R582

LA SOBRETAULA

“El refugi de la Gola ara és un espai cuidat”

Entrevista a Lluís Obiols, del Via Fora, que vetllen un refugi

LA PROPOSTA CULTURAL

Dia de matança, dia de pitança De Miquel Casadevall i il·lustració de Gemma Gallorte

28.000 persones han visitat la Riera de Merlès aquest estiu

· ADEFFA ha recollit aquestes dades a través dels informadors d’aquest estiu

· S’han posat 250 sancions, encara que una part no s’acaben cobrant mai

25 anys de Fira de les Bruixes a Sant Feliu

El pont de Tots Sants afavoreix la visita del públic a les escenes del judici i la forca

Informació i inscripcions osonaturisme.cat/ festival-de-senderisme-osona 2n Festival de Senderisme d’Osona

COMARCA

Els estatuts de la Mancomunitat, aprovats

El 12 de novembre es preveu que es constitueixi la nova institució

INFRAESTRUCTURES

La variant de Sagàs, a l’equador

Es preveu que les obres finalitzin a la primavera

MOTOR

Noguera publica la història del kàrting

El pradenc ha treballat durant deu anys en aquest llibre

EMPRESA

Torné Grup rep el premi La Cambra

És un reconeixement a la innovació i la sostenibilitat

EFEMÈRIDE

Quinzena de victòries al futbol

Tots els equips del Lluçanès aconsegueixen bons resultats

ESCAMPA LA BOIRA 7 - 24 NOVEMBRE 2024

EDITA_

Associació LaRella, iniciatives socioculturals del Lluçanès. 621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Avinguda Pompeu Fabra, número 5 - L’Espai Prats de Lluçanès - 08513 www.larella.cat

Distribució gratuïta. 3.000 exemplars.

DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 ISSN_ 3020-4909

REDACCIÓ_

Lluc Corominas Peraire, Ferran Vila Cabanas, Jordi Borralleras Estruch, Marta Giravent Crespiera, Nerea Sánchez Moreno, Miquel Casadevall Franquesa, Xavier Vilella Antonell, Roger Torrents Boy i Clàudia Molina Catalan

DISSENY I EDICIÓ_ Pol Asensi Turigas

PUBLICITAT, CONTINGUTS_ Carolina Font Usart

COL·LABORA_ Pere Cors, Pere Bruch, Francesc Comes, Xavier Davins, Jordi Camps, Ramon Baucells, Ton Baucells i Albert Altarriba Subirana

LLAVÒRENS

Des de LaRella convidem els lectors a compartir les seves fotografies antigues. Les publicarem en aquesta secció i contribuiran a millorar la memòria històrica del Lluçanès

621 276 429 edicionslarella@gmail.com

FOTO: Comissió del llibre “Olost, Santa Creu, i la seva gent”

ANY: Inicis del s.XX

LLOC: Fàbrica del Molí Nou de Santa Creu

A finals del segle XIX es va fundar la primera indústria tèxtil al Molí Nou. Comptava amb una roda hidràulica, a tocar de la riera, que li proporcionava força motriu. Més endavant, s’instal·là la primera màquina de vapor que va tenir una vida efímera, ja que entre 1915 i 1920 arribà, des de Prats, l’electricitat. Després de passar per diferents etapes, a principis dels anys 80, va tancar. Moltes de les treballadores, sobretot als inicis, eren criatures.

LaRella cobreix la informació dels tretze municipis del Lluçanès: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Santa Maria de Merlès i Sobremunt.

LaRella és un mitjà independent editat per una entitat sense ànim de lucre.

La redacció de la revista no comparteix necessàriament les opinions dels articles que no vagin signats per la redacció o els membres d’aquesta, ni els continguts dels anuncis publicats a les seves pàgines.

Amb el suport de:

Revista membre de:

Més de 28.000 persones han visitat la Riera de Merlès aquest estiu

Els guardes privats han posat 250 sancions, la majoria de les quals per cotxes mal aparcats, però una part no s’acaben cobrant

MERLÈS

Per_ Carolina Font Usart

La Riera de Merlès ha rebut 28.889 visitants al llarg d’aquest estiu. Els mesos amb major afluència han estat el juliol i l’agost amb 10.015 visitants i 16.038 visitants, respectivament. Aquestes són les dades que va presentar ADEFFA (l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona) a la reunió que van fer amb els veïns de la Riera a finals d’octubre.

L’Associació s’encarrega de la formació i coordinació dels informadors que hi ha a l’estiu a la Riera. Aquest any n’han estat catorze, deu dels quals han estat contractats per la Generalitat i els quatre restants els han contractat els ajuntaments de Santa Maria de Merlès, la Quar i Sagàs a través de diferents plans d’ocupació. Al llarg de l’estiu, els informadors han contactat a més de 22.000 persones a qui han explicat les ordenances que regulen l’espai de la Riera i han registrat més de 900 incidències, la major part de les quals relacionades amb les zones d’aparcament.

Més enllà dels informadors, a la Riera, també hi ha la figura dels guardes privats de seguretat. Aquests, a més d’informar i vigilar que els visitants compleixin les ordenances, també tenen la potestat de sancionar als que no ho fan. Enguany, han posat un total de 250 denúncies, i la majoria, 205, han estat per aparcar fora dels espais habilitats. Els municipis on hi ha hagut més sancions són Les Llosses, La Quar i Borredà.

EL RECORREGUT DE LES SANCIONS

Les ordenances d’ús públic de la Riera de Merlès, que van aprovar els plens dels nou municipis per on passa, estableixen un règim sancionador que pot arribar fins als 3.000 €, en funció de la gravetat de la infracció.

Els ajuntaments, però, no tenen la potestat de sancionar totes les infraccions que es detallen a les ordenances.

La major part de sancions són per cotxes aparcats a zones no habilitades, sancions que si que poden tramitar els municipis.

Segueix el control de crancs invasors

ADEFFA realitza, des de fa més de 10 anys, jornades de control de les dues èspecies de crancs invasors presents a la Riera de Merlès: el vermell i el senyal. Enguany, s’han fet dues jornades, al juliol i a l’agost, on hi han participat 313 voluntaris. Entre tots han capturat 8.378 crancs, la major part, 7.930, eren senyal. Els crancs invasors son espècies introduides per les persones, per això des d’ADEFFA diuen que quan anem a la na-

Però les denúncies que es posen per altres fets, com abocaments, són més complicades de tramitar, ja que qui ha d’imposar la sanció és un altre ens. En aquest cas, els ajuntaments el que fan és començar el tràmit a través de

En alguns casos, el temps de tramitació de la sanció s’allarga fins el punt que l’expedient caduca

l’obertura d’un expedient sancionador que envien a la Generalitat. I és aquesta qui ha de prendre les mesures necessàries. Una altra de les dificultats amb què es troben molts ajuntaments és a l’hora de fer arribar

tura el millor és no tocar res. No va ser fins el 2005 que el cranc senyal va arribar a la Riera. Núria Valls, d’ADEFFA, explica que n’han capturat molts més de senyal perquè les jornades es fan a la part alta de la Riera, a partir de zona del Molí de les Heures, on s’hi troben les nàiades (petxines de riu autòctones) per evitar que aquests crancs se les mengin, i on a més, poden contactar amb poblacions de cranc autòcton si pugen més amunt. Afegeix que al cranc senyal li agrada més l’agua freda.

Per sota Sant Cristòfol és més habitual el cranc vermell.//

la notificació a l’infractor, ja que algunes notificacions són retornades. En aquests casos el tràmit es pot arribar a allargar fins al punt que l’expedient caduca.

ADEQUACIÓ DE LES ORDENANCES

Els ajuntaments ja estan treballant en una modificació de les ordenances. L’objectiu és que el nou text defineixi més concretament el procediment sancionador i concreti alguns punts de la tipificació de les infraccions per clarificar les denúncies i facilitar la tasca als vigilants.

Les noves ordenances també contemplaran les bonificacions per pagament ràpid de la sanció i deixaran la porta oberta a crear un sistema de reserva prèvia de plaça d’aparcament.//

INFRAESTRUCTURES

Preveuen

acabar la variant de Sagàs a finals de primavera

La nova variant de Sagàs serà una realitat a finals d’aquesta primavera, tal com va anunciar el passat dimarts 5 de novembre el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal, durant una visita d’obres.

El pas de l’Eix del Lluçanès (C-62) per Sagàs generava inseguretat al nucli poblat, tant pels nombrosos accessos a cases com pels revolts del traçat. Amb la finalització d’aquestes obres, el tram de 2,6 quilòmetres es desplaçarà a 200 metres de la carretera actual. La via augmentarà els 6 metres d’amplada actuals fins als 10 metres, aconseguint una carretera més segura.

El projecte preveu la incorporació de dos passos inferiors que serviran per al pas de la fauna i per no tallar camins, i un pas superior que permetrà accedir a l’Ajuntament de Sagàs.

L’alcaldessa de Merlès, Sara Costa, ha advertit a diversos mitjans de la perillositat que suposarà la millora del tram, ja que també augmentarà la velocitat en aquest punt de la via. Com avisa, a l’altura del restaurant Sant Cristòfol hi ha els trencants cap als nuclis de Santa Maria de Merlès. Per aquest motiu, Costa ha demanat al govern que estudiï fer un pas elevat o una rotonda.

Amb aquestes obres, que hauran tingut un cost de 8,9 milions d’euros, es finalitzarà l’únic tram de l’Eix del Lluçanès que quedava pendent i completarà la totalitat del recorregut que uneix l’Eix Transversal (C-25) amb l’Eix del Llobregat (C-16).// RED.

La Mancomunitat es constituirà el dia 12

L’Assemblea de representants dels 7 ajuntaments de la comarca del Lluçanès, es reunirà aquest pròxim dimarts 12 de novembre, per constituir formalment la Mancomunitat del Lluçanès, tal com explica Jordi Bruch, president del Consorci del Lluçanès. Un cop fet aquest tràmit, la Mancomunitat ja tindrà NIF i podrà començar a treballar per l’esdevenir de la futura comarca.

Aquest pas es pot fer després que Olost, que era el darrer municipi que faltava, aprovés els estatuts després de la consulta.// RED.

SANTA MARIA DE

Aquest estiu s’ha instal·lat una caseta informativa.// F: ADEFFA

COMARCA

Costa, Triola i Nadal visitant les obres, aquesta setmana.// F: GOVERN

EL RACÓ DE LA FEINA

OFEREIXO FEINA

» TÈCNIC AUXILIAR DE L’OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R582/01)

» PICA I NETEJA DE RESTAURANT a Oristà. 15 hores a la setmana. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R582/02)

» EDUCADOR SOCIAL o MEDIADOR COMUNITARI a Montesquiu. T: 607 15 95 11 o 682 70 95 28 (XALOC R581/03)

» TERAPEUTA OCUPACIONAL a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R579/06)

» FISIOTERAPEUTA a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Torn de tarda. T: 687 083 081 (R579/07)

» GEROCULTOR/A a residència d’avis de Sant Boi. Jornada completa, no substitució. Horari a convenir. T: 687 083 081 (R579/08)

BUSCO FEINA

» Dona per fer neteja o cura de persones grans a domicili. Treballadora i responsable. Damaris. T: 611 508 719 (R579/09)

» Noia hondurenya, honesta i molt responsable, busca feina de neteja, cura de persones grans, en empreses, restaurants. Disponibilitat immediata. T: 722 505 029 (R578/09)

» Noia de Prats de Lluçanès s’ofereix per cuidar gent gran. T: 93 856 06 08 (R579/16)

El Racó de la Feina de LaRella! Necessites algú per treballar? Busques feina?

621 276 429 larellallucanes@gmail.com

Aquest any se celebren els 200 anys del naixement de la Mare Caterina Coromina

Filla d’Oristà, va ser la fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat

SANTA EULÀLIA DE PARDINES

Per_ Clàudia Molina Catalan

Aquest any, se celebra el bicentenari del naixement de la Mare Caterina Coromina i Agustí, natural d’Oristà i fundadora de la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat, una congregació femenina que es dedicava a l’assistència i cura dels malalts, sobretot ancians.

anys. Passarà per dues cases més fins que, el 1873 decideix canviar de rumb la seva vida i llogar-se un petit pis al carrer Nou amb una companya i dedicar-se a allò que sempre havia volgut, donar assistència als malalts. Tenia quaranta-nou anys.

Al 1853 marxa cap a Vic a fer de minyona, a la Casa Codina. Estarà en el servei domèstic durant dinou anys

Es tenen registres que Caterina Coromina va néixer l’any 1824, en concret un 19 d’octubre a la masia de Sant Nazari, pertanyent a la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines. En aquella antiga masia havia nascut els seus pares, i havien viscut els seus avis i així fins a remuntar-se fins a tres-cents anys, ja que la família Coromina era la masovera d’aquella finca.

