R581

LA SOBRETAULA

“El treball en equip ha estat clau”

Entrevista a Cèlia Soler i Robert Díez, de Vilaltella Endurance

EL RELAT

Descalça entre la boira

Relat breu de Clàudia Molina

Olost escull iniciar els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanès

· La participació va ser gairebé del 51% i la opció guanyadora es va imposar per només 48 vots · S’obre un període d’incertesa i l’Ajuntament vol dialogar amb diferents actors

La cultura popular cohesiona el Lluçanès

Sant Martí acull la 3a Trobada de Cultura Popular del Lluçanès en una jornada farcida d’actes

MEDI AMBIENT

Fumanya vol tractar productes envasats

Inicia el procés per adaptar-se a la normativa

URBANISME

Santa Eulàlia, a punt d’acabar la carretera

Les obres finalitzaran a principis de novembre

CULTURA

Miró guanya el premi Quim Masó

També recull el Premi Nacional de Cultura

ESPORTS

Comença la lliga de futbol sala

El Lluçanès acull el COTA

LA SOLAPA

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Comissió del Llibre “Olost, Santa Creu i la seva gent”

ANY: Anys 60

LLOC: Olost

El 1964 es va crear la Junta que impulsaria la urbanització d’Olost. Es tracta d’un espai on hi havia camps i eres de tres propietats: el camp del Moré, uns camps del Sr. Rexach i l’anomenat Camp del Rector. Els camps estaven treballats i, com es veu a la imatge, amb els seus respectius pallers. Més endavant molta gent del poble va comprar els solars per poder-hi edificar casa seva.

Davant de Cal Cuca (masia actualment desapareguda) hi passa el rec que dividia els termes d’Olost i Oristà. Fou durant l’any 1992 que amb el traspàs del Raval al municipi d’Olost, la urbanització es va ampliar amb terrenys que pertanyien a Oristà i es va continuar construint.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

de:

Amb el suport de:

Revista membre

La Planta de compostatge de Fumanya sol·licita un canvi per tractar productes envasats

Aquesta modificació implicarà un increment de més del 50% dels residus propis generats per l’empresa en el procés de desenvasat

SANT MARTÍ D’ALBARS

Per_ Carolina Font Usart

La Planta de Compostatge de Fumanya va iniciar el 2021 un procés de sol·licitud de modificació substancial de l’autorització ambiental per poder tractar residus que necessiten un procés de desenvasat. Aquesta modificació sorgeix arran d’una inspecció ambiental feta a l’empresa l’any 2019, que conclou que l’empresa no garanteix el compliment adequat de les condicions establertes en l’autorització vigent.

L’anunci, publicat aquest octubre, està en fase d’al·legacions, i inclou els diferents informes que l’empresa ha presentat per tirar endavant la modificació. En aquests s’hi detalla, per exemple, que la part més important del canvi és degut a l’increment de més del 50% dels residus propis que generarà l’empresa un cop incorpori el procés de desenvasat. Per exemple plàstics, que calculen una producció anual de 100 tones; vidre, amb 140 tones anuals; paper i cartó, amb 40 tones l’any, entre d’altres.

A l’informe s’hi inclou un estudi referent a les noves emissions d’olors que podrien incrementar-se un 0,42%. Les pudors que es desprenen de la Planta de Compostatge fa anys que generen malestar entre els veïns de Beulaigua i Santa Creu, que demanen el tancament de la Planta.

Un altre dels punts que inclou aquest informe és referent al con-

sum d’aigua de l’empresa, que xifra en uns 900m3 anuals, que s’utilitza principalment per tasques de neteja. L’informe diu que les fonts són pròpies, però que a mig termini tenen previst connectar-se a la xarxa de subministrament públic. Ramon Padrós, alcalde de Sant Martí, explica

L’informe diu que amb el canvi no hi haurà un increment substancial de les emissions d’olors

que no té constància d’aquest fet i que, de moment no els hi han fet arribar cap petició.

Padrós també afegeix que la modificació respon al canvi de productes que arriben a la planta, que segons diu, se centra, cada cop més, en el tractament de residus procedents de super-

mercats, bàsicament, productes caducats.

Padrós, a més, explica que la direcció de la Planta de Compostatge de Fumanya li ha fet saber que no durà a terme l’ampliació prevista en el Pla Especial Urbanístic Autònom de la Planta, presentat el 2019. L’ampliació va generar molt rebuig en el veïnat i els ajuntaments del Lluçanès.

Per altra banda, Gil Salvans, alcalde d’Olost, explica que han enviat la informació a la biòloga que els va assessorar per redactar les al·legacions al projecte d’ampliació de la Planta de Compostatge l’any 2019, i que estan pendents de la seva resposta. Un cop la tinguin decidiran què fer.

Des del Grup de Defensa del Ter han explicat que veïns de la Planta els hi van fer arribar l’anunci, i que ho estan estudiant per veure exactament en què consisteix aquest canvi.//

RESIDUS

L’ACA millora

el finançament de Depuradores d’Osona

L’empresa, que passa a ser pública, rebrà un finançament de més de 9 milions anuals per gestionar les xarxes de sanejament

L’Agència Catalana de l’Aigua i el Consell Comarcal d’Osona van tancar un acord, vigent fins al 2027, que permetrà millorar el finançament de les xarxes de sanejament d’Osona i el Lluçanès.

Aquest nou finançament permetrà construir i planificar noves estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) així com millorar els equipaments existents.

Amb l’acord que han firmat es garanteixen 9 milions d’euros anuals pel Consell Comarcal d’Osona per a la gestió de les instal·lacions de sanejament i per tasques tècniques i administratives.

Al Lluçanès, d’ara fins al 2027, està previst que es comenci a redactar el projecte de la nova estació de sanejament de Sant Bartomeu del Grau. I també el d’Oristà, on la previsió és de construir dues EDAR: una al nucli de la Torre i l’altre al d’Oristà.

D’ara fins al 2027 està previst que s’executin els dos projectes, que ja estan redactats, de Perafita i l’Alou, però que falta acabar de trobar tot el finançament.

Per altra banda, també està previst que Lluçà pugui tirar endavant el projecte de construir un sistema de bombeig que faci arribar les aigües residuals de la banda oest al municipi fins a la depuradora actual.

Al Lluçanès, ara mateix, només hi ha 5 municipis amb estacions depuradores d’aigües residuals que donin servei a la totalitat del nucli urbà. Són les depuradores que es van construir a finals dels noranta, a Alpens i Sant Boi, que també donen servei al nucli de Sobremunt.

A Prats de Lluçanès la depuradora es va construir a finals dels noranta i es va ampliar el 2008, per tal de poder augmentar el seu cabal de recepció. A Sant Feliu Sasserra no va ser fins al 2015 que es va construir l’EDAR.

Per altra banda, Olost i Sant Martí també tenen estacions depuradores, però no donen servei a tots els seus nuclis.//CFU

Vista aèria actual de la planta.// F: FUMANYA.CAT

LA COLUMNA

Xevi PUJOL i MOLIST

A quina hora es pon, el cel?

Un pla panoràmic. Erms. Erms reposats. Un cel que és tot repòs. I la mirada, confosa amb la fantasmagoria de la càmera, persistent. Què els passa, als plans llargs, i a les buidors també llargues que van calant a la retina, albertsèrriques, qualsevúlliques? Els hem d’afrontar titllant-los d’esnobisme repatani massa típic, ja, de l’anomenat “cinema d’autor”? O tal volta, ben al contrari, els hem de venerar, per més que ens deixin freds i ens semblin més les sumes d’un quadernet d’estiu que no pas una efusió audiovisual en què deixar que l’esperit es rebolqui una estona a pleret? Que potser els hem d’entendre, els plans cinematogràfics aquests en què “no passa res”? Els hem de captar —perquè resulta que tenen una essència i la gràcia de les coses amb essència és que la gent ha de captar-les? Els plans llargs, els hem de sentir? Ens han de transmetre coses?

Qui ho sap. Jo no gosaria sinó dir que el que està molt bé és ser coetani d’un d’aquests plans llargs, i, fins i tot, ser-ho d’una pellícula que contingui uns quants d’aquests plans llargs dins el seu entramat de plans, dins la seva carn de pel·lícula. Ep, i ara mateix no parlo de cinema, exactament; ni tampoc de pantalles, necessàriament. Un pla llarg d’aquests que tants directors de cinema deutor de més cinema ens proposen no ve a ser una cosa gaire diferent d’un moment llarg de buidor a la vida aquesta que tenim. Vull dir que l’ull-càmera, les orelles-càmera i la ment-càmera poden empescar-se plans llargs quotidians perfectament. Es tracta d’aturar alguna cosa; no sé si a tu mateix o el món, o l’engranatge que s’avé amb totes dues peces. O les ganes que tens que d’aquest moment en surti bellesa a l’acte. Es tracta de voler conèixer l’avorriment immens que et pot suscitar mirar-te la punta del peu tanta estona com la paciència t’ho permeti sense demanar-te el divorci. D’estar amatent al tedi, a la displicència, fins i tot, que et pot causar voler viure una estona, l’estona d’un pla seqüència, mirant-te la paret del menjador que ja has mirat tants altres cops. O el cel, el cel aquell que ja has mirat tants altres cops. Potser no estem fets per poder pair tant d’aturament de les coses o de nosaltres. I només hi podem jugar una mica. Un amic de qui escriu aquestes ratlles sol recitar en públic un poema d’en Perejaume que parla de la quietud quimèrica de quedar-se en un punt fins que un arbre, en créixer, ens toqués. Quan l’amic declama el poema, ho fa amb parsimònia, amb una reiteració que el text original no té; fins i tot es fa angoixós. Això és un pla llarg. Amb tot, tenim l’existència feta d’una mida tal que, per més llarg que sigui el pla, no ens permet captar de bon de veres el creixement d’un vegetal. No ho podem haver. Potser perquè aconseguir empeltar-nos d’una lentitud d’aquestes proporcions només ho podrem fer quan s’hagi post el cel.//

Olost escull iniciar els tràmits per sortir de la comarca del Lluçanès

Un 50,67% del cens ha participat a la consulta, i el “Sí” a sortir del Lluçanès ha rebut el 52,66% dels vots

Estàs d’acord que s’iniciïn els tràmits per sortir de la Comarca del Lluçanès?

Pregunta de la consulta d’Olost del 20 d’octubre de 2024

El recompte dels vots va aixecar expectació.//

Participació: 564 vots (50,67%)

OLOST

Per_ Equip de redacció

L’opció escollida pels veïns d’Olost i Santa Creu és sortir del Lluçanès. Amb un 50,67% de participació, el “Sí” a iniciar els tràmits s’imposa amb un total de 297 vots, enfront dels 249 del “No”. És a dir, el 52,66% dels votants de la consulta volen que l’Ajuntament d’Olost iniciï els tràmits per sortir de la comarca. Aquests són els resultats de la consulta popular celebrada aquesta passada setmana a Olost, que diumenge va viure el dia culminant.

