R577

Page 1


El saldo migratori compensa el decreixement del LluçanÚs

· El LluçanĂšs mantĂ© el nivell socioeconĂČmic per sobre la mitjana de Catalunya, malgrat les diferĂšncies entre pobles

Per Sant Jaume, Prats tasta els plats de la comarca

Molta afluĂšncia de gent a la mostra gastronĂČmica anual TastaQmarca

COMARCA

Olost ja té pregunta per la consulta

“Estàs d’acord que s’iniciïn els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanùs?”

RAMADERIA

Primers casos de llengua blava

Al 29 de juliol s’havien registrat 15 casos al territori lluçanenc

MEDI AMBIENT

Informador a la riera del Sorreigs

Ha atÚs a mig centenar de visitants en poc més de quinze dies

CULTURA

El Cantilafont, ineludible

CrĂČnica a 14 mans del festival mĂ©s icĂČnic del LluçanĂšs

ESPORTS

Els Bitllajuvi, bitlla d’or 2024

S’acaba la XVIII edició del campionat de Bitlles

FIRES I FESTES

Especial Festes

Majors del LluçanÚs

PrÚvies amb els actes més destacats

El

Olost viu unes nits molt tremendes

Les olostenques Iris Ruiz i Aitana Font van ser les encarregades d’amenitzar amb la seva mĂșsica la vetllada final del cicle Nits Tremendes. Aquest cicle enguany ha preparat una cartellera variada amb la projecciĂł del llargmetratge Gelat de Mico, en la seva versiĂł original en mandarĂ­ subtitulada i l’espectacle Catalunya mĂ©s que un club, una posada en escena humorĂ­stica en la qual els protagonistes viuen en un futur distĂČpic. Un grup d’historiadors rebels troba documents, fragments de cançons de Catalunya i es forma la seva prĂČpia visiĂł del que havia sigut l’extingida cultura catalana.// CMC

L’espectacle Catalunya mĂ©s que un club al pati del Centre CĂ­vic// F: PAT

Sant Bartomeu tanca amb Ăšxit els Sunsets

L’ajuntament de Sant Bartomeu del Grau ha organitzat durant juny i juliol el cicle “Sunsets d’estiu”. Aquest passat divendres 26, els jardins de darrere l’esglĂ©sia van acollir el darrer del concert, amb l’actuaciĂł del grup 2 a la carta, que va fer xalar de valent al pĂșblic assistent.

Els Sunsets han permĂšs redescobrir espais del poble als que s’ha donat un nou Ășs, com per exemple, el mirador del Roc Llarg que va acollir el Music & Wine amb la DJ Saraswati.

El regidor, Rubùn Morcillo, valora molt positivament l’acollida i diu que hi haurà segona edició el 2025. // CFU

Concert d’estiu amb Ca n’Alpens al Casino

El Casino d’Alpens es va omplir de dalt a baix per gaudir amb el concert d’estiu que va oferir el grup Ca n’Alpens.

Els cantaires d’Alpens, sota la direcciĂł musical de Marc Riera i amb l’acompanyament al piano de Pep SerdĂ , van oferir un variat repertori que va fer gaudir de valent el pĂșblic.

El grup va nĂ©ixer d’un taller de cant coral organitzat per l’EMAL, perĂČ amb el temps s’ha independitzat i consolidat. Per qui tingui ganes de veure’ls enguany tambĂ© actuaran a la vintena ediciĂł del Fes-te l’Agost de Prats de LluçanĂšs, el divendres 9 d’agost.// CFU

La mĂșsica clĂ ssica, a l’esglĂ©sia de Sant Boi

Les composicions de Mozart i Weber van sonar a l’esglĂ©sia de Sant Boi de LluçanĂšs de la mĂ  de cinc intĂšrprets de corda i vent en la vetllada del diumenge 28 de juliol a les 6 de la tarda, sota el nom de ClĂșster LluçanĂšs, l’Ășnica activitat d’enguany del Festival de MĂșsica ClĂ ssica del LluçanĂšs. El concert va acabar amb aplaudiments i ovacions per part d’un pĂșblic assistent entusiasta que va omplir tots els bancs de l’edifici. Aquest Ă©s el segon any de vida d’aquest festival, una proposta que vol acostar la mĂșsica clĂ ssica al territori, amb la participaciĂł del mĂșsic pradenc Oriol Codina.// CMC

Ple absolut als actes de Sant Jaume

Les activitats organitzades en el marc de la Fira de Sant Jaume han aplegat centenars de persones aquest passat cap de setmana a Prats. Sens dubte un dels actes amb més assistÚncia i que ja ha esdevingut un imprescindible és el TastaQmarca, que va fer petits, un any més, els jardins de la Farmàcia Vella.

Durant la Fira i fins aquest diumenge dia 4, la sala de Cal Bach acollirà l’exposició De pagùs a típic: “100 anys dels vestits de l’Esbart Català de Dansaires”. El primer acte de la celebració del trentù aniversari del Grup de Dansa i tradició.// CFU

Els Estelladors també van organitzar la trobada bastonera.// F:

L’aplec de Sant Jaume fa vibrar Fonollet

Com ja Ă©s tradicional, el Cor del Grau va tornar a organitzar un aplec a l’ermita de Sant Jaume de Fonollet de Sant Bartomeu del Grau per a celebrar el dia de Sant Jaume.

L’acte va començar amb una missa seguida d’una cantada del Cor del Grau. Posteriorment, els assistents (que venien de diversos pobles del LluçanĂšs) van celebrar una botifarrada popular a l’aire lliure i, finalment van poder gaudir d’un concert en directe. En aquest cas, el grup programat no va poder arribar a causa de la caiguda informĂ tica global, perĂČ els van substituir els The Climb, que tambĂ© van entusiasmar.// MCF

Sunset al Roc Llarg amb vi i mĂșsica electrĂČnica.// F: RMORCILLO
El grup de Ca n’Alpnes a dalt l’escenari del Casino// F: LL.SURI - DALPENS.COM
L’esglĂ©sia de Sant Boi plena per escoltar el concert.// F:@CLUSTERLLUCANES
MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST
El pĂșblic escoltant atent el recital de The Climb.// F: AJ SBG

Un informador ambiental treballa a la Riera del Sorreigs

S’ha incorporat a mitjans de juliol i està previst que la seva tasca duri fins a l’octubre

LLUÇANÈS

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

El Consell Comarcal d’Osona ha contractat un informador ambiental que, des de mitjans de juliol, s’encarrega de vetllar la zona de la Riera del Sorreigs i el seu entorn. Forma part d’un dispositiu de gairebĂ© 190 informadors que el Departament d’AcciĂł ClimĂ tica ha desplegat, enguany, a diversos indrets del paĂ­s. Concretament, es tracta d’espais naturals que habitualment es col·lapsen o es massifiquen en aquesta Ăšpoca de l’any, especialment zones fluvials. En el cas del Sorreigs, l’informador hi fa presĂšncia 8 hores al dia, de dimecres a diumenge. No treballa fix en un punt concret, sinĂł que ho fa movent-se en un vehicle per camins i paratges de tota la conca del Sorreigs, i en alguns moments del dia tambĂ© en altres indrets concorreguts, com el Roure de la Senyora. La seva funciĂł Ă©s bĂ sicament pedagĂČgica,

i de moment no es complementa amb cap altre tipus de regulaciĂł o limitaciĂł ni estĂ  previst que ho faci. Vetlla perquĂš els visitants siguin conscients que cal evitar conductes improcedents com poden ser les molĂšsties a la fauna i la flora, l’encesa de fogueres o els actes vandĂ lics, perĂČ tambĂ© per informar de circumstĂ ncies concretes, com la saturaciĂł dels aparcaments.

Marc ParĂ©, alcalde de Sant Boi, explica que la proposta d’incorporar l’informador es va posar sobre la taula desprĂ©s de detectar queque el nombre de visi

tants

als entorns del Sorreigs es va disparar desprĂ©s de la pandĂšmia, i tambĂ© que algunes vegades, aquests visitants tenien comportaments inadequats que generaven impactes negatius. Les tasques de l’informador es coordinen des de diferents ajuntaments adjacents a la riera. Amb data del tancament d’aquesta ediciĂł, el servei d’informaciĂł dels entorns del Sorreigs ha funcionat dues setmanes, i s’han atĂšs al voltant d’una cinquantena de visitants.//

SUCCESSOS

Una menor mor en un xoc a la C-62

El xoc frontal entre dos vehicles a la C-62 el passat dissabte 20 de juliol, ha deixat una nova vĂ­ctima mortal, una menor que viatjava en un dels vehicles implicats en el sinistre. A l’accident, que va passar poc abans de les 10 del matĂ­, van resultar ferides sis persones mĂ©s.

El xoc va tenir lloc al punt quilomĂštric 0,5, al terme de Sant Bartomeu del Grau, per causes que encara s’estan investigant i va obligar a tallar la via. Al lloc dels fets s’hi van desplaçar cinc patrulles dels Mossos, quatre dotacions de Bombers i set unitats entre terrestres i l’helicĂČpter del Sistema d’EmergĂšncies MĂšdiques (SEM).

Aquesta Ă©s la segona vĂ­ctima mortal en accident de trĂ nsit a la C-62 al seu pas pel LluçanĂšs aquest any. La primera va ser al mes de febrer, on va morir el conductor d’un turisme en sortir de la via al punt quilomĂštric 0,1. Amb aquesta ja sĂłn 79 les vĂ­ctimes mortals en accidents de trĂ nsit a les carreteres catalanes aquest 2024.// Red.

Rescat a la Riera de MerlĂšs

Una dona va ser rescatada pels Bombers, desprĂ©s de caure per un terraplĂš a la zona del MolĂ­ de Danyans, a la Riera de MerlĂšs al seu pas per BorredĂ . L’avĂ­s es va rebre abans de dos quarts de set del vespre del passat diumenge 28 de juliol. La vĂ­ctima va ser atesa pel Sistema d’EmergĂšncies MĂšdiques (SEM) i va ser evacuada amb llitera pels membres del GRAE, dels Bombers de la Generalitat.// RED

FESTA DE L'ESPORT

SANT

SANT

Ajuntament de Sant Martí d’Albars

Inscripcions pel partit de futbol a l’Ajuntament al 93 853 01 01

L’informador al Sorreigs atenent a una visitant.// F: AJ SBLL

A mitja taula en termes socioeconĂČmics

Segons l’Índex SocioeconĂČmic Territorial, recentment actualitzat, el LluçanĂšs es mantĂ© lleugerament per sobre la mitjana de Catalunya, perĂČ presenta algunes desigualtats internes.

LLUÇANÈS

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

L’índex socioeconĂČmic territorial (IST) Ă©s un informe publicat anualment per l’Institut d’EstadĂ­stica de Catalunya (Idescat) que reflecteix, a grans trets, les desigualtats socioeconĂČmiques que presenten les diverses regions de Catalunya. Concretament, aquest informe considera unitats territorials d’aproximadament 9.000 habitants, que presenten indicadors similars i que per tant, esdevenen força homogĂšnies. En aquest sentit, s’agrupen indicadors que parlen sobre situaciĂł laboral, nivell educatiu, immigraciĂł i renda en un sol valor numĂšric, relatiu, que no tĂ© unitats de mesura. S’estableix un valor de referĂšncia per a Catalunya igual a 100 i un valor per a cada unitat territorial en comparaciĂł amb aquesta referĂšncia.

D’aquesta manera, a travĂ©s dels mapes consultables del propi IST, es poden identificar les zones mĂ©s desiguals del paĂ­s de forma visual i clara.

L’Idescat acaba d’actualitzar aquest informe amb les darreres dades obtingudes, que corresponen a l’any 2021.

Fixant-se en les unitats territorials establertes, gran part dels pobles del LluçanĂšs es troben dins de la mateixa (on tambĂ© hi ha algun altre municipi proper), la qual cosa indica que parlem d’un territori amb caracterĂ­stiques socioeconĂČmiques força homogĂšnies. Per practicitat, les dades de la segona taula s’han basat en aquesta agrupaciĂł territorial.

No obstant, en aquest reportatge, per tenir una referĂšncia mĂ©s adequada al nostre marc territorial, la resta de dades s’han organitzat tenint en compte els 13 municipis lluçanencs.

D’aquesta manera, la primera conclusiĂł de l’anĂ lisi de l’informe Ă©s que el LluçanĂšs s’ha mantingut, entre el 2015 i el 2021, força estable en termes socioeconĂČmics, amb un IST amb valors entre 108 i 109, lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya.

IST DELS MUNICIPIS DEL LLUÇANÈS 2015-2021

CRITERIS ESPECÍFICS DE L’IST AL LLUÇANÈS*

Estrangers de paĂŻsos de renda

A UN NIVELL MITJÀ O ALT L’ANY

2021

Segons la darrera actualització, cinc municipis amb IST de valor alt, set de valor mitjà i un al grup més baix.

Segons dades de l’Idescat, els municipis catalans de mĂ©s de 500 habitants que tenen l’IST mĂ©s elevat el 2021 sĂłn Matadepera (131,8), CastellolĂ­ (126,0), Sant Just Desvern (124,6), Tiana (124,6) i Sant Cugat del VallĂšs (124,5). A l’altre extrem, els municipis de mĂ©s de 500 habitants amb l’índex mĂ©s baix sĂłn Barbens (52,9), Salt (60,2), SerĂČs (65,5), Sant Pere Pescador (65,9) i UllĂ  (66,0). Aquests dos grups

DESIGUALTATS INTERNES Si bĂ© Ă©s cert que la realitat socioeconĂČmica del LluçanĂšs tĂ© la particularitat d’esdevenir-se en un entorn rural i de pobles generalment petits, les dades tambĂ© ens mostren que hi ha desigualtats remarcables. Mentre Sant MartĂ­, MerlĂšs o Lluçà presenten valors força alts, pobles com Prats, Sant Feliu o Sant Boi s’han anat mantenint en un nivell socioeconĂČmic mitjĂ -baix. PerĂČ el mĂ©s destacable Ă©s la devallada presentada per Sant Bartomeu, que ha perdut 10 punts de l’IST entre el 2016 i el 2021, situant-se al grup de pobles de nivell baix, juntament amb municipis propers com BorredĂ  o La Quar. Sobremunt, Perafita, OristĂ  i Olost es trobarien tambĂ© prop de la mitjana, perĂČ en aquest cas, en un nivell mitjĂ -alt.