De família humil i religiosa, Coromina no va anar mai a l’escola i va créixer entre pastures i els seus onze germans i germanes. A l’edat de vint-i-vuit anys després fer de pastora durant tota la seva vida, l’any 1852 va marxar de casa per anar a treballar com a minyona. En total, s’hi va estar dinou anys. A la primera casa que va treballar va ser a la masia Galobardes on va prestar servei durant un any i després va anar a treballar com a majordoma d’un mossèn a Santpedor on, tal com explica Joan Gabernet en la seva biografia, es diu que allà aprengué a llegir textos sagrats. El 1853, s’encamina cap a Vic a treballar per a la Casa Codina, on s’estarà durant onze

Així comença la seva vocació d’ajuda al proïsme, mentre arreglava i cosia matalassos per subsistir.

La data en la qual es considera que es va fundar l’Institut és el 29 de juny de 1877, amb Caterina Coromina i tres dones més que es van traslladar al número 123 del mateix carrer. Tanmateix, no serà fins al 24 de juny del 1881, després d’haver passat per desercions a causa de l’extrema senzillesa amb la qual vivien i noves benvingudes, que la Mare Caterina i cinc novícies més farien els seus vots i rebrien oficialment el nom de Germanes Josefines de la Caritat. L’emblema de la congregació evoca al treball humil i al sacrifici, a l’amor cap als germans. És en aquesta època que es guanyen el sobrenom de les noies de la xicra, ja que duien tot el dia una xicra amb la qual transportaven els medicaments que eren menester des de la farmàcia fins a les residències de les persones malaltes. Dones que es van dedicar en cos i ànima a tenir cura dels que més ho necessitaven.

El 1886, veu com li és arrabassada la direcció de l’Institut per altres germanes més cultes i versades i ella és, a poc a poc, relegada, fins a ser traslladada a Vilassar de Mar. Finalment, torna de nou a Vic on morirà un 11 de juliol de 1893. Es diu que morí de genolls, i que el metge que va certificar la seva mort va sentenciar que: havia viscut resant i morí resant”, tal com explica Gabernet a la biografia. Les seves restes descansen a la capella de Sant Josep de Vic.

L’any 2006, el Papa Benet XVI la declara venerable per la seva labor d’ajuda al proïsme

Per la seva labor, el Papa Benet XVI va declarar la Mare Caterina com a venerable l’any 2006. Actualment, la congregació de les Germanes Josefines de la Caritat amb seus sobretot en territori català, sent una d’elles la Residència Nostra Senyora de Lourdes de Prats de Lluçanès, Sevilla, Cadis i Sudamèrica, compta amb al voltant de vuitanta dones consagrades. La germana Rosa, infermera de Prats, es lamenta que en els temps que corren ja no hi ha pràcticament joventut amb vocació d’amor al proïsme i que la seva població s’està envellint a marxes forçades. Tot i que sempre hi ha un al·lè d’esperança i explica que, ben aviat acolliran a dues noves novícies vingudes de Ruanda.

Malgrat tot, les dificultats i la falta de vocació, dos-cents anys més tard del seu naixement, el llegat de Caterina Coromina resisteix i aquell somni altruista d’ajudar als malalts i als ancians encara perdura.//

1. Imatge acolorida de Coromina. 2. L’ermita de Sant Nazari, lloc de naixement de Caterina Coromina.// FOTO: DIBA

Ivan Noguera publica un llibre sobre la història del kàrting a Catalunya

El llibre es presentarà dissabte a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic

LA COLUMNA

Entre d’altres coses, el kàrting permet que els profans del motor ens asseguem dins un bòlit i sentim el vent de cara com si sabessim pilotar. Però malgrat la vessant comercial, té una història preciosa i emocionant molt abans dels comiats de solter. Una història de passió pel motor, d’entusiasme, d’inventiva i d’autogestió. Tot plegat, ho explica al llibre que publica el pradenc Ivan Noguera. Titulada El kàrting a Catalunya; La història - volum 1, l’obra de Noguera suposarà el seu debut literari, tot i que no és escriptor, sinó enginyer industrial.

La idea d’aquest projecte recau, primer de tot, en la seva passió pel motor. I és que es tracta d’un món que, a Noguera, sempre l’ha fascinat: de petit, s’havia arribat a saltar escola per anar a veure els pilots del Rally Catalunya cremar roda als revolts de la Costa dels Gats.

Aquesta mateixa passió el va portar, essent encara adolescent, a començar a practicar kàrting a nivell amateur. I així, a base de recórrer els circuits del país, va anar descobrint les particularitats que alguns d’aquests amagaven. I de fet, fou a partir d’explicar anècdotes d’un circuit quan, un dia, Noguera va considerar la idea d’elaborar un recull de curiositats interessants sobre els circuits de kàrting de Catalunya. Una idea que va anar madurant fins que es va engrescar a dur-la a terme. Tanmateix, no seria un procés fàcil ni curt: després de visitar els primers traçats, va consagrar una trobada al circuit de Viladecans amb alguns veterans d’aquest esport, i la informació recollida va ser de tal abast que la idea inicial va canviar el rumb i es va transformar en l’embrió del que, gairebé 10 anys més tard, es convertiria en el llibre en qüestió: un ampli recopilatori de dades, cròniques i anàlisis molt completes que ha esdevingut una autèntica enciclopèdia sobre la història del kàrting català.

El llibre té una estructura polivalent i amena que tant permet al lector aventurar-s’hi poc a poc per anar assaborint l’apassionant evolució d’aquesta disciplina, com fer-hi consultes molt específiques de forma puntual.

tingut contacte amb el món del kàrting, de seguida descobrirà com aquest esport nascut a finals dels cinquanta als Estats Units va tenir un èxit immediat en ser importat a Europa de la mà dels soldats de les bases militars americanes. La senzillesa dels primers prototipis (xassís tubulars soldats, amb un motor de moto i quatre rodes de vespa) la feren accessible a la gent de classes populars, a diferència d’altres esports de motor més elitistes.

També hi trobarà fotos inèdites sobre els primers karts de Cata-

El llibre parla detalladament sobre història, esdeveniments i noms propis del kàrting entre el 1959 i el 1974

lunya, i es podrà fer una idea com aquest esport s’expandí, primer a través de competicions organitzades en festes majors de barris i de pobles (a camps de futbol o en circuits urbans improvisats), i més tard, amb l’oficialització de les curses i els circuits. I a partir d’aquí, es podrà immergir en una història apassionant molt ben dibuixada: el llibre organitza els capítols per anys, des del 1959 fins al 1974.

valor totes aquelles iniciatives pioneres que van assentar les bases del kàrting català, i reconèixer així el paper de persones, entitats, i escuderies.

Per redactar aquesta història, Noguera ha recorregut a hemeroteques, revistes i arxius municipals, i ha realitzat més de 50 entrevistes a persones vinculades al món del kàrting. Ell mateix reconeix la importància de la collaboració desinteressada de tothom qui li ha cedit material gràfic i/o informació oral.

D’aquesta manera, qui no hagi

Una feinada de formigueta que va començar el 2015, i que finalment es materialitza gràcies a un procés de micromecenatge iniciat l’any passat mitjançant la plataforma Collita Pròpia, del diari Ara. Finalment, doncs, Noguera ha aconseguit aglutinar moltes experiències en un document únic, una base de dades fins ara inexistent (el llibre inclou un annex amb tots els resultats de totes les curses del període i més de 500 fotos variades) d’un valor documental importantíssim per la història del motor; tal com explica Pedro Martínez de La Rosa al pròleg, el kàrting ha servit de base per a tots els pilots d’altres disciplines automobilístiques. El Kàrting a Catalunya es presentarà dissabte a les 12 del migdia a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, en un esdeveniment que comptarà amb elements sorpresa molt atractius. A més, el llibre es podrà trobar a la web de l’editorial Vivelibro, a les llibreries de la distribuidora Ixorai Llibres i a Amazon.// VIC

En definitiva, Noguera ha elaborat un recull molt exhaustiu acotat als primers quinze anys per una qüestió d’extensió (la porta a un segon volum és oberta) amb el qual aconsegueix posar en

Anna GORCHS FONT I ara què?

El resultat de la consulta d’Olost i el futur de la comarca del Lluçanès s’ha convertit en tema de conversa quotidià als nostres entorns. Ja sigui per parlar-ne seriosament o per fer-ne mofa. “T’imagines una cursa que passés per Sant Feliu Sasserra, Santa Maria de Merlès, Prats de Lluçanès i Olost? Seria la cursa quatre comarques!”, em deien l’altre dia.

Mai m’hauria pensat viure la situació actual. El Lluçanès reconegut oficialment com a comarca i, a la vegada, en descomposició. I, el que em preocupa més, amb una sensació de divisió que penso que no s’ajusta gens a la realitat. Un despropòsit total.

La reivindicació venia de lluny i amb un important punt d’inflexió: la consulta de l’any 2015, en què el ‘sí’ va guanyar a vuit municipis i el ‘no’ ho va fer a cinc. A partir d’aquí, un parèntesi de set anys que no va servir per recosir massa res. Més aviat el contrari.

Fa poc més d’un any i mig de la creació de la comarca. Va arribar de forma inesperada, integrada per només nou de les tretze poblacions que històricament s’han vinculat al Lluçanès —també amb Sant Feliu, on va guanyar el ‘no’ amb un resultat ajustat—, i amb falta de consens entre els municipis.

Tot i aquest panorama, l’esperança estava posada en els ajuntaments constituïts després de les eleccions municipals del 2023 i en la mancomunitat que ha de portar al futur consell comarcal. Per poder reconduir la situació calia superar els personalismes i les velles inèrcies del passat i treballar conjuntament per crear un projecte comú que fes desaparèixer les esquerdes i aconseguir engrescar tots els municipis. La realitat ha estat ben bé una altra. Primer va ser Sant Feliu que es va despenjar el projecte. Tot i que s’ha de veure com s’acabaran materialitzant els resultats, Olost ha donat també un cop de porta a la comarca.

I ara què? Continuem amb una comarca de 7, ens replantegem el projecte o fem marxa enrere? A aquestes alçades, no m’atreveixo a fer cap hipòtesi de futur. I si ens centrem en el present i comencem per deixar enrere personalismes, rivalitats i revenges?

Com que sempre cal buscar el cantó positiu de les coses, tant de bo que aquest procés d’Olost serveixi perquè els dirigents del Lluçanès, siguin del municipi que siguin i del color polític que sigui, es posin les piles i treballin seriosament pel present i el futur de la comarca. La seva gent s’ho mereix.//

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

Ivan Noguera Plans, al seu despatx, mostrant el llibre que acaba de publicar//

ARQUEOLOGIA

Xerrades a Puig Ciutat, més enllà de l’excavació

Puig Ciutat ofereix, des d’aquest novembre, visites guiades el primer dissabte de cada mes. De la mà dels arqueòlegs que hi excaven, es donarà a conèixer els fets històrics més rellevants que han tingut lloc a Puig Ciutat. Les inscripcions es poden fer prèviament a través de la seva pàgina web i tenen un cost de 5 euros per persona.

D’altra banda, el divendres 15 de novembre es realitzarà una nova xerrada entorn del jaciment. L’any passat, l’acte es va centrar en l’antropologia física i carpologia. Enguany hi participaran investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona especialitzats en la fauna, que explicaran els resultats dels estudis de Puig Ciutat (quins animals hi ha, malalties, etc.) i les tècniques per estudiar-ho. A més, es presentarà una exposició sobre com registren els escampalls de la fauna i altres elements trobats.

El taller també s’ha complementat amb dues sessions pràctiques on s’ha rentat el material excavat i s’ha fet una classificació proporcionant als assistents una visió directa del treball arqueològic.// XÈNIA BALLÚS VILA

PRODUCTE LOCAL

El Lluçanès torna al Fòrum Gastronòmic

S’ha tornat a celebrar el Fòrum Gastronòmic a Barcelona, i com de costum, alguns productors agroalimentaris locals hi han estat presents. Ho han fet sota el paraigües de Lluçanès territori serè i amb el suport de la Xarxa productes de la terra.

Les empreses participants han estat 100% Conill de La Torre d’Oristà, el Soler de n’Hug de Prats, Kibus Beer d’Olost, i Impasto di Mamma, també d’Olost.

Aquestes quatre empreses van ser presents a l’Espai Catalunya, una zona del recinte dedicada a la producció agroalimentària local i de proximitat, en representació del sector a la comarca. I és que el Fòrum Gastronòmic és un esdeveniment de referència mundial en el camp de la restauració. //MCF

Torné Grup, de Sant Feliu, rep el Premi de la Cambra de Comerç de Manresa

Produeix gases industrials, teles per fer roba i draps per fer formatges

SANT FELIU SASSERRA

Per_ Carolina Font Usart

L’empresa Torné Grup, de Sant Feliu Sasserra, ha estat guardonada als Premis Cambra que atorga la Cambra de Comerç de Manresa. L’entrega de premis serà el 28 de novembre a Manresa.

Torné Grup ha rebut el premi Indústria. Des de la Cambra destaquen la capacitat de l’empresa per diversificar la seva activitat i la seva especialització en el producte final, així com l’aposta per la innovació i la sostenibilitat.

