Dept. Producció i Redacció Ivan Belilles, Maribel Chucamani i Noribel Jacobs produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Darío Mejón i Sergi Terés produccio@magazinepublicacions.com
Estudiant en pràctiques
Nico Ibañez
Dipòsit legal: L 177-2017
ISSN (Edició impresa): 2604-9627
ISSN (Edició online): 2604-9635
Publicació associada a
Amb el suport de
Ja som al juny. S’acaba el curs escolar, arriba l’estiu i, amb aquest, la primera gran festa: Sant Joan. A nosaltres ens agraden les nostres tradicions! I per mantenir-les vives volem compartir-les i recordar-ne els orígens. La nit de Sant Joan celebrem una de les festes més emblemàtiques de la nostra cultura.
La revetlla de Sant Joan és una festa que es fa arreu del país amb formes molt diferents. És una celebració popular que cadascú viu a la seva manera, amb trobades veïnals, familiars o d’amistats per a sopar, fer música, encendre fogueres i llençar pirotècnia.
Sant Joan és també el conjunt de celebracions que donen la benvinguda al solstici d’estiu, l’anomenada nit més curta de l’any, i el moment en què s’aconsegueix la màxima exposició solar. Tot i que el solstici és el dia 21 de juny, la festa se celebra la nit del 23 al 24 de juny, coincidint amb la diada del sant.
Sant Joan és una festa col·lectiva i exalta la vida i l’amor. La seva riquesa simbòlica difícilment pot competir amb cap altra celebració, ja que uneix el foc, l’aigua, les herbes remeieres, les cançons, les dites, les bruixes, els balls i fins i tot els rituals de buscar parella. Són habituals les revetlles amb coques i les fogueres acompanyades de petards i coets.
A la zona del Pirineu: Andorra, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Val d’Aran, entre altres, Sant Joan és sinònim de falles. Una festa de purificació d’origen agrari en la que simbòlicament s’arrenca el foc, símbol del sol, de la muntanya i es baixa al poble, per purificar els camps i els boscos i preservar la població dels mals esperits.
Però Sant Joan no és només foc, les llegendes i creences màgiques proliferen al voltant de la nit més curta de l’any. Banys purificadors als pobles que tenen platja, recollides d’herbes remeieres, històries de criatures fantàstiques, etc. Hi ha històries per a tots!
Des de Turisme Catalunya i Andorra pas a pas, us animem a prendre part d’alguna del centenar de revetlles de Sant Joan que se celebraran a casa nostra.
Però si busqueu propostes més tranquil·les, en aquest número també en trobareu. Podeu atansar-vos al Pirineu i a les Terres de Lleida, on segur que hi trobareu destinacions que us atrauran entre les seves múltiples propostes. Si pugeu al Pirineu lleidatà no us podeu perdre una visita al parc natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, l’únic parc nacional de Catalunya. Situat al bell mig de la serralada dels Pirineus, amb altituds que oscil·len entre els 1.200 i els 3.000 metres, està format per un conjunt espectacular de pics esmolats i crestes vertiginoses, boscos frondosos i prats verds, on l’aigua, amb més de 200 estanys i nombrosos rius, barrancs i zones humides n’és la protagonista.
En aquest número també us recomanem descobrir Catalunya a bord d’un dels cinc trens turístics amb què Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya promociona destinacions turístiques de muntanya. Pugeu a bord del Cremallera i els Funiculars de Montserrat, agafeu el Tren Cremallera de Núria, passegeu amb el Tren del Ciment, gaudiu d’un trajecte únic amb el Tren dels Llacs o el Funicular de Gelida. Viureu un món de sensacions i experiències des del primer moment.
Per als que sou més de sol i platja us suggerim diverses destinacions.
A la Costa Daurada, podeu triar entre les tranquil·les platges i cales de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors o el turisme familiar d’Altafulla i Creixell. De la Costa Brava, us animem a descobrir Calonge i Sant Antoni, un municipi amb dos nuclis: l’antic, amb segles d’història, i el turístic, amb platges àmplies i cales espectaculars.
Esperem que les nostres propostes us satisfacin i ens retrobem el pròxim mes amb noves destinacions de turisme de proximitat
Felicitats a tots els Joans, Joanes, Jans i Janes! Bona revetlla! I bona entrada d’estiu!
Província de LLEIDA
Província de BARCELONA
Província de GIRONA
Conca d Ba Barb r erà
arrs rà à
Ando d rra
Al A t Ur Urgegell ll
rdananya a Ce C r
Cerdanya
Ripoolllèès
Sol o so s nè n s
Garrot o xa
Beerg r ue u dà à
Segarra
d de
Al A t
Caamp
Allt t Emmpoorddà
Os O ona
An A oi o a
Bages
Mo M ianès
Vallèès Orient n al a
Valllès s Occi c denttal a
Pl P a de l’’Es E taany y
G Gironnès
Se S lvva
Baix x Emmpoordrdà
Baaix i
ès Pe P needè Penedès Alt t
agon o ès s rragonès
Alt Camp (Valls)
Baix Camp (Reus)
Baix Ebre (Tortosa)
Pene n dès Baix
Ga G rraf a
Ll L ob o reeggat t
Baix Penedès (El Vendrell)
Conca de Barberà (Montblanc)
Montsià (Amposta)
Priorat (Falset)
Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)
Tarragonès (Tarragona)
Terra Alta (Gandesa)
Maaressm esm
B Barc
Barcelonès
Alta Ribagorça (Pont de Suert)
Alt Urgell (La Seu d'Urgell)
Cerdanya (Bellver de Cerdanya)
Garrigues (Les Borges Blanques)
Noguera (Balaguer)
Pallars Jussà (Tremp)
Pallars Sobirà (Sort)
Pla d'Urgell (Mollerussa)
Segarra (Cervera)
Segrià (Lleida)
Solsonès (Solsona)
Urgell (Tàrrega)
Val d'Aran (Vielha)
Aquesta és la llegenda del mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.
Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.
Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)
Anoia (Igualada)
Bages (Manresa)
Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)
Barcelonès (Barcelona)
Berguedà (Berga)
Garraf (Vilanova i la Geltrú)
Maresme (Mataró)
Moianès (Moià)
Osona (Vic)
Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)
Vallès Oriental (Granollers)
Andorra (Andorra la Vella)
Alt Empordà (Figueres)
Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)
Cerdanya (Puigcerdà)
Garrotxa (Olot)
Gironès (Girona)
Pla de l'Estany (Banyoles)
Ripollès (Ripoll)
Selva (Sta. Coloma de Farners)
Viu la natura amb el
El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una institució catalana esportiva i cultural, declarada entitat d’utilitat pública amb gairebé 150 anys d’història. Té com a objectiu principal el foment, el desenvolupament, la formació i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva en el medi natural de tota la ciutadania, incloent-hi tota mena d’activitats a la muntanya o relacionades.
El CEC es va fundar l’any 1876 i des de la seva fundació ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament de l’excursionisme a Catalunya. L’entitat ha estat pionera en la creació de rutes, senyalització de camins, refugis de muntanya i altres infraestructures necessàries per a la pràctica de l’excursionisme i l’alpinisme.
El CEC compta amb un ampli grup de voluntaris i guies professionals de tot Catalunya que organitzen activitats i sortides tant pels seus socis i sòcies com pel conjunt de la societat.
El CEC promou una sortida endreçada i segura a la natura, per poder gaudir de l’entorn natural de manera responsable. A través de l’Escola de Muntanya ofereix una àmplia varietat de cursos, tallers i formació (teòrica i pràctica) d’adults per a tots els nivells, des dels principiants fins als més avançats.
L’Escola de Muntanya d’adults del CEC és un centre pioner en l’àmbit europeu en la formació tècnica de muntanya. En l’actualitat ofereix més d’una vuitantena de cursos de formació repartits durant tot l’any i dirigits per un equip de tècnics esportius d’alt nivell.
Els objectius principals de l’Escola d’adults són iniciar, formar i perfeccionar els participants en les disciplines de muntanya –tinguin el nivell que tinguin–, divulgar el coneixement amb aprenentatge de qualitat, conscienciar els participants dels riscos existents, fomentar una pràctica segura d’aquestes disciplines i difondre els valors que defineixen el CEC entre la ciutadania.
El CEC compta amb una assegurança inclosa en la quota anual d’associats, i que cobreix tant en l’àmbit nacional com internacional els possibles rescats i l’atenció mèdica que es pugui necessitar.
Una de les funcions importants del CEC és la protecció i conservació de l’entorn natural. L’entitat fomenta el respecte per la natura i promou la pràctica d’un excursionisme sostenible, que minimitzi l’impacte humà sobre el medi ambient.
El CEC va ser el primer club esportiu del món en obtenir la certificació que ratifica l’alineació del seu sistema de gestió amb els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’agenda 2030 de les Nacions Unides, marcats amb la finalitat d’erradicar la pobresa, protegir el planeta, promoure la igualtat social i de gènere i assegurar una vida digna per a tothom.
A través de l’Escola de Muntanya ofereix una àmplia varietat de cursos, tallers i formació per adults per a tots els nivells
Al llarg dels anys, el CEC ha establert col·laboracions amb altres entitats nacionals i internacionals relacionades amb l’excursionisme, l’alpinisme, la ciència i la cultura, fomentant l’intercanvi d’experiències i coneixements
Tota la informació sobre els cursos es pot trobar al web cec.cat
Descobreix Catalunya a bord de
Viviu cinc experiències úniques amb joies de la història ferroviària catalana
El Cremallera i els Funiculars de Montserrat us portaran a una de les zones més emblemàtiques de Catalunya, com és el parc natural de la Muntanya de Montserrat a través d’instal·lacions històriques. Viureu una experiència totalment sostenible que combina cultura i natura. El Tren Cremallera fa un recorregut de 5 quilòmetres, superant un desnivell de 600 metres, i té una durada de 15 minuts. Comença el trajecte a l’estació de Monistrol de Montserrat i va fins al recinte del Santuari. Gràcies als vidres panoràmics, podreu observar les particulars formes de les muntanyes de Montserrat fent del trajecte tota una experiència.
Un cop allà, trobareu els dos funiculars. El de Sant Joan recorre un trajecte de 503 metres i supera un pendent del 65%. Des d’aquest es pot observar el Monestir a vista d’ocell a 1.000 metres d’altitud i, alhora, gaudir de l’espectacular vista de l’Anoia des del Pla de les Taràntules i d’una de les millors perspectives del recinte del Santuari des del mirador de l’estació superior. Per la seva banda, el funicular de la Santa Cova fa un recorregut de 262 metres superant un desnivell de 118 metres. Uneix el Santuari amb el camí cap a la cova on, segons la llegenda, van trobar la imatge de Mare de Déu de Montserrat
el Tren Cremallera de Núria és el transport de la vall per excel·lència i l’únic
mitjà per accedir a l’estació de muntanya de la Vall de Núria. Si feu aquest trajecte en cremallera viureu tot un món de sensacions gaudint de la bellesa i l’espectacularitat d’un paisatge i d’un entorn natural únics. Dins els municipis de Ribes i Queralbs, el cremallera durant el seu recorregut passa per 4 estacions fins a arribar a Núria, a 1.964 metres d’altitud, punt final d’un trajecte majestuós. Amb més de 90 anys d’història, el Cremallera acosta la població a una de les valls més populars de Catalunya en una travessa de 12,5 quilòmetres superant un desnivell de 1.000 metres en tan sols 40 minuts El Tren Cremallera permet que la Vall de Núria sigui un indret sense cotxes, fet que garanteix que la parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser es converteixi en un espai natural sense contaminació on es preserva la biodiversitat de la Vall.
