Spanorama 168 November 2010

Nº 168 Noviembre Novembre November 2010

Lanzarote con Corbacho

Nuestro embajador nos descubre su Lanzarote El nostre ambaixador ens descobreix la seva Lanzarote Our ambassador unveils for us his personal Lanzarote

Bruselas Ciudad de cómic Ciutat de còmic Comic strip city

País Vasco Tres ciudades y una gastronomía Tres ciutats i una gastronomia Three cities and one gastronomy

spanorama Spanair

1

2

spanorama Spanair

Editorial

OtoñoTardorAutumn

Cada vez más personas vuelan en otoño; es un nuevo hábito con varias ventajas. Cada vegada més persones volen a la tardor; és un nou hàbit amb

uns quants avantatges. More and more people fly in autumn, it is a new trend with many advantages.

E

l mundo cambia a gran velocidad, lo experimentamos cada día... También en nuestros hábitos de viaje. Los primeros meses después del verano hemos visto más y más viajeros volar con Spanair. Estamos muy contentos, porque esto es una señal de que estamos ofreciendo el servicio que nuestros clientes quieren. Todo en Spanair ha cambiado y mejorado, en el último año. Damos un mejor servicio y somos más eficientes.

Tenemos más pasajeros que utilizan nuestros vuelos para sus negocios, y también vemos cada vez a más pasajeros volando en otoño por placer y turismo. Y las razones son evidentes: menos gente en los destinos, precios más asequibles, todavía buen tiempo para pasear al aire libre... Todo son argumentos a favor. No hay mejor momento para pasar un fin de semana en las Baleares, las Canarias, Venecia o Estambul... Nosotros estaremos encantados de llevarle y de ofrecerle un hotel, si lo necesita. Viajar en otoño es todo un placer.

E

l món canvia a gran velocitat, ho experimentem cada dia… També en els nostres hàbits de viatge. Els primers mesos després de l’estiu hem vist més i més viatgers que volaven amb Spanair. Estem molt contents, perquè això és un senyal que estem oferint el servei que volen els nostres clients.

Tot a Spanair ha canviat i millorat, l’últim any.

Oferim un millor servei i som més eficients.

Tenim més passatgers que fan servir els nostres vols per als seus negocis, i també veiem cada vegada més passatgers que volen a la tardor per plaer i per turisme.

I les raons són evidents: hi ha menys gent a les destinacions, els preus són més assequibles, encara fa bon temps per passejar a l’aire lliure… Tot són arguments a favor. No hi ha millor moment per passar un cap de setmana a les Balears, les Canàries, Venècia o Istambul…

Nosaltres estarem encantats de portar-vos-hi i d’oferir-vos un hotel, si ho necessiteu. Viatjar a la tardor és tot un plaer.

T

he world is changing quickly; we experience it every day, and the same goes for our travel habits. During the first months after the summer we noticed an increase in travellers flying with Spanair. We are very happy because this means that we are offering a service that our customers like. Everything in Spanair has changed and improved over the last year... we offer a better service and we are more efficient.

We have more passengers using our flights for business trips and we also realized that more and more passengers go on holidays during autumn. And the reasons are obvious: less crowded destinations, more affordable prices, still good weather conditions to walk around… all of them are good reasons. There’s no better time to spend a weekend in the Balearic Islands, Venice or Istanbul.... We will be glad to take you to the destination and offer you hotel accommodation if you wish. Travelling in autumn is a pleasure.

Ferran Soriano

Presidente de Spanair

President d’Spanair

President of Spanair spanorama Spanair

3

Sumari0

Sumari Contents Nº 168

Noviembre2010 Novembre 2010 | November 2010

14

el lanzarote de josé corbacho

6 Agenda

14 En Lanzarote con José Corbacho A Lanzarote amb José Corbacho In Lanzarote with José Corbacho

24 Elizabeth Kostova

Entrevista Interview

28 Bruselas,

capital del cómic

46 Eco-lujo, llega el futuro

Eco-Luxe: arriba el futur

Eco-Luxury: the future arrives

52 Restaurantes

54 Gadgets

59 Personal shopper

62 Nuevos destinos Spanair Nous destins Spanair

Brusel·les, capital del còmic

Brussels, the capital of comics

36 Sir Edmund Hillary, conquistador del Everest Sir Edmund Hillary, conqueridor de l’Everest

28

bruselas

Sir Edmund Hillary , conqueror of mount Everest

Spanair’s new destinations

64 Noticias Spanair Notícies Spanair Spanair’s news

70 Embajadores Spanair Ambaixadors Spanair Spanair ambassadors

42 Euskadi,

un mundo por descubrir

Euskadi, un món per descobrir Euskadi, a world to discover

72 Mapa de rutas Spanair Mapa de rutes Spanair Spanair routes map

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advises for passengers

81 ¿Sabías que...?

Sabies que...?

Did you know that...?

82 Viena, por Màrius Carol Viena, per Màrius Carol Vienna, by Màrius Carol

42

euskadi

46

eco-lujo

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szücs Consejo de redacción Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Carles Fernández y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA Select publicaciones, s.l. | dirección Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y dirección de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redacción Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats asesoramiento lingüístico Elisabet Kamal, Nicholas Kerrell (English) | colaboradores Màrius Carol, Isabel Lorente, Sara Perini, Ivan Costa | redacción Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 coordinación spanair Carles Fernández | producción spanair Sandra Meléndez publicidad publicidad1@selectpublicaciones.com - Balmes, 172, Barcelona. Tel. 93 217 30 52 impresión Giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

4

spanorama Spanair

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors.

‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.

spanorama Spanair

5

Agenda

Rebelión de noviembre Rebel·lió de novembre | November Rebellion

¿Gris y aburrido? El mes de noviembre se rebela contra los clichés que lo persiguen y llega cargado de propuestas. Gris i avorrit? El mes de novembre es rebel·la contra els clixés que el persegueixen i arriba carregat de propostes. Grey and boring? November rebels against clichés and suggests many interesting proposals. Por Raquel Alba

6

Lo último en fotografía El MOMA de Nueva York nos sorprende con ‘New Photography 2010’, una muestra de cuatro de los fotógrafos más reveladores de este inicio de siglo: Roe Ethridge, Elad Lassry, Alex Prager y Amanda Ross-Ho. Todos ellos tienen en común el hecho de alternar el lenguaje seductor del cine con toques conceptualistas. Hasta el 10 de enero.

spanorama Spanair

ALEX PRAGER. ‘Desirée’ (2008). The Museum of Modern Art, New York.

Nueva York

ALEX PRAGER. ‘Susie and Friends’ (2008). Chromogenic color print. 48 x 76 1/2” (121.9 x 194.3 cm). The Museum of Modern Art, New York.

L’últim en fotografia

El MOMA de Nova York ens sorprèn amb ‘New Photography 2010’, una mostra dels treballs de quatre dels fotògrafs més reveladors d’aquest inici de segle: Roe Ethridge, Elad Lassry, Alex Prager i Amanda Ross-Ho. Tots tenen en comú el fet d’alternar el llenguatge seductor del cinema amb tocs conceptualistes.

Fins al 10 de gener.

The latest in photography

New York’s MOMA surprises us with ‘New Photography 2010’, an exhibition of four of the most revealing photographers of the beginning of this century: Roe Ethridge, Elad Lassry, Alex Prager and Amanda Ross-Ho. They all have in common that they alternate the seductive language of movies with conceptualist touches. Until the 10th of January.

Dexter’s world

Dexter Dalwood. ‘The Queen’s Bedroom’, 1998. Óleo sobre lienzo 193 x 183 cm.

Dexter Dalwodod (Bristol, 1960) és el protagonista d’una retrospectiva al Centre d’Art Contemporani de Màlaga (CAC Màlaga), la primera que es dedica a l’artista britànic a Espanya. La mostra es compon de pintures i els collages de l’última dècada, que recullen la particular visió del creador d’alguns dels esdeveniments i els personatges que van marcar el segle XX. Les obres de Dalwood recreen localitzacions imaginàries que rememoren esdeveniments relacionats amb famosos, com ‘Neverland’ (1999), un llenç on es mostra el dormitori del ranxo en què va morir Michael Jackson, o les estances on van viure Kurt Kobain, Truman Capote i Jimmy Hendrix.

Fins al 28 de novembre.

Dexter Dalwood. ‘Neverland’, 1999 Óleo sobre lienzo.