Aquest premi ha estat rebut amb sorpresa per part de l’empresa, tal com explica Eli Torné, responsable del departament comercial i de màrqueting. Com diu, aquest premi és un reconeixement la trajectòria de l’empresa i “al gran esforç que va fer el pare per a reconvertir el negoci de l’avi, sense deixar de treballar la gasa”. L’Eli i la seva germana, Anna, són la tercera generació Torné al capdavant de l’empresa.

L’empresa té tres grans línies de treball, la principal és la producció

SORTIDES

de gases industrials. Torné explica que adapten els teixits a les necessitats de cada empresa. La segona línia de treball de Torné Grup és la moda, creen teles per la confecció i disseny de roba a través dels residus de cotó que

La Cambra de Manresa destaca l’aposta per la innovació i la sosteniblitat de Torné Grup

generen a l’empresa. És a dir, que dels ribets que es tallen d’una peça i que serien residu, ells els trituren i en fan fil de nou.

Fent una aposta per tancar cercles, Torné Grup col·labora amb la marca manresana Killing

El Pujalbus s’endurà el jovent al Bastiments

El Pujalbus, el programa del Lluçanès Jove dissenyat per a apropar l’oci, la cultura i l’esport al jovent del territori, organitza una sortida al Bastiments el dissabte 16 de novembre.

Es tracta d’una sortida pensada per a joves d’entre 12 i 35 anys que pretén esdevenir una aposta per la diversificació de l’oci destinat a aquest col·lectiu. Així doncs, després d’una jornada a Port Aventura World a la primavera, aquesta vegada el Consorci aposta per facilitar l’accés del jovent a la natura, i en concret, a fer una ruta de muntanya pel Pirineu. L’autocar sortirà a quarts de vuit del matí per ser d’hora a Vallter 2000. Un cop allà, la ruta prevista passaria pel Pic de la Dona, crestejaria cap al Bastiments i tornaria al pàrquing pel Coll de la Marrana.//

Sant Boi

Weekend, en la seva col·lecció Càpsula Denim, que utilitza teixits creats a partir de texans reciclats. Al centre de Killing Weekend hi ha un espai per deixar peces texanes en desús o en mal estat, aquestes es porten a triturar, després se’n fa fil i des de Torné Grup teixeixen les noves teles que serveixen per a crear les peces de la col·lecció. La tercera línia de Torné Grup són les gases i draps per formatgeria, sota la marca Lactotex.

Juntament amb Torné Grup, enguany també han rebut el Premi Cambra les empreses Tous, Promotor i Texpol, i el Fòrum de la Catalunya Central.//

PATRIMONI

de Lluçanès arregla la portalada de façana de l’Església

L’Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès ha iniciat les obres de restauració de la portalada de l’Església Parroquial. Aquestes van començar el passat dilluns 28 d’octubre i està previst que s’acabin el pròxim 28 de desembre, segons explica Marc Parés, alcalde del municipi.

Les obres s’han finançat a través d’una subvenció de la Diputació de Barcelona que ha rebut l’ajuntament de Sant Boi de 170.000 €.

L’església de Sant Boi és un edifici del segle XVIII d’estil barroc neoclassicista.// RED.

La família Torné a la fàbrica de Sant Feliu Sasserra.// F:TORNÉ GRUP

La bastida, a la façana principal.// F: AJ SBLL

Visita al jaciment de Puig Ciutat, l’any pasat.// F: PC

MCF

Membres de Kibus i del Soler de N’Hug al seu estand// F: S.D.N. El grup de joves assistent al darrer Pujalbus.// F: LLUÇANÈS JOVE

Humor, surrealisme i inversemblança a la Fira d’en Rocaguinarda · Olost

La fira d’en Rocaguinarda va tornar a omplir els carrers del poble d’Olost d’escenes d’humor, surrealisme i inversemblança, el passat diumenge 3 de novembre. Des de ja fa setze anys, la figura del bandoler lluçanenc Perot Rocaguinarda, serveix als organitzadors de la fira per crear històries que barregen fets del passat, amb una base històrica, amb fets actuals del present, o fins i tot futuribles, creant un ambient rocambolesc i insòlit.

L’ambient i la decoració aboquen als nombrosos visitants al segle XVIII, però quan es para l’orella a les escenes, la ironia, la histèria o els contrasentits es fan palesos de seguida. D’aquesta manera, ja fa anys, que entre els bandolers, pillets, vidents i borratxos, s’hi mesclen personatges de tota índole, com el rei Flyp VI, o aquest any, el Papa, que va acabar mort d’un tret en una escena de la tarda.

Les representacions, que comencen a mig matí fins al migdia, i es reprenen a la tarda, tenen una gran dosi de sàtira que cada any s’adapta, amb referències al context polític o social. Tot plegat, amb els anys, ha construït una identitat pròpia i genuïna, que no es pot trobar en cap altra fira temàtica de Catalunya. L’organització suposa la implicació de més de cent persones del poble, comptant amb actors i actrius, attrezzo, equip de maquillatge i perruqueria, entre un llarg etcètera de col·laboradors.

I el mateix cap de setmana, com és habitual, els Cremats d’Olost van organitzar el taller de foc infantil, al raval. Aquest acte serveix a la colla per anar ensenyant als més joves a ser diables i conèixer de primera mà les mesures de seguretat sota el foc, per anar assegurant relleu a la colla i pervivint així la cultura popular que els correfocs representen. També, el Club Excursionista Via Fora va organitzar dissabte la tradicional presentació d’audiovisuals de muntanya. Enguany, va ser d’un marcat caràcter local. Es van presentar tres audiovisuals. El primer, dels olostencs Roger Sala i Marc Puig, que van explicar el seu viatge pel Marroc amb bicicleta. El segon, de 9 membres del club, que van fer una ascensió al Toubkal al març d’aquest any. Per acabar, també es va presentar un vídeo de 15 minuts de les millores que s’han fet al refugi apadrinat de la Gola.// RED. FOTO: XAVIER NAVARRO

Comença la Festa Major amb activitats infantils · St. Martí d’Albars

El primer dia de Festa Major va estar marcat per multitud d’activitats infantils, una actuació de màgia i berenar de coca i xocolata. // FOTO: AJ SMA

Banys de sons harmònics a Sant Roc · Sant Boi de Lluçanès

Una vintena de persones van assistir al bany de sons harmònics celebrat a l’ermita de Sant Roc..// F: AJ SBLL

30 anys de dansa i tradició · Prats de Lluçanès

Celebracó de la trentena edició de Dansa i Tradició, on els participants van poder gaudir d’un bon dinar i ball amb la Berguedana del Folk.// FOTO: JB

La UEP completa el camí Vora Ter · Prats de Lluçanès

La Unió Excursionista de Prats va acabar aquest 27 d’octubre les deu etapes del GR210. Han anat de la Gola del Ter fins a Ulldeter.// FOTO: UEP

Fes-ta Bruixa

Sant Feliu Sasserra

La 24a edició de la Fes-ta Bruixa va reunir gairebé 600 persones el passat 31 d’octubre a Sant Feliu.

Els Q-fois van presentar Èter(n), la història d’una nissaga familiar hereva d’un poder ancestral.

En acabat, Les Que Faltaband van fer el ple a l’Ateneu.//

FOTO: EDAURD MORATÓ - CÀRDALI

Una nova edició del Tocats per la Tardor · Prats de Lluçanès

Tallers de llana enfeltrada, degustacions de menjar i un concert van ser les activitats d’una vetllada que va durar fins a la mitja nit.// FOTO: AJ PRATS

Desena trobada de casals i associacions de gent gran · Perafita

Més de cent persones vingudes d’Alpens, La Torre, Olost, Oristà, Perafita, Sant Bartomeu, Sant Boi, Santa Eulàlia, Sant Feliu i Sobremunt.// FOTO: CONSORCI

Una cadena humana de solidaritat

Sant Bartomeu del Grau

Diversos pobles del Lluçanès s’han organitzat per recollir productes i almiments per enviar als pobles afectats per la DANA

S’han omplert dos tràilers, de les empreses Serrat Grau-Minorisa i Grans Lluçanès, que han baixat fins al País Valencià amb 35.840 kg de productes.//

FOTO: AJ SBG

PRÈVIES

Sobremunt a punt per a la Festa Major

Al poble de Sobremunt els esperen quatre dies de Festa Major, del 8 a l’11 de novembre.

Engegaran motors el divendres amb el pregó i el “sopar d’en Tomeu”, on cadascú es porta el seu. El plat fort ve el dissabte, amb un vermut musical, sopar popular i la nit de concerts. Diumenge és el torn de la mainada, amb una representació teatral plena de màgia, i coca i xocolata desfeta per berenar. Alhora, pels més grans, un campionat de truc.

El dilluns és reservat per la missa en honor a Sant Martí, una bona arrossada popular i per acabar, la gran rifa de productes locals.// RED.

1a Fira de Sant Martí a Santa Maria de Merlès

L’Ajuntament de Santa Maria de Merlès organitza la primera edició de la Fira de Sant Martí, el pròxim dissabte 16 de novembre al matí. Sara Costa, alcaldessa de Merlès, explica que la fira neix per recuperar la festa de Sant Martí al poble.

Hi haurà parades d’artesans i productors i també d’antiguitats. A més, hi haurà una mostra d’escultura de fusta en motoserra i un taller per la mainada, organitzat per Camadoca. També hi seran els Castellers del Lluçanès. Al migdia hi actuaran els bastoners de Sant Bartomeu del Grau.

Hi haurà servei de barra i entrepans.// RED.

Cal Bach acull l’exposició de les Parelles Artístiques

El projecte de les Parelles Artístiques arriba a la seva 18a edició a Osona, demostrant ser una eina consolidada per ajudar a les persones a millorar el seu benestar emocional a través de la seva expressió i comunicació. Enguany, el projecte ha comptat amb el suport de l’EMAL i del Consorci del Lluçanès, i en aquest context, s’exposaran 10 obres creades a quatre mans entre artistes vinculats als serveis de salut mental d’Osonament i artistes no vinculats, però que viuen al Lluçanès. Durant la inauguració de l’exposició (8 de novembre a les 20h) alguns participants relataran la seva experiència.// RED.

La memòria del gel, d’Ada Vilaró, a l’Atlàntida de Vic

La directora i actriu Ada Vilaró presentarà el seu espectacle La memòria del gel, el pròxim divendres 22 de novembre al teatre Atlàntida de Vic.

La proposta de la pradenca és una oda a la vida. A La memòria del gel, Vilaró, parla de la supervi vència, de la d’un mateix, la de la societat i la del planeta.

A partir de la pròpia experiència convida l’espec tador a escoltar-se. A parar i escoltar-se a ell, als altres i a tot allò que l’envolta.

La Memòria del gel convida l’espectador a mi rar-se dins seu i connectar amb el que és més bàsic: el batec del seu cor al ritme de la terra.// RED.

“Una Meravella Col·lectiva” acompanya la nova exposició del CaixaFòrum

LA TORRE D’ORISTÀ

Per_ Clàudia Molina Catalan

“Una Meravella Col·lectiva” és la recent creació de Partee, un estudi creatiu cooperatiu amb seu a Vic. Un dels integrants és el torrenc Roger Orriols que, juntament amb els altres dos grans pensadors, Jordi Farrés i Ignasi Roviró, han elaborat per encàrrec un taller immersiu familiar complementari a l’exposició del CaixaFòrum “Els mons d’Alícia. Somiar el país de les marevelles”, inspirada en l’obra de Lewis Carroll.

La finalitat d’“Una Meravella Col·lectiva” és qüestionar-se la realitat de la percepció i dels sentits. Inspirada en el món surrealista de Carroll on la vida és un desafiament en contra de tota lògica i moralitat. Aquest, podria equiparar-se al món dels infants enfront del món adult, on la rutina i les normes són la raó de ser. Perseguint una aproximació subtil al món d’Alícia, Partee dona vida aquesta metàfora a través de tècniques manuals i analògiques, uns instruments que juguen amb

els sentits i generen experiments perceptius basats en principis físics.

La instal·lació consta d’una sèrie de columnes mòbils, batejades com a tòtems, dues cares de les quals són blanques i les altres amb miralls, on hi ha ubicades tres estacions, una d’elles invenció seva, que juguen amb la vis-

“Una Meravella Col·lectiva” busca deformar la realitat i jugar amb els sentits

ta, el tacte i l’oïda. A través de la manipulació de la llum, elements amb diferents opacitats, el tractament de l’ona sonora com a una força física i el moviment dels tòtems, sorgeixen sinergies entre els sentits, creant efectes visuals estrambòtics i psicodèlics. Barcelona és només la primera parada d’”Una Meravella Collectiva”, ja que viatjarà acompanyant l’exposició “Els mons d’Alícia. Somiar el país de les marevelles” pels CaixaFòrum de l’estat espanyol fins a finals de 2026.//

d’Ada Vilaró

22 de novembre de 2024

Divendres - 20:00

L’Atlàndia - Vic

ENTRADES

Les columnes de la instal·lació amb el joc de llums i ombres.// FOTO: ESTUDI PARTEE

GASTRONOMIA

Per_ Miquel Casadevall Franquesa

La proposta cultural d’avui és una aposta gastronòmica de novembre. Després de Tots Sants, superada la febre dels bolets i entrats de ple a l’època de les castanyes, els moniatos i les carabasses, ja estem a punt perquè comenci a arribar el fred, i amb ell, les matances.

