Llibret Falla Hort del Comte 2019 by Laura Vi

Edita: Tempsimpresores Coordinació: Natalia Álvarez Giner i Laura Vivancos Gómez Redacció: Laura Vivancos Gómez Producció: Tempsimpresores Impressió: Tempsimpresores Fotografies: Natalia Álvarez Giner Textos: José Ignacio catalán Martí, Josep Maria Tarazona Más, Clara Mártinez Hernáned, J osé Fco. Català Vila, Enric Vicent Almero i Zanón i Susana Gisbert. Entrevistes: Laura Vivancos Poesies: Enric Vicent Almero i Zanón Disseny i maquetació: Natalia Álvarez Giner i Laura Vivancos Gómez Gestió comercial: Junta Directiva Justificació de tirada: 125 -3

20 19 4-

INTRODUCCIÓ

INTRO DUCCI

És innegable que la festa Valenciana té enrere una cultura, un vocabulari i una imatge pròpia, que no entén de generacions, ni d’ideologies, ni del pas del temps. És única, especial i global, reconeguda en l’àmbit mundial, doncs dona igual en quin país preguntes si la reconeixen, que sempre la resposta és afirmativa, en definitiva que som milers els amants d’aquesta festa addictiva. És per això que es fa totalment necessari aquest llibret, on la gent que no coneix de prop la nostra terreta aconseguisca familiaritzar-se amb la nostra festa i el nostre vocabulari. Un vocabulari propi i únic que inclou un complet abecedari temàtic que, de la A a la Z, ens porta des d’un calorós acolliment al lector fins a extens zoom als records Fallers. -5

índex 2019

Acolliments 08-21

Benvinguda 22-39

Comissió 40-48

Despertà 48-49

Exposició del ninot 50-51

Foc 52-53

Gastronomia Fallera 54-55

Himne 56-57

Indumentaria 68-69

Jurat de Falles 70-71

Literatura Fallera 72-75

Monuments 76-97

Nit del fòc 98-99

Ofrena 100-101

Programació 2019 102-105

Quadern didàctic faller 106-111

Representants 2019 112-133

Sàtira 134-147

Taller Artista Faller 148-149

Unesco: Som Patrimoni 150-165

Verbena 166-167

Watts 168-169

Xaranga 170-171

Zoom 172-177

-7

ACOLLIMENT de leS AUTORITATS (nom)

Recepció que fan els màxims representants d’Alcaldia i Junta local del poble d’Alfafar a tots els fallers i falleres quan arriba el mes de març, agraint l’esforç a cada comissió pel treball fet durant tot any i convidant-lo igual que a tots els alfafarencs i alfafarenques a gaudir d’aquesta festa de les Falles. També presenten un resum d’actes exclusiu per a aquests dies de festa al poble.

ACOLLIMENT DE LES AUTORITATS / A

-9

SALUDA DE L’ALCALDE D’ALFAFAR

om tots els anys, s’acosta la primavera en el mes de març, i amb ella, les Falles d’Alfafar arriben. Un mes que marquem en roig els valencians i valencianes, i tots els alfafarencs i alfafarenques, per a celebrar la nostra festa gran. Un any de treball que concloïa en la gran setmana fallera, una setmana plena d’actes i els fallers i falleres prenem el carrer per a fer gala de les nostres tradicions, la nostra cultura, la nostra història. Alfafar es caracteritza per ser un poble molt actiu. I la millor prova d’això ens ho demostren les falles, les set comissions falleres que, al costat de la Junta Local treballen tot l’exercici perquè les Falles siguen referent cultural en el nostre municipi. Sabeu que podeu contar en aquest ajuntament i en la regidoria de falles per a promocionar, per a col·laborar i per a treballar junts, buscant unes falles millors. Però les falles no ho serien sense les seues representants. Petri Moreno i Raquel Paniagua, Falleres Majors d’Alfafar. Sou i sereu la millor representació que aquest poble, i amb ell tot el món faller, pot tindre. Esteu deixant el nom de les falles d’Alfafar en el més alt per tota la província, i a més, teniu tot el reconeixement del vostre poble.

10 -

ACOLLIMENT DE LES AUTORITATS / A

N Ó M A R JUAN A I R A U S D A Ó E L L N O M Enhorabona pels vostres èxits i gaudiu aquest any perquè passarà volant i, quan se adoneu, estarem començant un nou exercici, i serà moment de deixar pas a altres falleres. Per últim, només em queda agrair a tots aquells que treballen i col·laboren en les falles perquè aquestes siguen possibles. Des de la coordinació de la regidoria de falles, tècnics municipals, policia local, protecció civil, bombers, manteniment, personal de neteja...

tots feu possible que la festa perdure i, dins del difícil que és coordinar tota l’activitat, cada any podem viure unes falles millor. Vos convide a tota la població als actes que se celebraran aquests dies, i desitjar-vos que passeu unes bones falles 2019. Moltes gràcies a tots. VIXQUEN LES FALLES VIXCA ALFAFAR

- 11

SALUDA

DEL REGIDOR DE FALLES Casal. Ninot. Pólvora. Música. Flors. Ofrena. Mascletà. Plantà. Llibret... Falles. Totes estes paraules ens duen de forma inevitable a aquests dies. Els dies més grans de l’any per a qualsevol valenciana, per a qualsevol valencià. Els dies de falles. Encara que tot l’any són falles, el treball de tot un exercici es veu representat en el carrer del 15 al 19 de març. Hem passat proclamacions, exaltacions, concursos... molts actes que ens fan arribar a la gran mascletà de la cultura valenciana, la nostra festa gran. En primer lloc, vull donar l’enhorabona a les nostres Falleres Majors Petri i Raquel. He tingut el plaer de compartir varios mesos en vosaltres i ens queda la setmana gran, on aneu a ser les màximes representants de la festa fallera d’Alfafar. Sou dos dones que aneu a portar el nom d’Alfafar per cada casal, per tot el poble, i segur que ho fareu en elegància, responsabilitat i saber estar, com esteu fent-ho durant tot aquest exercici. Enhorabona i disfruteu d’aquesta setmana que passa volant. En segon lloc, donar les gràcies a les set comissions del nostre poble, que junt a la Junta Local i els seus components, feu possible aquesta festa. La Falla La Fila, Parque Alcosa, Hort del Comte, Pensat i Fet, l’Amistat, El Sequer i Sant Jaume, sou els exponents de la nostra festa, l’essència que fa possible tot aquest any ple de cultura, de tradició i de festa.

12 -

ACOLLIMENT DE LES AUTORITATS / A

O D R A U ED Ó C S A g GRAU I El vostre treball, en col·laboració d’aquesta regidoria i aquest Ajuntament, serveix per a traslladar la festa al carrer i que tots els veïns i veïnes la disfrutem al màxim. Per últim, agrair a totes aquelles persones que cada dia fan possible que les Falles d’Alfafar siguen un poquet més grans. És molt el treball que es fa des de darrere i totes les persones, falleres i no falleres, que heu contribuït a millorar cada any la nostra festa, mereixeu un - 13

reconeixement. O Només em queda dir a tot el poble, a fallers i no fallers, als que vivim en Alfafar i a qui veniu de fora. Dir-vos que viviu la festa, que la disfruteu, que l’harmonia i el respecte facen de les Falles d’Alfafar un referent en convivència. Que fem la nostra festa gran, que siga una festa de tots i de totes. Desitge que sempre siga així. Moltes gràcies. VIXQUEN LES FALLES VIXCA ALFAFAR!

A D U L SA ESIDENTA

LA PR A LOCAL DE JUNT 14 -

ACOLLIMENT DE JUNTA LOCAL / A

rriba el mes de març i la primavera, el moment que tant esperem encara que per a nosaltres, els 365 dies són falles, l’arribada del bon temps és la que ens marca que el moment ha arribat. Comença l’olor a pólvora, alfafar s’il·lumina d’una manera especial, els ninots prenen els carrers, les nits s’allarguen, es fan més divertides, açò és simplement el que passa quan arriben les falles, ens vestim amb les nostres millors gales, les flores ens inunden d’eixa olor tan agradable, la música sona per totes les bandes, aquesta és la millor manera que tenim de rebre la primavera, els fallers som així!! Des d’aquestes pàgines vull fer-vos arribar, que perquè tot açò puga succeir i puga’m gaudir de les nostres festes. Hem treballat diàriament junt amb tots vosaltres els fallers, dedicant molt esforç, hores de la nostra vida, l’equip de junta local format per 14 components i hui la meua figura com un mes, volem expressar la nostra il·lusió i passió per la nostra festa, patrimoni cultural de la humanitat volem fer-vos arribar que cada acte ho organitzem com únic, ho vivim i gaudim, ja que als 15 ens uneixen les falles. Una menció especial és per a les nostres xiques, eixa bonica cort d’honor que tenim formada per Patrícia e Irene en infantils i les nostres senyoretes lidia i Ana, són

les flors que junt amb petri moreno i Raquel paniagua formen eixe ram bonic i bell que ens representa enguany, les ffmm d’Alfafar de 2019, xiques a vosaltres dir-vos que cal viure l’any com únic e irrepetible, també volem fer-vos arribar un missatge d’afecte a cada quadre d’honor de cada una de les nostres 7 comissions , gaudiu del vostre any al màxim, el món faller és incomparable, és especial, cada un sent d’una manera semblant a l’altre en el cor. No vull acabar sense mencionar al nostre ajuntament, el nostre president nat Juan ramon Adsuara Monlleo i el nostre regidor de falles Eduardo grau gascó i per descomptat als nostres presidents, les persones que es desviuen per les comissions, treballadors incansables, Marcos, Vicente, Felipe, Juan Carlos, Raúl, Jose David, Pedro, cada un aporteu el millor de vosaltres perquè tot açò succeïsca, perquè cada any fem falla, perquè la gent es contagie de ganes de viure la gran festa valenciana. Per acabar vull animar-vos a tots a què compartiu els nostres actes al llarg d’aquesta festa, passar-ho bé sempre, des de la cordura i saber estar, prendre cada moment com el vostre, que guardeu en el cor i en la ment, records bonics que en anys posteriors podeu recordar, sentir la festa des de la cultura, tradició i actualitat recordar que som present i futur de la nostra festa vos desitge unes bones festes a tots.

- 15

SAlleLrUa mDajoAr fa

r per a mi i falleres, és un hono s ler fal , es a nç are faf línies com a la vostr Alfafarencs i Al b aquestes curtes am es ltr sa vo a e dirigir-m far 2.019. , per a rebre com Fallera Major d’Alfa nar el nostre poble ala ng a d’e t en om Arriba el m que aquesta mogud an festa, eixa festa gr a de str et no m la ns ix tra ere es m nia, que és una tradició centera ció. per il·lusions i per ç, superació i evolu for es ió, dic tra m so uè ó, que rq nç Pe . ca lls pares a fi n versos d’una lleTa, hui en dia só ve eixia a t, ret en to um es on lla m ue Aq neguem com a co i hu e qu el a m s a les falles co les han donat pa ha ensenyat a voler s en e tpasqu la és ia essènc ió dels nostres avan mantenint la tradic junts i t ts to ran m illo ce m , an av lem i vo foc del vostre cor el ar ag am u ixe sats, no de r. llem cap a un futur millo nostre poble treba set comissions del lluïsarç m de es m Durant tot l’any les st rquè en aque pe ç for es nen olt m do i s ió ler amb il·lus artistes fal forma màgica. Els de rs que , rre rts ca d’a els res ts to ob sen les, les nostres fal les a s de lla ze les últimes pin e poble. cada racó del nostr scú ens fam somniar a ir al costat de cada ud ga norme sort de l’e e que c an tin m y de an s st vo ue ts, Aq s de sentimen ne ple tes fes la es , un ica , de vosaltres t, perquè la mús nestres de bat a ba obriu les portes i fi es. vid es str nde les vo planpólvora i la festa inu , començant per la tes ac els ts to en ar aes, cip ert rti sp pa a de e Vos anim a perfecte, les rvis perquè tot estig úne m i la ió us de s il·l b pà m am ta nt al co passacarrers, balla rvis, plenes de soroll, els agonistes són els ne ot pr els on a is, em i pr e, de rg a Ve a reg nt str sica, l’e n a la no ntiment quan arribe uon m es str no ls de l’ofrena plena de se quan les flames a, m cre es la str de no nit com no, la ble, Alfafar. I els el cel del nostre po nt ments il·luminaran ha tingut el seu pu y an st ue nt que aq ençar. m co de a ab cors bategaran sabe ac y t-se perquè altre an ença final, però il·lusionan oclamen que com oment en el qual pr i m el ïns t ve , iba es arr ler ha fal i fi s r Pe e a tots els faller im an , ón m l de . ta la millor fes nostres Falles!!! ble a gaudir de les stra veïnes del nostre po missions, per la vo co t se les -vos gràcies a sense , es ler fal i s ler Sols em queda dir fal ies a nostra festa, gràc entrega i dedicació . ble ssi po ria vosaltres açò no se en les Falles!!! València i que Vixqu Vixca Alfafar!! Vixca

16 -

ACOLLIMENT FALLERES MAJORS / A

a r e l l a f

major

- 17

2019

SALUDA

fallera major infantil

Alfafarencs,fallerts

i falleretes!

a vosaltres r poder dirigir-me Per a mi és un hono r Fallera Major Se Infantil d’Alfafar. com a Fallera Major pere poder es at, ilit ab an respons Infantil porta una gr càrrec. estar a l’altura del les amb il·lusió, xicotets vivim les fal Nosaltres els més amics. Els canes d’estar amb els ganes de festa i ga pólvora. i ica ús mpliran de m rrers dels barris s’o vostra il·lusió saltres sense tota la Fallerts, gràcies a vo a Junta local ies àc gr r bretot dona no hi hauria res. So ps que ens oferiu. per l’ajuda i el tem ions per l’esforç àcies a les 7 comiss I per últim donar gr i espere be nostra festa no s’aca saltres les que feu perquè la no b am a lfafar gaudisc que tot el poble d’A nostres festes. , pólvora, flors, les plenes de color Vos desitge unes fal uè tots és adoudir al màxim perq vestits i festa! Cal ga ! tes fes són les millors nem que aquestes Vixca València! Vixca Alfafar! Vixca les falles!

18 -

ACOLLIMENT FALLERES MAJORS / A

a r e l l fa infantil major

- 19

9 1 0 2

Alcadia i Junta Local

irene martínez i romero

PATRICIA RAGA I rUIZ

Presidenta: Aránzazu Óscar i Benito Vice Presidenta 1º: Mª Pilar Tecles i Mocholí Vice Presidenta 2º: Sandra Fernández i Sierra Vice President3 3º: Ángel Sánchez i Nieto Vice Presidenta 4º: Amparo Gallego i Gallach

componentes

junta local fallera d’alfafar

20 -

Alcadia i Junta Local

ACOLLIMENT DE LES AUTORITATS / A

Lidia parra I villada

Ana Maria caballero i urtiaga

cd’ohornotr

2019

Secretaria: Laia Perales i Rodrigo Vice Secretaria: Yolanda Diaz i Valle Tesorera: Cristina López i Martínez Delegada de protocolo: Maria Martínez i Romero Delegada de festejos: Edgar Gómez i Galán

Delegado de actividades diversas: Tomás Martínez i Cruz Vocales: Lorena Escrivá i Fabra Rafael Delgado i Lozano Jose Simón Casnovas Juanjo Mejiá Dorado

- 21

bENvINGUts als ORIGENS (adj)

Un viatge als avantpassats del poble, per trobar l’origen d’aquesta festa Fallera, les seues arrels i sobretot conéixer la seua tradició. Buscant una explicació lògica al canvi i l’evolució de la festa, des de que eren considerades pràctiques difoses que tan sols consistien a exposar a la vergonya pública ninots que després acabaven a una foguera fins arribar al concepte de falles que tenim hui en dia a València.

22 -

- 23

Josep Maria Tarazona Mas.

L’ORIGEN DE LES FALLES

Tenen gust pa fer les falles i la festa a Sant Josep. Si no te u creus i vols voreu, Arrea cap a Alfafar.

Coses d’Alfafar. J.S.M. Llibret de la falla de la plaça y carrers adjacents d’Alfafar (any 1936)

D’ALFAFAR *Publicat al Llibre de Junta Local Fallera d’Afafar 2016

24 -

ARTICLE L’ORIGEN DE LES FALLES D’ALFAFAR / B

Les s e r e m pri falles r. fa a f l A ’ d

1 Les festes del nostre poble II, Josep Lacreu Sena. Llibre de festes d’Alfafar, any 1984.

A la fi del segle XIX les Falles s’havien consolidat a la ciutat de València com la festa més important i significativa. Tot seguit, la festa va estendre’s a molts dels pobles com Xàtiva, Sueca, Alzira o Torrent. Pel que fa Alfafar, tenim notícia de la primera falla plantada al poble d’Alfafar, els anys vint del segle XX. Fins a eixe moment, el dia de Sant Josep es penjava en una corda de balcó a balcó algun “Pablo”, espècie de ninot compost per un home reblit de palla, amb una carasseta com a cara i baix un barret, al qual se li botava foc la mateixa nit. 1 - 25

L’any 1923, al cantó dels carrers del Sol i Francisco Baixauli Perelló, uns quants veïns plantaren una falla menuda, molt familiar. Un any després, els mateixos fallers dirigits per un artista faller de València plantaren una falla de major grandària, titulada el Sant de l’Agüelo. La falla de 1924, plantada al carrer Pi i Margall, actual carrer del Sol, cantonada amb Francisco Baixauli Perelló, estava composada per una barraca i un vell llaurador que rebia un regal del seu net, el dia del seu sant. Junt ells una dona amb la típica vestimenta valenciana de fallera. De factura modesta i amb només tres ninots, un gran cadafal amb l’escut reial sostenia una gran barraca i un pou.

1 2 3 4

26 -

Comissió de fallers de 1923 i 1924. Falla El Sant de l’Agüelo. Esbós de la falla El Sant de l’Agüelo publicat a El Pueblo. Tot es faena.

