajut es podrà destinar a finançar les actuacions que s’hagin dut a terme des del 2023 i fins al 2027
LLUÇANÈS
Per_ Carolina Font Usart
La Diputació de Barcelona va aprovar a finals de juny un programa d’ajudes perquè els ajuntaments puguin executar obres de millores a la xarxa d’abastament d’aigua municipal.
Els 13 municipis del Lluçanès rebran un total de 2.061.213,54 €. Aquests se sumen als 2 milions que fins ara han invertit els ajuntaments per fer front als efectes de la sequera des del passat 2022, com s’explica a LaRella 573. Els ajuntaments han rebut un import base de 100.000 €, que s’ha complementat a partir d’altres variables. Per exemple, Sobremunt i Merlès han rebut 100.000 € i altres com Olost n’ha rebut 306.000 € o Prats 275.500 €.
Amb la idea de garantir l’autonomia dels ajuntaments aquestes ajudes serviran per finançar actuacions que s’hagin dut a terme des del 2023 i fins al 2027. Aquestes hauran d’estar destinades a obres de renovació d’elements de la xarxa de distribució d’aigua, a la instal·lació de mecanismes de regulació de la pressió de la xarxa d’aigua o per automatitzar els comptadors que fan la lectura de l’aigua.
LES RESERVES HÍDRIQUES DEL LLUÇANÈS
El juliol del 2022 es declarava l’estat d’alerta i es començaven a implementar les primeres restriccions en l’ús de l’aigua. Entre el març i el maig del 2023, s’entrava en situació d’excepcionalitat, d’on encara no se n’ha sortit, i augmentaven més les restriccions en el consum d’aigua, establint un límit
de 230 litres d’aigua per habitant i dia. A més, de la reducció del 15% del consum industrial i el 30% del consum ramader. En aquest període, el consum d’aigua al Lluçanès s’ha reduït un 5,46%.
Però la situació no s’ha viscut igual a tots els municipis. Un dels que ha patit més els efectes de la sequera ha estat Olost, on durant mesos han hagut d’utilitzar camions cisterna per abastir-se, ja que el pantà d’Olost va quedar completament sec a finals del 2023. Això va visiblilitzar l’acumulació de fang que hi ha al pantà i que n’ha reduït la capacitat fins al 50%. Des de l’Ajuntament, van demanar permís a l’ACA per poder retirar aquest fang, però les pluges dels darrers mesos han paralitzat el projecte. Ara mateix, el pantà està al 100% de la seva capacitat.
L’Ajuntament d’Olost ha licitat les obres per construir un nou dipòsit municipal d’aigua, amb una capacitat de 10.000 m³, que ha d’estar acabat a finals d’any.
Olost forma part dels municipis
El període de sequera ha fet posar en alerta les reserves hídriques del Lluçanès
que capten aigua dels pous de Vilaseca. Al novembre de l’any passat els pous van començar a mostrar signes de defalliment i des d’Aigües Osona van decidir implementar restriccions a la captació d’aigua dels municipis. Els darrers mesos el nivell dels pous ha anat millorant i s’han aixecat aquestes limitacions.
Pel que fa als municipis de la
SUBVENCIÓ
Alpens 143.500,00 €
Lluçà 143.500,00 €
Olost 306.000,00 €
Oristà 175.500,00 €
Perafita 129.500,00 €
Prats 275.500,00 €
Sant Agustí 109.856,77 €
Sant Bartomeu 144.000,00 €
Sant Boi 175.500,00 €
Sant Feliu 109.856,77 €
Sant Martí 148.500,00 €
Merlès 100.000,00 €
Sobremunt 100.000,00 €
TOTAL Lluçanès 2.061.213,54 €
Mancomunitat d’aigües de Merlès, la situació ha anat millorant. A principis d’estiu del 2022 les reserves de la bassa eren de poc més del 24%. L’ACA va autoritzar l’ús camions cisterna per a poder garantir el subministrament que, finalment, no van ser necessaris. L’estiu del 2023, les reserves estaven al 35%, Actualment, l’estat de la bassa és l’òptim.
Fora d’aquestes dues grans xarxes en queden Alpens i Lluçà que s’abasteixen amb els seus propis recursos. En ambdós casos, la situació durant aquests anys s’ha mantingut estable.//
MUNICIPAL
Reconeixements de l’AOC a ajuntaments del Lluçanès
Sant Martí i Sant Boi van rebre, el 2 de juliol, un reconeixement per part de l’organisme Administració Oberta de Catalunya. Aquest els situa entre els 10 ajuntaments més ben valorats en termes de maduresa digital pel que fa a municipis de menys de 500 habitants i a municipis d’entre 500 i 1.000 habitants, respectivament. També és el cas de Merlès, que ha quedat situat entre els 20 millors en la categoria. L’AOC atorga aquests reconeixements, en base a criteris objectivables entorn els drets digitals de la ciutadania, la interoperabilitat de tràmits i els principis de govern obert.// Red.
Marc Tort deixa l’Ajuntament de Perafita
El regidor perafitenc, Marc Tort ha renunciat aquest dimarts 9 de juliol a l’acte de regidor per, com ha dit en el seu discurs de comiat, “centrar-se en altres aspectes de la vida com la família i la feina.”
Tort, que enguany encarava la tercera legislatura al consistori perafitenc, era actualment el regidor Turisme i Esport, Noves Tecnologies i Comunicació. Els seus companys li han dedicat paraules d’agraïment per la feina feta i pels anys compartits. El fins ara regidor, s’ha acomiadat dels seus companys d’equip amb un emotiu discurs on ha repassat els seus anys com a representant i els ha donat les gràcies pels moments viscuts. També ha dedicat unes paraules als regidors del PAP, dels que ha destacat que tenien grans propostes, malgrat no compartir-ne la comunicació, i ha destacat que ell sempre havia cregut en un govern comú.
Tort també ha tingut unes paraules pel personal de l’Ajuntament i ha brindat la seva ajuda a qui probablement serà la seva substituta, Marta Casacuberta.// CFU
Els alcaldes de Sant Boi i de Sant Martí amb el certificat de l’AOC.// F: AJ SANT MARTÍ
LA COLUMNA
BESA i CAMPRUBÍ
Memòria
Vaig llegir en una revista de caràcter científic que una de les malalties que més preocupava a la gent que tenia salut era l’Alzheimer. La majoria dels consultats s’imaginava d’alguna manera com podia arribar a ser d’insuportable el dolor físic, ni que fos per haver-ho viscut amb algun familiar o amic. Tots estaven d’acord, en qualsevol cas, en què fins i tot en el pitjor dels casos, el patiment podia ser compartit, alleugerit i tractat pels metges amb l’esperança de ser curat. Els tractaments milloren i cada dia surten medicaments gràcies a la investigació. També s’ha avançat en la manera de detectar i frenar l’Alzheimer, però, de moment, no té remei.
