Butl l e tí trim e s tralde l 'H orte t de l 'Autònom a
nº1 Tardor 2008
S'acons e gue ixe n m és de 100.000 s ignature s pe r de cl arar Catal unya Ll iure de Trans gènics El pas s at m e s d'agos t va acab ar l a cam panya de cons cie nciació i re col l ida de s ignature s q ue l a pl ataform a Som Lo Que Se m b re m ha portat a te rm e de s de lm e s de Març pe r a de cl arar Catal unya Ll iure de Trans gènics . La q uantitat de s ignature s total s h a e s tat de 105.89 6. pàgina 3
D e cre ixe m e nt
L'H ort alBal có
La ide a de crèixe r il ·l im itadam e nt e n un m ón finit és l a b as e de l 'actuals is te m a capital is ta, i és e vide nt q ue això és im pos s ib l e . El de cre ixe m e nt és un m ovim e nt q ue crida a l a cons trucció d'una canvi de l m ode le conòm ic i s ocial .
La m as s ificació de l e s ciutats i l a de s ocupació de l s te rritoris rural s fa q ue a l a ge nt l i s igui difícilte nir un tros o parce l ·l a pe r a pode r te nir-h i un h ort. Fe r un h ort alb al có pot s e r una pe tita al te rnativa. pàgina 9
pàgina 5
Es pe cial Trans gènics
ElH ie rro: 100% Re novab l e
Què és un trans gènic o O MG?Pe r a q uè s e rve ixe n? Quins b e ne ficis com porta? Són nocius pe r a l a s al ut? I pe lm e di am b ie nt? Tot e lq ue vol s s ab e r s ob re e l s trans gènics i m ai t'h as atre vit a pre guntar.
Pàgine s ce ntral s.
El H ie rro, l a is l a m ás occide ntal y pe q ue ña de l as Is l as Canarias , pue de s e r e n un futuro un e je m pl o de s os te nib il idad para otras is l as de l m undo. pàgina 8
2
Editorial
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
Sum ari Actu al itat... pàgs
3i4
M is ce l ·l ània L'al te rnativa de lde cre ixe m e nt ... pàg 5 E lH ie rro: 100% Re novab l e ... pàg 8 L'H ort alb al có ... pàg 9
Age nda ... pàg 10 Re ce ptari Ol ive s Arb e q u ine s ... pàg 11
E ntre vis ta am b Ros a Binim e l is ... contraportada E s pe cialTrans gènics pàgine s 6 i 7
La M al a h e rb a nº1 L'H orte t de l 'Autònom a ja porta e n m arxa 6 anys . D urant tots aq ue s ts anys , h i h a h agut al ts i b aixos e n l 'activitat de l grup i h i h a pas s at dive rs a ge nt, de dive rs e s ide ol ogie s i inq uie tuts . Actual m e nt, l a dotze na de m e m b re s de l 'H orte t proce dim de carre re s força dive rs e s , am b m ane re s de fe r i pe ns ar dife re nts . Tot i l a h e te roge ne ïtat, h e m trob at m ol ts punts e n com ú. Pe ns e m q ue e ls is te m a capital is ta e n e l q ual vivim té e l s die s com ptats , ja q ue l a b as e d'aq ue s t, e l cre ixe m e nt e xpone ncial , és im pos s ib l e e n un m ón finit com e lnos tre . Tard o d'h ora h i h aurà d'h ave r una cris i crítica q ue faci canviar l a b as e d'aq ue s t m ode l , pots e r cap a pitjor. Nos al tre s propos e m com e nçar a cons truir una al te rnativa de s de ja, b as ada e n el de cre ixe m e nt (pàgina 5) i com a ob je ctiu final arrib ar a una s ocie tat re al m e nt s os te nib l e, e q uitativa i de m ocràtica. Pe r arrib ar a aq ue s t punt, te nim m ol t cl ar q ue no h o fare m tan s ol s cul tivant q uatre e nciam s i tre s tom aq ue re s . Pe r això tam b é l i de diq ue m m ol ts e s forços a fe r acte s cara alpúb l ic (com l a Se tm ana de Ll uita Agroe col ògica de lpas s at ab ril , o e l cicl e de cine m a crític q ue e s te m pre parant), re al itzar dinars popul ars i e col ògics , te nir m ate rial s i l l ib re s de crítica, i actual m e nt, l 'e dició d'aq ue s ta pub l icació. Es pe re m doncs , q ue La Mal a H e rb a s igui de l vos tre gus t. Sal ut i força!
L'H orte t de l 'Autònom a L'H orte t és un col ·l e ctiu d'e s tudiants de l a UAB q ue a m és a m és de ge s tionar, m ante nir i cul tivar un h ort e col ògic, té com a ob je ctiu aproxim ar e lm ón agrícol a a l a com unitat unive rs itària i a l a s ocie tat a través de l e s s e ve s activitats , així com avançar cap a una m ode l e conòm ic al te rnatiu m és jus t.
E dita: L'H orte t de l 'Autònom a Re dacció: Laura Acos ta, Jordi Cardona, Anna Pal au, El oi Rovira, Al b e rt Tarragó, Miq ue lVal l m itjana M aq u e tació: El oi Rovira Tancam e nt d'e dició: 26 d'O ctub re w w w .h orte t.cat h orte t@ h orte t.cat Aq u e s ta pu b l icació h a e s tat cre ada am b program ari l l iu re .
Actual itat
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
3
S'acons e gue ixe n 105.89 6 s ignature s contra e l s trans gènics Som Lo Que Se m b re m 105.89 6 catal ans i catal ane s h an s ignat pe rq uè l a propos ta de l l e i de Som Lo Que Se m b re m e s de b ati al Parl am e nt. D e s prés de 135 die s h àb il s de re col l ida, 120 fixats pe r l a l l e i i 15 de pròrroga, s ’h an m és q ue dob l at l a q uantitat de s ignature s ne ce s s àrie s (50.000 fixava l a Ll e i de Participació d’Iniciativa Le gis l ativa Popul ar). Ente ne m q ue això h a de fe r re fl e xionar tant al s Parl am e ntaris , com a tots e l s age nts re l acionats am b e l s trans gènics . La pl ataform a val ora m ol t pos itivam e nt e ls uport re b ut i anuncia q ue a partir d’ara iniciarà e l s contacte s am b partits pol ítics , parl am e ntaris i de partam e nts de l gove rn. A continuació s ’ob re una fas e de val idació de l e s s ignature s q ue e ns
s ituarà cap a final s d’octub re i a partir de l l avors s ’iniciaran el s de b ats am b l es dive rs e s com is s ions , pre vis a l a dis cus s ió al pl e de l Parl am e nt, cos a q ue pot s ucce ir al de s e m b re de 2008. La cam panya h a s e rvit no tan s ol s pe r re col l ir l es s ignature s , s inó pe r inform ar s ob re e l s e fe cte s de l s O GM (s al ut, m e di am b ie nt i agricul tura). Tanm ate ix, l a pl ataform a de s prés de l s tràm its parl am e ntaris q ue pode n arrib ar a durar cinc m e s os m és , volcontinuar ge ne rant de b at als í de l a s ocie tat catal ana i e m pre ndrà activitats de cara alprope r any 2009 .