ARTICLE L’ORIGEN DE LES FALLES D’ALFAFAR / B El 18 de març de 1924, el diari republicà “El Pueblo”, fundat per Blasco Ibáñez, publicava els esbossos de totes les falles de València i l’itinerari per a visitar-les. Entre elles apareixen les més importants de la ciutat i al seu costat, algunes de fora de la capital com la de Benimamet, la del Barri del Llamosí del Cabanyal, la de la Bordeta del Canyamelar i la d’Alfafar de El Sant de l’Agüelo. 2 Coneguem de la imatge de la falla de 1924 per la fotografia d’Ángel Payá Espinós, qui fou metge d’Alfafar des de la dècada dels anys vint fins 1935. Arribat els anys trenta, trobem de nou una falla l’any 1934. Tenim constància pel periòdic Las Provincias d’una falla plantada a Alfafar amb el lema Tot es faena. 3

2 Periòdic El Pueblo, 18-03-1924.

Un any després, el casino d’Arts i Oficis plantà una falla i l’any 1936 un grup de joves encapçalat per Josep Lacreu Sena organitzaren un programa de festejos, publicaren un llibret i plantaren una falla a

3 Las Provincias, 17-03-1934. - 27

la plaça del poble titulada L’Estraperlo. Hem de destacar que gràcies al llibret de 1936 elaborat per Josep Lacreu Sena tenim més notícies de la Falla d’Alfafar de 1936.

el llibret

Un eco llunyà de traques i rialles ens arriba cada vegada que ens acostem a un llibret antic com el de la Falla de 1936. El llibret ens parla de com fou eixe any la festa a Alfafar. Començaven les festes el dia catorze de març amb un repartiment de banderetes als veïns, a toc de tabal i dolçaina. El dia quinze de març s’organitzà una Gran Correguda de Bicicletes per a no federats que eixia des de la Carretera de Sedaví i acabava a la plaça d’Alfafar, passant pel camí de Trànsits, Montolivet, Pinedo, El Saler El Perelló, protagonisSueca, Sotes la pólvora llana, Silla, i el soroll. Catarroja i Traques, i Benetússer. trons, a la L’endemà, la despertà i a festa seguia la nit, junt amb un el ball per a concert de joves i vells, música vaomplia de lenciana per festa i alegria començar un poble, on eixa mateixa irrompria la nit amb la guerra quaplantà de la tre mesos falla, al cantó més tard. del carrer Pi L’últim dia, el i Margall i la de Sant Joplaça Major. sep, la festa Els dies 17 i acabà amb 18 de març més trons, tingueren concert a la com a provesprada, Llibret de la Falla de 1936.

de 1936.

una traca de colors i la Cremà de la falla. Un programa complet de festes, barrejat d’actes festius, culturals i esportius, organitzat per un grup de joves alfafarencs. Tota eixa informació ens la dóna el llibret , on junt un gran ventall de propagandes apareixen, a més, cinc poesies i la Relació i Explicació de la falla, escrits en valencià. 28 -

ARTICLE L’ORIGEN DE LES FALLES D’ALFAFAR / B Lo millor del mon Valencia, i de Valencia, Alfafar... si demanes per a festes t’envíen a passejar

Bon coneixedor com era Josep Lacreu de la literatura fallera i el panoramarama valencianista sol·licità les col·laboracions d’escriptors que participaven a la revista Pensat i Fet, com Rafael Sanchis i Arcis, amb els seus dos poemes Cançons, Alfredo Sedrin Galiana amb el Goig del Micalet o la composició Coses d’Alfafar, signada com a J.S.M, i que ben bé podia ser de Josep Sanç Moià, també col·laborador de Pensat i Fet. En totes elles hi ha una aposta per una poesia popular en valencià, accessible per a la major part de la població, de temàtica senzilla i sentimental, i que troba en la literatura fallera un espai de realització immillorable.

Está propet de Valencia, está molt prop de la mar... tant prop que no hi ha xic que se arrime a festejar. Te una plaça en monument, de portlant pavimentá... en banquets aon els pelmasos xarren fins la matinà. Te fons de aigua potable en lo poble y la marxal... i tens que acertar be l’hora per a poder carregar.

Cal esmentar la composició Coses d’Alfafar, perquè a banda de fer ús de l’humor i de la ironia, vénen indicats aspectes de l’Alfafar dels anys trenta en torn a la plaça i el seu monument, el cementeri, els ullals i fonts del poble així com de la seua joventut:

Te un camí pa el sementéri en pinets, flor y empedrat que resulta un gran passeig... per anarsen recte al cèl Te un sementéri espaciós, Nou, curiós, ben arreglat... Tant be que a ningú que porten S’ha sentit dir que ha tornat. Te xiquetes molt boniques que no es deixen enganyar... però si es parla algun ric el procuren atrapar. Te xiquets molt resimpátics inteligents i ilustrats... que van raere dels xavos corrent, suant i aufegats.

Falla plantada a Alfafar l’any 1936, amb el lema L’Estraperlo.

- 29

Tenen gust pa fer les falles i la festa a Sant Josep. Si no te u creus i vols voreu, Arrea cap a Alfafar.

35, on estames d’octubre de 19 el at dic de t parta radical LerrouAl llibret, trobem l’a va implicat el polític la, fal la de ció , amic, /seguint a la Relació i Explica x:“¿Veritat que veus de n ige or i iu es molt cert lo on es parla del mot la falla voltant, /que de la fal la ar nt mes, jugant, / la iniciativa de pla que dic, /i en aixó no s/ un en er ò Aç Damunt 1936: “Pos sinyor: podries tú ferte ric?/. ou /pr at ed ca de alt no ho xics de molta po d’este cadafal/que ns go joc/ se /i t, ïna ve ta el dado, i esta el coneguts del ali- es poc, /es m for / ns als ge m se us en se ls s/s r culpa de diuen algun lla en que pe /fa rfer sta a r L’e /. pe n fóc re al t ta tat. / S’ajun está condemna els ts a to un r r pe se a a ac av /tr , an i jor a/ la Plaça Ma rlo s’anomen pe lo /la de , r/” na se at la pe carrers, /i tot havia de mina, /però s’ha torn gent que r”. /de , ejo ïna m ru lo la bueno, vergonya i es mereix cadena.” parlament t ca sta de un eix gu Li se far, de la s d’este llibret sobre les dones d’Alfa Altre aspecte d’interè ixa de no on , sa rresponent seua dolçor i belle de 1936, és la part co ls de n ne vé s tre lle dubte que les als anuncis. la població: xicons més joves de nit/cuant ixen “Que pel dia i per la tes tant de a passejar, /tenen to ga a arrimar/ pit/que el que s’aple ue desde que el deixen esbalaït. /Q reso i adeles Giletes, /les d’And Botetes/les més/desde fa pòc les es, /s’han m fan guapes per a un ”. es acabat les lletget s’entenen Els llibrets de falla no festa de les la de rt pa sinó formant monuments Falles. Els cadafals, els t central de la fallers, són l’elemen ent simbòlic festa, i també l’elem desenvolupa al voltant del qual es partat de tot el cicle ritual. A l’a s’explicitava la l’Explicació de la fal aperlo, i str l’E la raó del lema de dol polític àn sc l’e que provenia de na República, ocorregut en la Sego

30 -

Llistat d’anunciants del llibret de 1936.

ARTICLE L’ORIGEN DE LES FALLES D’ALFAFAR / B

ció d’un premi de Be- prés de l’obten tre en s nt cia un an n amb la plantà Repartits els car loteria, acabare sta de de m he ar, faf factura al mig netússer i Al d’una falla de millor aganop pr la far ns anys de lfa d’u d’A del poble de la plaça després ues de riq fàb les a i modesa t lan en so ny ca da perta a falla més un fer , his nc Sa ón m ta i cartró. mobles com la de Ra ta, amb trossos de fus Muebles de la , ció sta l’e de al moll rrer Mariano Vicente Sabater al ca io Sanchis on Benlliure, o la d’Ant . Altres lón Co Romeu al carrer rien les de se s de activitats anuncia ria, com Casa perfumeria i drogue ac Peral, o Belloque, al carrer Isa carrer Felix José Alfonso Vedrí al bastià. Són Azzati, actual Sant Se activitats d’especial rellevància uals com la anunciades ja poc us José Gors del venedor de gorre de Blasco s gues a la plaça, aban de licors s ue Ibáñez, o les fàbriq igo a la dr Ro com la de Antonio Falla de 1950. id. dr carretera de Ma lfafar de 1975, on trobem El llibret de la falla d’A ci- Tot fins a l’any tat cie so la de sió es m a primera 1936 és expr la falla de La Fila co que, fa t ga ple t To t. en tituïda al povil del mom comissió fallera cons siga la fal de ret llib ent, la festa el , alm far. Actu hui en dia oni faller ble d’Alfa m tri pa un ar set com faf co Al rat a conside a arreplega en la mesu- faller s, luó ntació als va pla olt im m i tal lar to singu issions amb m de ter ràc ca el des de decenra que concita tant barris del seu àmbit cti l’a de ic ún sa la “plantà” testimoni material nis. La festa sobrepas ció sta ife an m de sar-se en vitat fallera, com i la “cremà” per endin ica íst art i l cia so , ica nsolidat i dens literària, lingüíst de un programa co la m co a tiv fes t ita ades, ofrenes, d’una sociabil que barreja despert gle se l de a nt tre ys an lades, balls i l’Alfafar dels castells de foc, desfi a tes, el que materialitz XX. ciatives diversos ac ini res r, alt rre a, ca err de gu ió la Acabada la perfecta integrac m la d’uns d’Alfafar. als anys cinquanta co cultura i festa al poble Sol desl de r rre ca al ctu l’a veïns a

Per Josep Maria Tarazona Mas.

- 31

José Fco. Catalá Vila

far

Cronista oficial d’Alfa

PARLEM DE LES FALLES

D’ALFAFAR

32 -

ARTICLE PARLEM DE LES FALLES D’ALFAFAR / B

els antecedents que trobe entre els papers del cronista Lacreu Sena, la primera falla que es plantà a Alfafar ho fou en 1936, encara que pel meu cap va un altra dedicada a “El sant de l’agüelo”, que no aconseguisc ubicar en el temps. La primerament esmentada estava dedicada al “Estraperlo”i perteneixia a la plaça i carres adjacents. Els fallers publicaren el corresponent llibret de la falla en la Imprenta Hispania de València, de ahí que pogam referir-nos a ella amb certa amplitud. La publicació, del tamany de mitja quartilla, tenía vint i quatre fulles, a més a més de la portada i la contraportada. Era un llibret modest que res tenía que veure amb les publicacions que fem hui. Estava dedicada a la relació i explicació de la falla, des cripció que feïa el també El programa començava amb el repartiment poeta José Lacreu de banderes als veïns, acompanyat pel tabal i la Sena i que acom- donçaina. Com preàmbul es programava també panyava el pro- una gran correguda de bicicletes per a no fedegrama de festes, rats, i el dia 16 de març hi havia passacarrer i a dos poesies i dos continuación concert de música valenciana, per cançons, a més a la nit a les dotze era la plantà de la falla. El dia més de la publi- 17 començava amb diana i despertà amb coets citat que patroci- i trons de bac, a migdia disparada de 200 trons, i traques i per la nit concert de ballables. El dia 19 nava. mamprenia amb una gran diana i despertà per tot el poble, al migdia es disparaven 500 trons i 500 metres de traca; de cinc a set n’hi havia concert i per la nit altre concert que finatlizava amb la disparada d’una traca de colors que acabaría amb la cremà de la falla. Les poesies n’eren dos: Goig del Micalet, de Alfred Sendin Galiana, i Coses d’Alfafar de Juana Sena Martí. Estes dos composicions eren com seguix:

- 33

còses d’alfafar

goig del micalet

Lo millor del mon Valencia,/ i de Valencia Alfafar…/ si demanes per a festes/ t’envíen a pasejar. Està propet de Valencia,/ està molt prop de la mar…/ tant prop que no hi ha xic/ que se arrime a festejar.

Remunta cap al cel com la palmera:/ té arrogancia d’un Hercules triomfal,/ i en les seues paraules de metal/ remora al poble l’oració primera.

Té una plaça en monument,/ de portlant pavimentà…/ en banquets aon els pelmasos/ xarren fins la matinà.// Té fons de aigua potable/ en lo poble y la marjal…/ i tens que acestar be l’hora/ per a poder carregar.

Els anys no l’han vençut: tranquil espera/ del país lliure l’expansió real,/ i ens marca el sender de l’Ideal/ servint-nos de corassa i de Senyera.

Té un camí pa el cementèri/ en pinets, flor y empedrat/ que resulta un gran paseig…/ per anarsen recte al cèl.

En la seda blava del matí/ València – per a ell – se fa jardí/ quan per omplir de goig el seu bressol,/ es trenca en harmonia el Micalet:/ eixe agüelo que té nom de xiquet,/ i a besos l’ha fet negre el nostre sol.

Té un cementèri espaciós, / nou, curiós, ben arreglat…/ tant be que a ningú que pòrten/ s’ha sentit dir que ha tornat. Te xiquetes molt boniques/ que no es deixen engañar…/ pero si els parla algún tic/ el procuren atrapar.

34 -

ARTICLE PARLEM DE LES FALLES D’ALFAFAR / B Té xiquets molt resimpàtics/ inteligents i ilustrats…/ que van raere dels xavos/ corrent, suant i aufegats.

tións/ mos sorpren la realitat. I esta senyors mos diu/ que, lletges, ja no hi han xiques,/ que són totes molt boniques/ i que del amor fan niu/ si t’arrimes bé i t’expliques.

Tenen gust pa fer les falles/ i la festa a Sant Josep./ Si no te u creus i vols voreu,/ arrea cap a Alfafar.

Que pel dia i per la nit/ cuant ixen a pasejar,/ tenen totes tant de pit/ que el que s’aplega a arrimar/ el deixen esbalaït.

La Relació i Explicació de la falla, escrita també en un valencià que encara no s’atenía a cap norma, era com seguix:

Que desde que les Giletes, les d’Andreso i ademés/ desde fa poc les Botetes/ les fan guapes per a un mes,/ s’han acabat les lletgetes.

Pos sinyor: Açó eren uns/ xics de molt pòca edat,/ prou coneguts del veïnat,/ i segons diuen alguns/ sense gens formatitat.

Davant d’este contratemps, al vóreles totes guapes/ i en aire de xulapes,/ les dos comisións a un temps/ hem dit: ¡No hi han cabalgates!

S’ajuntaren per a fer/ falla en la Plaça Major,/ traca per tots els carrers,/ i tot havia de ser/ “de lo bueno lo mejor.” Bescuits, per a que els veïns/ s’endolciren estos dies/ de rauxes i d’alegries/ en lo que, per allí dins,/ fan en les pastisseries.

A Valencia s’en anarem,/ a comprar la bescuità,/ pero asustats es quedarem,/ puix de preu ens demanaren…/ ¿Es diu una fotracà? I malgrat la voluntat/ de tota la Comisió/ per a fer ho havia possat, com els xavos han faltat,/ ho hem fet tallar en redó.

Cabalgata en la que elles,/ (les xiques lletges d’ací/ que les hi han a parelles/ ¡ya uns tipos de barcelles!/ segons diuen per ahí),

I es que entre artistes de talla/ claus, cabirons i altres fustes,/ serraura i borumballa, ens apuixa ja la falla/ trenta mil pesetes justes. Encara que no ho cregueu/ per lo que jo estic mirant,/ si ferme el favor voleu, seguiume atents y voreu; escomensem per davant.

Pogueren lluir la gracia/ que desde el moment fatal/ del pecat original,/ tenim ¡homens! La desgracia/ de que tot mos ixca mal. Ab tan bones intencións/ i fins moltes il-lusións/ que alguns s’hatvien forjat,/ entre temes i qües - 35

Ahí baix ja hi ha una/ cantitat de duros gran/ que pugen una fortuna/ i han volat cap a la lluna/ deixantnos, de nas, un pam. ¿Veus eixos tres, ben possats,/ així de mitjana edat/ i com si en tota sa vida/ hagueren trencat un plat?/ Puix porten més de la mida.

I d’allí tiraven l’am/ a tot aquell que pasava,/ lo mateix s’els en donava/ en tal de que fora peix gran/ el que la “pasta” picava. Puix mentres ella els distrau/ ballant melosa la “rumba”,/ si no van traguent els “claus”/ el que va de calsotets, sumba/ pa que l’arreplegue Strauss.

El del sac es molt sufrit/ puix el porta sense pena,/ i eixe baixet com un xic, / du , d’or rellotje i cadena/ que valen un potosí. El que porta la cartera/ pareix que se faça l’ança/ com si ningú el coneguera,/ pero al hòra de cobrança/ agarra fins a la raera. Menys mal que eixe bastonòt/ manejat per mans potents/ els ha llevat… el xanglot…/ si no a les hores presents…/ no estarien de ninot.

Tant es així que sabem/ que les fitges de raere/ veent tot eixe belem/ s’han aclamat a Sant Pere/ pa que d’allí les lleven. No fan més que protestar/ perque mos vullguen portar/ açí eixe joc tan nou,/ puix diuen que elles son prou/ si es que volien jugar. En fi que fins mos digueren/ s’havien ruborisat;/ mes, pasem a este costat/ aixina com si no ho ferem/ i ja la falla em voltat.

“““

¿Veritat que veus, amic,/ seguint la falla voltant,/ que es molt cert lo que dic,/ i en aixó no més, jugant,/ podries tú ferte ric?

Eixa sòlfa que ahí veus,/ que te les dos seues claus/ del pentagrama, es un vals/ que es famos per tot arreu,/ del compositor Strauss.

Em referixc a eixe atre/ costat de baix, perque sé/ que lo manco mes de quatre/ no fan colp, van al teatre/ y menjen la mar de bé.

“El Danubi azul” es diu/ i es tot ell una hermosura/ de gracia i de donosura/ (tal com es aquell gran riu)/ per a ballarlo ab finura.

Eixos tres que veus per dalt,/ si tú saber-ho desitges,/ son tres “pintes”, son tres fitges,/ que portaben el cabdal/ i se instalaren en Sitges.

I així eixos d’ahí dalt/ sense donarlos en res/ están sempre amunt i a ball/ perque açó per a ells es/ tot música celestial. 36 -

ARTICLE PARLEM DE LES FALLES D’ALFAFAR / B Pero si ells se donaren/ conte del “parchis” ¡pollinos!/ fácil es que no ballaren/ perque com es xoc de xinos,/ com a tals, els engañaren.

complida de les mans de la República. Mes tard, José Lacreu Sena, en les seues cròniques senyalava que el nostre poble, no per ser menys valencià, no havia segut propici a plantar falles, donada com era la seua proximitat a la capital. Sols esporadicament havia vist plantar-ne alguna de quan en quan, senyalarem al efecte les falles infantils que es plantaren a finals de la década dels cinquanta del pasasat segle XX, coincidint amb la estancia en la vila del coadjutor Antonio Esteve Ferriols, inspirador de l’activitat. I com no, les que formavem els xiquets per a demanar la voluntat per a la falla i que acabaven en un berenar.

“““ Damunt d’este cadafal/ que de alt no es poc,/ està el “dado”, i està el joc/ que per culpa dels seus mals/ está condemnat al fòc. L’ “estraperlo” s’anomena/ i anava a ser una mina,/ pero s’ha tornat la pena,/ la vergonya i la ruïna,/ de gent que es mereix cadena. Pero ¿quina cara fas?/ turiste del que soc guía./ Veig que t’entra melengia./ ¿D’açó últim has fet cas?/ Te s’ha acabat l’alegria?.

Ja en 1975, els veïns del popular barri de La Fila en prepararen una molt graciosa dedicada a “Les delicies de la tele” que es plantà en març de 1976. El mateix any en el barri de l’Orba també es formava la falla Parque Alcosa que al igual que la comissió de La Fila plantà falla en 1976.

La justicia ja està feta/ i han tingut el seu castic./ Anen ara, bon amic,/ a divertirse ¡palleta!/ com si forem ja tots rics. I ara per acabar/ te demane per favor:/ no t’envajes de Alfafar;/ quedat, que açó es lo millor/ del mon, sense exagerar.

