Llibret Falla Hort del Comte d'Alfafar 2020. by Laura Vi

Edita: Tempsimpresores Coordinació: Laura Vivancos Gómez Redacció: Laura Vivancos Gómez Producció: Tempsimpresores Impressió: Tempsimpresores Fotografies: Sergio Olmo Textos: Enric Vicent Almero i Zanón, Eduardo Grau Gascó, Andrea Adsuara, Ampar Garcia. Entrevistes: Laura Vivancos Poesies: Enric Vicent Almero i Zanón Gestió comercial: Junta Directiva Justificació de tirada: 100

-3

Editorial Benvinguts a la guia turística que la Falla Hort del Comte vos té preparada, amb ella et comptem tot el que és necessari per a gaudir al màxim de la nostra ciutat i la nostra festa fallera i et donem tota la informació necessària per a preparar el teu viatge a València del 15 al 19 de març. Partim de marcar-te una agenda actualitzada d’esdeveniments de la festa i de donar-te consells turístics que van a fer més fàcil la teua visita. Així parlarem de rutes per veure els millors monuments, transport públic, restaurants per provar les especialitats gastronòmiques de la ciutat i d’insignificants però pràctics consells que faran que no caigueu en errors típics de turista i gaudisques el doble. D’aquesta manera saludem e invitem a tot el món a què s’unisca a la nostra festa, la millor festa del món, les FALLES, declarades Patrimoni de la Humanitat. Hi ha molt a veure, molt que disfrutar i molt més que recordar. Una combinació completa de tradició, sàtira, art i festa que no hauries de perdre’t per res del món. Així que... comencem, segur que acabes vivint aquesta festa com un valencià més.

Editorial-

¿QUI ENS GUIA?

¿ON ESTEM?

BENVINGUDA

FA LLES

ÍND GASTRONOMIA

PROGRAMACIÓ

DIARI DE VIATGE

-5

ARTICLE

ELS IMPRESCINDIBLES

RUTES

DEX OPINIÓ

INFORMACIÓ PRÁCTICA

Índex-

Símbols utilitzats en aquesta guia fallera Conexió wifi

Localització

Horari

Recorreguts

Calendari

Massificació de gent

App

Temperatura

Sol

Telèfon

Ennuvolat

Missatge

Fred

Atenció amb...

Plutja

Curiositats

Aire

Roba

Mapa faller

-7

Avió

Entrades

Vaixell

Restaurants

Bus

Cafeteries

Trens

Es pot fotografiar

Valenbici

Artista faller

Metro

Monuments

Taxis

Pirotècnia

Accès adaptat

Música

Vehicles

Indumentària

Soroll

Informació pràctica-

Informació pràctica Consells La roba còmoda, funcional, lleugera durant el dia quasi primaveral i respectuosa amb la nit encara hivernal, a més sabatilles esportives o calçat informal per a les llargues caminades. Hi ha molt de soroll, els experts desaconsellen tapar-se les oïdes davant de l’interminable successió d’explosions que domina l’ambient acústicament saturat d’una ciutat presa pel culte a la pólvora. Falles i aglomeracions van de la mà són part de la festa, així que hauràs de tindre paciència. La temperatura mitjana de 13 a 18 graus, a vegades plou i pot bufar prou vent. El cotxe deixa-ho a casa o a l’hotel, perquè no podràs

accedir a cap zona del centre, els carrers estan tallats per les falles i les carpes. Mou-te en transport públic i recorda que tens metre les 24 hores del dia i Renfe també reforça el seu horari per a Falles. Compra’t el mapa faller, no és car i t’indica tots els punts importants de les falles que visitar i els horaris dels esdeveniments. Tin cura amb els coets. -No guardes cap en les butxaques, podrien explotar. -Encén sempre les metxes pel seu extrem, per a disposar de temps suficient per a retirar-te. -Els coets voladors no s’han de disparar mai agafats de la mà. Han d’usar-se suports especials.

-9

, ¿Com arribar i moure s per les falles? Arribar en avió a l’aeroport de València. Trasllat al centre de la ciutat en metro: Línia de Metro 3 i 5. -Duració aproximada al centre de la ciutat: 20 min. -Preu: 2,50€.

Arribar en metro a València. Telèfon: 900 461 046 Web: www.metrovalencia.es Preus: 1,50€ (una zona) 2,10€ (dues zones) 2,80€ (tres zones) 3,90€ (quatre zones)

Trasllat al centre de la ciutat en Metrobús Línia 150. -Duració aproximada: 45 m. -Preu: 1,45€.

Arribar en tren a València. -Telèfon: 902 320 320 -Web: www.renfe.com Estació Joaquín Sorolla AVE San Vicente Martir, 171 Estació del Nord Xátiva, 24

Trasllat al centre de la ciutat en taxi. -Duració aproximada 15 m. -Preu: 20€ aproximadament. -Telèfon: TELE TAXI: 34 96 357 13 13 TAXIS VIP: 34 609 623 811

Arribar en bus a València. -Telèfon: 34 96 315 85 15 -Web: www.emtvalencia.es -Preus: Bitllet senzill: 1,50€ Bonobús 10 viatges: 8,50€ (targeta recarregable 2€) Autobús ‘CorreNit’.

Informació pràctica-

10-

Vocabulari pràctic FALLERA

MAJOR Representant, junt amb el president, d’una comissió fallera o d’un municipi.

BUNYOL , DOR

Reconeixement que reben els fallers per mèrits acumulats en pro de la festa.

OFRENA

Acte on les falleres porten flors a la Mare de Déu.

plantà Moment en què el monument faller s’alça.

bunyol

Dolç esponjós -fregit en oli- elaborat a base de farina, sucre i carabassa.

CASAL Local de reunió dels membres d’una comissió fallera.

CAVALCADA Desfilada de disfresses, carrosses, coets i música pels carrers de la ciutat.

CRIDA

DESPERTÀ Acte en què es recorren els carrers llançant petards per a despertar als veïns.

Pregó, crida de la Fallera Major als fallers perquè comencen les festes

masclet

Petard de metxa d’una gran potència sonora.

Mascletà

Espectacle pirotècnic que crea una composició rítmica amb petards molt potents.

-11

Castell de

tro de bac

Petard sense metxa que explota al ser llançat contra el sòl.

focs artificials

productes pirotècnics que es detonen en l’aire i formen espectaculars formes plenes de colors. El més important es dispara la nit del 18 al 19 de març (la Nit del Foc).

FALLA Composició de ninots -crítica i estètica- que es planta, contempla i crema en el carrer.

CREMÀ

Acte de clausura de les Falles en què es cremen els monuments fallers.

fallera Comissió

Agrupació que s’encarrega de gestionar i promoure els actes d’una Falla.

secció especial

Màxima categoria a què pertanyen els monuments fallers.

NINOT Figura amb què es componen els monuments fallers.

PASACARRER

Els fallers i falleres es visten amb la indumentària regional i visiten les falles veïnes acompanyats de les bandes de música. És molt habitual veure-les per la ciutat durant els dies de Falles.

Vocabulari pràctic-

12-

-13

¿Qui ens guia?

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11

¿Qui ens guia?-

14-

Hola, jo sóc Mayte, presidenta de la Falla Hort del Comte i et vaig a acompanyar durant tota aquesta guia turística. T’ensenyaré que són les Falles, on se situa aquesta gran festa i perquè son tan important per a la ciutat de València.

-15

Hola, jo sóc Paula fallera major de la Falla Hort del Comte i també vaig a ser la teua guia en aquest gran viatge. Jo et contaré per què les Falles són un punt cultural indispensable de la nostra ciutat i et faré un resum d’allò que no et pots perdre d’aquesta gran festa.

Hola, jo sóc Victor, president Infantil de la Falla Hort del Comte i estaré al costat de Mayte i Paula guiant-vos en aquesta gran festa fallera. Et diré que fer, on i que dinar i et contaré també algunes curiositats que has de saber abans de vindre a València. ¿Qui ens guia?-

16-

PRESIDENTA FALLA HORT DEL COMTE 2020

M A Y

-17

Y T E RUIZ I FERRIOLS

Â¿Qui ens guia?-

18-

saluda presidenta Amics, veïns, fallers i membres de la junta directiva, em complau dirigir-me a vosaltres com a presidenta de la Falla Hort del Comte. Volia agrair a tots la confiança que m’heu demostrat des de la meua elecció com a presidenta de la falla. Espere que junts fem que enguany siga un any inoblidable per a tots i que puga’m gaudir de la festa fallera en Harmonia i felicitat. Vaig començar aquest camí amb molta il·lusió, en primer lloc perquè formaré part de la història com a la primera dona presidenta d’aquesta comissió, una comissió a la qual considere part de la meua família. I segon perquè aquest any el compartiré amb la meua filla, paula, que per segon any és la fallera major d’esta falla. Tot aquest camí no haguera sigut possible sense el treball incansable i desinteressat de cada un dels membres de la meua junta directiva i d’alguns fallers que sense tindre obligació han estat al meu costat treballant com els que més. Per tot açò i molt més vull donar-vos les gràcies. També voldria agrair al veïnat la seua comprensió i convidar-los a participar i gaudir de la nostra festa fallera. Que tinga’m unes bones festes falleres!!! VISCA VALÈNCIA, VISCA ALFAFAR I VISCA LA FALLA HORT DEL COMTE

curiositats

Menjar o beure?

3 monyos o un?

Xurros o bunyols?

Les dues coses

Bunyols

-19

Plantà o cremà?

Vestits fosc o clars?

Trage de valenciana o huertana?

Plantà

Fosc

Depèn del acte ¿Qui ens guia?-

20-

QUÈ ET VA IMPULSAR A PRENDRE LA DECISIÓ DE PRESENTAR A PRESIDENTA DE LA FALLA HORT DEL COMTE? La decisió final va ser poder compartir un any amb la meua filla i estar juntes les dos. VA SER UNA DECISIÓ MOLT PENSADA? Si ho vaig pensar molt perquè és un càrrec de molta responsabilitat. IMAGINAVES QUE AQUEST CÀRREC ANAVA A TINDRE TANT DE TREBALL I DE PES? COM U PORTES? Sabia que no anava a ser fàcil, necessites moltes hores de dedicació. La veritat és que hi ha moments durs, mai saps com fer les coses per a complaure a la majoria. QUÈ EM POTS COMPTAR DEL QUE HAS VISCUT FINS ARA, EN AQUEST NOU ANY COM A PRESIDENTA? He tingut moments molt bons i altres no tan bons. Si m’haguera agradat una major participació de la gent. Hi Han hagut persones que no m’ho han posat fàcil, però ací estic. QUIN ACTE ESPERES AMB MÉS GANES? La planta. Ací comença tot. COM ACONSEGUEIXES COMPAGINAR EL TEU TREBALL DE DIA A DIA LA VORÀGINE D’ACTES I TREBALL

QUÈ PORTA EN SI SER PRESIDENTA D’UNA FALLA? No és fàcil, treballe en dos llocs, però fins ara he pogut acudir a tots els actes per a representar en molt d’orgull a la meua falla. La veritat és que gràcies al treball conjunt amb la meua directiva tot és possible. QUE ÉS ALLÒ QUE ET PAREIX MÉS COMPLICAT DE SER PRESIDENTA? Si es treballa en equip, i en el meu cas ha sigut així, no és difícil. Al final jo soles represente a la falla el reste és un treball en equip. TENS GANES QUE ARRIBE LA SETMANA FALLERA? Si moltes ganes. L’espere amb molta il·lusió. ENGUANY ÉS ESPECIAL PER A TU, NO SOLS PERQUÈ ETS PRESIDENTA, SINÓ PERQUÈ COMPARTEIXES REGNAT AL COSTAT DE LA TEUA FILLA, PAULA. COM ÉS L’EXPERIÈNCIA? La veritat és que estic encantada de poder compartir tots aquests moments amb la meua filla. Estem gaudint molt de tots els actes. A CASA HA DE SER UNA ODISSEA PER A VESTIR-VOS LES DOS I ANAR A CADA ACTE NO? Doncs no cregues. Som cinc en casa i ens vestim tots. Ja estic acostumada. És una feina que em trobe feta.

-21

AMB UNA FRASE, DIS-NOS QUÈ OPINES DE... 1. València: la millor terra del món 2. Les Falles: festa, pólvora, germanor 3. Els amics: són un pilar fonamental al costat de la família 4. La família:. Sense la meua família i el seu suport no podria fer tot açò TORNARIES A REPETIR UN ALTRE ANY COM A PRESIDENTA? No ho tinc molt clar. M’ho hauria de pensar molt.

¿Qui ens guia?-

22-

Jo seré l’encarregada d’explicar-te tot el que necessites per vindre a València la setmana del 15 al 19 de març a més de contar-te on està situada la ciutat i donar-te la benvinguda a aquesta gran festa. Supose que et preguntaràs també perquè aquesta gran festa és considerada en àmbit mundial un dels punts culturals més importants de la nostra ciutat, no? No et preocupes per què vaig a resoldre tots els teus dubtes poquet a poquet. Estàs preparat?

-23

Â¿Qui ens guia?-

24-

FALLERA MAJOR FALLA HORT DEL COMTE 2020 Pregunta-li a la mar, perque ella plora, pregunta al teble vent, ¿per qué eixe dol?, potser siguen els mars d’enchisadora, que tens al teu mirar de portichol. D’enveja mor el vent que el cor ancora, als teus cabells que ballen plens de sol, qui fora el teu guardià, qui fon l’aurora ser el teu despertar, ton descontrol.

Puix Paula és nostra traca i la carcassa, és festa i la regina que acompassa, el teu somi d’amor al vell carrer. Qui fora el teu somiar bella fallera, tan sol per a donar... la vida entera, puix eres lo més bell del món faller. ****

PAU Enric Vicent Almero i Zanón

-25

ULA RAGA RUIZ

Â¿Qui ens guia?-

26-

saluda fallera major Porte somiant en aquest moment des de que va acabar el meu regnat com a fallera major infantil de la falla, va ser un any molt especial per a mi i em vaig dir que quan fora més major repetiria com a representant de la meua falla. Volguda comissió, un any més torna la primavera i amb ella la nostra gran festa que són les FALLES. Aquest any torna a ser un any molt especial per a mi, estic molt agraïda i il·lusionada de tornar a viure aquestes falles com a representant d’aquesta meravellosa falla. 2019 ha sigut un any meravellós i molt difícil d’oblidar, en el que he gaudit de moltíssimes aventures, moltes rialles, moltes llàgrimes, moltíssima festa i sobretot molt d’amor per part de la meua comissió. No vaig a oblidar mai aquest 2019, i mai oblidaré als meus xiquets, Víctor i Sara. 2020 ve carregat d’il·lusió, ja que vaig a poder tornar a compartir moments amb el meu Victor, també podré gaudir de la meua Sara que aquest any representa a la falla en Junta Local d’Alfafar, i sobretot amb ma mare, Mayte, que estarà al meu costat com a presidenta de la nostra falla. Només espere que aquest any siga igual o millor que el passat i poder gaudir-lo al costat de la meua comissió, amb els meus amics i les meues amigues, amb els veïns, amb la meua directiva, amb totes les falleres majors del poble, amb tots els fallers i amb tot Alfafar.

curiositats

VIXCA LA FALLA HORT DEL COMTE.

