![](https://assets.isu.pub/document-structure/240531082202-f4cef2c8190f2b64f0802c37e0cde29a/v1/1e93c621034569a3cd142c33d89cbc4f.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/240531082202-f4cef2c8190f2b64f0802c37e0cde29a/v1/98fc8299dabe928913cdee6eb7c37ecb.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/240531082202-f4cef2c8190f2b64f0802c37e0cde29a/v1/3cddc9a30c03d63230a66b442aa98c87.jpeg)
![](https://assets.isu.pub/document-structure/240531082202-f4cef2c8190f2b64f0802c37e0cde29a/v1/4596a39e2e1577cde3b6649cd3c90fac.jpeg)
FOTOS:
FOTOS:
Per a aquells que frisseu per una berlina esportiva amb la què gaudir al màxim rodant per circuits, però que tanmateix voleu que garanteixi un confort i un rendiment excepcional per carretera, BMW us proposa una nova edició M molt especial, el BMW M4 CS.
Amb una potència de 550 CV (405 kW), una posada a punt del xassís específica i un pes total molt contingut, gràcies a l’ús massiu de CFRP (plàstic reforçat amb fibra de carboni), la nova proposta dels alemanys complirà amb escreix amb aquestes dues necessitats a priori antagòniques: oferir un rendiment rabiosament esportiu i tanmateix ser un cotxe amb el què poder moure’s a diari.
Pel que fa a consums, si tenim en compte que parlem d’un consum combinat de 10,2 litres als 100 km, amb unes emissions de 232 g/km (sempre sota el cicle WLTP), el nou M4 CS no només es posa al capdavant de la cada cop més àmplia llista de berlines d’altes prestacions que hi ha al mercat, sinó que destaca notablement respecte a la majoria, tot pujant un esglaó més en una altra xifra de consum, la de l’adrenalina.
Tornant al tema de l’ús de CFRP. Un dels elements fets amb aquesta combinació de fibra de carboni és el sostre. La seva lleugeresa, a més d’incidir en el pes, redueix considerablement el centre de gravetat del cotxe, millorant així l’agilitat i la dinàmica. Altres elements de l’exterior fabricats a base de CFRP, són el capó, l’splitter i les preses d’aire davanteres, així com les carcasses dels retrovisors. Al darrere són de CFRP el difusor i l’aleró posterior.
L’interior segueix aquest mateix principi de construcció, elements com la consola central, les lleves de canvi i les motllures. finalment, acaben d’ajustar el pes total del cotxe els seients M Carbon (de sèrie a l’edició especial), així com els elements estructurals del coixí del seient i del respatller, ambdós fets també a base de CFRP.
Amb tot, el pes del cotxe és de 1830 quilograms, vint menys que un BMW M4 Competition Coupé M xDrive.
Poder assolir un consum combinat d’entre 10,2 i 9,9 litres als 100, amb unes emissions de CO2 d’entre 227 i 224 g/km (WLTP) és possible gràcies a unes prestacions molt específiques derivades del seu esplèndid motor de sis cilindres en línia, sàviament administrat pel canvi M Steptronic de vuit velocitats.A tot això cal afegir la tracció total intel·ligent M xDrive. Tots aquests elements tecnològics en sintonia donen al nou M4 CS un nivell de dinamisme i de seguretat absoluts en tota circumstància.
El lliurament instantani de la potència, juntament amb la tracció optimitzada, permeten que la nova proposta dels bàvars assoleixi el 0 a 100 en 3,4 segons.
La nova entrega dels del departament M de BMW està propulsada per una versió especialment dissenyada del sis cilindres en línia M TwinPower Turbo, un motor que fou desenvolupat inicialment per als M3 i M4, incloent-hi fins i tot l’M4 GT3.
La unitat de 3.0 litres ha prioritzat especialment en el rendiment, l’eix prioritari sobre el què es basa qualsevol BMW M GmbH.
El resultat no pot ser més exitós, tal i com ho demostren les victòries de l’M4 GT3: títol de Turismes del DTM, així com primers llocs absoluts a les 24 hores de Spa-Francorchamps i de Dubai.
La tecnologia de competició del nou M4 CS estableix les bases de l’extraordinari potencial del seu sis cilindres quan parlem de tants cavalls. Per assolir 20 CV més respecte del BMW M4 Competition Coupé M xDrive, els enginyers de BMW M GmbH van realitzar molts ajustaments de la tecnologia M TwinPower Turbo del motor, com ara augmentar la pressió màxima de càrrega dels dos turbos monocilíndrics a 2,1 bars i dur a terme un seguit d’ajustaments específics en la gestió del motor.
El motor ofereix un par màxim de 650 Nm des de les 2.750 voltes, arribant a les 5.950. La potència màxima arriba a 6.250 rpm, entrant a zona vermella a partir de les 7.200 rpm.
La potència instantània i el rendiment en aquest nivell de revolucions són en gran mesura les que apadrinen els 3,4 segons de temps que necessita el cotxe per pujar de 0 a 100, 11,1 per pujar a 200 km/h. La velocitat màxima amb el paquet de conducció M està limitada electrònicament a 302 km/h.
Com ha de ser, les excel·lències de rendiment i potència han de disposar d’un sistema d’escapament que garanteixi un espectacle auditiu a l’altura. Així, els escapaments presenten una concepció doble, aletes controlades elèctricament, un silenciador posterior de titani i dos parells de tubs d’escapament de color negre mat. En conjunt, el sistema d’escapaments és poc menys de cinc quilograms més lleuger gràcies al silenciador de titani.
