L'automedicació, és segura?

és segura? és segura?

nes pastilles pel mal de cap, per l’acidesa d’estómac, un xarop per a la tos... L’automedicació, és a dir, prendre medicaments per iniciativa pròpia sense prescripció del metge o metgessa és avui una pràctica habitual, però... és segura? Tot i que els darrers anys ha millorat l’educació sanitària de les persones i existeix un rol més actiu en les decisions que afecten la pròpia salut, cal que aquesta autonomia estigui complementada amb el coneixement i l’expertesa dels professionals sanitaris per evitar riscos. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que els medicaments, tant si són receptats com no, no són innocus i, per tant, poden resultar perjudicials en determinades situacions. Per això és important utilitzar-los de manera responsable, amb assessorament mèdic o farmacèutic. L’automedicació pot comportar grans riscos per a la salut que en molts casos són desconeguts, com per exemple: • L’aparició d’efectes secundaris, reaccions adverses o fins i tot, intoxicació. • Pèrdua de l’efecte del medicament perquè s’ha utilitzat en casos no indicats. Un exemple molt clar és l’ús d’antibiòtics per tractar processos vírics. • Dependència o addicció al medicament. • Ocultació de problemes de salut greus i, en conceqüència, retard d’un possible diagnòstic i tractament. • Interaccions amb altres medicaments o aliments que la persona està prenent. Hi ha símptomes menors, com ara el dolor, la febre, l’acidesa d’estómac o el refredat que no requereixen intervenció mèdica i que es poden alleujar amb medicaments de venda lliu

L’automedicació és una pràctica habitual que convé controlar i complementar amb el coneixement i l’expertesa dels professionals sanitaris per evitar riscos No hi ha cap medicament que sigui innocu o inofensiu, per això cal utilitzar-los de manera responsable, amb assessorament mèdic o farmacèutic

re a les farmàcies. Ara bé, el fet que aquests fàrmacs es puguin obtenir sense recepta no significa que siguin inofensius. Per això, convé demanar consell al farmacèutic/a i al metge o metgessa abans de prendre’ls, sobretot en cas d’embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta de nens. També cal demanar ajuda en cas què els símptomes no millorin o l’estat de salut empitjori.

Per no córrer riscos també és important: • No demanar a la farmàcia medicaments que requereixin recepta. • No reaprofitar sobrants de tractaments anteriors. • No pressupossar que el medicament que ha pres una persona del vostre entorn també us anira bé. •Respectar les pautes d’administració. • Informar al metge o metgessa dels medicaments que es prenen o s’han pres (també plantes medicinals i suplements dietètics i vitamínics), • Llegir i conservar el prospecte. • Conservar els medicaments en el seu embalatge original. • Cal tenir en compte que hi ha símptomes que es poden controlar sense necessitat de prendre medicaments, com per exemple: xuclar caramels i beure aigua per calmar la tos, fer canvis en la dieta i evitar empassar aire quan es menja per reduïr la inflor d’estómac i augmentar el consum de fibra per evitar el restrenyiment MGZ