Menjar o beure?

3 monyos o un?

Xurros o bunyols?

Les dos

tres

Bunyols

-27

Plantà o cremà?

Festa de dia o de nit?

Trage de valenciana o huertana?

Plantà

Tot el dia

Huertana ¿Qui ens guia?-

28-

QUÈ ET VA IMPULSAR A PRENDRE LA DECISIÓ DE PRESENTAR-TE UNA ALTRA VEGADA PER SEGON ANY CONSECUTIU A FALLERA MAJOR DE LA FALLA HORT DEL COMTE? M’ho he passat tan bé aquest any que al veure que la falla es quedava sense representant, vaig decidir tornar a ser fallera major, a més, amb ma mare i Victor.

Estudie i treballe, i ho porte amb moltíssima paciència. ENGUANY ÉS ESPECIAL PER A TU, NO SOLS PERQUÈ ERES LA FALLERA MAJOR, SINÓ PERQUÈ COMPARTEIXES REGNAT AL COSTAT DE TA MARE, MAYTE, PRESIDENTA D’AQUESTA FALLA. COM ÉS L’EXPERIÈNCIA?

QUÈ VAS SENTIR QUAN VAS PRENDRE LA DECISIÓ?

És meravellosa, estem compartint molts moments juntes i aquestes falles seran molt especials.

Vaig pensar on m’estic clavant ara? però em va córrer pel cos la mateixa sensació que quan ho vaig decidir per primera vegada.

SI HAGUERES DE DESCRIURE VICTOR, AMB QUI TORNES A COMPARTIR REGNAT, EL TEU PRESIDENT INFANTIL, COM SERIA?

QUÈ EM POTS COMPTAR DEL QUE HAS VISCUT FINS ARA, EN AQUEST NOU ANY COM A FALLERA MAJOR?

És un ‘trompellot’, aquest any m’ha donat més d’un susto, però sense ell no haguera sigut el mateix. És un xiquet molt extravertit i molt simpàtic, i fa que tots els actes siguen super divertits.

Ha estat ple d’emocions i anècdotes, m’ho he passat tant tant bé... Que si et contara el llibret podria tindre 100 pàgines. QUIN ACTE TORNES A ESPERAR AMB MÉS GANES? Crec que la cremà, no vaig poder gaudir-la com jo volia en les falles passades i tinc moltíssimes ganes de tornar a viure eixe moment. ACTUALMENT, ESTUDIES O TREBALLES? COM ACONSEGUEIXES COMPAGINAR-HO AMB LA VORÀGINE D’ACTES QUE TÉ UNA FALLERA MAJOR?

AQUEST ÉS UN SOMNI COMPLIT, QUIN ALTRE SOMNI TENS PENDENT DE REALITZAR? Ufff ahí em pilles, sí que m’encantaria poder recórrer diferents països del món amb furgoneta al costat de Julian i Tardor. COMPTA’NS ALGUNA ANÈCDOTA QUE HAGES VISCUT DES QUE VAS SER ANOMENADA FALLERA MAJOR.

-29

Mare meua, hi ha moltíssimes i si començara a contar-les totes el llibret tindria 200 pàgines...però tot lo bo que m’ha passat i que mai oblidaré ho he passat al costat dels meus acompanyants d’aquest any. AMB UNA FRASE, DISNOS QUÈ OPINES DE... 1. València: la terra del mar, el sol i la pólvora. 2. Les Falles: festa de llum, música, festa, xocolate i bunyols. 3. Els amics: la família que elegim. 4. La família: els amics de tota la vida. TORNARIES A REPETIR? O CREUS QUE ANIRÀS A JUNTA LOCAL D’ALFAFAR L’ANY QUE VE? Jo crec que ja està bé, no creus? I a més, una molt bona amiga meua serà l’any pròxim, i estaré en ella per a ferla gaudir. I el de Junta Local encara està en l’aire, d’ací al pròxim any veurem que fem. ¿Qui ens guia?-

30-

-31

Jo seré l’encarregada d’explicar-te tot el que necessites per vindre a València la setmana del 15 al 19 de març. Et parlaré de cridà, plantà, ninots, monuments, exposició del ninot, ofrena i un miler de conceptes més que has d’entendre des del principi per estar preparat per a aquesta festa. Comencem!

¿Qui ens guia?-

32-

V I C T PRESIDENT INFANTIL FALLA HORT DEL COMTE 2020

-33

T O R MONTANER I CEAN

Â¿Qui ens guia?-

34-

saluda president infantil Estimats amics, amigues, fallers i falleres. Estic desitjant gaudir d’aquestes falles un any més com el vostre representant infantil amb Paula, que continua un any més com jo, i amb Mayte com la nostra presidenta, a la que desitge el millor. Una volta més vull agrair a la junta directiva tot el seu treball i dedicació a aquesta nostra falla. Tot el temps que li dediquen i que li resten a les seues aficions i, a voltes, inclús a la família. Vosaltres feu possible que tots els fallers i veïns puga’m gaudir d’aquestes festes. Espere aquest any gaudir de la companyia de tots vosaltres i que ho passem, com a mínim, igual de bé que l’any passat. VIXCA ALFAFAR! VIXQUEN LES FALLES! VIXCA LA FALLA HORT DEL COMTE!

curiositats

Cohet o no cohets?

Festa de nit o de dia?

Xurros o bunyols?

Cohets

De nit

Xurros

-35

Plantà o cremà?

Repetiries com a president infantil?

Trage de saragüell o de torrentí?

Cremà

Torrentí ¿Qui ens guia?-

36-

QUIN ACTE TORNES A ESPERAR AMB MÉS GANES?

un poquet mes de victor QUÈ ET VA IMPULSAR A PRENDRE LA DECISIÓ DE PRESENTAR-TE UNA ALTRA VEGADA PER SEGON ANY CONSECUTIU A PRESIDENT INFANTIL DE LA FALLA HORT DEL COMTE?

Sempre any tras any diré el mateix “La plantà”. ACTUALMENT, ESTUDIES? COM ACONSEGUEIXES COMPAGINAR-HO AMB LA VORÀGINE D’ACTES QUE TÉ UN PRESIDENT INFANTIL? Si, estic estudinat, és difícil però, per les falles faig el que fatja falta, intente compaginar-ho el millor que puc. TA MARE ESTAVA D’ACORD EN PRENDRE ALTRA VEGADA AQUESTA DECISIÓ? Sí, a ella li feia il·lusió, quasi mes que a mi, així que al final ens vam decidir i vam pendre la decisió. COM PORTEN ELS TEUS PARES EL FET QUE TORNES A PRESENTAR-TE?

Representar aquesta falla, que es el mes gran del mon i a tota la gent que hi està en ella.

La mare bé però el pare no li fa molta gràcia, ell es menys faller que ma mare i porta açò de tindre’m que vestir tants dies un poc mal.

QUÈ EM POTS CONTAR DEL QUE HAS VISCUT FINS ARA, EN AQUEST NOU ANY COM A PRESIDENT INFANTIL?

SI HAGUERES DE DESCRIURE PAULA, AMB QUI TORNES A COMPARTIR REGNAT, COM SERIA?

Retrobar-me amb amics d’altres falles i gaudir tots junts d’aquesta gran festa fallera.

Ella és molt fallera, és molt divertida, li agrada ballar, és prou afectuosa, meu pase molt be al seu costat, tots dos som ja molt amics.

-37

CREUS QUE TORNARÀS A GAUDIR I PORTAR-TE TANTS PREMIS COM L’ANY PASSAT? Clar que si, i els premis iguals o millors, jo crec que millors, aquest any tenim sorpreses en els monuments, hem canviat d’artistes fallers. COMPTA’NS ALGUNA ANÈCDOTA QUE HAGES VISCUT DES QUE VAS SER ANOMENAT PRESIDENT. Quan les peretes de l’escenari em feien suar de calor, pensava que m’anava a donar algo, feia massa calor, això ens passa a la presentació al saló Santo Domingo de Catarroja. TORNARIES A REPETIR? O CREUS QUE ANIRÀS A JUNTA LOCAL D’ALFAFAR L’ANY QUE VE? M’agradaria repetir però per l’edat no puc i no crec que vaja a junta local, així que vaig a intentar gaudir al màxim d’auqest últim any faller i no perdrem cap acte ni moment.

¿Qui ens guia?-

38-

-39

Jo et vaig a servir de guia en aquesta visita a la ciutat de València, t’informaré de quina és la programació d’actes d’aquesta gran festa Fallera, des que comença el dia 15 amb la plantà fins que finalitza el dia 19 amb la cremà, t’aniré marcant els millors recorreguts per veure els monuments per la ciutat, sobretot els monuments de la secció especial i et donaré recomanacions per dinar i sopar allò que és típic de la nostra ciutat i la nostra festa i que has de tastar si o si abans d’anar-te’n. Vols que comencem?

¿Qui ens guia?-

40-

Comencem...

-41

Â¿Qui ens guia?-

42-

-43

01 ¿On estem?

02 03 04 05 06 07 08 09 10 11

¿On estem?-

44-

Les Falles se situen a la Comunitat Valenciana i nosaltres just et contarem com és aquesta gran festa a la ciutat de València. La que és la capital i la localitat més poblada de la província homònima de la Comunitat Valenciana. La ciutat és el tercer municipi més gran per població d’Espanya, amb 790.201 habitants (INE 2016). El seu centre històric és un dels més extensos d’Espanya, amb aproximadament 169 hectàrees, i gràcies al seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals és una de les ciutats amb més afluència de turisme nacional i internacional del conjunt del país. Per la seua llarga història, aquesta és una ciutat amb innombrables festes i tradicions, entre les quals destaca la festa de la qual parlarem en aquesta guia, les Falles, que van ser declarades festes d’interés turístic internacional el 25 de gener de 1965, i declarat l’any 2009 com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

-45

València

¿On estem?-

46-

-47

en Alfafar

Ens trobem a Alfafar, municipi de la Comunitat Valenciana situat a la comarca de l’Horta Sud a 5 km de la ciutat de València, amb un terme municipal de més de 10 km² de superfície plana i fèrtil, majoritàriament dedicada a regadius, entre els quals predomina l’arròs. Alfafar va ser en el seu dia una alqueria musulmana. I és des d’aquest xicotet poble de València des d’on comencem el nostre viatge en aquest món de les Falles i seran Alfafarencs i Alfafarenques aquells que et guien i t’ensenyen aquesta gran festa.

¿On estem?-

48-

-49

01 02 Benvinguda-

03 04 05 06 07 08 09 10

, ...i des dâ&#x20AC;&#x2122;acĂ, des d Alfafar ens volen donar la benvinguda.

11 Benvinguda-

50-

JUAN RAMUOANRA I

ADS MONLLEO ALCALDE D'ALFAFAR

2020

-51

rriba el mes de març i, amb ell, la nostra festa més important i internacional. Durant aquest mes els alfafarencs ens ajuntem i celebrem la festa de les Falles, en la qual es veu reflectit tot un any de treball i esforç per part de les diferents comissions i de tots els que, d’una manera o d’una altra, formem part d’aquesta festa tan genuïna. Actes com a cavalcades, despertades, exaltacions, ofrenes es donen cita al nostre poble fins al 19 de març, quan celebrem la Cremà dels monuments i acomiadem les Falles per a introduir-nos en un nou exercici.

amics de totes les activitats que tenen lloc als nostres carrers. També, com no, vull donar l’enhorabona als nostres màxims representants en aquest exercici 2020. Fallera Major, CInthia López, Fallera Major Infantil, Paula Casas, i al nostre President Infantil, Salva Sánchez. Sou i seguireu sent una magnífica representació dels fallers i de tot el poble d’Alfafar, amb la vostra simpatia, alegria, saber estar i responsabilitat, estic segur que aneu a deixar ben alt el nom de les falles d’Alfafar. Enhorabona i disfruteu aquest any perquè passarà volant i, quan és doneu conter, estarem començant un nou exercici.

Editorial

Per part meua, vull donar les gràcies a la Junta Local Fallera d’Alfafar, a tots els seus Components i a la seua presidenta. Però tampoc vull oblidar-me de totes les comissions falleres del nostre municipi, perquè el treball que realitzen durant tot l’any és el que fa possible que aquestes festes se celebren a Alfafar. Durant aquests dies podem apreciar tot l’esforç que els fallers i falleres realitzen perquè els i les alfafarencs gaudim al costat dels nostres familiars i

No voldria acabar aquestes línies sense convidar a tota la població a participar dels actes d’aquests dies, a gaudir al costat de veïns, família i amics, i desitjar-vós que passeu unes bones falles 2020.

VIXQUEN LES FALLES VIXCA VALENCIA VIXCA ALFAFAR

Benvinguda-

52-

n primer lloc, es per al mi un privilegi poder dirigir-me des d’aquest mitjà de comunicació per primera vegada al col·lectiu faller d’Alfafar que dia a dia tant feu pel nostre municipi. M’agradaria agrair des d’açí, el tracte rebut pels presidentes/as de les 7 comissions que junt amb Nerea heu sigut un gran suport per al mi en aquest primer any.

En eixe sentit, vull donar l’enhorabona a les nostres Falleres Majors, Cinthia i Paula, dignes representants d’Alfafar durant les falles de 2020, així com a tots els quadros d’honor de les set comissions del nostre municipi I per descomptat reconéixer la labor dels fallers/es de les set comissions del nostre poble, que amb la Junta Local Fallera i els seus components suposen la columna vertebral d’aquesta festa. La Falla La Fila, Parc Alcosa, Hort del Comte, Pensat i Fet, l’Amistat, El Sequer i Sant Jaume, moltes gràcies per fer possible esta festa a Alfafar, per treballar incansablement perquè els veïns i veïnes disfrutem al màxim d’aquets dies.

Editorial

Del 15 al 19 de març tindrem l’oportunitat de viure, un any més, tots els bons moments que caracteritzen a esta festa: l’ofrena, mascletaes, la plantà, la cremà, i per descomptat, la música i la festa que tenen lloc tant en els casals com en els carrers del nostre municipi.

Durant aquets dies, els fallers i falleres d’Alfafar arrepleguen els fruits d’un any de treball incansable i ple d’actes i activitats que conformen el calendari d’aquesta festa que, encara que tinga el seu moment gran durant aquets dies, s’estén durant tot l’any. Alfafar és, a més, un preciós exemple de tradició fallera. I per açò està tot preparat per a omplir els carrers de vida, de llum, de focs artificials, de pólvora i, per descomptat, de monuments fallers. Som un municipi viu, referent a molts nivells, i perfecte per a viure esta festa de la millor de les maneres.

Destacar que enguany la falla l’Amistat celebra el seu 40 aniversari i la falla La fila i la falla Parc Alcosa complixen 45 anys, felicitacions a tots els fallers que formen i han format part de la història viva d’estes comissions. Finalment, m’agradaria convidar a tota la ciutadania a disfrutar d’aquets dies de festa i harmonia, fent que siguen unes falles referents en convivència i, com sempre, molt les nostres.