La comissió de La Fila d’aquell any estaba composta per Benito Santaya, promotor i projectista; F. Miguel Cubel, president; Eduardo Cifré, vicepresident; Luis Vila, secretari; Rafael Sospedra, tresorer; José Martínez Alcolea, faller major; i Salvador Cubel, Aurelio Ruiz, José Monteagudo, Vicente Pons, Francisco García, Justo Fábregas, Vicente Blasco i José Torrent, fallers d’honor. Formava també part de la comissió Angelita Ull. La fallera majoe va ser Vicenta Soto Gisbert i la comissió estaba formada per trenta fallers,

No obstant esta falla primerenca no pogué tindre continuïtat, la Guerra Civil va truncar les aspiracions d’aquells jovens que tanta il.lussió possaven en els aspectes culturals del nostre poble. Senyalem al efecte que tres anys abans mamprengueren a orgatnizarzar les manifestacions d’art del Casino Proteccionista, en uns moments en que la eufòria cultural arrivaba - 37

es constituí la Junta Local Fallera que va presidir el tinent alcalde Ramón Sanchis López i de la que formaren part Enrique Pérez, José Torrent, José Ramón Guzmán, Enrique Sapena, Rafael Boldrés, Ismael Domingo, Emilio Borja, Julio Brotons, José Reig, Francisco Martínez, Juan Tormo y Pedro Giménez.

que cada divendres sopaven en el tipic bar Rincón de Andalucia. En Parque Alcosa el primer president fou Pascual Navarro Alapont; el secretari Juan Morlá Bauzá; el tresorer Francisco Martínez i el lotero Juan Rodriguez Mora. Les primeres reunions es feren en una tenda de mobles, situada en Banetússer, que era propietat del aleshores president. Foren nomenades falleres majors la jove Mari Carmen Alvarez i la xiqueta Anita Peláez. Les festes josefines calaven aleshores fondo en la gent, els veíns del parque impulsats per la valenciania dels precedents de la nostra terra, havien assimilat esta festa tan valenciana.

La falla Pensat i Fet, estaba presidida per Miguel García Zúñiga i la componien els senyors Juan Fernández, Joaquín Bernárdez, José Ignacio Hernández, Miguel Angel García, José Tamarit, Pedro Giménez, Baido Yébenes y Salvador Cabanes. Esta comissió va naixer en Elmibar, i la primera fallera major que tingueren fou María Pilar Sanchez Ramirez. Els infantils presidits per José Olmos Aznar tingueren com a fallera major a Silvia Badia Puertes. Les corts d’honor estaven formades per 16 joves i 51 xiquetes. La primera falla tenía per lema.”Petroli, llenya i derivats” i era obra del artiste Hernán Cortés.

Ambdós comissions feren conjuntament la ofrena de flors a la Mare de Déu del Do i es concentraren en la plaça de l’Ajuntament i celebraren un acte de vertadera germandat, al que l’ajuntament correspongué entregant a cada comissió una placa com a record i afecte als veïnats i a més a més, patrocinant les mascletades de cada falla el día de Sant Josep. En els carrers de Parque Alcosa destacà una il.luminació extraordinaria i la comissió de La Fila organitzà una lluida cavalcada del ninot i va acudir al Cap i Casal per a desfilar i recollir el primer premi d’autors novells aconseguit per el seu llibret en el concurs que organitzà Lo Rat Penat.

La de l’Hort del Conde la presidia José Belloque, i estaba formada per els senyors Ricardo Real, Julio Ponce, Vicente Ruiz, Tomás Baixauli, Aurelio Sáez, Juan Gil, Eduardo Soriano, José Megias, Antonio Ramón, Miguel Vila, Cayetano Hernández Antonio Burguet, José García, Enrique Gómez i Antonio Dasí. Abans de tindre casal es reuníen en el bar Danubio. La primera falla que plantaren era obra del artiste Alfonso Diaz Tarazona y les falleres majors foren Ana Benau i Eva Mª Tomás la infantil. El president infantil fou Amadeo Dasí.

L’ejercici 1977-78 es formaren dos comissions més en la vila. Una en la avinguda de Antonio Muñoz, que s’anomena Pensat i Fet i altra en el barri de l’hort del comte. Amb elles eren quatre les falles que es plantaren en 1978, per esta raó 38 -

ARTICLE PARLEM DE LES FALLES D’ALFAFAR / B reuníen en el cèlebre Bar Jordi.

Ja en març de 1978, en el frontó cobert del Centre Cultural Recreatiu, i en un ambient de càlida simpatía, es presentà la fallera major de la Junta Local Fallera, la senyoreta Lourdes Sanchis Gascó i la seua cort d’honor, senyoretes Pura Giner, Pepita Lacasa, Inmaculada Rodríguez, Dolores del Don Arce, María Filo Baixauli i María Pilar Arce. L’acte posà de manifest, una vegada més, la confraternitat entre les quatre falles que hi havíen de plantar-se aquell any. En abril de 1980, es creà la falla La Amistat, situada en els carrers ubicats entre les avingudes de l’Albufera i Doctor Gómez Ferrer. Els entusiastes veïns organitzaven velades teatrals, festivals infantils i altres atraccions que feren vibrar en la gent el esperit faller. El primer president fou José A. Ramirez Muñoz i el president de festejos Domingo Gil. Varen ser anomenades primeres falleres majors María Jesús Guillém Mayo i la xiqueta María Carmen García Fernández, que comptaren amb dos corts d’honor formades per 54 jovens y 99 xiquetes, respectivament. Per últim cal nomenar a les dos falles més recients: El Sequer, que pren el nombre del sequer de Nelot existent en la seua demarcació, i que en 1982 ja plantà falla; i la de Sant Jaume, que pren el nombre del motor d’aigua que i havía en la seua demarcació. La primera falla del Sequer tingué per lema: “Vicis”, del artista Henán Cortés. Fou el primer president José Ma siá, la fallera major Manoli Agredo i els infantils Conchi Viñals i JoséVte. Gascó. Abans de tindre casal es

Entre els membres de la primera comissió de la falla Sant Jaume tenim a Pedro Dorado Sanabria, president; Rafael Guerrero Escudero, vicepresident; Julia Albor Rodrigo, secretaria; Pedro José Moreno Giménez, tresorer i Mª. Angeles Villaescusa Villena, contadora. El lema de la primera falla, que es plantà en 2012, fou “Las mil y una noche” i va ser fallera major Lorena Escrivá Fabra, sent els infantils Aitana i José Mª.

bibliografia ALACREU BOIX, María Teresa: Historia del Parque Alcosa-Barrio Orba, 19682011. Ajuntament d’Alfafar. 2011. LACREU SENA, José: La falla de Alfafar, en Las Provincias de 12 de marzo de 1975. LACREU SENA, José: Presentación fallera en Alfafar, en Las Provincias de 27 de enero de 1976. LACREUSENA, José: Las fallas de Alfafar, en Las provincias de 21 de marzo de 1976. LACREU SENA, José: Presentación fallera en Alfafar, en Las Provincias de 15 de enero de 1977. LACREU SENA, José: El próximo año serán cuatro las fallas a plantar en Alfafar, en Las Provincias de 28 de octubre de 1977. LACREU SENA, José: Fallera mayor de las fallas de Alfafar, en Las Provincias de 9 de marzo de 1978. LLIBRET DE LA FALLA de la plaça y carrers adyasents d’ Alfafar. Imprenta Hispania. Valencia. 1936

- 39

José Fco. Catalá Vil Cronista oficial d’Alfafar

comissió

falla hort del comte (nom)

Associació de persones que s’uneixen en l’objectiu de plantar un monument faller o falla. Els membres d’aquesta comissió es nomenen fallers i falleres i es reuneixen en el casal faller que és la seua seu social. Les comissions falleres poden estar formades des de 20-30 fallers (les més xicotetes) fins més de 400 fallers les més grans. Tenen també un estandart que sol reproduir característics de l’imaginari valencià, la Senyera valenciana Lo Rat Penat, la barraca o el foc i el llorer. Solen tindre uns estatuts aprovats per la majoria dels fallers i s’organitzen al voltant d’una Junta Directiva formada pel President i quants fallers més establisquen els estatuts. A la junta directiva se sol reunir una vegada per setmana per tractar diversos temes que repercuteixen en l’organització de la falla i actuació de la falla Durant l’any.

40 -

COMISSIÃ&#x201C; FALLA HORT DEL COMTE / C

- 41

President d’honor Rafel Jesús Ortiz i Carvajal

President

VICE President i

VICE President iI

VICE VICE President iII President iIIi

secretaria

Felipe Medina i Cuallado

Roberto Alacreu i Más

Pedro Moreno i Cuenca

Cristobal Ibañez i Muñoz

José A. Baixauli i Giménez

Julia Tomás i Jeréz

Delegada de llibret

delegat de JUNTA LOCAL

Delegada d’infantils

delegat de activitats

Delegat de Juvenils

protocolo

Laura Vivancos Gómez

Edgar Antonio Mirella Gómez i Sanz i Galán Arce

Javier Alonso i Carbó

Nacho Llopís i Dasí

Mayte Ruiz i Ferriols

42 -

JUNTA DIRECTIVA COMISSIÓ MAJOR / C

vice secretaria

TRESORERA

delegada de loteries

delegada de festejos

reds socials

contadora

Paula Raga i Ruíz

Ana Lorente i González

Inma Sanchís i Pla

Ángela Aleixandre i Cañizares.

Clara Martínez i Hernández

Nuria Más i Baixauli

delegada de casal

Bibliotecaria delegada secció fem.

delegat de JUNTA LOCAL

VOCAL

Concha Más i Cardona

Manoli Martínez i Delfas

Tomás Martín i Cruz

Andrea Adsuara i Sospedra

Eduardo Grau I Gascó

Loli Ortiz i Sierra

junta directiva

COMISSIÓ MAJOR 2019

comissió

femenina Andrea Adsuara Sospedra Angela Aleixandre Cañizares Maria Albiach Delgado Loli Arquez Rodríguez Mar Baixauli Llorenç Ana Baixauli Rodríguez Mariam Blanch Ruiz Maria Inmaculada Baixauli Sanchís Maria Blanch Pérez Rosa Maria Brotons Claramunt Amelia Cabanes Sánchez Miriam Carmona Morote Laura Carrillo Arquez Laura Cean Martínez Carmen Cifuentes Reina Inmaculada Dasí Vila Maria del Don Vila Soria Marta García Ponce Maria Isabel Gascó Tamarit Sofía Genovés Soriano Maria Lourdes Gimeno Ferriols Maria Jesús Hernández Sospedra Cele Jareño González Silvia López Liche Ana Lorente González Gema Lorente González Manoli Mártinez Delfa Clara Martínez Hernández Belén Mártinez Ortiz

Nuria Más Baixauli Concha Más Cardona Mº del Don Muñoz Baixauli Ana Naranjo Navarro Maria Navarro Alapont Ana Maria Navarro Bueno Loli Ortiz Sierra Maria José Puchalt Pérez Paula Raga Ruiz Lorena Raga Ruiz Azahara Rica Jareño Ana Rodríguez Valentín Nuria Rodrigo Vila Mercedes Ruiz Cuallado Mayte Ruiz Ferriols Amparo Ruiz Lafora Lourdes Ruiz Lafora Maria Saez Gómez Sheila Sala López Sandra Salcedo Gallego Mireia Salvador Ortiz Mireia Sanz Arce Inmaculada Sanchís Pla Natalia Solaz Martínez Irene Sospedra Rodrigo Mayte Sospedra Vilar Julia Tomás Jerez Raquel Vidal Gomar Laura Vivancos Gómez

COMISSIÓ FALLA HORT DEL COMTE / C

Ó I S S I M CO A N I L U C S A M

Roberto Alacreu Baixaiuli Abel Aussenal Farga Roberto Alacreu Más Javier Alonso Carbó José A. Baixauli Giménez Ismael Baixauli Mocholi Ivan Baixauli Portillo Edgar Antonio Gómez Galan Alvaro Baixauli Sanchís Eduardo Blasco Sánchez Jose Brotons Pons Juan Brontons Pons Jorge Caballero Salcedo Raúl Carrillo Gómez Rubén Cervera y García Gregorio Chinchilla Santiago Francisco Javier Fernández Sánchez Pablo Fernández Ponce Manuel Fernando Castillo Mínguez Jesús Herrera Vicente Felipe Gabriel Medina Cuallado Carlos Garcia Ponce Ignacio Giner Puchalt Pau Gisbert Puchalt Eduardo Grau Gascó Eduardo Grau Lleó

- 45

Critobal Ibañez Laza Critobal Ibañez Laza Cristobal Ibañez Muñoz Sergio López Sánchez Sergio Llopis Andrés Ignacio Llopis Dasí Tomás Martín Cruz Hector Martínez Cabanes Cristobal Mártinez Ferriols Enrique Francisco Mártinez Perpiña Jorge Molinero Bou Juan Salvador Montaner Rubio Pedro Moreno Cuenca Fernando Muñoz García Rafael Jesus Ortiz Carvajal Francisco Palmero Guillem Santiago Piquer Rosello Julio Ponce Gómez Tomás Salinas Vila Manuel Soriano Catalá Alejandro Vera Fernández Ernesto Francisco Vilaplana Pastor

COMISSIÓ INFANTIL 2019

JUNTA

DIRECTIVA PRESIDENT Victor Montaner Cean VICE-PRESIDENT 1º Jose Manuel Fraguero i Tomás

DELEGADA DE FESTEJOS Carmen Fernández Ponce

VICE-PRESIDENT 2º Sergio Polit Ferriols

DELEGADA DE LOTERIA Andrea Baixauli Portillo

VICE-PRESIDENT 3º Oscar Vilaplana i Ruiz

DELEGADA D’INFANTILS Marta María Sánchez Trimiño

VICE-PRESIDENT 4º Cesar Caballero Blanch

DELEGADA ACTIVITATS DIVERSES Alma Sánchez i Muñoz

SECRETARIA Maria Tomás Inarejos

DELEGAT D’ESPORTS Jaime Montaner Cean

VICE-SECRETARIA: Alejandra Donat Logroño

DELEGAT DE CASAL Nacho Chinchilla i Gimeno

TRESORERA Angela Brotons Navarro

DELEGAT DE CONCURSOS Guillermo Chinchilla i Gimeno

CONTADORA Rocio Soria Brotons

BIBLIOTECARI Alejandro Polit Ferriols

VICE-CONTADOR Cesar Montaner i Ceán

46 -

COMISSIÓ FALLA HORT DEL COMTE / C

CinOfanMtilIfSemSenIinÓA

CinOfanMtilImSasScuIlinÓa

Leire Aiel Io Gisbert Andrea Baixauli Portillo Sara Brotons Navarro Angela Brotons Navarro Maya Caballero Blanch Noelia Carrillo Arquez Alejandra Donat Logroño Alejandra Duque Navarro Carmen Fernández Ponce Sofia Pestaña Ull Patricia Raga Ruiz Alma Sánchez Muñoz Marta Maria Sánchez Trimiño Rocio Soria Brotons Lucía Soria Ibañez Maria Tomás Inarejos Gemma Martínez Cabanes

fallers d’honor

Aaron Blasco Villegas Cesar Caballero Blanch Dario Campos Hernández Aquiles Casero Alcoy Guillermo Chinchilla Gimeno Nacho Chinchilla Gimeno Alejandro Dasí Requeni José Manuel Fragero Tomás Cristobal Ibañez Ruiz Manuel ibañez Ruiz Felipe Medina Saez Cesar Montaner Cean Jaime Montaner Cean Sergio Polit Ferriols Alejandro Polit Ferriols Alvaro Soria Brotons Oscar Vilaplana Ruiz Lorenzo Verdú Vidal Pablo Verdú Vidal

Josep Maria Tarazona Enric Vicent Almero José Fco. Catalá Vila

- 47

despertà (nom)

La despertà es celebra cada dia de la setmana fallera, és a dir, del 16 al 19 de març, a les 8 del matí. Els fallers de cadascuna de les comissions tiren petards per tot el barri acompanyats per la seua banda de música. Amb açò pretenen aconseguir que tots els veïns es desperten per a gaudir des de primera hora de les Falles. Com para molts fallers és un esforç acudir a la despertà, algunes comissions li l’agraeixen organitzant un esmorzar o una xocolata, és a dir, convidant-los després a xocolate calent. Tradicionalment, les despertades, es fan en petards nomenats trons de bac, que esclataven en el xoc d’aquests contra terra, però l’alt perill que representaven per a la ciutadania, feu que es retiraren del mercat. Actualment, estan permesos a soles per a la celebració de les despertades.

48 -

DESPERTÃ&#x20AC; / D Dicccionari Faller / A

- 49

exposició del ninot (verb)

A València, durant les setmanes prèvies a les Falles es realitza una exposició composta per ninots de totes les comissions falleres de la ciutat en un recinte ubicat en el Museu Príncep Felipe en la Ciutat de les Arts i les Ciències. Dos ninots de la dita exposició, un representant de les falles infantils i un altre per la resta, són seleccionats pels visitants per mitjà de vot per a salvar-se de les flames. Enguany es compleixen 83 anys de què fora la primera Exposició del Ninot, aquest esdeveniment porta celebrant-se des de l’any 1934 i es deu principalment al senyor Regino Mes, artista faller i membre de l’Associació d’Artistes Fallers, que va ser l’impulsor principal de la proposta de l’indult del foc per a inspirar la celebració de la primera Exposició del Ninot i la salvació de la Cremà de la figura amb nombre més gran de vots en un escrutini de tradició popular.

50 -

EXPOSICIÃ&#x201C; DEL NINOT / E

- 51

foc

a la cremà (nom)

Els valencians sentim la passió del foc. És impensable viure una festa sense la pólvora, les fogueres, les traques, les mascletades, els correfocs, els castells artificials. En concret és important el foc a aquesta festa per la cremà, l’acte en el qual es cala foc a cada monument faller. És el moment culminant de les Falles, ja que marca el final de la festa, aquest té lloc en la nit del 19 de març, el dia de Sant Josep. Per a procedir a la cremà, els fallers envolten el monument amb una traca, li fan forats i la rocien de gasolina, en acabar la fallera major encén la metxa de la traca i pren la falla. Quan el foc ha consumit el monument després d’uns minuts, de la falla no queden més que cendres i una petjada d’asfalt fos.

52 -

Foc / F Dicccionari Faller / A

- 53

gastronomia fallera (nom)

Si les Falles tenen alguna cosa més bo, a part de la festa i el foc, és la seua gastronomia. En falles es pot gaudir de la gran varietat dels plats i els menjars més típiques d’aquesta setmana de festa. Per als turistes, gaudir del menjar més tradicional, fet com antany i ple d’història és quasi una obligació. Durant els dies de celebració de les falles pels carrers de la ciutat es troben parades i llocs gastronòmics per a tots els gustos, des de les xurreries en què podrem observar l’elaboració dels xurros i Porres desgustats amb Orxata de Xufa Valenciana o amb un ric xocolate calent. També és molt tradicional la gastronomia que s’elabora en la porta dels casals de les comissions falleres i la que ofereixen els restaurants de la ciutat, les paelles, l’arròs amb fesol i naps, els esmorzars fins a l’orxata.

54 -

GASTRONOMIA / G Dicccionari Faller / A

- 55

himne faller tradicions musicals (nom)

L’Himne de la Comunitat Valenciana, també conegut com a Himne Regional de València, es canta al final de cada acte solemne de les Falles: després de la presentació de les falleres majors, en acabar una entrega de premis, etc. Aquest himne és l’oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana, i el seu origen es troba en l’Exposició Regional que es va celebrar a València en 1909. En principi va ser una composició encarregada per Tomás Trenor, president de l’Ateneu Mercantil de València. El seu compositor final fou Josep Serrano i Maximiliano Thous. La composició resultant estaria pensada per a ser cantada pel públic i es va escriure en castellà, parlant de temes folklóricos valencians i amb el primer vers amb referències a Espanya per decisió de Serrano.