Si és cert que a cada porc li arriba el seu Sant Martí, potser no és agosarat pensar que un dia també arribarà la fi d’un model ramader industrial que ens impulsa a associar el porc amb l’abocament de purins, amb les fonts contaminades o amb grans escorxadors, enlloc de fer-ho amb el ritual tradicional de la matança, una activitat nostrada que solia ser molt popular a pagès, i que qui més qui menys, al Lluçanès, ha fet, ha vist fer o n’ha sentit a parlar.

La matança del porc és una tradició antiga arrelada a molts indrets de Catalunya, així com a d’altres zones rurals dels Països Catalans (especialment a les Balears) i de l’Estat espanyol. Actualment és una activitat més regulada; es realitza amb menys freqüència i, si es fa, és sota una mena de clandestinitat tolerada. En alguns casos, s’han modificat els mètodes tradicionals per intentar generar menys patiment a l’animal. Però sigui com sigui, es tracta d’una tradició que, més enllà de permetre a les famílies extenses assegurar-se un sustent alimentari a mitjà termini, consta d’una dimensió social i cultural que ha estat abastament estudiada, resultant-ne anàlisis molt interessants sobre, per exemple, l’autoconsum vinculat al món rural, la cultura gastro nòmica relacionada amb la matança (els mati sos i la singularitat dels productes a cada territori), els rols de gènere i d’organització social vinculats a aquesta activitat (com les figures del ma tador i la mocadera) o la sacralitat i la demonització que ha anat prenent la figura del porc en la tradició cristiana a cada moment de la història.

En aquestes anàlisis, queda palès que, com en qualsevol celebració tradici onal, no hi ha gaires detalls fruit de la casualitat ni de l’atzar: així

Dia de matança, dia de pitança

doncs, és obvi que el porc es mata a l’hivern per una qüestió de millor conservació de la carn, i que per aquesta mateixa raó, molta carn s’emboteix i es cura. Fins i tot, en termes culturals i religiosos, també hi ha estudis que intenten explicar qüestions més profundes i misterioses, com el fet que la carn de porc pugui ser objecte de devoció per algunes cultures mentre esdevé un element tabú (prohibit) en d’altres. Marvin Harris, antropòleg americà que durant la segona meitat del segle XX fou un dels principals ideòlegs del materialisme cultural, considerava que l’explicació d’aquest fenomen rau sobretot en una estratègia ecològica transmesa a partir de codis culturals i religiosos. I és que el porc és un animal ric en proteïnes i grasses d’altes qualitats, i contràriament al que es creu, no és un animal brut per naturalesa: el seu costum de rebolcar-se en fang, orina o excrements respon a la necessitat de protegir-se de la calor, compensant així el poc gruix del seu pelatge i la seva incapacitat de suar (malgrat l’expressió). La triquinosis o la transmissió d’altres malalties tampoc és un fet prou diferencial, en tant que és comparable a la tènia o la brucellosis, pròpies del bestiar boví o oví, consumits per societats que no mengen porc. Per ell, el quid de la qüestió es troba precisament en la història: a l’Orient Mitjà, context on les grans religions monoteistes van néixer, criar porcs haguera estat una estratègia ecològica poc encertada, ja que són ani

grans distàncies, una pràctica habitual en les societats nòmades de l’època.

Des de la perspectiva del materialisme cultural, segurament trobaríem raons interessants per entendre com la matança del porc, en canvi, es va acabar instaurant a casa nostra. Com també en trobaríem per explicar que, a pocs centenars de quilòmetres, un dels embotits més populars i tradicionals no sigui fet de porc, sinó de xai.

Es tracta de la Girella, un embotit arrelat a la zona del Pallars, l’Alta Ribagorça i el Pirineu Aragonès. És dels pocs embotits de la península ibèrica fets a partir del xai, tot i que, com explica el gastrònom Jaume Fàbrega, és molt similar al Haggis escocès o a l’Osbane magrebí. Un embotit deliciós que ja es feia, com a mínim, al segle XVI, i que segurament troba la seva etimologia al fet que s’acostumi a coure a la brasa o a la paella, en rodanxes, i que per coure’l s’hagi d’anar girant. En aquest cas, la Girella s’emboteix a l’estómac del xai, i a més de la carn del propi animal, es combina amb ou i arròs, entre d’altres ingredients per a lligar-lo i donar-li gust.

Caldria fixar-nos en les condicions socials, ambientals o culturals de la zona pirinenca per intentar-ne deduir una explicació materialista; els experts coincideixen en considerar que és un embotit dissenyat totalment per a l’aprofitament, que dóna molta energia i que no resulta especialment costós de produir. Unes condicions que semblen encaixar força en una terra de fred i de muntanyes, on la pastura és una de les activitats econòmiques principals. Qui sap si al Lluçanès, terra de transhumància, la girella hi ha estat mai gaire present? Sigui com sigui, us animo a tastar-la i a treure’n les vostres pròpies conclusions.//

competidors directes dels humans), no són fonts pràctiques de llet i no són fàcils de conduir a

LA COLUMNA

Roger GIRÓ PUJOLS

Una DANA

Malauradament, la paraula DANA (o gota freda) s’ha fet molt famosa des de fa uns dies i tots en sabem el motiu. A mi, més que parlar sobre les conseqüències, la gestió de l’emergència o altres vergonyes, m’agradaria aprofundir en el fenomen meteorològic en si.

Què és una DANA? DANA és l’acrònim de Depressió Aïllada a Nivells Alts, és a dir, una massa d’aire molt freda que queda aïllada d’un corrent d’aire general atmosfèric. Aquest corrent, que s’anomena Jet Stream (probablement algun dia heu sentit a parlar-ne als meteoròlegs de TV3) és un corrent que fa ondulacions, que es troba a uns 10.000 metres d’altitud i que varia la seva posició segons l’època de l’any i les condicions generals de l’atmosfera. Aquest corrent separa grans masses d’aire fredes del pol nord amb les masses d’aire més temperades de la zona d’Europa del sud. En alguns casos, a causa de la gran ondulació d’aquest corrent, masses d’aire fredes del nord d’Europa “s’escapen” i queden aïllades desplaçant-se cap a la zona de la península Ibèrica.

Però, és suficient en què hi hagi una DANA per tal que es produeixin aquestes pluges torrencials? Doncs no, també és necessari un altre factor clau: una alta temperatura a la superfície terrestre o marítima. Com bé sabem, a finals d’estiu i principis de tardor, el mar Mediterrani encara està molt calent després d’acumular la temperatura de tot l’estiu. Per tant, tenim el còctel perfecte: aire fred en altura i aire calent i molt humit que puja de la superfície. És aquesta gran diferència de temperatura la que genera un gradient tèrmic que provoca grans condensacions d’aigua, generant la formació de núvols tipus cumulonimbus. Per fer-nos una idea de les quantitats d’aigua que es poden arribar a acumular en poques hores, podem parlar de fins a 700 litres/m2, que equivaldria, per exemple, a la pluviometria de Perafita en un any.

Fent un recull de les paraules de meteoròlegs i científics, queda clar que, a causa de l’increment de la temperatura planetària, aquests fenòmens seran cada cop més recurrents i amb més intensitat que els que s’havien experimentat. Per tant: evitem construir a zones inundables, respectem les lleres històriques de rius i rieres, fem els plans de protecció civil que corresponen, dotem de mitjans i recursos als equips d’emergència, informem i preparem a la població que el risc és real i existeix, etc. A la pròxima, que no ens agafin amb els pixats al ventre.//

La proposta cultural

Il·lustració: Gemma Gallorte

Pol Asensi Turigas

Guillem Camprubí Orriols

Olost

LLUÍS OBIOLS

CLUB EXCURSIONISTA VIA FORA

“La gent valora les millores que s’hi han fet, ara és un espai cuidat i respectat”

Tres anys després

Feia temps que tenia ganes que a LaRella es parlés del refugi de l’Estany de la Gola i de la tasca que hi està fent el club Excursionista Via Fora d’Olost.

Hi he anat un parell de cops, i el canvi que el refugi està experimentant és important. El lloc és impressionant, allunyat de les rutes més conegudes i concorregudes del Pirineu, però en un entorn d’alta muntanya pràcticament verge i molt desconegut.

Aprofitant aquesta nova secció de la revista, vaig proposar al grup que vetllen pel manteniment i millora del refugi l’opció de fer aquesta entrevista.

Com que trobar una data que ens anés bé a tots és complicat, vam aprofitar l’oportunitat de recollir les preguntes i respostes que es van fer, el passat dissabte 2 de novembre, a la presentació pública del vídeo on es mostren les millores d’aquests anys.

La presentació va ser dins l’acte de la projecció d’audiovisuals de muntanya que organitza el Club des de ja fa anys, emmarcat en el cap de setmana de la Fira.

Lluís Obiols és un dels impulsors d’aquest projecte, i va respondre les preguntes el passat dissabte, però la comissió del refugi també en formen part Guillem Camprubí, Raquel Puig, Marc Puig, Letícia Caballé, Andreu Sala, Neus Arboix, Arnau Sala...

COM VA SORGIR L’OPORTUNITAT D’APADRINAR UN REFUGI LLIURE?

Era una idea que jo tenia al cap. A part de fer excursions i sortides, tenia ganes de mirar alguna cosa més, i també implicar-hi el club, per agafar una dimensió o vessant diferent, més col·laborativa, i que també aporti una millora a la natura i a l’altra gent que la gaudeix. Feia temps que ho buscava. Havíem parlat amb la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), però el refugi que ens oferien era molt lluny, i no ens vam veure en cor d’assumir la responsabilitat d’anar allà un cop al mes, sobretot a l’hivern.

Quan hi va haver la pandèmia, que teníem més temps, vaig anar enviant correus a diferents ajuntaments i organismes com el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc del Cadí Moixero, etc. Em van respondre els del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que en aquest refugi hi havia un problema una mica greu de vandalisme, i que si el volíem apadrinar, podria ser una bona solució. Em van passar el telèfon de l’alcalde i entre tots ho vam tirar endavant.

Després de fer tracte, em van començar a respondre tots els altres refugis on també hi havia enviat correus electrònics.

A ON S’UBICA?

El refugi de la Gola es troba al municipi de la Guingueta d’Àneu, al Pallars Sobirà, dins el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Està a una altitud d’uns 2.200 metres, a la capçalera del riu Unarre, envoltat d’un conjunt de llacs glacials i d’un circ de muntanyes com el Mont-roig, el Pic de la Gallina o el Pic de Ventolau.

Amb l’objectiu de recuperar un espai deteriorat i fomentar el respecte pel medi natural, el Club Excursionista Via Fora ha assumit, des del 2021, l’apadrinament del refugi de l’Estany de la Gola. Situat a 2.200 metres d’altitud, en plena capçalera del riu Unarre, al Pallars Sobirà, aquest refugi pirinenc ha estat endreçat i millorat i ara se’n fa un ús més respectuós.

Parlem amb Lluis Obiols, un dels impulsors del projecte, sobre el procés, les dificultats i les satisfaccions després d’uns anys d’apadrinament.

DES DE QUAN HI HA AQUEST REFUGI?

És una història curiosa. A l’estany de la Gola s’hi havia de fer una presa, d’uns 3 o 4 metres, per ampliar la capacitat i ferhi energia hidroelèctrica, com a molts dels estanys del Pirineu. L’actual refugi era la caseta dels treballadors, i les obres ja havien començat, però en aquell moment, als anys cinquanta del segle passat, van fer plegar els treballadors per enviar-los a construir el pantà de Sau.

Aquesta presa va quedar a mig fer, l’any 2010 es va endreçar l’espai i es va habilitar aquest espai com a refugi.

COM S’HI ACCEDEIX?

El poble més proper és Cerbi. Des d’allà, hi ha un camí que et puja fins a un aparcament que t’acosta al refugi. Després de l’aparcament, amb una hora caminant i una mica de desnivell pots arribar al refugi i als estanys. La pista d’accés, però, no es pot fer amb qualsevol cotxe, perquè no està en gaire bon estat. A l’hivern, a la pista hi ha neu i hi baixen allaus, hi ha molts despreniments i el ferm és complicat d’estabilitzar. A més a més, la pista és estreta, i si t’hi trobes un cotxe de cara, no es passa. Hi ha un horari de pujada i un de baixada: les hores parells es puja i les imparelles es baixa. A l’estiu s’hi aventuren bastants cotxes, però a vegades hi ha d’anar una grua a treure’ls. El millor és deixar el cotxe al poble de Cerbi i fer més camí a peu. A més a més, caminant, hi ha diverses opcions per no fer el mateix camí d’anada i de tornada.

