R580

LA SOBRETAULA

“Coneixem drets i deures en l’ús de camins?”

Entrevista a l’agent rural Frederic Tormos

LES COLUMNES

“Motos” i “Ai, el centralisme!”

Articles de Ramon Besa i de Núria Vilamala

Subvenció de l’ACA per recuperar pous al Lluçanès

· Sis municipis del Lluçanès se’n beneficien, però caldrà finançament extra

· S’obrirà un tercer pou a Vilaseca, però no s’augmentarà la captació d’aigua

El foc i la dansa omplen els carrers d’Alpens

Els Versots i els Diables, protagonistes de la primera Festa Major de la tardor del Lluçanès

POLÍTICA

Comença la campanya d’Olost

Un grup de veïns s’organitza pel no

EDUCACIÓ

Se celebra la 5a Trobada d’Escoles del Lluçanès

Aplega més de 300 persones entre alumnes i docents a Olost

INFRAESTRUCTURES

Última fase a les obres de Sant Boi

L’Institut Castell del Quer elimina les barreres arquitectòniques

FIRES I FESTES

Arriba una tardor amb aire cultural

Música en directe, teatre, bolets, cultura popular i reggae

ESPORTS

La temporada de futbol continua

Olost i St. Feliu guanyen però el Pradenc no troba la victòria

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001

ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana

SEMBRAR CULTURA, COLLIR CULTURA

A priori, la tardor pot semblar una època de començar a recloure’s a casa, res més lluny de la realitat. Aquest octubre gairebé no hi ha opcions per no moure’s del sofà; cap de setmana sí, cap de setmana també els pobles del Lluçanès s’han omplert i s’ompliran de diferents propostes per tots els gustos i edats.

Necessitaríem molt més espai per explicar-les totes, però tenim el just per explicar que no només des de les institucions s’aposta per la cultura (que s’agraeix), sinó que també s’organitzen veïns i amics i coneguts per omplir aquells buits on no arriba l’administració. La gent del Lluçanès fa cultura, i a nosaltres ens agrada parlar de cultura. Des de LaRella tenim la voluntat

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

de ser altaveu d’aquelles propostes que veiem néixer a casa nostra, però també d’aquelles que instal·lades a més distància, poden resultar interessants i atractives per a totes les persones. Crear cultura també és això: parlar de llibres, de música, de concerts, de festivals, de festes i tradicions, de pel·lícules o documentals, de rituals, de celebracions, i de tots aquells fenòmens culturals que per la raó que sigui ens semblin interessants de transmetre.

La gent del Lluçanès fa cultura, i a nosaltres ens agrada parlar-ne

És per això que voldríem aprofitar aquesta conjuntura per introduir una nova secció: a partir de la següent edició, obrirem una mica el ventall, i la revista compartirà propostes culturals (música, teatre, arts escèniques i altres) ja siguin vigents i estiguin disponibles per visitar, veure i viure; o bé que, un cop finalitzades, hagin esdevingut prou significatives per induir-nos a explicar-vos-les.

D’aquesta manera, volem continuar apostant per donar suport a les iniciatives que, d’alguna manera, fan cultura.// LARELLA

FOTO: Arxiu Municipal d’Alpens / Ll.Suri - dalpens.com

ANY: Anys 40 del s.XX

LLOC: Plaça Major d’Alpens

Aquesta fotografia data dels anys quaranta del segle passat, i és una mostra de l’antiguitat de la qual gaudeix la Dansa Alpensina, un ball que encara avui és executat, per alpensins i alpensines, a la Plaça Major del poble per Festa Major. En aquest cas, a més a més, hom hi pot veure ballar canalla, i és que anys enrere la Dansa Alpensina tenia una modalitat infantil. Tal com explica Lluís Suriñach al blog Dalpens.com (actualment en procés de renovació), la primera documentació gràfica d’aquest ball data de l’any 1907. Si aquestes parets parléssin, quantes històries explicarien!

Amb el suport de: Revista membre de:

Alguns ajuntaments reben una subvenció de l’ACA per a recuperar pous

Les subvencions atorgades, en alguns casos, no cobreixen ni la meitat del projecte i obliga als municipis a trobar altres fonts de finançament

LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha impulsat una línia d’ajudes amb la voluntat de donar suport als ens locals a recuperar recursos hídrics propis procedents d’aigües subterrànies. I ajudar a pal·liar el dèficit hidríc d’alguns municipis.

En el marc d’aquesta subvenció, sis municipis del Lluçanès han rebut gairebé mig milió d’euros per a rehabilitar o recuperar pous que, en alguns casos, feia anys que estaven en desús, com és el cas de Perafita i Sant Martí. En el cas de Sant Martí, més enllà d’incorporar el pou de la Blava a la seva xarxa pública, també canviaran les canalitzacions d’aigua que arriben des de la Gavarresa fins a l’ETAP (l’Estació de Tractament d’Aigua Potable), així com part de les canalitzacions del municipi. Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí, explica que un cop incorporat el pou de la Blava a la xarxa “un 60% de l’aigua que es consumirà al municipi vindrà de recursos propis”.

Per altra banda, Joan Compta, alcalde de Perafita, explica que van sol·licitar la recuperació de tres pous, però que caldrà trobar altres fonts de finançament per tirar endavant, ja que l’import atorgat és inferior al sol·licitat. Compta explica que, en el cas que no les trobessin, es centrarien en recuperar el pou del Pont de la Tria que és el que permet una major captació d’aigua segons els estudis que han fet.

El Consell Comarcal d’Osona, com a ens gestor dels Pous de

FONT: Elaboració pròpa en base a la resolució de l’ACA

Vilaseca, ha rebut 94.746 € per obrir-hi una tercera captació. Tècnics del CCOsona expliquen que aquest fet no implica un augment en la captació d’aigua, sinó que es fa per diversificar els punts de captació. Ja que segons

El tercer pou de Vilaseca no captarà més aigua, sinó que evitarà danys a l’aqüífer

els han informat tècnics hidrogeòlegs treure tota l’aigua per un sol punt podria causar danys a l’aqüífer.

Alpens és un dels municipis que ha rebut diners. En el seu cas seran per a rehabilitar el pou de la Pixarella. Toni Prat, alcalde d’Alpens, explica que aquest pou

és el principal abastament del municipi en temps de sequera i malgrat que aquest estiu gairebé no l’han necessitat, afegeix que el volen tenir en les millors condicions possibles. Prat explica que “des del març plou regularment, ja portem més de 850 litres per m² acumulats” i amb les captacions dels pous de Matamosses i Horta de Llena n’han tingut suficient.

Pel que fa al pou de la Talaia, de Sant Boi, Marc Parés, alcalde del municipi, explica que l’adequació del pou inclou la substitució de la bomba i de la canonada del pou. Aquesta, però, és la primera fase, ja que com explica Parés, llavors caldrà construir una ETAP, ja que l’aigua del pou no és apta pel consum, tal com els hi han dit des de Sanitat. El projecte de l’ETAP es troba en fase de redacció.//

Comencen els actes de campanya de la consulta d’Olost

sobre el Lluçanès

Falten pocs dies perquè comencin les votacions de la consulta d’Olost sobre la permanència a la comarca del Lluçanès i ha aparegut un nou actor: Olost i Santa Creu pel Lluçanès. Aquest és un grup de veïns que s’han organitzat per demanar el “no” a la consulta. Han començat a difondre el seu missatge a través de les xarxes socials i també a través de diferents mitjans de comunicació.

Per altra banda, l’Ajuntament d’Olost ha organitzat dues jornades informatives: dijous 10 a Santa Creu i el divendres 11 a Olost. Els ponents dels actes són l’equip de govern actual; Carles Bassaganya com a gerent de la Mancomunitat La Plana; Pere Medina, com a president del mateix ens; Jordi Bruch, com a actual president del Consorci del Lluçanès, i Josep Maria Freixanet, exalcalde d’Olost, exvicepresident del Consell Comarcal d’Osona i expresident del Consorci del Lluçanès.

Pel que fa als tràmits de la consulta, el passat dimarts 1 d’octubre l’Ajuntament d’Olost va publicar la modificació i rectificació de l’edicte de la convocatòria, i l’anunci amb les persones que formaran part de la Comissió de Seguiment.// CFU

L’ADF Lluçanès rep 53.000 euros de la Generalitat per actualitzar vehicles

L’ADF del Lluçanès ha rebut una subvenció de 53.000 € que destinaran a canviar els dos dipòsits d’aigua més antics que tenen.

L’ajuda rebuda, però arriba en dues parts: un 80% inicial i la resta un cop es justifica l’adquisició del material. Des de la Junta expliquen que ara mateix estan buscant la manera de poder avançar aquest 20% de l’import, ja que el seu pressupost és limitat.// CFU

Cartells a Olost defensant el “no” a la consulta.// F: PAT

Trobada de merlesencs i merlesenques · Sta. Maria de Merlès

Aquest passat mes de maig, com a alcaldessa, van contactar amb mi un grup d’exveïns que ells mateixos es diuen Jovent de Merlès. Un grup d’homes que havien anat a escola aquí a Merlès als anys seixanta (ara fa molts anys que no en tenim). Ells tot sovint es van trobant fent algun esmorzar, però ara ho volien fer aquí al poble, els feia gràcia tornar allà on es van conèixer. Em van demanar si des de l’Ajuntament podíem col·laborar-hi i deixar-los algun local. Els vaig comentar que si des de l’Ajuntament hi havíem de col·laborar, havia de ser una cosa més oberta a tothom: a veïns i exveïns, no només un grup reduït. D’aquesta manera, el que havia de ser una trobada de 15 o 20 persones va acabar essent una trobada de 200. Amb menys de quatre mesos, Ajuntament i un grup de veïns i exveïns voluntaris ens vam moure per organitzar tota aquesta trobada i contactar amb el màxim de gent possible que havien sigut o que són veïns de Merlès. Aquesta trobada va ser el passat 29 de setembre, i va consistir en: aquells que van voler van poder fer una caminada marcada d’uns 4,5 km per alguns indrets emblemàtics del poble com l’antiga fàbrica, i els que no, van poder fer un tros més curt o quedar-se a la Plaça. A més, vam preparar una exposició de fotos antigues gràcies a la col·laboració de tots els veïns i exveïns que ens en van fer arribar algunes de molt boniques i vam intentar identificar la gent que hi sortia, ens van arribar fotos molt antigues. Abans de dinar des de l’Ajuntament vam donar la benvinguda a tothom i el Jaume Bardolet, com a regidor, va escriure, llegir i dedicar un poema a la trobada. Vam fer una foto de grup i posteriorment gràcies a un càtering vam dinar: primer piscolabis a peu dret amb 10 platets diferents i posteriorment una paella mixta. El temps ens va acompanyar i vam poder fer el dinar a l’exterior, a la plaça del poble. Era preciós veure la plaça plena i com tothom estava agraït i content. Va venir gent de tot arreu: de Prats, Vic, Gironella, Granollers… Gent que feia molts anys que no tornaven a Merlès. Per acabar el dia, Jordi Bruch, que els seus pares també havien sigut veïns de Merlès, va fer-nos ballar una estona amb la seva música i vam acabar tots agafats de les mans cantant el “passi-ho bé” davant la Plaça. Molt bonic de veure.

Des de l’Ajuntament estem molt contents i agraïts de com va anar i com va respondre la gent. Un sincer i gran agraïment al Jovent de Merlès, veïns i exveïns voluntaris que van fer que tota aquesta moguda fos possible, a tothom qui ens va passar fotos i qui va venir ahir.