A diferència del cos, el cap és un misteri, no se sap ben bé què hi passa, i d’aquí ve el pànic que genera l’alzheimer. En l’època del coneixement, és un mal que s’associa al desconeixement; simplement es dona per fet que suposa la pèrdua de la memòria fins al punt que qui la pateix no reconeix ningú, ni a la família, i d’aquí ve el desconsol de tots. Així ho explicava un dels enquestats per la revista: “Només demano poder tenir memòria perquè amb la memòria pots recordar, pots emocionar-te, pots viure per més malament que et trobis. Jo diria que a tots els que tenim memòria ens sembla que ha de ser insuportable quedar-te sense memòria”.
Una altra cosa és l’ús que en fem de la memòria, de manera conscient vull dir. Molt sovint ens ho fem venir bé per explicar les coses de la manera que ens interessa, no com van passar realment, sinó com les vàrem percebre nosaltres; i això no vol pas dir necessàriament que mentim, però sí que sovint fem que el passat giri a favor nostre, ens adornem per explicar les nostres grandeses i callar les misèries i som tan selectius que fem la veritat a mida. També n’hi ha qui han callat molt de temps per por i sort n’hi ha ara dels que han recuperat la seva veu, parlen per boca seva i reivindiquen la seva obra; una manera de fer justícia. Ja se sap què passa avui amb tanta desinformació com hi ha. No és fàcil saber que és veritat i què és mentida. Per no parlar de la intel·ligència artificial. Recordo els temps en què els avis ens deien “si no em falla la memòria”, una manera elegant i sincera per entendre que allò que ens explicaven era la seva versió i precisament per la manera que ho feien ens ho creiem. La tradició oral ha estat sempre molt qüestionada, però ara que està més amenaçada que mai per l’Alzheimer, la reivindiquem com un tresor. La paraula d’un avi o d’una mare per més interessada que sigui sempre serà la més volguda i escoltada perquè, sobretot, serà teva.//
S’inaugura l’Aula Pilar Pujols
Argerich al Soler de n’Hug
Acollirà activitats divulgatives sobre pagesia i món rural
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Miquel Casadevall Franquesa
L’explotació agroramadera El Soler de n’Hug, de Prats, consolida la seva vessant divulgativa amb l’estrena d’un nou espai a la finca. Es tracta de l’Aula Pilar Pujols Argerich, ubicada en una antiga pallissa, ara rehabilitada, i que es va inaugurar el passat 29 de juny. Tal com explica Abel Peraire, al capdavant de l’empresa familiar, l’habilitació d’aquest espai suposa la incorporació d’un recurs que facilitarà obrir l’activitat ramadera i agrícola a la ciutadania, una filosofia que la família del Soler ja fa anys que practica, participant en iniciatives com el Benvinguts a Pagès o la Ruta de la Llet. La seva intenció és que l’activitat principal de la finca no deixi mai de ser l’agroramadera, però Peraire afirma que precisament val la pena posar en valor l’essència d’aquest negoci: un circuit tancat, que comença a la granja i acaba a la botiga del poble, i que es caracteritza per oferir un producte divers i de quilòmetre zero.
En aquest sentit, considera que és important continuar mostrant a la gent com funciona el seu projecte, a més d’acollir d’altres xerrades, tallers o activitats relacionades amb la pagesia, el món rural i la natura. Així doncs, l’aula, on ja hi han tingut lloc activitats com un taller de ratafia o un d’estampació botànica, tindrà una programació estable tot l’any, i s’obrirà també a altres associacions o empreses que vulguin utilitzar l’espai per a reunir-s’hi i aprofitar per fer una visita a la
granja o tastar els seus productes. No descarta, a més, que es pugui complementar l’espai amb un petit obrador i agrobotiga. L’Aula rep el nom de l’àvia de la família, que al cap i a la fi fou el cap pensant del projecte, i vol ser un homenatge a la seva figura, alhora de reivindicar la de les dones pageses en general. La rehabilitació de l’espai s’ha dut a terme gràcies a una subvenció del departament d’Acció Climàtica que n’ha sufragat el 40% dels costos.//.
Cal Janet de camí a convertir-se en La Rosada
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Clàudia Molina Catalan
De carnisseria transgeneracional a llar de vida, això és el que les germanes Ariadna i Alidé Tremoleda proposen al bell mig de la plaça Nova de Prats. S’està gestant, com diuen, “un espai de convivència i envelliment”.
El projecte de La Rosada, nom del qual rep en homenatge a la seva tieta Rosa, està projectat per ser un espai de vida comunitària que acollirà unitats individuals de convivència tant per a persones grans autònomes que busquin un punt de suport en algun dels aspectes de la seva vida, com persones que necessitin més ajuda.
Hi haurà disponibles 7 apartaments i 6 habitacions individuals, totes amb lavabos adaptats, amb serveis compartits com cuines, zones de bugaderia, neteja, serveis de suport i cures. A més a més, està projectada una altra part que restarà oberta al municipi per poder compartir amb la gent del poble i fer realitat sinergies intergeneracionals i establir vincles amb
la comunitat. Algunes d’aquestes zones comprenen una sala polivalent, un jardí i hort, i una piscina climatitzada. A més, hi haurà una
La Rosada comptarà amb zones públiques obertes a la població
botiga de menjars preparats. Actualment, es troben en fase d’obres, però compten poder obrir cap al gener les zones comunes i
tenir la resta acabat a principis de l’any vinent per a poder acollir entre 13 i 20 persones en les unitats de convivència. Aquest projecte innovador és gestionat per una associació sense ànim de lucre, l’equip del qual està especialitzat en atenció especial integrada en la persona.
El passat 23 de juny i dins de les celebracions de la Festa de Sant Joan i els Elois van obrir les portes per mostrar el que s’estava coent a Cal Janet amb una gran acollida per part del públic assistent.//
Presentació del projecte a la població.// F: LA ROSADA
Inauguració de l’Aula Pilar Pujols Argerich.// F: ISAAC PERAIRE
Ramon
“No podem deixar perdre els sabers populars que hi ha al voltant de la meteorologia”
Entrevista a Pere Bruch, Jordi Camps, Pere Cors i Francesc Comes, els observadors meteorològics del Lluçanès, ara que LaRella estrena nova secció del temps
LLUÇANÈS
En aquest número de LaRella estrenem la remodelació de la secció del Temps. És un canvi que s’ha anat coent a foc lent, que aportarà moltes més dades de les que es donaven fins ara, i que a més a més, vindrà acompanyat d’un text del Francesc Comes, amb el resum de les dades més significatives, gràcies al recull que els observadors del territori han fet durant anys. També, serà una porta oberta a refranys, efemèrides meteorològiques o sabers populars, a on volem comptar amb la participació dels lectors per nodrir-ho. Alhora, hi haurà un espai on el Ton i el Ramon de la Bauma de Perafita ens faran propostes per a conèixer i descobrir la natura del nostre entorn.