QUINES MILLORES S’HI HA FET DES DEL VIA FORA?

La primera feina va ser netejar-lo a fons, per dins, i també restes exteriors de ferralla o

vidres que quedaven de les antigues obres. Després, hi hem anat fent millores de mica en mica. Vam habilitar la llar de foc, vam pintar-lo de blanc per dins, vam construir una barana d’accés a l’altell de fusta, i hem habilitat i mantingut una farmaciola, també hi hem posat una caixa per guardar aliments i n’hi posem algun de llarga durada perquè es pugui utilitzar en cas d’emergència… També es van rejuntar i envernissar les portes i finestres per minimitzar l’entrada d’aire, s’ha reparat la teulada, s’han pintat les taules exteriors, i hi hem instal·lat una placa solar.

UNA PLACA SOLAR?

Sí. El refugi, al capvespre, era com una cova, amb poques obertures i molt fosc. Primer, el Marc Puig va dir: “això s’ha de

“Cada vegada hi ha més gent a la muntanya, i costa més la seva gestió. Les administracions tenen molt pocs recursos”

pintar”, però jo no ho veia clar, perquè pensava que ens el guixarien. Però ara ja fa temps que ho vam fer, i encara es manté tot blanc. Després, amb la placa solar, ens ha permès posar-hi llum, i ha fet un canvi brutal, és molt més pràctic i acollidor. A més, la gent també agraeix la placa solar perquè es pot carregar el mòbil, el rellotge o el frontal.

I COM ES PAGA TOT AIXÒ?

La gestió del dia a dia és una negociació a tres bandes entre el Club, l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. Hi ha molt diàleg entre els tres, i si nosaltres els demanem que falta llenya, o alguna cosa, ells miren quines actuacions han de fer a prop, i miren de quadrar-ho. La brigada de l’Ajuntament prepara la

llenya, i des del Parc Natural es prepara el viatge amb l’helicòpter mirant d’aprofitar al màxim el vol. Ho han de tenir molt planificat perquè val molts diners. Econòmicament, és tot altruista. Des del Club vam pagar la placa solar i algun material que hem utilitzat. També estem mirant que l’Ajuntament o el Parc ens donin alguna cosa, però el problema és que tampoc tenen molts recursos.

I cada cop que algú de nosaltres anem allà, ens ho paguem nosaltres mateixos, de forma altruista.

COM ÉS LA RELACIÓ AMB LES ALTRES ADMINISTRACIONS?

Ha estat un procés que ha anat cada cop a millor. Per part nostra, hi ha d’haver el compromís i la responsabilitat. Anem allà gairebé un cop al mes. I ells han anat veient les millores que hem fet, i que ens ho hem pres de debò i que n’hem estat pendents. Fent les coses seriosament i amb sentit, hem anat establint un bon diàleg, i ara els hi podem demanar més coses, però tot i així, aquestes administracions tenen els recursos limitats.

QUINA HA ESTAT LA RESPOSTA DE LA GENT?

Molt bona. Abans d’apadrinar el refugi, era un lloc una mica descuidat. A l’estiu, sobretot, hi anaven grups de gent, hi feien festes, guixaven les bigues, hi deixaven escombraries… Ara, la gent percep que és un lloc cuidat, valoren les millores que s’hi han fet, i és un indret respectat. Al capdavall, hi hem fet una tasca de conscienciació, amb l’espai en concret, però també amb la natura i el medi ambient en general. Allà hi tenim una llibreta perquè la gent pugui escriure els seus missatges, i tots són molt positius i agraïts.//

COMUNICAT

Poble Actiu Perafita: punt i a part

Jordi Freixa, Jordi Giralt, Alícia González, Xavi Vall, Ernest Verdaguer i Roser Vinyes

Perafita

Poble Actiu Perafita va fer les seves primeres passes a finals de l’any 2018 i principis del 2019 amb uns plantejaments molt clars: canviar en profunditat les tradicionals dinàmiques que havien caracteritzat el nostre poble i oferir als perafitencs i perafitenques una eina participativa, horitzontal i assembleària per poder intervenir en la política municipal. Malgrat la diversitat de sensibilitats polítiques present al grup i algun desacord en certs debats i punts programàtics, teníem molt clars aquests principis. Vam decidir presentar-nos a les eleccions municipals de l’any 2019 i vam

irrompre al consistori amb força, presentant mocions per introduir canvis positius, debatent, fiscalitzant l’equip de govern.

Han passat gairebé sis anys des d’aleshores. Tot i que la dinàmica política pròpia de la institució tendeix a absorbir-ho tot, durant la primera legislatura vam mantenir en general un bon equilibri entre la democràcia directa del grup i la participació dels nostres regidors al consistori municipal. Vam patir una forta pressió i hostilitat per part de Junts i el seu entorn i això va tenir un important efecte de desgast, a més de bloquejar el creixement del projecte. Malgrat això i les primeres discrepàncies internes importants, vam decidir presentar-nos també a les eleccions de 2023.

El resultat de les eleccions va accentuar encara més aquestes discre-

pàncies, sobretot a causa de les lectures diferents que se’n van fer: mentre els regidors electes interpretaven que comportava necessàriament haver d’acceptar l’entrada a l’equip de govern, la major part dels i les integrants de Poble Actiu Perafita teníem dubtes importants al respecte o ens hi oposàvem de manera més o menys oberta. Per sobre de tot, hi havia el temor que plegar-se a les condicions dictades per la primera força del consistori acabés derivant en una renúncia al programa i al projecte. A aquest fet s’hi va afegir l’aparició de punts de vista ideològics totalment contraris al sentir majoritari i que han posat en tensió el grup de manera clara. Mica en mica, la confiança es va anar deteriorant i la comunicació entre els regidors i la resta del grup es va trencar. Alguns dels integrants de Poble Actiu, cansats per la situació, vam anar abandonant el grup.

En aquest context, els sotasignats, integrants de la llista electoral del PAP-Amunt, volem manifestar que

Es pot treure un resultat concloent de la consulta del 19/20 d’octubre d’Olost? CARTA

Els titulars d’alguns mitjans d’aquestes dues darreres setmanes han estat contundents: “Olost decideix sortir del Lluçanès”, “Olost vota sortir del Lluçanès”, però... realment, es pot arribar a aquesta conclusió de la consulta que va fer l’Ajuntament d’Olost? Són comparables els resultats de la consulta del 2015 amb dels del 2024?

Si ho analitzem des del punt de vista de la participació, la consulta va comptar amb la participació de gairebé el 51% de les persones amb dret a vot. Aquest percentatge indica un nivell d’interès significatiu per part de la població en la consulta i molt més alt que l’anterior, però en aquesta ocasió, el cens de la votació és ampliat respecte a la votació del 2015 i la base de votants és diferent, per tant, estadísticament, els resultats no són comparables, ja que els grups de l’una i l’altra no són homogenis, el que genera una primera distorsió.

Si ho analitzem des del punt de vista de la formulació de la pregunta, podem observar una clara heterogeneïtat dins el grup de vot del SÍ (amb un 52,66% del total de vots), ja que dins aquest grup, els votants, degut a la poca concreció de la pregunta i el discurs confús de l’Ajuntament durant les sessions informatives, pot englobar sensibilitats molt diferents: des de

partidaris de sortir de la comarca fins a partidaris d’una comarca del Lluçanès ampliada amb la totalitat dels 13 municipis. Aquests últims, clarament a favor de la comarca del Lluçanès. Per tant, dos grups completament oposats però ficats en el mateix sac. Aquí també és interessant afegir que del grup del SÍ, les persones van votar a favor d’iniciar uns tràmits que, a dia d’avui, encara no se saben ben bé quins són. Podríem dir doncs que és un vot poc consistent perquè potser la resposta hauria estat diferent si se sabés concretament quins són aquests tràmits i el que comporten.

Tot plegat, crea una segona distorsió, ja que diverses motivacions poden haver conduït a una mateixa resposta.

Si pensem amb el motiu i la gestió d’aquesta consulta, aquest és potser el tema més incomprensible, personalment penso que hagués estat més honest per part de l’equip de govern actual, dir que no estan a favor del projecte de la comarca del Lluçanès. I no passa res. Perquè el que està clar, és que si el consistori està a favor del projecte, no va encertar ni la pregunta ni l’estratègia (el fet de “sortir per tornar a entrar” és altament discutible).

El que transmet aquesta gestió és que el consistori ha jugat amb la desinformació per assolir una fita política.

Tot plegat em fa pensar que l’Ajuntament d’Olost ho té difícil per saber què ha de fer amb els resultats, un

tema que clarament s’hagués hagut de preveure abans de fer la consulta i on de ben segur, prengui la decisió que prengui, una part del grup del SÍ no se sentirà representat tot i haver guanyat.

Fins a quin punt és ètic doncs que una administració realitzi diferents consultes sense tenir en compte els resultats de l’anterior si no es mantenen les mateixes característiques (cens i pregunta)? Podem anar preguntant fins que surti la resposta que volem? És evident que aquest tipus d’accions debiliten la confiança de la població amb l’Ajuntament i fa que una part de la ciutadania percebi que la seva opinió no té valor o pitjor, que l’administració la pren per imbècil. Només cal observar una mica el territori avui (rètols del Lluçanès tatxats, sostrets, desconcert més o menys general, etc.).

I ara què? Personalment, espero que l’Ajuntament ens vagi concretant les passes que ha de fer Olost per sortir d’aquest atzucac i ens expliquin, clarament, quins són els tràmits pels quals se’ns va consultar si no volen que es malmeti més la confiança (ja tocada) amb el consistori; si tot plegat queda a les dependències de l’Ajuntament després d’haver-nos convocat a la consulta, el ridícul pot ser monumental.

A dia d’avui, la transparència i la generositat molt probablement siguin les úniques eines que disposa l’Ajuntament d’Olost per tal d’avançar en

ens desvinculem de tota activitat política relacionada amb el grup municipal del mateix nom a l’Ajuntament de Perafita. El projecte que representava Poble Actiu ja fa temps que ha deixat de ser operatiu pels motius exposats. Segurament tampoc hi ha ajudat el fet que com a societat ens hem acostumat massa a una forma passiva d’entendre la política: hem trobat a faltar més recolzament, més implicació, més solidaritat. Malgrat tot, defugim el derrotisme i seguim creient en la necessitat de projectes polítics com Poble Actiu, en el qual hem tingut el privilegi de poder militar i on hem forjat complicitats i amistats que van més enllà de tenir 2, 3 o 4 regidors en un Ajuntament. Segueix estant tot per fer, però durant aquests anys hem començat a fer camí, i hem demostrat que altres formes de fer política són més necessàries que mai. Per part nostra, sempre estarem disposats i disposades a col·laborar en futures iniciatives que vagin en aquesta línia.//

aquest procés en què ell mateix s’ha ficat i en el que ha decidit ser-ne jutge i part. Fer consultes és sa i necessari, però preguntar no és suficient. S’ha de preguntar bé i s’ha de pensar molt bé. En aquests casos és bo pensar què hagués passat si en lloc de ser una administració, l’Ajuntament hagués estat una empresa. Hauria passat els filtres de qualitat per dur a terme aquesta acció tal com es va fer (motivació, estratègia, anàlisi de resultats, gestió)? Cadascú que n’extregui les seves pròpies conclusions. Amb el que segur que moltes persones coincidirem, és que ja és hora d’arremangar-se i de fer la feina que fins ara no s’ha fet o s’ha fet a mitges i és evident que caldrà trobar l’equilibri necessari; per això també serà indispensable que es compti amb la població, a través d’oferir informació veraç i neutra i perquè no?, crear una comissió ciutadana de seguiment de tot el procés. Potser també és hora que la ciutadania ens impliquem més en tots aquests processos en lloc de deixar-ho exclusivament en mans de la política. En fi, m’esforço a pensar que no hi va haver cap intencionalitat en regalar-nos una comarca poques setmanes abans d’unes eleccions municipals, ni tampoc en no voler-ne formar part avui per algun motiu personal, seria molt lleig, No? Per si de cas, val la pena recordar a l’administració que en general, la població no volem ni regals, ni que pensi per nosaltres i en el cas concret que ens ocupa, el missatge vol ser molt clar, ni la identitat de les persones ni el futur d’un territori, el Lluçanès, no hauria d’haver estat cap capritxet.//

Gemma Rocadembosch Olost

L’Olost no punxa i segueix a la part alta

Un

empat

contra la Gleva i una victòria contra el Gurb fan mantenir l’equip a la quarta posició

Per_ Lluc Corominas

16 punts de 21 possibles. Amb set jornades jugades, l’Olost és quart del grup 6 de quarta catalana i amb només un partit perdut (que va ser tot just el segon partit del torneig). De fet, l’equip verd-i-blanc fa cinc jornades que no perd i a les dues últimes ha fet els deures davant dos rivals directes.