El món de Dexter

Málaga

Dexter Dalwood (Bristol, 1960) es el protagonista de una retrospectiva en el Centro de Arte Contemporáneo de Málaga (CAC Málaga), la primera que se dedica al artista británico en España. La muestra se compone de pinturas y collages de la última década, que reflejan la particular visión del creador sobre algunos de los acontecimientos y los personajes que marcaron el siglo XX. Las obras de Dalwood recrean localizaciones imaginarias que rememoran acontecimientos relacionados con famosos, como ‘Neverland’ (1999), lienzo en el que muestra el dormitorio del rancho donde murió Michael Jackson, o las estancias que habitaron Truman Capote, Jimmy Hendrix y Kurt Cobain. Hasta el 28 de noviembre.

Dexter Dalwood. ‘Diana Vreeland’, 2003 Óleo sobre lienzo 173 x 203,5 cm.

El mundo de Dexter

Barcelona

Francisco de Goya. ‘La obra, con la conducción del sillar’. 1786. Óleo sobre tela. 166x154 cm. Colección Planeta Corporación S.R.L.

Dexter Dalwood (Bristol, 1960) is the subject of a retrospective at the Contemporary Art Centre of Malaga (Malaga CAC), the first dedicated to the British artist in Spain. The exhibition consists of paintings and collages of the last decade that reflect the unique vision of the artist about some of the events and personalities that marked the twentieth century. Dalwood’s works recreate imaginary locations that recall events related with famous people. The painting Neverland (1999) for example shows the bedroom of the ranch where Michael Jackson died or rooms where Truman Capote, Jimmy Hendrix or Kurt Cobain lived. Until the 28th of November.

Retorno al XVIII El siglo XVIII es un periodo de la pintura en España que no ha sido objeto de grandes exposiciones divulgativas. La que se presenta en la Fundación Francisco Godia acoge obras maestras de algunos de sus pintores más representativos. Los artistas presentes son grandes figuras internacionales, como Luca Giordano, Giambattista o Lorenzo Tiépolo, y pintores españoles como Luis Meléndez, Francisco Bayeu o Francisco de Goya. ‘Siglo XVIII. Obras maestras de la pintura en España’ se podrá visitar hasta enero.

Retorn al XVIII

El segle XVIII és un període de la pintura a Espanya que no ha estat objecte de grans exposicions divulgatives. La que es presenta a la Fundació Francisco Godia recull algunes obres mestres dels seus pintors més representatius. Els artistes presents són grans figures internacionals, com Luca Giordano, Giambattista o Lorenzo Tiépolo, i pintors espanyols com Luis Meléndez, Francisco Bayeu o Francisco Goya. ‘Segle XVIII. Obres mestres de la pintura a Espanya’ es pot visitar fins al gener.

Return to the XVIII

The eighteenth century was a period of painting in Spain without major exhibitions. The one presented in the Foundation Francisco Godia houses masterpieces from some of its most famous painters. The artists are internationally known: Luca Giordano and Lorenzo Giambattista Tiepolo among others. And also Spanish artists like Luis Melendez, Francisco Bayeu or Francisco de Goya. ‘18th Century: Masterpieces of Painting in Spain’. Until January. spanorama Spanair

7

Madrid

M(adrid)TV

M(adrid)TV: los premios de la cultura pop desembarcan en la Caja Mágica

M(adrid) TV: the pop culture awards arrive to the Magic Box

8

spanorama Spanair

MTV culture lovers should make a date in their agenda: the 7th of November and at the Magic Box in Madrid. The award ceremony of the European awards granted by the popular U.S. network takes place for the second time in its history in Spain. The master of ceremonies will be Eva Longoria, the popular actress of the series ‘Desperate Housewives’. Many artists will be performing: Rihanna, Enrique Iglesias, Eminem, Katy Perry and Shakira among others.

Embrujo en el Guggenheim Gran parte de la fotografía y el vídeo contemporáneos parecen embrujados por el pasado. La muestra ‘Haunted: fotografíavideo-performance contemporáneos’, que acoge el Museo Guggenheim de Bilbao desde el 6 de noviembre, analiza las múltiples maneras en las que la iconografía fotográfica se ha incorporado a la práctica artística reciente.

Embruix al Guggenheim Gran part de la fotografia i el vídeo contemporanis semblen embruixats pel passat. La mostra ‘Haunted: fotografíavideoperformance contemporáneos’, que acull el Guggenheim des del 6 de novembre, analitza les maneres en què la iconografia fotogràfica s’ha incorporat a la pràctica artística recent.

Spellbound at the Guggenheim

Much of contemporary photography and video seems bewitched by the past. The Guggenheim Museum in Bilbao houses the exhibition ‘Haunted: contemporary photo-video-performance’ from the 6th of November. The exhibition analyzes the many ways in which photographic imagery has been incorporated in recent artistic practice.

Joan Jonas. ‘Obra de espejo I’ (Mirror Piece I), 1969. Copia en color. 101 x 55,6 cm. Solomon R. Guggenheim Museum, Nueva York.

Bilbao

Rihanna

Bernd y Hilla Becher. ‘Depósitos de agua’ (Water Towers), 1980. 9 copias a la gelatina de plata.155,6 x 125,1 cm. Solomon R. Guggenheim Museum, NY.

Los amantes de la cultura MTV deben apuntarse en la agenda una fecha y un lugar: 7 de noviembre Katy Perry y Caja Mágica de Madrid.

La ceremonia de entrega de los premios europeos que concede la popular cadena norteamericana desembarcan por segunda vez en su historia en España. La maestra de ceremonias será Eva Longoria, la popular actriz de ‘Mujeres desesperadas’ y, entre los artistas que tienen previsto actuar, se encuentran Rihanna, Enrique Iglesias, Eminem, Katy Perry y Shakira.

Eva Longoria

Els amants de la cultura MTV haurien d’apuntar-se a l’agenda una data i un lloc: 7 de novembre i Caja Mágica de Madrid. La cerimònia de lliurament dels premis europeus que concedeix la popular cadena nord-americana desembarca per segona vegada a la història a Espanya. La mestra de cerimònies serà Eva Longoria, la popular actriu de ‘Mujeres desesperadas’, i entre els artistes que tenen previst actuar hi ha Rihanna, Enrique Iglesias, Eminem, Katy Perry i Shakira.

spanorama Spanair

9

Su impacto mediático, musical e icónico ha sido recurrentemente comparado con el de Madonna. Lady Gaga se ha convertido en la revolución pop de este fin de década.

Ahora, sus fans de Zagreb podrán disfrutar por primera vez de sus canciones en directo. La cantante desembarca en el Zagreb Arena el 5 de noviembre.

Lady Croàcia

El seu impacte mediàtic, musical i icònic ha estat comparat de manera recurrent amb el de Madonna. Lady Gaga s’ha convertit en la revolució pop d’aquest final de dècada. Ara, els seus fans de Zagreb podran gaudir per primer cop de les seves cançons en directe. La cantant desembarca al Zagreb Arena el 5 de novembre.

Lady Croatia

Retratos de una época

Letras entre Oriente y Occidente La tradicional Feria del Libro de Estambul, una de las más estimulantes del sector, tiene lugar entre los días 30 de octubre y 7 de noviembre.

Este año, además, cuenta con el aliciente de que España será la invitada de honor, y presentará al público turco las últimas novedades en castellano y en el resto de lenguas co-oficiales del Estado.

Lletres entre Orient i Occident

La tradicional Fira del Llibre d’Istambul, una de les més estimulants del sector, té lloc entre els dies 30 d’octubre i 7 de novembre. Enguany, a més, disposa d’un al·licient nou: Espanya n’és la convidada d’honor, i presentarà al públic turc les últimes novetats en castellà i en la resta de llengües cooficials de l’Estat.

The Museum of Contemporary Art of Vigo (MARCO) hosts an important individual exhibition of the photographic work of Virxilio Vieitez. Through the lens of the Pontevedra artist, who died two years ago, we discover the everyday life during the Franco era. The exhibition will be open until 24 April.

Retrats d’una època

El Museu d’Art Contemporani de Vigo (MARCO) acull una gran mostra individual de l’obra fotogràfica de Virxilio Vieitez. A través de la lent de l’artista, que va morir fa dos anys, descobrim escenes de la vida quotidiana de l’època franquista. L’exposició estarà oberta fins al 24 d’abril. spanorama Spanair

The traditional Istanbul Book Fair, one of the most exciting of the sector, will take place between the 30th of October and the 7th of November. This year the added attraction is that Spain will be the honouree guest to present to the Turkish public the latest works in Spanish and other co-official languages of the state.

Memories from the past

El Museo de Arte Contemporáneo de Vigo (MARCO) acoge una gran muestra individual de la obra fotográfica de Virxilio Vieitez. A través de la lente del artista pontevedrés, quien falleció hace dos años, descubrimos escenas de la vida cotidiana de la época franquista.

La exposición estará abierta hasta el 24 de abril.

