Índex Pàg.
Editorial (6è)
3
Antoni Gaudí (Ed. Infantil)
4
Barcelona a l’època del Modernisme (1r)
16
Dansa ara (2n)
20
Jocs de carrer (3r )
24
Taller d’estampació
(3r )
26 2
La casa Golferichs (4t) Els carrers de Barcelona
(5è i 6è)
32
8
EDITORIAL Hola! Som els nens i nenes de sisè i us volem explicar com ha anat la setmana cultural. Tots hem fet “Un tomb per Barcelona”. Els de parvulari han treballat Gaudí i les seves obres, el cicle inicial, l’art i la cultura modernista, el cicle mitjà, “La dona i l’ocell” i la casa Golferichs i, per últim, el cicle superior hem treballat els carrers de Barcelona. Tots els alumnes hem participat en la decoració de l’escola fent murals, treballs... que hem ensenyat als pares el dia de portes obertes. Les activitats que s’han fet durant aquesta setmana ens han semblat molt entretingudes i divertides. I com que el curs que ve ja no hi serem, ens volem acomiadar. L’escola Auró ens ha donat moments divertits, altres no tant, però tots únics. Hem fet molts amics i ara, alguns, en haurem de separar. A l’Auró hem realitzat sortides, experiments, colònies i altres activitats molt interessants. Hem après moltes coses i ens hem preparat per anar a l’institut. Enyorarem l’escola, els alumnes... i ens resulta trist haver de marxar. Així doncs, ens acomiadem de l’Auró molt contents de tot el temps que hem passat junts i us desitgem sort als que encara us queden uns anys. Alumnes de 6è
Dansa Ara El dia 22 d’abril vam anar al Palau Sant Jordi a fer un espectacle de balls i danses que es deia Dansa ara. Mentre esperàvem que comencés, va venir el Jordi Hereu i es va ajupir per saludar-nos. Li vam preguntar si era del Barça o de l’Espanyol. També li vam preguntar si els seus fills eren allà ballant. Primer van sortir uns ballarins que van ballar per a nosaltres. Els nostres pares van venir a veure’ns.
Després vam ballar nosaltres i era molt impressionant perquè dansàvem tots alhora. Va ser molt bonic!. Hi havia 5000 nens ballant les mateixes danses que havíem preparat a l’escola.
La
dansa
“Noia
de
porcellana”
va
ser
preciosa. Portàvem unes faldilles de colors que ens vam posar al cap. Ajupits a terra, la pista del palau Sant Jordi semblava una gran catifa de colors.
L’endemà vam sortir als diaris !! 2n A i 2n B
ELS NENS DE QUART DE L’ESCOLA AURÓ VAM VISITAR LA CASA GOLFERICHS Història del Centre Cívic Casa Golferichs
El passat dia 17 d’abril, els nens de Quart vam visitar la casa Golferichs, situada a Gran Via amb Viladomat. Vam anar-hi perquè, amb motiu de la setmana cultural, vam triar estudiar una casa modernista, en concret la casa Golferichs. De l’any 1900 al 1901 l’arquitecte Joan Rubió i Bellver va construir la casa Golferichs per encàrrec de Macari Golferichs. En Macari Golferichs era un comerciant de fustes molt ric. Tenia negocis a Amèrica i a Catalunya i va encarregar la casa per viure-hi amb la seva família.
La casa Golferichs és un exemple clar del que és un edifici modernista. Per fora està molt treballada, amb ceràmica i ferro, i per dins també té molta decoració, sobretot als sostres.
Del 1901 als inicis de la guerra Civil (estiu 1936) hi va viure la família Golferichs. Més tard va ser una escola de monges per a nenes i després, com que no tenien prou diners per mantenir l’escola, la van vendre al constructor Núñez i Navarro que la volia enderrocar per fer un bloc de pisos. Els veïns se’n van assabentar i després de 12 anys de manifestacions, tancades i negociacions van aconseguir que no l’enderroquessin. Gràcies al barri la casa Golferichs es va salvar i ara la tenim com a centre cívic on s’hi fan moltes activitats: cursos, conferències, espectacles, etc.
