UNITAT 4 la veu
Música: 1er Cicle de l’ESO
52
4. la veu
4.1 Una eina al nostre abast
La veu és el so que es produeix quan l´aire passa per la laringe i fa vibrar els plecs vocals.
La comunicació oral ha estat utilitzada des dels inicis de la humanitat. Fins i tot abans d´existir altres tipus de llenguatge, com l´escrit, la tradició oral ha fet mantenir costums i recordar experiències transmeses de generació en generació. En la vida quotidiana i malgrat els avenços tecnològics, el llenguatge oral continua sent l´eina més directa i que més utilitzem per comunicar-nos, sigui directament o amb aparell electrònics.
Com es produeix la veu? Com ja sabeu, perquè hi hagi so ha d´haver-hi una vibració. Ja saps que aquesta vibració es produeix als plecs vocals (cordes vocals). Però quin és el camí que segueix l´aire per arribar a aquesta vibració? Vista dels plècs vocals (cordes vocals)
53
Música: 1er Cicle de l’ESO
L´aire que agafem (inspiració) inicia un viatge cap als pulmons, on realitza la funció vital de la respiració: aportar l´oxigen que necessita el nostre cos. A continuació, emprèn el camí de tornada fins a ser expulsat del nostre cos (expiració). És en aquest moment quan es pot produir el so. Els òrgans essencials que participen en la producció del so són: Els pulmons
com a emmagatzemadors i impulsors del´aire cap a l´exterior. Els pulmons realitzen dues funcions molt impor tants: Per una banda, donen cabuda a l´aire, que serà la matèria primera del so. Per això, la seva mida i la seva capacitat d´eixamplar-se seran essencials per a la potència del so emès. Sota dels pulmons hi ha un múscul anomenat diafragma. Quan l´aire arriba als pulmons, aquest múscul baixa i deixa espai per afavorir-ne l´eixamplament. Imatge dels pulmons obtinguda mitjançant Tomografia Axial Computaritzada (TAC).
Per altra banda, impulsen l´aire cap a l´exterior, ajudats per la musculatura respiratòria i , sobretot, pel diafragma, que torna a la seva posició i empeny els pulmons cap amunt, afavorint l´expulsió de l´aire. Així doncs, el diafragma és un element molt important en la respiració, ja que funciona com un pistó. Per això la respiració més adequada per a l´emissió de la veu és la respiració diafragmàtica, que consisteix a afavorir el moviment del diafrgma quan inspirem i expirem.
Un bon control de la respiració és essencial per a la bona utilització de la veu i, per tant, és vital per als professionals que en depenen (cantants, actors i actrius, locutors i locutores de ràdio..) Aquest control s´aconsegueix treballant la musculatura amb uns exercicis respiratoris adequats.
54
La laringe
Com a òrgan que conté els plecs vocals, que són plecs musculars que produeixen la vibració que origina el so. Les cordes vocals són dos plecs musculars que delimiten la glotis i que es contrauen i vibren quan hi passa l´aire que prové dels pulmons. Aquesta vibració és la que produeix el so.
La faringe
C o m a e l e m e n t r e s s o n a d o r, j u n t a m e n t a m b a l tres cavitats que hi estan comunicades. La faringe és una cavitat en forma de tubformada per la base del crani. Enllaça,doncs, la laringe amb el vel del paladar i, per extensió, amb les cavitats cranials (bucals, nasals, etc). En tots aquests punts, es realitzarà la funció ressonadora. Quan aquesta funció es produeix de for ma completa hi pren par t altres cavitats corporals com la caixa toràcica. En una bona emissió de veu, tot el cos funciona com a ressonador del so produïtalsplecsvocals.
