R579

LA SOBRETAULA

Estimem la cultura de proximitat

Entrevista als organitzadors de la Trobada de lletraferits

EL RELAT

Escoltaria les patates

Estrenem secció amb un relat de Miquel Casadevall

El Pradenc celebra 100 anys en una vetllada memorable

· L’acte va reunir prop de 800 persones al camp de futbol recent renovat

· Presentacions, espectacles, música i parlaments van completar la celebració

Mar Pujol endolceix la Plaça Major de Vic

La cantautora de Prats va presentar el seu LP Cançons de Rebost en el marc del MMVV

POLÍTICA

Olost prepara la consulta

Ja s’ha publicat el decret de convocatòria

RAMADERIA I CULTURA

Nova jornada de Tranhsumància a Santa Eulàlia

El ramat que fa el camí de Marina ja ha baixat del Pirineu

FESTES MAJORS

Última tongada de les festes d’estiu

Ha estat el torn de Sant Feliu, La Torre d’Oristà, Pinós i Santa Creu

FIRES I FESTES

Torna la Fira de l’Hostal del Vilar

Enguany acollirà una jornada PATT sobre la Llengua Blava

ESPORTS

La temporada de futbol arrenca

El Pradenc, el Sant Feliu i l’Olost ja han jugat els seus primers partits

Mar Pujol i Bruna González es van fondre en una abraçada embolcallada pel caliu del públic que omplia la Plaça Major de Vic//F: MMVV - Xavi Caparrós

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana

OBRIM MIRES!

Obrim aquest número amb l’entusiasme d’enunciar-vos la incorporació de noves seccions a LaRella. Encetem la tardor, i amb ella, comencem a implementar alguns canvis que fa temps que rumiem, i que amb l’aturada d’estiu, hem pogut acabar de perfeccionar. Alguns, ja els vam avançar al juliol, amb la nova secció del temps. Més que canvis, considerem que es tracta de petites incorporacions que podem aplicar gràcies a l’evolució que el projecte comunicatiu comú de LaRella ha anat experimentant amb els anys. Al capdavall, una resistència que no seria possible sense la confiança que hi dipositeu tant anunciants, com col·laboradors i com, sobretot, els lec-

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

tors. Així doncs, amb aquestes evolucions volem dotar la publicació de més profunditat, de més obertura i de més amplitud cultural i comunicativa, sense deixar de banda la funció informativa i de cohesió que sempre intentem perseguir.

Nova temporada, camí dels 25

Les noves seccions que a partir d’ara podreu trobar a LaRella de forma regular s’aniran alternant entre elles, i treballarem perquè la seva cabuda sigui també sòlida i duradora, i perquè en gaudiu i us les sentiu properes. D’entrada, incorporem seccions col·laboratives: les receptes de cuina, que publicarem gràcies a la col·laboració del Consorci del Lluçanès i els membres del programa Envelliment Actiu, i el recull de fotografies històriques del Lluçanès, amb el qual esperem poder contribuir a cohesionar el patrimoni fotogràfic del territori. Hi podreu trobar, també, entrevistes i reportatges sobre temes diversos i variats. Ampliarem el nostre registre amb la publicació de narracions i de propostes culturals. I amb tot plegat, començarem a escalfar motors per celebrar que l’any vinent LaRella ja en farà 25! De nou, gràcies per la confiança.// LARELLA

FOTO: Emili Juncadella - Diputació de Barcelona

ANY: començament del segle XX

LLOC: Fira de l’Hostal del Vilar (Sant Agustí de Lluçanès)

Una instantània de la Fira de l’Hostal del Vilar de principis del segle passat. Tartanes, parades de roba, ovelles en un tancat de fusta, i senyors mudats amb corbata i armilla. També, traginers. Gairebé tothom amb boina.

La fotografia va ser disparada per Emili Juncadella, que estiuejava al castell de Montesquiu. Juncadella, fill de família de la burgesia catalana, fou un aficionat a la fotografia, apassionat de l’excursionisme i diputat provincial. Viatjà per Àfrica i Àsia fent fotografies amb la seva càmera estereoscòpica. Morí el 29 de juliol de 1936 afusellat.//

Amb el suport de:

Revista membre de:

Els detalls de la consulta: on i quan es podrà votar, com serà la campanya i qui en controlarà el procediment

Es podrà votar anticipadament la setmana prèvia a la consulta, que serà els dies 19 i 20 a Santa Creu i Olost, respectivament

Per_ Carolina Font Usart

El ple de l’Ajuntament d’Olost va aprovar el passat 16 de setembre la convocatòria de la consulta popular que ha de decidir quin camí pren el municipi respecte a la comarca del Lluçanès. Dos dies després, l’anunci es publicava al DOGC, posant en marxa tot l’engranatge de la consulta.

ON I QUAN ES PODRÀ VOTAR?

S’habilitaran dos punts de votació: el dissabte 19 d’octubre, al Local Social de Santa Creu i el diumenge 20, a l’espai Rocaguinarda d’Olost. La setmana prèvia a la consulta es podrà votar anticipadament a les oficines de l’Ajuntament.

Només hi haurà una urna i la mesa de la consulta d’Olost haurà d’acreditar abans del recompte final, que es farà el dia 20, que aquesta segueix segellada.

Per constituir les dues meses, d’Olost i Santa Creu, l’Ajuntament ha fet una crida per trobar voluntaris. En el cas que no en surtin, el regidor de participació, Pere Martí, explica que en podrien formar part membres de la comissió permanent de participació.

QUI PODRÀ VOTAR?

La Mancomunitat pendent d’Olost i la DGAL

Només falta l’aprovació de l’Ajuntament d’Olost perquè s’aprovin els estatus de la Mancomunitat del Lluçanès. Pere Martí, regidor d’Olost, explica que han consultat a la Direcció General de l’Administració Local (DGAL) que passaria si Olost no aprovés els estatuts i que

sobre l’objecte de la consulta. La campanya va començar l’endemà de la publicació al DOGC i acabarà a les 12 de la nit del dia 17. L’Ajuntament, però, encara no ha acabat de tancar actes que es faran. En aquests, tal com explica Martí, “es buscarà la neutralitat i es donarà veu a totes les postures” i afegeix que hi haurà espai perquè “tothom pugui parlar i preguntar dubtes”. Malgrat que encara no hi ha els ponents confirmats, sí que hi ha les dates: seran el 6 d’octubre a Santa Creu i l’11 a Olost.

Els actes seràn de campanya seràn el 6 i l’11 d’octubre, però encara no estan definits

Totes les persones de més de 16 anys empadronades a Olost i aquelles que puguin acreditar que hi tenen una vinculació, bé perquè hi tenen una segona residència o perquè hi han nascut, i que s’hagin inscrit al registre de participació ciutadana. Per fer-ho, cal omplir un formulari que es pot trobar a la pàgina web d’Olost fins a l’u d’octubre. El registre de participació ciutadana és una eina que contempla el reglament de participació d’Olost. Pere Martí explica que el registre s’ha fet servir en anteriors ocasions, com els pressupostos participatius i que “habitualment s’hi inscriuen entre 10 i 12 persones” i afegeix que serà la comissió de seguiment l’encarregada de validar les inscripcions.

LA CAMPANYA

La llei estableix que cal obrir un període de difusió institucional per garantir el dret a la informació

EL COST DE LA CONSULTA

A l’edicte publicat al DOGC hi ha una despesa d’un valor estimat de 99.160 €. L’Ajuntament d’Olost ha dit que es tracta d’un error que esmenaran, ja que el cost aproximat que han calculat serà d’uns 858 €. Els costos seran per els membres de les meses, que cobraran 100 € cadascun, fent un total de 600 €. Calculen que les despeses de logística estan valorades en 180 €, aproximadament.

LES COMISSIONS

El reglament de participació d’Olost estableix que, després de les eleccions locals, cal constituir la Comissió Permanent de Participació. Aquesta és la que ha de vetllar pel bon funcionament dels processos participatius. Ha estat aquesta comissió la que ha ideat la pregunta que es farà servir per a la consulta que finalment ha aprovat l’Ajuntament. Per tirar endavant la consulta la Llei 10/2024 de 25 de setembre de

estan pendents de la resposta. Però afegeix que si el fet que no els aprovin ha de suposar un retrocés per als altres municipis “aprovarem els estatuts sigui quin sigui el resultat de la consulta”.

Qui també ha parlat de la consulta ha estat Elia Tortolero, la nova delegada del Govern a la Catalunya Central, que ha dit que sigui quina sigui la decisió d’Olost, l’acceptaran, però la comarca del Lluçanès continuarà endavant.//

consultes populars, estableix que s’ha de constituir dues comissions més la de control, que estarà vinculada a la Generalitat i que tindrà la darrera paraula en el cas que hi hagi al·legacions o impugnacions, i la comissió de seguiment, formada per cinc persones: el secretari de l’Ajuntament i quatre membres de la comissió permanent de participació. Aquesta comissió s’ha de constituir els pròxims dies, ja que serà l’encarregada, entre altres coses, de validar la participació de les persones que s’inscriguin al registre de participació ciutadana, aixecar acta del segellat de les urnes i fer públics els resultats.

I DESPRÉS DE LA CONSULTA?

Martí diu començar “un camí llarg, però que, passi el que passi, fins al 2027 som membres de ple dret de la comarca del Lluçanès”.

L’actual llei d’organització comarcal estableix que, per iniciar un procediment de canvi de comarca, cal sol·licitar un informe als consells comarcals afectats. Per tant, Olost no podria sollicitar el canvi de comarca fins que s’hagi constituït el Consell Comarcal del Lluçanès després de les eleccions del 2027.

“Fins al 2027 som membres de ple dret de la comarca del Lluçanès”

Fet aquest primer pas, començaria un periple administratiu fins a la redacció d’un avantprojecte de llei que, finalment, hauria d’aprovar el Parlament d’aquell moment. Segons el precedent de Torà i Biosca, caldria també ratificar-ho a la següent legislatura municipal, i així seria efectiu com a molt d’hora el 2031, però la llei que pugui aprovar el Parlament pot ser diferent.//

PATRIMONI

Una cinquantena d’espectadors, a la 8a Jornada de Transhumància

La 8a Jornada de Transhumància es va celebrar al llarg del passat dissabte 21 de setembre al local de Santa Eulàlia de Puig-oriol, on una cinquantena d’espectadors van assistir a les ponències de persones relacionades amb el món ramader i taules rodones que tractaven de temes actuals del sector i també propis de la transhumància i transtermitància.

A més a més, es va voler homenatjar al pastor Ernest Sitjes, folklorista del món ramader, per la seva tasca de divulgació i activisme del món rural i ramader.

La part més acadèmica de la jornada va acabar amb la presentació de l’estudi-recerca del projecte Camins de Vida que duu a terme la santaeulalienca Maria Rocadembosch com a Treball de Final de Grau.

El tancament va anar a càrrec dels Acordionistes del Lluçanès, juntament amb Ernest Sitjes.