Per encarar aquest canvi, ens vam reunir el passat divendres 5 de juliol a sota la noguera del Lliscàs, a Olost, a casa el Pere Bruch. A més del Pere, també ens hi vam trobar amb el Francesc Comes, de Prats; el Pere Cors, d’Oristà, i el Jordi Camps, del Vilaró de Lluçà. A part d’acabar de definir algunes coses de la nova secció, la trobada va esdevenir una rica conversa sobre meteorologia al Lluçanès. Però també sobre història, sociologia i biologia, entre molts altres àmbits. El Pere Bruch, per exemple, va explicar que l’afició a la meteorologia li ve de ben petit: “Si no hagués sigut pagès, hauria estat meteoròleg, però a casa meva no van voler-ho. Quan era petit, en lloc d’anar a jugar, em posava en una paret a mirar els núvols. Tenia els termòmetres amagats i alguns apunts que em van fer llançar”. Tot i això, no va ser fins a l’important nevada del gener de l’any 1985, que va començar a apuntar regularment totes les dades del temps. “No he fallat ni un dia. A vegades, ja m’havia posat al llit, i em tornava a aixecar per apuntar les dades” explica. El Pere Cors, d’Oristà, apunta les dades des del juliol del 1992. “Aquell any va fer un juliol molt plujós. Al pont d’Oristà hi tenim una marca de fins on va créixer la Gavarresa, que no ha tornat a pujar mai tant”, explica. Des d’aquella feta, es va aficionar a agafar les dades. “Primer apuntava només els litres, però això és com una
addicció, i vaig anar agafant més aparells per apuntar la màxima i la mínima, la direcció del vent, la humitat. També apunto si ha gelat, llampegat o si està núvol.”
El Jordi Camps, del Vilaró de Lluçà, explica que ell només agafa les dades de pluviometria. Tot i això, l’Ajuntament de Lluçà va adquirir una estació meteorològica automàtica, que per motius tècnics, es va instal·lar a casa seu.
“Ara, verifico les dades de l’estació amb el pluviòmetre homologat.”
I en Francesc Comes va explicar que l’afició li ve per tradició familiar. “A casa agafen les dades des del 1933, i a mi també m’agrada”. Tot i això, Comes explica que a Prats no ho fa ell sol: “Tenim la sort que amb el Xavier Davins ens ajudem mútuament. Aquesta feina requereix esforç i si no t’agrada molt, no es pot fer”.
I l’apunt de l’any, va portar la conversa a detallar els arxius històrics que hi ha a cada poble. A Olost hi ha dades antigues dels anys 1915 al 1935. Les dades dels primers anys són del Dr. J.B. Darder que s’estava al Sanatori. Posteriorment, el va substituir M.E. Moré i Bargit i més tard Josep Buxó Vilà. De Lluçà també consten dades històriques dels anys 1949 al 1955 d’un rector i dades del 1990 al 2019 de l’Esteve Subirana de Cal Fuster. I a Prats hi ha les dades de 1907 a 1918 del Mn. Josep Valls. La sèrie actual la va començar en Ramon Montanyà el juny de 1933, només interrumpuda durant els anys de la guerra. Avui en dia, però, s’han instaurat les estacions meteorològiques automàtiques. Tot i les comoditats i els beneficis que aquestes apor-
“Notem que la temperatura està pujant una mica i ha canviat la manera de ploure”
“Tot i que vivim als pobles, la vida s’ha urbanitzat” “Prenent les dades manuals veus quan arriba la primavera, això no t’ho podrà dir una màquina”
ten, registrant les dades al minut, també tenen els seus defectes. “Fa anys que tinc les dues estacions i no s’han avingut mai, és habitual que variïn unes dècimes”, explica Pere Bruch. Tots quatre concorden que les dades manuals tenen molt més valor. “Prenent les dades manuals, també veus les coses subjectives: quan arriba la primavera, quan floreixen els arbres, això no t’ho podrà dir mai una màquina”, explica Pere Cors. Jordi Camps apunta que “un dels desajustos és que les estacions automàtiques tanquen el dia a les 12 de la nit, i nosaltres, quan al matí mirem si ha plogut o no, ho apuntem al dia anterior”. Mundialment, està establert que l’hora idònia per registrar les dades és a les 7 del matí de l’hora solar, però les estacions automàtiques no segueixen aquest criteri. I en aquest sentit, Francesc Comes també afegeix que quan la intensitat de la pluja és molt forta, el balancí que mesura la pluviometria pot no donar l’abast, i fa que el registre sigui més baix. Així i tot, valora que d’aquesta manera es pot saber si els litres d’aigua han caigut amb 5 minuts o mitja hora, que de forma manual, és més difícil de saber.
Durant la conversa, amb l’experiència que tenen acumulades aquestes persones, vaig preguntar-los si havien notat canvis en el clima d’ençà que prenen dades. “Fa uns anys no ho havia percebut, però ara sí que et puc dir que ho trobo. Ha pujat una mica la temperatura, però molt poc. En canvi, pel que fa a la precipitació, plou tant o més que abans, però plou diferent. Ara plou més de cop i s’està més dies sense ploure”, explica
Bruch. “Si mires les gràfiques, sí que hi ha una clara tendència a la pujada de temperatura. Al Lluçanès, podríem dir que ha pujat 2 graus la temperatura mitjana. És espectacular”, comenta Comes. I pel que fa a la precipitació, Cors, també va apuntar que ara hi ha menys llevantades, i abans era molt més habitual. On sí que tots hi han notat canvi és amb la relació dels éssers vius amb la meteorologia. Expliquen que si es fixen en plantes, ocells, o insectes, es noten canvis amb la floració, les migracions, la criança… ja que tot va més avançat.
I a on també han notat canvi és amb l’atenció de la gent amb la meteorologia. “En l’àmbit comarcal i local, s’ha perdut molt l’interès”, explica Bruch. “La gent gran encara demanen, però el jovent no hi posa atenció”, afegeix Cors. Comes ho valora més positivament, i explica que “l’espai del temps és dels més vistos, tothom té aplicacions del temps al mòbil, i la web de Meteosona té moltes visualitzacions diàries, amb forts pics quan fa mal temps”. Tot i això, tots donen per fet que la seva tasca apuntant dades manualment segurament no tindrà relleu, i creuen que la gent els interessa més el que farà, que el que ha fet. “Perquè el que s’ha perdut és la vida a pagès. Tot i que ara visquem a pobles, la vida s’ha urbanitzat, i deixem de banda els coneixements populars”, apunta Camps. “Un dia vaig sentir uns joves de fora que quedaven parats que els tomàquets sortissin d’una planta. Al principi em va fer gràcia, però després em va provocar tristesa”, explica Bruch. “Hem de mirar de recuperar, en aquesta nova secció del temps, els sabers populars al voltant de la meteorologia: el comportament de les formigues, o de les serps, quan els ocells volen baixos, quan creixen boires a alguna banda, les dites que ens donen informació… no podem perdre aquest vessant” conclou Comes.
