Spanorama 166 september 2010

Nº 166 Septiembre Setembre September 2010

Copenhagen

Carme Ruscalleda, nuestra embajadora en el Noma Carme Ruscalleda, la nostra ambaixadora al Noma Carme Ruscalleda, our ambassador visiting Noma

Tel-Aviv El Israel moderno L’Israel modern Modern Israel

Ibiza La ilsla que nunca duerme L’illa que no dorm mai The island that never sleeps

spanorama Spanair

1

2

spanorama Spanair

Editorial

másFácilmésFàcilEasier Agosto para unos significa vacaciones… y para otros, más trabajo.

Agost vol dir vacances per a uns... i per a d’altres, més feina.

August means holidays for some of us, and more work for others.

P

erdón. Perdón por algunas cancelaciones. Perdón por algunas tardanzas. Perdón por si en algunos casos ha habido falta de información. Esta primera mitad de 2010 han sido meses muy convulsos para las compañías aéreas. Desde la erupción de un volcán de nombre impronunciable en Islandia hasta los problemas generados entre los controladores aéreos y el gobierno de España, volar ha sido, estos últimos meses, una complicación nada habitual. En casi todos los casos, Spanair ha sido víctima de la situación, pero nos hacemos responsables de todos estos problemas ante ustedes, los pasajeros. Felicito a todo el personal de Spanair por su esfuerzo y actitud, por capear el temporal con su acreditada profesionalidad. Pero, seguramente, todos estos problemas van a repercutir en que será más fácil volar en el futuro. El fiasco provocado por el volcán ha hecho ver a las autoridades europeas que debe haber una única institución que coordine todos los vuelos y agilice mucho más el servicio que ofrecemos a los pasajeros.

Ya era hora. También confiamos que el pulso entre controladores y Administración resuelva una cuestión que estaba pendiente en España desde la Transición. Hemos sufrido unos meses muy malos, pero ya verán como todo será más fácil en el futuro.

P

erdó. Perdó per algunes cancel·lacions. Perdó per algunes tardances. Perdó per si en alguns casos hi ha hagut falta d’informació.

Aquesta primera meitat del 2010 han estat mesos molt convulsos per a les companyies aèries. Des de l’erupció d’un volcà de nom impronunciable, a Islàndia, fins als problemes generats entre els controladors aeris i el govern d’Espanya, volar ha estat, aquests últims mesos, una complicació gens habitual.

En gairebé tots els casos, Spanair ha estat víctima de la situació, però ens fem responsables de tots aquests problemes davant de vosaltres, els passatgers.

Felicito tot el personal de Spanair pel seu esforç i actitud, per capejar el temporal amb la seva professionalitat acreditada.

Però, segurament, tots aquests problemes repercutiran en el fet que volar serà més fàcil en el futur. El fiasco provocat pel volcà ha fet veure a les autoritats europees que hi ha d’haver una única institució que coordini tots els vols i agilitzi molt més el servei que oferim als passatgers. Ja era hora. També confiem que el pols entre controladors i Administració resolgui una qüestió que estava pendent, a Espanya, des de la Transició. Hem patit uns mesos molt dolents, però ja veureu que tot serà més fàcil en el futur.

S

orry. Sorry for a few cancellations. Sorry for a few delays. Sorry if, in some cases, there was not enough information. The first half of 2010 has been a turbulent period for air companies. From the eruption of a volcano with an unpronounceable name in Iceland, to the struggles between air traffic controllers and the Spanish Government, flying has turned into quite an unusual hassle during the last few months. In most cases, Spanair has been a victim of the situation, but we take responsibility for all those problems towards all of you passengers. Congratulations to Spanair staff for their endeavour and attitude, for weathering the storm with their renowned professionalism. But all those problems will probably help make flying easier in the future. The volcano fiasco made European authorities realise that there should be one single institution to coordinate all flights, which would help speed up our service to customers. It was about time. We also hope that the old tussle between air controllers and the Government resolves a pending issue since the transition to democracy in Spain. We have suffered a bleak period, but you will see how it will all be much easier in the future.

Jordi Juan

Director de Relaciones Institucionales y Comunicación

Director de Relacions Insitucionals i Comunicació SVP Institutional Affairs and Communication

spanorama Spanair

3

Sumari0

Sumari Contents Nº 165

Septiembre2010 Setembre 2010 | Semptember 2010

20

8 Agenda

el købnhavn de carme ruscalleda

La ruta Maker’s Mark per Barcelona

Maker’s Mark route around Barcelona

14 Copenhague, La ciutat polièdrica The poliedric city

20 Carme Ruscalleda

Històries de Philadelphia

Degustant Copenhague

52 Aventureros

56 Gadgets

Amelia Mary Earhart

61 Chaplin y Goddard, el genio y la musa El geni i la musa

The genius and the muse

64 Las nuevas clases Spanair Les noves classes Spanair

26 Entrevista

Francisco González Ledesma

28 Ibiza,

Spanair’s new traveler classes

66 Embajadores Spanair Ambaixadors Spanair

la isla que nunca duerme

Eivissa, l’illa que no dorm mai

Ibiza, the island that never sleeps

Stories of Philadelphia

degustando Copenhague Tasting Copenhagen

tel aviv

48 Historias de Philadelphia

12 La ruta Maker’s Mark

la ciudad poliédrica

40

Spanair ambassadors

68 Nuevos destinos Spanair Noves destinacions Spanair

36 La Valldemossa de Chopin

Spanair’s new destinations

La Valldemossa de Chopin

Chopin’s Valldemossa

40 Tel Aviv 24 h non-stop

72 Mapa de rutas Spanair Mapa de rutes Spanair Spanair routes map

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advises for passengers

81 ¿Sabías que...?

Sabies que...?

Did you know that...?

82 El tranvía de las siete colinas, por Màrius Carol El tramvia dels set turons, per Màrius Carol

48

The tram of the seven hills,

by Màrius Carol.

philadelphia

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szücs Consejo de redacción Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Carles Fernández y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA Select publicaciones, s.l. | dirección Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y dirección de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redacción Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats asesoramiento lingüístico Elisabet Kamal, Nicholas Kerrell (English) | colaboradores Màrius Carol, Isabel Lorente, Sara Perini, Ivan Costa | redacción Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 publicidad publicidad1@selectpublicaciones.com impresión Giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

4

spanorama Spanair

Balmes, 172, Barcelona. Tel: 93 217 30 52

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors.

‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.

spanorama Spanair

5

Agenda

Septiembre es un festival Segembre és un festival | September is a festival

Se acaba el verano y comienza el otoño con mucho arte, música y sobre todo cine del bueno. S’acava l’estiu i començá la tardor amb molt d’art, música i sobre tot cinema del bo. Summer ends and autumn

Donosti

begins with a lot of art, music and great cinema. Por Gloria Zorrilla.

‘Donostia Zinemaldia’

Més de quinze pel·lícules competiran en aquesta edició del Fesival de Cine de Sant Sebastià per aconseguir la Conxa d’Or. Al llarg de nou dies, realitzadors de tot el món competiran al Palau Kursaal en una de les tres seccions: Oficial, Zabaltegui i Horitzons Llatins. Aquest any, el festival dedicarà una retrospectiva completa a l’obra del director nord-americà Don Siegel, creador d’obres memorables de cine B, com ‘La invasión de los ladrones de cuerpos’ (1956). Del 17 al 25 de setembre.

Bette Davis en 1989

‘Donostia Zinemaldia’ Más de quince películas competirán en esta 58 edición del Festival de Cine de San Sebastián para alzarse con la Concha de Oro. A lo largo de nueve días, realizadores de todo el mundo, competirán en el Palacio Kursaal en una de las tres secciones: la Oficial, Zabaltegui y Horizontes Latinos.

Este año, el festival dedicará una retrospectiva completa a la obra del director estadounidense Don Siegel, creador de memorables obras de cine B como ‘La invasión de los ladrones de cuerpos’ (1956) (Invasion of the Body Snatchers).

Del 17 al 25 de septiembre.

Deborah Kerr y Audrey Hepburn

‘Donostia Zinemaldia’

Elizabeth Taylor 1973 6

spanorama Spanair

More than fifteen titles will compete for the Golden Shell prize at the 58th. Edition of the San Sebastian International Film Festival. Filmmakers from all over the world will be competing during nine days in either of the festival’s three sections: Official, Zabaltegui and Horizontes Latinos. This year, the festival will be dedicating an extensive retrospective to the work of American film director Don Siegel, creator of memorable B-movies such as ‘Invasion of the Body Snatchers’ (1956). 17 - 25 September.

La ciudad belga ultima los preparativos de ‘Brugge Centraal’ un nuevo festival que se abrirá con el concierto ‘Margot, memories of an unhappy queen’, del compositor balcánico Goran Bregovic que, junto a su orquesta Wedding and Funeral Ensemble formada por músicos gitanos y cantantes búlgaros, ofrecerá un concierto magistral en el Concertgebouw. Danza, teatro, música, literatura, cine y arte...De Van Eyck a Dürer, a partir del 29 de octubre en Groningemuseum y una visión más contemporánea de Centroeuropa vista por Luc Tuymans, uno de los principales artistas contemporáneos, son dos de lo eventos más destacados de este festival. Del 17 de septiembre al 30 de enero de 2011. www.brujascentral.be

Nou festival urbà

La ciutat belga ultima els preparatius de Brugge Centraal, un nou festival urbà que s’estrenarà amb el concert ‘Margot, Memories of an Unhappy Queen’, del compositor balcànic Goran Bregovic, que, amb la seva orquestra Wedding and Funeral Ensemble, formada per músics gitanos i cantants búlgars, oferirà un concert magistral al Concertgebouw. Dansa, teatre, música, literatura, cine i art…

‘De Van Eyck a Dürer’, a partir del 20 d’octubre al Groningemuseum, i una visió més contemporània de Centreeuropa vista per Luc Tuymans, un dels artistes contemporanis principals, són dos dels esdeveniments més destacats del festival. Del 17 de setembre al 30 de gener del 2011. www.brujascentral.be

Brüggen

Nuevo Festival Urbano

Pawell Althamer

Anónimo

A New Urban Festival

The Belgian city is making last-minute preparations for ‘Brugge Centraal’, a new urban festival that will open with ‘Margot, memories of an unhappy queen’, a concert by Balkan composer Goran Bregovic who, along with his orchestra Wedding and Funeral Ensemble, consisting of gipsy musicians and Bulgarian singers, will be rendering a masterful performance at the Concertgebouw.

Goran Bregovic Dance, theatre, music, literature, cinema and art… Van Eyck to Dürer, from 29 October at the Groeningemuseum, and a rather contemporary vision of Central Europe by Luc Tuymans, a leading contemporary artist, are some of the highlights of the festival. 17 September - 30 January 2011. www.brugge-centraal.be

nnnn

¿McLaren o Ferrari?

Singapore

El calendario automovilístico se traslada a Asia para celebrar el Gran Premio de F1 de Singapur, la única carrera nocturna que tiene lugar dentro del casco urbano de la ciudad. Lewis Hamilton, con su McLaren-Mercedes intentará repetir la pole y volver a ganar este año, aunque Fernando Alonso- que ya había ganado en 2008 pilotando su Renault- no se lo pondrá fácil al volante de su Ferrari. Del 24 al 26 de septiembre.

McLaren o Ferrari?

El calendari automobilístic es trasllada a l’Àsia per celebrar el Gran Premi de F1 de Singapur, l’única carrera nocturna que té lloc dins del nucli urbà de la ciutat.

Lewis Hamilton, amb el seu McLarenMercedes, intentarà repetir la pole i tornar a guanyar aquest any, tot i que Fernando Alonso –que ja va guanyar el 2008 pilotant un Renault– no li ho posarà fàcil al volant del seu Ferrari.

Del 24 al 26 de setembre.

McLaren or Ferrari?

The race calendar moves to Asia for the F1 Singapore Grand Prix, the only night race that takes place within the city centre. Lewis Hamilton, with his McLaren-Mercedes, will try to repeat his pole position and win again this year, although Fernando Alonso –who had won in 2008 driving his Renault- won’t make it easy for him in his Ferrari.

24 - 26 September. spanorama Spanair

7

Manifesta8 La Bienal Europea de Arte Contemporáneo, que se celebrará en las ciudades de Murcia y Cartagena, presentarán diferentes proyectos en diálogo con el Norte de África. En esta edición, Manifesta 8 crea una ruta por edificios y lugares emblemáticos de Murcia convirtiéndolos en sedes expositivas: la antigua oficina de correos, un cuartel de artillería, la prisión de San Antón. Del 2 de octubre al 9 de enero 2010.

Manifesta 8

Manifesta 8

The European Biennial of Contemporary Art, to be held in the cities of Murcia and Cartagena, will present several projects in cooperation with Northern Africa. For this edition, Manifesta 8 has created a route passing through some of the landmarks of the region of Murcia, that will be used as exhibition venues: the old post office, an artillery quarters, the San Anton prison, etc.

2 October - 9 January 2011.

Vigo

@ Pablo Ferao

Murcia

La Biennal Europea d’Art Contemporani, que se celebrarà a les ciutats de Múrcia i Cartagena, presentarà diferents projectes en diàleg amb el nord d’Àfric. En aquesta edició, Manifiesta 8 crea una ruta per edificis i llocs emblemàtics de la regió de Múrcia, convertint-los en seus expositives: l’antiga oficina de correus, un quarter d’artilleria, la presó de San Antón… Del 2 d’octubre al 9 de gener del 2010.

Emoción garantizada Red Bull Autos Locos es una carrera no motorizada que regresa a Vigo el 17 de septiembre tras la exitosa edición del año pasado. Una prueba deportiva que promete emoción desafiando a los participantes a diseñar y a construir los más extravagantes autos locos para competir en una carrera contra reloj y cuesta abajo aunque la velocidad no es lo único que cuenta, la imaginación es fundamental.

Emoció garantida

Red Bull Autos Locos és una cursa no motoritzada que torna a Vigo el 17 de setembre, després de l’èxit que va tenir l’edició de l’any passat. Una prova esportiva que promet emoció desafiant els participants a dissenyar i a construir els autòmobils bojos més extravagants per competir en una cursa contrarellotge i pendent avall, tot i que la velocitat no és l’únic que compta, ja que la imaginació és fonamental.

8

spanorama Spanair

Excitement guaranteed

Red Bull Wacky Races is a nonmotorised event coming back to Vigo on 17th September, after last year’s successful edition. A sport competition which promises to be very exciting. Contestants are challenged to design and build their own wackiest devices to compete in a timed downhill race, although speed is not the only thing that matters: imagination is also crucial.

spanorama Spanair

9

Cibeles Fashion

Del fado al tango

Douro

L’Argentina és el país convidat al segon Douro Film Festival, que se celebra en aquesta regió del nord de Portugal coneguda fins ara, sobretot, pels seus vins. El compositor Gustavo Santaolalla, guanyador de premis Oscar per les bandes sonores de ‘Brokeback Mountain’ i ‘Babel’, és el convidat especial al festival, que l’any passat va comptar amb la presència d’estrelles com Andy MacDowell i el director Milos Forman. A més de pel· lícules, destaca una exposició fotogràfica sobre els últims treballs de Carlos Saura, ‘Tango’, ‘Flamenco’ i ‘Fados’. www.dourofilmharvest.com.

Del 6 a l’11 de setembre.

Argentina es el país invitado al segundo Douro Film Festival que se celebra en este región al norte de Portugal, conocida hasta ahora sobre todo por sus vinos. El compositor Gustavo Santaolalla, ganador de varios premios Oscar por las bandas sonoras de ‘Brokeback Mountain’ o ‘Babel’ es el invitado especial a este festival internacional que el año pasado contó con la presencia de estrellas de Hollywood como Andy MacDowell y el director Milos Forman. Además de películas destaca una exposición fotográfica sobre los últimos trabajos de Carlos Saura ‘Tango’, ‘Flamenco’ y ‘Fados’. www.dourofilmharvest.com Del 6 al 11 de septiembre.

Cibeles Fashion Week

Al recinte d’Ifema, a prop de Barajas, se celebra la Passarel·la Cibeles, la plataforma principal de promoció de la moda a Espanya. En aquesta ocasió, les desfilades presentaran les novetats en moda i les tendències que portarem la primaveraestiu del 2011. Com cada temporada, s’atorgaran els premis L’Oréal a la millor col·lecció i a la millor model.

Del 17 al 22 de setembre.

From Fado to Tango

Argentina is the guest country at the second Douro Film Festival, to be held in this northern Portuguese region. Composer Gustavo Santaolalla, who has won Academy Awards for the soundtracks of ‘Brokeback Mountain’ and ‘Babel’, will be the special guest at this festival, that last year was graced with the presence of Stars such as Andie MacDowell and director Milos Forman. The festival will be hosting a photograph exhibition of Carlos Saura’s latest works ‘Tango’, ‘Flamenco’ and ‘Fados’. www.dourofilmharvest.com 6 - 11 September.

Cibeles Fashion Week

Madrid

Del Fado al Tango

En el recinto de Ifema, cerca de Barajas, se celebra la Pasarela Cibeles, la principal plataforma de promoción de la moda de España. En esta ocasión los desfiles presentarán lo último en moda y tendencias que llevaremos la próxima PrimaveraVerano 2011. Como en cada edición se otorgarán los premios L’Oréal a la Mejor Colección y otro a la mejor modelo. Del 17 al 22 de septiembre.

The Ifema exhibition site, close to the Madrid-Barajas airport, will host the Cibeles Madrid Fashion Week, the main platform to promote Spanish fashion.

On this occasion, the catwalk shows will feature the latest fashion trends for the Spring-Summer 2011 season. Special awards sponsored by L’Oréal will be given to the Best Collection and the Best Model. 17 - 22 September.

La gran batalla entre Europa y Estados Unidos Cada dos años se celebra el torneo más importante para los golfistas, un torneo que no se juega por dinero sino por el honor de ganar y de llevarse a casa una copa. Es la Ryder’s Cup de Golf que este año se celebra en Gales y donde los doce mejores deportistas del mundo se enfrentarán hoyo a hoyo. El lugar elegido es Celtic Manor Resort, en el valle de Usk, uno de los mejores campos del Reino Unido. ¿Acudirá Tiger Woods a salvar a los norteamericanos? Del 1 al 3 de octubre.

La gran batalla entre Europa i els Estats Units

Wales

Cada dos anys se celebra el torneig més important per als golfistes, un torneig que no es juga per diners, sinó per l’honor de guanyar i d’emportar-se una copa a casa. És la Ryder’s Cup de Golf, que enguany se celebra a Gal·les, on els dotze millors esportistes del món s’enfrontaran forat a forat.

L’indret escollit és el Celtic Manor Resort, a la vall d’Usk, un dels millors camps del Regne Unit. Hi anirà Tiger Woods per salvar els nord-americans? De l’1 al 3 d’octubre.

10

spanorama Spanair

The great battle between Europe and the United States

The most important golf tournament takes place every two years, a competition that is not contested for money, but for the sake of winning and taking the trophy home. We are talking about the Ryder Cup, to be held in Wales this year, where the world’s top 12 players will be competing hole by hole. The chosen venue is the Celtic Manor Resort, in the Usk valley, one of the best courses in the UK. Will Tiger Woods show up to save the American team? 1 – 3 October.

‘Independence Day’

Al davant del Museu Paulista, al Parc de la Independència, se celebra la festa nacional de la independència del Brasil com a colònia portuguesa.

En aquest parc, un 7 de setembre del 1822, l’emperador Pere I va proclamar la independència. I després de la festa podeu aprofitar el Restaurants Week: un esdeveniment gastronòmic, amb menús amb preu fix. Una bona oportunitat per degustar la bona gastronomia brasilera. 7 de setembre, i Restaurants Week, del 30 d’agost al 12 de setembre.

‘Independence Day’

Right opposite the Museu Paulista, at the Parque da Independência, Sâo Paulo celebrates Brazil’s national day to commemorate its independence from Portugal. It was in that park, on 7th September 1822, where Emperor Pedro I proclaimed the independence of the country. After the celebrations, you may stay for the Restaurant Week, an event during which the city’s top restaurants offer prix fixe menus.

A great opportunity to enjoy the finest Brazilian cuisine. On 7 September and Restaurant Week 30 Aug – 12 Sept.

Cine en el Lido

Cine al Lido

El director de ‘Pulp Fiction’, Quentin Tarantino, presidirà el jurat de la 67a edició del Festival Internacional de Cine de Venècia, que se celebra al Lido. El realitzador nord-americà serà l’encarregat de lliurar el premi oficial, el Lleó d’Or, a la millor pel·lícula. Mentre que la iraniana Shirin Neshat i el turc Fatih Akin presidiran la secció Orizzonti i Luigi di Laurentis. De l’1 a l’11 de setembre.

Cinema at the Lido

‘Pulp Fiction’ director, Quentin Trantino, will head the jury at the 67th edition of the Venice Film Festival, to be held at the city’s Lido.

The American filmmaker will be responsible for handing out the official award, the Golden Lion to the Best Film. At the same time, Iranian artist and filmmaker Shirin Neshat and Turkish director Fatih Akin will chair the juries of the Orizzonti and Luigi di Laurentis sections. The Palazzo del Cinema is getting ready for the red carpet to welcome a wealth of movie stars. 1 - 11 September.

Venezia

El director de ‘Pulp Fiction, Quentin Tarantino, presidirá el jurado de la 67 edición del Festival Internacional de Cine de Venecia que se celebra en el Lido. El realizador será el encargado de entregar el premio oficial, el León de Oro, a la Mejor Película. Mientras que la iraní Shirin Neshat y el turco Fatih Akin presidirán la sección Orizzonti y Luigi di Laurentis. En el Palazzo del Cinema, del 1 al 11 de septiembre

Barcelona

Independence Day

São Paulo

Frente al Museo Paulista, en el Parque de la Independencia, se celebra la fiesta nacional de la liberación de Brasil como colonia portuguesa. En este parque, un 7 de septiembre de 1822, el emperador Pedro I proclamó el fin de la colonización.

Y después de la fiesta aprovecha el Restaurant Week donde los principales establecimientos dan menús a precio fijo. Una oportunidad de probar la buena gastronomía brasileña. Hasta el 12 de septiembre.

Actuaciones gratuitas Es la fiesta mayor de la ciudad en honor a la patrona, la Virgen de la Mercè. Centenares de actuaciones gratuitas en las calles, desde los tradicionales ‘correfocs, gegants y castells’, conciertos al aire libre y un final de ‘festa’ en las fuentes de Montjuïc, así como un pirotécnico en la Playa de la Barceloneta. Para los más jóvenes está el BAM, festival de música en la Avenida del Estadi. El concierto inaugural será en la Plaça Catalunya con Rosario y cerrará la Big Band de Ernesto Tito Puentes. Para consultar la programación: www.bcn.cat/merce. Del 23 al 26 de septiembre.

Actuacions gratuïtes de festa major

És la festa major de la ciutat, en honor a la patrona, la Mare de Déu de la Mercè. Centenars d’actuacions gratuïtes als carrers, des dels correfocs i els castells tradicionals, fins a concerts a l’aire lliure i un final de festa a les fonts lluminoses de Montjuïc, així com un festival pirotècnic a la platja de la Barceloneta. Per als més joves hi ha el BAM, un festival de música a l’avinguda de l’Estadi. El concert inaugural serà a la plaça de Catalunya, amb Rosario, i tancarà la big band d’Ernesto Tito Puentes.

Per consultar la programació, www.bcn.cat/merce. Del 23 al 26 de setembre.

Free performances throughout the city’s biggest Festival

La Mercè is Barcelona’s biggest festival, in honour of the patron of the city. Hundreds of free performances in the streets, from the traditional ‘correfocs’ and ‘castells’, to outdoor concerts and a big end of festival at Montjuïc’s illuminated fountain, as well as a pyrotechnic show at Barceloneta beach. For the young crowd, there is BAM, the music festival at Avinguda de l’Estadi. The opening concert will be in Plaça de Catalunya, featuring Rosario, and the closing concert will be given by Ernesto Tito Puentes Big Band. To check the programme: www.bcn. cat/merce. 23 - 25 September. spanorama Spanair

11

La ruta Maker’s Mark

El mejor Bourbon premium ha creado un recorrido de combinados artesanos... ¡un ‘must’ para disfrutar de Barcelona! El millor Bourbon premium ha creat un recorregut de combinats artesans… Un ‘must’ per gaudir de Barcelona! The best premium bourbon around has created a special tour to fire you up with some delicious homemade cocktails... a must if you want to enjoy Barcelona!!

Bar Ideal

Manhattan

José María Gotarda propone el Lychee Sour

4 MMM: Maker’s Mark Mojito

12

5

1 11

Milano Red Sand y Loretto Farm

6

2

10 7

3

8 9

Gracias a su sabor tan redondo y versátil, Maker’s –para los amigos– permite realizar cócteles de registros muy diferentes; prueba de ello es que cada uno de los bartenders seleccionados para la ruta ha creado un combinado genuino. Desde el apetitoso LyChee Sour de José María Gotarda, pasando por el original Regaliz Kentucky Sour de Valuart, hasta el fascinante combinado de João del Mutis que funde Maker’s Mark con licor de chocolate, Cointreau y champagne.

Gràcies al seu sabor, tan rodó i versàtil, Maker’s –per als amics– permet elaborar còctels de registres molt diferents; una prova d’això és que cadascun dels ‘bartenders’ seleccionats per a la ruta ha creat un combinat genuí.

Des de l’apetitós LyChee Sour de Gotarda, passant per l’original Regaliz Kentucky Sour de Valuart, fins al combinat fascinador de João del Mutis, 1 Valuart V&A que fon Maker’s Mark amb licor de xocolota, Cointreau i xampany.

Tuset, 3.

Thanks to its delectable, versatile taste, Maker’s –for friends– can be used in a wide range of cocktails. To prove it, each one of the bartenders selected for the tour have created their own genuine cocktail drinks. From the tasty LyChee Sour at Gotarda, to the unique Liquorice Kentucky Sour at Valuart, or João’s cocktail at Mutis, mixing Maker’s Mark with chocolate liqueur, Cointreau and champagne.

12

spanorama Spanair

2 Ideal Cocktail Bar Aribau, 89.

3 Milano

Ronda Universidad, 35.

4 Torre Rosa

Francesc Tàrrega, 22.

5 Why Not

9 Local

6 Premier

10 Vintage

Avda. Diagonal, 353.

Provença, 236.

7 Dacksy

Consell de Cent, 247.

8 Incognito Fusina, 6.

Ases, 7.

Fusina, 7.

11 Zanzibar

Mestre Nicolau, 4.

12 Twist Barcelona Rafael Batlle, 11.

2TQFWEVQU [ UGTXKEKQU ÇĽPCPEKGTQU

En los negocios, siempre estamos a su lado

En �la Caixa� creemos que las empresas

completa e innovadora del mercado,

merecen una atenciĂłn especializada.

O½U FG QǼEKPCU EGPVTQU

Por eso, hemos creado CaixaEmpresa.

de banca de empresa y oficinas

Una divisiĂłn formada por un equipo

operativas y de representaciĂłn

de profesionales expertos en gestiĂłn

situadas en 11 paĂ­ses, ademĂĄs del

de empresas, que le aportarĂĄ

servicio lĂ­der en EspaĂąa de banca por

soluciones a su medida.

internet: LĂ­nea Abierta.

Ponemos a su disposiciĂłn la oferta de productos y servicios mĂĄs

www.laCaixa.es/empresas

ÂżHablamos?

Copenhague, ciudad poliédrica

Copenhague, ciutat polièdrica | Copenhagen, a polyhedral city Lugares con encanto, diseño y gastronomía son algunos de los atractivos de la capital de Dinamarca. Llocs amb encant, disseny i gastronomia són alguns dels atractius de la capital de Dinamarca. Charming corners, design and gastronomy are some of the appeals of the Danish capital. Texto: Mireia Aranda - Fotos: Joan Masats. Con la colaboración de Visit Denmark (www.visitdenmark.com) e Interface Tourism.

14

spanorama Spanair

openhague –Köbenhavn en danés– está CSeelandia. asentada al Este de la mayor isla del país, La mejor manera de recorrerla es a pie

parques, jardines y fuentes.