10

Between Eastern and Western arts

Vigo

Her media, musical and iconic impact have been repeatedly compared to that of Madonna. Lady Gaga has become the ‘pop’ revolution of the end of this decade. Now her fans in Zagreb can enjoy her songs in a live concert in the Arena of Zagreb on the 5th of November.

Estambul

Zagreb

Lady Croacia

El Museo Thyssen-Bornemisza presenta, por primera vez en España, la obra del fotógrafo peruano Mario Testino. La exposición consta de 54 obras que muestran tanto su faceta como fotógrafo de moda –con imágenes realizadas para revistas como ‘Vogue’, ‘Vanity Fair’, ‘V Magazine’ y ‘Allure’–, como fotografías más personales e impresiones realizadas para la muestra. Combinando la fotografía analógica con los últimos avances en tecnología digital, el artista muestra las implicaciones que supone la acción de desnudarse.

Hasta el 9 de enero.

Gus Van Sant

El cinema que va venir de Suècia

Film that came from Sweden

Gastronomika Del 21 al 24 de noviembre, el Palacio Kursaal de San Sebastián se convertirá en uno de los centros de la gastronomía mundial. ¿El motivo? Acogerá una nueva edición del congreso Gastronomika, que este año ofrecerá cuatro eventos: Alta Cocina, Off (dedicado a la sala, el vino, los hoteles, la parrilla y el turismo gastronómico), la jornada Popular y la feria de expositores más profesional.

El Museu Thyssen-Bornemisza presenta, per primera vegada a Espanya, l’obra del fotògraf peruà Mario Testino. L’exposició consta de 54 obres que mostren tant la seva faceta com a fotògraf de moda –amb imatges fetes per a revistes com ‘Vogue’, ‘Vanity Fair’, ‘V Magazine’ i A ‘ llure’–, com fotografies més personals i impressions fetes per a la mostra. Combinant la fotografia analògica amb els últims avenços en tecnologia digital, l’artista mostra el procés i totes les implicacions que suposa despullarse. Fins al 9 de gener.

‘Testinomanía’

The Thyssen-Bornemisza Museum presents for the first time in Spain, the works of the Peruvian photographer, Mario Testino. The exhibition comprises 54 works showing both his role as a fashion photographer, with pictures taken for magazines like ‘Vogue’, ‘Vanity Fair’, ‘V Magazine’ and ‘Allure’ - and more personal photographs and prints selected for the exhibition. Combining analogical photography with the latest advances in digital technology, the artist shows the implications of getting undressed. Until the 9th of January.

Kate Moss. British Vogue. London. 2008. @ Mario Testino.

The 21st edition of the Stockholm Film Festival (17-28 November) this year presents several highlights.

With Holly Hunter as master of ceremonies, the annual meeting of the Swedish film festival will pay tribute to the deceased Dennis Hopper and give a special prize, the Visionary Award, to the director Gus Van Sant.

San Sebastián

La 21a edició del Festival de Cinema d’Estocolm (del 17 al 28 de novembre) presenta, aquest any, diversos plats forts.

Amb Holly Hunter com a mestra de cerimònies, la cita anual del cinema suec homenatjarà el difunt Dennis Hopper i concedirà el premi especial, el Visionary Award, al director Gus Van Sant.

‘Testinomania’

Natalia Vodianova. American Vogue. Cannes. 2008. @ Mario Testino.

La 21ª edición del Festival de Cine de Estocolmo (del 17 al 28 de noviembre) cuenta este año con varios platos fuertes. Con Holly Hunter como maestra de ceremonias, la cita anual del cine sueco homenajeará al fallecido Dennis Hopper y concederá su premio especial, el Visionary Award, al director Gus Van Sant.

Madrid

Estocolmo

‘Testinomanía’

El cine que vino de Suecia

Gatronomika Del 21 al 24 de novembre, el Palau Kursaal de Sant Sebastià es convertirà en un dels centres de la gastronomia mundial.

El motiu? Acollirà una nova edició del congrés Gastronomika, que aquest any oferirà quatre esdeveniments: Alta Cuina, Off (sala, vi, hotels, graella i turisme gastronòmic), la jornada Popular i la fira d’expositors més professional.

Gastronomika

From 21 to 24 November, the San Sebastian Kursaal Palace will become one of the centres of world cuisine. Why? Because it will host the new edition of the Gastronomika congress with its four events: Haute Cuisine, Off (dedicated to restaurants, wine, hotels, grilled cuisine and gastronomic tourism), the day dedicated to the professionals, and the open-door day dedicated to everyone. spanorama Spanair

11

‘Maestros del cine’

‘Louis Vuitton: 100 legendary trunks’

Cahiers du cinéma | editado por Phaidon. 7,95 € cada uno.

La biblia del cine francés ‘Cahiers du cinéma’, que lanzó la carrera de directores como François Truffaut y Jean-Luc Godard, fue adquirida por la editorial británica Phaidon Press en 2009. Ahora, Phaidon acaba de editar una serie de obras monográficas de algunos de los directores más emblemáticos de la historia de cine.

De Hitchcock a Woody Allen, pasando por Almodóvar. Deliciosas.

‘Maestros del cine’

La bíblia del cinema francès ‘Cahiers du cinéma’, que va llançar la carrera de directors com François Truffaut i Jean-Luc Godard, la va adquirir l’editorial britànica Phaidon Press el 2009. Ara, Phaidon acaba d’editar un seguit d’obres monogràfiques d’alguns dels directors més emblemàtics de la història de cinema.

De Hitchcock a Woody Allen, passant per Almodóvar.

Delicioses.

‘Maestros del cine’

The bible of French cinema ‘Cahiers du Cinema’, in which directors, such as François Truffaut and Jean-Luc Godard started their careers, was acquired by the British publisher Phaidon Press in 2009. Now, Phaidon has published a series of monographic works about some of the most emblematic directors in the history of cinema from Hitchcock and Woody Allen, to Almodóvar.

Delicious.

Libros Llibres | Books

‘El sueño del celta’

Mario Vargas Llosa | Editorial Alfaguara. 460 páginas. 22 €.

Mario Vargas Llosa, recientemente galardonado con el Nobel de Literatura, es el escritor del momento. Y no sólo por acabar de alzarse con el premio más prestigioso de las letras internacionales. También porque este mes ha lanzado ‘El sueño del celta’, su última novela, que narra la vida de un hombre de leyenda: el irlandés Roger Casement.

Héroe y villano, traidor y libertario, moral e inmoral, su figura múltiple se apaga y renace tras su muerte.

12

spanorama Spanair

Editado por Louis Vuitton. 496 páginas. 140 €

‘El sueño del celta’

Mario Vargas Llosa, recentment guardonat amb el Nobel de Literatura, és l’escriptor del moment. I no només perquè acaba de rebre el premi més prestigiós de les lletres internacionals. També perquè aquest mes ha tret ‘El sueño del celta’, la seva última novel·la, que narra la vida d’un home de llegenda: l’irlandès Roger Casement. Heroi i brivall, traïdor i llibertari, moral i immoral, la seva figura múltiple s’apaga i reneix després de la seva mort.

‘El sueño del celta’

Mario Vargas Llosa, who recently won the Nobel Prize for Literature, is the writer of the moment. And not only for being the winner of the most prestigious award for international letters but also because he has just published his latest novel: “El sueño del celta”. This is a chronicle of the life of a legendary man: the Irish Roger Casement.

Hero and rogue, traitor, libertarian, moral and immoral. His multiple aspects disappear and are reborn after his death.

Este libro excepcional, con introducción de Patrick Louis Vuitton, exhibe las creaciones más espectaculares de Vuitton a través de más de ochocientas fotografías. El baúl cama, la caja de té, el neceser de viaje, el baúl circo, el baúl biblioteca o la caja de caviar son tan sólo algunos ejemplos de las increíbles piezas que recoge el libro, junto a las historias de su proceso de creación.

‘Louis Vuitton: 100 legendary trunks’

Aquest llibre excepcional, amb introducció de Patrick Louis Vuitton, exhibeix les creacions més espectaculars de Vuitton a través de més de vuit-centes fotografies. El bagul llit, la caixa de te, el necesser de viatge, el bagul circ, el bagul biblioteca o la caixa de caviar són tan sols alguns exemples de les peces increïbles que recull el llibre, al costat de les històries del seu procés de creació.

‘Louis Vuitton: 100 legendary trunks’

This exceptional book, with the introduction of Patrick Louis Vuitton, shows the most spectacular Vuitton creations through more than eight hundred photographs.

The bed trunk, the tea box, the toilet bag, the circus trunk, the library trunk or the box of caviar are just some examples of the amazing pieces included in the book, with the histories of their creative process.