Pel que fa als criteris especĂ­fics que determinen l’IST, tal com mostra la segona taula, han anat millorant lleugerament a tot el LluçanĂšs. Cal dir, perĂČ, que Ă©s una millora experimentada a nivell de tot el paĂ­s, i per aixĂČ l’IST lluçanenc s’ha mantingut estable uns punts per sobre la mitjana catalana. Per tant,

representen els nivells mĂ©s allunyats de la mitjana tan per sobre com per sota. Al LluçanĂšs, tal com mostren els diagrames, hi ha 5 municipis que presenten un nivell socioeconĂČmic alt el 2021. SĂłn MerlĂšs, Lluçà, Alpens i Sant AgustĂ­, amb valors al voltant de 115, i tambĂ© Sant MartĂ­, que presenta un IST de 121 punts. Tanmateix, la majoria de pobles del LluçanĂšs i contigus es trobarien en els dos grups corresponents a un nivell socioeconĂČmic mitjĂ , Ă©s a dir, amb valors entre 95 i 111 punts.

El saldo migratori positiu compensa el decreixement natural als pobles del LluçanÚs

DADES DEMOGRÀFIQUES DEL LLUÇANÈS ENTRE 2013 I 2023

Laura PRAT CANO

Els criteris determinants per a calcular el valor de l’índex socioeconĂČmic territorial tenen a veure amb factors com l’ocupaciĂł, el nivell d’estudis de la poblaciĂł o el fet migratori. En el cas del

en tractar-se d’un territori amb poca poblaciĂł. No obstant, malgrat l’estabilitat en l’IST que en general presenta la comarca, les tendĂšncies demogrĂ fiques dels darrers anys han estat mĂ©s vari-

A principis del 2024, LaRella publicava un reportatge on s’explicava que el conjunt dels 13 municipis del LluçanĂšs tornava a superar els 8.000 habitants, una xifra simbĂČlica que es va perdre l’any 2012 (vegeu

En els darrers deu anys, el Lluçanùs ha crescut una mitjana d’un 4,3% per poble

De fet, la dinĂ mica decreixent es va perllongar fins el 2018, i es va revertir al 2019 arribant a assolir un augment d’un 6% de poblaciĂł empadronada. Un canvi de tendĂšncia que pot respondre a factors diversos perĂČ que no s’explicaria sense el fet migratori. En els darrers 10 anys, tal com es pot veure a la taula adjunta a la part superior, el creixement natural ha estat negatiu a 8 dels 13 pobles del LluçanĂšs,

(T) Total · (M) Mitjana

arribant a suposar una pĂšrdua total de 262 habitants. Tot i aixĂ­, la poblaciĂł ha crescut tambĂ© en 8 municipis, emparada per un saldo migratori positiu a 10 dels 13 pobles Lluçanencs. Entre el 2022 i el 2023, el LluçanĂšs ha crescut una mitjana d’un 4,3% per poble, destacant un augment poblacional de 55 persones a Lluçà, 121 a Olost i 279 a Sant Boi. Aquestes dades desmenteixen la possible relaciĂł directa entre el fet migratori i la davallada de l’IST, en tant que aquests tres municipis pertanyen a tres nivells socioeconĂČmics diferents. Per contra, recolzarien la idea que el LluçanĂšs experimenta processos migratoris de naturalesa diferent, i que en qualsevol cas, la relaciĂł entre aquests processos i els seus efectes en el nivell socioeconĂČmic del territori Ă©s, com a mĂ­nim, complexa. D’altra banda, les dades demogrĂ fiques actualitzades mostren una altra conclusiĂł interessant: Alpens, Sant AgustĂ­ i Sant MartĂ­ sĂłn els municipis amb un percentatge mĂ©s alt de poblaciĂł que tĂ© estudis superiors (entre un 40 i un 50%), i en aquest cas, sĂ­ que tots tres presenten un nivell socioeconĂČmic alt.// MCF

Vaig llegir en un tuit que la Simone Weil, filĂČsofa i activista francesa, va dir que sentir-se arrelat Ă©s potser la necessitat mĂ©s important i tambĂ© menys reconeguda de l’ànima humana. AixĂČ em va fer pensar, ara que he tornat al LluçanĂšs, en el concepte d’arrelament. No com a concepte abstracte relacionat amb la identitat; sinĂł en l’arrelament d’un cos fĂ­sic a un lloc fĂ­sic. DesprĂ©s de pensar-hi una mica, ampliaria la declaraciĂł de Weil i diria que no nomĂ©s Ă©s una necessitat per a l’ànima, sinĂł tambĂ© per al cos. I els efectes al cos sĂłn mĂ©s grans si tenim el privilegi de viure en un lloc on hi ha mĂ©s arbres que persones, com Ă©s el cas. Llegeixo que el sentiment de pertinença estĂ  molt lligat a la identitat i la cultura del lloc on es viu, i aixĂČ configura la identitat de les persones. És a dir: vivim experiĂšncies significatives en un lloc/grup, ens hi vinculem, sentim seguretat, estima, benestar i, per tant, sentim que pertanyem. AixĂČ, Ă©s clar, si estem de sort que ens sentim vinculats a una cultura o hi tenim relacions positives. No revelarĂ© res nou a ningĂș si dic que no passa sempre i que Ă©s un tema complex i espinĂłs.

SĂ­ que trobo molt mĂ©s senzill i natural sentir vincle, seguretat, estima i benestar a un lloc fĂ­sic, deslliurant-nos de la cĂ rrega identitĂ ria (amb aixĂČ no vull dir que no sigui important, nomĂ©s que ara vull parlar d’una altra cosa). Parlo de quan el D. diu que quan torna amb cotxe i passa pel trencant de Sant Bartomeu, sent com una mena d’alleujament intern i se sent a casa; de l’A. que reviscola quan fa la volta al vespre per Lurdes i el cementiri i torna a casa; el R. que sent llibertat quan estĂ  tranquil i sol pels boscos del Marçal; a la R. l’asserena estar asseguda a una carena que hi ha no gaire lluny de Sant SebastiĂ ; al J. el pot inspirar artĂ­sticament creuar-se de cop i volta amb un cabirol. Amb tot aixĂČ, voldria allunyar-me d’una visiĂł romĂ ntica del contacte amb la natura. Parlo de quan ens reconeixem un tros de carn, igual d’important (o de poc) que un tros de tronc, que un tros de camp, que un tros d’hort. Hi posem la consciĂšncia suficient a aquestes alenades de benestar i de vincle fort que sentim al cos quan ens relacionem humilment amb l’entorn natural? Jo crec que no. En general, es parla de la pertinença a un lloc o a un grup com si fossin la mateixa cosa. I potser sĂ­, perĂČ la meva hipĂČtesi Ă©s que no del tot i que potser ens aniria bĂ© posar-hi mĂ©s atenciĂł. Vull pensar que la pertinença a un lloc no Ă©s nomĂ©s una construcciĂł social, sinĂł que tambĂ© pot ser fĂ­sica, biolĂČgica, natural. Com d’espĂšcies en un ecosistema. Seure en una pedra i callar una estona. Per fora potser no passa res, perĂČ per dins passa tot: estem arrelant. És quan em sento un tros d’un tot natural, que pertanyo.//

PATRIMONI

L’esglĂ©sia de Santa EulĂ lia, clausurada per l’estat de la teulada

L’esglĂ©sia de Santa EulĂ lia ha estat clausurada temporalment pel mal estat de la seva teulada i el perill d’un possible esfondrament. DesprĂ©s que el consistori del poble i la persona que tĂ© cura de l’edifici es posessin en contacte amb el Bisbat, aquest va enviar uns arquitectes per comprovar-ne els problemes estructurals; tanmateix, va comunicar que no hi havia pressupost per a dur a terme la reforma. Per a poder arreglar-la, l’Ajuntament ha activat un protocol i ha treballat conjuntament amb el Bisbat, que ha confeccionat un informe arquitectĂČnic i histĂČric perquĂš el Consell Comarcal d’Osona resolgui declarar l’esglĂ©sia com a BĂ© Cultural d’InterĂšs Local i poder accedir a unes partides d’ajudes especĂ­fiques de la Generalitat.

Actualment, resten a l’espera que el Consell Comarcal els doni una resposta i ara per ara, no s’hi pot celebrar cap missa.// CMC

CANVI CLIMÀTIC

Se subvencionen dos projectes per combatre el canvi climĂ tic

Des de la conselleria d’AcciĂł ClimĂ tica, AlimentaciĂł i Agenda Rural s’ha anunciat el finançament de tots els projectes que els ens locals catalans han presentat en les convocatĂČries d’ajuts destinats a l’adaptaciĂł i mitigaciĂł dels efectes del canvi climĂ tic en accions compreses entre el 2023 i el 2025. En total, es destinaran 80 milions d’euros a finançar aquests projectes.

En aquest sentit, a la comarca s’han aprovat dos projectes: per una banda, el presentat per l’Ajuntament de Prats en quĂš sol·licita el finançament per a la instal·laciĂł d’equips d’aerotĂšrmia i refugis climĂ tics en espais municipals; i per l’altra, el de l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau, el qual demana un ajut per a l’adaptaciĂł de l’edifici del casal cultural del poble per poder esdevenir un refugi climĂ tic. Els refugis climĂ tics sĂłn espais pensats sobretot per als col·lectius de persones vulnerables que poden necessitar refugiar-se en cas d’onades de calor o altres fenĂČmens meteorolĂČgics extrems. Aquests indrets poden ser interiors o exteriors i sempre de carĂ cter pĂșblic, tot i que no assistencials. Actualment, al LluçanĂšs hi ha quatre indrets categoritzats com a refugis climĂ tics registrats al cens de la Generalitat: les piscines municipals de Sant Feliu i Sant Boi, la pista coberta de Sant MartĂ­ i els Jardins de la Torre, Alpens.// CMC

Es confirmen els primers casos de llengua blava al LluçanÚs

Des del Departament d’AcciĂł ClimĂ tica estableixen l’obligatorietat de la vacuna en bestiar bovĂ­ i ovĂ­ de mĂ©s de tres mesos

Per_ Carolina Font Usart

Des del 2009 que no hi havia un focus de llengua blava a Catalunya. Ara hi ha un centenar de casos confirmats al territori. Al Lluçanùs, segons les dades del Ministeri d’Agricultura del 29 de juliol, hi ha 15 casos confirmats, entre ovins, bovins i caprins.

El focus, que s’ha escampat rĂ pidament, no tĂ© cap mena d’afectaciĂł per a les persones, ni afecta la carn o a la llet, tal com explica Oriol Rovira, del Mas Terricabras d’OristĂ , i coordinador d’UniĂł de Pagesos a Osona i el LluçanĂšs.

La llengua blava afecta principalment al bestiar bovĂ­ i ovĂ­, l’afectaciĂł en aquests Ășltims Ă©s mĂ©s elevada. Per aixĂČ, des de la Conselleria d’AcciĂł ClimĂ tica han iniciat una campanya de vacunaciĂł obligatĂČria per aquests animals d’espĂšcies mĂ©s sensibles, bovĂ­ i ovĂ­, de mĂ©s de tres mesos i pel que fa als darrers, nomĂ©s els destinats a la reproducciĂł. Ara bĂ©, la decisiĂł final de com i si cal administrar la vacuna Ă©s del personal veterinari autoritzat, tal com indiquen des del Departament, ja

ARQUEOLOGIA

que cal tenir en compte diferents protocols. En aquest sentit, Rovira explica que la vacuna estĂ  contraindicada en els animals en estat de gestaciĂł.

Al LluçanÚs hi ha quinze casos confirmats

La rĂ pida propagaciĂł de la llengua blava ha fet que no hi hagi vacunes per a tots els caps de bestiar sensibles, i per aixĂČ des d’AcciĂł ClimĂ tica han establert un sistema que prioritza les ex-

Comença la nova campanya a Puig Ciutat

La nova campanya d’excavaciĂł a Puig Ciutat començarĂ  el prĂČxim 12 d’agost i s’allargarĂ  fins al 24. Aquesta primera part rep finançament del projecte quadriennal de recerca de la Generalitat i hi participaran estudiants de la UB, la UAB i altres voluntaris. L’horari de treball serĂ  de 2/4 de 7 del matĂ­ fins a les 2 i es pot anar a veure. La campanya tambĂ© rep el suport de l’Ajuntament d’OristĂ  i el Consorci. Continuaran excavant l’edifici 3, a la zona del graner, on l’any passat van trobar restes humanes a dins una sitja de les cinc que tenen localitzades. I volen obrir una habitaciĂł tancada on creuen que hi pot haver una sitja mĂ©s. El material trobat l’estudiaran al laboratori la darrera setmana d’agost.//

plotacions d’oví de les comarques amb casos confirmats.

PerĂČ mĂ©s enllĂ  dels efectes que la llengua blava tĂ© sobre els animals, tambĂ© cal tenir en compte els afectes que tĂ© sobre les explotacions. Rovira explica que “hi ha ramats d’ovelles on les baixes causades per la malaltia han estat del 30% o 40%, en llocs concrets”.

En aquest sentit, Rovira afegeix “en un sector tant fràgil com el de la ramaderia, hi haurà gent que, si es veu molt afectada per aquesta malaltia, segurament decidirà plegar”.//

SOLIDARITAT

Dinar de germanor, rock i punk contra el cĂ ncer

El bar Centre d’Olost va acollir una jornada solidĂ ria contra el cĂ ncer, el passat 20 de juliol. L’Edu Vila, veĂ­ d’Olost, va reunir una bona colla de col·laboradors desinteressats per oferir 12 hores de germanor: un bon Ă pat, un variat fil musical a cĂ rrec d’Osona Soul Rebels i tres concerts de nivell: Surfers Monguers, Doner Perficiam i Males Arts.

Amb les donacions dels 70 comensals i les que es van rebre durant el dia, es van recaptar 500 €, que aniran destinats a l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Vila va batallar durant cinc anys contra un càncer i ara ja en fa quatre que està “net”. Com explica ell mateix, aquesta jornada vol ser un acte d’agraïment a l’hospital que el va ajudar a superar la malaltia.// JFO

Campanya de vacunaciĂł de la llengua blava.//
La teulada de l’esglĂ©sia.// F: CONSORCI

L’INELUDIBLE CANTILAFONT

El 12 i 13 de juliol es va celebrar una nova ediciĂł del Cantilafont, enguany a l’espai del Castell d’Olost. Hi van actuar grups com La Iaia, La Ludwig Band, les cançons de Cop del LluçanĂšs, l’Oriol Sauleda, AlidĂ© Sans, Dan Peralbo i el Comboi, la Cia. Los Putos Makinas i el Kolectivo Konica. Set petites crĂČniques de persones amb diferents implicacions al festival, retraten la festa ineludible de cada estiu al LluçanĂšs.

