Llibret falla hort del comte 2018 by Laura Vi

Falla Hort del Comte

20 18 -2-

Editorial

Volem que participes en aquest llibret, que t’impliques i ens dónes la teua opinió, que ratlles, dibuixes, escrigues i expresses el que sents en les seues pàgines, perquè aquest és un llibret de debat i no hi ha debat sense comunicació, exposició d’idees i molt menys sense persones. Doncs són les persones les que mantenen les tradicions o decideixen en oposició apostar per la innovació i experimentació, són ells els que fan que canvien els conceptes, les visions i els punts de vista, per això aquest llibret és per a tu, que el tens entre les teues mans. Fes aquest llibret teu, únic i personal i sobretot gaudeix-lo!

-3-

om Hort del C

presore

rez empsim Edita: T ació: Natalia Álva z e in m d ó G Coor ivancos ómez Laura V ncos G a iv V Giner i ra u a L res ió: Redacc ió: Tempsimpreso res c o s c u re Prod psimp er rez Gin sió: Tem Impres fies: Natalia Álva n Martí, Maria Fotogra osé Ignacio catalá arlos Royal i J Juan C Textos: idaura, riano R José So nells. ivancos José Pla s: Laura V Almero i Zanón e t is v e r ent Ent talia : Enric Vic Poesies maquetació: Na s Gómez i co Disseny er i Laura Vivan in irectiva G D z ta re n Álva l: Ju ia c r e m ada: 125 estió co

ació de

Justific

tir

-4-

Íntroducció

Tradició o innovació? o Tradició e innovació? Perquè tractar un tema de debat com aquest en un llibret de falla?, doncs molt simple perquè el món evoluciona, canvia i es modifica a passos agegantats i amb ell per descomptat les falles, és per això que la gent del món faller necessita assabentar-se d’aquests canvis, conéixer les tradicions i donar-se compte que és necessari trobar un punt d’estabilitat entre tots dos conceptes. Cada mes de març València esclata per a donar la benvolguda a la primavera. Milers de persones omplin els carrers per a inhalar l’olor a pólvora, ballar al compàs de les xarangues, embriagar-se amb l’aroma de les flors i gaudir dels tradicionals monuments… o no tan tradicionals. El segle XXI també ha arribat a la nostra festa però… Aquest progrés ha fet que és perga la esència tradicional de les falles?

Ana Baixauli -5-

ÍN DEX 20 18 LA INNOVACIÓ. SECCIÓ EXPERIMENTAL Pàg 48 a 64

TRADICIÓ A L’INDUMENTARIA Pàg 40 a 48

MONUMENTS. L’ARTISTA FALLER Pàg 116 a 134

LA NOSTRA COMISSIÓ Pàg 108 a 116

4 9 5 10

Índex

GIRA PER PODER

I A LA NOSTRA FALLA QUE OPINEN? Pàg 74 a 77

ELS NOSTRES REPRESENTANTS 2018 Pàg 78 a 108

LES FALLES Pàg 14 a 22

ALCALDIA I JUNTA LOCAL Pàg 22 a 40

PROGRAMACIÓ FALLES 2018 Pàg 134 a 142

RECOLZAMENT COMERCIAL Pàg 150 a 174

REPORTATGE FOTOGRÀFIC Pàg 142 a 150

2 7 12 3 8 13

I TÚ QUE OPINES? Pàg 64 a 74

TERMINOLOGIA Pàg 08 a 14

1 6 11 Índex

LLEGIR EL ÍNDEX

Terminologia

Terminologia Conceptes i coneixements Per poder entendre aquest llibret és necessari assentar conceptes, és per això que saber la terminologia de les paraules tradició i innovació al món faller és indispensable, d’aquesta manera entendre’m el context en el qual es desenvolupa el nostre debat en qüestió.

-8-

Terminologia

-9-

Terminologia

R E

L G

O A

Tradició La nostra festa té un origen humil que va començar amb la crema dels trastos dels fusters per a netejar els tallers i les estoretes que demanaven els xiquets per a cremar al carrer, aquest acte simbolitzava la purificació i renovació primaveral de l’activitat social de les comunitats. En l’actualitat ha evolucionat fins a caracteritzar-se per la construcció e instal·lació de grans grups escultòrics (“falles”), els quals estan compostos per ninots, que els artistes i artesans creen inspirant-se en els successos actuals de l’actualitat política i social. Les falles es planten en les places de la ciutat entre el 15 al 19 de març i es cremen l’últim dia que marquen el final dels

festejos. La indumentària tradicional fallera també té un paper important en la nostra festa, aquesta vestimenta va nàixer en l’any 1929 de la mà de la pionera Pepita Semper, el qual va suposar un punt d’inflexió, no sols per la vestimenta sinó de la dona en les comissions falleres. Aquest vestit ha tingut lleugeres modificacions segons la moda de cada moment fins a arribar a la indumentària actual, amb trajes brillants plens de llum i colors amb un estampat en comú, les flors. Símbol indis pensant no soles per la arrivada de la primavera sinó per la nostra Ofrena, en la que vestim a la Mare de Déu dels Desemparats amb un tapís de flors cada 17 i 18 de març des de l’any 1960.

- 10 -

Terminologia

Innovació En una festa com les falles, el més tradicional es innovar. Aquesta filosofía alternativa i trencadora està extenguen-se com la pólvora en el món faller. El mon evoluciona, canvia i es modifica a pasos agengantats i les falles no es van a quedar enrere, les comisions opten cada

vegada més per disenys atrevits que trenquen amb la estètica convencional del monument, tant en el diseny com el material. Però les falles són més que un monument, no hi ha que oblidar que des de l’any 2016 ha sigut nomenda per la UNESCO com Patrimoni inmaterial de la Humanitat.

La combinació perfecta “Amb aquesta nova concepció de falla, fruit d’una perfecta combinació de tradició i innovació es vol obrir a noves formes d’arts que donen pas a monuments més sostenibles, heterogenis i singulars i per tant més diversos.

Lluny dels monuments de secció especial i de la uniformitat que s’estén al món faller, existeixen altre tipus de falles, aquelles que aposten pel canvi, per l’evolució i per la innovació, des de les confeccionades amb mobles vells, que segueixen l’estil primitiu que donà origen a la festa, fins aquells dissenys que són totalment futuristes. Estem parlant de les falles denominades I+E, innovadores i experimentals, poc convencionals, que no destaquen únicament per la seua estètica sinó pel seu concepte o pel material que utilitzen en la seua construcció. Aquestes falles s’obrin a l’experimentació sense perdre la seua identitat ni la seua tradició, aconseguint que tots dos conceptes vagen de la mà. Açò ho aconseguixen combinant monuments que mantenen l’essència tradicional de tota la vida, ninot (representació humana) i relat (crítica) introduint nous recursos que fan que s’allunyen dels cànons estètics habituals. Amb aquesta nova concepció de falla, fruit d’una perfecta combinació de tradició i innovació es vol obrir a noves formes d’arts que donen pas a monuments més sostenibles, heterogenis i singulars i per tant més diversos. - 11 -

Terminologia

Tradició

Innovació

L’hemisferi dret està especialitzat en sensacions i sentiments, accions com crear, somiar, innovar, imaginar o inventar, per tant la creativitat i la visió futura que comporten la innovació i l’experimentació fallera formen part d’aquest hemisferi.

Amb l’hemisferi esquerre està relacionat l’aritmètica i la lògica, trobem la capacitat d’anàlisi, de raonar i de traure deduccions, per tant en aquesta part els pensaments són realistes, freds, tradicionals i dominants; i per tant es pot dir que aquesta part del cervell alberga el termini de “tradició”.

El cor es una suma dels dos - 12 -

Terminologia

Kit bàsic tradicional faller Tant la falla tradicional com aquella que aposta pel I+E comparteixen tots els conceptes, un kit bàsic de terminis que són l’essència de tota falla, un conjunt d’indumentària, foc, pólvora, música, monuments, tradició i menjars típics.

- 13 -

Article

Les falles Tradicions, De les fogueres al monument artístic. De la mà de José Ignacio Catalán Martí, trobem l’origen de la paraula falla i la seua evolució al llarg dels anys.

- 14 -

- 15 -

Article

ARTICLE

LES FALLES de les fogueres al

monument artístic José Ignacio Catalán Martí L’origen de les falles i la seua evolució al llarg dels anys pareix que ha estat lligat al Gremi de Fusters, un dels més antics de la ciutat.

- 16 -

(foto1) Falla Plaça Marià Benlliure, 1903 (Foto de l’Arxiu J. Alcanyís)

Article

ARTICLE Les falles, tal com les entenem en l’actualitat, són un monument artístic, dotat d’una intenció satírica, la construcció del qual té com a fi de ser cremades festivament la nit de Sant Josep. No obstant això, este concepte actual de les falles dista prou dels primers “monumentos falleros” i de la seua evolució plàstica. L’origen de les falles i la seua evolució al llarg dels anys pareix que ha estat lligat al Gremi de Fusters, un dels més antics de la ciutat, ja que es té constància d’ell des de la conquista de València pel rei Jaume I en el 1238. En un primer moment, este gremi no sols acollia estos professionals, sinó també a altres oficis com els imatgers, pintors i menestrals de la fusteria, sent el seu sant patró sant Lluc, fins que en 1497, el rei Ferran el Catòlic, va autoritzar el canvi de patronatge a sant Josep. Els fusters, establits en els carrers del barri de Velluters i del Carme, tenien per costum treballar a l’entrada del taller per a aprofitar la llum solar, i a poqueta nit s’il·luminaven, a l’hivern1, amb la llum d’uns cresols que penjaven d’un pal amb peu i un travesser a manera de

perxa, que es cridava “estai” o “parot”. Amb l’arribada del creixent del dia, que coincidix amb la festivitat de sant Josep, este trasto es cremava en una foguera junt amb la resta de virutes i trossos de fusta sobrants, als que es van sumar trastos vells que no s’utilitzaven que la xicalla del barri arreplegava per a avivar aquella foguera que tenia lloc la nit de sant Josep. L’esperit satíric i la inventiva burlona dels valencians, a més de la seua creativitat artística, va fer que algú vestira al “parot” com un ninot, identificant-ho amb algú, molt possi blement afegint-li algun rètol a manera de crítica o d’identificació del personatge del barri, naixent així el primer “ninot” de les falles. Esta enginyosa foguera va haver d’agradar a les classes populars, perquè es va estendre ràpidament per distints barris de la ciutat, i a poc a poc eixa foguera va anar prenint cos i formes cada vegada més elaborats, deixant de ser un simple muntò de trastos vells per a assemblar-se cada vegada més al que hui en dia entenem com a falla. 1 Periode comprès entre san Miguel y San José.

(Foto 2) Boceto de la Falla Espartero-Padre Jofré, 1904. Arxiu Municipal de València (Foto: M. Molinches).

- 17 -

Article

Però resulta curiós com aquesta activitat lúdica festiva de la “noche víspera”2 de sant Josep no apareix recopilada en la documentació de l’Arxiu Municipal, que és qui millor ens podria narrar la història i evolució de les falles en esta ciutat. En efecte, cal esperar a mitjans segle XVIII, concretament a un “bando” municipal de 1740 en el que es prohibix plantar falles en els carrers i placetes estretes pels perills que portava amb ella la cremà. En un altre “bando” municipal, aquesta vegada de 1784, es reglamenta la ubicació de les falles en les places, perquè diu que encara que ““están permitidas y no se opone a ello la Ciudad” la seua ubicació en la fatxada de les cases pot resultar perillós per als ciutadans. De com eren eixes primitives falles ens queda la imatge de la Falla de la Plaça Marià Benlliure, plantada en 1903, el lema de la qual era “Antigor i modernisme”, en la que es pot veure un muntó de trastos vells i inutilitzables coronats per tres figures vestides amb trages reutilitzats. Precisament aquesta imatge ha permés reconstruir com eren aquells primers cadafals fallers. 2 Amb eixa data la definix la interlocutòria del senyor corregidor de la ciutat en el ban emés en 1784 i que s’arreplega en la sèrie de cartes missives de l’Arxiu Municipal de València

(Foto 3) Falla Plaça de la Pelota, 1895. Primer premi otorgat per Lo Rat Penat (Foto del Arxiu J. Alcañiz).

D’aquella imatge passem a unes falles en les que cada vegada és més evident el concepte de monument artístic i satíric. Així, el muntó de trastos vells va quedant ocult per un cadafal quadrangular, ja de fusta o de llenç pintat, amb elements decoratius, sobre el qual es representava una escena sobre la qual versava la falla. Únicament amb dos o tres - 18 -

figures, els cossos de la qual tenien una ànima de fusta recoberta d’estopa o palla revestida amb trages reaprofitats, que representaven una escena de costums amb una finalitat satírica. Les cares i mans eren de cartó, a manera de caretes, que a poc a poc van evolucionar cap a cares i mans de cera i de cartó.