56 -

HIMNE FALLER / H

- 57

Maestro Serrano i una partitura manuscrita.

Composició que en la primera meitat del segle XVIII servia com a conclusió dels balls escènics i des de mitjans del mateix segle era utilitzada com a intermedi musical entre els actes de comèdia. Himnes regionals

58 -

ARTICLE / H

clara martínez i hernández

la música,

el sentiment del món faller. representatiu de la nostra música tradicional, L’Entrada, Ragón Falez.. ritmes alegres, com ens agrada dir a nosaltres els valencians amb molta gràcia.

Si parlem de falles, quina és la primera cosa que se’t ve al cap? Monument, mascletà, indumentària i molt de colorit, però hi ha alguna cosa tant o més important que tot això, una cosa que aconsegueix emocionar, que ens trau eixa llagrimeta… si, ho has encertat, parle de la música, de la nostra música tradicional. Aquella que en sonar en qualsevol acte faller et fa enorgullir-te de pertànyer a la “terreta” i com no, de desfilar darrere d’un estardart en cada acte faller.

Moltes són les opinions sobre els seus orígens, segons José Subirá, musicòleg i compositor espanyol, la seus procedència seria exclusivament de la tonada escènica; Maria1 no Sanz, baixistai compositor espanyol, identifica el seu

A la Comunitat valenciana existeix una llarga tradició musical, acompanyada per la passió que desprén cada músic en tocar les nostres cançons populars i passodobles, perquè no hi ha acte o festeig faller que no s’acompanye d’una “xaranga” o banda de música. I no podem parlar de València i passar per alt la paraula Passodoble, el ritme més

Maestro Serrano. - 59

origen en les primitives danses del segle XVIII; i Manuel Derlgado, autor de “Los Toros en la Música”, el passodoble tindria el seu origen en un tipus concret de marxa militar. La veritat és, que fos el que fos la seua procedència, els compositors no han oblidat mai incloure el passodoble en la seua obra. Tipus de passodoble? N’hi ha de concert, festius i passodobles-marxa, entre els quals s´inclouen els regionals i els estudiantils. Però entre tots, els que més destaquen per la seua abundància són els fallers o valencians. L’Entrada de Juan Quintero o, per descomptat, El Faller, de José Serrano, passodoble que fa que se’ns estarrufe la pell. El Faller, peça obligada i una de les melodies més conegudes a nivell nacional i internacional de la festa fallera, composta del Mestre Serrano, valencià i entusiasta de les falles. Per tots aquells que no ho sapieu, la creació de la partitura també té la seua anècdota. A l’estiu de 1928 s’encarrega a José Serrano la composició d’un pasdoble per a la festa fallera i, encara que va acceptar sense dubtar-ho, al músic se li va oblidar la tasca encarregada. Va arribar març i en fer-se conscient de l’oblit va començar i acabar l’obra a tan

sols quatre dies de l’entrega. D’aquesta manera, el 18 de març de 1929 s’estrenava a València El Faller, constituint un èxit artístic i un llegat fins als nostres dies. Una peça inspirada en dues músiques típiques de València: l’anomenada als xiquets perquè recolliren andròmines per a cremar (El cant a l’estoreta), i la marxa de la ciutat. Va tindre una ràpida difusió, especialment, al compondré Maximiliano Thous la lletra. Ja cantada es va estrenar el 13 de març de 1931 en el Teatre Apolo de València. I a l’igual que El Faller moltes són les obres que ens acompanyen des de la Crida fins al moment de cremar els monuments, aquells monuments que no veiem el moment de plantar i que cap any volem cremar. I no podem deixar d’esmentar l’Himne Regional Valencià, perquè si El Faller s’escolta durant el mes de març a València no podíem dir menys d’aquesta obra, que associem directament a la cremà dels nostres monuments falles i que estiguem on estiguem i ho escoltem en el momento que l’escoltem ens trasllada a la millor festa del món, Les Falles.

60 -

TÍNEZ CLARA MAR EZ I HERNÁND

ARTICLE / H Revista València Gràfica 1923-Nº 4.

Teatro Serrano Valencia.

- 61

e n m i h poble del

Mirant-se en l’espill de la nostra Albufera hi ha una vila que es diu Alfafar a l’entorno de la seau rivera per a la mare València poder-la ofrenar. Mirant-se en l’espill de la nostra Albufera Hi ha una vila que es diu Alfafar a l’entonr de la seua rivera pr a la mare de València poder-la ofrenar. Gloria al treball que es de l’home blasó, virtut sentida sols pels elegits vibrant alarí de general resó que en arriva al fons del nostres pits. Vitut de tots es l’esperit, per este mig hem d’honorar, siga sempre nostre crit, ¡ViSca sempre Alfafar! ¡VISCA! ¡VISCA! ¡VISCA!

62 -

HIMNES / H

e n m i h al region

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant resso, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a Tu la vega envia Per a ofrenar noves glòries a Espanya, la riquesa que atresora, tots a una veu, germans, vingau. i es la veu de l’aigua càntic d’alegria al compàs i al ritme de guitarra mora… ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! Paladins de l’art t’ofrenen ¡Flamege en l’aire ses victòries gegantines; nostra Senyera! i als teus peus, sultana, tons jardins extenen ¡Glòria a la Pàtria! un tapís de murta i de roses fines. ¡Visca Valencia! ¡VISCA! ¡VISCA! ¡VISCA! Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; penjen les arracades baix les arcades de les palmeres.

- 63

canรงons populars

de falles per a clarinet

64 -

ARTICLE HIMNE / H

- 65

66 -

ARTICLE / H

- 67

indumentaria fallera (nom)

El vestit tradicional de dona valenciana va aparéixer en el segle XVIII i va començar sent un vestit de treball de les llauradores valencianes, però amb el pas del temps es va anar transformant, i va derivar a una indumentària més elegant que s’usava de vegades especials. En definitiva, el vestit de fallera actual és el vestit de festa que usaven les valencianes segles arrere. Respecte a la indumentària masculina és el vestit de saragüell, el qual apareix sota la denominació sarawil en textos musulmans andalusins del segle X. Este vestit es col·loca directament sobre el cos i el vestit de torrentí, el qual es caracteritza per tindre un pantaló més cenyit a la cama i un chopetí. En el cap, l’home sol portar un mocador que es complementen amb diferents barrets.

68 -

INDUMENTARIA / I

- 69

jurat de falles (nom)

S’encarreguen de jutjar amb coneixement de causa i qualificar els monuments que entren a concurs dins de les Falles, aquest han de emtre un veredicte en el qual està l’expectativa de la comissió així com el treball d’un artista faller i el seu equip de tot un any. Per això deuen primer fer un curs oficial on aprenen els conceptes bàsics per poder jutjar les diferents qualitats d’aquestes obres d’art plantades a la via pública i que reflecteixen la cultura i la personalitat de tots els valencians. Han d’aconseguir jutjar objectivament un monument sense pressió ambiental, amistat i política.

70 -

JURAT / J

- 71

literatura infantil fallera (nom)

Crec que tots hauríem de fer-nos una xicoteta reflexió sobre la decadència de la literatura infantil i juvenil. Actualment s’està perdent la passió per llegir, està clar que requereix per part del lector d’un esforç inicial molt important, però cada vegada i a mesura que passa el temps està predisposició voluntària per agafar un llibre és molt més difícil de trobar, sobretot en els més menuts. És per això que no està de més recordar que un llibre tant per a un adult com per a un xiquet, deu ser una via de desconnexió d’un món ple d’estímuls tecnològics, una via de fugida que obri un nou món sense horitzons. És en aquest context quant passem a contar-vos el xicotet món faller dins d’aquesta literatura pels més menuts, on trobem vertaderes obres d’art en paper que aconsegueixen a través de xicotets textos i grans imatges que el lector conega la tradició i festa popular valenciana, fent que es familiaritzen des de ben menuts amb tots els aspectes que engloben a aquesta gran festa fallera. Passem a mostrar-vos quines són aquestes menudes “publicacions infantils falleres”.

72 -

LITERATURA / L

- 73

Col·lecció: Tradicions Edat: a partir de 4 anys Gènere: Àlbum il·lustrat Pàgines: 24 Escriptor: Carles Cano Sipnosis: Roseta és la fallera major infantil. Li acompanya el faller major infantil, Ton-te (ambdós noms molta novel·la de Vicente Blasco Ibáñez, autor valencià) . Ambdós té uns quants dies al davant per a caminar i caminar, tirar petards, participar en la despertà, gaudir de la xocolatà, visitar les falles, veure quin és la premiada i què ninot indulten, presenciar mascletàs i castells de colors en el cel, continuar caminant per a oferir a la Mare de Déu l’ofrena de flores... i així van passant les hores mentre Roseta, com una jabata, aguanta amb els seus típiques sabates de valenciana -que porten tacó-, fins que presa una decisió: gaudir sí, patir no.

74 -

Col·lecció: SEMBRA LLIBRES Edat: a partir de 12 anys Gènere: Álbum ilustrat Pàgines: 144 Escriptor: Enric Aguilar Sipnosis:

Durant la celebració de la súper-híper-mega-mascletà, un terrible accident causa la mort d’una fallera de la Cort d’Honor. De seguida, la temuda Alcaldessa i el seu seguici d’assessors s’afanyen a ocultar l’assumpte. Res ha d’espatllar la festa, i la ciutat acabarà oblidant la fallera morta. Però la primavera següent, el cementeri municipal és testimoni d’una resurrecció insospitada: un cadàver amb monyos i vestit de gala sorgeix de la tomba convertit en una criatura sobrenatural. Assedegada de venjança, la Fallera Calavera començarà la seua croada per restablir la justícia i la veritat. I no ho farà sola. Pel camí trobarà la complicitat d’uns altres zombis molt especials: la Delicà de Gandia, el rei Jaume I i una Bellea del Foc apegalosa.

LITERATURA / L

Col·lecció: Edicions Bromera Edat: a partir de 10 anys Gènere: Álbum ilustrat Pàgines: 112 Escriptor: Fani Grande Serrano Sipnosis:

Empar és una xiqueta vital i optimista que vol ser fallera major infantil de la seua comissió. Però a casa no van molt bé les coses i son pare i sa mare no ho veuen gens clar. Empar pensa una solució i demana ajuda a amics i veïns per a aconseguir el seu somni. Ho sabrem al final d’aquesta deliciosa obra sobre l’amistat, la il·lusió...i les falles!

- 75

Col·lecció: Brosquil Ediciones Edat: a partir de 10 anys Gènere: Álbum ilustrat Pàgines: 150 Escriptor: Xavier Mínguez Sipnosis:

Empar ha decidit fer-se fallera per a gran sorpresa de la resta de la colla. En particular per a Ximo, que amenaça amb cremar una falla abans de temps com a signe de rebel·lia. Així comença una persecució per una València envaïda per la festa major del cap i casal, que tindrà un gir inesperat amb l’aparició d’un perill real als carrers de la ciutat.

monuments falla hort del comte (nom)

Habitualment tenen caràcter satíric sobre temes d’actualitat. Les falles solen constar d’una figura o composició central de diversos metres d’altura, les més grans superen els 30 metres, rodejades de nombroses figures de cartó, sostingudes per una carcassa de fusta. Inclouen rètols escrits en valencià explicant el significat de cada escenografia, sempre amb sentit crític i satíric. Els Artistes Fallers es dediquen durant tot l’any a realitzar aquests monuments. Les falles infantils amenacen plantades el 15 de març i les falles grans el 16 de març. Ara donem pas a presentar-vos els monuments de la nostra falla, de la falla Hort del compte per a l’exercici 2019.

76 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M

- 77

RTISTE FALLER FALLA HORT DEL COMTE

Tota falla té un artista faller que el representa, aquell que converteix la tradició d’aquesta festa en monument de la millor forma possible. A la falla Hort del Comte tenim a Mauricio Moreira, ell porta molts anys entre nosaltres, això és així perquè no hi ha artistes que treballen com ell, amb el seu art, la seua amabilitat i bon treball aconsegueix figures, ninots, formes úniques i pintura que fan que els nostres monuments lluïsquen com cap altre al poble d’Alfafar i el més important de tot és que ens donen confiança, confiança de saber que el dia 15 tindre’m la millor falla de totes plantada a la porta del casal i aquesta confiança, no l’hi ha donen tot els artistes. No l’hem elegit tan sols pels premis que avalen la seua experiència i el seu treball com artista faller, sinó perquè és amic i part d’aquesta gran família que nomenem Hort del Comte. 78 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M

Mauricio Moreira I

Santos

- 79

80 -

MONUMENTS MONUMENTSFALLA FALLAHORT HORTDEL DELCOMPTE COMTE / M

FALLA GRAN 2019 D’UNA IÓ C A L E R i IÓ C A IC L P EX EMA: L R E P U D E U Q A L L A F

M E T S E A Y ¡ “

” ! S E L L A F EN ESCRITA PER

ENRIC VICENT ALMERO i ZANÓN - 81

PRÒLEC

COM QUI NO,

YA ESTEM EN FALLES,

ENTRE FANC I BORUMBALLES. ¿Pensàveu, que encà no...?¿Que no tocava? ¿Que no heu vist penjadetes de l’aram, banderes, llumenetes i eixe clam, qe la gent d’este poble ya esperava? (I una tanca que diu: “l’Ajuntament ¡nos ha donat permís!”, ¿No és sorprenent?). Ya tornen els bunyols per les aceres, fregits i refregits, en olis... bruts, que inviten poc després, si esteu fotuts, a caure en braços “d’Almax” plaenteres. (Que rebaixen ardor, quan te repreta, i tu, del que relaixa... de vareta.) I el cabreig natural d’eixe veïnat, que son dos gats, més tenen escenari sempre primera plana en el diari en una calculada actualitat. (Això si, quan ser bo, toca al faller ¡puix mira!, s’ha oblidat el reporter...) També renaix cada any, “Don” acadèmic, eixe que parla rar en deix norteny, i entre “doncs i redoncs”, en son desdeny, vara nostra cultura a un port anèmic. (On bufa tramontana de Figueres omplint-se de“kultura” les carteres.) 82 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M

“I és que sou tan incults, els de les falles que es fa molt necessari el “meu” consell, puix l’AVEELE ya ni té oripell, ¡i cal canviar l’història en quatre ralles!”. (I en l’Institut d’Estudis Catalins, regalen vaselina als més afins...) També tens a la tribu Caballer que a les tres del matí, te mascletea, fent volar pots i llandes en destrea, deixant jardí i carrer, fets un femer. (I clar, de l’embolic el mon dirà: “¡que és cosa dels fallers!” no d’un forà.) Com el d’eixe negoci, que quan veu que toca replegà, tanca les portes, mes trau cadires, taules, fent a esportes, la caixa de tot l’any, el fariseu. (Tranquil, tu pren un llapis i paper, i ya vindrà... ¡i recorda ser arrier!.) Me sembla que al remat hui tot lo món, del teu esforç ne trau, i si és la festa, nos criden que molesta, ¡que és la pesta!, més si és per a chuplar ningú és segon. (I encara hi ha qui en tu vol negociar... tu fes-me cas, ¡que es vaja a fer la...!). Pero com hui no em tinc que cabrejar sentiu-vos benvinguts a nostra festa, que com fulla de parra a tots conquesta, i és eixe vi tan bo, per degustar. (I si en una fulleta no tens prou, ¡conte no te la chafes, tros de bou!). És esta la gran festa dels sentits on tens per tradició la verdolaga, que és eixe coloret que t’afalaga, i trobaràs a l’horta i als confits. (Si és d’horta, i el rec li ve de Favara, la mel de Visanteta li depara). - 83

I és que com veus la flora reverdint, se nota que se’n ve la primavera, que no tan sols la sanc, notes que altera, sentint-te com per dins, estàs bollint. (I notes lo dormit com te repreta, fent a ta faixa alçar la cabanyeta). I en una festa on hi ha tal paritat, se mostrarà sucosa la bacora, que és una fruta dolça i condidora, i que al pardal chupló, deixa enchisat. (També si falta fa tirar del carro, tenim uns quants melons, i un bon llobarro.) I si vosté fa poc, vingué de Mart, o de tan llunt que no se planten falles, aguaite que en no res, sens faramalles, li puc assegurar, que trobarà art. (Que ací es posar-se faixa i jupetí i ya se pot tastar, d’eixe verí.) Tot siga pel palet i les medalles, que sonen els clarins: “¡ya estem en falles!” ++++

el remat

PER LA GRACIETA D’UN MAC, ¿NO TE SEMBLA EL PRESI UN DRAC? No digau que no vos sembla pero a mi no poc m’escama, el fet que no parla, ¡brama!

84 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M

i si es calfa, això és pijor... Si vos dic que ne té rabo i una llengua viperina, mes lo que a tots acoquina, és lo vert del seu color.

ne tira fòc... ¡no ix ilés, ni el tato!, com dia adés... L’atre dia en una junta de pentinats es parlava, i se va posar un fava, de quants monyos té que dur. Un bufit, costà eixe dubte, al que ixqué per la finestra, ¡dona gust, com en “mà destra”, se du llum a un clarobscur...!

Diuen si fon la gracieta, que el Mac Arrò fa en la carpa, i com per mà duya sarpa, no sé yo si el resultat... Eixa nit quan actuava i demana un voluntari, el president, visionari, a l’escenari ha pujat...

No sé yo si algú desija, disputar la presidència, puix d’eterna competència, ara che, ¡unanimitat!. Mes ya avisa a qui desige que prepare directiva, i n’afig a la missiva, no se’n ixa ell sols... cremat.

No sé si va ser la màgia, o un error de la vareta, mes no dic quina desfeta, la que nos va fer el mac. Un raig vert ixqué de sobte de la punta de la vara, i entre el fum i l’algassara, lo va transformar... ¡en drac!. Trenca el sostre de la carpa i bull fum per les orelles i en un bram, alçant les celles, fa volar al mestre Arró. Mes fon la major sorpresa quan flexible és eixa faixa, puix per rodar tal alaixa, ¡té que prestar un montó!.

O eixa nit a l’auditori on li feren la punyeta, puix no havia cadireta, que aguantara els seus... bolquers. Li llevaren la paraula, li digueren que es callara i ell com és de ment preclara, avisà al cos de bombers. No direu que un guionista hui no es mulla per la causa, mes no crec, que ni a soscausa, lo que es llig, ho ha parit ell. Perque a voltes veus memòries en dos renglons sense gràcia, i et veus tirant d’acrobàcia, si en això vols fer-te vell.

Ell que sempre du sa brusa i un mocador, com Deu mana, a tots els fallers demana, vestir com toca, ¡redó! I si abans vara donava, tu imagina si ademéS.

No és el cas del meu, no crega, puix m’ha fet una memòria, - 85

en tant detall, que d’eufòria, ¡quasi em dona un batistot!. Per això és fàcil entendre i en l’explicació es constata, que eixe drac, que la remata, és el presi i no un parot.

elS PETARDS

ACÍ MAI PODEN FALTAR, PUIX NE TENIM A RABIAR. Segons nos conta el guioniste, que té cor de fabuliste, comentava en un masclet, que les carcasses, cregudes, li parlaven molt creixcudes, cara a falles, en concret.