Fotos: @TXUSGARCIAPHOTO

DES DE L’ALTRA BANDA DE LA BARRA

Com tots els que estem darrere la barra, especialment els que ens hi passem tota la nit, he aprĂšs a viure un Canti diferent. Amb la il·lusiĂł de veure qui et ve a saludar; amb els nervis quan la barra estĂ  “massa” tranquil·la i saps que desprĂ©s vindrĂ  una allau. Amb la sensaciĂł de control quan pares l’allau per regalar-vos un xarrup de ratafia i, aixĂ­, encarar la recta final. Amb la sensaciĂł que ho peteu fort, quan veus que la cua es dissipa i que hi ha qui ho peta mĂ©s amb el seu torombolo (l’any que ve li demaneu).

PerĂČ sens dubte, el millor de tot Ă©s la famĂ­lia que durant unes hores som totes les persones que passem per darrere la barra. GrĂ cies!// CAROLINA FONT

MÉS INCLUSIU QUE MAI

La societat Ă©s cada vegada mĂ©s diversa, i Ă©s important que es vegi reflectit en tots els seus aspectes. Per aixĂČ, una de les coses que mĂ©s cridaven l’atenciĂł positivament de l’ediciĂł d’enguany va ser el respecte a la diversitat de les persones amb diferents elements clau, com les cues rĂ pides tant de l’entrada com a la barra del bar; l’espai pensat per poder trobar una mica de calma sota un arbre i gaudir d’un moment de descompressiĂł, preparat amb seients de palla i lluny del bullici; i finalment, cartells que et marcaven a partir de quin punt els decibels eren acceptables per a infants o persones amb sensibilitat acĂșstica.

El Cantilafont ha demostrat ser un festival familiar i per a tothom!//

DesprĂ©s d’una arrencada estival frenĂštica, final de curs, festes i el retorn de Dusminguet, aterrar al Canti Ă©s arribar a casa. No sĂłc fan dels macrofestivals, per no dir que en sĂłc un crĂ­tic acĂšrrim, perĂČ aterrar al Canti Ă©s arribar a casa. PerquĂš ja Ă©s un festival, perĂČ tampoc Ă©s macro. PerquĂš ja mou calĂ©s, perĂČ no Ă©s un negoci. PerquĂš hi arribo, i desprĂ©s de deixar-me enlluernar per l’indret, torno a evidenciar que som els de sempre: gent que tĂ© clar a quĂš ve (va, que fins i tot pugen els de Vic!). MĂșsica interessant, vi natural, anar a la barra a saludar, menjar exquisit, i alguna actuaciĂł que et fa tocar de peus a terra. Se m’acabarĂ  fent tard, perĂČ tant se val perquĂš sĂłc a casa.// MIQUEL CASADEVALL

RETROBADES I XERRAMECA

Arribes al pĂ rquing, ben habilitat, com de costum, i fas la primera parada per comentar la jugada amb el voluntari que t’ha d’indicar on aparcar. Mentre deixes el cotxe, ja ensopegues amb la salutaciĂł de dos o tres amics o coneguts que feia temps que no veies. A l’entrada t’hi retrobes amb un parell de parents i tot. El rastre de xerrameca continua creixent fins a arribar a la barra, parada obligatĂČria on tambĂ© saludarĂ s i parlarĂ s amb mĂ©s companys.

I aixĂ­ tota la nit.

Ja no hi ha fonts ni cĂ ntirs, perĂČ vagis sol o acompanyat, l’ambient continua sent com una trobada familiar a la font. Mentrestant, perĂČ, degustes bon menjar, bon vi, bona mĂșsica, i ensopegues amb espectacles que et deixen amb la boca oberta, i no precisament per iniciar una nova conversa.// JORDI FREIXA

I els Excel, plànols, comandes, fulls de ruta, reunions i hores de muntatge sota el sol... es desfan a l’aire com les mans de tot l’equip, en aquest espai a punt per transformar-se. Pell de gallina i alguna llàgrima, ho hem tornat a fer!

El pĂșblic va entrant i mires amb atenciĂł les cares de la gent. Algunes conegudes i altres que potser nomĂ©s trepitgen el LluçanĂšs pel Cantilafont. Les primeres veus sonen i es comença a crear aquest ambient Ășnic de trobades i retrobades a baix i dalt de l’escenari.

Sinergies entre artistes, pĂșblic, restauradors i organitzaciĂł que creen aquests moments Ășnics que fan que tot tingui sentit. I en un estat d’embriaguesa entre emociĂł, cansament i els nervis per tal que tot funcioni bĂ©, veus com aquesta bogeria pren forma i tot va succeint. Gaudint i resolent les dificultats que van apareixent perquĂš aquest engranatge no deixi de fluir, el Cantilafont passa i passa massa rĂ pid. Sovint penso que m’agradaria poder aturar el temps, mirar-ho tot
 i continuar.// EVA FREIXA

Si el 2014 el Canti es va redescobrir la Font Gran d’Olost com a un espai a prop del poble per organitzar vetllades a la fresca els mesos de calor, deu anys desprĂ©s, ens ha obert les portes del jardĂ­ del castell.

Entrar per la porta gran, l’era, la masoveria, i trobar-te, a travĂ©s d’una gran passarel·la al jardĂ­ de darrere amb l’imponent escenari al centre. I continuar resseguint el volt del castell, les feixes dels jardins i l’espai de la restauraciĂł. Com ens tenen acostumats, cada racĂł cuidat fins a l’Ășltim detall. Érem al LluçanĂšs en ple juliol, perĂČ amb aquell paisatge, tambĂ© haurĂ­em pogut ser a EscĂČcia. Com tambĂ© amb els concerts i espectacles que ens porten cada any, el Canti ens descobreix coses, amb la perspectiva de casa.// POL ASENSI

Aquest festival em recorda d’alguna manera a aquella ex que no et fa el pes, perĂČ hi vas tornant. Els motius pels quals no t’hi avens estan relacionats amb el seu carĂ cter, que en el fons no acaba de casar amb el teu. Amb tot, tambĂ© reuneix tot de qualitats que et fan valorar positivament tornar-hi. AixĂČ Ă©s deu al fet que encara que no acabi de ser per a tu, hi estĂ s cĂČmode i t’hi sents identificat. Tampoc pots dir que no t’agradi, perquĂš en el fons t’estaries menyspreant a tu mateix. És un festival per anar-hi amb sabatilles i estimar el que vas oblidar.// ROGER TORRENTS

El Lluçanùs es Mulla per l’esclerosi

Un any mĂ©s el LluçanĂšs s’ha acollit a la campanya Mulla’t per l’Esclerosi MĂșltiple, que s’ha celebrat a tot Catalunya aquest passat cap de setmana. Es van fer actes a les piscines municipals de Sant Feliu Sasserra, Olost, Sant Boi de LluçanĂšs, Sant Bartomeu del Grau i Prats i tambĂ© a Sant MartĂ­ d’Albars per vendre material per aconseguir fons per la FundaciĂł. En total, s’han recaptat 2.262 €. // RED

Un ramat transhumant torna al LluçanÚs

El pastor Daniel Giraldo, amb un ramat de 120 cabres, ha emprĂšs el camĂ­ cap als Pirineus

Per segon any consecutiu, l’AssociaciĂł CamĂ­ Ramader de Marina ha organitzat “Camins de vida, transhumĂ ncia, patrimoni i territori”, una ruta d’anada i tornada de 460 quilĂČmetres entre el PenedĂšs i les pastures de la Bollosa i el Carlit, als Pirineus, pels quals el pastor Daniel Giraldo i el seu ramat de 120 cabres lleteres recorren per cercar els prats verds de les muntanyes. A mĂ©s a mĂ©s, les localitats que participen d’aquest camĂ­ tambĂ© han organitzat activitats complementĂ ries de tota mena amb l’objectiu de reivindicar la tradiciĂł i la cultura.

Al seu pas pel Lluçanùs, Giraldo que normalment practica la transhumància entre Margalef i l’Alforja pels antics camins de pasturatge, va arribar a Prats de Lluçanùs on va fer estada entre el 24 i el 26 juliol. Les activitats que es varen fer van ser munyir les cabres, donar menjar al ramat i fer un taller d’elaboració de formatge.

Al matí del 26 de juliol va enfilar cap a Sant Martí d’Albars. La seva arribada va coincidir amb l’estada dels infants del casal d’estiu de

SALUT

l’Esplai Paff, que feien el seu tradicional campament al poble. La canalla va poder gaudir de les cabres, la munyida i la representaciĂł de l’obra de titelles “Pastomonte” de la perafitenca Caruca Ballesteros. Paral·lelament, els veĂŻns van poder gaudir d’un maridatge de vins i formatges de La Cardiguera, de producciĂł local. A mĂ©s a mĂ©s, van poder tastar el formatge fresc i el recuit fet al taller matinal de llet fresca, rematat per un codonyat casolĂ  d’unes veĂŻnes del poble. El dia 28, el ramat va enfilar cap a les Llosses passant per La Blava i Santa EulĂ lia als volts del migdia. En l’etapa de baixada, estĂ  previst que passin pel LluçanĂšs

Campanya d’acaptes de sang a l’estiu al Lluçanùs

El Banc de Sang i Teixits impulsa la campanya “Estius on estiuis, dona sang”, per tal de contrarrestar la falta de donants que se sol produir a l’estiu. Tal com expliquen, quan les temperatures pugen les reserves solen baixar, i Ă©s que calculen que caldria obtenir 1.100 donacions per dia, mentre que les previsions de donants actualment ronden els 500.

Aquesta campanya arriba al LluçanĂšs amb diverses cites a l’agost: a Olost el dia 6, a Sant Boi el dia 9, a Prats el dia 11 i a Alpens el dia 19. Hi col·labora, tambĂ©, l’AssociaciĂł de Donants de Sang d’Osona.// MCF

durant la segona quinzena de setembre, entre els dies 18 i 23, i els pobles que podran veure passar el ramat transhumant seran els d’Alpens, Santa EulĂ lia de Puigoriol i Sant Feliu Sasserra. “Camins de vida 24” Ă©s un projecte que vol enaltir els efectes beneficiosos de la ramaderia extensiva i transhumant, aixĂ­ com recuperar els camins de pas, com el CamĂ­ Ramader de Marina que uneix la Cerdanya amb la zona litoral i Ă©s el mĂ©s antic dels que es tĂ© constĂ ncia a Catalunya. El pasturatge transhumant aporta biodiversitat als territoris, un control efectiu de la neteja dels sotaboscos per mantenir a ratlla el foc.//

FOTOGRAFIA

Emili Vilamala presenta a l’Asociación Meteorológica de Fotografía

Emili Vilamala, reconegut fotĂČgraf de Sant Bartomeu del Grau, va fer una presentaciĂł en lĂ­nia, el passat dimecres 24 de juliol, al canal oficial de Youtube de l’AsociaciĂłn MeteorolĂłgica de FotografĂ­a En aquesta presentaciĂł, Vilamala exposava el seu treball “Entre Boires”, una sĂšrie de 37 fotografies (emulant els antics carrets analĂČgics, que en solien tenir 36) que contenen espectaculars imatges amb la boira com a protagonista, la majoria amb paisatges de la Plana de Vic. En la presentaciĂł va comentar aspectes tĂšcnics de les fotografies, i l’organitzaciĂł va reconĂšixer el seu talent.// MCF

DonaciĂł de sang i plasma a Olost// F: ARXIU Una de les imatges que va presentar.// F: EMILI VILAMALA
El ramat, al seu pas per La Blava.// F: AJ SMA

ANUNCI pel qual es fa pĂșblic el text Ă­ntegre dels estatuts de la Mancomunitat de Muncipis de la comarca del LluçanĂšs.

Havent estat aprovat i exposat al pĂșblic els Estatuts de la Mancomunitat de Municipis de la Comarca del LluçanĂšs, sense que s’hagin produĂŻt al·legacions, es publica el seu text Ă­ntegre definitiu:

PREÀMBUL

El LluçanĂšs Ă©s un Ă mbit geogrĂ fic natural de transiciĂł entre la Plana de Vic, el RipollĂšs i el BerguedĂ . ComprĂšn territoris de les comarques del Bages, del BerguedĂ  i d’Osona. El formen tretze municipis: Alpens, Lluçà, Olost, OristĂ , Perafita, Prats de LluçanĂšs, Sant AgustĂ­ de LluçanĂšs, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de LluçanĂšs, Sant Feliu Sasserra, Sant MartĂ­ d’Albars, Sobremunt i Santa Maria de MerlĂšs.

La creació de la comarca del Lluçanùs com entitat local territorial d’àmbit supramunicipal dona resposta a les reivindicacions comarcals manifestades de fa temps [...].

La voluntat dels municipis que conformen la comarca del LluçanÚs és que es configuri com una comarca específica, singular, adaptada al territori i a la societat en xarxa, àgil, flexible, eficient, poc burocràtica, amb els pressupostos necessaris i amb els mínims costos de funcionament [...].

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS

GENERALS

ARTICLE 1.- ComposiciĂł

En formen part els municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanùs, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt.

ARTICLE 4. - Durada

Segons la Llei 7/2023, de 10 de maig, de creaciĂł de la Comarca del LluçanĂšs, la durada de la Mancomunitat Ă©s des de la data d’aprovaciĂł dels estatuts, fins a la data de constituciĂł del Consell Comarcal del LluçanĂšs prevista pel mes de juny del 2027.

CAPÍTOL II. OBJECTE DE LA MANCOMUNITAT

ARTICLE 5. - Fins i competĂšncies

La constituciĂł de la Mancomunitat de Municipis del LluçanĂšs ve determinada pel contingut de la llei 7/2023, de 10 de maig, de creaciĂł de la comarca del LluçanĂšs i tĂ©, en conseqĂŒĂšncia, una doble finalitat:

1.- Fer possible la configuració de la comarca del Lluçanùs com una comarca específica, singular, adaptada a les necessitats i oportunitats d’un territori rural i a la societat en xarxa, àgil, flexible, eficient, poc burocràtica, amb presssupostos necessaris i amb els mínims costos de funcionament [...].

2.- Assumir, amb carĂ cter transi-

QuÚ diuen els Estatuts de la Mancomunitat del LluçanÚs?

tori, la representació i gestió dels interessos de la comarca del LluçanÚs [...].

I en aquest sentit, li correspon:

- Definir, planificar i treballar les bases i estructures necessĂ ries per a la prestaciĂł de serveis necessaris del futur Consell Comarcal.