Una jornada que deixa el llistó ben alt per a les futures edicions.// CMC

MÚSICA

Mar Pujol guanya un Premi Altaveu i canta a MMVV

Mar Pujol continua recol·lectant fruits de l’exitosa sortida del seu primer LP, Cançons de rebost. La pradenca va recollir, el passat 12 de setembre, un premi en reconeixement a la senzillesa i profunditat de la seva música. Es tracta d’un premi Altaveu, organitzat pel clàssic festival de nom homòleg. Els darrers mesos, Pujol també ha anat passejant la seva música per escenaris diversos, els més destacables dels quals han estat a París en motiu de la Diada Nacional de Catalunya i a la Plaça Major de Vic, en el marc del Mercat de Música Viva. També van actuar al MMVV els grups d’arrel lluçanenca Derbi Junior i Rostolls Salvatges.// MCF

OLOST

El ramat, al seu pas per Sant Martí d’Albars.// F: GUILLEM CAMPRUBÍ

Mar Pujol a l’escenari gran de Música Viva, a la Plaça Major.// F: MMVV - XAVI CAPARRÓS

En record de Jaume Puig i els seus fills · Perafita

Ofrena floral d’alguns ajuntaments del Lluçanès al monòlit en record del perafitenc Jaume Puig i els seus fills, combatent del 1714.// FOTO: CONSORCI

Ofrena a Rafael Casanova · Prats de Lluçanès

Entitats i institucions van portar rams de flors a l’estatua de Rafael Casanova de Prats.// FOTO: AJ PRATS

Inauguració del parc de Beulaigua · Sant Martí d’Albars

L’11 de setembre Sant Martí va aprofitar per inaugurar el nou parc de Beulaigua, presidit també per l’estelada.// FOTO: AJ SMA

Lectura del manifest · Sant Boi de Lluçanès

Com cada any, al migdia, a Sant Boi es llegeix el manifest institucional i es ballen sardanes a la plaça Nova.// FOTO: AJ SBLL

Trobada de gegants del taller Casserras · Vic

Els gegants de Sant Bartomeu del Grau i els de Prats de Lluçanès, a la 1a trobada dels gegants construïts al taller Casserras.// FOTO: NIL PUYOL

Comença l’Intrús · Alpens

El taller d’Enric Pla va acollir el primer concert del cicle d’aquest any de l’Intrús. També s’ha fet un concert a Sant Sebastià de Prats.// FOTO: CONSORCI

Festa de la Gent Gran · Sant Boi de Lluçanès

El diumenge 2 de setembre es va celebrar la Festa de la Gent Gran amb 55 persones. Es va acabar amb els Havaneros de l’Esquirol.//

El Peyu a la Festa de l’Esport · Sant Martí d’Albars

Molta participació tant als actes multiesportius de la tarda, com al monòleg del Peyu, al vespre a la pista.// FOTO: PAT

Sant Feliu Sasserra celebra la seva Festa Major

Sant Feliu Sasserra

Els santfeliuencs van viure i participar dels diferents actes de la Festa Major d’enguany. A la foto, el concert de Sicuta. També hi va haver WineArt, el Sasserrenc Foll, partits de futbol, el tast de ratafies, i el clàssic Treureball.// FOTO: @COMISSIOFESTES.SFS

El grup revelació dels últims anys en el món de les havaneres va donar el tret de sortida a la Festa

90 pernils i la Trujafest a la Festa Major · La Torre d’Oristà

Actes clàssics com les rifes de pernils van combinar amb novetats com la Trujafest, un festival de punk, a la Festa Major de la Torre.//

L’era de Ginebret acull la Festa Major de Pinós

Sant Pau de Pinós

Dissabte 7, amb Margarita Torné, i diumenge 8, amb Joan Altarriba, van ser les propostes musicals dels dos dies de Festa Major de Pinós. Sempre, és clar, acompanyat de carn i botifarra a la brasa, i el bon veïnatge de les revetlles d’estiu al Lluçanès.//

De Festa Major amb les Anxovetes · Santa Creu de Jutglars

Major de Santa Creu.// FOTO: AJ OLOST

FOTO: EVA FREIXA

FIRES I FESTES

La música protagonista de la festa alpensina

L’arribada de la tardor vol dir que ja és Festa Major d’Alpens, amb Sant Cosme i Sant Damià donant el tret de sortida a la festa.

Destacar una sola cosa de la festa alpensina és impossible, així com escollir un sol dia per anar-hi. El divendres serà l’inici oficial de la Festa Major, quan es tiraran els coets i es farà el dinar al Casino i tot seguit, el concert. A la nit, les feres seran les protagonistes del Passaferes, abans que De Mortimers faci ballar i cantar a cor que vols tothom que hi hagi al Casino.

El dissabte, vermut, versots i correfoc i per acabar un bon ball, amb els TuTu KeKé. Poc més es pot afegir, només que aneu preparats per gaudir del correfoc més antic del Lluçanès.

La Dansa alpensina i les havaneres, el diumenge, marcaran el final de Festa Major que el matí s’haurà omplert de màgia amb Màgic Blaics.// RED

Puig Ciutat finalitza les excavacions de l’any 2024

LA TORRE D’ORISTÀ

Per_ Clàudia Molina Catalan

El parc arqueològic de Puig Ciutat va donar per finalitzada la campanya d’excavacions d’aquest 2024 amb una vetllada oberta al públic. El passat dissabte 14 de setembre, unes 120 persones es van acostar fins al jaciment arqueològic per veure de primera mà els avenços realitzats en matèria d’excavació en aquesta última campanya d’estiu.

Han estat quatre setmanes de feina, organitzades en blocs de quinze dies, amb una setmana de descans pel mig, de les quals la primera quinzena, del 12 al 24 d’agost els treballadors eren estudiants d’arqueologia i voluntaris de la zona, i la segona quinzena, del 2 al 13 de setembre, va comptar amb la presència d’arqueòlegs professionals.

En aquesta jornada de cloenda, els assistents es van organitzar en tres grups: per una banda, l’arqueòleg Robert Tamba va explicar la metodologia que s’emprava en el jaciment, posant èmfasi en la catalogació i mostrant el procés de fotometria, consistent en agafar una seqüència de fotografies que, escanejades per un programa informàtic, es convertien en 3D.

Per altra banda, un altre grup va poder gaudir de les recreacions en viu de militars romans de l’època i de les batalles que van succeir en aquell indret de la mà del grup Evocati, encapçalat per Eduard Ble.

Finalment, va ser l’arqueòloga Àngels Pujol l’encarregada de mostrar els resultats de l’excavació d’enguany, on han trobat, dins d’unes enormes sitges, restes orgàniques, així com una gerra de ceràmica de la qual només en falta una nansa i el coll.

Puig Ciutat és un jaciment arqueològic que data del segle I aC i va ser destruït a les guerres civils ocasionades per les revoltes de les tropes fidels a Juli Cèsar, en plena expansió per la Gàl·lia, contra la militància fidel a Pompeu. És en aquest context, en què s’emplaça un graner a Puig Ciutat que compta amb cinc sitges de gran envergadura, de fins a tres mestres de fondària. Una construcció molt singular a l’època, ja que normalment es construïen per separat. La hipòtesi ponderant és que aquest graner estava destinat a alimentar l’exèrcit apostat a la zona per frenar l’expansió de les tropes de Cèsar.

Així doncs, les excavacions s’han centrat en les sitges. L’any passat se’n va poder completar una i enguany n’han fet dues més senceres,

així com altres dues, parcialment. S’han trobat restes de petits animals com conills o rosegadors, a més a més de dos esquelets de grans proporcions, una vaca i un cavall, i fins i tot restes humanes; restes de carbó provinents de l’edifici, útils del dia a dia i llavors que donen una informació molt preuada de la realitat de l’època.

Aquestes excavacions són finançades pel Departament de Cultura de la Generalitat, emmarcades dins del Projecte Quadriennal de Recerca, així com una subvenció destinada als municipis per a la gestió del patrimoni arqueològic. A més, compten amb el suport de la Diputació de Barcelona, del Consorci del Lluçanès i de l’Ajuntament d’Oristà, que assumeix les tasques de logística i coordinació de les persones voluntàries.//

Àngels Pujol explicant la campanya d’excavacions d’enguany a les sitges.// F: CONSORCI

Un esquelet animal de grans dimensions trobat en una de les sitges.// F: LETI CABALLÉ

Els versots de l’any passat.// F: ARXIU

Marginedas premiada per un treball de recerca d’arquitectura

El COAC li atorga el premi per la recerca sobre l’art de la tàpia, prenent de referència construccions del Lluçanès

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Xènia Ballús Vila

Ariadna Marginedas, exalumne de l’Institut Castell del Quer de Prats de Lluçanès, va rebre, el passat 13 de setembre a Barcelona, el primer premi Sònia Dalet, de treballs de recerca en l’àmbit de l’arquitectura i el disseny, obert a tots els estudiants d’entre 4t d’ESO i 2n de Batxillerat de qualsevol centre d’ensenyament de Catalunya. Es van presentar 11 treballs en els quals els tres millors guanyaven entre 100 i 300 euros.

El seu projecte tracta sobre l’arquitectura i rep el nom de Back

To Earth: Tàpia as a constructive method. El treball és fruit d’un any de recerca sobre l’art de la tàpia i la construcció utilitzant aquest sistema. El resultat final esdevé un model constructiu fet amb tàpia, prenent de referència construccions del Lluçanès.

Ariadna Marginedas mostra

molt bones sensacions durant el procés d’elaboració del treball de recerca i la seva exposició final. Després de molt esforç i sacrifici, ha aconseguit accedir a la carrera d’Arquitectura a la Universitat de Reus. Ara, el treball premiat de la pradenca, es mostra a la sala d’exposicions del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) de Vic (plaça Bisbe Oliba, 2) fins al dia 11 d’octubre. Els horaris de visita són de dilluns a divendres entre les 9 del matí i les 2 del

migdia, els divendres de 6 a 8 de la tarda i els dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia.