A més, en l’àmbit personal, em va encantar passar temps amb el Jovent de Merlès i el grup organitzador, perquè em van explicar moltes històries i anècdotes que havien viscut al poble, sobretot de quan hi havia escola i tots ells hi havien coincidit. Em va fer molt feliç veure com encara s’estimen el poble i el bon record que en guarden, malgrat haver passat moments de tota mena. Tots vam tenir feina i vam invertir moltes hores a fer possible aquesta trobada, però va ser un èxit.// TEXT I FOTOS: SARA COSTA - AJ SMM

Menta protagonistes del 3r concert de l’Intrús d’enguany· Olost

La masia Gavarresa d’Olost va acollir un nou concert del cicle de Jazz pel Forat pel Pany. El públic va gaudir d’un sol radiant.// FOTO: CONSORCI

Cap de setmana de Festa de l’Esport· Santa Eulàlia de Puig-oriol

Gimcana nocturna, una matinal de castells inflables i una sessió d’spinning al cap de setmana del 5 i 6 d’octubre.// FOTO: CMC

Temps de festes a la Gent Gran · Prats de Lluçanès

Sant Boi fa uns dies, i Prats, Sant Bartomeu del Grau i Alpens, han celebrat aquest dies la festa d’homenatge a la gent gran.// FOTO: AJPRATS

Formatges i circ a la Fira del Formatge · Olost

A la 10a edició de la Fira de Formatge de pastor i Llet Crua els assitents van gaudir d’un espectacle de circ de La Cabirola. // FOTO: SM

Dia esplèndid en una nova edició de la Fira de l’Hostal

Sant Agustí de Lluçanès

El públic va omplir l’esplenada de l’Hostal del Vilar i a primera hora del matí alguns dels aparcaments ja estaven plens. Parades de menjar, artesania però sens dubte, els grans protagonistes van ser la maquinària, el bestiar i els oficis antics.// FOTO: NSM

El 3r Concurs de Ratafia Artesana · Sant Agustí de Lluçanès

La pradenca Judit Casals va ser la guanyadora del concurs de ratafia d’enguany on s’hi van inscriure 30 ratafies diferents.// FOTO: NSM

Els Versots, un dels plats forts de la Festa Major · Alpens

Van fer petit el Casino d’Alpens que es va omplir de gom a gom per repassar l’actualitat del poble en clau d’humor.// FOTO: LL.SURI-DALPENS.COM

Tres dies de Festa Major intensa a Alpens Alpens

El Passaferes de divendres va entrar dins del Casino, acompanyat per la banda dels Entrompats. El dissabte al vespre, els Diables Rocadepena van omplir un any més els carrers de foc i corredisses.// FOTO: LL.SURI-DALPENS.COM

EDUCACIÓ

200 alumnes incien el cinquè curs de l’EMAL

L’EMAL (Escola de Música i Arts del Lluçanès), engega el cinquè curs com a centre oficial, amb 200 alumnes, dels quals 23 adults. L’escola proporciona una varietat de disciplines instrumentals i teatrals amb diverses aules distribuïdes en 7 pobles: Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Alpens, Lluçà, Perafita, Sant Martí d’Albars i Olost.

Aquest curs s’estrena el grup de teatre a Sant Feliu i a Prats. S’incorpora l’aula de piano i trompeta i grups de percussió a Alpens i Olost. També, un grup de llenguatge musical a Prats per a majors de 65 anys. Alhora, segueix en marxa el projecte de bandes escolars. Enguany, en formaran part un total de 91 alumnes de l’Escola Heurom de Perafita i l’Escola Lluçanès i FEDAC de Prats de Lluçanès.// XÈNIA BALLÚS

FIRES I FESTES

Aquest dissabte, 3a trobada de cultura popular

La trobada de cultura popular del Lluçanès és un projecte nascut d’un grup de joves del territori amb ganes de realçar les tradicions de la comarca. L’objectiu és dinamitzar una jornada amb tots aquells grups, entitats i associacions que treballen per mantenir viva la cultura dels nostres pobles.

La jornada serà aquest dissabte 12 d’octubre, enguany a Sant Martí d’Albars (els altres anys s’havia fet a Oristà i a Santa Eulàlia). Començarà amb un acte polític per a la defensa de la llengua catalana. Tot seguit, un vermut musical a càrrec de ‘Surti qui surti’ (acordionistes del Lluçanès) i dinar popular amb la Primitiva i xai de Gonfaus, que acabarà amb un sobretaula amb glosa. A la tarda hi haurà cercavila amb els gegants, grallers i estelladors. Seguidament, un concert amb Argelagues i sopar popular. Després, serà el torn de la participació dels Diables Cremats d’Olost i de Rocadepena d’Alpens. Per acabar, hi haurà ball amb la Berguedana de Folk, Belda i el conjunt Badabadoc i PD’s.// XÈNIA BALLÚS

La cinquena Trobada d’Escoles del Lluçanès aplega més de 300 persones

El divendres 4 d’octubre totes les escoles del Lluçanès van recòrrer els camins transhumants entre Santa Creu i Olost

OLOST

Per_ Clàudia Molina Catalan

El terme municipal d’Olost va ser l’escenari de la V Trobada d’Escoles del Lluçanès, on el divendres dia 4, 277 infants i 30 mestres vingudes de tots els indrets del Lluçanès es van aplegar per viure una jornada de germanor i coneixença del territori. Enguany, l’eix vertebrador va ser la transhumància, els seus camins, l’entorn… El dia va començar amb una caminada el punt de partida de la qual, va ser Santa Creu i més concretament la Casagran, per la seva importància en el món transhumant, ja que al poble s’entrecreuaven dos dels camins més importants de pas dels ramats de Catalunya, el camí de Marina i el camí Transversal.

Amb l’ajuda del “Passaport Transhumant” i seguint les fites grogues que anaven trobant pel camí, al toc del migdia els infants arribaven a l’escola d’Olost. La ruta els va portar pel pont de la riera Gavarresa, el pantà de Santa Creu i Olost, cal Reixagó, la pleta de la Casa Nova, cal Codinach i finalment, la pleta d’Olost.

A l’escola, van poder veure com

EXPOSICIONS

Xevi Puigderrajols

esquilaven una ovella in situ i experimentar el procés de netejar, cardar, filar i finalment, treballar la llana per fer-ne un producte resultant. A més, van fer tallers de marques, d’esquelles, de jocs tradicionals, records en fusta...

Han sigut moltes les entitats, persones i col·laboradors que han fet possible aquesta recreació de la vida dels pastors que va marcar la història del Lluçanès i que ha confegit part del seu caràcter i costums, a causa de la gran importància que va tenir aquesta activitat econòmica al territori.

L’any passat van crear un grup de treball per a preparar la jornada i començar a desenvolupar el tema a l’escola; un treball en equip del Servei Educatiu d’Osona, concretament l’extensió de Perafita, el Consorci del Lluçanès, el Centre

d’Estudis i Recursos de la Tranhumància, l’Ajuntament d’Olost, El Talleret del Clot i les vuit persones entre pastors i artesanes que van participar-hi.

En aquesta 5a trobada només van poder assistir els alumnes de cicle mitjà i superior per manca d’autobusos disponibles.

La valoració d’aquesta jornada ha estat molt positiva per part de tot l’equip organitzador i tanquen l’esdeveniment d’enguany amb la voluntat de reprendre aquesta trobada de forma biennal i enfocada als infants que cursin cicle mitjà, és a dir, tercer i quart de primària. D’aquesta manera el problema del transport quedaria resolt i totes les criatures podrien gaudir de la trobada almenys un cop al llarg de la seva etapa d’escolarització primària.//

CULTURA

L’artista resident a Merlès Xevi Puigderrajols va inaugurar, el passat 28 de setembre, l’exposició Transgressió, un recull d’obres de tècniques i materials diversos que ha realitzat durant els darrers 12 anys. L’acte va començar amb una presentació per part de Jordi Batriu, regidor de cultura de Prats, seguida d’una exhibició de pintura en directe i d’escultura en motoserra per part de l’artista. Puigderrajols admet que hi ha interpretacions oposades sobre la seva obra, però es mostra satisfet de la bona rebuda que ha tingut l’exposició. Es pot veure fins diumege a Cal Bach i als Jardins de Ca l’Andreuet.//MCF

Alpens enceta l’Escena de Tardor 2024 el diumenge 20 d’octubre amb Un concert a la Casa Blanca de Jordi Roige. Una finestra a la conversa que van tenir el president JF Kennedy i Casals l’any 1961 a Washington, quan el mestre Casals va ser convidat a fer un concert. Un intercanvi que havia de durar tan sols uns minuts i que va esdevenir gairebé una hora. En aquesta ficció es posa sobre la taula què es van dir i què s’haurien pogut dir…

Enguany, Un concert a la Casa Blanca va ser seleccionada pels Premis Sàpiens 2024 com a millor obra de ficció de temàtica històrica. Escena de Tardor és el resultat d’una aposta ferma des de l’Ajuntament d’Alpens per portar obres de teatre de referència al poble, amb la voluntat d’acostar la cultura arreu. Aquesta iniciativa és possible gràcies a la remodelació de la caixa escènica de la sala del Casino que es va dur a terme fa uns anys. D’aquesta manera, aquest serà el cinquè any que se celebra aquest cicle anual que compta amb tres representacions de gèneres variats a la seva cartellera.// CMC

Els alumnes a la pista poliesportiva d’Olost veien esquilar una ovella.// F: CONSORCI

Un concert d’un grup de l’EMAL.// F: ARXIU

Ball a la 1a trobada, a Oristà l’any 2022.// F: ARXIU

Puigderrajols durant l’exhibició de pintura.// F: XP

FIRES I FESTES

El Santa Eulàlia Reggae

Time torna a sonar

Des de fa uns quants anys l’octubre a Santa Eulàlia de Puig-oriol és sinònim de la festa més gran de reggae del Lluçanès i enguany no podia ser diferent. El dissabte 19, tots els amants d’aquest gènere musical tenen una cita a la tercera edició de el Santa Eulàlia Reggae Time per gaudir d’una vetllada de bona música i bon ambient.

Aquest festival autogestionat compta amb un soundsystem, que és un sistema mòbil de superamplificadors i un equip darrere que s’encarrega de la gestió i el bon funcionament d’aquest, i cinc artistes que tocaran en directe.

Amb l’afany i esperit que les persones de totes les edats tinguin cabuda, també hi haurà diverses activitats pensades especialment per a la canalla, com poden ser jocs de fusta gegants i un taller de manualitats, així com un espectacle familiar que engloba titelles, música i humor.

Per acabar, en el recinte també es podran trobar foodtrucks, una zona d’acampada i l’aparcament molt pròxim a la zona.// CMC

FIRES I FESTES

Amb les pluges, torna un any més el Tastabolet

Que en general a la gent del Lluçanès els agrada anar a buscar bolets és un fet incontestable, i a més a més, tenim una festa dedicada a la micologia. Per això, tots els amants dels bolets tenen una cita el pròxim dissabte 19 d’octubre al Tastabolet, a Sant Boi. Per fer obrir la gana abans de la degustació de tapes de restaurants i establiments de la zona, hi haurà parades d’artesans durant tot el matí i inflables per als infants. A la una del migdia, es podrà gaudir de la música dels Destil·lats que amenitzarà el tast de gastronomia.