Copenhague tiene muchos más elementos por descubrir. Uno de ellos es el parque de atracciones Tívoli (Vesterbrogade, 3), situado muy cerca de la estación central de trenes, al Sudoeste de la ciudad. Es el más antiguo de Europa –data de 1843– y en él se puede disfrutar de una gran variedad de atracciones, una treintena de restaurantes y varios espacios dedicados a conciertos y espectáculos de pantomima. Y todo, a pocos pasos del centro de la ciudad. Muy cerca

de él se encuentra la Rådhuspladsen, una gran plaza donde se erige el majestuoso edificio del ayuntamiento. Strøget, una zona peatonal y comercial de casi dos kilómetros de longitud, atraviesa el centro histórico y une esta plaza con la de Kongens Nytorv, situada al comienzo del canal de Nyhavn, uno de los principales puntos turísticos de la ciudad. Las casas de colores, flanqueadas por embarcaciones coquetas, así como los bares y restaurantes son una parte esencial de Copenhague. A unos diez minutos andando en dirección

openhaguen –Köbenhavn en danès– es troba a l’est de l’illa més gran del país, Seelandia.

C La millor manera de recórrer-la és a peu o amb

els jardins, les fonts d’aigua i boniques places.

Copenhaguen té molts més elements per descobrir. Un és el parc d’atraccions Tívoli (Vesterbrogade, 3), situat molt a prop de l’estació central de trens, al sud-oest de la ciutat. És el més antic d’Europa –data del 1843– i s’hi pot gaudir de bonics jardins, d’una gran varietat d’atraccions, d’una trentena de restaurants i de diversos espais dedicats a concerts i espectacles de pantomima.

I tot, a pocs passos del centre de la ciutat. Molt a prop del parc es troba la Rådhuspladsen, una

gran plaça on s’erigeix el majestuós edifici de l’ajuntament. Strøget, una zona de vianants i comercial de gairebé dos quilòmetres de longitud, travessa el centre històric i uneix aquesta plaça amb la de Kongens Nytorv, situada al començament del canal de Nyhavn, un dels principals punts turístics de la ciutat. Les cases de colors, flanquejades per embarcacions coquetes, així com els bars i els restaurants, són una part essencial de Copenhaguen. A uns deu minuts caminant cap al nord des de la desembocadura del

openhagen – København in Danish – is C located on the eastern shore of Zealand, the largest island in the country. The best way

quarter, there are a parks, gardens, water fountains and beautiful squares in abundance Copenhagen has a lot more attractions to be discovered. One of them is the Tivoli amusement park (Vesterbrogade, 3), very close to the central train station, southeasth of the city. Dating back to 1843, it is the oldest of its kind in Europe.

There, you can enjoy beautiful gardens, a wide range of attractions, about thirty restaurants and several venues for concerts and pantomime performances. All just a stone’s throw from the

centre. Just a few metres away is Rådhuspladsen, a large square where the majestic Town Hall building stands. Strøget, an almost two-kilometre long pedestrian and commercial street, runs across the historical quarter, connecting the Town Hall square with Kongens Nytorv, at the beginning of the Nyhavn canal, one of the city’s major tourist attractions.

Its colourful houses, bordered by cute boats, as well as its bars and restaurants, are an essential part of Copenhagen. Just a ten-minute

o en bicicleta –el principal medio de locomoción de sus habitantes–, aunque también cuenta con una excelente red de transporte público. Con una población de casi 1,8 millones de personas, es la ciudad más grande y activa de la península escandinava. Su ‘skyline’ está dominado por las torres en forma de aguja de las iglesias, y en los alrededores del centro histórico abundan los

bicicleta –el mitjà de locomoció principal dels seus habitants–, encara que també té una xarxa de transport públic excel·lent. Amb una població de gairebé 1,8 milions de persones, és la ciutat més gran i activa de la península escandinava.

La seva silueta urbana està dominada per les torres en forma d’agulla de les esglésies, i als voltants del centre històric hi abunden els parcs,

to move around the city is either on foot or biking – the main means of transportation for its inhabitants –, although it has an excellent public transport network. With a population of nearly 1,8 million, it is the largest and most bustling city in the Scandinavian peninsula.

Its skyline is dominated by the needle towers of its churches and, surrounding the historical

Rådhuspladsen

spanorama Spanair

15

Nyhavn

El parque de atracciones Tívoli, abierto en 1843, es el más antiguo de Europa.

El parc d’atraccions Tívoli, obert el 1843, és el més antic d’Europa.

The Tivoli amusement park, open in 1843, is the oldest of its kind in Europe.

Vester Voldgade

16

spanorama Spanair

Norte desde la desembocadura del Nyhavn se encuentra el Palacio de Amalienborg, la residencia de la familia real danesa desde el siglo XVII. Compuesto por cuatro edificios de estilo rococó que rodean una gran plaza central, está custodiado las 24 horas del día por la Guardia Real. Enfrente del centro histórico, al otro lado del canal que atraviesa la ciudad, se extiende la zona de Christianshavn, donde se encuentra la Ciudad Libre de Christiania, una zona alternativa dentro de Copenhague que nació en 1971 con la ocupación de unos terrenos del ejército. En la actualidad cuenta con unos mil habitantes y es conocida en todo el mundo por su libertad de pensamiento, los hippies, sus talleres y sus ca-

fés, así como por algunas de sus casas coloristas e imaginativas, diseñadas y construidas por sus habitantes. Otro de los atractivos de la ciudad es la perfecta combinación de edificios históricos y calles antiguas con las últimas tendencias en modas, estilos y diseños arquitectónicos.

La condición de Dinamarca como país puntero en diseño industrial se refleja también en las numerosas tiendas de objetos de diseño, que salpican toda la ciudad con las propuestas más vanguardistas.

Nyhavn es troba el Palau d’Amalienborg, la residència de la família reial danesa des del segle XVII. Format per quatre edificis d’estil rococó que envolten una gran plaça central, està custodiat les 24 hores del dia per la Guàrdia Reial.

Davant del centre històric de la ciutat, a l’altre costat del canal que la travessa, s’estén la zona de Christianshavn, on es troba la Ciutat Lliure de Christiania, una zona alternativa dins de Copenhaguen que va néixer el 1971 amb l’ocupació d’uns terrenys de l’exèrcit. En l’actualitat té uns mil habitants i és coneguda a tot el món per la llibertat de pensament, els hippies, els seus tallers i els cafès, així com per algunes de

les cases acolorides i imaginatives, dissenyades i construïdes pels seus habitants.

Un altre dels atractius de la ciutat és la combinació perfecta d’edificis històrics i de carrers antics amb les últimes tendències en modes, estils i dissenys arquitectònics. La condició de Dinamarca com a país punter en disseny industrial es reflecteix també en les nombroses botigues d’objectes de disseny, que esquitxen la ciutat amb les propostes més avantguardistes.

walk heading north of the end of the Nyhavn canal, stands the Amalienborg Palace, the residence of the Danish royal family since the 17th century. Consisting of four rococo style buildings surrounding a large central square, it is guarded 24-hours by the royal guard.

Opposite the historical quarter, on the other side of the canal that crosses the city, is the Christianshavn area, , an alternative area of Copenhagen established in 1971, after the ocupation of a military base. Nowadays, it has a population of about one thousand and it is worldwide famous for its free philosophy, the hippies, the workshops and cafés, as well as

some of its colourful, imaginative houses, designed and built by its own dwellers. Another of the city’s appeals is its perfect combination of historical buildings and old streets with the latest fashion trends, styles and architectural designs.

Denmark’s position as a leading country in industrial design can be seen with the numerous design shops scattered around the city, with the latest avant-garde creations.

Spanair enlaza Købnhavn con un vuelo diario desde Madrid y dos desde Barcelona, operados en horarios con conexión a multitud de destinos Spanair.

Spanair enllaça Købnhavn amb dos vols un vol diaris des de Barcelona i un des de Madrid, operats en horaris amb connexió amb múltiples destinacions Spanair.

Spanair connects Copenhagen to Madrid with a daily flight, and to Barcelona with another two, operating on a timetable which allows a connection to many Spanair destinations.

Spanair points

Obtenci贸n | Obtenci贸 | Obtaining Traveler: 600 pts. i/v (return ticket) Premium: 1.000 pts. i/v (return ticket) Redenci贸n | Redempci贸 | Redeeming Traveler: 5.000 i/v (return ticket) Premium: 9.000 pts. i/v (return ticket) Amalienborg Slotsplad, con la Marmor Kirken al fondo

spanorama Spanair

17

Degustando Copenhague con Carme Ruscalleda Degustant Copenhague amb Carme Ruscalleda A taste of Copenhagen with Carme Ruscalleda Su trabajo le deja poco tiempo para los viajes de placer, pero, cuando los hace, disfruta al máximo de todo lo que le ofrece el lugar que visita. La seva feina li deixa poc temps per

als viatges de plaer, però, quan en fa, gaudeix al màxim de tot el que li ofereix el lloc que visita.

Her work does not allow for too many leisure breaks, but when she gets them, she fully enjoys all that the places she visits have to offer. Texto: Mireia Aranda - Fotos: Joan Masats.

la infinita curiosidad y la atención entusiasme, la infinita curiositat i l’atenció nthusiasm, a burning curiosity and a strong als detalls defineixen Carme Ruscalleda, una Edetail orientation define Carme Ruscalleda, Echeflaentusiasmo, L’ los detalles definen a Carme Ruscalleda, una xef infatigable que ha estat reconeguda amb cinc infatigable que ha sido reconocida con cinco a restless chef that has been honoured with estrellas por la prestigiosa ‘Guía Michelin’, tres por el restaurante Sant Pau, de Sant Pol de Mar, y dos por la réplica que tiene de éste en la ciudad de Tokyo. Pese a que viaja mucho por motivos laborales (normalmente lo hace en los días de descanso semanal del restaurante y cuando cierran por vacaciones), nos confiesa que esta escapada a Copenhague es “como un regalo” para ella. Llega a la ciudad totalmente entregada, con ganas de descubrir todos sus rincones y, de paso, probar la gastronomía danesa. Y es que la ciudad se ha convertido en una referencia culinaria en los últimos años, puesto que actualmente cuenta con trece estrellas de la ‘Guía Michelin’.

18

spanorama Spanair

estrelles per la prestigiosa ‘Guia Michelin’, tres pel restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar, i dues per la rèplica que en té a la ciutat de Tòquio.

Malgrat que viatja molt per motius laborals (normalment ho fa en els dies de descans setmanal del restaurant i quan tanquen per vacances), ens confessa que aquesta escapada a Copenhaguen és “com un regal” per a ella. Arriba a la ciutat totalment entregada, amb ganes de descobrir-ne tots els racons i, de retruc, tastar la gastronomia danesa. I és que la ciutat s’ha convertit en una referència culinària els darrers anys, ja que actualment té tretze estrelles de la ‘Guia Michelin’.

Comencem la visita fent un petit recorregut per

five stars by the prestigious Michelin Guide, three to the Sant Pau restaurant in Sant Pol de Mar, and the other two to its twin restaurant in Tokyo. Even though she travels quite often for business reasons (usually on weekly rest days at the restaurant and when they are closed for holidays), she confesses that this short break to Copenhagen feels “like a treat” to her. She arrives in the city with an absolute devotion, eager to discover all of its corners and to get a good taste of Danish gastronomy on the way. And the thing is that the city has become a culinary reference in recent years, as it currently has 13 Michelinstarred restaurants

spanorama Spanair

19

accede a través de una amplia plaza abierta al público. Llegamos justo cuando se está produciendo el cambio de guardia. Carme sigue atentamente el ritual y, antes de abandonar la plaza, se fotografía junto a un soldado muy serio que enseguida deja claro que no permite un contacto muy próximo. Llega la hora de la comida y nos encaminamos hacia el Royal Cafe (Amagertorv, 6), una bonita cafetería que funciona también como tienda de objetos de diseño. Allí probamos una selección de ‘smushies’, unos sofisticados sándwiches que son una versión modernizada de lo que los daneses comen habitualmente a mediodía, y que son la especialidad del local.

Rematamos el ágape con un postre típico danés hecho a base de fresas y un delicioso pastel de chocolate.

Nuestra próxima parada nos lleva al parque de

atracciones Tívoli (Vesterbrogade, 3), que está lleno a rebosar de familias y turistas que han ido a pasar la tarde. Paseamos entre sus jardines y admiramos algunas de sus atracciones más espectaculares. Volvemos hacia el hotel y más tarde nos dirigimos hacia nuestro próximo destino gastronómico, el restaurante Krog’s (Gammel Strand, 38), considerado el mejor establecimiento de cocina marinera de la ciudad. Nos decantamos por un menú de degustación en el que probamos rodaballo, salmón y vieira cocinados siguiendo los cánones de la cocina vanguardista.

Empezamos nuestro segunda jornada en la ciudad con un día soleado, recorriendo el canal Christianshavn en una de las muchas embarcaciones turísticas que ofrecen visitas comentadas. Tras la visita damos una vuelta por la Nyhavn, la calle más turística de la ciudad, llena de cafeterías y de

alguns dels punts més emblemàtics del centre de la a través d’una àmplia plaça oberta al públic. Hi ciutat, com l’ajuntament –situat en una gran plaça, arribem en el moment que s’està fent el canvi de punt de trobada i de celebracions multitudinàries guàrdia. La Carme, encuriosida, segueix atentaper als habitants de Copenhaguen–, el Museu ment el ritual i, abans d’abandonar la plaça, es fa Nacional i el Museu Thorvaldsen. A continuació una fotografia al costat d’un soldat molt seriós que ens encaminem cap al canal que travessa la ciutat, el de seguida deixa clar que no permet un contacte Christianshavn, i admirem un dels seus edificis més gaire proper. Arriba l’hora de dinar i ens encamoderns, el ‘Diamant Negre’, que acull l’extensió de minem cap al Royal Cafe (Amagertorv, 6), una la Royal Library de Dinamarca i que s’ha convertit bonica cafeteria que funciona també com a botiga en un dels nous símbols de Copenhaguen. Vorejant d’objectes de disseny. Allà tastem una selecció de el canal arribem fins al nou Teatre Reial Danès, un ‘smushies’, uns sandvitxos sofisticats que són una edifici d’arquitectura futurista des de la terrassa del versió modernitzada del que els danesos mengen qual contemplem l’edifici de l’òpera, també nou, sihabitualment al migdia, i que són l’especialitat tuat just a l’altra banda del del local. Rematem l’àpat canal. Després ens dirigim En el restaurante Noma se unen amb unes postres típiques cap a la majestuosa residaneses fetes a base de gastronomía y divertimento. dència de la família reial maduixes i un pastís de danesa, a la qual s’accedeix Al restaurant Noma, gastronomia xocolata deliciós.

La nostra pròxima parada ens porta al parc d’atraccions Tívoli (Vesterbrogade, 3), que és ple a vessar de famílies i de turistes que hi han anat a passar la tarda. Passegem entre les jardins i n’admirem algunes de les atraccions més espectaculars. Tornem cap a l’hotel i més tard ens dirigim cap a la nostra pròxima destinació gastronòmica, el restaurant Krog’s (Gammel Strand, 38), considerat el millor establiment de cuina marinera de la ciutat des de fa un segle. Ens decantem per un menú de degustació en què tastem rèmol, salmó i vieira cuinats seguint els cànons de la cuina avantguardista.

Comencem la segona jornada a la ciutat amb un dia assolellat, recorrent el canal Christianshavn en una de les moltes embarcacions turístiques que ofereixen visites comentades. Després de la visita fem un volt pel Nyhavn, el carrer més turístic

Our visit starts with a the canal. quick tour around some of At Noma restaurant, gastronomy and Later, we make it to the amusement come together. the city’s major landmajestic residence of the marks, such as the Town Danish royal family, to Hall – located in a large which you can get access square which serves a meeting point and is used through a large square which is open to the pubas a venue for mass celebrations by the citizens lic. We get there right on time for the changing of Copenhagen –, the National Museum and the of the guard. Carme watches the ceremony with Thorvaldsens Museum. Next, we walk towards the rapt attention, and before leaving the square, canal that crosses the city: the Christianshavn, and poses for a photograph next to a very surly make a stop on the way to admire one of the most soldier who rushes to make it clear that he is not modern buildings in the city: the Black Diamond, an willing to allow close contact. It’s lunchtime and extension to the Royal Library of Denmark, which we move on now to the Royal Café (Amagertorv, has become one of the new symbols of Copenha6), a lovely café which is a design shop as well. We gen. Bordering the canal, we get to the new Royal try a selection of “Smushi”, the speciality of the Danish Theatre, a futuristic style building with a house: some sort of sophisticated sandwiches terrace offering a nice view of the likewise new which are a modernised version of what the DanOpera House, standing right on the other side of ish have for lunch usually. To top off the meal: a

typical Danish dessert made with strawberries and a gorgeous chocolate cake.

Our next stop is taking us to the Tivoli amusement park (Vesterbrogade, 3), chock-a-block with families and tourists who came to spend the afternoon. We take a stroll around its gardens and take the opportunity to admire some of its major attractions. We make it back to the hotel and, later, we leave for our next gastronomic destination: Krog’s restaurant (Gammel Strand, 38), considered the best seafood cuisine establishment in town. We go for a tasting menu including turbot, salmon and scallop, all cooked to avant-garde cuisine standards.

Our second day in town is a sunny day, perfect to sail down the Christianshavn canal on one of the many tourist boats offering guided tours.

After the visit, we walk around Nyhavn, the

Empezamos la visita haciendo un pequeño recorrido por algunos de los puntos más emblemáticos del centro de la ciudad, como el ayuntamiento –situado en una gran plaza, punto de encuentro y de celebraciones multitudinarias para los habitantes de Copenhague–, el Museo Nacional y el Museo Thorvaldsen. A continuación nos encaminamos hacia el canal que atraviesa la ciudad, el Christianshavn, y admiramos uno de sus edificios más modernos, el ‘Diamante Negro’, que acoge la extensión de la Royal Library de Dinamarca y que se ha convertido en uno de los nuevos símbolos de Copenhague.

Bordeando el canal llegamos hasta el nuevo Teatro Real Danés, un edificio de arquitectura futurista, desde la terraza del cual contemplamos el también edificio nuevo de la ópera, situado justo al otro lado del canal. Después nos dirigimos hacia la majestuosa residencia de la familia real danesa, a la cual se

i divertimento es donen la mà.

20

spanorama Spanair

establecimientos ambulantes de salchichas, otro de los alimentos preferidos por los daneses para matar el hambre. De allí nos vamos otra vez al Tívoli, para comer en uno de los restaurantes de Copenhague que ostentan una estrella Michelin, el Herman (Bernstorffsgade, 5). Allí, mientras disfrutamos observando uno de sus bellos jardines, Carme degusta con fruición una ensalada y un plato de rodaballo. Después de comer volvemos al hotel a prepararnos para el momento más esperado del viaje, la cena en el restaurante Noma (Strandgade, 93), desde hace unos meses considerado el mejor del mundo por la revista británica ‘Restaurant Magazine’. Llegamos puntuales a nuestra cita, con una Carme entusiasmada, como una niña con zapatos nuevos. Nos reciben con todos los honores y empezamos un ágape en el que gastronomía y divertimento se dan la mano.

Carme ríe divertida con el primer entrante de la cena, que consiste en comerse unas flores de capuchina del jarrón que decora la mesa, y en el interior de las cuales se esconde un pequeño trozo de la carne de un caracol. Pequeñas gambas todavía vivas, acompañadas de salsa ‘noisette’, y una retahíla de platos sorprendentes conforman la cena, de la que la chef catalana disfruta al máximo, mientras nos ilustra sobre ingredientes, texturas, sabores y aromas. Una vez terminada la cena, nos dirigimos hacia la cocina, donde Carme hace una reverencia al chef, René Redzepi, y lo felicita por su excelente cocina. Él le corresponde con su admiración y, tras hacerse una fotografía juntos, abandonamos el local con la sensación de haber vivido una experiencia única, que ha hecho que finalicemos nuestro viaje a Copenhague de la mejor de las maneras.

de la ciutat, ple de cafeteries i d’establiments ambulants de salsitxes, un altre dels aliments preferits pels danesos a l’hora de fer un mos. D’allà marxem una altra vegada al Tívoli, per dinar en un dels restaurants de Copenhaguen que ostenten una estrella Michelin, el Herman (Bernstorffsgade, 5). Allà, mentre gaudim observant un dels seus bonics jardins, la Carme degusta amb fruïció una amanida i un plat de rèmol. Després de dinar tornem a l’hotel a preparar-nos per al moment més esperat del viatge, el sopar al restaurant Noma (Strandgade, 93), des de fa uns mesos considerat el millor del món per la revista britànica ‘Restaurant Magazine’. Arribem puntuals a la nostra cita, amb una Carme entusiasmada, com una nena amb sabates noves. Ens reben amb tots els honors i comencem un àpat en el qual gastronomia i divertimento es donen la mà. La Carme

riu divertida amb el primer entrant del sopar, que consisteix a menjar-se unes flors de caputxina del gerro que decora la taula, a l’interior de les quals s’amaga un petit tros de la carn d’un cargol.

Gambetes encara vives, acompanyades de salsa ‘noisette’, i un reguitzell de plats sorprenents formen el sopar, del qual la xef catalana gaudeix al màxim, mentre ens il·lustra sobre ingredients, textures, sabors i aromes. Un cop acabat l’àpat ens dirigim cap a la cuina, on la Carme fa una reverència al xef, René Redzepi, i el felicita per la seva cuina excel·lent. Ell li correspon amb la seva admiració i, després de fer-se una fotografia junts, abandonem el local amb la sensació d’haver viscut una experiència única, que ha fet que acabem el viatge a Copenhaghen de la millor de les maneres.

city’s most touristic street, packed with cafés and stalls selling sausages, another favourite food of the Danish to stave off the hunger. From there, we go back to the Tivoli, to have lunch at one of the restaurants boasting a Michelin star in Copenhagen: Herman (Bernstorffsgade, 5).

While enjoying the view of one of its beautiful gardens, Carme savours a salad and a turbot dish with great relish. After lunch, we go back to the hotel to get ready for the moment we have all been waiting for: dinner at Noma restaurant (Strandgade, 93), ranked as the best in the world by the British Restaurant magazine a few months ago.

We arrive on time for our appointment. Carme is just so excited, like a kid with a new toy. They give us the warmest welcome, and we get

ready to embark on a meal where gastronomy and amusement come together. Carme is having a good laugh with the first starter: eating the cress flowers in the vase decorating the table, with a little handful of snail meat hiding inside each one of them. Little prawns, still alive, with noisette sauce and an assortment of surprising dishes make up our dinner, which is being thoroughly enjoyed by the Catalan chef, while she tells us about the different ingredients, textures, flavours and aromas. After dinner, we walk into the kitchen, where Carme bows to the chef, René Redzepi, and praises his excellent cuisine.

He responds with mutual admiration, and after posing together for a photograph, we leave the place with the feeling of having enjoyed a unique experience, which couldn’t have been a better way to top off our Copenhagen break.

La ciudad se ha convertido en una referencia culinaria y ya cuenta con trece estrellas de la ‘Guía Michelin’.

La ciutat s’ha convertit en una referència culinària i ja té tretze estrelles de la ‘Guia Michelin’.

The city has become a culinary reference and it currently has 13 Michelin-starred restaurants.

spanorama Spanair

21

Imprescindibles de Copenhague Imprescindibles de Copenhague | Copenhagen must-tries Por Mireia Aranda HotelTwentyseven

Un moderno hotel-boutique situado en el corazón de la ciudad.

Las habitaciones están decoradas con diseño escandinavo. Cuenta con dos bares que se han convertido en los locales de moda: el Honey Ryder Cocktail Lounge y el ICEBAR CPH, fabricado con hielo. También ofrece la posibilidad de degustar una treintena de vinos en el Wall of Wine.

Løngangstræde, 27. Tel. +45 70 27 56 27. www.hotel27.dk

TheRoyalCafe

Situado en el patio trasero de los establecimientos Royal Copenhagen y Georg Jensen, se ha hecho famoso por su versión modernizada del ‘smørrebrød’ danés (sándwich abierto): los ‘smushies’. Entre los clásicos de su amplia carta destacan la extensa oferta de dulces típicos del sur de Jutlandia y una especialidad clásica danesa: el ‘rødgrød’ (compota de frutos rojos). Su decoración es tan exquisita como su gastronomía.

Amagertorv, 6. Tel. + 45 38 14 95 27. www.theroyalcafe.dk

Krogs

Desde 1910 ha sido sinónimo de la mejor cocina marinera de la ciudad.

Situado en Gammel Strand, en lo que fue un puerto y un importante mercado de pescado desde la edad Mmdia, ofrece especialidades como las ostras de Limfjord, consideradas de las mejores del mundo, y un excelente rape glaseado. Ofrece menús de degustación de 4, 6 y 8 platos.

Gammel Strand, 38. Tel. +45 33 15 89 15. www.krogs.dk

Herman

Ubicado en el emblemático parque Tívoli, forma parte del complejo de restauración Nimb. Una original actualización de la cocina tradicional danesa define a este restaurante, que cuenta en su menú con platos de nombres tan sugerentes como ‘amor que quema’ y ‘estrella fugaz’.

Desde 2009 ostenta una estrella Michelin.

Bernstorffsgade, 5. Tel. +45 88 70 00 00. www.nimb.dk

Noma

René Redzepi está al frente de los fogones de este restaurante, que la revista ‘Restaurant Magazine’ ha considerado el mejor del mundo el 2010 . Ubicado en un almacén del siglo XIX, en el puerto de Christianshavn, su oferta combina técnicas culinarias vanguardistas con los mejores ingredientes autóctonos.

Un placer para los sentidos.

Strandgade, 93. Tel. +45 32 96 32 97. www.noma.dk

22

spanorama Spanair

Un modern hotel-boutique situat al cor de la ciutat. Les habitacions estan decorades amb mobles de disseny escandinau i té dos bars que s’han convertit en els locals de moda: el Honey Ryder Cocktail Lounge i l’ICEBAR CPH, fabricat amb gel.

També ofereix la possibilitat de degustar una trentena de vins al Wall of Wine.

A modern boutique hotel nestling in the heart of the city. Rooms are decorated with Scandinavian design furniture and it boasts two bars that have become the trendiest spots in town: the Honey Ryder Cocktail Lounge and the ice-made ICEBAR CPH. It also offers the chance to taste about thirty different wines at its Wall of Wine.

Situat al pati del darrere dels establiments Royal Copenhagen i Georg Jensen, s’ha fet famós per la versió modernitzada de l’‘smørrebrød’ danès (sandvitx oberts): els ‘smushies’. Entre els clàssics de la seva carta extensa destaquen l’extensa oferta de dolços típics del sud de Jutlàndia i una especialitat clàssica danesa: el ‘rødgrød’ (compota de fruites vermelles). La decoració també és exquisida.

In the backyard of the Royal Copenhagen and Georg Jensen shops, it has become famous for its modernised version of Danish smørrebrød (open sandwiches): “Smushi”. Some of their menu classics include a wide variety of typical sweets from South Jutland and a traditional Danish speciality: rødgrød (a red fruit pudding). Their décor is as exquisite as their cuisine.

Des del 1910 ha estat sinònim de la millor cuina marinera de la ciutat. Situat a Gammel Strand, en el que va ser un port i un important mercat de peix des de l’edat mitjana, ofereix especialitats com les ostres de Limfjord, considerades de les millors del món, i un rap glacejat excel·lent. Ofereix menús de degustació de 4, 6 i 8 plats.

Since 1910, it has been synonymous with the best seafood cuisine in town. Located in Gammel Strand, in what used to be a harbour and an important fish market since the Middle Ages , it offers specialities such as the Limfjord oysters, considered some of the best in the world, and a superb glazed monkfish. 4, 6 and 8 course tasting menus available.

Situat a l’emblemàtic parc Tívoli, forma part del complex de restauració Nimb.

Una actualització original de la cuina tradicional danesa defineix aquest restaurant, que al menú inclou plats amb noms tan suggeridors com ‘amor que crema’ i ‘estrella fugaç’. Des del 2009 ostenta una estrella Michelin.

Situated in the iconic Tivoli gardens, it is a part of the Nimb gastro complex. This restaurant’s theme is an original interpretation of traditional Danish cuisine.

