Dept. Producció i Redacció Marta Sanahuja i Chiara Di Nolfo produccio@magazinepublicacions.com
Dept. Disseny Gràfic i Maquetació Darío Mejón i Sergi Terés media@magazinepublicacions.com
Dipòsit legal: L 177-2017
ISSN (Edició impresa): 2604-9627
ISSN (Edició online): 2604-9635
Publicació associada a
Setembre ja és aquí i molts de nosaltres tornem de les vacances per reprendre els horaris de la vida quotidiana. També torna la brisa fresca, la tardor i molts atractius turístics arreu de Catalunya que no ens podem perdre. Aprofitem aquesta nova estació de l’any per recórrer el territori, perquè encara que l’estiu s’hagi acabat, ens esperen moltes altres aventures. Comencem visitant el Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí amb més de cinc mil metres quadrats d’exposició permanent per conèixer com era la vida del món rural a Catalunya quan hi treballaven els nostres avis. També fem un passeig per les platges de Calafell, Creixell i l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, que encara es poden gaudir amb la primera frescor de la tardor, on el mar es fa muntanya. Altafulla ens espera amb un programa cultural únic amb l’esdeveniment La Violeta, diferents espectacles de l’escena catalana d’octubre a desembre. La comarca del Pla d’Urgell ens dona la benvinguda amb Bellvís i Miralcamp, que ens obren les portes per mostrar-nos el seu patrimoni històric medieval i racons que val la pena conèixer de prop. El Pallars Sobirà ens captiva amb la seva natura radical i, Sort, ens presenta diferents propostes per gaudir del municipi durant els pròxims mesos de tardor i hivern. Una altra de les comarques protagonistes d’aquest mes és la Segarra, la qual ens presenta cinc propostes per gaudir de la tardor al territori: concurs de carbasses, experiències entre vinyes, pícnics a la vora de la riera... Fulleja i veuràs! A l’encantadora Noguera ens espera la Baronia de Rialb i la seva agenda d’actes perquè no et perdis cap activitat. La terra volcànica de la Garrotxa també hi és present, amb la vila de Montagut i Oix, que ens convida a descobrir totes les seves tradicions més arrelades, i l’Espai Cràter, un centre que ens mostra l’origen de la vida: els volcans. I si et ve de gust gaudir de la bona música, a Palafrugell s’hi celebra el Festival de Jazz de la Costa Brava del 5 al 12 d’octubre, i el Festival RE, el cap de setmana del 21 d’octubre. Si vols gaudir una mica més de la fresca apropa't a Puigcerdà, allí descobriràs més a fons el campanar de la vila, també pots escollir Riudarenes on hi ha una història captivadora. A Susqueda ens espera el Castell de Fornils i la Sala de Columnes, que acull diferents peces del fons històric de l’embassament i la construcció de la presa, i al Berguedà, Castellar de n’Hug, per descobrir tot el municipi. Sant Hilari Sacalm celebra la Fira de les Guilleries i a Tossa de Mar, la campanya gastronòmica del Cim i Tomba, un plat tradicional mariner. Naturalment, amb la tardor comença la Fira del Bolet de Seva, un esdeveniment anual que acull milers de visitants de tot arreu, nosaltres hi serem!
Si ets un amant de les rutes amb bicicleta, anima’t a apuntar-te a la 2a edició de l’Ignasiana BTT de Manresa, un recorregut d’aproximadament 115 quilòmetres que ressegueix les tres últimes etapes del Camí Ignasià. I per acabar, una petita ruta per les esglésies històriques d’Encamp, nosaltres et donem tots els detalls.
Aquesta tardor, suma’t amb nosaltres i descobreix Catalunya, pas a pas!
Va V l d’ d Ar Aran a
Altta
Ribagorça
iba b go g rçça Riba
P Paallllaars
Soobibirà à
Pa P lllarars s Juuss s à
Noogu g era
Terrra Al ta
Pla a d’Urge g ll
Se S gr g ià à
Gaarrrigues
Urge g ll l
Ri R bera a d’Ebrbre
Pr P iorat
Cononca a de e Ba Barbbererà
Baiaix
Ca C mp
Al A t
Ca Camp
Ta T r rrragon o ès
Província de Tarragona
Província de Lleida
Província de Barcelona
Província de Girona
Principat d'Andorra
Pe P ne nedès An
Baaix i
Monttsi s à B Baix Ebre
Segaarra
Sol o so s
l Al A t Ur Urge g ll
sonè n s
Ripoolllèès
Emmpoordrdà Pl Pla de l’’Es E tany y Gi G roonnès
An A oi o a Ga G rraf a Mo M ianès
ix x ès needè d nedès Al t
Vallèès s Orientaal
Valllès s Oc O ci c denttal al
Pene n dès Bai a x L Llob o reegat t at
B Barc
Alt Camp (Valls)
Baix Camp (Reus)
Baix Ebre (Tortosa)
Baix Penedès (El Vendrell)
Conca de Barberà (Montblanc)
Montsià (Amposta)
Priorat (Falset)
Ribera d'Ebre (Mora d'Ebre)
Tarragonès (Tarragona)
Terra Alta (Gandesa)
Les comarques que apareixen amb un color més fosc i marcades amb un cercle pintat són aquelles que apareixen en aquesta edició de la revista.
Aquesta és la llegenda mapa de Catalunya, representat per comarques i províncies. Al costat de cada comarca, hi trobareu la seva capital.
Alta Ribargorça (Pont de Suert)
Alt Urgell (La Seu d'Urgell)
Cerdanya (Puigcerdà)
Garrigues (Les Borges Blanques)
Noguera (Balaguer)
Pallars Jussà (Tremp)
Pallars Sobirà (Sort)
Pla d'Urgell (Mollerussa)
Segarra (Cervera)
Segrià (Lleida)
Solsonès (Solsona)
Urgell (Tàrrega)
Val d'Aran (Vielha) Barcelonès
Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)
Anoia (Igualada)
Bages (Manresa)
Baix Llobregat (St. Feliu de Llobregat)
Barcelonès (Barcelona)
Berguedà (Berga)
Garraf (Vilanova i la Geltrú)
Maresme (Mataró)
Moianès (Moià)
Osona (Vic)
Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa)
Vallès Oriental (Granollers)
Andorra (Andorra la Vella)
Alt Empordà (Figueres)
Baix Empordà (La Bisbal de l'Empordà)
Cerdanya (Puigcerdà)
Garrotxa (Olot)
Gironès (Girona)
Pla de l'Estany (Banyoles)
Ripollès (Ripoll)
Selva (Sta. Coloma de Farners)
Empoorddà
Les catedrals són un indicador perceptible i material del patrimoni cultural i històric d’una ciutat, visitar-les i conèixerles des de prop pot convertir-se en una experiència fascinant. En aquesta edició de la revista, volem fer un repàs de les catedrals històriques més representatives de cada capital de província, endinsar-nos a descobrir tot el que hi ha darrere, els moviments artístics i religiosos que van fer possible la construcció d’aquests temples. Ens acompanyes?
terior i en les dependències del claustre. catedral de Catalunya
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona que, avui en dia, és la seu actual de l’arquebisbat de Barcelona. La seva advocació principal és la Santa Creu, també està dedicada a Santa Eulàlia, la patrona de ciutat comtal. Precedentment, a Barcelona varen existir una església paleocristiana que, degut al seu deteriorament, va ser substituïda per la catedral romànica al segle X, que posteriorment, l’any 1298, va ser reconstruïda en estil gòtic, conservant alguns elements romànics. Aquesta reconstrucció va finalitzar l’any 1339 i s’ha conservat fins a l’actualitat.
El claustre és de planta quadrangular i consta de quatre galeries d’arcs ogivals separats amb pilars. Al centre del claustre hi ha un jardí amb palmeres, magnòlies, un taronger i un brollador
Es troba en el punt més alt de la ciutat, al capdamunt dels 90 esglaons que aporten espectacularitat a l’exterior del monument. La construcció de l’actual seu catedralícia de l’Obispat de Girona es va dur a terme entre els segles XI i XVIII, posseïnt la nau gòtica més ampla del món, tot i que combina diferents estils en els seus elements: el romànic en el claustre i la torre, el barroc en la façana i els rosetons i l’estil gòtic en la nau i el pòrtic. Compta amb elements patrimonials únics i de gran valor.
• Beatus de Girona: un manuscrit datat de l’any 975, format per 284 pàgines escrites a mà en lletra visigòtica pels monjos Emeterius i En, aquesta última considerada l’artista femenina documentada més antiga.
• Tapís de la Creació: un tapís del segle XI o XII en molt bon estat de conservació on s’hi representen varies escenes bíbliques, símbols, al·legories i història sacra.
• Figura de Sant Carlemany: l’autèntica estàtua pièce de resistance del culte de l’emperador, la seva expressió visual més paradigmàtica i definitiva.
• Vitrall de la descoberta: el vitrall figuratiu més antic de Catalunya trobat l’any 2019 durant la restauració d’un retaule que el va tapar durant cinc segles.
Us recomanem visitar la pàgina web de catedraldegirona.cat, des de la qual es pot realitzar una visita a 360º de l’interior de la nau i dues visites virtuals en 3D del campanar i de l’orgue, amb vídeos explicatius i detallats
La ciutat de Lleida compta amb dues catedrals: la Seu Vella i la Catedral Nova. Actualment, la Catedral Nova és la seu del Bisbat de Lleida i està situada al bell mig de la ciutat, just davant de l’antic Hospital de Santa Maria. La catedral es va començar a construir l’any 1761 i la construcció es va finalitzar l’any 1781, amb la finalitat de substituir la Seu Vella, quan va ser ordenada la seva destrucció d’aquesta per part de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola. Finalment, aquesta ordre no es va executar per la defunció del monarca i per això, segueix en peu. Malgrat de no comptar amb més de dos segles, la catedral ha patit una sèrie de fatalitats, principalment incendis i saquejos. És un edifici d’estil barroc amb tendència al classicisme academicista. Acull la imatge de la Verge de Montserrat, patrona de Catalunya, i també la Verge del Blau, que segons la llegenda, rep aquest nom per la taca que té a la front aparentment sorgida per culpa del seu escultor. En canvi, la Seu Vella de Lleida és l’antiga catedral de la ciutat i definida com a una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII i de l’arquitectura medieval europea. Un dels indrets més destacats de la catedral és el claustre, assenyalat com un dels més grans de l’arquitectura gòtica, i el seu campanar de seixanta metres d’altura i 238 escales de caragol, que s’han de pujar per poder observar una vista panoràmica meravellosa de la ciutat
orts urbans, menjar orgànic, sostenible, km 0, ecològic, bio... Cada dia inventem noves etiquetes per anomenar allò que els nostres avis ja sabien fa 100 anys. Per això, potser la millor manera d’entendre cap a on va la nostra agricultura,
el nostre menjar i el nostre futur és fent un cop d’ull al nostre passat i tornar a aprendre el valor de l’esforç, la paciència o, senzillament, el que costa fer que un enciam creixi sa. La visita al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí és ideal perquè petits i grans descobreixin tot això i més, en un dels museus més moderns del nostre país.
Amb més de 5.000 metres quadrats, el Museu de la Vida Rural compta amb una extensa exposició permanent que permet conèixer com era la vida al món rural a Catalunya - i per
extensió, a la Mediterrània - abans de la revolució industrial , com és en l’actualitat i com podria ser en el futur, convertint-lo en un museu etnològic de referència.
A més, compta amb un gran hort-jardí etnobotànic totalment integrat en un espai lúdic i educatiu , dedicat a la preservació del medi i dels recursos naturals, dels quals depèn la nostra supervivència . Complementant la temàtica del museu, aquest espai es presenta com una sala a l’aire lliure que conserva aquell saber fer que forma part de la nostra cultura i que ha de perviure en les nostres societats.
El Museu actua com a centre cultural , amb una àmplia programació d’activitats per a tots els públics i exposicions temporals, organitzant grans esdeveniments com ara el Festival d’Educació per la Sostenibilitat o el Festival de Poesia RUSC.
No t’ho perdis i vine a descobrir el Museu de la Vida Rural, el centre cultural de la memòria, la reflexió i la transformació sostenible des del món rural
Des
del coneixement
que ens aporta el passat, contribuïm a imaginar entorns de futur més
sostenibles on la cultura i l’educació esdevinguin elements centrals de transformació social
Per a més informació:
Tel. 977 870 576
Ctra. de Montblanc, 35 43440 L’Espluga de Francolí www.museuvidarural.cat
L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, on el mar es fa muntanya
A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de
Llors, les platges i cales estan envoltades de natura i les aigües
són transparents
On
el mar
es fon amb la muntanya
Pocs llocs concentren els atractius del mar i la muntanya com l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, una destinació situada a la frontera entre la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, molt ben comunicada, que destaca per les seves platges tranquil·les i envoltades de natura, ideals per a les famílies. En aquest paisatge ric en contrastos es poden viure experiències de tot tipus: fer activitats nàutiques com anar amb caiac, paddle surf, vela, rutes submarines... Recórrer un bon nombre de senders de diferents dificultats i distàncies, a peu o amb bicicleta; estirar-se sobre la sorra de qualsevol de les platges del municipi, amples i gens massificades; i banyar-se a les seves aigües transparents.
Hi ha quatre platges per escollir: la Platja del Torn és una platja naturista de renom internacional, que forma part d’un espai d’interès natural; la Platja de l’Are-
nal, a la part nord, és una plat ja urbana i, a la part sud, és una platja natural amb dunes plenes de vegetació, un bosc de pi blanc i un petit aiguamoll amb joncs. La Platja de la Punta del Riu està al costat del port esportiu de l’Hospitalet i de la de sembocadura del riu Llastres, un bon exemple de zona humida mediterrània. La Platja de l’Almadrava passeig marítim, des d’on es poden contemplar les pintoresques ca ses blanques del nucli que té el mateix nom.