‘El jardín vegetal de Vilmorin’ Editorial Taschen. 124 páginas. 74,99 €

En el apogeo de su reconocimiento internacional, la compañía francesa Vilmorin-Andrieux & Cie publicó el ‘Album Vilmorin. Les plantes potagères’ (‘Las plantas del huerto, 1850–1895’), con 46 magníficas láminas a todo color. Esta obra de iconografía agrobotánica fue encargada a unos 15 pintores; la mayoría se habían formado como artistas naturalistas en el Jardin des Plantes, los antiguos Jardines Reales. Esta obra de Taschen recoge esas maravillosas ilustraciones.

‘El jardín vegetal de Vilmorin’

En l’apogeu del seu reconeixement internacional, la companyia francesa Vilmorin-Andrieux & Cie va publicar l’‘Album Vilmorin. Les Plantes potagères’ (‘Les plantes de l’hort, 1850– 1895’), amb 46 làmines magnífiques a tot color. Aquesta obra d’iconografia agrobotànica va ser encarregada a uns 15 pintors; la majoria s’havien format com a artistes naturalistes al Jardin des Plantes, els antics Jardins Reials. L’obra de Taschen recull aquestes il·lustracions meravelloses.

‘El jardín vegetal de Vilmorin’ At the height of its international recognition, the French company VilmorinAndrieux & Cie published the “Album Vilmorin. Les Plates potagères’ (Plants from the vegetable garden, from 1850 to 1895) with 46 beautiful coloured posters. This work of agro-botanic iconography was commissioned to 15 artists. Most of them had been trained as naturalists at the Jardin des Plantes, the former Royal Gardens.

This book by Taschen, includes these wonderful illustrations.

spanorama Spanair

13

Lanzarote con José Corbach Lanzarote amb José Corbacho | Lanzarote with José Corbacho

Para muchos es la isla de César Manrique, para otros la del Nobel José Saramago, y para el actor catalán es la isla del fin del mundo. Per a molts és l’illa de César Manrique, per a

d’altres la del Nobel José Saramago, i per a l’actor català és l’illa de la fi del món. For many it is Cesar Manrique’s island, for others, that of the Nobel prize José Saramago and for the Catalan actor, it’s the island of the end of the world. Texto: Gloria Zorrilla - Fotos: Joan Masats.

14

spanorama Spanair

ho

orbachoooo...”, grita un padre de familia “C con sordina. “¡Ay, es Corbacho...!’, ronronea un grupo de amigas adolescentes mirándole con

ojos sorprendidos. No podemos dar un paso por los Jameos del Agua sin que alguien no berree su nombre como si lo conociera de toda la vida.

José Corbacho está bastante acostumbrado, así como Mónica Mira, su mujer, pero a nosotros no deja de sorprendernos la paciencia que despliega ante la familiaridad con que lo tratan unos desconocidos que no lo conocen de nada, sólo de ver su imagen en la televisión o en el cine. Y es que, en el fondo, a Corbacho se le nota que es de barrio, en concreto de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), por eso entiende y sobrelleva con estoicismo tanto parloteo.

orbachoooo…”, crida un pare de família amb sordina. “Ai, és en Corbacho!”, “C xiuxiueja un grup d’amigues adolescents mirantlo amb ulls sorpresos. No podem fer un pas pels Jameos del Agua sense que algú no brami el seu nom com si el conegués de tota la vida. José Corbacho hi està força acostumat, així com Mónica Mira, la seva dona, però a nosaltres no deixa de sorprendre’ns la paciència que desplega davant de la familiaritat amb què el tracten uns desconeguts que no el coneixen de res, només de veure’n la imatge a la televisió o el cinema. I és que, en el fons, a Corbacho se li nota que és de barri, en concret, de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), per això entén i suporta amb estoïcisme tanta xerrameca. orbachoooo ... “ screams a father. “ Ahhhh ...

C is Corbacho’ purrs a group of teenage girls looking at him with startled eyes. We can not

take a step by Jameos del Agua without someone not howling his name as if they knew him of a lifetime. José Corbacho is quite used to it as well as Monica Mira, his wife, but it never ceases to amaze us the patience that he unfolds before the familiarity with which he is treated by strangers who do not know him of anything, just to see his image on television or at a film. You can tell that Corbacho is from a neighborhood, from Hospitalet de Llobregat (Barcelona), that is why he understands and copes with stoicism so much chatter.

spanorama Spanair

15

Corbacho viene a Lanzarote a desconectar

16

spanorama Spanair

Actor, ‘showman’, guionista y director de cine (aunque él se define como un currante), empezó con la compañía La Cubana (1988), un prestigioso grupo de teatro catalán. La primera vez que vino a Lanzarote fue en el año 1990, durante una gira con la compañía por las islas Canarias, cuando actuaba en ‘Cómeme el coco, negro’. La obra se estrenó en el espectacular Auditorio de los Jameos del Agua, una estructura volcánica con forma de bóveda que fue la primera intervención de César Manrique (1966). Se trata de un túnel volcánico formado por aberturas (o jameos) de

más de 6 kilómetros de longitud, con un lago natural de aguas cristalinas de gran riqueza biológica. Aquí habitan los cangrejos ciegos (‘Munidopsis polymorpha’), una especie única de apenas un centímetro. A través de una pasarela se pasa al Jameo Grande, un exótico y exuberante jardín de cactus y palmeras, y al final se encuentra el Jameo Redondo o auditorio. “Me encantó esta isla y este lugar y el mundo del artista César Manrique. También todo este rollo volcánico. Es un lugar mágico. Se puede palpar. Suelo venir en Navidad o en invierno. Para Reyes hacen un belén

Actor, ‘showman’, guionista i director de cine (tot i que ell es defineix com un pencaire), va començar amb la companyia La Cubana (1988), un prestigiós grup de teatre català. La primera vegada que va arribar a Lanzarote va ser l’any 1990, durant una gira per les illes Canàries, quan actuava a ‘Cómeme el coco, negro’. L’obra es va estrenar a l’espectacular Auditori dels Jameos del Agua, una estructura volcànica amb forma de volta que va ser la primera intervenció de César Manrique (1966). Es tracta d’un túnel volcànic format per obertures (‘jameos’) de més de sis qui-

lòmetres de longitud, amb un llac natural d’aigües cristal·lines de gran riquesa biològica. Aquí hi viuen els crancs cecs (‘Munidopsis polymorpha’), una espècie única, i que amb prou feines fa un centímetre. A través de la passarel·la, s’arriba al Jameo Grande, un jardí exòtic i exuberant de cactus i palmeres, i al final es troba el Jameo Redondo o auditori. “Em va encantar aquesta illa i aquest lloc, i el món de l’artista César Manrique.

I també tot aquest rotllo volcànic. És un indret màgic. Es pot palpar. Acostumo a venir-hi per Nadal o a l’hivern. Per Reis fan un pessebre amb

Actor, entertainer, writer and film director (although he defines himself as a hard worker), Corbacho started with the company La Cubana (1988), a prestigious Catalan theatre group. His first time in Lanzarote was in 1990, during a tour by the Canary Islands, while performing in ‘Cómeme el coco, negro’. The work was premiered at the Auditorium of the spectacular Jameos del Agua, a volcanic dome-shaped which was the first intervention of César Manrique (1966). It is a volcanic tunnel opening over 6 kilometres long, with a natural lake with crystal clear water

of great biological wealth. Blind crabs live here (‘Munidopsis polymorpha’), a unique white species of barely an inch. Through a gateway you get to Jameo Grande, an exotic and luxuriant garden of cactus and palm trees, and finally, at the end is the Jameo Redondo or Auditorium. “I love this island and this place, and the world of the artist César Manrique. Also all this volcanic stuff. It is a magical place. You can feel it. Usually we come at Christmas or in winter. For Reyes (January 6) they have a Nativity with camels that is incredible.

The island has a beautiful energy”. For twenty

con camellos que es increíble. Además, la isla tiene una energía muy bonita”.

Y, desde hace veinte años, Corbacho está enamorado de esta isla que ha cautivado a tantos artistas, desde al reciente Premio Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, hasta al oscarizado director de cine Pedro Almodóvar, que rodó aquí su película ‘Los abrazos rotos’. Pero los dos artistas que más han influido en Lanzarote son, sin duda, el pintor César Manrique, un pionero conservacionista, y su amigo el escritor portugués José Saramago, Premio Nobel de Literatura

1998, que se autoexilió en la isla a la que llamaba ‘mi balsa de piedra engendrada por el fuego y ahora anclada al mar’. El autor de ‘Cuadernos de Lanzarote’ vivió diecisiete años en la localidad de Tías con Pilar del Río, su mujer, y luchó contra el deterioro del territorio.