VIXQUEN LES FALLES VIXCA ALFAFAR VIXCA VALÈNCIA

-53

roberto ALACREU

I MAS

regidor

de falles

2020

Benvinguda-

54-

om a presidenta d’aquesta junta local fallera d’alfafar, és per a mi un orgull dirigir-me des d’ací a tots vosaltres.

És el meu primer any en el càrrec, espere estar a l’altura, he treballat amb il·lusió per a les falles del nostre poble, però sense ells, els components que formen la junta directiva, res seria possible, a vosaltres vos done les gràcies pel treball i l’implicació, però sobretot per fer el camí més fàcil.

nerea fernandez i sierra

Tots junts hem treballat en equip, per a quan arribe la nostra gran setmana fallera, moment de culminar la nostra festa, puga’m comprovar, que hem portat cap avant els projectes i il·lusions, que hem posat en les nostres comissions, a vosaltres Marcos, Vicente, Mayte, José, Raúl, José David i Bati, gràcies presidents per fer cada vegada més gran la festa fallera en el nostre poble. A tots els amics i veïns del nostre poble, gràcies per donar suport al nostre treball diari, perquè nostra junta local fallera, continue treballant amb la mateixa implicació i dedicació. Per a acabar a tots els fallers i falleres, espere que tingueu una gran setmana fallera i la disfruteu, serà el millor resultat a un any de treball i esforç. Nerea Fernández i Sierra Presidenta J.L.F.A

-55

Presidenta Junta Local Fallera d'Alfafar 2020

Benvinguda-

56-

President Infantil Junta Local Fallera d'Alfafar 2020

-57

ola a tots, em presente, sóc Salva Sánchez Soriano, president infantil d’Alfafar per a aquest exercici.

Dins de molt poc de temps les falles d’alfafar, dels pobles pròxims i de tota valència, s’il·luminaran i s’ompliran de colors amb els trajes de falleres i fallers, els castells i els monuments. I això només pot significar una cosa... Ja estem en Falles!! Enguany represente a tots vosaltres fallerets i falleretes d’alfafar, que com jo disfruteu de les falles amb moltes ganes i alegria. Vos convide a tots els veïns xicotets i majors a acompanyar-nos en cada acte i disfrutar junts de la cavalcada, les cercaviles, entrega de premis, ofrenda...

salva sanchez soriano

Farem que es senta en cada racó, perquè les nostres falles han de conéixer-se en tot el món.

VIXQUEN LES FALLES VIXCA ALFAFAR VIXCA VALÈNCIA Salva Sánchez i Soriano President Infantil JLFA

Benvinguda-

58-

Cinthia Lรณpez i Mestre

Fallera Major Junta Local Fallera d'Alfafar 2020

-59

Laura Casas i Sepulveda. Fallera Major Infantil Junta Local Fallera d'Alfafar 2020

Benvinguda-

60-

-61

cort d'honor j.l.f.a. 2020

Les components de la Cort dâ&#x20AC;&#x2122;Honor de la Junta Local Fallera dâ&#x20AC;&#x2122;Alfafar aquest any son: Raquel Paniagua i Badia Silvana Diaz i Cruceira Sara Brotons i Navarro

Benvinguda-

62-

directiva j.l.f.a. 2020 Presidenta: Nerea Fernández i Sierra Vicepresidenta 1º: Pilar Tecles i Mocholí Vicepresident 2º: Pedro Dorado i Sanabria Vicepresident 3º: Edgar Antonio Galán i Gómez Vicenpresidenta 4º: María Martínez i Romero Secretaria: Arancha Oscar i Benito Tresorera: Inmaculada Carrascosa i Rodríguez Delegada de Corts: Lorena Escriba i Fabra Julia Fácila i Oribe Delegada de Protocol: Aicha Neddam i Gómez Delegada de Infantils: Raquel Fernández i López Ester Paniagua i Badía Delegats de Esports: Alberto Corredor i Navalón Juanjo Salas i Jimenez

-63

Benvinguda-

64-

t a t e i c o s

-65

01 02 03 Article. -

04 05 06 07 08 09 10 11 Article-

66-

falles Societat i

ARTICLE

-67

e tots és coneguda la importància del món de les falles en la societat valenciana. No parlem soles de la ciutat de València, sinó dels pobles de tota la província, inclús de la Comunitat, per la dispersió de negocis que es veuen afectats pel món faller. Des de flors fins a pirotècnia. Des de monuments fins a gastronomia. Són molts els aspectes que toquen les falles, i com flama en la nit de Sant Josep, fan rebrotar o, moltes voltes, ser el sustent de l’activitat econòmica de moltes persones i famílies.

“

Les falles son el sustent , de l’activitat econòmica de moltes persones i famílies a València.

“

Procés habitual, influeixen també en la vida de la ciutadania d’aquests. Per ficar un exemple, tots aquests municipis reben visitants d’altres pobles del seu voltant, de províncies properes, inclús d’autonomies i països diferents. Aquest fet causa un creixement en ingressos a comerços, restaurants, creant una millora econòmica en el mateix municipi. És a dir, la falla crea un “cercle econòmic” al voltant d’on està situada. Menció a part té la ciutat de València, en un retorn econòmic milionari. A part d’aquests impactes en la societat, són molts els oficis, treballs i indústries que viuen de les falles. Podem parlar de les floristeries, de pirotècnia, de bandes de música i colles de tabal i dolçaina, i com no,

En la societat valenciana, sobre tot les ciutats com València, Gandia, Alzira o inclús Burriana (encara que siga de la província de Castelló), les falles són la principal festa de la ciutat. De fet, aquestes localitats junt a altres com Torrent o Sagunt, formen part del nomenat G8, els municipis més importants a nivell de falles. En aquests llocs l’impacte és si cap major, i més en els que tenen la festa reconeguda com a Interés Turístic, o com en el cap i casal, Patrimoni de la Humanitat. Estos reconeixements fan que la festa s’expandisca, i fora del seu Article-

68-

-69

El més important, els artistes fallers. Molts d’aquests treballs tenen en la setmana fallera el seu punt de facturació més important, sobre tot els artistes, que tenen la base del seu treball en les falles. Podem dir, en tota certesa, que la majoria d’aquests treballs no existirien sense les falles, motiu pel qual arribem a la conclusió que no sols és el retorn econòmic directe que tenen, sinó la quantia de llocs de treball i impostos que menegen les comissions falleres, moltes vegades en pressupostos anuals superiors als 100.000 euros. Però no podem analitzar les falles només en l’aspecte econòmic o turístic. Existeixen uns intangibles, que no es poden calcular, i que poden ser la part més important de les falles. Estem parlant del manteniment d’una cultura i una tradició centenària, que recorda els nostres avantpassats. Les falles són l’expressió més digna de la cultura valenciana, del manteniment de la llengua valenciana tan envaïda el dia de hui, de la crítica i la ironia característica dels valencians, de les arts i de la història que hui és patrimoni de la humanitat i que, per circumstàncies polítiques, està més amenaçada que mai. Podem dir, sense cap tipus d’engany, que la censura hui arriba a punts mai vistos, que les lleis cada volta ens estrenyen més i més, als pirotècnics, als casals, als fallers en general.

Primeres falles a la ciutat de València. Potser siga hora d’un temps de canvi, de seure a les persones afectades i fer veure el valor de la festa, un valor històric, econòmic i cultural, que tenen les falles en la societat de hui en dia. No podem caure en l’error del “todo vale”, però tampoc en la prohibició taxant i extrema que estem vivint cada dia. En les nostres mans està mantenir i promoure que el patrimoni més gran de la província de València, allò que uneix a tots els pobles, continue sent un vehicul de convivència i concòrdia entre tot el món. AMPAR GARCÍA Article-

70-

-71

01 02 03 04 Els imprescindibles de les Falles. -

05 06 07 08 09 10 11

Els imprescindibles-

72-

la polvora Si hi ha alguna cosa que caracteritza la festa fallera és la pólvora. Si estàs a València en Falles no podràs alliberar-te d’escoltar petards i coets a qualsevol hora del dia. Eixos sons característics i ensordidors es fan notar especialment als matins, amb les despertaes, al migdia amb la mascletà i a la nit amb els castells de focs artificials. La mascletà és el més genuí dels espectacles, i és considerat com un art major de la pirotècnia, amb la particularitat de ser diürn, per la qual cosa el so és la seua principal raó de ser. La mascletà més emblemàtica és la de la plaça de l’Ajuntament,

consta d’un inici aeri, per a després fer un progressiu augment de càrrega i potència. Este cos central terrestre s’acompanya també de foc aeri que acaba amb un terratrémol, que és el clímax de l’espectacle. També trobem com a element característic de la pólvora valenciana els castells de focs artificials, en el que el so es complementa amb un espectacular desplegament de llum i efectes visuals, per a aconseguir composicions aèries d’impactant bellesa. Es llancen en múltiples punts de la ciutat, però l’oficial és el més gran, i s’instal·la en el vell llit del riu Túria.

-73

la musica La Música en Falles és una de les protagonistes indiscutibles. Pràcticament tot el dia s’escolten bandes de música pels carrers de València, tocant tant peces típiques falleres com a versions de cançons de moda. Les falles que organitzen despertà, solen comptar amb músics que acompanyen els fallers en tan matinera activitat; en les cercaviles que tenen lloc al matí també; i en altres actes, com l’arreplegà de premis o l’Ofrena de Flors, tampoc poden faltar. Són habituals les bandes de música, però també se senten pels carrers els instruments tradicionals tabal i dolçaina.

La dolçaina és un instrument de vent tradicional de la cultura valenciana de descendència àrab, el seu sentit és animar la festa fallera. I tenim també el tabal que és l’instrument de percussió que sempre acompanya a la dolçaina d’origen àrab, es tracta d’un tambor més alt del normal, d’uns 20 cm., i d’un diàmetre de 30 cm. A qui toca el tabalet se l’anomena tabaleter. Principals cançons en falles: Amparito Roca, El Faller, Paquito el Xocolater, El cant del Valencià, Xàbia, Valencia, La manta al coll, L’ Entrada a la Murta i Valencia en Fallas. Els imprescindibles-

74-

indumentaria La seda és el teixit que protagonitza la indumentària valenciana. En aquest camp, la màxima expressió és l’espolí, un teixit elaborat de forma artesanal en teler de fusta, la tècnica del qual és autòctona de València. El vestit tradicional de dona té una llarga tradició en la història, va aparéixer en el segle XVIII i va començar sent un vestit de treball de les llauradores valencianes, però amb el pas del temps es va anar transformant, i va derivar a una indumentària més elegant que s’usava de moments especials. En definitiva, el vestit de fallera actual és el vestit de festa que usaven les valencianes segles arrere.

Entre les seues variants trobem el trage del segle XVIII, més afrancesat; i el sorgit en el segle XIX, denominat de farolet. En el pèl, la dona pot portar un monyo o tres. En la part posterior del cap es porta un més gran, mentre que en els laterals es porten dos més xicotets. Els monyos s’agafen amb agulles passadores i s’adornen amb pintes. Mentre que la vestimenta tradicional masculina és el trage de saragüell i el de torrentí, el qual es caracteritza per tindre un pantaló més cenyit a la cama i un chopetí com a diferència. En el cap, l’home sol portar un mocador, una còfia o un casquet.

-75

. uminacioó Ill Durant les Falles no has de perdre’t un altre dels actes d’aquesta festa: els carrers il·luminats. Es munten en el cèntric barri de Russafa i competeixen cada any per emportar-se el premi a la més espectacular. A més d’una gran porta amb centenars de peretes de colors, els carrers que competeixen formen un xicotet túnel on et pareixerà que estàs a plena llum del dia. Per si no fóra poc l’increïble desplegament de llums de colors, a partir del cap de setmana anterior a Falles es realitza cada dia un espectacle amb música en què les peretes tenen

vida pròpia oferint-nos un autèntic xou on la llum és la protagonista. En especial, hi ha 6 falles a València que es troben en la Categoria A i competeixen pel premi al millor carrer il·luminat. El premi als carrers il·luminades es du a terme el mateix dia que la inauguració de l’encesa de llums de Falles, la nit del diumenge 8 de març i després de la deliberació del jurat, s’atorgaran els respectius premis el mateix dia.

Els imprescindibles-

76-

comiissions Ciutadans (falleres i fallers) s’agrupen voluntàriament en grups denominats COMISSIONS FALLERES que són les encarregades d’organitzar la festa en cada barri dels municipis en què se celebren les Falles. La seua missió és l’organització i difusió de l’activitat cultural i festiva en el seu àmbit geogràfic i de sociabilitat, garantint la transmissió intergeneracional de tots els valors, habilitats i pràctiques rituals que caracteritzen esta festa. Les comissions decidixen lliurement les activitats que realitzaran al llarg de l’any. Organitzativament

cada comissió té una secció adulta i una infantil, i trien democràticament entre els seus membres els càrrecs que componen la seua Junta Directiva, càrrecs que són renovats anualment. Es componen generalment de veïns dels carrers veïns al lloc on es crema la falla encara que poden trobar-se components de la comissió en poblacions situades fora de la Comunitat Valenciana, en total hi ha unes quasi 400 comissions.