El municipi disposa, a més, de tres cales que ressalten pel seu entorn natural verge: la cala Justell, la cala Bea i la cala de la cova del Llop Marí. Unes cales espectaculars que s’ubiquen a l’espai natural protegit de la Rojala-Platja del Torn.
Com podeu comprovar, les platges i cales de l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors són un lloc ideal per gaudir en família per la tranquil·litat dels seus arenals poc massificats, les múltiples opcions d’oci a l’aire lliure i l’entorn natural que les emmarca.
D’altra banda, també és molt recomanable participar en les visites guiades al patrimoni històric i cultural que s’ofereixen a l’estiu: a l’Hospital del Coll de Balaguer, fundat l’any 1344 i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional; al Petit Museu Antonio Bonet Castellana, al Molí de l’oli de Vandellòs, a les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer i a l’Hospitalet de l’Infant vist des del mar amb un recorregut en barca que ens permet gaudir d’unes panoràmiques úniques del litoral del municipi.
Gaudeix delesplatges,lescales ilesvisitesguiadesal patrimonihistòricicultural de la vila. No et deixarà indiferent!
Reportatge realitzat per MGZ PUBLICACIONS
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE VANDELLÒS I L’HOSPITALET DE L’INFANT
turisme@vandellos-hospitalet.cat
Tel. 977 823 328
HOSPITAL DEL COLL DE BALAGUER
BATERIES DE LA PITRASSA
MOLÍ DE L’OLI DE VANDELLÒS
Un paisatge ric en contrastos que combina la pura essència de la muntanya amb la refrescant brisa marina de les seves platges
Il·lusiona't
a Calafell
En família, en parella, amb amics o amb qui tu vulguis... Aquest acollidor municipi està situat al cor de la comarca del Baix Penedès, punt de benvinguda a la Costa Daurada, considerada com un dels referents internacionals més importants del món turístic.
Ibers i romans, àrabs i senyors feudals, tots ells formen part de la història de Calafell. Porta oberta al Mediterrani, Calafell barreja la riquesa
del seu patrimoni històric amb el poderós atractiu de cinc quilòmetres de platges de fina sorra daurada, amb el certificat de gestió mediambiental UNE-EN ISO14001:2004 i el recent certificat EMAS atorgat per la Unió Europea.
La Ciutadella Ibèrica, el Museu Casa Barral, el Bot Salvavides, l’església de Sant Miquel, la Confraria de Pescadors o el Castell de la Santa Creu són alguns dels testimonis de la història que ens fan de guia a través del temps fins avui, on conviuen la música, l’esport, la mar i una bona taula amb el gust mariner de “l’arrossejat” o el tradicional del xató. No podem oblidar que Calafell gaudeix de la Certificació de Platja en Família atorgada per la Generalitat de Catalunya, cosa que significa que disposem d’una oferta d’allotjaments i restauració adaptada a les necessitats de les famílies i d’una gran varietat de propostes d’oci i entreteniment.
Gaudir del seu ambiciós calendari de festes i activitats que tenen lloc al llarg de tot l’any i un sense fi d’experiències que transformaran tots els teus moments en oportunitats. A què esperes per venir? Il·lusiona’t a Calafell
Trobareu activitats a realitzar per a grans com a petits: espectacles infantils, balls, gastronòmiques, cinemes, golf, minigolf, infantil, centres esportius, activitats nàutiques i un llarg
Trobareu activitats a realitzar tant x per a grans com a petits: espectacles x infantils, balls, festes gastronòmiques, x cinemes, golf, minigolf, club infantil, x centres esportius, activitats nàutiques x i un llarg etcètera x
v i s i t . c a l a f e l l . c a t
La Violeta presenta la programació del darrer trimestre de l’any que combina primeres espases de l’escena catalana i propostes del territori
Ara sí, arriba l’hora de la veritat. Al Casal-Auditori la Violeta d’Altafulla comença l’espectacle! Ja està disponible la programació dels espectacles que es podran veure d’octubre a desembre S’ha preparat una oferta d’espectacles que combina primeres espases de l’escena catalana com propostes del nostre territori més proper amb un denominador comú: la qualitat.
La Violeta està a punt d’esdevenir referent cultural del Baix Gaià i no defuig d’aquesta responsabilitat acostant espectacles amb una molt bona acollida per part del públic que ja ha tingut l’ocasió de gaudir-ne en les seves gires. Es pretén que la cultura sigui protagonista d’aquest territori i que tots els seus habitants en puguin gaudir sense haver de fer grans desplaçaments.
Les entrades ja es poden adquirir amb la plataforma infoticketing a través del web: www.lavioleta.sacatuentrada.es a preus entre 10 i 20€, i algun espectacle gratuït
Programació:
S’estrena la programació amb el concert de Maria Arnal i Marcel Bagés el dia 1 d’octubre. Un espectacle íntim, amb una proposta única gairebé per escollits. El seguirà el dia 8 d’octubre el concert de Carles Cases, qui va ser director musical de Lluís Llach i amb qui va oferir vuitcents concerts. I com a darrer espectacle d’octubre, l’obra de teatre Ovelles, de Carmen Marfà i Yago Alonso, amb els actors Gemma Martínez, Biel Duran i Albert Triola com a protagonistes. Una trepidant comèdia carregada d’emoció i sorpresa de la Sala Flyhard. Al novembre és protagonista el Baix Gaià: el dia 5 és el torn de Trampes de Zorros de l’actor i dramaturg del Baix Gaià, Joan Maria Vidal, i el dia 13, el concert Viaggio in Italia de la Coral Santa Rosalia de Torredembarra. Finalment, el dijous 24 un espectacle a cavall entre drama i comèdia, El Llarg dinar de Nadal de Thornton Wilder amb Bruna Cusi, premi Butaca 2015 com a millor espectacle de petit format, és una reflexió sobre la vida i la mort, la família, i la tragèdia eterna i quotidiana del pas del temps.
I arribem al desembre amb 5 propostes que no us deixaran indiferents: el dia 3 una nit de blues del bo, amb Agustí Mas Blues Explosion & Kitflus, teclista de Serrat, com a convidat de luxe + Silver Bluesers. El dia 9 de desembre ens visita Jose Corbacho amb la seva obra Ante todo mucha calma, on es mostra molt més lliure, irreverent i gamberro que mai. Vuitanta minuts d’espectacle en
què el principal objectiu és fer riure al públic sense parar. El dia 10 és el torn de l’espectacle més destinat als infants i a les famílies amb l’obra de teatre Alícia al país de les meravelles (o dels mòbils), de Marta Buchaca.
Una comèdia musical sobre l’ús coherent del mòbil entre els nens i les nenes basada en una versió lliure del clàssic de Lewis Carroll. I el dia 17 un concert que necessita poques presentacions, ens arriba Joan Miquel Oliver amb una col·lecció de cançons píxels congelats s’alternen amb imatges pertorbadores i la melancolia més elegant. Tancarà la programació el Concert de Nadal de l’Escola de Música d’Altafulla que després de la pandèmia reprèn aquest concert tan emotiu per a les famílies
es destinacions de platja sembla que només siguin per a l’estiu, però poblacions com Creixell ens confirmen el contrari. Les tardes de passeig per les zones costeres mentre gaudim del temps de tardor conviden a explorar tots els secrets d’aquesta població.
Des del seu mirador privilegiat a 48 metres d’alçada sobre el nivell del mar, Creixell domina tota la Mediterrània més oriental de la Costa Daurada. Es troba situat a 18 km de Tarragona, a 25 km de Port Aventura i a 81 km de Barcelona. Disposa de gairebé 2 km de platja de sorra daurada i fina, on la platja del Gorg conversa encara les tradicionals dunes amb flora i fauna autòctones i està catalogada com Espai d’Interès Natural. Creixell té un nucli històric ple d’encant, ben conservat i amb ric patrimoni arquitectònic considerats bens culturals d’Interès Nacional; se’n destaca el seu Castell, les tres torres medie-
vals de guaita i defensa (Cal Cabaler, Cal Jeroni i Ca la Miquelina), l’Església de Sant Jaume i el coronament modernista del campanar obra de l’arquitecte Jujol, restaurat fa quatre anys. El Castell és una propietat privada i no és visitable. Cal Cabaler i l’Església si que són visitables.
Creixell és conegut per la seva meravellosa zona costera, disposa de dues magnífiques platges de sorra blanca i aigües poc profundes, idònies per practicar esports nàutics o gaudir d’un dia en família. Els seus quasi dos quilometres de llargada i 40 d’amplada, en el tram central de la platja que comparteix amb Torredembarra i Roda de Berà, es formen la platja de Creixell i la platja del Gorg.
A la platja de Creixell hi ha unes antigues cases de pescadors conegudes històricament com les Botigues de Mar i, ara, compartides amb les de nova construcció que es troben a tocar de la platja. En aquesta zona maríti-
ma hi ha el Club Nàutic, amb la base de l’escola catalana de Vela i diverses guinguetes de temporada on hi fan activitats diürnes i nocturnes per dinamitzar les vacances d’estiuejants i creixellencs i creixellenques.
La platja i el seu entorn són dos espais catalogats com zones naturals que cal preservar i cuidar
Tota la zona de la platja del Gorg està considerada un espai d’Interès Natural Protegit, on es pot gaudir d’un entorn natural privilegiat. Un dels seus valors principals és la baixa ocupació i la bonica sensació d’estar en un paratge natural entre dunes i aiguamolls. El clima i el terreny de Creixell permet que s’hi conservin les dunes amb flora i fauna autòctona. Cal saber que, el Gorg forma part de l’Espai Protegit dels Muntanyans de Torredembarra i la platja ha
Vista panoràmica de Creixell i el seu campanar
estat guardonada el 2018 amb la certificació de Platja Verge de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. La platja de Creixell és una àrea d’importants valors botànics, que acull algunes espècies i comunitats relictuals. Hi són representades diverses zones psammòfiles (són aquelles vegetacions adaptades a viure sobre substrats sorrencs, com les platges o les dunes, litorals o continentals) i halòfiles (són els organismes vegetals o microbians adaptats a viure en medis salins o, per extensió, en medis amb una pressió osmòtica important) de litoral. Les característiques ecològiques singulars del Gorg del Creixell són ideals pel refugi i descans de moltes espècies d’aus com l’esplugabous, el martinet blanc d’entre les espècies de limícoles, la presència del corriol camallarg, el gros, el bec d’alena i corriol camanegre que hi podria criar.
Quan a l’herpetofauna és especialment interessant la presència de diverses espècies meridionals com ho
són la sargantana cua-llarga, la sargantana comuna i la sargantana cua-roja; aquesta última considerada un dels rèptils més amenaçats de Catalunya. Els sorrals també acullen una fauna invertebrada característica d’aquest ambient particular.
Creixell compta amb una flora i fauna autóctones a la platja del Gorg
Les activitats de senderisme i BTT són l’enllaç perfecte que combina amb l’entorn històric de Creixell on hi ha tot un seguit de rutes que es poden fer pel terme municipal de Creixell al llarg dels seus 10,37 km2 . Creixell té un entorn natural privilegiat amb nombroses zones de bosc. Us parlem d’alguns exemples perquè us pugueu fer la idea del que podeu trobar a Creixell.
Dues rutes anomenades Anell Verd, amb recorreguts fàcils i planers que et
fan viure la pura vida de camp de conreu de secà, i on mentre camines et voregen els marges de pedra, les plantacions de garrofers i oliveres. Tot un encant per qui sap apreciar l’autèntica terra. També pots escollir la ruta per la part costera i sentir la brisa del mar mentre camines, una d’elles és seguir el camí que passa per Calafell-Torredembarra o la Platja Llarga Roda de Berà – Muntanyans on podràs veure el Port Romà i les zones de marismes i dunes dels Muntanyans i Creixell. Tens l’opció de fer amb bicicleta la via verda 98-99 que va des de Vendrell fins a Creixell. O l’altra, la 99-130 que va des de Creixell fins a Altafulla, tot i que tenen el seu nivell de dificultat es poden fer i cansar-te amb aquell plaer final. Si consultes la seva pàgina web de turisme de Creixell et podràs assabentar-te de totes les rutes, les seves festes, conjunt arquitectònic i molt més. Tot i que us aconsellem que hi aneu en persona, no us n’arrepentireu
Instantània del mirador de Creixell
Finestra d'estil gòtic de Ca la Miquelina
El Castell de Creixell
Panoràmica de la Rambla de les Moreres
Tossal de les Sogues
El municipi de Bellvís està situat al nord-oest de la comarca del Pla d’Urgell, tot i que fins l’any 1988 a pertanyer a la comarca de la Noguera.
Aquest petit poble agrari ha sabut, des d’un inici, trobar l’equilibri entre el món rural i la societat moderna que l’envolta, celebrant amb orgull la seva història, el patrimoni i les tradicions T’animes a descobrir-lo?
El passat de Bellvís va ser testimoni de molts saquejos durant la guerra del Segadors i la guerra de Successió, i al segle XIX, sofrí les conseqüències de la Guerra del Francès, per la seva proximitat a la ciutat de Lleida. Però el que ha deixat una empremta important tant en la història com en la vida dels bellvisencs i bellvisenques és el Canal d’Urgell. L’enginyer Domingo Cardenal va ser l’artífex de la construcció d’aquest canal l’any 1862, l’obra hidràulica més important de l’època. Gràcies al Canal d’Urgell, l’aigua començà a arribar als camps que antigament eren de secà, convertint-se avui en dia en arbres fruiters que donen un producte exquisit. Un altre factor que va contribuir al desenvolupament econòmic del poble fins als anys 50 va ser el Carrilet, un trenet projectat per a transportar la remolatxa a la Sucrera de Menàrguens i que, més endavant, també va començar a portar passatgers, un fet molt avantatjós en aquells temps en què hi havia pocs mitjans de transport. Més endavant el Carrilet va desaparèixer, ja que el cultiu de la remolatxa va decaure, però el seu nom, actualment, dona forma a la revista bimensual del poble, que porta a casa de tots les notícies, les anècdotes, les fotografies, les festes, les tradicions i tot allò que dona nom i vida a Bellvís.