Featuring dishes with tempting names such as “Burning love” or “Shooting Star”, it received one Michelin star in 2009.

René Redzepi és al capdavant dels fogons d’aquest restaurant, considerat el millor del món el 2010 per la revista ‘Restaurant Magazine’. Situat en un magatzem del segle XIX, al port de Christianshavn, la seva oferta combina les tècniques culinàries més avantguardistes amb els millors ingredients autòctons.

René Redzepi is the head chef at this restaurant, ranked as the best in the world by Restaurant magazine in 2010. Located in a 19th Century warehouse in the Christianshavn harbour, their cuisine combines the latest avant-garde culinary techniques with the best local produce. A pleasure to the senses.

spanorama Spanair

23

Francisco González Ledesma Entrevista Interview

“Lanovelanegraenelfondoessocial” “Lanovel·lanegraenelfonséssocial”|“Crimewritingissocial atitscore” Conceptoscomosolidaridadyhumanidadestánmuypresentesenesteescritoryperiodistadelaviejaescuelaque,mediante susnovelasyartículos,haradiografiadolomejorylopeordelosúltimoscincuentaañosdenuestrahistoria. Conceptes com solidaritat i humanitat són molt presents en aquest escriptor i periodista de la vella escola que, per mitjà de les seves novel·les i articles, ha radiografiat el millor i el pitjor dels darrers cinquanta anys de la nostra història. Ideassuchas solidarityandhumanityhavebeenregulartopicsintheworkofthisold-schoolwriterandjournalistwho,throughhisnovelsandarticles, hasportrayedthebestandtheworstofthelastfiftyyearsofourhistory.Por Mireia Aranda - Fotos Joan Masats rancisco González Ledesma es un idealista F nostálgico de los que aún escriben a máquina, y echa de menos los tiempos en que los

Barcelona’ y ‘Crónica sentimental en rojo’ son algunas de las obras de este escritor y periodista vocacional, considerado uno de los principales impulsores de la novela negra en nuestro país.

Este año ha publicado ‘La dama y el recuerdo’ (Planeta), donde recupera el espíritu de las novelas del Oeste de sus inicios, cuando escribía bajo el seudónimo de Silver Kane.

Con 21 años ganó el Premio Internacional de Novela. Fue usted un escritor precoz.

Siempre había querido ser escritor. Con siete años ya escribía y con diecisiete escribí ‘Sombras viejas’, la novela con la que gané el premio.

Pero por ella, la censura me acusó de “rojo y pornógrafo”, y aunque la obra se publicó en Francia, en España no pude volver a hacerlo hasta que murió Franco.

¿Decidió abandonar?

No. Empecé a escribir guiones de cómic para la editorial Bruguera, para pagarme la carrera de derecho. Allí empecé a escribir novelas del Oeste y policiacas. Pensaba que sería un trabajo temporal, pero duró casi veinte años, durante los cuales publiqué ¡más de 400 novelas! Lo hacía bajo el seudónimo de Silver Kane. Trabajaba en Bruguera y estudiaba la carrera de día, de noche hacía los Silver Kane y de madrugada escribía lo que a mí me gustaba, sin pensar en que algún día lo publicaría. ¿Qué le proporcionó esa experiencia?

Fue mi escuela durante muchos años. El hecho de tener que buscar cada semana un argumento nuevo, que enganche al lector, te hace aprender una serie de trucos y de técnicas narrativas. Si poseo alguna técnica novelística, es desde entonces.

rancisco González Ledesma és un idealista nostàlgic dels que encara escriuen a F màquina, i enyora els temps en què els ciutadans

i ‘Crónica sentimental en rojo’ són algunes de les obres d’aquest escriptor i periodista vocacional que ha estat considerat un dels principals impulsors de la novel·la negra al nostre país.

Aquest any ha publicat ‘La dama y el recuerdo’ (Planeta), en la qual recupera l’esperit de les novel·les de l’oest dels seus inicis, quan escrivia amb el pseudònim de Silver Kane.

Va decidir abandonar?

ciudadanos se preocupaban por lo que le pasaba al vecino de al lado. Tiempos, no obstante, que no fueron fáciles, ni para él ni para muchos de su generación. Nació en una familia muy humilde del Poble Sec de Barcelona, y vivió las penurias de la Guerra Civil y de la posguerra. Prohibido por la censura, se empezó a curtir escribiendo guiones y novelas del Oeste por encargo, mientras ejercía de abogado y, posteriormente, de periodista; formó parte de las redacciones de ‘El Correo Catalán’ y de ‘La Vanguardia’. Sus ojos curiosos transformaron sus vivencias en novelas de tipo social, que se han convertido en testimonio de una época. ‘Los Napoleones’, ‘Expediente

es preocupaven pel que li passava al veí del costat. Uns temps, però, que no van ser fàcils, ni per a ell ni per a molts de la seva generació.

Va néixer en una família molt humil del Poble Sec, i va viure les penúries de la Guerra Civil i de la postguerra. Prohibit per la censura, es va començar a aguerrir escrivint guions i novel·les de l’oest per encàrrec, mentre exercia d’advocat i, posteriorment, de periodista; va formar part de les redaccions d’‘El Correo Catalán’ i de ‘La Vanguardia’. Els seus ulls curiosos van transformar les vivències en novel·les de caire social, que s’han convertit en testimoni d’una època. ‘Los Napoleones’, ‘Expediente Barcelona’ rancisco González Ledesma is one of those F nostalgic idealists who are still using their typewriters and yearn for the good old days

when citizens used to worry about their neighbour’s concerns. Those were difficult days, however, for him and for many of his generation. He was born into a humble family in Barcelona’s Poble Sec, and he had to endure the hardships of the Spanish Civil War and post-war period. Forbidden by censorship, he began to gain experience writing Western stories and screenplays to order, while he practised law and, later, journalism; he was a staff writer at ‘El Correo Catalán’ and ‘La Vanguardia’. Through his observant eyes, his life experiences turned into social novels, which in turn bear witness of a time. ‘Los Napoleones’, ‘Expediente Barcelona’

24

spanorama Spanair

Amb 21 anys va guanyar el Premi Internacional de Novel·la. Va ser un escriptor precoç.

Tota la vida havia volgut ser escriptor. Quan tenia set anys ja escrivia i amb disset vaig escriure ‘Sombras viejas’, la novel·la amb què vaig guanyar el premi. Però per aquesta novel·la, la censura em va acusar de “rojo y pornógrafo”, i encara que l’obra es va publicar a França, a Espanya no vaig poder tornar a fer-ho fins que va morir Franco. and ‘Crónica sentimental en rojo’ are some of the works of this vocational writer and journalist, who has been considered one of the main promoters of Spanish crime writing. He recently published ‘La dama y el recuerdo’ (Planeta), where he goes back to the old spirit of his first Western fiction novels, when he wrote under the pseudonym Silver Kane.

At the age of 21 you won the Premio Internacional de Novela. You were an early talented writer.

I had wanted to be a writer all my life. I started writing when I was seven, and at seventeen I wrote the novel which won me the prize. But I bumped into censorship. For that particular novel I was accused of being a “republican and pornographer”. The novel was even published

No. Vaig començar a escriure guions de còmic per a l’editorial Bruguera, per pagar-me la carrera de dret. Allà vaig començar a escriure novel·les de l’oest i policíaques. Em pensava que seria una feina temporal i va durar quasi vint anys, durant els quals vaig publicar més de 400 novel·les! Escrivia amb el pseudònim de Silver Kane. Treballava a la Bruguera i estudiava la carrera de dia, de nit feia els Silver Kane i de matinada escrivia el que a mi m’agradava, sense pensar-me que algun dia ho publicaria.

Què li va proporcionar aquesta experiència?

Va ser la meva escola durant molts anys. El fet d’haver de buscar un argument nou cada setmana, que enganxi el lector, et fa aprendre una sèrie de trucs i de tècniques narratives. Si tinc alguna tècnica novel·lística, és des d’aleshores. in French, but I could not publish it in Spain again until after Franco’s death.

Did you decide to give up?

No, I started writing stories for comics at Bruguera, the publishing house, to pay for my law studies.

Later, I started to write Westerns and detective stories. I thought it was going to be a temporary job and it lasted for almost twenty years, during which I wrote more than 400 novels! I wrote under the pseudonym Silver Kane. I was working at Bruguera and went to university during the day. Late at night I was Silver Kane and I wrote what I truly enjoyed, without ever even thinking I would end up publishing it.

What did you get from that experience?

It was a school for me. Having to find a new, catchy plot for the reader every week helps you acquire

spanorama Spanair

25

Las novelas de Silver Kane fueron, para muchos, un elemento de evasión.

En los años cincuenta la gente era más pobre que ahora, no había televisión, y el cine y las novelas baratas de aventuras eran las únicas diversiones con las que contaba, por eso tuvieron tanto éxito.

Cada semana se publicaban 24.000 ejemplares de las novelas de Silver Kane. Pero que fueran baratas no quiere decir que no tuvieran un mérito extraordinario, ya que estaban escritas por gente muy válida y preparada; muchos eran jueces, maestros y periodistas que, por diferentes razones, no podían ejercer su labor por las represalias del régimen.

Ahora, más de dos décadas después, recupera el espíritu de aquellas novelas con la obra ‘La dama y el recuerdo’. Literariamente, ¿qué permiten las historias del Oeste?

Absolutamente todo. Permiten tratar una gran cantidad de temas y situaciones que otros géneros no te permiten. Las pasiones y las ambiciones humanas son las mismas que se pueden dar en otros contextos, pero allí pasaban cosas distintas, había una guerra, las leyes no estaban escritas, las mujeres eran a la vez adoradas y explotadas, etc.

No existe ningún sitio donde hayan pasado tantas aventuras apasionantes como en el Oeste. ¿El gusto por la novela policiaca también le viene de aquella época?

No, la policiaca llegó más tarde. Escogí este género porque la España de la transición estaba llena de misterios sin resolver y, al mismo tiempo, en Barcelona, se estaba desarrollando una nueva sociedad, se estaba creando un mundo nuevo. Y todo eso se podía explicar mejor con la técnica de la novela negra, porque te permitía hablar con mucha

La novela negra te permite hablar con más libertad de según qué temas, ser más directo y también más divertido.

La novel·la negra et permet parlar amb més llibertat de segons quins temes, ser més directe i també més divertit.

Crime writing let you talk about some particular subjects with a lot more freedom, in a more direct and amusing sort of style.

Les novel·les del Silver Kane van ser un element d’evasió per a molta gent.

Als anys cinquanta la gent era més pobra que ara, no hi havia televisió, i el cinema i les novel·les barates d’aventures eren les úniques diversions que hi havia, per això van tenir tant d’èxit.

Cada setmana es publicaven 24.000 exemplars de les novel·les de Silver Kane. Però que fossin barates no vol dir que no tinguessin un mèrit extraordinari, ja que estaven escrites per gent amb molta vàlua i preparació; molts eren jutges, mestres i periodistes que, per diverses raons, no podien exercir la seva tasca per les represàlies del règim.

26

Absolutament tot. Permeten tractar una gran quantitat de temes i situacions que altres gèneres no et permeten. Les passions i les ambicions humanes són les mateixes que en altres contextos, però allà hi passaven coses diferents, hi havia una guerra, les lleis no estaven escrites, les dones eren alhora adorades i explotades, etc. No hi ha cap lloc on hagin passat tantes aventures apassionants com a l’oest.

El gust per la novel·la policíaca també li ve d’aquella època?

Ara, més de dues dècades després, recupera l’esperit d’aquelles novel·les amb l’obra ‘La dama y el recuerdo’. Literàriament, què permeten les històries de l’oest?

No, la policíaca va arribar més tard. Vaig escollir aquest gènere perquè l’Espanya de la transició estava plena de misteris sense resoldre, i alhora, a Barcelona, s’estava desenvolupant una nova societat, s’estava creant un món nou. I tot això es podia explicar més bé amb la tècnica de la novel·la negra, perquè et permetia parlar amb molta més llibertat de segons quins temes, ser més directe i

a wide range of tricks and techniques. If I have any sort of writing technique, it must come from that time.

Silver Kane novels were a means of diversion for many.

Back in the fifties people had less money, there was no television and cinema and low-cost adventure books were the only distractions of the time, that’s why they were so successful.

Silver Kane novels had a print run of 24.000 copies per week. But even if they were inexpensive, it doesn’t mean they were not exceptionally praiseworthy, since they were written by judges, teachers and journalists who could not practise their professions due to reprisals from the regime.

After over two decades, you are going back to the spirit of those novels with ‘La dama y el recuerdo’. What do Western stories allow for in a literary sense?

Absolutely everything. They let you focus on

a wide range of topics and situations that other genres do not allow for. Human passions and ambitions are the same you would find in other backgrounds. But that was a different story in the Far West: there was a war going on and laws remained unwritten, women were idolised and exploited at the same time, etc. There is no such place like the Far West to have ever witnessed so many passionate adventures.

Does your liking for detective fiction come from that time?

No, I started later. I chose that genre because during the transition to democracy, Spain was full of unsolved mysteries, and in the meantime, a new society was emerging in Barcelona, a new world was coming up, and it was easier to portray it through crime writing, since it would let you talk about some particular subjects with a lot more freedom, in a more direct and amusing sort of style.

Someone said that to gain good knowledge of late

spanorama Spanair

más libertad de según qué temas, ser más directo y también más divertido.

Hay quien dice que para conocer bien la Barcelona de la segunda mitad del siglo XX deberían leerse sus obras.

Deberían leerme a mí ¡y a muchos más! La novela negra es una novela social; un crimen no pasa porque sí, sino porque hay unos acontecimientos sentimentales o sociales que lo desencadenan.

La Barcelona de las calles, la real, es la que sale en las novelas negras. ¿Qué ha ganado y qué ha perdido la ciudad?

Ha ganado limpieza y urbanismo, y ha perdido humanidad, porque muchos de sus barrios carismáticos, como Ciutat Vella y el Raval, han ido perdiendo su fisonomía a favor del urbanismo, y eso hace que las relaciones de vecindad y de solidaridad hayan desaparecido.

El periodismo también ha cambiado mucho en los últimos años. ¿Qué futuro le ve a la profesión?

Cada vez está peor. Se está prejubilando a los periodistas con cincuenta años, cuando es la edad en la que uno tiene un poco de experiencia y conoce un poco el mundo, y se emplea a becarios que no cobran. El periodismo tal como lo conocía ha muerto. Pero la vocación de comunicar, de explicar el mundo en el que vivimos, no creo que desaparezca nunca.

també més divertit.

Hi ha qui diu que per conèixer bé la Barcelona de la segona meitat del segle XX s’haurien de llegir les seves obres.

M’haurien de llegir a mi i a molts més! La novel·la negra és una novel·la social; un crim no passa perquè sí, sinó perquè hi ha uns esdeveniments sentimentals o socials que el desencadenen. La Barcelona dels carrers, la real, és la que surt a les novel·les negres.

Què ha guanyat i què ha perdut la ciutat?

Ha guanyat neteja i urbanisme, i ha perdut humanitat, perquè molts dels seus barris carismàtics, com Ciutat Vella i el Raval, han anat perdent la fesomia a favor de l’urbanisme, i això fa que les relacions de veïnatge i de solidaritat hagin desaparegut.

Quin futur veu a la professió?

Cada vegada està pitjor. S’estan prejubilant els periodistes amb cinquanta anys, quan és l’edat en què es té una mica d’experiència i es coneix una mica el món, i s’estan contractant becaris que no cobren. El periodisme tal com el coneixia ha mort. Però la vocació de comunicar, d’explicar el món en què vivim, no crec que desaparegui mai.

Segurament, en un futur, el diari electrònic, el de consum immediat, conviurà amb un altre en què predominarà l’opinió i l’anàlisi.

20th Century Barcelona, one should read your books.

People should read my work and that of many others! Crime writing is social writing; a crime does not happen just because. There are some sentimental or social situations that make it happen. The real Barcelona is the one that is portrayed in crime stories.

What has the city gained and what has it lost?

Cleanliness has improved and urban planning has been streamlined, but the city has lost the humane atmosphere.

In your view, what are the future prospects for your profession?

Things are getting ever worse. Journalists are being early retired at fifty, and companies are hiring unpaid interns. Journalism as I used to know it is dead. But I don’t think the vocation to communicate will ever die out.

spanorama Spanair

27

Ibiza dĂ­a y noche Eivissa dia i nit | Ibiza day and night

Arriba, Dalt Vila

28

spanorama Spanair

Del espíritu hippy de los años 60 ya sólo quedan los vestidos vaporosos de la moda Adlib. De l’esperit hippy dels anys 60 només en queden els vestits vaporosos de la moda Adlib. Del espíritu hippy de los años 60 ya sólo quedan los vestidos vaporosos de la moda Adlib. Texto: Gloria Zorrilla - Fotos: Joan Masats stamos en el siglo XXI y la isla está tomada por stem al segle XXI i l’illa està presa pels E los ‘clubbers’. Hay una frase que define Eivissa E‘clubbers’. Hi ha una frase que defineix Eivissa a la perfección: ‘F*** me, I’m famous’, y no es otra a la perfecció: ‘F*** me, I’m famous’, que no és res cosa que la fiesta que cada jueves monta David Guetta, en la discoteca Pacha. Los que quieren tranquilidad se van a pueblecitos como Santa Gertrudis o Santa Agnès; si quieren playa, a Es Cavallet, Es Torrent o Cala Jondal, pero si quieres marcha y dance, quédate en Eivissa ciudad.

Nada más bajar del avión, el espíritu de Eivissa abduce a los recién llegados. El turista se da cuenta de que sus jeans o su vestido de grandes almacenes aquí no pegan ni con cola, así es que se dirige a la calle de La Virgen, de la Creu o Mayor a cambiar de vestimenta. Los expertos vendedores le cambiarán el ‘look’ a ibicenco de toda la vida: sandalias por chancletas, pantalones por bermudas, bolso por capazo de paja..., y así hasta conseguir ese aire ‘hippie-chic’ que es lo que se estila. Hay muchos que aprovechan su estancia en la isla Pitiusa para hacerse un tatuaje, en estos momentos es lo más, todos y todas lucen uno.

En Eivissa el lema es ‘viste como quieras’, así es que, te pongas lo que te pongas, no darás la nota.

més que la festa que David Guetta munta cada dijous a la discoteca Pacha. Hi ha gent de tota classe que ve a Eivissa. Els qui volen tranquil·litat se’n van a poblets com Santa Gertrudis o Santa Agnès. Si volen platja, a es Cavallet, es Torrent, Porroig o cala de Jondal. Però si voleu marxa i música dance, quedeu-vos a Eivissa ciutat.

Només baixar de l’avió, l’esperit d’Eivissa abdueix els que acaben d’arribar. Els turistes s’adonen que els texans i el vestit d’uns grans magatzems aquí no lliguen, així és que se’n van cap al carrer de la Mare de Déu, de la Creu o Major. Els venedors experts els canviaran el ‘look’ per l’eivissenc de tota la vida: sandàlies per xancles, pantalons per bermudes, bossa per cabàs de palla…, i així fins a aconseguir aquell aire ‘hippie-chic’ que és el que es porta a l’illa. N’hi ha molts que aprofiten l’estada a l’illa Pitiüsa per fer-se un tatuatge. En aquests moments, tothom en llueix un.

A Eivissa, el lema és ‘vesteix-te com vulguis’, així és que, us poseu el que us poseu, no donareu la

he 21st century has dawned and the island Tthere has been taken over by ‘clubbers’. To prove it, is a perfect sentence to describe Eivissa:

“F*** me I’m famous”, none other than David Guetta’s weekly party, every Thursday at Pacha.

Eivissa attracts people of all sorts. Those seeking calm should make it to little villages like Santa Gertrudis or Santa Agnès; for your beach break you’ve got Es Cavallet, Es Torrent, Porroig or Cala Jondal, but if you’re looking for party and dance music instead, you’d better stay in town.

Right after stepping off the plane, newcomers are just possessed by the spirit of Eivissa. The average visitor is just about to find out, all of a sudden, that his jeans and designer polo shirt, or her regular department store outfit, do not suit the local style at all, so they’ll make it to calle La Virgen, La Creu or calle Mayor to change their clothing right away. The experienced shop assistants will change their looks to turn them into your good old Ibicencos: sandals for flip-flops, trousers for Bermuda shorts, handbags for straw bags… and you’re ready to rock that hippie-chic style so in vogue in the island. And yet, many visitors will make the most of their stay in the White Isle by getting a tattoo, which is all the rage right now: everybody is wearing one.

Eivissa’s motto is “dress as you like” so, whatever you may wear, you won’t make yourself conspicuous. If you don’t know what to do, you can pick your new clothes at Ad Libitum, the boutique of designer Charo Ruiz, who captures the spirit of Ad Lib fashion like no one else. Those sheer white cotton dresses made famous by stars like Brigitte Bardot. And for the boys, Ibiza Republic’s basics, at calle de la Cruz: you won’t be singing a solo, but you won’t be out of tune.

After getting that coveted look, you can have a coffee at the Montesol terrace. Once in shelter, you can sit at this historical terrace and just watch people go by. That’s such a treat in this

Desfile de moda Adlib.

De compras por la calle de La Virgen De compras por la calle de La Virgen spanorama Spanair

29

El Bar Mar y Sol, en el puerto

Otros lugares de copas son Angelo’s, Pereyra, la terraza del Zoo y Keeper.

Altres llocs de copes són Angelo’s, Pereyra, la terrassa del Zoo i Keeper.

Other places to go are Angelo’s, Pereyra, the Zoo’s terrace and Keeper.

30

spanorama Spanair

Si no sabes qué hacer, puedes elegir una prenda de Charo Ruiz, en Adlibitum, que personifica como nadie el espíritu de la moda Adlib, esos vestidos vaporosos de algodón blanco que hicieron famosos actrices como Brigitte Bardot. Y para ellos, los básicos de Ibiza Republic, en la calle de la Cruz, no cantarás pero tampoco desentonarás.

Después, tras conseguir el ‘look’ deseado, puedes ir a tomar un café a la terraza Montesol.

Si quieres ver la puesta de sol, no en plan román-

tico, sino en un ambiente marchoso, el Bora-Bora, de playa D’en Bossa, es tu lugar. Puedes tomar el sol en sus tumbonas o acercarte al chiringuito, donde suena buena música. La mezcla es heterogénea, no en balde se ha hecho famoso por ser el bar donde se reúne la gente antes o después de salir de la vecina discoteca Space. Así es que puedes estar con tu biquini tomando una cerveza y al lado tener a alguien bailando como un poseso. Todo de buen rollito. Eso sí, las copas son

nota. Si no sabeu què fer, podeu triar una peça de Charo Ruiz, a Adlibitum, que personifica com ningú l’esperit de la moda Adlib, aquells vestits vaporosos de cotó blanc que van fer famosos actrius com Brigitte Bardot. I per a ells, els bàsics d’Ibiza Republic, al carrer de la Creu.

Després d’aconeguir el ‘look’ desitjat, podeu anar a prendre un cafè a la terrassa Montesol.

Si voleu veure la posta de sol, no amb aires romàntics, sinó en un ambient animat, el Bora-

Bora de platja d’en Bossa és el lloc ideal. Podeu prendre el sol a les gandules o acostar-vos fins al xiringuito, on sona bona música. La barreja és heterogènia, no en va, s’ha fet famós perquè és el bar on es reuneix la gent abans o després de sortir de la discoteca veïna Space. Així és que podeu estar amb el biquini prenent una cervesa i al costat tenir algú ballant com un posseït. Tot de bon rotllo. Això sí, les copes són una mica cares –7 euros una cervesa– i els preus s’incrementen a

heat. Your eyes will be delighted, since the island is packed with model types and young people looking for fun.

If you fancy watching the sunset in a party, rather than romantic atmosphere, Bora-Bora at Platja d’en Bossa is your place. You can soak up the sun on the deck chairs or go to the bar for good music instead. It’s a diverse crowd, no wonder it has become famous for being the place where people meet before, or after partying at

Space, the neighbouring club. So you may be drinking a beer in your bikini, while there’s someone freaking out to the music next to you. It’s all about a good vibe. Drinks are a bit expensive, though. 7 euros a beer and prices go up at night.

By the way, strolling down the beach there is always a bunch of drop-dead gorgeous babes selling half-price club tickets. It’s well worth it, since the average price to get in ranges from 40 to 60 euros.

Spanair points Obtención | Obtenció | Obtaining Eco: 200 pts. i/v (return ticket) Redención | Redempció | Redeeming Tourist: 3.500 i/v (return ticket)

algo caras –7 euros una cerveza– y los precios se incrementan por la noche. Por cierto, paseando por la playa siempre hay niños y niñas de infarto que venden entradas a las discotecas a mitad de precio. Vale la pena, ya que el precio medio sin consumición en esos locales va de 40 a 60 euros.

Ya has pasado la prueba del primer día y te sientes más seguro. Ahora podemos pasar a la fase dos. Cada sábado, el mercadillo de Les Dàlies se convierte en un centro de peregrinación para

todos los turistas y cazadores de tendencias.

Está en las afueras de Eivissa, pero hay autobuses y taxis hasta Santa Eulàlia. Empezó como un mercadillo hippy de gente que traía vestidos y cosas de India, Bali o África, y ha crecido hasta ser uno de los más grandes del mundo en su género.

Aquí, además de artesanía y moda, hay DJ pinchando música trance o conciertos y actuaciones.

Lo malo es que la mayoría no te dejan regatear, pero saldrás con lo más ‘fashion’ de Eivissa. Ya

con tu nuevo modelito de hippy sofisticado, tienes que hacer tiempo antes de empezar la peregrinación discotequera.

la nit. Per cert, passejant per la platja sempre hi ha nens i nenes d’infart que venen entrades a les discoteques a meitat de preu. Val la pena, ja que el preu mitjà sense consumició d’aquests locals va de 40 a 60 euros.

Ja heu passat la prova del primer dia. Ara podem passar a la fase dos. Cada dissabte, el mercat de Les Dàlies es converteix en un centre de pelegrinatge per a tots els turistes i els caçadors de tendències. És als afores d’Eivissa, però hi

ha autobusos i taxis fins a Santa Eulàlia. Va començar com un mercat hippy de gent que portava vestits i coses de l’Índia, Bali o l’Àfrica, i ha crescut fins a ser un dels més grans del món en el seu gènere. Aquí, a més de bijuteria, artesania i moda, hi ha discjòqueis punxant música trance, concerts i actuacions. La pega és que la majoria no et deixen regatejar, però, això sí, en sortireu amb el més ‘fashion’ d’Eivissa.

Amb el vostre nou modelet de hippy sofisticat, heu

de fer temps abans de començar el pelegrinatge a la discoteca. No deveu voler pas arribar-hi abans de les 3 h! Si voleu fer un volt, feu un sopar lleuger, a base de sushi, al restaurant de Blue Marlin.

So, you’ve past the first day test now and you’re feeling a lot more confident. It’s time to move on to round two. Every Saturday, Les Dàlies street market becomes a hot spot for tourists and coolhunters alike. It’s in the outskirts of Eivissa but there are buses and taxis to Santa Eulàlia.

It started as a hippie market with people selling clothes and stuff from India, Bali or Africa, and it has developed into one of the largest of its kind worldwide. Apart from costume jewellery, handi-

crafts and fashion, you will also find DJ’s spinning trance music, concerts and performances along the way. The bad part about it, though, is that they won’t let you haggle, but you will walk away with the coolest stuff in Eivissa anyway.

Now, in your new sophisticated hippie outfit, you will need to buy some time. You don’t want to get in before 3 am, do you? If you feel like walking around, you may go for a light sushi dinner at Blue Marlin, a beach bar in Cala Jondal. It’s the latest

style. A relaxed atmosphere in an idyllic setting.

Another great spot for dining and drinking is KM5, on the road to Sant Josep, in the the countryside.

Spanair ofrece hasta cinco vuelos diarios entre Barcelona y Eivissa y cuatro vuelos diarios entre Madrid y Eivissa. Además, se ofrecen conexiones vía Madrid o Barcelona, desde orígenes como Bilbao, A Coruña, Alicante,Málaga, Santiago de Compostela, Oviedo, etc.