Aquesta és la primera edició d’aquests premis convocats per les demarcacions de Barcelona i les Comarques Centrals del COAC. El guardó també serveix per homenatjar Sònia Dalet, per la implicació a l’hora d’inserir l’arquitectura a la societat, i l’organització dels tallers en el marc d’ArquiEscola. Dalet, va morir l’any 2020 després de patir Esclerosi Lateral Amiotròfica.//

LA COLUMNA

Ramon ERRA MACIÀ

Comment te dire adieu

Escoltava una llista d’Spotify mentre conduïa cap a Vic. Prop d’Olost van sonar seguides la Françoise Hardy i la Mar Pujol. Vaig notar una connexió entre la parisenca, morta fa poc als vuitanta anys, i la lluçanesa, que està en plena eclosió artística. Les dues cançons no saps si diuen el que diuen o busquen l’efecte contrari amb poesia i humor (o un punt de mala llet). Mentrestant, et deixes dur per les veus i la tonada. Darrerament, però, quan soc a les envistes dels dos campanars d’Olost, em ve una melangia que relaciono amb la polèmica comarcal. A finals de juny, el grup de govern olostenc va publicar un article que en part comparteixo i en part, no. No estic d’acord que el cor va per una banda i la vida pràctica per una altra (una idea que es pot desprendre de l’escrit). Com si els partidaris de la comarca no toquéssim prou de peus a terra. El món canvia cap a més complexitat, això és cert, però també cap a més proximitat. El món nou no només es preocupa dels residus, els menjadors escolars i els serveis socials, que són importantíssims, tal com l’escrit recorda. També busca la sostenibilitat, la xarxa, el matís, el quilòmetre zero, el contrapès, i un relat per intercanviar amb altres territoris. Per això, si es fa bé, la comarca pot ser una bona eina. Em sorprèn l’escrit i el que se’n deriva, venint de la dinàmica cocapital del Lluçanès (el municipi on hi ha el Consorci). Així, des del segon nucli més poblat, en comptes de coliderar i ajudar a trobar solucions imaginatives als possibles errors, alguns es plantegen girar l’esquena als pobles veïns, la majoria més petits. Sense renunciar a les arrels, la Mar Pujol s’empelta d’altres músiques i vola amunt: aquest estiu ha triomfat des del Maresme fins al Pallars. Les maneres de la Hardy són unes altres. Totes dues m’agraden. Un ram d’esbarzer i Comment te dire adieu, escoltades una rere l’altra, m’envien un missatge. La Mar pregunta, a no sabem qui, si et podré tornar el consol amb un ram d’esbarzers. La Hardy diu que potser amagada rere uns kleenex li serà més fàcil dir adieu. Vagi com vagi a Olost, i des del respecte per totes les opinions, potser encara no serà la darrera paraula. I sempre ens quedarà la música, per no perdre l’autoestima.//

Ariadna Marginedas recollint el premi al COAC, a Barcelona.// F: @COAC_CC

FIRES I FESTES

La fira dels formatges d’Olost compleix deu anys

Tot a punt per a celebrar la Fira dels Formatges de Pastor i Llet Crua que tindrà lloc el diumenge 6 d’octubre. Enguany, se celebra la desena edició i hi ha preparades activitats per a tots els públics. Des de les 11 del matí, les parades dels membres de l’Associació de Pastores i Pastors Formatgers dels Països Catalans ompliran la plaça Major d’Olost de producte làctic oví, boví i cabrum. També, hi haurà a disposició cervesa i vi per acompanyar-ho. Al toc del migdia, començarà el tast de formatges i a les dues, el dinar popular a la mateixa plaça.

En aquesta ocasió, l’Associació de circ La Cabirola realitzarà una mostra de circ amateur que s’iniciarà a les 5 de la tarda. I, seguidament, s’obrirà a totes les persones assistents un tastet del material que s’empra normalment als seus tallers de circ per gaudir d’una experiència diferent, apte per a totes les edats.//CMC

Xerrada sobre la situació de la Llengua Blava el divendres 27

SANTA CREU DE JUTGLAR

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

La Fira de l’Hostal del Vilar arrencarà, com ja és costum als darrers anys, acollint una jornada del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT), que tindrà lloc el divendres 27 de setembre al local social de Santa Creu de Jutglar.

Aquestes jornades es realitzen durant tot l’any a diferents indrets del país, i normalment estan vinculades o bé a les escoles agràries de la zona, o bé a d’altres organismes o esdeveniments propis del món rural i del sector primari. En aquest cas, s’aprofita que la Fira de l’Hostal del Vilar és un dels esdeveniments més importants del sector al Lluçanès per a posar sobre la taula un tema de rigorosa actualitat que pot preocupar als ramaders: la malaltia de la Llengua Blava.

El passat 10 de juny, el DARP va notificar l’aparició d’un primer focus d’aquesta malaltia a Catalunya des de l’any 2008. Immediatament es van activar els protocols de prevenció, vigi-

lància i control per a prevenir la difusió del brot, però el focus es va escampar per diferents comarques, entre les quals el Lluçanès. Aquesta situació va provocar la instauració de la vacunació obligatòria per tots els animals de les espècies ovina i bovina en la zona restringida.

Així doncs, l’objectiu d’aquesta jornada és informar el sector ramader boví, oví i cabrum de quina és la situació actual de la llengua blava a Catalunya i al Lluçanès i de quines són les eines al seu abast per a la lluita i el control de la malaltia. S’explicarà què fer i

com actuar davant de la malaltia i de l’inici de la campanya de vacunació obligatòria

La presentació de la jornada anirà a càrrec de Manel Armengol i Vilar, director dels Serveis Territorials del DARP a la Catalunya Central. Posteriorment, serà Carlos Sanchez Martí, cap de la secció de programes sanitaris dels animals i bioseguretat del DARP, l’encarregat de transmetre l’estat actual de la situació. Finalment, es preveu obrir una Taula de la Pagesia del Lluçanès, on ramaders i agricultors puguin dir-hi la seva.//

Una de les parades de la plaça.// F: ARXIU

Campanya de vacunació de la llengua blava.//

L’esplanada de l’Hostal del Vilar es prepara per acollir la seva Fira

La cita, com sempre el dia 28, caurà en dissabte

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font

Usart

La Fira de l’Hostal del Vilar podria ser considerada com la Fira del Lluçanès. L’esplanada de davant l’Hostal del Vilar esdevé el punt de trobada de veïns vinguts d’arreu d’una comarca lliure de fronteres que es retroben un any després.

La cita, com sempre, serà el 28 de setembre, que enguany caurà en dissabte. La inamovibilitat de la data és, probablement, el tret més característic d’aquesta Fira, que any rere any aplega una munió de gent que fan petits els camps habilitats com a zones d’aparcament.

Tot i que l’origen de la Fira de l’Hostal del Vilar és incert, aquest està vinculat a l’activitat dels ramaders transhumants. Pastors i ramats paraven a l’esplanada de l’Hostal del Vilar, on es creuen diferents camins ramaders, en el seu viatge de retorn als seus llocs d’origen, després de passar l’estiu a dalt al Pirineu.

Malgrat el retrocés de l’activitat transhumant, la Fira de l’Hostal del Vilar s’ha adaptat als temps i canvis, trobant l’encaix entre el què és tradicional i

El concurs de Ratafia artesana del Lluçanès arriba a la tercera edició

les novetats que s’hi van incorporant, com per exemple el concurs de ratafia artesana del Lluçanès, del que enguany se celebrarà la

tercera edició.

D’uns anys ençà, l’exposició de bestiar i maquinària agrícola, comparteix protagonisme amb la tirolina i els inflables que fan les delícies dels més xics, que aquest any també podran gaudir d’un taller de fang a mig matí. I els artesans, que mostren el seu ofici après amb el pas del temps, tenen per veïns els productors locals, alguns més nous i d’altres de tota la vida, que ofereixen els seus productes a qui els vulgui comprar.

Organitzadors de la Fira de l’Hostal del Vilar

Arribada la tardor, arribada la Fira de l’Hostal del Vilar. Aquest any us donem la benvinguda amb nostàlgia, per ser la primera fira sense en Josep Pujol, més conegut com l’alcalde de Sant Agustí, en Josep del Prat, el masover del Prat... En Josep va ser un dels principals organitzadors de la Fira des de l’any 1989. La Fira portava uns anys de decadència i l’any 1988 un grup de pagesos de Sant Boi i de Sant Agustí van activar l’organització de la Fira de l’Hostal del Vilar que ha estat cada any més popular i coneguda. Així que un any més hem organitzat una fira per a petits i grans. Des de primera hora del matí se servirà esmorzar, es gaudirà durant tot el matí de l’exposició de bestiar i maquinària agrícola i ramadera, hi haurà mostra d’oficis artesans i les parades de productes locals. Els petits podran gaudir d’un taller de fang i d’activitats esportives, tirolina i castells inflables durant el matí. I per tercer any consecutiu, es farà el concurs de ratafia artesana del Lluçanès. Així que un any més, us esperem de nou a l’Hostal del Vilar per gaudir de la nostra fira, La Fira de l’Hostal del Vilar.//

Bona Fira!

Publicitat LaRella!

Si et vols anunciar a les pàgines de la revista, posa’t en contacte amb nosaltres a: comunicaciolarella@gmail.com

Imatge de la fira, l’edició de l’any passat.// F: ARXIU

Debut victoriós en el retorn de l’Olost

Derrota del Pradenc en el primer partit FUTBOL

S’havien acabat els amistosos i els partits de festa major. La d’aquest passat diumenge era ja la primera jornada de veritat en un retorn de l’equip verd i blanc que prometia ser, si més no, apassionant. I amb aquesta passió, els olostencs van omplir el camp d’ambient i de pressió, convertint la primera jornada de lliga de Quarta Catalana en una autèntica festa del futbol.

Amb el recolzament de la gent i l’equip d’animació Les Feres d’Olost, l’equip de Joanet Illamola es va enfrontar al seu primer matx oficial amb empenta i decisió, aconseguint avançant-se al marcador per mitjà de David Arcos al minut 28. Tot i que el Sant Julià només va trigar 2 minuts a empatar, Ruben Besoy va tornar a avançar els locals al 35, i Xevi Camprubí va fer el 3 a 1 just abans de la mitja part. Després d’una primera part amb un marcador frenètic, l’Olost va sentenciar, un altre cop a través d’Arcos, marcant el 4-1 quan només s’havien jugat 6 minuts després de la represa. El Sant Julià va fer el definitiu 4-2 al minut 76. Una victòria que permet a l’Olost encentar la temporada amb bon peu.// MCF

CAMINADA

Èxit de participció a la caminada

de Prats

Un any més, la caminada Popular de Prats va aplegar més d’un centenar de caminadors que van poder gauidir de la jornada, el passat diumenge 22 de setembre.

El caminadors, citats a les vuit del matí, van sortir del Passeig de Prats per fer un dels recorreguts ideats per l’organització: el curt de 12,5 quilometres i el llarg de 18,5 quilometres. // RED

El Sant Feliu arrenca la temporada perdent

El Sant Feliu arrenca la tercera temporada en l’etapa actual (després d’un buit de 10 anys). Enguany, els blanc-i-blaus segueixen a Quarta Catalana, després d’aconseguir una satisfactòria 5a posició a la lliga 2023/24.

Es pot dir, doncs, que el retorn dels Feliuencs ja és una fita força consolidada, tenint en compte també que es preveu que durant aquest curs puguin estrenar el nou camp de gespa artificial. No serà l’única novetat de la temporada: també debuten 4 fitxatges (dos jugadors del poble i dos de fora) i Quim Vilaret, d’Artés, s’estrena com a nou tècnic, agafant el relleu de Joan Grau.

Tot i així, la primera victòria de moment s’haurà d’esperar, ja que el Sant Feliu va perdre per 2-0 el primer partit de lliga, al camp del Casserres, un rival complicat i més en un partit marcat per la pluja.//RED

Amb la ressaca emocional de l’acte del centenari a flor de pell, els pradencs van començar la temporada amb una ensopegada desafortunada.

Els blaugranes van visitar el Sant Hilari-Font Vella, un equip que la temporada anterior va acabar a l’11è lloc i amb una ratxa de força derrotes consecutives.

Malgrat això, i malgrat el bon paper amb el qual el Pradenc havia acabat la lliga de l’any passat, el partit va començar amb un gol força matiner de l’equip local.

