Treball de Javier Oliva

Matèria de música Professor Luis Romo

Música electrónica 2n trimestre Javier Oliva Segura 1r B ESO, núm25

Casal dels Àngels L’Hospitalet curs 2009-2010

Materia de música

PART I: INVESTIGACIÓ

1.PRESENTACIÓ DEL TREBALL

1.1 Objectiu del treball El objectiu d’aquest treball ha sigut expandir el meu coneixement en la música en general i la música electrònica concretament, ja que tenia curiositat per saber com era i és ara la música electrònica i com s’aconseguien alguns sons que no els relacionava amb cap instrument que conegui.

També he volgut explicar com va començar aquest tipus de música i com ha avançat fins que els músics han aconseguit que se la reconegui i tingui la importància que te ara.

1.2 Línies d’investigació He plasmat el naixement i la evolució de la música electrònica des dels seus orígens fins l’actualitat, mencionant els grups, els compositors i els instruments o aparells que han sigut rellevants en la historia d’aquest tipus de música.

2

Música Electrònica

2. CONTEXTUALITZACIÓ DEL TREBALL

2.1 Context informatiu Per a arribar al objectiu que és saber més sobre la música electrònica he buscat informació en varies pagines com per exemple buscainformación.com. En aquesta pagina vaig trobar la definició i una mica de historia.

Vaig buscar coses sobre el rock que és un dels estils de música que més destacava en aquest tema i la vaig trobar en la wikipedia.

Desprès de trobar coses sobre el rock em vaig dirigir cap als instruments i vaig trobar la informació en una pagina nomes de això que es diu instruments electrics.com i d’aquí també vaig treure els noms de tots els instruments que relaciono al final del treball.

M’ha resultat molt pràctica la wikipedia per consultar dades que no comprenia i noms que no coneixia, com compositors i moviments artístics.

3

Materia de música

3. INFORME D’INVESTIGACIÓ 3.1 Exposició de la investigacions 3.1.1 Definició La música electrònica és música creada amb medis electrònics.

Aquest concepte inclueix la música composta amb cintes magnetofòniques, que és la que nomes existeix sobre la cinta i se interpreta per medis de altaveus. La música electrònica es diu la creada en temps rellamp sintetitzadors i altres equips electrònics. La música concreta, creada a partir de sons gravats i desprès modificats. I per últim la música que combina el so de intèrprets en viu i música electrònica gravada.

Si bé aquests tipus de música es refereixen en principi a la naturalesa de la tecnologia i les tècniques empreses, aquestes divisions són cada dia menys clares. Avui esta en ús un altre tecnologia com és la música per computadora, música electroacústica o música radiofònica. Unes definicions que solen referir-se més a la estètica que a les tecnologies utilitzades.

3.1.2 Antecedents històrics A la dècada de 1910, els futuristes italians (moviment artístic que rebutjava el pasat i abraçava la velocitat en el canvi de les coses), liderats per el compositor Luigi Russolo, conciliaren una música creada amb sons i caixes de música electròniques. Aleshores va ser quan van aparèixer els primers instruments musicals Electronics comercials. No obstant, certs compositors visionaris com Alexander Skriabin o Henry Cowel havien somiat amb una música creada només per medis electrònics, encara que aquest tipus de música electrònica no va ser un fet real fins que el desenvolupament de la tecnologia de la gravació de sons durant la Segona Guerra Mundial.

3.1.3 1940-1950 Maurice Martenot (el compositor e ingenier francés) va presentar en 1928 un instrument electrònic anomenat ones martenot, un generador de baixes frecuescies anellat amb un teclat de piano. A les dècades de 1940 i 1950 an néixer diversos estudis de gravació, associats als noms de figures destacades, que tenien objectius específicament artístics.

Les principals tècniques utilitzades per crear música consistien en tallar, pegar, empalmar o recórrer fins al darrera diferents fragments de la cinta gravada. Aquestes tècniques de manipulació de la cintes van donar lloc a un nou tipus de muntatge de so, elaborat amb molt d’esforç a partir de les gravacions de sons prevenients del món real. Schaeffer ( ingenier de so i compositor) va qualificar els resultats com música concreta, un terme que encara es segueix utilitzen àmpliament, sobre tot en França.

4

Música Electrònica Els experiments pràctics de Schaeffer en la composició de música electrònica, es basaven en alguns escrits teòrics sobre el tema, que va influir en ell.

A finals de la dècada de 1940 Werner Meyer-Eppler, físic i director del Institut de Fonètica de la Universitat de Bonn, va presentar per primera vegada el Vocoder, un dispositiu que aconseguia sintetitzar la veu humana.

El seu treball teòric va influir en els compositors relacionats amb el estudi de la Radio de Alemanya Occidental en Colònia (fundada en 1953), i en el que el seu interès girava en torn a la síntesis electrònica dels sons mediant generadors de so i altres aparells.

