9 minute read
Jaqui Lin ens explica com ha emprès la seva carrera musical: “fe, il·lusió i treball”
CONEIX-LA
Cantant i compositora. Jaqueline Capdevila Ramírez, més coneguda per Jaqui Lin, va néixer el 30 de juliol de 1993, a Lleida. És la segona de quatre germans. La jove va créixer entre la ciutat natal, Andorra i Barcelona. Quan tenia onze anys va començar a estudiar solfeig i saxofon al Conservatori La Llacuna d’Andorra la Vella, i un any més tard va descobrir la seva gran passió pel cant.
Advertisement
Graduada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, va combinar els seus estudis universitaris amb formació d’Art Dramàtic Musical i classes de cant al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
Mirando al Cielo serà el seu primer àlbum debut. Inspirat en clàssics dels 80, és una fusió de synthpop, synthwave, electrònica i sons experimentals.
Molts la titllen de ser una artista genuïna. Crea i lidera totes les seves propostes visuals, essent la llana el seu tret més característic.
El seu primer llançament va ser ‘The Innocent’ track inclòs en la BSO de la sèrie El Inocente, a Netflix.
1. Ens podries explicar una mica la teva trajectòria dins del món musical, com et va néixer la passió i coses que hagis fet fins al dia d’avui?
Als 11 anys vaig començar a estudiar solfeig i saxofon al Conservatori La Llacuna d’Andorra la Vella, i a l’any se’m va despertar la curiositat pel món de la cançó i el cant. Tant va ser així, que li vaig suplicar a la meva mare que em portés a l’únic estudi de gravació que coneixíem aleshores perquè em fessin una prova de veu. Des d’aquell: “ostres, quina veu essent tan jove”, sempre he estat vinculada amb aquest sector. Vaig descobrir la meva gran passió. El meu primer bolo va ser quan tenia 13 anys i des d’aleshores he actuat a molts llocs: presentacions, bars, festivals, festes majors, fins i tot en un dels espectacles de Port Aventura.
Fa tres anys vaig emprendre camí cap a la creació del que serà el meu proper disc. Tenia clar que volia escriure les meves pròpies cançons i crear el meu univers visual. I entre bambolines, vaig participar com a compositora i intèrpret de ‘The Innocent’, un dels temes inclosos en la BSO de la sèrie El Inocente, a Netflix.
2. Com t’ho fas per compaginar la teva feina amb la teva passió musical?
Aquest projecte l’he hagut de combinar amb el meu horari laboral, naturalment. Els inicis costen precisament per això. Quan comences des de zero, havent-te de buscar tu tot el teu equip, creant, component, i passant moltes hores en un estudi, has d’invertir molt de temps i també diners. No ho hauria pogut fer si no hagués sigut per l’estabilitat que he tingut amb la meva feina de Màrqueting. Molts estalvis invertits! I pel que fa a temps, treballant molt. Moltes tardes, vespres, caps de setmana...
3. Quins són els principals obstacles amb els que t’has topat fins ara?
Me n’he trobat amb molts, i la majoria vinculats al desconeixement. Des de no saber amb quins productors contactar, com es registra una obra, com pots distribuir la teva música essent artista independent, etc. Molts dubtes. Ara que ja he passat el tram més dur, podria inclús assessorar a nous artistes que estiguin passant per la mateixa situació.
4. Alguna vegada has estat a punt de donar-te per vençuda?
Mai. Una de les meves grans virtuts és la perseverança i l’esforç del treball per tirar endavant projectes fets amb il·lusió. No ha estat fàcil. Qualsevol en un procés tan llarg, quasi tres anys, sense saber com funcionarà tot plegat i amb tanta incertesa, podria haver abandonat. Jo tinc molta fe. Crec en el que faig i sé que la música és el meu do. A partir d’aquí, m’agrada fer tot el
que estigui en les meves mans. Després la vida dirà.
5. Parla’ns una mica sobre el teu disc, Mirando al Cielo (temps que has trigat a fer-lo una realitat, missatge que vol transmetre, a qui està orientat).
És un disc pur i genuí. Fa tres anys que estic amb aquest projecte i ja per fi donarà la llum aquest gener de 2022. És un viatge cap a la cerca del nen interior que convida a una reflexió de la condició humana sobre els estàndards socials i l’estat pur de naturalesa. Tracta temes quotidians des d’una holística espiritual i genuïna.
6. Parla’ns, si pots, sobre projectes que tinguis ara mateix en ment
Ara mateix estic 100% centrada en els llançaments dels primers senzills. L’1 d’octubre es va estrenar Chicles, arribant a 12.000 visites en dos dies. D’aquí al desembre vindran dos llançaments més i al gener sortirà el disc sencer.