Els blaugranes no van aconseguir empatar el marcador, i el matx es va convertir en una cursa contrarellotge que s’anava allargant sense trobar la manera de fer entrar la pilota. Finalment, per mitjà del mateix jugador, el Sant Hilari va sentenciar amb el 2-0 definitiu al minut 89.// RED

Una jugada de defensa a la portaria de l’olostenc Cañero.// F: PAT

Caminadores durant la ruta.// F: SOLER

Primera foto d’equip d’aquesta temporada.// F: CE SFS El pradenc en un partit de pretemporada.// F: PRADENC

Joan Salvans guanya el Ral·li Masies de Voltregà

L’olostenc Joan Salvans i el seu copilot Marçal Mompió van revalidar el títol de campions del Ral·li Masies de Voltregà que enguany celebrava al seva tercera edició.

Una bona part del Ral·li va transcòrrer per carreteres lluçaneses conegudes per tots els amants del motor. La Trona, Fontfreda, La Costa dels Gats i el 25, van ser els trams escollits per on va transcòrrer el Ral·li que també era una prova puntuable pel Campionat de Catalunya de Ral·lis d’Asfalt. En total més de 100 quilòmetres cronomentats que van posar a prova la vuitantena d’equips inscrits. Salvans i Mompió amb el seu Porsche 997 GT3 RS es van posar al capdavant de la classificació al matí, després del tercer tram. A partir de llavors, ja no van deixar el primer lloc aconseguint un total de 8 scratch dels 12 possibles.// RED

150 genets participen al Raid SBG d’enguany

La VII edició del Raid Hípic de Sant Bartomeu del Grau es va celebrar el passat onze de setembre. A l’edició d’enguany hi van participar 150 genets, fent d’aquesta una de les edicions amb més participació, tal com expliquen des de l’organització. Es van disputar curses de tres categories. La guanyadora de la categoria de 40 km va ser Txell Casellas, amb JM Morientgirl, seguida de Jordi Busoms amb JM Land of Prophecy i Joan Moret amb Zefari. La categoria de 60 km la primera posició va ser per Jordi Pujol amb Orhan Betto, la segona per Biel Miranda amb El Cinc Mir i la tercera se la va endur Mireia Torrens amb SW Mabator’h.

Mohammed Abdulla Al Baloushi va ser el guanyador de la categoria de 80 km amb Marvi. Seguit per Nora Rigat amb SW Lorientchie i en tercer lloc, hi va quedar Joan Miranda amb JM Khapko.// RED

REFLEXIONS DES DE PUIG CIUTAT

Robert TAMBA Tornada a l’escola

La tornada a l’escola ja és aquí! De fet, a Puig Ciutat la vam fer a l’agost, que és quan vam tornar a obrir les excavacions, però ara toca reprendre el fil de les activitats escolars.

Des de fa uns anys estem desenvolupant, amb el suport del Museu del Ter i de l’Ajuntament d’Oristà, unes propostes educatives per a escoles i instituts. Els nostres objectius són, per una banda, fer conèixer el jaciment i, per l’altra, poder treballar temes de sensibilització sobre patrimoni cultural començant per la base. El projecte va començar organitzant visites guiades, que seria l’activitat més intuïtiva per a un jaciment arqueològic. Però com fer-ho per adaptar visites amb continguts a vegades una mica densos per a edats primerenques? El que va sorgir va ser basar tot el recorregut en preguntes sobre què veuen, què entenen, què interpreten i donar suport a les respostes amb il·lustracions, ja que un dibuix val més que mil paraules. Per anar una mica més lluny, vam decidir proposar una activitat complementària que consisteix a anar a l’escola o a l’institut per tenir un primer contacte i per respondre a les seves preguntes sobre l’arqueologia en general i Puig Ciutat en particular, que ens haguessin enviat prèviament. Les primeres proves van ser un èxit, però també ens hem anat trobant algun entrebanc. El primer de tots i el més important és el tema del transport. El transport en autobús és car, i, ja posats a pagar, doncs, «millor anar més lluny i anar a visitar Empúries o Ullastret, total els jaciments de la zona els podem anar a veure en qualsevol moment».

I així acabem coneixent millor el patrimoni cultural a l’altra punta del país que el que tenim al costat de casa. Donada aquesta situació, si la muntanya no va a Mahoma..., Mahoma va a la muntanya i vam estar preparant altres activitats que, com l’activitat complementària a la visita guiada, es puguin realitzar a l’escola mateix.

La primera proposta va consistir en uns tallers vivencials per poder identificar les diferents etapes de la feina arqueològica. L’alumnat és el protagonista que explora, excava, documenta, interpreta i presenta els resultats. Això sí, amb una excavació preparada al sorral de l’escola. Amb la segona, que encara s’està covant, pretenem obrir els imaginaris. A partir de personatges, llocs i objectes relacionats amb el jaciment, que presentem en format de cartes, crearem amb la classe microhistòries o situacions amb conflictes a resoldre, i explicarem un conte on es posarà en relleu els fets autèntics.

Sigui quina sigui l’activitat, és important per a nosaltres continuar creant xarxa i treballar amb els actors locals per a sempre fer créixer aquest sentiment que el patrimoni és de tothom i que l’hem de cuidar conjuntament.//

Joan Salvans pujant a la Trona.// F: MARÇAL MOMPIÓ Un tram del Raid de Sant Barmtomeu del Grau.// F: Jordi Soler

LA COLUMNA

Xevi PUJOL i MOLIST

Penso, ara mateix, en la conquesta d’Amèrica per part dels castellans. O en el típic enfrontament de western entre indis i cowboys. I penso en l’ús de la pólvora. I en les armes de foc. I com una pistola pot ser empunyada per un soldat no especialment aguerrit, ni especialment experimentat, ni especialment destacat en la lluita cos a cos, però mata igualment. Serveix el seu funest propòsit exactament igual que si la fes servir el més bregat i letal John Rambo que us vulgueu imaginar (almenys a poca distància). «La tecnologia democratitza», diuen. Deixem les armes de banda, que prou que repel·leixen qui escriu aquestes línies, però pensem en això de «Tu pots! Fes-te tu mateix el teu...», la tecnologia t’ho permet. Do it yourself, per anar a l’eslògan (per no dir pecat) original. Que la manca de talent, destresa, habilitats, traça, enginy, inspiració, pràctica, exercitació, entrenament, estudi (paraules, «ai!, que foren una estona / joguina d’infantons», com deia aquell) no t’impedeixi ser cantant, dissenyadora, il·lustrador, fotògrafa o poeta. Som a l’era de l’Auto-Tune i el Canva, de la Thermomix i el Copilot (your everyday AI companion). Alegrem-nos-en, amunt els cors; «Déu proveirà», deien, i com hi ha món que ha proveït! Feliços els qui no s’han de desenvolupar en res perquè d’ells serà el regne dels cels.

Que no calgui saber cantar gaire ni tenir gaire coneixements musicals (no dic pas formació!) per coronar-se com a divinitat suprema de l’Olimp de l’urban més banalitzador dels cossos i més abandonat al turbocapitalisme i a la vàcua immediatesa actuals no és pas cap secret. Ara només cal actitud©, i imatge, moltíssima imatge. Píxel a raig. Tsunamis de pixelets ben disposats en rengles (com obedientíssims soldats de règims totalitaris executant portentoses coreografies en demostracions commemoratives de ves a saber quines dates de fundació de ves a saber quines pàtries) i filtradets com Déu mana (quant de déu i quant d’element marcial, avui!). I gust, molt de gust, fa falta, també. Com ho faríem, si no, els llecs en l’art del disseny gràfic, per fer-nos els nostres cartells, bàners, tríptics, targetons i flyers a partir de les plantilles-enquè-ja-està-tot-fet del Canva?

No cal fer-se pas el sorprès, no obstant. Tot això és el mer resultat d’una tendència que hem testimoniat durant dècades. Les grans fites tecnològiques ens han fet de xerpes i de guies al mateix temps. I nosaltres no podem pas fer altra cosa que servir-nos-en, ves. Com vols estar-te’n? Però ves que aquest servirnos-en no ens converteixi també en servidors a nosaltres. Em pregunto què en seria, del geni creador dels mozarts, els dalins o les kahlos de la història si haguessin de néixer avui. Quedaria soterrat per aquesta servitud col·lectiva? Per aquesta «democratització» de la mediocritat?

CARTA

Un conte de pel·lícula: El Lluçanès, la 43a comarca

Pere Turigas Roset Olostenc del Lluçanès

Aquests dies he rebut una carta del nostre Ajuntament d’Olost i Santa Creu on ens diuen que ens volen portar a una consulta. Aquesta consulta ja es va portar a terme el dia 26 de juliol de 2015. Per cert, en aquell moment sense cap mena de discurs, ni res que s’hi assemblés, de part dels nostres representants de l’Ajuntament. El curiós és que “No” defensaven la nostra comarca, i tot i així varen votar un 37% del cens i va guanyar els del “Sí” a la

comarca del Lluçanès. En canvi, ara, el resultat serà viable amb el 20% de participació, complint poques garanties, i amb un cens modificat més enllà dels empadronats. A més a més, amb una pregunta que no s’aguanta per enlloc, ja que es voti una opció o l’altra, es pot utilitzar a la seva conveniència. Amb l’actitud de l’equip de govern, la comarca està encallada, sense eines, ni idees ni gent per treballar-les. Mentrestant, els

dies van passant i si no es mou el cul, la comarca no es farà sola. Han passat nou anys i en lloc de defensar el què el poble va votar, es planteja una consulta que ningú ha demanat. No hi ha hagut cap manifestació, ni ningú que ho demanés, més enllà del grup de govern de l’Ajuntament d’Olost i Santa Creu, que arrossega els seus problemes d’anys enrere del grup d’ERC i la marca blanca. Crec que no és la manera de fer política, i ara voleu que el poble decideixi en el fang que us heu posat.

Entenc a la perfecció qui mana a l’Ajuntament d’Olost. A vegades no es pot fer el que un voldria, potser pel lloc on treballa. Així, si passen la responsabilitat a altres, no serà tan vist. Crec que això és el resultat d’una acció política de fa anys.//

L’Opinió de La Rella Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos) larellallucanes@gmail.com

Cent anys de passió blaugrana a Prats: una nit per al record

El Futbol Club Pradenc viu un aniversari emotiu que va reunir 800

persones al camp

PRATS

DE LLUÇANÈS

Per_ Jordi Bruch i Guillem Sucarrat

El Futbol Club Pradenc va celebrar l’inici dels més de cent anys d’història del club el passat dissabte 14 de setembre al camp de futbol municipal de Prats de Lluçanès. A l’acte hi van a assistir unes 800 persones, entre jugadors, pares i mares, avis i àvies, germans i germanes, autoritats...

La festa va ser un gran espectacle, que en molts moments va fer emocionar als espectadors. En entrar, per la porta del municipal, el decorat sorprenia amb una col·lecció de samarretes d’anys anteriors, i al fons, un escut del Pradenc il·luminat amb unes llums blanques.

Ja a l’interior del camp, després d’un passadís ple de focus, al centre del terreny de joc el presidia una enorme pantalla on es passaven fotografies dels més de cent anys d’història.