En els modes SPORT i SPORT+, el so del motor adquireix matisos de pura competició, una cosa especialment audible en les fases de canvi de marxa.
El par motor es transmet a les quatre rodes per mitjà del sistema M Steptronic de vuit velocitats amb Drivelogic. S’acciona mitjançant la palanca selectora de marxes de la consola central o des de les lleves de fibra de carboni del volant.
El percutor Drivelogic permet al conductor modificar les característiques de canvi de la transmissió per mitjà de diferents ajustaments: confort, esport i circuit.
La potència del motor es canalitza mitjançant el sistema M xDrive. La tecnologia M xDrive del sistema de tracció a les quatre rodes utilitza un embragatge multidisc controlat electrònicament. Això permet distribuir la potència del motor entre les rodes d’ambdós eixos maximitzant la tracció i l’estabilitat direccional en tot moment i circumstància.
El menú de configuració M permet seleccionar el mode 4WD Sport, el qual dirigeix una proporció encara més gran del par motor a les rodes posteriors. El pilot també pot desconnectar el control dinàmic d’estabilitat i activar la tracció posterior des del mode 2WD, sempre que vulgui fer una conducció més purista.
L’edició especial està equipada de sèrie amb frens M Compound amb pinces de color vermell o negre. Al seu torn, les pinces dels frens ceràmics de carboni (opcionals), poden ser vermelles o daurades mat.
Quant a les llandes, de 19 polzades al davant i de 20 al darrere, el nou M4 CS equipa unes d’aliatge lleuger M forjades. Estan disponibles en color bronze o en negre.
Els pneumàtics de pista (de sèrie) específics fan 275/35 ZR19 al davant i 285/30 ZR20 al darrere. Ofereixen un excel·lent rendiment gràcies al gran control lateral, a una estabilitat direccional extraordinària, a un tacte molt precís de la direcció i a una capacitat de tracció impecable.
Per als que prioritzin en un ús del cotxe més quotidià, és a dir, la gran majoria de compradors, hi ha disponibles uns altres pneumàtics, sense cost addicional.
L’interior del BMW M4 CS ha estat concebut per oferir una experiència de conducció estimulant i de competició, però amb tot el necessari perquè no tingui mancances en termes de confort, de manera que sigui un cotxe perfectament adaptat per fer-lo anar a diari.
Lògicament, tot a l’interior són detalls rematats amb materials d’alta qualitat i amb molts elements de disseny exclusius. El volant M folrat a base d’Alcántara té un disseny de tres radis i l’aro pla. Justa al darrere d’aquest, tant el marcador central vermell com les lleves de canvi, afegeixen aquest toc de competició tan estimulant quan et poses als comandaments.
Els seients M de carboni inclouen un disseny específic, combinant a la perfecció i col·laborant en aquesta sensació d’estar en un cotxe de carreres, però amb el confort necessari per gaudir del cotxe diàriament, o fent llargues distàncies. Són d’accionament elèctric, estan calefactats i incorporen recolzacaps integrats amb el distintiu del model il·luminat. Estan entapissats amb pell Merino combinant el color negre, el vermell i les costures a contrast, una combinació present tant al davant com al darrere. De la mateixa forma, els panells de les portes davanteres i els panells laterals posteriors presenten un entapissat en cuir negre.
De cara a la informació en ruta, l’entreteniment i la comunicació, l’última versió del sistema BMW iDrive basat en el BMW Operating System 8.5, permet controlar de forma intuïtiva la gran majoria de funcions del cotxe, així com els serveis digitals.
La pantalla BMW Curved Display orientada cap al conductor, juntament amb el Head up Display, ajuda al pilot a concentrar-se a la carretera.
El botó de configuració específic M de la consola central permet accedir directament a les opcions d’ajustaments del motor, del xassís, de la direcció, del sistema de frens i de l’M xDrive.
El nou BMW M4 CS també incorpora de sèrie el sistema M Drive Professional. El sistema inclou funcions optimitzades per a circuit, com l’M Drift Analyser, que avalua i registra les derrapades executades en els revolts. Per la seva banda, l’M Laptimer proporciona dades detallades sobre les voltes al circuit i permet compartir-los. Destacar també el Control de Tracció M de deu fases.
El botó M Mode de la consola central és una altra eina del paquet M Drive Professional molt destacable. Permet ajustar tant la resposta del sistema d’assistència al conductor, com el contingut mostrat a la pantalla d’informació.
A més dels ajustaments ROAD i SPORT, el BMW M4 CS també ofereix el mode TRACK específic per a circuits.
Més enllà de l’alliberament que qualsevol pilot cercarà quan rodi per circuits, la marca era molt conscient que la màxima del model també havia de passar per la seva adaptabilitat a un ús diari. És així que l’M4 CS inclou com a equipament de sèrie elements com el BMW Head-Up Display amb gràfics específics, un sistema de navegació basat en el núvol, integració de telèfons intel·ligents, així com telefonia amb càrrega sense fils i interfície WiFi. Pel que fa sistemes d’assistència al conductor, el cotxe tampoc es queda precisament coix.
El sistema d’accés sense clau, l’alarma, el climatitzador automàtic de dues zones, un sistema de so Harman Kardon o l’assistent d’aparcament amb control de distància, són alguns dels elements que trobem de sèrie al cotxe. En termes de seguretat assistencial, destacarem, entre altres, l’avís per col·lisió frontal, el de canvi involuntari de carril i el sistema de lectura de senyals, incloses les de límit de velocitat.
El nou BMW M4 CS arriba amb una sèrie de característiques de disseny individuals. Per exemple, els dos acabats de pintura especial BMW Individual Riviera Blue i el Frozen Isle of Man Green Metallic estan disponibles en exclusiva per a l’últim model d’edició especial dels de BMW M GmbH.