La conversa s’allarga una bona estona més. Parlem de l’instint dels animals davant el temps, el sentit de les construccions antigues, les tines d’aglans, les barraques de pedra seca, les plantes que desapareixen i les que apareixen… Tot plegat, potser anirà apareixent a les pàgines de LaRella, que esperem que les gaudiu i hi participeu.//
Per_ Pol Asensi Turigas
Francesc Comes i Jordi Camps, drets; Pere Bruch i Pere Cors, aseguts, abans d’acabar la trobada.//F: PAT
REIVINDICACIÓ
L’Orgull de Poble tanca
els actes del 28J a Sant
Bartomeu del Grau
La campanya Orgull de Poble organitzada per commemorar el 28J al Lluçanès, es va tancar el passat dissabte 29 amb un acte a Sant Bartomeu, i malgrat ser l’acte central no hi havia representació institucional de cap altre municipi.
Més de 200 persones van gaudir del sopar i encara va arribar més gent al Casal, per gaudir de l’espectacle de la Megapublilla. La vedet i còmica va fer un homenatge a les grans vedets catalanes com la Núria Feliu, la Mary Sempere o la Maña. Però també va fer una crida al respecte i la tolerància, a poder estimar-se amb llibertat i sobretot, no haver de marxar del poble per fer-ho.
La sorpresa de la nit va arribar quan un veí del poble que va presentar la seva alter ego: Valentiny.// Red.
Ambrós s’endinsa en la “tranquil·litat” del món vitivinícola en la nova novel·la
L’obra va guanyar els Premis Literaris d’Alberic el 2023
LLUÇÀ
Per_ Clàudia Molina Catalan
Quan busques al DIEC, Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el mot tranquil, o tranquil· la, et trobes amb tres accepcions: no agitat, sense inquietud, que no s’amoïna per res…
Aquest és el concepte que, Vicenç Ambrós i Besa, ha volgut explorar i tractar en la seva nova novel·la, no sense un deix d’ironia. Ja que, tal com diu “al capdavall, la tranquil·litat és un concepte tant fràgil com relatiu, i els records, quan afloren, no sempre són complets ni fidels testimonis d’una vivència real.”
Vides tranquil·les enceta amb un encontre fortuït i totalment desafortunat que farà reobrir velles ferides que dos dels protagonistes principals, un empresari amb molt ull pels negocis i un agricultor en hores baixes, van intentar amagar per tots els mitjans a causa d’una desaparició produïda quaranta anys. Traumes mal curats que afloren i situacions malenteses, records difosos i dispars
són el concepte clau d’aquesta trama. I és que la veritat sempre té moltes cares…
Vides tranquil·les va ser escrita durant la pandèmia i és el resultat del deler d’Ambrós d’escriure sobre el món vitivinícola sorgit de la seva feina com a conductor d’un taller d’escriptura creativa a la Biblioteca d’Avinyó que participa en el projecte Biblioteques amb Denominació d’Origen. Ara, ha estat publicada per l’Editorial Reclam.
Amb una predilecció natural per les frases fetes i els renecs a la
catalana, Vides tranquil·les n’està farcida i resulta un veritable compendi d’expressions populars i quotidianes, que l’autor ha volgut incloure sempre que la narrativa ho permetia. S’espera que pròximament es pugui determinar la data de la presentació del seu llibre a Prats, després de fer-la a Alberic, poble d’on va guanyar el premi literari. Tot i que ja s’ha confirmat l’assistència de l’exdirectora de la Biblioteca d’Avinyó, i actual de Berga, Fina Sala Molas que farà de presentadora en l’esdeveniment.//
Presentació el llibre al poble d’Alberic.//
La Megapubilla, ben acompanyada, a l’escenari del Casal de Sant Bartomeu del Grau.// F: CONSORCI
Ramon Vall conjura reflexions i vivències a lloar la vida i contemplar el món
Publica Un dia és molt: a la recerca
PRATS DE LLUÇANÈS
Per
_
Miquel Casadevall Franquesa
Trenta-mil dies poden semblar una barbaritat, però a ulls d’una mirada analista i objectiva, no són sinó 82 anys. Aproximadament, una vida. I d’aquesta dada parteix Ramon Vall a l’hora de batejar el llibre que acaba de publicar, un compendi de reflexions i pensaments sobre història, economia, política, societat i d’altres elements importants per a la humanitat, que l’autor ha titulat Un dia és molt; a la recerca dels 30.000 dies viscuts (Edicions Cal Siller).
El qui fou el primer batlle democràtic de Prats dona llum així a un projecte que feia anys que tenia entre mans. I és que Vall, tot i haver-se dedicat al camp de la mecànica, sempre ha estat un amant de la lectura, un apassionat de la història i un inquiet de la política. Tres camps que, juntament amb la seva condició rústica, amb la seva determinació pel món associatiu i el futbol de poble, o amb el context històric que l’ha vist créixer, l’han dut a construir una identitat intrèpida i perceptiva que radiografia el món contemporani des d’un petit balcó anomenat Lluçanès. Vall parla de grans temes de la humanitat, però treu ferro al contingut de les pàgines que ha escrit, especificant que només fa d’observador i que canalitza la seva contemplació amb preguntes més que no pas amb respostes. Tanmateix, el cert és que es tracta d’un recull que abasta reflexions àmplies i profundes. El contingut, de fet, està estructurat en 5 àmbits, que tant s’expliquen metafòrica-
dels 30.000 dies viscuts
ment com literal: armes, economia, informació, ordre i urnes.