L’acte, que va començar puntual a les nou de vespre, es va iniciar amb la presentació de tots els equips d’aquesta temporada, que abraça totes les edats, des de l’escoleta - infants de quatre anys - fins a les veteranes. Un total de 300 jugadors i jugadores que van desfilar entremig dels focus blaugrana.

Seguidament, els gegants de Prats, engalanats per l’ocasió amb una samarreta de l’equip d’aquesta temporada, van posar-hi un toc de tradició. També va destacar l’actuació d’en Josep Ferreras, un freestyler professional que va fer una demostració del seu talent amb la pilota i va fer gaudir a petits i grans.

Després d’això, la nit va agafar un to més institucional, amb diversos parlaments. Els primers van ser Ramon Plans i Elena Ferrer, en representació de la Comissió del Centenari, que van exposar la tasca que s’està fent tots aquests mesos recollint la història del club i organitzant tot l’any d’activitats commemoratives. Seguidament, varen prendre la paraula l’alcalde de Prats, Jordi Bruch i el regidor d’esports, Pep Peraire. Per finalitzar els parlaments, va ser el torn de Josep Paré, actual president del Club, que acompanyat per tots els membres de la Junta va fer un discurs carregat d’emoció i

molta passió. El tram final de la vetllada va ser el més emocionant. Primer, tots els expresidents en vida del Futbol Club Pradenc (més d’una desena), acompanyats per un grup de voluntaris/es molt joves, van sortir al camp a entregar a tots els jugadors, entrenadors, delegats i membres del club, un petit obsequi: el clauer del centenari. Més tard, van ser els expresidents, els que van rebre una gran sorpresa, quan alguns dels seus familiars els van entregar una placa commemorativa i el clauer. Tot seguit, va tenir lloc un

L’estrena de l’himne del Pradenc i un homenatge als expresidents van ser el punt àlgid de la nit, que va acabar amb focs artificials

dels moments més desitjat per tothom: l’estrena de l’himne del Futbol Club Pradenc. Per compondre’l, el Club i l’Escola de Música i Arts del Lluçanès (EMAL), han treballat durant uns mesos amb les aportacions de molta gent. L’himne va ser interpretat en directe al camp. Ho van fer Jeannine Ponsa, Manel Bartrons i Margarida Vives, com a solistes, acompanyats pel cor, formats per la coral Sant Jordi i més gent del poble, i els músics, que van tocar la simfonia en directe amb teclat, guitarra, bateria, trompeta i saxo. Així va ser com l’himne va sonar per prime-

ra vegada a la casa del Pradenc. Per finalitzar l’acte, es va llegir un text, en record de totes les persones estimades que ens han deixat durant tots aquests anys. Els voluntaris i voluntàries van sortir, amb tot el camp a les fosques, amb uns globus il·luminats de groc fluorescents que van ser deixats alhora i es van perdre pel cel estrellat. I sense temps de recuperar-se, començava uns esplèndids focs artificials que van il·luminar el camp de futbol de Prats amb els colors blau i grana. Una festa que de ben segur tots els assistents recordaran durant la resta de la seva vida.//

1- La coral interpretant l’himne en directe. 2 - Desfilada de la plantilla d’aquesta temporada entre passadisos de llum blaugrana 3 - Moment de la menció especial als expresidents del club.// F: MARTÍ FONT - FC PRADENC

Teresa RIBERA Gabriel SALVANS Leti CABALLÉ

Nan ORRIOLS

“Ens trobem amb consciència d’estimar la cultura pròxima, que no és poc important”

Udols de lletraferits Pol

Ens trobem a la biblioteca de Perafita. A mesura que tots els citats van arribant, la conversa s’encamina cap a clams organitzatius, tant de la trobada d’Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels llibres, com també, de personals.

“Avui he escrit tres articles i no he pogut anar amb bicicleta”, diu un. “Aquest cap de setmana vaig necessitar anar al mar”, explica un altre. “La fase de gestió, a vegades, ens trastoca” es comenta. I entre aquests udols, l’entrevista comença sola, autojustificant-se del que fan, i en concret, de per què organitzen la trobada de lletraferits.

Durant la conversa, que s’allarga més d’una hora, els temes transcendeixen més enllà de les preguntes plantejades. D’aquesta manera, ens trobem llegint fragments inèdits d’un llibre que Nan Orriols vol tenir a punt per al dia 20 d’octubre, comentant l’obra de determinats autors i il·lustradors, i fins i tot recordant la importància del Ball Parlat d’en Serrallonga, que es coneix que a Perafita es ballava ja des de l’any 1750, el més antic trobat fins ara. En aquest moment, els udols reapareixen lamentant no haver-se pogut recuperar mai.

D’ON SURT LA IDEA DE FER UNA TROBADA D’ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES?

TR: Quan el 2020 el Sant Jordi es va traslladar a l’estiu, vam dir de fer alguna cosa, però no li vam voler dir Sant Jordi d’estiu. I ens vam inventar aquest nom tan pretensiós com és la Trobada d’Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels Llibres.

EXPLIQUEU-NOS AQUEST NOM

TR: Perquè hi volem englobar a tothom. No n’hi ha prou amb els que escriuen. Per això també hi posem els il·lustradors. La illustració és una part del llenguatge molt important i a vegades, els il·lustradors són poc reconeguts i poc visibles. També els lletraferits i amants dels llibres, que són aquells que ens llegeixen, o que fan alguna descoberta, que troben obres perdudes, i que ens gaudeixen.

I PER QUÈ NO EN VAU VOLER DIR SANT JORDI D’ESTIU?

TR: Avui en dia, el món del llibre és terrible: se’t menja amb un any. Només importa la novetat i la immediatesa. A més, si ets una persona mediàtica i coneguda, l’editorial et treu el llibre i enllà. Si es ven, el reeditem, i si no, ja en farem pasta de paper!

Nosaltres, que som escriptors senzills i que ja som feliços així, volem que se’ns llegeixi i es gaudeixi de la nostra obra. No som de publicar un llibre per any i tenim pretensions de durar, i si som poetes encara més. Ja tenim el nostre públic, per tant, alimentem-lo i fem-nos veure.

GS: Ho vam fer per fugir de la massivitat i el negoci que s’ha con-

El pròxim diumenge 20 d’octubre al matí se celebrarà la cinquena trobada d’Escriptors, Il·lustradors, Lletraferits i Amants dels Llibres a la font Nova de Perafita. Aquesta iniciativa es va celebrar per primera vegada a l’estiu del 2020, quan en plena pandèmia, la festa de Sant Jordi es va traslladar al juliol. D’aquella festa, la iniciativa ha anat prenent forma i contingut, s’ha adaptat en el temps i en el lloc, i ha esdevingut un acte senzill i potent on es cultiva la comunitat, la cultura, el sentit crític, l’intercanvi...

Parlem amb Teresa Ribera, Gabriel Salvans, Letícia Caballé i Nan Orriols. Són els “Ocells, Mixus, Senglars i Cocodrils”, que fa unes setmanes que es troben per organitzar la cinquena trobada de lletraferits a Perafita.

vertit el Sant Jordi.

NO: El llibre més venut, la firma… tot això. Abans, als pobles, el Sant Jordi tenia una vida més especial, però a darrera de TV3 i els diaris, se l’han carregat. Recordo que la diada servia per comprar llibres necessaris, era com unes rebaixes de final de temporada, però no com ara, que tot està pensat per aquest dia.

QUIN ÀMBIT ABRACEU?

TR: S’ha anat definint una mica sol. Jo conec aquest, ell coneix aquell altre, i així vam començar. Ens va agradar i ho hem anat continuant així. Al principi era a través de l’amistat, però hem transcendit això i s’hi ha anat afegint gent. I la veritat és que tothom qui ve, repeteix, i veiem que venen amb il·lusió. Hi ha la voluntat de trobar-nos gent de totes les edats i de molts sectors diferents. És això el que ens interessa.

NO: I ho fem amb una consciència de proximitat i poca vanitat, d’estimar el món de la cultura pròxima, que en cap cas vol dir que no sigui important.

TR: Per això, les dues primeres hores de la trobada, de 9 a 11, són per compartir el temps. És un moment que necessitem per arribar, saludar-nos, muntar la parada, parlar l’un amb l’altre. Convidem a la gent que vinguin d’hora i gaudeixin d’aquest espai, que ens coneguin i puguin veure el que portem.

NO: Tant a l’estona prèvia, com al recital que fem d’11 a 1 del migdia, sempre coneixes personatges que et sorprenen, o fins i tot ens autodescobrim.

QUI HI PODREM TROBAR AQUEST ANY?

TR: Vindrà el Josep Riera, d’Oristà, que aquest any ha tret dos llibres nous, un de novel·la i un de poesia. El Lluís Vila, el Ramon Gabarrós i el Ton Baig, la Núria Armengol, el Ramon Soler, el Robert Jové o el Miquel Casadevall. Que ens presentin alguna novetat seran el Joan Dalmau, que presen-

tarà una cançó sobre el col·lapse; el Ramon Breu, que publica Viatge al cor de l’infern; Vicenç Ambròs, amb Vides Tranquil·les; Gabriel Salvans i Lluís Badosa, amb el llibre d’artista El tarot de Folgueroles; Nan Orriols, amb Poemes, epopeia i odes de lo somni i la mar i Lluis Llord, amb Esperit de trementina. També vindrà Teresa Saborit, molt activa a les xarxes, que ens parlarà del seu nou projecte de novel·la juvenil, Ulls de Foc, i Daniel S. Verdejo, de Prats, que ens portarà un llibre de poemes. Pel que fa als il·lustradors, comptarem amb el Subi de Sant Boi de Lluçanès, que presenta un conte sobre la transhumància de la col·leció de La Mallerenga Blava i el Gran llibre joc de Nadal; Eloi Casadevall, Judit Roma i Ge-

Volem convidar a la gent que vinguin a conèixernos, a escoltarnos, a portar llibres o a firar-se si volen

rard Bosch. I també vindran la Mercè Pelai (que presentarà el llibre La revolució de les Metones) i la Mercè Escardó, totes dues són contacontes i, com l’any passat, portaran contes, alguns d’ells descatalogats i que costen de trobar.

AQUESTA TAMBÉ ÉS UNA FACETA IMPORTANT DE LA TROBADA.

TR: Sí, hi ha llibres que queden amagats en caixes i són autèntics tresors. A més de les Mercès, la Núria Bonet, com cada any, muntarà la seva parada de llibres de vell. També, l’AFA de Perafita portaran llibres que tenen. I des d’aquí, aprofitem l’oportunitat per oferir a tothom qui vulgui venir pot fer una parada de llibres de vell per vendre, intercanviar, com-

Gabriel Salvans Perquè ens ho passem bé, per pur plaer

Teresa Ribera Per necessitat, perquè t’aclareix les idees i per gaudi

Letí Cavallé A mi em fa feliç

Nan Orriols És una manera de comunicar-me amb mi mateix

partir o regalar. Ens ho poden fer saber abans del 15 d’octubre a la Leti (perafitabiblio@hotmail.com) o a la Teresa (teresa.ribera@gmail. com).

QUÈ COMPORTA ORGANITZAR LA TROBADA?

TR: Posem fil a l’agulla un mes i mig o dos abans. Però fa més mesos que n’anem parlant.