A tots els nens i nenes de quart ens va agradar molt, sobretot els detalls de ceràmica i les figures de flors fetes amb fusta .
Quan estàvem acabant la feina va venir un núvol negre molt empipador i va començar a ploure a bots i barrals. Quan vam arribar a l'escola tots estàvem ben xops!
Us recomanem que hi aneu , us agradarà molt.
LA SETMANA CULTURAL Aquest any el tema principal de la setmana cultural ha estat “Un tomb per Barcelona”. Entre tots els alumnes hem treballat diferents aspectes de la ciutat. Els alumnes de Cicle Superior hem buscat informació sobre la toponímia dels carrers de Barcelona. Hem fet grups i cadascun s’ha encarregat de cercar diferents informacions: l’origen dels noms dels carrers, fotografies de Barcelona abans i ara, la classificació dels carrers... Cada alumne ha elaborat una fitxa del nom del seu carrer: com es deia abans, quan se li va posar aquell nom... També hem preguntat als pares o als avis a quins jocs jugaven quan eren petits al carrer i n’hem fet una fitxa. Amb els alumnes de 3r hi hem jugat. En grups de 4 persones hem escrit un conte i l’hem il·lustrat. Després els hi hem explicat als alumnes de 1r. Així doncs ha estat una setmana molt intensa i divertida on tots hem après molt. A continuació us detallarem algunes de les activitats realitzades.
XERRADA ENRIQUE GARGALLO
A la classe vam fer un text explicant la xerrada que ens va fer un pare de l’escola sobre la toponímia dels carrers de Barcelona. Alguns dels comentaris dels alumnes van ser: “El dia de Sant Jordi el Sr Gargallo ens va fer una xerrada sobre els carrers de Barcelona”. “S’havia acabat l’esbarjo. Érem més de cent persones a la biblioteca i hi feia molta calor”. “El Sr Gargallo és lingüista i professor de la Universitat de filologia”. “Va dividir la xerrada en tres parts i ens va donar un guió perquè el seguíssim mentre ell ens ho explicava” “El Sr Gargallo ens va explicar que havia trobat molta informació en un llibre anomenat Nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. També va trobar informació en un llibre molt conegut anomenat Don Quijote”. “Va començar explicant l’origen de la paraula Barcelona, que ve de la paraula romana Barcino”. “També, que Tarragona s’anomenava Tarraco i que era més important que Barcino”. “Ens va explicar que només observant alguns carrers de la ciutat de Barcelona, ens podem adonar de moltes coses de la història, com per exemple noms romans (Júlia, Augusta, Favència...), de la ciutat comtal ( Comte d’Urgell, carrer Comtal... )”. “Dels carrers ens va dir que alguns tenien noms de personatges ( Aribau, Enric Granados, Balmes ... ), de llocs ( Aragó, Rosselló, Mallorca... ), d’oficis ( tallers, traginers... ), d’institucions ( Universitat, Diputació ), de sants (Sta Eulàlia, St Antoni...) i noms variats, ( tigre, enamorats ... )”.
“Ens va explicar els noms que per a ell eren més curiosos, com el nom de Tantarantana, ja que abans hi havia un circ on tocaven trompetes, tambors... i com que feien tantarantana...” “Ens va comentar que en el llibre Don Quijote de la Mancha, Cervantes, l’autor, tirava floretes a la ciutat de Barcelona”. “És interessant saber que tots els noms tenen el seu per què. Que el nom de Tibidabo, per exemple, prové d’una frase evangèlica del diable a Jesús: “ Haec omnia tibidabo si cadens adoraveris me” ( Tot això et donaré si, postrat, m’adores ), o que Collserola vol dir el coll de l’ereta de l’erola, perquè en altres temps hi havia una era”. “Els noms dels pobles i ciutats i també dels carrers han anat canviant a través del temps, per guerres, per persones importants que tenen el poder, per explicar el relleu, i fins i tot per coses que són molt petites”. “Mai havia pensat que es posés el nom a un carrer per algun motiu, i veig que els noms van donant pistes del pas del temps”. “La xerrada va ser llarga, però interessant”. “Va ser molt interessant i instructiva”. “Tot això ho sabem gràcies a aquest pare que, amb tota la seva dedicació, ens va preparar la xerrada. Jo crec que la seva filla, l’Aurora, pot estar molt orgullosa del seu pare”. “Després, nosaltres, per torns, li vam explicar coses que ell no sabia”. “Espero tornar-ho a fer a sisè” “A mi em va semblar que s’ho sabia tot de memòria i que estava segur de que ho volia fer”.