La seva trajectòria institucional naturalment hi és reflectida a través d’anècdotes i fotografies, però Vall no sempre escriu vara en mà: també ho fa com a Beget, de la colla del Manelic i companyia, o com a escolanet de mirada curiosa, o com a fetitxista dels llibres, amant
Parla de grans temes de la humanitat però també recull refranys i dites que situen el saber de pagès al mateix nivell que els clàssics
d’Albert Camús i d’altres autors francesos de qui en recull idees i teories. Es converteix en Joan Amades per recollir tota mena de refranys i dites populars que situen el saber de pagès al mateix nivell que els clàssics, destacant algunes màximes que ens poden guiar a viure la vida amb senzillesa i plenitud. Vall
parla de les quatre estacions de la vida d’una persona, de viure i deixar viure, d’ajudar els altres quan es pot, o de treure la pols al seny i tornar-lo a utilitzar. Certament, alguns capítols apunten a idees conservadores que critiquen amb fermesa les absurditats de la vida moderna: “un desgavell” que ens duu a un “batibull mental” sense precedents, atiat per l’excés d’informació o per una acceleració tecnològica que no va de la mà d’un desenvolupament social adequat. Però en qualsevol cas, el llibre, que va ser presentat a Cal Bach el 28 de juny, esdevé un calaix de pensaments que entre cavillacions sobre diplomàcia, ensenyament o religió, entre lliçons sobre física quàntica i opinions sobre controvèrsies actuals, deixa anar frases brillants que no poden sinó esdevenir bonics conductors del viure: “el saber no ocupa lloc, i ser bona persona tampoc”, “l’home prové de la terra i està lligat a l’univers” o “a la vida no existeix mai un camí sense peatges”, en podrien ser alguns exemples.//
LA COLUMNA
Núria
VILAMALA i RIBERA
Com el Lluçanès no hi ha res! (i a l’estiu, encara més)
Tot just estem a principis de juliol, i l’estiu a Barcelona ja se m’està fent llarg. Que sí, que cada estiu fa més calor; però és que no és només la temperatura que marquen els termòmetres. Això de l’estiu a Barcelona no se soluciona amb un ventall. Jo reivindico els estius al poble, lluny de l’estrès, la xafogor, la voràgine i els turistes amb la cara vermella de la capital.
Surto de casa, molt a prop del centre de la ciutat, i sigui l’hora que sigui fa calor, hi ha molts turistes, i costa molt trobar tranquil·litat. Gent amunt i avall, sempre amb molta pressa, i ni mig segon de silenci. Impossible. Ah, i més impossible encara: trobar una terrassa on fer un beure tranquil·lament.
És un fet: la massificació turística de Barcelona és cada vegada més insuportable. Els metros i els autobusos van plens a vessar, i no només en hores punta. Costa passejar tranquil·lament pels carrers de la ciutat, i no només als llocs més turístics. Costa trobar terrasses amb taules buides per fer un beure, i no només quan no hi toca el sol. Costa fer un gelat a un preu raonable, i no només a les gelateries més cares de la ciutat. I no us parlaré de què és agafar el cotxe pel centre de la ciutat. Barcelona, a l’estiu, atabala. Què voleu que us digui.
Jo, els caps de setmana, o quan tinc vacances, vinc al poble. Al meu poble, Sant Bartomeu del Grau. Quin gust, anar en cotxe tranquil·lament! Pujo per la carretera de revolts amb les finestres abaixades i la música ben alta. No hi ha clàxons ni semàfors en vermell, ni obres a cada cantonada, ni cues interminables. Arribo a casa i quina calma! Passejades en silenci, sola o acompanyada, i sense pressa. Les hores, a Sant Bartomeu, passen més lentes. I que bé que s’hi està, a la terrassa del bar. I el més important: sempre, sempre hi ha la teva gent. La meva gent.
Les cares conegudes. La tranquil·litat. La calor a la piscina. Una birra a una terrassa. I és que si una cosa tinc clara és que com la tranquil·litat del Lluçanès, no hi ha res. Els estius, sempre a la calma del poble. I millor que cap turista no llegeixi “LaRella” no fos cas que se’ls acudís venir al Lluçanès… Turistes, al Lluçanès no hi ha res!//
Presentació del llibre de Vall als jardins de Cal Bach.// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST
ATLETISME
Queralt Sañas campiona de mil metres obstacles
La pradenca Queralt Sañas es va proclamar campiona de Catalunya sub14 de 1.000 metres obstacles el passat 16 de juny, durant el Campionat de Catalunya d’atletisme sub14 a Vilanova i la Geltrú. La jove atleta de Prats va aconseguir la primera posició amb un temps de 3’16’’61, aconseguint, a més, la seva millor marca personal. Sañas també va participar en la prova de tir amb javelina, on va aconseguir la novena posició amb una distància de 20,20 metres.
A principis de juny, Sañas va participar per primer cop al Campionat d’Espanya d’atletisme sub14, on va acabar en una vuitena posició. A més, va aconseguir classificar-se per la prova del triatló E, on va fer 800 metres llisos, aconseguint la seva millor marca personal amb un temps d’11’’91; 2.000 metres marxa, on va acabar 4a, i, finalment, la prova de javelina amb un llançament de 21 metres.// CFU
El pes de les jornades impacta a la taula
LLUÇANÈS
Per_ Roger Torrents Boy
El pes és la força que resulta de l’acció de la gravetat sobre un cos i que li fa exercir una pressió sobre allò que el suporta; en aquesta competició, està estretament lligat amb el temps i l’atzar. La quarta i cinquena jornada del campionat lluçanenc no ha deixat cap bitlla ni bitllaire indiferent. Els Sona que Trona han fet veure que sentien ploure dels seus últims resultats i han avançat un parell de llocs a la classificació general, gràcies, sobretot, als bons resultats de Perafita (3r) i els més que correctes de Sant Feliu Sasserra (4t). Els Lluçanès Sud han fet ús de la brúixola i han aconseguit trobar el rumb cap a l’equador de la classificació, passant de l’onzè lloc al vuitè. Val a dir, que la trinitat del podi continua inamovible a causa d’un gran nivell i constància, que de moment només podria fer trontollar la qualitat del joc dels Jaume Puig A de Perafita.
La pròxima jornada es jugarà a Oristà, el diumenge vinent a les 6 de la tarda. Un camp difícil per a la majoria d’equips que no estan avesats als camps d’herba.//
CAMPIONAT DE BITLLES DEL LLUÇANÈS
Trenta anys dels focs del 94 SPG compra Rotor Print
El 4 de juliol de 1994 ha quedat gravat a la memòria col·lectiva dels veïns de les comarques de la Catalunya Central. Aquell dia van començar uns focs que va marcar un abans i un després al país. Prop de Sant Mateu de Bages s’encenia un primer foc i poc després apareixia una nova a columna de fum a Gargallà, que amb qüestió de poques hores ja era a tocar d’Olvan. La virulència i velocitat d’aquests focs va sobrepassar els recursos dels bombers, que va destinar més de 3.000 efectius a sufocar aquells incendis.
Fins al 8 de juliol no es van declarar controlats els focs que amb només 4 dies van cremar 45.000 hectàrees, 26.000 de les quals entre el Berguedà i el Lluçanès. El fum i les cendres tapaven el cel del Lluçanès, d’on van sortir desenes de voluntaris que es van sumar als gairebé 20.000 que s’havien mobilitzat.