La remata en eixa estampa, tant l’esbós, com la contalla, i va buscant la medalla, a una falla on vol guanyar. La grandea de la festa queda en ell ben reflectida, i és la causa, ací aclarida, de com la va rematar.

“¿Una falla sense traques? ¡és com l’horta sens barraques! ¡És un ou sense rovell!. I això sent sols una traca, que és com dir, la fullaraca, ¡son petarts en un cordell!

No ne vullc pensar, llectores, com no nos donen un premi, si es cabreja, als d’eixe gremi com el drac s’ho va agrair... Mes tranquils, que en esta terra el socarrat tant agrada, que si el president s’enfada, sols d’arròs, no es va fruir.

Ser l’ànima de la festa d’una pólvora feresta, és per l’oït un regal. Per això qui te captiva és el nostre cos, sens IVA, ben farcit, com no hi ha igual.

I me’n vaig a un atra escena, que si no, n’haurà agarena.

Algunes, les més curioses, som genials, maravelloses, puix tenim repeticions. I quan sembla tot s’acaba, torna a esclatar i s’alaba, sense haver-ne discussions.

++++

¿Quins colors? ¡Els que somies!, l’Arc* sancer i en atres dies sols soroll: ¡la mascletà!. Per això és pensar en falles, i la mecha es fa rialles, esperant la despertà...” 86 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M

Puix en l’Arc de Sant Martí tens del negre al caolí. I així estan, enamorades de si mateixa, enchisades, d’imaginar son esclat. Per ser en la nit palmera, i entre elles ser la primera, que deixe al món embovat. I quan parla de sa mecha, que és veloç com una flecha, ix lo llarga que la té... Això si, només s’encenga, ya pots córrer sense arenga, puix se llança en son alé. “¿Els chinencs? Poqueta cosa, ¿Els masclets? Bufa afanyosa, ¿El petart? Poc més que fum...” Pero clar és dir “carcassa” i sent eixa picarassa, que al cor li farà fer ¡bum! I a l’escena de la falla, com be dic en la contalla, quasi sembla una cordà, Tens carcasses i bombetes, masclets, chinencs i rodetes, per montar la disparà. A les dos, que és com Deu mana, nostra carcassa d’ufana, crida al món, sent tro d’avís. I al caliu d’un màgic ritme alçarà el teu biorritme, fins portar-lo al paraís. Puix com dia la carcassa, sense un tro, ¿la gràcia? escassa... .. - 87

LA FALLERA I EL PRESIDENT

UNA HISTÒRIA PER CONTAR, QUE A MÉS D’UN VA RETRATAR.

que ixqué d’un palau, en gresca, i ademés fins reprovat.

En Valéncia, fa molts anys, tingué una falla, fallera, que va ser molt especial, perque ella era... qui era.

I si és son pare... polític, per ses magues sols vivia, per si el conill li ... traïen d’un barret, en fantasia. I l’amant que el cor despulla com ningú li fa ni cas, va capoll en mà, i li canta en el seu més trist compàs.

I tanta ilusió li feya, li tenia tant amor, que encà que ya era honorable, va voler ser la major. Com estava compromesa va comboyar tanta gent, que es colà per la patilla, un en un cabell turgent.

Puix si el chic molt desafina, no direu que ella és mixina.

L’enamorà eixa crinera i lo seu graciós parlà, que com bon fill de Morella, els finals se’ls va menjà.

“Som ai r e l l a F t”. n e d i Pres

El seu amor era inútil, -no parlem del pretenentque no te un pelet... de fava, i igual va pa President... Com en Romeu i Julieta, les famílies diuen no, d’ella un germanet mig fava, que en la bici té obsessió. Atre en tant comboi i pinya se quedà tan atacat

paròdia de la cançó: “Las cosas del querer”, de la película del mateix nom. 88 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M

(Chimo) Si de nit és quan me voles, i m’apagues la perilla (Moni) És que fill guapet no eres i en lo fosc hi ha fantasia...

Canten Chimo (ni “parlà” de “lo” peluquí), i Moni (la perleta en camiseta). (Chimo) Si la teua “gen” no em volen ni a tu te riu res ma tia, (Moni) Perque et cau la cabellera si estic en Conselleria.

(Chimo) Si de nit en el Botànic ya caigueres als meus braços (Moni) No tinc clar si fon la sidra o que em donen ramalaços...

(Chimo) Si Marzà va encendre al poble i Trenzano és chimenero, (Moni) Veritats ne diuen poques, puix lo nostre és ser bolero.

(Chimo i Moni) I lo nostre té que ser, per més que semble impossible, puix si no mana el PePé...

(Moni i Chimo) Valga-nos la soleà, si ne som tal para “quà” ¿quí a los dos pot “separà...?”

(Chimo i Moni) Son les coses de la vida, Som Fallera i President, no tenim trellat ni gràcia, mes nos ha votat la gent.

Son les coses de la vida, Som Fallera i President, no tenim trellat ni gràcia, mes nos ha votat la gent.

Son les coses de la vida, Som Fallera i President, no tenim trellat ni gràcia, com voreu, i és evident...

(Moni) No eres alt ni yo baixeta, i tens un monyo que assusta... (Chimo) Lo cert és que en camiseta, me semblaves més venusta...

Som fallera i President... com voreu i és “evidén”...

(Moni i Chimo) Yo calenta, i yo brusent... som tal qual en fermosura, som Fallera i President.

++++

- 89

¡AIXÒ HO PAGUE YO...! NO DIREU QUE ESTE FALLER,

NO ÉS COM TOCA I TÉ QUE SER... Si no sap molt d’una falla, i lo poc, depén s’ho conta, tal vegada si ho confronta, ya vorem si així li qualla... Un faller, és un... ¿canalla? que ya veu, ¡res vol p’ad ell!, i que se deixa la pell, pel seu barri i per la festa, que en plantar fa sa conquesta i és feliç com cascavell.

“com poc és un indecent, perque “el teu diners” s’ho menja i al millor de tots, se penja, començant pel president..” Dona igual lo que treballes, puix per molt pel barri faces, sols te trobes que caraces, i al carrer sents les contalles: “...Que si sols fas que deixalles, que si no deixes dormir...”, i te posen a parir, com un dia no els convides, a la carpa, si no els crides, per tastar i consumir. Ara sembla està de moda que el que abans era alegria de’n març vore fantasia, ara és festa que incomoda. Per això tots els anys, ¡poda! i es retalla en el permís més explícit i concís, puix som “festa sorollosa” i molesta, ¡quina cosa! sembla que hem perdut l’enchís.

Ademés tot l’eixercici, al seu barri du riquea, compra, lloga, i en clarea gasta i fa, tot per son... ¿vici?. També, en temps, prestà el servici cedint el seu cau social, quan per tema veïnal, necessitava reunir-se la gent en tal d’aclarir-se, per a viure junts com cal.

Ara semblen hores mortes perque es diu no tenen gràcia, i s’entén com contumàcia, el voler obrir les portes. Ara toca que soportes als esnobs que no fan ni un, ¡sens cobrar!, ¡és que ningun!,

¿Vast?, ¿vulgar?, l’indumentària la respecta i la preserva, i la tradició conserva, com una cosa palmària... Pels moderns, és eixe... ¿pària?, que prohibit el valencià en un temps passat, tenia al casal la coherència de mantindre nostra essència, nostra llengua i la volia.

perque enguany “l’amor a l’art” sembla que te du a l’infart, i és lluntà com el simun. I ací tens nostra fallanca, reflexada en esta escena, un faller que sols ofrena, i li tasten la... ¡besanca!. Ya pots anar en mà franca que quan tires a explicar, desconecten l’escoltar,

El seu barri l’allumena, nostra música respecta, i tot lo que recolecta, torna en festa i en faena. Això si, si un dia berena ya saps qué dirà la gent: 90 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M la Piquer, ¡Deu, com cantava! no te dic més: Gràcia Imperio i “Les chiques de Colsada”, elles si feren història... on Khalesi, ací, ¡ni empata!.

i ningú ne té memòria i de forma delusòria, t’enviaran a fer la m... Pero tu mai desesperes, continua fill, de veres...

¿Qué voleu?, no veig la tele que per mi, n’és massa chala, yo me quede en la llectura, i en fer llibrets per la falla, ¡exaltant a la bellea, de la dòna valenciana!

++++

UN CHIQUET D’UN ATRE TEMPS.

VAIG DONAR-VOS UNA PISTA:

++++

¿UNA DÒNA... i DE REVISTA...? Me van dir: “¿Has vist la tele?” quan me van vore la cara, que posava contemplant-ne a una chica de pell clara... Pell i monyo, puix la dòna, de tan blanca era com l’alba: “¡és Khalesi!” i se sorprenen, no conega tal estampa. “¡ella és de Juego de Tronos!” ¿Tronos?, ¿de Semana Santa? ¿Cóm?, ¿tampoc llig les revistes, on està en primera plana? Per impossible me donen i se van els chics fent marcha. ¿De revistes...? no me sona, yo revistes, ¡a l’Alkazar!, i llector, si molt m’apures, en l’Apolo o en el Russafa, pero yo, llector, tal dòna, si és per curves, està flaca... Soc més de Rosita Amores, donant menta i yo mig fava contemplant un bamboleig, que em feya caure la bava. O si no Lilian de Celis, que a mon pare l’atacava, Cèlia Gàmez, “Donya Concha”

ORACIÓ, DESPEDIDA i... I COM ÉS CONTE CONTAT,

ARA LI TOCA AL JURAT.

Enguany l’explicació va ser molt grata donat el lema que ne té la falla, així que fent per no ficar la pata, vos he deixat tan sols en la contalla. Puix si el poeta es solta en sa cantata, i va esmolant la ploma, i no se calla, algú dels ben pagats, trau la sabata, i em toca eixir com Guedes per Mestalla. Entenga el meu llector que l’ironia, és eixa tinta en la que es fa un llibret, i fa que entengues lo que no te dia. Així que si heu gojat, en alegria, posem fi ad un llibret, i l’alçaret, que ho senta qui carix de fantasia. ¡Collinses, lo que he dit, és lo que hi ha, i ya sé... vaig anant-me, a fer la...! ++++

- 91

NT ENRIC VICE ANÓN. Z i O ALMER

92 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M

FALLA INFANTIL 2019

EXPLICACIÓ i LELACIÓ D’UNA FALLA QUE DU PEL LEMA:

“CONTES CHINENCS” ESCLITA PER

ENLIC VICENT ALMELO i ZANÓN

- 93

PRÒLEC

Tu dilàs com explical

una històlia sense igual.

Com tinc clal, que ací el chinenc, molta gent, clec, no l’entenc, lo contalé en valencià. Pel tant vaig a tladuil, i així junts podleu fluil, ¡que demà hi ha despeltà...!

No clec que ningú s’enfade si altelne el chinenc i aglade, donal un toc oliental. Puix si pal-lem de calcasses, que ningú faça calasses, l’olient és fonamental...

(vos lo tladuilé pel si acàs...)

Fonamental puix les falles, poden tindre cent rondalles, que el final, ya lo sabeu. És el foc, que sense traca, és com horta sens barraca, o explicar-lo en arameu.

Com tinc clar que ací el chinenc, molta gent, crec no l’entenc, lo contaré en valencià. Per tant vaig a traduir, i així junts podreu fruir, ¡que demà hi ha... ¿despertà? ¡Ai, caram! Serà que és festa, yo ací calfant-me la testa, i la màgia està al carrer. Un carrer on fantasia, de la mà de l’alegria, fa feliç al bon faller. Vaig contar-vos cent històries, cent contalles i memòries, d’un gran poble de l’orient. Històries on l’artifici, és un art i el nostre vici, que va enchisar a la gent. Molt bon dia a les chiquetes, i als chiquets, puix aconetes, perque no m’he presentat. Disculpeu-me, que oblidar-se és roïn, toca excusar-se, si me tinc per educat.

Pel tant comencem la chala, això si vos dic, fent gala, del que l’altiste m’ha dit. Així pasalé levista, al que es veu i està a la vista, i que amaga algun aldit.. Chin-lu és qui, de la sapiència, nos explicarà l’essència d’eixe dit tan popular. Mes no prengau a chacota, son parlar, puix ya se nota, que és un chic d’un atre llar. I m’esfolce en fel l’alenga, no com atles, en la llengua del vell poble valencià. Atles en ciències infuses, diuen coses tan confuses, que recolda al català. Tornarem a la contalla, puix toca explicar la falla,

94 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M i estic un tant cavilós. Puix com saps i s’endevina, lo dels contes a la China, és un tema molt famós.

Quan lo va vore, assustada, va voler alçar el vol, més estava tan danyada, que tornà a perdre el control.

Pero clal, també té fama, la tloleta, que t’escama, a Alfafal com a Shangai. Ya siga conte o mentila, tlanquilets, pleneu cadila, i a fruil que està molt guai.

“Tlanquila dolça gavina, vinga yo, t’ajudalé, tan sols te demane a canvi, que em digues si volalé...”

Que alguna faula, chiqueta, també té nostra falleta. ++++

primel conte contat La de l’home i la gavina i sa ensenyança divina. Este és, gent menuda, un conte, de lo més tradicional, que me lo contà la yaya, quan mal me feya un quixal. Ela un home lic i en fama que semple somià en volal, més clal, ales... no tenia, i sols feya que ploral. I es passava tot el dia, per la finestra mirant, “¿i yo no, si en ma riquea, tot lo tinc, i no eixe encant? Un bon dia a la telaça, va tlobal-se una gavina, que en una aleta tlencada, plolava, ya s’imagina...

La gavina, molt nerviosa, no és que li diguera:”si”, mes ell la va dur al mege, va cuinar-li un gran festí... Li va fel fins cosquelelles, li contà chistes i tot, no sabia qué més fel-se mes ella era un pul alguell. Li va fer regals i joyes, Intentant fer-la feliç, més un dia la gavina, va volar a un cel plomiç. No és que no fola aglaïda ell se va a poltal molt be, més ell va trial per ella, pel fel goig al seu alé. No l’entenc, puix l’he donada lo que més m’agrada a mi, pensant que el meu gust ad ella, li semblaria diví. Plovelvi chinenc te conta que no obligues als demés, a fel lo que a tu t’aglade, no semple lo millol és. I ací queda la ensenyança, que et volia presentar, un conte chinenc de sempre, que es fa faula singular. ++++ - 95

segon conte contat El drac més lleig i fogós,

resultà ser poregós.

Que som un poble bilingüe, ací queda demostrat, puix se parlen dos idiomes, valencià i el castellà. I això que sembla difícil, en China és habitual, més de setcents dialectes, se parlen, ¡China és molt gran!, i això tan sols és eixemple en quant lo del seu tamany, atre és lo que en esta escena, com voreu vaig a explicar. Conta una vella llegenda, que en el poble de Nian, la gent vivia assustada, i la culpa era d’un drac, gran, roïn... un drac enorme, que tan sols feya que mal, i es passava de visita, dos o tres voltes a l’any. Una nit se reuniren tot el poble, per buscar un remei, puix a esta fera, poc faltava per tornar. Si és idees, no faltaven, pero de forment ni un gra, fins que un chic, poqueta cosa, allà al fondo alçà la mà. El chiquet de roig vestia, i havia estat molt callat, va dir a la concurrència, que al drac anava a assustar i que així no tornaria, pel seu poble de Nian.

La gent més major dubtava: ¿assustar a un drac tan gran? mes tan sério se mostrava, que digueren: “... vinga va” “¿Diu-nos Chen (que així se dia) qué vas a necessitar? Poc, voreu... per eixe dia, necessite uns quants poals, tapes de perols, de llanda, i tirar uns quants petarts. Ademés cuideu la roba, Eixe dia és important, que de roig aneu al poble, del primer al del final. Del resultat de l’història, tan sols vos puc comentar, que se va montar tan grossa, que al gran drac, van a espantar, entre petarts, caceroles, i el color d’eixe disfraç va a eixir disparat el mònstruo, per mai a Nian tornar... Apreneu de l’ensenyança ¿l’important? La voluntat, Si vols fer alguna cosa, no te quedes aponat, fes-ho, dis-ho... puix chiqueta, sent menuda, ¡eres molt gran! ¿I si vista nostra història, férem lo mateix al llar? ¿vista eixa gent tan roïna que desprecia al valencià? D’entrada ya tinc la tela, i sent faller, els petarts... ++++

96 -

MONUMENTS FALLA HORT DEL COMTE / M

CONTE CONTAT... Chin-lu, t’espera en la falla

per seguir en sa contalla. Atla de les ensenyances, del meu vell poble oliental, és que al debel i a les chances, lo cult si bleu, és genial. Si te passes d’alabances, o de clítica, chaval, fins les flors se tolnen llances, i te punchen fent-te mal. Per això tan sol espele, que este conte haja agladat, i també el meu valencià. I si no, no desespele, que contes hi ha cantitat, i atle a tu t’agladalà... Clal que en l’accent de Shangai, més d’un patilà un esglai. ++++

NT ENRIC VICE ANÓN. Z i O R ALME

- 97

nit

del foc (nom)

L’últim castell de Falles es llança en la mitjanit del 18 de març, en teoria després del tancament de l’ofrena a la Mare de Déu amb la desfilada de la fallera major de València, és conegut com Nit del Foc. És el més llarg i espectacular, i el més esperat per tots els aficionats a la pirotècnia. Una munió es congrega a tots dos marges del llit del Túria per a contemplar l’espectacle en el cel. És l’espectacle de llum, pólvora i so que inunda el cel valencià la matinada del dia 18 al 19 de març dóna inici a l’últim dia de les Falles i finalitza amb la Nit de la Cremà.

98 -

NIT DEL FOC / N

- 99

ofrena

a la mare de dÉu (nom)

L’Ofrena és un dels actes més emotius de les Falles. Durant dos dies, el 17 i 18 de març, els milers de fallers i falleres acudeixen a la plaça de la Mare de Déu dels Desemparats a oferir el seu tribut a la patrona de València. Des de les quatre de la vesprada i fins al voltant de les dues del matí, les comissions falleres desfilen amb els seus millors vestits i acompanyades cadascuna de la seua banda de música cap a una reproducció gegantesca de la Geperudetasituada enfront de la Basílica. Les falleres desfilen amb un ram de flors que servirà per a formar el mantell de la Mare de Déu i, quan aquest s’haja completat, un tapís que al costat de la Basílica. El color del ram ho determina la Junta Central Fallera perquè el disseny floral siga perfecte.

100 -

OFRENA A LA MARE DE DÃ&#x2030;U / O

- 101

programació 2019 falla hort del comte (nom)

Document que replega tots els actes programats per a l’any faller, en ell es troben especificats cada un d’ells amb l’hora, el dia i la descripció, és una manera simple de mantenir un ordre i fer que tots els fallers coneguen els actes de cada dia, no sols de la setmana de falles sinó dels milers d’actes que estan replegats en tot l’any faller.

102 -

PROGRAMACIÃ&#x201C; / P Dicccionari Faller / A

- 103

2019

PROGRA

MACIÓ

23 24 02 03

FEBRER

18:30 h. Inauguració exposició del ninot. 20 h. Salve a la Parròquia de la Verge del Do. 21:30 h. Crida a l’ajuntament d’Alfafar i després discomòbil. 22 h. Sopar al casal.