Spanair ofereix fins a cinc vols diaris entre Barcelona i Eivissa, i quatre vols entre Madrid i Eivissa. A més, s’ofereixen connexions via Madrid o Barcelona des de diversos orígens, com Bilbao, la Corunya, Alacant, Màlaga, Santiago de Compostel·la, Oviedo, etc.

Spanair offers five daily flights between Barcelona and Eivissa, and four daily flights between Madrid and Eivissa. The connections from different airports such as Bilbao, A Coruña, Alicante, Malaga, Santiago de Compostela, Oviedo via Madrid or Barcelona are also available. spanorama Spanair

31

Café Olé, en Space, es para muchos la mejor fiesta de Eivissa

Eivissa pide guerra Eivissa demana guerra | Eivissa is asking for war Tras la calma viene la tempestad, y si buscas diversión y mucha marcha ésta es tu isla. Aquí están los mejores clubes y discotecas de Europa: Pacha, Privilege, Space, Amnesia, Angelo’s, km5, Keeper, Zoo... y los mejores DJ, que pinchan hasta el amanecer. En Eivissa la noche es muy larga. Prepárate para alucinar.

Després de la calma ve la tempesta, i si busques una diversió més marxosa aquesta és la teva illa. Aquí hi ha els millors clubs i discoteques d’Europa: Pacha, Privilege, Space, Amnesia, Angel’s, km5, Keeper, Zoo..., i els millors DJ, que punxen fins a la matinada. A Eivissa la nit és molt llarga. Prepara’t per al·lucinar. After the

storm comes the calm and if you’re looking for fun or a clubbers, this is your island. Here are the best bars and discos of Europe: Pacha, Privilege, Space, Amnesia, Angelo’s, Km.5, Keeper, Zoo ... and the best DJ’s perform until dawn. In Eivissa the night is long. Prepare to hallucinate.

Antes de empezar la ruta discotequera puedes tomar unas copas. Angelo’s Bar es todo un clásico. Por su terraza desfilan todos los gays y ‘celebrities’ que pasan por Eivissa. Otros lugares de copas marchosas son Zoo, junto a Los Valencianos, km5, en la carretera de Sant Josep, o Keeper y los bares de Marina Botafoch. A partir de las 3 h ya puedes ir a las discos. La primera es Pacha,

Abans de començar la ruta discotequera podeu prendre unes copes. L’Angelo’s Bar és tot un clàssic. Per la seva terrassa hi desfilen tots els gais i les ‘celebrities’ que passen per aquí. Altres llocs de copes són la terrassa del Zoo, al costat de l’orxateria Los Valencianos, i, a la zona del passeig Marítim, Keeper i els bars de la Marina Botafoch.

Before starting the disco tour you may like Angelo’s Bar, a classic. Its terrace attracts a parade of gaymen and celebrities visiting the island.

Other spots for drinking are the Zoo terrace, next to the horchatería Los Valencianos, Keeper or the bars in the Marina Botafoch. Once you start getting in the mood, and if you’re not broke yet, it’s about time to start your clubbing tour. First

Pacha www.pacha.es

Amnesia www.amnesia.es

32

spanorama Spanair

Space www.spaceibiza.com

la madre de todas las demás. Ricardo Urgell fue el creador del club más famoso del mundo, pero su hermano Piti ha sido quien ha sabido darle un giro pinchando la mejor música ‘Flower-Power’ en sus fiestas dedicadas a los años 60 y 70.

A partir de aquí tendrás que decidir la ruta: o hacia Space, en playa D’en Bossa, o coger la carretera de Sant Rafel para recalar primero en

Amnesia, famosa por su fiesta de la espuma y las sesiones tecno de Coccoon, los lunes. Esta disco es como un gran invernadero con palmeras, ya que la terraza la han cerrado y acristalado para escuchar mejor la música. Y para finalizar, Privilege, la discoteca más grande del mundo. Después de hacer la cola de entrada, lo más normal es que te pierdas en esta enorme nave espacial. La pista

de baile es inmensa y, encima, el set del DJ está suspendido sobre la piscina.

Amanece y empiezan a cerrar los locales. Desde aquí hay gente que opta por prolongar la noche desayunando en Mar y Sol; otros siguen la fiesta en los ‘after’ de la playa o, como tú, los ‘clubbers’ que prefieren descansar en un buen hotel, ya que, unas horas más tarde, ¡la fiesta vuelve a empezar!

Si no us han desplomat, podeu començar la ruta de les discoteques. La primera és Pacha, la mare de totes les altres. Ricardo Urgell va ser el creador del club més famós del món, però és el seu germà Piti qui li ba donar un gir punxant la millor música per a les seves festes ‘Flower-Power’ dedicades als anys 60 i 70.

A partir d’aquí haureu de decidir la ruta: o cap a

l’Space, a platja d’en Bossa, o agafar la carretera de Sant Rafel per aturar-vos primer a Amnesia, famosa per la festa de l’escuma i les sessions tecno de Cocsoon, els dilluns. Aquesta disco és com un gran hivernacle amb palmeres, ja que la terrassa l’han tancat i cobert de vidre per sentir més bé la música. I, per acabar, Privilege, la discoteca més gran del món. Després de fer la cua d’entrada, el

més normal és que us hi perdeu. La pista de ball és immensa i, a sobre, el set del DJ està suspès sobre la piscina. Es fa de dia i els locals comencen a tancar.

Hi ha gent que opta per allargar la nit esmorzant a Mar y Sol; d’altres continuen la festa als ‘after’ de la platja, i d’altres prefereixen descansar en un bon hotel, ja que, d’aquí unes hores, la festa torna a començar!

up is Pacha, the mother of all them. Ricardo Urgell was the founder of the most famous club in the world, but it was his brother Piti who started spinning the best 60’s and 70’s muisc for their ‘Flower-Power’ parties.

From now on, you’ll have to make up your mind on where to go next: either to Space, at Platja d’en Bossa, or otherwise taking the road to San

Rafael to make a stopover at Amnesia, famous for its foam parties and the Cocoon techno sessions, on Mondays.

The club itself looks like a greenhouse with palm trees, as the terrace has been glazed in. And to top it all off: Privilege, the world’s largest nightclub. After waiting in the queue to get in, you will most likely get lost in this huge spacecraft. It’s a

massive dancefloor and the DJ’s stage hovers above the pool.

Dawn breaks and the clubs start to close. Some will make the night longer and go on to Mar y Sol for breakfast; some others will rather keep the party going at the afterhours on the beach, and then we have those who prefer to rest in a nice hotel since the party is about to start again in a few hours!

Pacha www.pacha.com

km5 www.km5-lounge.com

spanorama Spanair

33

Imprescindibles de Ibiza Imprescindibles d’Eivissa | Ibiza’s ‘musts’ Por Gloria Zorilla CostaMara

Junto al Casino de Eivissa, el chef Óscar Molina ofrece especialidades gastronómicas ibicencas fusionadas con platos mediterráneos en un ambiente ‘arty’ de lujo. El pescado y el marisco son fresquísimos, pero si prefieres la carne, el solomillo también es excepcional. El ambiente es elegante y muy acogedor, con techos altos, muebles blancos y decorado con fotografías de diversos artistas de la isla.

Pº Juan Carlos I, nº 17. Eivissa. Tel. 971 806 806. reservas@ibizagranhotel.com

HotelGranIbiza

El espíritu bohemio de la isla desaparece al penetrar por las puertas de este lujoso cinco estrellas situado estratégicamente con unas vistas fantásticas sobre Dalt Vila. El Ibiza Gran es uno de los seis Art Hotels del mundo, unos establecimientos repletos de obras de arte contemporáneo, desde el lobby hasta las habitaciones, tipo ‘loft’, todas con vista al mar y con ‘amenities’ de Etro. Tiene una piscina sólo para adultos y el Open Spa, donde le dejan a uno como nuevo y listo para la fiesta.

Pº Juan Carlos I, 17. Eivissa. Tel. 971 806 806. www.ibizagranhotel.com

HotelPachá

Justo enfrente de la mítica discoteca de Eivissa se encuentra este moderno cinco estrellas, un hotel urbano para un público ‘fashion’. La decoración es minimalista y funcional, las habitaciones luminosas, amplias y modernas. Y los desayunos son fuera de serie. Lo mejor para reponer fuerzas después de una noche de marcha. Los huéspedes tienen la entrada gratis en la discoteca. Es lo más ‘trendy’ de la isla.

El Hotel Pacha. Pº Marítimo, s/n. Eivissa.

Tel. 971 31 02 53. www.elhotelpacha.com

HaciendaNaXamena

A media hora del frenesí discotequero y en medio de un bosque de pinos mediterráneos, se encuentra esta hacienda sobre un acantilado, con una vista espectacular sobre el mar. Es ideal para ir con la pareja. Te recomendamos una cena romántica en su restaurante gourmet, junto a la piscina, donde Patrick Gernsbeck te preparará unos platos de ensueño. No lo olvidarás.

Ctra. de Sant Miquel. Tel. 971 33 45 00 www.hotelhacienda-ibiza.com

LasDosLunas

Éste es un lugar para venir sin prisas y disfrutar no sólo con la deliciosa comida italiana que sirven, sino con todo el ambiente romántico y acogedor del que, para muchos, es el mejor restaurante de la isla. No es barato, pero a cambio disfrutarás de uno de los lugares a los que acuden de incógnito la realeza y demás celebridades que veranean en Eivissa.

Ctra. de Sant Antoni, km 5,400. Tel. 971 198 102. www.lasdoslunas.com

34

spanorama Spanair

Al costat del Casino d’Eivissa, el xef Óscar Molina ofereix especialitats gastronòmiques eivissenques fusionades amb plats mediterranis en un ambient ‘arty’ de luxe. El peix i el marisc són fresquíssims, però si preferiu la carn, el filet també és excepcional… L’ambient és elegant i molt acollidor, amb sostres alts, mobles blancs i decorat amb fotografies de diversos artistes de l’illa.

Right next to the Eivissa Casino, chef Oscar Molina offers Eivissa’s gastronomic specialities in a lavish, artistic environment. Fish and seafood are dazzlingly fresh, but if you prefer meat, their sirloin steak is superb as well. It’s a classy and cosy atmosphere, with high ceilings, white furniture and decorated with photographs by several local artists from the island .

L’esperit bohemi de l’illa desapareix quan passes per la porta d’aquest luxós cinc estrelles, situat amb unes vistes fantàstiques sobre Dalt Vila. És un dels sis Art Hotels del món, uns establiments plens d’obres d’art contemporani, des del ‘lobby’ fins a les habitacions, de tipus ‘loft’, totes amb vistes al mar i amb ‘amenities’ d’Etro. Té una piscina només per a adults i l’Open Spa, on et deixen com nou i a punt per a la festa.

The island’s boho spirit fades away as you walk in this luxurious 5-star hotel, located with views over Dalt Vila. It is one of only six Art hotels in the world, a handful of establishments filled with contemporary art works, from the lobby to the loft, all with seaview, and with amenities by Etro. It has an adult-only swimming pool and the Open Spa, where they will leave you feeling like a brand new you, ready for the party.

Just davant de la mítica discoteca hi ha aquest cinc estrelles modern, un hotel urbà per a un públic ‘fashion’. La decoració és minimalista i funcional, i les habitacions són lluminoses, grans i modernes. I els esmorzars són fora de sèrie. El millor per recuperar forces després d’una nit de marxa. Els hostes tenen l’entrada gratuïta a la discoteca. És el més ‘trendy’ de l’illa.

Just bang opposite Eivissa’s legendary nightclub is this modern five-star hotel, with an urban flair and geared towards a fashionable crowd. It boasts a minimalist, functional design with bright, spacious, modern rooms. And their breakfasts are lush. The best to recover after a big night out. Guests can get in the club free. It’s the trendiest spot on the island.

A mitja hora de la frenesia de les discoteques, i al mig d’una pineda mediterrània, hi ha aquesta hisenda al capdamunt d’un penya-segat, amb una vista espectacular sobre el mar. És ideal per anar-hi amb la parella. Us recomanem un sopar romàntic al restaurant gurmet, al costat de la piscina, on Patrick Gernsbeck us prepararà uns plats de somni.

No ho oblidareu.

Just a half-hour drive from the clubbing frenzy, amid a Mediterranean pine wood, is this hacienda sitting atop a cliff with spectacular views over the sea. Ideal for couples. We recommend a romantic dinner at their poolside gourmet restaurant where Patrick Gernsbeck will serve you some dream dishes. Unforgettable.

Aquest és un lloc per venir-hi sense presses i gaudir no només del menjar italià deliciós que hi serveixen, sinó de tot l’ambient romàntic i acollidor del que, per a molta gent, és el millor restaurant de l’illa. No és barat, però a canvi gaudireu d’un dels llocs on van la reialesa i altres celebritats que estiuegen a Eivissa.

This is a place to go chill out and indulge yourself not just with their delicious Italian food, but with the cosy and romantic atmosphere of the best restaurant on the island, for many. Not cheap, but you will instead enjoy one of the favourite spots frequented by royals and celebrities spending their summer holidays in Eivissa.

Una gran cobertura; la mejor oferta de tarifas; facilidad de uso.

Una gran cobertura; la millor oferta de tarifes; facilitat d’ús.

4

A wide coverage; the best offer in rates; easy to use.

3

1

1 Blanco

Elige el color del ‘stick’ que haga juego con tu ‘laptop’.

2 Negro

La cobertura de Internet Móvil de Movistar está donde tú vayas.

2

El ‘must’de Movistar

Conéctate dondequiera que estés con Internet Móvil de Movistar | Connecta’t allà on siguis amb Internet Mòbil de Movistar | Go online wherever you are with Movistar’s Internet Móvil Y como más te convenga, ya que puedes elegir entre sus tarifas planas reales o el prepago, por el que sólo pagas cuando te conectas y recargas la tarjeta SIM de tu módem Movistar cuando lo necesitas. I com et convingui més, ja que pots triar entre les

seves tarifes planes reals o el prepagament, pel qual només pagues quan et connectes i carregues la targeta SIM del mòdem Movistar quan ho necessites. And in the most convenient way for you, since

you can choose between the real Flat Rates and the pre-payment, only paying as you connect and recharge the SIM card of your Movistar Modem.

3 Laptop

Laptop+Módem USB de Movistar: el mejor tándem de viaje y, con él, tus redes sociales, tus fotos, tu correo electrónico...

4 Disfruta de las espectaculares vistas del Atlantis Bahía Real de Fuerteventura y sigue siempre conectado con Internet Móvil de Movistar.

1 Blanc Tria el color de ‘stick’ que

combini més amb el teu portàtil.

2 Negre La cobertura d’Internet Mòbil és allà on vagis tu.

3 Laptop Laptot+Mòdem de Movistar, el millor tàndem de viatge i, amb ell, les teves xarxes socials, les teves fotos, el teu correu electrònic...

4 Gaudeix de les vistes de l’Atlantis Bahia Real de Fuerteventura i continua sempre connectat amb Internet Mòbil de Movistar.

5 Ramsés El temple del còctel a Madrid et servirà d’evasió... estant on line mentre vulguis.

6 Fashion Protegeix el teu netbook amb una funda pràctica i atractiva.

7 Paradís Estaràs lluny de tothom des del meravellós Vogamarí de Formentera, però a un clic de tot el que t’interessa.

1 White Fits your laptop color.

2 Black Coverage of Internet

Móvil reaches wherever you go.

3 Laptop+Movistar Modem The best tandem to travel,

and so does your networking, your pictures and e-mail accounts...

4 Enjoy the amazing views from Fuerteventura’s Atlantis Bahia and stay connected with Movistar’s Internet Mòvil.

5 Ramsés The temple of cocktails in Madrid will be your hideaway... as long as you decide.

6 Fashion Protect your laptop in a convenient and beautiful way.

7 Paradise Far from everybody, enjoying Formentera’s delicious Vogamarí, but just one click away from everything you need.

7

5 Ramsés

El templo del cóctel en Madrid te servirá de evasión... estando on line cuando quieras.

6 Fashion

Protege tu netbook con una funda práctica y atractiva.

7 Paraíso

Estarás lejos de todo el mundo desde el maravilloso Vogamarí de Formentera, pero a un clic de todo lo que te interesa.

5

6 spanorama Spanair

35

La Valldemossa de Chopin | Chopin’s Valldemossa

La huella del ‘poeta del piano’ está muy presente en la localidad mallorquina. L’empremta del ‘poeta del piano’ és molt present a la localitat mallorquina. The traces left by the ‘poet of the piano’ are still very much alive in this Majorcan town.

Texto: Mireia Aranda - Fotos: Govern de les Illes Balears / Conselleria de Turisme / Agència de Turisme de les Illes Balears y Celda 4-Museo Chopin.

eguramente iré a vivir en una encantadora S cartuja enclavada en el país más bello del mundo; el mar, montañas, palmeras, un cemen-

polaco Frédéric Chopin envió desde Mallorca a su amigo Juli Fontana, de París. El lugar ideal del que hablaba era Valldemossa, una encantadora población situada a 17 kilómetros de Palma y a 400 metros por encima del nivel del mar, en medio de la Sierra de Tramuntana. Su tranquilidad, sus callejones estrechos y empinados y los bosques de olivos y almendros que la rodean cautivaron a Chopin y a su pareja, la escritora francesa George

egurament aniré a viure a una encantadora cartoixa enclavada al país més bonic del món; Sla mar, muntanyes, palmeres, un cementiri, una

pol0nès Frédéric Chopin va enviar des de Mallorca al seu amic Juli Fontana, de París.

El lloc ideal del qual parlava era Valldemossa, una població encantadora situada a 17 quilòmetres de Palma i al bell mig de la serra de Tramuntana. La tranquil·litat, els carrerons estrets i costeruts i els boscos d’oliveres i ametllers que l’envolten van captivar Chopin i la seva parella, l’escriptora francesa George Sand,

will probably go and live in a charming Icountry Carthusian monastery in the most beautiful in the world; the sea, mountains, palm

Polish composer and pianist Frédéric Chopin sent from Majorca to his friend Juli Fontana, in Paris. The dream place he was talking about was Valldemossa, a lovely town 17 kms from Palma and high up at 400m above sea level, in the Serra de Tramuntana mountains. Its calm atmosphere, and its narrow, steep streets, as well as the olive and almond woods surrounding it, captivated Chopin and his lover, French writer George Sand,

terio, una iglesia del tiempo de los cruzados, una mezquita en ruinas, ¡olivos milenarios...! Ahora, querido amigo, disfruto algo más de la vida; estoy muy cerca de lo más bello del mundo; soy un hombre mejor”. Éste es el extracto de la primera de las cuatro cartas que el compositor y pianista

© Celda 4- Museo Chopin

església del temps dels croats, una mesquita en ruïnes, oliveres mil·lenàries...! Ara, estimat amic, gaudeixo quelcom més de la vida; estic molt a prop del més bonic del món; sóc un home millor”. Aquest és l’extracte de la primera de les quatre cartes que el compositor i pianista

36

spanorama Spanair

trees, a cemetery, a church dating back to the Crusades, the remains of a mosque, age-old olive trees...! Now, my dear friend, I am enjoying life a little more; I am very close to the most beautiful thing in the world; I am a better man”. This is an extract from the first of four letters that

© Celda 4- Museo Chopin

La Valldemossa de Chopin

© Eduardo Miralles

© Celda 4- Museo Chopin

Valldemossa

Sand, que pasaron allí parte del otoño de 1838 y del invierno de 1839.

En el siglo XIX, España estaba de moda y eran muchos los intelectuales europeos que viajaban al país atraídos por su exotismo. Este hecho, unido a la precaria salud de Chopin, que sufría problemas respiratorios, hicieron que él y Georges Sand decidieran pasar una temporada en Mallorca, para disfrutar de los beneficios del

clima mediterráneo y conocer la isla.

En otoño de 1838, Chopin viajó a Mallorca con George Sand y con los dos hijos de ella. Se embarcaron en Barcelona, en ‘El Mallorquín’, y llegaron a la isla el 8 de noviembre. Primero se alojaron en una casa rural denominada Son Vent, de Establiments, y 15 días más tarde se instalaron en una celda de la Cartuja de Valldemossa. Pero durante su estancia, el músico no experimentó

que hi van passar part de la tardor del 1838 i de l’hivern del 1839.

Al segle XIX, Espanya estava de moda, i eren molts els intel·lectuals europeus que hi viatjaven, atrets per l’exotisme. Aquest fet, unit a la salut precària de Chopin, que patia problemes respiratoris, van fer que ell i Georges Sand decidissin passar una temporada a Mallorca, per gaudir dels beneficis del clima mediterrani

i conèixer l’illa. La tardor del 1838 Chopin va viatjar cap a Mallorca amb George Sand i amb els dos fills d’ella. Es van embarcar a Barcelona, al vaixell ‘El Mallorquín’, i van arribar a l’illa el 8 de novembre. Primer es van allotjar en una casa rural anomenada Son Vent, d’Establiments, i 15 dies més tard es van instal·lar en una cel·la de la Cartoixa de Valldemossa. Però durant la seva estada, el músic no va experimentar

who spent part of the autumn of 1838 and the winter of 1839 there. In the 19th century, Spain was in vogue, and many European intellectuals would travel to the country, attracted by its exotic appeal. This, together with Chopin’s precarious health, who suffered from respiratory problems, made him and Georges Sand decide to spend some time in Majorca, to enjoy the benefits of the Mediterranean climate and to

discover the island.

In the autumn of 1838, Chopin travelled to Majorca with George Sand and her two children.

They boarded the steamship El Mallorquin in Barcelona and arrived on the island on 8th November. They were first staying in a cottage called Son Vent, in Establiments, and 15 days later they moved to a cell at the Carthusian Monastery of Valldemossa. Even so, the health of the musi-

© Celda 4- Museo Chopin

Frédéric Chopin

El piano Pleyel que usó durante su estancia cian did not get any better during their stay and the couple did not get along with their neighbours, so they decided to put an end to it and, on 13th February 1839, they left the island. Despite that, it was a successful stay for the couple in Valldemossa.

Chopin composed the ‘Polonaise in C minor’, Op. 40, No. 2 and the ‘Mazurka in E minor’, Op. 41, No. 2. Their winter in Majorca did have some influence in other works by Chopin, too. Both the physical spanorama Spanair

37

© Eduardo Miralles

Costa norte de Mallorca

La Cartuja se ha convertido en centro de peregrinación para curiosos.

La Cartoixa s’ha convertit en centre de pelegrinatge per a curiosos.

© Celda 4- Museo Chopin

The Carthusian Monastery has become a pilgrimage site for the curious.

38

ninguna mejora en su estado de salud, y la pareja no conectó con los vecinos, por lo que decidieron acabar la experiencia, y el 13 de febrero de 1839 se fueron de la isla.

A pesar de ello, la estancia en Valldemossa fue fructífera para la pareja. Chopin compuso la ‘Polaca en do menor’, op 40, n. 2, y la ‘Masurca en mi menor’, op 41, n. 2. La estancia mallorquina también influyó en otras obras de Chopin: el espacio

cap millora en l’estat de salut, la parella no va connectar amb els veïns i el 13 de febrer del 1839 van marxar de l’illa. Malgrat tot, l’estada a Valldemossa va ser fructífera per a la parella.

Chopin va compondre la ‘Polonesa en do menor’, op 40, n. 2, i la ‘Masurca en mi menor’, op 41, n.

2. Sand, per la seva banda, va aprofitar l’estada a l’illa per acabar la novel·la ‘Spiridion’ i el 1841 va publicar ‘Un hiver à Majorque’, obra polèmica

on, a part de descriure el paisatge mallorquí, explica les contrarietats que van patir. Des d’aleshores, la Cartoixa de Valldemossa s’ha convertit en centre de pelegrinatge per a curiosos i admiradors de la parella. A la cel·la número 4, on es van allotjar, actualment convertida en museu (www.museochopin.com), es poden veure alguns records de la seva estada, com ara el piano Pleyel que va fer servir el compositor,

partitures i manuscrits, entre d’altres.

La Cartoixa, antic monestir que havia estat també residència reial, és també el punt final d’un itinerari guiat pels llocs que van ser font d’inspiració per a la cèlebre parella. La visita també permet descobrir nombrosos elements característics de la serra de Tramuntana, com les teules pintades, els antics safareigs o les creus de terme, entre d’altres, així com gaudir

environment and the landscape, or his experiences on the island, can be found in many of Chopin’s compositions. Sand, for her part, managed to finish her novel ‘Spiridion’ while in the island, and in 1841, she published ‘Un hiver à Majorque’, a controversial work in which, apart from portraying the landscape of Majorca, she talks about the inconveniences and embarrassments they had to face, being directly confronted with the people of Valldemossa. None-

theless, the Carthusian Monastery of Valldemossa, one of the town’s landmarks, has ever since become a pilgrimage site for the curious and fans of the couple alike. In cell no. 4, where they stayed, and which is now a museum ( www. museochopin.com), visitors can admire some old relics from their time in the island, such as the Pleyel piano the composer used to play, scores and manuscripts, among others.

The old Carthusian Monastery, which had been a royal residence as well, is also the finishing point of a guided tour through some of the places which inspired the famous couple. The visit offers the chance as well to discover several of the distinctive features of the Serra de Tramuntana region, such as the coloured tiles, the old washing places or the Creus de Terme crosses, among others, along with spectacular views over the

spanorama Spanair

La Cartuja, antiguo monasterio que había sido también residencia real, es también el punto final de un itinerario guiado por los lugares que fueron fuente de inspiración para la célebre pareja. La visita también permite descubrir numerosos elementos característicos de la Sierra de Tramuntana, como las tejas pintadas, los antiguos lavaderos o los mojones, entre otros, así como disfrutar de excelentes vistas de la

zona. Para participar en este itinerario hay que reservar llamando a los teléfonos 971 720 720 ó 636 430 000.

La relación de Valldemossa con Chopin se ha visto reforzada, este año, por la celebración de los 200 años del nacimiento del compositor, hecho que ha dado lugar al Año Chopin (www.anychopin.es), con el que la población rinde homenaje al célebre autor con numerosos actos. © Celda 4- Museo Chopin

© Eduardo Miralles

físico y el paisaje o las vivencias isleñas se pueden encontrar en varias composiciones chopinianas.

Sand, por su parte, aprovechó la estancia en la isla para acabar la novela ‘Spiridion’, y en 1841 publicó ‘Un hiver a Majorque’, una obra polémica en la que, aparte de describir el paisaje mallorquín, explica las incomodidades, los disgustos y las contrariedades que sufrieron, enfrentados directamente con los habitantes de Valldemossa.

No obstante, desde entonces, la Cartuja de Valldemossa, uno de los monumentos más emblemáticos de la población, se ha convertido en centro de peregrinación para curiosos y admiradores de la pareja. En la celda número 4, donde se alojó la pareja, actualmente convertida en museo (www.museochopin.com), pueden verse algunos recuerdos de su estancia, como, por ejemplo, el piano Pleyel que usó el compositor, partituras y manuscritos, entre otros.

d’excel·lents vistes de la zona. Per participar-hi s’ha de reservar trucant als telèfons 971 720 720 o 636 430 000.

La relació de Valldemossa amb Chopin s’ha vist reforçada, aquest any, per la celebració dels 200 anys del naixement del compositor, fet que ha donat lloc a l’Any Chopin (www.anychopin.es), amb què la població ret homenatge al cèlebre autor amb nombrosos actes. area. Tours can be booked on +34 971 720 720 or +34 636 430 000.

Chopin’s connection to Valldemossa takes on a higher profile this year with the composer’s bicentenary celebrations, which led to the Chopin Year (www.anychopin.es), during which the town is paying tribute to the celebrated composer with a wide range of events and activities.

Corredor de la Cartuja spanorama Spanair

39

Tel Aviv 24 horas Tel Aviv, 24 hores sense parar | Tel Aviv, 24 hours non-stop Dicen que Jerusalem es para rezar y Haifa para trabajar. Pero si quieres divertirte, ven a Tel Aviv. Diuen que Jerusalem és per resar i Haifa per treballar. Però si et vols divertir, vine a Tel Aviv. They say that Haifa works, Jerusalem prays, but if you’re looking for fun, you’d better come to Tel Aviv, the city that plays. Texto: Gloria Zorrilla - Fotos: Joan Masats a mayoría de viajeros que aterrizan Lpreconcebidas; en Ben Gurion suelen llegar con ideas nada más bajar del avión se

dan cuenta de que sí, estamos en Oriente Medio, pero Tel Aviv es una ciudad moderna.