Pero no sólo los artistas se enamoran de Lanzarote, también los políticos. Aquí han pasado un par de veranos el presidente del gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, en La Mareta, una casona en la Costa Teguise, o la ministra de Defensa, Carme Chacón, en La Graciosa, un islote

La Fundación César Manrique trabaja para conservar los recursos naturales de Lanzarote. La Fundació César

Manrique treballa per conservar els recursos naturals de Lanzarote. The César

Manrique Foundation works to preserve Lanzarote’s natural resources.

camells que és increïble. L’illa té una energia molt bonica”. I, des de fa vint anys, Corbacho està enamorat d’aquesta illa que ha captivat tants artistes, des del recent Premi Nobel de Literatura, Mario Vargas Llosa, fins al director de cine oscaritzat Pedro Almodóvar, que hi va rodar la pel·lícula ‘Los abrazos rotos’. Però els dos artistes que han influït més a Lanzarote són, sens dubte, el pintor César Manrique, un pioner conservacionista, i un amic seu, l’escriptor portuguès José Saramago, Premi Nobel de Literatura 1998, que es va autoexiliar a l’illa que anomenava ‘la meva balsa de years Corbacho has been in love with this volcanic island that has captivated so many artists from the recent Nobel Prize in Literature, Mario Vargas Llosa to the Oscar-winning film director Pedro Almodóvar, who shot here his film ‘Broken Embraces’. But the two most influential artists in Lanzarote are undoubtedly César Manrique, a pioneer conservationist, and his friend the Portuguese writer José Saramago, Nobel Literature Prize 1998, which was autoexiled on the island which he called ‘my stone raft generated by the fire and now anchored to the sea. “ The author spanorama Spanair

17

Cortando un cactus de aloe vera en la finca Lanzaloe

En el islote de Hilario, en Timanfaya, se originan varios géiseres. A l’illot

d’Hilario, a Timanfaya, s’originen diversos guèisers. In the Islet of Hilario, in

Timanfaya, there are several geysers.

Lanzarote, reserva de la biosfera

18

spanorama Spanair

que se puede divisar desde el Mirador del Río.

Mientras probamos un guarapo (el licor de la abuela) en el bar Los Helechos, del Mirador, no deja de ser gracioso que, aunque Corbacho haya estudiado Periodismo, no se haya licenciado: “Me quedan 2 asignaturas pendientes: Televisión y Radio.”El actor no entiende la vida sin sentido del humor por eso habla poco de fútbol ya que ha tenido más de un disgusto: “Soy poco culé. Me encanta Etoo y sé que eso irrita a los barcelonistas. Sigo a los jugadores más que a un equipo.”

El vuelo desde Barcelona a la isla canaria es de 3

horas y mientras sobrevolaba la península, Corbacho ha aprovechado para adelantar el guión de su próxima película “Spain is different”. El rodaje comenzará el verano de 2011 en varias localizaciones pero “será en gran parte en Ibiza, otro bonito destino de Spanair”.

Subimos al Parque Nacional Timanfaya, la Montaña de Fuego para los lanzaroteños. Toda la zona está afectada por erupciones volcánicas, lo cual ofrece unos paisajes verdaderamente dramáticos. A la entrada del parque hay una figura de hierro oxidado de un diablo, realizado

pedra engendrada pel foc’. L’autor de ‘Cuadernos de Lanzarote’ va viure disset anys a la localitat de Tías amb Pilar del Río, la seva dona, i va lluitar contra el deteriorament del territori.

Però no només els artistes s’enamoren de Lanzarote, també els polítics. Aquí hi han passat un parell d’estius el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, a La Mareta, un casalot a la Costa Teguise, o la ministra de Defensa, Carme Chacón, a La Graciosa, un illot que es pot veure des del mirador del Río.

Mentre tastem un ‘guarapo’ al bar Los Helechos,

del mirador, no deixa de ser graciós que, encara que Corbacho hagi estudiat periodisme, no s’hagi llicenciat: “Em queden dues assignatures pendents: televisió i ràdio”. L’actor no entén la vida sense sentit de l’humor, per això parla poc de futbol, ja que ha tingut més d’un disgust: “No sóc gaire culer. M’encanta l’Eto’o i sé que això irrita els barcelonistes. En el futbol segueixo més els jugadors que no pas un equip”.

El vol des de Barcelona a l’illa canària és de tres hores i, mentre sobrevolava la península, Corbacho ha aprofitat per avançar el guió de la seva

of ‘Cuadernos de Lanzarote’ lived 17 years in the town of Tias with Pilar del Río, his wife, and fought against the deterioration of the territory.

But not only artists fall in love with Lanzarote, politicians too. The Spanish Prime Minister José Luis Rodríguez Zapatero has spent a couple of summers in La Mareta, a house in Costa Teguise, and the Defense Minister, Carme Chacón, in La Graciosa, a small island that is visible from Mirador del Río (a viewpoint). While we try a cane juice (‘guarapo’) in the bar Los Helechos, from the Mirador, it’s funny to hear that Corbacho

has studied journalism, but didn’t get his degree: “I’ve got 2 pending subjects: TV and Radio”.

He does not understand life without sense of humour so he talks little of football since he has had more of one annoyance: “I am little ‘culer’.

I love Eto’o and I know it angers Barça fans. In football I follow players more than teams. “ The flight from Barcelona to the Canary Island is 3 hours and while flying over the peninsula, Corbacho has advanced the script of his upcoming movie “Spain is different.” Filming will begin in the summer of 2011 in various locations but

Vista En la caleta desde de el Mirador Famara,del una Río playa para surfistas por César Manrique. Es el símbolo de Timanfaya.

José no lo duda ni por un instante y se sube para hacerse la foto junto a la escultura. El paseo a lomos de camellos para visitar el volcán es algo típico, así es que la pareja sube, entre risas, a lomos de Felipe.

El camello se porta bien, pero no deja de balancearse. Timanfaya es un lugar con unos paisajes enormes y unos colores dramáticos, donde se han rodado infinidad de películas: ‘Hace un millón de años’, donde Raquel Welch correteaba por las formaciones de lava con aquel escueto biquini de pieles. ‘El planeta de los simios’, ‘Viaje al centro de la

Tierra’ y ‘La isla misteriosa,’ con Omar Shariff.

Tras la grabación, el actor egipcio se enamoró de la isla y compró una casa en el pueblo de Nazareth, aunque años después la perdió en una partida de bridge...

Desde aquí vamos hacia el mirador del Río, en la parte más al norte de la isla. Subimos a lo alto del Risco de Famara, un acantilado de 479 metros de altitud. Desde aquí la vista es espectacular y, en días claros, se pueden divisar La Graciosa y los islotes del archipiélago Chinijo.

Se hace tarde y tenemos hambre, así que

pròxima pel·lícula, ‘Spain is different’. El rodatge començarà l’estiu del 2011 en diverses localitzacions, però “en gran part serà a Eivissa, una altra destinació ben bonica de Spanair”.

Pugem al Parc Nacional de Timanfaya, la Muntanya de Foc, per als habitants de Lanzarote. Tota la zona està afectada per erupcions volcàniques, cosa que ofereix uns paisatges dramàtics. A l’entrada del parc hi ha una figura de ferro rovellat d’un diable, fet per César Manrique. És el símbol de Timanfaya.

En José ho dubta ni un moment i s’enfila per fer-se una foto al costat de l’escultura. Fer una passejada

damunt d’un camell per visitar el volcà és típic, així és que la parella puja, rient, damunt d’en Felipe. El camell es porta bé, però no deixa de balancejar-se. Timanfaya és un indret amb uns paisatges enormes i uns colors dramàtics, on s’han rodat infinitat de pel·lícules: ‘Fa un milió d’anys’, en què Rachel Welch rondava per les formacions de lava amb aquell biquini de pell; ‘El planeta dels simis’, ‘Viatge al centre de la Terra’ o ‘La isla misteriosa’, amb Omar Shariff. Després de la gravació, l’actor egipci es va enamorar de l’illa i va comprar una casa a

“will largely be shot in Ibiza, another Spanair’s nice destination.” We climb Timanfaya National Park, known as the Mountain of Fire, by the people of Lanzarote. The whole area is affected by volcanic eruptions, and offers a truly dramatic scenery. At the entrance to the park is a rusted iron figure of a devil. Is the symbol of Timanfaya. José gets near the sculpture so we can take a photo. The camel ride by the volcano is also very typical. Laughing, the couple, ride on Felipe. The camel is well behaved but doesn’t stop balancing. Timanfaya is a place with a dramatic landscape where countless films have

¡Fuego en Timanfaya!

