4t d’ESO “Tardes de pluja” Carla Prat i Serra _4t d’ESO “Pisadas en arena blanca”

172 “Tardes de pluja” Carla Prat i Serra / 4t d’ESO

LLENGUA CATALANA_3r PREMI

Faig un saltiró per pujar al replà de la porta i tanco el paraigües abans d’entrar a la cafeteria. Ràpidament els meus ulls busquen la taula més arrambada possible i m’hi assec. Demano un cafè amb llet calenta a la noia que s’acosta i me’l porta ràpidament. Pel que semblen dues hores em quedo hipnotitzada observant la imatge del vapor sortint de la tassa i el bombó de xocolata desfent-se al costat. Quan em recupero veig que la cafeteria s’ha omplert ràpidament, la qual cosa no em sorprèn a París en una tarda de pluja. Faig un glop del dolç cafè i em poso a observar l’escena. Una noia d’uns trenta-cinc anys entra ràpidament al cafè, porta les galtes tacades de rímel escampat i els ulls plorosos. S’asseu a la barra i un home d’uns quaranta anys que sembla que la reconeix s’hi acosta i ràpidament es posen a parlar de la vida. Pots veure la preocupació d’ell a la seva cara mentre ella parla, està passant per un mal moment i les dolces paraules de l’amic que sempre havia vist com només un amic li fan canviar la perspectiva, mentre s’aparta els cabells humits de la cara i somriu al seu futur. Al meu davant hi ha asseguda una dona gran, d’uns setanta-cinc anys, bevent te mentre observa la foto d’un senyor. Amb les mans plenes de línies de saviesa i experiència ressegueix els cantons de la fotografia i fa un glop del

te sense apartar-ne la mirada. Aquesta dona ha passat per molt, se li veu a les bosses de sota els ulls, i recorda amb un mig somriure un temps en què era més feliç. El soroll dràstic de la porta em fa apartar la mirada de la senyora per observar dos nois adolescents que entren al bar. Demanen un cafè i pots veure com un d’ells s’esforça sense èxit per apartar la mirada del noi que li encanta. L'essència d’aquest amor adolescent es pot notar a l’aire: un amor nou i jove al qual li queda gran part d’història. Guardo el pensament mentre trec un bitllet de la cartera i el deixo a sobre la taula. M’aixeco i tot dirigint-me cap a la porta m’adono que ha deixat de ploure i, tot trepitjant bassals, camino pels romàntics carrers de París cap a la nit.