Aquest resultat dista molt del que va sortir a la consulta del 2015, on l’aposta per la comarca del Lluçanès va rebre el 63,3% dels vots, en nombres absoluts, 250. En aquella consulta la participació va ser del 38,09%. Ara bé, la diferència de només 48 vots entre les dues opcions no permet una lectura fàcil. Gil Salvans, alcalde d’Olost, explica que estan molt contents amb la participació: “ens havíem marcat l’objectiu del 40% i hem arribat al 50%, això valida la consulta i els resultats”, però afegeix que “la diferència és molt petita i cal tenir-ho en compte”. Ara comença un llarg periple

administratiu per fer efectius aquests resultats i formalitzar la sortida de la comarca. Abans, però, segons la llei actual, caldrà que es constitueixi el Consell Comarcal del Lluçanès i això no passarà fins el 2027. Fins llavors, l’ens que regirà la comarca és la Mancomunitat del Lluçanès. En aquest sentit, durant tota la campanya, l’Ajuntament d’Olost ha dit que n’aprovarien els estatuts un cop feta la consulta i fos quin fos el resultat. Salvans ha confirmat que el ple d’Olost té previst aprovar els Estatus aquesta setmana.

EL CAMÍ D’OLOST

Gil Salvans explica que ara s’obren diferents fronts per l’Ajuntament d’Olost per començar a treballar, ara bé, explica que el primer que caldrà fer és una reunió de tot l’equip de Govern per valorar els resultats. Així hi tot, Salvans ja avança tres línies on l’Ajuntament haurà de treballar.

Per una banda, els actuals municipis de la Mancomunitat. Salvans explica que s’hauran de reunir i encarar el resultat de la consulta, però afegeix que “si els 7 municipis de la Mancomunitat volen tirar endavant aquest pro-

jecte d’aquesta manera [amb un Consell Comarcal tal com estableix la llei actual i una comarca de 7 municipis], no som ningú per dir-los que no ho facin”. Salvans diu que seguirà apostant per una comarca de 12 o 13, amb un òrgan de gestió adaptat al territori “es digui com es digui”.

Però és conscient que això no ho poden fer sols, i per això demana “una trobada de tot el territori”.

Per altra banda, Salvans afegeix que “com Ajuntament, no podem ignorar la plataforma de veïns i veïnes que s’ha creat” tot i que diu que cal deixar passar uns dies: “tenim pendent asseure’ns amb ells per construir, trobar els punts d’acord i també els de desacord”.

Per últim, Salvans, afegeix que també es reuniran amb la Direcció General d’Administració Local (DGAL) de Generalitat per veure quins són els passos a seguir com a municipi per tirar endavant el resultat de la consulta i sortir de la comarca.

Per la seva banda, des de la plataforma, expliquen que estan orgullosos de la feina feta i de la informació que han donat. Valoren que ara s’obre un camí llarg i incert i que demanaran a l’Ajuntament d’Olost quin projecte plantegen. Martí Gorchs, en nom de la Plataforma, afegeix que des d’un inici han estat crítics amb la consulta “per la poca transparència de l’Ajuntament,” i també amb la pregunta, que titllen d’intencionada. A partir d’ara, Gorchs explica que no tenen res previst i afegeix que en tot cas “ha de ser l’Ajuntament d’Olost que expliqui com pensen treballar pel Lluçanès”, perquè des del punt de vista de la Plataforma “és complicat treballar per la comarca si en vols sortir”. El secretari de Governs Locals,

Xavier Amor, es va pronunciar després de la consulta mostrant el seu respecte pels resultats i va afegir que “ara s’obre un procés de diàleg tranquil i llarg” amb tots els municipis.

Segons Amor, l’objectiu del Govern serà millorar els serveis que ara mateix estan duent a terme els pobles del Lluçanès i afegeix que valoraran “a peu de territori” si la constitució de la comarca fa que millori la prestació d’aquests.

UNA COMARCA ABOCADA A LA INCERTESA

El president del Consorci del Lluçanès i de la comissió redactora dels estatuts de la Mancomunitat del Lluçanès, Jordi Bruch, diu que ara toca posar-se a treballar: “Fa un any que esperem que tots els municipis aprovin els estatuts”, només falta que els aprovin Olost, i Oristà, que ho ha fet aquest mes. Un cop fet, tal com diu Bruch, “hi serem tots vuit treballant per la comarca, perquè hem de veure quan serà efectiu el resultat de la consulta, si d’aquí un any o deu”.

Bruch explica que tots els municipis de la Mancomunitat aposten per la comarca de 13 i que aquesta ha estat la voluntat

que ha regit totes les reunions. Bruch diu que “ens cal l’eina de la Mancomunitat per ensenyar que els diners gestionats des d’aquí poden arribar a més gent i proporcionar més serveis i de millor qualitat”. Afegeix que ara els ve la feina de demostrar que la comarca és factible i desmuntar els arguments que s’han fet servir per dir que no és viable. En aquest sentit, Bruch, sobre l’argument que cal un ens més adaptat al territori explica que “una comarca només pot estar regida per un Consell Comarcal” i que “només els Consells Comarcals poden tenir una interlocució directe amb les diferents administracions i rebre finançament del fons de cooperació per mantenir l’estructura bàsica, cosa que ni una Mancomunitat ni un Consorci poden fer a dia d’avui”. Pel què fa a l’estructura, explica que la diferència entre Mancomunitat i Consell Comarcal és la figura de l’interventor, obligatòria als consells, i referent al fet de la necessitat de 19 consellers comarcals explica que “ara al Consorci som 26 regidors, com si fóssim 26 consellers. I ningú cobra res”. I acaba taxatiu “una cosa és el que es diu i l’altra és la realitat”.//

La consulta que sacseja

OLOST Per_ Carolina Font Usart

La consulta impulsada per l’Ajuntament d’Olost ha sacsejat el Lluçanès. La part positiva és que hi ha hagut debat. El 2015 es va provar, però els debats van ser intoxicats per un seguit de mentides que encara avui sonen: ’“haurem d’anar a l’hospital a Prats” o “no podrem fer servir l’abocador d’Orís mai més”. Només com apunt, la Sanitat no es regeix per límits comarcals, però potser un Consell Comarcal propi hauria plantat cara al Departament quan va desmuntar les urgències nocturnes. I sí, l’impost d’escombraries pujarà aquest 2025, visquis al Lluçanès, a Osona, al Bages, al Berguedà, la normativa europea estableix que qui menys recicla, més paga. I cal dir, que com més merda portem a l’abocador d’Orís, més pagarem. Tornant al 2024 i als dos actes organitzats per l’Ajuntament d’Olost. El de dijous a Santa Creu va ser una classe de gestió pública comparada i segurament, hauria anat bé que l’haguessin escoltat els polítics que hauran de tirar endavant la comarca. Carles Bassaganya, gestor de la Mancomunitat la Plana, va explicar alguns punts interessants que caldrà tenir en compte. La vetllada en general va anar molt bé, però va acabar amb mal regust quan una part del públic va marxar de la sala en resposta, segons van dir, a les males paraules d’un membre del públic cap a un altre que havia fet una pregunta al ponent. El divendres a Olost, però, va tornar la pau i el debat es va fer amb total normalitat. Josep Mª Freixenet havia de ser un dels ponents de l’acte i no hi va ser per motius de salut, segons l’organització. Aquesta explicació, però, no va ser del grat de tothom, tal com es va manifestar a l’acte. L’absència de Freixanet la va cobrir l’actual alcalde d’Olost, Gil Salvans, que juntament amb Jordi Bruch, alcalde de Prats i president del Consorci i Pere Medina, president de la Mancomunitat la Plana, van tenir d’un debat il·lustratiu i respectuós.

Bruch va defensar la comarca i el futur consell comarcal que ara mateix és l’òrgan que estableix la llei que cal tenir per gestionar una comarca, puntualitzant, però que seguirien treballant per tenir una estructura més adaptada al territori. Salvans va titllar la llei que regeix els consells comarcals de desfasada i va explicar que ells creien que calia un òrgan més eficient i que necessités menys estructura. Per la seva banda, Pere Medina, va exposar el perquè de la Mancomunitat La Plana. En el torn de preguntes va aparèixer protagonista inesperat: l’expresident del Consell Comarcal del Moianès, Dionís Guiteras que va defensar la creació del Consell Comarcal del Lluçanès. Va animar a la gent a no tenir por de crear-lo perquè com va dir al Moianès “ara no tornaríem enrere, ni els del sí ni els del no”.

Per inesperats també han destacat el grup de veïns d’Olost i Santa Creu que s’han organitzat per demanar el “No” a la consulta. A través del seu compte d’Instagram i d’un fulletó que van repartir per les cases, han explicant perquè creuen que cal que Olost es quedi a la comarca del Lluçanès.

Parafrasejant el seu últim post (ja que tot això està escrit abans de saber-se els resultats) passi el que passi a la consulta dilluns caldrà seguir treballant per la comarca i amb tots els municipis del Lluçanès.//

Díptic que van repartir a totes les cases el grup d’Olost i Santa Creu pel Lluçanès, amb els seus arguments defensant el “No”.//

Divendres 11 d’octubre es va celebrar una jornada informativa moderada per Quico Sallés, i amb Gil Salvans, alcalde d’Olost; Pere Medina, president de la Mancomunitat la Plana, i Jordi Bruch, president del Consorci del Lluçanès, com a ponents.//

LA COLUMNA

Laura PRAT CANO

Sobre educació

Darrerament, s’està parlant molt d’educació, sobretot des dels resultats de les proves PISA que, cal assumir-ho, no van ser gaire bons. Tot plegat ha desencadenat un discurs on impera el fatalisme i el pessimisme: segons una enquesta de la Fundació Cotec, el 52% de la població espanyola pensa que el sistema educatiu és pitjor que abans.

La creença que més circula és que les últimes reformes educatives que fomenten una educació més inclusiva i basada en un aprenentatge competencial, han fet que el sistema anés a pitjor. Tot i que hi ha moltes dades que confirmen tot el contrari (recomano llegir el llibre Educafakes, 50 mentiras y medias verdades [...]), malauradament, quan es tracta de creences, a vegades ni les evidències científiques més clares poden fer canviar l’opinió pública.