A finals dels anys cinquanta ja se havien establert gran part dels estudis de música electrònica de Europa.

Els més importants eren: la RAI en Milán, fundada per Luciano Berio i Maderna, el Institut de Sonología de Utrecht i el estudi EMS de Estocolmo.

La divisió entre la música concreta i la música electrònica pura, va ser un fenomen bàsicament europeu.

A la dècada de 1950, a Nova York, els compositores Otto Luening i Vladimir Ussachevski van crear músiques per cinta magnetofònica amb un equip d’ estudi molt rudimentari. La seva música transformava els sons gravats d’ instruments i veus amb tècniques de manipulació de cintes i simples unitats de reverberació que son aquelles que produeixen una lleugera prolongació del so una vegada extingit el original degut a les ones reflectides.

A finals de la dècada es van associar amb el Centre de Música Electrónica de Columbia-Princeton, en el qual el compositor Milton Babbitt emplejava una enorme computadora RCA per crear una música composta amb els mateixos principis serials que Eimert i Stockhausen ( compositors alemanys) en Colònia.

Durant els anys seixanta i setanta els estacioni-te’ns Lansky i Barry Vercoe (professor de Música i professor de Arts i Ciències de Medis), entre altes van desenvolupar paquets de programes per música (programes informàtics dissenyats per la manipulació i creació de so), que s’entregava gratuïtament als compositors interessats. Tant al Centre d’Investigació Informàtica en Música i Acústica (CCRMA) de la Universitat de Stanford, en el estat de Califòrnia, com el Institut de Recherche et de Coordination Acustique/Musique (IRCAM) de París, fundat per Pierre Boulez en 1977, van utilitzar els ordinadors del forma significativa i continua sent centres influents en la composició de música electrònica en la actualitat.

El ràpid desenvolupament de la tecnologia informàtica durant els últims quinze anys a conduit a una revolució a la música per ordinador i amb la música electrònica en general. Els ordinadors son ara més assequibles, i els programes informàtics, que abans eren molt lents, funcionen ara amb qüestió de segons o inclús de forma simultània amb els instruments.

Son moltes les universitats actuals equipades amb un estudi de música per ordinador i diferents països que tenen estudis nacionals dedicats a la

5

Materia de música composició de música electrònica. Ademés els musics treballen cada vegada més de forma independent amb estudis particulars.

3.1.4 Rock Els primers sintetitzadors eren notòriament inestables i se desafinaven amb facilitat. Tot i això, alguns teclistes com Keith Emerson, integrant del grup Emerson, Lake and Palmer els utilitzava en els seus recitals.

Moog no va ser el únic inventor de sintetitzadors.. En la Costa Oest de EE. UU., Donald Buchla va desenvolupar sintetitzadors que, contràriament al sintetitzador Moog, que careixien de teclat. Es va desenvolupar la tecnologia, els sintetitzadors es van tornar més econòmics, robustos i portàtils, van ser adoptats per moltes bandes de rock. Per el contrari, en la corrent de rock experimental del kraut rock alemany, però també en el art rock,una altre corrent del mateix tipus amb que els artistes van buscar donar-li credibilitat al rock i en la que els elements electrònics tenien gran importància.

3.1.5 Samplers y synth pop A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, els sintetitzadors analògics van donar pas als digitals i als sampleadors, també anomenats sanplers o mostradors per la seva traducció al español.

Als primers sampleadors eren excessivament costosos. Cap a finals dels anys setanta, grups com, Gary Numan, Heaven 17, Eurythmics, Severed Heads, The Human League, Yazoo, The Art of Noise, Orchestral Manoeuvres in the Dark, Depeche Mode y New Order van desenvolupar formes completament noves de fer música popular amb medis electrònics.

3.1.6 Anys vuitanta Vangelis, un altre dels grups va acrecentar el interès del públic general a principis de la dècada amb la seva éxitosa banda sonora per Carros de Foc, que va obrir noves possibilitat sonores per la música de cinema.

Els musics menys immersos en el virtuosisme dels setanta van ser quins obtindrien una major difusió durant aquesta dècada.

El electró funk, estil emparentat amb el funk però amb una Madonna

presencia dominant dels instruments electrònics, fusionat amb diferents estils de música electrònica europea, van generar el techno (en Detroit, Míchigan, EE. UU.) i el house (en Chicago, Illinois).

La música electrònica va arribar a finals dels vuitanta quan també productors i DJs començaven a produir temes de produir temes de techno y acid.

La composició electrònica pot crear més ritmes ràpids i precisos que el que es pot fer utilitzen la percussió tradicional. Artistes com Madonna, Björk i Moby han popularitzat variants d’aquesta forma de música.