Article

articular-se, a perdre la rigidesa i frontalitat inicial per a adoptar formes i moviments que li transferisquen una major naturalitat. La qual cosa també s’aconseguix gràcies a què són vestits amb trages realitzats exprofés per a ells, fins que finalment són elaborats integrament en cartó com la resta d’elements de la falla. Eixa nova concepció del monument faller farà que es comence a rivalitzar per aconseguir ser la millor falla de la ciutat, igual com succeïx en l’actualitat, gràcies en gran manera a l’aparició de premis que valoraven l’ingeni en la crítica, la veracitat en la reproducció dels objectes, el risc en la composició, és a dir tot allò que ressalta el caràcter artístic de les falles. (Foto 4) Falla Plaça del Dr. Collado, 1911. (Foto del ArXIU J. Alcañiz).

Eixos monuments fallers eren realitzats pels veïns de la barriada, i el seu cost econòmic no era molt elevat. Però a mesura que passa el temps les falles començaven a créixer en proporcions, passant d’una visió frontal, com l’anteriorment al·ludida, a una visió circular del monument plantat en la plaça o en l’entrecreuament de carrers. Apareixen escenes en les bases, un cos

central i una figura com a acabament, tenint una lectura o lema homogeni en el seu conjunt. També la creativitat i complicació tècnica és cada vegada major, i es passa d’un simple cadafal quadrangular a complicades estructures de fusteria interior que permeten sustentar les figures i adorns que embellixen el monument. Els ninots, cada vegada estan més elaborats, comencen a - 19 -

Els primers premis els otorgaven entitats com El Rat Penat i el Consistori Municipal, als que es van sumar altres entitats que a poc a poc van fer que el monument cresquera en art.

Article

La busca de la monumentalitat i la complexitat compositiva van ser dos al·licients que van potenciar la creació artística i la transformació estètica del monument faller, la qual cosa va motivar que es buscara la participació d’un artista. Algú que se encarregara del disseny i la construcció de la falla, naixent així la figura de l’artista faller, i al mateix temps, naixent el termini de comissió, encarregada de recaptar els fons per a costejar el treball de l’artista que planta la falla. Però, precisament eixa complexitat i monumentalitat de les falles també va portar aparellat l’augment dels dies que estaven els monuments plantats en els carrers, perquè ja no es podien plantar la vespra de sant Josep. Les falles començaven a créixer en dies i es comença a organitzar un programa d’actes que alentara el valencià i al visitant a recórrer els carrers, visitar les falles i disfrutar de la música, les cercaviles, les traques corregudes, i tot el que comporta estes festes josepetes. Serà precisament aquesta falla artística consolidada en les primeres dècades

del segle XX, que arrive al seu major desenvolupament a mitjan segle passat, la que li done la fama a la festa més popular de València, la que motive que arriben centenars de turistes a la nostra ciutat per a contemplar el que els artistes fallers han preparat al llarg d’un any de treball.

- 20 -

José Ignaciaortí Catalán M

Article

ARTICLE

(Foto 5) Falla Plaça Na Robella, 1936. (Foto del Arxiu J. Alcañiz).

(Foto 6) Taller de Modest González construint la falla del Carrer Escalante, 1934. (Foto treta Dels escultors del foc)

- 21 -

Alcadía i Junta Local

Alcaldia i Junta Local

- 22 -

Alcadía i Junta Local

- 23 -

Alcadia i Junta Local

“Convidar-vos a tota la població als actes que celebrem aquests dies, i desitjar-vos que passeu bones falles 2018”

- 24 -

Alcadia i Junta Local

“Juan

Ramón

Adsuarda

i Monlleó” ALCALDE D’ALFAFAR

n any més arriba a les nostres vides el mes de març. Un mes marcat en els calendaris de tots els valencians i valencianes, i com no, de totes i tots els alfafarencs que volem, la nostra festa més important i internacional. I és que pel mes de març unes noves falles arriben a Alfafar. Tot un any de treball, d’esforç, d’imaginació, amb actes tan diversos com cavalcades, exaltacions, despertaes, que acabaran com cada 19 de març en la Cremà dels monuments, moment de començar de nou com el fènix que naix de les seues cendres. Primerament, agrair-vos tant a Junta Local Fallera d’Alfafar, tots els seus components i presidenta, i també a totes les comissions falleres del nostre municipi, el treball que feu durant tot l’any perquè aquestes festes continuen sent possibles en el poble d’Alfafar. L’esforç de tot un exercici veu està

semana fallera els seus fruits, i espere que disfruteu junt a la vostra gent, i junt a totes les falles d’Alfafar, esta semana gran de la nostra festa. També, com no, vullc donar l’enhorabona als nostres màxims representants en este exercici 2018. Fallera Major, Marta Berlanga, Fallera Major Infantil, Patricia Raga, i a nostre President Infantil, David Zacarés. Sou i seguireu sent una magnífica representació de les falles i de tot el poble d’Alfafar, amb la vostra simpatia, alegria, saber estar i responsabilitat, estic segur que aneu a deixar ben alt el nom de les falles d’Alfafar. Enhorabona i disfruteu este any perquè passarà volant i, quan se doneu conter, estarem començant un nou exercici. Per últim, només em queda convidar a tota la població als actes que es celebraran estos dies, i desitjar-vos que passeu unes bones falles 2018.

VIXQUEN LES FALLES VIXCA ALFAFAR - 25 -

Alcadia i Junta Local

“Eduardo

Grau i Gasco” REGIDOR DE FESTES

allers i falleres. Mentres escric estes línies, ja tenim tots els alfafarencs i alfafarenques el que nomenaríem com “Modo Fallero ON”. Açò què vol dir? Pues clar està, que els nostres sentits estan totalment introduïts dins de la nostra festa. No parem de sentir el soroll de les traques, l’olor de les flors i la pólvora, les llums i els monuments engalanen els nostres carrers, el sabor dels bunyols i el tacte i sentir de totes les sensacions que s’agrupen en una semana intensa del mes de març. Primerament donar l’enhorabona a nostres falleres majors i president infantil d’Alfafar. Marta, Patricia i David, sou la representació de tots els fallers i falleres d’Alfafar, i junt a les vostres corts d’honor, i totes les falleres majors i presidents de les comissions del nostre poble, aneu a ser la imatge viva de les falles 2018 en Alfafar. Enhorabona i disfruteu estos dies al màxim. Agrair també tant a les set comissions del nostre poble, la Falla La Fila, Parque Alcosa, Hort del Comte, Pensat i Fet,

l’Amistat, El Sequer i Sant Jaume, el vostre treball i sintonia incansable que durant tot l’any feu possible en el món faller d’Alfafar. Junt a la Junta Local Fallera, en col·laboració d’esta regidoria i este Ajuntament, heu preparat amb moltíssima il·lusió i esforç un programa de falles per a traslladar la festa al carrer i tots els veïns i veïnes la disfrutem al màxim. Espere que este espírit de col·laboració i treball conjunt continue i done totes les alegries i resultats que podem disfrutar estos dies. Només em queda fer una crida a la ciutadania fallera i no fallera, als que vivim en Alfafar i a les persones que venen de fora, perquè viviu intensament la nostra festa, la festa més gran del món, en l’harmonia i el respecte que sempre ens caracteritza als alfafarencs i alfafarenques, i pugam fer més gran encara si cap esta festa, i que siga més que mai, una festa de tots i totes.

VIXQUEN LES FALLES I VIXCA ALFAFAR!

- 26 -

Alcadia i Junta Local

“Viviu intensament la nostra festa, la festa més gran del món, en l’harmonia i el respecte que sempre ens caracteritza als alfafarencs i alfafarenques.

- 27 -

“VISQUEN LES FALLES, VISCA ALFAFAR I VISCA VALENCIA”

- 28 -

Alcadia i Junta Local

“Arancha

Oscar

i Benito” PRESIDENTA JUNTA LOCAL

envinguts fallers, amics, i veïns. El mes de Març tanca el dur hivern i obri la porta a la primavera. Encara que per als fallers i falleres les falles duren tot l’any, és el mes de les Falles per excel∙lència. Amb ell, arriba l’olor de pólvora, aquesta que dóna vida als carrers d’Alfafar, els aperitius abans de la mascletà, les divertides nits al casal i totes aquestes rutines que es creen només quan arriben les Falles i que desapareixen entre llàgrimes la nit de la cremà. El mes de març i l’arribada de les Falles suposa la fi del gris, i l’arribada del color. El nostre poble s’inunda de tots els colors del món. Els que coneguem i qualsevol altre que puguem imaginar. Podem trobar color a tots els llocs, als florejats vestits de les nostres falleres, als castells de focs artificials que il∙luminen les nits de falles, i com no, als monuments que envaeixen les nostres places i carrers, és, la màgia de les falles, la nostra particular forma de rebre la primavera. Però perquè tot açò, siga possible és necessari dedicar molt d’esforç i treball a la festa fallera, per aquest motiu en primer lloc, com a Presidenta de la Junta Local Fallera, vull expressar el meu més sincer agraïment a tots els components de la Junta Local Fallera d’Alfafar per l’esforç realitzat al llarg de tot un any perquè tots festa valenciana per excel∙lència, gràcies pel vostre compromís amb la nostra cultura i les nostres tradicions, per posar en valor la nostra festa, per construir cada dia un dels patrimonis culturals més important que tenim.

També vull agrair el seu suport, a l’Ajuntament, en especial, al president nat de Junta Local Fallera i alcalde d’Alfafar, Juan Ramón Adsuara i Monlleó, i al regidor de falles Eduardo Grau Gasco , així com als presidents de les comissions falleres d’Alfafar, a Marcos, Fede, Felipe, Juan Carlos, Raúl, Jose David i Pedro, gràcies per la vostra implicació amb la festa fallera, per, entre totes i tots continuar donant vida a aquesta meravellosa manifestació cultural. Als Presidents Infantils Falleres Majors Infantils Falleres Majors i Presidents, de les comissions falleres d’Alfafar, i com no, a Marta Berlanga, Patricia Raga i David Zacares les Falleres Majors i president Infantil de Junta la Local d’Alfafar, moltes gràcies, de tot cor, per què per a tots es un plaer i un orgull que sigau els màxims representants del món faller al nostre poble. Espere, que al meu costat i de la resta de fallers d’Alfafar, aquest any siga únic per a vosaltres i que sempre porteu dintre l’estima que aquesta festa contagia. Per últim, vull des de les pàgines d’aquest meravellós llibret, animar-vos a tots i totes al fet que participeu de forma activa en els diferents actes programats al llarg d’aquestos dies, on compartirem moments especials que es posaran en valor amb el pas del temps, i que no dubteu a traslladar la invitació a tots aquells amb els quals us agrada envoltar-vos, doncs viure la festa de les falles, és garantia de passar-ho bé i desitjar-los que passen un any inoblidable, gaudint d’una festa que, com poques, sap conjugar cultura, tradició i modernitat.

Molt bon any faller per a totes i tots!

- 29 -

Alcadia i Junta Local

Cort d’Honor JUNTA LOCAL FALLERA

PRESIDENT INFANTIL: David Zacares i López FALLERA MAJOR: Marta Berlanga i Carrascosa FALLERA MAJOR INFANTIL: Patricia Raga i Ruiz CORTE INFANTIL

CORTE MAJOR

Irene Martínez i Romero Rebeca Gómez i López Carla González i Soriano

Nerea Fernández i Sierra Aicha Neddam i Gómez

- 30 -

Alcadia i Junta Local

PRESIDENTA EXECUTIVA: Aránzazu Óscar i Benito VICE-PRESIDENTA 1º Pilar Técles i Mocholí

VICE-SECRETARIA Emelina Nieto i Gallego

VICE-PRESIDENT 2º Sandra Fernández i Sierra

TESORERA Núria Parreño y Compañ

VICE-PRESIDENTA 3º Raül Sánchez i Auñón

DELEGATS Rafa Buch i Samper Ángel Sánchez i Nieto Tomás Martín i Cruz Edgar Gómez i Galán Lorena Escrivá i Fabra Francisco Esteve i Chilleron Juanma Hernández i Beltrán

VICE-PRESIDENT 4º Vicente Aparacio i Soriano SECRETARIA Laia Perales i Rodrigo

Junta Directiva JUNTA LOCAL FALLERA

- 31 -

Alcadia i Junta Local

Marta

Berlanga i Carrascosa FALLERA MAJOR 2018

allers i falleres, veïns i veïnes, amics i amigues del poble d’Alfafar. És per a mi un honor dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major d’Alfafar de l’any 2018. Tenim la sort de tindre una festa que es viu durant tot l’any, però que té el seu màxim esplendor al mes de març quan els nostres monuments, la pólvora, les flors i la nostra indumentària omplin de llum i color els nostres carrers. Desitge que com jo, gaudiu de tot el que la nostra festa ens ofereix, des de la festa de la plantà fins a la cremà, passant per Creus de Maig, cavalcada, cridà, passacarrers, ofrena… Que rigau, ploreu i vos emocioneu, que continue bategant als vostres cors l’amor per la nostra festa fallera. En els cors dels fallers i falleres de les set comissions està encesa la flama que fa que, amb esforç i il·lusió, treballen per a gaudir de la millor festa del món. Vos anime a participar en tots els actes que s’organitzen en cadascuna de les comissions i per part de Junta Local. Espere que tots junts demostrem l’amor que sentim per la nostra festa amb germanor, respecte i il·lusió. Fallers i falleres, contagiem al poble d’Alfafar el nostre sentiment faller, obrim els casals de totes les comissions perquè veïns i veïnes visquen amb nosaltres. Unim-nos tots junts per la festa que tant ens caracteritza, la festa de les falles. Moltes gràcies per deixar-me un lloc en el vostre llibret, espere que el 2018 siga un any inoblidable per a tots nosaltres.