Una de les grans eines que tenim a l’abast per generar-nos una opinió fonamentada són els mitjans de comunicació. Lamentablement, està sent molt complicat poder esclarir què passa en educació, quin rumb pren i què ens manca. En general, escoltem polítics o sindicats, però és molt difícil poder escoltar opinions a premsa sobre educació que vinguin de la pedagogia i de l’experiència. De fet, últimament estan ocupant molts espais públics persones que llancen moltes opinions molt contundents, que confonen criticar amb ser crítiques, amb maneres molt maleducades, que “despotriquen” no només del sistema sinó també de l’alumnat, i tot plegat amb molt poc fonament pedagògic. Tanmateix, el que em sembla més alarmant, però, és la decisió dels mitjans de donar tot aquest espai. Els espectadors ens mereixem contingut de més qualitat i els docents, representants a l’alçada de la feina que fem. Com que habitem el món de la pressa i la superficialitat, un missatge buit de contingut, però clar, fàcil i contundent, pot semblar-nos la raó i la solució. Quan hi ha una situació d’incertesa, un procés de canvi o una transformació social (que em sembla que el que vivim és tot això junt), no ens calen crits sense sentit; ens calen debats amb persones expertes i amb experiència, crítiques i amb uns valors de respecte, servei i amor per l’educació.//

A punt de finalitzar les obres de la carretera entre La Blava i Santa Eulàlia

Les obres de la segona fase han comptat amb un pressupost de més d’un milió d’euros

SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL

Per_ Clàudia Molina Catalan

Les obres de millora i eixamplament de la carretera BV-4342, en concret el tram que discorre entre els nuclis de La Blava i Santa Eulàlia de Puig-oriol estan previstes que finalitzin a principis de novembre i han disposat d’un pressupost de licitació d’1.000.143,64 €. El termini estipulat de l’obra eren cinc mesos, però n’ha patit un endarreriment total de tres més per diverses causes, entre elles diversos episodis de precipitació continuada entre els mesos d’abril i maig, l’execució d’apedaçats a la carretera existent i de murs d’escullera. A més, de l’adaptació i ajustos del traçat del tram situat entre els punts quilomètrics 1,760 i 1,920. Aquest projecte de millora que va presentar la Diputació de Barcelona el 2018 estava dissenyat en dues fases. La Fase 1 es va donar per acabada el maig del 2023 i l’àmbit d’actuació va ser des de

FIRES I FESTES

Cinc dies de Festa Major a St. Martí

Sant Martí d’Albars ha planejat la seva Festa Major amb un munt d’activitats per a totes les edats, compreses entre el dissabte 2 de novembre i del divendres 8 al dilluns 11. El primer dissabte a la tarda està dedicat a la canalla amb activitats infantils de diversa índole, berenar de xocolata desfeta i coca. I per acabar, l’actuació del Mag Leandre. Tot plegat a la zona esportiva. El següent cap de setmana, ens traslladarem al local de la Blava per gaudir de l’actuació d’Havaneres regada amb rom cremat de divendres, i el sopar de Festa Major i la ballaruca posterior del dissabte al vespre. La presentació del conte “La mallerenga blava i el camí de la llet” seguidament de l’actuació del veí de Beulaigua, Albert Lario, està reservada a la tarda del diumenge. Finalment, dilluns de missa solemne amb actuació d’un duo de soprano i guitarra, i el vermut final amenitzat amb el so del saxofon.// CMC

Santa Creu de Jutglar, fins a La Blava. La Fase 2, que correspon entre el punt quilomètric 3,4

Els enderrariments han estat ocasionats per la pluja i les actuacions que no estaven contemplades

i el 0 va començar el 4 de març d’aquest any. Amb l’acabament d’aquestes actuacions a la carretera, es fi-

nalitza un cicle d’obres que va començar l’octubre del 2022, amb la finalitat de dotar d’un ample de calçada adequat pel volum de vehicles que la transiten. Així, les obres de la Fase 2 han seguit l’esperit de la primera, eixamplant la carretera amb una amplada d’entre els 5,50 i els 6 metres amb dos carrils, un per a cada sentit de la marxa; barreres de contenció; i noves senyalitzacions. Al seu pas per Santa Eulàlia, han arranjat la rotonda d’entrada i el creuament amb la BV-4341.//

La rotonda d’entrada de Santa Eulàlia després de les obres.// F:CMC

MEMÒRIA

En marxa el projecte participatiu “Desvetllem la memòria” a Prats

El dimecres 9 d’octubre de 2024, es va iniciar un taller participatiu de vuit sessions sota el títol de “Desvetllem la memòria”, coordinat pel Museu Industrial del Ter. Tindrà lloc a l’Espai Social per a la Gent Gran de Prats de Lluçanès cada dimecres de 6 a 8 de la tarda. Aquest taller va adreçat a la gent gran del poble, molts d’ells, protagonistes d’algunes imatges que es presenten durant el taller. L’objectiu de “Desvetllem la memòria” és recuperar la documentació de la memòria històrica de Prats a través de les fotografies recol·lectades. El projecte vol recordar aspectes de la vida quotidiana de Prats durant el segle passat. Tanmateix, també es converteix en un punt de trobada per a la gent gran que els permet compartir moltes de les experiències viscudes.// XÈNIA BALLÚS VILA

FIRA DE LES BRUIXES

La Festa de la bruixeria celebra un quart de segle

El dia 1 de novembre d’enguany se celebraran 25 anys que el poble de Sant Feliu Sasserra va decidir commemorar la seva herència i recuperar la seva memòria històrica amb un llegat ben màgic. Un quart de segle després, la Fira de les Bruixes s’ha convertit en tot un esdeveniment que aplega a milers de persones anualment. En aquesta edició, a part de la Fes-ta Bruixa de la nit del 31 d’octubre i les representacions que s’esdevenen al llarg de tot el dia 1 de novembre, juntament amb el gran mercat d’artesania, hi haurà diverses activitats complementàries i commemoratives abans i després del gran dia: un taller divulgatiu LGTBIQA+, un taller de confecció de cistells amb flor seca, actes commemoratius del 25è aniversari, i un espectacle infantil de titelles.// CMC

Josep Maria Miró guanya el 18è premi Quim Masó a la producció teatral

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Carolina Font Usart

El dramaturg pradenc, Josep Maria Miró, ha guanyat la 18a edició del Premi Quim Masó de producció teatral en català, amb el seu projecte El Monstre. El muntatge, que està produït per la Sala Trono de Tarragona, que es podrà veure al Temporada Alta 2025 i al Festival Grec interpretat per Joan Negrié, Albert Prat i Laura Conejero.

L’obra parla dels monstres que cadascú porta a dins i, també, de la necessitat col·lectiva de crear monstres dels quals cal protegir-se. El Monstre se situa en un petit poble on els protagonistes, en Santi i la Berta, tenen una llarga conversa una nit on cap dels dos aconsegueix agafar el son. Parlen sobre un antic amic que ha tornat al poble al qual anomenen “el monstre”, després que desaparegués fa gairebé dues dècades deixant darrere seu un dels capítols més foscos que ha passat mai en aquell poble.

El Premi Quim Masó distingeix la millor producció de text en

FIRA D’OLOST

El Papa visita Olost per la Fira

La visita del Papa és només una de les novetats i sorpreses que es podran viure enguany a la 16a Fira d’en Rocaguinarda, on els carrers del poble fan un salt al passat. Més de 100 persones representaran en clau d’humor, ironia, absurditat i un xic d’histerisme la vida del segle XVII; on bandolers, leprosos, borratxos, pillets i rates eren el pa de cada dia. Les representacions es duran a terme durant tot el dia, repartides en dos espais: la plaça Major i el carrer Berga amb escenes diferents al matí i a la tarda. La Fira s’organitza amb quatre actes diferenciats: el principal, que són les escenes; visites a l’Espai Perot Rocaguinarda, al matí; un espai de jocs per a famílies, també només al matí, a l’aparcament del passeig del Dr. Lleopart; i parades de productes artesans i alimentació, vinguts d’arreu, durant tot el dia. El dissabte, també hi haurà el correfoc infantil i el documental del Via Fora.//CMC

llengua catalana, està dotat amb 40.000 euros i l’estrena al Grec i al Temporada Alta.

Les dues obres finalistes d’aquesta edició han estat Bur-

El Monstre també ha guanyat el 32e Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela

pees, de Miquel Mas Fiol amb la Cia. Mea Culpa, i Xapades en or sobre pedra vertical de Gaia Bautista de la Fundación Agrupación

Colectiva.

Amb El Monstre, Miró també va guanyar el 32è Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela 2023, dotat amb 8.000 euros i la inclusió de l’obra en la programació de Teatro en la Berlanga 2024, on es farà una lectura dramatitzada del text el pròxim dimarts 29 d’octubre.

Aquest mes d’octubre, Miró també va recollir el Premi Nacional de Literatura dramàtica que va rebre el passat 2022 per l’obra El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc.//

Els assistents al taller, a l’Espai Social per a la Gent Gran.// F: JORDI BATRIU

El clàssic ball del Samaniat.// F: ARXIU

Josep Maria Miró recollint el premi Nacional de Cultura, que va recollir aquest mes d’octubre.// F: CASA DE S.M. EL REY

Santa Eulàlia Reggae Time SoundSystem vol.3

· Santa Eulàlia de Puig-oriol

Al camp de futbol de Santa Eulàlia de Puig-oriol va arribar, el passat 19 d’octubre, la tercera edició del festival de reggae i de soundsystem amb més bon rotllo de la comarca. El cartell d’enguany era un dels més potents que es poden trobar d’arreu del territori, el qual va fer les delícies dels amants d’aquest espai musical (i en alguns casos vital). El tret de sortida va ser a les quatre de la tarda i es va allargar fins a gairebé les quatre de la nit.

La jornada va ser excepcional tant pel bon temps que hi va haver, com per la bona sintonia que es respirava a l’ambient, amenitzada en molts casos per uns ritmes jamaicans que feien vibrar els esquelets àvids de sensacions de les més de cinc-centes persones que van passar per l’espai. A més a més, aquest any el festival va anar una mica més enllà, gràcies a un espectacle de circ i titelles que va deixar garratibats als infants (i adults) a càrrec de Mauro Paganini. Pels gossos també hi havia el seu espai de lleure i gaudi, car podien córrer per arreu de l’entorn natural on se celebrava el festival, prescindint de les cadenes habituals que oprimeixen els seus cors canins.

La superselecció de discos a càrrec de Fire Warriors, Hilight i Dance Crasher va ser inhumana en la seva qualitat, ja que va cobrir tot l’espectre musical: dub, reaggae, ska, dancehall… La gent del festival va aguantar com guerrers fins a l’arribada de Chalart58, la Matah i Adala que es van encarregar de rematar la jugada amb les seves composicions musicals, lliures de la grisor mundana de la uniformitat.

El final de la nit, tots ja teníem la lliçó apresa: les nostres emocions s’havien purgat en aquest festival que cada cop aixeca el cap amb més orgull.// TEXT: ROGER TORRENTS BOY | FOTO: ORGANITZACIÓ

gent gran

o la Vall d´Ultzama, son llocs que van visitar. // FOTO: CONSORCI

48a edició del concurs de pintura ràpida · Sant

Una vuitantena de participants van retratar els racons més bonics del poble, com cada any des d’en fa 48, el passat d’12 d’octubre.//

Acaba l’Intrús 2024 · Sobremunt

Amb el concert de Traç i la visita guiada al poble de Sobremunt, es va acabar el cicle dels 6 concerts d’enguany de l’Intrús, jazz pel forat del pany.// F: CONSORCI

Homenatge al president Companys · Prats de Lluçanès

Acte unitari en homenatge al president Lluís Companys, que fou afusellat fa 84 anys al castell de Montjuïc, el 15 d’octubre.// FOTO: AJPRATS

Comença l’Escena de Tardor · Alpens

Amb l’obra d’Un concert a la Casablanca, sobre la visita de Pau Casals amb Kennedy, va començar el cicle de teatre de tardor d’Alpens d’enguany.//

La

del Lluçanès, d’excursió · Euskal Herria Vall de Baztan, el Goierri Basc, Pamplona, les coves Zugarramurdi, Idiazabal

Boi de Lluçanès

FOTO: AJ SBLL

El Lluçanès agrupa la cultura popular dels seus pobles

Sant Martí d’Albars

La tercera edició de la Trobada de Cultura Popular del Lluçanès va ser tot un èxit. Des del migdia fins a la matinada, molta gent va omplir el nucli de Sant Martí en una vetllada festiva, de germanor i autoorganitzada.//

FOTO: PAT

Cinquena trobada de lletraferits · Perafita

Escriptors, il·lustradors, lletraferits i amants dels llibres no van fallar a la ja imprescindible trobada anual a la Font Nova.// FOTO: TERESA RIBERA

Èxit del primer Graufest · Sant Bartomeu del Grau

La primera mostra de grups emergents del territori va ser tot un èxit de públic, durant tota la tarda del 19 d’octubre.// FOTO: AJ SBG

Migdia radiant pel Tastabolet Sant Boi de Lluçanès

La plaça Nova de Sant Boi va acollir les paradetes i els tastos dels establiments de la comarca, tots ells amb els bolets com a protagonistes. Un temps radiant va fer viure un migdia càlid a la multitud de gent que s’hi va acostar. A la nit, també hi va haver temps per la festa.//

FOTO: PAT

CÈLIA SOLER

ROBERT DÍEZ

“Vaig córrer l’Europeu, però a darrera hi ha tot un equip. Sense ells no hauria arribat on he arribat”

QUÈ ÉS VILALTELLA?