I per acabar un dia rodó, a partir de quarts de dotze de la nit es podrà ballar sense parar amb les versions del grup Campikipugui i amb les cançons del Dj que, seguidament, rematarà la nit.// CMC

Neix el GrauFest, una mostra de música emergent i de proximitat

Tindrà lloc el 19 d’octubre a Sant Bartomeu del Grau

SANT BARTOMEU DEL GRAU

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

Si Vic es pot considerar el Liverpool català (en podem discutir els matisos), no és cert que el Lluçanès en seria el Dixieland?

En qualsevol cas, pels factors que sigui, és veritat que músics i artistes proliferen a bon ritme tant a la Plana com a l’Altiplà. Algunes d’aquestes bandes han transcendit en l’escena musical més comercial, però totes elles han contribuit a crear aquest imaginari col·lectiu que situaria Vic com un bressol de creació múltiple i divers. De la mateixa manera, el Lluçanès també ha forjat un segell propi: un indret privielgiat on la música local creix com una espiga d’ordi al mig d’un camp, nodrint-se de tots els petits detalls que embolcallen el món rural.

I fruit d’aquesta dolça dicotomia, el municipi limítrof per antonomàsia ha tingut una idea. Es tracta del GrauFest, una mostra de música emergent organitzada

per l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. Tal com explica Ruben Morcillo, regidor de cultura, la idea sorgeix d’una reflexió molt senzilla: en un municipi petit, per què cal anar a buscar productes (musicals) grans a fora? A partir d’aquí, neix una simbiosi de modèstia entre músics i poble.

Hi actuaran 7 bandes o artistes tant del Lluçanès com de la Plana de Vic

I així, la mostra, que tindrà lloc el proper 19 d’octubre a la tarda, serà una jornada continua on actuaran –al casal– 7 bandes o artistes, tant del Lluçanès com de la Plana, que no han tocat mai encara al municipi. Com a complement, hi haurà menjar i beure també de quilòmetre zero. La remuneració dels artistes així com la resta de despeses del GrauFest s’han finançat amb una subvenció de la Diputació, i si té bona rebuda, la porta a la reedició és oberta.//

Xevi Pujol, alcalde; Viki Casas, cantant, i Ruben Morcillo, regidor, presentant el festival, aquest dimecres, a l’Ajuntament de Sant Bartomeu.// F: CFU

Una imatge de l’edició de l’any passat.// F: ARXIU

Ambient a la plaça Nova, durant l’edició de l’any passat.// F: ARXIU

FREDERIC TORMO

AGENT RURAL

“El mòbil pot ser un dels grans problemes en l’ús incorrecte dels camins particulars”

Natura, història, camins

Amb en Frederic no ens coneixíem personalment. L’única referència que en tenia és un petit llibre autoeditat d’autoria seva que explicava la història d’Antoni Franquesa, un maqui de Santa Eulàlia de Riuprimer molt actiu a finals dels anys 40.

En proposar-li l’entrenvista, de seguida hi accedeix. Complert el protocol, ens trobem a la seu del CAR a Vic. És un espai més gran del que sembla, però decidim que anirem a conversar a un entorn més agradable. A l’aire lliure.

L’acompanyo a patrullar i aprofitem per xerrar, resseguint camins, senders i corriols que s’esmunyen per camps i boscos i que s’entrellacen entre ells una i altra vegada, formant una xarxa de capil·lars de sotabosc enorme. Una xarxa que estem acostumats a veure i a utilitzar. Però, en coneixem l’orígen?

Sabríem dir quan es va fer aquell camí on acostumem a pedalar els diumenges,oaquellperonfemdrecera el dia que no volem creuar el poble?

Sabríem identificar-ne la titularitat?

Miquel Casadevall

Vic

Mentre passegem, topem amb elements (rètols, cadenats o grans blocs de pedra) que exemplifiquen com la propietat privada ha estat -i segueix essent- el pilar fonamental en la gestió sobre els camins a casa nostra. Una gestió complexa i desconeguda. Per sort, en Frederic en sap un munt, perquè ha estudiat el tema amb la mateixa passió que el va portar a documentar, en el seu temps lliure, la història dels maquis.

PER QUÈ AGENT RURAL?

Soc excursionista de tota la vida. Vinc del món de l’Escoltisme, de la muntanya i caminar m’agrada molt. Soc tècnic forestal per estudis, perquè m’apassiona el contacte amb la natura. Semblava que la meva sortida natural era aquesta.

ELS AGENTS RURALS EREN RELATIVAMENT RECENTS EN AQUELLA ÈPOCA

La nostra feina fa segles que existeix. Ja des dels temps dels senyors feudals que hi ha hagut guardaboscos o guardes de caça, per motius diversos i amb diferents denominacions.

A casa nostra, quan s’acaba la dictadura, hi ha un traspàs de competències de la gestió mediambiental a la Generalitat. En aquell moment, es crea l’actual Cos d’Agents Rurals (CAR).

PODEM CONSIDERAR EL CAR COM UN COS DE SEGURETAT?

Tant abans com ara, els guardaboscos hem tingut dues vessants. La vessant policial, que passa per detectar infraccions i, si cal, denunciar-les, i la vessant tècnica, que a grans trets es caracteritza per l’assessorament, la divulgació i la gestió.

QUÈ FEU, ELS AGENTS RURALS?

Bàsicament tenim quatre grans àrees d’actuació: la forestal, en la qual es regulen els aprofitaments (com la llenya o els bolets), la dels incendis forestals, la gestió de la fauna (des de la llei de protecció d’animals al fet de la caça) i la dels espais naturals i la biodiversitat. Aquesta última engloba temes com els espais protegits, la vigilància sobre abocaments al medi, o el patrimoni entre d’altres.

ELS INCENDIS FORESTALS NO SÓN COMPETÈNCIA DELS BOMBERS?

Frederic Tormo va entrar al Cos d’Agents Rurals l’any 1996. Ara, gairebé 30 anys més tard, és un dels Agents assignats a Osona i Lluçanès amb més experiència, i es coneix cada pam i racó del territori. La seva especialització en la legalitat al voltant dels camins l’ha dut a fer xerrades informatives sobre els usos i els drets que usuaris i propietaris tenen sobre els camins públics i particulars. Al Lluçanès, a més de treballar-hi, hi té un vincle especial: la seva família hi ha viscut des de fa cinc generacions. Actualment, després d’uns anys a la Plana de Vic, és veí de Perafita.

En aquesta entrevista clarifica, a través de la seva perspectiva sòlida i fonamentada, algunes qüestions complexes entorn la regulació, l’accés i el gaudi al medi natural.

Des que es declara un incendi i fins que s’extingeix, qui se n’encarrega són els bombers. Però nosaltres ens ocupem de la part preventiva, com la gestió dels permisos de foc o el control sobre les activitats de risc, i també de investigació posterior a un incendi forestal. Aquestes investigacions requereixen uns coneixements molt complexos sobre, per exemple, com crema cada tipus de vegetació, i s’ha de tenir una formació molt específica per a fer-hi front.

I EN EL CAS DEL LLUÇANÈS, QUINES SÓN LES ACTUACIONS MÉS FREQÜENTS?

Com a la resta de Catalunya, tenim actuacions en els quatre camps. Amb la sort que al ser una comarca petita, la comunicació amb l’Administració és més fàcil. Ara bé, les actuacions més habituals tenen a veure amb les activitats que realitza la població a cada territori. Al Lluçanès, temes de ramaderia, temes d’agricultura, i en caps de setmana i períodes estivals, sobretot després de la pandèmia, hi ha més problemàtiques relacionades amb el lleure. Hem notat un augment de caminaires, ciclistes, motoristes, tot-terrenys, boletaires... i també un augment de problemàtiques derivades.

COM ET VAS INTERESSAR PER L’ESTUDI DELS CAMINS?

Deu fer cosa d’uns 10 anys, un cap de servei especialitzat en incendis forestals em va consultar un dubte que tenia: es veu que una cuba de l’ADF havia d’anar a omplir a un dipòsit i tenia raons amb el propietari del camí per on havia de passar. Em va dir: tu, com a Agent Rural, què hi diries?

Li vaig contestar que ho consultaria, i no li vaig poder donar una resposta fins...tres anys més tard!

Amb aquesta excusa, m’hi vaig anar ficant, i em vaig adonar que era un tema molt complex. Vaig detectar una mancança general en el coneixement d’aquest tema.

EN QUIN SENTIT?

La gent, sobretot d’àrees urbanes, quan fan ús de les zones més rurals, ho han de fer a través dels camins, evidentment. Però es desconeix profundament la legalitat que els regula: Quan puc utilitzar un camí? Què vol dir que sigui públic o privat? També vaig anar veient que el desconeixement de les lleis que regulen l’ús dels camins era present entre professionals, propietaris, ajuntaments...

I A QUÈ ÉS DEGUT?

Hi entren legislacions molt diferents; a nivell estatal, a nivell autonòmic, a nivell municipal... No hi ha una llei específica que ens parli del que és un camí o de com s’ha d’accedir a la natura, sinó que cada llei té un enfocament diferent, i cada llei defineix els camins i els seus usos segons aquest en-

Al Lluçanès, només 3 ajuntaments tenen un inventari i/o un catàleg de camins

focament. I llavors s’hi afegeix la tradició, el costum, la cultura. A vegades pensem que tenim dret a passar per un camí pel simple fet d’haver-ho fet tota la vida i legalment no sempre és així.

I EL DRET DE PAS NO S’HA DE GARANTIR?

Sovint confonem el dret de pas amb la lliure circulació de les persones. Si el camí és privat, el dret de pas l’ha de donar el propietari, i el pot donar a qui vol o a qui necessita (per exemple, perquè hom va a la seva granja a portar-li pinso).

Poder anar a tot arreu, que és el dret a la lliure circulació, s’exerceix a través dels camins públics. En alguns casos, hi pot haver servituds obligades (si un camí privat és l’única forma d’arribar a un in-

Un retrat en tres pinzellades

Un ideal de felicitat: Caminar dins una fageda a la tardor, amb aquells colors ocres i ataronjats...

Un lema: Viu i deixa viure.

Una afició: La història. Investigar sobre tradició i patrimoni.

dret públic, sí que s’hi ha de poder passar, i el propietari té el deure de respectar-ho).

PARLAVES

DE LA TRADICIÓ I EL COSTUM EN L’ÚS DELS CAMINS

Ambdós són molt importants a casa nostra. Ho veiem en els camins de sagrament o en les vies pecuàries. Però no sempre garanteixen aquest dret de pas. Potser hem pogut passar tota la vida per un camí perquè el propietari tenia una tolerància de pas, perquè pensava que pels quatre veïns que venien a buscar bolets no hi havia cap problema. Quan han començat a aparèixer centenars de persones, s’afarta de recollir merda, del risc d’incendi, de les aglomeracions, de trobar-se el sembrat aixafat, etc. I pot decidir tallar el camí.

QUIN PERCENTATGE DE CAMINS PRIVATS HI HA AL LLUÇANÈS?

A Catalunya hi ha molts més camins privats que públics, però ara mateix no hi ha dades exactes sobre això que em preguntes. La llei ens diu que cada ajuntament hauria de tenir el seu inventari i el seu catàleg de camins, especificant quins camins són públics, quins són privats i quins són veïnals. En el cas del Lluçanès, només hi ha tres ajuntaments que tinguin una cosa o l’altra.

I QUAN ANEM AL MEDI RURAL, COM HO HEM DE FER? ÉS IMPRESCINDIBLE REGULAR-HO?