Una altra de les joies ferroviàries que gestiona FGC és el Tren del Ciment, d’història cobreix la ruta que històricament unia la fàbrica de ciment Asland, a Guardiola de Berguedà. Es tracta d’un recorregut de 3,5 quilòmetres en 20 minuts boscos que us permetran contemplar impressionants paisatges a les portes del Cadí-Moixeró, un dels més grans de Catalunya.
A les comarques de Lleida teniu el Tren dels Llacs, que uneix la capital del Segrià amb la Pobla de Segur una via única en un itinerari entre embassaments i serralades muntanyoses com el Montsec. Al llarg del trajecte, que discorre per les comarques del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà, passareu per 40 ponts, 75 túnels i veureu 4 llacs
FGC Turisme també s’encarrega de la gestió de l’històric Funicular de Gelida, Penedès, un dels transports més entranyables de la història ferroviària de Catalunya que uneix el centre urbà de la població de Gelida amb l’estació de tren, que es troba a un punt més baix que el municipi. Fa gairebé 100 anys que funciona i, actualment, consta de dos cotxes d’època restaurats que fan un trajecte de 884 metres que dura entre 6 i 8 minuts
Aquí teniu cinc propostes per gaudir de l’experiència de viatjar en trens turístics que us acostaran a entorns naturals únics del nostre territori. Per a més informació podeu consultar la pàgina web www. turistren.cat
un paradís per assaborir l’estiu en plena natura
Arriba l’estiu i amb ell el bon temps i les ganes de fer coses, de passar temps de qualitat amb la família, de gaudir de l’aire pur i de la tranquil·litat de saber-se lluny de les aglomeracions de les grans ciutats, de desconnectar, de poder descobrir elements de patrimoni cultural i històric o de tenir l’oportunitat de viure aventures i experiències enriquidores en entorns incomparables i, en definitiva, d’aprofitar el nostre temps lliure fent allò que més ens agrada. I si algun lloc és ideal per poder assaborir aquests mesos estiuencs és, sens dubte, la demarcació de Lleida.
No és per casualitat que les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida han esdevingut tot un referent per al turisme familiar. El ventall d’oportunitats que ofereixen als visitants és immens, tant en matèria de patrimoni monumental, natural o paisatgístic com també a l’hora de poder fer tota mena d’activitats que engloben des del turisme actiu a rutes senderistes per espais de somni, passant per fires i festes populars en petits pobles idíl·lics i moltes altres iniciatives pensades, precisament, per viure en família. Tot plegat fa que la demarcació de Lleida hagi esdevingut una destinació turística apta per a tots els públics i on grans i petits hi trobaran allò que busquen per gaudir al màxim del seu temps d’oci, viure moments inoblidables i anar-se’n amb ganes de tornar. w
al solstici d’estiu
El solstici d’estiu arrenca amb força a les comarques del Pirineu lleidatà amb les tradicionals baixades de falles per celebrar, amb la icònica imatge de les serps de foc davallant pels vessants de la muntanya. Aquesta festa s’ha popularitzat d’uns anys ençà gràcies al fet que la UNESCO li
va atorgar el reconeixement de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, però és una tradició ancestral que es va repetint any rere any a diferents pobles de la muntanya lleidatana pels volts de Sant Joan, amb una presència especial a diferents localitats de la comarca de l’Alta Ribagorça, però també amb baixades molt populars als Pallars Jussà i Sobirà i a l’Alt Urgell
Durro i Senet, Boí, Casós, el Pont de Suert, Vilaller, Barruera, Erill la Vall i Taüll són alguns dels pobles ribagorçans amb forta tradició fallaire, però també cal destacar les falles d’Alins i d’Isil al Pallars Sobirà, les de la Pobla de Segur al Pallars Jussà i les d’Alàs i Cerc a l’Alt Urgell, que completen el calendari de baixades. A la Val d’Aran, per la seva banda, també hi ha municipis que celebren l’arribada de l’estiu amb foc però amb un format propi. A les localitats araneses de Les i Arties es conserva la tradició de cremar un avet la nit més curta de l’any, en vigílies de Sant Joan. Són la Festa d’Eth Haro i d’Eth Taro, respectivament.
Per tot plegat, les festes del foc del Pirineu lleidatà són sens dubte un espectacle digne de veure i una bonica i espectacular forma d’anunciar que l’estiu ha començat.
Amb l’arrencada del període estiuenc les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida obren de bat a bat les seves portes a l’arribada dels que saben que trobaran allò que busquen per gaudir d’uns dies de tranquillitat amb la família, aquells que ho desitgin, i de l’activitat més trepidant els que busquin emocions més fortes. Després d’uns anys de pandèmia han guanyat força les ganes de viure el moment i d’assaborir les petites coses que ens proporciona la vida. I la demarcació de Lleida, en tota la seva plenitud, té molt per oferir als visitants amb un ventall de possibilitats gairebé infinites per combinar descans i aventura, natura i monuments, gastronomia i enoturisme, tradició i modernitat, i tot sempre ben custodiat per persones d’un tarannà acollidor i afable que esdevenen l’autèntic patrimoni humà d’aquesta terra.
D’uns anys ençà empreses, entitats turístiques, s’han compromès a fer del Pirineu i les Terres de Lleida una destinació sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Des de l’any 2021 la demarcació ostenta la certificació Biosphere Destination, que avala aquesta aposta ferma per la sostenibilitat, la responsabilitat i el turisme ecològic que proposa garantir el desenvolupament econòmic i turístic de la zona, preservant i cuidant l’entorn natural i cultural privilegiat de què disposa. Són la mateixa gent de la zona, establiments, empreses de turisme actiu i guies turístics, els primers a fer bandera de la consciència mediambiental i a vetllar per la preservació de l’entorn perquè en pugui gaudir tothom i les futures generacions.
Poder maridar la seva riquesa patrimonial i arquitectònica en l’àmbit de la història i la cultura amb un patrimoni natural excepcional que ofereix paisatges paradisíacs a l’abast de gairebé tothom, converteix la demarcació en una destinació turística ideal per visitar en família.
Aquells que busquin respirar aire pur i fer activitats rodejades d’arbres i natura per fugir del soroll i les aglomeracions de les grans ciutats, poden trobar al Pirineu lleidatà el seu lloc ideal. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és sens dubte la nau capitana del patrimoni natural del Pirineu, amb gairebé 41.000 hectàrees de paisatges meravellosos repartits entre les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran Recórrer senders i rutes enmig d’aquest majestuós parc, descobrint boscos de pi negre
“El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és la nau capitana del patrimoni natural del Pirineu amb paisatges meravellosos”
o d’avets, admirant alguns dels gairebé 200 llacs naturals que conté o visitant algun dels nou refugis de muntanya que hi ha dispersos dins dels seus límits, esdevé una experiència única que tothom hauria de viure almenys un cop a la vida.
L’oferta natural de la demarcació inclou altres propostes interessants com el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya amb una superfície de prop de 80.000 hectàrees i que, entre altres, té dins del seu territori el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats (3.143 metres). El Parc esdevé una reserva del patrimoni natural pirinenc tant en l’àmbit paisatgístic com de fauna amb la presència d’espècies emblemàtiques com el gall fer, el trencalòs o l’os bru. I tota aquesta oferta es complementa també amb el Parc Natural Cadí-Moixeró, el segon parc més gran de Catalunya repartit entre les comarques de l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà, o molts altres racons com la Vall Fosca, la Vall de Lord o la Ribera Salada que s’estenen arreu de les comarques pirinenques i que el visitant podrà anar descobrint a poc a poc.
Però no només el Pirineu oculta paratges amb un encant especial. Seria injust no destacar, en aquest sentit, altres propostes que s’estenen arreu de la demarcació com la serra del Montsec que amaga tresors com el congost de Mont-rebei o el congost de Mu, a Camarasa. O més avall, a les comarques de la Plana, on es pot trobar indrets magnífics on val la pena perdre’s una estona com són
l’estany d’Ivars i Vila-sana, l’Aiguabarreig del Segre-Cinca, els secans dels Plans de la Unilla, la timoneda d’Alfés o les banquetes dels Canals d’Urgell, per esmentar només alguns dels Espais Naturals de Ponent. No podem, però, oblidar que hi ha també qui prefereix gaudir de les seves vacances i del seu temps d’oci descobrint noves propostes relacionades amb la història i la cultura, visitant conjunts monumentals o altres mostres representatives de la tradició i els costums del país. També aquests viatgers trobaran a les comarques de Lleida el que busquen, sens dubte. Història i cultura conflueixen arreu del territori i es concreten en diferents formats que donen lloc a experiències lúdiques, però al mateix temps educatives, que tenen com a objectiu acostar el viatger a diferents èpoques de la nostra història. En aquest cas són visites obligades el conjunt monumental d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO per la seva singularitat, i la Seu Vella de Lleida, que corona la capital del Segrià amb la seva majestuositat i que es complementa amb la Suda, l’antic Castell del Rei, d’origen andalusí, o la catedral de la Seu d’Urgell, l’única a Catalunya que és íntegrament romànica. Però també a Lleida ens podem transportar a la prehistòria des del Geoparc Orígens o descobrir vestigis de l’art rupestre a la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues, amb pintures ancestrals que també gaudeixen del reconeixement de la UNESCO. La fortalesa del Vilars, a Arbeca, ens permet acostar-nos a la forma de viure dels ibers i els castells de frontera, com el de Mur al Pallars Jussà o el de Concabella, a la Segarra, ens endinsen en els temps en què cristians i sarraïns es disputaven el territori lleidatà. El castell templer de Gardeny a Lleida, el call jueu de Tàrrega, la Ruta del Cister, l’Espai dels Canals d’Urgell de Mollerussa o el Museu Hidroelèctric de la Torre de Capdella són alguns dels altres espais que ens evoquen moments clau de la història, la cultura i, fins i tot, de l’economia de les nostres contrades.
I si en lloc de mirar cap enrere hi ha qui prefereix mirar cap al futur, també ho pot fer. El Parc Astronòmic Montsec (PAM), ubicat a Àger, apropa els visitants a l’astronomia i permet percebre la immensitat de l’univers alhora que en convida a mirar cap al futur que s’obre a partir de la investigació científica en matèria aeroespacial. Situat en ple Montsec, aquest espai disposa del que és considerat com un dels millors cels del món per fer observació astronòmica i gaudir de la llum de les estrelles, reconegut mundialment gràcies al segell Starlight. És, sens dubte, una visita perfecta per a tots els amants de la ciència i de l’astronomia. També el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici té el segell Starlight I tot plegat es complementa amb una xarxa d’equipaments distribuïts arreu de les comarques lleidatanes que ofereixen activitats familiars en les quals tant grans com petits passaran una bona estona plegats.
Els viatges del Tren dels Llacs, des de Lleida fins a la Pobla de Segur, amb el tren històric i amb les magnífiques vistes panoràmiques que ofereix el recorregut, en són un exemple. També les visites a l’Aran Park, a Bossòst, per conèixer de prop la fauna salvatge, o la possibilitat de buscar or en família que ofereix el Centre d’Interpretació de l’Or de Balaguer, són opcions destacades.
El Zoo dels Pirineus a Odèn, al Solsonès; les propostes temàtiques de la Manreana, a les Garrigues; el Museu Roda a Roda de Lleida ciutat; el Museu de la Sal, a Gerri de la Sal, o l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, són algunes altres propostes que completen l’oferta de turisme familiar de la demarcació.