Carolina Font Usart

Nerea Sánchez Moreno

Sant Boi de Lluçanès i Perafita

De genets, cavalls i Raids

De cavalls no hi entenia res. Ara hi entenc una mica més, gràcies a la Cèlia i a en Robert que m’han introduït en un món que m’era desconegut.

Quan els hi vaig demanar si voldrien parlar amb mi, no van dubtar: el sí va ser rotund. Amb un moment tenia una cita amb dos grans genets del Lluçanès.

A un lloc tan bonic com intuïa que era Vilaltella (hi passo sovint per davant) no hi podia anar sola. Vaig demanar a la Nerea Sánchez que m’acompanyés i que portés la càmera. Les fotos són obra seva.

En Robert ens va obrir les portes de Vilaltella per ensenyar-nos què s’hi amaga dins. L’entusiasme que desprèn quanparladelasevafeinas’encomana. Després de la conversa ens va fer una visita guiada per les instal·lacions: les quadres, el solàrium, la cinta de córrer, la dutxa i l’espai on ferra els cavalls. Perquè a part d’entrenador, en Robert és ferrador.

Ens va explicar com organitzen els cavalls: els que estan de vacances, els que estan a punt de competir i els que s’estan preparant. Tots tenen el seu lloc i tot està controlat, fins al més mínim detall.

La Cèlia ens va acompanyar a conèixer l’euga amb qui ha guanyat la medalla de bronze al Campionat Europeu Júnior. Un petit xiulet i l’euga ja va cap a ella, d’això se’n diu connexió.

R.D: Vilaltella és el nom de la casa, que pertany a Sant Boi. Aquesta dona nom a la finca, que està dividida entre St. Boi i Perafita. I també és el nom que hem donat a les nostres quadres i al nostre equip.

Que l’equip porti el nom de la finca, fa que quan anem pel món tothom conegui la casa i els pobles de la comarca.

QUÈ HI FEU AQUÍ?

R.D: La nostra feina és preparar els cavalls per competir i obtenir bons resultats.

No tots els cavalls són meus. La majoria són de propietaris d’arreu del món que inverteixen en nosaltres perquè els entrenem els cavalls.

EL CAVALL QUE VA COMPETIR LA CÈLIA ÉS TEU?

R.D: No, aquest cavall és d’un client de Qatar i l’hem entrenat aquí.

CAVALL I GENET ENTRENEN I COMPETEIXEN JUNTS?

C.S: Sí, els entrenaments i les diferents competicions els hem fet el cavall i jo, sempre hem estat el mateix binomi.

EL RAID EUROPEU ERA DE 120 KM. HA DE SER CANSAT PEL CAVALL I PER TU.

C.S: La part bona de Vilaltella és que entrenes cada dia amb el cavall. Llavors saps quan està cansat o quan pot donar més. És molt important tenir aquesta prèvia.

R.D: El principal problema que tenim és que els cavalls no parlen. I quan estem fent carreres d’alta resistència som nosaltres els que hem de saber si el cavall està bé. El què és difícil en el món del Raid és saber fins on podem arribar sense posar en perill el cavall.

El passat 27 de setembre es va celebrar el Campionat d’Europa de Raid Júnior a Sardenya. Dels 42 binomis participants, un venia del Lluçanès, el format per la Cèlia Soler i la seva euga, la F-Hasfat-Al-Shaqab. Juntes van aconseguir la medalla de bronze. Aquesta era la primera vegada que Soler participava en un campionat europeu, però els bons resultats deixen clar que, si ella vol, no serà l’última. Soler aquest any, amb el mateix cavall, també ha guanyat la medalla de plata al Campionat d’Espanya de Raid Júnior. Soler competeix per la selecció espanyola. Però arribar a un europeu vol esforç, entrenaments i moltes competicions prèvies. La preparació l’ha fet a Vilaltella Endurance, a Perafita, acompanyada sempre per Robert Díez, entrenador i propietari del centre.

AL CAMPIONAT EUROPEU VAU

REBRE EL PREMI AL CAVALL QUE

VA ACABAR EN MILLOR CONDICIÓ, AIXÒ QUÈ VOL DIR?

R.D: La millor condició és el premi que donen els veterinaris de la carrera al cavall que ha acabat en millors condicions: que s’ha recuperat millor, que ha trotat més bé. Com a entrenador que soc i que som a Vilaltella, aquest és el premi més maco que se’ns pot donar.

QUAN ESTÀ PREPARAT PER CÓRRER UN CAVALL?

C.S: Als quatre o cinc anys comencem a domar als cavalls. Després poden començar a competir: comencen amb 40 km, llavors 60 km, dos raids de 80 km i ja poden passar al CEI, que serien els Raids Internacionals. Allà hi ha els d’una estrella, que són 100 km, els de dues estrelles que són 120 km i per últim els de 160 km. Per fer aquest cal fer un 100 i dos 120.

I ARA TU JA TENS UN 120, TE’N FALTA UN ALTRE PER PODER FER UN 160?

C.S: No, no! Amb la mateixa euga ja he corregut tres cops: al Raid de Santa Susanna, que vaig quedar primera; al Campionat d’Espanya que vaig quedar segona i a l’Europeu que he quedat tercera.

COM ET CLASSIFIQUES PER A UN CAMPIONAT D’EUROPA?

R.D: La Federació tria els 5 millors genets d’Espanya Júnior. Els resultats que et deia la Cèlia, li van valer la preselecció. Llavors van haver de passar unes proves, on només van seleccionar 15 cavalls. I d’aquests 15, només 5 van arribar a l’europeu. I la Cèlia va entrar a l’equip.

I HO REMATA QUEDANT TERCERA A L’EUROPEU. FELICITATS!

C.S: Gràcies!

R.D: La classificació per aquestes carreres avui en dia no és fàcil. Cal molt d’esforç, molts entrenaments, moltes curses. I també

molta sort, perquè potser el cavall és un campió, però per un mal gest es pot quedar coix abans d’una carrera i llavors ja no pots competir. Sempre cal estar pendent del cavall.

COM ES GARANTEIX QUE EL CAVALL ESTIGUI BÉ DURANT LA CURSA?

R.D: La selecció té un equip de veterinàries que controlen el cavall: que hagi menjat bé, que hagi descansat, i ho fan fins a l’últim moment. Si veiessin que el cavall no està bé per córrer, el canviarien. Sempre hi ha un cavall de reserva a l’equip. A més, abans de cada Raid el cavall passa un control veterinari on li miren el cor, les mucoses, el trot..., tot. El mateix dia del Raid es fa el

Al Lluçanès tenim la gran sort de tenir uns camins molt bonics per poder entrenar

mateix control abans de cada fase, fins a arribar a la final.

C.S: Al cas de l’europeu eren 120 km i es fa en quatre fases: dues de 32 km, una de 24 km i la darrera de 32 km més. Al final de cada fase es fa un control veterinari.

Si veuen que el cavall no està bé, t’eliminen. Si està bé, vas passant fins a arribar al final.

A L’EUROPEU VAS COMPETIR A L’EQUIP DE LA SELECCIÓ, PERÒ EL NOM DE VILALTELLA TAMBÉ HI ERA?

C.S: Sempre

R.D: Vilaltella el tens sempre a dintre. Perquè aquí tenim una cosa molt bonica: entre tots ho fem tot.

La Cèlia s’ha de dir, és campiona d’Europa i el cavall és molt bo, però l’equip que l’ha cuidat, li ha

Un retrat en tres pinzellades

Un ideal de felicitat: Viure amb els cavalls.

Un lema: Cèlia: Tot és possible. Robert: Aprofita els dies

Una afició: Cèlia: Córrer. Robert: Esquiar

donat menjar, l’ha muntat i l’ha ajudat és molt important.

QUANTA GENT TENEN CURA DELS CAVALLS?

Treballant som sis i a l’estiu més perquè ve gent de fora a ajudar-nos.

Però hi ha molts amics que venen a donar-nos un cop de mà. Com per exemple, la Cèlia. No només ve i munta aquesta euga, sinó que també fa altres feines. A part, de muntar altres cavalls i anar-los classificant a les diferents curses. El genet oficial de Vilaltella és la Júlia, és la que fa les carreres més importants. Però clar, ni jo ni la Júlia som júniors ja, i per això hem anat buscant diferents genets júniors bons com la Cèlia.

ES POT VIURE PROFESSIONALMENT DE SER GENET?

R.D: Avui dia, sí. Ara tenim molts clients i ens podem permetre viure d’això. Abans només era una afició.

CÈLIA, TU T’HO HAS PLANTEJAT?

C.S: Ara mateix? Jo ara he d’estudiar.

R.D: A mi m’encantaria que pogués treballar aquí casa.

AL LLUÇANÈS HI HA MOLTA GENT QUE ES DEDICA AL MÓN DELS CAVALLS, COM ÉS?

R.D: Sí, som molta colla. Aquí al costat, per exemple, hi ha les quadres de Jumas, d’en Jaume Puntí. Al Lluçanès tenim la gran sort de tenir uns camins molt bonics per poder entrenar i pots anar cap un lloc diferent, no cal fer sempre el mateix camí.

COM ES VIU AIXÒ DE GUANYAR EL BRONZE A UN CAMPIONAT EUROPEU?

C.S: És increïble! Però no soc jo sola, hi ha un equip a darrere que ens ajudem i és molt important. Jo vaig muntar, però des d’aquí casa m’animaven. Sense ells tampoc hauria arribat fins on he arribat.//

L’hoste

Sara Gilberga i Boris Coca Sant Martí d’Albars

Ara fa tres anys que vam venir a viure al Lluçanès. Marxàvem de Barcelona expulsats dels barris que ens van veure créixer. “Ciutat grisa, futur gris”, “no tindràs casa en la teva puta vida”, eren les consignes dels moviments socials.

Vam tenir la sort de ser acollits per la gent de Sant Martí i Santa Eulàlia. Aquella gent van fer d’hostes, en el sentit primigeni de la paraula, on l’amfitrió se sent en deure de protegir, alimentar i donar sostre al nouvingut.