L’ús lúdic, teòricament, s’hauria de fer a través de camins públics, però sovint la gent no ho sap perquè això no està ben legislat i no hi ha cap rètol que ho indiqui. Un dels grans problemes que tenim és el mòbil. Ens guiem per aplicacions que creen itineraris, però no són normatives i ens fan passar per qualsevol lloc. Siguem-ne conscients.Cada cop som més gent al món, i la massificació malmet l’entorn i la pròpia experiència que busquem! Oi que quan anem al cinema i la sala és plena ja no podem entrar? Doncs en termes de lleure i natura anem cap aquí.//

El Lluçanès

Ricard Puigferrat

Prats de Lluçanès

El Lluçanès no és una comarca rara avis . Ni és la més petita de Catalunya en extensió (per exemple el Garraf és un 20% menor) ni en població (l’Alta Ribagorça —amb només tres municipis— té un 30% menys d’habitants).

Una comarca nova —a més de les competències que la llei li atorga— obre la porta a dos punts transcendentals. En primer lloc, “sortir en el mapa” permet poder crear una “marca” (Lluçanès) amb un gran valor afegit pels seus productes, serveis, etc. si es treballa conjuntament.

En segon lloc, possibilita aquest territori comparar-se amb altres. Si a això hi afegim que algunes competències de la Generalitat estan articulades a partir de les comarques, com per exemple la seguretat i la sanitat, ens trobem que el Lluçanès és l’única comarca sense comissaria ni presència policial durant la majoria de nits, representant el temps de resposta policial més elevat de tot Catalunya per més de 5.000 persones. Malauradament, la xacra de la violència de gènere —amb 200.000 denúncies l’any passat en l’àmbit estatal— també hi és present al Lluçanès. No pot ser, de cap de les maneres, que en un domicili del Lluçanès es produeixi un cas de violència de gènere a la nit i el temps de resposta superi els 30 minuts essent molt generosos. Una dotació policial, com

CARTA

a mínim, podria sortir de Vic a cada torn de servei patrullant en tot moment pel Lluçanès. D’aquesta manera el temps de resposta s’equipararia a la resta de Catalunya. Recordem que a Prats hi havia hagut una caserna de la Guàrdia Civil.

El Lluçanès es troba entre les cinc comarques més envellides de Catalunya amb més d’un 25% de població que supera els 65 anys. El fet de formar part de la Catalunya més buida i envellida hauria de ser un plus de garanties pels seus habitants i no pas un càstig. Per tant, la retirada del metge de guàrdia durant la nit és una altra retallada de l’estat del benestar que hauria de ser reparada immediatament.

Per últim, si pugem al castell de Lluçà, ens adonarem que el Lluçanès és un bosc amb camps, masies, nuclis disseminats i camins en el seu interior. Els tècnics ens avisen reiteradament del perill dels incendis de sisena generació per l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic. Per tant, per evitar un desastre ecològic sense precedents, fa falta una gestió forestal òptima immediata.

Olost, com qualsevol altre municipi, té el dret de sortir de la seva comarca. Ara bé, com que el consell comarcal del Lluçanès encara no s’ha constituït, desconeixem a data d’avui, la vàlua d’aquest ens.

Potser fora bo donar un marge de confiança al Lluçanès prioritzant una reunió de tots els seus alcaldes amb el president Illa per solucionar aquests problemes a la major brevetat.//

L’Opinió de La Rella

Publiquem els articles per ordre d’arribada. larellallucanes@gmail.com

EQUIPAMENTS

L’Institut elimina les barreres arquitectòniques

L’Institut Castell del Quer ha adaptat part de les instal·lacions per eliminar les barreres arquitectòniques. Ferran Ferrero, director de l’Institut, explica que s’ha adaptat la rampa d’accés al centre i la rampa de la biblioteca i la sala de VIP, reduint-ne la inclinació. També s’han adaptat els lavabos de la planta baixa i les taules de les aules, entre altres canvis. Ferrero diu que adaptaran els espais a mesura que calgui. Però insisteix en la necessitat de canviar l’ascensor que dona accés a les aules de tecnologia i al laboratori. Un canvi que demanen des de fa temps, però que el departament d’Educació i l’Ajuntament no es posen d’acord sobre qui s’ha de fer càrrec de la despesa. Les obres a l’interior del centre les ha finançat Educació i les de l’exterior l’Ajuntament de Prats. Alhora, aquest curs l’Institut ha decidit desdoblar el grup de 1r de batxillerat, ja que al centre no hi ha cap aula que pugui acollir els 37 alumnes del grup. Ferrero explica que ho han fet amb recursos propis, ja que des d’Educació se’ls hi ha negat aquesta opció

Les obres a una de les rampes d’accés.// F: CASTELL DEL QUER

INFRAESTRUCTURES

Última fase de les obres a Sant Boi

L’últim tram de les obres del passeig Lluçanès, des de la plaça fins a l’avinguda de la Font de la Prada, està previst que s’acabi d’aquí a poques setmanes. Tal com s’ha fet als altres trams del passeig Lluçanès es reordenarà l’espai per donar més protagonisme als vianants. Tal com explica Marc Parés, alcalde de Sant Boi, un dels objectius de les obres ha estat “garantir que es pugui creuar el poble d’una entrada a l’altra per la vorera”. En una part del tram, la vorera es converteix en una passarel·la de fusta que passa per sobre el Torrentet, ja que no hi havia prou base per fer una vorera.

Les obres al passeig van començar aquest febrer, malgrat que a la primavera del 2023 es va fer el tram entre els carrers de la Font de la Presa i l’Era nova, tot i que no formava part del mateix projecte. El cost final de les obres serà d’uns 2 milions d’euros.// CFU

Primera edició de la Translluçanès

El passat dissabte 21 de setembre, pels voltants del Lluçanès, es va organitzar un esdeveniment important pels amants del motor: la Translluçanès. El Moto Club La Torre d’Oristà va ser l’entitat l’organitzadora d’aquesta celebració, que es basava en una ruta de mototurisme per les carreteres del Lluçanès. El punt d’arrencada i d’arribada era a La Torre d’Oristà. Cal destacar la gran participació dels fans del motor, ja que s’hi van apuntar un total de 150 motoristes. Els pilots van poder gaudir d’un recorregut que havia preparat l’organització de 300 km per les nostres carreteres. Durant el trajecte, s’havia de passar per uns controls de pas per a segellar un carnet de ruta i verificar el recorregut. Al final de la ruta l’organització va preparar un dinar i un concert amb el grup de rock K-melot. El Moto Club La Torre, espera amb entusiasme que la Translluçanès esdevingui un recorregut reconegut per la major part de Catalunya, i pugui passar així a ser una de les rutes anuals de referència dintre del mototurisme català.// JORDI BRUCH I GUILLEM SUCARRAT

FUTSAL

Últim amistós abans de la lliga

El cap de setmana passat es va disputar l’últim amistós del Futbol Sala Prats abans de començar la lliga. Va ser contra el Futbol Sala Oló, al pavelló municipal de Prats.

El partit va començar amb un ràpid gol dels visitants. Això va fer canviar els locals, que van tenir una ràpida reacció i Franc Serra va igualar el marcador. Tot i això, el Futbol Sala Prats va marxar al vestuari perdent 1 a 2.

En començar la segona part, l’equip va sortir amb moltes ganes de guanyar el partit.

Va ser una segona part d’infart, on l’equip visitant va aconseguir avançar-se fins a dos cops al marcador. Finalment, va acabar amb un gol en pròpia porteria a favor del Futbol Sala Prats, tancant amb el 4-4 al marcador.

El pròxim 19 d’octubre començarà la lliga contra el CFS Vilamajor, al pavelló de Prats a les 7 de la tarda.// JORDI BRUCH I GUILLEM SUCARRAT

LA COLUMNA

Ramon BESA i CAMPRUBÍ

Motos

Als forasters, i més els que tenen pressa, convé advertir-los abans d’agafar el cotxe que tinguin paciència mentre condueixen pel Lluçanès. La carretera va plena de ciclistes i motociclistes, també et pots trobar amb gent que va a cavall i, si és l’estiu, el desplegament de la maquinària agrícola acostuma a provocar cues que treuen de polleguera als més impacients. La fesomia de la comarca ha anat canviant i més encara des de l’obertura de l’Eix.

Hi ha una generació que sempre ha tingut una especial admiració per la moto, segurament perquè els nostres pares ja n’eren uns devots, ni que fos per necessitat, pas previ a poder comprar-se aquell cotxe que molts feien rentar amb aigua i sabó cada setmana als seus fills per poder anar de passeig com si fos el símbol del progrés de la família –pobre de tu si el ratllaves–, tant hi feia si era un Citroën 2 CV o un Renault 4L. A casa havíem tingut una BMW. A mi m’agradava més com a moto de carretera la Impala.

El meu desig de totes maneres era una Cota o una Sherpa.

Les de trial anaven molt buscades; tots en volíem una per competir amb aquells primers estiuejants que s’emportaven a voltar les noies del poble amb una moto que nosaltres no havíem parat de contemplar a l’aparador dels Cruells de Prats o de Can Portús a Vic. Hi havia tanta fal·lera per la moto que es va fer un circuit en el qual competien els millors pilots de motocròs del país; eren temes dels Amics del Motor del Lluçanès.

El món de les motos apassionava a tota una generació cansada d’anar a peu, de manera que cada vegada hi havia més joves que es passaven hores al taller del mecànic per aprendre a desmuntar i muntar el motor, a petrolejar –com es deia–, a saber com funcionava per poder fer front a qualsevol avaria i millorar la seva potència, encuriosits com estàvem per la mecànica, just al contrari del que passa ara, quan gairebé tot és automàtic i fins i tot per canviar la roda d’un cotxe s’ha de trucar per demanar auxili. Aquell entusiasme de fa anys encara es manté per autèntic, de manera que sovintegen les sortides de colles de motards i sovint s’organitzen trobades de motos antigues –a Perafita n’hi ha una de molt celebrada i organitzada pel Damià Picas–. El seu desplegament en fila, la forma com s’organitzen, el sentit de propietat que tenen d’unes màquines que mimen i la seguretat que desprenen davant la fragilitat dels que les miren em fascina tant com la seva manera de plegar-se per les reconsagrades carreteres del Lluçanès.