A la recerca de l’aventura
No tothom busca tranquil·litat, relaxar-se i trobar moments de descans per desconnectar de la seva rutina durant els mesos d’estiu. També hi ha qui busca viure aventures, fer activitats i esport en plena natura, estar en moviment constant i, fins i tot, generar adrenalina amb experiències més intenses. I sí, també les comarques de Lleida
ofereixen aquesta possibilitat, no endebades han esdevingut un referent en matèria de turisme actiu a escala internacional, un sector que té a la demarcació 270 empreses especialitzades que ofereixen més de 50 activitats d’aventura i esport.
El ràfting continua essent el més popular dels esports d’aventura i la punta de llança de l’oferta a les comarques del Pirineu lleidatà, amb la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa, la Garona i el Segre com a centre de l’activitat. Però també hi ha altres disciplines, com ara el piragüisme (canoa i caiac), l’hidrospeed, l’hidrotrineu, el descens de barrancs, l’hidrobob i el trekking aquàtic, per esmentar les més populars. I per als que busquin remullar-se en aigües més tranquil·les l’embassament de Rialb, el Ràfting Parc de la Seu d’Urgell, el Parc de la Roca del Call de Ponts, les dues grans basses de Gimenells, els embassaments de Sant Ponç, Sallente, Sant Antoni i la Torrassa o l’estany de Certascan, a més de 2.000 metres d’altitud, són llocs ideals per a la pràctica de disciplines com el piragüisme, activitats subaquàtiques, caiac, esquí aquàtic, vela, pàdel-surf, windsurf i ultratub Un altre dels plats forts que ofereixen el Pirineu i les Terres de Lleida són els esports i activitats a terra ferma. El senderisme i el trekking per paratges excepcionals i centenars de rutes marcades arreu del
“Un altre dels plats forts que ofereixen el Pirineu i les Terres de Lleida són els esports i activitats a terra ferma”
territori, amb diferents nivells d’exigència física, són un dels principals atractius per visitar la demarcació per a aquells amants de l’activitat a l’aire lliure i l’excursionisme.
Per la seva banda, els aficionats a la muntanya tenen la possibilitat de pujar a pics emblemàtics com la Pica d’Estats, el més alt de Catalunya; el Sotllo, al Pallars Sobirà; el Montardo, a la Val d’Aran, o el Besiberri i el Comaloforno, a l’Alta Ribagorça, entre molts altres repartits per la geografia pirinenca i que en ple estiu es poden visitar sense necessitat de dur equipament especial, ja que les altes temperatures estivals ajuden a fondre la major part de la neu.
Excursions a cavall o en quad o les rutes en BTT, bicicleta de carretera o de gravel són altres propostes que complementen el catàleg d’activitats idònies per fer aquests mesos de calor. També els amants de l’espeleologia, les vies ferrades o l’escalada tenen zones ideals per practicar aquestes aficions. Camarasa, Sant Llorenç de Montgai, Vilanova de Meià, Oliana o el congost
de Terradets són alguns dels punts on més es concentren els aficionats a aquestes disciplines.
Finalment, per a aquells a qui els agraden les altures i volar, els municipis d’Àger, a la Noguera, i Organyà, a l’Alt Urgell, s’han convertit en els principals pols dels esports d’aire a la demarcació amb el parapent com a producte estrella, però també s’hi poden practicar altres disciplines com el salt base, els ultralleugers, vols amb globus aerostàtic o vols sense motor
Màgia per al paladar
Els anomenats foodies o turistes gastronòmics, interessats a gaudir de la gastronomia i dels productes locals de qualitat, tenen també en les comarques de Lleida una destinació magnífica que pot aportar als seus paladars la màgia que estan buscant. Productes de proximitat i de màxima qualitat, una llarga tradició de cuina de xup-xup que es barreja també amb tocs d’innovació als fogons, el maridatge amb bons vins i un servei sempre proper són la garantia que la vivència gastronòmica serà excel·lent. De fet, el Pirineu i les Terres de Lleida tenen una gran tradició a ser productores d’aliments gurmet i de gran qualitat. Des de l’oli de les Garrigues a la vedella del Pirineu, els torrons d’Agramunt, la pera de Lleida, el formatge i la mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya i altres propostes que enriqueixen l’oferta gastronòmica de la demarcació, marcada pels productes de la terra i per receptes que han viatjat en el temps a través de les generacions. Els caragols, la coca de recapte, la cassola de tros, el trinxat o la girella són només alguns exemples de plats i productes típics que el visitant podrà trobar a la demarcació. I, d’altra banda, la DO Costers del
Segre dins de la seva Ruta del Vi de Lleida ofereix la possibilitat de visitar els cellers repartits per les comarques lleidatanes, on es poden tastar i comprar vins elaborats per productors locals amb un segell que certifica la seva qualitat.
Queda clar, doncs, que el Pirineu i les Terres de Lleida tenen propostes turístiques per a tots els gustos, per a totes les edats i que donen resposta a tota mena d’inquietuds i això, en un moment com l’actual en què està molt cotitzat poder gaudir de les petites coses i assaborir cada minut, converteix aquesta demarcació en una de les millors opcions per invertir bé el temps d’oci aquest estiu. És per això que a totes aquelles persones que busquen la tranquil·litat que els ofereix la natura, busquen viure aventures i poder fer activitats a l’aire lliure, busquen visitar monuments i equipaments culturals, busquen tenir una vivència gastronòmica fora de sèrie o simplement poder combinar totes aquestes propostes per fer la seva experiència única i passar temps de qualitat en família i amb amics, el millor consell que els podem donar és: “Apropa’t a Lleida. Viu el Moment”. No trobareu un lloc millor per fer-ho
Més informació: aralleida.cat
Les Borges Blanques, capital administrativa de la comarca, amb 6.195 habitants, se situa entre la plana regada pel canal d’Urgell i els plans de la depressió central. Com a capital catalana de l’oli, l’any 1918 ja hi havia 62 molins i 90 premses hidràuliques.
A la població es pot visitar l’Espai Macià, on s’explica la trajectòria del president Macià i se n’exposen objectes personals. Ofereix la possibilitat de presenciar els moments més importants de la vida del president en realitat virtual.
A la ciutat també hi ha l’antic molí d’oli de Cal Gineret, que és un centre d’interpretació de la Guerra Civil i la indústria de l’oli. Compta amb tretze cups monumentals i un antic refugi que s’utilitzava per salvaguardar la població civil dels bombardejos.
Així mateix, s’hi pot visitar la capelleta barroca de 1743, que era la capelleta de l’antic hospital medieval, i la plaça de l’U d’Octubre, amb àmplies porxades i elements renaixentistes. L’Església Parroquial de l’Assumpció, d’estil barroc-neoclàssic, fou decorada amb pintures monumentals del Nou Testament a principis dels anys noranta i des del seu campanar es pot veure gran part del Pirineu, l’Urgell i el Segrià.
Els Jardins del Terrall són l’autèntic pulmó verd de la ciutat, amb dues basses d’origen natural i una gran diversitat de fauna i flora. Acull una antiga premsa d’oli del segle XVII, el monument a la sardana, obra de Víctor Pérez Pallarés, i el monument a les víctimes garriguenques de Mauthausen.
La Festa Major s’hi celebra el primer cap de setmana de setembre, en la qual destaca la Trobada de Gegants i Correfocs, reconeguda com a Festa Popular d’Interès Cultural. La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues s’hi celebra durant el mes de gener i és el principal referent del sector en l’àmbit de Catalunya.
L’Espai Macià acull l’exposició permanent “El viatge de Macià”: que pretén generar un vincle afectiu amb l’època i transcendència del que fou president de la Generalitat de Catalunya i situar el visitant en aquell moment històric del país, però també en els anys posteriors fins a arribar a avui en dia, on el somni de llibertat i de progrés de Macià encara té vigència.
L’equipament cultural fa difusió del llegat de la figura, la trajectòria i la manera d’entendre el món de Francesc Macià i, a més a més, neix amb una clara vocació d’esdevenir un punt d’aturada imprescindible del turisme que visiti les Borges Blanques o les Terres de Lleida, i de ser el punt de partida des d’on iniciar la descoberta turística de la zona.
Veniu i escolteu la veu d’un home que ens va ensenyar a ser dignes de la llibertat. Pl. de Ramon Arqués, 5 · Tel. 973
L’antic molí d’oli de Cal Gineret era un dels seixanta molins que existien a les Borges Blanques durant el segle XIX, quan la indústria de l’oli estava en la seva esplendor. Els cups d’emmagatzematge de l’oli s’han museïtzat -deixant al descobert les voltes de canó que els contenen- i són accessibles als visitants.
L’equipament és també Espai de Memòria de la Xarxa del Memorial Democràtic, ja que va ser utilitzat com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola per amagar-se dels bombardejos. En aquesta estança s’ha incorporat un audiovisual permanent que permet viure una experiència immersiva, a través de les noves tecnologies mapping, blending i warping, que recrea la història d’una parella que vivia a les Borges durant el bombardeig del Nadal de l’any 1938.
C. de la Font Tel. 973 142 850
(Ajuntament)
Museu de Cal Pauet
Museu que recrea el paisatge de la infantesa i fa reviure la vida col·legial dels anys cinquanta i seixanta, els jocs de carrer, els llibres d’estudi, el cinema, els tebeos, els estris de les cases, les joguines ...
C. Vila de Carlet (passatge entre el carrer Nou i el carrer Marquès d’Olivart) Tel. 619 972 250 www.museulesborges.com
Onze pobles seran els protagonistes del 12è Garrigues Guitar Festival Memorial Emili Pujol. L’acte inaugural anirà a càrrec del poble del Soleràs, que s’estrena per primera vegada a l’esdeveniment, i serà a l’Església de l’Assumpció el dissabte 1 de juliol presentant Músiques i Re-creacions, un espectacle de Dos Guitar format per Elisabeth Roma i David Aparicio que conflueixen en arranjaments de clàssics i jazz.
La Granadella i Bellaguarda acolliran els concerts del duet de guitarres Rubio-Them i el Trio Quetzal de Mèxic a les esglésies Santa Maria de Gràcia i Sant Antoni Abat. Al mig del juliol assaborirem el maridatge del celler Mas Blanch i Jové a ritme de melodies tradicionals amb estàndard de jazz del duet Diode a la Vinya dels Artistes de la Pobla de Cérvoles
A Torrebesses tornarà l’habitual participació del tricicle guitarrístic, poble de la comarca veïna del Segrià on va conviure el mestre Emili Pujol des de la seva masia pairal Mas Janet. El primer dels concerts, 14 de juliol, anirà a càrrec del guanyador de la darrera edició del Certamen Llobet de Barcelona, el canari Airam de Vera a l’Església de Sant Salvador; on actuaran com segon i tercer concert la catalana Bruna Escolà i el mexicà Christopher Avilez, el 4 i 25 d’agost respectivament.
La intensitat concertística continuarà als Jardins del Terrall de les Borges Blanques amb el duet de guitarra i violoncel ZKDuo, el divendres 21. I sense descans i en un cap de setmana decisiu, el 22 i 23 de juliol, a les esglésies de Sant Joan Baptista de Vinaixa i de Sant Jaume d’Arbeca, ressonaran les guitarres de Carles Herraiz i el duet format per la imponent veu de la soprano Marta Arbonés acompanyada a la guitarra de Rosario Caselles
Les guitarres tornaran a omplir de sonoritat el patrimoni garriguenc
• Esglésies i castells seran els espais que acolliran a l’instrument de les sis cordes, juntament amb cellers i espais culturals de la comarca
• Fons europeus ajuden a la recuperació d’un dels il·lustres músics de terres lleidatanes, el pedagog i guitarrista Emili Pujol
Tancant el mes de juliol el Conjunt Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, patrimoni de la humanitat per la UNESCO, acollirà l’espectacle de l’Ensemble XXI, La màgia del Handpan, acompanyat pel músic israelià Ravid Goldschmidt, virtuós d’aquest instrument de percussió melòdic i captivador. El color i ritme de la música canviarà el següent dia amb el son cubà que ens aportarà Javier Olondo Quartet, vinguts directament de New Orleans a la Vinya els Vilars, que com cada any ens presenten el seu espectacular maridatge de vins.