Cal Calvet
Una tradició que ha passat de generació en generació i que sens dubte forma part i dona sentit a una part de la història de Bellvís, és l’aparició de la Mare de Déu de les Sogues el 26 d’octubre de l’any 1190. Des de llavors, la història entre el pagès de Sidamon Joan Amorós i l’aparició de la Mare de Déu de les Sogues, avui patrona del Pla d’Urgell i del municipi, passa de pares a fills i és coneguda per petits i grans. En el lloc on se li va aparèixer es va construir un santuari i s’hi va alçar una capella coneguda per a tothom amb el nom de Miracle, on acudien els habitants del Pla d’Urgell i d’altres indrets buscant remei per la sequera i malalties.
Prop del Miracle, al camí de Balaguer, li construïren el Santuari, i tot l’Urgell hi treballà. El Santuari, però, després de la desamortització dels convents de l’any 1835, va quedar desert. Els anys passaren i l’abandonament va ser notable fins que l’octubre del 1977, un grup de voluntaris van decidir tornar a recuperar aquella història soterrada i, a poc a poc i fins al dia d’avui, el Patronat del Casal de la Mare de Déu de les Sogues vetlla per la conservació d’un lloc emblemàtic com és el Tossal de les Sogues i obre les portes a tothom.
Al Carrer Major, al costat de la plaça de l’església, s’ubiquen les cases més antigues del poble, entre les quals Cal Borràs, Cal Bufalà, i Cal Calvet a la Plaça Catalunya, monuments del municipi inclosos en
l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El més conegut és l’edifici de Cal Bufalà, de l’any 1726, que segons explica la llegenda, els malfactors de l’època que toquessin el picaporta de la casa d’aquests senyors, tenia dret a un judici just, ja que la família Bufalà tenia una prerrogativa reial que li permetia donar asil a tots aquests fugitius de la justícia i donar-los un judici just. Cada any durant el mes de juliol, el municipi celebra una festa popular al voltant d’aquesta llegenda que permet atreure turisme i divulgar la història del municipi: Els Firals. I si t’has quedat amb ganes de saber-ne més, visita Bellvís! T’animem a assistir el 26 d’octubre, quan s’hi celebra la Festa Major que ret homenatge a la Mare de Déu de les Sogues
El topònim Bellvís prové del llatí “bellu visu”, que significa bella vista, un nom que podria haver estat donat per alguns dels conqueridors catalans quan reconqueriren aquestes terres envaïdes pels àrabs des de l’any 711
Per a més informació:
Miralcamp es troba situat a dalt d’un turó del pla d’Urgell, anomenat la Serra, des d’on es pot divisar tota la plana d’Urgell. Un lloc privilegiat que dona sentit al nom de la població. La primera informació documentada de la torre de Miralcamp és del segle XII, després de la reconquesta cristiana de Lleida per part de Ramón Berenguer. Acompanya’ns a descobrir aquest poble històric i singular que, de ben segur, et deixarà bocabadat.
Comencem al nucli antic, a l’església de Sant Miquel, que presideix el turó on s’aixeca el municipi. L’església d’origen gòtic, també anomenada Catedral del Pla d’Urgell per ser la més gran i monumental de la comarca, presenta una planta de creu llatina i un interior que gaudeix d’un espai que s’ofereix com un lloc únic, trencat tan sols per petites capelles laterals situades entre els contraforts.
A la plaça Major del poble, just al davant de l’església, podem observar-hi la casa més antiga de la població, actualment en restauració, construïda sobre les muralles antigues de la vila.
Seguint la ruta cap a la Xemeneia de Cal Jan, que destaca per la seva antiguitat i per ser l’única de vapor que queda a la comarca. Catalogada dins del Patrimoni Cultural de Catalunya, forma part de tot el complex del Molí d’Oli. Aquest edifici fou propietat dels ducs de Medinaceli, introductors de l’oliva arbequina
en les contrades de Les Garrigues, importada des de Palestina el 1761. Els avantpassats de l’actual família propietària van adquirir el molí fa uns 120 anys i fins al 2007 s’hi elaborà Oli d’Oliva Verge Extra, de forma artesanal. Durant tot l’any es pot concertar hora per visitar-lo. Al carrer de la Creu, molt a prop de la Plaça Sant Jaume on hi ha l’Ajuntament, hi trobem la Cooperativa Agrària de Miralcamp, fundada l’any 1954 i on s’hi reflexa l’esperit agrícola de Miralcamp fins a l’actualitat. És el lloc ideal per adquirir tot tipus de productes autòctons de les comarques lleidatanes de denominació d’origen: vins, vinagres, olis, ametlles...
L'economia del municipi és principalment agrària, els arbres fruiters ocupen gran part dels conreus amb un clar predomini de les pomeres i pereres, dolces i delicioses. Fer una excursió per l’entorn rural i natu ral de Miralcamp us conduirà a descobrir l’embassament de la Bòbila i l’Alzinera del Quelàs, una alzina amalgamada d’història, llegenda i tradició, i reconeguda com l'ésser més vell de tota la comarca. Just al costat hi passa la carrerada “real”, la que antigament unia Saragossa i Barcelona, un punt de parada i via de comunicació d’antics vianants ferradura. Diu la llegenda que, al 1800, sota l’ombra de l’alzinera, va descan-
sar-hi la heroica Agustina d’Aragó. Descobrir aquest majestuós monument natural de més de 600 anys d’antiguitat serà tota una aventura. Vine a Miralcamp!
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE MIRALCAMP ajuntament@miralcamp.cat T. 973 601 701 www.miralcamp.cat
Visita el Molí d’Oli centenari i la seva xemeneia de vapor, l’única conservada de tota la comarca
Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, situat al bell mig de l’Alt Pirineu, obre les portes a tothom qui vulgui gaudir d’un territori autèntic amb nombrosos atractius culturals, naturals, històrics i gastronòmics, també durant la tardor i l’hivern.
Lo Llumener,
Festival pirinenc de literatures infantils
A començaments d’octubre, el dissabte dia 8, podrem gaudir de “Lo Llumener”, Festival pirinenc de literatures infantils i juvenils que enguany compleix la 7a edició, dedicada ni més ni menys que a L’UNIVERS, un univers de contes i fantasia que omplirà la vila.
Hi havia una vegada un poble de muntanya il·luminat per la literatura, ple d’espectacles, contes, tallers, exposicions, una petita Fira de Contes i Àlbums Il·lustrats... Vine!
L’objectiu de “Lo Llumener” és convertir els llibres en objectes quotidians i companys de vida i jocs dels infants. Durant la passada edició, els nens i nenes van compartir les seves propostes de temàtica per a l’edició següent: el mar, la natura, els bombers, la màgia, la cuina, Harry Potter o els gats són algunes de les 30 temàtiques recollides. Entre totes, l’Univers va ser la més aclamada. Enguany doncs, tenim el repte de donar forma a aquesta proposta nascuda dels infants i ho hem fet amb un programa que s’iniciarà a les 11:30h amb un “Passeig interestel·lar al carrer Major” de Sort, i finalitzarà amb l’espectacle adult “Càndida”, al teatre-cinema de Sort.
Durant la jornada haurem pogut gaudir de 14 activitats, en 7 espais diferents. Per a més informació i reserva d’entrades, visita la web www.lollumener.cat. I si voleu continuar gaudint d’aquesta destinació de conte durant tot l’any, al ventall de contes infantils en pallarès de Cambuleta, “Cantallops”, “Un dia amb l’Àssua”, “Lo Padrí James, Camí de la Llibertat”…, s’hi han sumat “La Llegenda de Torena” i més recentment “L’Entrellat dels estanys encantats” que ha estat traduït al castellà, el francès i l’anglès. “L’Entrellat dels estanys encantats” compta també amb un quadern didàctic recomanat per a nois/es de 8 a 12 anys. Així doncs, podeu gaudir dels contes des de qualsevol poble o ciutat i venir a descobrir els paratges dels seus personatges: la Pirene, la Quimeta, lo Manelet, l’Àssua, la Gina…
Festival Senderi
Del 21 al 23 d’octubre, us oferim un cap de setmana ideal per als amants del senderisme amb la segona edició del Senderi, festival de senderisme de Sort, la Vall d’Àssua i el Batlliu, durant el qual podreu participar de diverses activitats relacionades amb la natura i altres temàtiques: art, gastronomia, literatura, observació de fauna, observació d’estels, orientació… Una oportunitat única per fer un tast de les millors propostes de senderisme, acompanyats dels millors guiatges, per a diferents públics.
Enguany destaquem: un recorregut pel Circuit d’orientació “Lo Piquerot” que us permetrà treure l’exploradora que porteu dins; la Jornada tècnica per a guies, sobre els primers excursionistes i el món dels ratpenats; un recorregut urbà per descobrir Llegendes i bestioles nocturnes; l’ascensió al cim del Montsent de Pallars, l’imponent “sentinella” de la Vall d’Àssua; aprendre a recuperar murs de pedra seca i a “fer comú”; observació dels estels i constel·lacions des de La Vall d’Àssua; l’itinerari literari de Les Veus del
Pamano que us descobrirà els racons més emblemàtics que van inspirar la famosa novel·la convertida en minisèrie (recomanem haver llegit la novel·la o vist la minisèrie); el Taller familiar de la natura a l’art, a través de l’art contemporani de Santi Moix, a l’església de Seurí; experimentar l’ofici de traginer, caminant amb rucs (activitat recomanada també per a persones amb diversitat funcional, que puguin caminar 1 h 30 m).
Per finalitzar amb la Festa dels “Banuts”, un dinar popular de cuina de caça. Per a més informació i reserves, visita https:// senderi.sort.cat/. Senderi forma part dels Festivals de Senderisme dels Pirineus junt amb 12 festivals més de totes les comarques del Pirineu i pre-Pirineu català.
Durant tot l’any podeu seguir gaudint de nombroses rutes per Sort, la Vall d’Àssua i el Batlliu, un paradís del senderisme. Per gaudir-les en plenitud i amb la màxima seguretat és recomanable contactar amb els establiments d’activitats.
Fira de Tardor
El primer cap de setmana de novembre se celebra la Fira de la Tardor que té els seus orígens als voltants de l’any 1380, quan el Rei Pere III El Cerimoniós la va autoritzar. Inicialment de caràcter ramader i dedicada a la compravenda de bestiar, amb el pas del temps i la introducció dels transports i la maquinària, aquest aspecte s’ha anat modificant i ha donat pas a una fira multisectorial en la qual el visitant pot trobar des de maquinària agrícola i vehicles fins a un mercat artesanal de productes de proximitat, essent l’objectiu principal de la Fira mostrar els productes i tradicions pallareses i també de sectors productius de la indústria, el comerç i els serveis relacionats amb el municipi de Sort i la comarca del Pallars Sobirà.
La protagonista de la fira és l’Ovella Xisqueta, una raça d’ovella autòctona catalana que s’ubica majoritàriament al Pirineu Lleidatà. El diumenge se celebren la Mos-
tra i el Concurs Nacional d’Ovella Xisqueta en el marc de les quals els ramaders fan una exhibició de costums de l’ofici de pastor tot participant en el Concurs del Ganxo. Finalment, en aquesta edició tornarem a gaudir de la Gastrofira amb una mostra de cervesa artesana de proximitat, un espai de tast i degustació amb productes de la zona, amenitzat per actuacions musicals. També gaudirem de diverses activitats d’animació per a tots els públics.
Esquiar al Pallars
Sobirà
I si t’agrada la neu, el Pallars Sobirà és la teva destinació. Agafa el teu equip i vine a viure la neu a qualsevol de les estacions d’esquí on, a més del tradicional esquí alpí, podràs gaudir fent esquí nòrdic, snowboard, freestyle o esquí de muntanya. Si vens en família, les estacions d’esquí també tenen zones infantils preparades perquè els més petits gaudeixin de la neu. Però si en comptes de lliscar per la neu el que t’agrada és trepitjar-la, les raquetes de neu són l’opció ideal perquè gaudeixis de la natura al teu ritme. I si ho fas en companyia d’un guia, et sorprendran els racons màgics que amaga el bosc a l’hivern.
Cultura i gastronomia
Per acabar, el municipi et convida a visitar altres espais culturals com la Presó-Museu Camí de la Llibertat, el Museu dels Pastors de la Vall d’Àssua, l’església de Sant Víctor de Seurí, el Retaule gòtic de l’església d’Enviny, i tastar la millor gastronomia pallaresa gràcies a la seva varietat de restaurants, un amb estrella Michelin, tot descobrint els productes locals com els formatges, vins, embotits i carns, dignes del millor paladar
Al setembre canviem d’estació, entrem a la tardor. L’esclat dels tons marrons, grocs, ocres i vermells ens il·luminen la vista i ens fa voler estar més en contacte amb la natura. A la Segarra cada estació de l’any és una nova etapa on viure experiències diferents, tenir noves sensacions, gaudir de les bones vibracions de la natura i de la gent que ens espera, sempre, amb els braços oberts.
Us presentem cinc propostes que us deixaran el millor dels records i seran el motiu perfecte per repetir, una vegada i una altra.