QUE VIXQUEN LES FALLES!

- 32 -

Malratnaga Ber

Alcadia i Junta Local

Patricia

Raga i Ruiz FALLERA MAJOR INFANTIL 2018

lfafarencs, fallers, falleres. Representar el món faller infantil d’Aalfafar suposa un gran il·lusió i ORGULL, però sobretot, una important responsabilitat, espere estar a l’altura del Càrrec. Els més xicotets vivim les falles en molta intesitat, per això vull donar les gràcies al col·lectiu Faller d’Alfafar per fer que els xiquets i xiquetes pugam gaudir de la millor festa del món. Vos anime a tots a participar de la festa. Gràcies al gran esforç que realitzen les set comissions i a la Junta Local Fallera, gràcies a tots els fallers d’Alfafar per fer possible la nostra festa. Els carrers de tots els barris d’Alfafar s’ompliran de color, música i pólvora. Fallers i falleres prepareu-vos per a eixir als carrers i gaudir de tos els actes, espere que ho passem genial i disfeutem fins el últims segon. Vull convidar a tot el poble d’ALFAFAR a què visquen d’aquestes festes jsoefines amb nosaltres. Visca València, VIsquen les falles i Visca ALFAFAR.

FALLERA MAJOR INFANTIL D´ALFAFAR 2018

PatricRiauiz Raga i - 35 -

Alcadía i Junta Local

David Zacares i Ortiz PRESIDENT INFANTIL 2018

allers, amics, veïns del poblé d’Alfafar, ens trobem molt prop del mes de Març i arriba la nostra FESTA, capaç de fer unir a TOT un poblé faller.

Per a mí es un ORGULL dirigir-me a vosaltres com a PRESIDENT INFANTIL del nostre poblé i a vosaltres els XIQUETS vos convidé a gaudir de la NOSTRA festa, acompanyats per les nostres SET comisions y la nostra JUNTA LOCAL FALLERA. Sols desitge que tingam unes falles plenes de GERMANOR i que la nostra setmana de Març siga MÁGICA, per que el treball de tot un any el 19 de Març es faça cendres pero a poder començar en un altre exercici FALLER.

VIXCA ALFAFAR I VIXQUEN LES FALLES!

Davaidres Zac - 36 -

Alcadía i Junta Local

- 37 -

Alcadia i Junta Local

Presidents FALLES D’ALFAFAR 2018

Associació Cultural Falla La Fila

Associació Cultural Falla San Jaume

Associació Cultural Falla El Sequer

Associació Cultural Falla L’Amistat

Marcos González i Martínez

Pedro Dorado i Sanabria

José David Díaz i Piedras

Raul Guerrero I Nuñez

Associació Cultural Falla Pensat i Fet

Associació Cultural Falla Hort del Comte

Associació Cultural Falla Parque Alcosa

Juan Carlos Nieto i Martí

Felipe Medina i Cuallado

Federico Buch i Samper

- 38 -

Alcadia i Junta Local

PRO GRA MA CIÓ

ACTES JUNTA

MARÇ

03 MARÇ

17 h. Cavalcada del Ninot.

04 MARÇ

MARÇ

18 h. Entrega de premis. Plaça d’Alfafar.

17 22 h. Ofrena de flors a València (Sols F.F.M.M. i P.P. de J.LF.A)

18 MARÇ

17 h. Passacarrer per arreplegar a les FF.MM. d’Alfafar.

18 h. Entrega de recompenses de J.L.F.A. i Bunyols d’Or en fulles de LLorer i entrega del Llibret de J.L.F.A. 2018 (Saló d’actes de l’Ajuntament)

18 h. Ofrena de flors a la Mare de Dèu del Dò.

MARÇ

23 h. J.L.F.A visita a les 7 comissions del poble.

19 12 h. Missa solemne en honor a San Josep. 22 h. Cremà dels monuments.

- 39 -

Article

Tradició a

l’indumentaria El vestit tradicional Valencià De la mà de María José Ridaura, l’evolució de la indumentària tradicional valenciana, des de el primer teixit fins a les actuals innovacions, formes, colors i teixits.

Article

El vestit Tradicional Valencià Evolució fins a l’actualitat Maria José Soriano Ridaura

El fet que la seda siga el teixit amb el qual es confecciona la indumentària tradicional valenciana, té molt a veure amb la indústria sedera que durant segles es va desenvolupar a València, en concret al barri de Velluters. Les festes realitzades en honor a Sant Josep, han deixat per al record, anècdotes i imatges úniques en les quals un gran nombre de persones pertanyents a diferents classes socials s’han vestit amb la indumentària tradicional valenciana i han gaudit amb passió i entusiasme de les activitats realitzades durant aquestes festes. Per a analitzar aquest tipus de vestimenta hem de començar per la matèria primera amb què es confecciona. La seda és el teixit protagonista en aquest vestit. En el S. XVII a. C ja es coneixien teixits de seda a la Xina i a poc a poc aquest tipus de

tela es va estendre per la resta d’Àsia fins a arribar a Europa. El fet que la seda siga el teixit amb el qual es confecciona la indumentària tradicional valenciana, té molt a veure amb la indústria sedera que durant segles es va desenvolupar a València, en concret al barri de Velluters. Amb el desenvolupament d’aquesta indústria, les moreres es van convertir en un cultiu generalitzat en moltes poblacions i terres valencianes com Alfafar.

- 42 -

Article

(Foto 1) Detall de fils de seda utilitzats per a confeccionar l’espolí.

- 43 -

Article

Els primers establiments que coneixem a la nostra localitat són d’època musulmana. Aquesta societat es caracteritzava per ser un poble dedicat a l’agricultura que va estendre la superfície de regadiu realitzant millores a la xarxa de sèquies. Gràcies a açò juntament amb els cultius de regadiu que hi havia a Alfafar, antigament també podíem trobar un gran nombre de moreres utilitzades per alimentar els cucs amb els quals s’obtenia el teixit de seda. Amb aquest tipus de teixit es fabrica l’espolí, elaborat de forma artesanal utilitzant un teler de fusta. La qualitat i varietat dels teixits d’espolí obtinguts amb l’ús d’aquesta tècnica autòctona de València, fan que les terres valencianes es consideren avui en dia un punt de referència en aquest àmbit.

de canvis deguts en gran part a les influències de la moda del carrer i als canvis socials. Per aquest motiu ha passat a convertir-se en molts sentits en el resum de les vivències que ha experimentat el poble. Originàriament era la vestimenta utilitzada per les llauradores quan treballaven en el camp i a poc a poc va evolucionar fins a convertir-se en una vestimenta més elegant que s’usava durant els dies de festa.

“

Originàriament era la vestimenta utilitzada per les llauradores quan treballaven en el camp i a poc a poc va ser evolucionant fins a convertir-se en una vestimenta més elegant que s’usava en els dies de festa.

”

La seua evolució va començar quan les dones del poble van copiar alguns elements de la cort a les seues vestimentes i les dames d’alt llinatge van fer el mateix amb alguns elements utilitzats per les classes populars. Aquests canvis van donar lloc a l’aparició del vestit tradicional valencià del S. XVIII que és més afrancesat.

Els vestits confeccionats amb seda es basen en la forma de vestir que tenien les dones valencianes als segles XVIII i XIX. Però encara que actualment algunes falleres es vesteixen de forma molt rigorosa, unes altres vesteixen amb un estil més personal que fa que el seu vestit tradicional valencià s’allunye de la forma en què vestien les dones de València en els segles anteriorment citats.

Amb el pas del temps es van produir nous canvis en la indumentària valenciana que no afectaven únicament l’estil del vestit, sinó també al vol i volum de la faldilla, la forma del cosset, les mànegues i inclús els dibuixos realitzats en els teixits de seda de l’espolí.

Aquest tipus d’indumentària és una creació viva que ha patit una gran quantitat

Com a exemple de tot el que s’ha exposat anteriorment podem destacar la moda

- 44 -

Article

(Foto 2) Dona amb vestit de valenciana a la plaça d’Alfafar el dia de la benedicció de la imatge de Santa Cecília del C.I.M.A. 23 de novembre de 1969.

que va sorgir aproximadament a la dècada dels anys 60 que consistia a acurtar el llarg del vestit de valenciana a l’altura dels genolls. Altre exemple dels canvis que ha patit la indumentària valenciana també el trobem aproximadament en la dècada dels anys 60 o 70 quan els homes van començar a vestir amb jaqueta i pantaló negre deixant de costat la indumentària més tradicional que s’ha conservat i recuperat actualment gràcies als grups folklòrics de danses. (Foto 3) Homes vestits amb jaqueta negra, camisa blanca i pantaló negre durant un acte faller realitzat a la plaça de l’Ajuntament de València en la dècada dels anys 60 o 70 aproximadament.

- 45 -

Article

Han sigut aquests grups de danses els que han contribuït a l’actual recuperació i dignificació de la indumentària tradicional valenciana a través de les seues actuacions. Actualment entre totes les evolucions i variants del vestit tradicional valencià que han anat sorgint al llarg de la història, existeixen dos estils diferenciats: el del S. XVIII i el del S. XIX, cridat de “farolet” per la forma que tenen les seues mànegues. El vestit del S. XVIII sol lluir-se acompanyat amb un pentinat en el qual únicament s’utilitza una trossa de cabells amb una pinta, mentre que amb el vestit del S. XIX

les dones es pentinen amb tres monyos; u a la part posterior del cap i dos als laterals anomenats rodets. La quantitat de canvis que s’han produït al llarg de la història en el vestit tradicional valencià i en els teixits amb què es confecciona aquesta vestimenta són innegables. Alguns modistes i dissenyadors inclús han utilitzat la tela d’espolí per a reinterpretar aquesta indumentària creant models i peces úniques que gràcies a la seua originalitat fan front a la tradició. No obstant això a pesar de totes les evolucions patides a la indumentària tradicio

- 46 -

Article

(Foto 4) Lola Gascó Ferrándiz, veïna d’Alfafar amb vestit de farolet i pentinat de tres monyos en l’aparador de la botiga Teixits Més que hi havia en el carrer Sant Gaietà

nal valenciana degudes a les influències de la moda sempre hem de tindre en compte que la clau per vestir correctament durant els actes fallers és que s’ha de respectar la indumentària històrica i vestir amb coherència no barrejant elements de distintes èpoques. Així podrem continuar gaudint de les festes en honor a Sant Josep mantenint una perfecta harmonia entre tradició i innovació en lluir el vestit tradicional valencià.

- 47 -

Maria Jiodsaéura Soriano R

Article

La innovació.

Secció experimental Des de fa dos dècades, Junta Central Fallera reconeix en premis els monuments que desafien les regles de la tradició. Les Falles tenen cada any un espai més gran per a la innovació, per a aquells que decideixen trencar els estereotips de monument i aposten per desafiar les normes de la tradició, des de fa anys Junta Central Fallera els reconeix amb uns premis especials, els que nomenem premis a millor Falla experimental.

Article

La secció experimental Aquestes falles aposten per la diferència, buscant altres formes d’art, crítica i sàtira. Són falles que han convertit la investigació, l’alternativa i l’atreviment en el seu segell d’identitat, que aposten per un enginy i una bellesa diferent, que trenquen amb l’estètica tradicional i dominant dels cànons establits durant generacions pel gremi faller. Però actualment l’experimentació està devaluada, encara són pocs els exemples i casos de comissions que aposten per aquest tipus de monuments, que marquen la diferència i aposten pel canvi, podem veure així falles com Ripaldo Beneficència Sant Ramón o la Falla Jesus Morante Borràs-Camino. En aquest llibret tenim el gust de poder parlar amb dos representants d’aquestes falles i preguntar-li’s de primera mà perquè han decidit apostar per donar aquest bot a la innovació en la seua falla.

- 50 -

Article

- 51 -

Article

FALLA

RIPALDA-BENEFICÈNCIA SANT-RAMÓN La falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramon (RIBESAN) situada al barrí del Carmè a València va ser guardonada per la Junta Central Fallera de València amb el primer premi a la millor Falla Major e Infantil de la secció I+E (innovadora i experimental) de l’any 2016, els seus creadors són els artistes fallers Giovanni Nardin de la gran i Marc martell i Victor Valero de la falla infantil. Hem tingut el gust de poder entrevistar Juan Carlos Royal, president de la comissió aquell any.