-77

Comte Falla Hort

del

COMISSIÃ&#x201C;

Els imprescindibles-

78-

directiva JUNTA

Hort del Comte

President d , honor Rafel JesĂşs Ortiz i Carvajal

-79

Presidenta

D. de festejos

MARIA TERESA RUIZ FERRIOLS

EDUARDO GRAU GASCO

Vice president

D. de loteries

ROBERTO ALACREU MÁS

LOLI ORTIZ SIERRA

Vice president 2

D. de’infantils

EDGAR GÓMEZ GALÁN

SHEILA SALA LÓPEZ

Vice president 3

D. Activitats diverses

CRISTOBAL IBAÑEZ MUÑOZ

ANDREA ADSUARA SOSPEDRA

Vice president 4

Delegada

JAVIER ALONSO CARBÓ

NATALIA SOLAZ MARTÍNEZ

Secretaria JULIA TOMÁS JEREZ

Vice Secretaria MANOLI MARTÍNEZ DELFA

Tresorera ANA LORENTE GONZÁLEZ

Contadora y vice PAULA Y LORENA RAGA RUIZ

Delegada BELEN MARTÍNEZ ORTIZ

Delegada CONCHA MÁS CARDONA

Delegat TOMÁS MARTÍN CRUZ

Bibliotecari MARIA SANCHÍS PLA

Els imprescindibles-

80-

COMISSIÓ

femenina major

Hort del Comte

Andrea Adsuara Sospedra Angela Aleixandre Cañizares Maria Albiach Delgado Loli Arquez Rodríguez Mar Baixauli Llorenç Ana Baixauli Rodríguez Mariam Blanch Ruiz Maria Inmaculada Baixauli Sanchís Amelia Cabanes Sánchez Laura Carrillo Arquez Laura Cean Martínez Carmen Cifuentes Reina Inmaculada Dasí Vila Maria del Don Vila Soria Marta García Ponce Maria Isabel Gascó Tamarit Maria Lourdes Gimeno Ferriols Maria Jesús Hernández Sospedra Silvia López Liche Ana Lorente González Gema Lorente González Manoli Mártinez Delfa Clara Martínez Hernández Belén Mártinez Ortiz Nuria Más Baixauli Concha Más Cardona Mº del Don Muñoz Baixauli

Ana Naranjo Navarro Maria Navarro Alapont Ana Maria Navarro Bueno Loli Ortiz Sierra Maria José Puchalt Pérez Paula Raga Ruiz Lorena Raga Ruiz Azahara Rica Jareño Ana Rodríguez Valentín Nuria Rodrigo Vila Mercedes Ruiz Cuallado Mayte Ruiz Ferriols Amparo Ruiz Lafora Lourdes Ruiz Lafora Sheila Sala López Sandra Salcedo Gallego Mireia Salvador Ortiz Mireia Sanz Arce Inmaculada Sanchís Pla Natalia Solaz Martínez Irene Sospedra Rodrigo Mayte Sospedra Vilar Tatiana Tabares Molina Julia Tomás Jerez Raquel Vidal Gomar Laura Vivancos Gómez

-81

COMISSIÓ

masculina major

Hort del Comte

Roberto Alacreu Baixaiuli Abel Aussenal Farga Roberto Alacreu Más Javier Alonso Carbó José A. Baixauli Giménez Ismael Baixauli Mocholi Ivan Baixauli Portillo Aaron Blasco Villegas Edgar Antonio Gómez Galan Alvaro Baixauli Sanchís Eduardo Blasco Sánchez Jose Brotons Pons Juan Brontons Pons Raúl Carrillo Gómez Rubén Cervera y García Gregorio Chinchilla Santiago Francisco Javier Fernández Sánchez Pablo Fernández Ponce Manuel Fernando Castillo Mínguez Jesús Herrera Vicente Felipe Gabriel Medina Cuallado Ignacio Giner Puchalt Pau Gisbert Puchalt Eduardo Grau Gascó

Eduardo Grau Lleó Critobal Ibañez Laza Cristobal Ibañez Muñoz Sergio López Sánchez Sergio Llopis Andrés Ignacio Llopis Dasí Tomás Martín Cruz Hector Martínez Cabanes Cristobal Mártinez Ferriols Jorge Molinero Bou Juan Salvador Montaner Rubio Pedro Moreno Cuenca Fernando Muñoz García Carles Muñoz SanJuan Rafael Jesus Ortiz Carvajal Borja Ortiz Pérez Francisco Palmero Guillem Sergi Polit Ferriols Julio Ponce Gómez Tomás Salinas Vila Manuel Soriano Catalá Alejandro Vera Fernández Alberto Verdú Ernesto Francisco Vilaplana Pastor

Els imprescindibles-

82-

directiva JUNTA

infantil

Hort del Comte

PRESIDENT Victor Montaner Cean VICE-PRESIDENT 1º Jose Manuel Fraguero i Tomás

DELEGADA DE FESTEJOS Carmen Fernández Ponce

VICE-PRESIDENT 2º Lorenzo Verdú Vidal

DELEGADA DE LOTERIA Andrea Baixauli Portillo

VICE-PRESIDENT 3º Pablo Verdú Vidal

DELEGADA D’INFANTILS Marta María Sánchez Trimiño

VICE-PRESIDENT 4º Cesar Montaner Cean

DELEGADA ACTIVITATS DIVERSES Alma Sánchez i Muñoz

SECRETARIA Andrea Baixauli Portillo

DELEGAT D’ESPORTS Jaime Montaner Cean

VICE-SECRETARIA: Alejandra Donat Logroño

DELEGAT DE CASAL Nacho Chinchilla i Gimeno

TRESORERA Angela Brotons Navarro

DELEGAT DE CONCURSOS Guillermo Chinchilla i Gimeno

CONTADORA Patricia Raga Ruiz

BIBLIOTECARI Alejandro Polit Ferriols

VICE-CONTADOR Cesar Montaner i Ceán

-83

femenina COMISSIÓ

infantil

Hort del Comte

Andrea Baixauli Portillo Sara Brotons Navarro Angela Brotons Navarro Noelia Carrillo Arquez Alejandra Donat Logroño Alejandra Duque Navarro Carmen Fernández Ponce Sofia Pestaña Ull Patricia Raga Ruiz Alma Sánchez Muñoz Lucía Soria Ibañez Gemma Martínez Cabanes

COMISSIÓ

masculina infantil

Hort del Comte

Aquiles Casero Alcoy Guillermo Chinchilla Gimeno Nacho Chinchilla Gimeno Alejandro Dasí Requeni José Manuel Fragero Tomás Cristobal Ibañez Ruiz Manuel ibañez Ruiz Felipe Medina Saez Cesar Montaner Cean Jaime Montaner Cean Victor Montaner Cean Rubén Ortiz Pérez Alejandro Polit Ferriols Oscar Vilaplana Ruiz Lorenzo Verdú Vidal Pablo Verdú Vidal

Els imprescindibles-

84-

l'aRTISTA FALLER L’Artista faller és qui realitza la Falla. Hui en dia, hi ha uns 300 professionals en el sector. Gran part d’ells tenen els seus tallers en la Ciutat de l’Artista Faller, situada en el barri de Benicalap de València. Allí està la seu gremial i el Museu de l’Artista Faller, on es pot conéixer de manera molt didàctica les claus de l’ofici i la seua evolució al llarg dels anys.

treball aconsegueix figures, ninots, formes úniques i pintura que fan que els monuments lluïsquen com cap altre al poble d’Alfafar i el més important de tot és que dona la confiança, de saber que el dia 15 estarà al carrer la millor falla de totes plantada.

A la falla Hort del Comte està Mauricio Moreira, ell porta molts anys entre nosaltres, això és així perquè no hi ha artiste que treballe com ell, amb el seu art, la seua amabilitat i bon

ARTISTA FALLER FALLA HORT DEL COMTE 2020

Mauricio Moreira i Santo

-85

l'oFRENA Encara que en moltes ciutats espanyoles es realitzen durant les festes patronals una ofrena de flors a la patrona de cada ciutat, la forma en què es realitza a València és peculiar enfront d’altres localitats. Ací es realitza en dos dies corresponents al 17 i 18 de març. Només poden participar els fallers, és a dir, els membres d’un casal, i han de vestir qualsevol de les enamores regionals valencianes. Cada Falla té un horari per a passar a ofrena, per la qual cosa recorren els carrers per grups i de forma ordenada.

Una altra curiositat enfront d’altres ofrenes espanyoles, és que amb les flors que entreguen els fallers es va donant forma i color al manto de la Mare de Déu, generalment de color blanc, roig i rosa i es creen cada any un disseny diferent. Perquè el dibuix quede fidel a l’esbós original, es sol·licita prèviament el color de les flors que els fallers han de portar. És un dels actes més emocionants i on tradició i art es fusionen en el cor de la plaça de la Verge.

Els imprescindibles-

e s

llibret faller

i El llibret és una publicació anual de les comissions falleres on editen l’explicació de les falles que planten i els seus esbossos, les fotos de les falleres majors, el llistat de fallers, els components de la junta directiva i altres informacions sobre l’exercici faller en curs. Tampoc falten les pàgines de publicitat de negocis locals o nacionals que ajuden a finançar l’edició. No obstant això, hui en dia existixen llibrets en què, a més, apareixen articles històrics, d’investigació o d’opinió sobre la festa de les Falles o sobre altres temes.

86-

Esta publicació va aparéixer com una sèrie de fulls enquadernades que contenien únicament l’explicació de la falla, i que venien els xiquets a peu de la mateixa. El primer llibret data de 1855.

Finalment, cal destacar que hi ha comissions falleres que editen per separat un llibret per a la falla gran i un altre per a la infantil.

PARLAR DE LLIBRET DE FALLA ES PARLAR DE ANFÓS RAMÓN I GARCIA I ARA VOS EXPLIQUEM EL PERQUÈ...

i b

i García

Ramón ANFÓS

x y

a L

Els imprescindibles-

-87

88-

Tradición Viva 30/06/2014

Va ser el més significatiu dels poetes de llengua valenciana. Nascut el 28 de març de 1924 en el barri de Russafa, sense més títol acadèmic que l’idioma valencià pur parlat pel poble. Este caràcter autodidacte no li va impedir ser el poeta valencià més famós i reconegut del segle XX. De tendència neorealista, encara que amb un punt eclèctic que ho feia singular i autèntic, va dotar de gran profunditat als llibrets de falla trencant la tendència merament folklorista per a endinsar-se en mètriques complexes, però de musicalitat incommensurable. La poesia d’Anfós Ramón s’assaboria. Per tot això va rebre reconeixements de nord al sud del Regne de València, des de Vinaròs a Alacant. Entre els seus nombrosos premis destaquen el premi València, atorgat per la Diputació Provincial en 1963; el premi Xavier Casp, Carlet, 1975; Ciutat de Castelló, atorgat per l’ajuntament d’esta ciutat en 1977; premi Primavera, pel Crit del Palleter, anys 1982 i 1984; Roïg de Corella, Ajuntament de València, 1977; Bienvenido Oliver, Ajuntament de Catarroja, 1998. L’Ateneu Blasco Ibáñez li va concedir el seu màxim guardó, la Ploma d’Or, en 2011. La importància de la seua activitat literària li va portar a figurar en La Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana, així com en la bilingüe, Anthology of Valencian Poetry, editada en 1970.

-89

ANFÓS RAMÓN I

GARCÍA , D ofici de Paraules LO RAT PENAT 1995 POEMA

Els imprescindibles-

90-

Deixeu-me fer un mínim d’eixercici per tal de conseguir músculs de pàtria. Deixeu que m’anticipe a les aurores per tindre claritats de bona raça, Que està la mar obscura de cadenes. que està envestint les roques una barca de fràgil i de vella contextura, que intenta omplir les veles de llum clara. Deixeu-me flamejar banderes dignes de tindre pobles baix en l’hora blava. Deixeu-me fer garbons de braços nobles que donen aliment a la muralla o intrèpits pensaments per a defendre les roses i les pedres i la parla. I encara sobretot, deixeu-me l’únic desig que es torna sanc i que em demana morir desconegut si no puc viure sabent la meua terra solta i franca. Deixeu-me descobrir-li noves rutes al poble que du al cor la nostra pàtria.

II.

Estava passejant pel zoològic i em vaig parar davant d’una gran gàbia. Tancat com un carranc arqueològic un mico se rascava el cap en ràbia. Tenia un llapis nou dalt de l’orella que a voltes dedicava a l’escritura. Era quan escrivia, com la rella que fa solcs en el camp de la cultura. Vol dir, que fabricava cada dia artículs que la prensa publicava. I no cal dir la gràcia que tenia per a fer caure als micos fins la bava.

-91

Diuen que era un filòlec dels fenómens que els llibres de l’història desenredra. Volia que acceptaren tots els hòmens els seus descobriments escrits en pedra.

Pero tenia amics de via estreta que l’anaven seguint punt per agulla. I era la seua ciència tan secreta, que mai no estava escrita en cap de fulla.

I per a demostrar que no tributa ningun honor als àngels de cornisa, anava receptant-los la cicuta que feu a molts morir, pero de risa.

Lo cert és que en conéixer al tal simi i el seu lluent “currículum” de farsa, vaig caure en que es tractava d’un eximi porrito que actuava de comparsa.

Era un bròfec modern de la paraula. Un sabi malforjat que duya closses. Era un pelut que anava fent el maula i descobrint cadàvers baix les lloses.

Me’n vaig anar corrent del zoològic buscant en veritat la bona lletra. Que hui tens algun mico filològic clavant el cap en terra ¡i no penetra!.

Els imprescindibles-

92-

III.

No m’obligueu a negar la veritat. No m’obligueu a respectar als llops que volen fer el cau dins de ma casa. Duc massa temps sobre els muscles la càrrega d’un poble que no és lliure. Un poble sense sanc, sense respostes als durs atacs dels llops en pell d’ovella. Un poble que amorosament treballa la terra que ara troba remoguda pels llops que se li emporten la collita. Un poble condenat a la derrota per no dur en el cor un crit de guerra; per no esclafar-li el cap al gos que lladra; per esperar pacient un nou preludi de notes transparents i fidedignes que tornen a explotar la seua força. Un poble acomodat que no es meneja quan veu als llops furtant-li l’esperança; quan veu cobert el cel de negres núvols i no arreplega el blat de l’alegria... No vullc que m’obligueu a obrir la porta als llops que estan coberts en pell d’ovella. Perque si un dia els veig dins de ma casa, potser han de trobar la sepultura. No dorgues, poble meu, desperta vida i no deixes als llops que te destrossen.

-93

IV.

Els imprescindibles-

94-

NO OFEN QUI VOL...

Ara que està la terra ben fecunda de fills i de paraules més que vives, yo vinc portant clamors de desagravi a la Valéncia nostra; la que al Regne li va donar tesors per a l’història. Yo vinc per senyalar a qui assegura que eres d’una atra raça: que tos llímits no parlen nostra llengua sense taca, i encara que desprecies la Senyera que porta sobre el blau una corona. Yo vinc per condenar a qui t’insulta: aquells de la cançó rebordonida; els que sols tenen ànima de cànter; els que volen la mort de nostra terra i trenquen harmonies a la força. Yo vinc per descobrir a qui repudia la seua carn que va ser ben parida i hui no vol conéixer a sa mare. Vinc per marcar el joc que fan a trepa els hòmens que han podrit la seua soca; els qui les seues rames estrangulen; els qui volen minar nostre edifici; aquells que s’alimenten de l’estafa; els mestres de l’engany per la prebenda; els nominats traïdors que s’agenollen davant de l’amo estrany que tot ho furta; els desgraciats inútils que ensomien en ser vassalls o esclaus sense esperança; els qui s’han posat preu: trenta monedes i el títul d’alcavot o de fantasma;

-95

els qui volen un nom que nos repugna els qui son catedràtics del cinisme; els nanos disfrassats que només ballen al so de qui els països instrumenta; els rics enamorats de la discòrdia; els sabis de les lletres retorçudes; els nous renta-cervells que repetixen la fòrmula que anula la llum clara; els qui no tenen pàtria ni consciència; els qui només treballen la deshonra; els qui volen progressos de renúncies; aquells que van cobrant raons indignes; qui porta un vent falaç de tramontana que li ompli de misèries la cartera; els qui tenen poders camalleònics; els qui viuen del vot i dels discursos i saben que és mentira lo que diuen; els descastats polítics que regalen allò que fon del poble des de sempre; els qui propaguen llibres de la corda que vol desintegrar nostra cultura els númens abocats als servilisme; els hòmens invertits per al mensage; els grans desventurats que sols pretenen un premi de llentilles o diplomes els qui retallen pàgines ilustres que afirmen nostra llengua valenciana; els grans frustrats de tot i en companyia; els qui van enredrant-nos la madeixa i es fan passar per màrtirs candorosos;

els renegats, els lladres, els intrusos, els borts, els vils hipòcrites, els falsos i encara aquells sectaris infeliços que van com a corders sense criteri seguint als nous pastors de la tramoya... ¡Tots eixos son els “genis”que t’insulten quan diuen que te volen catalana! I tu, Valéncia nostra, deus escriure en cada valencià i en cada pedra, el nom de nostra terra que és la glòria d’un Regne independent i indissoluble. Te varem menysprear, Te violaren. Te va ferir l’atac de qui et volia confondre i separar de nostra essència colgant i malvenent la teua història. Pero ací està eixe poble que s’agrupa al teu costat per dur-te desagravis i per donar encara fins la vida eixint com un sol home en ta defensa. ¡No tingues por si veus lladrar els gossos! ¡No et deixes malcorar pel fill adúlter que et tira salivades a la cara! ¡Amunt, Valéncia, amunt!, ¡Respira lliure al crit de nostra justa independència! ¡Amunt, Valéncia, amunt!, ¡Seguix al poble que vol ser valencià i al cel apunta portant al vent Senyeres coronades! ¡Tu no pots caure en mans catalanistes! ¡Amunt, germans, amunt!, ¡A cor!, ¡¡Valéncia!!