El mes d’agost les cordes ressonaran als castells imponents de la Floresta i l’Espluga Calba, on segles d’història escoltaran música barroca italiana d’Astrolabi trio i ritmes del món a càrrec de Moure & Durán
Després de tres anys de situacions adverses, el municipi de Torrebesses tornarà a ser el centre de l’Univers Emili Pujol. La proposta pretén convertir-se en un viver de creació, producció, exhibició i competència artística relacionada amb la figura i l’obra del mestre Emili Pujol, l’eix central del qual és l’instrument de la guitarra, desenvolupat en un entorn rural i experimental. L’Univers Pujol compta amb el finançament dels fons europeus Next Generation per ampliar i diversificar l’oferta cultural a àrees no urbanes de la Generalitat de Catalunya, marc estatal impulsat pel Ministeri de Cultura i Esport. També s’engloba al projecte “Ecosistema Cultura Territorio” per a l’articulació sectorial del programa Cultura i Ruralitats del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Univers Pujol es desenvolupa sobre quatre esdeveniments interconnectats:
• Garrigues Guitar Festival, trobada internacional d’instruments de corda polsada amb l’exhibició de les figures més altes i emergents del panorama internacional.
• Simpòsium Emili Pujol, jornades monogràfiques amb testimonis il·lustratius i mostres documentals
i creatives que donen a conèixer la figura humana i la rellevància artística de l’il·lustre músic.
• Campus Guitar Clínic Emili Pujol, estades per a la recerca corporal de l’equilibri físic i psíquic combinat amb l’estudi metòdic de guitarra clàssica sota la filosofia pedagògica del mestre Pujol. Aquesta segona edició es farà al Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses del 24 al 27 de juliol i intervindran especialistes del Centre de Prevenció en Arts Escèniques en temes tan fonamentals, com la fisioteràpia, pilates, psicologia i nutrició, per al correcte rendiment de l’artista. I per al treball tècnic amb l’instrument comptarem amb els guitarristes internacionals
Maria Esther Guzmán i Carles Herraiz, professor del Conservatori de Lleida, i David Murgadas, professor del Conservatori d’Igualada, expert en instruments antics. La virtuosa guitarrista internacional nascuda a Sevilla, María Esther Guzmán ens delectarà amb un concert de cloenda del Campus Pujol 2023 el dijous 27 de juliol a l’Església Sant Salvador de Torrebesses. • Certamen Internacional de Guitarra Emili Pujol, un concurs d’interpretació de guitarra clàssica per a guitarristes de fins a 35 anys, que té per propòsit conèixer i il·lustrar la seva obra compositiva. Segona edició que es desenvoluparà a l’Església Sant Salvador de Torrebesses els dies 29 i 30 de juliol, i l’obra Cubana del mestre Emili Pujol, serà la partitura obligada a desenvolupar a la primera fase classificatòria. La segona fase final serà pels tres finalistes que interpretaran 8 minuts d’obres de lliure elecció. Abans del lliurament de premis, David Murgadas ens il·lustrarà amb un concert amb instruments antics. Els guardonats rebran premis metàl·lics i concerts, juntament amb beques d’estudi per als premis especials a la millor interpretació de l’obra de Pujol i la decisió del públic.
Sense l’entusiasme i el suport que tant institucions públiques com ajuntaments de la comarca de les Garrigues, la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb entitats privades han fet que aquest projecte sigui una realitat i hagin posicionat dins dels millors impulsats pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Ministeri de Cultura i Esport en el marc del programa Cultura i Ruralitats
un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població
Miralcamp està situat a dalt d’un turó del pla d’Urgell, anomenat la Serra, des d’on es pot veure tota la plana d’Urgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població. La primera informació documentada de la torre de Miralcamp és del segle XII, després de la reconquesta cristina de Lleida per part de Ramón Berenguer. Acompanya’ns a descobrir aquest poble històric i singular que, ben segur, et deixarà bocabadat.
Comencem al nucli antic, a l’Església de Sant Miquel, presidint el turó on s’aixeca el municipi. L’església d’origen gòtic, també anomenada Catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i mo-
numental de la comarca, presenta una planta de creu llatina i un interior que gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc únic, trencat tan sols per pe tites capelles laterals situades entre els contraforts. A la plaça Major ble, just al davant de l’església, podem observar-hi la casa més antiga de la població, actualment en restauració, construïda sobre les muralles antigues de la vila.
Seguim la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva antiguitat i per ser l’única de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Catalunya, forma part de tot el complex del Molí d’Oli.
artesanal. Durant tot l’any es pot concertar hora per visitar-lo. Al carrer de la Creu, molt a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajuntament, hi trobem la Cooperativa Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on es reflecteix l’esperit agrícola de Miralcamp fins a l’actualitat. És el lloc ideal per adquirir tota mena de productes autòctons de
Visita el Molí d’Oli centenari
i la seva xemeneia de vapor, l’única conservada de tota la comarca
Miralcamp, ens conduirà a descobrir l’embassament de la Bòbila i l’Alzinera del Quelàs, una alzina amalgamada d’història, llegenda i tradició, i reconeguda com l'ésser més vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrerada “real”, la que antigament unia Saragossa i Barcelona, un punt de parada i via de comunicació d’antics vianants ferradura. Diu la llegenda que, el 1800, sota l’ombra de l’alzinera, va descansar-hi l’heroica Agustina d’Aragó. Descobrir aquest majestuós monument natural de més de 600 anys d’antiguitat, serà tota una aventura
les comarques lleidatanes de denominació d’origen: vins, vinagre, oli, ametlles...
L'economia del municipi és principalment agrària, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una excursió per l’entorn rural i natural de
L’alzinera del Quelàs, l'ésser més vell de tota la comarca
El Forn de Dalt d'Alcoletge
Conservació i difusió del patrimoni històric rural
El Forn de Dalt d’Alcoletge actualment ocupa la planta baixa del Centre d’Interpretació del Patrimoni de la Guerra Civil i gràcies als veïns i veïnes, i a l’Ajuntament d’Alcoletge, s’ha pogut preservar. La seva museïtzació el converteix en un dels elements més remarcables del patrimoni arquitectònic rural del municipi
La història coneguda del Forn de Dalt comença amb l’acte de l’escriptura en 1909, per part d’uns vuitanta veïns i socis del municipi. Els socis portaven la massa perquè el forner fes el pa, les accions s’heretaven de pares a fills i va estar en funcionament fins a la dècada dels setanta . L’any 2003 els titulars actuals, hereus dels primers socis del forn, van signar una escriptura de donació de la finca “Forn de Dalt” a l’Ajuntament d’Alcoletge amb la premissa que el terreny sigues destinat a fins d’interès general i social al servei del poble.
Des de l'Ajuntament d'Alcoletge fem l'esforç per recuperar, preservar i difondre el patrimoni històric i cultural del municipi, amb el convenciment que és la nostra obligació
com a responsables d'una institució que ha de tenir aquesta sensibilitat. Tipològicament el Forn de Dalt és un forn de llenya amb una gran cambra circular de combustió L'estat actual del forn és deficient a causa de les alteracions que ha sofert al llarg dels anys per diversos factors. La causa principal d'alteració és l'aparició de sals tant en la superfície, com a l'interior de les pedres i morter que constitueixen el forn. L’aparició de les sals es deuen a la filtració per capil·laritat d'aigua o humitat del subsòl, que conté sals dissoltes, que posteriorment, cristal·litza a l'interior de les pedres Les alteracions més destacables són, la fracturació de les pedres, així com la seva disgregació. Per tant, la intervenció d’aquest bé patrimonial, era primordial. La restauració constarà de diverses fases , en les quals s'inclouen la neteja de brutícia superficial, la consolidació de les pedres, l'extracció i neteja de sals i els reforços estructurals.
El projecte està a càrrec de María Martínez, Llicenciada en Restauració i Belles Arts, amb una àmplia experiència en l’àmbit de la conservació del patrimoni històric i cultural.
També són de gran rellevància els elements patrimonials del municipi de vestigis d'arquitectura bèl·lica , com les Trinxeres del Tossal de la Nora, i l'Observatori del Tossal dels Morts. Des de l’Ajuntament d’Alcoletge ja s’està treballant en futurs projectes de restauració i adequació d’aquests elements.
Aquesta aposta per la conservació del patrimoni també pretén promocionar el nostre municipi d'un vessant turístic per tal que esdevingui un referent en les rutes del Segrià i de Ponent
Desitgem que la població actual i les futures generacions continuïn valorant i podent gaudir d'aquests elements patrimonials, que reflecteixen els esdeveniments històrics, culturals i socials d’Alcoletge
Per conèixer més de la història del Forn de Dalt i dels elements patrimonials del municipi: https://visitalcoletge.cat/
Jezabel Pizarro Barberà Tècnica de Cultura i Turisme. Ajuntament d'Alcoletge
María Martínez Hernández Restauradora
L'Ajuntament d'Alcoletge es caracteritza pel seu dinamisme en promoure l'àmbit cultural i patrimonial del municipi, sempre amb diversos projectes engegats
un passat històric molt present
Al nord-est de la comarca del Segrià hi trobem Vilanova de la Barca, un municipi amb un ric passat i vestigis històrics que cal descobrir i admirar. És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.
L’origen del municipi es troba en el desaparegut Castell-Pagès, una fortificació del segle III que, després de passar per mans sarraïnes durant l’ocupació islàmica de la península Ibèrica, va ser atorgat a Berenguer de Grañana pel comte de Barcelona. Durant l’edat mitjana, el lloc va ser repoblat i conegut com Vilanova de Castell-Pagès fins a ja entrat el segle XVII, quan va canviar a Vilanova de la Barca. L’apel·latiu “de la barca” es refereix a la barca amb la qual es creuava el riu Segre, l’origen de la qual es remunta a 1212, quan els templers la van instal·lar per unir les dues riberes del riu com a pas franc.
Un dels capítols més importants de la història del municipi és el que correspon a la Guerra Civil Espanyola, quan va jugar un paper important en el Front del Segre. Del poble antic ja gairebé no en queda res, ja que més d’un 75% del poble va ser destruït durant aquesta guerra. El poble original era una vila closa amb tres portals d’accés, tres carrers importants i la plaça de l’església.
L’església vella dedicada a Santa Maria queda com a record de què va ser, perquè l’església parroquial actual és la de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil barroc i es troba a l’actual Plaça Major on comparteix importància amb l’edifici de l’Ajuntament. L’església vella, però, s’ha restaurat respectant tots els elements arquitectònics originals, com la capçalera oriental, alguns fragments de les naus i la façana.
És el primer poble que trobem a la ruta de la Guerra Civil del Segrià, que passa per diferents municipis resseguint el curs del riu Segre.
L’Ermita de la Mare de Déu de Montserrat de Vilanova de la Barca fou construïda als anys 40 després de la
Guerra Civil espanyola juntament amb la construcció de nombrosos habitatges. Un l’altre punt històric de la guerra és el tanc soviètic T-26 recuperat del fons del Segre el 1986, que avui trobem a la plaça de la Pau. A la partida de les Coves, al sud-oest del poble, es pot veure una necròpolis formada per diverses tombes que van ser excavades a les roques durant l’alta edat mitjana. Un dels trets característics de Vilanova de la Barca són els seus boscos fluvials. Sortint del poble, i seguint els camins per arribar al riu Segre, aigües amunt, arribarem al Sot del Fuster, un espai fluvial format per àlbers i salzes que deixa bocabadat a qualsevol. El bosc i els prats humits de ribera constitueixen un veritable oasi en el paisatge desforestat de la plana i esdevenen un lloc de pas i de referència per als ocells migratoris vinculats a l’aigua. Si vols conèixer el municipi, no ho dubtis, visita’l!