GR 170 Vall del Llobregós
Us proposem conèixer i gaudir la Segarra al ritme que marquen les vostres cames. És així, amb calma, com arriben les descobertes i les emocions com les que trobareu si us endinseu pel GR 170 a la Vall del Llobregós, un recorregut de gran riquesa paisatgística, natural i cultural. Es tracta d’un sender de 65 quilòmetres que inclou cinc municipis segarrencs (Torà, Ivorra, Massoteres i Biosca), a més del municipi de Pinós, al Solsonès.
Al llarg del recorregut hi trobareu obagues de bosc de pi i roure alternats amb clapes de camps de conreu. Del patrimoni arquitectònic destaquen la torre de Vallferosa, el nucli antic de Torà i Sant Miquel de Fontanet.
L’orografia del terreny permet fer el recorregut a peu i en bicicleta.
Experiències entre vinyes
TorredeVallferosa
A la vall del Cercavins, al sud de la Segarra, hi trobareu la ruta del mateix nom. Es tracta d’un sender de 13 quilòmetres de recorregut que passa per un territori planer en què s’alternen clapes de bosc amb conreus de cereal, ametllers, oliveres i vinya.
A l’Ametlla de Segarra, just a meitat del recorregut, el Celler Comalats elabora vins ecològics amb DO Costers del Segre, subzona Vall del Corb, i ofereix experiències adaptades a qui els visiten com passejades entre vinyes, visita al celler, degustació de vins i esmorzars i dinars entre vinyes.
Concurs de carbasses i Mostra de la Terra a Sedó
El primer diumenge d’octubre se celebra el Concurs de Carbasses de Sedó i la fira artesanal que porta per nom Mostra de la Terra de productes gastronòmics i artesanals de Km0.
En aquest petit poble del municipi de Torrefeta i Florejacs, el dia de la fira, s’hi pot trobar tot tipus d’activitats lúdiques, culturals, gastronòmiques, tallers... i activitats pels més petits!
Pícnic tranquil a la vora d’una riera
Al nord de la comarca de la Segarra, al terme de Sanaüja, trobem una petita àrea de lleure on podrem dinar de pícnic. És l’anomenada Font de Ferro, al costat de la riera de Sanaüja.
El conjunt és molt acollidor i ben ombrejat; el formen la font, un salt d’aigua amb el seu petit gorg i la zona d’esbarjo amb taules, bancs i gronxadors per la mainada. El seu nom li ve donat pel sulfat ferrós que dona el peculiar gust de ferro a l’aigua que brolla de la font. Guissona és anomenada el Doll de la Segarra, un territori on el subsòl té les capes freàtiques d’aigua molt a prop, per aquest motiu, un dels llocs més agradables per fer un pícnic són les Fonts de l’Estany, existents ja en època romana per donar aigua a l’antiga ciutat de Iesso, tant a les cases com als horts.
En aquests dos indrets de la Segarra podrem gaudir d’arbres, colors, fulles, olor d’humitat... gaudir de la tardor, palpar-la, sentir-la.
Festival de música del Castell de Concabella
El castell de Concabella, en aquesta població de la Segarra, al municipi de Plans de Sió, cada tardor acull tres concerts de música de cambra que satisfan els oients més exigents.
Una programació atractiva i de qualitat, amb gran nom de l’escena catalana on es conjumina veterania, joventut i passió per la música.
Músics de renom internacional es donen cita els mesos d’octubre i novembre en el marc incomparable d’aquest castell
’Esta ny, Guissona
Gaudeix de la comarca de la Segarra amb cinc propostes que combinen esport, música, gastronomia i patrimoni
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Per a més informació:
CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA Tel. 973 531 300 comunicacio@segarra.cat www.ccsegarra.cat
Fontdel
La Noguera i la seva gastronomia
amb tu... gairebé ho tenim tot!
a gastronomia de la Noguera es nodreix dels millors productes de l’horta, el bosc, les vinyes i les oliveres, acompanyats per les millors carns procedents de la caça, de les pastures, les granges i dels corrals. Per això, i més que a qualsevol altra terra, podràs assaborir productes com l’oli, la mel, els torrons, el formatge, la “coca de recapte”, els caragols “a la llauna” i un llarg etcètera, acompanyats de vins de gran exquisidesa dels cellers del Castell del Remei, Artesa de Segre, Baldomar, Algerri... i deleitar-vos amb la més saborosa i tradicional cuina identificada amb el paisatge de la nostra terra
El passat 23 de juliol vam celebrar la 28a Trobada Cultural al Monestir de Santa Maria de Gualter. La jornada va començar amb una visita guiada al monestir a 2/4 d’1 del migdia. A partir de 2/4 de 7 de la tarda tingué lloc l’obertura de l’acte per part de les autoritats comptant amb la presència del president del Consell Comarcal Sr. Jaume Plensa i alcaldes de les poblacions veïnes. Posteriorment, s’inaugurà l’exposició de pintures de Valeri Farràs de l’Estany. Seguidament, mossèn Bonifaci, als seus noranta anys, oficià la Missa a l’església de Santa Maria de Gualter amb l’acompanyament del grup Joe Psalmist & The Gospel Train i posterior concert, dins dels actes del Festival Itinera dedicat als micropobles
Al vespre, l’escriptor Josep Espunyes (Creu de Sant Jordi 2022), presentà el seu llibre “Municipi de Peramola: Història i històries”. El programa d’actes finalitzà amb una cantada d’havaneres amb el grup Cavall Bernat. L’actuació fou acompanyada de rom cremat per a tots els assistents que varen omplir tot l’espai de l’antic claustre del monestir. Un cop més, el nombre d’amics assistents al Monestir de Gualter, omplí de gom a gom els actes celebrats al llarg de tota la jornada. Gràcies a tots per la vostra assistència, entusiasme i suport que ens impulsen a continuar duent a terme la nostra tasca de conservació i difusió del patrimoni de Gualter i de la Baronia de Rialb
St Pere de Ribes de Valeri Farràs
l’Eestany de Valeri Farràs
Actes culturals 23 de juliol
Josep Espunyes presentà el seu llibre “Municipi de Peramola: Història i històries”
• 8 I 9 D’OCTUBRE, Jornades Europees del Patrimoni.
• 12 D’OCTUBRE, Ruta/Sortida del Romànic a la Baronia de Rialb.
• 19 DE NOVEMBRE, Trobada de la Rosa a Pallerols.
• 6 DE DESEMBRE, Ruta/Sortida del Romànic a la Baronia de Rialb.
Concert de Joe Psalmist & The Gospel Train al Festival Itinera
Cantada
grup Cavall Bernat
Mossèn Bonifaci oficià la Missa a l’església de Santa Maria de Gualter
l nord de la comarca de la Garrotxa, topem amb l’ únic municipi de la comarca que limita amb frontera francesa, el segon més extens i un dels més grans de les comarques gironines. Ens trobem al terme de Montagut i Oix, format per un terreny muntanyós i envoltat de la natura que personalitza la zona. El terme, localitzat concretament a l’alta vall del Fluvià, a l’ Alta Garrotxa, és el municipi que més extensió aporta dins l’ Espai d’Interès Nacional de l’ Alta Garrotxa i abarca també una petita part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Així doncs, es tracta d’ un indret enmig de la natura, on respirar l’aire més pur de la terra i els arbres i on gaudir relaxat dels dos nuclis de població, Montagut i Oix.
El terme municipal presenta nombrosos veïnats, tant Montagut, situat en una gran plana elevada entre el Llierca i el Fluvià, com Oix, envoltat de muntanyes fins l’ Alta Garrotxa, en una petita plana allargassada proper de la riera d’ Oix.
El municipi disposa d’ equipaments i una situació privilegiada, així com també una agenda activa d’ activitats turístiques i festes que li atribueixen la seva pròpia personalitat. És extens i variat, amb un ric patri-
moni natural i paisatgístic, el qual dona l’ oportunitat de realitzar diverses rutes per tal de descobrir-lo.
Pel que fa a la cultura i l’ arquitectura, el municipi compta amb un viu testimoni de la història, amb troballes de peces i elements antics de gran valor. A més, les esglésies romàniques, castells, torres i ponts que hi ha repartits pel municipi transmeten un llegat excepcional digne d’ admirar, tant per visitants com per als propis vilatans de la zona. Els diversos masos i masies, a més, denoten la personalitat d’ una terra i cultura catalanes, deixant entreveure una història viva, plena de tradició i distinció.
El seu calendari d’activitats, també extens i amb actes per a totes les edats, inclou excursions, festes majors, aplecs, entre les quals hi destaquen el Combat de Corrandes a Montagut i l’ activitat de Trepitja Garrotxa.
Combat de Corrandes a Montagut
El Combat de Corrandes, que té lloc a la primavera, és un dels actes que pren més rellevància dins la comarca de la Garrotxa i està caracteritzat com uns dels més
importants i consolidats del territori. Es tracta d’ una jornada festiva dedicada al món de les corrandes i on se celebra un combat entre cantadors vinguts d’ arreu de Catalunya. Diversos actes culturals, exhibicions, jocs tradicionals o cercaviles són algunes de les activitats que formen l’ ordre del dia de la festa, la qual té una gran participació popular.
Una altra de les activitats força reconeguda dins el marc del Combat de Corrandes és la Calçotada popular de la Garrotxa, que ja compta amb 22 edicions i que se celebra al nucli de Montagut. Es tracta, doncs, d’ una de les calçotades amb més participació que s’ organitzen a la comarca.
Trepitja Garrotxa, 22 i 23 d’octubre
Es tracta d’ una Ultra Trail Solidària a Oix, a l’ Alta Garrotxa, organitzada pel Centre Excursionista d’ Olot i la qual tindrà lloc el 13 i 14 d’ octubre. Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch. Les diverses rutes i curses, dividides en tres proves: l’ Ultra, el Trail i la Cursa més curta, s’organitzen de forma que permeten descobrir camins i corriols de la zona, fent de l’activitat tota una experiència única
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Per a més informació:
Ajuntament de Montagut i Oix
Av. Escoles, 6 · 17855 MONTAGUT (GRN)
Tel. 972 287 804
ajuntament@montagut-oix.cat
1r diumenge de març:
Excursió matinal per Montagut
Primavera:
Combat de Corrandes
1r diumenge de maig:
Festa Major de Montagut
Diumenge de Pentecosta
(Pasqua Granada):
Aplec de Sant Aniol d’Aguja
23 de juny:
Rebuda de la flama del Canigó
i revetlla de Sant Joan Últim dissabte de juny:
Festa de Sant Pere a Montagut
16 de juliol:
Festa del barri del Cós i Fluvià
Cap de setmana més proper a Sant Llorenç:
Festa Major d’Oix
4t diumenge d’agost:
Aplec de la Devesa
26 de setembre:
Homenatge a la Vellesa de Montagut i Oix
Octubre:
Trepitja Garrotxa
1r dissabte de desembre:
Aplec de Santa Bàrbara de Pruneres
Desembre:
Marató de TV3 i Cagatió a Montagut i Quines populars
El passat mes de març va obrir les portes Espai Cràter, el centre de referència a Catalunya en volcans, ciència i societat. Impulsat per l’Ajuntament d’Olot, compta amb una innovadora i interactiva exposició sobre vulcanologia i geografia humana, comissariada pel prestigiós vulcanòleg i director de Geociències Barcelona – CSIC, el Dr. Joan Martí Molist; executada per Indissoluble i dirigida pel director del centre, Xevi Collell.
La mostra explica els volcans de la Garrotxa i del món, així com la particular relació entre els volcans i el seu entorn. Ho fa de manera interactiva i mitjançant diversos llenguatges expositius: audiovisuals, experiències immersives, fotografies, realitat augmentada o videomapping. També compta amb una maqueta de 15 m2 que explica la formació de la Garrotxa, així com propostes de ludificació i un gran talús de greda, que ens permet descobrir que estem a l’interior del volcà Puig del Roser.
La visita es pot fer de forma lliure o amb els comentaris dels guies especialitzats d’Espai Cràter. I per completar l’experiència volcànica, als visitants també els oferim una visita guiada al volcà Montsacopa d’Olot, situat a dos minuts a peu d’Espai Cràter. La programació de totes les visites es pot consultar al web
Un edifici de nova construcció, que també forma part de l’experiència
Els arquitectes Toni Casamor i Anna Codina són els autors de l’edifici, pensat perquè també formi part de l’experiència del visitant: està semisoterrat i dins d’un volcà.
L’Espai Cràter compta amb quatre sales diferenciades: la Cambra acull l’exposició permanent sobre vulcanologia; la Sala Magma, amb una capacitat per a 110 persones, és ideal per a esdeveniments culturals i d’empresa; l’Aula Bufador és l’espai on es desenvolupen les activitats educatives i els tallers familiars, i la Zona sísmica, a la primera planta, és la zona de treball i punt de documentació. Els accessos i recorreguts de l’edifici són aptes per a tothom i els lavabos són inclusius.
A la superfície, cobreix l’edifici un gran parc urbà de pas entre el volcà Montsacopa i el centre de la ciutat, on se situa principalment l’eix comercial i la restauració. D’acord amb la filosofia del projecte, d’abordar els reptes globals que afecten a nivell local , Espai Cràter és un edifici sostenible, que utilitza majoritàriament energia geotèrmia. Disposa de fins a 17 pous de 100 m de fondària i no consumeix cap energia fòssil per al seu funcionament.
Activitats educatives experiencials per a escoles i famílies
Com a espai socioeducatiu, Espai Cràter es compromet a obrir-se a les persones i col·lectius de la ciutat, a ser part activa del seu desenvolupament i a crear una proposta educativa
inclusiva i de valor. Així, ha desenvolupat un Projecte Socioeducatiu amb la UdG i les empreses d’educació ambiental del territori, que ha posat les bases de la guia d’activitats educatives. Espai Cràter ofereix tretze activitats educatives integradores, per als diferents nivells educatius que permeten a l’alumnat conèixer i estimar el món que l’envolta i aprendre a tenir-ne cura. Tant les propostes per als centres educatius com les familiars del cap de setmana estan pensades per generar una vivència positiva, estimular la curiositat i assolir el coneixement a través de l’observació, l’experiència i l’experimentació. L’objectiu és despertar l’esperit científic i de recerca en l’alumnat.