NO: Jo a vegades veig a un, o parlo amb algú altre, i ens ho anem dient. A més a més, entre els autors, hem anat fent xarxa i parlem sempre. Ens avisem quan fem alguna cosa, col·laborem entre nosaltres, estem en comunicació permanent.

TR: També hi ha la Caruca Ballesteros, que ens fa el cartell i ens guarneix tot l’espai de la font Nova. Queda realment molt maco i ambienta molt l’espai. Per altra banda, l’Ajuntament de Perafita ens porta les taules i cadires, el lavabo i l’equip de so. També fan una col·laboració econòmica, però és una cosa que hem d’anar treballant durant l’any, per veure si es valora més el que representa això, que té el seu valor cultural.

NO: Els buròcrates no els interessa que es faci gairebé res, perquè això els hi comporta feina.

TR: Avui en dia hi ha ofertes culturals que venen amb catàleg, i llavors és molt fàcil. A més a més, que entra amb el joc de les subvencions. Però després dius, i nosaltres? Els que al poble tenim iniciatives i volem fer coses? És molt complicat.

GS: Les iniciatives de particulars cada cop interessen menys.

NO: La col·laboració amb un poble com Perafita o un territori com el Lluçanès per mi té la força de ser una comunitat petita però de proximitat i d’il·lusió. M’ho estimo de debò i hi dono molt valor.

TR: Sí, i volem convidar a la gent que vinguin, que és una oportunitat per conèixer-nos, escoltar-nos, i firar-se si volen. També cal dir que és una sort tenir aquest planter per aquí a la vora. Cada any hem acabat molt satisfets.//

Si per alguna raó aquell petit cau de pedra freda i resclosida, situat a la vall més obaga de la comarca, embolcallat per la fresca de la riera que lliscava entre pins i alzines a pocs metres d’allà, havia esdevingut un dels restaurants més prestigiosos de les contrades, era sens dubte per les seves patates rosses. Sí, perquè a diferència d’altres posades i tavernes a peu de carretera, aquelles taules de fusta massissa vernissada amb la fortor de greix de la cansalada a la brasa que la mestressa tant sovint passejava entre la clientela eren freqüentades per tota mena de gent. No només els ciclistes de diumenge que amb l’excusa d’acumular quilòmetres i d’ensumar paisatges bonics s’aventuraven a tastar qualsevol desgràcia culinària casolana s’hi atansaven tot sovint; ho feien curiosos vinguts d’arreu del país, empesos per la llegenda que entre aquelles parets rònegues i empolsinades, sota aquelles bigues de fusta corcada i torta, i enmig la dolça i fosca quietud que regnava en aquell petit racó perdut, s’hi podien tastar les millors patates rosses del món. Unes patates amb un sabor i una textura incomensurablement únics.

La responsable d’aquella proesa, naturalment, era la mestressa mateixa. Una dona misteriosa i de poques paraules que tant la podies trobar feinejant a la cuina com servint a la sala, treballant a l’hort situat a la feixa inferior de la finca, o arraulida al tamboret del despatxet del fons del restaurant on cada vespre, abans de tancar, s’hi feia caixa a la llum d’un fluorescent pampalluguejant.

La mestressa portava les regnes del negoci. Era una feina que havia fet tota la vida, sempre mig solitària i amb aquell posat enigmàtic. Portava els números i planificava les reserves. Era qui agafava el telèfon i qui manava als dos vailets que tenia llogats què havien de fer a cada servei. Aquests calia que fossin polivalents, perquè tot plegat els tocaria entrar a la cuina a fer quatre postres com posar-se darrere la barra a regar cafès amb raigs de conyac o escombrar les teranyines de les cantonades. No havien pas de ser molt espavilats, sinó més aviat poc perepunyetes.

A la cuina, tanmateix, hi necessitava algú més. No li era fàcil trobar personal ben preparat. Per això, havia contractat un cuiner amb unes instruccions molt clares: carta blanca amb tot el menú menys amb una cosa que no podia ni tocar: les patates rosses. D’aquest plat, per senzill que fos, malgrat la innocència que el revestia, se’n cuidava ella. Era cosa seva, i punt. Normalment, la mestressa es quedava sola al local fins ben entrada la nit, cada dia, per a preparar amb tranquil·litat la seva delícia terrenal. I és que quan acabaven els sopars, cada vespre, a les onze de la nit tocades, els treballadors recollien els trastos i tenien permís per marxar. Els dos vailets solien anar junts, amb el mateix cotxe, perquè tant l’un com l’altre es morien de ganes d’escaquejar-se com més aviat millor per anar-se’n de gresca a la ciutat. El cuiner, en canvi, portava uns dies fent-se el ronso dissimuladament.

Volia esbrinar quina història amagaven aquelles patates rosses que s’havien de fregir en la solitud nocturna. Així que mentre la mestressa comptava cèntims asseguda al petit despatx del fons, ell assumia amb parsimònia el paper de cotxe escombra d’aquella cursa a contrarellotge. Primer, recorria menjadors i saletes per a tancar llums, mentre s’assegurava que no quedava cap client atrapat en una conversa de sobretaula interminable. S’acomiadava dels dos cambrers amb amabilitat: —no us amoïneu per aquests plats, que ja els acabaré de recollir jo mateix—.

Aquell parell de sagals eren una mica dropos, però no eren pas gamarussos. Ja ho veien que aquell era un comportament ben estrany venint d’un cuiner, i especialment d’aquell individu rebuscat que no solia destacar precisament per la seva

Escoltaria

bona companyonia. Però al capdavall, pensaven —millor per nosaltres —. Mentrestant, ell estirava l’hora de plegar tant com podia. Fregava bé la cuina, la tornava a fregar, recol·locava els ingredients a la cambra frigorífica, planificava les preparacions de l’endemà, o anava al bany a perdre uns quants minuts més. La mestressa havia aconseguit crear un ambient de treball superficial, amb poca cohesió, però molt funcional. Tothom s’enduia una bona morterada per fer allò que ella els manava i, sobretot, per no preguntar gaire. No semblava que tingués cap ganes d’escampar la seva fórmula exitosa.

Però el cuiner, ambiciós i envejós de mena, no podia sucumbir a la curiositat, i cada dia esgarrapava uns minuts més allà dins amb un objectiu molt clar: esbrinar quin secret amagaven les estúpides patates rosses que aquella dona dominava amb tanta excel·lència, malgrat ser basta i barroera.

Finalment, cansat de perdre estona fregant mobles o buidant armaris per a tornar-los a omplir mentre esperava que la mestressa acabés de comptar bitllets i es posés a pelar patates, va veure que calia idear un pla. Ja feia una setmana que plegava gairebé una hora més tard del normal i encara no hi havia hagut dia que la dona sortís d’aquella habitació de mala mort i es dirigís a la cuina a fregir les estúpides patates. Ell s’havia imaginat que gandulejant per aquí o per allà aconseguiria copsar de reüll alguna llambregada reveladora, però aquella mestressa obscura no es movia del despatx. Era impossible que encara comptés bitllets. No en feien pas tants.

Segur que esperava que fossin tots fora per començar a fregir patates. Així que, coratjós i convençut, va decidir actuar.

Aquella nit, en haver marxat els cambrers, i després de fer-se l’orni una bona estona, com de costum, a dins la cuina, va apropar-se a la porta del despatx amb la intenció que la mestressa el sentís inequívocament, i va deixar anar un estrepitós <fins demà!>. Aleshores, després d’unes passes sorolloses i fermes cap a la porta de sortida (que va obrir i després va deixar que es tanqués amb força) es va aturar mig minut i va fer mitja volta. Sigil·losament, i molt a poc a poc, es va dirigir altre cop cap a la cuina de puntetes i va ficar-se amb molt de compte dins l’armari de les escombres. Era un armari força raconer, i no perillava gaire que un cop la mestressa es posés a fregir patates, s’adonés que ell, dissimuladament, l’estaria espiant per una escletxa. L’estona anà passant. Transcorrien els minuts i la mestressa, conxus déna, no apareixia. Què carai devia estar fent aquella dona?

—Les escolto—

Una afirmació segura i potent que ressonà de forma sobtada dins l’armari de les escombres com si l’alarma d’un despertador s’acabés de disparar per sorpresa. El cuiner es va endur un esglai que el va fer desequilibrar perillosament, havent-se de recolzar sobre la porta de l’armari, que de forma immediata es va obrir cap a l’exterior i el va fer caure pla sobre les rajoles llefiscoses de la cuina, amb un cop sec delator que hauria acabat desvelant el seu amagatall si no fos perquè la mestressa, viva com era, ja l’havia descobert feia estona. — Com dius?— va respondre el cuiner, encara atordit i avergonyit per la situació.

— T’has amagat per descobrir com faig les patates, oi? —li etzibà la mestressa, que l’observaba palplantada dels fogons estant— Doncs això, que les escolto. Vine, i t’ho mostraré —.

El cuiner no s’acabava de creure que aquella dona hagués accedit a ensenyar-li el secret tant fàcilment, però encara el descol·locava més haver estat descobert d’aquella manera. No tenia altra opció que seguir-la. La mestressa duia un sac de trumfes acabades de treure del rebost, i començà a col·locar-les sobre el marbre de la cuina amb cura. Les va anar pelant una per una, sense badar boca però sense distreure’s. El cuiner s’hi va apropar expectant, i li va demanar si volia que ell les anés tallant. No va rebre resposta, i va decidir no tornar a preguntar res. La situació era tensa, però estava a punt de descobrir allò que feia tant temps que perseguia. De fet, massa temps. El cuiner havia aprofitat una oferta que havia vist penjada a la porta d’aquell restaurant atrotinat uns mesos abans per suplicar a la mestressa que li permetés cobrir aquella vacant sobtada. Resulta que l’anterior cuiner havia fugit sense avisar, d’un dia per l’altre. No era gaire encoratjador, però ell sempre havia volgut entrar a treballar a aquella cuina per averiguar la recepta de les millors patates rosses que

les patates

Relat i il·lustracions:

Miquel Casadevall Franquesa

havia tastat a la vida. I finalment, tenia l’oportunitat a davant dels nassos.

Vint minuts més tard, totes les patates eren pelades i tallades, i l’oli de la fregidora començava a desprendre aquella olor tan característica que impregnava la cuina cada matí quan ell arribava a fer els preparatius. Fou llavors quan la mestressa el va interpel·lar per primera vegada en tota l’exhibició. — Va, vine. —

Ella agafava les patates a grapats i les col·locava, amb molta suavitat, dins l’oli de la fregidora. Sense escarafalls, deixava que els dits se li submergissin lleugerament en aquell mar verdós que s’anava embravint per moments, just l’instant necessari perquè les patates reposessin al bressol sense cap sobresalt, sense esquitxar, sense patir. L’oli es veia molt net, com acabat de canviar. I una vegada ja eren totes dins, com una sincronia màgica, cada tall d’aquell tubercle començà a dansar al seu aire, fent petits bots i giragonsant molt subtilment. La mestressa es va eixugar les mans amb un drap que penjava de la campana i li feu un gest al cuiner perquè es tornés a apropar al quiròfan dels fregits. Aquella era una operació autènticament minuciosa.