- Treballar per facilitar i aconseguir que la totalitat de municipis de la comarca natural del LluçanÚs formin part de la comarca administrativa [...].

- Fer un estudi de costos dels diferents serveis i previsiĂł del seu funcionament; aixĂ­ com els costos de personal i altres despeses corrents.

- Dissenyar i definir quins serveis, per garantir la seva qualitat i sostenibilitat econĂČmica, requeriran de l’establiment de convenis amb consells comarcals veĂŻns.

- Estudiar, valorar i calendaritzar el traspĂ s de serveis entre els consells comarcals i el Consell Comarcal. [...]

ARTICLE 6. - Àmbit competencial

L’àmbit de competĂšncia territorial de la Mancomunitat s’estĂ©n a la totalitat dels termes municipals dels pobles que formin part de la mateixa.

La Mancomunitat podrĂ  formalitzar convenis amb altres municipis, fora d’aquest Ă mbit competencial, per a la col·laboraciĂł i prestaciĂł de serveis.

CAPÍTOL III. ÒRGANS DE GOVERN

I ATRIBUCIONS

ARTICLE 7. - Òrgans de govern

1.- Els ĂČrgans de Govern de la

Mancomunintat seran representatius dels ajuntaments mancomunats [...].

ARTICLE 8. - ComposiciĂł Assemblea General

1.- L’AG Ă©s el mĂ xim ĂČrgan de govern i administraciĂł de la Mancomunitat i estarĂ  integrada per les persones vocals dels ajuntaments mancomunats [...].

2.- El nombre de persones representats Ă©s de dos membres per a cadascun dels ajuntaments [...].

ARTICLE 11. - PresidĂšncia

1.- El president o presidenta Ă©s el cap o la cap de l’administraciĂł mancomunada [...], tĂ© les atribucions que la normativa de rĂšgim local atribueix als alcades i alcadesses [...].

ARTICLE 13. - VicepresidĂšncia

1.- Els vicepresidents o vicepresidentes subsititueixen el president o presidenta en cas de vacant, absĂšncia o malaltia.

CAPÍTOL IV. FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS DE GOVERN

ARTICLE 16.

L’Assemblea General es reunirà amb caràcter ordinari una vegada al trimestre, com a mínim [...].

ARTICLE 17.

2.- L’assemblea General quedarà vàlidament constituïda quan hi assisteixin com a mínim un terç de les persones membres.

3.- Els acord de l’Assemblea General s’acorden per majoria simple dels i les assistents.

No obstant, es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del

nombre legal de membres per adoptar acords sobres les matĂšries segĂŒents: [...]

c) Acordar la modificaciĂł dels Estatuts i la dissoluciĂł de la Mancomunitat per causa diferent al transcurs del perĂ­ode pel que, inicialment, ha estat creada.

d) Acordar l’adhesió de nous mebres i la separació d’algun que en formi part.

CAPÍTOL V. DE L’EXPLOTACIÓ DE SERVEIS

ARTICLE 20.- Personal i GerĂšncia L’Assemblea podrĂ  nomenar un Gerent o una Gerent i tambĂ© contractar personal per al desenvolupament dels seus fins. [...]

Es preveu expressament la possiblilitat d’assumpciĂł o subrogaciĂł de l’actual personal del Consorci del LluçanĂšs. [...] TambĂ© es preveu la posterior assumpciĂł o subrogaciĂł del personal de la Mancomunitat al Consell Comarcal del LluçanĂšs.

CAPÍTOL VII. DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS, DE LA INCORPORACIÓ DE NOUS MEMBRES

[...]

ARTICLE 27.

[...] En cas que un municipi de l’àmbit geogràfic natural del Lluçanùs vulgui formar part de la Mancomunitat primer haurà d’instar la incorporació a la comarca del Lluçanùs.//

LLEGEIX LA TOTALITAT DELS ESTATUS DE LA MANCOMUNITAT DEL LLUÇANÈS A LARELLA.CAT

Els regidors dels 8 municipis de la comarca del LluçanÚs va aprovar els estatuts el passat 20 de febrer a la seu del Consorci del LluçanÚs. Ara, ho ha de fer cada ajuntament.//
“Estàs d’acord que s’iniciïn els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanùs?”
·

L’Ajuntament

· Els Plens

LLUÇANÈS

serà la pregunta de la consulta d’Olost

preveu fer la consulta entre els mesos d’octubre i novembre

de Perafita i Prats de LluçanÚs ja han aprovat els Estatuts de la Mancomunitat

Per_ Carolina Font Usart

La Llei de creaciĂł de la comarca del LluçanĂšs establia que, previ al futur Consell Comarcal, calia constituir una Mancomunitat per tal de definir i crear les estructures perquĂš el futur Consell Comarcal pugui prestar serveis. Aquesta havia d’estar constituĂŻda abans d’acabar el 2023, perĂČ no ha estat fins aquest juny que s’han aprovat definitivament els seus estatuts. Ara cal que els vuit ajuntaments que formaran part de la comarca els aprovin en els seus respectius plens per tal que la mancomunitat es constitueixi efectivament. Perafita i Prats de LluçanĂšs ja han aprovat els estatuts i estĂ  previst que Alpens, Lluçà, OristĂ , Sant MartĂ­ d’Albars i Sobremunt ho facin entre agost i setembre. Llavors nomĂ©s faltarĂ  Olost que, tal com explica l’alcalde del municipi, Gil Salvans, no faran cap pas fins desprĂ©s de la consulta al veĂŻnat prevista per

l’octubre o novembre.

Aquesta negativa d’Olost a aprovar els Estatuts de la Mancomunitat, en un principi, no hauria de tenir cap afectaciĂł i, si la resta d’ajuntaments els aproven, ja es podria constituir, tal com explica Jordi Bruch, president de la comissiĂł redactora dels estatuts. Ara bĂ©, els estatuts no contemplen aquest escenari per aixĂČ Bruch afegeix que “si un ajuntament no ho aprova, llavors farem una peticiĂł formal i haurĂ  de ser la DGAL qui ens digui quĂš hem de fer”.

Bruch afegeix que un cop la Mancomunitat estigui constituïda ja podrà comptar amb el finançament que estableix la llei de la creació de la comarca del LluçanÚs, que aquest 2024 són 200.000 euros.

OLOST POSA LA MANCOMUNITAT EN ESCAC

L’Ajuntament d’Olost va anunciar que faria una consulta al veïnat sobre la continuïtat del poble a la comarca. Aquesta setmana el

consistori aprovarà la pregunta de la consulta que, segons explica Salvans es farà el mes d’octubre si no hi ha eleccions al Parlament. La pregunta, que han decidit els membres de la comissió permanent de participació, diu així: “Estàs d’acord que s’iniciïn els tràmits per sortir de la comarca del

Lluçanùs?”

L’objectiu de l’Ajuntament d’Olost Ă©s saber l’opiniĂł del seu veĂŻnat, ja que com mantenen des del consistori, el que es va votar el 2015 no Ă©s la comarca que ara volen fer. Salvans afegeix que el veĂŻnat ha de saber quines implicacions tĂ© construir la comarca i el cost que suposarĂ  per un futur

L’objectiu de la Mancomunitat Ă©s establir quins serveis prestarĂ  el futur Consell Comarcal i el seu cost

Consell Comarcal del LluçanĂšs prestar aquests serveis. Ara bĂ©, ara com ara aquests cĂ lculs no estan fets, ja que decidir com i quins serveis prestarĂ  la futura comarca, i saber com es finançaran, Ă©s l’objectiu de la Mancomunitat. Davant d’aquest fet, Salvans admet que la consulta que faran es basarĂ  en hipĂČtesis.//

Jordi Molas

Olost ja ho té tot apunt per començar la Festa Major

Hi haurà actes durant gairebé quinze dies i fins a cinc propostes musicals

Entrar a l’agost sempre Ă©s sinĂČnim de Festa Major, a Olost. Enguany, la programaciĂł d’actes comença just demĂ  i no s’acabarĂ  fins al diumenge dia 18. SĂłn gairebĂ© quinze dies farcits de mĂ©s d’una quinzena d’actes de tota mena i per a tots els pĂșblics. Com Ă©s tradiciĂł a la primera setmana es faran aquells actes mĂ©s familiars, per exemple: el campionat de botifarra, el torneig de futbolĂ­, i el ‘pack’ esportiu, amb la caminada nocturna i el torneig de futbol sala, aquesta vegada amb l’absĂšncia de les habituals hores de nataciĂł.

Serà al dimarts 13 quan el pregó donarà el tret de sortida oficial a cinc dies plens de propostes musicals i cultura. Aquest any, coincidint amb el centenari del Futbol Club Olost i el retorn als terrenys de joc, el pregó anirà a càrrec d’alguns dels organitzadors de la festa dels 100 anys de l’entitat. L’endemà, a la plaça

s’hi farà el sopar popular, que serà el preludi del dia de Festa Major i que l’Orquestra Venus,

El dissabte 17 serà el dia més complet i esperat amb el PagÚs de Ferro, les Havaneres a la plaça i el concert del grup Orquestra DiVersiones

s’encarregarà d’amenitzar. El cap de setmana, d’entre altres actes, s’iniciarà amb el cor-

refoc que el seguirĂ  un concert de versions a la plaça. El dissabte 17 serĂ  el dia mĂ©s complet amb la gimcana del PagĂšs de Ferro a la tarda i a la nit, s’encadenaran dues propostes musicals molt esperades: les tradicionals Havaneres a la Plaça, i en acabat, el plat fort del calendari: el concert del grup Orquestra DiVersiones. Aquest Ășltim, perĂČ, es farĂ  al camp de futbol. PosarĂ  punt final a la Festa Major olostenca el concert del cantant emergent Roger TornĂ©, al turĂł de Sant Adjutori.//

L’eufĂČria i els clĂ ssics de Di-versiones seran el plat fort

Coneguts arreu del paĂ­s per la seva eufĂČria i un repertori plegat de senzills populars de dĂšcades passades, el grup empordanĂšs Orquestra Di-versiones trepitjarĂ  Olost durant la seva gira d’aquest estiu. SerĂ  el dissabte 17, i el concert posarĂ  el llaç al dia mĂ©s complet de la Festa Major olostenca.

El lloc del concert no serĂ  a la plaça, sinĂł que, com a novetat, serĂ  al camp de futbol del municipi. Des de l’Ajuntament, justifiquen que aixĂČ permet assegurar l’aforament, que es preveu que sigui d’unes dues mil persones. AixĂČ Ă©s el doble de la poblaciĂł del poble i s’apropa a l’assistĂšncia d’altres concerts multitudinaris de festes majors anteriors. A tot aixĂČ, l’altra novetat Ă©s que tambĂ© es cobrarĂ  entrada. A dia d’avui, s’han venut gairebĂ© mil tiquets.

Des del consistori confirmen que fa gairebé un any i mig que hi havia el concert dels Diversiones acordat. El grup, amb molta volada als darrers anys, ha omplert espais tan mítics i propers com la Plaça Major de Vic.//

Imatge de la celebració del Pagùs de Ferro, l’any passat.// F: ARXIU

OLOST

C/ de la Font, 3 616 06 68 42 Sergi

Deu anys del Va de Tort a Olost

El Va de Tort, la cercavila jove d’Olost, aquest any celebra la seva primera dĂšcada. Fora de programa, es farĂ  al dissabte 17 al vespre, desprĂ©s del PagĂšs de Ferro. Com Ă©s habitual, passarĂ  pels carrers del poble a ritme de xaranga i s’acabarĂ  a la Font Gran amb un sopar popular.

El format va ser una iniciativa de l’antiga comissiĂł de festes, La CrĂ pula, que rĂ pidament va calar entre el jovent del poble i d’arreu de la comarca. Des de llavors, s’ha celebrat ininterrompudament a excepciĂł del 2020 i el 2021, en quĂš la pandĂšmia tambĂ© va colpejar la festa. Ara bĂ©, els darrers anys s’ha organitzat de manera autogestionada i fora de programa, ja que el projecte de La CrĂ pula resta en hores baixes.

Durant aquests deu anys, el Va de Tort i la CrĂ pula han portat al poble grups de renom com Ebri Knight o Itaca Band. La mĂ xima fita va ser poder portar el grup valenciĂ  Zoo, que va aconseguir aplegar unes dues mil persones el 2017.// LCP

Una de les proves a l’edició de fa dos anys.// F: ARXIU

Pep Plaza serà “El substitut” a la Festa Major de St. Boi

Nou dies de festa que començaran amb les campanades de Festa Major

SANT BOI DE LLUÇANÈS

L’humorista i imitador Pep Plaza serĂ  un dels plats forts de la Festa Major de Sant Boi d’enguany, prenent el relleu del Mag Lari i en Peyu, qui van ser protagonistes de la festa santboienca fa dos anys i l’anterior, respectivament. Plaza presentarĂ  “El Substitut” a Sant Boi el dissabte 10 d’agost a dos quarts d’onze de la nit. La Festa Major, perĂČ, haurĂ  començat el dia abans, amb el repic de campanes, el correrbars i el concert dels Pasqual i els Desnatats.

PerĂČ qui oficialment dona per oberta una Festa Major Ă©s el pregoner, enguany a Sant Boi han escollit Pere Ferrer, director dels Mossos d’Esquadra i santboienc d’adopciĂł.

El dissabte 10 a Sant Boi tambĂ© serĂ  dia de presentacions, ja que desprĂ©s del pregĂł es presentarĂ  el llibre El santboienc MariĂ  de Vilar, primer metge anestesista de Catalunya , a cĂ rrec de l’autor Daniel Montañà. I tot

seguit, es presentaran les obres fetes al llarg del curs pels alumnes de l’Escola de Pintura de Sant Boi, que quedaran exposades a la Sala d’Art Joan Ferrer. Amb la festa ja començada, Sant Boi s’omplirà d’activitats fins al dissabte 17 d’agost quan,

El dirctor dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, serà el pregoner d’enguany

TerĂ pies Naturals

REFLEXOLOGIA PODAL · KINESIOLOGIA

CRANI-FACIAL · FLORS DE BACH · TERÀPIES A DOMICILI ·

Marta Giravent

Tel. 617 031 684

Vic - Sant Boi de LluçanÚs

Molt bona Festa Major!

com marca la tradiciĂł, el veĂŻnat es reunirĂ  a la Font de la Prada per dinar. Abans, perĂČ, hauran pogut gaudir dels concerts, com el que farĂ  La Tribut FM, el dimecres 14, o el de l’orquestra La Gerunda, el dia 15. Els mĂ©s xics segur que hauran xalat de valent amb els contes d’en Mimatura, la xeringada de colors i la festa de l’escuma. I, evidentment, tambĂ© hi haurĂ  qui estarĂ  mĂ©s que content desprĂ©s del superbingo.//

CARNISSERIA

CONGELATS

FRUITA

XARCUTERIA

PLATS COMBINATS

DROGUERIA

PA I BEGUDES

Passeig del LluçanÚs, 23, Sant Boi de LluçanÚs

629 963 056

Una dĂšcada pujant corrent al campanar

A les sis de la tarda del dissabte 13 d’agost del 2011 començava la primera cursa cronometrada de pujada al campanar. Onze edicions desprĂ©s ja Ă©s tota una tradiciĂł.