ANÈCDOTES I CURIOSITATS DELS NOMS DELS CARRERS DE BARCELONA Els noms dels carrers a Barcelona van sorgir per pura necessitat d’orientació (s. XII-XII), i la seva essència va ser una barreja entre noms de gremis artesans (Agullers, Flassaders) agrupats a la part antiga de la ciutat i un recurs fàcil, el santoral (Santa Anna, Sant Honorat). Molts dels carrers han patit els canvis polítics al mateix temps que la ciutat, dels que més, la Diagonal. Ildefons Cerdà, el creador de l’Eixample, li va posar aquest nom el 1860. El 1874, va passar a dir-se Argüelles (maçó de la zona de Gràcia). El 1922, es va dir Nacionalitat Catalana. El 1924 li van canviar un altre cop per Alfons XIII. En caure la monarquia, li van posar 14 d’abril, dia de la proclamació de la República. I durant el franquisme li van dir Generalísimo Franco. Després de tants canvis, l’original és el que ha perdurat fins avui. A Barcelona, al segle XIX, el nom i el nombre del carrer s’acostumava a pintar a les façanes. Però al 1842 això va canviar. Es va produir un alçament a la ciutat durant la regència del general Espartero i, com a resposta, aquest la va bombardejar i va anunciar un impost que els soldats anirien a cobrar casa per casa. Aquella nit, un grup de ciutadans, d’amagades, va esborrar gran part de les senyalitzacions i els soldats, desorientats, no van poder cobrar l’impost. Després d’això, van començar a posar plaques a cada via. El nom d’alguns carrers: • Carrer de l’Espolsasacs: En aquest carrer hi havia un convent amb unes monges que vivien de manera molt pobra. La seva roba era molt senzilla, semblava un sac. No la netejaven, només l’espolsaven per la finestra. Per això aquest carrer es diu “Espolsasacs”.
• Carrer de l’Oblit: Vial que es troba situat al marge del perímetre en els plànols del projecte de la urbanització del Mas Guinardó, al qual, a diferència dels altres vials del projecte, s'oblidaren de posar un nom. Almenys això és el que es dedueix de la lectura dels plànols. • Carrer del Ja-hi-som: Aquest carrer es troba tot pujant a peu a Vallvidrera per la drecera. Quan s'arriba a un punt, la gent exclama: "Ja-hi-som!", en sentit de cansament. Va des de la drecera de Vallvidrera fins al funicular. Hom l'ha anomenat així tota la vida. • Carrer Porta Ferrissa: Durant molt temps Barcelona va ser una ciutat emmurallada. La porta que donava a les Rambles estava feta amb planxes de ferro, i això va donar el nom al carrer. • El nom de via Augusta ve de l’antic traçat de la Via Augusta romana que comunicava “Barcino” amb “Tarraco”. • Búfallo Bill va acampar al carrer Muntaner amb uns 200 pells roges i cowboys amb els seus cavalls. Aquesta famosa companyia de circ va actuar a Barcelona durant dos mesos, el desembre de 1889. Es van instal·lar al carrer Muntaner, entre París i Còrsega, en el lloc on hi havia hagut el camp de futbol del club Hispània. Per altra banda, el F.C.Barcelona va debutar en el camp del carrer Muntaner on hi va jugar des de 1905 fins al 1909. NOMS CURIOSOS Carrer de l’Alcántara
Carrer del Rajoler
Carrer de les Cabres
Carrer del Ram d’Aigua Carrer d’Ivorra
Carrer del Malnom
Carrer dels Periodistes
Carrer del Perill
Carrer Washington