Ce re al s trans gènics pe r pal ·l iar l a fam ? El oi rovira El pas s at O ctub re , l a UE va finançar am b 2,5 m il ions d'e uros un proje cte de l a UdL pe r produir panís i arròs trans gènic e nriq uits am b vitam ine s A, C i E, àcid fòl ic i m ine ral s e s s e ncial s com ara e l cal ci, e ls e l e ni, e lfe rro i e lzinc, a m és a m és de s e r re s is te nt a ins e cte s i h e rb e s paras itàrie s . L'ob je ctiu de lproje cte és m il l orar l a nutrició e n el s païs os m és de s afavorits . Pots e r una opció m il l or s e ria inve rtir aq ue s ts dine rs , i tots e l s q ue s 'h an gas tat e n proje cte s s im il ars , e n m il l orar l e s condicions de l s païs os m és de s afavorits pe rq uè no h agin de de pe ndre d'un producte occide ntal , q ue a m és a m és cal drà ve ure q ue s igui de l tot s a (ve ure e s pe cial trans gènics ).
I s i tre b al l e m i gas te m m és e ne rgie s e n de s fe r aq ue s t s is te m a e conòm ic i e n cons truir-ne un de nou on h i h agi una dis trib ució de l a riq ue s a m és e q uitativa? Així no cal drà fe r trans gènics pe r pal ·l iar l a fam , pe rq uè no n'h i h aurà.
S'ok upa un nou e s pai a Gràcia pe r fe r- h i un h ort urb à Elpas s at dis s ab te 25 d'O ctub re e s va ok upar un s ol ar s ituat alCarre r Banyol e s nº 5 de l a Vil a de Gràcia am b l 'ob je ctiu de fe r-h i un h ort urb à. Al l l arg de lcap de s e tm ana s 'h i h an dut a te rm e dive rs e s activitats , a m és a m és de ltre b al lde l a te rra, tal s com : dinar popul ar, cine m a, tal l e r de s am arre te s , graffitis , m al ab ars , circ...
Pode u ve ure tote s l e s notície s am pl iade s alw e b w w w .h orte t.cat
4
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
Actual itat
Jornade s de Form ació e n l a Ll uita Antitrans gènica M iq ue lVal l m itjana
m itjans de com unicació, l ob b ie pol ític, àm b it cie ntífic, s e ns ib il ització i accions . D e s de lprincipi e s v a de s cart ar fe r un tal l e r pe r aprofundir e n e l Elcap de s e tm ana de l '11 i 12 d'octub re e ns vam s trans gènics , pe rò trob ar a l a Val lde Can Mas de u pe r a pre parar e l cone ixe m e nt q ue te nim de l t ant de s de l t al l e r cie nt íf ic com d'al tre s àm b its , e s curs de l a l l uita antitrans gènica. No e ra una tractar puntual m e nt de te rm inade s pre paració h ab itual , ja q ue e nguany h e m l l iurat podie n ne ce s s it at s. m és de ce nt m il s ignature s al Un ob je ctiu de l s parl am e nt pe r a q ue dis cute ixin una t al l e rs e ra aj udar a propos ta de l l e i pe r a de cl arar conèixe r-nos , i pe r Catal unya l l iure de trans gènics -tot aq ue s t m otiu e ns vam un re pte pe r a un col ·l e ctiu força agrupar en grups jove !-. I és q ue e l m ovim e nt pe t it s e n t re s ocas ions antitrans gènics és tant jove com e l dife re nts ; i a això m ate ix e ne m ic. H i h avia a l a trob ada s um ant-h i tam b é e l s ge nt q ue de s de principis de l s anys àpats -pe r ce rt, noranta ja e s van form ar i van e col ògics , e conòm ics i com e nçar a al e rtar s ob re l es m ol t b ons -. ince rte s e s d'aq ue s ta te cnol ogia; pe rò A l a s al a de ioga e l dium e nge a l a m e it at El s participants l a m ajoria s 'h avia incorporat a de l a pos ada e n com ú de l s tal l e rs , fe nt un te níe m al guna cos a l 'activis m e s ocial aq ue s t curs pe r joc e ducatiu pe r dis te ns ionar. m és e n com ú q ue e l ajudar e n aq ue s ta propos ta concre ta. 'al im e ntació trans gènica. La m ajoria Pe r això l 'as s e m b l e a de Som l o q ue s e m b re m va re b uig a l part icipe m e n grups de cons um de l 'àm b it de de m anar d'organitzar una jornada de form ació, 'agroe col ogia. L'orige n s ocial , pe rò, va s e r tan q ue tam b é h a e s tat pre parada pe r ge nt de l a l div e rs com l e s pos s ib il it at s d'arrib ar fins aq uí h o Pl ataform a Trans gènics Fora. El s e ixos de tre b al l de l a jornada e s tave n van pe rm e tre . de s gl os s ats e n s is tal l e rs : form ació jurídica,
Jornade s de Cris i Al im e ntària a l a Garrotxa Anna Pal au Elpas s at cap de s e tm ana (10-12 d'octub re ) van te nir l l oc a l a Garrotxa (Sant Fe l iu de Pal l e rol s) une s jornade s s ob re cris i al im e ntària, ins pirade s e n una e xpe riència de form ació i re fl e xió a Arge ntina i organitzade s pe r dive rs e s e ntitats i col ·l e ctius (Enginye ria s e ns e Fronte re s , EdPAC, GCCT i Càte dra UNESCO de l a Sos te nib il itat de l a UPC). Un ce nte nar de pe rs one s vam trob ar-nos a l a cas a de col ònie s d'e ducació am b ie ntal i proje cte d'autoge s tió Mas Franch , i durant e l s tre s die s vam te nir l a oportunitat d'as s is tir a un program a inte ns ís s im de xe rrade s i tal l e rs s ob re e lm ode lal im e ntari actuali l e s al te rnative s q ue s 'e s tan due nt a te rm e de s de l a organització popul ar. Le s activitats form ative s van s e r força dive rs e s .
Va h ave r-h i un re corre gut “virtual ” pe lprocés de producció i dis trib ució al im e ntària actual , on a cada e s tació e s dis cutia s ob re l a prob l e m àtica as s ociada a cadas cun de l s factors q ue h i inte rve ne n, curtm e tratge s s ob re s ob irania al im e ntària i dre ts h um ans , un joc s ob re s ob irania al im e ntària, un tal l e r pràctic de contrapub l icitat i dive rs e s ponèncie s , tant te òriq ue s com pràctiq ue s . Es va parl ar s ob re te m e s com e l s Tractats de Ll iure Com e rç, e l s m ode l s e xportadors de l s e s tats -nació, dre ts h um ans , l es contradiccions de l a coope ració inte rnacional , s ob irania al im e ntària i re form a agrària, i re s is tència urb ana, cam pe rol a i indíge na. Tam b é e s va parl ar de l 'al te rnativa q ue s 'e s tà e s cam pant aq uí de l e s coope rative s de cons um , de s d'un punt de vis ta total m e nt pràctic i e ngre s cador.