El 2011 s’hi van inscriure trenta participants, d’aleshores fins ara, tot i que amb alguns alts i baixos, la participació s’ha mantingut estable. L’any passat van fregar la quarantena d’inscripcions. Ves a saber les d’aquest any?

El que sĂ­ que se sap Ă©s que, a partir d’ara, totes les participants començaran des de la placa que ha instal·lat l’Ajuntament per indicar l’inici de la cursa. I per aquelles que els ve d’unes poques dĂšcimes, que sĂ piguen que l’organitzaciĂł calcularĂ  el temps a travĂ©s d’una App, per ser encara mĂ©s precisos.// CFU

Imatge del monĂČleg, l’any passat.// F: ARXIU
LaRella

Sant Bartomeu perllonga la festa

La Festa Major d’enguany abastarà dos caps de setmana

Sant Bartomeu del Grau gaudirà, a finals d’agost, d’una Festa Major repartida en dos caps de setmana.

Com Ă©s habitual, els actes centrals de la festa es concentraran al voltant del cap de setmana del 24 d’agost, dia del patrĂł del poble i jornada mĂ©s important de la festivitat. PerĂČ enguany, com a novetat, tambĂ© es preveuen alguns actes el cap de setmana segĂŒent –31 d’agost i 1 de setembre – destacant, sobretot, la clĂ ssica i imperdible cita amb el mĂłn del motocrĂČs que organitza l’entitat

Amics del Motor. Aquesta vegada, la concentraciĂł serĂ  una matinal.

La festa, doncs, començarà el dia 20 amb un taller d’estampació de samarretes, seguida del tret de sortida oficial: el pregó. Aquest any, a càrrec de Lídia Noguera.

El mateix dia també es preveu un acte renovat: la pedalada organitzada pel Club Ciclista SBG es converteix en una crono.

A partir d’aquĂ­, i durant tota aquella setmana, els bartomeuencs podran gaudir d’actes variats per a tots els pĂșblics, com el concurs de dibuix, la caminada

Actes molt variats i amb col·laboració de nombroses entitats

nocturna, la gimcana esportiva o la tirada de bitlles catalanes, entre d’altres. Pels menuts, in-

L’Alou i Sant Agustí es vesteixen de Festa Major

Un any mĂ©s, la caminada popular obrirĂ  els actes de la Festa Major de l’Alou i Sant AgustĂ­, que començarĂ  el dijous 22 d’agost i s’allargarĂ  fins al dimecres 28, diada de Sant AgustĂ­. Entremig, un munt d’activitats que faran gaudir xics i grans.

La tradicional botifarrada aquest any es farĂ  el divendres 23. Oberta a veĂŻns del poble i d’arreu nomĂ©s cal reservar lloc per poder-hi anar, a la pĂ gina del costat hi ha el programa amb el telĂšfon per ferho. Els que hi vagin, acabat de sopar gaudiran de les versions dels FantĂ stics, el duet que portaran a l’Alou el xou Heu de venir Tour 24 un concert amb versions que faran moure l’esquelet a ritme de vals, txa-txa-txa, cĂșmbia i molt mĂ©s.

El dissabte serĂ  un dia dedicat a la canalla que podran gaudir dels inflables i del Xafarranxo a la Masia de l’avi Pere i l’àvia Maria, de la mĂ  del rondallaire Gerard GarcĂ©s.

flables i jocs a la piscina. I tampoc hi faltaran els actes mĂ©s culturals, com el Ball de Festa Major, amb la Principal de la Bisbal, la nit del jovent amb Ritmonautas i Dj Serra, o les havaneres, amb els “Americanus”. Aquesta ediciĂł, a mĂ©s, tambĂ© comptarĂ  amb un concert de mĂșsica folk a cĂ rrec del Grup d’Acordionistes del LluçanĂšs i amb una representaciĂł teatral a cĂ rrec de La Bartolina.//

Treballs forestals Manteniment de jardins podes i altres

LluĂ­s MontanyĂ  Comellas

Els dies més solemnes seran el 26 i el 28, dia de Sant Genís i Sant Agustí, respectivament, que se celebraran amb missa i un bon vermut.// CFU

DETECTOR DE FUITES D’AIGUA! Ràpid i minimitza l’obra de reparació

c/ de Vic, 24, Sant Bartomeu del Grau c/ Hospital, 6, Prats de LluçanÚs Telf. 650 44 25 04

El sistema de detecciĂł Ă©s efectiu per a fuites en circuits tancats, d’aigua, aire condicionat, aclefaciĂł i calderes C/ Can Pau Raba, 1. 3r. VIC Tel. 616 854 792 - 659 941 983 ReparaciĂł amb el mĂ­nim d’obres

Localitzador de la fuita amb nitrogen i detector
Imatge de la cercavila del dia de Festa Major, l’any passat.// F: ARXIU
La caminada Ă©s un dels actes clĂ ssics.//

Lo Barber de l’Alguer aterra al Lluçanùs

El cicle Perifùria Cultural porta per primer cop al Lluçanùs el cantautor alguerùs, Àngel Maresca, conegut per tothom com Lo Barber de l’Alguer, aquest divendres 2 d’agost a Perafita.

Enguany, Lo Barber, celebra els vuitanta i acompanyat per un altre alguerĂšs de renom, Claudio Gabriel Sanna, que sĂ­ que ha estat al LluçanĂšs, han gravat un disc conjut amb les millors cançons de Lo Barber: Lo Retrobament. El disc Ă©s un recull de cançons de mar, d’amor, de treball i de gent, un homenatge a la llengua catalana a l’Alguer i la tradiciĂł compartida dels territoris dels PaĂŻsos Catalans.

DesprĂ©s d’ells, els empordanesos Fetus presentaran les seves cançons i ara que preparen nou disc potser se’n podrĂ  escoltar alguna de nova, com Filet de pobre que han fet juntament amb Les Testarudes.

Aquesta és la quarta parada del cicle PerifÚria Cultural al LluçanÚs i la segona a Perafita, on el passat 14 de juliol hi van actuar la cantant Anna Ferrer, acompanyada per Marco Mezquida, al piano.// CFU

El Fes-te l’Agost arriba als vint anys

El primer divendres del mes d’agost engega la vintena ediciĂł del Fes-te l’Agost, el cicle musical de petit format que amenitza les nits de divendres a Prats de LluçanĂšs des de fa, gairebĂ©, un quart de segle. Aquest clĂ ssic de l’estiu ubicat als Jardins de Cal Bach, Ă©s de carĂ cter gratuĂŻt i aposta pels artistes emergents i de proximitat.

Cinc divendres amb cinc propostes, la primera de les quals serĂ  protagonitzada per la cantautora local Mar Pujol, acompanyada de la violoncel·lista Bruna GonzĂĄlez. El segon divendres serĂ  el torn dels Ca N’Alpens, el grup coral que va sorgir dels tallers de cant de l’EMAL; i el tercer, perfecte pels amants de la mĂșsica melĂČdica de pel·lĂ­cules i musicals amb els Fool of Music. El quart i el cinquĂš divendres seran protagonitzats pel vigatĂ  Ernest Crusats, que enceta la seva carrera en solitari amb el disc La font gelada; i finalment, el veĂ­ de PinĂłs, Dan Arisa, tancarĂ  el cicle amb la interpretaciĂł dels temes de la companyia Fun Dan Mondays.// CMC

Dos dies de festa grossa a MerlĂšs

La Festa Major de MerlĂšs, enguany, cau a mitja setmana, perĂČ aixĂČ no Ă©s cap inconvenient perquĂš els de Santa Maria puguin celebrar el dia de la patrona amb actes diversos i entretinguts.

Primerament, la cantada d’havaneres obrirĂ  la festa el dimecres 14 a les deu de la nit, amb el grup Sac i Ganxo. Seguidament, el pĂșblic podrĂ  gaudir d’un concert de versions de Mai Halis i finalment, discomĂČbil amb el PunxaDiscos local Salasxic.

L’endemĂ , dia de la Mare de DĂ©u d’Agost, s’enceterĂ  la jornada amb la missa solemne en honor a la patrona. A la tarda, pels mĂ©s menuts, una activitat d’animaciĂł infantil: en aquest cas, anirĂ  a cĂ rrec del Mag Leandre, el col·leccionista d’histĂČries. Finalment, al vespre del dia 15, es clourĂ  la festa amb un ball amenitzat per Jordi Bruch i el clĂ ssic teclat que sempre l’acompanya. A mĂ©s a mĂ©s, durant tot el dia, hi haurĂ  una exposiciĂł de maquetes de Josep Ferrer.// MCF

El concert d’Anna Ferrer i Marco Mezquida a Perafita.// F: ARXIU
La cantant Gemma Humet en una ediciĂł passada.// F: ARXIU El ball davant l’esglĂ©sia, l’any passat.// F: ARXIU

Arnau Vila Bartoló, de Prats de LluçanÚs guanya el 26Ú Premi Doctor Grau

El premi reconeix al millor estudiant de Batxillerat del LluçanÚs

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

El jove Arnau Vila Bartoló de Prats de Lluçanùs, ha estat el guanyador del 26ù Premi Doctor Grau, dotat amb 1.200 €.

Vila explica que va rebre amb sorpresa i nervis el guardó perquù malgrat que era conscient de les seves bones notes “sabia que hi havia altres estudiants amb opcions”. Vila, que ha tret un 12,984 (sobre 14) a la selectivitat, ja està matriculat a la UPC on estudiarà Ciùncia i Enginyeria de Dades.

En demanar-li quin consell donaria als estudiants que començaran Batxillerat el curs que ve diu: “els hi donaria molts Ă nims perquĂš Ă©s molt diferent de l’ESO. I els diria que si volen seguir estudiant que no es desmotivin si al principi tenen pitjors notes, perquĂš a mi tambĂ© em va passar una mica. NomĂ©s cal tenir constĂ ncia i seguir estudiant”. MĂ©s d’un centenar de persones

van assistir a l’entrega del premi el passat divendres 19 de juliol, als jardins de Cal Bach de Prats.

En nom de la Fundació van parlar el doctor Garcia i Lluís Vila, que va fer un discurs sobre el valor de l’estudi i el treball.

El Premi Doctor Grau estĂ  dotat amb un import de 1.200 euros

L’entrega del premi va acabar amb el concert de The River Troupe Gospel. El grup de Sa-

llent va fer gaudir de valent el pĂșblic que fins i tot es va animar a cantar alguna de les cançons. El Patronat de la FundaciĂł Doctor Grau, creat l’any 1998, centra la seva activitat en les ajudes en el camp de l’ensenyament. Per una banda, amb el Premi Doctor Grau i, per altra banda, tambĂ© impulsen les ajudes per estudiants universitaris residents a Prats de LluçanĂšs, Lluçà, Sant MartĂ­ d’Albars, Santa Maria de MerlĂšs i SagĂ s (municipis on va exercir el doctor Grau).//

Els Estelladors de Prats seran a l’aplec Adifolk d’Eslovàquia

Els Bastoners Estelladors de Prats han estat seleccionats per participar entre el 9 i l’11 d’agost al 36Ăš aplec internacional Adifolk, que en aquesta ocasiĂł se celebrarĂ  a la ciutat de PreĆĄov, a EslovĂ quia. A la cita hi assistiran una vintena de membres de l’entitat, que prendran part en diverses cercaviles, exhibicions i mostres. El grup farĂ  els balls propis de la colla i tambĂ© dinamitzarĂ  el ball folk. AixĂ­, els Estelladors formaran part de l’expediciĂł d’uns 600 membres de 25 entitats de cultura popular catalana que es desplaçaran fins a la ciutat eslovaca per donar a conĂšixer les nostres tradicions. Aquesta Ă©s la tercera vegada que la colla participa en l’aplec internacional Adifolk. L’Ășltim cop va ser en l’ediciĂł del 2021, a l’Alguer, amb presĂšncia tambĂ© dels Cremats d’Olost.// FVC

Torna el Sona LluçanÚs

Aquest mes d’agost torna el festival Sona LluçanĂšs, un petit cicle musical el qual s’havia deixat de fer desprĂ©s de la pandĂšmia i que havia gaudit d’una bona acollida a casa nostra.

Enguany es presenten tres propostes diferents, perĂČ totes de carĂ cter intimista en un indret inigualable, el claustre del Monestir de Lluçà.

EncetarĂ  dissabte 10 amb el duo de Brisa Nunjo & Biel Parera, que beu directament de les fonts del R&B, Funk i Neo-Soul, i amb espais per a la improvisaciĂł i interacciĂł amb el pĂșblic. ContinuarĂ  dijous 16, amb un estil totalment diferent que al duo Voraigua els agrada anomenar “mĂșsica silvestre”, una combinaciĂł de poesia, tradiciĂł i natura. I finalment, acabarĂ  amb Marcel Perramon Trio, que farĂ  sonar els ritmes mĂ©s representatius del jazz del s. XX, que despertaran emocions tan contradictĂČries com la vitalitat amb la tristesa.

Tots els concerts començaran a les 9 del vespre i l’entrada Ă©s gratuĂŻta amb aportaciĂł voluntĂ ria de les persones assistents per a finançar els concerts.// RED

Arnau Vila en l’entrega del 26ù Premi Doctor Grau// F: MARTÍ FONT - FOTOCONTRAST
Un concert de les edicions passades al monestir.// F: SONA LLUÇANÈS

NATACIÓ

Bruna Clavell, campiona d’Espanya en 100 m i 200 m braça

Bruna Clavell, de Sant Boi de LluçanĂšs, ha tancat la temporada proclamant-se dues vegades campiona d’Espanya, durant el Campionat d’Espanya Infantil d’estiu de nataciĂł, celebrat del 18 al 21 de juliol a les instal·lacions de Can Llong del Club NataciĂł Sabadell.