La faringe
El canvi de veu Durant els deu o dotze primers anys de la vida, el creixement dels plecs vocals és inapreciable. És en aquesta edat, i lligat a la resta de canvis que engloben la pubertat, que es produeix el creixement més important. En les noies, s’allar guen aproximadament uns 6 mm (de 12 a 18 mm) i en ls nois uns 10 mm (de 15 a 25 mm). Per això, en l’anomenat canvi de veu, les noies acostumen a baixar la seva altura de veu dos o tres tons, mentre que els nois, la baixen aproximadament una octava. Durant aquest període és recomanable no forçar la veu. 55
Música: 1er Cicle de l’ESO
4.2 Veu parlada i Veu cantada
La veu parlada és la que utilitzem per poder-nos comunicar, quan es parla, es dóna a la veu un ritme i una entonació que depen de la intenció del missatge que es vol transmetre. Però per cantar, utilitzem un ritme i una melodia pròpia de cada obra fixat pel compositor/a. Tant com si utilitzem la veu cantada o la veu parlada haurem de tenir en compte els següents 4 elements: ·
Una respiració correcte
·
Una bona posició corporal
·
Una dicció clara
·
Una bona expressió
La veu cantada: Quan cantem estem fent música amb la veu, però hi ha diferents formes d´utilitzarla segons l´estil de l´obra. Veu cantada 1. Veu natural 2. Veu impostada
5.2.1 Veu cantada
La veu natural i la impostada són dos formes de cantar que requereixen un treball per tal d´afavorir un bon rendiment del instrument. En molts llibres es diu que la veu natural no es treballa, però això no és veritat. L´única diferència és que la veu natural té un timbre molt paregut a la veu parlada i generalment es canta acompanyat d´un micròfon. En canvi, la veu impostada és un tipus de 56
veu de la qual el timbre és molt diferent a la veu parlada per tal d´aconseguir una major potència de veu i així doder arribar a tot el públic, ja que generalment el cantant no canta amb micròfon.
Dins de la veu impostada, fem una classificació de les veus depenent de la seva tessitura (és l´extensió o àmbit d´una veu o d´un instrument. Conté les notes que pot produir normalment)
. Agut
Veus femenines
Soprano Mezzosoprano Contralt
Veus masculines
Tenor Baríton
Greu
Baix
Existeixen també una veu masculina més aguda que la del tenor. Es tracta de la veu de contratenor i pot arribar tan amunt com la soprano. El seu timbre recorda la veu infantil i s´aconsegueix treballant els aguts amb la veu de falset. La tessitura dels contratenors és similar a la que tenien els Castrati (eren uns cantants als quals, quan eren nens i abans de fer el canvi de veu, amputaven les glàndules genitals per tal d´aturar-los el creixement de la laringe. D´aquesta manera, el castrat mantenia la veu infantil al llarg de la seva vida, però amb una capacitat pulmonar i una potència d´adult. Aquesta pràctica es va utilitzar des del segle XVI fins a finals del segle XIX.
57
Música: 1er Cicle de l’ESO
4.3. Conjunts vocals
4.3.1 Cantar en grup: un treball acurat d´expressió Cor Adinoi, dir Josep Martí
Quan cantem en grup, hem de tenir en compte també molts altres factors per poder interpretar molt més bé una obra musical. Cantar en grup requereix marcar uns objectius col.lectius que van més enllà del que és treballar de manera individual.
Cor de cambra del Palau
Hem de conèixer a fons l´obra que cal interpretar. Aquesta tasca, com tantes altres, la fa el director. Ell és qui fa un estudi previ de l´obra per arribar a establir les característiques de la interpretació: n´analitza l´època i el compositor a qui pertany, les característiques musicals que té, les necessitats tècniques de cadascuna de les veus, etc. Un cop fet aquest treball marcarà la pauta a tot el grup a l´hora dels assajos. El director utilitza un llenguatge gestual per tal de dirigir l´obra, amb aquests gestos dóna entrades, marca respiracions, els matissos, els finals de cada frase, les cadències, etc. El més important d´un conjunt vocal és la uniformitat dels seus components. Per això, normalment i com a treball complementari, es fan exercicis tècnics per tal de que sonin com una sola veu. Els conjunts vocals poden interpretar música amb acompanyament instrumental o sense, quan és sense, diem que és un grup a capella.