M is ce l ·l ània
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
5
L'al te rnativa de lde cre ixe m e nt Anna Pal au I ara e ns parl e n de cris i... a l e s e s fe re s pol ítiq ue s , al s m itjans , e ntre l a ge nt de lcarre r s 'h a tornat un te m a re curre nt. Se m b l a q ue e s tà de m oda, q ue pe r fi e s re cone ix l 'e xis tència d'un prob l e m a, jo diria e s tructural , fins fa poc de s cone gut. Elq ue no e s ve u tan cl ar és l a m agnitud de tot pl e gat. Pe rò, q ui no h o ve u tan cl ar?I tant de s cone gut e ra (pe r al guns ) e lprob l e m a? No e ra pre vis ib l e l 'arrib ada d'un m om e nt e n q uè e l m ode l s ocioe conòm ic actualcom e nçaria a fe r aigüe s pe r tot arre u? No és de s e ntit com ú q ue un s is te m a b as at e n e l cre ixe m e nt e xpone ncialil ·l im itat de l 'e conom ia, i pe r tant de lcons um e ne rgètic, toparia m és tard o m és d'h ora am b l a finitud de l a dis ponib il itat d'aq ue s ts i al tre s re curs os ?
ha re pre s e ntat l 'inici de l a Xarxa pe l D e cre ixe m e nt e n àm b it catal à, actual m e nt e n procés de cons trucció i cons ol idació.
La xarxa e s tà form ada pe r dife re nts grups l ocal s, proje cte s concre ts i àre e s te m àtiq ue s , form ats e n l a m ajor part de l s cas os a partir de l a trob ada. D ins de l s grups l ocal s pode m trob ar-h i l 'antiga Ente s a pe lD e cre ixe m e nt de Barce l ona, e lgrup de l e s Te rre s de l 'Eb re , l a ge nt de l Cam p o l 'as s e m b l e a de lb arri de Sant Andre u (Barce l ona). Entre e l s proje cte s , h i h a un grup de ge nt im portant q ue e s tà tre b al l ant e n un b anc de re curs os com uns de tot tipus , m ate rial itzat e n una e s pai w e b, i q ue incl ou e l s al tre s grups de tre b al l m és concre ts (cre ació d'un m anual d'autoge s tió de l a vida q uotidiana, dire ctori d'h ab itatge s b uits , l l is tat de productors l ocal s ògics i coope rative s de cons um , b anc de Aq ue s te s i al tre s pre gunte s s e 'm pl ante ge n q uan e col t e rre s agrícol e s , e tc.). Al tre s proje cte s e s tan a s e nto a parl ar de l a cris i, i e s pl ante ge n de s de fa 'e s pe ra q ue un nou grup de tre b al l s e 'n faci te m ps alvol tant de l a propos ta de lde cre ixe m e nt. l càrre c. P e l q ue f a a l e s àre e s de t re b al l , cal La l ògica q ue aq ue s t m ode l no és pos s ib l e a d'organització, q ue de m om e nt ajuntada a l a ide a q ue tam poc no és un m ode l de s tacar l s 'e ncarre ga de fe r s e guim e nt de l a xarxa i acol l ir de s itjab l e e ns h a portat a l a ne ce s s itat de b us car i propos te s , i l a d'e conom ia al tre s form e s de conce b re e l m ón, de viure i pe rs one s cont rah e ge m ònica, q ue e s t à t re b al l ant e n un d'organitzar-nos . No és aq ue s t un e s pai pe r ic Autònom pe r pos ar e n pràctica un tractar e l (s ) conce pte (s ) de l de cre ixe m e nt, Es pai Púb l al t re m ode l de re l acions e conòm iq ue s i de àm pl iam e nt de s e nvol upats pe r col ·l e ctius i te òrics e s ne ce s s itats . A l l arg te rm ini, e l e n dive rs os l l ib re s i pub l icacions . Tanm ate ix, s atis facció de l s e u ob j e ct iu és al l ib e rar-nos de l s is t e m a e conòm ic m 'agradaria de s tacar-ne due s ve s s ants q ue , ja q ue és m ol t m és difícili contradictori cons ide ro im portants : una és l a ne ce s s ària actual com b at re 'l s i pe r v iure e n de pe ne m . opos ició a aq ue s t m ode l q ue anom e ne m capital is m e , i l 'al tra, l e s propos te s q ue incl ou pe r una nova form a de vida i d'organització s ocial Així doncs e lprocés e s tà e n m arxa, i ara calq ue l s q ue cre ie m e n l a trans form ació s ocial (com e l l ocal is m e , l 'autoge s tió, l a s im pl icitat aq ue l ab andone m e l pe s s im is m e i avance m junts cap a vol untària, l a organització h oritzontal , e tc.). aq ue s t al tre m ón q ue tante s ve gade s h e m dit q ue és pos s ib l e . Cal aprofitar e l m om e nt de cris i L'am pl itud i e l caràcte r agl utinador de l te rm e 'e s ce nari de de cre ixe m e nt h a facil itat l 'e nte s a i l 'e s tab l im e nt s is tèm ica actualpe r cons truir junts l f ut ur q ue v ol e m , i no de ixar q ue e ns im pos in un de s ine rgie s e ntre m ol ts col ·l e ctius de l te rritori tre de s as tre . La cons trucció e s tà e n m ans de catal à aq ue s t darre r any. D e s de lfe b re r fins al al t ot s nos al tre s ! juny va dur-s e a te rm e una m arxa e n b icicl e ta am b l 'ob je ctiu de difondre l e s ide e s , crítiq ue s i propos te s de l de cre ixe m e nt, q ue cul m inà am b una trob ada de m ovim e nts s ocial s alBage s a l a q ual van participar m és de 300 pe rs one s . O rganitzada de s de dife re nts col ·l e ctius de l te rritori i s ota e ll e m a de “Pos e m e n m arxa e l de cre ixe m e nt, cons truïm contrapode r”, l a trob ada
Pe r s ab e r- ne m és : LATO UCH E, Se rge , La apue s ta por e l de cre cim ie nto Ecol ogía pol ítica nº35. D e cre cim ie nto s os te nib l e w w w .de cre ixe m e nt.ne t
6
Es pe cial
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
Trans gènics M iq ue lVal l m itjana El oi Rovira Què és un trans gènic? Ente ne m pe r trans gènic a l 'organis m e q ue h a adq uirit all ab oratori una caracte rís tica ge nètica q ue no és pròpia de l a s e va e s pècie . Pe r e xe m pl e, e lpanís Bt, cul tivat a Catal unya i a l 'Aragó s e l iha ins e rit inform ació ge nètica d'una toxina de b acte ri. Calacl arir, q ue a priori, i s i no e s diu e lcontrari, q uan parl e m de trans gènics , e n ge ne ral e ns re fe rim al s trans gènics ve ge tal s. Quin n'és l 'orige n? Ja a m itjan s e gl e XX va com e nçar l 'anom e nada agricul tura indus trial i poc te m ps de s prés l a Re vol ució Ve rda, q ue va incorporar pe s ticide s s intètics , fe rtil itzants , l l avors h íb ride s i l a m e canització de l cam p, am b l 'ob je ctiu d'augm e ntar l a producció de l a te rra s e ns e te nir e n com pte e l s e u e fe cte a l l arg te rm ini. Continuant am b aq ue s t procés , l 'any 19 9 6 va s ortir alm e rcat e lprim e r b l at de m oro trans gènic, al s EEUU. Tipus de trans gènics H i h a m ol ts tipus de trans gènics e n vie s d'inve s tigació. A nive l l com e rcial , pe rò, b às icam e nt n'h i h a nom és dos tipus :