La jove santboienca, que competeix amb el Club Natació Vic, va guanyar medalla d’or en les categories de 100 metres i 200 metres braça, proclamant-se així, campiona d’Espanya. I va aconseguir dues medalles de plata en les categories de 50 metres braça i de 200 metres estil.// RED

FIRA DE SANT JAUME

Èxit de participació a la natació i al futbol

sala, els esports de Sant Jaume

Un any més les activitats esportives van ser un dels reclams de la Fira de Sant Jaume. Les 6 hores de natació i les 12 hores de futbol sala van aplegar més de 100 i 150 participants, respectivament.

El guanyadors de les 12h van ser, un altre cop, els Baldiris de Sant Boi i en segon lloc hi van acabar els Galaxy, de Prats.

Pel que fa a les 6h de natació, cal destacar la gran participació d’equips de Club Natació de Prats, 6 dels 12 que hi havia inscrits.

L’equip que va fer mĂ©s metres en una hora van ser el Club TriatlĂł LluçanĂšs, amb un total de 6.100 metres. I l’equip Piticlines va ser el que va fer mĂ©s metres en 3 hores, 10.500 m.

El Futbol Club Pradenc va aprofitar la Fira per presentar la nova equipaciĂł, que incorpora el logo del centenari i la nova web. A mĂ©s, tambĂ© van proposar el que considren el millor 11 histĂČric del Club.// RED

Dot i Antonell, guanyadors de la nocturna de pesca d’Oliana

Al concurs, organitzat per “La Comarcal”, la societat de pescadors del Lluçanùs, hi van participar 14 pescadors

El concurs de pesca nocturna a Oliana, organitzat des de fa mĂ©s de trenta anys per La Comarcal, la societat de pescadors del LluçanĂšs, es va celebrar la nit del dissabte 20 al diumenge 21 de juliol. Enguany, la participaciĂł va ser un xic mĂ©s baixa del que sol ser habitual, amb 14 pescadors, la majoria del LluçanĂšs, perĂČ tambĂ© n’hi havia de Vic, ja que el concurs Ă©s obert a tothom que tingui llicĂšncia.

Els guanyadors d’aquesta ediciĂł van ser Josep Maria Dot i Jaume Antonell. Dot va ser el guanyador de la categoria de pes, amb un total de 17,5 kg. Antonell va ser el guanyador de la categoria de la peça mĂ©s grossa, en pescar una carpa de 4,350 kg. Santi Costa, membre de La Comarcal, explica que “aquest any s’ha pescat menys. Hi ha hagut anys que s’havien arribat

MOTOCRÒS

a treure 200 kg de peix”. Pel que fa al pes de la peça grossa, Costa explica que Ă©s el pes habitual a Oliana, perĂČ afegeix que “al pantĂ  de Santa Creu, quan es va buidar, hi havia carpes que feien mĂ©s de 10 i 15 kg”. Costa diu que “aixĂČ de la pesca no Ă©s una ciĂšncia exacta, a vegades piquen i a vegades, no. El que sĂ­ Ă©s cert Ă©s que aquest any van començar a picar tard, allĂ  a les 3 de la matinada”. A mĂ©s, diu

Nani Roma queda en cinquena posició a la Baja España Aragon

Nani Roma és el pilot oficial de Ford Performance en la categoria de Ral·li - Raid i juntament amb el seu copilot, Álex Haro, van acabar en cinquena posició absoluta a la Baja España Aragon, celebrada aquest passat cap de setmana a Teruel.

Roma fer una carrera regular i a molt bon ritme, fet que li ha permÚs tornar a la competició amb un bon nivell, tenint en compte que feia més de mig any que no competia.

Ara, Roma i Haro es preparen per a la seva prĂČxima cita, la Baja Hongria el 9 i 10 d’agost.// RED

que “hi havia mĂ©s aigua del que Ă©s habitual i feia mĂ©s calor que altres anys”.

Costa explica que en aquests concursos, com a la Lliga, quan treuen el peix el posen sobre una mena de moqueta molla, li treuen l’ham i li curen la ferida abans de retornar-lo a l’aigua. Pel que fa a la Lliga de pescadors del LluçanĂšs nomĂ©s queden tres concursos: el 3 d’agost i el 7 i el 15 de setembre.//

CÓRRER

El pradenc Guillem Solanas escriu el seu nom al Comapedrosa

Solanas, al cim del Comapedrosa.// F: @SKYRACE_COMAPEDROSA

El corredor pradenc del BTT-TriatlĂł LluçanĂšs, Guillem Solanas, va proclamar-se guanyador de la cursa vertical al cim del Comapedrosa, a Andorra, el passat 20 de juliol. Solanas va parar el cronĂČmetre en una hora i tretze minuts, establint, aixĂ­, el nou rĂšcord de temps de la prova. Fins al moment, el temps mĂ©s rĂ pid estava en mans del corredor andorrĂ , Marc Casanovas, en una hora i setze minuts. El cim del Comapedrosa, Ă©s la muntanya mĂ©s alta del paĂ­s dels Pirineus, situat a 2942 metres d’altitud per sobre del nivell del mar. A la cursa vertical, que sortia del poble d’Arinsal, es completaven gairebĂ© 1.500 metres de desnivell en nomĂ©s 8 quilĂČmetres.// LCP

Els participants de la nocturna a Oliana amb els seus premis// F: LACOMARCAL
Bruna Clavell amb les quatre medalles// F: @AJ.SANTBOIDELLUCANES
Els Baldirs i els Galaxy amb els trofeus de les 12 hores// F: AJ PRATS
Roma pels camins d’Aragó.//

XVIII Campionat de Bitlles Catalanes al LluçanÚs: el desenllaç

LA TORRE D’ORISTÀ

Per_ Roger Torrents Boy

El passat diumenge 28 de juliol va finalitzar el XVIII Campionat de Bitlles Catalanes del LluçanĂšs amb una assistĂšncia d’uns 120 jugadors, repartits entre 16 equips de la comarca i voltants. Els equips es trobaven religiosament els diumenges a les 6 de la tarda en els diferents espais vinculats als participants de la competiciĂł. Les Ășltimes tres jornades, jugades a OristĂ , Santa EulĂ lia i la Torre d’OristĂ , han confirmat el que ja s’havia vist en tirades anteriors; els Bitllajuvi (5.410 punts) i els Estanyencs B (5.326) es queden la primera i la segona posiciĂł, respectivament. La sorpresa arriba amb el conjunt perafitenc, Jaume Puig A (5.220), que assoleix una merescuda tercera posiciĂł. Els Aprenents (5.048) demostren haver fet colzes i arriben a una quarta posiciĂł. Els Maitips (4.984) s’han afartat de fer punts i baixen dues posicions. Els Estanyencs A (4.957) han aconseguit remuntar de la desena fins a una setena posiciĂł, fent un crit de decisiĂł (ah!). Els de Sant Feliu (4.915) no han volgut ser menys i han passat de l’onzena a la vuitena. Els Rocaguinarda (4.891) continuen sent un dels equips mĂ©s ferms, conservant la novena. Les Parres (4.885) no han acabat de podar el seu tir i cauen tres posicions, aconseguint quedar-se al top deu. A l’onzena hi trobem Els Il·luminats (4.815), que pel que sembla el sol ha encegat la precisiĂł del seu tir. Els segĂŒents a baixar han sigut els Llucanes sud (4.750), equip que va semblar que remuntava, perĂČ, vistos els resultats, podria dir-se perfectament MoianĂšs nord. Els Jaume Puig B (4.573), poden passar a Jaume Puig suficient (o satisfactori). Les Revifalles (4.264), les Cora (3.833) i els Torrencs (3.752) continuen defensant les Ășltimes posicions. ValoraciĂł feta a partir de les puntuacions de les tres Ășltimes tirades.

El lliurament de premis va anar a cĂ rrec del Consorci del LluçanĂšs. Marc Sucarrats, alcalde del municipi de l’Ășltima jornada, va fer un discurs de cloenda anterior a l’entrega de premis; en ell va destacar la bellesa de fer coses conjuntament. Aquest any no hi ha hagut el premi als valors. Amb tot, part dels premis a les tres primeres posicions, tambĂ© hi ha hagut un premi de consolaciĂł als Ășltims classificats, Els torrencs (equip de nova fornada).//

CAMPIONAT DE BITLLES DEL LLUÇANÈS

1 BITLLAJUVI, La Torre

3

4 SONA QUE TRONA, Santa EulĂ lia

(48)

(45)

5 ELS APRENENTS, Sant Bartomeu 643 (48) 613 (42) 644

(370)

(344)

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» OPERARI PER A OBRADOR de pizzes a Olost a jornada completa. Començar el setembre. T: 616 06 68 42 (R577/06)

» OPERARI PER A FÀBRICA a Olost. CurrĂ­culum a: cv@rotorprint.com (R577/07)

» MONITOR/A d’acompanyament a persones amb discapacitat a Sant Boi de LluçanĂšs. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/01)

» CAMBRER/A de sala en restaurant histĂČric a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/02)

» FARMACÈUTIC/A a jornada completa a Prats de LluçanÚs. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/03)

» VIGILANT NOCTURN per a càmping a la riera de MerlÚs. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/04)

» INTEGRADOR/A SOCIAL a Sant Boi de LluçanÚs. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/05)

» PROFESSOR DE CONVERSA en anglÚs i/o francÚs. T: 620 621 246 (R577/08)

» PSICÒLOGA INFANTOJUVENIL per a espai terapĂšutic a Prats de LluçanĂšs. Correu: info@espaiaixopluc.cat (R576/09)

» PROFESSORS DE MÚSICA DE L’EMAL de guitarra i bateria. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R576/07)

» TEIXIDORA a taller de Santa Eulàlia de Puigoriol. T: 679 42 35 70 (R567/08)

» FERRER a Olost amb experiÚncia o formació. Serrelleria, muntatge i fabricació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R574/04)

» PERSONA PER FER FEINES DE LA CASA. 3 hores diĂ ries al matĂ­, de dilluns a divendres. A l’Alou (Sant AgustĂ­ de LluçanĂšs). Imprescindible disposar de cotxe. Condicions a convenir. T: 93 038 56 02 (R575/06)

BUSCO FEINA

» Neteges de cases o restaurants a qualsevol hora del dia de dilluns a divendres. T: 685 013 0 40. (R574/05)

El RacĂł de la Feina de LaRella! Necessites algĂș per treballar? Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

L’Ășltima jornada va ser a la Torre.// F: CONSORCI

AGENDA

AGOST

PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ: PAGÈS

A TÍPIC: 100 anys dels vestits de l’Esbart

Català de Dansaires. Fins al 4 d’agost. A la sala Cal Bach, horari d’oficines. LA TORRE D’ORISTÀ_ VISITA A LES

EXCAVACIONS DE PUIG CIUTAT. Del 12 al 24 d’agost, segons horari d’obertura. ALPENS_ FESTIVAL NI FLAUERS. De l’1 al 7 d’agost, als jardins de la Torre.

DIVENDRES 2 D’AGOST

OLOST_ VISITA GUIADA DE L’EXPOSICIÓ D’ASTROFOTOGRAFIES i audiovisual “ Una mirada a la Univers” . A les 7 de la tarda, a l’Espai Rocaguinarda. PRATS DE LLUÇANÈS_ FES-TE L’AGOST. Mar Pujol. A les 10 del vespre. PERAFITA_ PERIFÈRIA CULTURAL. Lo Barber de l’Alguer & Claudio Gabriel Sanna + Fetus. A les 8 del vespre, al Camp de Can Riera.

DIMARTS 6 D’AGOST

OLOST_ DONACIÓ DE SANG I PLASMA. De 10 a 2 del migdia i de 5 a 9 del vespre al Centre Cívic.

DIMECRES 7 D’AGOST

OLOST_ AMISTÓS D’ESCACS Festa Major. De 7 a 9 del vespre, a la Biblioteca.

DIVENDRES 9 D’AGOST

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG I PLASMA. De 6 a 9 del vespre. CAMPANADES DE FESTA MAJOR, CORREBARS I CONCERT amb Pasqual i els Desnatats i DJ Gin, a partir de 2/4 de 12 de la nit. PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. Ca n’Alpens. A les 10 del vespre, als Jardins de Cal Bach.

OLOST_ TORNEIG DE FUTBOLÍ, a partir de les 7 de la tarda al Casal.

DISSABTE 10 D’AGOST

SANTA MARIA DE MERLÈS_ JORNADA DE RECOLLIDA DE CRANCS de riu invasors de la Riera MerlÚs. A partir de les 7 de la tarda, al Centre Camadoca.

LLUÇÀ_ SONA LLUÇANÈS. Brisa Nunjo & Biel Parera. A les 9 del vespre, al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

OLOST_ TORNEIG DE FUTBOL SALA, durant tot el dia al pavelló. CAMPIONAT DE BOTIFARRA, a 2/4 de 4 al casal. CAMINADA NOCTURNA, a 2/4 de 10 de la nit, sortida a la Plaça.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ PREGÓ I PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “El Santboienc Marià de Vilar, primer metge anestesista de Catalunya”, a partir de 2/4 de 7 de la tarda al Centre. MONÒLEG “El substitut” amb Pep Plaza, a 2/4 d’11 de la nit a la plaça Nova.

DIUMENGE 11 D’AGOST

OLOST_ INFLABLES A LA PISCINA, al matí. TIRADA DE BITLLES catalanes, a les 6 de la tarda al camp de futbol. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ FESTIVAL I ACTIVITATS AQUÀTIQUES, a les 11 del matí a la piscina. CAMPIONAT DE BOTIFARRA, a les 3 de la tarda a la plaça Nova. HAVANERES amb Els Pescadors de l’Escala, a 2/4 d’11 del vespre a la Plaça. PRATS DE LLUÇANÈS_ DONACIÓ DE SANG I PLASMA. De 10 a 2 del migdia.

DILLUNS 12 D’AGOST

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CAMPIONAT DE PETANCA, a les 8 del matí a la Font de la Presa. ELS CONTES D’EN MIMATURA, a les 12 del migdia a la Plaça. CAMINADA POPULAR, a 2/4 de 6 de la tarda a la Plaça. BINGO, a 2/4 d’11 de la nit a la Plaça.

DIMARTS 13 D’AGOST

OLOST_ ENTREGA DE PREMIS, RECONEIXEMENT DE PERSONES I ENTITATS, I PREGÓ, a partir d’Œ de 10 del vespre a la plaça Major. SANT BOI_ CAMPIONAT DE TENIS TAULA, a les 10 del matĂ­ al pavellĂł. SIMULTÀNIES D’ESCACS, a 2/4 de 4 de la tarda a la Plaça. CURSA CRONOMETRADA AL CAMPANAR, a les 7 de la tarda a l’esglĂ©sia. BINGO, a 2/4 d’11 de la nit a la Plaça.