Les motos de sempre, les bicicletes d’ara, els cotxes de tota la vida, els cavalls nouvinguts i també els tractors ens recorden que avui és molt més fàcil arribar al Lluçanès i, precisament per això, també és molt més difícil de transitar-hi, i més d’avançar-hi. A mi m’agrada perquè suposa el gust de pertànyer en cos i ànima al quitrà del Lluçanès.//

MOTOR

Una imatge de les sortides.// F: MCLTO

El tram de passarel·la sobre el Torrentet.// F: AJ STBOI

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» DEPENDENT/A de supermercat a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R580/01)

» OPERADOR de fabricació manual e palets de fusta a Prats de Lluçanès T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R580/02)

» FERRER amb experiència per serrelleria, muntatge i fabricació a Olost. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R580/03)

» OPERARI DE FILATS, operador de màquines de preparar fibres, filar i debanar. Olost. Tardes i nits. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R579/01)

» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R579/06)

» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Torn de tarda. T: 687 083 081 (R579/07)

» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R579/08)

» PROFESSOR DE CONVERSA en anglès i/o francès. T: 620 621 246 (R577/08)

BUSCO FEINA

» Dona per fer neteja o cura de persones grans a domicili. Treballadora i responsable. Damaris. T: 611 508 719 (R579/09)

» Noia hondurenya, honesta i molt responsable, busca feina de neteja, cura de persones grans, en empreses, restaurants. Disponibilitat immediata. T: 722 505 029 (R578/09)

» Noia de Prats de Lluçanès s’ofereix per cuidar gent gran. T: 93 856 06 08 (R579/16)

La meva opinió sobre la pregunta de la consulta

Gemma Rocadembosch Olost

Fa uns dies em va arribar a casa la pregunta de la consulta sobre si Olost vol formar part de la comarca del Lluçanès. Bé, de fet, la pregunta no és exactament aquesta. Més aviat, en llegir-la, hi vaig veure intencionalitat per part de l’Ajuntament d’Olost i em van sorgir diversos dubtes. Més enllà de si és bo o no quedar-nos al Lluçanès (que també hagués estat bé fer sessions informatives des de la seva creació a cop de decret, per explicar els pros i contres de ser comarca), els meus dubtes tenen a veure amb la formulació de la pregunta. Des del desconeixement, però també amb el record d’un referèndum menystingut com a país, no hi veig la majoria dels principis que hauria de tenir una pregunta de

El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina? 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

• Claredat: la pregunta ha de

• Neutralitat: ha d’estar for mulada de manera imparcial, sense induir a cap resposta pre

CARTA

• Univocitat: ha de tractar un sol tema, i de manera clara.

• Simplicitat: ha de ser senzilla i utilitzar un llenguatge accessible

• Resposta binària: Sí o No.

• Legitimitat legal: la pregunta ha de ser revisada per garantir que compleix els drets democràtics i els requisits legals. Tot això no ho sé tot jo, sinó també ChatGPT, però em sembla tan lògic que m’ho he quedat. En resum, en llegir la pregunta, veig que no em pregunten què penso com a individu sobre si vull que Olost es quedi al Lluçanès, sinó sobre què ha de fer un tercer (en aquest cas, l’Ajuntament d’Olost) per iniciar els tràmits per sortir de la comarca. Aquí és on em sembla que m’estan suggerint clarament la seva intenció: sortir del Lluçanès. Per acabar-ho d’adobar, s’ha de votar NO perquè SÍ, Olost es quedi al Lluçanès, generant clarament

ta o qui n’és l’artífex, però el que sí que queda clar és que, darrere, hi ha una motxilla carregada de mals rotllos endèmics de casa nostra, una instrumentalització de la ciutadania per obtenir un propòsit polític i una gran manca de generositat i servei públic. Un exemple més de la nostra feble i maltractada democràcia, tot i que individualment puguem ser persones excepcionals.

De debò, Ajuntament d’Olost, no penseu que hauria estat més senzill i fidel a la realitat actual, preguntar: “Estàs d’acord que Olost continuï formant part del Lluçanès?” I que qui vulgui quedar s’hi voti SÍ, i qui vulgui sortir-ne voti NO. Sincerament, em sap greu aquesta deixadesa amb olor de biaix.

Ja posats a fer, per què no preguntar més i millor? Personalment, com a habitant d’Olost, m’agradaria que em preguntessin si trobo bé que els difunts del poble estiguin enterrats en un polígon industrial. Però aquesta pregunta, malauradament, encara no m’ha arribat.

Així que ja ho sabeu família:

L’Olost es fa fort a casa

L’equip blanc-i-verd s’imposa per 3 gols a 0 davant d’un Sant Eugènia incòmode, però perd el primer partit fora de casa davant del Montesquiu

LA COLUMNA

Segona jornada a casa i segona victòria per golejada del Futbol Club Olost. Diumenge passat, rebia la vista a casa del Santa Eugènia B, equip situat a la part baixa de la classificació que, fins ara, només ha obtingut una victòria. El partit arribava després del primer partit del conjunt blanc-i-verd fora de casa, en el que va perdre per la mínima (2-1) al camp del Montesquiu.

Contra el Santa Eugènia, el domini olostenc va ser contundent des del primer minut i és que un gol matiner de Marc Parramon ja situava l’Olost per davant del marcador amb només dos minuts de joc. La primera part va continuar amb un atac i gol constant del conjunt de Joan Illamola, davant d’un Santa Eugènia visiblement incòmode a la sorra del municipal d’Olost. A la mitja hora de partit, Eric Estrella feia pujar el segon gol al marcador pels locals i un minut després, Ruben Besoy tornava a travessar la porteria dels visitants. Aquest 3-0 es va mantenir

durant tot el partit, tot i que la diferència s’hagués pogut engreixar més al llarg dels minuts. Només un xut al travesser va ser l’única opció de perill dels visitants en els 90 minuts de joc. En aquest sentit, un punt positiu de la tercera jornada és que és el primer partit de lliga on l’Olost no encaixa cap gol. Per altra banda, l’equip també va haver de lamentar dues possibles lesions. Parra i Bernat Gil van ser substituïts a la mitja part: el primer per una petita estrebada muscular i el segon per dolor al soli. De fet, aquesta està sent la taca negra d’aquest inici de temporada pels olostencs, perquè

El Pradenc no troba la victòria a la lliga

El Futbol Club Pradenc ha disputat aquesta quinzena dos partits que haguessin estat importants per començar la lliga amb un bon coixí. El primer partit, el de la segona jornada de lliga, va ser contra l’Unió Esportiva Sant Quirze de Besora a Prats. D’aquest partit, s’ha de recalcar el sac d’honor que va organitzar el Club per homenatjar a totes les persones que han estat vinculades i han aportat el seu granet de sorra al Pradenc i que malauradament ja no estan entre nosaltres. La sacada d’honor la van fer els més xics i xiques del club. Aquest sac d’honor s’organitzarà en cada enfrontament on el pradenc jugui com a local. El matx va estar molt igualat. El Pradenc va atacar contínuament, però tot i això, no van arribar els gols. Mitjançant tres contres protagonitzades pel trident del Sant Quirze, aquests van fer decantar la balança cap als visitants en un partit que estava totalment controlat per l’equip blaugrana.

El tercer partit de lliga el Pradenc va visitar el Tona. Tot i tenir el partit sota control, els dos equips feien mèrits per guanyar el partit i endur-se els 3 punts. Una jugada per la banda de l’extrem del Tona va fer arribar el primer i únic gol del partit i així va esdevenir injustament la tercera derrota del Futbol Club Pradenc a la lliga.// JORDI BRUCH I GUILLEM SUCARRAT

a aquestes baixes es sumen a les d’Arcos, Pau ‘Cuca’ i Xevi Camprubí.

Amb la victòria d’aquest cap de setmana, l’Olost escala una posició a la taula i es col·loca cinquè: empatat a sis punts amb el Gurb que és quart, i la Sant Perenca, el Corcó i el Vinyoles (sisè, setè i vuitè, respectivament). Aquest cap de setmana, l’Olost visitarà el camp més llunyà de la lliga: el de la Ribetana, a Ribes de Freser. Els ripollesos són desens i, tot i que només tenen una victòria, la van aconseguir a casa contra el Gurb –rival directe de l’Olost– per 4 gols a 1.//

Primer triomf del Sant Feliu Sasserra

En la segona i la tercera jornada de la Quarta Catalana el Sant Feliu encara no ha trobat la regularitat que necessita. El primer partit, contra la Monistrolenca, va significar una altra ensopegada pels blanc-i-blaus; tot i lluitar el partit amb molta intensitat, va ser difícil arribar a l’àrea rival, i en el primer error defensiu del matx van veure com els moianesos aprofitaven per decantar el marcador amb un gol que determinaria el resultat definitiu. No obstant, sí que van trobar porteria en la jornada posterior, enfrontant-se com a locals al Montmajor. Si bé també es tractà d’un partit intens i lluitat, els Feliuencs no van perdonar, i després que Biel Comas obrís la llauna amb un gran gol de falta, Marc Pujol sentenciava abans de la mitja part. Era la primera victòria, que de moment situa l’equip a la desena posició, amb 3 punts.// RED

Núria

VILAMALA i RIBERA

Ai, el centralisme!

Viatjar per fer la feina que sempre has volgut és un privilegi. Fer allò que tantes vegades t’havies imaginat, també ho és. I tenir l’oportunitat d’anar a París, a Eindhoven, a Klagenfurt i a Milà per explicar a Carrusel Deportivo com un equip humil com el Girona juga la Champions League és un somni. I més encara, tenint en compte que viure el que estem vivint, fa uns mesos era una cosa del tot impensable.

De moment, París ja està ratllat al mapa. I per debutar a Europa, no està gens malament. Encara falten, com a mínim, tres viatges més, però l’estrena a la Champions ja està superada. En l’àmbit professional, és dels reptes més bèsties que he tingut fins ara: narrar un partit de Champions i assumir la responsabilitat de ser capaç de posar en valor el significat que té que un equip petit i humil com el Girona, que fins fa set anys ni tan sols havia jugat a Primera Divisió, ara estigui disputant la màxima competició europea i un dels campionats més prestigiosos del món del futbol, si no el que més.

Per visitar la ciutat de París hem tingut poc temps, no us enganyaré, però quan viatges per feina, ja solen passar aquestes coses. Però hem viscut els privilegis d’una competició que, fins aquesta temporada, ens quedava molt llunyana. I els hem gaudit.

Però també és veritat allò que diuen els Amics de les Arts, que tornar sempre és la millor part de l’aventura. I per això vull acabar amb una reflexió: tornar, estarem d’acord, que és tornar a casa. Però on és casa? “Casa, pis, apartament, etc., en què hom habita amb els seus”. Així ho recull l’Institut d’Estudis Catalans. Ras i curt. Per tant, casa és el pis de Barcelona, on visc amb la meva parella, però també és casa Sant Bartomeu del Grau. És casa on hi ha la família i la gent que estimes. Però no sempre és fàcil quedar-te a casa. Sovint la vida professional t’obliga, o t’empeny, a fer les maletes i marxar cap a la capital. I allà, amb moltes menys limitacions per tenir una carrera d’èxit professional que les que hi ha en determinades zones del territori català, buscar un lloc que sigui casa i trobar oportunitats que et permetin viure moments com aquests. Ai, el centralisme!//

OLOST

Per_ Lluc Corominas Peraire

Una imatge del partit contra el Santa Eugènia.//F: LES FERES D’OLOST

Biel Comas al municipal de Sant Feliu.// F: CE SANT FELIU

A la consulta d’Olost, voteu com ho faria l’Esteve de la Vila

F. Xavier Cortada Jordà Prats de Lluçanès

L’Esteve Palau Mitjavila, conegut per la majoria d’Olost i d’altres pobles del Lluçanès per l’Estevet o l’Esteve de la Vila, com molts sabeu, va morir el dia 27 de juliol d’enguany, li faltaven dues setmanes per complir 97 anys. L’Esteve estava casat amb l’Enriqueta, natural del Colomer d’Alpens i que després de la guerra, quan va morir el Pere, el pare de la Queta, els van treure d’aquella casa perquè –Què faria una dona sola, amb els seus fills petits i el padrí que ja era vell? Sort que van trobar una bona gent i se’n van poder anar a viure a la casa de pagès de Mascarella, de Perafita.

Aquesta casa era a prop de la Vila i allà hi vivia l’Esteve i ja se sap, de vegades ell es deixava caure a casa dels seus veïns. L’Esteve, de jove, li agradava molt de ballar i anava molt ben vestit, com un gentleman. Moltes noies es preguntaven –Vindrà a ballar aquest diumenge l’Esteve de la Vila? Ell hi arribava amb bicicleta i, a Prats, la deixava a cal Fumanya. Amb la Pili eren molt amics. Al final es va casar amb la Queta, eren veïns, i amb ella havien guanyat una toia en alguna Festa Major d’Olost.