1.El s e xpe rim e ntadors de fine ixe n l a caracte rís tica ge nètica q ue e s vol introduir a l 'organis m e diana. 2.- Un cop aïl l at e l ge n triat, e s m unta e l cons tructe , q ue és una q uim e ra de dive rs os oríge ns ge nètics ne ce s s ària pe r a q ue e ltrans ge n s igui funcionala l e s cèl ·l ul e s de l 'h os te . 3.- Ara s 'h a d'introduir e l cons tructe dins l es cèl ·l ul e s de l 'organis m e diana. En aq ue s t pas h i h a m és dive rs itat de m ètode s . En e l cas de l s ve ge tal s, l a s e va pare t ve ge tal h a forçat a fe r s e rvir inve nts com e l canó de ge ns m itjançant partícul es m e tàl ·l iq ue s (com l 'or) q ue forade n l e s pare ts arros s e gant am b el l e s e lcons tructe . 4.-En se r aq ue s ts m ètode s poc e ficie nts , pe r s ab e r q uins organis m e s s ón trans gènics i q uins no, s 'e m pra e lge n m arcador, q ue norm al m e nt és un ge n re s is te nt a un antib iòtic, de m ane ra q ue s 'apl ica aq ue s t antib iòtic s ob re e lcul tiu i e l s q ue s ob re viue n s ón e l s trans gènics .
Si l 'AD N s 'ins e rís de l a form a m és ne ta pos s ib l e s e guram e nt inactivaria un ge n de l a pl anta; pe rò norm al m e nt e s ve ue n afe ctats m és d'un pe rq uè Trans gènics re s is te nt a l 'h e rb icida gl ifos at, s 'ins e re ixe n troce ts de l cons tructe pe r tot e l ge nom a i s ovint l a prim e ra ins e rció és ine s tab l e i com l a s oja trangènica. Le s l l avors trans gèniq ue s de l a s oja i e lgl ifos at te l e s ve ne n l a m ate ixa e s produe ixe n re orde nacions q ue van de ixant ras tre de ls e u pas -com s i e lcons tructe e ntrés e m pre s a: Mons anto. Pe r tant, ne goci rodó. am b l e s s ab ate s pl e ne s de fang pe l s pas s adis s os de l ge nom a-. Trans gènic s e gre gador d'ins e cticida. Aq ue s t De tote s l es cèl ·l ul es trans gèniq ue s s e 'n tipus de trans gènic, e l Bt, conté e l ge n q ue s e l e ccione n l e s q ue produe ixe n de m ane ra s im il ar s e nte titza una toxina d'un b acte ri. Tam b é e l al a varie tat originalno trans gènica, no pas l a q ue com e rcial itza Mons anto. té m e nys afe ctacions al ge nom a.Le s l l avors d'aq ue s t trans gènic q ue e s faran s e rvir pe r dur al cam p e s produe ixe n prèvia cl onació d'un o pocs Com e s fa un trans gènic? individus trans gènics , i això fa q ue no h i h agi ons , re duïnt l a capacitat H i h a dife re nts te cnol ogie s pe rò tote s s e gue ixe n varie tats alcam p s inó cl d'apatació al s canvis am b ie ntal s. un e s q ue m a b às ic.
Es pe cial Quins inconve nie nts trans gènics ?
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008 pre s e nte n
el s
7
el s conil l s a Aus tràl ia. A nive l lde s al ut
A nive l ls ocial Fins ara e l s trans gènics s ón l a continuació de l a Re vol ució Ve rda (h íb rids , fe rtil itzants artificial s, pe s ticide s , m e canització, pèrdua de b iodive rs itat,...). Són un prob l e m a im portant pe r a aq ue l l e s zone s de lm ón q ue s ón e m ine ntm e nt agrícol e s . Pe r e xe m pl e, l a pob l ació rurald'Am èrica l l atina e s tà s e nt de s pl açada de l es s e ve s te rre s (on cul tivave n tot tipus d'al im e nts pe r a l 'autos uficiència al im e ntària) m itjançant un m ob b ing rural pe r augm e ntar l es h e ctàre e s de s oja trans gènica re s is te nt a l 'h e rb icida gl ifos at -l a s oja trans gènica és ara un e xe m pl e d'im pe rial is m e com h o e ra al s anys vuitanta e l pl àtan de l a Unite d Fruit Com pany-. A nive l lam b ie ntal S'h an de te ctat prob l e m e s re l acionats am b l 'ús de l s pe s ticide s as s ociats al s trans gènics re s is te nts alpe s ticida e n q üe s tió (e lgl ifos at pe r e xe m pl e ). S'h a ob s e rvat e l ris c de tre ncar e l s e q uil ib ris natural s alfe r s e rvir de s m e s uradam e nt l a toxina Bt (p.e x. Elb l at de m oro trans gènic a Catal unya). S'h an de te ctat re s is tèncie s de l s ins e cte s pe l s q ual s s 'h avia cre at e l trans gènic s e gre gador d'ins e cticida. Això im pl ica q ue aq ue s t ins e cte e s pot conve rtir e n una pl aga m ol t pitjor de lq ue e ra ab ans . No e xis te ix una coe xis tència viab l e e ntre e l s cul tius trans gènics i e l s q ue no h o s ón (incl os os el s e col ògics ). Aq ue s ts úl tim s es ve ue n contam inats (pol ·l initzats ) pe l s trans gènics , arrib ant alpunt, q ue pe r e xe m pl e ja no h i h agi ningú q ue s 'atre ve ixi a fe r b l at de m oro e col ògic a Catal unya ja q ue facin e lq ue facin s e m pre s 'h i trob aran contam inacions . S'aval ua e l ris c q ue aq ue s ts trans gènics s iguin invas ors pe ril l os os com h o s ón l a Caul e rpa taxifol ia alMe dite rrani, e lm us cl o ze b ra a l 'Eb re o
H i h a dive rs os e s tudis cie ntífics s ob re l a pos s ib l e afe ctació de l s trans gènics e n l a s al ut. El s e s tudis pagats pe r e m pre s e s productore s de trans gènics concl oue n q ue aq ue s ts s ón innocus . Pe r al tra b anda, al guns e s tudis inde pe nde nts h i h an trob at prob l e m e s . H i h a cas os e n q ue prote ïne s no tòxiq ue s provine nts d'un ve ge tal com e s tib l e, provoq ue n trans gènics prob l e m àtics fins i tot q uan s 'ins e re ixe n e n e s pècie s ve ge tal s prope re s . H i h a tam b é l 'e xe m pl e d'una variant de l a toxina b t q ue s 'h a re tirat de l m e rcat pe r s os pite s de caus ar al ·l èrgie s s e ve re s a q ui h o cons um ia. Pe rò re s ta e ldub te de l a ince rte s a s ob re e l s e fe cte s a l a s al ut q uan e l s e fe cte s no s ón tant cl ars ; pe r aq ue s ta ince rte s a l a Socie tat Britànica de Me tge s re com ana l 'e tiq ue tatge pe r a pode r fe r e s tudis e pide m iol ògics fe nt s e rvir a l a pob l ació q ue e l s re b utja de control-i s ab e nt-h o, q ui vols e r conil l et d'indie s ?-.