Orquestra de cambra i cor
58
4.3.2. Classificació dels conjunts vocals
La primera classificació va amb relació al sexe dels componentns del grup. Quan canten únicament dones, nens o només homes, direm que és un conjunt de veus iguals, i quan estan mesclades en dones, nens i homes serà un conjunt de veus mixtes. Quartet de veus nixtes
De vegades les veus femenines i infantils s´anomenen veus blanques El nombre de components dels conjunts vocals només està definit en les petites formacions, que van des del duet fins a l´octet. 2 cantaires
Duet
6 cantaires
Sextet
3 cantaires
Trio
7 cantaires
Septet
4 cantaires
Quartet
8 cantaires
Octet
5 cantaires
Quintet
A partir dels grups de més de vuit components el nom del conjunt no fa referència directa al nombre de cantaires, com són: Cor de Cambra, Cor o Coral, L´escolania, L´Orfeó, etc.
Hi ha hagut moments de la història en què la dona ha estat tan marginada que, fins i tot, no podia interpretar música a les esglésies. Per això, les agrupacions vocals que interpretaven música religiosa estaven formades només per homes i nens.
El cor de cambra
A Partir de l´Octet fins a vint cantaires podem dir que és un cor de cambra. Per tant, el resultat és una aagrupació vocal no gaire nombrosa Els cors de cambra acostumen a ser mixtos, amb els quatre tipus de veu del quartet mixt. Tambés podem trobar cors de cambra de veus blanques, i de veus masculines, tot i que és menys freqüent. Cor de cambre del Palau de la música
59
Música: 1er Cicle de l’ESO
L´Origen:
claraboia policromada del palau de la música
Es remunta a l´època del Renaixement (XIV-XVII) i el Barroc (XVII-XVIII), i la seva missió era oferir música vocal als reis i aristòcrates. El seu nom ve del lloc on es feien les actuacions, espais no gaire grans, com les cambres o habitacions dels palaus. Cor de cambra-------- Cor d´habitació Cor de Chiesa -------- Cor d´església
El Cor o Coral
Quan el nombre de cantaires és més gran, la qualificació de “cambra” desapareix i el conjunt coral passa a ser anomenada cor o coral.
Detall d’un cor mixte
A l´igual de les corals de cambra, el seu repertori és molt variat, segons els tipus de veus que la formen (veus mixtes, blanques o masculines). Les corals infantils, per exemple, acostumen a interpretar un repertori majoritariament infantil o popular.
Coral formada amb alumnes del Casal dels Àngels
L´escolania
L´escolania de Montserrat és una de les més conegudes actualment. Està formada únicament per nens que viuen i estudien al monestir de Montserrat. És coneguda tant per la seva qualitat interpretativa com per les seves acurades i treballades inter pretacions .
60
Quan una coral infantil està lligada a una entitat religiosa com pot ser un ordre esclesiàstic, una catedral o un monestir o una església i el seu repertori inclou sobretot peces religioses, se l´anomena escolania. Escolania de Montserrat
L´orfeó
L´agrupació de veus mixtes amb més cantaires és l´orfeó. El nombre des seus components por arribar a dos-cents cantaires i el seu repertori pot incloure tot el ventall de possibilitats compositives. Una de les agrupacions corals de més prestigi del nostre país és l’Orfeón Donostiarra i al territori català tenim l’Orfeò Català amb una trajectòria i importancia digna d´admiració. Fundat el 1891 per Lluís Millet a Amadeu Vives, l´Orfeó Català no només s´ha dedicat a la interpretació coral sinó que ha desenvolupat nombrosos projectes, com la construcció del Palau de la Música catalana, l´edició de la revista musical catalana, l´organització de certàmens i concursos, la tasca musicològica coral, la recuperació de la cançó popular i tradicional, etc.