El 26 d’octubre, els de Joan Illamola visitaven el camp de la Gleva (sisens). El matx es va saldar amb un empat a 0. De fet, ja amb la idea que seria un camp complicat, els 90 minuts van ser un constant estira-i-arronsa, sense èxit, entre els dos equips. No va ser igual el partit del passat cap de setmana en què el Gurb visitava el municipal d’Olost. També aspirant a ser a la part noble de la taula, el Gurb va avançar-se al marcador al cap de cinc minuts de joc. El 0-1 es va mantenir fins a vint minuts pel

El Pradenc

xiulet final, quan Palanques al 71, i Arcos al 76, van aconseguir remuntar el resultat. Encara

Palanques i Arcos van capgirar el marcador contra el Gurb amb només 5 minuts

sense la victòria al sarró, el partit es va mantenir intens fins que a les acaballes d’aquest, Blanco,

escala posicions

El passat 26 de octubre, el Pradenc va aconseguir endur-se els 3 punts davant una afició entregada, gaudint del sac d’honor per homenatjar als socis i sòcies del club. L’equip blaugrana va disputar el partit contra un equip molt incòmode, el Gurb, que en cap moment li va posar les coses fàcils. El partit va començar amb alegries per l’equip local gràcies a un doblet de Jordi Camprubí i un gol de Sabí Miguela, que van fer que el Pradenc anés al descans amb un ampli avantatge al marcador i una immensa tranquil·litat. Només començar la segona part, el màxim golejador de la temporada passada, Jordi Camprubí, firmava el seu primer hattrick. Tot i així el Gurb no es va rendir i va avisar el Pradenc enfilant així el 4-1. Finalment, ja a les acaballes del partit, l’equip de Ponti va aconseguir sentenciar-lo mitjançant un gol d’Eric Bardolet, aconseguint un contundent 5-1.

La setmana següent, el 2 de novembre, el Pradenc visitava amb ganes i entusiasme el camp del líder, el Moià . El partit va començar amb una sèrie d’atacs per part dels dos equips on qualsevol podria haver fet pujar el marcador. L’enfrontament seguia molt tens però gràcies a dues individualitats transformades per Eric Bardolet, ja en la segona part, el Pradenc s’endugué els 3 punts en un camp molt complicat.

L’equip de Ponti, amb aquests 6 punts, fa un salt molt important a la classificació i es posiciona per a tornar a lluitar per l’ascens de categoria.// JORDI BRUCH ANTONELL I GUILLEM SUCARRATS ANFRUNS

amb un xut escurat i sense angle, va sentenciar el partit.

La victòria davant del Gurb, assegura els verd-i-blancs a la zona alta, a només dos punts del Sant Vicenç de Torelló i el Corcó (tercer i segon respectivament, empatats a 18 punts).

De fet, els de l’Esquirol rebran la visita dels d’Illamola aquest pròxim dissabte a la tarda. Un partit d’alt voltatge i que podria col·locar a l’Olost un pas més endavant a la classificació.//

Dues victòries pel Sant Feliu

El dia 27 de octubre, el Sant Feliu rebia a casa un rival directe a la classificació com és l’Alt Berguedà. Un partit que va començar de cara pels locals, avançant-se al marcador amb un gol matiner al minut 14. Tot i això, l’Alt Berguedà es va refer i va aconseguir igualar el marcador un minut després. Amb l’1 a 1 es va arribar a la mitja part, també gràcies a les grans actuacions dels porters. La segona part va començar molt bé pel Sant Feliu, qui al minut 55 es va tornar a posar per davant, però un penal va tornar a permetre que els visitants empatéssin.El partit estava molt parell, fins que als volts del minut 90, els locals van aconseguir el gol que desfeia l’empat i just després, van aconseguir forçar l’expulsió del porter rival. Aquest fet va facilitar al Sant Feliu, aconseguir el 5 a 2 final.

La jornada següent tornà a ser a casa, aquest cop contra el Berga B, un equip que havia començat amb molt bon peu la lliga. El partit va ser un monòleg dels santfeliuencs, que no van deixar lloc al rival i no van perdonar, arribant a la mitja part amb un resultat de 3 a 0. La segona part no va canviar gaire, ja que els locals no paraven d’atacar, aconseguint arribar abans del minut 70 a un marcador favorable de 6 a 0. A les acaballes del partit, els visitants van aconseguir fer el gol de l’honor establint el 6 a 1 final. Gran partit del Sant Feliu que comença agafar una ratxa de victòries se situa a la cinquena posició, gràcies al gran treball de l’equip en aquests dos partits tant difícils. El següent partit que disputarà el Sant Feliu serà al camp del Gironella.// JORDI BRUCH ANTONELL I GUILLEM SUCARRATS ANFRUNS

FUTSAL

Festival de gols del FutSal Prats

El passat dissabte 2 de novembre va tenir lloc la tercera jornada de lliga pel Futsal Prats, que s’enfrontà al Premià de Mar al pavelló municipal de Prats. El partit va començar regular pels locals, ja que sols començar van encaixar un gol al primer minut de joc. Tot i això, els pradencs van tenir una gran reacció aconseguint avançar-se de nou al marcador, tot i que abans de finalitzar la primera, es van poder encara veure dos gols més, arribant a la mitja part amb un resultat favorable de 3 a 2.

L’equip va sortir molt endollat a la segona part i gràcies a això va poder eixamplar la distància al marcador, tot i que els visitants van seguir insistint, però una gran defensa local només va permetre encaixar un gol als minuts finals, arribant al 6-3 definitiu. Gran victòria per seguir invictes i a 3 punts del primer classificat, amb un partit menys, ja que la darrera jornada contra el Mollet es va suspendre. El següent partit del Futsal Prats serà dissabte a la pista del Cardedeu F.S.// JBA I GS

MOTOCROS

Olost celebra les dues hores de resistència

Després que l’any passat el MotoClub 3 Turons recuperés les Dues hores de resistència d’Olost i Santa Creu amb un acte memorable, enguany la competició es va tornar a realitzar el dia 1 de novembre. Les primeres posicions foren per Oriol Casany i France Moret en categoria Sènior, Berta Cabana i Paula Requena en la categoria femenina, Arnau Lledó i Lluc Jubany en la categoria júnior, Gerard Farrés i Joan Vilalta com a Màster+40 i, finalment, Pau Tomàs com pilotant en solitari. L’esdeveniment fou un èxit, i serví com a homenatge a Josep Solanich i a Manel Ruaix, recentment traspassats.// RED

Els jugadors de l’Olost celebrant la victòria contra el Gurb.// F: FC OLOST

Alguns dels premiats durant la competició // F: MOTOR OLOST

FUTBOL

OLOST

FUTBOL

25 anys de la Fira de les Bruixes

La Fira que ha esdevingut un exemple de recuperació i reparació de la memòria de totes aquelles dones acusades de bruixes

SANT FELIU SASSERRA

Per_ Carolina Font Usart

Milers de persones van omplir els carrers de Sant Feliu Sasserra aquest passat 1 de novembre, per gaudir de la 25a edició de la Fira de les Bruixes.

Com sempre els carrers i places del poble es van omplir de parades d’artesans, productors i firaires varis que oferien els seus productes als embadalits visitants.

Però una de les grans atraccions de la Fira són les actuacions teatrals que, any rere any, traslladen el públic fins al Sant Feliu Sasserra del segle XVII, capital de la sotsvegueria del Lluçanès. Cada any un nou argument explica la trista història de les dones que, innocents totes, van ser acusades de bruixeria i assassinades al Serrat de les Forques.

ABANS DE BRUIXES, TOTS SANTS

La Fira de Tots Sants de Sant Feliu Sasserra es remunta al 1599. Era una fira de finals de tardor on es podia trobar tot allò que podia fer falta a una casa durant l’hivern: roba, estris, bestiar... Una fira amb un origen útil, però que la modernor va deixar en va.

L’any 2000 l’Ajuntament de Sant Feliu, encapçalat per Andreu Riba, Jordi Rovira i Josep Ballús, va voler donar un tomb a la Fira i va apostar per fer una fira temàtica basada en un fet històric: l’opció escollida van ser les bruixes.

Des de llavors, la Fira és fira, però també un espai de recuperació i reparació de la caça de bruixes que es va dur a terme a la primera meitat del segle XVII a Sant Feliu i al Lluçanès.

UN POBLE BOLCAT A LA FIRA

A les notícies de primera edició s’hi llegeix que la Fira va ser possible gràcies a la participació d’una setantena de persones que un mes abans s’havien posat a treballar per fer-la possible.

Vint-i-cinc anys després aquesta xifra ha crescut exponencialment. Ara mateix, segons l’organització de la Fira de les Bruixes, entre actors i actrius, les persones dels balls, voluntaris, maquillatge, vestuari, tècnics i organització són, apro -

ximadament, unes 350 persones les que fan possible la Fira. La majoria són cares no visibles que treballen incansablement perquè tot surti perfecte.

DIFERENTS DIRECCIONS QUE HAN FET CRÉIXER

LA FIRA

El que ha sabut fer la Fira de les Bruixes és que, tot i que expliquen els mateixos fets, la història que porta el fil de la Fira és diferent cada any, resultant una sorpresa pels espectadors, molts dels quals són fidels a la cita des de l’inici.

Això és possible per dos factors, primer perquè des de l’organització de la Fira sempre han volgut que aquesta fos un homenatge a les dones que van perdre la vida injustament a les caceres de bruixes. I ho han fet explicant els fets que van ocórrer a Sant Feliu i al Lluçanès als voltants del 1618.

El segon factor és l’aposta per les diferents direccions artístiques que han estat al capdavant de la Fira al llarg d’aquests 25 anys i que han estat les responsables d’elaborar els guions que,

Perquè la Fira sigui possible cal la implicació d’un equip de gairebé 350 persones

any rere any, enganxen el públic a la plaça de l’església i a dalt el Serrat de les forques.

La companyia Gog i Magog, sota la direcció de Jordi Pessarodona i Jessi Ragués, van ser els encarregats de dirigir la primera Fira de les Bruixes, on només hi havia l’escena del judici a la plaça Major.

Després van ser Alea Tetre els encarregats de la direcció artística, ells van ser els encarregats de posar micros als actors i les actrius, que a partir de llavors es van haver d’aprendre ben bé els guions. I és que l’èxit de públic havia portat a fer servir un sistema de playback perquè tothom pogués sentir el judici.

Un dels grans canvis de la Fira va ser composició de les músiques dels diferents balls al mestre Marcel Caselles, un dels grans experts del país en música tradicional i popular. Caselles va comptar amb el suport del Guillem i la Mireia Cirera, amb qui va treballar conjuntament per crear les diferents coreografies. L’actriu local Mima Riera,

que enguany va tornar a actuar a l’escena del Serrat de les forques, va dirigir també la Fira de les Bruixes, juntament amb David Ortega i Núria Ribas durant quatre anys, del 2009 al 2012. El 2013 Montse Rodríguez i Mercè Estrada van agafar les regnes de la Fira. El 2014, van ser Rodríguez i Núria Crosas, i del 2015 al 2017, la direcció va anar a càrrec de Rodríguez i Tomeu Amer. Butai Teatre, amb Pere Farran i Txell Morera al capdavant, van dirigir la fira el 2018 i 2019. El 2020 la fira es va suspendre per la Covid, i l’any següent, Pere Farran, de Butai Teatre, juntament amb Maria Ballús i Txell Morera van agafar les regnes de la direcció, fins al 2022. L’actual edició, i la del 2023 ha estat dirigida, de nou, per Montse Rodríguez. El 2023 acompanyada per Laura Domènech, i enguany, per Núria Crosas.

ESCENES, PERSONATGES I ESPAIS ICÒNICS

Amb el pas dels anys, hi ha un seguit d’escenes i espais que

1. Ball del Samaniat de l’any 2004 amb el vestuari blanc. 2. L’escena de les Espallofadores de l’edició del 2012.

3. El Boc a dalt al Serrat de les forques a l’edició del 2020 suspesa per la Covid. 4. La Taverna de l’any 2010. // F: ARXIU

han passat a formar part de la tradició col·lectiva. El ball del samaniat, el judici i l’escena final al Serrat de les forques són l’essència d’una Fira que, any rere any, s’ha anat fent gran, incorporant més escenes i espais.

Però també hi ha personatges, que representats per diferents actors al llarg dels anys, ja formen part de l’imaginari del Lluçanès. Com el Boc, sense anar més lluny, a qui les bruixes dediquen honors i balls al samaniat. Aquest ha estat interpretat, únicament, per santfeliuencs, el primer va ser Roger Ballús, després va ser el Joan Ramons Soler, que el va interpretar durant deu anys, el Joan Riba i, finalment, Marçal Pujol, qui l’interpreta actualment.

L’únic personatge real i documentat que apareix a la Fira de les Bruixes és Cosme Soler, àlies Tarragó, el descobridor de bruixes que el 1618 es va passejar pels carrers de Sant Feliu i nefast antagonista d’aquesta fira.

I les bruixes, les autèntiques protagonistes de la història, interpretades per diferents dones que han aconseguit fer emmudir de ràbia tota una plaça. Noms i històries diferents que ens han ensenyat que no les mataven per bruixes, sinó per pensar, somiar i estimar en llibertat, com es va dir a l’escena de la forca del 2016.