Les superfícies de fibra de carboni a la vista per al sostre, així com el parell d’incisions del capó, mostren l’estructura distintiva del material, igual que passa a la zona davantera amb l’splitter, les preses d’aire i les carcasses dels retrovisors exteriors de les portes. Al darrere, l’spoiler i el faldó presenten el mateix acabat a la vista.
Juntament amb els faldons laterals negres i les brànquies M, els elements de CFRP anteriorment esmentats, proporcionen un impressionant contrast amb els nous acabats de pintura, oferint un contrast visual molt atractiu.
Informeu-vos-en a Pyrénées Motors, concessionari BMW per a Andorra. Els trobareu a Prat de la Tresa s/n. Tel. +376 880750.
Marc Zorzano
FOTOS: Classy Vissuals
“Vlogs de Coches” és un canal que tot i que existeix des de fa un temps, enguany s’ha reestructurat no solament per créixer més com a canal, també per consolidar una identitat més completa i plural. El cert és que ocupa el tercer lloc a Espanya entre els canals de motor més visitats.
Els seus membres però, l’empresari andorrà Ricky Lambo i l’streamer Nexxuz, tots dos fundadors i impulsors del projecte, més Tarifa, també streamer, el pilot Sito Español i Gerard Farré, periodista especialitzat amb una gran trajectòria al sector, volen seguir creixent i la fòrmula que han decidit seguir és d’allò més intel·ligent: combinar el tarannà lùdic i desenfadat de sempre, amb molts minuts que incloguin contingut tècnic. Precisament en aquesta vessant la llarga trajectòria i experiència de Gerard Farré com a periodista del sector, és clau!
Davant d’aquest nou rumb, “Vlogs de Coches” ocuparà periòdicament un espai a Motoraldia per avançar una mica allò que ‘estiguin cuinant’ cada mes per al seu canal.
És així que vam reunir-nos amb el Gerard perquè ens expliqués com va anar aquesta primera súper prova que van fer aquí al Principat no fa gaire i que trobareu a ‘tutti pleni’ al canal que tenen a Youtube.
En aquesta prova, quatre dels cinc integrants -al final Tarifa no va poder ser-hi- van posar a prova ni més ni menys que quatre generacions de Lamborghini Huracan.
Gerard, un primer reportatge molt intens. Com va sorgir la idea? Lamentablement Lamborghini va anunciar recentment que el seu nou supercotxe comptarà amb un motor V8 biturbo híbrid. Per tant, perderem l’excepcional motor V10 atmosfèric que tantes alegries ens ha donat des que tenia 5 litres i 500 CV al Gallardo, fins que va assolir els 5,2 litres i els 640 CV a l’Huracán. És així que per acomiadar aquest motor en majúscules, vam voler reunir els quatre Huracán.
Una tasca complicadeta, no?
Vam tenir la sort de poder comptar amb la col·laboració d’un grup de grans apassionats del país que ens van cedir els seus cotxes: un Huracan de primera generació amb 610 CV, un Performante, un EVO i un STO, aquests tres amb 640 CV.
L’escenari de la prova va ser la carretera d’Arinsal?
Sí. Ja saps que aquesta carretera és famosa per allotjar la històrica pujada en costa que s’organitza cada any.
A gairebé 2.000 metres d’altitud, aquesta és una carretera en la què grans pilots andorrans, com ara Gerard de la Casa o Joan Vinyes, per citar-ne dos, al volant dels seus cotxes de carreres han donat moltes alegries a l’afició.
Destacar que gràcies a la col·laboració tant del comú com del Servei de Circulació de La Massana, de cara a la prova vam poder tenir la carretera tallada al trànsit, de manera que vam poder provar a fons aquests quatre Lamborghini!
Que diries així, tot d’una, breu i concís?
L’huracan, a diferència del Gallardo no es va configurar amb canvi manual. És així que el seu canvi automàtic és molt superior al del Gallardo donat que compta amb un sistema de doble embragatge ultra ràpid i molt efectiu. A més, la calibració del xassís és encara més salvatge, sobretot si actives el mode Corsa des del botó que hi ha integrat al volant. Sens dubte és un model simplement espectacular en qualsevol de les versions.
Com va anar el repartiment de les unitats?
D’entre els quatre, destacar l’LP610-4 de primera generació propietat de Nexxuz. Equipat amb uns escapaments especials FI-Exhaust, el cotxe sona gairebé com un monoplaça d’F1. El pilot de ral·li Sito Español va quedar encantat amb la seva espectacularitat, tot i que va trobar que té tendència a subvirar, un aspecte característic de les versions 4x4 d’aquella primera generació.
Esmentar que tot i que aquesta unitat originalment és de color taronja, ara està vinilada de color negre.
Ricky Lambo va quedar completament enamorat del Performante. No només per l’empenta brutal del seu V10 de 640
cavalls, també pel seu equilibri dinàmic i sobretot per la gran capacitat de tracció del sistema de tracció a les quatre rodes. Un altre aspecte que va voler destacar en Ricky fa referència als escapaments alts, doncs potencien encara més ‘la nota musical’ de l’V10.
L’EVO, una evolució que aporta solucions tècniques del Performante al model generalista, va ser la unitat que va conduir Nexxuz. Tot això ,combinat amb una estètica molt radical, sobretot a la part frontal del vehicle, donen a l’EVO un look d’allò més suggerent.
Vols una “ironia del destí” divertida? Aquest Evo és de color negre, però ara l’han vinilat de color taronja, just el contrari del que Nexxuz ha fet amb el seu Huracán.