L'al te rnativa: l 'agricul tura e col ògica Final m e nt e ns h em de pre guntar s i e l s trans gènics s ón re al m e nt útil s, i l a re s pos ta és q ue no, de l a m ate ixa m ane ra q ue no s ón útil s l a m ajor part d'e s de ve nim e nts de l a Re vol ució Ve rda. Mol te s de l s prob l e m e s q ue inte nte n s ol ucionar e l s trans gènics , ja te ne n s ol ució de m ane ra e col ògica, e l prob l e m a rau e n q uè l 'agricul tura e col ògica no ge ne ra grans b e ne ficis pe r a l e s e m pre s e s trans nacional s de s e m pre , q ue te ne n un m al currícul um e n cons truir un futur s os te nib l e. L'agricul tura e col ògica pre tén fe r una agricul tura de q ual itat, s e ns e tre ncar e l s e q uil ib ris natural s, això vol dir, util itzant pe s ticide s natural s i m ètode s pre ve ntius , fe rtil itzants com e l s fe m s o e l com pos t, i s e ns e l l avors h íb ride s ni, e vide ntm e nt, trans gèniq ue s . D 'aq ue s ta m ane ra e s re due ix cons ide rab l e m e nt l 'im pacte am b ie ntal q ue té l 'agricul tura s ob re l 'e ntorn, acons e guint uns al im e nts m és s ans , s ab ros os i nutritius . Pe r s ab e r- ne m és : D ocum e ntalTranXgènia SMITH , Je ffre y, Se m il l as pe l igros as
8
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
M is ce l ·l ània
ElH ie rro: 100% re novab l e Laura Acos ta El parq ue h idroe ól ico contará con un parq ue La is l a de ElH ie rro pue de s e r e n un futuro un e ól ico con una capacidad de s um inis tro m áxim a e je m pl o de s os te nib il idad para otras is l as de l de 12 Mw (e lpico de de m anda e ne rgética e s de m undo. 6,3 Mw ).Com o e l vie nto no e s cons tante l a e ne rgía s e util izará para b om b e ar agua h acia un La is l a de El H ie rro e s l a m ás occide ntal y de pós ito s ituado a una al tura de 600 m e tros pe q ue ña de l as Is l as Canarias , cue nta con una s ob re e lnive lde lm ar. Elagua s e de ja cae r por s upe rficie de 278 k m 2 y tie ne 10.500 h ab itante s . una conducción h as ta e lnive lde lm ar e n donde Es una de l as is l as m e nos afe ctada por e lturis m o m ue ve una turb ina, l a cualproduce l a e ne rgía y e lde s arrol l o, de b ido a un conjunto de factore s , e l éctrica q ue s e ade cua a l a de m anda de cada com o l a l e janía, pe q ue ño tam año, y m arcada m om e nto, garantizando as í un s um inis tro s ob re todo por l a e s cas e z de agua. Condicione s el éctrico de cal idad. Junto a e s ta turb ina s e h al l a q ue dificul taron l a vida a l os h e rre ños e n e l otro de pós ito q ue re coge agua dul ce para s u pas ado pe ro q ue h an pe rm itido q ue s e cons e rve re torno alre s e rvorio s upe rior. Elde pós ito s upe rior cas i intacta. Es por e l l os q ue s e de s arrol l ó un pl an tie ne una capacidad de 500.00 m 3, l o q ue de de s arrol l o s os te nib l e e n 19 9 7 y s e de cl aró pe rm ite s um ionis trar e ne rgía durante 4 días . Las Re s e rva Mundialde l a Bios fe ra e n 2002. Es to no ins tal acione s h idrául icas te ndrán un dob l e us o s ol o fue gracias alb ue n e s tado de cons e rvación pue s s e ins tal ará una pl anta de s al adora. En e l de l a Is l a, s ino q ue tam b ién h a contrib uido l a cas o de q ue l a aus e ncia de vie nto s e prol ongas e pob l ación h e rre ña, com o re fl e ja l a fue rte durante m uch o tie m po l a is l a s e guiría contando opos ición ante l a ins tal ación de un radar y una con e lantiguo m otor die s e l . l anzade ra de s atél ite s . El s is te m a m ixto de l parq ue h idroe ól ico Un gran pas o de l a is l a h acia un nue vo futuro e s s um inis traría un 80 % de l a e ne rgía, por l o q ue e l e l proye cto 100% re novab l e . Actual m e nte proye cto “ElH ie rro 100% re novab l e ” conte m pl a s ab e m os q ue l as re s e rvas de pe tról e o no s on otras actuacione s com o : cam pañas de e ne rgía e te rnas y q ue s u us o e s tá contrib uye ndo a un s ol ar térm ica, cam pañas de te jados fotovol taicos , ace l e rado cal e ntam ie nto gl ob al . Lo s ab e m os h ace cam paña de aprove ch am ie nto e ne rgético de l a años aunq ue nue s tros actos no l o re fl e je n; pue s b iom as a,e tc. Fal taría tom ar m e didas con e l ape nas s e h a cam b iado e lm ode l o de s ocie dad e n trans porte para q ue l a producción de e ne rgía s e a e lq ue vivim os . H ay e s cas e z de inve rs ión: ¿por total m e nte l im pia. fal ta de dine ro?. Es cas e z de proye ctos de e ne rgía re novab l e : ¿fal ta de pe rs onal ?. Son re s pue s tas Proye ctos com o és tos fijarán l a ate nción de q ue cada uno re s ponde rá com o q uie ra, pue s no ciudadanos y cre ará una m ayor s e ns ib il ización vam os a e ntrar aq uí e n de tal l e s. s ob re l a s ituación e n l a q ue actual m e nte nos El H ie rro pre te nde l ograr en e l 2010 e ncontram os . Es pe re m os q ue e l proye cto s al ga autoab as te ce rs e a s í m is m a e ne rgéticam e nte . En b ie n y q ue s irva de e je m pl o para m uch as is l as e s te pl an tie ne gran im portancia l a ce ntral q ue pre s e ntan un gran prob l e m a al te ne r q ue h idroe ól ica. En e s te proye cto participa e lCab il do im portar l a e ne rgía. de ElH ie rro (60% ), e lITC (10% ) y Ende s a (30% ) y tie ne un cos te totalde 54,3 m il l one s de e uros . Pe r s ab e r- ne m és : Un cos te al to pe ro re ntab l e e n un futuro, pue s l a is l a s e ab as te ce con un m otor die s e ly cons um e h ttp://w w w .une s cocan.org/pdf/Prye ctoEl H ie rro. 6.000 Tn de die s e l , l o q ue e q uival e a 40.000 pdf b arril e s de pe tról e o y a un gas to de 1,8 m il l one s de e uros anual e s . No s ol o s e e vitaría te ne r q ue h ttp://w w w .e l h ie rro.e s /fil e s //Proye ctos /Re s um im portar e ne rgía s ino q ue s e re ducirían l a e m is ión e n% 20proye cto% 20ce ntral % 20h idroe ol ica.pdf de 25.000 Tn de CO 2, 100 Tn de SO 2 y 400 Tn de NO x.
