Temps era temps, quan els dracs es cruspien els bens i les princeses filaven, hi havia a Alemanya la més bonica de les ciutats. Segur que la coneixeu! És aquella que van fer famosa els germans Grimm quan van contar la màgica història del flautista d’Hamelín. Tot va començar un mal dia que els habitants de la bella i rica ciutat d’Hamelín, en lloc de despertar-se amb el quiquiriquic del gall, es van deixondir de cop i volta amb un altre crit més agut...
2
—RAAATEEEES!!! —va xisclar la baronessa Kul ben Grossen en descobrir que una ratassa de color canyella es banyava al tassó de llet de l’esmorzar. La rata, lluny d’esverar-se pel xiscle, va saltar de la tassa amb parsimònia. Es va lligar el tovalló de seda al coll i amb una queixalada va engolir l’entrepà de salsitxa de la dama. —Raaaateeess! —va bramar el barreter en descobrir que una nombrosa família de rosegadors s’havia instal· lat dins el barret de festa del marquès. —Ra-ra-ra-teeeeees!!! —va cridar esverada la cosidora en veure una munió de ratolins emprovant-se els vestits més fins. —Rates! Raatees! Raaateeesss!
4