“El roser de Sant Jordi” Carlota Sanchez i Pla / 3r D LLENGUA CATALANA_PROSA Vet aquí que una vegada, com tothom sap, Sant Jordi va atorgar a la princesa una rosa que havia crescut de la sang del drac que ell mateix havia matat. Però... atenció, perquè el roser de Sant Jordi encara floreix cada any. Un dia, un nen que es deia Lluc i que era valent, astut i aventurer i la seva amiga Elena, que era molt llesta, van anar a jugar al bosc. El bosc era bonic i hi havia moltes flors i arbres. Jugaven amb una pilota quan, de sobte, a en Lluc li va caure i va dir: -La vaig a buscar! -Vinc amb tu! -va dir l’Elena. Van anar tots dos a buscar la pilota, però no la trobaven, fins que l’Elena va cridar: -Mira, Lluc, és aquí! Tots dos van anar a buscar-la i, de sobte, van veure un roser. Era el roser de Sant Jordi! L’Elena va agafar la pilota i en Lluc es va acostar a la llum del roser. Quan l’Elena ho va veure li va dir que no agafés cap rosa, però en Lluc, que era molt fet a la seva, no la va escoltar i en va voler agafar una. Just abans d’agafar-la en Lluc es va punxar tres vegades. -Auuu! Auuu! Auuu!, va xisclar en Lluc. El que no sabien era que el roser feia tant temps que vivia que era màgic. Si algú s’hi punxava tres vegades, el que deia després es tornava real. Justament en Lluc, després de punxar-se, va dir: -M’agradaria que les roses no tinguessin punxes! L’Elena no hi va posar gaire bona cara, perquè no li havia fet cas, però seguidament... la seva cara va canviar perquè va veure que la rosa ja no tenia punxes i la hi va agafar de les mans. Ràpidament se la va emportar a casa i va examinar la rosa. No entenien el que havia passat. Després d’una setmana va descobrir que la rosa era màgica i, corrents, ho va anar a explicar a en Lluc. En Lluc va quedar bocabadat quan l’Elena n’hi va fer una demostració. L’Elena va dir:
49