L’Esteve feia de pagès i ramader, també de procurador de la Vila i quan es va morir el senyor Joan Masó, propietari d’aquesta casa, va entrar a treballar a la Banca Catalana. –Sort en vaig tenir del Pere Vila i Espona, que era el director de la sucursal de Prats, i d’alguns companys. Ell feia de comercial d’aquest banc i anava a les diferents oficines del Lluçanès, des d’Alpens, Perafita i fins a Oristà. Tothom el coneixia. Una de les coses que més li va agradar és que va aconseguir, entre els de Prats i la gent d’Olost, que s’obrís una sucursal de Banca Catalana al seu poble.

Era una persona bona, no una bona persona com se sol dir en els moments dels comiats. Era amic dels seus amics i també d’aquells a qui no queia tan bé. El matrimoni va tenir una mala

experiència. Quan van tenir la Maria Dolors, la seva filla, al cap d’un any i poc més, van haver-la de dur a l’hospital de Vic. I allà, davant la sentència dels metges que no la podien curar, van demanar al matrimoni si la podien obrir per saber de què hauria mort. Van veure que tenia l’apèndix rebentat i el pus ja s’havia escampat pel seu petit cos, a prop del cor. Allà hi havia una monja, que deia als pares que resessin molt. Van fer-hi tot el que van poder i entre el metges i les pregàries es va salvar. A l’hospital hi havia una imatge de la marededéu del Perpetuo Socorro. D’aquí ve que en el recordatori del comiat de l’Esteve, s’hi posés aquesta imatge que durant tota la vida havia mantingut a la capçalera del llit. Amb els anys, una colla de joves de Prats, feia mesos que sortien a ballar sardanes amb una colla de noies d’Olost. A vegades feien trobades i sopars al Pla dels Avets, a la Vila. Tres d’aquells xicots de Prats, es van casar amb tres noies d’Olost. La “nena” es va casar amb el Xavier. Quan la família del noi de Prats anava a celebrar la Castanyada a la sala gran de la Vila, l’Esteve recordava al Pasqual, l’avi del Xavier, que havia fet teatre, l’anècdota d’una Festa Major d’Olost. Eren els anys 1950, quan es va disputar un partit de futbol entre el Prats i l’Olost. Va acabar malament, fins i tot a garrotades, ens explicava l’Esteve. L’endemà el grup de teatre Art i Joventut de Prats, havia de representar una obra de teatre a Olost. L’Esteve li deia que la gent d’Olost els van fer boicot, o “diego” com diuen els caçadors d’ocells quan no n’havien pogut caçar cap. Però l’Esteve era allà, a primera fila. –Quina culpa en tenen els del teatre? El futbol no té res a veure amb el teatre. No cal donar-hi més voltes, en els pobles veïns d’aquí i de més enllà sempre hi ha hagut mals entesos.

La Dolors i el Xavier van tenir el seu únic fill, l’Arnau, ells vivien a Prats. Quan l’Arnau era petit, havia anat a l’escola de primària d’Olost. Jugava a futbol amb l’Olost. Quins records tan bonics, entre pares i fills! De més gran, ja a l’Institut de Prats, l’Arnau va ju-

CARTA

gar amb el Pradenc, però continuava tenint els amics a Olost i a Prats. Ja de gran, l’Arnau ve sovint a Olost, a casa des avis, i fins hi tots s’hi ha empadronat.

L’Esteve va ser jutge de pau del seu poble, en l’època de l’alcalde Josep Maria Freixanet. Va haver-hi una molt bona sintonia. Fins hi tot recordo que ens havia explicat que quan arribava la Festa Major o Nadal, l’alcalde li deia –Esteve, demà vindràs a missa de dotze, és la Festa Major? –I tant que vindré. El Josep Maria potser creia que en aquell acte, la comitiva municipal no seria gaire nombrosa, aneu a saber. Aquesta amistat, també va estendre’s cap al nou alcalde, el Gil Salvans, que avui és veí nostre.

Al cap de força anys, l’Esteve va haver de deixar de ser el jutge de pau i el Consistori li va fer un homenatge en un dels actes de la Festa Major. Estava molt emocionat. Va dir poques paraules, però les poques que va dir li sortien del cor. –M’estimo Olost, m’estimo a la seva gent! Avui, la família de l’Esteve, volem aprofitar públicament per agrair el reconeixement que li va tributar l’Ajuntament d’Olost. Moltes gràcies.

No era polític. Quan anava pel poble, a una persona que li manifestava alguna idea que s’arrambava més cap a la dreta, li solia donar la raó. Al cap de cinquanta metres, quan una altra persona tirava cap a l’esquerra, també li donava la raó. No era pas que no tingués criteri, però no volia quedar malament amb ningú, perquè considerava que la política no et dona gaires satisfaccions. Sobre el futbol, com que a Olost molts eren de l’Espanyol, ell també ho era. Últimament s’havia acostat més al Barça, li agradava el Messi, però encara tenia ànima espanyolista.

Com veieu, la relació amb el Lluçanès havia estat una constant en la vida de l’Esteve. Sobre la comarca, quan va assabentar-se, fa mesos, de la decisió presa per l‘Ajuntament d’Olost, li va fer estrany. –No vam votar ja fa temps per la comarca del Lluçanès? Sempre era optimista i sobre la comarca deia que és millor unir que separar, millor ser del lloc on tothom ens coneixem que no pas d’algun lloc massa gran, que et coneix ben poca gent. Deia que –Sempre s’ha de mirar cap al futur,

anant junts, això es propi del segle XXI. Si et mous per coses estranyes i que no s’entenen, és que encara vius al segle passat. Sembla que aquell sentiment de pertinença al Lluçanès, avui estigui desvirtuat i posat en qüestió per alguns.

Pel que fa a mi, com a signant d’aquest escrit, no vull anar contra ningú, ja fa temps que m’ha passat aquesta mala sensació. M’agrada viure en pau, a casa, amb la família i quan trobo a algú pel carrer, tant si el conec com si no, m’agrada donar-li el bon dia. Fa més de quaranta anys que amb la Dolors venim cada dissabte a Olost, on ens hi trobem com a casa. Fa molt temps que treballo diferents genealogies del Lluçanès i he pogut comprovar que ja siguin de Lluçà o d’Oristà, d’aquí o d’allà, s’emparentaven entre ells. Pocs n’hi ha de fora del Lluçanès. Hauríem de ser capaços de no donar l’esquena als nostres avantpassats. La nostra comarca és menuda, amb pobles i parròquies molt petits. Amb peculiaritats ben diverses de les comarques veïnes i només junts podem anar-la millorant.

Avui, algú de Sant Feliu Sasserra ja ens confia, en veu baixa, que es va equivocar votant NO pel Lluçanès, - Perquè ens adonem que la relació amb el territori és molt més gran que amb el Bages. Sobretot el jovent. Això també podria passar amb Olost i Santa Creu de Jutglar. Fins i tot, algú d’aquesta última població ens ha confiat que si Olost se separés del Lluçanès, ells, com a poble també podrien independitzar-se d’Olost i retornar al Lluçanès, on des de sempre s’hi han trobat com a casa. Li vaig dir que no fos tant radical. Però tot és possible. Ah, per cert, el Moianès, ha passat de tenir dèficits en alguns ajuntaments a tenir superàvits. Això ja indica els avantatges de tenir comarca pròpia. Sobre la pregunta de la Consulta d’Olost, aneu en compte, és una mica confusa. En tot cas, votem NO.

Amb aquest escrit vull donar la paraula i el sentiment que tenia l’Esteve envers la seva gent d’Olost, però també a la gent de tota la comarca del Lluçanès. Era un càrrec de consciència, que he volgut fer públic. Perdoneu si a algú li han molestat les meves paraules, que com he dit, no van contra ningú, ans al contrari.//

CARTA

NO volem sortir de la comarca del Lluçanès

Neus Arboix Deig

Maria Canadell Usart

Martí Gorchs Picas

Raül

López Noguera

En representació del grup Olost i Santa Creu pel Lluçanès

Malgrat que trobem inoportuna la data de la consulta, i que veiem intencionalitat en la pregunta. Malgrat que constatem que el cens no tindrà les mateixes característiques de sempre, i que el procés electoral no tindrà totes les garanties. Malgrat que la campanya electoral no és imparcial (no s’ha convidat el Moianès com a exemple més recent de la construcció d’una nova comarca) i malgrat que no coneixem les actes de les reunions ni els membres de la comissió permanent de participació que han impulsat la consulta.

Malgrat tot això, hem decidit participar en la consulta que l’Ajuntament d’Olost ha convocat per sortir de la comarca del Lluçanès. I hem decidit participar-hi, votant NO a iniciar els tràmits per sortir-ne.

I ho fem, perquè creiem que la comarca pot ser una bona eina per a la ciutadania d’Olost, Santa Creu i el Lluçanès. Perquè aquesta institució pot ser eficient a l’hora de gestionar les polítiques públiques de manera més propera, adaptant-les a les necessitats específiques que tenim. Això podria incloure des de l’educació (només hem pogut tenir escola de música quan ho hem fet mancomunadament amb els municipis del Lluçanès), transport públic, conservació del medi natural, habitatge, tècnics municipals i assessorament, cultura, joventut i gent gran, esports, gestió de residus...

La nova institució ens permetria tenir més diners i més control per decidir amb què gastar-los. I això no vol dir una despesa innecessària o irres-

Els Encants!

Si vols vendre, llogar, compartir, busques o regales alguna cosa, escriu un correu amb l’assumpte “Encants” a:

larellallucanes@ gmail.com

ponsable. Aquests recursos, que es redistribuiran des de les administracions superiors, pot fer justícia a una mancança de la representativitat territorial. Som el territori que som i cal tenir els recursos que ens corresponen per gestionar-lo. Posant perspectiva a les dades, si una possible redistribució ens arribés a reportar uns 4 milions d’euros, això suposaria el 0,009% del pressupost de la Generalitat, que el 2023 va ser de 41.025 M d’euros anuals.

Al capdavall, nosaltres mateixos som qui sabem quines necessitats tenim, molt més semblants a les dels tretze municipis del Lluçanès, que no pas als 50 municipis d’Osona, on cohabitem amb ciutats com Vic, Manlleu o Torelló, Tona o Centelles amb molts més habitants i necessitats diferents.

Ara bé, la institució per si sola no ens garantirà tot això, sinó que cal entomar la tasca i posar-hi tots els esforços de tots els representants polítics del Lluçanès per construir-ho. Cal que ens posem a treballar, per resoldre els nostres problemes, teixir una bona xarxa de serveis, i no només parar la mà a veure què ens toca d’Osona.

En temps de globalització i centralisme, on les zones rurals veiem reduir els nostres recursos i serveis, una administració autònoma, propera, coherent, sostenible, i dimensionada, pot ser un baluard per defensar els pobles petits i la gent que hi habitem i revertir aquesta tendència.

Precisament, en aquest punt és on també estem d’acord amb l’equip de govern de l’Ajuntament d’Olost: cal fer una administració a mida. Però per ferla, cal pensar-la, consensuar-la, treballar-la, i fer pinya amb els altres municipis del Lluçanès. Si anem a una, podem demanar a la Generalitat la modificació de

El Racó de la Feina!