Haciendo surf en Jamara se rompió un dedo y el médico le dijo: “¡a tu edad, dónde vas!”. Fent surf a

Jamara es va trencar un dit i el metge li va dir: “A la teva edat, on vas!”.

“Surfing in Jamara he broke a finger and the doctor said: ‘at your age, what you doing?”.

spanorama Spanair

19

Corbacho y Mónica con Felipe Mercadillo de Teguise

20

spanorama Spanair

paramos en el Caserío de Mozaga, donde M.ª Luisa Otero, la cocinera, y Mari Carmen, su mano derecha, gestionan el restaurante. Nos recomiendan un delicioso vino blanco seco Bermejo Diego, y pedimos para picar un salmón de Uga con cremoso de aguacate y aliño de remolacha, unos quesos locales y un lomo de cebón con papas y cristales de sal que está tan delicioso que José y Mónica deciden repetir.

El ‘Jardín de Cactus’ es nuestra siguiente parada.

Se trata de la última obra de Manrique en Lanzarote. En la entrada nos da la bienvenida un gigantesco cactus de hierro forjado que simboliza lo

que hay en el interior. El espacio es un laberinto que oculta grandes sorpresas a los visitantes.

De aquí vamos a Teguise pero, antes de llegar, Corbacho nos hace parar delante de La Casa del Loco. Se trata de la vivienda de un artista del reciclaje que utiliza todo lo que encuentra en la calle –muñecas viejas, bicicletas, ruedas...– para decorar su casa. El centro es conjunto histórico.

Los domingos no se puede pasar porque, de 9 a 14 h, se celebra un mercadillo donde se puede regatear. Es el más popular de la isla, junto al de Haría, que se celebra los sábados. Damos vueltas

Nazareth, tot i que uns anys després la va perdre en una partida de bridge…

Des d’aquí anem cap al mirador del Río, a la part que queda més al nord de l’illa. Pugem fins al capdamunt del Risco de Famara, un penya-segat de 479 metres d’altura. Des d’aquí, la vista és espectacular i, en dies clars, es pot veure La Graciosa i els illots de l’arxipèlag Chinijo. Es fa tard i tenim gana, així que ens aturem al Caserío de Mozaga, on la M.ª Luisa Otero, la cuinera, i la Mari Carmen, la seva mà dreta, gestionen el restaurant. Ens recomanen un vi blanc sec deliciós, Bermejo Diego, i per picar,

demanem salmó d’Uga amb cremós d’alvocat i amaniment de remolatxa, uns formatges locals i un llom de porc amb patates i cristalls de sal que és tan deliciós que en José i la Mónica decideixen repetir.

El ‘Jardí de Cactus’ és la nostra parada següent.

Es tracta de l’última obra de Manrique a Lanzarote. A l’entrada ens dóna la benvinguda un cactus de ferro forjat, que simbolitza el que hi ha a l’interior. L’espai és un laberint que oculta grans sorpreses als visitants. D’aquí marxem cap a la vila de Teguise, però, abans d’arribar-hi, Corbacho ens fa parar davant de La Casa del Loco.

been shot, ‘A million years ago’ where Raquel Welch ran around the lava formations with a brief fur bikini. ‘Planet of the Apes’,’ Journey to the Centre of the Earth ‘or’ The Mysterious Island’, with Omar Shariff. After recording, the Egyptian actor fell in love with the island and bought a house in Nazareth. Some years later he lost it playing bridge. From here we go to the Mirador del Río, in the far north of the island. We climbed to the top of the Risco de Famara, a cliff of 479 meters. From here the view is spectacular and on clear days, you can see La Graciosa and

the islands of the archipelago Chinijo.

It’s getting late and we are hungry so we stop at the Casona de Mozaga, where M.ª Luisa Otero, the cook, and Mari Carmen, manage the restaurant. They recommend a delicious dry white wine Bermejo Diego, and we share Uga’s salmon with creamy avocado and beet salad dressing, some local cheeses and a loin of pork with potatoes and salt crystals that is so delicious, that Corbacho and Mónica have second servings.

The Cactus Garden is our next stop. This is the last work of Manrique in Lanzarote. At the entry we

Spanair points Obtención | Obtenció | Obtaining Traveler: 180 pts. i/v (return ticket) Premium: 600 pts. i/v (return ticket) Redención | Redempció | Redeeming Traveler: 6.000 i/v (return ticket) Premium: 10.000 pts. i/v (return ticket)

En la playa de Haría por las diferentes paradas mientras Mónica se prue- se estrella el coche que deja ciego a Lluís Homar ba unos pendientes elaborados con lava pulida y en la película ‘Los abrazos rotos’. Atravesamos La un collar de olivina. Tras una copa de malvasía en la Geria, que es la forma de cultivo desarrollada por terraza de La Bodeguita del Medio, seguimos hacia los agricultores isleños para proteger las plantas el sur y pasamos por el ‘Monumento al campesino’, con pequeños muros de piedra. Se trata de un creado por Manrique. Del paisaje singular, con “En El Papagayo unas olas me mismo artista y repartidas grandes extensiones de por la isla hay una serie vides, de donde se extrae revolcaron y las alemanas se de esculturas móviles, los la uva para elaborar la partían de risa”. “ A El Papagayo ‘Juguetes del viento’, que malvasía, un vino blanco se han hecho famosas unes onades em van fer caure i les de alta graduación. Hay porque contra una de ellas varias bodegas que se

pueden visitar, como Stratvs. Más tarde pasamos por el municipio de Yaiza para saludar a unos amigos de Corbacho. Son Ignacio y Tatiana, que vinieron a trabajar en la cadena hotelera H10 y se quedaron para montar pequeños hoteles rurales con encanto, como Casa de Hilario y la Casona de Yaiza. Mónica y Corbacho se sienten como en su propia casa. Se nota que han pasado momentos muy agradables entre estas paredes.

Es tracta de l’habitatge d’un “In El Papagayo beach the waves continuem cap al sud i artista del reciclatge que knocked me down and some German passem pel ‘Monument fa servir tot el que recull al al pagès’, creat per Mancarrer per decorar casa seva. ladies were cracking up”. rique. Del mateix artista El centre de Teguise és coni repartides per l’illa, hi junt històric. Diumenge no s’hi pot passar, perquè, ha una sèrie d’escultures mòbils, les ‘Joguines del de 9 a 14 h, s’hi celebra un mercat. És el més popular vent’, que s’han fet famoses perquè contra una de l’illa, juntament amb el d’Haría, que se celebra d’elles s’estrella el cotxe que deixa cec Lluís Homar dissabte. Fem voltes per les diferents parades mentre a ‘Los abrazos rotos’. Travessem La Geria, que és la Mónica s’emprova unes arracades fetes amb lava la forma de conreu desenvolupada pels agriculpolida i un collaret d’olivina. Després d’una copa de tors illencs per protegir les plantes, amb murs malvasia a la terrassa de La Bodeguita del Medio, de pedra. Hi ha uns quants cellers que es poden

visitar, com Stratvs. Més tard, passem pel municipi de Yaiza per saludar uns amics de Corbacho.

Són l’Ignacio i la Tatiana, que van arribar per treballar a la cadena hotelera H10 i que va decidir quedar-s’hi i muntar petits hotels rurals amb encant, com Casa de Hilario i la Casona de Yaiza.

La Mónica i en Corbacho s’hi senten com a casa.

Es nota que han passat moments molt agradables entre aquestes parets.

of Malmsey wine on the terrace of La Bodeguita del Medio, we continue south and pass by the Monument to the Peasant, created by Manrique.

By the same artist and spread around the island there are a series of moving sculptures, known as Wind Toys, which have become famous as one of them leaves Lluís Homar blind after a car crash in ‘Broken Embraces’ of Almódovar.

We cross the Geria, which is the form of cultivating developed by island farmers to protect the plants with stone walls. There are several

wineries that can be visited, like Stratvs. Later we go to Yaiza to greet some old friends of Corbacho. Ignacio and Tatiana, came to the island to work on the hotel chain H10 and decided to set up small rural hotels, like Casa de Hilario and Casona de Yaiza. Mónica and Corbacho feel at home. You can tell the couple has spent very nice moments between these walls.

alemanyes es feien un tip de riure”.

are welcomed by a huge wrought-iron cactus. It is a labyrinth that hides surprises to the visitor. From here we go to Teguise but before reaching, Corbacho makes us stop before ‘The house of the madman’.

This is the home of a recycling artist that uses everything he gathers in the street to decorate his place.