És una sensació única, saber que els veïns t’ajudaran quan ho necessitis, qui sap si un sentiment comunitari heretat en un petit altiplà per segles i segles de transhumància.

Com quan entres a Cal Penyora i et sents com a casa. Comunitat.

Encara m’emociono en sentir xerrar a les meves filles amb la tonada i la parla lluçanenca, i això que la mare parla el barceloní de Sant Antoni i el pare és ben xarnego.

Ara que el debat del Lluçanès està encès, ara que mirem enrere i ens sentim plens, només volíem donar-vos les gràcies.//

CARTA CARTA

Valoració del resultat

Plataforma Olost i Santa Creu, pel Lluçanès!

En primer lloc, volem expressar que estem molt orgullosos de la feina feta i de la nostra campanya, que ha sigut sempre clara, transparent i responsable.

Per altra banda, estem tristos perquè ens estimem el Lluçanès i creiem en aquest projecte de comarca. Estem segurs que és una bona eina per fer millor les coses i gestionar nosaltres mateixos el territori, i que aquest era el millor camí per tornar a ser tots els municipis. Tot i això, acceptem que l’Ajuntament d’Olost i una part de la gent del municipi no pensi el mateix que nosaltres. En aquesta consulta ha guanyat l’opció que, des del nostre punt de vista, no construeix res, que no té cap projecte a darrere i que no proposa res més que fer una reunió amb la Generalitat. Ha guanyat l’opció que no és coherent, perquè costa moltíssim d’entendre com pensen treballar per la comarca de 13 si s’obre un procés per sortir-ne. Ha guanyat l’opció que trenca amb el Lluçanès i malmet les relacions amb els altres municipis de la comarca, perpetuant una actitud irresponsable que fa molts anys que es cultiva des de l’equip de govern de l’Ajuntament. I alhora, tot i que no s’hagi dit, ens deixa el dubte, o la certesa, que el seu projecte és fer fracassar la comarca del Lluçanès. No obstant, això no s’acaba aquí. L’Ajuntament està davant d’un camí llarg, incert i complicat. Nosaltres continuarem lluitant perquè Olost i Santa Creu tinguin el Lluçanès que ens mereixem. I esperem que tot plegat serveixi per donar a conèixer que a Olost també hi ha un altre posicionament, no només el de l’Ajuntament.

Visca Olost i Santa Creu i que visqui el Lluçanès!//

Exitosa matinal de trial a La Torre d’Oristà

La Torre d’Oristà va viure el passat dissabte 20 d’octubre la setena cursa d’enguany del 38è Campionat de Trial Cota d’Osona i van participar un total de 126 persones, entre amateurs i aficionats. Enguany, era la primera vegada que es feia al municipi però no al Lluçanès, ja que el passat 30 de juny es va celebrar a Alpens i les dues últimes edicions del campionat, el 17 de novembre i el 15 de desembre se celebraran a Sant Boi i a Santa Creu, respectivament.// RED

Sucarrats torna de Galícia amb grans resultats

El torrenc Guillem Sucarrats va participar el passat 14 d’octubre al FIM International Six Days of Enduro, un campionat mundial d’Enduro que es va celebrar durant sis dies seguits a Galícia. Amb més de 600 pilots vinguts de 32 països, el pilot lluçanenc de 17 anys va competir entre grans estrelles del motociclisme en un dels campionats més durs que existeixen. Es va haver d’enfrontar a la pluja gallega i a camins embarrats, a 8 hores diàries de cursa i un últim dia de motocross que anaven passant en tandes de 40 persones.

Sucarrats, un dels corredors més joves del campionat, va acabar en la posició 64 de la classificació general i 5è corrent amb moto de 125. A més, va rebre el mèrit de Finisher que l’acredita que ha pogut finalitzar la FIM International Six Days of Enduro.// RED

FUTBOL

L’Olost es fortifica a casa i fa els deures a fora

Continua la dinàmica guanyadora de l’Olost. Després d’una jornada fora de casa guanyant per la mínima (3-4) a davant la Ribetana a Ribes de Freser, el conjunt dirigit per Joan Illamola va tornar a demostrar el passat cap de setmana que el municipal és un fortí i guanyant per 2 a 0 a un Riudeperes que, tot i la derrota, va plantar cara als verd-i-blancs.

Si bé el camp del Ripollès ja es presentava com un dels duels més complicats de la lliga, la visita del Riudeperes a Olost –equip que només ha aconseguit tres dels quinze punts possibles— es presentava com un partit plàcid. De fet, el partit començava amb molt bon peu pel conjunt del Lluçanès, perquè Marsó avançava els locals, només sis minuts després del xiulet inicial, a la sortida d’un córner. Lluny d’arronsar-se, però, l’equip de la Plana no es va arronsar i, mitjançant pilotes llargues, va provar de fer perill. L’Olost, però, que va demostrar que es troba còmode a la sorra, va aconseguir, ja ben entrada a la segona part, sentenciar el partit mitjançant una desbordada en solitari de Palanques. L’altre punt positiu és que els d’Illamola van tornar a tancar el matx amb la porteria a zero.

A les jornades que venen, els verd-i-blancs s’enfrontaran a dos rivals directes: primer visitaran La Gleva, equip que és quart, just una posició per sota dels olostencs. Després, serà el Gurb qui visitarà el Lluçanès, conjunt que també aspira a ser a la part alta de la taula.// LCP

Foto d’equip després del partit de diumenge.// F: FC OLOST

MOTO

Marc Sucarrats, competint.// F: MS

El FutSal Prats comença temporada amb l’objectiu de recuperar la categoria

PRATS DE LLUÇANÈS

Per_ Jordi Bruch Abad i Guillem Sucarrat Anfruns

El Futbol Sala Prats va disputar, el passat dissabte 19 d’octubre al pavelló municipal, el primer partit de lliga d’aquesta temporada.

Abans de començar el partit, però, es va presentar l’equip a l’afició, juntament amb els companys del BTT Triatló Lluçanès. Alhora, va servir per retre homenatge al sacrifici i l’organització del club BTT Triatló per les 2 hores de resistència de BTT que van organitzar el passat 12 d’octubre. La tarda va continuar amb l’inici del primer partit de lliga d’aquesta temporada. El matx enfrontava el Futsal Prats amb el Club Futbol Sala Vilamajor.

La primera part va ser un monòleg d’atacs per part de l’equip local, que per llàstima i una gran actuació del porter del Vilamajor, només va poder anar-se’n al vestuari guanyat 1-0 amb el gol de

FUTBOL

David Chacón.

La segona part va començar molt bé per l’equip blaugrana, ja que només començar, van aconseguir marcar un altre gol i ampliar la distància. Just després, van expulsar un jugador del Vilamajor, però l’equip no va poder aprofitar els dos minuts de superioritat. Abans d’acabar el partit, el Futsal Prats va augmentar encara més la distància, tot i que per mala sort, en un desajust defen-

El Pradenc ja guanya

El passat 8 d’octubre el Pradenc va disputar el quart partit de lliga contra el At. Balenyà. Va ser una tarda amb un festival de gols. Entre els locals i els visitants, es van marcar 7 gols: 3 per part del Pradenc i 4 per part del Balenyà.

La derrota del Pradenc va ser molt dura, ja que va ser un partit que l’equip va controlar des del principi, malgrat que el conjunt entrenat per Ponti va fallar un bon grapat d’ocasions. Per l’altre costat, diferents contraatacs de l’equip local combinats amb alguna errada del Pradenc, va fer que s’encaixessin els quatre gols. Aquesta significava la tercera derrota consecutiva del Pradenc, tot i que les sensacions anant cap casa, van ser que l’equip havia fet un pas endavant amb el joc i les ocasions creades.

I així, la victòria va arribar el passat 20 d’octubre. El Pradenc, que tornava a jugar fora de casa, es va imposar al Centelles, en un camp difíci. L’equip blaugrana va començar amb molta intensitat i amb ganes de guanyar, obtenint com a premi el gol de Jordi Vila en una bona jugada. Així i tot, el Centelles, ràpidament, amb un gol afortunat, va poder empatar. Abans d’acabar-se la primera part, Pol Camprubí va provocar un penal, i Jordi Bartrons el va transformar en gol des dels onze metres. A la segona part, el Pradenc va continuar dominant, però el gol de la tranquil·litat no va arribar fins a les acaballes del partit, on, gràcies a una magnífica contra de Sabi Miguela, es va marcar el tercer i definitiu gol. D’aquesta manera, el Pradenc trenca una mala ratxa de resultats que li permeten respirar. El pròxim partit serà com a local contra el Gurb, i la segona sacada d’honor del centenari tindrà com a homenatge el soci.// JORDI BRUCH ABAD I GUILLEM SUCARRAT

siu a l’últim minut, el Vilamajor va poder escurçar distàncies. Finalment, el marcador no es va moure més i va acabar amb un sòlid 4-1.

Aquesta victòria dona ànims i energia en aquesta plantilla per afrontar el partit vinent. Cal destacar que l’equip Lluçanès ja s’ha col·locat tercer a la classificació, i enguany l’objectiu es recuperar la categoria de 1a divisió catalana, que va perdre l’any passat.//

CAMINADES

La caminada d’Oristà arriba a la 25a edició

La caminada popular d’Oristà va arribar el passat 12 d’octubre a la seva 25a edició. Un total de 93 caminadors van prendre part del recorregut proposat aquest any, que passava per Sant Sebastià, Puig Ciutat, la Creu del Bach (on s’hi va fer un esmorzar ben complert), el Verdaguer i tornava cap a Oristà. Durant el recorregut, entre d’altres, es podien veure les excavacions del jaciment romà i també la restauració d’una cabana de pedra seca i un mur, que està impulsant un grup del poble.// PAT

140 participants a la caminada de Merlès

la regularitat

El Sant Feliu continua buscant

Després de cinc jornades, el Sant Feliu continua encallat a mitja taula de Quarta Catalana. Els blanci-blaus, que la temporada passada van disputar una lliga força competitiva, de moment no acaben de trobar l’eficàcia que necessiten per tornar-se a situar a la part alta de la classificació. En les darreres jornades, de nou, una de freda i una de calenta. En la visita del Puigcerdà, el dia 13 d’octubre, els Feliuencs van perdre per 0-2 després d’un partit embarrancat on cap dels dos equips aconseguia liderar el joc. Tot i reaccionar a la segona part i aconseguir portar la batuta del partit en termes de possessió i de joc, els locals no van ser prou efectius i no van aconseguir convertir cap jugada. Per altra banda, a la següent jornada, el St. Feliu va aconseguir una victòria per la mínima al camp del St. Llorenç de Morunys. El gol va arribar al minut 81 amb una rematada de cap d’Adrià Sallés, després d’un partit on els locals no van generar perill però el St. Feliu va suar per aconseguir fer diana.// RED.

La 15a caminada popular de Merlès va reunir més de 140 persones entre organització i participants el passat 20 d’octubre.

Tots els van poder gaudir de la ruta d’uns dotze quilòmetres que va començar a la plaça del poble i va seguir fins a l’Església de Sant Pau de Pinós, on els esperava un bon esmorzar. Amb les piles carregades van baixar cap al poble pel camí de la Costa de Cavalleria.