La capital cultural israelí fue el centro de las diversas migraciones a este joven país, lo cual la convierte en la ciudad más cosmopolita y multicultural del Mediterráneo. Por suerte para todos, los carteles están traducidos al inglés. La semana laboral empieza el domingo, y el viernes muchos establecimientos están cerrados por precepto musulmán y el sábado por el Sabbath judío.

Con apenas 101 años de existencia, Tel Aviv ofrece mucho al turista, y vale la pena quedar-

40

spanorama Spanair

a majoria de viatgers que aterren a Ben Gurion solen arribar-hi amb idees preconceL budes, però tot just baixar de l’avió s’adonen que

som a l’Orient Mitjà, però que Tel Aviv és una ciutat moderna i de disseny. La capital cultural israeliana va ser el centre de les diverses migracions a aquest país jove, cosa que la converteix en la ciutat més cosmopolita i multicultural del Mediterrani. Per sort, els cartells estan traduïts a l’anglès. La setmana laboral comença diumenge, divendres molts establiments estan tancats per precepte musulmà, i dissabte pel sàbat jueu.

non-stop ost travellers landing at Ben Gurion M airport arrive with quite a few preconceived notions, but right after stepping off the plane they just realise that even if we are in the Middle East, Tel Aviv is a modern, avant-garde city. Israel’s cultural capital was the main crossroads for the different aliyah’s or migrations to this young country, which made it the most cosmopolitan and multicultural city in the Mediterranean.

Luckily enough, all street signs are translated into English. Their working week starts on Sunday, and many shops are closed on Friday, to observe Muslim rules, and on Saturday, for the Jewish Sabbath.

Being only 101 years old, Tel Aviv has a lot to offer tourists. Even though most of them will just come for a stopover on their way to the

Zona de bares del puerto de Tel Aviv spanorama Spanair

41

se unos días para descubrirla.

La mayoría de los buenos hoteles están en Hayarkon St., que va paralela al mar: Hilton, Carlton, Crowne Plaza, Dan, David Intercontinental... El paseo es espectacular, tipo Copacabana, con gente jugando al ‘voley’ playa o simplemente exhibiéndose. Una curiosidad: si la bandera está roja puedes bañarte, sólo que con cuidado (equivale a nuestra amarilla). La bandera negra señala peligro. Tras el chapuzón y ya más fresco, puedes dar un paseo

hacia el sur, a Jaffa, donde presumen de tener el puerto más antiguo del mundo, con 4.000 años de antigüedad. La verdad es que esta población ya se ha convertido en un barrio más de Tel Aviv.

Jaffa es una zona protegida y patrimonio histórico, cuyas calles tienen nombres de signos del zodíaco. Hay muchos anticuarios y el mercado de las Pulgas, que en verano abre hasta tarde por la noche. Desde lo alto, en Hamidron Park, junto a la iglesia de San Pedro, tienes una vista especta-

cular hasta el islote de Andrómeda, donde, según la mitología, estuvo cautiva la bella princesa esperando ser devorada por un monstruo marino, hasta que fue salvada por Perseo.

Decidir dónde comer es difícil. Puaa Restaurant es una buena opción. Este café es único, original y acogedor. Todos sus muebles están a la venta.

Saliendo de Jaffa, el primer barrio judío fuera de las murallas fue Neve Tzedek y nació en 1887. Hoy es una zona de viejos edificios recuperados por

Amb tot just 101 anys d’existència, Tel Aviv ofereix moltes coses als turistes, tot i que la majoria amb prou feines s’hi aturen i se’n van a fer un periple per Terra Santa. Però val la pena quedar-s’hi uns dies.

La majoria dels bons hotels són a Hayarkon St, un carrer paral·lel al mar: Hilton, Carlton, Crown Plaza, Dan, David Intercontinental... El passeig és espectacular, tipus Copacabana, amb gent jugant a vòlei platja o, simplement, exhibint-se. Una curiositat: si la bandera és vermella us podeu banyar,

però amb compte (equival a la nostra groga). La bandera negra indica perill.

Després de la capbussada, podeu passejar cap al sud, a Jaffa, que presumeix de tenir el port més antic del món, amb 4.000 anys d’antiguitat.

Aquesta població ja s’ha convertit en un barri més de Tel Aviv. S’hi entra per la torre del Rellotge i d’aquí surten tots els carrerons d’aquest vell centre, que els últims anys s’ha convertit en una zona cotitzada per artistes i galeries d’art. Tot Jaffa

és una zona protegida i patrimoni històric, amb carrers que tenen noms dels signes del zodíac. Hi ha molts antiquaris i el mercat de les Puces, o Flea Market, que a l’estiu obre fins tard. Des de dalt, a Hamidron Park, al costat de l’església de Sant Pere, teniu una vista espectacular cap a l’illot d’Andròmeda, on, segons la mitologia, hi va estar captiva la bonica princesa mentre esperava que la devorés un monstre marí, fins que la va salvar el bell Perseu.

Holy Land, it’s worth staying for some days.

Most good hotels are on Hayarkon St, which runs parallel to the sea: Hilton, Carlton, Crowne Plaza, Dan, David Intercontinental, etc. The seafront promenade is just spectacular. It looks a bit like Copacabana with people playing beach volleyball, or just showing off their bodies. There are beaches for all tastes. Now, here’s a curious observation: if the red flag is flying, it means you can swim, but

with caution. The black flag indicates danger.

After taking a dip, you can now take a nice stroll down to Jaffa, in the south, which prouds itself on having the most ancient port in the world, over 4000 years old. It has become just another neighbourhood of the greater Tel Aviv. You make your entrance through the Clock Tower, with all the small streets and lanes branching from it to the old town, which has lately become quite

a sought-after area for artists and art galleries.

The whole town is a protected area and a historic landmark, with its alleys named after the signs of the Zodiac. There are also lots of antique shops and the Flea Market, which in summer is open till late at night. From the heights, at the Hamidron Park, next to St. Peter’s church, you can enjoy spectacular views out to Andromeda’s rock, where, according to mythology, the beautiful princess was chained, waiting to be devoured by a sea monster, until she was saved by the handsome Perseus.

Deciding where to eat is a difficult choice. Nestling in the heart of the Jaffa Flea Market, Puaa Restaurant is a good option. This is a unique, genuine, cosy café. Whoever is going to the street market will end up dining or having a glass of white Ramat Hagolan wine in this charming place, where every single piece of furniture and objects from different periods are for sale.

Outside of Jaffa, the first Jewish neighbourhood beyond the city wall was Neve Tzedek, built in 1887. It is now an area of old buildings that have been restored by young architects and design-

El boulevard Rothschild

42

spanorama Spanair

El moderno Hotel Dan jóvenes arquitectos y diseñadores. Está lleno de cafés y tiendas de diseño. Suzanna (9 Shabazi), es uno de los más populares para quedar. La terraza, debajo de la inmensa sombra de un viejo ficus, se ha convertido en el centro de la vida de este barrio singular. Por la noche te recomendamos Jajo Vino (Shabazi, 44,), con un ambiente ‘ultrahip’. Vinos de Israel y de todo el mundo por copas y algún plato, tipo tapa. Ésta es la calle de los ‘yuppies’. Enfrente, los mismos dueños tienen

el Jajo Bar, algo más marchoso y para gente más joven. Está lleno de gente guapa.

Al día siguiente puedes aprovechar para ver los barrios históricos de Tel Aviv. Desde el Boulevard Rothschild hasta abajo se encuentra toda una zona conocida por sus edificios modernistas de estilo ecléctico, que creció en los años treinta.

Nació gracias a dos filántropos, Rothschild y Montefiore, que dieron dinero para ayudar a construir estos primeros asentamientos. Hoy

Tel Aviv es una ciudad joven, cosmopolita, marchosa y tremendamente divertida.

Decidir on anar a menjar és difícil. Al cor del mercat de les Puces de Jaffa, el Puaa Restaurant és una opció original i acollidora. Tothom qui va al mercat acaba menjant o prenent una copa de vi blanc de Ramat Hagolan israelià en aquest local, on tots els mobles estan en venda.

Sortint de Jaffa, el primer barri jueu fora de les muralles va ser Neve Tzedek, que va néixer el 1887. Avui és una zona de vells edificis recuperats per arquitectes i dissenyadors joves. És un barri

dinàmic, ple de cafeteries i botigues de disseny.

Suzanna (9, Shabazi) és una de les cafeteries més populars. La terrassa, sota l’ombra immensa d’un vell ficus, s’ha convertit en el centre de la vida d’aquest barri. A dalt, al terrat, es poden prendre plats lleugers, de tipus kebab o amanides.

A la nit us recomanem Jajo Vino (44, Shabazi), un bar i vinateria amb un ambient ‘ultrahip’. Vins d’Israel i de tot el món per copes, i algun plat, de tipus tapa. Aquest és el carrer dels ‘yuppies’ i la

gent guapa. Al davant, els mateixos amos hi tenen el Jajo Bar. La multiculturalitat en essència pura.

L’endemà podeu aprofitar per veure els barris històrics de Tel Aviv. Des del Boulevard Rothschild fins al capdavall hi ha una zona d’edificis modernistes, d’estil eclèctic, que va créixer als anys trenta. El barri va néixer gràcies a dos filantrops: Rothschild i Montefiore. Avui la zona està catalogada per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat. Gaudiu menjant a Nanuchka (28, Lilienblum St), un ‘bis-

ers. A bustling district, packed with cafés and design shops. Suzanna (9, Shabazi), is one of the most popular cafés to meet with friends. Their terrace, lying under the shadow of the old Ficus tree, has become the heart of the hustle and bustle of this unique area. Inside, surrounded by the Ottoman-style decoration, and upstairs, at the roof terrace, you can have light dishes, like kebabs or salads.

At night, we recommend Jajo Vino (44, Shabazi), a bar and wine shop with an ultra-hip atmosphere. Wines from Israel and from all over the world (served only in glasses, not in bottles) and some snacks and appetizers. This is the street where the yuppie crowd and the beautiful people meet. Just opposite, the same owners run the Jajo Bar, a little more lively and for a slightly younger crowd. You’ll find it’s crawling with good-looking people. Multiculturalism in its purest form.

The day after, you may take the opportunity to visit the historical quarters of Tel Aviv. Further down Rothschild Boulevard, the whole area, which began to flourish in the 1930’s, is

renowned for its modernist, eclectic buildings.

The quarter was born thanks to philantrophists such as the Rothschilds and the Montefiores.

Nowadays, the area has UNESCO World Heritage Site status. Enjoy your meal at Nanuchka (28, Lilienblum St), a Georgian bistro that turns into a lively pub at night, with party and vodka galore.

If you are into vintage clothing: Queen of the Class (8, Nachlat Bebiamin), on the ground floor

of a gorgeous building. You will find clothes from the 50’s and 60’s in perfect condition, including luxurious handbags and hats.

A nice place to watch a great sunset is the penthouse terrace at the Carlton Hotel, open 7am-7pm.

But if you’re looking for something livelier, try the roof top pool at the Marina Hotel: they are always partying. If you’re hoping for some breeze, there is the Tel Aviv Port further north. It’s a bar area for

Tel Aviv és una ciutat jove, cosmopolita, marxosa i tremendament divertida.

Tel Aviv is a city to be enjoyed: young, cosmopolitan, lively and terribly funny.

Tren de la época otomana Bar en la terraza del Marina Hotel

spanorama Spanair

43

Spanair points

Obtención | Obtenció | Obtaining Traveler: 800 pts. i/v (return ticket) Premium: 2.000 pts. i/v (return ticket) Redención | Redempció | Redeeming Traveler: 12.000 i/v (return ticket) Premium: 20.000 pts. i/v (return ticket) La playa de Tel Aviv, con Jaffa al fondo

Gays, ‘fashions’ y judíos ultraortodoxos con tirabuzones se pasean tranquilamente por Sheinkin Street

Gais, ‘fashions’ i jueus ultraortodoxos es passegen per Sheinkin Street

Gays, hipsters and ultra-Orthodox Jews, with their curls, stroll down Sheinkin Street Un judío ortodoxo

la zona está catalagada por la UNESCO como patrimonio de la humandidad.

Disfruta comiendo en Nanuchka (28 Lilienblum St), un ‘bistrot’ georgiano que por la noche se convierte en un animado bar de copas, donde corren el vodka y las juergas de alto voltaje.

Una puesta de sol genial la verás desde la terraza del ático del Hotel Carlton. que está abierta de 7 a 19 h, pero si quieres algo más de animación, en la piscina de la azotea del Marina Hotel siempre

están de fiesta. Si buscas un poco de brisa, más al norte está el puerto de Tel Aviv. Es una zona de bares y copas para los más marchosos, donde los jóvenes pasean y toman un plato en Pier 23 y los adultos adinerados en Mul Yam, el restaurante más caro de la ciudad.

En ‘downtown’, hay dos mercados al aire libre en calles paralelas. Carmel Market, que es una especie de mercado oriental con verdura, carne, comida y pasteles, junto con ropa, zapatos,

trot’ georgià que de nit es converteix en un bar on corren el vodka i les farres d’alt voltatge.

Veureu una posta de sol magnífica des de la terrassa de l’àtic de l’Hotel Carlton, que està oberta de 7 a 19 h, però si voleu una mica més d’animació, a la piscina del terrat del Marina Hotel sempre estan de festa. Si busqueu una mica de brisa, més al nord hi ha el port de Tel Aviv. És una zona joave, de bars i copes en un passeig de terres de fusta; els adults adinerats van a Mul

Yam, el restaurant més car de la ciutat.

Al centre hi ha dos mercats a l’aire lliure, en carrers paral·lels: Carmel Market, que és un mercat oriental amb menjar i pastissos, a més de roba i artesania, i Nachlat Benjamin, dimarts i divendres, de 10 a 17 h. En aquest carrer de vianants només hi poden posar una parada els artesans.

Una bona elecció és la Hamsa, coneguda com la mà de Fàtima o com la mà de Míriam. Es tracta d’un antic talismà que se suposa que evita el mal

those who wish to entertain. Along a promenade with wooden flooring, the young ones go there for a walk and to have a bite at Pier 23, while the wealthier middle-aged will rather make it to Mul Yam, the most expensive restaurant in Tel Aviv.

Downtown, there are a couple of open air markets on two parallel streets: Carmel Market, a sort of Middle Eastern bazaar with food and pastries, along with clothing or handicrafts; and

Nachlat Benjamin, Tuesdays and Fridays 10 am -5 pm. On this pedestrian mall, only artisans can have a stall, so if you’d like to buy some souvenirs, this is the sort of place you were looking for.

A good choice is the Hamsa, better known as the hand of Fatima, or the hand of Miriam, by Jews. It is an amulet which wards off the evil eye.

For more sophisticated shopping: Sheinkin Street, where designer Michal Negrin opened her Carmel Market

44

spanorama Spanair

Distrito Bauhaus o ecléctico

Noa Bistro en Jaffa

artesanía y Nachlat Benjamin, los martes y viernes, de 10 a 17 h. En esta calle peatonal sólo pueden poner parada los artesanos, así es que si quieres llevarte un ‘souvenir’ éste es el sitio para comprarlo. Una buena elección es la Hamsa, más conocida por las sociedades islámicas como la mano de Fátima, y como la mano de Miriam por los judíos. Se trata de un antiguo talismán que se supone que evita el mal de ojo. Para compras más sofisticadas, Sheinkin Street, donde la

diseñadora Michal Negri abrió la primera de sus tiendas. En Heb Biyar St. es donde se concentran las tiendas de lujo, tipo Cartier, Louis Vuitton, Gucci, Escada, Lalique...

Hay muchos museos recomendables, como el Art Museum, pero no dejes pasar la oportunidad de escuchar a la Orquesta Filarmónica de Israel, en el Mann Auditorium, uno de los centros más sofisticados del mundo, aunque ¡ojo con los tacones!, toda la plaza de delante está en obras.

d’ull. Per fer compres més sofisticades, Sheinkin Street, on la dissenyadora Michal Negri va obrir la seva primera botiga. A Heb Biyar St és on es concentren les botigues de luxe, com ara Cartier, Louis Vuitton, Gucci, Escada, Lalique...

Hi ha molts museus recomanables, com l’Art Museum, però no deixeu passar l’oportunitat d’escoltar l’Orquestra Filharmònica d’Israel, al Mann Auditorium, un dels centres més sofisticats del món.

I finalment, abans d’acomiadar-vos, una recomanació: pugeu al pis 49 d’Azrieli Towers (132, Derech Petach Tikva) per prendre una copa al 2 C Bar i admirar la millor vista urbana d’aquesta torre rodona, que ofereix 360 graus de panoràmica. Realment únic. Shalom! I fins aviat.

first shop. He Be’Iyar St. is home to luxury shops such as Cartier, Vuitton, Gucci, Escada, etc.

There are plenty of museums worth visiting, such as the Art Museum. But above all, don’t miss the opportunity to hear the Israel Philharmonic Orchestra at the Mann Auditorium, one of the most sophisticated centres in the world. Oh, and watch your heels! The whole square in front of the building is being repaired.

To top off your stay, our last suggestion: go up to floor 49 of the Azrieli Towers (132, Derech Petach Tikva) to have some drinks at the 2C Bar, or just to admire the best urban vista of this round building offering 360º panoramic views. Shalom and see you soon!

Y antes de despedirte de esta ciudad, una recomendación, sube al piso 49 de Azrieli Towers (132 Derech Petach Tikva) para tomar una copa en el 2 C Bar, o simplemente para quedarte admirando la mejor vista en las cristaleras de esta torre, que ofrece 360º de panorámica. Realmente único. ¡Shalom!

Spanair ofrece 2 vuelos semanales entre Barcelona y Tel Aviv, todos los martes y domingos. Además, se ofrecen diversas conexiones hacia/desde Barcelona.

Spanair ofereix 2 vols setmanals entre Barcelona i Tel Aviv cada dimarts i diumenge. A més, s’ofereixen diverses connexions cap a/des de Barcelona.

Spanair offers two weekly flights between Barcelona and Tel Aviv every tuesday and sunday, with connections from/to Barcelona.

spanorama Spanair

45

Imprescindibles de Tel Aviv Imprescindibles de Tel Aviv | Tel Aviv’s ‘musts’ . Por Gloria Zorilla HotelHilton

Todo un clásico 5 estrellas con unas habitaciones amplias y baños de mármol.

Ubicado sobre un acantilado y con excepcionales vista al mar. Por la mañana puede tomar una comida ligera en el Pool bar y por la noche algo más sofisticado en el King Solomon Restaurant, comida mediterránea y etiqueta más formal en el vestir.

Independence Park. Tel. 972- 3- 520 2222 www1.hilton.com

CucinaTamar

La verdad es que si no te lo recomiendan no vas ya que está en la zona industrial de Tel Aviv. La joven chef Tamar CohenTzedek ha viajado por todo Italia para traer los secretos de las cocina rural del Piamonte y adaptarlo a los gustos orientales. El lugar es acogedor incluso romántico por la noche y el servicio amable y profesional. Los ravioli Tartufo con salsa de trufas son exquisitos y por supuesto, el tiramisú es excelente .

10 Hazfira Street. Tel. +03 639 0407. http://cucinatamar.rest-e.co.il

Rokah73

Aunque parezca mentira el marisco no es un plato muy en boga en Israel, porque no es comida ‘kosher’ así es que encontrar un restaurante especializado en pescasdos y mariscos locales es toda una singularidad. Rokah 73 es uno de los pocos. Una vez atravesado el campo de tenis, el joven chef Eyal Lavi nos sorprenderá con las piezas más frescas y deliciosas de la costa. La bodega está bien surtida y los postres son excelentes.

Sderot Rokah 73 St. Tel. 03 7448844. www. rokah73.co.il

HotelMontefiore

Un pequeño y coqueto hotel boutique situado estratégicamente en el centro del barrio blanco de Tel Aviv. Se trata de un edifico de 1922 de estilo ecléctico en 3 plantas. Las habitaciones son amplias, los suelos de madera y las paredes llenas de arte contemporáneo de jóvenes artistas israelíes. Es para un tipo de público que valora la singularidad y lo ‘fashion’.

36 Montefiore St. Tel. 972-3- 564 6100. www. hotelmontefiore.co.il

HotelCrownePlaza

Altamente recomendable, en la playa de Tel Aviv y muy cerca de todo. Puedes ir caminando a Jaffa o a disfrutar de la vida nocturna en el puerto. Buena piscina, buena comida y servicio familiar y muy profesional. Las habitaciones son grandes, espaciosas y con vistas al mar.

El desayuno copioso y muy variado desde una inmensa selección de bollería hasta platos calientes para los que disfruten de cpmida algo más elaborada.

14 Hayarkon St. Tel. 972- 3- 53 90808. www.h-i.co.il

46

spanorama Spanair

Tot un clàssic cinc estrelles.

Habitacions grans amb bany de marbre. L’hotel està situat en un penya-segat i totes les habitacions tenen vistes al mar. Al migdia podeu fer un dinar lleuger al Pool Bar, i a la nit un sopar sofisticat al King Solomon Restaurant, amb menjar mediterrani i etiqueta més formal en el vestir.

Boutique hotel with 27 spacious rooms, all with a terrace and chic design. One of the essential sites of the island to relax and to have a drink in a cool environment, with a bar just by the sea where you can have a snack or dine at a restaurant that serves Mediterranean cuisine. Be sure to try the tempura prawns with wasabi or Blue Fin Tuna . You will not forget the experience.

Si no us el recomanen no hi aneu, perquè és a la zona industrial de Tel Aviv. La jove xef Tamar Cohen-Tzedek ha viatjat per Itàlia per portar-ne els secrets de la cuina rural del Piemont i adaptar-los als gustos orientals. El lloc és acollidor, fins i tot romàntic, a la nit, i el servei és amable i professional. Els raviolis Tartufo amb salsa de tòfona són exquisits i el tiramisú, excel·lent.

If you want to try the best Mojitos, this is your place. A bar with great atmosphere both day and night and a friendly and helpful service. If you also want to enjoy Rice with Fish and Seafood at the seaside in a restaurant decorated in a hippie-chic style or relax in the chill- out watching one of the best sunsets in the island, this is your place. You will enter in a state of nirvana.

Encara que sembli mentida, el marisc no és un plat gaire de moda a Israel, perquè no és un menjar caixer, així que trobar un restaurant especialitzat en peix i marisc local és tota una singularitat. El Rokah 73 és un dels pocs que hi ha. Després de travessar un camp de tenis, el jove xef Eyal Lavi ens sorprendrà amb les peces més fresques i delicioses de la costa. El celler està ben assortit i les postres són boníssimes.

The name, which means sea urchin, was given by Joan and his partner Toni, to this elegant seaside restaurant. The menu is varied and tasty with traditional dishes from Formentera to open your appetite. Excellent gazpacho with candied prawn and pickled shark. And after dinner you can always go to the beach to take a nap.

There is a no better plan. It’s opened until October.

Un hotel-boutique petit i coquetó, situat de manera estratègica al centre del barri blanc de Tel Aviv. Es tracta d’un edifici del 1922, d’estil eclèctic i de tres plantes. Les habitacions són grans, el terra és de fusta i les parets estan plenes d’art contemporani de joves artistes israelians. És per a un tipus de públic que valora la singularitat i allò ‘fasion’.

If you want to taste authentic cuisine with recovered ancient recipes come to this restaurant in La Mola, a quiet town in the center of Formentera. The Frito lamb, Fish Zarzuela, Rice soup with seafood or Cod with cauliflower are some of the star dishes of the menu. It can be a humble starter, but be sure to try the Potato cake and cheese sobrasada. Unbeatable!

Altament recomanable, a la platja i molt a prop de tot. Des d’aquí podeu anar caminant a Jaffa o a gaudir de la vida nocturna al port. Piscina, i servei familiar i professional. Les habitacions són espaioses i amb vistes al mar. L’esmorzar inclou des d’una immensa selecció de brioixeria i plats calents, per als qui gaudeixin amb plats més elaborats.

Don’t expect anything sophisticated, this is a family restaurant with Mediterranean cuisine located in a prime location. The best are the views of the sea and the sunset and, of course, rice dishes, fresh fish cooked in the way of Formentera. Do not forget to book in advance if you want to eat on the terrace.

spanorama Spanair

47

48

spanorama Spanair

Historias de Filadelfia Històries de Filadèlfia | Stories of Philadelphia

Grace Kelly nació y creció en Filadelfia. Y, de alguna manera, la actriz hizo suyos los rasgos que caracterizan a la ciudad: clase, elegancia y cosmopolitismo. Grace Kelly va néixer i créixer a Filadèlfia. I, d’alguna manera, l’actriu va fer seus els atributs que caracteritzen la ciutat: classe, elegància i cosmopolitisme. Grace Kelly was born and raised in Philadelphia, and somehow she took on the distinctive features of the city: class, elegance and cosmopolitanism. Texto: Margarida Fanals. iladelfia ofrece hoy, además, diversión y iladèlfia ofereix avui, a més, diversió i oday, Philadelphia offers some extra features arquitectura d’última generació. I no. El formatge Tlike a good dose of fun and some state-of-theF F arquitectura de última generación. Y no. El que du el seu nom no es va inventar pas aquí. Però, queso que lleva su nombre no se inventó aquí. art architecture. But no, the cheese bearing its Pero, con tantos otros reclamos, ¿a quién le importa?

Mansiones victorianas, sofisticadas veladas y damas de tez blanca enfundadas en vestidos de tul. Ésa es la imagen de Filadelfia que se ha filtrado en el imaginario europeo. La culpa la tienen Hollywood y películas como ‘Historias de Filadelfia’, donde una indómita y millonaria Katherine Hepburn ponía a prueba los nervios de Cary Grant. Tampoco parece casualidad que Grace Kelly naciera aquí, en el seno de una familia tan distinguida como las calles de la Old City de la ciudad. Ya lo decía uno de los personajes del film ‘El diablo dijo no’, de Lubitsch: “De alguna manera, alguien que viene de Filadelfia nunca puede parecer inadecuado”.

amb tants altres reclams, tant se val.

Mansions victorianes, vetllades sofisticades i dames de rostre blanc enfundades en vestits vaporosos.

Aquesta és la imatge de Filadèlfia que s’ha filtrat en l’imaginari europeu. La culpa la tenen Hollywood i pel·lícules com ‘Històries de Filadèlfia’, on una aventurera i milionària Katherine Hepburn posava a prova els nervis de Cary Grant. Tampoc no sembla casualitat que Grace Kelly nasqués aquí, en el si d’una família tan distingida com els carrers de l’Old City de la ciutat. Ja ho deia un dels personatges del film ‘El diable va dir no’m de Lubitsch: “D’alguna manera, algú que ve de Filadèlfia no pot semblar mai inadequat”.

A tan sols 144 km de Nova York, ‘Philly’ manté intacta tota la llegenda de distinció i de ciutat

name does not come from the city. Although, with so many other appeals, who cares?.

Victorian mansions, sophisticated evenings and white faced ladies, attired in tulle dresses. This is the sort of portrait of Philadelphia that was lodged in the European imagination. Blame it on Hollywood and some of its movies, such as “The Philadelphia Story”, starring Katherine Hepburn as an indomitable millionaire who would test Cary Grant’s nerves. It looks like no coincidence, either, that Grace Kelly was born here, into a family as distinguished as the streets of the Old City. There was a quote by one of the characters in Lubitsch’s film “Heaven can wait”, which went something like: “In some way, someone coming from Philadelphia can never look inadequate”.

The Ben Franklin Bridge spanorama Spanair

49

El queso Philadelphia no se inventó en esta ciudad. Aquí son famosos los bistecs con queso fundido.

El formatge Philadelphia no es va inventar en aquesta ciutat. Aquí són famosos els bistecs amb formatge fos.

Philadelphia cheese was not invented here. The city is well known for its steaks with melted cheese.

Independence National Park

A tan sólo 144 km de Nueva York, ‘Philly’ mantiene intacta toda la leyenda de distinción y de ciudad fundadora de América que siempre la ha rodeado. No en vano, Pensilvania, estado al que pertenece, es la cuna de la Constitución estadounidense, del primer diario, el primer ordenador y hasta la primera estación de autoservicio de América. Pero la ciudad resulta hoy mucho más que una estampa de la América elegante al más puro estilo anuncio de Ralph Lauren. Es el lugar perfecto para probar los mejores bistecs con queso, una especialidad que no hay que pasar por alto, y posee el mayor mercado al aire libre de Estados Unidos. También tiene un lado más

canalla, con el cuarto Chinatown más grande de la nación.