Teguise’s centre is a historical set. On Sundays from 9 to 2 p.m., there is a street market where you can haggle over. It is the most popular on the island next to the one of Haría, held on Saturdays. We go by different stalls while Mónica tries earrings made of polished lava and a necklace of olivine. After a glass

Spanair une Lanzarote y Madrid con un vuelo diario, con un vuelo semanal a Barcelona y dos vuelos por semana a Bilbao.

Spanair uneix Lanzarote i Madrid amb un vol diari, amb un vol setmanal més a Barcelona i amb dos vols per setmana a Bilbao.

Spanair connects Lanzarote and Madrid with one daily flight, Barcelona with a weekly flight and Bilbao with 2 flights a week. spanorama Spanair

21

Esencial de Lanzarote Essencial de Lanzarote | Lanzarote’s essential Por Gloria Zorrilla

H10TimanfayaPalace

Al sur de Lanzarote y en primera línea de mar, se encuentra este hotel para el ‘dolce far niente’, es decir, para los que apenas quieran moverse de la tumbona. Dispone de todo tipo de instalaciones: bares, restaurantes, discotecas, gimnasio..., incluso una zona nudista en la piscina, cerrada al público infantil.

A un paso de las tiendas y los mejores restaurantes de la isla.

Gran Canaria, 1. Urb. Montaña Roja Playa Blanca. Yaiza. Tel. 928 517 676. www.h10hotels.com

CaseríodeMozaga

Se trata de una antigua casa de labranza del siglo XVIII, rehabilitada con gran estilo como hotel y restaurante. Con paredes encaladas y un jardín botánico, es de los sitios con más encanto para pasar unas tranquilas vacaciones y también para disfrutar de su excelente gastronomía. Tienen un lomo de cebón con papas que prácticamente se deshace en la boca.

Malva, 8. Mozaga, San Bartolomé.

Tel. 928 945 741. www. caseriodemozaga.com

BahíadeÓrzola

En un enclave con vistas espectaculares, sobre todo al atardecer. Es uno de los lugares ideales para degustar lapas y pescados locales, como el filete de cherne, bocinegro, sama o corvina, y sus mariscadas de pescado de la Graciosa. Es un restaurante sin pretensiones, pero con una excelente calidad.

No olvidéis pedir pan con mojo, rojo y verde. La Quemadita, 3. Órzola- Haría.

Tel. 928 842 575. www.restaurantebahiadeorzola.net

CasadeHilario

Si buscas un sitio tranquilo, en el centro de la isla, con apenas siete habitaciones, para poder relajarte y disfrutar de unas vistas espectaculares, aquí estarás de cine. Se trata de una casona blanca, típicamente lanzaroteña, decorada con gran gusto. Te sentirás como en tu propia casa.

General García Escámez, 19. Yaiza.

Tel. 928 836 262. www.casadehilario.com

BodeguitadelMedio

No tiene nada que ver con la de La Habana (Cuba), pero es igual de acogedora. Está en pleno centro del casco antiguo de Teguise y tiene una agradable terraza para tomar una copa de vino canario y unas tapas. El ambiente es rural y muy familiar. También venden productos de la tierra.

Plaza Clavijo Fajardo, 5. Teguise.

Tel. 928 845 680

22

spanorama Spanair

Al sud de Lanzarote i a primera línia de mar, aquest és un hotel per al ‘dolce far niente’, és a dir, per als que amb prou feines es vulguin moure, ja que disposa de tot tipus d’instal·lacions: bars, restaurants, discoteques, un gimnàs… i fins i tot una zona nudista a la piscina. A un pas de les botigues i dels millors restaurants de l’illa.

To the south of Lanzarote and by the seafront, this is a hotel for ‘dolce far niente’, that is for those who don’t want to move and just relax. It has all kinds of facilities: bars, restaurants, nightclubs, gym... even a nude area in the pool, closed to children. Just a few steps from the shops and the best restaurants of the island.

Es tracta d’una antiga masia del segle XVIII, rehabilitada amb un gran estil com a hotel i restaurant. Amb parets emblanquinades i un jardí botànic, és dels llocs amb més encant per passar unes vacances tranquil·les, i també per gaudir de la seva gastronomia excel·lent. Tenen un llom amb patates que es desfà a la boca.

This is an old farmhouse XVIII century, restored with great style as a hotel and restaurant. With whitewashed walls and a botanical garden, is one of the most charming places to spend a quiet holiday and to enjoy its excellent cuisine. The pork loin with potatoes practically melts in your mouth.

En un enclavament meravellós amb vistes espectaculars, sobretot al vespre, és un dels indrets ideals per degustar peixos locals, com ara el filet de ‘cherne’, ‘bocinegro’, déntol o corbina, i les mariscades de La Graciosa. És un restaurant sense pretensions, però amb una qualitat excel· lent. No oblideu demanar pa amb ‘mojo’.

In a location with spectacular views, especially at sunset. Is one of the places to taste local fish, such as fillet of stone bass, red porgy, sea bass, and seafood meals of La Graciosa island. It is an unpretentious restaurant but with excellent quality. Do not forget to ask for bread and mojo, red and green.

Si busqueu un lloc tranquil, al centre de l’illa, amb tan sols set habitacions, per poder-vos relaxar i gaudir d’unes vistes espectaculars, aquí estareu perfectament.

Es tracta d’un casalot blanc, típicament de Lanzarote, decorat amb gran gust. Us hi sentireu com a casa.

If you want a quiet place in the center of the island, with just seven rooms, so you can relax and enjoy spectacular views, this is your place. It is a white house, typical from Lanzarote, decorated with great taste. You will feel like at home.

No té res a veure amb el local de l’Havana (Cuba), però és igual d’acollidor.

Està en ple centre del nucli antic de Teguise i té una terrassa agradable per prendre una copa de vi canari i unes tapes. L’ambient és rural i molt familiar.

També venen productes de la terra.

It has nothing to do with the one in Havana (Cuba) but is equally welcoming.

Is in the heart of the old town of Teguise, and has a nice terrace to enjoy a glass of Canarian wine and some tapas. The setting is rural and very familiar. They also sell local products.

spanorama Spanair

23

Entrevista Interview

Elizabeth Kostova

La nueva dama del best-seller La nova dama del best-seller The new lady of the best-seller Arrasó con ‘La historiadora’, su primera novela. Ahora, Elizabeth Kostova regresa con ‘El rapto del cisne’ (Urano) y muchas ganas de convertirnos de nuevo en lectores compulsivos. Va arrasar amb ‘La historiadora’, la seva primera novel·la. Ara, Elizabeth Kostova torna amb ‘El rapto del cisne (Urano) i moltes ganes de tornar-nos a convertir en lectors compulsius. Her first novel, ‘The Historian’, was an instant hit. Now, Elizabeth Kostova returns with ‘The Swan Thieves’ and the desire to turn us into compulsive readers again. Texto: Raquel Alba — Fotos: Joan Masats.

primera vista, la escritora Elizabeth Kostova A parece una de esas mujeres perfectas que habitan los barrios acomodados de Estados

esta norteamericana que empezó escribiendo ‘poemas malos’ a los ocho años, que leía compulsivamente en su adolescencia las obras de Robert Louis Stevenson y que hoy reside en una confortable casa rebosante de libros, en el estado de Carolina del Norte, y preside el club de lectura de su barrio. “Los lectores de ‘La historiadora’ me escriben y me comentan qué actores identifican con los protagonistas de la novela. Le he remitido las listas con los nombres a la productora para que los tenga en cuenta”, explica.

Tras el éxito fulgurante de su primera novela, Kostova desembarca en las librerías internacionales con la segunda, ‘El rapto del cisne’ (Urano), una aventura literaria en que cambia radicalmente de escenario y se traslada al inicio del movimiento impresionista francés.

“La novela habla de enamorarse, pero también de

la pasión por el arte”. ¿Presión por alcanzar el éxito de ‘La historiadora’? “La verdad es que no pienso demasiado en ello, cuando escribo me abstraigo tanto que no me acuerdo ni de quién soy”, puntualiza. “A pesar de ello, intento compatibilizar lo mejor posible la escritura con mi vida personal. Son dos esferas que me apasionan, y el precio sería demasiado alto si tuviera que renunciar a una de ellas para dedicarme por completo a la otra”, añade.

Para confeccionar ‘El rapto del cisne’, Kostova se documentó concienzudamente sobre el impresionismo e incluso viajó a algunos de los lugares de Francia que aparecen en la novela.

“No me gusta tomarme las recreaciones históricas a la ligera”, comenta la autora, quien se autodefine como una auténtica ‘obsesionada’ por la historia.