El 10 d’abril del 2019, el Tribunal Suprem donava la raó als afectats i condemnava a Endesa a pagar prop de 70 milions d’euros, en constatar que l’incendi de Gargallà va començar a causa de les guspires de la línia de baixa tensió.// CFU
L’empresa andalusa SPG ha comprat les accions majoritàries de l’empresa olostenca Rotor Print, dedicada a l’embalatge flexible d’una gran varietat com aliments frescos, menjar per animals, cafè i te, snacks i confits… així com embalatges pel sector farmacèutic, produïts en sala blanca. Amb aquesta fusió les dues empreses pretenen consolidar-se en el sector i crear sinergies beneficioses entre elles, a la vegada que mantindran la seva independència. El grup comptarà amb un total de 4 plantes nacionals, 2 a Catalunya (a Olost) i 2 a Andalusia, i una ubicada en territori francès.
Ambdues empreses comparteixen valors com la sostenibilitat, el compromís social i la mirada cap a la cerca de la innovació. En aquesta línia, Rotor Print ha guanyat durant el trancurs d’aquest 2024 nombrosos premis pels seus envasos reciclables.
Rotor Print és una empresa familiar que va obrir l’any 2011 a Olost, en les naus de l’antiga Turbofil, que va tancar les portes a principis del segle XXI a causa de la forta crisi que va patir el sector tèxtil. Actualment, l’empresa olostenca compta amb una plantilla d’un centenar de treballadors.// CMC
Queralt Sañas al podi del Campionat de Catalunya d’Atletisme.// F: ACAPDEVILA
EVAL tanca el curs a Prats
Un centenar de joves de tot Osona participen en la 6a trobada de cloenda del projecte d’Esports amb Valors
PRATS DE LLUÇANÈS
Per_ Clàudia Molina Catalan
Prats de Lluçanès es va omplir amb una riuada de joves i infants que van venir a participar de la sisena Jornada Supracomarcal del Projecte Esports amb Valors (EVAL) que es va celebrar el passat dijous 27 de juny. Més de 110 persones d’entre 8 i 18 anys vingudes d’una desena de municipis del Lluçanès i d’Osona van participar, organitzats per grups i fent ús dels espais públics del poble, de jocs i activitats com futbol amb valors, el joc de la bandera, petanca… La fi de festa va ser gràcies a entitats de la vila com els Geganters i els Estelladors de Prats, participants en la línia de treball comunitari que fomenta l’EVAL així com La Dona del Sac que va dirigir la creació d’un mural col·laboratiu a l’ska tepark
Aquests joves i infants són usuaris del Projecte Esports amb Valors (EVAL) que es duu a terme als pobles de Prats de
Lluçanès, Calldetenes, l’Esquirol, les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià
La Colla Gegantera i els Estelladors de Prats també van participar de la trobada
de Vilatorta, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Torelló i Santa Eugènia de Berga.
El Consorci crea el Joc del Romànic
El Joc del Romànic és una iniciativa del Consorci adreçada a totes aquelles persones que vulguin descobrir el patrimoni històric del Lluçanès.
A través d’un mapa, de mà o descarregat al mòbil, tothom qui hi participi podrà seguir una ruta que permetrà descobrir les joies del romànic de la comarca.
No hi ha un límit de temps per visitar els monuments, però per obtenir la recompensa final cal respondre correctament unes preguntes i fer-se una fotografia per demostrar que s’hi ha estat.//Red.
Aquest projecte fomenta la cohesió social, així com potencia l’estructura de la comunitat i la diversitat d’infants i adolescents a través de l’esport, entès com una eina per treballar certs valors.
Aquestes jornades són possibles gràcies a la feina interdisciplinària dels diferents ens comarcals com l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, el Consorci del Lluçanès i el Consorci d’Acció Social d’Osona així com tot l’equip humà implicat en organitzar i coordinar les diferents àrees i activitats que es van succeint al llarg del dia.//
EL RACÓ DE LA FEINA
OFEREIXO FEINA
» PEÓ DE LA BRIGADA municipal a l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra. Pla d’ocupació T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R575/01).
» PSICÒLOGA INFANTOJUVENIL per a espai terapèutic a Prats de Lluçanès. Correu: info@espaiaixopluc.cat (R576/09)
» PERSONAL DE NETEJA per l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R576/06).
» PROFESSORS DE MÚSICA DE L’EMAL de guitarra i bateria. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R576/07).
» EXPENEDOR DE GASOLINA a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R576/08).
» TEIXIDORA a taller de Santa Eulàlia de Puigoriol. T: 679 42 35 70
» AUXILIAR OFICINA DE TURISME de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R575/02).
» FERRER a Olost amb experiència o formació. Serrelleria, muntatge i fabricació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/04).
» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Opció de jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 08 30 81 (R573/07).
a Alpens
El trial COTA acaba la primera part de la temporada
Una vegada més, Alpens ha acollit de manera exitosa una prova del Campionat d’Osona de Trial Aficionat. La inscripció va desbordar les previsions inicials (60 participants) i va acabar reunint a 133 persones en la que va ser la darrera prova de la temporada abans de l’aturada d’estiu. El podi el van composar Pau Dinarès (vermell), Joan Solé (blau), David Vilaseca (verd) i Jordi Morales (groc) en les categories d’adults.// Red.
» INFERMERA a residència d’avis de Sant Boi de Lluçanès. Jornada completa, no substitució. Torn tarda. T: 687 08 30 81 (R573/08).
» CAMBRER en torn de tarda a bar-restaurant de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R576/08).
» PERSONA PER FER FEINES DE LA CASA. 3 hores diàries al matí, de dilluns a divendres. A l’Alou (Sant Agustí de Lluçanès). Imprescindible disposar de cotxe. Condicions a convenir. T: 93 038 56 02 (R575/06)
BUSCO FEINA
» Neteges de cases o restaurants a qualsevol hora del dia de dilluns a divendres. T: 685 013 0 40. (R574/05)
El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
Final de la jornada amb els gegants de Prats.// F: AJ PRATS
JULIOL
SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “MINI MÀQUINA DE VENTAR”. a la Biblioteca. ACTIVITAT, “GUANYEM UN ESTIU LECTOR”, a la Biblioteca.
OLOST_ EXPOSICIÓ “UNA MIRADA A L’UNIVERS”, d’Abel Serra, a l’Espai Rocaguinarda. EXPOSICIÓ DE L’OBRA DE CONXITA COMAS, a l’Espai Guaita!
DIVENDRES 12 DE JULIOL
OLOST_ FESTIVAL CANTILAFONT, a partir de les 7 de la tarda al Castell d’Olost.
SANT BARTOMEU_SUNSETS D’ESTIU: concert amb el grup Xibarri! A les 8 del vespre als jardins de l’església.