— Ara —digué— és el moment més delicat. Això s’ha de fer a la nit perquè durant el dia hi ha massa fressa al menjador. Sents aquest brunzit?—

Les patates xipollejaven dins l’oli amb una lleugera simfonia d’espetecs aguts i gràcils.

El cuiner, estranyat, desconfiava una mica d’aquell mètode tan particular, però va decidir entregar-se amb cor i ànima a l’explicació de la mestressa. Necessitava entendre com cuinar aquella delícia. Escoltaria les patates. Es va acostar a la fregidora i va parar l’orella a uns quants centímetres de l’oli bullent. El xip-xip-xip de les bombolles es feia evident i prenia força.

Va assentir amb el cap, mirant de reüll a la mestressa.

—Doncs ara —digué ella— no et moguis. D’aquí a uns moments, la música canviarà. El brunzit es tornarà més agre. Les patates t’avisaran. Llavors és quan haurem de canviar l’oli—.

Es va començar a posar nerviós. La suor li regalimava galta avall per la seva testa inclinada i se l’havia d’anar eixugant amb la màniga per evitar que les gotes es precipitessin fregidora endins. Tenia molta calor. Però resistia. Fins que, per fi, ho va sentir. Ja no era un xip-xip-xip saltironejant, sinó que l’oli s’enfurismava i les patates es començaven a queixar amb ràbia. Xecxec-xec-xeeeeec! Havia de ser això.

Emocionat, sense deixar d’escoltar, va cridar la mestressa amb fervor buscant la seva aprovació. —Ara? És això?—

—Efectivament! —, va confirmar-li ella, just abans de propinar-li una senyora garrotada amb la paella més grossa que tenia a mà en aquell moment.

El cop va ser i directament al cap, de manera que el cuiner va caure estès dins la fregidora. El brogit de l’oli es va accelerar com una moto de dos temps, i la mestressa va aprofitar aquell moment per acabar de recollir les peles de les patates que havien quedat sobre el marbre. Amb tranquil·litat, uns minuts més tard, agafà el cuiner pels cabells de sobre el clatell i l’enretirà curosament de la fregidora, deixant que l’oli sobrant anés degotant altre cop a dins amb paciència.

L’oli havia fet estralls a la cara del pobre home -que continuava inconscient- i havia pres un color ocre molt espès. La cuinera va parar el foc i va agafar una patata. Després de bufar-la uns segons, se la va cruspir amb delicadesa, mastegant-la lentament i plàcida.

—Perfecte! M’ha tornat a quedar just al punt—.

Les patates ja tenien aquell gust i aquella textura que les feien tan particulars. Hi havia oli nou per mesos; no caldria tornar-lo a canviar fins que no anés perdent aquesta aroma de xafardeig i de murmuri que havia agafat del cuiner. Quan tornés a convenir un canvi, escoltant-les, les patates l’avisarien.

Primer de tot, però, caldria buscar un altre cuiner.

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» OPERARI DE FILATS, operador de màquines de preparar fibres, filar i debanar. Olost. Tardes i nits. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R579/01)

» MOSSO DE MAGATZEM I REPARTIDOR a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R579/02)

» VIGILANT de control d’accessos a Olost. Una setmana matins i l’altra, tardes. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R579/03)

» VENEDOR/A EN BOTIGA DE PRODUCTES D’HIGENE 15h en cap de setmana a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R579/04)

» PEÓ DE MANTENIMENT a l’Ajuntament de Santa Maria de Merlès. Pla d’ocupació. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R579/05)

» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R579/06)

» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Torn de tarda. T: 687 083 081 (R579/07)

» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R579/08)

» PERSONES PER A TASQUES DE NETEJA a la Residència de Prats, amb els papers en regla. T: 636 081 562 (R578/08)

» OPERARI PER A OBRADOR de pizzes a Olost a jornada completa. Començar el setembre. T: 616 06 68 42 (R577/06)

» FARMACÈUTIC/A a jornada completa a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R577/03)

» PROFESSOR DE CONVERSA en anglès i/o francès. T: 620 621 246 (R577/08)

BUSCO FEINA

» Dona per fer neteja o cura de persones grans a domicili. Treballadora i responsable. Damaris. T: 611 508 719 (R579/09)

» Noia hondurenya, honesta i molt responsable, busca feina de neteja, cura de persones grans, en empreses, restaurants. Disponibilitat immediata. T: 722 505 029 (R578/09)

» Noia de Prats de Lluçanès s’ofereix per cuidar gent gran. T: 93 856 06 08 (R579/16)

El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

AGENDA

ÀNEC ROSTIT

AMB PERES

INGREDIENTS

» 1 ànec tallat a octaus

» Peres

» 1 ceba, 1 tomàquet, alls

» Oli d’oliva, sal i pebre

» 1 copa de vi ranci o conyac

» Farigola

» Caldo o aigua

PREPARACIÓ

1. En una cassola gran hi posem l’oli i un cop calent, hi enrossim els trossos d´ànec prèviament salpebrats.

2. Retirem l`ànec ja enrossit de la cassola i reservem.

3. Per a fer el sofregit en la mateixa cassola, traiem l`excés de greix i hi afegim la ceba tallada i els alls picats.

4. Quan la ceba està daurada i afegim el tomàquet ratllat i ho deixem coure a foc baix durant uns 20-25 minuts.

5. Afegim els talls d´ànec que havíem retirat a la cassola, amb la pell que quedi per sota.

6. Hi afegim la farigola i el vi i esperem fins que s´evapori.

7. Ho cobrim amb el caldo (que també podria ser aigua) i ho deixem coure a foc lent una hora aproximadament.

8. Farem bullir les peres a part. Pot fer-se amb aigua, vi, moscatell... Es poden servir separades en una plata o bé incorporar-les a la cassola amb l´ànec en els últims quinze minuts de cocció.

I ja estarà per llepar-se´n els dits!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

26 dj ST.BARTOMEU FARGAS

27 dv PRATS ARUMÍ

28 ds F.URGELL-VIC URGELL

29 dg F.EURAS-VIC EURAS

30 dl ST.BARTOMEU VILAPLANA

1 dt OLOST ATLÀNTIDA

2 dc PRATS AUSA

3 dj ST.BARTOMEU POU

4 dv OLOST PORTAL DE QUERALT

5 ds F.YLLA-CATALÀ-VIC YLLA-CATALÀ

6 dg F.TANYÀ-VIC TANYÀ

7 dl PRATS EURAS

8 dt OLOST ALIBERCH

9 dc PRATS BARNOLAS

10 dj ST.BARTOMEU TERRICABRAS

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

SETEMBRE

SANT FELIU SASSERRA_ EXPOSICIÓ “FEM CULTURA POPULAR”. En horari d’obertura, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

PRATS_ EXPOSICIÓ ‘TRANSGRESSIÓ’. Inauguració el 28 de setembre a les 8 del vespre. L’exposició es podrà visitar de dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda (dimecres fins les 7 de la tarda), i els caps de setmana de 10 del matí a 2 del migdia. A Cal Bach.

DIVENDRES 27 DE SETEMBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CAMINADA ‘EL LLUÇANÈS CAP ALS 100’. Sortida a 2/4 de 10 del matí.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER “FEM UN LLIBRE ANIMAT”. A les 4 de la tarda, al pati de la Biblioteca Sant Pere Almató.

SANTA CREU DE JUTGLAR_ JORNADA PATT: La situació de la llengua blava al Lluçanès. A les 6 de la tarda, al local social.

ALPENS_ CONCERT AMB TRENDING COVERS. A les 6 de la tarda, a la terrassa del Casino. PASSAFERES. A les 10 de la nit, pels carrers del poble. DE MORTIMERS. A les 12 de la nit, al Casino.

DISSABTE 28 DE SETEMBRE

SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS_ FIRA DE L’HOSTAL DEL VILAR. Exposició de bestiar i maquinària agrícola i ramadera. Mostra d’oficis artesans i parades de productes locals. Activitats esportives, tirolina i castell inflable. Durant tot el matí. Taller de fang per a nens, a les 11 del matí. 3r Concurs de Ratafia Artesana. A la 1 del migdia.

ALPENS_ VERMUT ELECTRÒNIC AMB DJ GIN&TÒNIC. A la 1 del migdia, a la terrassa del Casino. VERSOTS. A 2/4 de 7 de la tarda, al Casino. CORREFOC, AMB ELS DIABLES ROCADEPENSA, BALL DE NANS I BALL DE CARLINS. A 2/4 d’11 de la nit, a la plaça Major. CONCERT AMB TUTU KEKÉ, a la 1 de la matinada, al Casino.

DIUMENGE 29 DE SETEMBRE

OLOST_ INTRÚS. JAZZ PEL PANY D’UN FORAT AMB EL GRUP MENTA. A les 5 de la tarda, a la Gabarresa.

ALPENS_ ESPECTACLE INFANTIL DE MÀGIA A LA ITALIANA. A les 11 del matí, a la Fàbrica Vella. CONCERT AMB LA COBLA PRINCIPAL DE BERGA. A la 1 del migdia, a la plaça Major. HAVANERES I BALL AMB ARRAN DE MAR. A les 7 de la tarda, al Casino.

L’Agenda de LaRella!

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda”a: comunicaciolarella@gmail.com

LA VINYETA, d’en Subi

DIMARTS 1 D’OCTUBRE

ALPENS_ CAMINADA ‘EL LLUÇANÈS CAP ALS 100’. Sortida a les 4 de la tarda.

DIVENDRES 4 D’OCTUBRE

PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA ‘EL LLUÇANÈS CAP ALS 100’. Sortida a 2/4 de 10 del matí, del Centre de Dia.

DIUMENGE 6 D’OCTUBRE

LA TORRE D’ORISTÀ_ INTRÚS. JAZZ PEL PANY D’UN FORAT AMB ORIOL MARÉS & TALAL FAYAD QUARTET. A les 12 del migdia, a la plaça de l’Església.

OLOST_ 10A FIRA DEL FORMATGE DE PASTOR I LA LLET CRUA. Parades de formatges, a partir de les 11 del matí. Tast de formatges, a les 12 del migdia. dinar popular, a les 2 del migdia a la plaça Major. Mostra de circ amateur i seguidament tastet de material de circ, a les 5 de la tarda. A la plaça de l’Església.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ FESTA DE LA GENT GRAN. Missa, a 1/4 d’1 del migdia. Vermut, a 2/4 de 2 del migdia. Dinar, a les 2. Actuació amb el grup Amber, a les 4 de la tarda. Al Casal.

DIMARTS 8 D’OCTUBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CINEXIC, CICLE DE PROJECCIONS DE CINEMA FAMILIAR AL LLUÇANÈS. Amb Fritzi. Un conte revolucionari. A 2/4 de 6 de la tarda, al Centre.