Orfeón donostiarra
Orfeón Pamplonés
4.3.3. Conjunts vocals populars de Catalunya
Al llarg de l´història i sobretot dins de l´àmbit popular, podem trobar diverses agrupacions vocals que, sense seguir una pauta determinada quan a la seva formació culta, han estat protagonistes de la música coral. Els Cors de Clavé:
Lligat al moviment nacionalista català de la Renaixença del segle XIX, Josep Anselm Clavé (1824-1874) promou les societats corals a Catalunya, amb la fundació de Cors de Clavé. L´objectiu principal d´aquests cors era acostar la cultura al món obrer de Catalunya. Amb aquest objectiu, organitzaven festivals tot promocionant la unificació de la manera d´interpretar les obres i els repertoris. Els cors que s´associaven tenien tradicionalment un nombre bastant gran de components, de veus masculines, i un repertori bàsicament Cors de Clavé, anys 50 a Manresa català (tradicional i d´autors
Josep Anselm Clavé
61
Música: 1er Cicle de l’ESO
catalans), tot i que també s´interpretaven obres d´autors universals, sobretot de caràcter espectacular i de gran format. Grups de caramelles
Segons la tradició, per l´època de Pasqua i sobretot en el món rural català, les colles de jovent anaven pels carrers i s´aturaven davant de les façanesd´algunescasespercantarcançons,perlesqualsobteniendiferents recompenses.Elrepertoriqueinterpretavenconstavadecançonspopulars alegres i festives, sovint compostes per l´ocasió i amb un esperit crític. grup de caramelles de Reus, 1950
La data de caramelles més antiga coneguda a Barcelona correspon a l´any 1766, però no es va generalitzar fins a l´any 1880. Amb el pas del món rural a l´urbà, els obsequis per als cantaires van passar a ser dolços, vi dolç o bé diners.
Grup d´havaneres
A finals del segle XIX, molts mariners catalans hagueren de marxar cap a Amèrica per defensar l´última colònia que l´Estat espanyol hi tenia: l´illa de Cuba. Durant el temp que durà la guerra, aquests mariners visqueren en aquelles terres. Un cop finalitzada la guerra, molts d´ells tornarenalsseuspoblesivanaportar,entrealtrescostums,melodiesamb unritmemoltcaracterístic.Aquestescançons,anomenadeshavaneresper la seva procedència (l´Havana), aviat es fusionaren amb estils musicals de la costa catalana i donaren peu a un tipus de cançons de tema mariner, enllenguacastellanaocatalana,quemantenenaquestritmecaracterístic. Elsgrupsqueinterpretenaquestescançonsacostumenaestarformatsper cincosiscomponents,normalmentmasculins,quecantenadiversesveusi s´acompanyen amb instruments característics com la guitarra i l´acordió.
62
1. Omple el seg端ent diagrama
2. Omple el seg端ent diagrama
63
Música: 1er Cicle de l’ESO
3. Omple el següent diagrama:
4. Omple els espais buits. 1. En la vida quotidiana i malgrat els avenços tecnològics, el _____________ _______ continua sent l´eina més directa i que més utilitzem per _________ ______, sigui directament o amb aparell electrònics. 2. Tant com si utilitzem la veu cantada o la veu parlada haurem de tenir en compte els següents 4 elements: ________________________, ________________________, ___________ ______________ i ________________________. 3. El concepte cor de cambra Es remunta a l´època del ______________(XIVXVII) i el _____________(XVII-XVIII), i la seva missió era oferir música vocal als reis i aristòcrates. El seu nom ve del lloc on es feien les actuacions, espais no gaire grans, com les cambres o habitacions dels palaus. Cor de cambra-------- _______________ Cor de Chiesa -------- _______________
64
65