172
“Tardes de pluja” Carla Prat i Serra / 4t d’ESO LLENGUA CATALANA_3r PREMI
Faig un saltiró per pujar al replà de la porta i tanco el paraigües abans d’entrar a la cafeteria. Ràpidament els meus ulls busquen la taula més arrambada possible i m’hi assec. Demano un cafè amb llet calenta a la noia que s’acosta i me’l porta ràpidament. Pel que semblen dues hores em quedo hipnotitzada observant la imatge del vapor sortint de la tassa i el bombó de xocolata desfent-se al costat. Quan em recupero veig que la cafeteria s’ha omplert ràpidament, la qual cosa no em sorprèn a París en una tarda de pluja. Faig un glop del dolç cafè i em poso a observar l’escena. Una noia d’uns trenta-cinc anys entra ràpidament al cafè, porta les galtes tacades de rímel escampat i els ulls plorosos. S’asseu a la barra i un home d’uns quaranta anys que sembla que la reconeix s’hi acosta i ràpidament es posen a parlar de la vida. Pots veure la preocupació d’ell a la seva cara mentre ella parla, està passant per un mal moment i les dolces paraules de l’amic que sempre havia vist com només un amic li fan canviar la perspectiva, mentre s’aparta els cabells humits de la cara i somriu al seu futur. Al meu davant hi ha asseguda una dona gran, d’uns setanta-cinc anys, bevent te mentre observa la foto d’un senyor. Amb les mans plenes de línies de saviesa i experiència ressegueix els cantons de la fotografia i fa un glop del