Masia Verda

www.masiaverda.com peremolina@coac.net telf 647440843

ESCURA-XEMENEIES

650 38 10 10 mreinaorra@gmail.com

RESTAURANTS·BARS·HOSTALS

CELEBRACIONS

ALIMENTACIÓ

EL TEMPS

ELS ENCANTS

ES VEN

» SOFÀ de 3 places de pell vermell i peus reclinables en molt bon estat T: 681 06 78 44 (R579/09)

» CALDERA I RADIADORS. T: 609 367 270 (R579/10)

» Venc Golf TDI 130 cavalls amb 73.000 km molt bé de preu. T. 699 876 127 (R579/11)

» Scooter per a persones amb minusvalidesa. Càrrega amb bateria elèctrica. Seminou. 400€. T: 607 462 000 (R579/12)

» Una Santa Escena i un quadre de guix sobre fusta de Sant Josep amb el nen. T: 93 822 86 47 (R579/13)

» FURGONETA MERCEDES VITO de l’any 2005 amb 273.000km. Camperitzada i amb 6 places. Manteniment i reparacions al dia amb molts extres. 7.500€. T: 649 203 814 (R578/13)

» DOS LLITS ELÈCTRICS articulats de 0,9x1,80m i 0,9x1,90m. Preu a convenir. T: 696 122 859 (R577/11)

ES BUSCA

» PERSONA per portar un hort a Prats de Lluçanès. T: 610 786 223 (R579/14)

» PROFESSOR DE CONVERSA en anglès i/o francès. Preu assequible. T: 620 621 246 (R577/09)

» CASA PER LLOGAR O COMPRAR. No importa l’estat o si falten subministraments. Millor fora del poble i amb terreny. Jordi. T: 602 346 692 (R579/14)

» TERRENY AGRÍCOLA PER COMPRAR, d’una hectàrea mínim. Jordi. T: 602 346 692 (R579/15)

ES LLOGA

» PLAÇA D’APARCAMENT a l’edifici de la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. T: 663 496 475 (R578/11)

ES TRASPASSA

Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

LES FOTOS DEL TEMPS

NATURA KM 0

El setembre està a les acaballes, els dies s’escurcen i el sotabosc fa olor de bolets. Mentre moltes espècies d’ocells estan en migració postnupcial cap al sud, buscant el bon temps, el rei dels nostres boscos comença la seva parada nupcial. Per assegurar-se el major nombre de femelles amb qui aparellar-se, els mascles criden i es barallen en un espectacle impressionant. Són els dies de la brama del Cérvol ( Cervus elaphus ). Fa uns anys que al nord del Lluçanès hi van començar a arribar cérvols provinents del Ripollès. Allà la població ha crescut molt degut a l’augment de la massa forestal. Una massa

Brams

forestal pràcticament abandonada i sense els depredadors naturals del cérvol: el Llop ( Canis lupus ) i l’Os bru ( Ursus arctos ). Aquí al Lluçanès tot i que no és molt nombrosa la població de cérvols, ja s’estén per tot el nord, des de Sobremunt i Sant Bartomeu fins a Lluçà i Merlès, i va avançant cap al sud.

Aquests dies podem sortir al capvespre i situar-nos en algun coll o algun punt amb bona sonoritat cap al bosc i parar bé l’orella. A les comarques veïnes, Berguedà i Ripollès, si s’ensopega el lloc correcte l’espectacle de brams que fan els cérvols mascles per reclamar el seu territori és impressionant. Aquí al Lluçanès com que la població encara és poc densa no hi ha molta rivalitat entre mascles i això fa que les baralles no siguin tan espectaculars, tot i això, si aconseguim sentir-los bramar dins el bosc ja és entrada la nit. L’experiència, de ben segur, serà inoblidable.// TON I RAMON BAUCELLS

El cel clar i serè d’Oristà l’11 de setembre, lluint un nou màstil i estelada a Sant Sebastià.// F: @JORDIPI

Vista del país, des del terme d’Oristà, diumenge 22 de setembre.// F: PERE CORS

Llamp de la tempesta del dia 1 de setembre a la matinada, que va deixar 24 litres a Sant Boi.// F: JOSEP MARTÍNEZ CASTRO

Seqüència de l’eclipsi de lluna del passat 18 de setembre. Des de les 04:18 h fins a les 05:32 h.// F: EMILI VILAMALA

Un camp verd com si fos primavera, el 6 de setembre a Prats de Lluçanès// F: @REQUENAPOL

Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Pere Cors, d’Oristà, s’ha incorporat a la Xarxa Fenològica de Catalunya, i monitorarà el cirerer, la ginesta i ocells estivals.// F: METEOCAT

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

07:47 h - 1 d’octubre - Alpens

19:36 h - 1 d’octubre - Alpens 17 d’octubre

LLUÇÀ

27,60 ºC · dia 2 6,20 ºC · dia 13

16,80 ºC

54,7 km/h · dia 16

61,50 L · 11 dies

596,50 L 23,50 L · dia 1

PRATS DE LLUÇANÈS

29,70 ºC · dia 2 3,90 ºC · dia 14 17,19 ºC

40 km/h · dia 16

64,70 L · 13 dies 570,20 L 17,80 L · dia 4

De l’1 al 23 de setembre

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

Al mes de setembre, habitualment, es produeixen fortes tempestes, aquí en tenim un parell d’exemples:

La matinada del 6 de setembre de 2005, com ens recorda en Pere Bruch, hi va haver una “tempesta verda” (quan hi ha una fortíssima activitat elèctrica i forts vents, es pot produir un encavalcament de descàrregues elèctriques, que fan que el celatge agafi un sorprenent color verdós), fenomen que poques vegades es veu. Aquella matinada a

ALPENS

27,70 ºC · dia 2

6,40 ºC · dia 14 16,50 ºC 53,1 km/h · dia 13

99 L · 8 dies 769,20 L 38,60 L · dia 4

PERAFITA

28,90 ºC · dia 2 5,60 ºC · dia 13 i 14 16,90 ºC 40,3 km/h · dia 4 49,60 L · 9 dies 528,20 L 21,20 L · dia 4

OLOST (MAS LLISCÀS)

30,30 ºC · dia 2 1,90 ºC · dia 14 16,70 ºC

43,5 km/h · dia 16

75,20 L · 7 dies 621,40 L 27,20 L · dia 4

ORISTÀ

32,10 ºC · dia 2 2,90 ºC · dia 14 17,60 ºC

35,4 km/h · dia 23 58,80 L · 7 dies 524,80 L 15,40 L · dia 17

SANT BOI

28,10 ºC · dia 2 2,40 ºC · dia 14 15,40 ºC

41,8 km/h · dia 13 84,80 L · 9 dies

771,20 L 43,40 L · dia 4

OLOST (TRASSERRA)

28,30 ºC · dia 2 6,40 ºC · dia 14 17,30 ºC

46,7 km/h · dia 7 54,00 L · 4 dies

491,80 L 28,60 L · dia 26

EL TEMPS

EL TEMPS DE L’ESTIU

El passat diumenge, dia 22 a les 14:42, va començar la tardor astronòmica. Us heu demanat mai com es calcula aquesta data i aquest moment tan exacte? El començament de la tardor (i la primavera) coincideixen amb el moment precís de l’equinocci, que és quan els dos hemisferis de la terra s’alineen respecte al sol, que se situa exactament just damunt de l’equador. En aquell instant, la llum solar és tan perpendicular que els objectes no tenen ombra. És llavors quan, aproximadament, el dia i la nit duren el mateix, 12 hores, a tota la terra.

Però en aquesta secció ens interessa especialment el començament i final de les estacions meteorològiques, que com vàrem comentar en un altre resum, no es calcula astronòmicament, sinó per mesos naturals. El 31 d’agost va acabar l’estiu (juny, juliol i agost) i el dia 1 de setembre va començar la tardor (setembre, octubre i novembre). Toca, doncs, fer balanç d’aquest estiu.

En general, podríem dir que, al Lluçanès, l’estiu ha sigut benigne, càlid, però sense excessos i amb una precipitació només una mica inferior a la mitjana.

Si entrem al detall, veurem que, per exemple, a Oristà la temperatura mitjana d’aquest estiu va ser de 25,33 °C (mitjana 23,33 °C, 2 °C per sobre), a Prats de 22,58 °C (mitjana 21,10 °C, 1,48 °C per sobre) i Olost de 22,07 °C (mitjana 21,45 °C, 0,62 °C per sobre).

Prats hi van caure 51, 7 mm. Aquell mateix mes, el dia 25, hi va haver una altra tempesta violenta, amb aparell elèctric, ruixats intensos. A Perafita, per exemple, amb poca estona hi van caure 78,4 mm o a Olost 73,4 mm. Ambdós dies hi va haver importants danys per inundacions a diverses poblacions del Lluçanès.

El 6 de setembre de l’any 2021, segur que molts la recordeu, hi va haver una forta pedregada, amb pedres que van arribar a ser de 6/7 cm, que va afectar arreu, però especialment a Sta. Creu, St. Martí, Prats i St. Feliu, provocant nombrosos danys.//

Des de LaRella convidem els lectors a compartir els seus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts o recordats. Els publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica de la meteorològica del Lluçanès

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

REFRANYS METEOROLÒGICS

Els ocells han sigut sempre uns bons indicadors del temps

Si el pigot baixa al torrent, sent el vent; si puja sent pluja

Mussol de dia, aigua de nit

En temps de cucut, després de ploure ja està eixut

Oreneta que alt vola, no tem que “ploga”

Més informació:

No hi va haver temperatures extremes, però les nits van ser bastant càlides. La temperatura màxima de l’estiu va ser a St. Boi amb 40,2 °C (dia 1 d’agost), però en general, el dia més càlid va ser el 30 de juliol (St. Boi 39,9 °C, Oristà 39,7 °C, Olost 39,10 °C). La temperatura mínima més alta la va patir Lluçà amb 24,8 °C (per dues dècimes no va ser “nit tòrrida” que és quan la mínima és ≥ 25 °C). La nit més càlida en l’àmbit de Lluçanès, va ser la del 19 de juliol. Aquella nit pràcticament tots els observatoris (a excepció d’Olost, amb una mínima de 19 °C) van tenir mínimes superiors als 20 °C (Lluçà 22,0 °C, Trasserra 21,1 °C, Prats 20,6 °C o Oristà i St. Boi 20,3 °C).

Va ser, com s’ha dit, un estiu força generós pel que fa a la precipitació, sobretot comparat amb els estius patits els anys anteriors. Com a exemple, a Olost hi va haver una precipitació de 206,20 mm (mitjana de 200,09 mm) i a Prats 197,20 mm (mitjana de 211,44 mm). Tot i que hi va haver diversos dies de tempesta, no hi va haver, afortunadament, cap fenomen especialment extrem, ni xàfecs massa intensos, ni ventades excessives o pedregades perjudicials.

El mes de juny va ser el més plujós. A Alpens van caure 141, 8 mm, a St. Boi 135,8 mm, a Lluçà 127,5 mm i a Prats 104,3 mm. Els dies més plujosos van ser els dies 11 i 12 de juny (Alpens 62,4 mm, St. Boi 46,4 mm i Lluçà 45 mm), el 2 d’agost (Prats 37,8 mm i Oristà 37,4 mm) i el dia 26 d’agost (Olost 37,4 mm).

En la pròxima Rella analitzarem les dades de setembre, però, de moment podem dir, amb goig, que aquest setembre és un setembre com “els de tota la vida”, com feia anys que no passava. Esperem que la tardor continuï així.//