Per a aquesta tardor, Espai Cràter ha programat dos nous tallers familiars, dirigits a infants d’entre 4 i 12 anys, que es poden consultar i reservar a la pàgina web del centre.
Recerca, coneixement i desenvolupament
Com espai científic, Espai Cràter vol erigir-se un referent nacional i internacional en l’àmbit de la vulcanologia, teixint aliances amb centres educatius, institucions i entitats per tal d’impulsar projectes i activitats. El primer pas ha estat la signatura d’un conveni amb el CSIC, que li permet accedir a l’espai científic més important de l’Estat i poder ser part activa de projectes de recerca i impacte internacionals de gran envergadura.
Una programació per a tota la comunitat
Exposicions, audiovisuals, debats, tallers… Espai Cràter dissenya una programació on la diversitat de propostes, formes de participació i llenguatges són els eixos per arribar a tota la comunitat. Tot un compromís amb la creació i la promoció de la sociocultura des de l’espai públic.
Per a aquesta tardor, ja hi ha programada una nova edició de la Setmana de la Vulca nologia, que comptarà amb conferències sobre l’erupció de La Palma, un any després, i sobre altres vol cans del món així com una camina da amb vulcanòlegs, entre d’altres.
Més de 30.000 visitants en cinc mesos
El passat 16 d’agost, Espai Cràter va rebre la visitant número 30.000. Una xifra que arriba només cinc mesos després de l’obertura del centre. Aquest estiu, una mitjana de 170 persones han visitat diàriament el centre de referència en volcans, ciència i societat, i en moltes ocasions les visites guiades i els tallers familiars han penjat el cartell de “complet”.
Un punt de trobada per a la comunitat educativa, social i
científica
Espai Cràter és un projecte contemporani que treballa de forma innovadora, experiencial i participativa per abordar els reptes globals que afecten a nivell local. Un equipament de territori que genera valor a la comarca de la Garrotxa, desenvolupant la sostenibilitat econòmica, social i ecològica. Espai Cràter dona la benvinguda a les idees que ajuden a preservar el nostre paisatge, a comprendre el món i a crear una societat millor
Per a més informació podeu consultar la pàgina web espaicrater.com o als perfils d’Instagram i Twitter (@espai_crater)
Arriba la 4ª edició del RIPOLLÈS DISCOVERY WALKING
30 de setembre, 1 i 2 d’octubre de 2022
Vine al festival de senderisme del Ripollès i viu la teva història al Pirineu
Un any més la comarca del Ripollès serà present als FESTIVALS DE SENDERISME DELS PIRINEUS, un projecte de cooperació territorial nascut en l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran i que celebra ja la seva setena edició. Les comarques que formem part de la xarxa de senders Itinerànnia (Ripollès-Garrotxa-Alt Empordà) seguim formant part d'aquesta iniciativa per quart any consecutiu.
En el marc de la promoció que es realitza des de RIPOLLÈS TURISME, l’Agència de Desenvolupament del Ripollès juntament amb la Xarxa de Senders Itinerànnia han organitzat una nova edició del RIPOLLÈS DISCOVERY WALKING, una acció per donar a conèixer la comarca a través d'excursions guiades a la natura.
Participar al festival de senderisme és una oportunitat excel·lent per gaudir de la muntanya a un altre ritme, acompanyats de guies interpretadors locals que estimen el territori i que ens aniran descobrint el patrimoni natural i cultural del Ripollès.
El Ripollès Discovery Walking se celebra novament a la tardor, els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre. Un programa ben atractiu amb 12 activitats distribuïdes per tota la comarca de diferents nivells de dificultat perquè tothom hi tingui cabuda: circuits d’orientació, excursions de vertigen, nòrdic walking, ascensió a cims, per boscos i corriols, al costat de gorgs i salts d’aigua, per observar la flora i la fauna de la zona, per conèixer el patrimoni militar, per gaudir de l’espectacle sonor de la brama del cérvol, per viure l’experiència emocionant de creuar la frontera de forma furtiva i moltes coses més! Totes les activitats inclouen un “kit del senderista” amb producte del Ripollès
Activitats divendres, 30 de setembre de 2022
El divendres es donarà el tret de sortida al festival de senderisme del Ripollès amb dues activitats que tindran lloc a la tarda. La primera consisteix en un petit recorregut a la zona de l'Espluga de Gombrèn per escoltar la brama del cérvol. La segona, una visita guiada per descobrir la història de la vila de Ripoll a través de notícies extretes de setmanaris i revistes històriques.
Activitats dissabte, 1 d’octubre de 2022
El segon dia del festival Ripollès Discovery Walking arriba farcit d’activitats. Al matí tindrà lloc una ruta senderista que ofereix la possibilitat d’iniciar-se i practicar la marxa nòrdica pels voltants de Ribes de Freser; una ascensió al Taga amb sortida des de l'ermita de Sant Martí d'Ogassa; una activitat a Campdevànol amb circuit d'orientació i una excursió pel conegut Torrent de la Cabana; i una excursió per Planoles que ressegueix el recorregut de la clàssica cursa "Batega del Bac".
Pel mateix dissabte a la tarda s’han programat dues sortides per descobrir el passat històric de la comarca del Ripollès des de dues vessants ben diferents. La primera de les activitats tindrà lloc
a Campdevànol i ens portarà a conèixer el patrimoni industrial vinculat al ferro i a l'aigua. La segona és una excursió nocturna, per viure en primera persona l'experiència dels exiliats que creuaren la frontera buscant la llibertat.
Activitats diumenge, 2 d’octubre de 2022
I per cloure l'edició d'enguany del festival de senderisme Ripollès Discovery Walking: una caminada a Toses pels més matiners, per veure com desperta la flora i la fauna de la zona; una sortida de descoberta del patrimoni militar de Camprodon; un itinerari per gaudir dels boscos i gorgs del Torrent de la Masica de Vallfogona de Ripollès i per conèixer les restes d'algu-
nes construccions de pedra seca; i pels més atrevits, la via ferrada Roca de la Creu de Ribes de Freser
A la pàgina web
www.ripollesdiscoverywalking.cat s’hi pot trobar el detall de totes les excursions i les recomanacions a seguir. Igualment s’hi pot realitzar la inscripció a l’activitat i el corresponent pagament.
L’ENERGIA BIG BAND I COMBOS DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE PALAFRUGELL
JAZZ & YOUNG: HÖNK QUARTET
09/OCT
FUNK STATION
JAZZ & YOUNG: LE PINK ZIGANE
ONES I ARENES–PEPE RIVERO i ÁNGELA CERVANTES
STEFFEN MORRISON
11/OCT
ELS COLORS DE DUKE ELLINGTON: MARCEL TOMÀS & GIRONA JAZZ PROJECT
12/OCT
LLUÍS COLOMA & HIS MUSICAL TROUPE
25 DE SETEMBRE 01 I 02 D’OCTUBRE
El 1936, als inicis de la Guerra Civil espanyola, sota el comandament de la CNT-FAI es va dur a terme l’enderrocament de l’església parroquial de Santa Maria. Desmantellada a pic i pala, només en va restar el seu campanar, que avui dia presideix la plaça que porta el nom de l’edifici desaparegut. El conjunt es va començar a construir cap al 1177; per aquesta raó s’hi van integrar certs elements romànics, tot i que es podria considerar, majoritàriament, d’estil gòtic.
L’església tenia tres naus. D’ample ocupava gairebé tota la plaça, deixant, a banda i banda, un carrer estret. Encara avui dia, podem observar, a ambdós costats del campanar, l’arrencament d’un dels arcs de creueria que anaven cap a les naus laterals. De llargària, amb la rectoria que hi havia afegida, arribava fins a prop del magnífic plataner que divideix aquesta plaça de la dels Herois.
El campanar, únic vestigi de l’antic complex arquitectònic, destaca per damunt dels llosats de les cases i sempre ha estat un símbol de la vila de Puigcerdà. Actualment, té una alçada de 35 metres fins a damunt de la barana que el culmina, però se sap que a l’antiguitat constava d’un
llosat fet de planxes de bronze acabat en punxa i rematat amb una agulla daurada. Observant el campanar actual, ens adonem, ràpidament, que té dues etapes de construcció. Per un costat, la base quadrada, que arriba fins al primer pis, formada per quatre ferms pilars revestits de blocs de granit ben caironats. D’aquí en amunt, forma una figura octagonal on les parets de les diverses cares estan ben lligades amb arestes de granit. I, al cap damunt, una terrassa relativament ampla que permet gaudir d’una extraordinària panoràmica de la vall ceretana. És molt aconsellable visitar-la, tot i l’esforç de pujar els esglaons circulars del primer tram i els nous, més còmodes, fins a les campanes.
És, en un dels pilars de la base, on s’obre una porta que dona pas a una escala de cargol, també de granit, que ens permet l’accés al primer pis. Allí hi trobem els dos ulls de bou, que s’obren cap a la plaça i l’hospital, i les dues arcades laterals. Aquesta escala marca, perfectament, el tram més antic i ens indica, alhora, on hi ha el canvi de construcció, ja que al final –després de pujar uns quants graons més- resta tapiada una antiga làpida funerària que assenyala l’acabament de la part més antiga. I és precisament aquest tall
de l’escala el que ens indica que originàriament el campanar s’aixecava quadrat, a semblança d’algunes representacions dibuixades en llibres notarials del segle XIII de Puigcerdà. Segons algun autor, part d’aquests dibuixos són representatius
de l’església de Santa Maria, fet que apunta la possibilitat d’un campanar central i dues torres més baixes a cada una de les naus laterals. No obstant, una descripció de Puigcerdà de 1603 manifesta l’existència d’un sol campanar i corrobora la seva forma i accés: El canvi de construcció cap a la forma octagonal segurament no va ser fruit d’un caprici, sinó que devia respondre a una necessitat arran del mal estat del campanar, ja que al llarg del temps va patir molts tropells com ara llamps o incendis. Sembla que la darrera reforma estructural es va iniciar el 1737 i va finalitzar, per complet, el 1776. A més a més, gràcies a una inscripció situada damunt de la barana que corona el campanar, així com per la documentació existent, podem saber que aquesta part va ser restaurada el 1887. La darrera reforma, la de les escales de ferro interiors i la cúpula superior, és actual. El campanar actuava com a l’atri d’entrada a l’església i el terra estava empedrat amb làpides sepulcrals. S’hi obria una de les portes de l’església, la portalada de la qual encara podem observar. La formen cinc arquivoltes on es combinen les motllures rodones i pentagonals que se sostenen per columnes culminades amb capitells decorats amb motius vegetals, entre els quals hi podem descobrir pinyes. Tota la portalada està feta de l’anomenat “marbre d’Isòvol”. Al seu costat, destaca un baix relleu que representa un traginer amb el seu animal. Al centre d’aquesta planta baixa, s’hi podia observar una creu on, a més de diversos sants, es representa la Mare de Déu de la Sagristia i un combinat de les armes de Puigcerdà i la Cerdanya,
actualment exposada al Museu Cerdà. La dècada del 1940 està dedicada als puigcerdanesos morts durant la Guerra Civil espanyola.
La portalada donava pas a la nau central de l’església i, per tant, podem interpretar que era la principal. Tot i això, va tenir més ús la lateral, que donava de front al carrer major. D’aquesta, també feta de la mateixa pedra que l’anterior, se’n conserva una arquivolta a la porta petita de l’església de Sant Domènec. També hi ha el fris que feia funcions de capitell, on es poden contemplar caps d’animals semblants a gats.
El campanar ha tingut diverses funcions, principalment de caràcter religiós i social. En primer lloc, feia la tasca que li era pròpia de campanar fent els tocs de campana en les diverses funcions religioses, i també per a anunciar la mort del papa, del monarca o dels bisbes. De la mateixa manera, tocava per avisar de foc amb la campana gran, fet que va substituir-se per la sirena i que encara avui està en funcionament. També ha servit, fins fa poc, per a tocar les hores del rellotge antic, ara modernitzat. Cal esmentar que el primer rellotge va ser instal·lat el 1415, i es va canviar, després de molts arranjaments, el 1610. El darrer, avui sense funcionar, data del segle XIX.
Una funció més esporàdica, però no menys necessària, va ser la de lloc de vigilància en períodes de guerra; també s’utilitzava com a defensa mitjançant els tiradors situats en el campanar. L’excavació arqueològica de 2013 ha deixat al descobert el mur nord de la nau i tres contraforts de la primera església, ro-
mànica, de la fi del S.XII i l’inici del S.XIII. Un altre fet important és la localització del fossat, associat al tancament defensiu de la vila des del S.XII. A més, a l’interior d’una de les criptes, hi ha l’arcada del pont a través del qual es passava al fossat i s’accedia al portal nord de la muralla, que connectava amb la vila i el call jueu.
Finalment, la darrera funció que realitza és la turística; a la seva base trobem l’oficina de turisme, cal destacar el seu mirador on hi han unes vistes espectaculars de la comarca i els focs d’artifici que se celebren el dia 8 de setembre amb motiu de la festa dedicada a la Mare de Déu de la Sagristia, patrona de Puigcerdà
El castell de Fornils o del Roure és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) situat en un petit turó de 582 metres a la vall de Fornils. Durant el segle XI només hi havia una torre defensiva, però entre els segles XII i XIII el castell es va ampliar degut a la divisió del castell de Fàbregues en dues parts: Fornils i Rupit.