Aleshores a tú et va tocar l’STO?
Sí. Jo vaig gaudir com un nen petit al volant de l’STO. És un supercotxe que em té completament boig. L’he pogut provar a fons, a Itàlia, a Espanya i ara a Andorra.
Al volant d’un STO tens les sensacions d’un veritable GT de Le Mans, però al mateix temps és un cotxe ultra efectiu per carretera. El que més m’agrada és que tot i ser de tracció al darrere, ofereix un comportament neutre i molt comunicatiu. Pots controlar-lo en tot moment fins i tot amb l’electrònica desactivada. És un dels millors cotxes que he provat mai. Tot això, més el so embriagador i l’empenta descomunal del seu V10 amb 640 CV, garanteixen una experiència al volant extraordinària.
Com acabem aquest resum?
Com a resum, a part de convidar-vos a veure el video complet al canal, diré que és una veritable llàstima haver de dir adéu a un motor tan espectacular com aquest V10. Afortunadament, el vídeo que hem fet a Vlogs de Coches quedarà per sempre a YouTube, així que podrem seguir escoltant el seu so a ple pulmó ressonant entre les muntanyes d’Andorra.
Alblogtrobareuaquestarticleenversióextesaiambunampli reportatgefotogràfic.Podeuaccedir-hidesdelcodiQRd’aquestespàgines.
La gamma C3 de Citroën s’ha renovat completament i el resultat no podia ser més encertat, no només pel que fa a l’estètica exterior, molt més corpulenta, també pel que fa a tecnologies i propulsors.
En tot cas, en aquest espai de novetat ens centrarem en la versió elèctrica, l’ë-C3. De propulsió 100% elèctrica, el nou ë-C3 neix aprofitant l’arribada de la quarta generació del petit compacte francès, un dels models estrella del catàleg de la marca de SaintOuen.
Equipat amb una bateria de 44 kWh, l’autonomia anunciada arriba als 320 km (WLTP), el que per a un utilitari és molt més del necessari (de 200 a 220 reals).
El nou utilitari elèctric combina la suspensió Citroën Advanced Comfort amb els nous seients Citroën Advanced Comfort, el que garanteix un gran nivell de comoditat.
Un altre punt a destacar és que al pujar fins a 1,57 d’alçada, 10 cm més que la generació a la qual substitueix, la cabina també és molt més àmplia.
Això, juntament a una posició de conducció millorada, més un accés a les places davanteres sorprenent, més els 163mm d’alçada lliure al sòl (28mm més), fan d’aquesta nova generació C3 / ë-C3 un cotxe molt més versàtil i còmode.
Amb el motor elèctric de 83 kW (uns 113 CV) el cotxe disposa de la potència i el par suficients per complir amb tot tipus de perfils entorn al que són desplaçaments diaris o de proximitat.
En aquest sentit, destacar que l’ë-C3 puja de 0 a 100 en 11 segons i que la seva velocitat màxima se situa als 135 km/h, unes xifres més que bones
A l’hora de recarregar la bateria, a 100 kW (la capacitat de càrrega ràpida) el sistema permet carregar del 20 al 80 % en només 26 minuts, és a dir, el temps de prendre un cafè llegint la premsa del dia. En el cas de fer una recàrrega estàndard de corrent alterna (7 KW), per pujar del 20 al 80 %, caldrà unes quatre hores.
En el cas que disposar de 11 KW però, el temps es queda en només 90 minuts.
A l’interior, a més de destacar la gran visibilitat que ofereix el nou gran parabrisa, destaca el quadre de comandament horitzontal dividit en dues altures delimitades a cada extrem per les característiques sortides d’aire verticals conegudes d’altres entregues.
Una de les grans novetats és que el cotxe prescindeix del típic quadre d’instruments. Al seu lloc l’elèctric francès ha optat per un Head-Up Display més complert des del que visualitzar la informació del vehicle.
Veure així la informació assegura que el conductor no necessiti apartar la vista de la carretera.
Al centre del quadre de comandament, lleugerament orientada al conductor, hi ha una pantalla tàctil d’infoentreteniment de 10,25 polzades.
La secció horitzontal inferior del quadre de comandament, lleugerament corbada, presenta un revestiment de teixit. Està dissenyada així per aportar un extra de calidesa visual a l’interior.
El nou ë-C3 estarà disponible amb dues versions: «You» i «Max».
Pel que fa a colors, hi ha disponible una paleta amb cinc opcions: Blanc Polar, Blau Montecarlo, Vermell Elixir, Gris Mercuri i Negre Perla Nera.
El sostre bicolor a contrast està disponible de sèrie en blanc o negre només a la versió «Max».
Informeu-vos a Automòbils Pyrénées. Prat de la Tresa s/n. Tel 880 700.
El Nissan Hyper Tourer, el model de futur que us presentem en aquest espai, és el tercer model que Nissan ha presentat pel que fa a la seva gamma de vehicles elèctrics conceptuals avançats de futur. Va ser presentat en societat al darrer Saló de la Mobilitat del Japó a finals de 2023.
Aquesta proposta amb carrosseria de monovolum i propulsió 100% elèctrica té com a prioritat central reforçar el vincle entre les persones quan aquestes comparteixin un viatge juntes. És un concepte de vehicle dirigit a persones que prioritzin en un estil de vida refinat i molt social per davant d’altres aspectes, tot gaudint dels desplaçaments en companyia d’amics i familiars.
El Nissan Hyper Tourer combina l’essència constructiva japonesa del concepte ‘omotenashi’, que defineix el sentit dels japonesos per l’hospitalitat i l’atenció als detalls.