DISSABTE 13 DE JULIOL
SANT FELIU SASSERRA_MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE, a la piscina a partir de les 10 del matí.
SANT MARTÍ_ SANT CRISTÒFOL. Missa i benedicció de vehicles, a les 7 de la tarda a l’església. Sopar i mulla’t per l’esclerosi múltiple, posteriorment a la zona esportiva.
OLOST_FESTIVAL CANTILA-
FONT. A partir de les 6 de la tarda al Castell d’Olost.
SANTA EULÀLIA_INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE LA LLANA. A les 7 de la tarda al Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància.
DIUMENGE 14 DE JULIOL
LLUÇANÈS_MULLA’T PER L’ESCLEROSI MÚLTIPLE, a les piscines d’Olost, Sant Bartomeu, Prats i Sant Boi, a partir de les 10 del matí.
ORISTÀ_XVIII CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES al Lluçanès.
FARMÀCIES DE GUÀRDIA
Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.
Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.
14 dg F.AUSA-VIC AUSA
15 dl ST.BARTOMEU TERRICABRAS
16 dt OLOST FARGAS
17 dc PRATS ARUMÍ
18 dj ST.BARTOMEU URGELL
19 dv PRATS EURAS
20 ds F.ALIBERCH-VIC ALIBERCH
21 dg F.BARNOLAS-VIC BARNOLAS
22 dl ST.BARTOMEU YLLA-CATALÀ
23 dt OLOST TANYÀ
24 dc PRATS ATLÀNTIDA
25 dj ST.BARTOMEU PORTAL DE QUERALT
26 dv OLOST VILAPLANA
27 ds F.EURAS-VIC EURAS
28 dg F.FARGAS-VIC FARGAS
29 dl ST.BARTOMEU YLLA-CATALÀ
30 dt OLOST TANYÀ
31 dc PRATS PORTAL DE QUERALT
1 dj ST. BARTOMEU EURAS
PERAFITA_PERIFÈRIA CUL-
TURAL: Anna Ferrer & Marco Mezquida + Agathe Catel & Primaël. A les 6 de la tarda al Camp de Can Riera.
LLUÇÀ_CONCERT DEL DUET
ORIENTCAT. Vincles amb músiques d’orient mitjà i extrem orient, a càrrec d’Albert Galbany. A les 7 de la tarda al Monestir de Lluçà.
DIJOUS 18 DE JULIOL
OLOST_TERTÚLIA sobre Matías, juez de línea, amb el Club Meravelles. A dos quarts de 5 de la tarda a la biblioteca.
DIVENDRES 19 DE JULIOL
OLOST_NITS TREMENDES: CATALUNYA + Q1CLUB (humor satíric, Teatre eSseLa). A les 10 de la nit al pati del centre cívic.
PRATS_26È LLIURAMENT DEL PREMI DR.GRAU i concert amb
The River Troupe Gospel. A les 9 del vespre als jardins de Cal Bach. REUNIÓ INFORMATIVA
SOBRE EL NOU PROJECTE TEATRAL DE GAUDIR D’ART Quan perdem la por. A les 8 del vespre a l’Espai.
SANT BARTOMEU_SUNSETS
D’ESTIU: sunset electrònic amb Dj Saraswati. A les 8 del vespre al mirador del Roc Llarg.
DISSABTE 20 DE JULIOL
OLOST_JORNADA SOLIDÀRIA
CONTRA EL CÀNCER. A partir de 2/4 de 2 del migdia al Bar Centre.
SANT FELIU_TALLER DE RATAFIA I DINAR. A les 10 del matí al Parc dels Castanyers.
DIUMENGE 21 DE JULIOL
SANTA EULÀLIA_XVIII CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES al Lluçanès.
SANT BARTOMEU_APLEC DE SANT JAUME DE FONOLLET 2024 (Missa cantada, sopar i concert acústic). A les 8 del vespre a l’ermita de Sant Jaume de Fonollet.
DILLUNS 22 DE JULIOL
OLOST_SORTIDA AL BOSC amb grup d’estudi de plantes de l’entorn. A les 6 de la tarda davant la biblioteca.
DIJOUS 25 DE JULIOL
OLOST_TERTÚLIA SOBRE INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, amb el Club Meravelles. A 2/4 de 5 de la tarda a la biblioteca.
PRATS_CAMINS DE VIDA: arribada d’un ramat d’ovelles transhumant.
DIVENDRES 26 DE JULIOL
OLOST_TERTÚLIA SOBRE LA NOVEL·LA De com ser-ho alhora, d’Ali Smith. A les 7 de la tarda a la biblioteca. NITS TREMENDES. MARIDATGE DE FORMATGES I VINS a càrrec de Bernat Gurt. A les 10 de la nit a al pati del centre cívic.
SANT MARTÍ_CAMINS DE VIDA: arribada d’un ramat d’ovelles transhumant i taller sobre transhumància. Al vespre a la zona esportiva.
PRATS_FIRA DE SANT JAUME.
SANT BARTOMEU_SUNSETS D’ESTIU: concert amb el grup de versions 2 a la Carta. A les 8 del vespre als jardins de l’església.
DISSABTE 27 DE JULIOL
SANT MARTÍ_CAMINS DE VIDA: taller sobre transhumància. Al matí a la zona esportiva.
PRATS_ FIRA DE ST JAUME I TASTAQMARCA
DIUMENGE 28 DE JULIOL
ALPENS_CONCERT D’ESTIU A CÀRREC DEL GRUP CA N’ALPENS. A la 1 del migdia al Casino d’Alpens.
PRATS DE LLUÇANÈS_FIRA DE SANT JAUME, durant tot el dia pels carrers del poble.
LA TORRE D’ORISTÀ_ FINAL DEL CAMPIONAT DE BITLLES CATALANES AL LLUÇANÈS
En aquesta secció us parlarem de tot allò que hem après sobre la natura del Lluçanès i així poder compartir amb tots vosaltres aquesta nostra gran passió. També us explicarem tot un seguit d’activitats que nosaltres fem al llarg de l’any, amb la intenció que vosaltres també les feu. D’aquesta manera junts podrem observar, gaudir i aprendre cada dia més sobre la riquesa natural que ens envolta. Seran petites coses, sempre pensades per a totes les edats i especialment interessants per fer en família, que ens permetran fer-nos una idea de la fauna i flora que tenim a prop de
REDACCIÓ_
Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan.
DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas
PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart
COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Bauells i Albert Altarriba Subirana.
Estrenem secció!
casa. Estem convençuts que com més coneixem la nostra terra i els animals i plantes que hi viuen més bé els tractarem i, com més siguem, més feina farem per conservar-la.
Us parlarem una mica de tot, d’arbres, flors, ocells, insectes, peixos, mamífers… i com podem fer per conèixer-los més actuant d’una manera respectuosa i si pot ser, aprofitant per fer petits
gestos i contribuir a conservar aquest patrimoni.