Atès a l’estat precari i amb l’objectiu de millorar la seva conservació, l’Ajuntament de Susqueda va executar les Obres de Consolidació del Castell de Fornils durant els mesos de maig a juny del 2020 i de desembre del 2020 al març del 2021. Aquest projecte va ser patrocinat pel Servei de Monuments de la Diputació de Girona i per l’Ajuntament de Susqueda.
A través d’aquestes obres de consolidació i les diferents actuacions arqueològiques s’ha pogut conèixer el castell amb més profunditat; les seves característiques constructives, els seus usos i la seva evolució històrica.
Per altra banda, d’acord amb Anna Augé, autora de l’informe d’excavació arqueològica, l’edifici situat al nord-est del Castell, per les seves característiques arquitectòniques s’ha considerat que forma part del recinte sobirà del castell. Aquest sector es troba distribuït en dues plantes, una gran cambra a la planta inferior amb coberta de volta de mig punt i, a sobre, una segona sala que gairebé no conserva part del seu perímetre mural, però que ha mantingut les restes del paviment adossat a les parets. Contemplem així que la sala noble del castell, espai de representació dels senyors, s’hauria situat en aquest edifici i que va estar en ús entre els segles XII i XV.
Entre les diferents parts que componen el castell, cal destacar la Torre de l’Homenatge, situada a la part central nord del castell, tot i que encara no s’ha excavat a nivell de fonamentació, tot apunta a que, la Torre, d’aproximadament 10 metres d’alçada, va ser la primera edificació del Castell de Fornils.
Per altra banda, la zona occidental del castell estableix els límits externs i la distribució interna: un pati distribuïdor i dues estances separades vinculades a la producció. El primer àmbit correspon a un espai de magatzem pavimentat amb opus signinum i parets revestides amb calç per garantir un bon aïllament. El segon àmbit, situat al nord-oest, s’ha identificat com l’obrador on s’hauria mòlt el blat. Apunta que el mecanisme de funcionament hauria estat el molí fariner de sang, mogut per tracció animal.
Finalment, cal dir que es creu que el castell va estar en ple funcionament entre els segles XI-XV, però que va ser abandonat durant el segle XV. Un dels fets podria haver sigut el terratrèmol de l’any 1427, que va sacsejar el territori.
RESTAURANTS
• Restaurant Santuari del Far: Ctra. del Santuari del far s/n Tel: 972 19 01 69 www.santuaridelfar.com
Visitar la sala de les columnes només és
possible dos caps de setmana al mes
Això és degut a que la part superior d’alguns murs mostren moviments propis de sismes. Malgrat tota la recerca feta fins a dia d’avui, encara resten moltes actuacions per fer, motiu pel qual l’Ajuntament de Susqueda, durant els pròxims mesos, iniciarà les següents fases de les obres de consolidació del Castell de Fornils.
SALA DE LES COLUMNES
L’any 2018, coincidint amb la commemoració del 50è aniversari de la Presa de Susqueda, l’Ajuntament de Susqueda, juntament amb Endesa, l’Ajuntament d’Osor, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci del Ter van inaugurar una exposició a la Sala de les Columnes de la Presa de Susqueda. L’exposició que va acollir la Sala de les Columnes va tenir tan d’èxit que aquest any 2022 s’ha tornat a signar un conveni perquè els ciutadans puguin visitar-la de nou.
La Sala de les Columnes, ubicada al marge de la presa, acull diferents peces del fons històric d’Endesa i panells expositius que combinen informació i dades d’interès: de l’embassament, de la construcció de la presa, dels aprofitaments hidroelèctrics i del riu Ter així com la seva fauna i flora.
Com que hi ha un aforament limitat de 25 persones a la vegada, s’hi pot accedir a les 10h, a les 11h, a les 12h o a les 13h, essent obligatòria la compra d’entrades prèviament a l’accés.
• Restaurant Coll de Condreu: Ctra. Comarcal de Vic a Olot, km 38,5 Tel: 972 44 43 19 www.colldecondreu.com
• Setembre: dies 3, 4, 17 i 18.
• Octubre: dies 1, 2, 15, 16, 29 i 30.
• Novembre: dies 12, 13, 26 i 27.
• Desembre: dies 10 i 11.
Les entrades es poden comprar a través de la pàgina web de l’Ajuntament de Susqueda www.susqueda.cat o a la pàgina web d’entrapolis www.entrapolis.com
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Per a més informació:
AJUNTAMENT DE SUSQUEDA
Telèfon 972 190 188 www.susqueda.cat
Torna la Fira Guilleries a Sant Hilari el cap de setmana del 15 i 16 d’octubre. La fira t’ensenyarà tots els encants de les Guilleries: els pobles, les tradicions, la gastronomia i els productes locals. Les parades s’escamparan al llarg dels carrers del nucli antic, des de la plaça Gravalosa fins a la plaça Jacint Verdaguer. Vine i podràs gaudir amb activitats familiars com, per exemple, jocs gegants de fusta o tallers de planter.
Passejant pel poble, aniràs descobrint tots els espais de la fira on destaca el mercat de productors locals amb més de dotze propostes de Sant Hilari i altres municipis de les Guilleries. Es podrà adquirir productes de proximitat com per exemple maduixes, formatge, pa, dolços, peces de torneria, cerveses, ratafia, cremes, ungüents, roba... També hi haurà una zona de mercat d’artesans d’arreu de Catalunya.
En un dels espais podràs assistir a les demostracions d’oficis com el de cisteller o el de ceramista, i el Centre Artesà de la Torneria ensenyarà com es treballa la fusta. Dissabte al vespre s’oferiran tastets de productes de les Guilleries i les propostes d’oci s’ampliaran amb l’espectacle infantil Atrapahits dels Atrapasomnis o el concert de música en directe amb Leyla i Atenea Carter.
Els pobles de les Guilleries que participen en la fira, a part de Sant Hilari, són Osor, Susqueda, Vilanova de Sau, Espinelves, Viladrau, Sant Sadurní d’Osormort, la Cellera de Ter i Sant Julià de Vilatorta.
La cinquena edició de Fira Guilleries es viurà intensament i coincideix amb l’estrena d’una entrada renovada a Sant Hilari que precisament reforça el gran valor de les Guilleries. Des de fa poques setmanes, l’espai de rebuda al municipi és un reflex de la diversitat paisatgística del territori amb una zona de bosc mediterrani, amb alzines i arboços, i una altra de bosc més humit, amb freixes, faigs i avellaners. Tampoc hi falta la referència a l’aigua amb una gran font que, a través d’un circuit tancat amb set raigs, dona la benvinguda a tothom que entra a Sant Hilari.
Si vols passar un fantàstic cap de setmana per conèixer a fons les Guilleries, no et perdis la gran fira que tindrà lloc a la capital d’aquesta subcomarca. Apunta-ho a l’agenda: 15 i 16 d’octubre!
La
fira t’ensenyarà tots els encants de les Guilleries: els pobles, les tradicions, la gastronomia i els productes locals
L’espai de rebuda al municipi és un reflex de la diversitat paisatgística del territori, amb una zona de bosc mediterrani i un altra de bosc humit
CAMPANYA GASTRONÒMICA DE LA
CUINA DEL CIM I TOMBA
RESTAURANTS I ELS SEUS MENÚS
1- BAHIA - Passeig de Mar, 18
Tel. 972 340 322
Pica-pica amb: Coca torrada amb tomata i anxoves de Tossa, calamarsets amb ceba i un toc de julivert, i cloïsses a la marinera a l’estil de na Camil·la.
Plat principal: Cim i Tomba de rap i lluç. Postres de la casa a escollir: Pastís de la Casa o Mató de Monja o Biscuit amb xocolata calenta. Begudes: Aigua i vi Només DO Empordà blanc o negre.
52,00€ - Mínim 2 persones www.restaurantbahiatossa.com bahitossa@hotmail.com restaurantbahiatossa@gmail.com
2- CAN CARLUS - C/ Portal, 20
Tel. 606 022 147
Pica-Pica amb: Pop a la gallega, gambeta saltada i cloïsses a la marinera.
Plat principal: Cim i tomba de bacallà Postres a escollir: Crema catalana o Pastís de la casa o Profiterols o Sorbet o Gelat. Begudes: Aigua i vi Calònia DO Empordà blanc, rosat o negre o Cava Brut Nature Reserva Lacrima Baccus.
36,00€ - Mínim 2 persones www.cancarlustossa.es cancarlus2021@gmail.com
3- CAN PINI - C/ Portal, 12
Tel. 972 340 297
Entrants: Aperitiu de la casa, amanida de bonítol marinat.
Plat principal: Cim i tomba de turbot. Postres: Sorbet de mango.
Begudes: Aigua i vi DO Empordà.
49,00€ - Mínim 2 persones www.canpini.com
4- CASTELL VELL - Abat Oliva,1
Vila Vella Tel. 972 341 030
Entrants: Gaspatxo de préssec i maduixa amb anguila fumada, i Musclos a la brasa.
Plat principal: Cim i tomba de rap i turbot.
Postres a escollir: Pastís de formatge amb fruits vermells o Sorbet de la casa.
Begudes: Aigua i vi blanc o rosat DO Empordà.
52,00€ - Mínim 2 persones www.castellvelltossa.com consultas@castellvelltossa.com
5- EL PETIT - C/Portal, 19
Tel. 622 725 043
Copa de cava i tastet d’oli de la nostra comarca amb pa de blat sarraí Entrants per compartir: Tastet d’amanida russa amb duo de croquetes (pernil ibèric i gamba de Blanes), gambeta de vidre estrellada, carpaccio de gamba de Blanes i tàrtar de tonyina vermella de la Costa Brava sobre llit de guacamole.
Plat principal: Cim i tomba 2.0. Postres a escollir de la carta
Begudes: Menú amb maridatge de vins.
60,00€ - Mínim 2 persones elpetitrestaurant@gmail.com
Entrants a escollir: Tataki de salmó fumat al nostre estil o Llagostins al whisky.
Plat principal: Cim i tomba de rap.
Postres a escollir de la carta
Begudes: Aigua i vi DO Empordà o refresc.
44,50€ www.restauranttursia.com
12- VICTOR - Av. de la Palma, 17
Tels. 972 342 431 - 677 215 332
Aperitiu de la casa
Entrants a escollir: Pasta de full al forn amb pebrot i albergínia a la flama, sobrassada ibèrica banyada amb mel i aire de farigola o Escamarlans petits saltats.
Plat principal: Cim i tomba de rap.
Postres a escollir de la carta
Begudes: Aigua, vi DO Empordà.
39,00€ - Mínim 2 persones www.restaurantvictor.net restaurantvictor@hotmail.com
13- VICTORIA - Passeig de Mar, 23-25
Tels. 972 340 166 - 606 990 126
Pica-pica: Tàrtar de salmó, calamars a la romana, gambeta de Blanes i pastís d’escórpora gratinat.
Plat principal a escollir: Cim i tomba de rap o Cim i tomba de bacallà.
Postres a escollir: Crema catalana o Sorbet de llimona o Pastís de formatge.
Begudes: Aigua i vi DO Empordà, refresc o cervesa.
El nucli urbà d’aquest poble s’aplega al voltant de Sta. Maria de n’Hug, del segle XI, que conserva el seu característic campanar: una torre de quatre pisos
Castellar de n’Hug és un indret que va ser qualificat l’any 1984 com un dels pobles més bonics d’Espanya. El respecte que el poble ha demostrat al llarg de la seva història per l’arquitectura popular, amb pedra, fusta i teules, ha generat un dels pobles més bonics de Catalunya i passejar pels seus carrers és tot un descobriment. Envoltat pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, és un petit poble d’estil típic muntanyenc amb carrers i carrerons empedrats, cases de pedra i fusta que s’han mantingut al llarg del temps, ideal per visitar qualsevol època de l’any. Les seves tres esglésies romàniques són una petita joia que cal visitar. En primer lloc, l'església de Santa Maria de n’Hug situada al nucli del centre antic, documentada per primer cop al segle X, a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. El campanar és l’element més destacat que es manté
de la construcció medieval, junt amb la porta d’entrada amb forjat medieval i la gran finestra amb arc de mig punt. En canvi, l’església de Sant Vicenç de Rus està situada en una zona muntanyosa aïllada, envoltada de prats i boscos. El seu exterior conserva la decoració del primer romànic i les seves pintures murals romàniques del segle XII són còpies de les originals, conservades al Museu diocesà de Solsona. La tercera església és la de Sant Joan de Cornudell, situada sobre un penya-segat imponent i d’una sola nau allargada amb volta de canó reforçada i arcs torals de grans dimensions. Els prats d’alta muntanya i els boscos guarden gelosos la vida d’isards i cérvols, guineus, fagines, porcs senglars, teixons i rapinyaires en ple vol. Però, no podeu marxar d’aquesta vila sense haver tastat dos dels seus productes gastronòmics més
típics: el fuet i el croissant gegant, així com tampoc podeu deixar de gaudir de la bona gastronomia dels restaurants del poble, amb cuina tradicional catalana de muntanya.
Si visiteu Castellar de n’Hug, tampoc us podeu perdre:
Les fonts del Llobregat, un dels símbols de Castellar de n’Hug
Des de la part baixa del poble, al costat de l’aparcament, surt un camí curt i ben senyalitzat que us conduirà fins aquestes fonts, on veureu brollar l’aigua entre la roca calcària i la vegetació, sota els cingles del poble.
El Museu del Ciment
Emplaçat en un entorn natural singular, s’alça espectacular la modernista Fàbrica de Ciment Asland, avui reconvertida en museu. La fàbrica va estar operativa des de l’any 1904 fins a l’any 1975. Es tracta del primer conjunt industrial cimenter de Catalunya. Actualment, el Museu del Ciment forma part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
No podeu marxar del poble sense haver tastat dos dels seus productes gastronòmics més típics: el fuet i el croissant gegant, o sense haver visitat el Museu del Ciment!