M is ce l ·l ània
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
9
L'h ort alb al có Jordi Cardona
q ue pot acum ul ar l 'h ort), l e s m ol ès tie s al s ve ïns (s is te m a de re col l ida de l 'aigua de dre natge pe r itzar l 'aigua s ob rant o re gar poc pe r e vitarActual m e nt, am b l a m as s ificació de l e s ciutats i l a re util l a, cont rol ar l a ful l araca ... ) i e l tipus de de s ocupació de l s te rritoris rural s , cada cop a m és re cipie nts pe r als ub s trat. ge nt l i és difícilte nir un pe tit racó o parce l ·l a de Com e rcial m e nt pode m trob ar s is te m e s q ue ve ne n te rra pe r pode r autoab as tir-s e de l s ve ge tal s pre parats pe r a fe r-s e un h ort al b al có, pe rò (h ortal is s e s , pe tits arb re s fruite rs i h e rb e s aq ue s t s s is t e m e s e n f orm a de t aul a (d'una al çada arom àtiq ue s i m e dicinal s ) q ue ne ce s s ite m pe r agradab l e pe r tre b al l ar) o de jaços pre fab ricats al im e ntar-nos . acab e n s e nt b as t ant cos tos os e conòm icam e nt. És pe r això q ue h e m de b us car al te rnative s pe r Pe r aq ue s t m otiu propos e m una re util ització de talde pode r tornar a produir nos al tre s m ate ixos t ot al l ò q ue t rob e m s uf icie ntm e nt al l ò q ue pugue m s e ns e còm ode com pe r a pode r-h i cul tivar. q ue aq ue s t fe t e ns Bons e xe m pl e s d'això e n s e rie n ocupi m as s a te m ps ni te s tos ve l l s , pal angane s i cos s is e n re curs os . Tam b é h e m de s ús , pe t it e s b anye re s de nadons de te nir e n com pte q ue o fins i tot te trab rics ob e rts pe r dal t. a m és de s e r un acte A aq ue s t s im prov is at s t e s t os cal s al udab l e , e ns aporta fab ricar-l os un s is te m a de dre natge cone ixe m e nts de ade q uat . Cal te nir e n com pte l a l 'e ntorn i de l a m ida de lte s t e n re l ació a l a m ida de natural e s a, apre ci pe l l a pl ant a q ue s 'h i cul t iv arà. q ue m e nge m , s ab e r Le s e s pècie s q ue e s pode n pl antar q uine s h ortal is s e s s ón e n un b al có de pe ndran de l cl im a i l e s de te m porada ... a de l a s ituació ge ogràfica. Així doncs , m és de se r un a cas a nos tra am b e l cl im a m e rave l l ós acte m e dite rrani pode m fe r créixe r pe dagògic pe r al s m és gaire b é t ot e s l e s v arie t at s t radicional s q ue tam b é pe tits . tive n al s h orts . Així doncs , d'al te rnative s n'h i h a vàrie s : de m anar e s cul L e s h e rb e s arom àtiq ue s com l a farigol a, e l pl aça e n un de l s pocs h orts urb ans q ue puguin 'al fàb re ga i l 'ore nga e ntre d'al tre s , s ón e xis tir, ocupar i al l ib e rar e s pais de s aprofitats , rom aní, l ade q uade s pe rq uè t ol e re n poc e l v e nt pe rò m ol t de m anar pe rm ís pe r cul tivar jardins o patis s am b ie nts s e cs i s ub s trats m és are nos os . inte riors ... o l 'aprofitam e nt de l s b al cons , te rrats , b é e l P e r norm a ge ne rall e s podre m pos ar prop de l es te rras s e s i/o fins i tot l e s fine s tre s de l e s cas e s el l ade s , tot i q ue e xce pcions com l a pe r a “fab ricar-s e ” un pe tit racó com e s tib l e pe r al pare ts as s ol m e nta ne ce s s ite n m és h um itat i m és om b ra pe r "a m és de s e r un acte créixe r am b norm al itat. Ge ne ral m e nt s e s e m b re n s al udab l e , e ns aporta al a prim ave ra, i te ne n un cre ixe m e nt l e nt. cone ixe m e nts de l 'e ntorn i de l a D 'h ortalis s e s re com ane m re cupe rar les varie tats natural e s a, apre ci pe lq ue autòctone s de l a zona, ja q ue , tot i no te nir una m e nge m i s ab e r q uine s producció tan e l e vada, donaran un toc m àgic al h ortal is s e s s ón de te m porada" racó com e s tib l e , a m és d'e s tar m és b e n adaptade s alm e di. Pe r tald'afavorir l 'as s ociació i cul tiu. Pots e r és aq ue s ta úl tim a al te rnativa l a q ue l a rot ació de conre us pe r as s e gurar una te rra e n provoca m e nys m al s de cap, a canvi de b one s condicions , cal drà e n m ol ts cas os “s acrificar” l 'e s pai pe rtine nt de l a nos tra l l ar. re pl anif icar cada t e m porada e l s cul t ius de q uè es Pe r e s col l ir l 'e s pai q ue e s farà s e rvir calte nir e n is s e s s ol e n ne ce s s itar com pte as pe cte s com l e s h ore s de s oli l a s e va vol dis pos ar. Le s h ortal arre ce ram e nt de l v e nt i un al t contingut de orie ntació (pe r anar b é e s pais am b s is o m és a te rra, tot i q ue no e n e xcés , h ore s de s olaldia), l a càrre ga totalde l 'h ort i s i m atèria orgànica a l i l e s pode m pl ant ar e n te s tos m itjanam e nt pe tits . l 'e s tructura l 'aguantarà (de gut algran pe s final
10
M is ce l ·l ània
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