Tanc soviètic T-26 de la Guerra Civil Espanyola
lguaire, al peu d’un escarpament anomenat Serra del Convent, a 304 metres d’altitud, es caracteritza per ser un poble agrícola que compta amb terrenys de regadiu i de secà a parts iguals. Si vols contemplar unes vistes gairebé d’ocell, pots fer-ho des del punt més alt del poble, el Sagrat Cor. Conegut com el mirador del Segrià, és un dels símbols més importants de la localitat i on es pot observar la plana de Lleida en tota la seva esplendor.
La història d’aquest municipi ve des de la conquesta cristina del 1145-1147 que es va dur a terme per Ermengol VI d’Urgell. Des d’aleshores el municipi va anar canviant de propietaris segons les disputes que anaren surgint, però amb els anys prosperaren i buscaren la millor manera per repartir el territori i els béns, fins avui dia que podem gaudir d’elements patrimonials ben singulars i bonics.
Alguaire compta, a banda del mirador del Sagrat Cor, amb altres monuments emblemàtics que el situen entre un dels
municipis més coneguts del Segrià, com l’aeroport d’Alguaire, que és d’estil avantguardista amb instal·lacions modernes i amb un gran Patrimoni Natural, Artístic i Històric amb; L’Ermita del Merli, les restes del Castell d’Alguaire, l’església parroquial, l’antiga fàbrica de filatures, la zona del riu o les necròpolis de Roques de So Roig, entre altres que li han donat història a Alguaire i el seu propi caràcter.
Alguaire no és un municipi com qualsevol altre. A mig camí entre el secà i el regadiu ens mostra el bo i millor de la comarca del Segrià
i un patrimoni natural, artístic i històric singular
Entre tots ells podem anomenar Santuari de Merli, d’estil romànic de transició, és el signe d’identitat del poble per antonomàsia per la seva història i lligam amb els alguairencs des de
temps ençà. Inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, es va reedificar entre els anys 1265 i 1278 sobre les runes d’una antiga església romànica gràcies a l’acció de les monges que residien al convent Santjoanista. L’Ermita destaca, a més, per la talla de la Mare de Déu, original del segle XII, verge trobada i un dels elements artístics més rellevants que podem trobar a l’interior de l’església, juntament amb les pintures murals del segle XVIII.
D’altra banda, les ruïnes del Castell d’Alguaire, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional i anteriorment castell d’origen àrab i Monestir Santjoanista, mostren la importància de la vila durant l’Edat Mitjana, que fou vora l’any 1250 el convent més important de Cataluya i fortalesa durant la Guerra dels Segadors
La natura ha deixat, també, una empremta marcada al municipi, on Alguaire, juntament amb Almenar, comparteixen l’Espai Natural Protegit dels Plans de la Unilla, una zona de caràcter estepari
Alguaire compta amb l'Espai
amb una cubeta endorreica de gran interès per la seva flora i fauna, sobretot d’algunes espècies d’ocells esteparis. Conté conreus de cerealístics de secà que ocupen gairebé tot el territori i és un dels millors indrets per a l’observació d’aus estepàries del país, sobretot en períodes d’inundacions. S’hi presenten petites extensions de tamarigar i una espècie de flora molt rara a Catalunya com és la Chara connivens. Aquesta zona concentra al seu interior i als voltants gran part de la població hivernant de xurra. En aquest espai es poden arribar a trobar un gran nombre d’espècies diferents d’aus, essent un espai ornitològic digne de ser estudiat i visitat. En definitiva, aquesta llacuna d’inundació temporal conté espècies vegetals
Natural Protegit dels Plans de la Unilla que ofereix una gran varietat d'aus segons l'època de l'any
i animals úniques i de doble valor ecològic: els anys plujosos acull organismes vegetals i animals molt diferents dels anys secs. Aquest fet fa que també sigui una àrea molt preuada des del punt de vista ecològic i ornitològic.
A més, també tenen el Riu d’Alguaire, el qual és conegut per oferir un espai d’oci i d’interès natural. En aquest riu hi transcorre el Noguera –Ribagorçana que acostuma a baixar aigua amb força, deixant una imatge d’aquelles dignes de ser fotografiades. Alguaire organitza diferents festes durant l’any com, la Festa de la Mare de Déu del Merli, la Festa Major i la Fira de la Figa. Cal saber que, Alguaire és
el poble de la figa per excel·lència i té, fins i tot, una varietat pròpia: la Figa d’Alguaire, que és una subvarietat de la figa Coll de Dama Negra, que es diferencia de la resta pel seu sabor i dolçor i és apreciada per la seva grandària i el color vermell intens de l’interior. Tal com diu l’expressió: “són figues d’un altre paner”, així que no t’ho pensis més i prova-les a la fira que organitzen al setembre
Per a més informació:
Vilaller és una petita vila medieval del Pirineu català amb un encant especial que compta amb una gran riquesa patrimonial, cultural i històrica. Alhora, Vilaller està envoltat d’un espectacular paisatge natural on podreu realitzar excursions, senderisme i cicloturisme en un ampli ventall de rutes adaptades a tots els nivells de dificultat.
Vilaller s’estén al llarg de la vall de Barravés, travessat per la Noguera Ribagorçana. En ple Pirineu, aquest municipi té tot allò que necessita el visitant que busqui tranquil·litat, contacte amb la natura i gaudir del patrimoni. Vilaller, juntament amb el poble de Senet, compta amb paisatges impressionants en la frontera entre Catalunya i Aragó.
Aquesta vila pirinenca permet descobrir una celebració ancestral com és la Baixada de Falles, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i que se celebra la segona quinzena de juny. Uns mesos abans, el Viacrucis de Setmana Santa també forma part d’una de les tradicions destacades.
L’entorn natural del municipi, a tocar del parc nacional d’Aigüestortes, també convida a la pràctica del senderisme, el tresc o l’escalada.
Pel que fa al patrimoni arquitectònic, tant Vilaller com Senet compten amb autèntiques joies del romànic com esglésies i ermites.
Al nucli de Vilaller destaca l’església de Sant Climent, un temple neoclàssic amb res naus i un campanar amb forma octogonal. Al seu interior encara conserva algun element de la primitiva església romànica. El poble presenta altres elements d’interès com el pont vell del segle XVII, la muralla amb arcs del segle XI i les restes de la presó, la més antiga de les comarques lleidatanes i datada també al segle XVII. El municipi també és ric en ermites. En destaquen les de Riupedrós, Sant Antoni i Sant Mamés.
El poble de Senet mereix seguir cap al nord per fer una visita. Entre els seus edificis més destacats hi ha l’església de Santa Cecília, d’una construcció original dels segles XI i XII.
Al terme també s’hi troben altres vestigis d’assentaments medievals, com són les Cabanes de les Escomes, una mena de dòlmens que s’utilitzaven com a habitacles.
L'entorn natural de Vilaller és envejable i ideal per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure i el descobriment de la natura. Qui vulgui fer-ho de manera senzilla pot realitzar la ruta de la Fauna, un recorregut amb sortida des de Senet i de dues hores de durada.
Tot i tractar-se d’una zona de muntanya, els desnivells no són gaire pronunciats i permet gaudir de la fauna, la flora i els paisatges sobre la vall de Barravés que hi ha a les muntanyes del voltant.
També a Senet s’ubica al centre d’informació del parc nacional d’Aigüestortes, que disposa de documentació sobre la zona, a vegades acull exposicions i ofereix la possibilitat de fer itineraris a diferents indrets de l’entorn del poble, com la Cascada dels Salto i la vall de Besiberri
Algunes rutes inclouen camins històrics i formen part d’un tram del Camí de Sant Jaume (via Aran-Pirineus).
El senderisme i el cicloturisme són un bon recurs per les sortides i escapades de cap de setmana durant totes les èpoques de l’any.
Veniu a descobrir Vilaller i a gaudir de la natura en estat pur
Muralla s.XI
Pont Vell
Pont antic de Vilaller
a capital del Pallars Sobirà i de l’Alt Pirineu de Lleida obre les portes a tothom que vulgui gaudir d’un municipi actiu, natural, històric i gastronòmic que presumeix dels seus segells de Destinació Turística Esportiva i Familiar gràcies al gran nombre de serveis en l’àmbit d’hostaleria, restauració i comerços, així com d’instal·lacions adaptades per practicar esports d’aventura i de riu, com el caiac, el ràfting o la pesca esportiva.
Per als amants de la natura, Sort dona la possibilitat de realitzar nombroses rutes i excursions, sigui a peu, en bicicleta o a cavall. El municipi, format per 15 pobles, és una bona entrada al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l’Alt Pirineu, indrets que permet practicar
diverses activitats a l’aire lliure i viure la natura d’una forma privilegiada. Un altre dels indrets reconeguts turísticament és la Vall d’Àssua i el Batlliu, una petita i desconeguda vall pirinenca que amb més o menys presència, s’ha colat entre les lletres de diverses novel·les d’èxit. Des d’aquí es po den visitar diferents pobles que encara conserven un esperit rural pirinenc singular, així com arribar a pics com el Montsent de Pallars, de més de 2.800 m. En tots aquests racons hi podràs descobrir un ric patrimoni pallarès arquitectònic.
L’ ecomuseu “Els Pastors de la Vall d’Àssua”, a Llessui, és un lloc imprescindible per a conèixer les activitats tradicionals ramaderes de muntanya més importants de Catalunya i les
quals es descobreixen mitjançant diferents rutes per la vall. Tots els paisatges de novel·la presents en aquesta activitat han estat inspiració literària de nombrosos llibres. No podem oblidar que la Noguera Pallaresa té fama mundial com a riu d’aigües braves on practicar el piragüisme i altres activitats aquàtiques. Per aquesta raó, Sort acull durant l’any diverses competicions d’aquest caire, com el Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa, que ja porta 58 edicions i on es combinen activitats competitives de riu amb altres propostes turístiques.
Tot aquest territori està impregnat de cultura pirinenca en el que encara perduren trets culturals ancestrals, com el pasturatge, els comunals, les creences populars, l’artesania, la toponímia,
danses, cançons i el dialecte pallarès, representats en un ric patrimoni material i immaterial, com les seves festes. Sort té un animat calendari vinculat a festes i fires, un exemple és el Carnaval de Sort, una festa en la qual el poble es transforma amb l’arribada del Requinquà, el ball de disfresses i el tradicional ball de “La passa”. Durant aquest dia s’organitza un dinar popular anomenat “la Calderada”, on es pot tastar el tradicional Farcit de Carnaval, un embotit típic d’aquestes dates. Altres festes típiques del municipi són la Mostra de Formatges artesans a l’abril, la Fira de Sant Joan i Xollada d’Ovelles al juny i la Fira de tardor al novembre. Sort, a més del seu passat històric vinculat al comtat del Pallars, també guarda un record de la història del S. XX vinculada als moviments migratoris de gent a causa de la Guerra Mundial i a la Guerra Civil. A conseqüència de la seva proximitat al riu Noguera Pallaresa i a la frontera, Sort ha tingut empremta de tots aquests esdeveniments històrics, els quals estan registrats i són visibles a la Presó-museu de Sort.