DIMECRES 14 D’AGOST

MERLÈS_ FESTA MAJOR. CANTADA D’HAVANERES amb Sac i ganxo, seguit de GRUP DE VERSIONS Mai Halis i, PD Salasxic. A partir de les 10 del vespre. OLOST_ SOPAR POPULAR I BINGO musical, a les 9 del vespre a la Plaça. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ XERINGADA DE COLORS i festa de l’escuma, a les 12 del migdia a la Plaça. CAMPIONAT DE TRUC, a 2/4 de 4 de la tarda a la Plaça. GIMCANA DEL SANT BOIENC DE L’ANY, a les 4 de la tarda a la Plaça. SOPAR JOVE, a les 9 del vespre a les piscines. CONCERT amb Dàlia i La Tribut FM, a 2/4 d’1 de la nit a la Plaça.

DIJOUS 15 D’AGOST

SANTA MARIA DE MERLÈS_ FESTA MAJOR. MISSA a la patrona, a les 12 del migdia. MAG LEANDRE, a les 6 de la tarda. Tot seguit, BALL DE FESTA MAJOR amb Jordi Bruch. EXPOSICIÓ DE MAQUETES, durant tot el dia.

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ MISSA amb el Cor de Sant Boi, a 2/4 de 12 del migdia a l’esglĂ©sia. SARDANES, a la 1 del migdia a la Plaça. PARTIT DE FESTA MAJOR, a les 5 de la tarda al camp de futbol. CONCERT amb l’Orquestra La Gerunda, a les 7 de la tarda a la plaça Nova. BALL, a les 11 de la nit a la plaça Nova.

OLOST_ OFICI DE FESTA MAJOR, amb la coral Noves Veus, a les 11 del matĂ­ a l’EsglĂ©sia. CONCERT amb l’orquestra Venus, a les 7 de la tarda a la Plaça. BALL amb, a les 11 de la nit a la Plaça. LLUÇÀ_ SONA LLUÇANÈS. Voraigua. A les 9 del vespre, al Monestir de Santa Maria de Lluçà.

DIVENDRES 16 D’AGOST

OLOST_ TORNEIG DE PING-PONG, a les 9 del matĂ­ al Casal. TORNEIG DE FUTBOL SALA per a menors, a la tarda al pavellĂł. SARDANES, a les 7 a la Plaça. CORREFOC, a 2/4 d’11 de la nit a la Plaça. CONCERT amb TutĂș kekĂ© i DJ Ruggy, a les 12 de la nit a la Plaça. PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. Fool Of Music. A les 10 del vespre, als Jardins de Cal Bach. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CAMPIONAT DE DÒMINO, a les 4 de la tarda a la Plaça. MISSA, a les 7 de la tarda al padrĂł de Sant Roc. SOPAR POPULAR I SUPERBINGO, a les 9 del vespre a la Plaça.

DISSABTE 17 D’AGOST

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ DINAR I SARDANES, a les 2 del migdia a la Font de la Prada.

OLOST_ ESPECTACLE INFANTIL amb Rikus, a les 11 del matí a la Plaça. EL PAGÈS DE FERRO, a les 5 de la tarda al Camp de Futbol Vell. VA DE TORT, a les 7 de la tarda inici al amp de Futbol Vell. HAVANERES amb Mar i Vent, a les 10 de la nit a la Plaça. CONCERT amb Diversiones i DJ K-zu, a 2/4 d’1 de la nit al Camp de Futbol.

DIUMENGE 18 D’AGOST

OLOST_ CONCERT amb Roger Torné, a les 8 del vespre a Sant Adjutori.

DILLUNS 19 D’AGOST

ALPENS_ DONACIÓ DE SANG I PLASMA. De 6 a 9 del vespre.

DIMARTS 20 D’AGOST

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. TALLER D’ESTAMPACIÓ de samarretes, a les 5 de la tarda. PREGÓ, a les 6 de la tarda. TROBA EL COFRE AMAGAT, a les 8 del vespre. CRONOESCALADA POPULAR, a 2/4 de 10 del vespre.

DIMECRES 21 D’AGOST

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. 37È CONCURS DE DIBUIX i pintura, a les 10 del matí. GIMCANA POPULAR, a les 6 de la tarda. CAMINADA NOCTURNA + XOCOLATADA, a 2/4 de 10 del vespre. ELS ACORDIONISTES del LluçanÚs, a les 11 de la nit.

DIJOUS 22 D’AGOST

L’ALOU_ FESTA MAJOR. CAMINADA POPULAR. A les 6 de la tarda.

DIVENDRES 23 D’AGOST

PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. Ernest Crusats. A les 10 del vespre, als Jardins de Cal Bach.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. MASTERCLASS SPINING, a les 6 de la tarda. TEATRE “Arsùnic i puntes de coixí”, a 2/4 de 9 del vespre. BALL, 2/4 d’11 del vespre. Seguidament, Dj Saraswati.

DIVENDRES 23 D’AGOST

L’ALOU_ FESTA MAJOR. BOTIFARRADA, a les 9 del vespre. Tot seguit, BALL de Festa Major, amb Els Fantàstics.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. JOCS INFLABLES aquàtics, a les 11 del matí, a la piscina. PASSACARRERS DE VIGÍLIA i gegants, a les 6 de la tarda. SOPAR POPULAR I GROSSA, a 2/4 de 9 del vespre. BRAU MECÀNIC, a les 11 de la nit. GRUP DE VERSIONS, a 2/ de 12 de la nit. Seguidament, Dj Serra.

DISSABTE 24 D’AGOST

LLUÇÀ_ SONA LLUÇANÈS. Marçal Perramon Trio. A les 9 del vespre, al Monestir de Santa Maria de Lluçà. L’ALOU_ FESTA MAJOR. INFLABLES. A les 5 de la tarda. ESPECTACLE FAMILIAR, a ÂŒ de 7 de la tarda.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. REPIC DE CAMPANES, a 2/4 d’11 del matí. MISSA solemne, a les 11. CERCAVILA, vermut i sardanes, a partir de 2/4 d’1 del migdia. CAFÈ CONCErt, a les 6 de la tarda. BALL de Festa Major, a 2/4 d’11. Seguidament, GRUP DE VERSIONS Per finalitzar, Dj Spexen.

DIUMENGE 25 D’AGOST

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. PLANTADA DE BITLLES CATALANES. A les 10 del matí. ESPECTACLE INFANTIL i festa de l’escuma, a les 5 de la tarda. HAVANERES, a les 7 de la tarda. ACTE DE CLOENDA, a les 10 del vespre.

DIMECRES 28 D’AGOST

SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÈS_ FESTA MAJOR. MISSA a Sant Agustí. A les 11 del matí.

DISSABTE 31 D’AGOST

ALPENS_ CONCERT GUILLEM RAMISA. Festival Itinera. A les 7 del vespre, a la terrassa del Casino.

DIVENDRES 30 D’AGOST

PRATS DE LLUÇANÈS_FES-TE L’AGOST. Dan Arisa. A les 10 del vespre, als Jardins de Cal Bach.

DILLUNS 26 D’AGOST

L’ALOU_ FESTA MAJOR. MISSA a Sant Genís del Pi. A les 11 del matí.

DIUMENGE 1 DE SETEMBRE

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA MAJOR. MATINAL DE MOTOR, a les 9 del matĂ­.

LaRella tornarĂ  a sortir el dijous 4 de setembre

Bon estiu!

A L’ESTIU, TOTA CUCA VIU · LA VINYETA, de Fina Valldaura

LA VINYETA, de Gemma Gallorte

LA COLUMNA

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

1 dj ST.BARTOMEU EURAS

2 dv OLOST FARGAS

3 ds F.VILAPLANA-VIC VILAPLANA

4 dg F.ATLÀNTIDA-VIC ATLÀNTIDA

5 dl PRATS PORTAL DE QUERALT

6 dt OLOST EURAS

7 dc PRATS FARGAS

8 dj ST.BARTOMEU VILAPLANA

9 dv OLOST ATLÀNTIDA

10 ds F.YLLA-CATÀ-VIC YLLA-CATALÀ

11 dg F.TANYÀ-VIC TANYÀ

12 dl ST.BARTOMEU POU

13 dt OLOST ALIBERCH

14 dc PRATS BARNOLAS

15 dj F.TERRICABRAS-VIC TERRICABRAS

16 dv PRATS ARUMI

17 ds F.URGELL-VIC URGELL

18 dg F.AUSA-VIC AUSA

19 dl ST.BARTOMEU TERRICABRAS

20 dt OLOST ARUMI

21 dc PRATS URGELL

22 dj ST.BARTOMEU AUSA

23 dv OLOST BARNOLAS

24 ds F.ALIBERCH-VIC ALIBERCH

25 dg F.POU-VIC POU

26 dl ST.BARTOMEU URGELL

27 dt OLOST TERRICABRAS

28 dc PRATS AUSA

29 dj ST.BARTOMEU POU

30 dv PRATS ALIBERCH

31 ds F.BARNOLAS-VIC BARNOLAS

1 dg F.ARUMI-VIC ARUMI

2 dl ST. BARTOMEU AUSA

3 dt OLOST POU

4 dc PRATS PORTAL DE QUERALT

5 dj ST. BARTOMEU YLLA-CATALÀ

Els caps de setmana i festius, tant al matĂ­ com a la nit, faran les guardies les farmĂ cies de Vic. Les farmĂ cies del LluçanĂšs continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matĂ­. Diumenge al matĂ­, la FarmĂ cia Viver de Prats tambĂ© obre.

Dels bombers i les ADF

Aquest estiu ha fet trenta anys dels grans incendis que van devastar la Catalunya central, uns incendis que la majoria de la població del LluçanÚs recorda perfectament, sigui perquÚ hi va intervenir com a ADF (Agrupació Defensa Forestal), voluntari, bomber o propietari afectats per les flames.

La setmana del 3 de juliol de 1994 es van declarar mĂ©s de 100 incendis forestals a Catalunya, alguns dels quals a la zona del Bages i BerguedĂ . Va ser en aquest context que el cos de Bombers de la Generalitat va col·lapsar completament, a causa del nombre, de la superfĂ­cie i de la intensitat dels incendis. Aquell any, tant ADF com voluntaris es van bolcar amb l’extinciĂł, essent imprescindibles per tal d’acabar controlant el foc el dia 8 de juliol desprĂ©s que es cremessin unes 45.000 hectĂ rees entre el Bages, el BerguedĂ  i el LluçanĂšs.

Coincidint amb aquest nefast aniversari, les ADF han mostrat el seu malestar i disconformitat amb el nou pla d’actuacions dins l’Infocat (Ă©s el protocol que s’activa en cas d’incendi forestal). En aquesta revisiĂł del pla realitzada el 2024, i redactat pel Departament d’Interior, s’estableix que, en cas d’un incendi forestal, les ADF no podran estar a primera lĂ­nia de foc un cop s’hagi dut a terme una primera intervenciĂł. Concretament, limita les actuacions de les ADF a dur a terme tasques de suport o tasques de vigilĂ ncia de perĂ­metre sempre sota el comandament de Bombers. És en

La tasca d’extinció de grans incendis forestals ha passat a ser una feina tecnificada, amb estratùgies, tàctiques i maniobres molt concretes i que necessiten personal qualificat

aquest punt on les ADF han posat el crit al cel i han deixat clar el seu malestar. Per entendre una mica el motiu d’aquesta modificaciĂł del pla Infocat, cal obrir-se de mires i realitzar una radiografia de la situaciĂł climĂ tica, geogrĂ fica i forestal del paĂ­s. Cal entendre que, ni tots els incendis ni totes les ADF ni tots els boscs sĂłn iguals. Amb aixĂČ vull dir que no podem comparar un foc al mes de gener que s’escapa mentre algĂș crema restes, amb un incendi al Bages a ple mes de juliol. Tampoc podem comparar les ADF de zones rurals, majoritĂ riament formades per pagesos, propietaris forestals, caçadors o gent acostumada al bosc i a la muntanya, amb les ADF de les zones urbanes, on la gent tĂ© uns coneixements i experiĂšncies al bosc molt inferiors. En els Ășltims anys, Catalunya ha fet front a incendis mĂ©s rĂ pids, mĂ©s intensos i mĂ©s perillosos que mai. AixĂČ ha ensenyat al cos de Bombers que en alguns casos, les prioritats davant d’un incendi passen a ser salvar les vides de les persones mĂ©s que extingir l’incendi en si. La tasca d’extinciĂł de grans incendis forestals ha passat a ser una feina tecnificada, amb estratĂšgies, tĂ ctiques i maniobres molt concretes i que necessiten personal qualificat. Hem d’entendre que actualment cada emissora de bombers estĂ  geolocalitzada, cada camiĂł de bombers tĂ© sistemes d’autoprotecciĂł en cas d’atrapament al foc, i que s’han format grups especialistes dins el mateix cos per lluitar contra els incendis forestals (GRAF). És en aquest context, que es vol evitar que gent amb cap o poca experiĂšncia, sense prĂ cticament equips de protecciĂł i emissores, amb

És important tenir unes ADF entrenades, competents i amb material adequat per si mai es tornĂ©s a donar una situaciĂł com la del 1994

poc coneixement d’incendis vagin a primera lĂ­nia de foc, ja que en molts casos mĂ©s que ajudar, complica el dispositiu d’extinciĂł. Actualment, en els grans focs es duen a terme maniobres de contrafoc, de definiciĂł de perĂ­metre mitjançant foc tĂšcnic, de descĂ rregues de mitjans aeris (poden arribar a descarregar fins a 3.000 litres en pocs segons), maniobres d’obertura de caixa amb motoserra, etc. Totes aquestes maniobres nomĂ©s es poden realitzar si es tĂ© la total certesa de quĂš el personal que treballa als voltants n’estĂ  al corrent, entĂ©n la maniobra i sap com actuar. Dit aixĂČ, tambĂ© s’ha d’entendre des del cos de Bombers i de la conselleria que les ADF sĂłn necessaris i imprescindibles per moltes tasques. Durant l’any s’arrangen camins i es realitzen estassades per la prevenciĂł d’incendis, es realitza vigilĂ ncia activa a l’estiu, sĂłn els primers d’arribar en moltes actuacions grĂ cies al seu gran coneixement del territori, poden actuar com a vehicle “nĂČria”, Ă©s a dir, portar aigua a vehicles de bombers emplaçats a l’incendi, etc. TambĂ© Ă©s important tenir unes ADF entrenades, competents i amb material adequat per si mai es tornĂ©s a donar una situaciĂł com la del 1994, en quĂš a causa del col·lapse de l’estructura de bombers, van quedar moltes zones del paĂ­s descobertes. Resumint, Ă©s molt important que des del departament s’entengui i s’escoltin les inquietuds i malestar de les ADF, mentre s’exposen clarament els motius i les situacions en quĂš les ADF sĂłn mĂ©s necessĂ ries a segona o tercera lĂ­nia que a primera. TambĂ© s’ha d’acceptar per part de les ADF que en alguns contextos preval l’expertesa del cos de Bombers davant les ganes d’ajudar, encara que es faci amb molt bona voluntat. S’ha de buscar una entesa entre totes les parts, ja que l’objectiu final Ă©s el mateix: protegir el medi natural i defensar les zones agroforestals per tal que es pugui mantenir un model d’economia i vida rural.//