Els imprescindibles-

96-

monumemt Una falla és un monument artístic, satíric, generalment de grans dimensions amb ninots, les quals rodegen una o més figures centrals que es planten en els carrers durant la festa valenciana de les Falles. El monument té generalment un lema i està ple de cartells amb versos, frases i reclams de caràcter jocós. El monument es construeix de materials combustibles (cartó, fusta, paper, poliestiré expandit, etc.) perquè, després d’uns dies d’exposició en els carrers, es puga cremar completament. És la base de la festa. En el seu origen era un xicotet taulat en el qual se situaven figures que

representaven a manera de teatre una escena satírica, dirigint les seues crítiques a un veí, a la política del moment o inclús a una situació internacional. Hui en dia, les falles continuen mantenint eixe esperit humorístic i crític, però en general es valora més l’esforç per aconseguir una bona estètica. El primer a fer és l’elaboració d’uns esborranys i potser d’una maqueta, a escala, que ha de ser aprovada per la comissió fallera que contracta a l’artista faller. Els ninots es construeixen tradicionalment a partir de motles, que es fan generalment d’algeps, s’omplin de pasta de paper, que després d’assecats es pinten.

-97

EXPLICACIÃ&#x201C; Monument Gran

Falla Hort del Comte 2020

Els imprescindibles-

98-

-99

BREU EXPLICACIÓ i RELACIÓ D’UNA FALLA QUE DONA ESGLAIS, I QUE DU PER LEMA:

”" Una de

por!!!"”

ESCRITA PER EIXE SENYOR MAJOR AL QUE LI DIUEN...

ENRIC VICENT ALMERO i ZANON.

“ “

Per a ca...arse. Dona por escomençar pel que me puga trobar.

Que me diga un de vosatres, que no l’ha patit un dia, i ha sentit eixa follia que la gent cridem: “la por”. I no cal que siga un mònstruo, ni un drac d’esmolades garres, ni bruixes en aquelarres... per sentir eixe pavor. A vegades lo més simple fa que pergues la chaveta, i te fa tant la punyeta, que fins l’aire et faltarà.

Fins els héroes de les pelis, tenen eixe por que abrana, vos recorde al gran Indiana, que una serp el derrotà. Per això quan nostre artiste, posa un lema tan... explícit, el teu poeta, solícit, te farà l’explicació. Puix la por, cert va per barris, pero al fí a tots nos congoixa, cadascú com se l’antoixa, pero sempre és un marró. Al llegir, ya m’olorava que això no semblava broma, i la cosa té un aroma, que no sembla de romer. Així que, llectors i llectores, qui siga un poc... poreguita, que vinga i en comandita junts vorem com no és tan fer. Tu imagina que et despertes i és una nit de les fosques i prudent, per si les mosques te tapes en el llançol. De sobte ne sents chafades, acostant-se al dormitori, i en lo mig d’eixe desori... sents al yayo cridant ¡Gooool! Ya veus tu, i a quines hores li va entrar set a l’agüelo, que de por al jovenelo, quasi va i se fa damunt. Puix per molt valent que sigues, és fer-se de nit i ¡toca! un cloixit te descoloca, i un granet se nos fa un munt. Els imprescindibles-

100-

En resum, yo vos avise, por ne fa, mes no és que assuste, no vullc que ningú es disguste, ni que cause tremolor. Puix ací tot és mentira, i sabeu que en una falla, si no agrada la rondalla, la cremem i atre any, millor. I que conste que el relat a mi sols me l’han contat ****

“ “

I en les nits de lluna plena, quan un llop la lluna ofrena entonant-li lo seu cant, en tots els salons s’encenen llumenetes que sorprenen a qui passa caminant. No un esglai, mes be és sorpresa, puix la gent no es queda tesa, com en temps de l’antigor. Ara es veuen tantes coses que ni sent-ne poregoses, res d’això, ya dona por. I no és que no posen ganes, ni que ses formes vilanes, no te vullguen fer patir. Pero clar, com hui en dia, en tan còmic de follia, ¿creus que algú es va acovardir?

En un castell encantat. Baixant per la passarela, van uns mònstruos de novela.

Del castell va eixir la mòmia, que és roïna i en sa gòmia tot lo món vol governar. Mes si estirem de la bena, al final de la faena ¡en porra la van deixar!

En febrer, a una nit freda, llunt, al mig d’una roureda, hi ha un castell abandonat. Un castell que en lo seu dia, era un cau de fantasia, d’alegria i de bondat.

També n’ix en negra capa, eixe que en els claus te grapa, i que sempre va elegant. Sols que al dentiste no enchisa, que no els llave i d’esta guisa, s’anirà descantellant.

Mes en esta nit tan fosca, en lo seu mur fet de tosca, se pot vore un clavillet. I en ell una llumeneta, que vol dir-te, de bestreta que hi ha un ser amagadet

Com un joc d’arquitectura, en retalls i acopladura, van crear un monstruo lleig. La gent s’atemorisava, al vore-lo i s’espantava provocant un changloteig.

-101

I el castell tan fosc, i tètric, du un pavor tan milimètric, que ningú li fa ni cas. I els tres van fent-ne la gruga en la cara de lletuga que en la falla ne voràs.

No queda placeta carrer, ni escaleta, que ni ampla ni estreta, se puga lliurar. I pel que té coche tot és un reproche, i et sents un “fantoche ”, que val per pagar.

Recordant temps d’antigor on a tots donaven por.

I qui en ell treballa se fot, ¡per canalla!, i si el pobre estalla, és un intransigent. Puix han avengut tastar i tu mut, la llei de l’embut, i això és concloent.

****

“ “

Els fantasmes de hui. Que nos assusten prou més que els d abans, com és palés”

I si te ve l’ira, tu calla i respira, que algun tararira, damunt te va dir. Que encara el viari, semble un obituari, te fots a diari, i ho tens que absumir.

Resulta evident que és un sentiment, que encén, i brusent, sols vols que cridar. Puix una escopeta jamai de bestreta, deu ser la recepta, que és millor parlar.

Si no tens prou, Voro, te falta Montoro, que en pegat i loro, te vol abordar. Matoll de pirates, que en uns alicates als teus ous, a bones, te van recaptar.

Per dins sents com puja, i allò que t’enuja ni ho calma la pluja, i et passa de tot. Mes tens d’eixa essència que es crida paciència, puix sense prudència, nos anem al clot.

En l’IVA i la renda, ¡menuda fotenda! i espera, l’adenda, son les retencions. I si no te paguen per molt que divaguen, te fots, i t’amaguen atres solucions.

Mes hui hi ha una penya, que nos du a la grenya, dient ser l’ensenya del sentit comú. I des d’abinici, en uns carrils bici, no sé si per vici, nos fan tururú.

Pardals som en gàbia i no val la ràbia, que ens tenen en Bàbia, i els pagues els sous. I quan tu t’enfades, solten dos bovades, i això els ix de bades, puix som tots uns tous.

Els imprescindibles-

102-

Llector tu perdona, si veus que s’encona, algú que s’afona, i s’encén ya cansat. Que sembla de conya tal poca vergonya, puix tanta badonya, a més d’un té cremat.

Ara espere t’afalagues, en la llectura, en concret, i t’agrade el teatret.

Puix hui en dia algun polític és com un còlic nefrític.

****

Puix si t’agrada el relat, ya me done per pagat.

”" fi!!!"” ENRIC VICENT ALMERO i ZANON.

“ “

Un final de por... Per posar-ne fi al relat dir lo de “conte contat...”

¿Te’n recordes que al principi començàvem en “pudor”, i que ací en molt d’ablamor, nos costava traure un ripi? ¿Per que el lema en, caca o pipi, vinculava por i olor, i clar no era abellidor, ni era un goig pel municipi? Puix nos ha eixit un llibret, no te vaig dir: “¡que te cagues!” per la por, no te m’amagues...

-103

EXPLICACIÃ&#x201C; Monument Infantil

Falla Hort del Comte 2020

Els imprescindibles-

104-

-105

BREU POESIA EXPLICACIÓ I RELACIÓ D’UNA FALLETA INFANTIL QUE DU PER LEMA:

albufera” ESCRITA PER

ENRIC VICENT ALMERO i ZANON.

“ “

MARE ALBUFERA. Pell de duna i cor vernal, en el nostre cadafal.

Eres tu, mare albufera, eixe amor que se delera, i que angoixa si estàs llunt. Sol desige tendra mare, que per sempre Deu ampare, eixe cor, tendre i fecunt. Un modest llibret t’ofrene, i que el vent jamai me pene, si no puc a tu tornar. Que estes lletres valencianes de ma falla i ses germanes, puguen mon plor acallar. Has segut l’arrel de vida, vesprades pel sol brunyida, en colors i olors a mel. I hui n’eres la conquesta, el caliu d’una gran festa que reviu en ton anhel. Siga este el nostre homenage, que uns artistes, en adage, fan per tu el seu modelat. Captius de ton cor, ¡sultana! romana, mora i cristiana, fent solcar en tu el relat.

Soc un fill de ta bellea, de la sal, d’olor a brea, un captiu del teu mirar. Soc la filla de la canya, de la mata i la brisanya, i per tu, del verp amar.

Te promet, mareta meua, mai, jamai no fer cap treua, fins deixar net ton cristal. I que el Xúquer que t’alleta, cobre vida a una falleta, que sols vol ser cadafal.

Eres tu la fermosura, fanc i màgia, tendra albura, que cent pobles van sentir. Mare calma, pell de duna, set de mar i cor de lluna, soc ton plor, i el teu lluir.

Un llibret és poesia alegria i fantasia, i més quan és infantil. Per això vullc ton somriure, i eixe alé que em farà lliure, poc abans del mes d’abril. Els imprescindibles-

106-

Te duré el llibret, mareta, t’ho promet, i de bestreta, te diré que els teus canyars, sentiran, com el Deu mana, esta llengua valenciana, que és la flor de tants furtars. I deixaré, per ma vida, en eixe aigua beneïda, molt discret, el meu llibret. I que el teu bes lo desfaça en ta boca de melaça, te lo jura un falleret. Que te vol i mai separe cor i foc, ¡de nostra mare!. Bes, besar... ya veus chiqueta, és un llac suau, de mar melsa, i una història tan excelsa, que si em deixes, contaré. Això si, sols te demane, perdó per la gosadia de posar-li... fantasia, al que en rima t’escriuré.

“ “

AIGUA BLANCA, CORALINA. És l’història d’una mar menudeta a la que amar.

No sé si naixqué d’un bes, que una mar enamorada donà a una terra entregada, i es quedà per mai tornar. No sé si és un plor de lluna, una llàgrima perduda, al mirar-la alicaiguda, per no poder-la besar.

Com te dic la mar besava, com engrunsa una barqueta, a una terra tan coqueta que se deixava voler. Dia a dia, hora a hora, poc a poc el mar guanyava, i en ella se n’endinsava, fent-se un golf junt al Saler. (Lo del gòlf va ser més tart, i eixa és una història a part...) Poc a poc, entre les dunes, i el que el Xúquer arrastrava, del seu llac se separava eixe mar que tant amà.

-107

Poc a poc, sigles, milenis, i cent pobles, cent cultures, deixaren esme, aventures, forjant el seu cor tan bla. Els ibers peixcant al llac, i els edetans, que de Llíria venien, que no de Síria, i després els grecs, romans, els àraps, més d’un fenici, i els cristians, en eixe vici d’expulsar als musulmans. Te llevaven aigua clara per l’arròs i son cultiu, deixant qui de caçar viu, i peixcar, sense futur. Nobles fent d’ella son coto, la van fer “de la Corona”, fins que el poble al fi, s’encona, cosa que no du bon augur.

La guerra d’independència va dur Napoleó, ad ella, i agraint a sa quadrella, se la regalà a Suchet. Mariscal seu, li feu Duc, i d’ella va enamorar-se, per això quan va marchar-se va plorar com un chiquet. L’Ajuntament de Valéncia pel seu poble ser esplai, la comprà i, sense desmai, va fer un embarcador. Millorant per tots la vida i cuidant de la llacuna, eixa on se banya la lluna, i és de tots el nostre amor. Ya molt prop dels nostres dies, de roïns tant t’embrutàrem que poc més i t’ofegàrem en la contaminació. Fent-li mal a ta Devesa construint camins, vivendes, ¡un hipòdrom!, i les sendes, les cegàrem sens raó. Mes per sòrt el vent canvia, i ara tot lo món te cuida, i te vol neta i florida, Albufera del meu cor. Costarà, mes tots a una, farem que en eixa aigua clara, eixa peixca que marchara, torne pronte a ta dolçor. Perque eres, mare Albufera, tot lo que el meu cor delera. ****

Els imprescindibles-

108-

Llorenç per Alfafar se va amagant, sumergint la llacuna, en son fosc cant. I és el moment, on la vida nocturna, se sent present.

“ “

EL SOL SE VA AMAGANT... Com ya és a poqueta nit, el llac se queda adormit.

De bon matí se veu eixir el sol, entrant-ne per la gola, del vell Pujol. Puix de la mar, ve la llum i la vida, al nostre llar. El vert de la Devesa, cor del Saler, va engrunsant l’esperança d’un bon quefer. I el meu llac d’or al cel blau vol obrir-se com una flor. Llavors quan era enorme tot era igual, el temps passà i la vida seguix tal qual. Puix el seu cor, que als ullals va renàixer, carix de por.

Van despertar les òbiles, també el muçol, rats penats sobrevolen nostre breçol. I el nostre llac, de nit té una atra vida, atre afalac.

-109

Se podrien més coses, d’ella contar, més és tart i ara toca, ya descansar. I ara, al final sols queda dir-vos gràcies que és lo que cal. I si això vos ha agradat, ya estic content, i ací acaba, ¡puix ya és un conte contat! ****

ENRIC VICENT ALMERO i ZANON.

Els imprescindibles-

110-

LA CRIDA Crida Les Falles, com no podia ser menys, tenen el seu pregó: es tracta de la Crida.