- 52 -

1. Hem podries

fer una xicoteta introducció, perquè pugam conéixer un poc millor la teua falla, on esteu, quants anys porteu al sector?, i com vos descriviu? La meua falla es troba en el mateix barri del Carme a València, en la plaça situada just darrere de la Beneficència i l’IVAM. s’unisca comissió amb 144 anys d’història i la que més cens faller té en el Sector del Carme. Sent així, som una comissió molt familiar molt acollidora per al visitant, els fem sentir-se bé gust. És una comissió molt oberta. Això si, no deixa de ser una comissió La innovació, és un tema de falla, Els que crea moltes discrepàndivendres solem ajuntar-nos per cies en el món de les falles. a fer la junta, on És entrar en un debat, on sopem, veiem l est No va ser una les novetats que molts no veuen que aqu decisió ben sorgixen tant fàcil, com estil de falla siga una falla de junta com he comentat dels altres col·lectius on normal. anteriorment, a la meua comissió està pesar de ser molt familiar, immersa, com és en la Perquè va decino deixa de ser una falla Federació d’Enginy i Gràdir la vostra comisi els gustos pels monucia (I+G) , en la federació sió optar per dissen- ments són molt diferents. d’Innovadores i experiEs va decidir donar este mentals (i+e) , agrupació ys més innovadors pas després de diversos del Carme i com no, del i atrevits que trenanys apostant en la falla Sector.mirar-la. quen amb l’estètica gran per un estil entre la convencional del innovació i el convencional, el nostre artista era monument faller?

- 53 -

Article

Marc Martell en això anys on es basava en la crítica dura sobre els problemes de la societat. Marc va decidir deixar de fer monuments grans i centrar-se en el seu que en les infantils. Durant 13 anys ens ha plantat Al ser una comissió que es troba jugant en 5ª,A,B,C no volíem tindre el que denomina rebles, volíem oferir quelcom diferent que atraguera al visitant quelcom únic i exclusiu que només ho tinguérem nosaltres.

3. Des de quan

esteu apostant per la I+E en la vostra falla? Ens vam centrar en la innovació a aprtir del 2015 amb la “QUIMERA”; posteriorment en 2016 amb “LUISA”; en el 2017 amb “;FABULARI”; totes de l’artista Giovanni Nardin, i en les infantils va ser amb el “13” a 2016; de Marc Martell i en el 2017 amb “EJEM”; de Vicent Almela.

els monuments, la innovació sempre ha existit i continuarà, no és innovació només per veure una figura o disseny, sinó també pels materials, en el 2016 es va fer per primera vegada el concurs d’I+E en les falles infantils, i vam Vos sentiu iden- tindre la sort de guanyar el tificats amb la filoso- 1r premi amb el lema “13”; de Marc Martell, i no va ser fia, el més tradicioper l’estil en si, sinó per ser nal és innovar? una falla feta amb materials sostenibles, Feta tota A nivell personal et puc de cartó i paper on el suro comentar que el tradicional ho tenim prohibit i va ser per a tot el mon no és inno- sens dubte un problema var. Se ha d’evolucionar per a l’artista, perquè al com sempre ha succeït en visionar-la no apreciava

- 54 -

el visitant on estava la innovació al veure una falla normal. Quan et preguntaven que no veien la innovació i explicaves de que estava feta se sorprenien al tindre en l’oblit este tipus de materials.

5. Hem sabut que

enguany torneu a apostar per Giovanni Nardin per a la realització del vostre monument gran és així? Qual és el motiu d’aquesta decisió? Esteu contents amb el treball realitzat?

Article

Uffff. Com t’he comentat, és un tema que crea moltes discrepàncies en el món de les falles. És entrar en un debat, on molts no veuen que aquest estil de falla siga una falla normal, a altres en canvi els transmet sensacions noves que una falla convencional no fa. A València el visitant ve sempre a veure les falles grans de secció especial, i ho veig algo normal, per a això invertixen els diners que invertixen les falles d’aquesta secció, però tenim que saber que no sols estan eixos monuments, que hi ha més falles que estan en altres categories, que només es veus si passes per eixos carrers.

Si, així és, tornem apostar per Giovanni, enguany és la quarta vegada que planta, i amb ell hem connectat a la perfecció, al ser un artista molt integrat en el projecte. No seré jo qui descobrisca a Giovanni, per tot el seu recorregut en el món de les falles. Per a la nostra falla ell és un gran en el món de la innovació, i segur que costa creure com un artista nascut a Itàlia pot tindre aquest talent amb les falles. però les coneix i sap perfectament com transmetre la idea principal, per això és un artista que et

sorprén i fa que els seus monuments siguen interactius per a que el visitant no sols ho aprecie a simple vista sinó jugant amb elles I sobretot, en els usos de materials sostenibles.

6. Creieu que

altres falles haurien d’apostar per no cenyir-se als cànons d’allò que és comú en quant a monument i haurien de continuar els vostres passos? - 55 -

La meua falla era un d’aquests casos, es planta en una plaça a l’encreuament dels carrers Ripalda i Beneficència. Evidentment no podem plantar un monument gran al no disposar d’espai per a això. Només era una falla de pas, però des del 2015 ha incrementat les gracies a apostar per la innovació, ara el visitant ja tenen la nostra falla dins del seu recorregut. Considere que les falles xicotetes deuríen apostar per això per donar un al·licient al visitant i que no tan sols vagen a vore les de secció especial.

exemple si volem o no materials sostenibles o volem una falla participativa o alegre més críticia.

8. Tota la comissió

està a favor d’apostar per aquest esperit alternatiu i nou i jugar amb una falla tan innovadora?

la nostra falla es planta en una zona que mno es de pas, aconseguir afluencia de públic, es tot un exit.

7. Deixeu de normal a l’artista tindre llibertat absoluta en la presa de decisions respecte al monument, atrevir-se amb formes, materials

nous i arriscar en tots els sentits? Si, l’artista és l’artista, abans de prendre la decisió sobre el projecte del monument, tenim una reunió on ens presenten els projectes i decidim quin plantem. Evidentment l’artista té la plena llibertat del disseny, basant-se sempre en les normes que fiquem la comissió, per - 56 -

No, evidentment hi ha fallers que no es veuen representat amb aquest tipus de falla, i aposten per les falles convencionals, si és veritat que portem dos anys que estem entre les tres primeres falles en innovació, i això és molt important, perquè és un concurs que ens fa que pugam participar amb totes les comissions i competir amb el monument amb diferents pressupostos i no hi ha secció de categories I això si que es valorable per tots els fallers de la nostra falla, perquè veure a la teua comissió dalt del tot o bé com en el 2016 tocant el cel amb el doblet és icnreible.

9. Creieu que es

perden un poc els valors tradicionals de les falles, fent un pas avant a la innovació?

Article

Per a alguns si, per a altres no, personalment crec que no es perd res de les tradicions, tu plantes i cremes una falla, i defens el teu projecte. Sempre ha existit la innovació, si tirem la vista enrere i busquem en el llibrets veurem l’evolució dels monuments, materials, estils, i no per això s’ha perdut el valor de la tradició, al revés, crec, que es guanya al no quedar-se estancat i evolucionar.

10. Moltes falles

experimentals estan començant a destacar per l’ús de materials ecològics, no únicament pels seus avantguardistes dissenys, fomentant així unes falles més netes i evitant la contaminació ambiental de la cremà, vosaltres esteu a favor d’introduir aquest tipus de materials en els vostres monuments?

d’aquest acte tan especial com es la cremà, així que el li demanarem com a repte a Marc per al monument 2016 va ser que fera una falla tota de fusta, cartó i paper, i ell va acceptar sense duptar perquè ho va veure una bona idea. En 2016 el dia de la cremà veure als infantils al voltant de la seua falla mentrés es cremava, amb fum blanc no negre que pugueren sentir l’esclafit de la fusta cremant-se, va ser una sensació que no haviem vist mai, veure com els ninots es cremaven a poc a poc, segur que els mes majors de la comissió s’enrecorden.

11. Creieu que

altres falles haurien de seguir per aquest camí? Deurien, almenys en les falles infantils, obligar a la utilització de materials sostenibles, per la salut dels nostres xiquets.

12. Per a acabar

penseu que aquesta aposta innovadora En la crema del 2015, no se si vos acordàreu, va fer per a l’exercici 2018 molt de vent, en el moment aconseguirà que el de la crema als infantils vostre monument els vam haver de moure siga cridaner, cui apartar-los de la falla, perquè eixe fum negre del riós i quedarà en la suro feia que els xiquets no memòria dels fallers disfrutaren en cap moment i visitants? - 57 -

Clar al igual que tots els anteriors anys on hem apostat per innovar, perquè no ens podem oblidar, per tot el que porta, la seua polèmica, lo important que es un disseny innovador. A 2018 esperem estar entre els tres primers premis en I+E. Moltes gràcies per la vostra col·laboració. I enhorabona de veres per la vostra iniciativa.

CarlJoosrdán Royal

Article

FALLA LA PUNTA

JESUS MORANTE BORRÁS-CAMINOT La falla Jesús Morante i Borràs-Caminot (La Punta) de València ha sigut guardonada per la Junta Central Fallera de València amb el segon premi a la millor Falla de la secció I+E (innovadora i experimental) de l’any 2017, el seu creador i artista Ricard Balança en si dubte un dels valors en alça dins d’aquest món faller experimental, ara en auge. Amb un estil totalment personal i colorit, buscant sempre un nou punt de vista en el monument, trencador i canviant, aconseguix que els seus treballs destaquen de la resta i transmeten per si mateixos sensibilitat, qualitat i personalitat. Açò és degut al fet que Ricard veu les falles com un mitjà de comunicació artístic que va molt més enllà que un simple monument faller. Hem tingut el gust de poder entrevistar José Panells, secretari de la Falla Jesús Morante i Borràs-Caminot (La Punta). - 58 -

1. Perquè va decidir la vostra comissió optar per dissenys més innovadors i atrevits que trenquen amb l’estètica convencional del monument faller?

Vam optar per aquest tipús de falles, quant vam voler canviar d’artista faller. Elegirem a Alberto Ferrer, per treballar molt a prop del nostre casal. Ell ens va introduir en un món totalment desconegut per a quasi tots els nostres fallers. Després del primer any en el món de “les rares”, ens cridava més l’atenció este tipús de falles, fins el punt en que vam decidir mantenir la mateixa tonica fins a hui. Ara, donat que la nostra falla es menudeta i compta en un presupost prou ajustat, preferim estes tipús de falles, perquè son exclusives. No tenen el típic ninot de “refrito” que veus tots els anys. Tenen un treball més minucios, en quant a técnica i també en l’essencia de la falla. Son falles, que no deixen a ningú indiferent, o bé t’encanten, o bé et repugnen, pero no pases de llarg sense mirar-la.

Com en tot en la vida, hi ha que RENOVAR-SE O MORIR, però no crec que totl el món haja de passar a la innovació.

2. Des de quan

esteu apostant per la I+E en la vostra falla? Estem apostant per les falles Innovadores i Experimentals, des de l’any 2015. Aquest, va ser el - 59 -

a falla primer exercici faller, en que plan tavem infantil i gran en la categoría de Experimental. En aquell any i com he dit abans, l’artista va ser Alberto Ferrer. En ell vam estar 2 anys, fins que es va centrar en la seua carrera com a filòleg. Després vam fitxar a Ricard Balanzà, del qual hem declare un fan incondicional del seu estil, que va

Article

treballar en un projecte molt xulo per a la falla gran, Enrenous, on vam presentar la falla, ninot per ninot, en diferents exposicions al llarg i ample de la Comunitat. L’any passat, vam unir-nos al grup I+E, fins a que durant este exercici, ens han aprobat com a Federació de Falles I+E.

3. Vos sentiu identificats amb la filosofia, el més tradicional és innovar?

Com en tot en la vida, hi ha que renovar-se o morir, però no crec que tot el món haja de passar a la innovació. Si fora aixina, deixarien de ser falles innovadores, no? Tornariem al fet de que son totes igual. Baix el meu punt de vista, ja que en quant a indumentaria està tornant el anar a l’antiga, en quant a la falla, podríem tornar de nou a recuperar un poc, el que van ser les falles als seus inicis. Almenys, les directives de cada comissió, podriem incentivar, el ensenyar de manera divertida als més menuts, com ha evolucionat tot al voltant de la festa fallera, perque al cap I a la fi, son ells els que han de seguir en la festa. Nosaltres enguany, tenim prevista una visita al museu de l’artista faller, precisament per aquest motiu.

