3r D “El roser de Sant Jordi” Carlota Sanchez i Pla

“El roser de Sant Jordi”

Carlota Sanchez i Pla / 3r D

LLENGUA CATALANA_PROSA

Vet aquí que una vegada, com tothom sap, Sant Jordi va atorgar a la princesa una rosa que havia crescut de la sang del drac que ell mateix havia matat. Però... atenció, perquè el roser de Sant Jordi encara floreix cada any.

Un dia, un nen que es deia Lluc i que era valent, astut i aventurer i la seva amiga Elena, que era molt llesta, van anar a jugar al bosc. El bosc era bonic i hi havia moltes flors i arbres. Jugaven amb una pilota quan, de sobte, a en Lluc li va caure i va dir: -La vaig a buscar! -Vinc amb tu! -va dir l’Elena. Van anar tots dos a buscar la pilota, però no la trobaven, fins que l’Elena va cridar: -Mira, Lluc, és aquí! Tots dos van anar a buscar-la i, de sobte, van veure un roser. Era el roser de Sant Jordi! L’Elena va agafar la pilota i en Lluc es va acostar a la llum del roser. Quan l’Elena ho va veure li va dir que no agafés cap rosa, però en Lluc, que era molt fet a la seva, no la va escoltar i en va voler agafar una. Just abans d’agafar-la en Lluc es va punxar tres vegades. -Auuu! Auuu! Auuu!, va xisclar en Lluc. El que no sabien era que el roser feia tant temps que vivia que era màgic. Si algú s’hi punxava tres vegades, el que deia després es tornava real. Justament en Lluc, després de punxar-se, va dir: -M’agradaria que les roses no tinguessin punxes! L’Elena no hi va posar gaire bona cara, perquè no li havia fet cas, però seguidament... la seva cara va canviar perquè va veure que la rosa ja no tenia punxes i la hi va agafar de les mans. Ràpidament se la va emportar a casa i va examinar la rosa. No entenien el que havia passat. Després d’una setmana va descobrir que la rosa era màgica i, corrents, ho va anar a explicar a en Lluc. En Lluc va quedar bocabadat quan l’Elena n’hi va fer una demostració. L’Elena va dir:

50 -M’agradaria tenir un gelat! I de cop i volta li va aparèixer un gelat a les mans. En Lluc va tenir enveja i va anar a buscar una altra rosa. Quan la va tenir entre mans va dir: -M’agradaria tenir un cotxe! I de sobte, a davant li va aparèixer un cotxe. Llavors, en Lluc va tornar amb l’Elena. A en Lluc li va agradar tant que la va fer servir molt per aconseguir moltes coses. En Lluc va canviar molt com a persona. Ja no feia els deures perquè la rosa els hi feia, ja no jugava amb ningú perquè la rosa li creava els amics i ja no sortia més perquè ho tenia tot. Al final, un dia va sortir a fer una volta però ja no compartia mai res. L’Elena va rumiar per què en Lluc estava tan estrany i ho va esbrinar. Quan va creure que ho sabia, va anar a casa d’en Lluc, li va agafar la rosa i se’n va anar. Quan en Lluc ho va descobrir va córrer ràpidament cap a casa l’Elena. En Lluc es va enfadar molt quan la va veure. L’Elena, ben enfadada, li va dir: -Tu no ets així!! I va trencar la rosa...: -Catacrac! En Lluc finalment ho va comprendre i tots dos van anar a jugar com feia temps que no feien. I el que no ho vulgui creure, que ho vagi a veure.