La Crida es celebra l’1 de març, a les 20 hores, per a anunciar les festes grans de la ciutat.

Este acte és l’inici oficial de la festa. Que consistix en la lectura d’un ban ciutadà, a càrrec de les falleres majors i els governants municipals, que s’acompanya (com no podia ser d’una altra manera) d’un espectacle pirotècnic.

Encara que és d’accés lliure, cal acudir prompte, perquè congrega a multitud de persones enfront de les Torres de Serrans en el llit del riu Túria.

-111

LA PLANTA La plantà és l’acte d’alçar una falla en les festes falleres, festes celebrades respectivament al març i al juny en distintes localitats de la Comunitat Valenciana (Espanya). La planta es considera, actualment, el moment exacte en què la falla queda completament acabada i llista per a ser visitada, amb tots els seus ninots, cartells i detalls diversos (llums, gespa, cartells explicatius...) En les Falles de València, la plantà de les Falles grans es realitza la nit del 15 al 16 de març, quan totes les obres dels artistes fallers han d’estar

completament acabats en la seua ubicació. La raó és que el jurat anomenat per la Junta Central Fallera ha de passar l’endemà per a avaluar la falla. Antigament, la planta es començava i es finalitzava el mateix dia però, a causa de la complexitat dels monuments i que els artistes fallers s’encarreguen de diverses falles al mateix temps, sol començar alguns dies abans.

Els imprescindibles-

112-

l'exposicio del ninot En València, durant les setmanes prèvies a les festivitats de les falles se realitza una exposició composta per ninots de totes les comissions falleres de la ciutat en un recinte ubicat en el Museu Príncep Felipe en la Ciutat de les Arts i les Ciències. Com ja és tradicional, els ninots exposats participen en un entranyable concurs el resultat del qual depén de la votació popular, que decidirà quina figura o grups de figures se salvaran de la Cremà la nit del 19 de març i passaran a formar part de la col·lecció del Museu Faller, per a ser admirats pels visitants de la ciutat de València.

Des de l’any 1934 se celebra esta exposició. Regino Mes, insigne artista faller i membre de l’Associació d’Artistes Fallers, va ser l’impulsor de la proposta de l’indult del foc i que inspiraria la celebració de la primera Exposició del Ninot, així com de salvar la figura que obtinguera nombre més gran de vots en un escrutini popular.

-113

la crema La Cremá és l’acte de prendre foc als monuments de les Falles, amb este acte es culmina i es clausura la festa. La Crema de las fallas de Valencia y d’altres localitats de la zona se celebra la nit del 19 de març, dia de San Josep. L’acte ve precedit per un castell de focs artificials, encesa per la fallera major de la comissió. En primer lloc entorn de les deu de la nit es procedix a la crema dels monuments infantils a excepció de la falla; guanyadora del primer premi de la secció especial que es crema a les deu i

Mitja i de la falla infantil municipal en la plaça de l’Ajuntament que es crema a les onze. Posteriorment es cremen els monuments principals a les dotze de la nit i a les dotze i mitja es procedeix a la crema del primer premi de la secció especial d’aquesta categoria. I finalment, a l’una de la matinada es crema el monument faller de la plaça de l’Ajuntament que està fora de concurs.

Els imprescindibles-

114-

-115

01 02 03 04 05 Rutes pels monuments. -

06 07 08 09 10 11 Rutes-

116-

L’enorme quantitat de monuments fallers a València obliga a realitzar una selecció de les millors falles de la Secció Especial i establir unes quantes rutes per a poder visitar-les totes, ja que és complicat i impossible poder veure-ho tot i sobretot si no tens clar com moure’t per la ciutat de València en aquestes dates que està tot tallat i col·lapsat. Per això, t’anem a proposar 6 rutes per proximitat i facilitat d’accés a les falles de secció especial mes significatives, estes rutes han sigut marcades des de la pàgina oficial www.comunitatvalenciana.com, són rutes de fàcil accés per mitjà de transport públic.

Ruta Arribant amb tren i baixant a l’Estació del Nord o viatjant amb metro i parant en l’estació de Bailén o de Xàtiva trovem les seguents falles: Falla Convent Jerusalén-Matemático Marzal. Direcció: Encreuament Convent Jerusalem amb Matemàtic Marzal Falla de l’Ajuntament. Direcció: Plaça de l’Ajuntament Falla Plaça de la Mercé. Direcció: Plaça de la Mercé Falla Plaça del Pilar. Direcció: Plaça del Pilar Falla Plaça Na Jordana. Direcció: Salvador Giner

-117

Falla Plaça Na Jordana

Falla Plaça de la Mercé

Falla Plaça del Pilar

Falla de l’Ajuntament

Falla Convent JerusalénMatemático Marzal

www.comunidadvalenciana.es

Rutes-

118-

Falla Pediatre J. ComĂn-Sierra Calderona

Falla Monestir de Poblet-Aparicio AlbiĂąana

www.comunidadvalenciana.es

-119

Ruta Agafant la Línia 1 del Metre i baixant en Campanar podreu gaudir amb els monuments de: Falla Pediatre J. Comín-Sierra Calderona. Direcció: J. Comín Falla Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana. Direcció: Encreuament Monestirde Poblet con Aparicio Albiñana

Rutes-

120-

Ruta Diverses línies de l’autobús municipal EMT: 6, 14, 15, 19 o 20, tenen parades en l’Avinguda del Regne i des d’allí, es poden observar les Falles següents: Falla Almirall Cadarso-Conde Altea. Direcció: Encreuament d’Altea amb Almirall Cadafal Falla Regne de València-Avenida Duc de Calàbria. Direcció: Encreuament Avinguda del Regne de València amb El Carrer Duc de Calàbria

-121

Falla Plaça Na Jordana

Falla Avenida Duc de Calàbria

Falla Regne de València

Falla Almirall CadarsoConde Altea

www.comunidadvalenciana.es

Rutes-

122-

Falla Sueca Literato AzorĂn

Falla Cuba Literato AzorĂn

www.comunidadvalenciana.es

-123

Ruta Partix del carrer Literat Azorín on hi ha diverses parades de la línia 8 de l’autobús municipal EMT, açí en aquesta ruta trobem: Falla Sueca-Literato Azorín. Direcció: Encreuament de Literat Azorín amb Sueca Falla Cuba-Literato Azorín. Direcció: Encreuament Cuba amb Literat Azorín

Rutes-

124-

Ruta Agafant el tramvia i baixant en la parada d’Eugenia Viñes s’arriba a la zona de la platja de Les Arenes i encara que s’ha de caminar un poquet és agradable caminar pel Passeig Marítim buscant l’encreuament de l’Avinguda de la Malva-rosa amb El Carrer Illa Fuerteventura per a conéixer aquesta Falla: Falla Av. Malvarrosa-Antonio Ponz Cavite. Direcció: Encreuament de l’Avinguda de la Malvarosa amb Carrer Illa Fuerteventura

-125

Falla Av. MalvarrosaAntonio Ponz Cavite

www.comunidadvalenciana.es

Rutes-

126-

Falla Arxiduc Carlos Chiva

Falla Exposición-Micer Mascó-Arévalo Baca

www.comunidadvalenciana.es

-127

Ruta 1a Parada prenent la línia 3 del metre i baixant en l’Avinguda del Cid, poden veure les Falles següents: Falla Arxiduc Carlos Chiva. Direcció: Encreuament Arxiduc Carlos amb Chiva Ceramista Ros-José María Mortes Lerma Si agafem la mateixa línia 3 del metre però baixant en la Parada de l’Albereda podem contemplar: Falla Exposición-Micer Mascó-Arévalo Baca. Direcció: Encreuament de Misser Va mastegar amb Periodista José Ombuena

Rutes-

128-

Falla Pensat i Fet

Falla L’Amistat

Falla L’Hort del Comte Falla El Sequer Falla La Fila

Falla Sant Jaume

Falla Parque Alcosa

-129

Ruta

FALLES

ALFAFAR També et marquem un recorregut per les falles del nostre poble d’Alfafar perquè pugues gaudir d’elles i ho fases d’una manera ràpida i directa, així et troved amb: -Falla el Sequer. Direcció: C/Julio Colomer, 31 b. -Falla l’Amistat. Direcció: Calle València, 12. -Falla Pensat i Fet. Direcció: C/Cid Campeador 36. -Falla Hort del Comte. Direcció: Calle Ronré -Falla La Fila. Direcció: C/Cid Campeador 36. -Falla Sant Jaume. Direcció:C/ San Cayetano Falla Parque Alcosa. Direcció: Calle Algemesi,Edificio Sanchis Guarner,

Rutes-

130-

falles

-131

01 02 03 04 05 06 Gastronomia fallera -

07 08 09 10 11

Gastronomia-

132-

Gastro FALLERA

ARTICLE

Si les Falles tenen alguna cosa més bona que la festa i el foc, és la seua gastronomia. En falles es pot gaudir de la gran varietat dels plats i els menjars més típiques d’aquesta setmana de fallera. Per als turistes, gaudir del menjar més tradicional, fet com antany i ple d’història és quasi una obligació. Durant els dies de celebració de les falles pels carrers de la ciutat es troben parades i llocs gastronòmics per a tots els gustos.

-133

cuina, una gran caldera d’on es va a s pot dir que la gastronomia servir tota la comissió sencera. valenciana és molt amplia però hi ha plats que saben molt millor en la setmana ·Arròs a banda i arròs negre. fallera. És més, en un dia Aquests arrossos destaquen per la podem descobrir tota aquesta varieseua similitud, els dos són de peix i tat. Són les 9 del matí, i tornes de la en ingredients quasi iguals, la princidespertà, famolenc i en ganes d’arripal diferencia és la tinta de calamar bar al casal i veure a la comissió més que dóna color a l’arròs negre. matinera muntant les taules per a poder esmorzar tots junts. Cada u te’l ·Fideuà i paella valenciana. seu paper, hi ha qui prepara el porró, Peix o carn? Fideu o arròs? A pesar que és allò que gastem per a poder d’utilitzar el mateix recipient per a gaudir d’un bon vi o duna cervesa cuinar-los pot ser estiga’m davant fresqueta, qui desdel major debat per taca per la gràcia als dies importants ha de lligar l’allioli, i de festa. Hi ha qui no és per a menys prefereix una fideuà preparar el centre amb sépia, calamaSi les Falles tenen de la taula protagoret, gambes... i de nitzat per una enl’altra banda hi ha alguna cosa més salada valenciana qui li agrada una bona que la festa i en lletuga, tomata, paella plena de verel foc, és la seua ceba i oli i un bon duretes, conill i pogastronomia. plat d’esgarraet, que llastre. en pocs ingredients (pimentó, abadejo, Després de qualallioli) aconsegueix sevol d’estos plats l’acompanyant ideal només hi ha dos per a un bon entrepà. bons motius per a alçar-se de la caira, pegar una becaeta o el motiu que Sense encantar-se molt, arriba l’horealment volem sentir que és anar a ra de preparar el dinar, on el més diper uns xurros o uns bunyols en xofícil és decidir quin va a ser el plat colate, fàcils de trobar en cada cantó protagonista. Per això, anem a fer un per tota la ciutat i menjar-los mentre repàs de tots els que estan presents passeges visitant les falles quan va aquests dies. caient la vespra sense preocupar-se per passar fred perquè no hi ha miarròs en fesols i naps. llor estufa un dia de falles que un traSi s’ha de destacar alguna cosa go de xocolate calent. d’aquest arròs és el recipient on es

“

Gastronomia-

134-

-135

Una volta completat el recorregut faller toca tornar al casal, potser siga el moment on es reunisca tota la comissió sencera, l’hora de sopar. Les possibilitats per al sopar no són tantes com a l’hora de dinar, tot el món espera el seu plat amb un tros de carn, llonganisses, botifarres i cansalà, i un tros de choricet per als més atrevits. Tot açò és el que dóna nom a la torrà, encara que també podem dir-li botifarrà quan té més protagonisme el embutit. Siga una o siga l’altra al centre de la taula no pot faltar un plat de faves, i un de tomata fregida per a acompanyar el plat principal. I per a acabar està xicoteta guia gastronòmica del que és un dia faller uns postres dolcets per a acompanyar el café i afrontar la nit que ens espera. Ací podem trobar des dels típics rollets d’anís fins a una coca de llanda passant pels panquemaos, la coca d’anous i panses i uns pastissets de moniato.

Després d’analitzar el menú faller d’un sol dia podem concloure que la gastronomia valenciana i especialment fallera s’amplia, diversa i completa. Però si cal gastar l’adjectiu ampli és per a denominar les ganes de fartar que sempre té un bon valencià faller. I és que en qualsevol festa els millors moments es viuen al voltant d’una taula, siga quin siga el menjar. Andrea Adsuara y Eduardo Grau.

“

To dinar de Falles amb el PORRÒ a la mà

“

Gastronomia-

136-

restaurant arroseries Com bons valencians amants de la paella, hem fet una recopilació dels millors restaurants on menjar arròs a la ciutat en la setmana Fallera. Restaurant Llevant Carrer Góngora, 1. 46015 València. 960 65 11 52. -Arroseria L´Estibador Passeig de la Devesa n°3 46012 El Saler. 931 83 05 40. -Restaurant Alqueria del Brosquil Entrada Casa el Llarc, 1, 46013 València. 963 75 79 70

-Q´Tomas Restaurant Carrer del Convent de Santa Clara, 13. 34 963 44 44 79 -Mes Blayet Avenida de la Plata, 12 Valencia. 963 95 02 15 -Casa Carmela Isabel de Villena 155, 46011 València. 963 710 073 -Restaurant Noguera Carretera dels Marines, Km 6 Dénia. 966 47 41 07

-137

-Restaurant Casa Salvador L’Estany de Cullera s/n Cullera. 961 72 01 36

-Alquería de la Seu Camí florentina, Picanya, València. 961 83 03 21

-Restaurante Neptuno Paseo Neptuno 66 València. 933 72 95 61

-Casa Patacona Passeig Marítim de la Patacona, 14, Alboraya. 963 72 40 95

-El Racó de la Paella Carrer de Mosén Rausell 17 València. 963 48 82 52 -Alquería del Pou Camí del Pou d´Aparisi, entrada rico, 6 València. 933 73 77 06

-El Tridente de Neptuno Passeig de Neptú, 2 València. 963 56 77 77 -Casa Roberto Carrer Maestro Gozalbo, 19, València. 963 95 13 61

138-

Recepta PAELLA valenciana 45 minutos

Calent

10 persones

Tallem el pollastre i el conill en 10 trossos regulars. Els salem, posem l’oli a calfar en la paella (recipient) i els sofregim molt lentament. Una vegada sofregida la carn, es tira la verdura donant-li igualment un sofregit.A continuació s’afig l’all, el pebre roig i la tomaca. Tot seguit, es posen 1´2 litres d’aigua i les vaquetes enganyades anteriorment al sol. Tot açò es deixa coure durant 10 minuts. Després, es posen els estams del safrà i l’arròs repartit per tota la superfície de la paella i es deixa coure a foc molt viu durant 8 minuts. Finalment, se li lleva foc a fi que comence a bollir a foc lent durant 8 minuts més, perquè agafe el punt de socarrat.