6

Música Electrònica

3.1.7 Música industrial Les màquines per fer sorolls inharmònics, va portar un gènere de música conegut com música industrial tal com Throbbing Gristle, banda britànica de música experimental e industrial (que va començar a treballar a 1975).

Alguns artistes van elegir algunes de les aventurades innovacions de la música concreta i les van aplicar a la música dance mecánica i a les guitarres de metall.

Altres van elegir aquest nou so per crear composicions electròniques.

Mentres que altres grups van agafar aquets timbres i els van fundir en paisatges sonors mes evocatius. I encara altres grups van combinar aquesta música amb sons més ballables i pop, formant la música corporal electrònica.

3.1.8 Jazz electrònic En jazz, els instruments acústics amplificadors i els sintetitzadors van combinar en una sèrie d’importants gravacions de grups com Weather Report. Joe Zawinul, el teclista del grup, ha continuat produint música d’aquest tipus. El pianista de jazz Herbie Hancock amb la banda The Headhunters en els anys setanta també va introduir als oients de jazz en una amplia gama de sons electrònics, que més endavant va explorar en més èmfasis en el seu disc Future Shock, una col laboració amb la que el productor de música Bill Laswell en els vuitanta va engendrà el èxit Pop Rock en 1983.

Herbie Hancock

La banda de so de Forbidden Planet (Planeta prohibit), de Louis y Bebe Barron,que van ser dos pioners de la música electrònica. Sels va reconèixer com els primers en crear música electrònica per cinta magnètica i havien utilitzat un so electrònic encara que no de sintetitzador en 1956.

3.1.9 Anys noranta En els anys noranta, la música electrònica va conquistar pràcticament tot el mon. Desde varius països van ser incorporats elements nous com és el cas del jungle Inglés que es basava en complexes derivats de la música caribenya o el trance que va néixer al principi d’aquesta dècada en els clubs de nació Fráncfort del Meno (Alemanya) i també el dub.

7

Materia de música A finals dels anys noranta, van anar naixent nous generes com el tribal derivat de sons tribals i percussions. També es van popularitzar més generes com els denominats IDM, progressive o deep house.

En la actualitat, la música electrònica està consolidada en tot el mon, tenien milions de seguidors que desfruiten amb els sons creats per artistes que utilitzen màquines i ordinadors.

Tocadiscs d’un DJ

8

Música Electrònica

3.1.10 Instruments de música electrònica

A Arco cantante

F

P

Arpa láser

Farfisa

Pianorad

Audión piano

G

R

B

GT-6B

ReacTable

Batería electrònica

H

Ritmicón

C

Heliofón

Roland TR-808

Caja de crujidos

Hellertion

Roland TR-909

Caja de ritmos

Humbucker

S

Calidofón

I

Sampler

Casiotone

Instrumento musical electrónico Secuenciador

Chamberlin

J

Single coil

Choralcello

Jörg Mager

Sintetizador de viento

Clavecín eléctrico

K

Staccatone

Clavinova

Kurbelsphäraphon

Synclavier

Clavioline

L

T

Consola Punk Atari

Linn LM-1

Teclado electrónico

Continuu (instrumento) M

Telarmonio

Contrabajo eléctrico

Maxon

Telégrafo musical

E

Mellotron

Terpsitone

Efectos de guitarra

N

Theremín

Electrofón

Neuron (sintetizador)

Trautonio

Electroteremín

O

Tuba eléctrica

Emulator

Oberheim OB-Xa

Y

9

Materia de música

F

Ondas Martenot

Yamaha RY30

Fairlight CMI

OpenSound Control

Ó

Órgano Hammond

Órgano Lowrey

3.1.11 Camí de la investigació El camí de la investigació que he agafat ha sigut per ordinador, per què hem semblava més còmode i podia trobar més Informacion encara que també he agafat el camí dels llibres de la biblioteca per consultar dubtes.

3.1.12 Fites 3.1.12.1 Fites aconseguides Expandir el meu coneixement de la música, saber com era i és ara la música electrònica, com va començar aquest tipus de música i com ha avançat fins que els músics han aconseguit que se la reconegui i tingui la importància que té ara.

3.1.12.2 Fites no aconseguides Com s’aconseguien alguns sons que no els relacionava amb cap instrument que conegui.

10

Música Electrònica

4.CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES

4.1 Relació amb altres matèries

4.1.1 Naturals En té una certa relació ja que aquests instruments utilitzen energia elèctrica. La música electrònica utilitza la electricitat aquesta es genera a les plantes hidroelèctriques ( que són llocs on es crea electricitat a partir )aquestes plantes utilitzen la força del aigua dels rius per fer electricitat.