NO EREN BRUIXES, EREN DONES

Durant aquests 25 anys la Fira de les Bruixes ha posat en relleu els atacs i les discrimina-

cions a què han estat sotmeses les dones al llarg de la història. Sent la cacera de bruixes un dels episodis més foscos d’aquestes.

A través de les diferents edicions, la Fira ha aconseguit esdevenir un espai de reparació i restitució de la memòria de totes les dones acusades de bruixeria, a Sant Feliu, al Lluçanès

Des de l’organització s’ha creat un documental , que s’estrenerà a finals d’any, i que permetrà veure com es prepara la Fira de les Bruixes

i al món.

Enguany, en la celebració del 25è aniversari, s’ha creat una escultura en honor a totes elles, que estarà ubicada al Serrat de les Forques. El forjador santfe-

liuenc, Josep Miquel Rodríguez Coma, ha estat l’encarregat de crear aquesta figura que representa una dona remeiera del segle XVII. La imatge estarà acompanyada d’una placa on es llegeix: “No eren bruixes, eren dones”.

Per celebrar aquests 25 anys, també han preparat un documental, que s’estrenarà a finals d’aquest any a la Sala l’Ateneu de Sant Feliu Sasserra.

En aquest si podrà veure tot el treball que porten a terme durant l’any organització, voluntaris, actors i actrius entre d’altres i que permet que la Fira sigui un èxit.

L’espectador podrà descobrir-hi tot allò que no es veu el dia 1 de novembre.

Des de l’organització expliquen que també hi ha un repàs de totes les companyies i directors que han creat els guions d’aquestes 25 edicions. Repassant les anècdotes i donant la seva visió de laFira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra.//

Les acusades de bruixeria al Lluçanès

Aquestes són les 26 dones que apareixen en els processos de bruixeria del Lluçanès, vuit d’elles van ser assassinades a Sant Feliu Sasserra:

• Jerònima Pons, àlies “Joana la Negra”

• Felipa Esperança Gallifa

• Montserrada Fàbregas, àlies “Graciana”

• Marquesa Vila

• Joana Vinyes

• N’Elias

• Na Canalias

• Na Coll

• “Na Aliasa”

• Na Bruneta

• Na Santinyana

• Àngela Vilafreser, àlies “Vigatana”

• Francina Vall, àlies “Barjaula”

• Valentina Mercadera

• Joana Ollica

• Maria Violeta, àlies “Bori”

• Joana Martina Ferrera, àlies “Vinyas”

• Catarina Trenca

• Violant Mateu, àlies “Xica Mateu”

• Joana Mateu, àlies “Matamoros”

• Na Romeva

• Na Cerdanyons

• Na Casals

• Na Saborida

• Rafaela Puigcercós i Roma

• Jaumeta Ricarda, àlies “Pelllissona”

• Francina Solana

Escena del Judici de l’any 2023// F: ARXIU

Sardana dels aprenents de bruixot de l’any 2021.// F: ARXIU

CRESTES DOLCES DE TARDOR

INGREDIENTS

» 16 Plaques de pasta de full (tipus crestes)

» 3 Pomes Golden

» 1 Cullerada de mantega

» Mitja cullerada de canyella en pols

» 3 Cullerades de panses de corint

» 2 Cullerades de pinyons

» Suc d’una llitmona i ratlladures de la pela

» Sucre blanc

PREPARACIÓ

1. Pelar i tallar les pomes a trossets petits, i se´ls afegeix una mica de llimona

2. En una paella, a foc suau, hi posem la mantega, la poma trossejada, les panses, els pinyons, la canyella i el suc de la llimona junt amb una mica de ratlladura.

3. Un cop la poma estigui ben estovada, es treu del foc i es deixa refredar.

4. Un cop fred, s´omplen les plaques, es tanquen i es distribueixen sobre paper de forn ja col.locat en la safata que anirà al forn.

5. Preescalfem el forn a 180º, adalt i a baix, i mentre tan esperem les pintem amb ou

6. Les coem al forn durant uns 15-20 minuts, fins que quedin rosses.

7. Un cop llestes, es treuen del foc i s´hi escampa el sucre per sobre. I ja estan apunt! Podeu menjar-les calentes o fredes, al gust del consumidor.

No us hi penseu a fer-les que són boníssimes!

GRUP UNA TARDA AL CASAL OLOST

FARMÀCIES DE GUÀRDIA

De 9 a 20:30h De 20:30 a 9h

7 dj ST.BARTOMEU ALIBERCH

8 dv OLOST BARNOLAS

9 ds F.TERRICABRAS-VIC TERRICABRAS

10 dg F.FARGAS-VIC FARGAS

11 dl PRATS PORTAL DE QUERALT

12 dt OLOST YLLA-CATALÀ

13 dc PRATS TANYÀ

14 dj ST.BARTOMEU VILAPLANA

15 dv OLOST ATLÀNTIDA

16 ds F.AUSA-VIC AUSA

17 dg F.POU-VIC POU

18 dl ST.BARTOMEU FARGAS

19 dt OLOST ARUMÍ

20 dc PRATS URGELL

21 dj ST.BARTOMEU EURAS

Els caps de setmana i festius, tant al matí com a la nit, faran les guardies les farmàcies de Vic.

Les farmàcies del Lluçanès continuen amb l’horari

habitual d’obertura dels dissabtes al matí. Diumenge al matí, la Farmàcia Viver de Prats també obre.

NOVEMBRE

SANT FELIU_ EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA DE LA FIRA DE LES BRUIXES de Rafel Ribas i exposició de minitractor Lanz de Melcior Fornell. En horari d’obertura, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_ EXPOSICIÓ “FLORS I PAISATGES” de Ma Teresa Salvans i Obra d’Ona Muñoz. En horari d’obertura, a l’Espai Perot Rocaguinarda i Centre Cívic.

PRATS DE LLUÇANÈS_ EXPOSICIÓ “PARELLES ARTÍSTIQUES”. Inauguració: el 8 de novembre a les 8 del vespre, a la sala Cal Bach. Es podrà visitar dilluns, dimarts, dijous i divendres de 8 a 15 h, dimecres de 8 a 19 h i caps de setmana i festius de 10 a 14 h.

DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE

PERAFITA_ CICLE DE PROJECCIONS I XERRADES DE VIATGES PEL MÓN (CUBA, L’ILLA DEL SABOR). A les 7 de la tarda, a la Sala Polivalent del Centre Cultural.

SANT FELIU SASSERRA_ XERRADA “PARLEM DE MEDITACIÓ”. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca Sant Pere Almató.

OLOST_ CURS DE CINEMA CLÀSSIC “EL WESTERN DE JOHN FORD” amb Ramon Breu. A les 5 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda. Partides d’escacs, a les 7 de la tarda, a la biblioteca.

PRATS DE LLUÇANÈS_ CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100’. A 2/4 de 10 del matí, al Centre de Dia. CulturaMent. De les 10 del matí a 2/4 de 12 del migdia, al Centre de Dia (SAIAR) Bonasort.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ACTES PER LA MARATÓ. CINEXIC. PROJECCIÓ DE ‘BILL I JANET’. A les 6 de la tarda, al Casal. SANT BOI DE LLUÇANÈS_ CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100’. A 2/4 de 10 del matí, a la Plaça Nova. LA BLAVA_ HAVANERES a càrrec de Norai I ROM CREMAT. A les 9 del vespre, al local.

SOBREMUNT_ PREGÓ DE FESTA MAJOR “CA LA GRIDA” a càrrec de Pere Sala Serrat. A 2/4 de 9 del vespre. XII Sopar d’en Tomeu, a les 10 de la nit. A continuació, IMPROCATOMBA.

DISSABTE 9 DE NOVEMBRE

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ACTES PER LA MARATÓ. MATINAL DE TENIS I PÀDEL. A les 9 del matí, a la Codina. SOPAR SOLIDARI I GROSSA. A 2/4 de 9 del vespre, al Casal.

PRATS DE LLUÇANÈS_ XII JORNADA DE PRESENTACIÓ ETNOLÒGICA DE LA RECERCA A LA CATALUNYA CENTRAL 2024. A ¾ de 10 del matí, a l’Espai.

OLOST_ CASTANYADA. A 2/4 de 5 de la tarda, al Casal d’Olost i San-

ta Creu. PERAFITA_ 5È RALLY DE PERAFITA. LA BLAVA_ SOPAR DE FESTA MAJOR. Seguidament, CONCERT/BALL amb Cafè Trio. A les 9 del vespre, al local.

SOBREMUNT_ VERMUT MUSICAL a càrrec de Trending covers. A 2/4 d’1, al voltant de l’Ajuntament. SOPAR DE FESTA MAJOR. A les 10 de la nit, a la sala polivalent El Molí. NIT DE CONCERTS, a partir de les 12 de la nit.

DIUMENGE 10 DE NOVEMBRE

ALPENS_PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: EL PETIT RAMON FREDERIC de Ramon Planidura. A les 12 del migdia, a la sala teatre El Casino. LA BLAVA_ PRESENTACIÓ DEL CONTE LA MALLERENGA BLAVA I EL CAMÍ DE LA LLANA. UNA AVENTURA A SANT MARTÍ D’ALBARS. A 2/4 de 5 de la tarda, al Local social. A les 6 de la tarda, actuació “SESSIONS DE SOFÀ” Amb Albert Lario i Rafa Palomares. Seguidament, BERENAR. SOBREMUNT_ CONTES DE BRUIXES I BRUIXOTS AMB EN GERARD I UN GATOT. A les 5 de la tarda, a la sala polivalent El Molí. I CAMPIONAT DE TRUC, a l’altell del Molí. Seguidament, COCA I XOCOLATA DESFETA.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ACTES PER LA MARATÓ. IOGA. A les 9 del matí, a la sala Unnim. ACTIVITAT D’ORIENTACIÓ I VERMUT. A les 11 del matí, a la plaça Nova. DESFILADA DE MODA. A les 5 de la tarda, al Casal.

DILLUNS 11 DE NOVEMBRE

OLOST_ NARRACIÓ PER A ADULTS SENY I RAUXA. Amb Jordina Biosca. A 2/4 de 7 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda. SANT MARTÍ D’ALBARS_ MISSA

SOLEMNE AMB BRATIA DUO. A les 11 del matí. Seguidament, “SAXSEJANT EL VERMUT” amb Pep Poblet. SOBREMUNT_ MISSA EN HONOR A SANT MARTÍ. A les 11 del matí. ARROSSADA POPULAR, a les 2 del migdia. Seguidament, RIFA.

DIMARTS 12 DE NOVEMBRE

OLOST_ REMEIS D’HIVERN. A 2/4 de 10 del matí, a l’espai Activa’t.

ALPENS_ CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100’. A les 4 de la tarda. A davant del Casino.

DIMECRES 13 DE NOVEMBRE

OLOST_ TEATRE FÒRUM “SOC GRAN. I QUÈ?” A les 5 de la tarda, Casal d’Olost i Santa Creu.

DIJOUS 14 DE NOVEMBRE

OLOST_ TALLER DE REPARACIÓ DE

BICICLETES. A 2/4 de 6 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda. LLUÇÀ_ CAMINADA “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100’. A 2/4 de 10 del matí, a l’aparcament del monestir.

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE

ORISTÀ_ XERRADES SOBRE ELS ESTUDIS ESPECIALITZATS FETS A PUIG CIUTAT. A les 6 de la tarda, al centre cívic.

OLOST_ CAMBRA DE LES MERAVELLES “GATTACA. EXPERIMENTO GENÉTICO”. A les 5 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda.

DISSABTE 16 DE NOVEMBRE

ORISTÀ_ TORNEIG DE BITLLES CATALANES. A les 10 del matí, al camp de futbol.

ALPENS_ESCENA DE TARDOR TEATRE: RITA. A les 7 de la tarda, a la sala teatre El Casino.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ACTES PER LA MARATÓ. CAMINADA INTERACTIVA AMB ESMORZAR. A 2/4 de 10 del matí, a la plaça del Casal. MASTERCLASS SPINNING. A les 5 de la tarda, al casal. XERRADA DE SALUT, a 2/4 de 8 de la tarda, al casal d’avis.

DIUMENGE 17 DE NOVEMBRE

SANTA CREU DE JUTGLAR_ 3 HORES RESISTÈNCIA. MEMORIAL RAMON ALTARRIBA. A partir de les 8 del matí.

PRATS DE LLUÇANÈS_CROS ESCOLAR. De les 10 del matí a les 12 del migdia.

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ACTES PER LA MARATÓ. BITLLES CATALANES. A 2/4 de 9 del matí, al camp de futbol. 1A TROBADA DE MOTOS I COTXES CLÀSSICS. A 2/4 de 9 del matí, al Passeig del Grau.