Si busques feina o n’ofereixes, envia un correu amb l’assumpte “Racó de la feina” a: larellallucanes@ gmail.com

L’Agenda!

la llei, una prova pilot o el camí més adient possible per dissenyar l’estructura comarcal més apropiada.

I és que aquest també és un altre argument a favor de la comarca: tenir veu pròpia. Ser nosaltres mateixos els interlocutors amb les administracions supramunicipals, directament i sense intermediaris. Creiem que així, es pot incidir a la presa de decisions, i reivindicar quan calgui, les millores o manteniment de serveis, com per exemple les urgències nocturnes a l’ABS Lluçanès.

Fent-ho bé, posant-nos a treballar, Olost inclòs, és com podem obrir camí cap a una bona administració comarcal. I plantejant-nos serveis pensats pel bé comú, equilibrats i sensats, és com podem obrir la porta a reconstruir la comarca de tretze municipis tal com tots l’entenem. Perquè creiem que aquest plantejament és l’adequat, ens hem organitzat per difondre les nostres idees, davant de l’actitud de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Olost. Creiem que podem capgirar les coses, i fer que aquesta consulta guanyi el NO a sortir del Lluçanès i sigui un punt d’inflexió per la construcció de la comarca. Per tot això, hem obert un compte d’Instagram (@ olostisantacreupelllucanes) on exposarem més detalladament el que hem comentat en aquest article i on us convidem a demanar dubtes concrets sobre la comarca. Entre tots, en buscarem les respostes per esclarir-ho.

I de tot plegat, fer de la crisi una oportunitat, deixar de posar bastons a les rodes, i engegar motors per construir la comarca del Lluçanès. Per tot això, votarem NO a sortir de la comarca del Lluçanès i demanem que si esteu d’acord amb nosaltres, també ho feu.

Des d’Olost i Santa Creu, pel Lluçanès!//

Si vols que l’acte que organitzes hi aparegui, escriu un correu amb l’assumpte “Agenda” a:

comunicaciolarella@ gmail.com

L’Opinió!

Publiquem els articles per ordre d’arribada. Mida màxima: 3.000 caràcters (espais inclosos): larellallucanes@ gmail.com

CARTA

Grans de l’escola Heurom Perafita

El dia 20 de setembre vam decidir fer una sortida a Santa Eulàlia de Puig-oriol. El dia abans hi havia arribat un ramat de cabres d’un pastor transhumant, que tornava de passar l’estiu a la muntanya.

Amb ell vam aprendre a munyir les cabres i a fer formatge fresc, amb textura de mató.

Vam veure que és més senzill del que ens pensàvem i que és fàcil de provar de fer-ne a casa. També el vam poder tastar!

Després vam anar a fer un trosset de camí transhumant, en direcció a Alpens. Ens va agradar molt poder fer-lo perquè sabíem que és un camí ramader molt important que travessa tot Catalunya, el camí de Marina.

Trobem molt interessant que es facin aquestes jornades sobre Transhumància i poder-hi participar, perquè hem pogut experimentar un fet molt important en la història del Lluçanès i dels pastors i pastores que hi viuen. Ens agradaria que es continuï fent perquè els nens i nenes de ben petits puguin conèixer bé l’ofici de pastor i de pastora.//

CARTA

Coneixem l’ofici de pastor Revenja política

Josep Salvans Macià (Cuca) Olost

L’Ajuntament d’Olost ha donat l’excusa a l’economia per voler sortir de la Comarca del Lluçanès, però crec que fins passats dos o tres anys que funcioni la comarca com a tal, de l’economia no se’n podrà saber el resultat, tot dependrà dels traspassos i calerons que se’n rebin.

Segons diu LaRella, fins d’aquí a uns set anys no serà possible sortir de la comarca si no canvien les lleis, per això dic que és una revenja política, els queden uns set anys per anar posant pals a les rodes que és el que estan fent fins ara.

Repeteixo revenja política perquè el dia 10 de maig del 2023 quan es va presentar la Comarca del Lluçanès al Monestir de Lluçà, d’Olost només hi vaig anar jo. Si els membres de l’Ajuntament anaven enfeinats podien haver-hi enviat algun treballador. Sí que és veritat que algun alcalde es va queixar que s’havia convocat amb pocs dies d’antelació.

Ara que fa vint-i-tres anys que al Casal dels d’Avis d’Olost es va presentar la Plataforma Lluçanès és Comarca, recordo que una persona em va dir “noi, ho tenim magre perquè és una comarca amb algun cacic que hi posarà traves”, ben bé que tenia raó.

I sembla que la comarca del Moianès se n’ha sortit bastant bé, de cada euro que inverteixen els ajuntaments en reben deu.

En resum, l’Ajuntament d’Olost està programant sortir del Lluçanès i tornar a la Plana no abans del 2031 si no canvien les lleis, segons diu La Rella del 26 de setembre del 2024.//

LLAGOSTINS AL CAVA

INGREDIENTS

» Llagostins (amb els bigotis tallats), també poden ser cigales o carabiners

» ½ cullerada sopera de farina

» 1 ampolla de cava (Brut)

» Aigua

» Oli d´oliva

» Ametlles torrades

» All, julivert

» Sal i pebre

PREPARACIÓ

1. En un morter afegir el julivert, els alls i les ametlles per a fer la picada. Quan estigui tot picadet afegir-hi una mica de sal junt amb el cava i la farina.

2. Posar els llagostins a la plata del forn i repartir la picada per sobre.

3. Escalfar el forn a 180º. Un cop calent hi posem els llagostins, deixant-los coure fins que la barreja del cava s’evapori, durant uns 20-25 minuts.

I ja estarà per llepar-se´n els dits!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA ORISTÀ

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

10 dj ST.BARTOMEU TERRICABRAS

11 dv OLOST FARGAS

12 ds F.ARUMÍ-VIC ARUMÍ

13 dg F.URGELL-VIC URGELL

14 dl ST.BARTOMEU TANYÀ

15 dt OLOST VILAPLANA

16 dc PRATS ATLÀNTIDA

17 dj ST.BARTOMEU AUSA

18 dv OLOST POU

19 ds F.PORTAL DE QUERALT-VIC PORTAL DE QUERALT

20 dg F.YLLA-CATALÀ-VIC YLLA-CATALÀ

21 dl ST.BARTOMEU URGELL

22 dt OLOST EURAS

23 dc PRATS ALIBERCH

24 dj ST.BARTOMEU BARNOLAS

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari

habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

OCTUBRE

PRATS_ EXPOSICIÓ ‘TRANSGRESSIÓ’. De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda (dimecres fins les 7 de la tarda), i els caps de setmana de 10 del matí a 2 del migdia. Fins el 13 d’octubre. A Cal Bach.

DIJOUS 10 D’OCTUBRE

SANTA CREU DE JUTGLAR_ JORNADES INFORMATIVES DE LA CONSULTA SOBRE LA PERMANÈNCIA D’OLOST A LA COMARCA DEL LLUÇANÈS. A les 8 del vespre, al local social.

DIVENDRES 11 D’OCTUBRE

OLOST_ CURS DE CINEMA CLÀSSIC: LA COMÈDIA DE BLAKE EDWARDS, A CÀRREC DE RAMON BREU. A les 5 de la tarda, al Centre Cívic Olost PARTIDES D’ESCACS. A les 7 de la tarda, a la biblioteca. JORNADES INFORMATIVES DE LA CONSULTA POPULAR NO REFERENDÀRIA SOBRE LA PERMANÈNCIA DEL MUNICIPI D’OLOST A LA COMARCA DEL LLUÇANÈS. A les 8 del vespre, a l’Espai Perot Rocaguinarda. PRATS DE LLUÇANÈS_ “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”. A 2/4 de 10 del matí.

DISSABTE 12 D’OCTUBRE

SANT BOI DE LLUÇANÈS_ XLVIII CONCURS DE PINTURA RÀPIDA. De les 9 del matí a les 2 del migdia, per tot el poble. ORISTÀ_ 25A CAMINADA POPULAR.

A les 8 del matí, a la plaça Major. SANT MARTÍ D’ALBARS_ III TROBADA DE CULTURA POPULAR DEL LLUÇANÈS. A partir de les 12 del migdia, a la zona esportiva.

DIUMENGE 13 D’OCTUBRE

PERAFITA_ FESTA DEL REMEI. A les 9 del matí, a l’Ermita del Remei. PRATS_ TALLER FAMILIAR DE CREATIVITAT - JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI. De 10 a 1 del migdia, al mercat. CONCERT DE D·LIRIOINTRÚS. A les 5 de la tarda. Mitja hora abans, visita guiada a l’espai. A Cal Puig.

DILLUNS 14 D’OCTUBRE

OLOST_ SORTIDA AL BOSC. A 2/4 de 5 de la tarda, al Centre Cívic. PRATS DE LLUÇANÈS_ HOMENATGE AL PRESIDENT COMPANYS. A les 9 del vespre, a l’espai en memòria de les persones represaliades. LA TORRE D’ORISTÀ_ SESSIÓ DE RENTADA DE CERÀMICA, a les 4 de la tarda a la Rectoria.

DIMARTS 15 D’OCTUBRE

OLOST_ CLUB JOVE DE NOVEL·LA. A les 5 de la tarda, a la Biblioteca.

DIMECRES 16 D’OCTUBRE

LA TORRE D’ORISTÀ_ SESSIÓ DE CLASSIFICACIÓ DE LA CERÀMICA, a les 4 de la tarda a la Rectoria.

DIJOUS 17 D’OCTUBRE

OLOST_ CLUB INFANTIL. A 2/4 de 6 de la tarda, a la Biblioteca.

DIVENDRES 18 D’OCTUBRE

OLOST_PARTIDES D’ESCACS. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca. PRATS DE LLUÇANÈS_ “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”. A 2/4 de 10 del matí.

LA VINYETA, d’en Gerard Bosch

DISSABTE 9 D’OCTUBRE

SANT BOI _ TASTABOLET. Durant tot el dia, a la plaça. SANTA EULÀLIA_ SANTA EULÀLIA REGGAE TIME. A partir de les 6 de la tarda, a la zona esportiva.

PERAFITA_ TORNA JACINT VERDAGUER AMB CAMINS DEL PARADÍS. A 2/4 de 7 de la tarda, a l’església.

SANT BARTOMEU_ GRAUFEST. A partir de les 5 de la tarda, al casal.

DIUMENGE 20 D’OCTUBRE

PERAFITA_5ª TROBADA D’ESCRIPTORS, IL·LUSTRADORS, LLETRAFERITS I AMANTS DELS LLIBRES. A les 9 del matí, al parc de la Font Nova.

ALPENS_ OBRA DE TEATRE: “UN CONCERT A LA CASABLANCA”. A les 6 de la tarda, a la Sala Teatre El Casino.

SOBREMUNT_ CONCERT DE TRAÇINTRÚS. A les 2/4 de 12 del migdia. Mitja hora abans, visita guiada a l’espai. A l’església de Sant Martí. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ 38È CAMPIONAT D’OSONA TRIAL. MERLÈS_ XV CAMINADA POPULAR. A les 8 del matí a la plaça de l’església.

DILLUNS 21 D’OCTUBRE

SANT BARTOMEU DEL GRAU_TALLER DE MANUALITATS DE TARDOR PER A LA MARATÓ DE TV3. A 2/4 de 7 de la tarda, al Local d’entitats.