-139

INGRE DIENTS Arròs amb D.O. València (400 gr.) Pollastre (800 gr.) o Conill (600 gr.) 1 dotzena de vaquetes. Caragols. Garrofó (400 gr.) Bajoquetes (250 gr.) 1 dl. d’oli d’oliva. 1 dent d’all pelat i picat . 1 tomaca madur pelat. 1/2 cullera de pebre roig. Safrà en brins. Sal. Romero.

Gastronomia-

140-

-141

01 02 03 04 05 06 Programaciรณ Falla Hort del Comte-

07 08 09 10 11

Programaciรณ-

142-

22 h. Sopar de sobaquillo i a continuació discomóvil

22 h. Sopar de sobaquillo i a continuació discomóvil 22 h. Sopar de sobaquillo i a continuació discomóvil 20:30 h. Plantà de la Falla Infantil. 21 h. Sopar Infantil de la Plantà. 22 h. Sopar tradicional de la Plantà per a la comissió major. 24 h. A continuació es procedirà a la Plantà de la Falla. 8h. Tradicional despertà i Xocolatà al casal. 10h. Visita del jurat qualificador de falles. 14h. Traca i a continuació dinar. 17:30h. Concentració al casal per recollir als representants. 18 h. Recollida de premis. 21:30h. Sopar per als menuts a càrrec de Victor. 22h. Sopar per a la comissió major. 24h. Discomòbil. 8h. Tradicional despertà i Xocolata al casal. 14h. Traca al voltant del casal i a continuació dinar. 18h. Fins del 21h Joc Infantils i castells unflables. 21:30h. Sopar per als menuts. 22h. Sopar per a la comissió major a carreg de la presidenta y la FM. 23h. Entrega de recompenses i espectacle de playbacks. 24h. Discomòbil. 8h. Tradicional despertà i Xocolata al casal. 14h. Traca al voltant del casal i a continuació dinar. 17h. Concentració al casal per recollir als representants, 17:30h. Ofrena de Flors a la nostra patrona la Mare de Déu del Do. 21:30h. Sopar per als menuts. 22h. Sopar per a la comissió major. 24h. Discomòbil. 8h. Tradicional despertà i Xocolatà al casal. 12h. Missa en Honor al nostre patró Sant Josep. 14h. Traca al voltant del casal i a continuació dinar. 21:30h. Sopar per als menuts de la falla i a continuació cremà de la falla Infantil. 22h. Sopar per a la comissió major i a partir de les 24:00 cremà de la falla gran.

-143

07 13 14

MARÇ

MARÇ MARÇ

MARÇ

PRO GRA MA CIÓ 2020

FALLA HORT DLE COMTE

Programació-

144-

-145

01 02 03 04 05 06 07 08 Diari de viatge pels menuts-

09 10 11

Diari de viatge-

146-

viatge DIARI DE

pels menuts

Quin temps t’ha eixit?

Com teu has passat?

Coses que has aprés

-147

Coses que has vist

Paraules que has après Tro de bac

Despertà

Plantà

Exposició del ninot

Mascletà

Esgarraet

Ofrena

Cremà

Ninot Indultat

Dolçaina i tabalet

Verbena

Masclet

Cazalla

Mascletà Diari de viatge-

148-

QuĂ¨ has fet aquests 5 dies?

-149

Llistat de coses que has fet Acudir a la Cridà Tirar petards com un autèntic valencià Veure una Mascletà a les 14:00h a la Plaça Veure l’encés de llums a Ruzafa Anar a veure el mantó de la verge Veure l’exposició del Ninot Disfrutar de la Nit del Foc la nit del 18 de març Visitar les Falles de categoria especial Veure la cremà de Falles Menjar xurros en xocolatà Anar per la nit a les bervenes que hi han per la ciutat Veure la ofrena Fer-te una foto en una auténtica fallera

150-

infantil UN

CONTE

ENRIC VICENT ALMERO i ZANON.

er comprendre tot el que, en acabant, aneu a llegir, és necessari que vos pose en situació.

Voreu, soc del pensar que cada paraula té el seu moment, encara que no nos donem conte, i les utilisem tots els dies i elles, com si foren part d’un puzzle, van encaixant-se en més o manco encert. Com vos dia, cada paraula té el seu moment, moment en el qual adquirix tot el seu sentit, tota eixa riquea que té i que no és poca. Riquea perque les paraules son un tesor i el cofre que obrim tots els dies on s’amaguen, te farà pas a pas cada vegada més ric, t’enriquirà al parlar, a l’escoltar, al compartir-les. Fa ya uns quants anys, mai se pot dir que molts, una paraula me va fer molt ric. Va créixer als meus oïts i va enriquir-me fins nivells que mai en la vida havia pogut somiar: la paraula va ser “paternitat”. Tots som fills i tenim pares i pot semblar-te que la gent té dret a utilisar-la pel simple fet de tindre un fill. Si... i no. La riquea d’esta paraula, se guanya i creix cada dia, quan eixa coseta per la que no dorms, per la que patixes, que sol vol que menjar i dormir, va no sol obrint els ulls, sino que comença a mirar-te en silenci. Això que és tan fàcil d’expressar, pel que totes les mares i pares hem passat, també se li va complicar al

-151

que vos escriu, al punt que va notar com dins de mi, va nàixer una nova vocació en eixos dies que al meu chiquet li va donar per començar a traure les dents: la de contiste. Nits de plor desconsolat en les que res era suficient com per calmar el plor i les llàgrimes d’eixe angelet que havia beneït el meu modest llar. Nits on mare i pare, cansats de tot el dia treballant, de dies on la nit anterior sempre s’havia dormit manco del necessari, i si vols més, pel fet de ser novells en el fet de ser pares, te duïen cap un endormiscament on el llímit de lo real i lo irreal, estava més prop del que te pots imaginar. Per això, chiquet, si me preguntes si el que vos vaig a contar és realitat o és ficció... la veritat és que no t’ho puc assegurar.

Entre els núvols i la somnolència, una nit naixqué

AL CALIU D'UN BAOBAB Diari de viatge-

152-

Quique era un chiquet feliç, i seguix sent-ho. Si poguérem dir que cada persona té una paraula, si nosatres fórem una paraula, la seua seria “feliç”. Tots aquells que han compartit en ell un tros de vida, en la família, al colege, en la falla... sempre ho van definir com un chiquet feliç. Sà i carinyós, era l’alegria de la casa. Pare i mare descobríem en ell, dia a dia la vida, i nos sentien tremendament feliços d’aquella criatura divina. Com dia, els dies de menjar i dormir, menjar i dormir... van deixar pas a les nits de no dormir. Tu segurament no el recordaràs, perque quan nos fem majors, els recorts que guardem en lo més fondo del nostre cor, normalment son els bons i eixe segur que no ho era massa. Una de les nits en que ni el mossegador fret, ni el fregar-li les genives, ni les gotetes de paracetamol podien calmar el seu dolor, pare i fill passejàrem entre els núvols de la fantasia i nos trobarem, per casualitat, en un racó perdut en el temps. I en eixe racó perdut, tot lo món parlava de l’història màgica d’un arbre: el Baobap. Era l’arbre més gran i espectacular que mai havíem vist. Les seues fulles verdes i brillants tenien forma de palmera i en el centre de cada fulla destacava que semblava un menut cor. Eixe cor era dur, aspre, quasi irrompible, i encara que hui només era una bola fosca i buida, fa molt de temps no era així. Conten les llegendes, que fa molts, pero que molts anys, quasi al principi de la vida, el Baobap era l’arbre més

espectacular de la terra. E ntre les seues fulles naixien flors perfumades en delicats colors. El seu frut, era tan gran com un meló i era dolç com la mel. Els Deus de l’antiguetat, maravellats de sa fermosa creació li concediren el do de la longevitat per a que tota criatura vivent poguera contemplar la seua gran obra. L’arbre va créixer sense parar, cada vegada més alt, potent i fort. I tan gran se va fer, que la seua copa va impedir que la llum del sol arribara a les demés flors, arbres i plantes, i clar, totes anaren apagant-se. Sense la llum ni el calor del sol, el fret se va fer amo i senyor de la terra. Tan important se sentia, que se va fer arrogant. A la seua vanitat no li va importar el mal que estava fent als demés. Tan bovo se va fer, que un dia va desafiar als Deus dient que era tan gran i creixia tant, que pronte arribaria a alcançar-los, a ser l’arbre Deu. Estos indignats, el volgueren castigar. Pero ¿quin castic podien posar-li?, si en el fondo era el seu fill. ¿Qué podien fer, per donar-li un escarment?. Reunits els Deus, un va tindre una idea: El girarien plantant-lo al revés, deixant les seues precioses fulles i flors sotaa terra i les seues arrels serien les branques. Així tot lo fermós i bell de l’arbre quedaria amagat i tots se riurien de la seua llegea. L’arbre quan se va donar conte del seu error, va intentar demanar perdó, pero ya era tart. lPer això la image que pots vore hui d’ell es la d’un arbre d’apariència seca, lleig, mal fet, que té unes branques retorçudes que apunten cap al cel, com si estiguera demanant-li als Deus perdó, implo-

-153

rant perdó, per la seua arrogància lPer això la image que pots vore hui d’ell es la d’un arbre d’apariència seca, lleig, mal fet, que té unes branques retorçudes que apunten cap al cel, com si estiguera demanant-li als Deus perdó, implorant perdó, per la seua arrogància. Pero commoguts per ell, com un pare en el seu fill, el van permetre tindre fulles, només en l’época de les pluges, i també li donaren un gran poder, el de la màgia. El Baobap és un arbre màgic i des de llavors, al voltant d’ells van nàixer pobles, civilisacions. Amprats en el seu poder, la gent l’utilisa com un lloc sant, on celebrar actes, ritos, acorts d’honor... i màgia. Les llàgrimes del meu copilot deixaren de brollar d’uns ullals cada vegada més oberts. Des de la seua inocència i més en gests que en paraules perque encara no sabia parlar, compartíem un viage tan màgic com llarc i pesat. La seua majestuosa ombra nos va acovilar en les seues branques. Pesaven tant els parpalls, que nos dormiren al seu caliu. Férem una cosa mal... o be: diu una llegenda que si te dorms a la seua ombra, els teus somis se tornaran realitat, i nos dormirem I molt pronte el somi arribà. Vaig obrir els ulls.

No sé perqué, pero me vaig sentir diferent...

BAOBAB

El primer sentit que em va cridar l’atenció, va ser l’olfat, l’aroma era diferent. ¿i eixos peus, o millor dit, peuets...? Estaven massa prop, i eren menuts, diminuts, i els dits eren... com de joguet. Al sostre hi havia una llàntia d’un avió. Semblava molt antic, com el de Saint-Exupéry en El Principet. Estava en l’habitació de Quique, això estava clar, pero... Sentia el silenci, cosa que no recordava haver sentit mai. Una sensació feta pau, com si estiguera en el cel, en un cel tranquil, relaixat, on no recordava qué volia dir “preocupació”, no hi havia temps, ni rellonges. Ara comprenia això de “deixar la ment en blanc” que tantes vegades havia sentit dir i que mai havia pogut conseguir. Me va vindre al cap l’història de Gulliver en el país dels jagants, perque així me vaig sentir en l’habitació. Havia creixcut tot al meu voltant. Vaig voler cridar, preguntar qué estava passant... pero me va eixir una cosa molt rara, com un gemec. Quan els nervis havien començat a minvar eixa sensació de pau i tranquilitat, una persona va aparéixer en escena. No recordava haver-la vista mai, pero em resultava molt familiar: eixa frangeta, eixe nas de cacauet, sa cara pigadeta i tan picara... No, no podia ser... ¡va, lleva del teu cap això!, diria que era com... ¡va!, ¿cóm va ser possible això?. Va vindre cap a mi, i em va donar un bes en la front .Me va agarrar la mà i va jugar en els meus ditets.

Diari Diari de de viatgeviatge-

154-

El seu olor, era molt familiar, era un aroma que mai en la vida se pot oblidar, que se me va quedar dins fa molts anys. Era el del meu... ¡que no, que no potser...!. Va estar un moment en mi i se’n tornà a anar, mentres el cap em girava a cent per hora, intentant posar cada cosa en el seu lloc, per intentar entendre qué estava passant. No crec que fora la sensatea, pero una llum aclaridora, me va inundar el cap: eixa persona, era el meu fill, i yo... era el seu. Una de les coses que sempre hem desijat la gent major, és tornar a ser menuts. Envegem d’eixos monyicots de carn i os, la seua naturalitat, perque son francs, nets, i son portadors de tantes i tantes coses que en el pas del temps hem anat perdent. En ells, i tornem al sentit i coneixença de les paraules, des del primer gemec, des del primer plor al nàixer, descobrim el que vol dir la paraula patir. Patim per ell, per la seua vida, pel seu futur, per la seua seguritat, per la seua educació... Fa nàixer en nosatres la part patidora de la nostra existència, eixa que quan se desperta mai, i dic be, mai, torna a dormir-se. La voluntat permanent de protegir i cuidar-los perque els veem indefensos davant la malaltia o dels perills de la vida, nos espenta a demanar-li a Deu que... ¡ixcà estiguérem nosatres al seu lloc! I aixina que la nostra experiència vital els protegixca i els mantinga a salvo de tot... No és perque des de la nostra edat, enyorem la seua... o si... no... bo, un poc si. Me va vindre al cap la nit anterior, el pobret patia per les genives, que... per cert, me fan mal, i nos

dormirem al caliu d’un Baobap... no, no deu de ser això. Serà un somi com els que tinc totes les nits, d’ací uns moments, sonarà el despertador i me’n aniré a treballar, com sempre. De totes formes, lo del despertador, és com un recort que poc a poc va alluntant-se, fins que arriba a no preocupar-me, de fet quasi ya se m’ha oblidat qué és un despertador. Ara tinc més coses de qué preocupar-me, com d’agarrar eixa girafeta de drap que junt un orso, un lleonet i un simi, giren damunt de mi en lo que sembla un carrussel, vist clar des de baix, en una musiqueta de pianola un tant estrident en un puntejat, com d’un agradable pizzicatto. ¡Vaja!, per fi s’han cansat de girar i girar els ninotets i tinc el lleó a l’alcanç, vaig per ell i... ai, ¿per qué s’ha parat la música? Cridaré al chiquet i que li done corda, perque sé que va a corda, pero no sé encara que és això. Torne a gemecar, que sembla és la forma que tinc ara de comunicar-me. La veritat és que és més efectiva que quan de major crides a algú. És gemecar i apareixen per la porta mon fill... o millor dit mon pare, ma mare... per cert, ma mare... Quant de temps, quantes ganes de vore-la. ¡Qué rebonica que està!. Jove, bella, fermosa... en eixe somriure que mai en la vida s’oblida i el seu aroma, que recorda a roses, a l’herba humida i tendra, a terra mullada per la pluja d’abril. Eixe tacte expert, que sent tan novell com el de mon pare, sembla tinga tanta experiència que res se li fa nou.