En aquest sentit, el cotxe projecta diverses tecnologies avançades, inclosa la conducció autònoma, prioritzant en fer gaudir del trajecte, per sobre del temps que tardem en fer-lo.
Ës així que la funcionalitat V2X (un cotxe per a tot) i la bateria d’alta capacitat que incorporaria l’Hyper Tourer estaria pensada perquè el vehicle també pugui subministrar electricitat a llars, botigues i oficines quan sigui necessari.
Com veieu a les imatges, l’exterior, transmet una sensació de volum que es tradueix en espai i confort a l’interior. Tota la carrosseria està formada per panells llisos i línies afilades, un concepte que aporta al cotxe un aspecte robust i imponent, però també molt harmònic i en sintonia amb l’entorn.
Donat el volum global del cotxe, els laterals flueixen en diagonal des de la part davantera fins al passos de roda posteriors per aconseguir un major rendiment aerodinàmic.
La línia de cintura fa de far davanter, mentre que el disseny de les llandes i la línia suau i recta de la carrosseria aporten una sensació que la marca qualifica com a premium, A mi en tot cas em sembla més aviat futurista, molt futurista.
L’interior, ampli i espaiós, és possible gràcies a l’anomenada Nissan Electric Vehicle Technology Vision. L’NEVT consolida components compactes i bateries d’estat sòlid d’alta densitat energètica per crear un disseny innovador sense desaprofitar un centímetre d’espai. El resultat, a més de donar lloc a una cabina molt ben aprofitada, permet obtenir un centre de gravetat ultrabaix que combinat amb el sistema avançat de control a les quatre rodes e-4ORCE, produiria una acceleració i una desacceleració molt suau i progressiva, quasi imperceptible per als ocupants.
La consola superior i la il·luminació presenten els motius tradicionals japonesos ‘kumiko’ i ‘koushi’. Aquest motius creen una sensació de luxe, mentre que el panell en LED pla del terra mostrar imatges del llit d’un riu i imatges del cel. Això contribueix a crear un espai relaxant fusionant el món digital i la natura.
Tornant a la conducció autònoma, la qual hem de comptar que ja serà totalment autònoma.
El fet que el cotxe podria conduir-se tot sol i sense riscos, permetria als ocupants del seient del conductor desatendre la major part del viatje els comandaments i compartir el trajecte interactuant amb la resta d’ocupants. És així que els seients davanters estan dissenyats per girar 360 graus, permetent als passatgers mantenir converses cara a cara.
Els ocupants dels seients posteriors podrien utilitzar una pantalla portàtil per veure i interactuar amb la navegació i l’àudio de la pantalla central que hi ha també al quadre de comandaments del davant. D’aquesta forma, si escau, tots els ocupants participarien del que es faci i decideixi al cotxe, creant una sensació d’unitat entre tots. A més, Nissan ha projectat un innovador sistema d’intel·ligència artificial que monitoritzaria diferents signes biomètrics, com ara les ones cerebrals, la freqüència cardíaca, la
respiració i la transpiració. Amb aquest informació el cotxe seria capaç de seleccionar automàticament elements com la música o la il·luminació, adeqüant-la segons el viatge o circumstàncies que envoltin el trajecte.
En resum, amb el Nissan Hyper Tourer, Nissan reinventa el concepte de viatjar en grup, combinant el confort d’un luxós saló, adaptat al volum que ocupa una furgoneta de passatgers, tot plegat guarnit amb un paquet complert d’atributs elegant i futurista.
Això em fa pensar en tantes escenes de pel·licules en les què si tot segueix pel camí que sembla, tal i com acabem de veure en aquest model de Nissan, els vehicles passaran a ser sistemes de transport que prioritzaran en el confort, el lleure, les activitats i la interacció entre passatgers, canviant així el que tots coneixem als cotxes de tota la vida. Alblogtrobareuaquestarticleenversióextesaiambunampli reportatgefotogràfic.Podeuaccedir-hidesdelcodiQRd’aquestespàgines.
El passat dissabte 11 de maig a Lédenon, Frank Porté va coronar-se com el primer andorrà que ha guanyat una carrera de Fòrmula 4, concretament la segona de les tres carreres que va disputar en el que va ser el segon Gran Premi F4 del del campionat francés.
De fet, l’andorrà va brodar un dissabte quasi impecable, doncs a la primera carrera va classificar-se 8è entre un total de 25 pilots.
La graella de la segona cursa la va encapçalar Porté. L’andorrà va sortir amb tanta sang freda, com control de la situació davant de la pressió que suposa tenir el gruix de pilots a les esquenes a tants pocs metres.
Tot i que va haver-hi una sortida del cotxe de seguretat a causa d’un aparatós incident entre dos pilots al revolt sis, Porté va seguir tenint tot el control de la carrera fins creuar la meta com
a guanyador, una victòria que val el seu pes en or doncs és el primer cop que un andorrà ha fet sonar l’himne d’Andorra en una carrera d’un Gran Premi de Fòrmula 4.
A la tercera carrera de diumenge però, tot i fer una gran carrera, constant i ben estructurada, a falta d’una volta i escaig el monoplaça va bloquejar-se obligant l’andorrà a retirar-se.
El tercer meeting del Campionat de França F4 tindrà lloc al circuit d’Spa Francorchamps del 21 al 23 de juny.
Després que els de Maranello fessin la seva presentació, ja podem presentar-vos el Ferrari 12Cilindri, una novetat que per començar llueix un nom tan sorprenent, com sorprenent és que trenqui amb la tendència envers la implantació de motors híbrids i elèctrics, duent a l’interior del seu capó un impressionant 12 cilindres atmosfèric.
