PIONERES
de la literatura
La
finestra
Text: Marta Colomer Dibuixos: Laura de Castellet
Descobrim tres escriptores antigues molt importants i poc conegudes.
Signar els textos Els primers textos escrits que s’han documentat són unes tauletes d’argila que daten del 3300 aC, descobertes a Mesopotàmia. Però el que no se sap és el nom de les persones que en van escriure els textos. Ara costa d’imaginar, però a l’antiguitat no s’estilava signar les creacions artístiques i les obres restaven anònimes. Fins que a Mesopotàmia un membre de la dinastia acadiana va decidir revolucionar aquest costum i firmar els seus escrits. Aquesta persona era aristòcrata, sacerdotessa, alt càrrec del Govern i... dona!
Mesopotàmia era una regió de l’oest d’Àsia situada entre el Tigris i l’Eufrates. La zona sud s’estenia pel que ara és l’Iraq, i la nord comprenia Síria i Turquia. Hi van néixer civilitzacions tan importants com l’assíria, la sumèria i la babilònica.
ENHEDUANNA L
a princesa Enheduanna (2285 aC - 2250 aC) era filla de Sargon I d’Accad, un rei emprenedor que va unificar les ciutats de l’Alta Mesopotàmia i la Baixa Mesopotàmia en un sol imperi.
Una sacerdotessa respectada Enheduanna va ingressar com a suprema sacerdotessa al temple dedicat al déu de la Lluna, Nanna, a la ciutat d’Ur. Aquest era un important càrrec religiós i polític que comportava molta responsabilitat! Va ser una persona admirada i respectada, fet que es dedueix per les nombroses còpies dels seus escrits que es van fer al llarg dels segles.
en - hé - du - an -
na
Un nom poètic El nom d’Enheduanna, en realitat, és un títol format pels següents conceptes: en, que era la manera com es designaven els grans sacerdots i sacerdotesses en l’idioma sumeri; hedu, que significa “adorn”, i an, que vol dir “cel”. És a dir: “suprema sacerdotessa, adorn del cel”.
5 CAVALL FORT 1364
La fi estr n a Fotografia: Viquipèdia / CCO 1.0 Universal
Aquesta soc jo! L’existència d’Enheduanna s’estableix per la troballa d’un disc d’alabastre descobert a l’excavació de Gipar, a Ur. S’hi llegeix el seu nom i, fins i tot, s’hi veu la seva imatge. Va abillada amb un vestit de volants i duu un casquet que la identifica com a suprema sacerdotessa. A la part posterior del disc hi ha un text en cuneïforme on es llegeix una dedicatòria al déu de la Lluna i el nom d’Enheduanna. Heus aquí el primer text signat de la història!
L’escriptura cuneïforme: que complicada! A Mesopotàmia els textos s’escrivien en escriptura cuneïforme, el sistema més antic que es coneix i una escriptura extremadament complexa. Tant era així que calia ser tot un expert per a escriure-la correctament. Els encarregats d’aquesta tasca eren els escribes, uns professionals de molt prestigi que necessitaven anys de formació i molta especialització.
La princesa és la segona figura començant per l’esquerra, acompanyada per sacerdots.
Acabats de sortir del forn El terme cuneïforme prové del llatí cuneus (tascó) per la forma de les incisions. S’escrivia sobre tauletes d’argila humida utilitzant una tija o càlam com a punxó. Després, les tauletes s’havien de coure al foc per a endurir l’argila. Es pot dir que eren textos acabats de sortir del forn!
Una poetessa molt devota Els textos d’Enheduanna generalment eren poemes i himnes religiosos dedicats als temples mesopotàmics i al déu de la Lluna. Però els seus millors versos corresponen als poemes dirigits a Inanna, deessa de la guerra i de l’amor, de la qual era fervent adoradora. Els versos que veieu aquí al costat corresponen al seu poema més famós, Exaltació d’Inanna. v
Senyora de tots els poders divins, llum resplendent, dona justa, de vestit brillant, estimada d’An* i Uraš**, jo, Enheduanna, suprema sacerdotessa, he ingressat al temple per servir-te. He arribat amb la cistella ritual plena d’ofrenes i cantant la cançó de l’alegria.
Una autora amb iniciativa Enheduanna també va ser la primera escriptora a crear una col·lecció de textos. Va compondre quaranta-dos himnes de lloança als temples de Sumèria i Acàdia, que s’han trobat en trenta-set tauletes d’argila, i els va unir en una sola col·lecció coneguda com Els himnes dels temples. Era una autora original i se n’enorgulleix en aquest fragment: “Qui va compilar les tauletes fou Enheduanna. / Rei meu, s’ha creat una cosa que mai abans no s’havia creat.” (versos 543544). I tenia tota la raó!
Exaltació d’Inanna (fragment traduït per l’autora)
6 CAVALL FORT 1364
* An: déu del Cel ** Uraš: deessa de la Terra
SAFO DE MITILENE L
a grega Safo (Mitilene, Lesbos, segles VII aC - VI aC) és considerada la primera gran poetessa de l’antiguitat clàssica. Els seus versos van ser copiats, traduïts i fins i tot utilitzats en l’ensenyament. Plató la va considerar com la desena musa!
I no tan sols això! També va escriure en eòlic, el dialecte de Lesbos, en lloc d’usar el grec clàssic. I va inventar una nova mètrica, que es va anomenar estrofa sàfica.
Una artista total i innovadora Safo no escrivia els poemes i prou: també componia la música que els acompanyava, els recitava acompanyada d’una lira i en dansava la coreografia. Va ser la primera autora a escriure poesia lírica, gènere en què els sentiments són els protagonistes. En lloc de seguir la tendència clàssica de compondre versos heroics sobre guerres i grans conquestes del passat, va escriure sobre l’amor expressant-se amb senzillesa, tendresa i molt sentiment.
I, a més a més, mestra Safo va dirigir una escola per a noies joves a les quals iniciava en la música, la poesia i el culte a Afrodita, deessa de la bellesa i de l’amor. I va dedicar una gran part dels seus poemes a algunes de les seves alumnes. Quin honor!
No parava d’escriure! Era una autora incansable i va escriure nou llibres, que es conservaven a la prestigiosa Biblioteca d’Alexandria. Malauradament, s’ha perdut una gran part de la seva obra: dels 10.000 versos que se li atribueixen, fins ara només se n’han recuperat 600.
Tinc una bella filla que s’assembla a les flors daurades: la meva Kleis, estimada. (Fragment, 132)
MURASAKI SHIKIBU U
na altra dona avançada al seu temps fou Murasaki Shikibu (978?-1014?). Va ser una aristòcrata japonesa i autora d’un llibre considerat com la primera novel·la de la història: Genji Monogatari (La novel·la de Genji).
I quin tros de novel·la! La novel·la de Genji és una de les obres més importants de la literatura japonesa clàssica i també una obra colossal. Consta de cinquanta-quatre capítols i quatre mil dues-centes pàgines! S’hi expliquen les peripècies i amors del príncep fictici Hikaru Genji a la cort de Kyoto durant el segle X, i s’hi detallen els costums de l’època.
Una obra realista
Murasaki va capgirar la tendència dels autors japonesos clàssics. Fins llavors s’escrivien contes curts de temes llegendaris o fantàstics. Però ella va escriure una obra extensíssima sobre un tema realista, tot aprofundint en els sentiments dels personatges. El resultat va ser tot un èxit!
7 CAVALL FORT 1364