-155

Vaig llegir que un pare potser divertit, pero una mare sempre diu la veritat, i ella és això, veritat. Porta una tovalleta fresqueta, segur que l’ha treta de la nevera, que sap a camamirla i me la dona a mastegar, que be... ¿Tu veus papà?, Ella si que sap. En tal de tornar-la a sentir tan prop de mi, tan pendent, tan ella... dubte si vullc despertar, pero les genives.... Ademés, no m’agraden les reixes, els barrots, i en el meu llit els pares, me tenen empresonat. ¿On volen que vaja, si encara no sé lo que és caminar, si ningú me ho ha explicat?. Diuen que és... com anar en bicicleta, se deprén i mai en la vida s’oblida. ¿I gatejar?, ¡ahhhh..., quin invent! El cas és que crec que ho faig, pero que ningú es riga de mi: note que me pesa molt el cap. Fugar-se de la meua presó de fusta, pensant-lo be, és massa cansat. ¿Saps el que te dic?, pijor per ad ells, gemeque i venen, gemeque i venen... és estrany, pero per més voltes que ho faig, sempre apareixen en un somriure de dia i de nit. Per que en acabant la gent diga que no faig res, que visc relaixat i sol tinc que dinar, sopar, chuplar i dormir... Estic poc a poc descobrint-me i fer-ho m’esgota, cansa molt descobrir el meu cos. Ahir, després de la sessió de bany i massage, que me regalà ma mare, si si, bany i massage... ¿veus lo que dic?, ¡és bo ser el rei de la casa!, ma mare me posà davant d’un espill. El cristal me mostrà una image rosadeta en ulls enormes i en un nas menut, quasi un cacauet, a la que ma mare li posà nom: yo.

¿Primer?, sorpresa. La veritat és que no m’esperava així. Lo cert és que ni m’esperava, de fet no sabia si esperar-me. Segon: ¿de veritat soc aixina? Perque l’atre dia, ma mare me posà davant d’un atre cristal, que fea molt de soroll i n’eixien atres cares en veus estridents i diferents, i si el del cristal soc yo, yo no era com ara. He sentit dir que els chiquets canvien, que se fan majors... igual és això, ¿pero tant? Cert és que quan gemeque, la boca del chiquet de hui se mou i si acoste la maneta a tocar la seua, ell mou la seua com si volguera tocar la meua, ¡quina sensació més estranya!, és com yo... pero al revés. Veent eixa cara, ya sé qué vol dir riure’s. Quan me ric la boca se m’arqueja i els mofles de la cara és com si creixqueren, fent-me més chicotets els ulls. Resulta agradable vore una cara rient-se. Pero lo millor no és vore-ho, és sentir-ho. Se sent més be un quan se riu... Els majors deuríem de fer-lo més a sovint. Una atra experiència estranya, son els menjars. Tastar els sabors de lo que me donen és una cosa que me costa definir. La veritat és que tinc molt poc vocabulari, pero... a vore ¿Qué és el dolç?, ¿Algú m’ho pot explicar?. ¿I el salat, del que tant se parla?. Yo diria que un és suau i l’atre pica, tampoc crec que me pugues demanar més... El peix, la carn, la fruta, o quan toca cereals... ¿i qué és això dels potitos?. Potito d’això, potito d’allò... suponc que vindrà pel tamany, per ser un “pot” chicotet. Tu tan sol notes en la llengua la diferència de sabors, i els olors, això si

Diari de viatge-

156-

perque de moment sol he descobert que tinc tres sentits: el tacte, el gust i l’olfat. I en acabant, a fer sesta. Ma mare me porta estressat. No hi ha control més exhaustiu que d’una mare en un rellonge en les mans: cada dos hores pren, a les quatre això, cada sis lo atre... ara t’alces, ara te dorms, ara te tornes a alçar... I entre tant les dents que avisen: toca camamirla, toca “paracetamol”, el mossegador... desdejuni, almorzar, dinar, berenar, sopar, i per dormir, mon pare contant-ne històries... per ser el rei, no està mal, pero estressa. Complint en la seua part del contracte, en fer-se de nit, mon pare va prendre cadira just al costat del meu llit. Uff, el note més major que este matí. El conte d’esta nit parlava d’un pare i un fill. No és que fora molt original, pero el cas és que me fea ilusió tornar a formar part de l’elenc protagonista de l’història de mon pare. Yo el mirava i el notava trist, cansat. Me va dir, pensant que el seu fillet no sabia de qué estava parlant, que quan se va despertar eixe matí, ho va vore tot distint. Els peus, les mans, els braços, no te dic les dents... això si, podia anar a soles al bany, perque ¡sabia caminar! i així no se pixava damunt. Al mirar-se en l’espill s’assustà, puix eixa image que veu, no sabia de quí era. ¡I tenia pels en la cara!, ¡puaghh, quin oix! I per llevar-se’ls tingué que afaitar-se... ya veus, a-fai-tar-se i que se tallà i tot, i que se va fer sanc.

¿Lo del nuc de la corbata...? diu que no fon complicat, igual va ser la sort del principiant, i que el rellonge era una cosa molt important. Com se li va fer tart, un “taxi”, que al pobret li va costar molt explicar-me això qué era, va agarrar en ma mare, i que ella estranyada el mirava i el trobava un poc canviat, pero això si, molt familiar. Això del treball, diu, que deu ser molt important, puix la gent estava séria, massa séria, sempre molt séria, no se rien molt, no... Mastegar se li feu rar, puix no estava acostumat, i menjà una cosa rara que se diu pizza i és com si fora una torta de pa finet, en moltes coses. Diu que li va agradar, pero en acabant, li començà a fer mal la pancha. Tastà la Coca Cola, cosa que li provocà un rot, i la mamà li digué que se tapara la boca, que semblava un chiquet, ya veus tu... Yo que el conec com si fora el meu fill, vos diré que no, no se li veïa molt content. El seu to era de pena. Eren tantes les coses que tenia que fer, coses que no coneixia i totes al mateix temps, que lo que enyorava, lo que volia, era tornar a ser menut, tan menut com era yo. En els meus gemecs li dia que havia segut el Baobap i estava vivint el somi de son pare que s’havia fet realitat. Crec que, per la força dels meus gemecs, i sense tovalleta de camamirla fresqueta, el seu instint el va dur de nou a certa història d’un principet, que un tal Saint-Exupéry va crear, i que tenia un planeta, on creixia ¡un Baobap! Vinga, pare,

-157

recorda... arbre, Baobap, branques, caliu, dormir... va, que això ho arreglem en un moment... De pronte, quan estava parlant d’eixe arbre tan maravellós, va dir que somiava en ser un aucell per la llibertat que té per volar per l’aire sense rumbo ni destí... ¡Che, no....!, ¡per favor, no te me despistes...! Son coses que els passa als majors, tenen tant de lloc on anar, que se perden. Pobre pare, que ningú pense que no el vullc, ¿sabeu una cosa? M’agrada sentir com s’inventa històries fantàstiques, com les improvisa perque deixe de plorar. Com me mira intentant buscar en els meus ulls eixa lluentor, eixa ilusió per descobrir els mons que mon pare té reservats per mi. Buscant que deixen de manar eixes llàgrimes tan salades com l’aigua de la mar, que cauen per les meues chefles sense consol. Tornà a parlar d’eixe arbre màgic, que diu que naix, ¡en Àfrica!, ¡com si yo sabera qué és això d’Àfrica!. Un arbre, me conta, que si te dorms al caliu de les seues branques, el que somies, se fa realitat... ¡qué rebonico que és!, quan siga major, ¡m’agradaria ser com ell!. Li vaig escoltar com si fora la primera vegada que sentia parlar d’eixe ser mitològic, de les seues branques, de ses flors. Me va dir que si algú bevia aigua en la que hi havien llavors de Baobap, mai moriria devorat pels cocodrils. No crec que fora la meua intenció, pero com cultura general, està be. Tornà a parlar dels aucells i dels seus somis de llibertat... ¡recristina!,

atra vegada lo mateix... ara el meu treball és que no es dormira, no fora que se me fera pardalet, un poc pardal bovo si que sembla... ¿serà possible? Deus de somiar en ser ton fill, deus de somiar en ser ton fill... Torní a gemecar, més fort si cal. No es podia dormir. Com els chiquets som menuts, pero a soles en tamany, vaig a parar de pronte i esbossar el millor dels meus somriures. Va tindre els efectes desijats: va vore a un chiquet feliç i digué les paraules màgiques: “mira qué bonico que estàs...”, ¿quí fora com tu...?, ¡quina felicitat, sense preocupacions, tan natural... ¡Ixcà tornara a ser un chiquet! En eixe moment tanquí els ulls. No volia pensara res més i que el seu últim pensament fora el que acabava de dir: volia ser com yo. Cridí a la força del destí, al meu angelot que estava com sempre, als peus del meu llit. Cridí al ratolí de les dents, a la mare carabassera, i també, a l’esperit d’eixe màgic arbre de flors tan especials, a seua màgia, a la màgia del Baobap... somiava en ser tan sol, com era ahir, somiava en tindre un fill com ell... Vaig obrir els ulls. No sé perqué, pero me vaig sentir diferent...

ENRIC VICENT ALMERO i ZANON. Diari de

viatge-

158-

s n o i n opi

-159

01 02 03 04 05 06 07 08 09 Opiniรณ-

10 11 Opiniรณ-

160-

Raquel Cortés

Ciudad Real Les falles per a mi són una tradició que tot el món hauria de viure almenys una vegada en la seua vida, sentir la tremolor de les mascletas a totes hores, veure els castells de foc, l’olor de pólvora, els carrers adornades amb llums impressionants i amb molt color, veure desfilades de falleros/as camí a l’ofrena de la verge dels desemparats i com no, les espectaculars falles i ninots plenes de crítiques i d’informació cultural de forma còmica que destaquen pel seu colorit i les seues dimensions, que no defrauden a aquells que vulguen visitar-les per a després acabar amb la crema. Recomane a tot el món que vinguen ja siga en família, parella o amics.

Belen Hernández Albacete

Les falles són despertar-se abans del que t’agradaria amb el so de les xarangues que van animant els carrers quan encara estan pràcticament buides. Intentar eixir prompte de casa per a agafar bon lloc en la mascletá, però acabar en meitat de l’Avinguda Marqués de Sotelo sense poder moure’t ni veure pràcticament res, procurant no discutir amb la gent del teu voltant perquè li has donat una espenta o li has tirat la cervesa. Que se’t posen els pèls de punta i t’entre un somriure panoli en notar que et tremola tot el cos durant deu minuts després del famós “senyor pirotècnic pot començar la mascletá”. La setmana del 14 al 19 de març és el moment de l’any en què menjar bunyols o xurros a qualsevol hora del dia està justificat, i anar amb una cervesa i un cubata per mitat de les vies també. És la millor ocasió per a xafar-te València i gaudir d’ella, sempre tenint atenció dels xiquets (i no tan xiquets) que tiren petards sense mirar si s’acosta algú. És entropessar-te amb una xicoteta falla que no coneixies mentre vas de camí a veure els monuments o les llums del sector especial. Encara que el millor moment per a veure siga quan tornes a casa després d’haver eixit de festa, perquè ja no hi ha guiris intentant fer-se una selfie amb cada ninot. És també eixir a la nit amb la intenció de veure a la teua orquestra favorita, però acabar en una revetla qualsevol ballant paquet el xocolater, perquè no importa la música ni el lloc, si no la gent amb què les gaudesques. És veure l’ofrena per a comentar els vestits de totes i cada una de les falleres, i emocionar-te el dia 19 quan vas a la plaça de la Mare de Déu i veus com està de guapa amb el seu nou manto ple de flors. Però sobretot és no poder evitar plorar quan veus la cremà, i saps que queda just un any per poder tornar a reviure totes aquestes emocions.

-161

Álvaro J. Salvador Fuertes

María Pérez Teruel Al principi no em feien gràcia. Inclús fugia, fins que els doní una oportunitat i vaig comprendre la importància que té per a la ciutat i contornada i la vida que li donen al mes de març. Per a mi s’ha convertit en un moment perfecte de l’any per a compartir moments amb persones que a penes pots veure durant l’any. Ja que l’ambient fa tota la resta.

Teruel València en falles? La primera vegada que les vaig viure, amb 18 anys, em van paréixer poc més que soroll, foc i una raó més per a eixir, però any rere any les mascletaes, els castells i l’olor de pólvora es van convertir en molt més que això. Amb el temps he aprés a gaudir-les d’una altra forma, i ara no hi ha res que més m’agrade que passejar pels carrers admirant els treballs que els artistes fallers duen a terme durant tot un any, observant els seus colors, les seues formes i tant que cada falla ens vol comptar. Además, he tingut la sort de viure-les de la mà de grans amics que m’han fet conéixer des de dins el que de veritat és aquesta festa fent-me sentir part d’ella. Què més es pot demanar! Estic desitjant tornar enguany per a continuar gaudint d’elles!

Maria Jesús Gómez Albacete M’agraden molt Les Falles, per a mi és com tornar a mi infància quan vivia a València. M’encanta la seua música, els seus monuments, els trages de fallera, però sobretot l’olor de pólvora i el poder caminar per València pels carrers que no tornaràs a xafar fins a l’any que ve.

Opinió-

162-

-163

01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 Informació pràctica-

Informació pràctica-

164-

Informació pràctica Punts , d informació turística

Telèfons , d informació

OFICINES D’INFORMACIÓ Plaça de l’Ajuntament, infoturistica ayuntamiento@visitvalencia.com 963 524 908

TELÈFON TURÍSTIC 900 701 818

TOURIST INFO PAZ Calle de la Paz, 48 infoturistica@visitvalencia.com 963 986 422

AJUNTAMENT 963 525 478 / 010

TELE TAXI 963 571 313

112 EMERGÈNCIES

112

TOURIST INFO JOAQUÍN SOROLLA Sant Vicent, 171 infoturistica-js@visitvalencia.com 963 803 623 TOURIST INFO AEROPUERTO Planta d’arribades infoturistica aeropuerto@visitvalencia.com 961 530 229 TOURIST INFO PLATJA Passeig de Neptú, 3 infoturistica-playa@visitvalencia.com 628 789 837 TOURIST INFO PORT Terminal Trasmediterránea, Moll de Ponent s/n infoturistica-puerto@visitvalencia.com 963 674 606

POLICIA 091 / 092 PORT DE VALÈNCIA 963 939 500 ESTACIÓ D’AUTOBUSOS 963 466 266 RENFE INFO TRENS 902 320 320 T

-165

Una altra manera de descriure la potència de les Falles seria comentar les seues xifres:

700

Castells

de focs

artificials 4.500 kg

monuments Pólvora

100-120kg en mascletades

LLUMS

Entre 40.000 i 50.000

rams de flors

92.000 kw, 270.000 peretes i 190.000 leds

400

comissions

falleres Visitants Fins 120 al voltant d’1 milió.

decibels

Informació pràctica-

166-

fí.

-167

RECOLZAMENT

publicitari

desde la falla hort del comte Volem donar les grĂ cies a tots els que han fet possible aquest llibret.

www.misofabrotons.es

695305652