Des de l’organització volen agrair l’assistència a tots els participants i destaquen el respecte que van mostrar, un any més, per l’entorn natural.// RED

FUTBOL

El jugador del Sant Feliu,Carles Ibáñez, dominant la pilota.// F: CE SFS

Els participants agafant forces amb l’esmorzar.// F: AJMERLÈS

Abans de començar el partit, es va fer la presentació de la plantilla juntament amb el Club BTT Triatló Lluçanès.// F: @BTTTRIATLOLLUCANES

CARTA

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO

FEINA

» SUBSTITUCIONS PUNTUALS DE NETEJA en cuina i menjador escolar a Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R581/01)

» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R579/06)

» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Torn de tarda. T: 687 083 081 (R579/07)

» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R579/08)

» PROFESSOR DE CONVERSA en anglès i/o francès. T: 620 621 246 (R577/08)

» AUXILIAR D’INFERMERIA d’atenció primària a Montesquiu. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R581/02)

» EDUCADOR SOCIAL o MEDIADOR COMUNITARI a Montesquiu. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R581/03)

BUSCO FEINA

» Dona per fer neteja o cura de persones grans a domicili. Treballadora i responsable. Damaris. T: 611 508 719 (R579/09)

» Noia hondurenya, honesta i molt responsable, busca feina de neteja, cura de persones grans, en empreses, restaurants. Disponibilitat immediata. T: 722 505 029 (R578/09)

» Noia de Prats de Lluçanès s’ofereix per cuidar gent gran. T: 93 856 06 08 (R579/16)

El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Hi ha esperança a Catalunya? Hi ha esperança al Lluçanès?

F. Xavier Cortada i Jordà Prats de Lluçanès

A Catalunya, arran d’anys de manifestacions, vies i concentracions, no van ser prou per aconseguir la independència del nostre país. Els nostres governants poden donar moltes raons, però el cas és que al final no es va aconseguir el somni que milions de catalans desitjàvem. Potser aquells ja estaven dividits de vell antuvi, com passa avui. Penso que alguna cosa semblant ha passat o està passant pel que fa a la comarca del Lluçanès.

Amb la restauració de la democràcia i de la Generalitat de Catalunya, l’any 1987 es va fer La Consulta Municipal per a la creació de les Comarques de Catalunya. Aleshores a Osona hi va haver cinc municipis (Lluçà, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès i Sant Martí d’Albars) amb respostes negatives per integrar-se a Osona, perquè aquests ja estaven interessats en la creació de la Comarca del Lluçanès. L’any 2000, amb l’Informe Roca, aquest ja reconeix el Lluçanès com a una subcomarca dins d’Osona.

Arran d’aquell Informe, hi va haver força mogudes al Lluçanès per tal d’aglutinar tots els municipis. Recordo que el Centre d’Estudis del Lluçanès vam fer una conferència a Prats de Lluçanès,

convidant a geògrafs de prestigi que consideraven el Lluçanès com una comarca que hauria d’esdevenir oficial. El mateix Centre també va editar El Lluçanès. Aquest país tan rost, tan quiet, tan clar... de Lluís Vila i Vilalta, que alguns vam tenir el privilegi d’anar a obsequiar el llibre a cadascun dels 135 diputats del Parlament de Catalunya, a través del seu president, el Molt Honorable Senyor Joan Rigol i Roig. Poc més tard va sortir el logotip tan popular El Lluçanès és comarca, que encara avui podem veure en cotxes i penjat als balcons. Què ha passat des d’aleshores, perquè s’hagi desdibuixat bona part del panorama polític i social perquè el Lluçanès esdevingui comarca de ple dret, tal com volia la majoria de la gent del territori? Potser és que els nostres representants polítics, tots ells, sense excusa, no van fer prou bé la seva feina? Massa de pressa? A correcuita? Sense tenir assegurat el SI de la majoria de la gent del Lluçanès? Massa personalismes? Són preguntes que no obtindran resposta.

En el cas de les municipals de Sant Feliu Sasserra, si hi hagués hagut només 20 vots que haguessin canviat de cantó, encara serien del Lluçanès. En el cas d’Olost, que ja va guanyar ara fa deu anys per golejada, si el dia 20 d’octubre

hi hagués hagut tan solament 25 persones que haguessin votat el NO en lloc del SI, també s’hauria acabat el problema. Ai marededeu, les tristeses, picabaralles i enrabiades que comportaran aquests 45 vots.

En el cas d’Olost, em sap greu el resultat i felicito a la plataforma Olost i Santa Creu pel Lluçanès, perquè ha fet una molt bona feina. Continueu així! Majoritàriament, és un grup de jovent i el jovent del Lluçanès, que és el nostre futur i que es coneix prou bé entre ell a través de l’Institut Castell del Quer i també en els actes i concentracions festives i esportives de les diferents poblacions, és ben capaç de caminar sol. També quan són càrrecs electes per regir els destins del seu municipi. Hi ha veïns d’alguns municipis que comenten que els seus càrrecs municipals, en cas d’aquest jovent, en segons quines qüestions, encara hi intervenen algunes velles glòries de poder, com els tentacles d’alguns virreis semblants a aquella pel·lícula de Los Santos Inocentes, basada en la novel·la de Miguel Delibes, que els movien des del cafè del poble o des de casa seva estant. Em sembla que això no cal, sempre que sigui per confondre i donar passos enrere. No seria hora que, de nou, tots els nostres polítics, de tots els municipis, encaressin el problema, parlant i amb ganes de construir el somni de milers de persones, que per només 45 vots en contra potser no podran veure acomplert?//

LA VINYETA, de la mà de @ llunartica_

Descalça entre la boira

Has tingut mai aquella sensació de no estar segura si estàs desperta o dormint? Si el que estàs veient i sentint és real o pertany al món oníric? T’has plantat al mig del bosc i no estàs segura com hi has arribat? Jo sí. Fa exactament vint-i-quatre dies que sí…

M’agrada especialment conduir en nits de tardor per la carretera que arriba al poble. Entre els revolts es formen aquells blens de boira, com espectres d’aigua en suspensió que suren al mig de la calçada i que es fan només visibles quan la llum dels fanals les il·lumina. No enterboleixen l’ambient, però sí el fan més màgic. Secretament, m’agrada pensar que són una mena de portals a altres mons.

–Quina bajanada…

Fa exactament vint-i-quatre dies tornava de teatre ben entrada la nit. Res professional, no et pensis. Només una forma d’evadir-me del dia a dia i de desfer-me de la metzina que s’acumula amb la rutina.

Anava jo conduint tranquil·lament, sentint una mena de nyonya que m’envaïa lentament els músculs, quan vaig travessar un tram de carretera cobert d’aquesta boira especialment ufanosa.

Vaig somriure internament, –He entrat en un altre món. Ara veuré una fada o un unicorn. Un moviment sobtat a la dreta em va alertar immediatament! Però només era un cabirol que brincava pel camp…

La casa ja era en silenci, tothom dormia. Així que em vaig ficar al llit sense massa cerimònia, fora la roba i poc més, i vaig mirar els estels a la llunyania, buscant aquella son esquiva. Els porticons de les finestres, a casa, sempre estan oberts per deixar entrar la llum de la nit, dels fanals i de la llu na. Reminiscències d’antics traumes infantils…

El següent que recordo és des pertar-me enmig del bosc, sola. Al meu voltant, centenars d’ar bres colossals resten immòbils i impassibles amb unes arrels que foraden la terra i caven profund. Les seves copes ben juntes, formen una xarxa tupida i l’ambient està tenyit d’un je ne sais quoi irreal, una certa claror groguenca, com una llum crepus cular que m’impedeix veure-hi amb claredat.

Flexiono els dits i moc les mans en suaus moviments circulars in tentant acostumar la meva visió a la falta de claror que, sens dubte em juga males passades.

–M’ha semblat que la meva pell estava coberta d’un espès pelatge negre. No pot ser… Acluco fort les parpelles i em fixo que estic descalça i sense pèl estrany (ni nua, gràcies a Déu) sobre un camí de fang i molsa. L’esperada mossegada del fred i la humitat no arriba, no sento res.

Clàudia Molina

Il·lustració: @malvedell

Bé, més aviat l’escolto, per primera vegada en tot aquest estrany viatge, i això m’emociona tant que engego a córrer com una esperitada fins a la clariana.

Set homes bruts de sutge canten a ple pulmó, mentre piquen paelles amb estris de ferro i fan sonar flautes de canya. Giren i giren al voltant d’una pila de llenya i tiren pomes enlaire que apareixien com per art de màgia cada vegada que les engeguen al cel mentre segueixen el ritme picant amb bastons a terra. [...] si mireu el vent d’on ve, veureu com el pomer dansa.

Si mireu el vent d’on ve, Veureu com dansa el pomer…

En una sort de crida primigènia, el foc-follet es llança de cap a la pira, traspassant-la, calant-hi foc. El cant s’intensifica i aquells homes, com embogits de follia, comencen a fer contorsions mentre les ombres de les flames ballen la seva pròpia dansa macabra. A les mans ja no duen pomes sinó fruits de tardor. Castanyes que espurnegen i peten a l’ésser llançades a les

Girant sobre el meu eix descobreixo que darrere, el pas està barrat. Una boira densa com un mur sòlid omple l’espai entre els troncs. Davant meu, una llum rutilant dansa entre bocins de boira. La direcció és clara, així que faig uns primers passos insegurs guiats pel foc-follet. Entremaliat, sembla mantenir un joc amb mi que no acabo de comprendre, però que de moment sembla satisfer-lo.

A mesura que avanço, hi ha alguna cosa que m’emprenya, em molesta i un pensament se m’escapa.

–Què falta?

I de seguida m’adono que, d’ençà que he aterrat al bosc, no he sentit cap soroll. Ni el cant dels ocells, ni els moviments furtius dels rosegadors, ni les meves pròpies passes. Faig petar els dits al costat de l’orella, i res... Un silenci opressiu embarga aquest món com una mortalla.

Ben aviat perdo la noció del temps, només importa continuar el sender que serpenteja entre els arbres i la llum dansaire de la qual no puc treure la vista de sobre fins que finalment, a la llunyania, entreveig moviment de gent.

Per molt que m’hi acosti i intenti cridar la seva atenció, no aconsegueixo cap resposta, així que em resigno a continuar fent camí amb el meu guia de nou encapçalant la marxa.

I així, tot rastre de so torna a desaparèixer. Aquest cop no haig de caminar massa per arribar davant d’una gran cova. El final del camí.

Està custodiada per dos roures centenaris que, entrelligats entre si, vesteixen l’entrada amb un arc que ha perdut la fulla. La flama guia forma garbuixos de llum, inquieta, esperant que l’acompanyi a l’interior. Respiro profundament i em preparo per ser engolida per una foscor poc encisadora, tanmateix, l’aire de la cova no és fred sinó més aviat càlid, agradable i amb un lleuger toc floral… El passatge és tan estret que hi ha prou claror per veure que totes les parets estan plenes de símbols estranys, de petròglifs d’animals i plantes, i del que semblen humans venerant diverses figures antropomòrfiques. Em paro un moment a admirar-les i les ressegueixo amb els dits. Percebo que són importants, que en algun lloc molt dintre meu comprenc el missatge, tot i que malauradament no el puc fer reflotar a la superfície. Ben aviat arribo a una sala molt més gran, l’olor de flors és forta. Les parets brillen de milers d’algues bioluminescents, i el sostre és tan alt com una catedral. El terra és una catifa d’herba esponjosa plena de flors blanques i morades. En el centre, jeu amb els ulls clucs una dona sobre d’un divan envoltat de coixins. Els cabells rojos, encesos, es mouen suaument sense necessitat de cap brisa. Duu un vestit vaporós i el seu cos està cobert d’heures i de més flors.

