Els covis que robaven la respiració és un conte que va néixer amb la motivació d'oferir als nens una visió diferent de la situació viscuda durant la pandèmia per Coronavirus. Explica la història d'una selva on els seus habitants vivien feliços fins que arribaren uns éssers diminuts, anomenats covis, que els robaven la respiració i els feien emmalaltir. Els savis del lloc, dos nens l’Anna i el Xavier, dos padrins el Ramón i la Clara, el mussol Simó, el llop Zeferí, l'àguila Miranda, el peix Saturní i la ossa Mandarina es reuniren per trobar entre tots una solució i aconseguir que l'alegria i la felicitat tornessin a la seva llar. Aquesta història ha vist la llum gràcies a la col·laboració i el recolzament generós i entusiasta de diverses persones i entitats que van donar suport al projecte: Teresa Capell, doctora en Farmàcia i catedràtica de Biotecnologia Vegetal de la Universitat de Lleida; Marta Martín Cabezudo, infermera de l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid; i Iván Carabaño Aguado, pediatre del mateix hospital. Proyecto IlerCOVID. Universitat de Lleida. Fundació Centre de Recerca en Agrotecnologia (Agrotecnio). Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Text : Carolina Pinedo del Olmo Il·lustracions: Daniel Vergara Martínez Edita: Mandala ediciones www.mandalaediciones.com I.S.B.N.: 978-84-19294-16-6 Imprès en paper ecològic. Edició no venal
No fa ni molt ni poc temps, sota la terra d’una selva plena de savis arbres gegants i abruptes muntanyes altíssimes vivien uns éssers tan diminuts que eren gairebé invisibles. Si no t’hi fixaves bé, però que molt bé, ni t’hi apropaves molt i molt, no podies veure’ls. Aquests diminuts éssers tenien un aspecte un mica peculiar: eren rodons i tenien moltes potetes que acabaven en ventoses. Vivien en túnels sota la selva, en petites coves, i per això aquests éssers microscòpics s’anomenaven covis.
Mai no es relacionaven amb els habitants de la superfície, com ara les persones, els ossos, les papallones, els cavalls, els llops, els peixos o els ocells.
Als covis no els agradava la llum del sol, l’aroma de les flors o l’aigua dels rius que corrien per la selva. Els encantava la foscor de les seves diminutes coves. D’aquesta manera, tots els habitants d’aquella llunyana selva vivien feliços i en equilibri, els uns a dalt, a la llum, i els altres a sota, a la foscor. Malgrat tot, els covis tenien curiositat pels éssers de la superfície, i van decidir enviar-hi un grup per esbrinar com vivien els qui es delien per la llum del sol.
1
Els covis que robaven la respiració
Els covis que robaven la respiració
2
Però els covis no sabien moure’s per la superfície de la selva, perquè la llum els gastava l’energia i els deixava sense forces. Llavors van trobar una solució. Com que eren gairebé invisibles es van introduir dins dels habitants de la selva. Van entrar en el cos de les persones, dels peixos, dels ocells, dels cavalls, de les abelles..., i va passar una cosa inesperada. Tots els habitants de la superfície van començar a emmalaltir-se, perquè els covis els robaven la respiració.
3
Els covis que robaven la respiració
Els covis que robaven la respiració
4
A la selva immediatament van convocar una reunió per trobar una solució a la situació tan complicada que patien. Els savis de la contrada es van trobar, com feien en les ocasions importants, al voltant de la foguera, sota la vella i sàvia alzina que havia viscut milers i milers d’anys al peu de la muntanya guardiana de la selva. S’hi van aplegar dos nens (l’Anna i el Xavier), dos padrins humans (el Ramon i la Clara), el mussol Simó, el llop Zeferí, l’àguila Miranda, el peix Sadurní i l’ossa Mandarina. Aquests savis van parlar i parlar durant moltes hores, fins que l’àguila, que tenia una vista tan aguda com un microscopi, va aconseguir veure a través de la pell dos diminuts covis.
—Amics —va dir l’àguila Miranda—, he trobat el motiu que ens fa estar malalts. Són els covis que viuen sota terra, que ens han entrat al cos i ens roben l’oxigen dels pulmons per alimentar-se i tenir energia i forces.
5
Els covis que robaven la respiració
Els covis que robaven la respiració
6
—Vaja, àguila Miranda! La teva mirada precisa sempre ens ajuda a conèixer el que no es veu. Segur que l’ossa Mandarina, que és l’experta en remeis per curar, ens pot aconsellar què hem de fer amb aquestes bestioletes —va dir el mussol Simó, mentre mirava amb els seus ullassos per sobre de les ulleretes rodones. —Molt bé, companys —va contestar l’ossa Mandarina—, necessito una mica de temps per observar i cercar la solució que tornarà l’equilibri a la nostra formosa selva. Els savis es van retirar mentre l’ossa Mandarina trobava respostes on només ella sabia cercar.
Passats uns dies, l’ossa experta a guarir les ferides va convocar una nova reunió per explicar el que havia esbrinat, i ho va fer com era costum, demanant als coloms missatgers que avisessin els savis perquè es tornessin a trobar al voltant de la foguera.
L’ossa Mandarina va dir als habitants de la selva:
7
Els covis que robaven la respiració
Els covis que robaven la respiració
8
—Amics, he consultat als esperits del bosc el tema que ens preocupa. M’ha respost el vent, que coneix totes les respostes, perquè corre en llibertat per tot arreu. També m’ha ajudat la mestra aigua, que sap tots els secrets sobre la vida. M’han dit que els covis han pujat a la superfície i viatgen amb el nostre cos i s’alimenten de la nostra respiració; per això no ens trobem bé. Els covis han tingut enveja de tot l’encant de què gaudim a la nostra preciosa selva i volen quedar-s’hi.
—Ooooooh! —van exclamar sorpresos els savis en escoltar l’ossa. —No us amoïneu, perquè tinc la solució per no caure malalts, aconseguir que els covis tornin a les coves subterrànies i recuperar l’equilibri a la selva —va dir l’ossa Mandarina mentre s’acabava una mica de mel que havia trobat en una bresca que penjava del vell arbre sapient sota el qual estaven reunits els savis.
—Meravellós, amiga Mandarina! No veiem l’hora d’escoltar-te. Què podem fer? —van dir l’Anna, el Xavier i el peix Sadurní, que treia el caparró de l’aigua.
9
Els covis que robaven la respiració
Els covis que robaven la respiració
10
-Els covis ens arriben a través de les mans i la saliva, quan esternudem o tossim. Si ens rentem sovint les mans i ens separem cinc passes els uns dels altres evitarem que ens entrin al cos.
D’aquesta manera, els covis no trobaran nous cossos per moure’s per la selva i tornaran a les seves coves sota terra -va explicar als savis la llaminera ossa Mandarina.
-Fantàstic! Fem-ho córrer amb els coloms missatgers perquè tots els habitants de la selva sàpiguen com fer que els covis tornin a les coves -va dir el mussol Simó. 11
Els covis que robaven la respiració
Així, durant molts dies, els habitants de la selva van seguir les instruccions del grup de savis. Fins i tot les cries —com els nens, que tenen moltes ganes de jugar i atansar-se als seus amics— van fer un esforç i entre tots van aconseguir que els covis no tinguessin cossos per continuar viatjant.
D’aquesta manera, els éssers microscòpics van decidir tornar cap a les seves coves, i els habitants de la selva van recuperar la salut i la pau, gràcies a la unió, la solidaritat i l’esforç de tothom.
Els covis que robaven la respiració
12
Impulsen
Financien