Masia Verda

www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843

ESCURA-XEMENEIES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

RESTAURANTS·BARS·HOSTALS

CELEBRACIONS

ALIMENTACIÓ

ELS ENCANTS ES VEN

» FURGONETA CITROËN BERLINGO de l’any 2019 amb 145.000km. Equipada per dormir i portabicicletes. T: 616 123 190 (R577/10)

» DOS LLITS ELÈCTRICS articulats de 0,9x1,80m i 0,9x1,90m. Preu a convenir. T: 696 122 859 (R577/11)

» BOTA PETITA DE VI. T: 646 373 089 (R577/12)

» CAVADORA SOLCADORA d’animal. T: 646 373 089 (R577/13)

» 60 TEULES velles de diverses mides. T: 646 373 089 (R577/14)

» ARMARI DE TALLER AMB PERSIANA de la marca heco. T: 646 373 089 (R577/15)

» ALTAVEUS varis d’equips de mĂșsica. T: 646 373 089 (R577/16)

» POTS DE LLET d’alumini. T: 646 373 089 (R577/17)

» PORTA DE GARATGE enrotllable amb motor elÚctric. De 3x3m. T: 608 947 279 (R576/01)

» CAVALL BRETÓ amb guarniciĂł i ben enganxat. 1500 € T: 622955234 o 679 621 240 (R576/02)

» LLIT ARTICULAT INDIVIDUAL. 90x180cm, cal repassar motor. T: 639 039 223 (R576/03)

ES BUSCA

» CARRO DE LA COMPRA de 2a mà per portar joc de bitlles catalanes. T: 638 781 199 (R576/04)

» PROFESSOR DE CONVERSA en anglÚs i/o francÚs. Preu assequible. T: 620 621 246 (R577/09)

ES LLOGA

» APARTAMENT al centre de l’Estartit. 2 habitacions grans i terrassa. A 2 minuts de la platja i a 1 minut del carrer comercial. Disponible del dilluns 12 al diumenge 25 d’agost. T: 659 082 514 (R577/17)

LES FOTOS DEL TEMPS

» ESPAIS LOGÍSTICS per metres o palets a Sant Bartomeu del Grau. T: 677 97 30 26 (R577/18) Envia les teves fotos del temps! 621 276 429

NATURA KM 0

L’estiu Ă©s ben present i la calor Ă©s ben viva. La majoria d’animals passen les hores de mĂ©s calor amagats a l’ombra. Si volem gaudir d’una jornada naturalista, podem canviar d’estratĂšgia i sortir de nit! Farem una ruta a peu, que no ha de ser molt llarga, perĂČ procurarem que passi pel major nombre d’hĂ bitats diferents possible: un bosc de pins, una roureda, una zona de camps, una bassa, un rec o una riera
 El millor Ă©s començar la ruta quan el sol s’ha post, perĂČ encara hi ha claror. És en aquest moment, al capvespre, quan molts ocells reprenen l’activitat i els sentim cantar. El mĂ©s representatiu Ă©s

REDACCIÓ_

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del LluçanÚs. 621 276 429 - larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, nÂș 5 (L’Espai) Prats de LluçanĂšs - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars. DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

Jordi Borralleras Estruch, Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Marta Giravent Crespiera, Nerea SĂĄnchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i ClĂ udia Molina Catalan.

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Bauells i Albert Altarriba

És estiu, sortim de nit!

l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) que trobem en zones obertes i el seu cant Ă©s inconfusible: un fort “trrrrrrrrrr...” que a vegades sembla que no acabi mai. Si passem vora d’algun punt d’aigua, pararem l’orella. Aquests dies, com que ha anat plovent, tenim les basses plenes i corre aigua pels recs i rieres i contentes hi canten les granotes verdes (Pelophylax perezi) i les reinetes (Hyla meridionalis). Ens podem

fixar en els seus diferents cants que ens ajudaran a diferenciar-les sense necessitat de veureles. Tot i aixĂ­, si portem un llum potent, les podem buscar per veure-les cantar. El llum tambĂ© ens servirĂ  per poder observar els animals que ens surtin al pas. Podem veure algun conill (Oryctolagus cuniculus), un cabirol (Capreolus capreolus) o alguna serp que, amb el cos encara calent del dia, ha sortit a caçar perquĂš sap, com nosaltres, que Ă©s el millor moment per voltar aquests dies d’estiu.

Ah! I no us descuideu els prismĂ tics!//

TON I RAMON BAUCELLS

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanùs: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanùs, Sant Agustí de Lluçanùs, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanùs, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlùs i Sobremunt.

LaRella Ă©s un mitjĂ  independent. La redacciĂł de la revista no comparteix necessĂ riament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacciĂł o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pĂ gines.

Una “cosetxadora” segant el camp del costat del monestir de Lluçà.// F: @FORMATGESLLUCA
Subirana.
Amb el suport de: Revista membre de:
Sant Sebastià de Prats i Montserrat, el 23 de juliol a l’albada.// F: EMILI VILAMALA
La pedregada del 4 de juliol de 2023 al VilarĂł, a Lluçà. S’explica a les efemĂšrides de la pĂ gina segĂŒent.// F: JORDI CAMPS
Els girasols de la Casanova del Puig, florits a finals de juliol.// F: @CARLESPUIGVIC

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

06:58 h - 15 d’agost - Sobremunt

20:54 h - 15 d’agost - sobremunt

19 d’agost

4 d’agost

LLUÇÀ

36,7 ÂșC · dia 30

13,2 ÂșC · dia 1

24,0 ÂșC

95 km/h · dia 1 41,20 L · 4 dies 478,0 L 24,60 L · dia 1

PRATS DE LLUÇANÈS

38,40 ÂșC · dia 30

13,20 ÂșC · dia 22

24,03 ÂșC

45 km/h · dia 1

29,10 L · 4 dies 441,7 L 28,20 L · dia 6

Temperatura mĂ xima

Temperatura mĂ­nima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitaciĂł

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

El mes de juliol de l’any 1992 Ă©s recordat, a banda dels Jocs OlĂ­mpics de Barcelona, per ser un mes molt plujĂłs i fresc. Hi va haver tanta mullena que, en alguns casos, la maquinĂ ria tenia dificultats per accedir als camps. En concret el dia 10 hi va haver tres tempestes el mateix dia, fet de per si ja remarcable, que varen deixar gran quantitat d’aigua. A Prats, per exemple, aquell dia varen caure 117, 5 mm que encara avui Ă©s el dia de mĂ©s pluja mai registrat. Les rieres varen tenir grans crescudes, la Gavarresa, especialment, va provocar grans danys en camps i granges a la zona d’AvinyĂł. No hi havia hagut una crescuda similar des de l’any de l’any 1953 (aquell mes a Prats van caure 242,0 mm, que Ă©s el mes mĂ©s plujĂłs registrat). A OristĂ  la cres-

Comparteix els teus records meteorolĂČgics, efemĂšrides i fenĂČmens extrems viscuts

ALPENS

37,6 ÂșC · dia 30 12,6 ÂșC · dia 1 23,6 ÂșC 46,7 km/h · dia 19

L · 6 dies 555,20 L 17,60 L · dia 1

PERAFITA

37,50 ÂșC · dia 30 12,0 ÂșC · dia 22 22,88 ÂșC 40,7 km/h · dia 30 22,20 L · 4 dies 437,0 L 10,90 L · dia 1

OLOST (MAS LLISCÀS)

39,1 ÂșC · dia 30 11,4 ÂșC · dia 22 23,7ÂșC

46,0 km/h · dia 6 41,2 L · 3 dies

L 23,6 L · dia 6

ORISTÀ

39,7 ÂșC · dia 30 12,7 ÂșC · dia 22

24,4 ÂșC

41,8 km/h · dia 1

L · 3 dies

L

L · dia 6

cuda va ser tan important que, per fer-ne memĂČria, es va fer una marca al pont de sota la carretera, encara avui conservada, on es pot veure que l’aigua va arribar on no es recordava haver vist mai.

El dia 4 de juliol de l’any 2023, tot just l’any passat, a Lluçà hi va caure una pedregada important. Com ens explica en Jordi Camps del VilarĂł “va començar amb una forta pedregada, amb pedra sola molt grossa, seguida de molta aigua i pedra petita, perĂČ, afortunadament, va ser una franja molt estreta, que va venir de la banda de MerlĂšs, va travessar per la zona del Castell. A Lluçà, per on va passar la pedregada, es va perdre prop del 40% de la collita i per la banda de Sta. EulĂ lia, en alguns llocs, els perjudicis varen ser superiors. La pedra tambĂ© va malmetre arbres, persianes, canaleres i, per descomptat, les hortes”

621 276 429

larellallucanes@gmail.com

EL TEMPS DEL MES DE JULIOL

SANT BOI 39,9 ÂșC · dia 30 12,1 ÂșC · dia 22 24,6 ÂșC 37,0 km/h · dia 30

43,0 L · 4 dies 665,6 L 19,6 L · dia 1

OLOST (TRASSERRA)

37,2 ÂșC · dia 30 13,1 ÂșC · dia 22 22,49 ÂșC 51,0 km/h · dia 6 44,8 L · 4 dies 426,8 L 16,8 L · dia 6

REFRANYS METEOROLÒGICS

Pel juliol, val mĂ©s ser a l’ombra que al sol

Pel juliol, amb poc foc bull el perol

Si plou per Santa Anna, aigua per una setmana

Pel juliol, beure, suar, aigua i la fresca buscar

MĂ©s informaciĂł:

El mes de juliol va començar fresc i humit i ha acabat calorĂłs i sec. Aquests Ășltims dies hem patit una calorada important, declarada oficialment com a onada de calor en l’àmbit de Catalunya, perĂČ que al LluçanĂšs, afortunadament, no hem hagut de patir registres extrems. Les mĂ ximes mĂ©s altes s’han registrat a OristĂ  i a Olost (LliscĂ s) els dies 30 amb 39,7 °C i 39,1 °C, respectivament, perĂČ que queden lluny dels valors mĂ xims registrats en aquestes estacions que, curiosament Ă©s igual en ambdues, de 42,8 °C el dia 28 de juny de l’any 2019.

Aquest mes de juliol tot i començar temperat, hi ha hagut força dies amb temperatures iguals o superiors (>=) a 30 °C. A Oristà han tingut 25 dies (mitjana mensual de 25,71 dies) i a Olost 23 dies (mitjana mensual 21,92 dies). Han estat més afortunats a Perafita amb només 15 dies, Lluçà amb 17 dies, Olost (Trasserra) amb 18 o Alpens amb 19 dies.

Les mĂ­nimes han estat, tambĂ©, extraordinĂ riament altes. A Lluçà, estaciĂł meteorolĂČgica municipal situada al VilarĂł, per exemple, la mĂ­nima del dia 31 va ser 24,8 °C (el dia 30, mĂ­nima de 23,2 °C i el 29 de 22,7 °C, tambĂ© molt destacables). Malauradament, no tenim registres histĂČrics de temperatura d’aquesta estaciĂł, perĂČ Ă©s molt probable que, mai fins ara, s’hagi registrat una mĂ­nima tan alta. TambĂ© Ă©s rellevant la mĂ­nima del dia 30 de l’estaciĂł d’Olost (Trasserra) de 23,0 °C. En conseqĂŒĂšncia, les nits “tropicals” (mĂ­nima >= 20,0 °C) han sigut freqĂŒents al LluçanĂšs. Lluçà, de nou, passa al davant amb 10 nits, seguit de Trasserra amb 4 nits i d’Alpens amb 3 nits. És curiĂłs observar que on es registren les mĂ ximes mĂ©s altes, en contraposiciĂł, tenen les mĂ­nimes mĂ©s baixes. Aquest fenomen s’explica bĂ sicament per l’alçada i caracterĂ­stiques geogrĂ fiques on estĂ  situada l’estaciĂł. Per exemple, OristĂ  (460 m) i Olost (558 m) que sĂłn les poblacions d’alçada geogrĂ fica mĂ©s baixa, han tingut 25 i 23 dies amb mĂ ximes >= 30 °C i nomĂ©s 1 i cap nit amb mĂ­nimes >=20 °C, respectivament. Si ho comparem amb, per exemple, Alpens (871 m) i Lluçà (760 m), veiem que nomĂ©s han tingut 19 i 17 dies amb mĂ ximes >=30 °C i han tingut 4 i 10 nits, respectivament, amb mĂ­nimes >= a 20 °C. No hem pogut valorar l’estaciĂł de St. Boi (810 m) perquĂš, per un problema tĂšcnic, les dades d’aquest mes sĂłn parcials.

La precipitaciĂł ha estat, a excepciĂł d’OristĂ , inferior a la normal d’un mes de juliol. OristĂ  54,5 mm (mitjana 45,09 mm), Trasserra 44,8 mm (mitjana desconeguda), Alpens 36,4 mm (mitjana desconeguda), Prats 29,1 mm (mitjana 52,75 mm), Olost 28,6 mm (mitjana 53,36 mm) i, finalment, Perafita, que Ă©s la menys beneficiada per la precipitaciĂł, amb nomĂ©s 20,2 mm (mitjana de 53,8 mm).

La temperatura mitjana ha estat, lĂČgicament i en general, com ha passat repetidament els Ășltims anys, superior a l’habitual. Alguns exemples, Prats 24,03 °C (mitjana 22,31 °C, 1,74 °C per sobre), Olost 23,69 °C (mitjana 22,45 °C, 1,24 °C per sobre) i Perafita 22,88 °C (mitjana 21,2 °C, 1,68 °C per sobre). L’excepciĂł ha sigut OristĂ , que ha tingut una temperatura mitjana lleugerament inferior a l’habitual, 24,30 °C (mitjana 24,54 °C, 0,24 °C per sota).// FRANCESC COMES

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.