FEBRER

08 h. Macro despertà. 18 h. Eixida de totes les comissions cap a València per a la Crida.

MARÇ

17 h. Cavalcada del ninot.

marÇ

12 h. Entrega de recompenses de J.L.F.A. i Bunyols d’Or en fulles de LLorer i presentació del Llibret de J.L.F.A. 2019

104 -

PROGRAMACIÓ / P

09 15 16 17 18 19

MARÇ

22 h. Sopar de sobaquillo a la falla.

MARÇ

20:30 h. Plantà de la Falla Infantil. 21 h. Sopar Infantil de la Plantà. 22 h. Sopar tradicional de la Plantà per a la comissió major. 24 h. A continuació es procedirà a la Plantà de la Falla Gran al seu lloc tradicional, acompanyada de discomòbil a càrrec del DJ Edu.

MARÇ

8h. Tradicional despertà i Xocolatà al casal. 10h. Visita del jurat qualificador de falles. 14h. Traca i a continuació dinar. 17:30h. Concentració al casal per recollir als representants. 18 h. Recollida de premis. 21:30h. Sopar per als menuts a càrrec de Victor. 22h. Sopar per a la comissió major. 24h. Discomòbil a carreg del DJ Edu.Festa “Remember”, s’ha d’acudir disfressat.

MARÇ

8h. Tradicional despertà i Xocolata al casal. 12h. Jocs infantils. 14h. Traca al voltant del casal i a continuació dinar. 20h. Fins del 24h Joc Infantils i castells unﬂables. 21:30h. Sopar per als menuts a carreg de Sara. 22h. Sopar per a la comissió major. 23h. Entrega de recompenses i espectacle de playbacks. 24h. Discomòbil a càrrec del DJ Edu.

MARÇ

8h. Tradicional despertà i Xocolata al casal. 14h. Traca al voltant del casal i a continuació dinar. 17h. Concentració al casal per recollir als representants, 17:30h. Concentració per a realitzat l’Ofrena de Flors a la nostra patrona la Mare de Déu del Do. 21:30h. Sopar per als menuts. 22h. Sopar per a la comissió major a carreg de Paula. 24h. Gran Macro Discomòbil Piràmide a carreg de Monster.

MARÇ

8h. Tradicional despertà i Xocolatà al casal. 12h. Missa en Honor al nostre patró Sant Josep. 14h. Traca al voltant del casal i a continuació dinar. 18h. Berenar per als menuts i campionat de pim-pong. 21:30h. Sopar per als menuts de la falla i a continuació cremà de la falla Infantil. 22h. Sopar per a la comissió major i a partir de les 24:00 cremà de la falla gran.

- 105

quadern

didàctic per menuts (nom)

Ara toca que els més menuts gaudeixen i participen en aquest llibret, perquè tot no anaven a ser coses sèries de majors. Si eres menut aquesta és la teua secció, a veure quan saps de les falles? Creus que sabràs endevinar-ho i resoldre-ho tot? Et fiquem a prova, comencem!

106 -

QUADERN DIDÃ&#x20AC;CTIC PER MENUTS / Q

- 107

¿?

PROGRA

MACIÓ

endevinalles

falleres

108 -

QUADERN DIDÀCTIC PER MENUTS / Q

Ma mare és de carabassa, Mon pare de farina blanca, La teua iaia em fica en el mar I fins que no estic moren-te No em pot traure.

Mon pare és el foc, Ma mare és la falla, Pel cel jo jugue, Vaja on vaja.

Si no em veus no t’ho esperes, Però si em sents et desesperes.

5 En una platja d’oli em vaig banyar, En arena blanca em van arrebossar, Blanet i grosset sóc, Amb un impressionant sabor.

6 Esta senyora molt grossa és, La panxa buida i la pell de paper. Es maquilla una vegada a l’any I es dutxa un dia després. Encara que no ho parega, la solen premiar, Perquè té una bellesa quelcom singular.

Sóc colorit i molt glotó, Si m’alimentes cresc muntó, Balle i balle sense parar, I en la foscor puc mirar.

- 109

FALLA MONUMENT NINOT BANDA CAVALCADA INDULTAT INDUMENTARIA LLIBRET COMISSIO TRO

jinofacntsils 110 -

QUADERN DIDÀCTIC PER MENUTS / Q

HORITZONTAL 2.Acompanya als fallers en cada acte sobretot als passacarrers. 6.Tot el món va a la plaça de l’Ajuntament a les 14:00h. 7.¿Que obtenen totes les comissions el dia 16? 8.Acte on totes les falleres ploren. 9.Acte amb el que comença el dia faller.

VERTICAL 1.Monuments que es planten en mig del carrer. 3.Acte en el que es presenten als representants de tot l’any. 4.El porten a les mans les falleres a l’Ofrena. 5.València en falles fa olor a...

- 111

representants falla hort del comte 2019 (nom)

Ara anem a presentar-vos els que seran els nostres màxims representants per a l’exercici faller 2019-2020. Ells són l’emblema de tot un any. Ells són els que faran que aquest any la falla faça història, els seus noms quedaran marcats per sempre, es convertiran en un important record que mai ningú oblidarà. Prepareu-vos!

112 -

REPRESENTANTS 2019 / R

- 113

114 -

REPRESENTANTS 2019 / R

- 115

Felipe

Medina i

Cuallado

Estimats fallers i veïns de la Falla Hort el Comte. Em dirigeix a tots vosaltres com a President d’aquesta falla per quart any consecutiu. Enguany ha sigut un any molt bonic, hem gaudit de tots els actes, presentació, crida, cavalcada, guardons, etc. Escric aquestes paraules des de aquest llibret que tantes alegries ens ha donat els últims anys, per què portem dos anys seguits sent el millor llibret d’Alfafar, i que siga per molts anys més, ja que, és un orgull per a tota la comissió fallera. Per la meua part i de la meua directiva, vos oferim tota la col·laboració i esforç per a aconseguir tots els reptes que ens hem proposat. Volia concloure agraïnt a tot el veïnat per la seua comprensió durant tot l’any, per les molèsties que els puguem ocasionar. Vos desitge bones festes a tots. 116 -

REPRESENTANTS 2019 / R

- 117

2019

entrevista al

nostre president

T’han convençut o ha sigut decisió pròpia? Les dues coses.

a ser president, en 1 Tornes pots explicar el perquè de la

teua decisió?

Com esta el teu xiquet, ja teu un anyet, és faller de la falla?

Per què encara puc aportar coses bones a la falla, quan no puga aportar res més aleshores, donaré pas i deixaré el càrrec.

Des de el mateix dia que va nàixer, enguany ja ha pogut participar de la presentació de la mà del seu padrí Álvaro Baixauli.

Ara que tens a Felipe, es veu la falla i el fet de ser president d’una manera diferent d’abans? Sí, per què si ja feia les coses amb il·lusió, ara encara més, perquè el meu fill estiga orgullós mi.

Has pogut ja veure el monument? T’agradat? Sí, m’agrada molt i podem estar ahí lluitant per guardons però, això és una opinió personal.

118 -

REPRESENTANTS 2019 / R

Com creus que seran aquestes falles? Tots els anys són diferents, ningun any ha sigut igual, és el més curiós de tot.

Tornaràs a ser president l’any que ve? Si la meua comissió i junta volen que seguisca, per què no continuar. És un orgull representar a aquesta falla en cada acte.

Tens ganes que arribe la setmana fallera?

Sí, per una part és un poc estressant pels actes i per compaginar la meua feina però, al mateix temps és on es veu el reconeixement a tot un any de treball.

Digues unes paraules per a la teua comissió. Gaudiu molt cada moment de les falles del 2019 perquè siguen inoblidables.

- 119

La rosa mai és rosa sens aroma, sens tall, o sens espina com l’amor, que deixa al cor l’essència, i el calor que torba i que s’estima, és un axioma. ¿Com dir que ella és la musa per ma ploma, la llum a una penombra feta albor, fragància d’Alfafar, un pur rubor als pétals de sa cara, tendra poma?. És Paula eixe carrer, goig i masclet, desig d’una foguera, brasa encesa, passió que et va cremar, terra promesa. ¿Qué més te puc hui dir si em tens abstret, al pas de ta elegància de deesa? tan sols queda admirar-te, ma princesa. **** Enric Vicent Almero i Zanón

paula raga i ruiz Estimadíssima comissió, torna la primavera, i amb la primavera les nostres FALLES. Es per a mi un plaer representar a aquesta gran falla durant el 2019. Va a ser un any ple d’emocions, aventures, rialles, llàgrimes... però sobre tot va a ser un any inoblidable i se que junt a mi ho gaudiran Sara, Victor i Felipe. Voldria agrair a totes les persones que han fet possible que aquest any siga fallera major, en primer lloc a la meua família que des de el començament de esta idea van estar al meu costat. A les meues amigues que sempre estan al meu costat i amb les que vaig a gaudir d’aquest gran any. I per últim no me puc oblidar de la meua directiva, que es la que fa possible que durant tot el exercici faller tot siga meravellós i fer del Hort del Comte una gran falla. Dit tot açò, espere que tots i totes ens acompanyeu a gaudir aquesta festa tan especial per als valencians, les falles. 120 -

REPRESENTANTS 2019 / R

- 121

2019

entrevista a la

fallera major

No sabria molt bé per on començar, em considere una xica amb molta energia, amb ganes de fer coses en tot moment, m’agrada molt la festa, en especial tot el que estiga relacionat en les falles, natural, i molt sincera, encara que les meues amigues no utilitzen exactament eixa paraula per a descriurem.

quant de temps has 1 Paula somiat amb aquest moment? Porte somiant en aquest moment des de que va acabar el meu regnat com a fallera major infantil de la falla, va ser un any molt especial per a mi i em vaig dir que quan fora més major repetiria com a representant de la meua falla.

Descriu-te un poc perquè tot el món et conega.

Desde quan eres fallera d’aquesta falla? Ja fa molts anys que sóc fallera d’aquesta falla, tindria més o menys 5 o 6 anys quan em vaig apuntar a la falla i ací estic, sense separar-me d’aquesta família.

Ens han dit que vas ser va un quants anys fallera major infantil d’aquesta falla, diries que ho tens a la sang? Exactament, vaig començar representant a la meua falla en 2005 i a l’any següent vaig apostar per ser fallera major infantil del po ble. Així que si, es pot dir que el de ser falle ra ho porte en el cor.

REPRESENTANTS 2019 / R quant de temps saps 5 Fà que vols ser fallera major d’aquesta falla?

No m’ho vaig plantejar fins que fa uns anys començarem a organitzar-nos entre les xiques de la falla per a ser falleres majors totes juntes.

Sabem que la teua germana ha sigut ja fallera major infantil de la falla i del poble, ha influït açò en la teua decisió? La veritat és que sí, quan va eixir com fallera major infantil de la falla i després va representar al poble es va despertar dins de mi un xicotet sentiment d’enveja i em van vindre molts records d’aquell any, i em vaig decidir per representar a la falla.

.Quin és l’acte que esperes amb més entusiasme? L’acte que més espere és el dia de la cremà, encara que parega un dia molt trist per a mi és el més especial, en el que vaig a poder estar rodejada de familiars i amics per a acomiadar les falles que vaig a viure amb més intensitat.

portes el tema de tin8 Com dre’t que vestir tantes vegades aquest any?

Pues ja estic un poquet acostumada, però sé que durant tot l’any vestir-me i pentinar-me no serà un patiment, perquè vaig a disfutar fins a l’últim minut. unes paraules per a la 9 Digues teua comissió. Només dir-los que estic molt orgullosa de què estiguen al meu costat en tot moment i que gaudisquen al costat de mi d’aquesta festa tan bonica i meravellosa que són les falles, i que m’alegre moltíssim de formar part d’aquesta gran família ‘huertera’.

victor montaner

i cean

Estimats amics, amigues, fallers i falleres, Per a mi es un honor que ser el representant de la falla Hort del Comte junt amb Felipe, Sara i Paula. Aquest any per a mi va a ser una experiència ÚNICA, plena d’il·lusió i moments inigualables. Espere, de tot cor, que siga un any inoblidable per a tots. Vull agrair a la junta directiva l’esforç, el temps i el treball que dediquen a esta nostra falla. I vull convidar a tota la comissió, amics i veïns a gaudir d’estes meravelloses festes plenes de llum i color, de l’aroma de la pólvora i la flor, de la música de les nostres bandes. Comencen les millors festes del món. ¡Vixquen les falles! ¡Vixca Alfafar! ¡Vixca la falla Hort del Comte! 124 -

REPRESENTANTS 2019 / R

- 125

2019

entrevista al

president infantil

Portes molt de temps volent ser president infantil de la teua falla? Des de sempre.

en unes paraules 1 Descriu-te perquè la gent de la teua comissió et conega un poc millor.

Eres faller de tota la vida? Des que vaig nàixer.

Sóc amable, esportista, faller des que vaig nàixer i molt coeter.

Ens han dit que ta mare sempre ha sigut fallera de l’Hort del Comte i que ara tota la teua família està a la falla, ha influït açò en la teua decisió? Si, molt. Sé que a ella li feia molta il·lusió.

Quin acte és el que esperes amb més ganes? La cremà.

126 -

REPRESENTANTS 2019 / R

Has pogut anar a veure la teua falla infantil? Ja has decidit el ninot que vas a indultar?

És la falla del meu cor, tenim una comissió increïble i desitge que vinga a passar-ho bé més gent i per què no a apuntar-se a la falla.

No més he pogut veure el remat central i m’ha agradat molt, sobre tot el color. No he pogut veure els ninots així que no he pogut decidir quin indultaré.

Que opines de la teua falla?

Tens ganes que arribe la setmana fallera?

Digues unes paraules a la teua comissió per aquest any 2019. Moltes gràcies per elegir-me el vostre president, ho faré el millor que puga. Estic segur que ho anem a passar genial.

Si, moltíssimes.

- 127

Un tros de cel enguany ne té la falla que a tots nos engalana en son enchís, i és que en el seu mirar hi ha rondalla, carcassa, mascletà i un tro d’avís. Ella és plantà, castell i faramalla, ella és la flor més bella al paraís, és un somi d’amor, i endevinalla, promesa d’un futur sense permís. És Sara eixa nineta que s’enyora la rosa d’un jardí que d’encantat, al seu capoll diví, son cor ancora. Puix és tal eixa gràcia que atesora, que a la falleta tens el cel robat, el cel d’un bell mirar que l’enamora. ***** Enric Vicent Almero i Zanón.

sara

brotons i

navarro Fallerets de la comissió infantil, des de ací hem dirigisc a vosaltres per a ser la veu dels menuts de la festa de les falles. Nosaltres som el present, però també el futur. El present perquè des de xicotets tenim amor a les falles. Vuix que enguany traslladem a la nostra festa tota la innocència, tota la nostra alegria i moltes rialles. Perquè nosaltres som els que podem assegurar la continuïtat de la festa. Eixa festa que omplira el nostre poble de monuments, de xiquets tirant petards, i berenant xocolate amb bunyols (que bons). fallers fent passacarrers, i com no, eixe dia que durem les flors en la nostra ofrena (un acte molt emocionant). I al final plorarem en la crema de la nostra falleta el dia de san Josep. El meu somni s’ha fet realitat, en la meua cort d’honor vuix volar com els pardalets per a fer d’este somni una meravella. Que junts escoltem el so de la pólvora i la música de valència. Perquè amics fallers ja estem en falles. ¡Vixca valència!, ¡Vixca la falla hort del compte y vixcala Mare de Déu del do! 128 -

REPRESENTANTS 2019 / R

- 129

2019

entrevista a la

fallera major

Des de quina edat eres fallera? Sempre has sigut fallera d’aquesta falla? Des de que vaig nàixer. Abans de nàixer ja estava apuntada. Si, clar que sempre d’esta falla, per a mi no hi ha altra millor.

en unes parau1 Descriu-te les, per a que tot el món et conega un poc millor.

Soc una xiqueta simpàtica, divertida, estudiosa i amiga deels meus amics. Quan vuic sóc molt balladora, però un poc vergonyosa.

Ens ha dit que ta mare ha sigut fallera Major de la Falla Hort del Comte i el teu pare presidents molts anys, es per això que has volgut ser fallera major infantil aquest any? No, he sigut fallera major infantil perquè a mi m’agraden moltíssim les falles. I que millor manera de disfrutar-les que d’aquesta forma.

Han influït els teus pares en la decisió final? No. Perquè he sigut jo el que li ho vaig dir a ells.

130 -

REPRESENTANTS 2019 / R

Sabem que tens una germaneta que també es vesteix de valenciana com està vivint ella el teu regnat? Bé. Perquè ella soles vol vestir-se per algunes coses. Però està un poquet celoseta per tots els regals que m’han fet. Però ella gaudeix molt amb mi.

Tens ganes que arriven les falles? Sí, perquè m’encanta vestir-me de fallera i gaudir d’eixos dies al màxim.

Has pogut veure el teu monument infantil? T’agrada? El vaig poder veure una vegada. I m’agrada molt.

Sap ja quin es el teu ninot indultat?

Dir-vos que passem tots junts unes bones festes falleres i que gaudim al màxim. Perquè enguany per a mi seran especial sestes falles i molt importants, com per a tota la comissió. Vaig a donar el millor de mi perquè aquestes falles sigues inoblidables per a tot. Ahh i també vuic guanyar algun bon premi. Molt bones festes. I que ho passeu molt bé.

No, encara no ho sé.

Digues unes paraules a la teua comissió per aquest any 2019.

Com portes el tema de tindre’t que vestir tantes voltes de fallera? Bé, perquè m’agrada molt vestir-me de fallera.

- 131

falla hort del comte

els nostres representants 2019

132 -

REPRESENTANTS 2019 / R

- 133

SÀtira FALLERA (nom)

La crítica cap algú en forma de burla a través dels mateixos monuments i ninots fallers. Es tracta d’aconseguir l’humor a través dels monuments perquè tot el món ho veja, una de les formes més populars en les quals trobem la sàtira als monuments és jugant amb una paraula o sèrie de paraules per a fer múltiples acudits o també és molt comú la caricatura en ninots que representen a personatges famosos així com les paròdies de temes d’actualitat com la corrupció política, la desocupació o els programes televisius que hi haja de moda.

134 -

SÃ&#x20AC;TIRA FALLERA/ S

- 135

PER ELsátir de Bernat

, a r i t à S a L “ la chamarrusqueria, la gràcia i l’ingeni en les falles”.

uan se diu que una falla és satírica, és chamarrusquera (lo que en castellà se diu que té socarroneria), o té ingeni i/o gràcia, crec que tots els llector, saben de qué estem parlant.