> > ve de l a pàgina ante rior... Pe r facil itar l a tas ca, e s pot dis pos ar de pl ante r e n m ol ts e s tab l im e nts e s pe cial itzats , pe rò tam b é pode m e l ab orar-l o nos al tre s m ate ixos a partir de l l avors . D 'e xe m pl e s d'h ortal is s e s q ue e s pode n pl antar n'h i h a m ol ts , com ara s e rie n e l s tom àq ue ts , carab as s ons , cogom b re s , al b e rgínie s (de fruit), b l e de s , col s , e s pinacs , e nciam s , e s carol e s (de ful l a), pas tanague s , re m ol atxe s , patate s , naps , rave s , ce b e s , al l s (d'arre li b ul b ), pès ol s , fave s , fe s ol s , cigrons , b ajoq ue s , b ròq uil s i col ifl ors (de fl or). Pe r tald'as s e gurar-nos de l a b ona com b inació de cul tius , m és e ndavant podre u cons ul tar al tre s articl e s q ue us e n parl aran de tal l adam e nt. El s arb re s fruite rs q ue te nim e n grans te s tos a cas a pode n s e r e l s m ate ixos q ue tindríe m a l 'h ort, pe rò te nint e n com pte q ue s e ran de dim e ns ions re duïde s i q ue te ne n un cre ixe m e nt m és l e nt, així q ue tardaran varis anys a donar fruit i aq ue s ts pode n s e r m és pe tits , de gut a l a l im itació de l
cre ixe m e nt de l e s s e ve s arre l s . Pe rò no pe r això h e m de re nunciar-h i, i pe rfe ctam e nt pode m te nir l l im one rs , taronge rs , pom e rs , pre s s e gue rs o pe re rs . Aq ue s ts ne ce s s ite n una te rra tam b é are nos a un pic ja s ón grans , i una b ona torre ta. Així doncs , us anim e m a com e nçar a fe r prove s i a m irar-vos e lvos tre b al có o te rras s a am b uns al tre s ul l s pe r fe r-h i viure un pe tit racó com e s tib l e q ue tam b é us aportarà una b ona pre s ència i un jardí ornam e ntal . I re corde u q ue s i no dis pos e u de l 'e s pai ne ce s s ari, s e m pre pode u pl ante jar-vos l 'al te rnativa de fe r un h ort com unitari alte rrat de l 'e difici, on dive rs os ve ïns podran col ·l ab orar e n un proje cte com ú. Pe r s ab e r- ne m és : RO MERO , urb ana.
Jordi,
Manual de
pe rm acul tura
w w w .h orturb a.com
Age nda D im e cre s 29 d'O ctub re
Cas tanyada a l a Pl aça Cívica tot e ldia a partir de l e s 12h D ijous 6 de Nove m b re
Fe s ta M ajor Al te rnativa al s jardins de lRe ctorat al e s 12h
Tal l e r de Jote s
Vis ita'ns a inte rne t A l a nos tra w e b podràs e s tar inform at de l es úl tim e s notície s , podràs acce dir a un ve ntal lde m ate rial s d'agricul tura i s ab e r q uine s s e ran l es nos tre s prope re s activitats .
w w w .h orte t.cat
al e s 13h
D inar popul ar al e s 14h
Tal l e r de Ratafia
A partir de lm e s de Nove m b re , h i h a pre vis ta l a re al ització d'un cicl e de cine m a crític cada 2n dijous de m e s durant tot l 'any. Si e s te u inte re s s ats cons ul te u e lw e b pe r a m és inform ació.
Sub s cripció Si vol s re b re puntual m e nt pe r corre u e l e ctrònic La Mal a H e rb a e nvia un corre u a h orte t@ h orte t.cat am b l 'as s um pte Sub s cripció b utl l e tí!
Re ce ptari
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
11
Ol ive s Arb e q uine s Jordi Cardona La re ce pta d'ol ive s arb e q uine s varia d'un pob l e a un al tre e n proporcions , h e rb e s i te m ps , pe rò de s près de m irar-ne un q uants , h e acab at pos ant e lq ue a m i s e m pre m 'h a funcionat, l a re ce pta m àgica de lnúm e ro 9 El prim e r s e cre t és col l ir l e s ol ive s e n l l una nova, q uan aq ue s te s e ncara s ón ve rde s . Un cop col l ide s s 'e m m agatze m e n e n pots de vidre no pl e ns fins dal t. Aq ue s ts pots s 'om pl e n am b aigua (no de l 'aixe ta s i us pl au). Nom és am b aigua s 'h i de ixe n 9 die s , e n un l l oc re fugiat de ls oli fre s c. Pas s at aq ue s t te m ps , e s b uida l 'aigua s 'h i afe ge ixe n l e s h e rb e s arom àtiq ue s q ue e s de s itgin (farigol a, rom aní ... fins i tot fonol l as s e cat).
Aq ue s ta m e s cl a d'ol ive s i h e rb e s s 'acab a d'om pl ir am b una b arre ja de 9 parts d'aigua pe r una de s al . Calno om pl ir e l s pots fins a ve s s ar ja q ue no pas te uritzare m l es ol ive s , s inó q ue l es m antindre m e n un e s tat natural , q ue e ns cre arà una capa de fongs (b e ne ficios os ) a l a s upe rfície de l 'aigua l a q ualte nde ix a infl ar d'aire el s pots i b ufar l e s tape s de l s pots de vidre , i s i e l s om pl im m as s a, pl ore n aigua i pode n q ue dar s al ade s . Pas s ade s due s o tre s s e tm ane s l es ol ive s ja h an ab s orb it tot e lgus t de l es h e rb e s i l a s al , i ja e s pode n m e njar am b m ol t de gus t, pre fe re ntm e nt acom panyade s am b uns daus de form atge de cab ra i un b on vine t ne gre o ve rm ut. Sal ut!
> > ve de l a contraportada
q ue pre s e nte n.
Quins s ón, s e gons e lte u pare r, e l s principal s prob l e m e s i avantatge s de l s trans gènics ?
Quin cre us q ue h a de b iote cnol ogia agrícol a?
Al guns trans gènics e s tan dis s e nyats pe r re s is tir l 'atac d'un ins e cte , de fe t l a m ate ixa pl anta produe ix l 'ins e cticida, q ue aporta una as s e gurança alpagès , ja q ue així s 'as s e gura l a col l ita. Al tre s cul tius s ón re s is te nts al s gl ifos at. Elgl ifos at és un h e rb icida d'am pl e e s pe ctre , és a dir q ue m ata tote s l e s pl ante s . Com q ue l a nos tra pl anta, és re s is te nt, pode m apl icar l 'h e rb icida s e ns e dis tinció, de form a q ue l e s nos tre s pl ante s no m oriran, m e ntre q ue m atarà l e s no de s itjade s . El prob l e m a és q ue e n e l s cul tius de trans gènic re s is te nts al producte , e n l l oc de dis m inuir l a q uantitat d'agronòm ics util itzada, h an fe t q ue augm e ntant-h i e ls e u ús , produint l a intoxicació d'al guns page s os .