El Museu del Pastor
Situat a la part alta del poble, a la plaça del Castell, trobareu el Museu del Pastor, que representa un centre de documentació sobre l’ofici del pastor amb informació sobre aquest antic ofici, així com un conjunt d’objectes antics, com ara estris, guarniments pels animals i utensilis dels pastors.
El tren del Ciment
El traçat recorre l’antiga línia de ferrocarril que enllaçava la Fàbrica de Ciment Asland de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà. Actualment, el recorregut té 4 parades: Museu del Ciment de Castellar de n’Hug, Jardins Artigas, La Pobla de Lillet centre i afores de La Pobla de Lillet.
Reportatge dissenyat per MGZ P UBLICACIONS
Per a més informació:
Ajuntament de Castellar de n’Hug Telèfon 938 25 70 77
www.ajcastellardenhug.cat
www.museuciment.cat
Seva és una població que s’estén als peus del Montseny a la comarca d’Osona, format per dos sectors. Llueix una imatge natural, envoltada de grans boscos i una climatologia humida, les pluges freqüents en són protagonistes. Aquest fet dona lloc a que hi hagi una gran quantitat de bolets, essent un atractiu per molts boletaires i amants de la natura. I és que Seva gaudeix de vàries riqueses, però la més important és la qualitat de la seva índole natural, la qual fa que les excursions i activitats a l’aire lliure, com la ruta dels molins, prenguin un important protagonisme al municipi.
Quan arriba l’octubre, la temporada de bolets comença, i amb ella el municipi celebra la Festa del Bolet, amb l’objectiu de potenciar la tradició boletaire. L’esdeveniment té lloc al centre històric de la vila, format per cases tradicionals, algunes d’elles de pedra i carrerons estrets. D’aquesta manera, a més de gaudir de la fira, també es tindrà l’oportunitat de conèixer i endinsar-se en la petita localitat plena d’encant i pròpia de la Catalunya Central. La festa és coneguda pel seu caire artesanal, popular i gastronòmic. S’hi viu un tarannà divers on podràs ser present al concurs de recerca de bolets, xerrades, degustacions, activitats i actuacions pensades per a tots els públics. A més de totes les parades de productes autòctons i artesanals del poble i es reparteixen unes 2.000 racions de bolets en diverses degustacions. Així doncs, el món micològic envolta tot el marc temàtic de la festa que, any rere any, va augmentant el nombre d’assistents de diversos indrets de Catalunya. A més, en cada edició de la Festa del Bolet s’hi afegeixen noves propostes i activitats per tal de sumar-hi un atractiu extra, com per exemple l’adhesió al 6è Concurs de Receptes de la Biosfera del Montseny (+ info: www.parcs.diba.cat).
Anima’t a visitar Seva, no només durant la fira, també per conèixer la seva història. El municipi fou una antiga sagrega dels segles XII al XV i, a dia d’avui, encara guarda una disposició centrada entorn de l’Església Parroquial de Santa Maria, envoltada per cases antigues ornades de finestrals de l’època. El terme compta amb antigues masies de notable valor arquitectònic, entre molts altres atractius que permeten viure l’essència de la vida rural.
Així doncs, apunta’t la data, el 9 d’octubre el municipi t’espera amb els braços oberts perquè gaudeixis de totes les activitats de la jornada, així com de la cercavila i el concurs de pes de cistelles
Els organitzadors de la festa estan orgullosos de poder rebre visitants que gaudeixin dels bolets del seu territori, així com dels espais emblemàtics de la vila.
L’arribada de la tardor sempre va lligada a la celebració de la Festa del Bolet, una de les propostes gastronòmiques amb més renom de la comarca d’Osona.
VERDÚ CERVERA PANADELLA IGUALADA ST PAU DE LA GUÀRDIA
l dissabte 24 de setembre el Camí Ignasià serà l'escenari de la 2a edició de la Ignasiana BTT. Es tracta d'un itinerari en BTT, gravel o e-bike, autoguiat en GPS i d'aproximadament 115 quilòmetres, que ressegueix les tres últimes etapes del Camí Ignasià, de Verdú a Manresa, passant per Cervera, Montmaneu, Igualada, el Bruc, Marganell i la falda de Montserrat. És una vivència esportiva que porta els ciclistes a conèixer en primera persona les comarques que travessa. El trac ha estat especialment dissenyat per a adequar el recorregut per a bicicleta de muntanya, gravel o e-bike, i així evitar trams de carretera o zones perilloses per als ciclistes. La ruta es pot completar en un sol dia, si s'està avesat a anar amb bicicleta i fer llargs recorreguts, ja que acumula 2.158 m de desnivell pujant i 2.371 m baixant.
El recorregut finalitza a les portes de la Cova de Manresa, on Ignasi fa gairebé 500 anys arribava després de deixar enrere el seu passat militar, caminant cap a una nova opció de vida. Amb la Ignasiana BTT se segueixen aquestes petjades d'Ignasi, revivint la seva experiència i gaudint dels paisatges que van captivar-lo, així com descobrint les ciutats que van acompanyar i inspirar aquest personatge de relleu mundial en el seu pelegrinatge.
L'edició de 2022 incorpora una segona modalitat més curta, de 50 km, amb sortida des d'Igualada i arribada a Manresa, amb 1.060 m de desnivell
pujant i 1.169 m baixant. Les dues modalitats – 115 km i 50 km – inclouen diferents opcions d'inscripció, amb accés a avituallaments, assistència sanitària, bossa obsequi, dorsal, mallot oficial i, també, transport opcional al punt d'inici.
La Ignasiana BTT és una prova no competitiva, esportiva i turística al mateix temps, per a fruir tranquillament tot fent un turisme slow. Per aquest motiu, enguany s'han organitzat paquets turístics complementaris amb allotjament a Manresa o a Verdú i amb la inclusió d'experiències enoturístiques.
Per poder viure aquesta aventura singular en bicicleta, que travessa 19 municipis i 4 comarques, es poden consultar les diferents opcions disponibles i inscriure's als webs manresa2022.cat i runedia.es. El termini d'inscripció finalitza el 19 de setembre.
La Ignasiana BTT forma part de l'eix Esport de Manresa 2022, un projecte que conté més de 40 accions i 100 activitats distribuïdes en set eixos temàtics: Espiritualitat i Pensament; De Manresa al Món; Educació; Cultura i Art; Música i Festa; Joventut, i Esport. Manresa 2022 commemora els 500 anys de l'arribada d'Ignasi de Loiola a Manresa, de camí en el seu pelegrinatge cap a Jerusalem. Ignasi va estar-se prop d'un any a la ciutat, s'hi va inspirar per a escriure els 'Exercicis Espirituals' i hi va tenir una experiència reveladora, que va marcar la seva vida i el va dur a fundar la Companyia de Jesús.
La commemoració (de relleu mundial) permet reivindicar i potenciar el llegat patrimonial de Manresa i consolidar el seu paper com a final del Camí Ignasià
Amb la Ignasiana BTT se segueixen les petjades d'Ignasi de Loiola, revivint la seva experiència i gaudint dels paisatges que van captivar-lo
Reportatge realitzat per MGZ P UBLICACIONS
Més informació
i contacte: TURISME DE MANRESA
Tel. 938 78 40 90
GANES DE MUNTANYA?
FORMA’T AMB L’ESCOLA DE MUNTANYA DEL CEC I GAUDEIX-NE AMB SEGURETAT
ESCOLA DE MUNTANYA DEL CEC
Cursos d’excursionisme en alta muntanya, orientació, cartografia, primers auxilis, meteorologia, nivologia i allaus, marxa nòrdica, botànica, fotografia de paisatge, raquetes de neu, esquí (de muntanya, nòrdic i alpí), alpinisme, barranquisme, escalada i molt més.
És l’edifici més emblemàtic i conegut del conjunt monumental de les Bons. És una església d’origen romànic i consagrada del 23 de gener del 1164. Conserva un campanar d’espadanya amb dues campanes de tradició gòtica. El porxo dona aixopluc a qui puja fins el temple, podent gaudir d’una magnífica panoràmica de la vall d’Encamp. Es considera una de les poques mostres d’escultura monumental conservades a Andorra. L’interior del temple el trobareu decorat per murs i la volta de canó, pintures gòtiques en tons ocres, i l’absis amb una reproducció de les pintures murals romàniques que foren arrencades durant els anys 20 del segle passat i transportades al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
És una església de planta rectangular i d’estructura molt senzilla, parcialment excavada a la roca i de datació encara incerta. Conserva al seu interior un bonic retaule del segle XVI dedicat a Sant Miquel Arcàngel i a Sant Joan Baptista, patrons del poble de la Mosquera, situat a l’altar major. A banda del magnífic retaule, trobarem decorant la volta i les parets unes pintures murals romàniques de l’any 1860 que representen la Transfiguració de Crist a la muntanya del Tabor. Un petit detall pels més observadors, fixeu-vos-hi bé en les Taules de la Llei que porta Moisés, us endureu una sorpresa!
L’església parroquial d’Encamp d’origen romànic té el campanar més alt d’Andorra: 23 metres dividits en tres pisos amb finestres geminades. A la coberta hi ha una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca, on també encara s'hi conserva la porxada més antiga del Principat i un dels pocs comunidors que encara es mantenen en peu al país. A l’interior de l’església podem destacar la magnífica pila baptismal romànica i tres bonics retaules barrocs del 1620, 1689 i 1701, respectivament. Les reixes de les antigues fargues andorranes i els vitralls contemporanis no us deixaran indiferents!
Està adscrita al nucli de població de Vila i datada del segle XIII, gràcies al frontal d’altar romànic que es va trobar al seu interior, l’única mostra de pintura romànica sobre fusta que existeix a Andorra. Actualment s’hi pot veure la seva reproducció, l’original va ingressar al Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 1992. L’església és d’estil romànic, de planta senzilla i campanar “d’espardenya”, amb una campana gòtica.
Adscrita a la parroquial d’Encamp, l’església de Sant Marc i Santa Maria era en origen una edificació aïllada a l’entorn de la qual es va construir el nou cementiri d’Encamp l’any 1936. De planta romànica, reformada en diverses ocasions, conserva al seu interior les restes d’un mausoleu romà dels segles III-IV de la nostra era.
Aquesta església està ubicada al Bosc de les Llaus, perfectament integrada dins del paisatge. Va ser inaugurada el 1999 i el seu interior és auster, amb un altar de pedra i petits vidres de colors. És interessant visitar el seu entorn i el mirador del Bos de les Llaus, a pocs metres de l’església, on gaudir d’una espectacular vista de la vall d’Encamp.
• 20a CAMPANYA GASTRONÒMICA DE LA CUINA DEL CIM I TOMBA de l’1 al 30 de setembre a Tossa de Mar (Selva)
• FESTES DE SANTA TECLA del 12 al 25 de setembre a Tarragona (Tarragonès)
• MERCAT DE LA MÚSICA VIVA del 14 al 17 de setembre a Vic (Osona)
• CAMPIONAT D’ESPANYA DE PARAPENT del 15 al 19 de setembre a Vilaller (Alta Ribagorça)
• SWEET ALOHA COSTA BRAVA del 16 al 18 de setembre a Sant Pere Pescador (Alt Empordà)
• ULISSES FEST 2022 del 16 al 18 de setembre a Premià de Dalt (Maresme)
• XVIII FIRA DE L’AMETLLA del 16 al 18 de setembre a Vilagrassa (Urgell)
• XXVII EXPOCLÀSSIC el 17 i 18 de setembre a Mollerussa (Pla d’Urgell)
• JORNADA GASTRONÒMICA DE LES PLANTES OBLIDADES el 17 de setembre a Igualada (Anoia)
• FESTIVAL DE SENDERISME DEL SOLSONÈS el 17 i 18 de setembre a Solsona (Solsonès)
• FIRA DE LA FIGA el 17 i 18 de setembre a Alguaire (Segrià)
• TROBADA DE PUNTAIRES el 18 de setembre a Salàs de Pallars (Pallars Jussà)
• RANXOGRAVEL el 18 de setembre a Ponts (Noguera)
• TASTETS I HISTÒRIES DEL MERCAT el 21 de setembre a Palafrugell (Baix Empordà)
• FESTES DE LA MERCÈ del 23 al 26 de setembre a Barcelona (Barcelonès)
• 69a EDICIÓ DE FIRANOIA del 23 al 25 de setembre a Igualada (Anoia)
• SEA OTTER EUROPE BIKE SHOW del 23 al 25 de setembre a Girona (Gironès)
• XXI FIRA DEL BESTIAR el 24 de setembre a Barruera (Alta Ribagorça)
• FIRA EUROPEA DEL FORMATGE el 24 i 25 de setembre a Ripoll (Ripollès)
• XIX FIRA DEL CAÇADOR el 25 de setembre a Tàrrega (Urgell)
• OFF FESTIVAL JAZZ COSTA BRAVA del 25 de setembre al 2 d’octubre a Palafrugell (Baix Empordà)
• GASTRO WINE & MUSIC el 25 de setembre a Salou (Tarragonès)
• JORNADA DE L’ESPORT FEMENÍ el 25 de setembre a Girona (Gironès)
• XXI CONCURS DE PINTURA RÀPIDA el 25 de setembre a Mollerussa (Pla d’Urgell) Segueix a la pàg.71
No hi donis més voltes
1 HORA DEPÀRQUING GRATIS
Vine a L’illa. És el pla perfecte, obrim els diumenges de 12 h a 20 h. Gaudeix de les nostres botigues, restaurants i activitats.
A més, et convidem al cinema amb Cinesa i podràs entrar en el sorteig d’una targeta regal de 150 euros.*
*Informa’t al nostre web i al punt d’informació.