La mayoría de enclaves históricos de Filadelfia se concentran en el Independence National Historic Park, un parque conocido como ‘la milla cuadrada con más historia de América’. A través de edificios históricos, el enclave recoge desde el nacimiento de la democracia estadounidense.

Aquí encontraréis el Centro Liberty Bell, que alberga la famosa campana de bronce forjada en 1751 sinónimo de la independencia; la Franklin Court, una hilera de casas restauradas que rinde homenaje a Benjamin Franklin, y el Independence Hall, el recinto donde se reunieron los delega-

fundadora d’Amèrica que sempre l’ha envoltat.

No en va, Pennsilvània, l’estat al qual pertany, és el bressol de la Constitució nord-americana, del primer diari, el primer ordinador i fins i tot de la primera estació d’autoservei d’Amèrica. Però la ciutat avui és molt més que una estampa de l’Amèrica elegant al més pur estil anunci de Ralph Lauren. És el lloc perfecte per tastar els millors bistecs amb formatge, una especialitat que no cal passar per alt, i té el mercat a l’aire lliure més gran dels Estats Units. També té un costat més canalla, amb el quart Chinatown més gran de la nació.

La majoria d’enclavaments històrics de Filadèlfia

es concentren a l’Independence National Historic Park, un parc conegut com ‘la milla quadrada amb més història d’Amèrica’. A través d’edificis històrics, l’enclavament recull la història del naixement de la democràcia nord-americana.

Aquí trobareu el Centre Liberty Bell, que allotja la famosa campana de bronze forjada el 1751 sinònim de la independència; la Franklin Court, una filera de cases restaurades que ret homenatge a Benjamin Franklin, i l’Independence Hall, el recinte on es van reunir els delegats de les 13 colònies per aprovar la Declaració d’Independència del 1776. Més enllà del National Historic Park, dues

Just about 90 miles from New York, ‘Philly’ still retains the whole aura of distinction about it and its old reputation for being America’s original capital. In fact, Pennsylvania, the state it is located in, was the cradle of the United States Constitution, and home to America’s first newspaper, first computer and even the first self-service station. But nowadays, the city is a lot more than just a portrait of the old elegant America in a Ralph Lauren commercial sort of style. It is the perfect place to taste the best cheese steaks, a speciality you just can’t miss, and it boasts the largest open air market in the U.S. There is also a quirkier side to it, with the

nation’s fourth largest Chinatown.

Most historic landmarks in Philadelphia are clustered around the Independence National Historic Park, known as “America’s most historic square mile”. Through its historical buildings, the site tells the story of the birth of democracy in the U.S.A. This is where you will find the Liberty Bell Center, home to the famous bell forged in 1751, which is synonymous with independence; the Franklin Court, a row of restored houses built as a tribute to Benjamin Franklin; and the Independence Hall, the building where the delegates from the 13 colonies met to adopt the Declaration of Independence of 1776. Other than

Spanair points

Obtención | Obtenció | Obtaining

Premium: 1.800 pts. i/v (return ticket) Traveler: 2.700 i/v (return ticket)

Redención | Redempció | Redeeming

Premium: 21.000 pts. i/v (return ticket) Traveler: 36.000 i/v (return ticket)

50

spanorama Spanair

dos de las 13 colonias para aprobar la Declaración de Independencia de 1776. Más allá del National Historic Park, dos direcciones más con sabor a padres fundadores de la patria: Elfreth’s Alley, la calle habitada más antigua de Estados Unidos, y Betsy Ross House, la casa donde, según la leyenda, se tejió la primera bandera americana. Ambos puntos están en la Old City, un barrio con solera que comienza al final del parque.

Durante años, Filadelfia basó únicamente su tirón turístico en la oferta histórica y monumental.

Bocadillo en mano, estudiantes de toda América descendían de autobuses en la explanada del Independence National Historic Park deseosos de

emprender lo que era la excursión por excelencia del repertorio escolar.

Pero no sólo de majestuosas construcciones y referencias históricas vive Filadelfia. Y los turistas lo han descubierto. Junto con el circuito histórico tradicional, conviven otras propuestas estimulantes: visitar las ultramodernas Society Hill Towers, diseñadas por IM Pei, o perderse por Chinatown, fundado en 1860, son dos ‘must’.

Al sur de ‘Philly’, no os podéis perder el Italian Market, donde encontraréis desde pasta casera hasta deliciosas carnes de faisán. Y otro imprescindible de la ciudad: probar el delicioso bistec de ternera cubierto con aros de cebolla frita y una

capa de queso fundido, que es el plato estrella de Filadelfia. ¿Dónde lo hacen mejor? Reservad mesa en Geno’s (www.genosteaks.com) o en Pat’s King of Steaks (www.patskingofsteaks.com). Allí, rodeados de comensales hambrientos, casi se os olvidará que estáis en la aristocrática Filadelfia. Pero siempre pasará una belleza estadounidense a lo Grace Kelly al lado de la ventana que os recordará que aquí nacieron los Estados Unidos de América.

adreces més amb sabor de pares fundadors de la pàtria: Elfreth’s Alley, el carrer habitat més antic dels Estats Units, i Betsy Ross House, la casa on, segons la llegenda, es va teixir la primera bandera americana. Ambdós punts són a l’Old City, un barri que comença al final del parc.

Durant anys, Filadèlfia va basar únicament el seu èxit turístic en l’oferta històrica i monumental.

Acompanyats d’un entrepà, estudiants de tots els EUA baixaven dels autobusos a l’esplanada de l’Independence National Historic Park, desitjosos d’emprendre l’excursió per excel·lència del repertori escolar.

Però no només de construccions majestuoses i de referències històriques viu Filadèlfia. I els turistes ho han descobert. Juntament amb el circuit històric tradicional, conviuen altres propostes estimulants: visitar les ultramodernes Society Hill Towers, dissenyades per IM Pei, o perdre’s per Chinatown, fundat el 1860, són dos ‘must’.

Al sud de ‘Philly’, no us podeu perdre l’Italian Market, on trobareu des de pasta casolana fins a carns de faisà delicioses. I una altra activitat imprescindible a la ciutat: tastar el deliciós bistec de vedella cobert amb cercles de ceba fregida i una capa de formatge fos, que és el plat estrella

de Filadèlfia. On el fan més bo? Reserveu taula a Geno’s (www.genosteaks.com) o a Pat’s King of Steaks (www.patskingofsteaks.com). Allà, envoltats de comensals famolencs, gairebé oblidareu que sou a l’aristocràtica Filadèlfia. Però sempre passarà alguna bellesa nord-americana estil Grace Kelly al costat de la finestra que us recordarà que aquí van néixer els Estats Units d’Amèrica.

the National Historic Park, there are still a couple locations with a strong ‘Founding Fathers of the Nation’ flavour: Elfreth’s Alley, America’s oldest inhabited residential street, and the Betsy Ross House, the place where, legend has it, the first American flag was made. Both places are located in the Old City, a long-established neighbourhood stretching beyond the end of the park.

For many years, Philadelphia’s tourist appeal was based on its historic and monumental attractions only. Students from all across the country would get off the bus with their sandwich boxes at the Independence National Historic Park, eager to go on the field trip par excellence

in the school calendar.

But Philadelphia does not only live on majestic buildings and historical references. And tourists just found out about it. Along with the traditional historic tour, there are other thrilling choices. Two must-dos are visiting the ultra-modern Society Hill Towers, designed by IM Pei, or getting lost in Chinatown, founded in 1860. South of ‘Philly’, you don’t want to miss the Italian Market, where you will find products ranging from homemade pasta to delicious pheasant meat.

The city’s must-eat: the gorgeous veal steak covered in fried onion

rings and a layer of melted cheese, which is Philadelphia’s finest dish. Where to get the best? Book your table at Geno’s (www.genosteaks.com) or at Pat’s King of Steaks (www.patskingofsteaks.com). Once there, surrounded by a bunch of hungry customers, you will just forget you are in the aristocratic city of Philadelphia. Yet, there will always be your good old Grace Kelly look-alike American beauty, walking by the window to remind you that this is were the United States of America were born.

Liberty Bell

Spanair conecta Filadelfia con Madrid y Barcelona con un vuelo diario desde ambas ciudades. Filadelfia es uno de los principales ‘hubs’ de EE. UU. En colaboración con US Airways.

Spanair connecta Filadèlfia amb Madrid i Barcelona amb un vol diari des d’ambdues ciutats. Filadèlfia és un dels ‘hubs’ principals dels EUA. En col·laboració amb US Airways.

Spanair connects Philadelphia with Madrid and Barcelona with a daily flight from both Spanish cities. Philadelphia is one of the main US hubs. In collaboration with US Airways.

City Hall

Elfreth’s Alley Second Bank of the United States

spanorama Spanair

51

Amelia Mary Earhart

aviadora y aventurera, desaparecida en el mar Amelia Mary Earhart, aviadora i aventurera, desapareguda al mar Amelia Mary Earhart, pilot and adventurer, lost at sea

Nacida en Atchison, Kansas, EE. UU., el 24 de julio de 1897, Amelia Mary Earhart pasó la mayor parte de su infancia con sus abuelos maternos, que le proporcionaron un estilo de vida confortable. Nascuda a

Atchison, Kansas, EUA, el 24 de juliol del 1897, Amelia Mary Earhart va passar la major part de la infància amb els seus avis materns, que li van proporcionar un estil de vida confortable. Amelia Mary Earhart was born in Atchison, Kansas, USA on the 24 July 1897; she spent most of her childhood with her maternal grandparents, who provided her with a comfortable lifestyle. Texto: Luis Vigil

udada a Chicago en 1914 con su madre y M hermana, al entrar los Estados Unidos en la Primera Guerra Mundial se alistó como

mujer en cruzar el Atlántico en avión. Aún nadie había logrado cruzar ese océano en avión (Lindbergh lo consiguió un mes más tarde), y el reto entusiasmó a la aviadora, aunque la condición era que iría de pasajera. Y, el 18 de junio de ese mismo año, acompañando al piloto Wilmer Stultz y al mecánico Louis Gordon, Amelia voló en un trimotor Fokker F VII desde Nueva Escocia (Canadá) a Gales (Gran Bretaña).

La misma Amelia admitió que todo el trabajo lo habían hecho los hombres, pero a su llegada a Europa los periodistas los ignoraron a ellos y sólo se dedicaron a la “intrépida aviadora”. Incluso la felicitó el presidente de los EE. UU, Calvin Coolidge.

Su fama fue en aumento, ayudada por la promoción que de ella hacía el periodista George Putnam, que era quien había organizado el vuelo sobre el Atlántico. Entre otras cosas, la ayudó a escribir un libro sobre la experiencia... y acabó casándose con ella. Y ella siguió promocionando la aviación entre las mujeres, llegando a organizar una carrera aérea a través del país, sólo para féminas, que la prensa denominó ‘el derby de la polvera’. Y en 1930 contribuyó a formar y fue vicepresidenta de una línea aérea que unió Nueva

l 1914 es va mudar a Chicago amb la seva mare i la seva germana, i quan els Estats E Units van entrar en la Primera Guerra Mundial

s’hi va allistar com a infermera.

El 1920, quan l’Amelia es va reunir amb la seva família a Califòrnia, va assistir a un espectacle aeri i va quedar enamorada dels avions. I va aconseguir que la portessin a volar amb un biplà sobre Los Angeles. El comentari que va fer va ser: “Tan bon punt vam aterrar, vaig saber que, a partir de llavors, hauria de volar”.

Les seves primeres lliçons de vol les va fer amb

Anita Snook, una de les primeres dones pilot. I la veritat és que la seva instructora no es pensava pas que arribés a ser gaire bona voladora, una opinió que molts mantindrien durant la seva carrera. Però el 1922, l’Amelia va aconseguir el seu primer rècord, d’altura, en arribar als 14.000 peus (4.267 metres).

El 1925, a Boston, es va unir a l’Associació Aeronàutica Nacional, va vendre avions i es va dedicar a promocionar l’aviació entre les dones.

Començava a fer-se un nom, i el diari ‘Boston Globe’ la va qualificar com una de les millors

would keep throughout her career. But in 1922, Amelia flew to an altitude of 14,000 feet (4267 metres) setting a world record for female pilots.

In 1925, Amelia become a member of the National Aeronautics Association in Boston, sold aircrafts and worked promoting aviation among women. She started to get a name for herself and the Boston Globe ranked her as one of the best female pilots in the United States.

On 26 April 1927 Amelia got a phone call from Captain HH Railey that changed her life. He asked her if she would be interested in being the

first woman to fly the Atlantic by plane. No one had yet managed to cross the ocean by plane (Lindbergh did it a month later), and the challenge excited the aviator, although the condition was that she would only be a passenger. On 18 June that same year, Amelia flew in a Fokker F.VII accompanying the pilot Wilmer Stultz and the mechanic Louis Gordon, from Newfoundland (Canada) to Wales (Great Britain). Amelia herself admitted that she didn’t actually fly the plane herself, but on arrival in Europe, the journalists ignored the real pilots and focused their inter-

enfermera.

En 1920, al reunirse con su familia en California, Amelia asistió a un espectáculo aéreo, y se quedó prendada por los aviones. Y consiguió que la llevaran a volar en un biplano sobre Los Ángeles. Su comentario fue: “Tan pronto como despegamos supe que, en adelante, tendría que volar”.

Sus primeras lecciones de vuelo se las dio Anita Snook, una de las primeras mujeres piloto. Y lo cierto fue que su instructora no creyó que Amelia fuera a ser muy buena aviadora, opinión que muchos mantendrían durante su carrera. Pero en 1922 Amelia consiguió su primer récord, de altura, al llegar a los 14.000 pies (4.267 metros).

En 1925, en Boston, Amelia se unió a la Asociación Aeronáutica Nacional, vendió aviones y se dedicó a promocionar la aviación entre las mujeres. Empezaba a hacerse un nombre y el diario ‘Boston Globe’ la calificó como una de las mejores mujeres piloto de los Estados Unidos.

Y, el 26 de abril de 1927, Amelia recibió una llamada que le cambió la vida: era el capitán H.H. Railey, que le preguntó si quería ser la primera

n 1914 she moved to Chicago with her mother and IWar her sister. When the United States entered World I she enlisted as a nurse.

In 1920, when she went to California to meet her family again, Amelia attended an air show and was captivated by planes, and took a flight in biplane over Los Angeles. She said: “By the time we took off I knew I had to fly”.

She had her first flying lessons with Anita Snook, a pioneer female aviator. And the truth was that the instructor did not believe that Amelia would be a very good aviator, a thought that many others

52

spanorama Spanair

York, Filadelfia y Washington. Eso sin abandonar su carrera como aviadora, logrando batir varios récords de velocidad para mujeres en su avión privado, un Lockheed Vega.

Pero, en aquel momento de su vida, en 1932, Amelia se creía llamada a hacer algo más, por ejemplo, ser la primera mujer en cruzar en solitario el Atlántico. Varias otras aviadoras estaban pensando en hacerlo, y Putnam la animó para que su nombre siguiese en las primeras planas.

Lo cierto es que, desde Lindbergh, nadie había

dones pilot dels Estats Units.

I, el 26 d’abril del 1927, l’Amelia va rebre una trucada que li va canviar la vida: era el capità H.H. Railey, que li va preguntar si volia ser la primera dona a travessar l’Atlàntic amb avió.

Encara ningú no havia aconseguit travessar aquell oceà amb avió (Lindbergh ho va fer un mes més tard), i el repte va entusiasmar l’aviadora, encara que la condició era que hi aniria de passatgera. I, el 18 de juny d’aquell mateix any, acompanyant el pilot Wilmer Stultz i el mecànic Louis Gordon, l’Amelia va volar amb un trimotor ests on the “intrepid aviator.” The US president at the time, Calvin Coolidge, also greeted her.

Her fame grew helped along by the promotion of a reporter, George Putnam, the organizer of the flight over the Atlantic. Among other things, he helped her write a book about the experience and ended up marrying her. She continued to promote aviation focused especially on women entering the field. She organized the first air race across the country, only for women, which the press dubbed “the powder puff derby”. In 1930 she invested time and money in setting up an

En 1922, Amelia consiguió su primer récord, de altura, al llegar a los 14.000 pies (4.267 metros).

El 1922, l’Amèlia va aconseguir el seu primer rècord, d’altura, en arribar als 14.000 peus (4.267 metres).

In 1922, Amelia flew to an altitude of 14,000 feet (4267 metres) setting a world record for female pilots.

airline that connected New York, Philadelphia and Washington and became its Vice President. She continued flying and broke several female speed records with her private plane, a Lockheed Vega.

At that point in her life Amelia believed that she had to do something more - to be the first woman to fly the Atlantic solo. Several other female aviators were thinking of attempting the feat, but Putnam encouraged her to continue and get her name on the front pages. The truth is that, since Lindbergh, no one had crossed the ocean in a solo flight. On 20 May 1932, five years after the famous

vuelto a cruzar el océano en solitario, pero el 20 de mayo de ese año, cinco años después del famoso viaje de ‘el águila solitaria’, Amelia le imitó volando en un Lockheed Vega modificado y oliendo sales para mantenerse despierta, ya que ella no bebía café. Con tan histórico vuelo en su haber, la aviadora fue colmada de honores: una gira por Europa, una recepción con multitudes y confeti en Nueva York, una condecoración impuesta por el presidente Herbert Hoover...

En 1934, la aviadora le dijo a su marido que su

Fokker F VII des de Nova Escòcia (Canadà) fins a Gal·les (Regne Unit).

La mateixa Amelia va admetre que tota la feina l’havien feta els homes, però quan va arribar a Europa els periodistes els van ignorar i només es van dedicar a la “intrèpida aviadora”. Fins i tot la va felicitar el president dels EUA, Calvin Coolidge.

La seva fama va anar creixent, ajudada per la promoció que en feia el periodista George Putnam, que era qui havia organitzat el vol sobre l’Atlàntic. Entre altres coses, la va ajudar a voyage of “The lone eagle,” Amelia did the same flying with a modified Lockheed Vega using smelling salts to stay awake, because she did not drink coffee. With such a historic flight, the aviator was showered with honours: a European tour, a reception with crowds and confetti in New York, a decoration bestowed by President Herbert Hoover.

In 1934, the aviator told her husband that her next adventure would be a flight over the Pacific Ocean: from the Islands of Hawaii to California.

Ten pilots already tried it and none of them spanorama Spanair

53

próxima aventura sería un vuelo sobre el Pacífico, desde las islas Hawai a California. Diez pilotos lo habían intentado ya y ninguno de ellos había sobrevivido, pero el 11 de enero de 1935 ella salió de Honolulu y aterrizó en Oakland entre una multitud que la vitoreaba. El mismo presidente Franklin Delano Roosevelt le envió sus felicitaciones.

Le quedaba hacer un viaje alrededor del mundo, y en 1935 empezó a planearlo. Eligió como aparato un Lockheed Electra 10E, decidió que la acompañaría el piloto Frederick Noonan y dos mecánicos, y que la primera etapa sería de California a Hawai, etapa que realizó sin problemas. Pero al despegar de Pearl Harbor para proseguir el viaje el aeroplano sufrió un accidente que le causó graves daños. Luego, uno de los mecánicos acusaría a Amelia de ser culpable de un error que habría provocado el accidente.

El avión fue enviado a California para ser reparado, y ella decidió que haría un nuevo intento, pero esta vez en dirección este y solamente acompañada por Noonan. Y, efectivamente, el 21 de mayo de 1937 salieron de Miami a Puerto Rico, bordeando luego Sudamérica para cruzar el Atlántico hacia África, que atravesaron hacia el mar Rojo. Y luego, en un vuelo nunca antes intentado, hacia Karachi en la India. Y las siguientes etapas fueron Calcuta,

54

Rangún, Bangkok, Bandoeng y Singapur. Tras el salto a Australia, llegaron a Nueva Guinea, habiendo recorrido 22.000 millas y quedándoles otras 7.000.

Pero les aguardaba un trágico final: el 2 de julio los aviadores partieron hacia la isla Howland con mal tiempo. Y a las 19.30 h Amelia hizo un última llamada a un guardacostas de los EE. UU., el ‘Itasca’, que seguía su vuelo: “Llamando al ‘Itasca’, debemos de estar encima de ustedes, pero no los vemos... El combustible se está agotando...”.

Poco después, en el barco decidieron que el avión se debía de haber estrellado e iniciaron su búsqueda. Una búsqueda a la que el presidente Roosevelt destinó 9 barcos y 66 aviones, que

nada lograron hallar. Y el 18 de julio el rastreo fue abandonado. Amelia Earhart y Frederick Noonan se habían perdido... y nacía el misterio.

Un misterio que dio lugar a muchas teorías, que iban de lo más normal (caída al mar, aterrizaje forzoso en una isla...) a lo más fantástico (se llegó a decir que Amelia espiaba en su vuelo a los japoneses y habría sido derribada por éstos y llevada a la vecina isla de Saipan, posesión nipona, en donde habría sido fusilada junto con Noonan).

Lo cierto es que, a pesar de los muchos intentos posteriores, jamás se ha logrado hallar restos de los aviadores o de su aparato. Amelia Earhart había hecho su último vuelo, un vuelo hacia la leyenda...

Le quedaba hacer un viaje alrededor del mundo y en 1935 empezó a planearlo. Eligió como aparato un Lockheed Electra 10E y decidió que la acompañarían el piloto Frederick Noonan y dos mecánicos.

Li faltava fer un viatge al voltant del món i el 1935 va començar a planificar-lo. Va triar com a aparell un Lockheed Electra 10E i va decidir que l’acompanyessin el pilot Frederick Noonan i dos mecànics.

In 1935, she started planning a round-the-world flight. She chose a Lockheed Electra 10E as a plane and the pilot Frederick Noonan and two mechanics to accompany her.

escriure un llibre sobre l’experiència… i va acabar casant-se amb ella. I ella va continuar promocionant l’aviació entre les dones, i va arribar a organitzar una carrera aèria a través del país, només per a dones, que la premsa va anomenar ‘el derbi de la polvorera’. I el 1930 va contribuir a formar i va ser vicepresidenta d’una línia aèria que va unir Nova York, Filadèlfia i Washington. Això sense abandonar la seva carrera d’aviadora, amb què va aconseguir batre uns quants rècords de velocitat per a dones amb el seu avió privat, un Lockheed Vega.

Però, en aquell moment de la seva vida, el 1932, l’Amelia es va sentir cridada a fer alguna cosa més, per exemple, ser la primera dona a travessar l’Atlàntic en solitari. Hi havia unes quantes aviadores més que estaven pensant en la possibilitat de fer-ho, i Putnam la hi va animar per tal que el seu nom continués present en les primeres planes de la premsa. La veritat és que, des de Lindbergh, ningú més bo havia tornat a travessar l’oceà en solitari, però el 20 de maig d’aquell any, cinc anys després del famós viatge de l’‘àguila solitària’, l’Amelia el va imitar volant amb un Lockheed Vega modificat i ensumant sals per mantenir-se desperta, ja que no bevia cafè. Amb un vol tan històric en el seu historial, van omplir l’aviadora d’honors: una gira per Europa, una recepció amb multituds i confeti a Nova York, una condecoració que li va imposar el president Herbert Hoover…

El 1934, l’aviadora va dir al seu marit que la pròxima aventura que emprendria seria un vol sobre el Pacífic, des de les illes de Hawaii fins a Califòrnia. Ja ho havien intentat deu pilots, i cap no hi havia sobreviscut, però l’11 de gener del 1935

ella va sortir de Honolulu i va aterrar a Oakland entre una multitud que la victorejava. El mateix president Franklin Delano Roosevelt li va fer arribar les seves felicitacions.

Li faltava fer un viatge al voltant del món i el 1935 va començar a planificar-lo. Va triar com a aparell un Lockheed Electra 10E i va decidir que l’acompanyessin el pilot Frederick Noonan i dos mecànics, i que la primera etapa fos de Califòrnia a Hawaii, una etapa que va poder fer sense problemes. Però quan es va enlairar de Pearl Harbor per prosseguir el viatge, l’aeroplà va patir un accident que li va causar danys greus. Després, un dels mecànics acusaria l’Amelia de ser culpable d’un error que sembla que va provocar l’accident.

L’avió es va haver d’enviar a Califòrnia perquè el reparessin, i l’Amelia va decidir que faria un nou intent, però aquesta vegada en direcció a l’est i només acompanyada per Noonan. I, efectivament, el 21 de maig del 1937 van sortir de Miami cap a Puerto Rico, vorejant després l’Amèrica del Sud per travessar l’Atlàntic cap a l’Àfrica, que van travessar cap al mar Roig. I després, en un vol que no s’havia intentat mai abans, cap a Karachi, a l’Índia. I les etapes següents van ser Calcuta, Rangun, Bangkok, Bandoeng i Singapur. Després del salt cap a Austràlia, van arribar a Nova Guinea, després

d’haver recorregut 22.000 milles i quan encara els en quedaven 7.000.

Però els esperava un final tràgic: el 2 de juliol els aviadors van sortir cap a l’illa Howland amb mal temps. I a les 19.30 h l’Amelia va fer una última trucada a un guardacostes dels EUA, l’‘Itasca’, que seguia el seu vol: “Trucant a l’‘Itasca’, hem d’estar a sobre vostre, però no us veiem… El combustible s’està exhaurint…”.

Poc després, al vaixell van decidir que l’avió es devia haver estrellat i van iniciar-ne la recerca.

Una recerca a la qual el president Roosevelt va destinar nou vaixells i seixanta-sis avions, que no van aconseguir trobar res. I el 18 de juliol es va abandonar el rastreig. Amelia Earhart i Frederick Noonan s’havien perdut… i naixia el misteri.

Un misteri que va donar lloc a moltes teories, que anaven des de les més normals (caiguda al mar, aterratge forçós en una illa…) fins a les més fantàstiques (es va arribar a dir que l’Amelia espiava, en el seu vol, els japonesos i que podia haver estat abatuda per ells i portada a la veïna illa de Saipan, de possessió nipona, on podia haver estat afusellada juntament amb Noonan).

La veritat és que, tot i els molts intents posteriors, mai no s’ha aconseguit trobar restes dels aviadors o del seu aparell. Amelia Earhart havia fet el seu últim vol, un vol cap a la llegenda…

survived. But on 11 January 1935 she left Honolulu and landed in Oakland greeted by a cheering crowd of onlookers. President Franklin Delano Roosevelt himself sent her his congratulations.

The only record missing was the circumnavigation of the globe. In 1935, she started planning a roundthe-world flight. She chose a Lockheed Electra 10E as a plane and the pilot Frederick Noonan and two mechanics to accompany her. The first leg from California to Hawaii was flown without problems.

But when they took off from Pearl Harbour to continue their journey, the plane had an accident that caused severe damage. One of the mechanics blamed Amelia for the accident.

The aircraft was sent to California to be repaired, and Amelia decided she would try it again, this time flying west to east. Fred Noonan was the only

crew member. And indeed, on 21 May1937 they departed from Miami towards Puerto Rico, going round South America after crossing the Atlantic to Africa after crossing the Red Sea. And then in a flight never attempted before: to Karachi in India. The following stages were Calcutta, Rangoon, Bangkok, Bandung and Singapore. After crossing Australia they arrived in New Guinea. At this stage about 22,000 miles of the journey had been completed. Only 7,000 miles remain.

But a tragic end awaited them. On 2 July they left for Howland Island in bad weather conditions. At 7.30pm Amelia made the last call to a US Coast Guard, the Itasca, following their flight: “Calling Itasca, we must be above you, but cannot see you... Fuel is running low...” After all contacts were lost, the Itasca carried out an unsuccessful

search. President Roosevelt sent 9 boats and 66 aircraft for the search yet to no avail. The official search efforts lasted until the 18 July. Amelia Earhart and Frederick Noonan were lost, and a mystery was born.

Many theories emerged after the disappearance of the plane, from the most normal: falling to the sea, making a forced landing on an island to the most fantastic ones: it was said that Amelia was spying on the Japanese, and that they shot her down, took her to the nearby Saipan Island, at the time under Japanese occupation, and executed her and Noonan.