Amb aquest tros de motor, el nou coupé biplaça de Maranello trenca amb la tendència generalitzada, supermarques incloses, d’incorporar motors de propulsió parcialment elèctrica o elèctrica del tot.
Tot i estar inspirat en els GT de mitjans del segle XX, el Ferrari Daytona 365GTB/4 és la principal inspiració que ha seguit la marca de Maranello. Al menys, el llarg capó amb el gran radiador de la part inferior, els fars units per una franja de color negre o el més important de tot, el seu esplèndid V12, coincideixen amb el mític model fabricat entre 1968 i 1973.
Amb tot, Manzoni, cap del Ferrari Styling Center, es va proposar crear un esportiu totalment nou respecte a totes les creacions equipades amb un V12 davanter.
En tot cas, els temps són els que són i hi ha coses imperatives que cal contemplar sí o sí, com ara l’aerodinàmica,. En aquest capítol s’han incorporat un gran nombre de solucions. Exemple d’això són les aletes triangulars que hi ha a cada costat de la zona posterior, practicables en dues posicions d’alçada: Low Drag (LD) i High Downforce (HD). Aquests apèndixs bàsicament milloren la càrrega aerodinàmica activa del cotxe.
Un altre exemple dissenyat per facilitar una òptima gestió de l’aire, el localitzem als baixos del cotxe. A la part inferior davantera, el cotxe porta tres parells de generadors de vòrtex per canalitzar i aprofitar el flux de l’aire. Aquests mecanismes també serveixen per refrigerar els discos de fre.
Aquest ‘irreverent’ motor que amaga el 12Cilindri, l’última versió del ja icònic V12 atmosfèric de Maranello, és l’F140HD. Situat en posició central, ofereix una potència de 830 CV i 678 Nm de par a 9.5 mil voltes.
Igual que el 812 Competizione, de qui també es diu que és hereu -jo personalment no ho veig tant així- el 12Cilindri inclou bieles de titani i pistons d’alumini, millorant notablement el rendiment.
Juntament amb el motor, el sistema d’injecció directa, un sistema d’escapament específic, així com la transmissió de doble embragatge de vuit velocitats, permeten al 12Cilindri registrar un 0 a 100 km/h en 2,9 segons i un 0 a 200 km/h en només 7,8. La velocitat màxima supera els 340 km/h.
A diferència de l’exterior, l’interior és la part que més elements comparteix amb altres models recents, tant pel que fa a elements pròpiament dits, com per la composició i distribució dels mateixos. És així que el 12Cilindri presenta un doble cockpit que gràcies al seu sostre solar és ampli i està molt il·luminat.
El lloc de conducció dibuixa tres zones o nivells amb un to de color diferent cadascuna. D’altra banda, seguint amb la tendència de la indústria pel que fa a la digitalització i comunicació, el 12Cilindri inclou tres pantalles. Per un costat tenim la de 16,5 polzades del quadre de comandaments del pilot. En segon lloc, hi ha la pantalla central de 12,2 i finalment la de 8,8 polzades del copilot, més fina i allargada.
Pel que fa a connectivitat, a l’àmplia i confortable cabina biplaça del nou esportiu italià no falten sistemes, com la sincronització sense fil per a mòbils apta tant per a Apple CarPlay com per a Android Auto, ni un bon equip de so signat per Burmester.
Tornant a l’exterior. La motllura de color fosc que portaven algunes de les versions del llegendari Daytona és un dels recursos que han recuperat per al 12Cilindri i que més l’identifica. Aquest element unit als fars rectangulars, també de color fosc, subratllats per unes llums diürnes extra fines, no només reforcen la bellesa del cotxe vist frontalment, també anuncien l’harmonia que desborda lateralment, amb línies molt fluides que justament arranquen des de les mateixes cantonades frontals.
La veritat és que no és només el frontal, o els laterals, tot en aquest esportiu flueix. Amb els seus 4,73 m de llarg, 2,18 d’ample i 1,29 d’alt, el Ferrari 12Cilindri llueix estil i armonia des de qualsevol angle, començant pel llarguíssim capó abans esmentat. Al meu entendre, juntament amb la caiguda coupé de la part final, és el que l’apropa al 812 Superfast, res més.
Al final del gran capó s’alça la cabina biplaça, ocupant una posició notablement endarrerida. Darrere d’aquesta, trobem el quart posterior del cotxe, potser la part en la què els dissenyadors de la factoria italiana més han treballat, esculpint una hipnotitzant, per bonica, futurista i novedosa, caixa protectora del motor V12.
En aquesta part final del superesportiu, la lluna posterior sorgeix com la continuació del sostre de vidre, separada d’aquest per una peça que uneix els dos costats de la carrosseria dibuixant una mena de pont. En el seu conjunt, tota la part superior, el sostre, la part de xapa i a la part final obrint-se fins els extrems, és recurs estètic nou a molt impactant.
Pel que fa a versions, el nou superesportiu de Maranello estarà disponible amb carrosseria coupé i en convertible (Spider).
Les primeres unitats que arribaran seran les coupé, previstes per al segon semestre d’aquest any. El 12Cilindri Spider arribarà al llarg de 2025.
Des de Kars Automòbils no van poder precisar-nos els preus amb exactitud, atès que la producció prevista per 2024 ja està tota reservada. Tot i això, segons van indicar-nos, posat a Andorra el 12Cilindri amb la carrosseria cupé hauria de sortir per uns 310 mil euros. En tot cas, ja que actualment estan mirant gestionar alguna unitat, el millor que podeu fer és acostar-vos a la botiga i informar-vos de tot.