4. Hem pogut llegir

que enguany torneu a apostar per Ricard Balança per a la realització dels vostres monuments infantil i major de 2018? Quin és el motiu d’aquesta decisió? Esteu contents amb el treball realitzat? Estem molt contents amb el seu treball, les falles que vam tindre l’any passat, van enamorar a tot el públic que va visitar la nostra plaça. Ricard es un artísta - 60 -

amb estil propi, on cada detall dels ninots es perfecte i es mira tot al mil·limetre. Si el coneixes un poc o has seguit la seua trajectoria, quant veus una falla seua, ho sabràs sense que haja d’anar ningú a dirteu. Des de la meua comissió, el apreciem molt com a artista i com a persona, per les falles que ens ha fet en aquestos dos anys i per la dedicació que li posa en fer que tot siga perfecte i no hi haja res fora de lloc.

Article

la presa de decisions respecte al monument, atrevir-se amb formes, materials nous i arriscar en tots els sentits?

5. Creieu que

altres falles haurien d’apostar per no cenyir-se als cànons de lo comú en quant a monument i hauríeu de continuar els vostres passos? Baix el meu punt de vista, crec que almenys un any, per allò de provar. Si que es cert, que si totes les falles ferem igual, al final no ens diferenciariem, però crec, que això també heu marca els fallers que formen la comissió. En açò

vuic dir, que si la majoria son més tradicionals en quant a les falles, no ho c¡vewig convenient, però nosaltres, al ser una falla de nova, en una zona on no se havía plantat falla mai, el fer una cosa diferent, es el que agrada, ja que s’escolta parlar més de la nostra falla i en definitiva, de La Punta, que es una zona de València, prou oblidada en tots els aspectes.

6. Deixeu de nor-

mal a l’artista tindre llibertat absoluta en - 61 -

Crec que la pregunta, no ens podría definir millor. A cap dels nostres artístes, els havem dit mai res respecte de la falla. Els havem deixat fer en plena llibertat, sense tindre que preguntar o demanar permís. Havem tingut falles de poliespan, cartró i enguany de fusta. Crec que els artístes fallers, treballen millor quant tenen plena llibertat, perque al remat, el que el dia 15 traus al carrer, porta la seua firma, i un mal treball o una decisió mal presa, es sinónim de mala fama o tal volta, de quedar-se sense plantar a l’any siguient. Nosaltres sabem de bona mà, que el resultat va a ser inmillorable, per això havem confiat en eixe artista.

7. Tota la comissió

està a favor d’apostar per este esperit alternatiu i nou i jugar amb una falla tan innovadora? Al principi, hi havía algú que deia que el que plantavem no era

dissenys, fomentant així unes falles més netes i evitant la contaminació ambiental, vosaltres esteu a favor d’introduir este tipus de materials en els vostres monuments? Si que estem a favor de materials menys agresius amb el medi ambient. De fet, enguany la falla infantil estarà feta de fusta. Anteriorment, els nostres artistes han gastat el cartró i la fusta, utilitzant mobles vells, recordant la cançó de l’estoreta i tornant al que comentavem abans, als Inicis de les falles.

9. Creieu que les

altres falles haurien de seguir per este camí?

una falla, que això no els agradava… Ara, eixes persones son les que més alaben el plantar en experimental, perquè han pogut viure elles mateixa, que plantar una falla diferent, ha fet que a la setmana de falles, veges Gent que ve aposta a veure la nostra falla, cosa que abans no pasava. Tenint en compte que

la nostra falla es planta en una zona que mno es de pas, aconseguir afluencia de públic, es tot un exit.

8. Moltes falles

experimentals estan començant a destacar per l’ús de materials ecològics, no únicament pels seus avantguardistes - 62 -

No estaría de més, seguir esta linia, ja que aquesta podría ser la nostra aportació amb el canvi climatic. Pero sent realistes, hui en dia això continua sent una utopía, que dificilment pot arribar a portar-se a terme. El fer una falla, per exemple de fusta totalment, encareix el monument i les hores que ha de emplear un artísta faller a l’hora de elaborar una falla. Però qui sap, tal volta la palla de l’arròs pot arribar a ser el material del futur,

sent les impresores digitals les que donen forma als ninots.

10. Per a acabar penseu que esta aposta innovadora amb Ricard Balança per a l’exercici 2018 aconseguirà que el vostre monument siga cridaner, curiós i quedarà en la memòria dels fallers i visitants? Sabem de bona mà, que enguany la nostra falla gran brillarà de nou, i estarà en boca de molts per la seua forma i per la manera en que estarà pintada. En quant a la menuda, tindrà una relació amb la falla gran molt especial, tenint gran importancia la seua escenografía quant comence a eixir el sol.

- 63 -

Joséells Plan

Opinió

I tu que opines? Volem saber la teua opinió, perquè tu eres l’essència de les falles, qui manté la tradició i també busca la innovació i l’evolució. Aquest llibret és per a tu de manera personal i volem que participes, que t’impliques i sobretot que t’ho passes bé. Així que comencem!

- 64 -

Opinió

- 65 -

“Obrim la ment a noves idees per a les falles” - 66 -

1. Marca amb una X allò que penses

que va lligat a la tradició i rodeja amb un allò que és troba relacionat amb la innovació. Eixir en l’ofrena amb una xaranga o una batucada tocant cançons que no són de falles. Fer xocolata amb bunyols per desdejunar al casal després de la despertà. Tindre un any un monument d’un dissenyador, nou, jove i experimental. Anar a l’entrega de premis amb una dolçaina i un tabalet tocant. Fer-se soles el monyo de darrere i unes ones davant. Cremar la falla amb l’himne regional. Ficar música actual no fallera durant l’acte de la presentació de la teua falla. Apostar per material reciclats i ecològic a l’hora d’elegir artista faller i sobretot monument. Fer que les dones tinguen els mateixos càrrecs que els homes a una falla. Canviar la banda de totes les falleres per carambes. Portar-li el ram de flors a la verge el dia 18. Beure cazalla durant la setmana de falles. Que els monuments siguen diferents en forma, color, material i crítica. Potenciar i fomentar mes la creativitat i l’art als monuments.

- 67 -

2. Puntua de 0 a 5 el que més t’importa de les tradicions de la teua falla. 0 el que menys 5 el que més Vestir-te amb l’indumentària valenciana. Els passacarrers amb la xaranga. La despertà. L’entrega de premis. La presentació. Disfrutar tota la setmana de falles amb els amics al casal. Que em donen el bunyol d’or de la meua falla. Eixir en la cavalcada del ninot disfressada amb la millor comparsa. L’ofrena, passar per la verge i portar-li les flors. Desdejunar el dia de la plantà, xocolata amb xurros. Anar a veure els monuments de les falles de la capital de secció especial. La festa nocturna i diürna. La pólvora i les mascletades. Els playbacks i actuacions de la meua falla.

- 68 -

3. Convertix-te en artista faller durant un moment. Dissenya i dibuixa la teua falla innovadora que guanyarà el premi a Millor Falla de la Secció Experimental 2018.

Retalla la fulla i quedat de record el teu dibuix. - 69 -

4. Descriu amb les teues pròpies parau-

les que és per a tu la TRADICIÓ al món faller. Pots dibuixar i fer-te aclaracions si ho necessites.

- 70 -

5. Descriu amb les teues pròpies paraules que és per a tu la INNOVACIÓ al món faller. Pots dibuixar i fer-te aclaracions si ho necessites.

- 71 -

6. Completa les frases amb les paraules innovació i tradició i els seus derivats. INNOVACIÓ

INNOVADOR

TRADICIONS

TRADICIÓ

TRADICIONAL

INNOVAR

Les falles són una ...........................arrelada en la ciutat de València des de fa dècadas. Algunes comissions opten per diseños...........................que trenquen l’estètica convencional del monument faller. “En una festa com les Falles, el més tradicional és............................ Esta és la filosofia que seguixen algunes comissions. Eixir en l’ofrena vestida amb l’indumentaria valenciana i passar en pasacarrer per la verge es el més...........................que hi ha al mòn de les falles. Una falla...........................ha d’atrevir-se amb les formes, els materials reciclables i arriscar en tots els seus aspectes. Les denominades falles I+E, ...........................i experimentals, han elaborat un itinerari per València per als aficionats als monuments menys convencionals. És molt important per als fallers seguir totes les .........................de la setmana fallera, des de la plantà, passant per les xarangues, els passacarrers, els sopars fins la cremà. Tal i com diu la dita, les falles al igual que les persones no evolucionen si no .........................

- 72 -

TRADICIÓ INNOVACIÓ

“Tradició i innovació van lligats de la mà”

- 73 -

Opinió

I a la nostra falla que opinen? No podria faltar l’opinió en aquest debat de la nostra comissió, dels que viuen dia a dia aquesta festa i són els que representen la paraula falla.

- 74 -

Opinió

- 75 -

Opinió

Ana Lorente

Innovació és un terme que a simple vista ens porta a pensar en positiu. Doncs bé, si ho apliquem als monuments fallers sorgix un debat, ja que la tradició és algo que està molt present en les falles, i innovar en això suposa modificar un concepte molt antic. Personalment crec que la tradició sempre s’ha de conservar, és el bonic de les falles i els seus monuments. També és cert que sempre es pot buscar una manera d’afegir conceptes nous o materials diferents que varien el purament tradicional, perquè els temps canvien i nosaltres amb ells. Segons la meua opinió, s’hauria d’aconseguir un equilibri entre tradició i innovació.

Hector 02 Martínez

La nostra festa és una tradició que s’ha mantes durant molts anys amb els seus trets característics propis que l’han acompanyat al llarg de tota la seua història. Si fa res les falles s ‘han convertit en patrimoni de la humanitat per la UNESCO gràcies a la seua llarga tradició, perquè ara hem de canviar tots els costums? Ja no serien falles, seria altra festa amb altre nom. O potser us imagineu els Sant Fermins amb corregudes de conills en compte de bous?

Paula Raga

Estic a favor de la innovació en el món faller, les falles s’han d’adaptar a la societat que els rodeja a l’igual que la societat a les falles. Al llarg dels temps aquesta festa valenciana s’ha sotmés a moltes modificacions i transformacions. Pense que sempre que es mantinga i respecte a l’essència de lo que són les falles els canvis són bons, veure com evoluciona la nostra tradició, la nostra indumentària i la nostra música.

- 76 -

Opinió

04 Edgar

García

Com triar entre la modernitat o la tradició en el món faller? Això és complicat, la veritat, però cada persona té la seua pròpia opinió. La meua és molt senzilla, la tradició sempre guanyarà. Després de molts anys, m’he donat compte que el teatre en les presentacions de les falles s’ha anat perdent, quan abans, els fallers dedicaven mesos d’assaig perquè tot isquera perfecte, ara preferixen fer musicals abans que realitzar una obra. També s’ha perdut els concursos de teatre, on fa molts anys, les falles realitzaven el concurs amb l’objectiu de no era ser la millor falla, sinó ensenyar a tot el món l’amor que es tenia per aquest meravellós art. També és veritat que a València es viu d’una manera diferent que en els pobles, l’ofrena i les cercaviles es viuen amb major entusiasme i afecte que als pobles, però també és veritat, que per als pobles l’entrega de premis, les presentacions, els llibrets o altres esdeveniments que es viuen durant l’any faller, són molt més estimulants i emocionants, perquè els fallers es reunixen en la plaça del poble i festegen tots junts els actes. En la capital és molt més diferent, allí els fallers s’agrupen en el casal i davant del televisor observen com un senyor va anomenant als premiats per les categories existents, i només ho celebren ells mateixos i moltes vegades no se sap com han quedat realment. Hi ha un dia especial on els fallers arrepleguen els ninots, a València realment és una festa, eixa tradició crec que mai es perdrà, mai sabràs com has quedat, però veure les cares dels teus amics o dels representants de la teua falla és un sentiment que no es pot expressar. Ara sí, la la gran diferència és l’ofrena, on en la capital és un moment, que qui no ha passat per davant de la geperudeta mai sabrà, quasi tots els fallers trenquen en llàgrimes, és un sentiment d’alegria i de nostàlgia, et vénen a la ment milers de records, la primera vegada que passes davant d’ella te sents un infant, desfilar davant d’ella amb tots els teus amics o amb la teua parella, la vegada que li dius adéu, però que saps que tornaràs una vegada i una altra, crec que eixe és el major sentiment faller durant les festes. En conclusió, la tradició fallera, és una cosa que no s’ha de perdre, s’ha de perpetrar i encata que l’era moderna arribarà i això no hi ha dubte, sempre s’haurà de respectar la tradició d’esta bella festa valència.