The truth is that, despite many subsequent attempts, nothing was found, not even the equipment. Amelia Earhart had piloted her last flight, a flight towards the legacy

spanorama Spanair

spanorama Spanair

55

Gadgets

Inspiración

soccer-player inspiration

El otoño ya ha llegado a los escaparates. Os ofrecemos una pequeña muestra de la moda que viene. La tardor ja ha

arribat als aparadors. Us oferim una petita mostra de la moda que ve. Autumn has just landed in stores. Here’s a glimpse of

some of the fashion trends for the next season. Texto: Mireia Aranda.

1

G-Star

2

4 3

5

1 Nocturno y urbanita

El Grand Victory Night de Esprit, en acero negro mate, es perfecto para un ‘look’ de noche. Cuesta 159 €. Más info: 902 87 71 87.

2 Espíritu motero

El ‘look’ de las carreras de motos de los años 60 y 70 ha inspirado el modelo Verve (420 €) de la firma Ossa.

3 Un toque de color

Zapato de cordones abotinado en piel azul, de Ana Locking, para ahuyentar la tristeza.

4 Un guía muy musical

El navegador AVIC-F920BT (1.170 € ) de Pioneer integra también un Bluetooth que permite escuchar música y un reproductor de DVD.

5 Todo en uno

El Yendo™ de Sony Ericsson es el primer teléfono Walkman™ totalmente táctil que combina música, redes sociales y comunicación en un solo dispositivo.

56

spanorama Spanair

1 Nocturn i urbanita El Grand Victory Night de Esprit, és perfecte per a un ‘look’ de nit. Costa 159 €. Més info: 902 87 71 87.

2 Esperit motorista El ‘look’ de les curses de motos dels anys 60 i 70 ha inspirat el model Verve (420 €) de la firma Ossa.

3 Un toc de color Sabata tancada de cordons de pell blava, d’Ana Locking, per foragitar la tristesa.

4 Un guia molt musical El nou navegador AVIC-F920BT (1.170 €) de Pioneer integra un Bluetooth que permet escoltar música i un reproductor de DVD. 5 Tot en un El Yendo™ de Sony Ericsson és primer telèfon Walkman™ tàctil que combina música, xarxes socials i comunicació.

1 Night and urban Grand Victory Night by Esprit, in matt black steel silver, perfect for a night look. 159 €.

2 Biker spirit The old look of motorbike races back in the 60’s and 70’s

inspired the Verve model (420€), by Ossa.

3 Touch of color Lace up ankle boot shoe in blue leather, by Ana Locking. To chase your sadness away.

4 A very musical guide Pioneer’s new navigation system AVIC-F920BT (1170 €) includes a Bluetooth module that will let you play music and DVD’s.

5 All in one Leather clutch with zebra prints by Roger Vivier. The model Vivier Belle is available in the store, Santa Eulalia.

7

6 Jugando con Armani

Para pasar las tardes de lluvia en casa, nada mejor que un juego de mesa, como este Backgammon de la colección Armani Casa.

7 ¿Dentro o fuera?

Las costuras, dobladillos y forros salen a la luz en los pantalones Organic Inside-Out Tapered, lo nuevo de G-Star. Cuestan 150 €.

8 Bajo control

Con la Wifi Scale, la báscula de Planetapluton.com que se conecta a internet y al iPhone, los kilos se mantienen a raya. Cuesta 139 €.

9 Pluma aérea

Inspirada en el mayor avión comercial del mundo, el Airbus 380, Montblanc ha desarrollado la edición limitada (380 unidades) Skeleton A380.

6 Jugant amb Armani Per passar les tardes de pluja a casa, res millor que un joc de taula, com aquest Backgammon de la col·lecció Armani Casa.

7 Dins o fora? Les costures, les vores i els folres surten a la llum en els pantalons Organig Inside-Out Tapered, el més nou de G-Star. Costen 150 €.

8 Sota control Amb la Wifi Scale, la bàscula de Planetapluton.com que es connecta a internet i a l’iPhone, els quilos es mantenen a ratlla. Costa 139 €.

9 Ploma aèria Inspirada en l’avió comercial més gran del món, l’Airbus 380, Montblanc ha desenvolupat l’edició limitada (380 unitats) Skeleton A380.

6 Playing with Armani To spend those rainy afternoons at home,

there’s nothing better than a board game, like this Backgammon from the Armani Casa collection.

7 ¿In or out? Seams, hems and facings come out in G-Star’s new Organic Inside-Out Tapered trousers (€ 150).

8 Under control WiFi Scale, the new scales from Withings that connects to the Internet and to your iPhone, will help keep your weight down.

139 €.

9 Air pen Inspired by the world’s largest airliner, Airbus A380, Montblanc has developed a limited edition (380 pens): Skeleton A380.

6

8 9

spanorama Spanair

57

Inspiración

Urban lady inspiration

14 12

13

G-Star

11

10

10 Exclusivo

Este reloj de la línea J12 Haute Joaillerie de Chanel es una verdadera joya. Elaborado con oro blanco, diamantes y zafiros. Edición limitada (12 unidades).

11 De todo corazón

Colgante con cordón de seda y colgante de plata de la Línea Básica de la nueva firma de joyería Sacre Coeur. Cuesta 29,70 €. www.sacrecoeurbijoux.com.

12 Muy femenina

Así es la Eau de Parfum Kelly Calèche de Hermès, una nueva expresión de elegancia grácil y ligera en un aroma floral dulce y sensual. El frasco (100 ml, 108 €) incorpora el candado del mítico bolso Kelly.

13 Cosmopolita

El bolso Metro (1.900 €) de Roger Vivier se reinventa en piel de potro color azul eléctrico y con la hebilla forrada en pitón.

14 Marcando cintura

La mujer sexy de los 50 y de los 60 es una de las apuestas de la firma Trucco para la temporada que viene. Este vestido es un fiel reflejo de un estilo que triunfa. Cuesta 69,90 €.

58

spanorama Spanair

10 Exclusiu Rellotge de la línia J12 Haute Joaillerie

de Chanel elaborat amb or blanc, diamants i safirs. Edició limitada (12 unitats).

11 De tot cor Penjoll de plata (29,7 €) de la Línia Bàsica de la nova firma Sacre Coeur.

12 Molt femenina Així és l’Eau de Parfum Kelly Calèche d’Hermès (100 ml, 108 €).

13 Cosmopolita La bossa de mà Metro (1.900 €) de Roger Vivier es reinventa.

14 Marcant cintura Vestit de Trucco (69,90 €) que recupera l’estil sexi de les dones dels anys 50 i 60.

10 Exclusive This watch from Chanel J12 Haute Joaillerie is a true gem. Crafted from white gold, diamonds and sapphires. Limited edition for only 12 lucky ladies.

11 Big heart . Silk chain necklace bearing a silver pendant. 29,7 €. www.sacrecoeurbijoux.com.

12 Kelly Calèche by Hermès. The bottle (100 ml, 108 €) borrows the padlock from the legendary Kelly bag.

13 Hourglass figures Sexy ladies from the 50’s and 60’s strike back with Trucco’s collection for autumn. This dress captures the essence of a fashionable style. 69,90 €.

14

14 Alma zen

Las buenas vibraciones impregnan el perfume Zen (100 ml, 95 €) de Shiseido, que contiene notas de patchouli y flor de loto.

15 Intenso

El amarillo de la trenca Essential Coat (350 €) de G-Star anima cualquier día gris.

16 Siempre activa

Con esta llave USB de 4 GB de la colección ‘Active Crystals’ de Swarovski, tu información estará siempre disponible.

17 Artesanal

Pulsera (180 €) de la firma valenciana ‘labruixeta’, realizada artesanalmente en plata, cuero negro y piedras, como los granates. www.labruixeta.es.

19

18 Pisar con estilo

Con los icónicos Rose n’Roll de Roger Vivier (1.100 €), la elegancia está asegurada en cualquier evento.

14 Ànima zen Les bones

vibracions impregnen el perfum Zen (100 ml, 95 €) de Shiseido, que conté notes de pàtxuli i flor de lotus.

15 Intens El groc de l’abric Essential Coat (350 €) de G-Star anima qualsevol dia gris.

16 Sempre activa

Amb aquesta clau USB de 4 GB de Swarovski, la teva informació estarà sempre disponible.

17 Artesanal Polsera (180 €) de la firma valenciana ‘labruixeta’, feta de manera artesana amb plata, cuir negre i pedres, com el granat.

18 Trepitjar amb estil

Amb els icònics Rose n’Roll de Roger Vivier (1.100 €), l’elegància està assegurada.

17

15

14 Zen spirit Soaked in

good vibes is Zen, the perfume

by Shiseido, including notes of Patchouli and Lotus Flower. 100 ml, 95 €.

15 Intense The yellow colour of G-Star’s Essential Coat (350) will light up all your cloudy days.

16 Always active With this 4GB USB key, from Swarovski’s ‘Active Crystals’ line, your info will always be available.

17 Hand-crafted Valencia firm ‘labruixeta’ delights us with genuinely hand-crafted jewels, crafted from silver and black leather, and set with garnets, fumée and black and gold spinel.

16

18 Stepping in style With the iconic

Rose’N’Roll by Roger Vivier (1.100€), elegance is guaranteed in any event.

18

spanorama Spanair

59

Inspiración

kids

inspiration

IKKS

19

20

22

21

23

19 Rockero

El estilo de los 50 de los institutos americanos vuelve con fuerza en esta chaqueta para niño de IKKS. A partir de 99 €.

20 ¡Que muerdo!

Las míticas zapatillas Chuck Taylor All Star de Converse se transforman en un divertido tiburón en su línea Kids (32 €).

21 Suave

Burberry Baby Touch Eau de Toilette (100 ml, 44 €), una fragancia delicada con notas cítricas y no agresiva para la piel del bebé.

22 Denim

Los tejanos, como estos de Mayoral (31,95 €), siguen siendo indispensables. www.mayoral.es.

23 Calentita

Chaqueta de punto calado de lana con corte tipo capa (95 €), de Guitare. www.guitare.es.

24 A la última

Zapatillas deportivas de piel marrón con puntera de goma (159 €), de Hugo Boss, para niños todoterreno.

60

spanorama Spanair

19 Rocker Jaqueta estil anys 50 per a nen, de la firma IKKS. A partir de 99 €.

20 Que mossego! Les mítiques sabatilles esportives de Converse es transformen en un tauró divertit en la seva línia Kids (32 €).

21 Suau Fragància cítrica per a bebès Burberry Baby Touch Eau de Toilette (100 ml, 44 €).

22 Denim Els texans, com aquests de Mayoral (31,95 €), una peça indispensable. www.mayoral.es.

23 Calenteta Jaqueta calada de punt amb tall tipus capa, de Guitarre (95 €). www.guitare.es.

24 A l’última Sabatilles esportives de pell marró (159 €), d’Hugo Boss, per a nens tot terreny.

19 Rocker style The style of 1950’s American high schools strikes back with this children’s jacket by IKKS. From 99 €.

20 I’ll bite you! Legendary Chuck Taylor All Star shoes

by Converse turn into a funny shark (32 €).

21 Smooth Burberry Baby Touch Eau de Toilette (100 ml, 44 €), a delicate fragrance with citric notes, harmless to your baby’s skin.

22 Denim Jeans are still a must-have. By Mayoral (31,95 €). www.mayoral.es 23 Warm and cosy Openwork knit wool jacket with a cloak style cut (95 €), by Guitare.

24 All the rage Sporty trainers in brown leather with rubber toes (159€) by Hugo Boss, for adventurous kids.

24

Perfil

Profile

Chaplin y Goddard, el genio y la musa

El geni i la musa The genius and the Muse

El genial actor y director fue conocido también por su afición a las chicas muy jóvenes. El genial actor i director també va ser conegut per la seva afició a les noies molt joves. The brilliant actor and director was also famous for his fondness for very young girls. Texto: Mireia Aranda.

tercera mujer, Paulette Goddard, cumplía Sdeueste requisito y, además, fue la protagonista dos de las películas más reconocidas del

espaldas dos matrimonios y dos hijos. Goddard, por su lado, había empezado su trayectoria sentimental a los dieciséis años con el magnate Edward James, con quien estuvo casada durante dos años. Como Chaplin, la actriz también se casaría cuatro veces a lo largo de su vida, y se le atribuyeron diversos romances.

Chaplin y Goddard se casaron en secreto en el año 1933 e iniciaron una sólida relación profesional.

Pero la noticia de su boda no se conocería hasta tres años después, cuando él la convirtió en la sufrida protagonista de una de sus mejores películas, ‘Tiempos modernos’, que impulsaría la carrera cinematográfica de la actriz y que sería reconocida

como una de las obras maestras de Chaplin. En 1940 rodó ‘El gran dictador’, una feroz parodia del fascismo nazi, en la que Goddard también tuvo un papel. Un año más tarde, se divorciaron. Al poco tiempo se volvió a enamorar y a casar con una bonita actriz de dieciocho años llamada Oona, con la que tendría ocho hijos.

a seva tercera dona, Paulette Goddard, complia aquest requisit i, a més, va ser la protagoL nista de dues de les pel·lícules més reconegudes de

més discreta. Ella tenia poc més de vint anys, i ell quaranta-tres. Chaplin ja portava a l’esquena dos matrimonis i dos fills. Goddard, per la seva banda, havia començat la seva trajectòria sentimental als setze anys amb el magnat Edward James, amb qui va estar casada dos anys. Com Chaplin, l’actriu també es casaria quatre vegades al llarg de la seva vida, i se li van atribuir diversos romanços.

Chaplin i Goddard es van casar en secret l’any 1933 i van començar una sòlida relació professional. La notícia del casament no es coneixeria

fins tres anys després, quan ell la va convertir en la soferta protagonista d’una de les seves millors pel· lícules, ‘Temps moderns’, que impulsaria la carrera cinematogràfica de l’actriu i que seria reconeguda com una de les obres mestres de Chaplin. El 1940 va filmar ‘El gran dictador’, una paròdia feroç del feixisme nazi, on Goddard també hi va tenir un paper.

Un any més tard, Chaplin i Paulette es divorciaven.

Poc temps després es va tornar a enamorar i casar amb una bonica jove de divuit anys anomenada Oona, amb qui tindria vuit fills.

is third wife, Paulette Goddard, fulfilled this H requirement, and also starred in two of the most recognized movies by the actor and director:

her early twenties, and he was forty-three. Chaplin had two marriages behind him and two children.

Goddard, meanwhile, had begun her sentimental career at sixteen when she married the tycoon Edward James. Like Chaplin, the actress also married four times throughout her life and various others romances were attributed to her.

Chaplin and Goddard married secretly in 1933 and began a solid professional relationship.

But the news of their marriage would not come

to light until three years later, when she became the suffered protagonist of one of his best films: ‘Modern Times’. The movie would boost the career of the actress and would be recognized as a masterpiece. In 1940 director filmed ‘The Great Dictator’, a vicious parody of Nazi fascism in which Goddard also had a role. Chaplin and Paulette divorced one year later. He soon fell in love again and married the beautiful eighteen-year-old actress named Oona, with whom he would have eight children.

actor y director: ‘Tiempos modernos’ y ‘El gran dictador’.

El genio del cine mudo tuvo una vida amorosa complicada. Según afirma uno de sus biógrafos, “Chaplin se lanzaba al amor como un nadador al agua desde el trampolín”. Así vivió sus amores hasta que llegó a su vida la actriz norteamericana Paulette Goddard, a la que conoció en el año 1932 en una fiesta en París, y con la que vivió su relación más discreta. Ella tenía poco más de veinte años, y él cuarenta y tres. Chaplin ja llevaba a sus

l’actor i director com ‘Temps moderns’.

El geni del cinema mut va tenir una vida amorosa complicada. Segons afirma un dels seus biògrafs, “Chaplin es llançava a l’amor com un nedador a l’aigua des del trampolí”. Així va viure, fins que va arribar a la seva vida l’actriu nord-americana Paulette Goddard, que va conèixer l’any 1932 en una festa a París, i amb qui va viure la seva relació

‘Modern Times’ and’ The Great Dictator”.

The genius of silent movies had a complicated love life. According to one of his biographers: “Chaplin was launched into love like a swimmer into the water from the trampoline”. Thus he lived his loves until the time when the American actress Paulette Goddard came into his life. She was in

spanorama Spanair

61

62

spanorama Spanair

spanorama Spanair

63

Noticias

Notícies News

Las nuevas clases Spanair

Nuestras nuevas clases ahora son Traveler y Premium.

Ambas están pensadas para que su vuelo se adapte mejor a sus necesidades. Les nostres noves classes ara són Traveler i

Premium. Totes dues estan pensades perquè el vol s’adapti millor a les vostres necessitats. We have two new classes: Traveler and

Premium. Both are designed to make your flight suit your needs.

Ustedes deciden cómo volar n Spanair estamos haciendo E importantes esfuerzos por adaptarnos a sus necesidades,

y desde ahora le ofrecemos la posibilidad de que sea usted quien decida cómo desea volar.

Siempre, y en todas nuestras tarifas, tendrá incluidas como mínimo una maleta de 23 kg, un equipaje de mano de hasta 10 kg, su asiento, su tarjeta de embarque gratuita y su comodidad.

Todo, en www.spanair.com o en su agencia de viajes.

Vosaltres decidiu com volar Spanair estem fent esforços importants per adaptar-nos a les A vostres necessitats, i des d’ara us oferim

la possibilitat que sigueu vosaltres els qui decidiu com voleu volar.

Sempre, i en totes les nostres tarifes, tindreu incloses com a mínim una maleta de 23 kg, un equipatge de mà de fins a 10 kg, el seient, la targeta d’embarcament gratuïta i la comoditat.

Tot, a www.spanair.com o a la vostra agència de viatges.

You decide how to fly t Spanair we make important A efforts to adapt to your needs and now we offer you the possibility to choose how you want to fly. In all our prices you will always have at least one 23kg piece of luggage included, hand luggage up to 10kg, your seat, your free boarding card and comfort.

More information in www.spanair. com or in your travel agency.

64

spanorama Spanair

La clase Traveler omprando un billete en clase C Traveler ya tiene incluido todo lo necesario para volar. Ésta es nuestra tarifa más económica, en la que ya está incluida una maleta de mano de hasta 10 kg, que podrá llevar en la cabina, y otra de 23 kg, que se facturará para llevarla en la bodega. De modo que con la clase Traveler ya tiene todo lo necesario para su viaje incluido en el precio más económico; sin extras y sin sorpresas.

Además, ahora, si usted lo desea, esta tarifa le permite añadir más servicios para adaptarse mejor a sus necesidades. Spanair inventa el billete a medida: Adquiriendo la Flex Option podrá cambiar la hora del vuelo sin ningún cargo (hasta 40 minutos antes de la salida), así como realizar un cambio de fecha sin penalización, para que tenga total libertad de horario.

Si necesita un servicio de comodidad extra durante el vuelo, su

La clase Premium uestra clase preferente N ahora se llama Premium, y además hemos reducido un

15% el precio del billete. Es nuestra clase más exclusiva, con la que disfrutará de los mejores servicios: facturación en mostradores exclusivos, dos maletas de 23 kg incluidas en el billete, ningún límite en el peso de su equipaje de mano, acceso a todas las salas VIP, flexibilidad total en cambios en su billete, asiento central libre en vuelos internacionales, volar en la zona exclusiva del avión y prioridad en la recogida de su equipaje.

Spanair ha pensado en estos cambios para conseguir adaptarse a las necesidades de cada uno de ustedes.

solución es la Comfort Option, ya que le permite tener un mostrador de facturación exclusivo, prioridad en el embarque y asiento en la zona Premium del avión, para disfrutar de su vuelo con la mayor comodidad y trato exclusivo.

Por último, si desea disfrutar de toda la comodidad posible mientras espera la salida de su vuelo, puede hacerlo en nuestras salas VIP de Barcelona, Madrid y Bilbao, comprando la Lounge Option. Son espacios pensados para descansar o trabajar, según lo que necesite, ya que disponen de espacios diseñados para su mayor comodidad.

La classe Traveler Traveler class omprant un bitllet en classe Traveler ja teniu inclòs tot el que B C necessiteu per volar.

Aquesta és la nostra tarifa més econòmica, en la qual ja està inclosa una maleta de mà de fins a 10 kg, que podreu portar a la cabina, i una altra de 23 kg que es facturarà per portar-la a la bodega. De manera que, amb la classe Traveler, ja teniu tot el que necessiteu per al viatge inclòs en el preu més econòmic; sense extres ni sorpreses.

A més, ara, si voleu, aquesta tarifa us permet afegir-hi més serveis per adaptar-se millor a les vostres necessitats. Spanair inventa el bitllet a mida.

Adquirint la Flex Option podreu canviar l’hora del vol sense cap càrrec (fins a 40 minuts abans de la sortida), així com fer un canvi de data sense penalització, perquè tingueu llibertat total d’horari.

Si necessiteu un servei de comoditat addicional durant el vol, la vostra solució és la Comfort Option, ja que us permet tenir un mostrador de facturació exclusiu, prioritat en l’embarcament i seient a la zona Premium de l’avió, per gaudir del vol amb la major comoditat i un tracte exclusiu.

Finalment, si voleu gaudir de tota la comoditat possible mentre espereu que surti el vostre vol, la podeu tenir a les nostres sales VIP de Barcelona, Madrid i Bilbao, comprant la Lounge Option. Són espais pensats per descansar o treballar, segons el que necessiteu, ja que disposen de zones dissenyades per a la vostra major comoditat.

y buying a ticket in Traveler class you already have everything you need to fly.

This is our cheapest class that includes hand luggage up to 10 kg that you can carry in the cabin and another 23 kg luggage to check in.

So with the Traveler class you have everything you need for your trip with the cheapest rate, with no extra expenses and surprises.

And now, if you wish, this class allows you to add more services to best suit to your needs. Spanair invents the tailor-made ticket: By acquiring the Flex Option you can change the flight time with no extra charge (up to 40 minutes before departure) and also change the flight date without penalties.

In this way you will have total freedom in your flight schedule.

If you need an extra comfort service during the flight, the solution for you is the Comfort Option that allows you to have an exclusive check-in desk, priority boarding, a seat in the Premium area of the plane to enjoy your flight with more comfort and exclusive treatment.

Finally, if you want to enjoy complete comfort while waiting for your flight, you can do it in our VIP lounges in Barcelona, Madrid and Bilbao airports by purchasing the Option Lounge service. These spaces are designed for you, and you can work or rest in them, whatever you wish. Here the spaces are designed for your comfort

Permite un cambio de hora del vuelo sin ningún cargo (hasta 40 min antes de la salida) y un cambio de fecha sin penalización para que tenga libertad de horario.

La classe Premium Premium class a nostra classe preferent ara es diu Premium i, a més, n’hem L O reduït un 15% el preu del bitllet. És la nostra classe més exclusiva, amb la qual gaudireu dels millors serveis: facturació en mostradors exclusius, dues maletes de 23 kg incloses en el bitllet, cap límit en el pes del vostre equipatge de mà, accés a totes les sales VIP, flexibilitat total en canvis en el bitllet, seient central lliure en vols internacionals, volar a la zona exclusiva de l’avió i prioritat en la recollida de l’equipatge.

Spanair ha pensat en aquests canvis per tal d’aconseguir adaptar-se a les necessitats de cadascú de vosaltres.

ur Business class is now called Premium. We managed to reduce the fare of the old tariff by 15%. It is our most exclusive class with which you can enjoy the best services: priority check-in counters, check-in of 2 pieces of luggage, 23kg each, with no additional cost, no weight limits on your hand baggage, access to all our VIP lounges, unlimited changes to flights dates and times, middle seat left free on international flights, a seat in front of the section of the aircraft and priority baggage reclaim.

Spanair thinks about these changes to adapt to the needs of each and every one of you-

spanorama Spanair

65

Embajadores

Ambaixadors Spanair ambassadors

Más personalidades se unen al proyecto Spanair para unir destinos, culturas y sonrisas. Més personalitats s’uneixen al projecte Spanair per unir destinacions, cultures i somriures. Our ambassadors are the famous faces who always fly with Spanair, uniting destinations, cultures and smiles.

Elsa Pataki

Jose Corbacho

Lluís Llongueras

Isabel Coixet

Josef Ajram

Manel Fuentes

Jordi Labanda

Mari-Pau Huguet

Gemma Mengual

Juanjo Puigcorbé

Alaska

Los rodajes han permitido a la bella actriz conocer lugares maravillosos; prefiere descubrir los que le quedan con Spanair.

Els rodatges han han permès a la bella actriu conèixer llocs meravellosos; prefereix descobrir els que li queden amb Spanair.

The shootings have allowed the beautiful actress to visit many wonderful places, but there are still many to discover, and she prefers to do with Spanair.

Estilista y dueño de una cadena internacional de peluquerías unisex. Le gusta viajar por amor al arte con su pareja.

Estilista i propietari d’una cadena internacional de perruqueries unisex. Li agrada viatjar per amor a l’art amb la seva parella.

Stylist and owner of an international chain of unisex hair salons. He likes to travel for art’s sake with his partner.

Sus apuestas suelen convertirse en éxitos. Ahora, el periodista apuesta por Barcelona como ‘hub’.

Les seves apostes solen convertir-se en èxits. Ara, el periodista aposta per Barcelona com a ‘hub’.

His bets usually turn into success.

Now, the journalist bets Barcelona to become a hub.

A la doble medallista olímpica de natación sincronizada le gusta perderse en las ciudades y descubrir rincones alejados.

A la doble medallista olímpica de natació sincronitzada li agrada perdre’s a les ciutats i descobrir racons allunyats.

The winner of two olympic medals in sychronized swimming likes to get lost in the cities and discover secret corners.

66

spanorama Spanair

Este cómico se atrevió a dirigir cine y ganó un Goya con ‘Tapas’. Le encanta viajar.

Aquest còmic es va atrevir a dirigir cinema i va guanyar un Goya amb ‘Tapas’. Li encanta viatjar.

The comic actor dared to direct a movie and won with “Tapas” a Goya Prize.

He loves to travel.

La prestigiosa directora de cine defiende poder volar de manera rápida y directa desde Barcelona.

La prestigiosa directora de cinema defensa poder volar de manera ràpida i directa des de Barcelona.

The renowned filmmaker wants to fly quickly and directly from Barcelona to shoot in the most surprising places.

Pintor, ilustrador y diseñador de moda, ha sabido plasmar como nadie el mundo de los ‘fashion victims’.

Pintor, il·lustrador i dissenyador de moda, ha sabut plasmar com ningú el món dels ‘fashion victims’.

Painter, illustrator and fashion designer. He’s captured as no one, the world of fashion victims.

El actor catalán defiende que Barcelona merece un aeropuerto internacional.

L’actor català defensa que Barcelona mereix tenir un aeroport internacional.

The Catalan actor defends that Barcelona deserves an international airport.

Su vida es pura adrenalina.

Nuestro ‘ultraman’ siente pasión por la bolsa, los viajes y los deportes.

La seva vida és adrenalina pura. El nostre ‘ultraman’ sent passió per la borsa, els viatges i els esports.

His life is pure adrenaline.

Our Ultraman feels passions for Stock Market, travelling and sports.

La periodista y embajadora de la televisión autonómica catalana ahora también lo es de Spanair.

La periodista i ambaixadora de la televisió autonòmica catalana ara també ho és de Spanair.

The Catalan Autonomous Television journalist and ambassador now is also the representative of Spanair.

Cantante, presentadora, actriz... Olvido Gara lleva su música a todas partes.

Cantant, presentadora, actriu... Olvido Gara porta la seva música a tot arreu.

Singer, presenter, actress ...

Olvido Gara takes her music everywhere.

Xavier Sardà

Sílvia Munt

Paco Mir

Carles Sans

Al famoso ‘showman’ no le gusta viajar, por lo que elige muy bien la compañía.

El famós ‘showman’ no viatja per gust, i tria molt bé la companyia.

He does not like to travel; he chooses the company carefully.

Actor cómico y miembro del trío Tricicle. También es guionista y productor de teatro y series de televisión.

Viaja para ver mundo.

Actor còmic i membre de Tricicle, guionista, productor de teatre i de sèries de televisió.