DIMARTS 22 D’OCTUBRE

SANT AGUSTÍ DEL LLUÇANÈS_ CAMINADA “El Lluçanès cap als 100”. A les 4 de la tarda.

peremolina@coac.net telf 647440843

ESCURA-XEMENEIES I CALEFACCIÓ

RESTAURANTS·BARS·HOSTALS

CELEBRACIONS

ALIMENTACIÓ

ELS ENCANTS

ES VEN

» CALDERA de calefacció de llenya i carbó, amb tubs de xemeneia. T: 662 519 073 (R580/04)

» COTXE RENAULT CLIO DIESEL, de l’any 2001, té un xoc amb el capó abonyegat i un llum trencat, però funciona bé. Ideal per a camins rurals. T: 650 319 851 (R580/05)

» SOFÀ de 3 places de pell vermell i peus reclinables en molt bon estat T: 681 06 78 44 (R579/09)

» CALDERA I RADIADORS. T: 609 367 270 (R579/10)

» Venc Golf TDI 130 cavalls amb 73.000 km molt bé de preu. T. 699 876 127 (R579/11)

» Una Santa Escena i un quadre de guix sobre fusta de Sant Josep amb el nen. T: 93 822 86 47 (R579/13)

» FURGONETA MERCEDES VITO de l’any 2005 amb 273.000km. Camperitzada i amb 6 places. Manteniment i reparacions al dia amb molts extres. 7.500€. T: 649 203 814 (R578/13)

ES BUSCA

» PERSONA per portar un hort a Prats de Lluçanès. T: 610 786 223 (R579/14)

» PROFESSOR DE CONVERSA en anglès i/o francès. Preu assequible. T: 620 621 246 (R577/09)

» CASA PER LLOGAR O COMPRAR. No importa l’estat o si falten subministraments. Millor fora del poble i amb terreny. Jordi. T: 602 346 692 (R579/14)

» TERRENY AGRÍCOLA PER COMPRAR, d’una hectàrea mínim. Jordi. T: 602 346 692 (R579/15)

ES LLOGA

» PLAÇA D’APARCAMENT a l’edifici de la Pedra Dreta de Prats de Lluçanès. T: 663 496 475 (R578/11)

S’HA TROBAT

LES FOTOS DEL TEMPS

NATURA KM 0

ES TRASPASSA

Els Encants de LaRella! Vols vendre, comprar, llogar, regales o busques alguna cosa?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

És època de migració per alguns ortòpters. Per això es poden veure grups de llagostes com la de la foto: Llagosta Egípcia.// F: MCF

» ULLERES GRADUADES amb estoig vermell a Perafita. T: 646 37 30 89 Envia les teves fotos del temps! 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Que cada any, arribada la tardor, alguns arbres canvien de color, de ben segur que tothom ho sap, però quins són aquests arbres de colors tan bonics i perquè es tenyeixen d’aquests tons canviants potser no tothom ho té tan clar.

Al Lluçanès tenim majoritàriament boscos de pins, que cap al nord són de Pi roig o Rajolet ( Pinus sylvestris ) i cap al sud de Pi blanc ( Pinus halepensis ). També tenim altres boscos com rouredes ( Quercus pubescens ) o alzinars ( Quercus ilex ) i algun petit bosc de ribera amb salzes ( Salix sp ) i pollancres ( Populus sp ) però són menys extensos. És enmig dels boscos de pins, sempre verds per ser de fulla pe-

Colors de tardor

renne, on aquests dies comencen a ressaltar alguns arbres que comencen a esgrogueir-se. Després alguns agafaran tons taronges i d’altres acabaran per vestir-se de vermell. Aquests pintors del bosc a casa nostra estan representats sobretot per dos gèneres: Acer (aurons i blades) i Sorbus (moixeres i serveres). Cada espècie té el seu color estrella, aquell que adquireix l’arbre en el seu moment

de màxima esplendor. L’Auró blanc ( Acer campestre ) queda totalment groc, les blades ( Acer opalus ) es tornen d’un groc-taronjós espectacular, la Moixera de pastor ( Sorbus torminalis ) taronja i marró i l’Auró negre ( Acer monspessulanum ) d’un vermell carmesí. I per què fan aquests canvis de colors les fulles d’aquests arbres? Això passa perquè disminueixen les hores de llum i baixen les temperatures i els arbres deixen de fabricar clorofil·la, el pigment majoritari a les fulles i responsable del color verd. Llavors apareixen els altres pigments responsables dels colors grocs, taronges i vermells.// TON I RAMON BAUCELLS

Posta de sol a Oristà, el vespre del 6 d’octubre.// F: PERE CORS

Les gallines miren els rovellons trobats a Merlès el passat 27 de setembre.// F: SALVADOR

El dia 26 de setembre el vent va fer caure els codonys, algun de més d’un quilo.// F: JORDI CAMPS

Matí humit, el 8 d’octubre, al Lluçanès Nord.// F: @GABIFERRADOR

Un rusc de vespa asiàtica s’ha instal·lat en una barbacana d’una casa de Prats.// F: JOSEP BATRIU

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

08:07 h - 17 d’octubre - Sant Bartomeu del Grau

19:08 h - 17 d’octubre - Sant Bartomeu del Grau

17 d’octubre

1 de novembre

LLUÇÀ

27,60 ºC · dia 2

6,20 ºC · dia 13

16,73 ºC

67,6 km/h · dia 26

61,50 L · 11 dies 596,50 L 23,50 L · dia 1

PRATS DE LLUÇANÈS

29,70 ºC · dia 2 3,90 ºC · dia 14 16,92 ºC

55,8 km/h · dia 26

64,70 L · 13 dies 570,20 L 17,80 L · dia 4

De l’1 al 31 de setembre

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

A les sempre interessants cròniques de Pere Bruch, del Lliscàs d’Olost, trobem dos setembres significatius:

Any 2004

Va ser un mes molt sec i amb temperatures superiors a les normals. La temperatura mitjana va ser la més alta des de l’any 1987. També va ser el mes de setembre menys plujós des de l’any 1987. Els dies 13 i 14 varen caure bastants llamps als voltants de casa, amb tempestes de

ALPENS

27,70 ºC · dia 2

5,60 ºC · dia 28 16,30 ºC

53,1 km/h · dia 13 99,0 L · 8 dies 769,20 L 38,60 L · dia 4

PERAFITA

28,90 ºC · dia 2 4,30 ºC · dia 28 16,01 ºC

45,0 km/h · dia 26 49,60 L · 9 dies 528,20 L 21,20 L · dia 4

OLOST (MAS LLISCÀS)

30,30 ºC · dia 2 1,90 ºC · dia 14 16,62 ºC

57,9 km/h · dia 26

L · 7 dies

L 27,20 L · dia 4

ORISTÀ

32,10 ºC · dia 2 2,90 ºC · dia 14 17,57 ºC

km/h · dia 26 58,80 L · 7 dies 524,80 L 15,40 L · dia 17

molt aparell elèctric. El dia 21 a les 5:45 de la tarda es va registrar un terratrèmol al Ripollès de 4,2 d’intensitat. Aquí es va notar amb moguda de vidres, portes i prestatges.

Any 2007

Va ser un mes amb temperatures normals i molt sec, essent el mes de setembre més sec des que prenc dades (1986). Destaca la temperatura mínima del dia 28 amb -1,3 °C que és la més baixa des que prenc dades i la primera glaçada de la tardor. També ha estat la glaçada més primerenca registrada. El dia 25 veig l’última oreneta.

Des de LaRella convidem els lectors a compartir els seus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts o recordats. Els publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica de la meteorològica del Lluçanès

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

EL TEMPS

EL TEMPS DEL SETEMBRE

SANT BOI

28,10 ºC · dia 2 2,40 ºC · dia 14 15,40 ºC

46,7 km/h · dia 26 84,80 L · 9 dies 771,20 L 43,40 L · dia 4

OLOST (TRASSERRA) 28,30 ºC · dia 2 6,40 ºC · dia 14 16,78 ºC 46,7 km/h · dia 7 57,20 L · 4 dies 495,00 L 28,60 L · dia 4

Més informació:

REFRANYS

METEOROLÒGICS

Seguint amb els ocells, a l’octubre, passen moltes coses i la saviesa popular se’n fa ressó

Les ventades d’octubre els ocells duen, o se’ls enduen, perquè acabades les figues, guatlles fugides

Les ventades d’octubre porten els ocells i maten l’eruga

Si per l’octubre vas a la muntanya a passejar, molts ocells veuràs passar

Quan l’octubre va a la fi, els ocells d’hivern són aquí

Junta d’ocells, pluja a gibrells

Quan l’ocell s’espolla i la perdiu terreja, l’endemà la font espurneja

Gairebé sense adonar-nos-en, ja som en plena tardor. Una tardor, de moment, amb valors meteorològics propis de l’estació i que fa anys no teníem. Esperem que continuï així. De moment l’octubre ha començat fresc i amb precipitacions esperançadores. Hem deixat enrere un setembre amb temperatures inferiors a la mitjana i, malauradament, amb menys precipitació de l’esperada.

La temperatura mitjana mensual va ser clarament inferior a la normal. A Oristà, per exemple, va ser de 17,57 °C (mitjana de 20,41 °C, 2,84 °C per sota) i a Olost de 16,92 °C (mitjana 18,07 °C, 1,72 °C per sota). A Oristà és la mitjana mensual més baixa des que es tenen registres (2010) i a Olost feia vint-i-vuit anys (any 1996) que no era tan baixa. Altres mitjanes mensuals significatives són, les de Prats amb 16,92 °C, Trasserra amb 16,78 °C, Lluçà amb 16,73 °C i, la més baixa, a St. Boi amb 15,40 °C. El dia més càlid va ser el dia 2 amb 32,1 °C a Oristà, 30,3 °C a Olost, 29,7 °C a Prats o 28,9 °C a Perafita. El dia més fred va ser el 14 i, de nou, aquell dia es van assolir mínimes que feia anys que no teníem. A Olost, per exemple, la mínima va ser d’1,9 °C, per trobar una mínima inferior, hem de recular fins a l’any 2007 (-1,30 °C el dia 28). Altres mínimes remarcables d’aquell dia són St. Boi amb 2,4 °C, Oristà 2,9 °C, Prats 3,9 °C. Malgrat que el setembre va començar amb precipitacions destacables, finalment els totals van quedar considerablement per sota de les mitjanes històriques. Perafita va ser la més perjudicada amb només 49,6 mm (mitjana 89,6 mm), a Oristà 58,8 mm (mitjana 73,3 mm), Lluçà 61,5 mm (mitjana 89,77 mm) i a Prats 64,7 mm (mitjana 85,61 mm). Alpens amb 99,0 mm i St. Boi amb 84,8 mm varen ser les més afavorides. Lamentablement, no disposem de dades històriques d’aquestes dues estacions per fer comparatives estadístiques.

La manca de precipitacions va comportar, com a conseqüència lògica, que hi hagués menys dies de tempesta de les habituals. A Prats i a Olost, per exemple, només hi va haver un dia amb aquest fenomen (dia 1), quan la mitjana és de, respectivament, 3,49 dies i 4,13 dies. La manca de precipitació es va compensar amb humitats altes, molts dies amb rosada, baixa irradiació solar i, per tant, poca evaporació.

Gaudim, doncs, d’aquesta tardor de colors intensos, olors vives de boscos humits i temperatures, encara suaus, que conviden a passejar i gaudir del nostre entorn. Des de la secció Natura km 0 ens conviden i ens ajuden a descobrir amb detall els protagonistes d’aquest espectacle cromàtic. Fixem-nos-hi bé i a gaudir. Quin goig!// FRANCESC COMES