No obstant, lo millor, és anar al diccionari a vore qué volen dir eixes paraules:

Sàtira, -res (Del llatí satyra, mat. sign.) s. f. Obra lliterària a on se censuren o ridiculisen agrament els defectes o faltes de les persones. // Paraules o discurs en el que es censuren de manera mordaç els defectes d’algú.

chamarrusquer, -ra, -rs, -res adj. m. Burlesc, alegre, divertit.

chamarrusqueria, -ies s. f. Alegria burlesca i astuta en la que u diu o fa una cosa un poc encobertament o en dissimulació. 136 -

ARTICLE: EL SÁTIR DE BERNAT / S

Gràcia, -ies (Del llatí gratia, mat. sign.) s. f. Característica, o conjunt d’elles, que fa agradable a la persona o a la cosa que la posseïx. // Atractiu o distintiu físic o estètic d’una persona o d’una cosa. // De bona gràcia, ant. loc. En gràcia. // Acció divertida. // inus. El nom d’una persona. // Favor obtingut d’una atra persona. // Caure en gràcia, loc. Resultar agradable, caure be. // Habilitat: En quina gràcia ha resolt el problema. // Tindre gràcia (algú), ser divertit. // Per la gràcia de Deu, per voluntat de Deu. // Fer la gràcia, fer el favor; i també, coloq. fer una acció reprovable. // Fer gràcia (d’alguna cosa), fer-ne donació. // No fer gens de gràcia o fer molt poca gràcia o no trobar la gràcia a una cosa , loc. Resultar desagradable, molest o del mal gust.

Ingeni (Del llatí ingĕnĭu, mat. sign.) s. m. Habilitat per a resoldre una situació, repte, problema... per a crear o desenrollar idees o mijos per a conseguir alguna cosa. Una vegada ya ha quedat clar lo que volen dir eixes paraules, ya sabeu qué té que contindre una falla per ser això, una falla. Fa uns anys vaig escriure un artícul ple de sàtira, llògic donat que soc un sàtir impenitent, chamarrusquer, en gràcia (be, això com podreu vore, va per barris) i ingeni. El tema de la falla era l’eròtica del menjar, i me vaig a inspirar en el meu homònim, el gran Josep Bernat i Baldoví, per a posar-li els condiments apropiats. ¿No direu que el text no és, tal qual, el guió d’una falla? També vos deixe un tros d’una de les seues obres més famoses: El virgo de Visanteta. Vinga puix, calents i calentes, passen i lliguen de la sàtira, de la chamarrusqueria, de la gràcia i de l’ingeni. Gogen puix, d’una falla. - 137

PER ELsátir de Bernat

L’ERÒTICA

DEL MENJAR. Una versió molt fallera del picor de… nap i tomata.

¡Esta nit, triumfe! És dissabte, per tant tots els enamorats hauran de correspondre en les seues amades convidant-les a un idílic sopar romàntic entre violins i gesmils, prolegomen d’una apassionada nit interminable que haurà de durar fins al dilluns quan tinga que tornar a l’oficina. Pero òbviament més d’un rendit amant es preguntarà: ‘¿Seré capaç d’aguantar els quinze assalts? ¿Soc un autèntic corredor de fons, o al contrari només he de dedicar-me als sprints? I llavors apareixen els “gilipolles” de torn, parlant de la cuina afrodisíaca... 138 -

ARTICLE: EL SÁTIR DE BERNAT / S Desenganyen-se, no existix el menjar eròtic, sino l’eròtica del menjar. Des- de l’época de les orgies (mai l’home ha sigut tan hedonista com a Roma), els varons van buscar productes que mantingueren la seua potència sexual durant els dies que durava la festeta i, curiosament, tots els comestibles que segons ells servien per a tals fins, eren d’un preu prohibitiu: caviar, ostres, feges d’oca, trufes del Piamont, fruites exòtiques portades d’Egipte, llimadures de banya de rinoceront, etcétera, pero mai es va parlar de les virtuts afrodisíaques de les llentilles o dels ous fregits, i no obstant això la vitamina E (supostament la responsable de l’activitat sexual) es troba en major grau en el fenoll, les carlotes o la llet, que en els excitant productes comentats prèviament. ¿Llavors on és el misteri? Voreu: resulta que l’erotisme és un recurs humà desenrollat davant de la falta de periodo de zel i sobretot, davant de l’ocultació dels perfums erogens.

femelles en periodo de zel desprenen a través dels seus distints fluïts i que el mascle percep per mig de l’olfat i es posa… com una moto (en realitat no s’oloren, només es percep). Pero l’home, en tant perfum, desodorant i menyspreu cap al seu orige animal, ha tirat tot això per terra i qualsevol dia és bo per a fer l’amor, clar, ¿i si al final resulta que el moll no funciona?, ¿On és llavors la clau de l’erotisme, en l’adrenalina?, ¿Que és el mes excitant d’una relació amorosa? L’emoció, el misteri, la por al no, el desig de descobrir les divines formes que amaga eixe trage de ras.

En aquelles espècies en que la femella només es troba receptiva durant uns pocs dies a l’any, els mascles es passen la resta de l’any fent l’indi pensant quan arribarà el dia somiat, i, clar, durant eixe curt espai de temps del zel, només pensa en copular, copular i copular… Ni mengen, ni dormen, ni veuen, ni pensen, ni escriuen artículs de gastronomia, només pensen en cortejar a les femelles que ho accepten. Hi ha unes substàncies cridades feromones que les

Tècnicament hi ha productes mes excitants que atres, per eixemple el champany és molt indicat, mentres que l’Anís del Mono resulta desaconsellable... Les ostres, les pechines, i els espàrrecs són una deliciosa entrada, a condició que no accentuar en excés les provocatives formes de la seua ingestió baix pena de caure en la grosseria, que, dita siga de pas és el major antídot contra l’erotisme. També pot resultar fatal la sospita de la nyespla que ens van a donar

Una vegada nus, els hòmens i les dones perdem tot l’erotisme, som com a mones, pero pelats i descolorits. ¿Com podem llavors fer un autèntic sopar eròtic? ¿Simplement proponent-nos-lo?. ¿A vosatres tan sol vos basta dir: “Carinyet, com hui és dissabte t’abellix que tingam un sopar eròtic?” i si la part contrària ho acepta… és que ya comença el joc.

- 139

en el restaurant pel soparet de marres. La vela roja, l’escot ampli, la insinuació d’un nou joc de llenceria… ací està l’eròtica del menjar. La concentració de vitamina E, no té res a vore. Clar que si vols anar-te per les branques històriques i buscar l’inspiració de l’entrecuix entre llegendes i històries del passat, llectures com el Kama Sutra, l’Ananga Ranga, Les Mil i una Nits, Les Memòries d’una Puça i Fanny Hill, poden ser per a tu de gran ajuda i, inclús, aumentar-te la libido. Buscant en el passat, ya entre els pobles orientals, figura una divinitat de les denominades“sexuals” com a personage de suprema categoria mitològica. Els assiris li donaven el nom d’Istar, mentres que els fenicis la denominaven Astarte. Els sirians la cridaven Atagartes, mentres que els babilonis la nomenaven Myllita. Els pobles helènics tenien una deïtat semblant, una dona d’increible bellea, qui va nàixer -segons narra la llegenda- de la bromera del mar. Son pare era el totpoderós Zeus, i

140 -

Dione era sa mare. Esta encantadora criatura va rebre el nom d’Afrodita, i era tinguda per deesa de l’amor i de la bellea femenina. Per als romans eixa deïtat era Venus, de qui els mortals rebien els inapreciables dons de l’amor i el plaer físic. En aquelles complicades, i la majoria de les vegades deliciosament immorals, històries dels habitants de la Muntanya Olimp (recorde’s que la llegenda referix que Zeus, el principal Deu dels grecs, era un incorregible “Don Juan”, que tenia embolics i amants pertot arreu), per a seduir a Danae, Zeus es va transformar en pluja d’or, i filtrant-se per la teulada va arribar fins a la bella princesa. Per a cohabitar ab Joyosa, esposa de Tíndar, Zeus va prendre la forma d’un cisne, mentres que per a fruir dels encants amorosos d’Europa, la filla del rei de Fenícia, es va metamorfosejar en bou, i convertit en eixe animal la va raptar per a portar-la després a Creta. Després d’això, ¿hi ha algú que encara crega que hui en

ARTICLE: EL SÁTIR DE BERNAT / S

dia, resulta difícil el lligar?, puix espereu, espereu, que encara hi ha més... Es conta que Afrodita es va desposar en Hefesto, el Deu del foc, pero tal enllaç no li va ser obstàcul per a ser amant, també d’Ares -el Deu Mart dels romans- (com es pot vore, esta chiqueta se pareixia a son pare…), i que d’esta unió Afrodita va tindre un fill, qui va rebre el nom d’Eros –o Cupido per als romans-, considerat el Deu de l’amor, qui era representat de vegades com un chiquet, i també com un adolescent de gran bellea. El seu passatemps consistia en disparar el seu arc d’or, i provocar ab els seus enamoraments arrebatadors mals d’amor.

tes en les noveles i la resta de relats altament pornogràfics. Així que... ya sabeu:

Encara que no servixca per a res, demaneu unes gambes… i un llibre d’història, i no vos cregau que això sol vos passa a vosatres: vos deixe en l’història d’una tal Visanteta de Favara, del meu homònim Bernat, que espere vos agrade.

El nom d’Afrodita, deesa de radiant i sensual bellea, va donar orige a la paraula afrodisíac, que designa una llarga série d’aliments, begudes, pocions, elixirs i medicaments, tant d’orige animal com vegetal i mineral, als quals el poble ha atribuït les miraculoses propietats d’excitar el desig eròtic, i permetre que l’home adquirixca facultats sexuals només vis

PER ELsátir de Bernat

- 141

Deixeu, cel, que apurar vullga encara que lleig estiga: ¿Per qué m’ha donat la figa si no tinc qui me la cullga? La sanc és precís que bullga quan contemple una miqueta que la gran i la chiqueta, tenen el fotre per llei, ¡I yo no tinc més remei que el fer-me la punyeta! Tan sols volguera saber, ya que no conec marit, quins postres este en lo llit sol donar-li a sa muller: cosa estranya deurà ser, puix no és peix, ni carn, ni os, i quan s’ho tiren al cos quasi totes les demés. ¿Yo, quin delit he comés, per a no tastar-ne un mos? Va buscant l’herbeta verda la vaca per la devesa, i aplega el bou, i li besa aquell cul tan ple de merda; per a que l’herba no perda, d’una atra herbeta un bon brot li mostra, i li’l clava tot, com l’agulla en un canut. ¡I a mi, que no el tinc tan brut, ningú me’l besa ni em fot! Obri el temple de l’amor la burra al cap d’un estable, i al punt va el burro en lo sable a fer-li guàrdia de honor: i per més que ella en fervor, rebusna, coceja i bota, tot aquell rabo de jota li emboca dins lo pitou.

Josep Bernat i Baldoví

EL VIRGO DE VISANTETA (1845)

Escena tercera: (Parla Visanteta)

BERNAT I BALDOVÍ, Josep (Sueca 1809- València 1864). Escritor i poeta. Estudià en les Escoles Pies i cursà Lleis en la Universitat de València. Als 24 anys obtingué primer accés de sordea, malaltia que l’acompany{ fins a la mort i li valgué el malnom de “Lo Sort”. El 1844 va ser elegit diputat a Corts per Sueca i més tart, alcalde. Vixqué alguns anys a Madrit, on colaborà en periòdics humorístics; una part d’esta producción en castellà va ser recollida en “El Sueco” (1859). En valencià, conreà una lliteratura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguage, que obtingué gran audiència. En José M. Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez redact{ els semanaris “La Donsaina” (1844), “El Tabalet” i “El Sueco” (1847). És considerat com a l’iniciador de modern teatre popular valencià, ab “El gafaüt”, “Qui tinga cucs, que pele fulla”, “El virgo de Visanteta”, “Pataques i caragols”, “La Tertúlia de Colau”, “l’Agüelo Pollastre”- que ès una paròdia de Don Juan Tenorio- etc. En castellà escrigué el drama “Los pastores de Belén”. Deixà també diversos miracles: “El mocador”, i “La Fealdat i la Fermosura”. Va ser l’autor dels primers llibrets de falla (1855).La gossa a penes ressolla per la plaça o pel carrer, de gossos té un colomer

¡I a mi, que en manco en tinc prou, no ha d’haver ningú que em fota! La gossa a penes ressolla per la plaça o pel carrer, de gossos té un colomer 142 -

ARTICLE: EL SÁTIR DE BERNAT / S portant-li naps per a l’olla; sempre en du un fum a l’ancolla, i encara que a un monte trepe, si no s’emporta julepe, a lo menys li ho llepa un gos. ¡I a mi, que ho tinc més curiós, no hi ha ningú que m’ho llepe! Naix la gata en la palliça i a penes en terra cau, quan el gat, fent-li mau mau, li mostra la llonganiça; ella, així que la divisa, s’amaga baix d’una taula, i el gatet s’acosta, maula, i li la clava pel ses. ¡I a mi, que m’agrada més, ningú em diu una paraula! Sol anar un pardalet volant a voltes per l’aire, i en molta gràcia i donaire i arrima un atre un bolet. Fot el gran, fot el chiquet, i fins la mosca, repacho!, encontra un moscardó macho que al vol li clava la palla. ¡I a mi, que ningú em fa la ralla dins d’este pam de mostacho! El peix també hi ha qui diu, i és molta la gent que ho creu, que té llicència de Deu per a fotre dins lo riu. A tot animal que viu en un o en atre element, li entra per darrere un vent que li fa vela a l’instant. ¡I a mi no em bufa el llevant ni tan si ixquera el ponent! La puça, la chincha, el poll, la gamba, el moixó i el cranc, en lo carrer de la Sanc s’estaquen fins el genoll; fot en qualsevol rastoll la buixquereta i el tit,

l’aranya, el cuc, el mosquit, i fins les plantes que broten. ¡I mentres que els atres foten, tinc que fer-m’ho yo en lo dit! Pensant en lo meu treball, erta i tesa com un fus, m’arranque pèls del parruç com plomes del cul d’un gall. ¿Qué llei, justícia, o ... carall, de tot lo mundanal clot, negar-me a mi a soles pot, quan de llibertat se trata, una cosa tan barata com és un cap de virot…? ...

Enric vicent almeró i zanón - 143

José Ignacio Catalán Martí

ó i c u l o v e a r e l l a f a r i t à s a de l El Diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola defineix les falles com un conjunt de figures de caràcter burlesc, que disposades sobre un taulat es cremen públicament en les festes de Sant Josep. No les destaca per ser monuments artístics, plens de colorit o per les seues innovacions plàstiques, sinó pels seus” figuras de caràcter burlesco”, entenga’s aquest no com quelcom pejoratiu, sinó amb una intenció satírica i crítica del personatge representat. En efecte, és precisament eixa intenció la que es troba en l’origen mateix de les falles, molt abans que la monumentalitat o el caràcter artístic i plàstic d’aquestes. Les primeres falles, com és sabut, responien a un muntó de restes de fustes procedents dels tallers dels fusters que, junt amb efectes vells i inservibles que la xicalla del barri anava arreplegant per les cases, es cremaven en una foguera la nit de sant Josep. No obstant això, prompte l’esperit burlaner i sorneguer dels valencians va fer la seua aparició, i entre els trastos inservibles van començar a proliferar ninos, primer de palla i després amb una carcassa de fusta, que es revestien amb robes velles per a representar algun veí que destacava per alguna peculiaritat, i que, com a mofa d’aquest, era tret en eixe primitiu monument faller. De fet, les persones més majors solien dir quan algú feia alguna cosa fora del normal”; mira que et trauran en la falla”. A poc a poc eixe muntó de trastos va ser prenent

144 -

ARTICLE: EVOLUCIÓ DE LA SÀTIRA FALLERA / S

forma de cadafal, convertint-se eixa figura o conjunt de tres o quatre figures en el motiu central i acabament de les falles que es van consolidar a mitjan segle XIX Al naixement de la sàtira fallera en el segle XIX van contribuir dos factors. D’una banda, la reestructuració de les classes socials huitcentistes, especialment la burgesia i la noblesa, perquè la primera es va consolidar i va enriquir gràcies al desenrotllament de la indústria, apareixent als ulls de la societat com uns nous rics desitjosos d’aparençar i comportar-se com els segons. Al contrari, la noblesa, acostumada als seus privilegis d’antany, a poc a poc va ser empobrint-se i perdent l’estatus social que la caracteritzava en favor dels primers. D’altra banda, l’aparició i proliferació de periòdics i revistes il·lustrades amb vinyetes satíriques, que a mitjan segle XIX van tindre la seua època més àlgida, just alhora que es consoliden les falles. Així, les caricatures dels personatges que apareixen en les pàgines d’aquests es transfereixen al món de les falles, apareixent una sèrie de personatges arquetips que perduraran fins a l’actualitat, com el llaurador analfabet que no està acostumat a la vida urbana, l’adinerat, els professionals, etc. Aquest conjunt de factors va ser el germen de la sàtira fallera en el segle XIX, caracteritzada per un marcat sentit de l’humor irònic i sarcàstic dels costums huitcentistes. A mesura que avançava el temps, la falla va ser creixent en monumentalitat i plasticitat. La festa va ser adquirint el caràcter festiu i turístic que té en l’actualitat, i açò va tindre la seua repercussió en la crítica. En efecte, les figures o ninots satírics ja no formaran part de l’acabament de la falla, sinó que es traslladen a les bases, deixant en el centre una gran figura al·lusiva al tema o lema que té la falla. L’aparició de turistes procedents d’altres llocs per a visitar les falles, també va motivar que la crítica no se centrara tant en temes veïnals o locals, sinó que ampliara ara la seua posada de mires en temes de la política, economia i societat nacional i inclús internacional. La sàtira política va ser possiblement la que més va transcendir, especialment pels esdeveniments històrics succeïts durant les primeres dècades del segle XX i per les caricatures aparegudes en la premsa, en les que s’exageraven els trets físics dels polítics, però sense perdre els atributs personals que els identificaven i caracteritzaven, igual que succeeix ara. Amb aquest canvi en la sàtira de les falles dels primers anys del segle XX podem afirmar que cada vegada es va anar perdent més el caràcter sorneguer

- 145

i burlesc de les primitives falles, en favor d’una sàtira més edulcorada i estètica. La ironia satírica havia sigut desplaçada per la bellesa plàstica del realisme naturalista, que començava a aflorar amb força entre els artistes encarregats de construir les falles. A mitjan segle XX, quan despunten les falles de cartó i el nombre de monuments creix d’una manera inusitat, la sàtira fallera, de nou, patix un altre revés. Els temes comencen a dulcificar-se per les mesures que la censura pròpia del regemequen imposava, la qual cosa moltes vegades dió peu a la doble lectura dels ninots, a l’aparició de jeroglífics d’imatges i jocs de paraules, que comportaven un doble sentit a fi d’evadir les mesures censatorias. Cal no oblidar que als poders públics no els feia gràcia que es criticaren temes relacionats amb el govern, d’ací que intentaren per tots els mitjans minimitzar la crítica política en favor d’altres temes més universals. Els protagonistes ja no seran els polítics, sinó que apareixen un altre tipus de personatges com els artistes de la faràndula, esportistes, nacionals o estrangers, però tractats des d’un “humor blanco”, és a dir que no molestara a ningú. Encara així, no van passar en va temes que afectaven la globalització de la societat espanyola com la crisi energètica del petroli en la dècada dels 60 i 70, o el destape, que va inundar les falles d’escenes al·lusives a la permissivitat d’assumptes eròtics, fins llavors tractats amb fruites i hortalisses de l’horta vistes com a símbols eròtics. Prompte als premis que s’atorgaven a la qualitat artística dels monuments se’ls va afegir un nou premi per a incentivar i aguditzar l’enginy i la gràcia en les falles, ja que moltes vegades este hi havia quasi deixat d’existir en favor d’una nova estètica.

evolució de la sàtiara faller

A partir de la dècada de 1990 i amb els nous materials constructius, s’afavoria encara més si és possible la monumentalitat de les falles, però es perdia el sentit crític d’estes, que esperem ressorgisca qual au fènix de les seues cendres, igual que cada any renaixen les falles, ja que la sàtira és l’essència i el ser de les mateixes. cio José Igna artí M Catalán 146 -

ARTICLE: EVOLUCIÓ DE LA SÀTIRA FALLERA / S

- 147

taller

artiste faller (nom)

El taller és el lloc físic on l’artista faller i el seu grup de treball s’encarreguen durant tot l’any de fer, modelar i crear els monuments. Es tracta potser de l’ofici per excel·lència de les Falles. L’origen d’aquesta professió està entorn dels anys 50 i 60 del segle XIX, encara que en aquella època no es podia parlar del terme artista faller perquè els seus protagonistes eren, sobretot, artesans d’oficis plàstics: fusters, imatgers i jogueters, no va ser fins finals del segle XIX quan s’incorporen professionals del món de les belles arts al gremi i a partir dels anys 30 s’instaura la figura de l’artista faller en si i del seu taller. Hui en dia, hi ha uns 300 professionals en el sector repartit per tota la comunitat Valenciana.