DILLUNS 18 DE NOVEMBRE

SANT BARTOMEU DEL GRAU_ ACTES PER LA MARATÓ. TALLER DE NADAL. A 2/4 de 7 de la tarda, al local d’entitats. OLOST_ SORTIDA AL BOSC. A les 4 de la tarda. SANTA MARIA DE MERLÈS_ FIRA DE SANT MARTÍ. TALLER D’ESCULTURA AMB MOTOSERRA, TALLER INFANTIL I SERVEI DE BAR I D’ENTREPANS, durant tot el matí. ACTUACIÓ DELS BASTONERS DE SANT BARTOMEU DEL GRAU I VERMUT POPULAR, al migdia. PARADES D’ANTIGUITATS, COL·LECCIONISME I ARTESANIA.

DIMECRES 20 DE NOVEMBRE

OLOST_ ESPECTACLE “MALES DONES”. A les 5 de la tarda, a l’Espai Perot Rocaguinarda. SANT FELIU SASSERRA_ “EL LLUÇANÈS CAP ALS 100’. Caminada de la campanya, a 2/4 de 10 del matí, a l’Ateneu.

Masia Verda

RESTAURANTS·BARS·HOSTALS

CELEBRACIONS

ALIMENTACIÓ

ELS ENCANTS

ES VEN

» CALDERA de calefacció de llenya i carbó, amb tubs de xemeneia. T: 662 519 073 (R580/04)

» UNA SANTA ESCENA I UN QUADRE DE GUIX sobre fusta de Sant Josep amb el nen. Una mesura, una màquina d’ensulfatar, una romana, dos o tres porgadors del blat, una forca i material antic de treball a pagès.T: 93 822 86 47 (R581/04)

» Estufa de pèl·let Piocuadro Calore, model F551A. Tubs inclosos. Es pot venir a veure, preu a negociar. T: 678 50 24 32. (R581/05)

» DUES MÀQUINES DE COSIR amb motor i en molt bon estat, amb el seu moble. Preu: 200 € cada una, les dues: 350 €. Maria. T: 620 374 419 (R581/06)

» 2 PARELLS DE BOTES DE COUNTRY seminoves. Home, talla 43, de pell i sola de cuir de color marró, 70 €. Dona, talla 35, de pell i sola de cuir, 50€. Les dues, per 110 €. Maria 629 374 419 (R581/07)

» TANC DE GASOIL de 700 litres. En bones condicions. Preu a convenir. T: 692 814 873 (R581/08)

» RADIADORS ELÈCTRICS de baix consum seminous. Preu: segur que ens posem d’acord. T: 659 311 566 (vespres). (R581/09)

» HABITACIÓ DE MATRIMONI de color cirerer seminou i en molt bon estat. Consta de: capçal de llit, dues tauletes, un tocador, un mirall i un somier de 135 cm. Preu: segur que ens posem d’acord. T: 659 311 566. (vespres) (R581/10)

ES BUSCA

» PERSONA per portar un hort a Prats de Lluçanès. T: 610 786 223 (R579/14)

» CASA PER LLOGAR O COMPRAR. No importa l’estat o si falten subministraments. Millor fora del poble i amb terreny. Jordi. T: 602 346 692 (R579/14)

» TERRENY AGRÍCOLA PER COMPRAR, d’una hectàrea mínim. Jordi. T: 602 346 692 (R579/15)

ES LLOGA

» LOCAL a Olost. T: 679 49 63 72(R852/03)

» PLAÇA D’APARCAMENT a Prats de Lluçanès, carrer Reforma, 10. T: 699 429 840 (R581/11)

ES TRASPASSA

LES FOTOS DEL TEMPS

NATURA KM 0

Estem a les acaballes d’una temporada de bolets com Déu mana i com feia temps que no teníem. Les dues últimes tardors van ser seques i ventades, la pitjor combinació per haver-hi bolets. En canvi, aquesta ha sigut ben regada, amb poc vent i bona temperatura. Els bolets són fongs, més ben dit l’aparell reproductor d’un tipus de fongs. Aquests fongs tenen la part més gran enterrada, és el miceli, que és com una xarxa de fines arrels que pot arribar a ser molt extens. De fet, l’organisme viu més gran del món és el miceli d’un bolet americà, l’Armillaria solidipes i s’estén més de 800 hectàrees! Quan dos micelis s’uneixen formen els bolets que és on es pro-

Tots els bolets són bons, i alguns... boníssims!

dueixen les espores. Les espores són l’equivalent a les llavors de les plantes.

I per què diem que tots els bolets són bons? Doncs perquè els micelis de tots els bolets, siguin de la verinosa Farinera borda (Amanita phalloides) o de l’exquisit Ou de reig (Amanita caesaria), són vitals pels ecosistemes. Duen a terme moltes funcions bàsiques per la natura: ajuden a les plantes a absorbir aigua i nutrients, descomponen la matèria orgànica, fixen el sòl, etc. És per això que no heu de trencar o arrencar els bolets que no us mengeu i, en canvi, us invito a fixar-vos en les seves formes, colors, olors i mides per adonar-nos de la gran diversitat que n’hi ha als nostres boscos i que estan treballant sense descans sota terra. Només al Lluçanès en podem trobar uns quants centenars d’espècies diferents i d’aquestes, unes quantes, a més de ser bones pels ecosistemes, si les trobem al plat seran boníssimes!// RAMON BAUCELLS

A punta de clar, el cel serè amb un mar de boira a la plana de Vic, des del Roc Llarg de Sant Bartomeu.// F: EMILI VILAMALA

Temps de fruits de tardor: aglans, caquis, codonys, carabasses...// F: JORDI CAMPS

L’arc de Sant Martí, el mateix dia 28 d’octubre, vist des de Prats de Lluçanès.// F: JOAN AMBLÀS

L’arc de Sant Martí, el migdia del 28 d’octubre, després de caure quatre gotes, a Olost.// F: JOSEP MARIA RUBIO RIUS

Aigua a la riera Lluçanesa, el seu pas per Santa Creu de Jutglars, al saltant de la fàbrica, el 2 de novembre.// F: EMILI VILAMALA

El bolet estrelleta, indicador natural d’humitat segons si té els braços oberts o tancats.// F: PAT

SORTIDA I POSTA DE SOL LLUNES

07:40 h - 15 de novembre - Oristà

17:31 h - 15 de novembre - Oristà

LLUÇÀ

24,00 ºC · dia 15

6,30 ºC · dia 4 14,46 ºC

70,8 km/h · dia 7 121,00 L · 7 dies 717,90 L 34,00 L · dia 2

PRATS DE LLUÇANÈS

24,40 ºC · dia 13

4,70 ºC · dia 5 14,87 ºC

46,4 km/h · dia 7 132,10 · 11 dies 702,30 L 37,70 L · dia 2

De l’1 al 31 d’octubre

Temperatura màxima

Temperatura mínima

Temperatura mitjana

Dia de més vent

Pluja mensual i dies amb precipitació

Pluja anual

Dia de més pluja

EFEMÈRIDES

Impactats, com estem encara, pels efectes devastadors dels aiguats al País Valencià, és important recordar que aquests episodis de pluges intenses es produeixen de manera recurrent, especialment a la zona litoral i prelitoral. Aquest risc d’inundació, que la crisi climàtica empitjora és, doncs, un fet conegut que requereix, sense excuses, una anticipació per minimitzar-ne els danys. És imprescindible una bona planificació urbanística, un bon servei de predicció i alerta meteorològica i una bona coordinació dels serveis d’emergències.

Quatre dades de situacions atmosfèriques similars viscudes, a Catalunya, que mostren la magnitud del risc.

8 D’OCTUBRE DE 1863

El riu Mèder es va desbordar a Vic i va causar un gran desastre, aterrant una trentena de cases i deixant-ne

ALPENS

23,60 ºC · dia 15 5,40 ºC · dia 19 14,10 ºC 57,7 km/h · dia 29 126,00 L · 13 dies 895,20 L 39,40 L · dia 2

PERAFITA

24,80 ºC · dia 15 5,20 ºC · dia 4 14,14 ºC 43,9 km/h · dia 8 114,60 L · 18 dies 642,80 L 32,10 L · dia 17

OLOST (MAS LLISCÀS) 26,80 ºC · dia 7 3,30 ºC · dia 4 14,66 ºC 41,8 km/h · dia 8 180,40 L · 20 dies

L

ORISTÀ

25,8 ºC · dia 14 4,10 ºC · dia 4 15,45 ºC

més d’una seixantena en estat ruïnós. Hi va haver un centenar de víctimes mortals.

22-23 DE SETEMBRE DE 1874

Anomenada la rovinada de Santa Tecla, va afectar principalment el Camp de Tarragona, Conca de Barberà, Priorat, Urgell i les Garrigues, va causar prop de 600 víctimes mortals i l’enderroc de més de 700 cases.

16-20 D’OCTUBRE DE 1940

Conegut com els aiguats de Sant Lluc, que van afectar el nord-est amb valors de precipitació de prop de 2000 mm, amb afectacions gravíssimes, també a la Catalunya Nord amb aproximadament 400 víctimes mortals.

25 DE SETEMBRE DE 1962

Amb 815 víctimes mortals (probablement van ser més) són les pitjors inundacions que es recorden i van afectar principalment el Vallès Oriental i l’occidental, el Baix Llobregat i el Maresme.//

SANT BOI 23,50 ºC · dia 7 3,40 ºC · dia 19 13,10 ºC 38,6 km/h · dia 8 136,40 L · 6 dies 907,60 L 34,00 L · dia 17

OLOST (TRASSERRA)

ºC · dia 13

ºC · dia 4

ºC

km/h · dia 7 151,40 L · 13 dies

L 46,00 L · dia 2

Més informació:

REFRANYS METEOROLÒGICS

Pluja i tardor:

De Tots Sants a Nadal, gel i pluja a vendaval

El ponent la mou i el llevant la plou

Pluja de tardor, pluja de saó

Pluges de novembre, omplen els barrals i curen tots els mals

La bona tardorada, per Sant Bartomeu la primera remullada

Groc, vermell, taronja i marró són els colors de la tardor

Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca

EL TEMPS

EL TEMPS DE L’OCTUBRE

L’octubre passat, en general de temperatures suaus, ben regat i beneficiós, va acabar, malauradament, produint danys a les Terres de l’Ebre, costa tarragonina i el desastre més atroç a les comarques centrals del País Valencià (dia 29). Els danys en habitatges, negocis i infraestructures seran difícils de reparar. Les víctimes humanes, irreparables i evitables, en la majoria dels casos, són conseqüència de la inoperància, la desídia i un desvergonyiment imperdonable.

Aquests dies hem sentit a parlar molt —massa, desgraciadament— de la DANA. Aquesta denominació correspon a les sigles de Depressió Aïllada a Nivells Alts, el que popularment s’anomena gota freda. Un embossament d’aire fred en altura, aïllat i, per tant, envoltat d’aire més calent, el que afavoreix el desenvolupament de grans nuvolades que, sovint, provoquen —com s’ha vist i patit— pluges torrencials, habitualment acompanyades de forta activitat elèctrica i grans ventades.

Al Lluçanès les pluges, abundants, van caure de manera agraïda i profitosa. A Olost es varen registrar 180,4 mm (mitjana de 77,07 mm), a Oristà 144,4 mm (mitjana 59,51 mm), a Prats 132,10 mm (mitjana 63,03 mm) i a Perafita 114,4 mm (mitjana 67,4 mm). També són destacables els 151,4 mm de Trasserra, els 136,4 mm de St. Boi, els 126 mm d’Alpens o els 121,0 mm de Lluçà. Enguany, doncs, i quan encara manquen dos mesos per tancar l’any, en totes les estacions, o com a mínim en les que disposem de dades històriques, ja s’ha superat, en alguns casos amb escreix, la mitjana anual de precipitació. El fet és destacable perquè feia tres anys que no s’arribava a aquestes mitjanes i, per tant, estem més a prop de superar la llarga sequera. A Olost la precipitació acumulada és de 795,4 mm (mitjana 711,04 mm, 84,36 mm per sobre), a Oristà 722,80 mm (mitjana 648,46 mm, 73,84 mm per sobre), a Prats 702,30 mm (mitjana 695,17 mm, 7,13 mm per sobre) o Lluçà 717,9 mm (mitjana 705,27 mm, 12,63 mm per sobre). On la precipitació ha estat més abundant, però, és a St. Boi amb 907,60 mm i Alpens amb 895,0 mm.

Les temperatures han estat superiors a les normals, amb nits sense —encara— temperatures negatives i màximes altes, però amb valors moderats. L’únic observatori on la temperatura mensual va ser lleugerament inferior a la mitjana és Oristà, amb 15,45 °C (mitjana 15,67 °C, 0,22 °C per sota). A la resta, de les que disposem de dades estadístiques, van ser superiors a les habituals. A Prats 14,87 °C (mitjana 13,41 °C, 1,46 °C per sobre), a Perafita 14,14 °C (mitjana 13,20 °C, 0,94 °C per sobre) i a Olost 14,66 °C (mitjana 14,09 °C, 0,57 °C per sobre). A Trasserra la mitjana mensual va ser de 14,56 °C, Lluçà de 14,46 °C, Alpens 14,10 °C i St. Boi de 13,10 °C.// FRANCESC COMES