Us explicarem com construir una bona caixa-niu i quan penjar-la, quan serà el temps de mirar el cel per veure les grues (Grus grus) en migració o quan haurem de mirar a terra per trobar boniques orquídies. Quan ens haurem de llevar d’hora per buscar ocells o quan caldrà voltar de fosc per escoltar els sons de la nit.
Esperem que us vingui de gust començar aquest periple d’un any parant atenció a aquesta natura que molts cops ja veiem i sentim, però no mirem ni escoltem.// TON I RAMON BAUCELLS
LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.
LaRella és un mitjà independent. La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.
Amb el suport de:
Revista membre de:
Segant a Santa Creu de Jutglars, el dia 27 de juny.// F: EMILI VILAMALA
Boires altes i núvols baixos, el passat 31 de maig, a Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA
Un arbre caigut després de la tempesta del 30 de juny, a Sant Boi de Lluçanès// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
Llamps sense pluja, el 4 de juny, a Sant Boi de Lluçanès// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO
Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com
SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES
06:26 h - 12 de juliol - Merlès
21:28 h - 12 de juliol - Merlès
21 de juliol
ºC · dia 27
ºC · dia 13
ºC
km/h · dia 29
L · 11 dies
L
L · dia 11
LLUÇÀ
31,2 ºC · dia 27
7,8 ºC · dia 13 18,7 ºC
4 d’agost 137,4 · 10 dies 622,6 L 46,4 L · dia 11
51,5 km/h · dia 29 104,6 L · 10 dies 436,8 L 46,8 L · dia 10
PRATS DE LLUÇANÈS
33,5 ºC · dia 27 6,1 ºC · dia 13 18,9 ºC 54,7 km/h · dia 29 88,4 L · 8 dies 370,4 L 24,8 L · dia 29
PERAFITA
31,6 ºC · dia 27
6,7 ºC · dia 13
80,3 km/h · dia 29
77,7 L · 11 dies
31,5 L · dia 11
OLOST (MAS LLISCÀS)
33,8 ºC · dia 27 6,4 ºC · dia 13 19,1ºC 70,8 km/h · dia 29
L · 11 dies
L 21,8 L · dia 12
ORISTÀ
ºC · dia 27
ºC · dia 13
ºC
Temperatura màxima
Temperatura mínima
Temperatura mitjana
Dia de més vent
Pluja mensual i dies amb precipitació
Pluja anual
Dia de més pluja
EFEMÈRIDES
En Pere Bruch és un gran aficionat a la meteorologia i observador de l’estació meteorològica d’Olost (Mas Lliscàs) des de fa més de trenta-vuit anys. Les seves anotacions tenen un gran interès històric i és per això que en aquesta secció, sovint, en transcriurem alguna.
JUNY 1999
(...) El dia 14 va pedregar amb algunes pedres de més d’1 cm de diàmetre. Va fer mal a l’horta i als sembrats a punt de segar.
JUNY 2000
(...) Destaquen els aiguats a Montserrat i pobles del voltant el dia 10, amb fortes inundacions i cinc morts. En un dia varen cau re més de 200 mm. Al Lluçanès, afortunadament, no varen arribar aquestes pluges tan intenses.
Des de LaRella convidem els lectors a compartir els seus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts o recordats. Els publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica de la meteorològica del Lluçanès
621 276 429 larellallucanes@gmail.com
EL TEMPS DEL MES DE JUNY
ST. BOI DE LLUÇANÈS 30,8 ºC · dia 7 7,1 ºC · dia 13 18,9 ºC
OLOST (TRASSERRA)
30,2 ºC · dia 7 7,2 ºC · dia 13 17,9 ºC 48,3 km/h · dia 8 76,0 L · 7 dies 333,6 L 33,2 L · dia 11
REFRANYS
METEOROLÒGICS
Si plou a primers de juny, l’estiu és lluny
Fins al 10 de juny, no et llevis la roba ni et desfacis el puny
Més informació:
El mes de juny va ser més plujós del que és habitual, que malgrat molèsties puntuals, va ser un fet esperat i esperançador. A Lluçà, per exemple, van caure 127,5 mm (mitjana 73,88 mm), a Prats 104,30 mm (mitjana 76,22 mm) i a Olost 89,4 mm (mitjana 67,07 mm). La temperatura va ser, aproximadament, l’habitual. A Olost, amb 18,9 °C (mitjana 19,39 °C) va ser lleugerament inferior a la normal del mes, cosa que no passava des de l’any 2020. A Prats, amb 19,21 °C (mitjana 19,10 °C) va ser una mica superior a la mitjana. No hi va haver fenòmens extrems, però sí que van ser destacables els episodis de pols sahariana en suspensió i, especialment, el plugim del dia 8 que ho va deixar tot brut com feia anys que no es veia. També van ser importants les tempestes dels dies 29 i 30, amb xàfecs intensos i fortes ventades, que van ocasionar danys en l’arbrat, especialment a Sant Boi, Lluçà i Perafita.
El mes de juny més plujós que es recorda és el de l’any 1918 (Prats) amb 301,70 mm i el més sec l’any 2006 (Lluçà) amb només 1,0 mm. Igualment, el mes de juny més càlid registrat va ser el de l’any 1963 (Prats) amb una mitjana mensual extraordinària de 23,0 °C. El més fresc, el de l’any 1984 (Prats) amb una temperatura mitjana de només 13,74 °C. Al mes de juny comença l’estiu meteorològic. S’ha de tenir ben present, doncs, que l’any meteorològic no correspon a l’any astronòmic. L’any meteorològic es divideix, també, en quatre estacions, però per mesos naturals. L’hivern: desembre (de l’any anterior), gener i febrer. La primavera: març, abril i maig. L’estiu: juny, juliol i agost i, finalment, la tardor: setembre, octubre i novembre. La primavera meteorològica d’aquest any 2024, al Lluçanès, va ser plujosa i fresca, sense temperatures extremes ni fenòmens atmosfèrics gaire destacables. A Olost la precipitació va ser de 281,60 mm (mitjana de 178,10 mm) i a Prats va ser de 260,8 mm (mitjana de 190,53 mm). La temperatura mitjana estacional, a Prats va ser lleugerament per sobre, 11,82 °C (mitjana 11,21 °C) i a Olost, lleugerament per sota, 11,52 °C (mitjana 11,66 °C). El dia 24 d’abril hi va haver una glaçada tardana que va perjudicar la brotada d’alguns arbres com nogueres i figueres i va malmetre algunes hortalisses i flors primerenques. La mínima d’aquell dia a Olost va ser de -3,4 °C, a Oristà -2,8 °C i a Prats -2,2 °C.// FRANCESC COMES