7. Com veus el panorama musical actual per una persona que acaba de començar?
La Covid-19 ha afectat molt en aquest sector. Està clar que no és un món fàcil. Un dia estàs aquí i un altre estàs allà. Però crec que estem en un moment on ja no val afegir-se com un més, sinó que s’han de crear noves propostes. Avui en dia, molts artistes són multidisciplinaris i, igual que jo he fet, lideren les seves propostes visuals, estètiques i/o conceptuals. La música mai morirà perquè és quasi tan necessària com respirar. El factor sort, per descomptat que també ajuda. Tot depèn del camí que vulguis recórrer.
8. Quin consell donaries als músics joves perquè puguin tirar endavant en allò que els hi agrada?
Jo els hi diria: fe, treball i illusió. El treball és fonamental. I si no et deixes perdre per la desil·lusió i confies plenament en el que estàs fent, sortiràs guanyant. Almenys quedaràs satisfet. Els processos creatius són una muntanya russa. Un dia penses que el que has fet no val per res i et desanimes, i un altre estàs a dalt de la muntanya, gaudint del que acabes de produir i penses que és la canya. S’ha de tenir molta perseverança.
9. Quin és el teu somni més ambiciós?
El somni més ambiciós ara mateix seria poder dedicar-me cent per cent al que més m’agrada que és compondre, cantar i actuar. Just acabo de començar! M’aplico molt la dita de “A Dios rogando pero con el mazo dando”.
10. Què et van dir els teus pares quan es van adonar que volies dedicar-te a la música?
A casa meva ningú es dedica al món artístic. És una passió que em va néixer quan era molt jove i la meva família sempre m’ha donat suport. M’inspiren en moltes coses i estan molt pendents de tot el que vaig fent.
¿Quieres iniciarte en la interpretación? ... estrenar obras de autor en salas de teatro? ¿Quieres tener más confianza hablando en público? Il Piccolo forma a actores y acompaña en el desarrollo personal y profesional a sus alumnos desde hace 20 años.
INSCRIPCIONES ABIERTAS
Per què cap dissenyador vol vestir a aquests famosos?
Les dones amb talles grans tenen molts problemes per aconseguir que les firmes de moda les vesteixin
Hi ha firmes de moda que paguen a famosos perquè no portin la seva roba, ja que consideren que els perjudica la seva imatge.
Les grans firmes de moda es barallen entre elles per poder vestir als famosos. La seva creació, portada per una celebritat i difosa a tot el món a través de la televisió i les xarxes socials, els garanteix vendes, fama i noves vies de negocis. Però aquestes firmes no estan disposades a vestir a tothom, per molt famós que sigui. Els principals problemes els tenen les dones que vesteixen talles grans o algun rostre que es considera que pot perjudicar la marca.
Rebuig per la talla
La cantant Bebe Rexha, que té una talla 38, no va trobar ningú que la volgués vestir per la gala dels Grammy de 2019 al·legant que era massa gran pels seus vestits. “Se’m va trencar el cor. Estava tan trista, tan deprimida. Em vaig sentir com si fos escombraries”, va explicar a Cosmopolitan. El mateix li passa a la protagonista de la sèrie Orange is the New Black, Dascha Polanco, qui ha assegurat que “hi ha moltes marques que no em volen vestir perquè no faig servir la talla de mostra”.
La model Ashley Graham no va poder anar a la gala del Met 2016 perquè cap dissenyador li podia fer un vestit a mida a temps. Segons sembla, la invitació li va arribar amb pocs dies de marge i no va poder trobar res adequat a la seva silueta, ja que les firmes de moda només tenen dissenys disponibles fins a les talles 34 i 36.
Solucions
Però no totes les celebritats amb talles grans han hagut de renunciar a assistir a gales seguides per milions d’espectadors. La còmica Leslie Jones va piular: “És molt graciós que no hi hagi dissenyadors que vulguin ajudar-me amb un vestit per l’estrena de Cazafantasmas”. Christian Siriano, que ha vestit a moltes actrius amb corbes, de seguit es va oferir a fer-li un disseny. I l’actriu Melissa McCarthy que estava nominada als Oscars 2012 com a millor actriu secundària per La boda de la meva millor amiga, es va haver de vestir amb una marca especialitzada en talles grans perquè fins a sis grans firmes de moda van rebutjar fer-li un vestit. Bryce Dallas Howard, protagonista de Jurassic World no es complica la vida i no té cap problema en comprar-se la roba en grans magatzems, argumentant que d’aquesta manera té moltes més opcions per escollir el que vol en comptes de l’única proposta que li poden oferir els dissenyadors.
Belén Esteban
A la televisiva Belén Esteban, un dels rostres més populars d’Espanya, li va costar molt trobar una firma que la volgués vestir de núvia. Rosa Clarà es va negar a fer-li el vestit al·legant falta de temps; Victorio y Lucchino no li van voler fer gratis i Pronovias, després que escollís el vestit del seu catàleg, va decidir que no volia vestir-la en aquest dia tan especial. Al final va lluir un vestit d’El Corte Inglés.