JOCS DE CARRER Durant la setmana cultural vam fer diverses activitats relacionades amb els carrers de la nostra ciutat. Una d’elles consistia en investigar a quins jocs jugaven els nostres pares, mares, avis... al carrer quan eren petits. Primer, a casa, vam fer un text instructiu sobre un d’aquests jocs i el vam portar a escola. Els vam il·lustrar i en vam confeccionar un mural al passadís. Les professores ens van dir que, al pati, els nens de tercer podrien jugar a alguns d’aquests jocs i que nosaltres els hi explicaríem. Ens vam organitzar perquè hi haguessin tres persones com a mínim a cada grup de nens i nenes perquè sabessin com s’hi jugava. En acabar, vam veure que l’esforç que vam posar els nens i les nenes de sisè en preparar aquests jocs s’ho va valer, perquè vam passar una estona agradable amb els companys de tercer i pensem que van aprendre noves activitats i ells també s’ho van passar bé. Ens ha agradat molt participar en aquesta activitat. Ara us explicarem dos dels jocs que vàrem fer.
“Queimada” Queimada és un joc originari de Brasil que els pares i avis jugaven al carrer, quan eren petits. Material: Pilota i guix. Lloc: Un camp. Nombre de jugadors: Quatre o més. Com es juga? 1. Es dibuixen amb un guix dos camps a terra amb la mateixa àrea. A cada camp hi ha un equip amb el mateix nombre de jugadors. 2. Es tracta d’eliminar els jugadors de l’equip contrari llançant una pilota amb l’objectiu de tocar a un de l’altre equip. 3. Si la pilota toca algú, qui l’ha llençat ha de cridar: “Queimada!”
“Pica paret” Qui hi jugava: hi jugaven els nostres avis. Nombre de jugadors: tots el que vulguin amb un mínim de quatre persones. Edat recomanada: l’ edat que vulguis. Material: no cal cap material. Normes: 1. Un jugador és el que para i s’ha de posar de cara a una paret. 2. La resta de jugadors s’han de posar a uns metres de distància, al seu darrere. 3. El jugador que para ha de dir: “un, dos, tres, pica paret” (mentre pica amb les dues mans a la paret), i després s’ha de girar ràpidament.
4. La resta de jugadors han d’ avançar 4. La persona a qui ha tocat la pilota està tot el que puguin cap al jugador que eliminada. para mentre que diu la frase i han de quedar-se quiets quan el que para es 5. Guanya l’equip que aconsegueix gira. eliminar a tot l’equip contrari. 5. Si el jugador que para veu algun dels jugadors movent-se l’assenyala i aquest ha de tornar a la posició inicial. 6. Quan algú aconsegueix tocar l’esquena del qui para, aquest es salva, però la resta han de sortir corrent perquè si el qui para n’atrapa algun abans de tornar a la línia d’inici serà aquest el que passa a parar.
PADRINS DE LECTURA Aquest any, els nens i nenes de 6è hem realitzat activitats sobre la lectura amb els nens i nenes de 1r. Durant aquest curs, hem apadrinat un o dos nens de 1r. Amb els nostres fillols hem fet diferents activitats . La primera va ser explicar el nostre conte preferit de quan érem petits. La segona va consistir en que ells van portar un conte que els hi agradava i ens els van llegir a nosaltres. I la tercera ha consistit en elaborar un conte i il·lustrar-lo. Aquesta vegada els nens i nenes de sisè A, vam baixar al pati a llegir els contes inventats i els de sisè B van pujar al terrat. Un cop contat, els hi vam fer preguntes sobre la història. Per acabar vam portar els nens de nou a les classes, allà les professores ens van fer preguntes de com ens havia anat, ens van donar les gràcies i ens van fer moltes fotografies. Durant els últims dies de curs, els hi regalarem els contes com a record de les estones que vam passar junts.
Alumnes Cicle Superior