Te òricam e nt h i podrie n arrib ar a h ave r apl icacions q ue podrie n s e r inte re s s ants , pe rò h aurie n d'e s tar fonam e ntade s e n un m ode l agrícol a total m e nt dife re nt de l 'actual . H auria d'h ave r-h i un control e xh aus tiu i un fonam e nt s ocial s ob re l a s e ua util itat i apl icació, així com un controle n l a s e ua apl icació. A Norue ga, pe r e xe m pl e , pe r “apl icar” un trans gènic s 'h an de com pl ir due s condicions . La prim e ra e s q ue s igui útil s ocial m e nt; i l a s e gona és q ue ajudin a l a s os te nib il itat. Pots e r és una b ona form a de fe r una dife re nciació e ntre l a b iote cnol ogia s ociali l a com e rcial .
El s trans gènics prom oue n un m ode lde producció inte ns iva, e n m onocul tius de varie tats poc adaptade s alte rritori (a Arge ntina trob e m finq ue s de 12000 h a de s oja trans gènica), l l igant al s productors am b pate nts i s upe ditant-l os a l es grans trans nacional s agrícol e s , així com l es ince rte s e s s anitàrie s , al im e ntàrie s i am b ie ntal s
H a de s e r un m ode l b as at e n l a s ob irania al im e ntària, am b una agricul tura de proxim itat, el im inant e l s inte rm e diaris . Fe nt e s pe cialèm fas i e n e lproducte de te m porada i am b l e s varie tats l ocal s ;prote gint l a b iodive rs itat cul tivada. En tot això, h a d'h ave r-h i un re torn de confiança am b l a page s ia, així com un cons um m és crític.
s e r e l futur de
l a
Quin pe ns e s q ue h a de s e r e l futur de l 'agricul tura i de re truc de l a nos tra al im e ntació?
12
La Mal a H e rb a nº1 Tardor 2008
L'e ntre vis ta
Ros a Binim e l is Al b e rt Tarragó Ros a Binim e l is és m e m b re de l a Pl ataform a Trans gènics Fora i inve s tigadora de l 'Ins titut de Ciència i Te cnol ogia Am b ie ntal s de l a UAB. Re ce ntm e nt h a fe t un e s tudi s ob re l a im pos s ib l e coe xis tència e ntre cul tius e col ògics i trans gènics q ue h a pub l icat a l a re vis ta "Journalof Agricul tural and Environm e ntal Eth ics ".
En l 'e s tudi pre s e ntat t'h as trob at am b prob l em es en l a s e ua e l ab oració? La ge nt de lte u e ntorn cie ntífic t'h a donat re col zam e nt en l 'e l ab oració de lte u tre b al l ?
M'h e trob at am b al guns prob l e m e s , ja q ue e s tracta d'un te m a m ol t confl ictiu. En l 'e s tudi pe r e xe m pl e, h e tingut varie s e xpe rièncie s . Un 40% de l e s e ntre vis te s al s agricul tors , no l e s h e gravat s i no q ue h e pre s nota, pe rq ue En e l te u e s tudi cons ide re s l a ge nt no vol ia s e r gravada. q ue l a coe xis tència, e ntre Mol t s d'aq ue s tos page s os cul tius trans gènics i pl ante n trans gènic pe rq uè e l s h o h an re com anat, e col ògics , és im pos s ib l e .Pe r q uè? e n e l m om e nt q ue s ab e s s in q ue s ón danyins , antar-ne . En prim e r l l oc pe rq uè a nive l ltècnic és m ol t difícil de ixarie n de pl D ins de l a ge nt q ue fe m re ce rca, h i h a un fort apl icar un controle n l a dis pe rs ió de l s pól ·l e ns de l s confl icte , cos a q ue pos a m ol te s trave s a l 'avanç cam ps trans gènics , ja q ue és m ol t s e nzil lq ue e s de l a inv e s t igació s ob re e l t e m a. En e l cas de l produe ixi una contam inació al s cul tius e col ògics o itzar i pre s e ntar l 'e s tudi, conve ncional s . Un agre ujant q ue e n dificul ta e l m e u e s tudi h e pogut re al pe rò h o h e h agut de f e r al m arge de control , és e lpre u de l s anàl is is , q ue ronda e l s 250 'adm inis tració, am b e l s m e us fons , ja q ue no h e a 300€ , pe r l a s im pl e de te rm inació de l a q uantitat l re b ut f inançam e nt pe r part organis m e s púb l ics . de trans gènic d'una m os tra. La contam inació, pe rò e s pot produir e n tota l a cade na de lproducte , ja s igui e n e lcul tiu, col l ita o e m m agatze m atge , d'on s e m pre acab e n ocorre nt accide nts . Elq ue h e vis t e n l 'e s tudi, tant a Catal unya com a Aragó, és q ue l a producció de b l at de m oro e col ògic, e s tà b aixant m ol t de s de l a introducció de trans gènic. Elprob l e m a és s e nzil l , s i e ts un pagès q ue e s tàs fe nt e col ògic i s e 't contam ina l a col l ita, és m ol t difícil q ue h i h agi una com pe ns ació, e ntre al tre s cos e s pe rq uè e l q ue h as de fe r és de nunciar al s te us ve ïns de l s cam ps prope rs , al s te us am ics , h ab itual m e nt. Elq ue fa q ue l a m ajoria de page s os q ue e s trob e n e n aq ue s ta s ituació, pre fe rixe n no de nunciar-h o, pe rde n m ol ts dine rs i a l a l l arga ab andonant e l cul tiu. Pot donar-s e e lcas , e n cam ps pe tits , e n q ue s 'h agi produït una contam inació, e n q ue tinguis dive rs os cam ps prope rs de trans gènics , h aurie s de de nunciar-l os a tots e l l s , ja q ue no pode m atorgar l 'autoritat de l a contam inació.
Quine s m e s ure s de control s 'apl ica al s cul tius trans gènics , pe r pre ve nir l a s e ua dis pe rs ió i pos s ib l e contam inació de conre us prope rs ? Actual m e nt no e xis te ix una l e gis l ació s ob re trans gènics , s ol am e nt h i h an re com anacions , tipus m anual de b one s pràctiq ue s . Aq ue s tos m anual s varie n m ol ts ; h i h an e s tudis cie ntífics q ue diue n q ue am b 10 m ja és s uficie nt, i al tre s q ue parl e n de fins a 10 k m . Pe r tant l e s b one s pràctiq ue s e s tan s ub je cte s a l a vol untat de l s page s os . Pe r q uè no e xis te ix una l e gis l ació? Pe rq uè l a s ocie tat civils 'h a opos at a l al l e i, ja q ue l e s opcions pre s e ntade s no s ón prou b one s . Arrib ats e n aq ue s t punt, e l s m ovim e nts anti trans gènics , s 'h an trob at am b una s ituació força com pl icada, ja q ue h i h a l a ne ce s s itat d'apl icar una re gul ació, pe rò l e s propos te s pre s e ntade s pe r l 'adm inis tració no s ón re al is te s .
> > continua a l a pàgina 11