4.1.2 Tecnologia En té relació perquè els instruments han avançat paral lelament a la tecnologia. La música electrònica ha evolucionat paral lelament a la tecnologia de manera de que els instruments siguin cada vegada més iguals als instruments de treball més nous per exemple el arpa abans era una peça de fusta amb cordes tensades i ara encara que també i són així també hi ha arpes digitals.

4.1.3

Informàtica A traves dels ordinadors dels ordinadors es poden

fabricar, utilitzar, etc els instruments electrònics que estan fabricats mitjançant un procés tecnològic del qual tots els chips són informàtics.

11

Materia de música

PART II: CONCLUSIONS

5. QUÈ HE APRÈS

5.1 Resum comentat de l’informe d’investigació En aquest treball he après el que significa música electrònica i els medís amb els que és crea. Que el primer instrument electrònic va ser el sintetitzador que es desafinava molt ràpid i qui va ser el seu creador.

Els futuristes italians van fer uns sons creats amb caixes de sons electròniques.

A la II Segona Guerra Mundial va ser quan es van desenvolupar més els instruments electrònics i durant els anys següents van augmentar el nombre de instruments i de compositors.

També he après que en el gran moviment artístic del rock es continuaven utilitzen els sintetitzadors.

Entre els anys setanta i vuitanta van anar guanyant més popularitat els sintetitzadors analògics i van aparèixer tot una relació de grups que van arribar a tenir molt d’èxit en els que dominaven els instruments electrònics.

La música industrial es basava en la innovació de nous sons inharmònics que alguns grups van utilitzar en les seves composicions i que es van aplicar per formar altres tipus de música.

En els anys setanta en el jazz es van introduir una amplia gama de sons electrònics que van donar lloc a composicions molt importants.

En els anys noranta la música electrònica va sobre sortir pràcticament en tot el món, i a finals dels anys noranta van néixer nous generes de música derivats de la música electrònica.

12

Música Electrònica

6. VALORACIÓ PERSONAL

6.1 VIVÈNCIES Al principi no vaig estar molt convençut del tema, però a mesura que anava trobant informació em va començar a agradar cada cop més fins que va arribar a un punt que no podia parar de redactar, el que em va pasar va ser que el vaig acabar doncs em vaig posar a pensar que podia fer fins que em vaig donar conta de que em faltava encara tot el treball ja que no havia posat la meitat de les coses doncs també em vaig adonar que dema era el últim dia de entrega del treball i em vaig posar-lo a fer com un boig.

6.2 LA MÚSICA AL MEU MÓN Aquest tema influeix a la meva vida sobretot quan escolto música, a la meva habitació quan em poso a ballar ja que m’agrada ballar, m’influeix positivament ja que descobreixo nous grups. I això fa que el meu nivell de coneixement sobre la música augmenti cada vegada més.

13

Materia de música

7.WEBGRAFIA/BIBLIOGRAFIA

BUSCARINFORMACIÓN.Mùsica En línea. Internet (5 de gener de 2010) http://www.buscarinformacion.com/musica/indice.html BLOGS.SFWEEKLY shookdown herbie hancock En linea. Internet (7 de gener de 2010) http://blogs.sfweekly.com/shookdown/Herbie_hancock.jpg GHSERVICES gregh En linea. Internet ( 8 de gener de 2010) http://www.ghservices.com/gregh/fairligh/images/fairlight_cmi_ii_3.jpg GOOGLE images En linea. Internet ( 10 de gener de 2010) http://images.google.es/images?q=instrumentos+del+rock&hl=es&um=1&sa =2&start=0 GOOGLE images En linea. Internet ( 10 de gener de 2010 ) http://images.google.es/images?hl=es&um=1&sa=instrumentos+electronicos &aq=f&oq=&start=0 LASTFM music En linea. Internet ( 12 de gener de 2010) http://www.lastfm.es/music/Louis+and+Bebe+Barron SONOMARKET components En linea. Internet ( 15 de gener de 2010 ) http://www.sonomarket.es/components/com_virtuemart/shop_image/product /5b36351b89e4297cc3949b253eb2099e.jpg WIKIPEDIA art rock En linea. Internet (15 de gener de 2010) http://es.wikipedia.org/wiki/Art_rock WIKIPEDIA instrumentos musicales electronicos En linea. Internet (16 de febrer de 2010) http://es.wikipedia.org/wiki/Categor%C3%ADa:Instrumentos_musicales_elect r%C3%B3nicos WIKIPEDIA futurismo En linea. Internet (16 de febrer de 2010) http://es.wikipedia.org/wiki/Futurismo 14

Música Electrònica

WIKIPEDIA herbert eimert En linea. Internet (18 de febrer de 2010) http://pt.wikipedia.org/wiki/Hebert_Eimert WIKIPEDIA basica En linea. Internet (19 de febrer de 2010) http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%BAsica

15