M’hi acosto lentament, procurant no fer massa soroll. Del turmell esquerre penja un pesat grillet d’or que l’encadena a la pota del moble. Obre els ulls, sobtadament i em mira amb esglai.

De cop i volta, torno a ser al meu llit, a la meva habitació. El sol encara no ha sortit, però el cel ja clareja. Parpellejo suaument intentant assimilar tot el que he vist. Encara em ressonen al cervell les últimes paraules de la misteriosa dona pel-roja.

–Allibera’m.

Em destapo i em miro estranyada els peus.

Els duc ben enfangats.//

CREMA ESPECIAL DE TARDOR

INGREDIENTS

» 1 Carabassa de cacauet o violí

» 1 Moniato o patata (opcional)

» 2 Castanyes

» 1 Porro i 1 ceba

» Oli o mantega

» Nata per a cuinar

» Un pessic de sal i pebre al gust

PREPARACIÓ

1. Partim la carbassa per la meitat i retirem les granes. Posem la carbassa, el moniato i les castanyes (tot sense pelar) en una plata i ho escalivem al forn.

2. Posem l’oli o la mantega en una paella i un cop calent hi afegim el porro i la ceba, tot tallat a trocets petits. Sofregim fins que quedi cuit.

3. Un cop refredat pelem la carbassa, les castanyes i el moniato i ho trossegem.

4. Posem en una olla tots els ingredients i hi afegim aigua calenta. Ho posem a escalfar fins que arrenqui el bull, deixant-ho bullir a foc lent uns minuts.

5. Afegim sal i pebre al gust i ho triturem tot.

6. Afegim la nata i tornem a triturar-ho per emulsionar-la .

7. Per decorar-la, podem posar-hi fruits secs, pipes de carbassa, castanya esmicolada, formatge fresc o encenalls de pernil rostit... al gust.

Recepta de temporada per llepar-se’n els dits!

GRUP DE TREBALL DE LA MEMÒRIA LA TORRE D’ORISTÀ

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

24 dj ST.BARTOMEU BARNOLAS

25 dv PRATS TERRICABRAS

26 ds F.FARGAS-VIC FARGAS

27 dg F.ARUMÍ-VIC ARUMÍ

28 dl PRATS YLLA-CATALÀ

29 dt OLOST TANYÀ

30 dc PRATS VILAPLANA

31 dj ST.BARTOMEU ATLÀNTIDA

1 dv F.AUSA-VIC AUSA

2 ds F.POU-VIC POU

3 dg F.PORTAL DE QUERALT PORTAL DE QUERALT

4 dl PRATS ARUMÍ

5 dt OLOST URGELL

6 dc PRATS EURAS

7 dj ST.BARTOMEU ALIBERCH

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari

habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

OCTUBRE I NOVEMBRE

SANT FELIU_ EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA DE LA FIRA DE LES BRUIXES de Rafel Ribas i exposició de minitractor Lanz de Melcior Fornell. En horari d’obertura, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_ EXPOSICIÓ “FLORS I PAISATGES” de Ma Teresa Salvans i Obra d’Ona Muñoz. En horari d’obertura, a l’Espai Perot Rocaguinarda i Centre Cívic.

DIVENDRES 25 D’OCTUBRE

PRATS DE LLUÇANÈS_CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”. A 2/4 de 10 del matí. TALLER “IOGA AMB FAMÍLIA”. A 2/4 de 6 de la tarda. CASTANYADA, a 2/4 de 6 de la tarda a l’Espai Social de la gent gran. SOBREMUNT_CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100”. A 2/4 de 10 del matí.

PERAFITA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ESPERIT DE TREMENTINA de Lluís Llord. A les 6 de la tarda, Sala polivalent del Centre de Cultura. SANT FELIU SASSERRA_ PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ESPERIT DE TREMENTINA, amb l’autor Lluís Llord i Jaume Huch. A les 8 del vespre, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

DISSABTE 26 D’OCTUBRE

PERAFITA_ 10A TROBADA DE GENT GRAN DEL LLUÇANÈS.

DIUMENGE 27 D’OCTUBRE

PRATS DE LLUÇANÈS_ 30È ANIVERSARI DE DANSA I TRADICIÓ. Dinar i ball amb la Berguedana del Folklo-

REFLEXIÓ

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

Toca estrenar aquesta secció. I escriure aquest article pot suposar posar la primera pedra d’un pont que no sabem on ens durà. Dibuixar el primer traçat d’un camí incert amb un rumb encara per determinar. [veu profunda] Allargar la mà a un món ple de misteris encara per explorar, a una sopa cultural immaculada de profunditats inexorables i... Va, fora bromes. Escriure sobre cultura és una cosa molt àmplia i molt senzilla a la vegada. Un acte tant innocent (però intencionat) com explicar, a mode de crònica, alguna de les nombroses activitats que s’organitzen cada setmana al Lluçanès. Però també és cert que mentre aquí passen coses (molt) importants per a nosaltres, a la resta del món també passen coses (molt) interessants de conèixer. I quin millor moment que aques-

re, a partir de 2/4 de 2 del migdia al pavelló municipal.

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER LGTBIQA+. A les 12 del migdia, a l’Ateneu.

OLOST_ PEDELADA FAMILIAR. Sortida a les 10 del matí, a l’Escola.

DILLUNS 28 D’OCTUBRE

OLOST_ SORTIDA AL BOSC. A 2/4 de 5 de la tarda, al Centre Cívic.

DIMARTS 29 D’OCTUBRE

SANT FELIU SASSERRA_ TALLER DE FLORS SEQUES. A les 7 de la tarda, a l’Ateneu.

DIMECRES 30 D’OCTUBRE

SANT BARTOMEU_ VENDA DE CASTANYES PER LA MARATÓ TV3. A les 5 de la tarda, a la Plaça del Casal.

DIJOUS 31 D’OCTUBRE

PERAFITA_ CASTANYADA POPULAR. A les 8 del vespre, a la Plaça de Sant Antoni.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ CASTALLOWEEN- CASTANYADA POPULAR. A les 8 del vespre, al Casal.

SANT FELIU SASSERRA_ 24A FESTA BRUIXA: ESPECTACLE ÈTER(N).

A les 10 de la nit, a la Plaça de l’Església. CONCERTS, a partir de les 11 de la nit, a l’Ateneu.

OLOST_ LECTURA EN VEU ALTA. Grup Atrapallibres. A 2/4 de 6 de la tarda, a la Biblioteca.

DIVENDRES 1 DE NOVEMBRE

SANT FELIU SASSERRA_ 25A FIRA

DE LES BRUIXES. Durant tot el dia. OLOST_ 2H DE RESISTÈNCIA I 69 MINUTS DE CLÀSSIQUES, durant el matí al Mas Pecanins.

DISSABTE 2 DE NOVEMBRE

ORISTÀ_ VISITA GUIADA A PUIG CIUTAT.

SANT FELIU_ ACTES COMMEMORATIUS DEL 25È ANIVERSARI DE FIRA BRUIXES. A partir de 2/4 de 5 de la tarda, a la plaça de l’Església. A partir de les 8 del vespre, SOPAR, JOCS I CONCERTS. A l’Ateneu. SANT MARTÍ D’ALBARS_ FESTA MAJOR: Bosc urbà, inflables, tallers de fang, pinta cares i titelles. A les 4 de la tarda. A 2/4 de 7 de la tarda, BERENAR. I a 2/4 de 8 del vespre, MAG LEANDRE. A la pista esportiva.

OLOST_ TALLER INFANTIL DE FOC. A 2/4 de 5 de la tarda, a la placeta del Raval. Projecció de tres audiovisuals, A les 7 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda.

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE

OLOST_ FIRA D’EN PEROT ROCAGUINARDA. Visites Espai Rocaguinarda i Escenes del matí. De 2/4 d’11 a 2/4 de 2 del migdia, a la plaça Major. Escenes de la tarda, a partir de 2/4 de 5 de la tarda

SANT FELIU SASSERRA_ ESPECTACLE “BRUIXANTERIS”. A les 12 del migdia, a l’Ateneu.

DILLUNS 4 DE NOVEMBRE

OLOST_ SORTIDA AL BOSC. A 2/4 de 5 de la tarda.

Repartir les olives

ta setmana per començar aquest exercici d’allunyament, d’apartar la mirada, i de fixar-nos en alguna altra proposta cultural que ens interessi? Mentre rumio sobre què escriure, repasso alguns correus que encara hem de contestar. N’hi ha un que fa dies que corre. És de la gent de Marinaleda, que ens ofereixen productes elaborats cooperativament a un preu especial. És una oferta per a entitats usuàries de cooperatives afins.

Marinaleda és un municipi de la comarca d’Estepa, a Sevilla. Igual que els pobles del Lluçanès, és un municipi petit i basat en l’activitat agrícola (amb l’oli com a producte estrella). Naturalment, amb moltes diferències: culturals, econòmiques, climatològiques... Però si hi ha un fet realment diferencial que hagi portat aquest petit poble andalús a ser objecte tant de crítiques com d’admiracions és la seva proposta d’organització socioeconòmica. Amb Sánchez Gordillo com a líder polític, Marinaleda

s’ha caracteritzat durant dècades per funcionar amb un model de cooperativisme agrícola i de lluita social que s’ha arribat a convertir en un símbol de la utopia comunista. Model que inclou habitatges socials, llocs de treball cooperatius, i assemblees veïnals recurrents. Una proposta que, encara que pugui semblar encallada al segle passat, o que tingui serrells i matisos que no funcionin, no deixa de ser una realitat contraposada a d’altres models de gestió del territori i dels recursos molt més monopolistes i menys democràtics que tenim força més normalitzats. Doncs resulta que Marinaleda, després de tants anys, d’altibaixos i de contratemps, encara funciona. Ofereixen productes collits i gestionats seguint el model comunal que temps enrere havia configurat l’idiosincràcia cultural de l’Andalusia rural. Una autèntica proposta cultural sostinguda amb empenta (i voluntat política).//

La proposta cultural

peremolina@coac.net telf 647440843

ESCURA-XEMENEIES I CALEFACCIÓ

RESTAURANTS·BARS·HOSTALS

CELEBRACIONS

ALIMENTACIÓ

ELS ENCANTS

ES VEN

» CALDERA de calefacció de llenya i carbó, amb tubs de xemeneia. T: 662 519 073 (R580/04)

» UNA SANTA ESCENA I UN QUADRE DE GUIX sobre fusta de Sant Josep amb el nen. Una mesura, una màquina d’ensulfatar, una romana, dos o tres porgadors del blat, una forca i material antic de treball a pagès.T: 93 822 86 47 (R581/04)