Trobareu Kars Automòbils a la Baixada del Molí, 39, just davant del pavelló de bàsquet del Morabanc Andorra. Tel. +376 800100.
Joan Vinyes - Jaume Font van aconseguir el cap de setmana de l’11 i 12 de maig un gran triomf a la prova inicial del Campionat d’Espanya de Resistència.
Els del Porsche 992 GT3 CUP van estar sempre en posicions de podi gràcies al fet de mantenir la seva estratègia en els pocs moments en què semblava que algun dels rivals se’ls escapava.
Les temperatures altes -van superar-se els 30º- van posar a prova l’estat físic dels pilots. Això també va incidir a la pista, que va arribar a superar els 50º.
Feia moltes temporades que el pilot andorrà no competia al circuit de San Sebastián de los Reyes. A més, mai no ho havia fet al volant d’un Porsche.
Amb tot, el principal objectiu als entrenaments lliures era treballar per adaptar les prestacions del Porsche a la peculiar pista del Jarama, una feina per a la què van tenir una hora de temps.
En tot cas la confirmació va arribar als entrenaments oficials, quan tant Vinyes com Font van assolir una mitjana dels temps que els va permetre encapçalar la graella de sortida de la cursa.
Sortint des del primer lloc, ni Vinyes ni Barcons va donar cap opció als seus rivals i al final van acabar assolint el seu primer triomf de la temporada al CER 2024.
A les sis curses que portà disputades al Campionat del Món de Moto2, Xavi Cardelús està evolucionant molt positivament, tal i com mostren els resultats obtinguts. Fa dues setmanes va classificar-se a tocar del Top20 a Le Mans, mentre que el passat diumenge dia 26 va creuar la meta al 17è lloc després de fer una gran cursa.
Un cop acabat el meeting de Montmeló, la direcció de cursa va sancionar Marcos Ramirez, fet que va fer que l’andorrà escalés fins al 16è lloc.
A Le Mans, havent sortit des de la novena filera de la graella, l’andorrà va estar lluitant amb Jorge Navarro i Ayumu Sasaki per la vintena posició. Quan faltaven sis voltes però, Navarro li va treure el lloc, perdent in extremis acabar al Top20 final.
Dues setmanes més tard va arribar el sisè meeting del mundial, en aquest cas al Circuit de Barcelona-Catalunya, un circuit en el què l’andorrà ja s’ha pujat al podi anteriorment.
Després de protagonitzar una cursa sòlida, ben estructurada i amb fins a 12 adentaments, a Montmeló Xavi Cardelús va acabar 16è, a tres segons del sud-africà Darryn Binder (15è a la classificació final).
A més de la bona cursa feta i d’haver-se quedat a només 3 segons de poder puntuar, esmentar que a Barcelona la diferència respecte del guanyador va ser de 27 segons, 10 menys que a Le Mans.
El cap de setmana del 18 i 19 de maig Gerard de la Casa va tornar a pujar al segon esglaó del podi a la XIX Pujada a La Trona, segon meeting del Campionat de Catalunya de l’especialitat, en la que va ser la 19a edició.
El cap de setmana del 18 i 19 de maig Gerard de la Casa va tornar a pujar al segon esglaó del podi a la XIX Pujada a La Trona, segon meeting del Campionat de Catalunya de l’especialitat, en la que va ser la 19a edició.
Al volant de Ford Fiesta WRX, el pilot de Baporo Motorsport va marcar un millor crono de 4’03”598, tres segons i escaig per sobre del assolit per Joan Salvans i el seu Porsche 997 GT3 CUP, el guanyador de la categoria Turismes. La tercera posició va ser per a Enrique Perelló pilotant el seu Porsche 911 GT3.
“La nostra participació a La Trona ha seguit la línia plantejada d’uninici.ElFordhaanatimpecableienaparençahemtingutun bonritme,sobretotalaprimerapujadavàlidaperalacursa.Dic enaparença,perquètotiaixínon’hihahagutproupersuperarun Joan(Salvans)quealvolantdelseuPorschehapilotataungran nivellsuperant-nos”
Amb tot, De la Casa segueix disposat a continuar lluitant: “Intentaremcapgirarlasituació.Éscertqueportemdiversestemporadestreballantenaquestobjectiuisemblaquecostamésdel queenspensàvem.Sócoptimista,laconfiançaielrendimentdel Fiesta continua millorant i anem reduint diferències amb els nostresrivals”
Joan Vinyes - Jordi Mercader als comandaments del Hyundai i20 Rally2 del Team Rallycar, no van poder acabar el 4 Rally de Tierra Reino de León, segona prova vàlida per a la Copa d’Espanya de l’especialitat. Una sortida de pista va deixar-los sense opcions quan lluitaven per fer-se amb la segona posició.
La pluja intermitent que va caure va malmetre molt les pistes en molts trams, entre ells el de la secció dd l’especial de Valdefuentes del Páramo, que va deixar fora de cursa a l’andorrà. Val a dir que en aquesta secció els cotxes marcarven puntes de 200 km/hora amb frenades molt brusques.
“En una d’aquestes frenades el Hyundai se’ns ha anat i no hem pogut evitar la sortida de pista. En aquells moments estàvem a la tercera posició scratch”.
Fins al moment de l’incident estaven protagonitzant un ral·li en constant progressió. Els cronos de les especials inicials no es van ajustar al que s’esperava, però un canvi de pneumàtics va resultar decisiu per iniciar la remuntada.