Actualment, es pot visitar i és un bon espai de referència d’altres indrets de la Guerra Civil al Pallars. Per a més informació, podeu visitar : www.camidelallibertat.cat www.perseguitsisalvats.cat
Un altre indret que cal visitar és l’església de Sant Víctor de Seurí, un exponent de la sensibilitat artística a través dels segles. L’artista Santi Moix, gràcies a les seves pintures, ha fet possible que una petita església de muntanya, es converteixi en un bell temple referent pels seus habitants, i guarda alguns dels millors records i vivències de la comunitat. Per acabar, el municipi et convida a tastar la millor gastronomia pallaresa gràcies a la seva varietat de restaurants, algun d’ells amb estrella Michelin. Descobreix tots els seus productes locals com els formatges artesans, els embotits, els vins del Batlliu considerats vins de muntanya, o la carn del país: corder, vedella o poltre
Altafulla és el llegendari municipi de les bruixes I és que històricament aquesta població ha estat concebuda com una vila de bruixes i bruixots. Perquè de boca a orella van ser recreades les històries del campanar d’Altafulla, la de la barca que viatja a terres llunyanes amb el pescador adormit, la de la senda per la qual les bruixes es dirigien a la platja amb els caps sota el braç (d’aquí el nom del carrer Camí de les Bruixes), i tantes altres aventures que ja componen un corpus propi de llegendes.
Altafulla es presenta com una destinació amb personalitat pròpia dins de la Costa Daurada. La seva vocació de vila tranquil·la és ideal per a les famílies, amb serveis adaptats a les necessitats d’un turisme cada cop més exigent i informat que sap valorar els atractius culturals, paisatgístics, gastronòmics i esportius
Crida l’atenció del visitant l’estructura urbana medieval del seu nucli històric, que avui dia es pot resseguir a través del que es coneix com a Vila Closa. Aquest indret està marcat pels carrers amb pendent o amb certes curiositats, com ara el passatge de Santa Teresa o l’església parroquial de Sant Martí. Tot aquest conjunt medieval, amb façanes de cases senyorials edificades al segle XVIII, juntament amb les seves places, donen a l’indret la tranquil·litat i l’elegància que han fet que aquesta localitat mereixi el nomenament de Bé d’Interès Nacional, i que hagi estat declarada Conjunt Historicoartístic per la Generalitat el 1998.
La Vila Closa t’espera amb una nit de màgia, mística i esoterisme
El perímetre de l’àmbit que envoltava el castell d’Altafulla va ser superat amb el creixement urbanístic que hi va haver a partir del segle XVII, quan el poble es va expandir cap al mar. De fet, la Vila Closa al·ludeix a l’antic recinte medieval emmurallat, el que esdevindria una vila tancada, de la qual es conserva un tram de muralla, dues torres i tres portals, actualment reformats, que hi donaven accés.
Tot aquest compendi és l’escenari ideal de la Nit de Bruixes d’Altafulla, que aquest 2023 arriba a la seva 23a edició. Serà el divendres 30 de juny i el dissabte 1 de juliol a partir de mitja tarda i fins ben entrada la nit, amb espectacles, rituals, conferències especialitzades, paradetes, gastronomia i moltes altres sorpreses. Un esdeveniment que, tal com marca la tradició, se celebra de manera intensa al llarg de dos dies i compta amb un ampli programa vinculat al món esotèric i místic
La Nit de Bruixes s'estén pels carrers i les places de la Vila Closa, que també estan ambientats i decorats per a l'ocasió. Una fira dedicada al món màgic; una nit que se celebra en un poble embruixat. Altafulla, en definitiva, convida a fer un passeig, talment com si el visitant es deixés perdre per una ciutat desconeguda i anés fent petites descobertes inesperades I al mateix temps, com si es trobés veïns que li expliquessin breus històries de fets o persones, un fil de música o una olor sorgits de carrers i places. Una Nit de Bruixes i una Altafulla on s’inspira el talent per gaudir sense presses i sempre disposats a badar
es destinacions de platja sembla que només siguin per a l’estiu, però poblacions com Creixell ens confirmen el contrari. Les tardes de passeig per les zones costaneres mentre gaudim del temps de tardor conviden a explorar tots els secrets d’aquesta població. Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Està situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conversa encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’Interès Natural. Creixell té un nucli històric ple d’encant, ben conservat i amb ric patrimoni arquitectònic considerats béns culturals d’Interès Nacional; se’n destaca el seu Castell, les tres torres medievals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar obra de l’arquitecte Jujol, res-
taurat fa quatre anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església sí que són visitables. Creixell és conegut per la seva meravellosa zona costanera, disposa de dues magnífiques platges de sorra blanca i aigües poc profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos quilòmetres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, es formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.
A la platja de Creixell hi ha unes antigues cases de pescadors conegudes històricament com les Botigues de Mar i, ara, compartides amb les de nova construcció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona marítima hi ha el Club Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada on fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs i creixellenques.
Tota la zona de la platja del Gorg és considerada un espai d’Interès Natural Protegit, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat.
Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bonica sensació d’estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Creixell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona.
Cal saber que, el Gorg forma part de l’Espai Protegit dels Muntanyans de Torredembarra i la platja ha estat guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La platja de Creixell és una àrea d’importants va-
lors botànics, que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són representades diverses zones psammòfiles (són aquelles vegetacions adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals) i halòfiles (són els organismes vegetals o microbians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una pressió osmòtica important) de litoral. Les característiques ecològiques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de moltes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar.
Quan a l’herpetofauna és especialment interessant la presència de diverses espècies meridionals com ho són la sargantana cua-llarga, la sargantana comuna i la sargantana cua-roja; aquesta última considerada un dels
rèptils més amenaçats de Cata lunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada caracterís tica d’aquest ambient particular.
Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’entorn històric de Creixell on hi ha tot un seguit de rutes que es poden fer pel terme municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zones de bosc. Us parlem d’alguns exemples perquè us pugueu fer la idea del que podeu trobar a Creixell.
Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oliveres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra.
Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Creixell fins a Altafulla, tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i cansar-te amb aquell plaer final. Si consultes la seva pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar de totes les rutes, les seves festes, conjunt arquitectònic i molt més. Tot i que us aconsellem que hi aneu en persona, no us en penedireu
Per a més informació:
També pots escollir la ruta per la part costanera i sentir la brisa del mar mentre camines, una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Muntanyans on podràs veure el Port
El paradís de les platges naturals de la Costa Daurada
QUATRE PLATGES I TRES CALES. Aquest és el nombre d’arenals que atresora l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors. Quant a les platges, el destí compta amb les de l’Arenal, la Punta del Riu, la del Torn i la de l’Almadrava. Totes són platges llargues, d’aigües transparents i que destaquen per la tranquil·litat que es respira en elles i l’entorn natural que les envolta. A més, a totes hi llueix la Bandera Blava com a mostra dels serveis disponibles i qualitat de les aigües. Unes platges ideals per a gaudir amb tota la família i els amics.
La Platja del Torn és una d’aquestes platges privilegiades pel seu excel·lent grau de conservació natural. Destaca el seu illot amb les restes d’una torre de vigilància medieval al cim. Es tracta d’una platja naturista de renom internacional, que forma part d’un espai d’interès natural denominat La Rojala-Platja del Torn. De fet, ha estat reconeguda en més d’una ocasió com una de les millors platges d’Europa.
La Platja de l’Arenal és la més gran de l’Hospitalet de l’Infant i la més pròxima al poble. És una platja ampla, amb dues cares diferents: a la part nord, és una platja urbana, amb una oferta d’activitats diversa i molt adequada per a les famílies amb nens, gràcies a la poca profunditat; i en la part sud, és una platja natural, amb dunes plenes de vegetació mediterrània.
La Platja de la Punta del Riu, al costat del Port Esportiu de l’Hospitalet de l’Infant, és un lloc idoni per a relaxar-se. Al seu costat hi ha la desembocadura del riu Llastres, un bon exemple de zona humida mediterrània.
La Platja de l’Almadrava destaca per la seva tranquil·litat, les aigües transparents i el seu passeig marítim privilegiat, des d’on es poden veure les pintoresques cases blanques del nucli de població que porta el mateix nom.
Quatre platges llargues d’aigües transparents i tres cales recòndites amagades entre les roques i totalment naturals
Si hi ha ganes de visitar i banyar-se en cales recòndites, amagades entre les roques i totalment naturals, l’Hospitalet de l’Infant disposa de tres cales que contrasten entre elles. D’una banda, tenim la Cala Justell, una platja 100% natural en la qual només trobarem mar, sorra i vegetació. Està situada, a més, en una zona humida catalogada que s’ha recuperat els últims anys.
Cala Bea és una petita platja d’aigües tranquil·les i sorra fosca, envoltada de muntanyes a tocar de l’Espai Natural Protegit de la Rojala-Platja del Torn. A causa de la bona qualitat de l’aigua i a la presència de posidònia, és un lloc excepcional per a la pràctica del submarinisme de superfície on hi ha situada una ruta submarina per a gaudir del fons marí.
Per a acabar, la platja de la Cova del Llop Marí és una petita cala envoltada de muntanyes i de sorra fina, que forma part de l’espai natural protegit de la Cova del Llop Marí. Els que prefereixen alternatives d’oci més relacionades amb l’esport tenen al seu abast una oferta d’activitats nàutiques com a caiacs, paddle surf, vela, snorkel, etc. A més, si ets un apassionat de la navegació, l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors compta amb un Port Esportiu amb tota mena d’embarcacions
Com podeu comprovar, les platges i cales de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors són un lloc ideal per a gaudir en família per la tranquil·litat dels seus arenals poc massificats, les múltiples opcions oci a l’aire lliure i l’entorn natural que les emmarca. El Mediterrani acaricia el peu muntanyes del municipi perquè l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors és el lloc on la mar es fa muntanya
Un lloc ideal per a gaudir en família per la tranquil·litat dels seus arenals poc massificats, les múltiples opcions d’oci a l’aire lliure i l’entorn natural que les emmarca
Més informació a: www.hospitalet-valldellors.cat
onta una llegenda que una jove va donar a tastar una beguda blanca i dolça al Rei d’Aragó Jaume I, qui molt complagut pel seu sabor, va preguntar: “Què és açò?”, i la jove va respondre: “És llet de xufa”, a la qual cosa el rei li va replicar dient, “Això no és llet, això és or xata!”, i d’aquí en va sorgir el seu nom. Des de llavors, llegenda o realitat, coneixem l’orxata com una beguda que prové de la xufa, un tubèrcul típic de l’horta valenciana i que no només va fascinar a Jaume I el Conquistador, sinó també a mitja població.
L’orxata de xufa de València és una beguda tradicional refrescant estiuenca imprescindible en la dieta mediterrània pels seus innumerables beneficis per a la salut. És considerada des de l’antiguitat com a font de nutrients i vitamines, fins i tot diversos estudis mèdics avalen múltiples propietats beneficioses per a l’organisme. L’orxata posseeix propietats digestives molt saludables pel seu alt contingut en midó i aminoàcids.
És rica en minerals; entre ells, el fòsfor, el magnesi, potassi, calci i el ferro, a més de greixos insaturats i proteïnes. En canvi, és un aliment pobre en sodi, la qual cosa és apte per als pacients amb hipertensió. Es tracta d’una beguda energètica i nutritiva, d’origen completament vegetal i amb propietats cardiovasculars semblants a l’oli d’oliva, contribuint a disminuir el colesterol i els triglicèrids, pel seu alt índex d’àcid oleic. L’avantatge és que no té lactosa i, per tant, les persones amb intolerància a aquest sucre de la llet la paeixen bé. La xufa és una planta herbàcia entre 40 i 50 cm d’altura, cultivada en condicions òptimes de terreny amb textura franco-arenosa i en un clima suau i amb alt contingut d’humitat.