» Estufa de pèl·let Piocuadro Calore, model F551A. Tubs inclosos. Es pot venir a veure, preu a negociar. T: 678 50 24 32. (R581/05)

» DUES MÀQUINES DE COSIR amb motor i en molt bon estat, amb el seu moble. Preu: 200 € cada una, les dues: 350 €. Maria. T: 620 374 419 (R581/06)

» 2 PARELLS DE BOTES DE COUNTRY seminoves. Home, talla 43, de pell i sola de cuir de color marró, 70 €. Dona, talla 35, de pell i sola de cuir, 50€. Les dues, per 110 €. Maria 629 374 419 (R581/07)

» TANC DE GASOIL de 700 litres. En bones condicions. Preu a convenir. T: 692 814 873 (R581/08)

» RADIADORS ELÈCTRICS de baix consum seminous. Preu: segur que ens posem d’acord. T: 659 311 566 (vespres). (R581/09)

» HABITACIÓ DE MATRIMONI de color cirerer seminou i en molt bon estat. Consta de: capçal de llit, dues tauletes, un tocador, un mirall i un somier de 135 cm. Preu: segur que ens posem d’acord. T: 659 311 566. (vespres) (R581/10)

» GOLF TDI 130 cavalls amb 73.000 km molt bé de preu. T. 699 876 127 (R579/11)

ES BUSCA

» PERSONA per portar un hort a Prats de Lluçanès. T: 610 786 223 (R579/14)

» CASA PER LLOGAR O COMPRAR. No importa l’estat o si falten subministraments. Millor fora del poble i amb terreny. Jordi. T: 602 346 692 (R579/14)

» TERRENY AGRÍCOLA PER COMPRAR, d’una hectàrea mínim. Jordi. T: 602 346 692 (R579/15)

ES LLOGA

» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats de Lluçanès, carrer Reforma, 10. T: 699 429 840 (R581/11)

TRASPASSA

LES FOTOS DEL TEMPS

arbres de Lluçà ja han canviat el color i comencen a perdre les fulles, el passat 16

NATURA KM 0

Si alguna vegada heu vist un estol de grues travessant cel enllà amb la seva típica formació de vol en V i emetent el seu cant atrompetat, de ben segur que no ho oblidareu fàcilment. Com la brama del cérvol de la qual parlàvem fa uns dies, aquest és també un espectacle d’aquells que et transporten a un temps pretèrit i salvatge, quan la natura marcava els canvis de temps i la gent del país els sabia llegir amb precisió. El pas de les grues en la migració de tardor indica fred, no necessàriament a casa nostra, però sí al centre i nord d’Europa que és d’on venen. Allà hi van arribar a la primavera per criar i ara amb els polls ja preparats per volar emprenen un nou viatge.

La migració de les grues (Grus grus)

No sempre són fàcils d’observar i a vegades volen tan alt, de nit o entre núvols que no aconseguim veure-les i detectem la seva presència gràcies al seu característic i bonic cant. Aquest és com un trompeteig que sembla ballar amb l’aire, ja que, sense motiu aparent, a vegades se sent fort i proper i a vegades lluny i impossible de situar al cel. Milers de grues passaran aquests dies per sobre el Lluça-

nès* direcció sud, ben determinades a arribar abans que el rigorós hivern als seus llocs d’hivernada repartits per la península Ibèrica.

A la tarda és quan tenim més possibilitats de veure-les. Situeu-vos en algun punt amb el màxim de visibilitat i pareu bé l’orella. Si esteu de sort, de ben segur, gaudireu el moment. I no oblideu els prismàtics!

* En aquesta secció, quan parlem del Lluçanès no ens referim al nyap que ens han deixat els nostres polítics, sinó al territori natural de tretze municipis que comparteixen història i memòries i fins fa ben poc també un present i un futur…// TON, RITA I RAMON BAUCELLS

Crescuda de la riera Gavarresa a Oristà, després de la pluja del 17 d’octubre.// F: PERE CORS

Els

d’octubre.// F: JORDI CAMPS

Primera enfarinada de neu al Puigmal, a l’albada del 19 d’octubre des de Sant Bartomeu del Grau.// F: EMILI VILAMALA

Les aurores boreals es van poder tornar a verue aquest any. La foto, des d’Oristà, l’11 d’octubre.// F: FERRAN VILA CABANAS

La tardor és el temps de collir el blat de moro, una tasca que s’ha anat perdent amb els anys.// F: PERE CORS

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

07:21 h - 31 d’octubre - Lluçà

17:49 h - 31 d’octubre - Lluçà

LLUÇÀ

24,00 ºC · dia 15

6,30 ºC · dia 4

14,89 ºC

70,8 km/h · dia 7 74,00 L · 3 dies 670,50 L 34,00 L · dia 2

PRATS DE LLUÇANÈS

24,40 ºC · dia 13

4,70 ºC · dia 5 14,99 ºC

46,4 km/h · dia 7 77,50 · 6 dies 647,70 L 37,70 L · dia 2

ALPENS

23,60 ºC · dia 15 5,40 ºC · dia 19 14,30 ºC 38,6 km/h · dia 9

L · 7 dies 849,00 L 39,40 L · dia 2

PERAFITA 24,80 ºC · dia 15 5,20 ºC · dia 4 14,37 ºC

km/h · dia 8 76,40 L · 11 dies 604,60 L 32,10 L · dia 17

OLOST (MAS LLISCÀS) 26,80 ºC · dia 7 3,30 ºC · dia 4 14,60 ºC 41,8 km/h · dia 8

L · 8 dies

L

L · dia 2

ORISTÀ 25,8 ºC · dia 14 4,10 ºC · dia 4 15,20 ºC

De l’1 al 22 d’octubre

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

ANY 1994

Entre els dies 9 i 12 d’octubre hi va haver forts aiguats a Catalunya que van provocar greus inundacions, especialment el dia 10, al Camp de Tarragona, Vallés i Empordà. Provocant deu víctimes mortals i gravíssims danys materials en infraestructures i habitatges, pel desbordament de nombrosos rius i rieres. Al Lluçanès, tot i que les pluges van ser molt intenses (75,0 mm a Lluçà —Cal Fuster—, 64,5 mm a Prats o 60,5 mm a Olost), no hi va haver, afortunadament, conseqüències greus.

ANY 2008

En Xavier Davins ens recorda que el 29 d’octubre de l’any 2008 hi va haver una nevada molt primerenca. Efectivament, en l’arxiu del Pere Bruch (Mas Lliscàs, Olost), trobem aquest apunt:

“”El dia 29 va nevar 2 cm no havent nevat mai en un mes d’octubre des que prenc dades (1986). El dia 29 es va registrar la temperatura màxima més baixa (4,8 °C des que prenc dades“”.

Tot i que modesta, va ser una enfarinada, és l’única nevada de la qual tenim constància en un mes d’octubre, com a mínim des de l’any 1933 cap aquí, a Prats. També, aquell dia i aquell any, hi va haver la màxima més baixa mai registrada en un mes d’octubre (3,5 °C).

Des de LaRella convidem els lectors a compartir els seus records meteorològics, efemèrides i fenòmens extrems viscuts o recordats. Els publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica de la meteorològica del Lluçanès

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

EL TEMPS DE L’OCTUBRE

SANT BOI 23,50 ºC · dia 7 3,40 ºC · dia 19 13,10 ºC 38,6 km/h · dia 8 83,60 L · 6 dies 854,80 L 34,00 L · dia 17

OLOST (TRASSERRA)

ºC · dia 13 6,50 ºC · dia 4 14,89 ºC

km/h · dia 7

L · 8 dies

L

L · dia 2

Més informació:

REFRANYS METEOROLÒGICS

A l’octubre, meteorologia, bolets i prudència:

El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor

L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir bolet

Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou

El bolet neix a l’octubre, però és fill de l’agost

Pluja a darrers de setembre, per l’octubre bolets sembra

De bolets que no coneguis no en masteguis

Els bolets que porten beina, al fossar donen feina

Ja gairebé acabem l’octubre i la tardor va avançant. Tot i que el resum del mes tocarà fer-lo més endavant, sí que podem veure (amb dades provisionals fins al dia 22), que seguim en la bona línia i els valors meteorològics ens confirmen el que la majoria de nosaltres hem percebut: el mes és com s’espera i tenim una tardor benigna i ben definida, sense valors extrems.

La pluviometria ha sigut generosa i ja superem les mitjanes estadístiques. A Olost aquest mes ja s’han recollit 120,2 mm (mitjana 77,07 mm, 43,13 mm per sobre la mitjana), a Oristà 88,4 mm (mitjana 59,51 mm, 28,29 mm per sobre la mitjana), a Prats 77,5 mm (mitjana 63,03 mm, 14,47 mm per sobre), a Perafita 76,4 mm (9 mm per sobre) i a Lluçà 74,0 mm (mitjana 67,79, 6,21 mm per sobre). Altres precipitacions destacades són, Trasserra amb 115,0 mm, St. Boi 83,6 mm o Alpens 79,8 mm.

Les temperatures, una mica superiors a les habituals, també estan dins la normalitat. S’ha de tenir present que les mitjanes que tenim són provisionals i que, estadísticament i per lògica de calendari, a mesura que avança l’octubre, els dies són més curts i les temperatures van baixant. Fins ara, doncs, la mitjana de temperatura mensual més baixa correspon a St. Boi amb 13,1 °C i la més alta a Oristà amb 15,2 °C. Comparativament, ens podem fixar que a Prats, per exemple, la mitjana provisional és de 14,98 °C (13,41 °C, 1,57 °C per sobre), Olost 14,81 °C (14,10 °C, 0,71 °C per sobre) o Perafita 14,37 °C, (13,20 °C, 1,17 °C per sobre).

Aquest octubre hem pogut gaudir de diversos fenòmens meteorològics i astronòmics rars i destacables:

La nit del 10 d’octubre es van poder observar unes espectaculars aurores boreals, un fenomen del tot excepcional a Catalunya i que, curiosament, aquest any s’ha produït dos cops (anteriorment, el dia 10 de maig). Aquest espectacle, normalment associat a latituds molt més nòrdiques, va tenyir el nostre cel de tons vermellosos i rosats. Els afortunats que ho varen poder observar de manera directa, segur que no oblidaran l’experiència. La resta ens haurem de conformar de mirar i remirar les fotografies d’aquella nit i envejar la seva sort.

Durant gairebé tot el mes, però especialment entre els dies 13 i 17, també es va poder veure a tot Catalunya el que alguns, per la seva brillantor i espectacularitat, han anomenat el “cometa del segle” (i de nom impossible: C/2023 A3 TsuchinshanATLAS).

El dia 17 també vàrem poder gaudir d’una “superlluna”. Aquest fenomen es produeix quan la lluna està més a prop de la terra (perigeu) i, per tant, es veu més gran (+7%) i brillant (+17%) de l’habitual. Finalment, al Lluçanès, durant tot l’any, però especialment els capvespres de tardor, quan els núvols alts anuncien canvi de temps o han estat pentinats pel vent, podem gaudir, sovint, d’unes postes de sol espectaculars: rogenques i intenses. Tenim miradors privilegiats, no us les perdeu, una meravella a l’abast.// FRANCESC COMES