- 77 -

Els nostres representants

Una manera diferent (innovadora) de presentar als nostres

representants d’aquest 2018

Els nostres representants

- 80 -

Els nostres representants

- 81 -

Els nostres representants representants Els nostres

El nostre president

82 -

Els nostres representants representants Els nostres

Felipe

Medina i Cuallado PRESIDENT 2018 - 83

F Felipe Medida i Cuallado Estimats amics i veïns de la Falla Hort el Comte. Em dirigeix a tots vosaltres com a President d’aquesta falla per tercer any consecutiu. Enguany em tingut un any molt especial pel 40 Aniversari de la falla I esperem que els anys següents siguen igual o millors pel bé de la falla. Per la meua part i de la meua Directiva vos oferim tota la col·laboració i esforç per a aconseguir els reptes que s’ens plantegen a diari. Des d’ací voldria agrair i fer participar a tot el veïnat del barri Hort del Comte a tots els actes que es facen en la falla. I per últim donar les gràcies a tots els fallers perquè sense el seu recolzament no seria fàcil fer aquest esdeveniment. Vos desitge bones falles a tots. - 84 -

Entrevista al nostre President 2018

Comte, per què la meua dona ha sigut tota la vida d’aquesta falla.

altre any mes, quin ha sigut el mo1 Un tiu per repetir aquest any també com a

Sí, ja l’hem apuntat a la falla.

president de la teua falla?

Sí, un altre any més perquè de moment no hi ha substitut, i encara que dos anys ja es fa pesat i continuar un tercer any era per a pensar-ho bé, mentre els fallers m’ho demanen i continue fent falta, ací estaré.

Continua sent la part més dura de ser president, compaginar la teua vida amb açò? Sí, és complicat compaginar les dos coses però, és alguna cosa que m’agrada i com he dit abans, mentre no hi haja substitut i a falla em necessite, continuaré sent president.

2 T’ha hagut de convéncer algú? Qui?

molta faena el càrrec ara que 6 Porta eres pare?

Sí, els representants d’aquest any em demanaren que continuara un any més.

Sé que has sigut pare, és ja faller el teu fill Felipe?

Eres faller d’aquesta falla des de xicotet? No, de xicotet vaig ser dos anys faller de la falla l’Amistat i quasi vint anys després em vaig fer faller de la falla Hort del - 86 -

La veritat és que ara tinc menys temps perquè acaba de nàixer però, quan és faça un poc més major, m’agradaria involucrar al meu fill en el món faller també i espere que li agrade i poder compartir amb ell i la meua dona aquesta festa.

7 Com penses que seran aquestes falles? Estes falles van a ser les més especials de totes per a mi des de que sóc faller, com pots imaginar, per què vaig a poder compartir-les amb el meu fill.

Tornaràs a ser president l’any que ve? De moment anem a pensar en aquest any i l’any que ve ja es veurà.

Digues unes paraules per a la teua comissió d’aquest 2018? M’agradaria dir a tota la comissió que espere que estiguen orgullosos dels representants d’aquest any, que intentarem representar-vos el millor possible, i he de donar les gràcies a tots els fallers, sobretot a la directiva, pel treball realitzat durant tot l’any, com sempre i que espere que passeu unes falles inoblidables.

- 87 -

Els nostres representants

Clara Martínez i Hernández FALLERA MAJOR 2018 Al pas del teu mirar, mon cor s’inclina davant de la realea del teu port, regina del meu vent, quí fora nort, per prendre als teus cabells una englantina. Sentir enveja d’eixa mar divina que busca procelosa el teu recort, tonada que atrotina en suau acort en clau de sol i lluna sarraïna La flor, la més volguda del ramell, enguany és un estel a un cel tan bell, que al poble te captiu del seu candor. Seràs per sempre Clara, el teu mirar la llum que al poble nos va enamorar,, caliu de cor en flor, el ver amor. **** Enric Vicent Almero i Zanón

c Clara Martínez i Hernández Estimats i volguts “huerteros i huerteras”, veïns i veïnes de l’Hort del Comte.

És per a mi un plaer representar a la nostra falla en aquest 2018. Un any que segur estarà replet d’actes màgics, alegria, llum i color, tant per a mi, com per a les tres persones que m’acompanyen en aquesta etapa: Gemma, Juanlu i Felipe. Vull agrair a la meua família i a totes les persones que estan al meu costat en tot aquest embolic, el vostre suport és molt important per a mi. I com no, a tota la comissió, família de cor, sense la qual la festa no seria el mateix. A més, ni puc deixar de nomenar a totes les persones que baixen al casal cada dimarts i fan possible que la falla creixca, la junta directiva. Gràcies a tots, segur que aquest serà un any inoblidable. Visquen les falles,Visca la Falla Hort del Comte i Visca València.

Entrevista a la nostra 3 Fallera Major 2018

Descriu-te en unes paraules, per a que tot el món et conega un poc millor. Descriure’m és algo que sempre m’ha costat una mica, però allà vaig. Sóc una persona alegre, festera, m’agrada estar sempre pendent del que passa, especialment a la falla, organitzant presentacions o el que faça falta. Però sobretot, sóc fallera, la setmana de la festa valenciana és la que més espere durant l’any i enguany encara més.

de quina edat eres part d’aquesta 2 Des falla?

Fà quant de temps saps que vols ser fallera major d’aquesta falla?, ja vas ser fallera major infantil? Quin any? Al principi no sabia si volia ser o no fallera major, de fet hi ha una xicoteta culpable de tot açò. Dic culpable perquè des que em va dir que volia ser la meua fallereta major infantil no he pogut pensar en una altra cosa, eixa, per descomptat, és Gemma. La promesa que ens vam fer de ser FFMM de la falla va començar en 2015 i per fi s’ha fet realitat. Quant a la segona pregunta, no. No vaig ser fallera major infantil. Aleshores no tènia molt clar açò de vestir-me de valenciana tots els caps de setmana. Era una xiqueta i el que volia era anar-me a jugar els dissabtes als Juniors. Com portes el tema de tindre’t que

Sóc part d’aquesta falla des que vaig nàixer, crec que fins i tot quan estava en la panxa de la meua mare ja formava part de l’Hort del Comte. El meu oncle va ser un dels fundadors i jo no podia ser menys.

amb el vestit de valenciana 4 vestir tantes vegades aquest any?

- 92 -

D’ací a uns mesos no sé si la resposta serà diferent, ara puc dir que em fa molta il·lusió, ja no sóc una xiqueta i estic molt emocionada per vestir-me en cada acte, estrenar vestits i passe

jar-me amb ells pels carrers d’Alfafar. Vull viure cada moment al màxim. Encara no ha començat i no vull que acabe. és l’acte que esperes amb més 5 Quin entusiasme? La veritat, tots, com ja he dit vull viure cada acte amb la major intensitat possible i no perdre’m un sol detalla perquè segur que cadascun d’ells serà diferent. Però si he de triar un em quede amb els premis. No tot es redueix a les ganes d’obtenir primers, que també, si no per lo bé que ho passem cada any. Cridar el nom de la nostra falla, tant si ens donen el setè com si és el primer, votar, riure, cantar... sempre he pensat que és a partir dels premis quan una persona realment fallera es queda sense veu.

6 Que signifiquen per a tu les falles? Les falles.... les falles per a mi signifiquen alegria, amistat, família… una persona que no és fallera no pot saber el que suposa estar 4 dies sense eixir del casal, anar a casa solament a donar-te una dutxa ràpida (per no perdre massa temps) i per a dormir dues hores, perquè la resta les has adormit en els sofàs del casal. Les falles suposen estar 4 dies amb una enorme família formada, en el meu cas, per 140 persones. No importa si la resta de l’any no els veus, eixos 4 dies fan que la resta desapareguen. És com estar dins d’una xicoteta bambolla.

Si, els meus pares són fallers o millor dit són “huerteros” com jo. Si estan emocionats?, jo crec que estan emocionats, nerviosos i una mica desubicats. Quan dic desubicats em referisc al fet que cap dels tres érem plenament conscients de l’any que és vènia damunt. A poc a poc ho anem assimilant i ells, igual que jo, volen estar presents en cada acte del meu regnat. A més, enguany incorporem un nou faller a la família, el meu nebot, amb el qual de segur anem a passar bones vesprades gaudint de les activitats per als xicotets de la falla.

que eres una de les matjors orga7 Sé nitzadores de presentacions en la teua falla, com portes el fet d’aquest any no poder ver-ho tu? Amb una mica de por... no, és broma. La veritat és que sempre he estat pendent de tot el que té a veure amb la presentació, balls, teatre, decorat... se m’ha fet una mica dur saber que cada diumenge estaven assajant en el casal alguna cosa del que jo no ténia ni idea. També el fet d’arribar algun divendres a la falla i no poder quedar-me a sopar perquè s’anava a assajar. Però bé, tot açò s’oblida quan pense que les persones que enguany és toven a l capdavant ho fan per mi, amb il·lusió i ganes. I per açò els done les gràcies.

La teua família és fallera?, estan emocionats amb açò?

Digues unes paraules a la teua comissió per aquest any 2018. Solament dir que espere que passem unes molt bones falles i que les gaudim tots junts al màxim. Aquesta va a ser una etapa molt bonica de la meua vida i espere tindre a tota la comissió al meu costat.

- 93 -

Els nostres representants

Juan

Luis Prieto PRESIDENT INFANTIL 2018

Juan Luís Prieto

Estimats fallers i falleres, és un honor per a mi a Estimats familiars, amics i fallers

Em diuen Juan Luís i tinc 8 anys, aquest any he tingut la sort de ser elegit president infantil d’aquesta gran falla. I per a mi es un somni que per fi s’ha fet realitat, un somni que qualsevol xiquet faller voldria complir, el meu gràcies a l’esforç i dedicació dels meus familiar sobretot dels meus pares, ja s’hi ha complit. Espere passar unes falles inoblidables al costat de Felipe i Clara i com no al costat de la meua fallera major infantil Gema. Gràcies de tot cor. VISCA VALÈNCIA, VISQUEN LES FALLES D’ALFAFAR I VISCA LA MEUA FALLA, LA FALLA HORT DEL COMTE.

Entrevista al nostre President Infantil 2018 7

1 Quants anys tens i què estudies.

8 Estàs nerviós per què comence tot?

2 Des de quan eres faller?

Si però no molt.

Des dels 2 mesos.

visitat ja el teu monument, al 9 Has taller?

Quines són les teues aficions? El boxeu i el futbol.

Encara no he tingut l’oportunitat.

Perquè decidires ser president infantil aquest any?

unes paraules per a la teua 10 Digues comissió d’aquest any 2018?

M’agraden molt les falles i vestir-me de faller.

Donar les gràcies a tota la comissió per confiar en mi i elegir-me com a president infantil, representaré la falla com es mereix sempre amb alegria I orgull. Gràcies.

és l’acte que esperes amb més 5 Quin entusiasme? L’ofrena de flors.

Descriu-te en unes paraules, perquè tot el conega un poc millor. Sóc un xiquet nerviós i inquiet però també carinyos.

Tinc 8 anys i estudie 3 de primària.

Que és molt gran amb molts fallers tots molt amables i carinyosos.

Que opines de la teua falla? - 98 -

Els nostres representants

- 99 -

Els nostres representants

Gemma

Martínez i Cabanes FALLERA MAJOR INFANTIL 2018

Gemma nos porta la brisa de frescor primaveral, és l’amor, un pur regal que a la chicalla l’enchisa. Nostra falla l’entronisa pel seu port tan natural, flor de dolçaina i tabal, que a la bellea emfatisa. I és que al mar o a l’Albufera el seu cel al vent delera ser captiu del seu mirar. Puix son port al desfilar, fa que el món puga admirar, tal joyeta de fallera. **** Enric Vicent Almero i Zanón

G Gemma Martínez i Cabanes

Estimats fallers i falleres, és un honor per a mi a aquesta falla, que és una segona casa per a mi per no dir la primera. Aquesta etapa jo crec que va ser de les millors de la meua vida, perquè és un somni per a mi que prompte és farà realitat. Vull agrair a la meua comisio per donar-me el seu vot per a poder ser fallara major infantil. I ara m’agradaría nomenar als representants que em van acompanyar en aquest any fabulós per a mi: Juanlu com al meu president infantil, que estic segura que va fer que aquest any siga una miqueta més divertit. Felipe i Clara com als representants majors que ens acompanyaran aquest any quant anem a cada acte. Soles em queda dir que moltes gràcies per donar-me suport. Visca València, Visquen les falles i visca sobretot la falla HORT DEL COMTE!

- 102 -

Entrevista a la nostra Fallera Major Infantil

Si un poc jo des d’abans que ell ho fóra ja ho tenia clar que volia ser fallera major infantil, però quan ell va ser va acabar d’obrir-me els ulls.

anys tens i què estudies?, 1 Quants quins són els teus gustos?

Tinc once anys i estudie sisé de primària. M’agrada molt matemàtiques i valencià.

Com porten els teus pares el fet que aquest any hages sigut proclamada? Ve perquè sabien que volia ser i no era just que el meu germà ho forà i jo no.

molts anys sent fallera d’aquesQuin és l’acte que esperes amb més 2 Portes 6 entusiasme? ta falla? Sí, quan vaig nàixer ja m’avien apuntar a la falla.

Un d’ells és la presentació i l’entrega de premis perquè és el moment en el qual et recompensen després d’un any de treball.