Té un sistema radicular del qual parteixen arrels on els seus extrems es formen les xufes. Aquestes poden ser de dues formes, allargades i rodones. Els tubercles tenen un sabor intens. L’orxata es pot gaudir tradicionalment amb fartons, un brioix allargat típic d’Alboraya, elaborat amb ous, farina, sucre, oli, llevat i llet. Una combinació deliciosa a l’hora de berenar i apta per a tothom
L’orxata de xufa de València és una beguda tradicional refrescant estiuenca imprescindible en la dieta mediterrània pels seus innumerables beneficis per a la salut
“La seva privilegiada ubicació, entre el massís de les Gavarres i la Badia de Sant Antoni li confereix un paisatge ric i variat: mar i muntanya”
Els sentits no ens enganyen. El que veiem, el que sentim, el que toquem, el que flairem o el que mengem ens deixen un record inesborrable en la nostra memòria. Veure els pins abocats al mar pel camí de ronda, sentir la remor de les onades, notar com la sorra fina de la platja s’escola entre els dits, sentir l’olor del mar i el gust d’un suquet són experiències que us acompanyaran en les vostres vacances a Calonge i Sant Antoni i que recordareu quan torneu a casa. Perquè el paisatge d’aquest poble de la Costa Brava us ofereix les experiències del mar i les de la muntanya, us acosta a una manera de viure mediterrània, plena de sensacions i d’emocions. A Calonge i Sant Antoni volem que visqueu les vostres vacances amb els cinc sentits i que hi descobriu mil emocions. Us ve de gust?
alonge i Sant Antoni és un municipi situat al centre de la Costa Brava, al Baix Empordà, que està dividit en dues poblacions: el nucli antic, conegut com a Calonge, i el nucli turístic, a tocar de la costa, conegut com a Sant Antoni. La seva privilegiada ubicació, entre el massís de les Gavarres i la badia de Sant Antoni, li confereix un paisatge d’allò més ric i variat. Mar i muntanya, doncs. Què més es pot demanar? Calonge es troba a uns 3 quilòmetres cap a l’interior i és el nucli medieval de la població i, per tant, on trobem algunes torres i parets de l’antic castell de Calonge. Amb el castell com a eix central de la història mil·lenària d’aquest poble, la vila de Calonge s’escampa des d’aquesta fortalesa amb carrerons estrets, ombrejats, amb la mirada posada en un passat ric que ha deixat mil històries gravades en pedra.
La visita al centre històric de Calonge mereix una passejada pausada,
La visita al centre històric de Calonge mereix una passejada pausada, per descobrir-hi els detalls d’edificis amb segles d’història, com can Savalls, can Xifró, can Canots, can Pallimonjo o l’antic Hospital, avui convertit en Biblioteca.
A la plaça Major, punt central de la vila, el castell us observa. Aquesta fortalesa, una de les més grans de la comarca, guarda entre les seves muralles segles d’història que ens remunten a l’edat mitjana, amb la torre Quadrada com a vestigi més antic d’aquest monument declarat bé cultural d’interès nacional. És des de la plaça Major que s’amaga, en un racó, la volta que ens conduirà als jardins del castell, des d’on s’alça imponent la muralla d’aquesta fortalesa. Des de la plaça Major, el carrer Major, estret, ombrejat, s’enfila serpentejant cap a la capella de les Germanes Carmelites i la casa del senyor del Mal Ús, amb una gran porta adovellada, i també des de la plaça Major, camí avall, s’alça la gran façana de l’església de Sant Martí, del segle XVIII, amb una gran escala que ens endinsa cap a un temple d’una sola nau amplíssima.
Per la seva banda, el poble de Sant Antoni, situat a 3 quilòmetres a llevant del cap del municipi, s’estén al llarg de la platja de la badia. Antic barri marítim, va començar a poblar-se en desaparèixer el perill de la pirateria i a mitjans del segle XX va convertir-se en un important nucli turístic. Es troba a tocar de mar i ofereix uns paisatges i unes aigües increïbles, essent un dels municipis de la Costa Brava més visitats.
Platges àmplies, cales tranquil·les
Calonge i Sant Antoni us ofereix platges àmplies, obertes al mar i de sorra fina. La platja de Sant Antoni, llarga i resguardada pels espigons, és la més coneguda, per la seva amplitud i accessibilitat. De sorra fina, delimitada pel passeig marítim, disposa de tota mena de serveis. Els espigons d’aquesta platja li donen un caràcter únic, i ofereix racons recollits que la fan ideal per al turisme familiar. La platja d’Es Monestri, la més propera a Palamós, té un aire particular, una aroma d’història molt antiga que ens remunta a l’època romana, quan des d’aquesta platja s’embarcaven les àmfores del Collet plenes de vi i oli cap a la Mediterrània.
Més apartada, al mig del camí de ronda, s’obre la platja de cala Cristus-Ses Torretes, emmarcada en un entorn escassament urbanitzat, on domina el paisatge de la Costa Brava i l’olor dels pins es barreja amb la salabror de la mar. Es recomana arribar-hi resseguint el camí de ronda des de la platja de Torre Valentina
Aquesta última ens ofereix una visió completa de la badia de Sant Anto ni. Darrere seu, un passeig ample i agradable ens acosta a la platja, sota la mirada atenta de la torre de guaita que li dona nom, una torre de defensa bastida al segle XVI per avisar dels atacs dels pirates. La platja de Torre Valentina també ens ofereix un dels serveis emblemàtics del municipi, la platja a l’abast de tothom, un servei de bany adaptat a les persones amb mobilitat reduïda.
Però, si sou més de cales, Calonge i Sant Antoni també us satisfarà. Al llarg del camí de ronda trobem el paisatge més autèntic de la Costa Brava, un sender que voreja la costa entre penya-segats i on trobem les diferents cales i caletes de Calonge i Sant Antoni. Apropar-se a aques tes cales és descobrir un paisatge més amagat, arrecerat i tranquil. Entre aquestes cales, i començant el recorregut des de la Torre Valentina tro barem la cala del Racó de les Dones i la del Racó dels Homes, un nom que prové de quan el bany conjunt d’homes i dones estava prohibit i es banyaven separats. També hi ha la cala dels Capellans, abans reservada al bany del clero. Un altre dels paisatges peculiars és la cala i el cap de Roques Planes. Seguint el recorregut, trobarem la cala del Paller, la cala del Forn i la cala de cap Roig. Més endavant, l’última cala, la de Bella dona, de sorra gruixuda. dona, de sorra gruixuda.
Natura i cultura
Sigui arran de mar o bé endinsant-nos per la muntanya o pel pla, a Calonge i Sant Antoni descobrireu tot un seguit de rutes i camins que us faran sentir la natura i la història del municipi de ben a prop. Entre els camps de vinyes i oliveres, entre les restes megalítiques i romanes o resseguint el curs de l’aigua, aquests recorreguts us portaran per camins antics, per indrets amagats que formen part del patrimoni natural i cultural de Calonge i Sant Antoni.
Teniu diverses rutes per triar com ara la vall dels Molins: el sender de l’aigua, amb la riera de Cabanyes com a protagonista i com a sender que canalitza bona part de l’aigua d’aquestes muntanyes. El ja ressenyat camí de ronda per fer un passeig arran de mar
Un camí de vinyes per la conca del Tinar, on topareu amb una sèrie de masos i cases de pagès amb una llarga història dedicada al cultiu de la vinya i l’olivera.
Pels apassionats de la història hi ha la ruta d’el Collet, Puigsesforques i el pla de Calonge. Aquest recorregut us acosta a les cultures que colonitzaven la comarca des de ben antic, seguint una ruta que descobreix el llegat dels romans del Collet, passant per les restes megalítiques de Puigsesforques, pels masos del barri de Sant Daniel i pels camps de conreu del pla de Calonge. Entre la petjada que hi ha deixat cada civilització també hi trobareu una diversitat natural molt lligada a la vida de pagès. Una darrera proposta és la ruta de la Creu, la muntanya de Can Mont, Castellbarri i Ruàs. Durant aquest trajecte passareu pel poblat ibèric de Castellbarri, per les coves, dòlmens i para dòlmens dels vessants de la vall de Ruàs, i per masos i cases de pagès, alguns amb una història que es remunta a l’època medieval. Un recorregut que ofereix unes vistes panoràmiques extraordinàries.
Vins i gastronomia
A més de sol i platja, Calonge i Sant Antoni també us pot oferir avui un paisatge més amagat, més tranquil, que durant segles i segles gairebé s’ha mantingut intacte. És un paisatge fruit de la tradició, de generacions i generacions de pagesos que s’han dedicat a cultivar la vinya i que han mantingut l’essència de la terra. És d’aquells recorreguts imprescindibles. Aquest viatge us portarà a viure dues maneres diferents de fer vi, dos mons de contrastos, dues maneres de viure la terra: el vi de pagès i el vi amb D.O.
Calonge i Sant Antoni comparteix als fogons la tradició de la costa i la de l’interior, una barreja de qualitat i de productes de temporada. Compartir una olla de peix, uns calamars farcits, unes gambes o uns escamarlans és compartir una tradició de fogons ancestral. La tradició de la cuina s’uneix amb la qualitat dels productes que ofereix el mar i la terra, que es barregen per conformar una proposta gastronòmica que uneix la feina dels pescadors, dels pagesos i dels cuiners.
“Entra els camps de vinyes i oliveres, entre les restes megalítiques i romanes o resseguint el curs de l’aigua trobareu recorreguts que us portaran per llocs amagats del patrimoni natural i cultural”
Esport, tradició i esbarjo
A Calonge i Sant Antoni, com a bon municipi de platja, podreu fer totes aquelles activitats aquàtiques que us vinguin de gust. I també esports de terra. Us proposem aprendre a navegar amb un patí de vela català, nedar vorejant els penya-segats del camí de ronda, recórrer en bicicleta els camins que es dibuixen al mig del pla, entre les vinyes, o resseguir caminant el sender de l’aigua muntanya amunt per la vall dels Molins.
Calonge és un municipi amb tradicions, entre les quals trobem el mercat medieval, que se celebra el dissabte i el diumenge de Setmana Santa; la Festa del Vi Nou, celebrada als voltants de Sant Martí (11 de novembre) i que culmina amb una obertura de botes i un tast popular; o la Fira Dolça, celebrada al mes de maig i en la qual podeu trobar una gran quantitat de productes dolços. A l’estiu, destaca el F’Estiu, el festival de música que omple de melodies el pati d’armes del castell.
I, si amb tot això no en teniu prou, Calonge i Sant Antoni disposa de l’Estiu Actiu, un programa d’animació turística que, durant els mesos de juliol i agost, ofereix més de 500 activitats en família. Descobrir el fons submarí fent snorkel, viure la màgia d’una fira esotèrica, deixar-se endur pel so de les havaneres vora el mar, fer esport de bon matí en una platja gairebé solitària o gaudir d’un espectacle infantil en família, són només algunes de les propostes de l’Estiu Actiu, un programa referent per passar les vacances
destinació gastronòmica per excel·lència del Maresme
Tot i el pas dels anys, Arenys de Mar continua sent la destinació gastronòmica capdavantera per excel·lència al Maresme. Actualment, en els prop de 70 establiments de restauració que hi ha a Arenys de Mar, podreu trobar una àmplia varietat de propostes culinàries per a tots els gustos. En trobareu de tradicionals i també d’innovadores i adaptades als nous temps.
Bona part dels restaurants cuinen amb els productes locals, que abasteixen els productors de les hortes més properes i els pescadors que porten a la Llotja del Port d’Arenys cada tarda dels dies laborables els fruits del mar entre els quals destaquem els calamars, la gamba, les sèpies, les sardines i els sonsos.