Viatja per veure món.

Comedian and member of Tricicle. He’s also a screenwriter and producer. He travels to see the world.

Joan Gràcia

La actriz disfruta volando, y para despegar elige Spanair.

L’actriu gaudeix volant, i per enlairar-se tria Spanair.

The actress enjoys flying and to depart chooses Spanair.

Miembro fundador de Tricicle, es también director de cortometrajes. Le gusta la ópera y los musicales.

Membre fundador de Tricicle, també és director de curtmetratges. Li agraden l’òpera i els musicals.

He is the founding member of Tricicle and also a director of short films. He likes opera and musicals.

Àlex Corretja

Uno de los miembros del grupo Ha recorrido el mundo como de teatro Tricicle. Viajero, ‘bon tenista. Ahora viaja por placer, vivant’ y amante de la buena aunque, a veces, se le cuele la gastronomía. raqueta entre el equipaje.

Un dels membres del grup de Ha recorregut el món com a teatre Tricicle. Viatger, ‘bon tenista. Ara viatja per plaer, vivant’ i amant de la bona encara que, de vegades, la gastronomia. raqueta se li esmuny entre A member of the theatre group l’equipatge.

Tricicle. Traveller, bon vivant He travelled round the world and lover of fine cuisine. as a tennis player. Now he travels for pleasure although sometimes the tennis racket slips into his luggage.

Pasqual Maragall Paula Martí Su retiro de la política le permite viajar sólo por placer, pero siempre desde Barcelona.

La seva retirada de la política li permet viatjar només per plaer, però sempre des de Barcelona.

His retirement from the politics allows him to travel only for pleasure, but always from Barcelona.

Tommy Robredo Fermí Puig El tenista está entre los Top20 del mundo y, además, ha creado una fundación para deportistas discapacitados.

El tenista està entre els Top20 del món i, a més, ha creat una fundació per a esportistes discapacitats.

He’s among the Top 20 tennis players of the world and has also established a foundation for athletes with disabilities.

Prestigioso chef del restaurante Drolma, con una estrella Michelin. Viaja para descubrir nuevos sabores.

Xef prestigiós del restaurant Drolma, amb una estrella Michelin. Viatja per descobrir nous sabors.

Renowned chef of the Drolma restaurant, with a Michelin star. Travels to discover new flavours.

Una de nuestras mejores jugadoras de golf viaja por el mundo de torneo en torneo.

Una de les nostres millors jugadores de golf viatja pel món de torneig en torneig.

One of our best golf players.

Travels around the world from tournament to tournament.

Manel Huerga

El director y realizador ve el mundo en imágenes, y para descubrirlo, elige Spanair.

El director i realitzador veu el món en imatges, i per descobrir-lo, escull Spanair.

The director and producer sees the world as in pictures, and to discover it, he chooses Spanair.

Carme Ruscalleda

Es la única chef del mundo con cinco estrellas Michelin, tres por su Restaurant Sant Pau (en Sant Pol de Mar, Barcelona) y dos por el deTokio. És l’única xef del món amb cinc estrelles Michelin, tres pel seu Restaurant Sant Pau (a Sant Pol de Mar, Barcelona) i dues pel que té a Tòquio.

She is the only woman in the world with five Michelin stars, three for her Restaurant Sant Pau (in Sant Pol de Mar, Barcelona) and two for the one she owns in Tokyo.

Bigas Luna

Como director y guionista siempre arriesga, pero para volar prefiere las apuestas seguras.

Com a director i guionista sempre arrisca, però per volar prefereix les apostes segures.

He always risks as a director and a scriptwriter, but for flying he prefers secure bets.

Santi Millán

El polifacético actor salta de un género a otro sin problemas.

Pero los vuelos, si son directos, mucho mejor.

El polifacètic actor salta d’un gènere a un altre sense problemes. Però els vols, si són directes, millor que millor.

The versatile actor swaps between different genres without problems. But the flights, if they are direct, much better.

Feliciano López

Por su profesión viaja constantemente e intenta evitar a toda costa las escalas. Por eso quiere que Barcelona se convierta en un ‘hub’.

Per la seva professió viatja constantment, i intenta evitar al màxim les escales. Per això vol que Barcelona es converteixi en un ‘hub’.

He travels constantly for his profession and prefers direct flights. That’s why he wants Barcelona to become a ‘hub’. spanorama Spanair

67

Noticias

Notícies News

Valencia-Argel y Barcelona-Heslinki, nuevas rutas de Spanair El mapa de rutas de Spanair sigue creciendo. A partir de noviembre, Helsinki será nuestro tercer destino regular en el norte de Europa, junto a Estocolmo y Copenhague.

La ruta regular hacia Finlandia operará inicialmente los lunes y los viernes, frecuencia que aumentará para la temporada de verano de 2011.

El vuelo Barcelona-Helsinki, JK071 partirá del aeropuerto de el Prat a las 11:30 y regresará desde Helsinki-

Vantáa como JK072 a las 17:00. Estos horarios se han diseñado no tan sólo para los pasajeros con origen o destino en Barcelona sino también para que la terminal T1 de Barcelona sea usada como aeropuerto de enlace o ‘hub’ hacia y desde otros destinos como Palma de Mallorca, Málaga, Alicante, Gran Canaria, Valencia, Bilbao o Madrid.

También a partir del 31 de octubre Valencia y Argel quedarán unidas directamente por vía aérea. Inicialmente el vuelo se operará dos veces

por semana, viernes y domingos, en aviones de 125 plazas configurados con dos clases, Premium y Traveler. Las salidas de Valencia están programadas a las 23:00 con llegada a Argel una hora más tarde. La salida desde Argel se efectuará a las 00:35 aterrizando en Manises a la 01:35AM Con esta nueva ruta, Spanair se consolida como la primera aerolínea española en número de vuelos y conexiones entre España y Argelia con 14 vuelos semanales.

Helsinki

Argel

Valencia-Argel i Barcelona-Hèlsinki, noves rutes de Spanair El mapa de rutes de Spanair continua creixent.

A partir del novembre, Hèlsinki serà la nostra tercera destinació regular al nord d’Europa, juntament amb Estocolm i Copenhaguen.

La ruta regular cap a Finlàndia operarà inicialment dilluns i divendres, una freqüència que augmentarà per a la temporada d’estiu del 2011. El vol Barcelona - Hèlsinki, el JK071, sortirà de l’aeroport del Prat

a les 11.30 h i tornarà des de Hèlsinki - Vantáa com a JK072, a les 17 h. Aquests horaris no tan sols s’han dissenyat per als passatgers amb origen i destinació a Barcelona, sinó també perquè la terminal T1 de Barcelona es faci servir com a aeroport d’enllaç, o ‘hub’, cap i des d’altres destinacions, com Palma, Màlaga, Alacant, Gran Canària, València, Bilbao o Madrid.

D’altra banda, a partir del 31 d’octubre València i Alger també quedaran unides directament per via aèrea. Inicialment, el vol s’operarà dues vegades per setmana, divendres i diumenge, en avions de 125 places configurats amb dues classes, Premium i Traveler. Les sortides de València estan programades a les 23 h, amb arribada a Alger una hora més tard. La sortida des d’Alger es farà a les 00.35 h, i s’aterrarà a Manises a les 01.35 h.

Amb aquesta nova ruta, Spanair es consolida com la primera aerolínia espanyola en nombre de vols i connexions entre Espanya i Algèria, amb catorze vols setmanals.

Valencia-Argel and Barcelona-Helsinki, new Spanair routes Spanair’s route map keeps getting larger. Next November, Helsinki will become our third regular destination in Northern Europe, along with Stockholm and Copenhagen.

Our regular route to Finland will start operating on Mondays and Fridays, and its frequency will be increased during the summer 2011 season.

The Barcelona-Helsinki Flight (JK071) will be departing from El Prat airport at 11.30 am, and 68

spanorama Spanair

returning from Helsinki-Vantáa (as JK072) at 5:00 pm. This timetable has been designed not just for passengers travelling from or to Barcelona, but to use Barcelona’s T1 terminal as a hub to and from other destinations, such as Palma de Mallorca, Málaga, Alicante, Gran Canaria, Valencia, Bilbao or Madrid.

From 31st October, Valencia and Algiers will have their direct air connection as well. The flight will

start operating twice a week, on Fridays and Sundays, using 125-seat planes divided into two classes: Premium and Traveller. Departures from Valencia are expected at 11:00 pm, arriving to Algiers one hour later. Take-off from Algiers will be at 12:35 am, landing at Manises at 01:35 am.

With this new route, Spanair goes on to become Spain’s top airline in terms of flights and connections to Algeria, with 14 weekly flights.

Spanair en las redes sociales

Por Helena Abellán, Contenidos y Comunicación 2.0 @ Spanair

Una red social es el conjunto de personas que forman una comunidad en Internet y que comparten el sentimiento de pertenencia hacia la misma. Hoy nadie duda de que son soportes de comunicación e interacción absolutamente necesarios en cualquier empresa u organización.

Mientras nuestro planeta se defiende a golpe de erupción volcánica de los ataques que le infringimos hemos conseguido poder informarles de cómo esta circunstancia les y nos afectaba.

Nuestros Facebook, Twitter y blog de servicios han sido canales básicos en la gestión de lo que bautizamos como crisis volcánicas, y la excelente respuesta recibida por multitud de pasajeros nos ha animado a seguir trabajando en este ámbito ampliando nuestras redes sociales con un nuevo canal de Youtube y un blog nuevo en el que hablamos de servicios, curiosidades y temas relacionados con el apasionante sector de la aviación.

Llevamos poco tiempo pero el presente nos pisa los talones y seguimos pensando en cómo mejorar y sobre todo en ofrecerles el mejor servicio posible. Los que trabajamos en esta compañía sentimos que es básico estar cerca de quienes confían en hacer más cortas las distancias volando con nosotros. Creemos que Spanair es La de Todos.

Las redes sociales nos sirven para eso y sepan que leemos todas y cada una de las entradas que hacen. Siempre se valoran y discute sobre ellas.

Estamos despegando con una nueva compañía y poder escuchar a quienes están ahí sentados, volando con nosotros es totalmente necesario para seguir mejorando.

Datos: Nuestras redes sociales llevan cinco meses funcionando.

Fans en Facebook: 8184 Seguidores de Twitter: 1407 Youtube: 2104 visualizaciones Blog de Spanair: promedio de visitas diarias: 800.

Spanair a les xarxes socials

Fa poc temps que hi som, però el present ens trepitja els talons i continuem pensant com millorar i, sobretot, com oferir-vos el millor servei possible. Els qui treballem en aquesta companyia sentim que és bàsic estar a prop dels qui confien a fer les distàncies més curtes volant amb nosaltres. Creiem que Spanair és ‘La de tots’.

Les xarxes socials ens serveixen per a això, i heu de saber que llegim totes i cadascuna de les entrades que hi feu. Sempre es valoren i es discuteix sobre elles. Ens estem enlairant amb una nova companyia, i el fet de poder escoltar els qui estan aquí asseguts, volant amb nosaltres, és del tot necessari per continuar millorant.

Dades: Les nostres xarxes socials fa cinc mesos que estan funcionant Fans al Facebook: 8.184 Seguidors del Twitter: 1.407 YouTube: 2.104 visualitzacions Bloc de Spanair: mitjana de visites diàries: 800.

We have only just started, but the present is catching up with us. We are still thinking about how to improve and, above all, how to deliver the best possible service to you. Those of us working in this company feel it is essential to be near those who are confident about making distances shorter when flying with us. We believe in Spanair For Everyone.

This is what social networking sites are for and, believe us, we read each and every one of your posts.

They are always taken into account and discussed. We are taking off with a new company and being able to listen to those up there flying with us is absolutely necessary to keep getting better.

Facts (Our social networking sites have been online for five months) : Fans on Facebook: 8184 Followers on Twitter: 1407 Youtube: 2104 views Spanair’s Blog average daily visits: 800.

Una xarxa social és el conjunt de persones que formen una comunitat a internet i que comparteixen el sentiment de pertànyer-hi. A aquestes altures, ningú no dubta que són suports de comunicació i interacció absolutament necessaris en qualsevol empresa o organització.

Mentre el nostre planeta es defensa a cop d’erupció volcànica dels atacs que li infringim, hem aconseguit poder-vos informar de com aquesta circumstànica us afecta i ens afectava.

Els nostres Facebook, Twitter i bloc de serveis han estat uns canals bàsics en la gestió del que vam batejar com a crisis volcàniques, i la resposta excel·lent que vam rebre per part de multitud de passatgers ens ha animat a continuar treballant en aquest àmbit, ampliant les nostres xarxes socials amb un nou canal de YouTube i un bloc nou, en el qual parlem de serveis, curiositats i qüestions relacionades amb aquest sector apassionant de l’aviació.

Spanair in the social networks

Social networks are groups of people forming Internet communities, while sharing a sense of belonging to them. So far, there is no doubt that these are absolutely necessary tools for communication and interaction in any company or organisation.

As planet Earth started spewing a volcano of self-defence against our human attacks, we managed to keep you all updated on how that circumstance was affecting you and us. Our Facebook, our Twitter and our blog have been essential tools to deal with what we called “the volcano crisis”. The excellent response from a great number of passengers has encouraged us to keep working further in that direction, extending our social networking platforms with a channel on Youtube and a new blog, in which we talk about our services, offer some interesting titbits and discuss several topics related to the fascinating world of aviation.

spanorama Spanair

69

Noticias

Notícies News

Su viaje a medida con Spanair Spanair ha decidido asociarse y trabajar con los mejores hoteles, agencias de alquiler de coches, transfers, viajes (vuelo+hotel) y seguros para ayudarle a cubrir todas las necesidades de su viaje y estancia en los destinos Spanair.

El criterio de evaluación para escoger a los socios se ha basado en que fueran los mejores valorados en la satisfacción final al cliente, independientemente de su rentabilidad.

Ponemos a su disposición un nuevo abanico

de posibilidades que tenderemos a ampliar en el futuro con más servicios que le permitan confeccionar su viaje con las máximas garantías, evitando sorpresas de última hora.

Todo esto, fácilmente, en www.spanair.com

El vostre viatge a mida, amb Spanair Spanair ha decidit associar-se i treballar amb els millors hotels, agències de lloguer de cotxes, transfers, viatges (vol + hotel) i assegurances, per ajudar-vos a cobrir totes les necessitats del vostre viatge i l’estada en les destinacions Spanair.

El criteri d’avaluació per escollir els socis s’ha basat en el fet que fossin els que estan més ben valorats en la satisfacció final dels clients,

independentment de la seva rendibilitat.

Posem a la vostra disposició un nou ventall de possibilitats, que tendirem a ampliar en el futur amb més serveis que us permetin confeccionar el vostre viatge amb les màximes garanties, evitant sorpreses d’última hora.

Tot això, fàcilment, a www. spanair.com

Your tailor-made trip with Spanair Spanair has decided to become partners with the best hotels, car hire, transfer, travel (flight + hotel) and insurance agencies to help you meet the needs of your trip and your stay in any of Spanair’s destinations.

To choose our partners, our assessment criteria were based on their final customer satisfaction scores, regardless of their profitability.

We offer a wide range of possibilities that we shall expand in the future, with further services to let you customise your trip with maximum guarantee, to avoid last-minute surprises.

Check it all on www.spanair.com

¿Un helado?

Este verano, además de una

bebida refrescante o unos snacks, también le ofrecemos la posibilidad de degustar un helado. Somos de las pocas aerolíneas que ofrecen este producto a bordo, y además hemos escogido la calidad y experiencia de Magnum y Ben & Jerry’s.

Disfrute de su vuelo saboreando cualquiera de los sabores que podrá descubrir en nuestra nueva carta menú situada en el bolsillo de su asiento.

70

spanorama Spanair

¿Vol un gelat?

Aquest estiu, a més d’una beguda refrescant o uns ‘snacks’, també li oferim la possibilitat de degustar un gelat. Som de les poques aerolínies que ofereixen aquest producte a bord, i, a més, hem escollit la qualitat i l’experiència de Magnum i Ben & Jerry’s.

Gaudeixi del vol assaborint qualsevol dels gustos que podrà descobrir en la nostra nova carta menú, situada a la butxaca del seient.

Fancy some ice cream?

This summer, apart from our refreshing drinks and snacks, we are offering you the chance to savour an ice cream. We are one of the few air companies to serve this product on board, and what’s more: we have chosen the quality and experience of Magnum and Ben & Jerry’s.

Enjoy your flight while savouring any of the flavours of our new menu that you will find in your seat pocket.

spanorama Spanair

71

78

spanorama Spanair

spanorama Spanair

79

80

spanorama Spanair

¿Sabías que...?

| Sabies que...?

Did you know that...?

...los aviones

pueden aterrizar casi a ciegas? ...els avions poden aterrar quasi a cegues? ...planes can almost make a blind landing?

Alguna vez habrá leído u oído hablar del ILS, acrónimo inglés del Sistema de Aterrizaje Instrumental. Alguna vegada deveu haver llegit o sentit a parlar de l’ILS, acrònim anglès de ‘sistema d’aterratge instrumental’. Let’s say that today is a clear day, perhaps with some cloud in the blue sky and on this canvas, white lines appear.

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Institucionales de Spanair.

Javier Ortega Figueiral és subdirector de Relacions Institucionals de Spanair.

Javier Ortega Figueiral is Assistant Director of Institutional Relation at Spanair.

l ILS consiste en una serie de antenas E instaladas en tierra que combinadas con la instrumentación del avión y capacitación de los

Simplificando la explicación de su funcionamiento, puede decirse que estos sistemas funcionan emitiendo dos pares de señales continuas que recibe el avión que indican tanto el eje longitudinal de la pista, para indicar que el avión está volando en la dirección adecuada, como la senda de planeo correcta, generalmente situada en un ángulo de tres grados por encima de la horizontal, para indicar

que el avión lleva el ritmo de descenso optimo que lo dejará, además, en la pista con espacio suficiente para frenar y parar.

A bordo del avión un indicador guía mediante una barra horizontal y otra vertical al piloto el rumbo a seguir y el ritmo de descenso adecuados.

En los aviones mas modernos estas señales se pueden enviar además al piloto automático para que este encuentre la senda ILS automáticamente. Según la precisión de las señales, la fiabilidad de los sistemas que los emiten, y la presencia o no de ayudas luminosas en la pista, los sistemas ILS se dividen en Categoría I, II y III, esta última subdividida a su vez en A, B y C. Cuanta más alta es la categoría del sistema, más bajos son los mínimos en los que permite operar, llegando prácticamente al aterrizaje a ciegas, aunque cada categoría exige unas características específicas al avión y un entrenamiento adecuado del piloto. Huelga decir que estos sistemas son muy costosos y solo se instalan cuando su utilidad está justificada. En unos años, los futuros sistemas de navegación vía satélite harán innecesario el ILS. El tiempo pasa para todos.

’ILS consisteix en una sèrie d’antenes instal·lades a terra que, combinades amb la L instrumentació de l’avió i la captació dels pilots,

senda de planatge correcta, generalment situada en un angle de tres graus per damunt de l’horitzontal, per indicar que l’avió porta el ritme de descens òptim, que el deixarà, a més, a la pista amb prou espai per frenar i parar.

A bord de l’avió, un indicador assenyala al pilot, mitjançant una barra horitzontal i una altra de vertical, el rumb que ha de seguir i el ritme de descens adequat. En els avions més moderns, aquests senyals es poden enviar, a més, al pilot automàtic, perquè trobi la senda ILS de manera automàtica. Segons la precisió dels senyals, la fiabilitat dels sistemes que els emeten i la presència o no d’ajudes lluminoses a la

pista, els sistemes ILS es divideixen en categoria I, II i III, i aquesta última està subdividida, al seu torn, en A, B i C. Com més alta és la categoria del sistema, més baixos són els mínims en els quals permet operar, arribant pràcticament a l’aterratge a cegues, tot i que cada categoria exigeix unes característiques específiques a l’avió i un entrenament adequat del pilot. No cal dir que aquests sistemes són molt costosos i només s’instal·len quan la seva utilitat està justificada. D’aquí uns anys, però, els futurs sistemes de navegació via satèl·lit faran necessari l’ILS. El temps passa per a tothom…

ou may have heard or read about an ILS Yconsists sometime. An Instrument landing system of a series of ground-based antennas

longitudinal axis, to verify the airplane is flying in the right direction, and the correct glideslope, usually at a three-degree angle from the horizontal, to verify the airplane is maintaining an appropriate descent rate that will also allow it to land on the runway with enough room to slow down and stop.

Aboard the plane, an indicator using both a horizontal and a vertical bar shows the pilot whether he is flying on the right course and at an appropriate descent rate. In state-of-the-art airplanes these signals can even be sent to the autopilot so that it automatically detects the ILS path. Depending on the precision of the signals, the reliability of

the systems and the presence or the absence of guiding lights on the runway, ILS systems are divided into Category I, II and III, which is further subdivided into A, B and C. The higher the category, the lower the operating minimums, nearly reaching a blind landing, altough each category requires specific aircraft characteristics and an appropriate pilot training. Needless to say these are very costly systems that are installed only when there is a legitimate need to use them.

Within the next few years, future satellite navigation systems will make ILS unnecessary. Time flies for everyone

pilotos, permite que una aeronave sea guiada con precisión durante la aproximación a la pista de aterrizaje. Obviamente esa ayuda es buena en todas las condiciones, pero demuestra su valía especialmente cuando la visibilidad es escasa.

permet que una aeronau sigui guiada amb precisió durant l’aproximació a la pista d’aterratge. Òbviament, aquesta ajuda és bona en totes les condicions, però demostra el seu valor especialment quan la visibilitat és escassa. Simplificant l’explicació del seu funcionament, podem dir que aquests sistemes funcionen emetent dos parells de senyals continus que rep l’avió, que indiquen tant l’eix longitudinal de la pista, per assenyalar que l’avió està volant en la direcció adequada, com la

that, in combination with the plane equipment and the pilots expertise, provide precision guidance to the aircraft while approaching the runway for landing. This is obviously great help in all conditions, but it particularly proves its worth when visibility is poor. To put it in a nutshell, one may say that these systems operate by transmitting two pairs of continuous signals which are received by the plane and which provide information on both the runway

spanorama Spanair

81

Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

El tranvia de las siete colinas El tranvia dels setu turons | The tram of the seven hills

No sólo Roma se asienta sobre siete colinas, también Lisboa. No només Roma se s’assenta sobre set turons, també Lisboa. Rome is not the ony city set on top of seven hills, but Lisboa is as well.

a mejor manera de salvar sus desniveles es Lla estética mediante el “elétrico”, ese tranvía que mantiene de los vagones anteriores a la II Guerra Mundial, que resulta una plácida manera para que el forastero descubra el paisaje urbano y la vida tranquila de la capital portuguesa.

El tranvía posee un gran protagonismo en el transcurrir de los días lisboetas. Su color amarillo forma parte de la luminosa escenografía de la ciudad y su continuo tintineo constituye una nota de su banda sonora. El “elétrico” asciende y desciende con constancia pero sin prisas por calles adoquinadas bajo una maraña de cables. El recorrido más famoso es

el del número 28, que avanza desde los Jardines de Estrela a Sao Vicente, y que atraviesa los rincones históricos de Estrela Baixa, Alfama y Barrio Alto. El momento más emocionante es cuando durante su subida hacia la iglesia de Graça, al pasar junto a su impresionante catedral del siglo XII, la Sé, que ha resistido impertérrita terribles terremotos, el tranvía casi araña las casas y la ropa secándose al sol en los tendederos de las fachadas. “La ropa tendida al sol de la tarde, bandera de nadie, las calles que suben al cielo de azules que arden”, reza una canción popular portuguesa que rescató Pasión Vega.

Después el viajero descubre la primera ventana sobre el Tajo, el Miradouro de Santa Luzia, por encima de los tejados rojos y con la iglesia de São Estevão intentando enseñarse con su piel más blanca. Vale la pena bajar del tranvía y acercarse al castillo de San Jorge, una fortaleza medieval, que no sólo ofrece una soberbia panorámica sino que es el lugar de más historia de Lisboa, pues aquí se situó el primer asentamiento celta y donde se erigió la primera ciudadela romana. Ver el atardecer desde aquí resulta un momento mágico y hacerlo desde una de sus terrazas con una copa de vino verde en la mano, una sensación inolvidable.

a millor manera de salvar els seus desnivells és mitjançant el “elétrico”, aquest tramvia L que manté l’estètica dels vagons anteriors a la II

esgarrapa les cases i la roba que s’eixuga al sol des dels estenedors de les façanes. “La roba estesa al sol de la tarda, bandera de ningú, els carrers que s’enfilen cap a un cel de blaus que cremen” , diu una cançó popular portuguesa que va rescatar Pasión Vega.

Després el viatger descobreix la primera finestra sobre sobre el Tejo, el Miradouro de Santa Luzia, per damunt de les teulades vermelles i amb l’església de São Estevão mirant de fer-se veure amb la seva pell més blanca. Val la pena baixar del tramvia i apropar-se al castell de São Jorge, una fortalesa medieval que no només ofereix una extraordinària panoràmica, sinó que és el lloc amb més història de Lisboa, ja que aquí es va situar el primer assentament celta i s’hi va erigir la primera ciutadella romana. Veure el capvespre des d’aquí resulta un moment màgic, i fer-ho des d’una de les seves terrasses amb una copa de vi verd a la mà, una sensació inoblidable.

he best way to deal with the city hills is to get Tretain on the “elétrico”, a tram that has managed to the look of the old carriages from before

drying in the sun, hanging from the laundry lines between the façades. “The clothes hanging in the afternoon sun, flying no one’s flag, the streets climbing up the burning blue skye”, goes a popular Portuguese song recently revived by Spanish singer Pasión Vega.

Later, at the Miradouro de Santa Luzia, the traveller will steal the first glimpse of the river Tagus, flowing above the red roofs and the church of Santo Estêvão, glowing in its coat of purest white. It is worth getting off the tram to pay a visit to the castle of São Jorge, a medieval fortress with much more than superb panoramic views. No other site in Lisbon is more steeped in history, since this is where both the first Celtic settlement and the first Roman citadel were established. Watching the sunset from this place is such a magical experience, and doing it from one of its terraces, while having a glass of Vinho Verde, will just leave you with an unforgettable feeling.

Guerra Mundial, que resulta per al foraster una plàcida manera de descobrir el paisatge urbà i la vida tranquil·la de la capital portuguesa.

El tramvia té un gran protagonisme en el dia a dia lisboeta. El seu color groc forma part de la lluminosa escenografia de la ciutat i la seva dringadissa permanent constitueix una nota de la seva banda sonora. L’“elétrico” ascendeix i descendeix amb constància però sense presses per carrers empedrats sota una garbuix de cables. El recorregut més famós és el del número 28, que avança des dels Jardins de Estrela a São Vicente, i que travessa els racons històrics d’Estrela Baixa, Alfama i Barrio Alto. El moment més emocionant és quan durant la seva pujada cap a l’església de Graça, en passar vora la seva impressionant catedral del segle XII, la Sé, que ha resistit impertèrrita terribles terratrèmols, el tramvia gairebé

La mejor manera de salvar los desniveles de Lisboa es mediante el “elétrico”.

La millor manera de salvar els desnivells de Losboa és l’’elétrico’.

The best way to climb Libsoa’s ups and downs is using the ‘elétrico’.

82

spanorama Spanair

Màrius Carol es escritor y columnista.

Màrius Carol és escriptor i columnista.

Màrius Carol is a writer and columnist.

World War ÍI. A leisurely way for visitors to discover the urban landscape and the tranquil lifestyle in the Portuguese capital.

The tram plays quite a big role in Lisbon’s everyday life. Its yellow tone belongs to the colourful city scene and its constant ting-a-ling sound adds a unique note to its soundtrack.

Without pause and without haste, the “elétrico” goes up and down the cobbled streets under a tangle of wires. The most popular route is that of number 28, which runs from the Estrela gardens to São Vicente, going through historical spots such as Estrela Baixa, Alfama and Barrio Alto. The most exciting moment comes when, on its way up to the Graça church, passing by its breathtaking 12th century cathedral, the Sé, which has effortlessly withstood terrible earthquakes, the tram nearly scrapes the houses and the clothes

spanorama Spanair

83