Perquè t’has decidit a ser fallera major infantil aquest any?

portes el tema de tindre’t que 7 Com vestir amb el vestit de valenciana

Perquè és un somni que estime des de xicoteta i he decidit aquest any perquè volia ser en Clara.

tantes vegades?

Sabem que el teu germà ha sigut president infantil dos anys seguits, ha influït això en la teua decisió? - 104 -

Ve perquè m’agrada molt vestir-me.

Els nostres representants

8 Que opines de la teua comissió? Que és la millor comissió que mai haguera volgut.

9 Descriu-te en unes paraules, perquè tot el món et conega un poc millor. Jo em descric com una xiqueta nerviosa que té energia per a parar un camió.

10 Digues unes paraules a la teua comissió per aquest any 2018. Junts gaudirem d’unes falles molt especials. Anem a fer que aquest any siga inoblidable. Visca HDC!

- 105 -

Els nostres representants

- 106 -

Els nostres representants

- 107 -

La nostra comissió

La nostra comisssió

La nostra comissió

President d’honor Rafel Jesús Ortiz i Carvajal

Vice Secretaria Julia Tomás i Jerez

Tresorera Ana Lorente i González

President Felipe Medina i Cuallado

Contadora Sandra Salcedo i Gallego

Vice Contadora Maria Saez i Gómez

Delegat activitats Javier Alonso i Carbo

- 110 -

Vice President I Alvaro Baixauli i Sanchís

Reds socials Clara Martínez i Hernández

Delegat de casal Tomás Martín i Cruz

La nostra comissió

Vice President II Roberto Alacreu i Más

Vice President III Cristobal Ibañez i Muñoz

Secretaria Nuria Más i Baixauli

Delegada de Inf. Paula Raga i Ruiz

Delegada loteries Inma Sanchís i Pla

Bibliotecari Edgar Anrtonio Gómez i Galán

Delegada llibret Laura Vivancos i Gómez-Mansilla

Delegat juvenils Nacho Llopis i Dasí

- 111 -

Delegada secció femenina Maria Blanch i Pérez

La nostra comissió

Comissió Femenina COMISSIÓ MAJOR Andrea Adsuara Sospedra Claudia Adsurada Sospedra Angela Aleixandre Cañizares Natalia Álvarez Giner Maria Albiach Delgado Loli Arquez Rodriguez Ana Baixauli Rodríguez Mariam Blanch Ruiz Maria Inmaculada Baixauli Sanchís Maria Blanch Pérez Rosa Maria Brotons Amelia Cabanes Sánchez Miriam Carmona Morote Laura Carrillo Arquez Aurora Castaño Vilaplana Laura Cean Martínez Carmen Cifuentes Reina Laura de la Coba Cañizares Inmaculada Dasí Vila Maria del Don Vila Soria Marta García Ponce Maria Isabel Gascó Tamarit Frida Gómez García Maria Lourdes Gimeno Ferriols Maria Jesús Hernández Sospedra Cele Jareño González Silvia López Liche Ana Lorente González Gema Lorente González Manoli Mártinez Delfa Clara Martínez Hernández Belén Mártinez Ortiz

Nuria Más Baixauli Concha Más Cardona Mº del Don Muñoz Baixauli Ana Naranjo Navarro Maria Navarro Alapont Ana Maria Navarro Bueno Loli Ortiz Sierra Aranzazu Oscar Benito Maria José Puchalt Pérez Paula Raga Ruiz Lorena Raga Ruiz Azahara Rica Jareño Ana Rodríguez Valentín Nuria Rodrigo Vila Mercedes Ruiz Cuallado Mayte Ruiz Ferriols Amparo Ruiz Lafora Lourdes Ruiz Lafora Maria Saez Gómez Sheila Sala López Sandra Salcedo Gallego Ahinoa Salinas Vila Mireia Salvador Ortiz Mireia Sanz Arce Inmaculada Sanchís Pla Natalia Solaz Martínez Irene Sospedra Rodrigo Mayte Sospedra Vilar Julia Tomás Jerez Raquel Vidal Gomar Laura Vivancos Gómez

112 -

La nostra comissió

Comissió Masculina COMISSIÓ MAJOR Roberto Alacreu Baixaiuli Abel Aussenal Farga Roberto Alacreu Más Javier Alonso Carbó Ismael Baixauli Mocholi Ivan Baixauli Portillo Jose Antonio Baixauli Edgar Antonio Gómez Galán Alvaro Baixauli Sanchís Eduardo Blasco Sánchez Jose Brotons Pons Juan Brontons Pons Jorge Caballero Salcedo Raul Carrillo Gómez Rubén Cervera García Gregorio Chinchilla Santiago Francisco Javier Fernández Sánchez Pablo Fernández Ponce Jesús Herrera Vicente Felipe Gabriel Medina Cuallado Carlos Garcia Ponce Ignacio Gisbert Puchalt Pau Gisbert Puchalt Eduardo Grau Gascó Eduardo Grau Lleó

Critobal Ibañez Laza Cristobal Ibañez Muñoz Sergio López Sánchez Sergio Llopis Andrés Ignacio Llopis Dasí Tomás Martín Cruz Hector Martínez Cabanes Cristobal Mártinez Ferriols Enrique Francisco Mártinez Perpiña Felipe Gabriel Medina Cuallado Jorge Molinero Bou Juan Salvador Montaner Rubio Pedro Moreno Cuenca David Muñoz Vila Rafael Jesus Ortiz Carvajal Francisco Palmero Guillem Santiago Piquer Rosello Julio Ponce Gómez Ismael Pla Vázquez Juan Luis Prieto Triviño Tomás Salinas Vila Manuel Soriano Catalá Alejandro Vera Fernández Ernesto Francisco Vilaplana Pastor

Fallers d’honor HORT DEL COMTE Josep Maria Tarazona

- 113 -

La nostra comissió

Junta Directiva Infantil COMISSIÓ 2018

PRESIDENT Juan Luís Prieto

VICE-PRESIDENT 1º Jose Manuel Fragero i Tomás

DELEGADA DE FESTEJOS Carmen Fernández Ponce

VICE-PRESIDENT 2º Sergio Polit Ferriols

DELEGAT DE LOTERIA Andrea Baixauli Portillo

VICE-PRESIDENT 3º Oscar Vilaplana i Ruiz

DELEGAT D’INFANTILS Victor Montaner i Cean

VICE-PRESIDENT 4º Cesar Caballero Blanch

DELEGADA ACTIVITATS DIVERSES Alma Sánchez i Muñoz

SECRETARI Aaron Blasco Villegas

DELEGADA D’ESPORTS Sara Brontons i Navarro

VICE-SECRETARI: Alejandra Donat Logroño

DELEGAT DE CASAL Nacho Chinchilla i Gimeno

TRESORER Angela Brotons Navarro

DELEGAT DE CONCURSOS Guillermo Chinchilla i Gimeno

CONTADORA Rocio Soria Brotons

BIBLIOTECARI Alejandro Polit Ferriols

VICE-CONTADORA Cesar Montaner i Cean

- 114 -

La nostra comissió

Comissió Femenina COMISSIÓ INFANTIL

Leire Aiel.lo Gisbert Andrea Baixauli Portillo Sara Brotons Navarro Angela Brotons Navarro Maya Caballero Blanch Noelia Carrillo Arquez Alejandra Donat Logroño Alejandra Duque Navarro Carmen Fernández Ponce Sofía Pestaña Ull Patricia Raga Ruiz Alma Sánchez Muñoz Marta Maria Sánchez Trimiño Rocio Soria Brotons Lucía Soria Ibañez Maria Tomás Inarejos

Comissió Masculina COMISSIÓ INFANTIL

Aaron Blasco Villegas Cesar Caballero Blanch Dario Campos Hernández Aquiles Casero Alcoy Guillermo Chinchilla Gimeno Nacho Chinchilla Gimeno Alejandro Duque Navarro José Manuel Fragero Tomás Cristobal Ibañez Ruiz Manuel ibañez Ruiz Felipe Medina Saez

Cesar Montaner Cean Victor Montaner Cean Jaime Montaner Cean Sergio Polit Ferriols Alejandro Polit Ferriols Juan Luis Prieto Gómez Alvaro Soria Brotons Oscar Vilaplana Ruiz Lorenzo Verdú Vidal Pablo Verdú Vidal

- 115 -

Els nostres monuments

Monuments L’artista faller

¿Què seria la nostra festa sense el monument?, donc res, el monument, és la base de la paraula falla. Un conjunt de base i ninots que l’artista faller converteix amb gràcia, originalitat i elegància en sàtira, crítica i color. Benvinguts a la nostra falla, anem a presentar-vos els nostres artistes i les seues obres. Tota falla té un artista faller que el representa, aquell que converteix la tradició d’aquesta festa en monument de la millor forma possible. A la falla Hort del Comte tenim a Mauricio Moreira i a Francisco Javier Tur, ells porten molts anys entre nosaltres, això és així perquè no hi ha artistes que treballen com ells, amb el seu art, la seua amabilitat i bon treball aconsegueixen figures, ninots, formes úniques i pintura que fan que els nostres monuments lluïsquen com ningun altre al poble d’Alfafar i el més important de tot és que ens donen confiança, confiança de saber que el dia 15 tindre’m la millor falla de totes plantada a la porta del casal i aquesta confiança, no l’ha donen tots els artistes. No els hem elegit tan sols pels premis que avalen la seua experiència i el seu treball com artistes fallers, sinó perquè són amics i part com cap altra de la nostra falla, son part d’esta gran família que nomenem Hort del Comte.

Els nostres monuments

Mauricio Moreira Santos MONUMENT GRAN 2018

- 118 -

Els nostres monuments

Francisco Javier Tur Ortiz MONUMENT INFANTIL 2018

- 119 -

Els nostres monuments

“Parasits” FALLA GRAN HORT DEL COMTE 2018

YA D’ENTRADA EN ESTE LEMA NE TENIM I MOLT… DE “TEMA”. Enguany crida i no poc en nostra falla un lema al que estem molt acostumats, puix no cal ni llegir esta contalla, per vore com estem de rodejats.

Paràsits trobaràs prop del que mana, en qualsevol vertent del nostre món, que no tenen ni mare ni germana, a l’hora de chuplar cada segon.

Els trobes al treball, i algun polític te diu que els ha vist en l’oposició, son com eixe fotut còlic nefrític, que sol de nit visita el teu renyó.

I això que dic, llector, no significa, que en nostra falla s’ha trobat algú, i si en estes paraules un se pica, és cosa que pertoca a cadascú.

Els trobes a diari en cent programes on cobren exclusives per no res, traent el suc a tots, per més que brames, i a l’aigua ni un pal donen… és palés.

Com se pot vore, mira que m’enchisa ficar-me en tolls, quan sols tinc que rimar, així que ya me calle i sols s’avisa, que lo que ve després, te va agradar.

Paràsits trobareu junt la corona, que viuen del recort d’antepassats, bufant en brou gelat, si pot t’afona, chuplant per ser qui son, ¡uns pelagats!

Puix hi ha tant de paràsit en la vida, que no s’ha fet mai prou d’insecticida. ****

- 120 -

Els nostres monuments

- 121 -

Els nostres monuments

- 122 -

Els nostres monuments

EL GOS QUE VEUS AL REMAT, SEMBLA ESTAR DESFICACIAT. I és que clar, està en un ai, el pobret del nostre gos, mentres lluita sens desmai, estufint el seu esprai, sobre tot ell… és curiós. Puix va fent-ne caratuces, i rascant-se sens parar, sembla que al pobret les puces, eixes menudes gentuces, no li deixen de picar. Per això sembla que balle, un frenètic rock and roll, i m’estranya que no gralle, puix pareix que ne baralle, donant bots com si fos moll. Que les puces van chuplant-te el seny, l’ànima i la sanc son paràsits que assaltant-te van vivint de tu, deixant-te tan semat com un carranc. Suponc siga alegoria, dels paràsits que a este món, i al remat tan sols ansia que d’ells fuiggues cada dia, puix hi han un alamon. Mentres tant d’entretingudes les puces s’ho passen be, passejant-se les morrudes, i fruint d’estes mogudes, parasitant-ne sens fre. Yo me sé més d’una puça que et lleva fins la pelussa... ****

- 123 -

Els nostres monuments

EN POQUETA DIPLOMÀCIA CRIDA AIXÒ... A L’ARISTOCRÀCIA. Nostre artiste, entre paràsits, va triar a una madama, que segons es diu té fama, de viure d’un conte... antic. No crec que eixa referència, a una casta tan... ufana, tinga poc de casolana si no vol tindre embolic.

Van a tot lo que es convida, més si se dina de bades, posen cares, dos bovades, i si trauen uns eurets... Diuen que donen prestigi sols en tindre sa presència, puix si se busca apariència, son genials fent teatrets. I en la falla tens la mostra del que son bufes de pato, que l’insigne caricato, nos va plantar al carrer. Son paràsits d’una classe que s’apaga als nostres dies, mes ya saps: tu no te fies, puix sols volen ton diner.