No podeu marxar d’Arenys de Mar sense passar per les nostres pastisseries i endur-vos-en una capseta amb les coquetes d’Arenys. Es tracta d’una pasta de full arrebossada amb sucre caramel·litzat al forn, de forma ovalada i allargada, ideal per acompanyar amb el cafè, o bé per ferla servir de cullereta per menjar una crema o un gelat.
Segueix a la pàg. 46
Entre els fruits de mar de la Llotja del Port d’Arenys destaquen els calamars, la gamba, les sèpies, les sardines i els sonsos
Per als amants de la cervesa artesana podeu escollir entre les diferents varietats de cerveses de la marca arenyenca Synera Cervesa. Les trobareu ben fresquetes en alguns bars i restaurants de la vila, o bé també podeu comprar-les a les botigues i cellers d’Arenys
A més, a l’octubre no us podeu perdre les jornades gastronòmiques del Calamarenys, quan podreu tastar una gran quantitat de propostes culinàries amb el cala
OFICINA DE TURISME
D’ARENYS DE MAR Tel. 93 795 70 39
Mataró connecta amb la tradició, el patrimoni, la cultura i l’entorn natural en qualsevol moment de l’any. La capital del Maresme té més de 127.000 habitants i gaudeix d’una ubicació privilegiada: situada entre el mar i la Serralada Litoral, a 30 minuts de Barcelona i molt a la vora de les poblacions més turístiques de la comarca.
Una passejada pel centre de la ciutat permet conèixer una oferta comercial i gastronòmica de qualitat i diversa, entre la qual també s’hi compten els
pel Parc del Montnegre i Corredor i, si ets amant de l’aventura, gaudir del Bosc Vertical al Parc Forestal.
Si t’acostes al davant del mar hi trobaràs unes platges distingides amb les certificacions “Q” de qualitat turística i amb tots els serveis per passar una bona estona de bany. Al passeig marítim sempre hi ha qui practica esport, passeja o contempla l’horitzó. Els bars, terrasses i restaurants amb diferents propostes gastronòmiques, s’omplen de gent els migdies assolellats d’hivern i, amb l’arribada de l’estiu, conviden a
2 KM DE PLATGES
Platja de Ponent
Situada al costat del port, és una platja amb un entorn menys urbà ideal per practicar-hi tot tipus d’esports. I a només 50 metres de l’estació de Renfe.
Platja del Varador
La platja més emblemàtica per la seva proximitat al centre urbà. Disposa de zones d’esbarjo per als més petits i d’instal·lacions per practicar voleibol, bàsquet i futbol. Els seus serveis estan certificats per la Q de qualitat turística, que atorga l’Instituto para la Calidad Turística Española (ICTE).
Platja del Callao
Vine
la principal població vitivinícola del Bages
AArtés no pot amagar el seu passat lligat a la indústria tèxtil, del qual només en queden records. Però en aquest moment, Artés és la principal població vitivinícola del Bages, on conflueixen dues denominacions d’origen: la D.O. Pla de Bages (per als vins) i la D.O. Cava (per als escumosos). Malgrat que la vila és un centre d’indústria i serveis a la zona, les vinyes, els cellers i les caves que l’envolten generen un entorn agradable per als amants del senderisme i el turisme del vi
A banda de la producció de vins, també comparteix una bona gastronomia, que es fon en un passeig enogastronòmic on conèixer cellers i restaurants del municipi. Si visiteu Artés tindreu l’oportunitat de descobrir un món d’olors i sensacions que us transportaran a la tradició més arrelada.
Els darrers anys ha anat augmentant la població amb gent que ha volgut guanyar en qualitat de vida i gaudir d’un entorn màgic caracteritzat per una natura molt particular
El perímetre d’Artés està replet de senders i camins que permeten recórrer, tot caminant, diversos itineraris amb l’objectiu de destapar les petjades de la història. Quatre punts que marquen el pas del temps són l’alzina del Mas Pujol, la Font del Colomer i les rutes Montcogul-La Gavarresa o la Ruta d’Artés. I és que el terme municipal d’Artés disposa d’una xarxa de camins senyalitzats molt variada que permet la tria d’excursions de diversos nivells. Per exemple, podeu seguir els sis corriols d’Artés o optar per altres recorreguts més exigents, com el camí de Sant Jaume, el camí Ramader Central o els dos PR del municipi. També podeu gaudir d’itineraris geològics: els paleocanals d’Artés i els tres recorreguts realitzats pel Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central. Endinseu-vos al centre històric i passegeu pels seus carrers i places. Escoltareu que us parlen fluixet de tot allò que han viscut. Trobareu pedres llegendàries, us endinsareu en una història amagada d’un món pretèrit, en un nucli antic farcit de records que us captivaran i amb un conjunt arquitectònic que amaga llindes de portals i finestres medievals. El barri vell us convida a passejar per gaudir de petites joies: el forat de la pudor, l’últim arc de la muralla (anomenat arc de Sant Marc), la plaça dels Escacs, l’emblemàtic Padró i la plaça Vella, que és l’escenari de l’ancestral Festa de Sant Joan. Hi ha també el Museu de la Història d’Artés-Fons Pare Faura, on la seva exposició us farà viatjar per la història del municipi des dels seus inicis fins a l’actualitat: la vida econòmica i social, els artesencs il·lustres i, fins i tot, podreu pujar al campanar vell.
Durant l’any, a Artés s’organitzen diferents fires i festes que evoquen tradició, com per exemple la Festa Major, la revetlla de Sant Joan, on es fa un ball de bastons propi caracteritzat pel foc on els balladors porten uns petards com si fossin banyes, essent tot un espectacle digne de veure. Artés també celebra la Festa de la Verema i concerts varis. A l’abril té lloc la Fira d’Artés, que ja porta 62 edicions i on hi té lloc un ampli i variat programa d’activitats per tota classe de públic. En aquesta fira s’uneixen artesania, expositors i firaires. La Fira pretén donar valor i fomentar els productes artesans de proximitat, identificats amb la terra i el patrimoni d’Artés, això com promoure l’autèntica activitat artesana pròpia de l’indret.
A més, la Fira d’Artés és un espai de trobada pera a empreses de l’automoció i sectors relacionats on comparteixen idees. Veniu a conèixer Artés i descobriu racons plens d’història.
És imprescindible fer un tast de vins i caves, passejar per alguns dels racons rurals i gaudir de les tradicions més arrelades al municipi
Per a més informació:
AJUNTAMENT D’ARTÉS
Telèfon 938 20 20 49 artes@artes.cat
FUNICAMP VIU L’ESTIU
De l’1/7 a l’11/9, de 10 h a 17 h
VIU LA NATURA AL FUNICAMP
Portes obertes: 6/8 i 8/9
A l’estiu el Funicamp és la porta d’accés a múltiples activitats que podràs realitzar en un entorn natural i de riquesa històrica. Punt de sortida de rutes de senderisme i de BTT en plena
muntanya
Puja amb el Funicamp per gaudir de l’experiència de la pesca d’alta muntanya. En arribar a Solanelles disposes de bus 4X4 que t’apropa fins a l’estany de Cubil on podràs gaudir amb els amics i la família de la pesca d’alta muntanya amb un guia especialitzat que t’ensenyarà les millors tècniques. Pels menors de 14 anys aquesta activitat és gratuïta.
Si t’atures a l’estació intermèdia, podràs passar pel nostre pont tibetà, escalar el rocòdrom o, i si ets més atrevit, potser fer la via ferrada de Clots de l’Aspra. Si el que t’agrada és caminar, pots fer la volta pel Bosc del Campeà i, si vas amb nens, pots arribar fins al Tamarro o realitzar la ruta Rastres i Petjades
Tu tries la teva aventura
De l’1/7
MAGNÍFIC FEST LLEIDA
del 15 al 18 de juny a Lleida (Segrià)
XXII RÚSTIC – FESTA FAMILIAR el 17 de juny a la Masia de Castelló, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp)
6a FIRA DEL TAP I EL SURO
el 17 i 18 de juny a Cassà de la Selva (Gironès)
FIRA TASTAVINS JUNEDA
el 17 de juny a Juneda (les Garrigues)
FIRA DE LES HERBES I FLORS DE MUNTANYA DE SETCASES 17 de juny a Setcases (Ripollès)
STREET FOOD SUMMER LLANÇÀ
el 17 de juny a Llançà (Alt Empordà)
TRIATLÓ CAMBRILS
el 18 de juny a Cambrils (Baix Camp)
L’ENRAMADA DE GUISSONA
el 18 de juny a Guissona (la Segarra)
FALLES DE SANT JOAN D’ALINS
el 23 de juny a Sant Joan d’Alins (Pallars Sobirà)
FALLES DE SANT JOAN D’ISIL
el 23 de juny a Sant Joan d’Isil (Pallars Sobirà)
LA BAIXADA DE FALLES A VILALLER
el 23 de juny a Vilaller (Alta Ribagorça)
XLI FIRA DEL SOLSTICI D’ESTIU
del 23 al 25 de juny a Arenys de Mar (Maresme)
TRAMUNTANART- MOSTRA D’ART CONTEMPORANI
del 24 de juny al 16 de juliol al Port de la Selva (Alt Empordà)
APLEC DE LA SARDANA A AGRAMUNT
el 24 de juny a Agramunt (Urgell)
UNDÀRIUS – FESTIVAL DE CULTURA POPULAR I
TRADICIONAL DE GIRONA
del 29 de juny al 2 de juliol a Girona (Gironès)
VIDA FESTIVAL A VILANOVA I LA GELTRÚ
del 29 de juny a l’1 de juliol a Vilanova i la Geltrú (Garraf)
GARMIN MOUNTAIN FESTIVAL VALL DE BOI
del 30 de juny al 2 de juliol a la Vall de Boí (Alta Ribagorça)
56a CANTADA D’HAVANERES A CALELLA DE PALAFRUGELL
l’1 de juliol a Calella de Palafrugell (Baix Empordà)
MOSTRA D’ARTESANIA A SANTA MARIA DE PALAUTORDERA
l’1 i 2 de juny a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental)
FIRA ARTESANIA D’ARENYS DE MAR
el 2 de juliol a Arenys de Mar (Maresme)
FESTIVAL CRUÏLLA A BARCELONA
del 5 al 8 de juliol a Barcelona (Barcelonès)
LA SANTA MARKET
del 7 de juliol al 27 d’agost a Santa Cristina d’Aro de Girona (Baix Empordà)
TALARN MUSIC EXPERIENCE
del 13 al 17 de juliol a Lo Quiosc (Pallars Jussà)
FESTA DEL TOMÀQUET DEL BAGES
del 17 al 22 de juliol a Manresa (Bages)
FIRA DEL PESCADOR DE RODA DE TER
del 22 al 23 de juliol a Roda de Ter (Osona)
FESTA DELS FANALETS DE SANT JAUME A LLEIDA el 24 de juliol a Lleida (Segrià)
Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!
C / Sant Miquel, 5 · 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida ) Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com
CIRCUIT 55-84 la Noguera
Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!
El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic. Tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Boí-Taüll i al parc nacional d’Aigüestortes.
C / Únic s/n
25526 CARDET ( Lleida )
Reserves: 629 792 476
CASA MACIÀ el Pallars Jussà
Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i s'accepten animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!
C / Únic s/n · 25594 RONÍ ( Lleida )
Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com
EL MOLÍ DE LA LLAVINA
Osona
El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.
Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )
Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com
CAL GABARRA el Berguedà
Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardinat. Totalment reformades, es caracteritzen pel seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!
C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona)
Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com
MAS EL GÜELL Osona
Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular. Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com