Acabada la cita lleonesa la Copa d’Espanya de Ral·lis de terra s’atura de nou durant dos mesos, moment a partir del qual arribarà la disputa del Ral·li dels Volcans
El disseny de la nova Triumph Trident 660 Triple Tribute Edition, molt gràfic i cridaner, arriba per seduir sense pal·liatius a un gran ventall de motoristes, més enllà dels incondicionals de la marca britànica.
Quan parlem de la Trident 660 Triple Tribute, parlem d’una moto seductora, per extremada, per la seva aparença salvatge i per estar equipada de sèrie amb molta tecnologia, començant pel Triumph Shift-Assist, un sistema d’assistència al canvi per pujar i baixar les marxes sense fer anar l’embragatge.
Inspirada en la ‘Slippery Sam’, la llegendària moto que va guanyar el TT de l’Illa de Man cinc vegades seguides als anys 70, la nova Triumph Trident 660 Triple Tribute Edition presenta línies netes molt senzilles, ressaltant enormement la seva silueta.
Juntament a les línies, aquesta edició especial de la Trident 660 Triple presenta un esquema de disseny fruit de la combinació de tres colors: blanc, blau i vermell, a més de portar el número 67, tot plegat en honor a la ‘Slippery Sam’.
Un altre toc d’estil molt exclusiu d’aquesta edició especial el tenim en la cúpula i la quilla a joc.
Amb l’evolució del motor tricilíndric que tants èxits va collir la marca al món de la competició, l’experiència de conducció de la Triumph Trident 660 Triple Tribute Edition amb el Triumph Shift Assist com a equipament estàndard, és simplement magnífica.
Amb tot, el motor tricilíndric de 660 CC ofereix una potència màxima de 81 CV i un par màxim de 64 Nm. Gràcies en això, la moto dels de Hinckley té una entrega molt lineal, perfectament administrada des del canvi.
A més de les seves prestacions i atributs de disseny, la Trident 660 tampoc té competència pel que fa a especificacions de suspensió i frenada.
La forquilla invertida Showa davantera i l’amortidor ajustable de la roda posterior, també Showa, garanteixen una conducció àgil, segura i molt esportiva, perfectament controlada gràcies a unes pinces de fre Nissin i als pneumàtics Michelin Road 5. Tot plegat aporta una gran capacitat de frenada i de tracció.
La Trident 660 també compta amb il·luminació full-LED, accelerador electrònic, ABS, control de tracció desconnectable i dos modes de conducció: Road i Rain.
Pel que fa a estil, la podreu personalitzar per mitjà de l’àmplia gamma d’accessoris de protecció, de seguretat i de estil que ofereix la marca anglesa.
A 4T Motors, agents autoritzats Triumph per a Andorra, la podeu adquirir per uns 7.700 euros claus en mà. En tot cas, tant del preu exacte, com de la disponibilitat o de tots els detalls que acabem de comentar en aquest article, us informaran amb més precisió a la botiga.
Recordeu que 4T Motors està a l’Av. Fiter i Rossell, 21 d’Escaldes-Engordany, una mica més amunt de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Tel. +376 867 701.
Quan a la vora del llac italià de Como arrenca l’anomenat Concorso d’Eleganza Villa d’Este, sabem que en hores rebrem un seguit de presentacions de vehicles espectaculars, moltes vegades, de fet la majoria, models conceptuals que en molt casos no arribaran a sortir.
Enguany però, entre les moltes notes rebudes hi ha una que no és gaire habitual, doncs la protagonista va ser una moto. En referim a la BMW R20 Concept.
Com no podia ser d’altra manera, aquest model conceptual llueix molts arguments, més enllà del gran motor de dos cilindres bòxer, que en aquest cas puja fins als 2000 CC.
Amb un xassís fet a base de tubs d’acer i lluint una geometria única gràcies -entre altres- a un angle de la direcció de 62.5° i a una distància entre eixos d’1.55 metres, la BMW R20 Concept crida molt l’atenció.
La vista lateral de la moto és l’angle més vistós del conjunt, per imponent, per agosarada i per bonica.
El far davanter està format per un anell d’alumini imprès en 3D que incorpora el llum de dia, mentre que el far central apareix al centre donant la impressió d’estar suspès a l’aire.
Al darrere, la llum de fre està integrada al nou seient folrat d’alcàntara i cuir, una peça que estructuralment està més propera a un seient clàssic tipus bicicleta, que no pas als habituals. Aquest recurs reforça molt l’aparença compacta de la moto.
El dipòsit de la BMW R20 Concept també és una altra peça important en termes de disseny. La peça presentada al prestigiós concurs italià lluïa un color vermell batejat com a Hotter than Pink.
Aquest color tan potent contrasta amb el color negre d’algunes peces i amb l’acabat anoditzat polit de l’alumini de les tapetes de les vàlvules i de la coberta de la corretja.
Concept Skytop
Amb la BMW R20 Concept, els de BMW també va presentar el Concept Skytop, un esportiu de dues places. Aquest biplaça elegant i tecnològic, desborda fluïdesa d’extrem a extrem a partir de la seva línia atlètica i musculosa.
Com no podia ser d’una altra manera, l’interior i l’exterior del cotxe estan acabats a base de colors càlids. Al seu torn, l’interior està fet amb materials de revestiment i entapissat molt exclusius, aplicats artesanalment.
Tal com va comentar Adrian van Hooydonk, cap de disseny del BMW Group, “el BMW Concept Skytop és un esportiu amb dis- seny únic i exòtic. És un esportiu que ofereix una combinació de dinàmica de conducció i d’elegància al més alt nivell, a l’altura de molts dels seus antecessors, com el BMW Z8 o el BMW 503”.