• FESTES DE LA TARDOR DE LLEIDA del 29 de setembre a l’1 d’octubre a Lleida (Segrià)
• FESTA DE LA VEREMA DEL BAGES l’1 i 2 d’octubre a Artés (Bages)
• TASTA EL CAMÍ IGNASIÀ el 7 d’octubre a Manresa (Bages)
• CAVATAST A SANT SADURNÍ D’ANOIA del 7 al 9 d’octubre (Alt Penedès)
• JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE LA CATALUNYA CENTRAL el 21 i 22 d’octubre a Berga (Berguedà) Segueix
• APLEC DE LA SARDANA del 7 al 9 d’octubre a Tossa de Mar (Selva)
• IOGA AL VOLCÀ MONTSACOPA el 15 d’octubre a Olot (Garrotxa)
• FESTIVAL ESCENA del 20 al 23 d’octubre a Poblenou (Barcelonès)
• 7è FESTAST – FESTA ALIMENÀRIA DE LES TERRES DE L’EBRE del 21 al 25 d’octubre a Tortosa (Baix Ebre)
• JORNADES MODERNISTES del 7 al 9 d’octubre a la Garriga (Vallès Oriental)
LA FUSTERIA DEL CASAT el Pallars Jussà
Desconnecta del dia a dia als allotjaments rurals a Sarroca de Bellera, una localitat dels Pirineus a la província de Lleida. Es caracteritza per la tranquil·litat i comoditat que s’hi respira, envoltat de la natura més pura. Disposen de totes les comoditats per realitzar unes vacances ideals, tant en parella com en família i gaudir de les activitats de muntanya. Vine i gaudeix!
C / Sant Miquel, 5 25555 SARROCA DE BELLERA ( Lleida )
Reserves: 630 894 344 www.lafusteriadelcasat.com
CIRCUIT 55-84 la Noguera
Vols sentir la velocitat en un autèntic circuit on entrenen els millors pilots del món? Al circuit de motos i karts de Menàrguens (Lleida) viu l’experiència i emprèn un autèntic repte. Aprofita i gaudeix d’un dia en família en un entorn incomparable, amb servei de bar restaurant per poder carregar les piles!
El lloc ideal per allotjar-te durant la teva escapada a la muntanya al municipi de Cardet, a 6 km de la Vall de Boí. Relaxa’t i gaudeix de la llar de foc en un entorn idíl·lic, tens a disposició tres apartaments totalment equipats amb vistes panoràmiques espectaculars. Aprofita la seva proximitat a les pistes d’esquí de Taüll i al Parc Nacional d’Aigüestortes.
C / Únic s/n
25526 CARDET ( Lleida )
Reserves: 629 792 476
CASA MACIÀ
el Pallars Jussà
Al bell mig de Roní, un petit poble de l’Alt Pirineu, s’hi troba Casa Macià: una casa familiar de turisme rural on descansar, recarregar-se d’energia i gaudir de la muntanya en tota la seva essència. Hi ha possibilitat de lloguer íntegre de la casa, disposa de piscina climatitzada i es accepta animals de companyia. Regala’t uns dies de felicitat!
C / Únic s/n
25594 RONÍ ( Lleida )
Reserves: 609 463 966 www.casamacia.com
EL MOLÍ DE LA LLAVINA Osona
El Molí de la Llavina és una masia catalana situada en un espai natural incomparable a Centelles. Aquest indret ofereix visites al molí fariner centenari, venda i degustacions de formatge artesà i servei de dedicació i cura dels cavalls, que fan d’aquest indret un espai ideal per visitar en família.
Masia Molí de la Llavina s/n 08540 CENTELLES ( Barcelona )
Reserves: 938 811 695 www.molidelallavina.com
CAL GABARRA el Berguedà
Un complex situat al centre del Berguedà format per tres cases rurals connectades per un espai enjardiant. Totalment reformades, es caracteritzen per seu luxe integrat al bell mig de la natura. Vine a relaxar-te i a gaudir de la tranquil·litat!
C / Masoveria, 3 08673 VIVER I SERRATEIX ( Barcelona)
Reserves: 656 926 412 www.calgabarra.com
MAS EL GÜELL
Una masia aïllada i confortable al mig del Collsacabra, al costat de la monumental Fageda de La Grevolosa. Permet acollir fins a 10 hostes. Estada de qualitat en un entorn especial de boscos i fauna, que combina la cuina casolana amb una natura espectacular. Mas El Güell (Sant Andreu de la Vola) 08572 SANT PERE DE TORELLÓ ( Barcelona ) Reserves: 937 447 109 www.elguell.com
CASA FARRÉ l'Alta Ribagorça
Osona
visitem MUSEUS
info@fcrestaurant.cat www.fcrestaurant.cat
ALT CAMP
OFICINA DE TURISME L'ALT CAMP
Pl. Sant jaume el Just, s/n (Monestir) Santes Creus · Tel. 977 608 560
NULLES
C/ Estació, s/n · Tel. 977 602 622
VALLS
C/ de la Cort, 3 · Tel. 977 612 530
ALT EMPORDÀ
OFICINA DE TURISME DE L'ALT EMPORDÀ
C/ Nou, 48 - 2n · Figueres
Tel. 972 514 431
CADAQUÉS
C/ Des Cotxe, 2A · Tel. 972 258 315
CASTELLÓ D'EMPÚRIES
Plaça dels Homes, s/n · Castelló D'Empúries · Tel. 972 156 233
EMPURIA BRAVA
Av. Pompeu Fabra, s/n · Tel. 972 450 802
FIGUERES
Pl. de l'Escorxador, 2 · Tel. 972 503 155
L'ESCALA
Pl. de les Escoles, 1 · Tel. 972770 603
LLANÇÀ
C/ Camprodón, 16-18 · Tel. 972 380 855
MAÇANET DE CABRENYS
Pl. de la vila · Tel. 872 202 645
PERALADA
Pl. de la Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840 EL PORT DE LA SELVA
C/ Llançà, 3 · Tel. 972 387 122
ROSES
Av. de Rhode, 77-79 · Tel. 902 103 636
SANT PERE PESCADOR
Ctra. de la platja, s/n · Tel. 972 520 535
VILABERTRAN
C/ Josep Reig i Palau, 10 Tel. 972 505 902
ALT PENEDÈS
SANT SADURNÍ D'ANOIA
C/ Hospital, 23 · Tel. 93 891 31 88
SUBIRATS
Edifici de l'Estació vitivinícola de Renfe de Lavern, s/n · Tel. 93 899 34 99
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
C/ Hermenegild Clascar, 2 Tel. 93 817 01 60
ALT URGELL
OFICINA DE TURISME DE L'ALT URGELL
Pg. de Joan Brudieu, 15 · La Seu d'Urgell · Tel. 973 353 112
COLL DE NARGÓ
Pl. de l'Ajuntament, 1 · Tel. 973 383 048
LA SEU D'URGELL
C/ Major, 8 · Tel. 973 351 511
OLIANA
Av. Barcelona, 81 · Tel. 973 470 339
ORGANYÀ
Pl. de les Homilies, s/n Tel. 973 382 002
TUIXENT
Pl. Serra del Cadí, 1 · Tel. 973 370 030
ALTA RIBAGORÇA
OFICINA DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇA
Av. Victoriano Muñoz, 48 · El Pont de Suert Tel. 973 690 402
Oficines de Turisme
EL PONT DE SUERT
Av. Victoriano Muñoz, 22
Tel. 973 690 640
OFICINA DE LA VALL DE BOÍ
Passeig de Sant Feliu, 43 · Barruera
Tel. 973 694 000
ANOIA
OFICINA DE TURISME DE L'ANOIA
Plaça de Sant Miquel, 5 · Igualada
Tel. 93 805 15 85
CALAF
Pl. dels arbres, s/n · Tel. 93 868 08 33
OFICINA DE TURISME DE L'ALTA ANOIA
Pg. Josep Maria Llobet, s/n · Prats de Rei · Tel. 93 868 03 66
LA LLACUNA
C/ Major, 4 · Tel. 93 897 60 63
BAIX CAMP
OFICINA DE TURISME DEL BAIX CAMP
C/ Dr. ferran, 8 · Reus
Tel. 977 327 155
CAMBRILS
Pg. de les Palmeres, 1 · Tel. 977 792 307
CAPAFONTS
C/ Riu Brugent s/n · Tel. 977 86 82 04
LA SELVA DEL CAMP
Camí de Tarragona, 10 Tel. 977 844 630
L'HOSPITALET DE L'INFANT I VANDELLÒS
C/Estació, 1 · Tel. 977 823 328
MONT-ROIG DEL CAMP
CN- 340 km1139 · Tel. 977 179 468
PRADES
C/ de la Muralla, 3 · Tel. 977 868 302
REUS
Plaça del Mercadal, 3 ( Gaudí Centre ) Tel. 977 010 670
BAGES
OFICINA DE TURISME DEL BAGES
Muralla de St. Domenèch, 24
Manresa · Tel. 93 693 03 96
CARDONA
Av. del Rastrillo, s/n · Tel. 93 869 27 98
MANRESA
Pl. Major, 10 · Tel. 93 878 40 90
MONTSERRAT
Pl. de la Creu, s/n · Tel. 93 877 77 01
SÚRIA
C/ St. Climent, 21 · Tel. 93 869 69 84
RAJADELL
Estació, s/n · Tel. 93 836 82 54
BAIX EBRE
OFI. DE TURISME DEL BAIX EBRE
C/ Barcelona, 152· Tortosa Tel. 977 445 308
L'AMETLLA DE MAR
Av. Amistat Hispanoitaliana, s/n Tel. 977 456 477
L'AMPOLLA
Rda del Mar, 12 · Tel. 977 593 011
BENIFALLET
C/ Major, 1 Tel. 977 462 005 / 977 462 331
OFICINA DE TURISME DEL DELTEBRE - EBRETERRA
C/ Sant Miquel, 1 · Tel. 977 480 627
EL PERELLÓ
C/Lluis Companys, 2 · Tel. 977 491 021
DELTEBRE - RIUMAR
C/ Coll Verd, s/n · Tel. 977 489 309
ROQUETES
Av. Diputació, s/n · Tel. 977 501 511
OFICINA DE TURISME TERRES DE L'EBRE
Rambla Felip Pedrell, 3 (Museu de Tortosa)
· Tortosa · Tel. 977 449 648
BAIX EMPORDÀ
OFICINA DE TURISME DEL BAIX EMPORDÀ
C/ Tarongers, 12 · La Bisbal de L'Empordà · Tel. 972 642 310
BEGUR
Av. Onze de Setembre, 5 · Tel. 972 624 520
CALONGE - SANT ANTONI
Av. Catalunya, 26· Sant Antoni de Calonge
Tel. 972 661 714
L' ESTARTIT
Pg. Marítim, s/n · Tel. 972 751 910
LA BISBAL DE L'EMPORDÀ
C/ L'Aigüeta, 17 (edifici Torre Maria)
Tel. 972 645 500
PALAFRUGELL
Av. de la Generalitat, 33 · Tel. 972 300 228
PALAMÓS
Pg. del Mar, s/n · Tel. 972 600 550
PALS
C/ Hospital, 22 · Tel. 972 637 380
PLATJA D'ARÓ
Mossèn Cinto Verdaguer, 4 · Tel. 972 817 179
SANT FELIU DE GUÍXOLS
Pl. del Monestir, s/n · Tel. 972 820 051
TORROELLA DE MONTGRÍ
C/Ullà, 31 · Tel. 972 755 180
BAIX LLOBREGAT
OFICINA DE TURISME DEL BAIX LLOBREGAT
Ctra. Reial - N 340 · Tel. 93 685 24 00
CASTELLDEFELS
C/Pintor Serrasanta, 4 Tel. 93 635 27 27
COLLBATÓ
Pl. de l'Era, s/n · Tel. 93 777 90 76
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
C/Claudi Güell, 6 · Tel. 93 630 58 07
VALLIRANA
C/Major, 612 · Tel. 936 832 262
BAIX PENEDÈS
OFICINA DEL BAIX PENEDÈS
Pl. Centre, 5 · Tel. 977 157 171
L'ARBOÇ
C/Major 37 · Tel. 977 167 725
CALAFELL
C/Sant pere, 29 - 31 · Tel. 977 699 141 COMA-RUGA
Av. de Brisamar, 1 · Tel. 977 680 010
CUNIT
C/Francesc Macià, 3 · Tel. 977 674 777
VENDRELL
Dr. Robert, 33 · Tel. 977 660 292
BARCELONÈS
AEROPORT EL PRAT (T1)
Prat del Llobregat · Tel. 934 784 704
BADALONA
C/Francesc Layret, 78-82 Tel. 93 483 29 90
BARCELONA - PLAÇA SANT JAUME
Pl. de Sant Jaume, C/ Ciutat, 2 Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - PLAÇA CATALUNYA
Pl.Catalunya, 17 soterrani
Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - AMADEU BAGUES
Rbla. de les flors, 88 · Tel. 93 285 38 34
BARCELONA - PALAU MOJA
C/Rambla, 118 · Tel. 663 654 994
BARCELONA - PALAU ROBERT
Pg. de Gràcia, 107 · Tel. 93 238 80 91
SANT ADRIÀ DE BESÒS
C/ Mare de deu del Carme, 115 Tel. 973 674 777
BERGUEDÀ
OFICINA DE TURISME DEL BERGUEDÀ
C/Barcelona, 49 3r · Tel. 93 822 15 00
BAGÀ
C/Raval, 18 · Tel. 619 746 099
CASTELLAR DE N'HUG
Pl. de l'Ajuntament· Tel. 93 825 70 77
GÒSOL
Plaça Major, 1 · Tel. 973 370 055
LA POBLA DE LILLET
Edifici estació de tren de la Pobla de Lillet · Tel. 687 998 541