148 -

ARTICLE: EVOTALLER ARTISTE FALLER / T Dicccionari Faller / A

- 149

unesco som patrimoni (nom)

La UNESCO és l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, aquest comité és el que en l’any 2016 aprovar l’entrada de la festa de les Falles en La Llista Representativa de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Les falles han sigut valorades com una expressió de creativitat col·lectiva, que salvaguarden les arts i els oficis tradicional si que propicien la comunicació i el diàleg. Segons la UNESCO, la pràctica d’aquesta festivitat cultural, transmesa en el si de les famílies, reforça la cohesió social i afavoreix la creativitat col·lectiva de les comunitats.

150 -

UNESCO. SOM PATRIMONI / U

- 151

ENRIC VICENT ALMERO i ZANÓN

UNESCO: ¿SOM

contingut

PATRIMONI CULTURAL?

de l'expressió “Patrimoni Cultural” ha camviat prou en les últimes

prou en les últimes décades, degut en part, als instruments elaborats per la UNESCO. El patrimoni cultural no se llimita a monuments i coleccions d'objectes, sino que comprén també tradicions o expressions vives heredades dels nostres antepassats i transmeses als nostres descendents, com tradicions orals, arts de l'espectàcul, usos socials, rituals, actes festius, coneiximents i pràctiques relatius a la naturalea i l'univers, i sabers i tècniques vinculats a l'artesania tradicional. L'importància del patrimoni cultural immaterial

152 -

UNESCO. SOM PATRIMONI / U

6, e 201 ia, bre d p m iò e t v E o , En n beba A r a is v d o en Ad CO va apr ens ES e r N p U la ura ent didat la can r l’Ajuntam eixe e tada p ncia per ad lé de Va ent. eixim recon

- 153

no estreba en la manifestació cultural en si, sino en el montó de coneiximents i tècniques que que es transmeten de generació en generació. El valor social i econòmic d'esta transmissió de coneiximents, és pertinent per als grups socials tant minoritaris com majoritaris d'un estat i revist la mateixa importància per als països en desenroll. El patrimoni cultural immaterial és: Tradicional, contemporàneu i viu, a un mateix temps: el patrimoni cultural no sols inclou tradicions heretades del passat, sino també usos rurals

154 -

UNESCO. SOM PATRIMONI / U

i urbans contemporàneus característics de diversos grups culturals. Integrador: podem compartir expressions del patrimoni cultural immaterial, que son paregudes a les de atres. Tant si son de l'aldea veïna, com si provenen d'una ciutat en les antípodes o han segut adaptades per pobles que han emigrat a atra regió, totes formen part del patrimoni cultural immaterial. S'han transmés de generació en generació, han evolucionat en resposta al seu entorn i contribuïxen a infondre'ns un sentiment d'identitat i continuitat, creant un víncul entre el passat i el futur a través del present. El patrimoni cultural immaterial no se presta a preguntes sobre la pertenència d'un determinat us a una cultura, sino que contribuïx a la cohesió social, fomentant un sentiment d'identitat i responsabilitat que ajuda als individus a sentir-se membres de una o

- 155

una o varies comunitats i de la societat en general. Y també representatiu: el patrimoni cultural immaterial no se valora simplement com un be cultural, a títul comparatiu, per la seua exclusivitat o valor excepcional. Florix en les comunitats i depén dels que coneixen les tradicions, tècniques i costums i les transmeten al rest de la comunitat, de generació en generació o a atres comunitats. Basat en la comunitat: el patrimoni cultural immaterial, sols pot ser-lo si és reconegut, com a tal, per les comunitats, grups o individus que el creen, mantenen i transmeten. Sense este reconeiximent, ningú pot decidir per ells que una expressió o un us determinat, forma part del seu patrimoni. Per tot això queda clar que les falles devien formar part d’eixe reconeiximent. Les falles de Valéncia complixen tots i cadascú dels punts necessaris per a formar part d’eixe selecte club de fets que se tenen que respectar i perpetuar.

156 -

En novembre de 2016, en Addis Abeba, Etiòpia, la UNESCO va aprovar la candidatura presentada per l’Ajuntament de Valéncia per ad eixe reconeiximent. Pero no se pensen que això havia segut cosa de dos dies. Les falles estan treballant este reconeiximent des de fa més d’onze anys, i començà el corteig fa huit. En algunes ocasions els comités d’experts, van rebujar-la, ¿per qué? o ¿per qué ara si? Perque és una decisió que pren gent de tantes i diverses cultures i allò que a nosatres nos puga paréixer normal, atres cultures poden considerar-lo ofensiu o sense valor. És molt complicat, donat que moltes cultures han fet festa de la seua història i l’història pot contindre enfrontament entre cultures, penseu... UNESCO vol dir United Nations Educational, Scientífic and Cultural Organisation (organisació de les nacions unides per l’educació, la ciència i la cultura). Es un organisme de la ONU que va ser fundat en 1945 i que té la seua

UNESCO. SOM PATRIMONI / U

seu en Paris. Les Falles de Valéncia, ya son Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La festa fallera ha entrat en un selecte grup format per qüestions immaterials, junt en les ya presents com EL MISTERI D’ELX, EL TRIBUNAL DE LES AIGÜES, o les FESTES EN HONOR DE LA MARE DE DEU D’ALGEMESSI. La celebració josefina de Valéncia, se presenta com la última d’un llistat en que apareixen atres celebracions del món, danses i balls. Pero, ¿canviarà alguna cosa de les falles després de la seua inclusió com Patrimoni de l’humanitat?, ¿Qué significa que les falles formen part d’eixe ilustre llistat de la UNESCO?, ¿Per qué les falles devien ser Patrimoni de l’humanitat?

esta f a n U lar popu rtida conve rsal. ive en un

Perque una festa que du celebrant-se més de doscents anys, i que mostra l’idiosincràsia i la cultura d’un poble, té que ser coneguda per tot el món. Eixe és l’objectiu que se va marcar l’Ajuntament de Valéncia en la primavera de 2011 quan se van iniciar els treballs per cortejar a la UNESCO i convertir la festa de les falles en Patrimoni immaterial de l’humanitat. El Comité de la UNESCO ha decidit donar respal a l’expedient presentat per Valéncia i ha otorgat a la festa la màxima protecció cultural. Els principals requisits que complix son que representa un ritual festiu transmés de generació en generació,replet d’actes mantinguts durant segles, en un fort component artesà singular i que involucra a tota la ciutat, creant un setiment de comunitat. Pero les falles tenen més arguments pels quals ha seduït a la UNESCO:

- 157

PóLVORA

ART

Una de les peces claus de les falles és LA FALLA, una construcció efímera d’alta qualitat, única en el món, en la peculiaritat de ser cremada cada 19 de març. El seu component de crítica satírica és també indispensable. Al voltant d’esta tradició, se ha articulat tot un sector d’artesans, els ARTISTES FALLERS, que mantenen un ofici pràcticament inalterat durant décades. Cada any competixen entre ells per assumir els majors reptes artístics i d’ingenieria, convertint la ciutat en un gran event d’art en el carrer. Pero l’artesania no afecta ella a soles al monument faller. Trages de seda, adreços d’or, pentinats tradicionals... L’indumentària s’ha convertit en atre dels vectors que la festa ha protegit. L’industria sedera permaneix viva en Valéncia gràcies a les falles.

158 -

Pólvora i música: No se poden entendre les falles sense la pólvora, el seu olor i el seu soroll tan especial. És un component essencial que acompanya a la festa, des de les MASCLETAES en la plaça de l’Ajuntament cada dia a les dos de la vesprada des de l’un de març fins als PETARTS que sonen en cada cantó a la porta d’un casal. Els CASTELLS son atra de les expressions de la pirotècnia, una industria vital en la Comunitat Valenciana que competix en tot el món.

UNESCO. SOM PATRIMONI / U

Cultura i Tradició: Una de les coses que apareixen en el proyecte i que ha contat també en la decisió de la UNESCO es la tradició lliterària. La falla té que tindre com a punt principal la crítica, la sorna, la ironia i la gràcia. Per això acompanyen a la mateixa cartells explicant les escenes de la mateixa, i una lliteratura en forma de llibrets de falla, única en el món, i que formen part de la cultura fallera, sense la qual la banqueta es quedaria coixa, li faltaria una pata necessària i fundamental. Gent com Bernat i Baldoví, Peris Celda, Emili Panach, Josep Bea, Pere Delmonte, Anfós Ramón, i centenars de poetes festius més, formen part de la història de la festa. Per això, com no podia ser d’una atra manera, dins de l’Expedient, se cita explícitament el concurs convocat anualment per Lo Rat Penat: “L’associació cultural Lo Rat Penat convoca anualment un concurs per a potenciar la lliteratura satírica vinculada a la festa escrita en la llengua pròpia”, el qual ve celebrant-se des de l’any 1903. Entitat, Lo Rat Penat, inclosa també expressament dins de les “Organisacions comunitàries implicades o representatives”.

CULTURA

MÚSICA Tampoc pot faltar la música. Les BANDES acompanyant cada acte, i LA DOLÇAINA I TABALET, dos instruments autòctons que donen un so propi als actes fallers.

- 159

nts e m u Arg an que h la ta seduï O C UNES

PARTICIPACIÓ Participació: Les falles son una festa en la que participa tota la ciutat i que se va estendre per atres localitats de la Comunitat com Gandia, Burriana, Torrent, Alzira, Benidorm, Elda, Sagunt etc... incús creuaren l’atlàntic en els emigrants valencians. L’organisació s’articula en COMISSIONS, cadascuna de les quals finança les seues activitats i PLANTA les seues pròpies falles. Estan supervisades per la Junta Central Fallera, l’organisme municipal que controla el desenroll de la festa.

Tots estos elements que fan singular la festa de les falles han obtés una PROTECCIÓ ESPECIAL al rebre el reconeiximent de la UNESCO y ara se deurà velar per que se mantinguen inalterables. Formar part del llistat de Patrimoni Immaterial de l’Humanitat de la UNESCO, és un segell de qualitat. Així puix la festa de les falles

160 -

conta en un reconeiximent de qualitat que per la seua rellevància històrica cultural i tradicional consta com a destacada. És per això que a nivells turístics, el reconeiximent de la UNESCO és un recolzament de ara a les persones que busquen llocs i celebracions destacades. Ser Patrimoni de l’Humanitat de la UNESCO no porta

UNESCO. SOM PATRIMONI / U

de forma directa una aportació econòmica en recolzament del proyecte inclòs en el llistat. El llistat de la UNESCO no és per tant, una llínia de subvencions per part de l’organisme, simplement és un reconeiximent. Les Falles de Valéncia per tant no deuen canviar cap aspecte per formar part ara d’eixe llistat, és per això que l’objectiu és preserva TOTES les qüestions apuntades en el proyecte a modo de preservar el patrimoni distinguit. L’única obligació és mantindre “viva” la festa. L’inclusió de la festa com Patrimoni Immaterial és, com va dir Juli Blasco en una entrevista, director del Museu Valencià de la Festa d’Algemesí, un punt de partida. NT ENRIC VICE ANÓN. Z i ALMERO Membre del Casal Bernat i Baldoví.

- 161

162 -

EREM, SOM I SEREM PATRIMONI. / U

susana gisbert

erem, som i

serem patrimoni Sembla que va ser ahir, però ja estem vivint el tercer exercici faller en què les nostres festes són, oficialment, patrimoni de la humanitat. Amb molt d’orgull, per descomptat.

persones ja en sabien, com vos contava abans. Que les Falles són una festa que té tant valor que no és podem quedar sols amb el que es veu de primera ullada, com la grandària dels monuments, el soroll dels coets o la bellesa de la indumentària. Tot allò no és una altra cosa que un evoltori preciós per a un contingut encara més preciós. I d’això és del que vos volia parlar hui.

M’en recorde com si fóra hui. Era l’any 2016 quan, per fi, el món va reconéixer allò que els valencians i moltes persones més ja en sabíem: que les falles, a més de ser una festa amb una estètica meravellosa i cridanera, n’eren més, molt més.

La falla és l’únic entorn que conec on conviuen diverses generacions sense cap conflicte. Tots i totes els que passem les falles al nostre casal veiem cada dia com conviuen pares i fills, mares i filles, iaios i néts, La falla és el primer àmbit de socialització de l’infantesa, i potser l’últim per a la gent gran. Les famílies pertanyen a la falla com la falla pertany a d’elles i, a poc a poc, es van formant uns lligams amb una altra família més gran, la família fallera. De segur que sabeu de què vos parle.

Aleshores, jo encara no ho sabia, però, eixes falles serien d’allò més especials per a mi, perquè, sense buscar-ho, vaig trobar-me un dels millors regals de la meua vida. Ser la mantenidora de Raquel Alario, la nostra Fallera Major de València de 2017. Un somni fet realitat per a una fallera de tota la vida, com jo. Eixe any, l’UNESCO va reconéixer una cosa que moltes - 163

gràcies a l’esforç de moltes dones falleres -i també d’alguns homes, és clartambé hi és artifici.

També a la falla s’aprén democràcia. És un món diferent, on no hi classes socials ni diferències més enllà del treball faller. I és, tanmateix, el primer lloc on moltes persones vàrem votar per primera vegada. Les Falles poden ser escola de democràcia i valors com pocs altres llocs. Les Falles també han sigut un espai on s’hi ha desenvolupat la solidaritat, la lluita contra la violència de gènere i contra qualsevol mena de discriminació, un espai de tolerància i convivència en harmonia. Però, si hi ha una cosa que m’agrada especialment de les falles, encara que hi haja qui pense d’una altra manera, és el valor que la festa dóna a les dones. La dona és inspiració i protagonista i,

Hi ha dones presidentes, directives, artistes falleres i fins i tot pirotècniques. Les dones no som un florer, sinó que som l’esperit mateix de la festa. Som flor, florer i florista, tot al temps. Per tot això amem les Falles. I per tot això, el món s’ha adonat que hi molts motius per amar-les. I, sens dubte, per tot això continuarem estimant-les. Perquè no hi ha millor escola de convivència, d’art, i de valors. I totes estes coses no podien ser alienes al món sencer. Per això les hem de compartir. Per això hem sigut, som i serem patrimoni. BERT

SUSANA GIS

Membre del Casal Bernat i Baldoví.

164 -

EREM, SOM I SEREM PATRIMONI. / U

- 165

verbena la festa fallera (nom)

Componen molt important que incentiva l’atractiu de la festa fallera de cara a jóvens i no tan jóvens sobretot a les nits del 16 al 19 de març, és l’oci nocturn de caràcter popular més important d’aquesta festa, es tracta de grans festes amb música i escenari organitzades per les diferents comissions falleres que permeten ballar a tot el públic pels carrers de valència i en les quals es pot consumir refrescos i copes a preus accessibles fins a les 4.00 h de la matinada.

166 -

VERBENA / V

- 167

watts potencia (nom)

El watt és la unitat derivada del sistema internacional d’Unitats per a la potència. El seu símbol és W. És igual a 1 juliol per segon. El watt, els seus múltiples i submúltiples són unitats aplicables a qualsevol potència, en aquest cas de les falles està aplicar a potència de soroll en concret a potència en les mascletades. Un tir pirotècnic que conforma una composició de soroll i ritme produïda per masclets (petards d’una gran potència sonora) lligats per mitjà d’una metxa conformant una línia o traca, buscant com a únic objectiu estimular el cos a través dels forts sorolls rítmics dels masclets.

168 -

WATTS. POTENCIA/ W

- 169

xaranga música fallera (nom)

Conjunt instrumental que posa la melodia als actes falles que se celebren del dia 15 al 19 de març a la ciutat de València, i donen a la música un paper fonamental en aquesta gran festa popular.

170 -

XARANGA / X

- 171

zoom

al nostre any 2018 (nom)

No som res sense els nostres records fotogrĂ fics, moments, emocions i persones reflectides en simples fotografies. Ara intenteu gaudir perquĂ¨ anem a presentar-vos el nostre reportatge anual.

172 -

ZOOM AL NOSTRE ANY 2018 / Z

- 173

174 -

- 175

176 -

- 177

Rafel JesĂşs Ortiz i Carvajal

d r o recostre al n ent presid or dâ&#x20AC;&#x2122;hon

178 -

RECORD AL NOSTRE PRESIDENT D’HONOR

a uns mesos uns deixe una de les persones més falleres que conec.

S’ha anat però per a nosaltres sempre estarà ací present en la nostra falla, en aquesta comissió que sempre ha estat al seu costat, i dins d’aqueixa comissió ténia gent que no era amiga era per al com la seua família (en la qual tinc l’honor d’incloure’m). Jo que conec des de sempre a Jesús i la seua família, li ho molt que el gaudia amb la vida, amb la falla, amb la seua família. Sempre ací, en tots els esdeveniments tants familiars com fallers. I així ens agradava veure-ho, perquè ho veies gaudir. Amb aqueixa cara de Felicitat que ho deia tot. Podria comptar moltes coses i anècdotes viscudes, perquè he tingut la sort d’estar molts anys amb ell.

El dia 16 des que s’alçava a dir-li a *Menchu que s’havia de vestir per al lliurament de premis. I així ho feia vestit i pels premis. (I després amb el seu cabreig si no teníem premis bons). II on mai podria faltar era el dia de l’Ofrena. Aqueixa ofrena que el gaudia moltíssim. I ja que dir del dia de la crema, micro en mà organitzant on es posa la gasolina, la traca, etc…. I no em vull oblidar de l’acte de la presentació de la seua falla, on l’encara que pujava com aqueix president *honorifico que era, bo que era no, que serà sempre. Des d’ací li done les gràcies a la seua família per haver-vos deixat ser part de la vida de Jesús.

Resumiré la seua setmana fallera: El dia 15 a la vesprada allí estava Jesús, esperant a plantar falla. Després a sopar i prompte a casa per a descansar.

- 179

ANA NAVARRO BUENO

180 -

e desde la falla hort del comt ts els voleM donar les grĂ cies a to ibret. que han fet possible aquest ll

recolZament

publicitari

- 181

Carrer del MarquĂŠs de Campo, 8, 46007 ValĂ¨ncia

Carrer Benlliure nยบ21