Lo que és cert i no cap dubte que hem sentit, que la “noblea”, enllestits de sa altivea, no han fet mai res de profit. Que suar... “això és de pobres” i que el doblegar l’esquena quan se fa per fer faena, “no tinc clar si és un delit...”.

I esta dona representa a una classe poc... correnta. ****

Fa molt eren qui manaven, a les seues fortalees, i en les terres europees, fins l’església els feya cas. Marquesats, ducats i regnes, en comtats i baronies, vescomtats i “senyories” se’n eixien al teu pas.

SEGONS NOS VA DIR L’ARTISTE EL GUIONISTE ÉS UN BROMISTE. Com no siga per les puces, no sé yo en tant de gentuces, com se me fica en el gos. I més quan veus de cacera, a un que diu i m’assevera, que els vol caçar afanós.

Perque la terra era seua com també ho eren els somis, les vides de tots i encomis, coses dels senyors feudals. Com el temps va fer-ne muda, ara alguns viuen del conte, atres no, mes fent reconte, estos son més habituals.

¿Caçar gossos? De follia, ¡que el marrà cace a sa tia! i deixe al pobre animal. Puix paràsits... vaja tela, ne té tants que a rant i bela, si els contem no hi ha final.

- 124 -

Els nostres monuments

- 125 -

Els nostres monuments

Espere siga una broma, o busquem una maroma, i al chic l’anem a embolar. Puix en el gos no se juga, i en tant de paràsit gruga, quan vullga pot començar.

PUNT FINAL... I LA QÜESTIÓ ÉS SI NOS DUREM GUARDÓ. Hem parlat hui de paràsits, i el temeta se les trau, sols demane no s’ofenga, si això llig algun bambau.

Lo del porc... és atra cosa, i eixa carn maravellosa... veus ahí, no li dic res. Puix si és per la llonganiça... soc persona antulladiça, i és plaer, sense revés.

Puix tan sols pose la rima, al que m’ha dit l’artesà, i que sàpia la parròquia, ¡que he tornat de fer la mà! Així que no se preocupen, si me volen enviar, el camí conec de sobra, i no està llunt d’Alfafar.

Choriç, llom o botifarra, -soc un fartó a burribarra. son un plaer infinit. I si és pernil, no cal “jotes”, lo mateix que les pilotes, que a l’olla son un delit.

Al que li pique... ya saben, lo que l’home té que fer, i si li pica a una dòna... ¡yo visc en este carrer!

¿I els paràsits...? a la tele, ixcà els done algun telele, i se’n vagen a pastar. Per això, llector, me calle, i que l’artiste es baralle en qui això vaja a jujar.

De paràsits va la falla, i esta és l’explicació, d’un bombó fet la falleta del carrer d’un poble bo.

I ací acabe ya l’escena, que es l’horeta de berena.

On sempre me va agradar el rimar per Alfafar.

****

**** FI.

Enric Vi Ziceannt ón Almero - 126 -

Els nostres monuments

- 127 -

Els nostres monuments

- 128 -

Els nostres monuments

INDIS O VAQUERS: ¿Qui serà el pioner? MONUMENT INFANTIL 2018

- 129 -

Els nostres monuments

Indi-cis...

Per això si veus que parle més dels indis que els vaquers, si penseu que no m’agraden, ¡esteu encertats, fallers!

UNA PLOMA, MOCASSINS... ¿NECESSITES ADIVINS?

A cavall ve i en pistoles diuen volen ensenyar, com se deuen fer les coses, i nosatres a callar.

Per lluntanes praderies a l’oest, del meu carrer, el so d’un tambor guerrer, va marcant el pas dels dies.

Rostre pàlit, si es llavara, potser cas poguera fer, mes sens música tant canta, que a OT guanya, ¿no faller...?

Eixes dates que alegries anuncien al faller, que després d’un fret auster, nos esperen llepolies.

Per això vullc fer poesia, d’este símbol d’amistat, entre dos pobles on guerra al llenguage s’ha borrat.

Rostre pàlit, patidor necessita bronzejar-se, i fugir del to lletuga.

Si a pioners voleu jugar, dona igual qui va guanyar.

Per això, menut llector, al carrer tots a acampar-se i a fruir tot el que es puga.

**** Indis-pensable...

(Puix passant de més contalles... ¡a l’oest no tenen falles!)

¿I LA FOGUERA RITUAL...? LA FALLA A MI EM SEMBLA IGUAL.

****

Chiquet quan mires la falla, i et fixes en els detalls, més fondo... buscant potser, que hi ha darrere del fanc, no parle de la pintura, del suro ni de l’envàs, darrere de lo que es veu, d’allò que se va cremar... voràs gent, molta amistat, esforços i tant treball... moltíssimes ilusions, recorts i temps sens edat, de quan tu molt chicotet, la porta vas travessar, moments de tan sol jugar, desfiles i berenars, ofrenes d’olor a flor, paelles i els entrepans. Els dos en la passarela, la chica sens conversar, del braç cap a l’escenari...

Indis… i vaquers. HUI SON ELS PROTAGONISTES ESTOS DOS ANTAGONISTES. Que vos conste, gent menuda, que yo soc un indi-vidu, al que els vaquers... no... l’enchisen sent dels indis més assidu. Puix soc més de la pradera, i manco del fum dels coches, i no aguante que a ma casa sempre em vinguen en reproches. Sol recorda que a esta terra fon dels meus antepassats, yayos, pares... i ells vingueren, i d’ells estem prou cansats.

- 130 -

Els nostres monuments

- 131 -

- 132 -

Els nostres monuments

la tens tu que presentar, i els nervis un jupetí, que mai et podràs llevar. La nit eixa de plantar, on naix el que no és real, serà un d’eixos grats recorts, que amic meu, no es pot negar, després quan et faces gran, seran per a tu un regal.

I yo que buscant diploma la ploma, vos deixe una filigrana, demana, jurats, per la meua rima... estima. És ara que el vers s’ultima, quan vos demane clemència, yo el cor vos deixe en essència ¡la ploma demana estima!

La nit, la de tots els anys, la que el fòc ens fa esperar, fem rogle, som eixa tribu, somiant en lo elemental. La terra és als nostres peus, i ancora lo que hem sembrat, és l’aire qui ens du pel món, fent-nos ser més elevats, el fòc és el nostre espirit, que ofrenarà a un cel lleal, i l’aigua... per molts és pau, i apaga els nostres pecats. De sempre som una tribu, tan sol un vent de gregal, “pells roja” en atres colors, d’un poble més que eixemplar, que planta tòtems sagrats, i els crema per respectar, l’història i la tradició, que junts volem festejar.

(Confie haver encertat, el gust del nostre jurat) **** FI

Enric Vi Ziceannt ón Almero

Tenim foguera ritual, i és diu falla, no és casual... **** Un br-indis... SI VOLS TANCAR EN UN “JAU” TRAUREM PIPES DE LA PAU. (de carabassa) Si d’ell he parlat adés, un bes, tendrea per ella mostra, per nostra, regina tan falaguera, fallera. Per dolça i per figurera, ab ella naix la poesia, amics torna l’ambrosia, ¡un bes per nostra fallera! ****

- 133 -

Programació 2018

Programació

falles 2018 Ara contarem que farem aquestes falles, tenim una selecció d’actes i esdeveniments perquè gaudiu cada segon, perquè això és el que fem en aquesta festa, gaudir cada dia, hora, minut i segon, són 5 dies hi hi ha que aprofitar-los al màxim.

Programació 2018

FEBRER 2018 Dilluns

Dimarts

Dimecres

- 136 -

Programació 2018

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

- 137 -

17 h. Crida a l’Ajuntament d’Alfafar i després discomóvil. 20 h. Salve a la Parròquia de la Verge del Dò. 22 h. Sopar al casal.

08 h. Macro despertà. 11 h. Almorçar de Germanor. 18 h. Eixida de totes les comissions cap a València per a la Crida.

MARÇ 2018 Dilluns

Dimarts

Dimecres

8h. Tradicional despertà pel districte faller. 9h. Xocolatà al casal. 12h. Missa en Honor al nostre patró Sant Josep. 14h. Traca al voltant del casal i a continuació dinar. 18h. Berenar per als menuts i campionat de pim-pong. 21:30h. Sopar per als menuts de la falla i a continuació cremà de la falla Infantil. 22h. Sopar per a la comissió major i a partir de les 24:00 cremà de la falla gran.

- 138 -

Programació 2018

Dijous

Divendres

20:30 h. Concentració dels menuts per a procedir a la plantà de la Falla Infantil. 21 h. Sopar Infantil de la Plantà. 22 h. Sopar tradicional de la Plantà per a la comissió major. 24 h. A continuació és procedirà a la Plantà de la Falla Gran al seu lloc tradicional, acompanyada de discomòbil a càrrec del DJ Edu.

8h. Tradicional despertà i Xocolatà al casal.

10h. Visita del jurat qualificador de falles. 14h. Traca i a continuació dinar. 17:30h. Concentració al casal per recollir als nostres representants. 18:00h. Recollida de premis. 20h. fins 24h Jocs Infantils, castells unflables. 21:30h. Sopar per als menuts de la falla a càrreg del President Infantil Juanlu. 22h. Sopar per a la comissió major. 24h. Discomòbil a carreg del DJ Edu. Festa “Remember”, s’ha d’acudir disfressat.

- 139 -

Dissabte 17 h. Cavalgada del ninot.

22 h. Sopar de sobaquillo a la falla.

8h. Tradicional despertà pel districte faller. 9h. Xocolatà al casal. 12h. Jocs infantils. 14h. Traca al voltant del casal i a continuació dinar. 21:30h. Sopar per als menuts a càrreg de la fallera major infantil Gemma. 22h. Sopar per a la comissió major a càrrec del president honorífic Jesus. 23h. Entrega de recompenses y espectacle de playbacks. 24h. Discomòbil a càrrec del DJ Edu. Festa del sombrero!.

Diumenge

18 h. Entrega de recompenses de J.L.F.A. i Bunyols d’Or en fulles de LLorer i entrega del Llibret de J.L.F.A. 2018

8h. Tradicional despertà pel districte faller. 9h. Xocolatà al casal. 14h. Traca al voltant del casal i a continuació dinar. 17h. Concentració al casal faller.

17:30h. Recollida dels nostres representants. 18:00h. Concentració per a realitzat l’Ofrena de Flors a la nostra patrona la Mare de Deu del Dò. 21:30h. Sopar per als menuts. 22h. Sopar per a la comissió major a carreg de la Fallera Major Clara. 24h. Gran Macro Discomòbil Piramide a càrreg de Monster.

Himne

Himne del poble Mirant-se en l’espill de la nostra Albufera hi ha una vila que es diu Alfafar a l’entorno de la seau rivera per a la mare València poder-la ofrenar. Mirant-se en l’espill de la nostra Albufera Hi ha una vila que es diu Alfafar a l’entonr de la seua rivera pr a la mare de València poder-la ofrenar. Gloria al treball que es de l’home blasó, virtut sentida sols pels elegits vibrant alarí de general resó que en arriva al fons del nostres pits. Vitut de tots es l’esperit, per este mig hem d’honorar, siga sempre nostre crit, ¡ViSca sempre Alfafar! ¡VISCA! ¡VISCA! ¡VISCA!

- 140 -

Himne

Himne Regional Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau!

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant resso, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Valencians: en peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a Tu la vega envia la riquesa que atresora, i es la veu de l’aigua càntic d’alegria al compàs i al ritme de guitarra mora… Paladins de l’art t’ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, sultana, tons jardins extenen un tapís de murta i de roses fines.

Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau! ¡Flamege en l’aire nostra Senyera! ¡Glòria a la Pàtria! ¡Visca Valencia! ¡VISCA! ¡VISCA! ¡VISCA!

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; penjen les arracades baix les arcades de les palmeres.

- 141 -

Reportatge fotogràfic

Reportatge

fotogràfic I tampoc som res sense els nostres records gràfics, ha pogut canviar el format, lo tradicional ha passat a ser digital, però l’essència és la mateixa, moments, emocions i persones reflectides en una fotografia. Gaudiu, ara us mostrarem el nostre reportatge anual.

- 142 -

Reportatge fotogràfic

- 143 -

Reportatge fotogràfic

Crida

- 144 -

Reportatge fotogràfic

Cavalgada del ninot

- 145 -

Reportatge fotogràfic

Falles 2017

- 146 -

Reportatge fotogràfic

Falles 2017

- 147 -

Reportatge fotogràfic

Falles 2017, San joan

- 148 -

Reportatge fotogràfic

i proclamació 2018

- 149 -

Recolzament comercial

Recolzament

comercial

Des de la falla Hort del Compte volem donar les gràcies a totes les persones, empreses i particulars, que amb la seua col·laboració han fet possible la publicació d’aquest llibret 2017. Gràcies per l’esforç i el recolzament, sou una part essencial de la nostra falla.

Recolzament comercial

Calle Isaac Peral, 24, 46910 Alfafar, Valencia

- 175 -