“Creo que cada uno de nosotros es consecuencia de su historia. Te miro y lo primero que me pregunto

primera vista, l’escriptora Elizabeth Kostova sembla una d’aquelles dones perfectes que A viuen als barris acomodats dels Estats Units. El

per convertir-la en pel·lícula. Gens malament per a aquesta nord-americana que va començar escrivint ‘poemes dolents’ als vuit anys, que llegia compulsivament durant l’adolescència les obres de Robert Louis Stevenson i que resideix en una casa confortable plena de llibres, a l’estat de Carolina del Nord, i presideix el club de lectura del seu barri. “Els lectors de ‘La historiadora’ m’escriuen per comentar-me quins actors identifiquen amb els protagonistes de la novel·la.

He enviat les llistes amb els noms a la productora perquè els tingui en compte”, explica.

Després de l’èxit fulgurant de la seva primera novel·la, Kostova desembarca a les llibreries internacionals amb la segona, ‘El rapto del cisne’ (Urano), una aventura literària que canvia radicalment d’escenari i es trasllada a l’inici del moviment impressionista francès.

“La novel·la parla d’enamorar-se, però també de la passió per l’art”. Pressió per igualar l’èxit de ‘La historiadora’? “La veritat és que no hi penso gaire, quan escric m’abstrec tant que no recordo ni qui sóc”, puntualitza. “Malgrat això, intento compatibilitzar al màxim l’escriptura amb la meva vida personal. Són dues esferes que m’apassionen, i el preu seria massa alt si hagués de renunciar a una per dedicar-me per complet a l’altra”, afegeix.

Per crear ‘El rapto del cisne’, Kostova es va documentar a consciència sobre l’impressionisme, i fins i tot va viatjar a alguns dels llocs de França que apareixen a la novel·la.

“No m’agrada prendre’m les recreacions històriques a la lleugera”, comenta l’autora, que s’autodefineix com una autèntica ‘obsessionada’ per la història.

“Crec que cadascun de nosaltres és conseqüència de la seva història. Et miro i el primer que em

t first glance, the writer Elizabeth Kostova A seems one of those perfect women, who lives in a rich neighbourhood in the United States.

full of books in the state of North Carolina and is the president of the reading club in her neighbourhood. ‘The readers of ‘The Historian’ write to me to tell me which actors they identify with the protagonists of the novel. I have forwarded the lists of names to the producer, so they can take this into consideration” she explains.

After the dazzling success of her first novel, Kostova arrives now to the bookshops with the second: ‘The Swan Thieves’, a literary adventure that radically changes the scene and is set at the beginning of the French Impressionist movement. ‘‘The novel talks about love but also about the passion for art”. “Pressure to achieve the success

Unidos. El pintalabios cuidadosamente aplicado; la sonrisa estilo anuncio de bombones y la palabra justa; la media melena al estilo Jackie Kennedy.

Sin embargo, si ahondas en su vida, nada resulta convencional. La autora se hizo millonaria con su primera novela, ‘La historiadora’, una trama sobre vampiros antes de que se convirtieran en fenómeno popular gracias a las adaptaciones cinematográficas de la saga ‘Crepúsculo’ y al éxito de la serie norteamericana ‘True Blood’.

La editorial Little, Brown and Company le adelantó 1,6 millones de dólares tras leer el manuscrito de la obra, que hoy ya ha sido traducida a 28 idiomas y cuyos derechos ha comprado Sony para convertirla en película. Nada mal para

pintallavis aplicat amb cura; el somriure estil anunci de bombons i la paraula justa; la mitja melena a l’estil de Jackie Kennedy.

Malgrat això, si aprofundeixes en la seva vida, t’adones que res resulta convencional. L’autora es va fer milionària amb la seva primera novel·la, ‘La historiadora’, una trama sobre vampirs abans que es convertissin en fenomen popular gràcies a les adaptacions cinematogràfiques de la nissaga ‘Crepuscle’ i a l’èxit de la sèrie nord-americana ‘True Blood’.

L’editorial Little, Brown and Company li va avançar 1,6 milions de dòlars després de llegir el manuscrit de l’obra, que avui ja s’ha traduït a 28 idiomes i els drets de la qual ha comprat Sony

Carefully applied lipstick; a smile from an ad for chocolate; and always perfect words and the Jackie Kennedy-style hair’.

The publisher, Little, Brown and Company, advanced her $1.6 million after reading the manuscript that has now been translated into 28 languages and whose rights have been purchased by Sony to turn it into a movie. Not bad for the American girl who began writing “bad poetry” when she was eight, and read compulsively the works of Robert Louis Stevenson as a teenager. Now she lives in a comfortable house 24

spanorama Spanair

“El amor y la pasión por el arte son los ejes de mi nueva novela”.

“L’amor i la passió per l’art són els eixos de la meva nova novel·la” “Love and passion for art are the basis of my new novel”.

spanorama Spanair

25

“¿Presión por igualar el éxito de ‘La historiadora’?

La verdad es que ni me he puesto a pensar en ello”.

“Pressió per igualar l’èxit de ‘La historiadora’? La veritat és que ni m’he posat a pensar-hi”.

“Pressure to get the same success of ‘The Historian’? The truth is that I haven’t even stopped to think about it”.

26

es de dónde deben venir tus padres y a qué se dedicaban tus abuelos”, comenta. Sin contestarle que mis abuelos eran campesinos asturianos con una historia digna de su siguiente best-seller, le lanzo una mirada enigmática acompañada de la siguiente pregunta: “¿Por qué eligió el periodo impresionista como telón de fondo de su segunda novela?” “Primero, porque adoro las obras impresionistas”, responde. “Y segundo, porque considero que hay que volver a revaluar el

periodo impresionista. En los noventa, las pinturas impresionistas empezaron a invadirlo todo: tazas, carpetas, pósters, libretas, camisetas… Creo que acabamos un poco sobresaturados del movimiento y es una lástima, porque no nos damos cuenta de lo revolucionario que fue en su momento y de la repercusión que ha tenido en nuestra manera de ver el arte hoy”.

A la espera de certificar si su segunda novela despega como ‘La historiadora’, Elizabeth ya se encuentra

inmersa en la tercera. “De nuevo habla sobre un periodo concreto de la historia europea y, de nuevo, me está llevando a sumergirme en un trabajo de documentación exhaustivo”.

La autora no nos desvela más. De alguna manera, tras su fachada de perfecta dama acomodada que vive en Carolina del Norte, con el peinado y la sonrisa perfectas, Elizabeth Kostova esconde algo de misterio. El mismo que envuelve todas sus novelas.

pregunto és d’on deuen venir els teus pares i a què es dedicaven els teus avis”, comenta. Sense contestar-li que els meus avis eren camperols asturians amb una història digna del seu pròxim best-seller, li llanço una mirada enigmàtica acompanyada de la pregunta següent: “Per què va triar el període impressionista com a teló de fons de la seva segona novel·la?” “Primer, perquè adoro les obres impressionistes”, respon. “I segon, perquè considero que cal tornar a revaluar el

període impressionista. Als noranta, les pintures impressionistes van començar a envair-ho tot: tasses, carpetes, pòsters, llibretes, samarretes… Crec que hem acabat una mica sobresaturats d’aquest moviment i és una llàstima, perquè no ens adonem de com va ser de revolucionari en el seu moment i de la repercussió que ha tingut en la nostra manera de veure l’art avui”.

A l’espera de certificar si la seva segona novel·la arrasa tant com ‘La historiadora’, Elizabeth ja es

troba immersa en la tercera. “Torna a parlar d’un període concret de la història europea, i m’ha tornat a submergir en un treball de documentació exhaustiu”.

L’autora no ens desvela res més. D’alguna manera, darrere la seva façana de dama acomodada perfecta que viu a Carolina del Nord, amb el pentinat i el somriure perfectes, Elizabeth Kostova amaga una mica de misteri. El mateix que embolcalla totes les seves novel·les.

of ‘The Historian’? ‘The truth is that I haven’t even thought about it much. When I write I get so deep into it that I do not remember who I am’ she says. ‘However, I try to balance writing and my personal life. They are the two things that I love so much and the price would be too high if I had to give up one of them to dedicate myself fully to the other,” she adds.

Before writing “The Swan Thieves’’, Kostova became thoroughly up-to-date on Impressionism and even travelled to some of the places in France that appear in the novel.

“I don’t like to take the historical recreations easily’’ says the author, who describes herself as a true ‘history buff’. ‘I think every one of us is

a result of our own history. I’m looking at you and the first thing that I wonder is where your parents come from and who were your grandparents’’ she says. Without answering that my grandparents were farmers in Asturias with a history worthy of her next ‘best-seller’, I look at her enigmatically and ask the following question: ‘‘Why did you choose the Impressionist period as a background for your second novel’’? “First because I love impressionist works’’ she answers. “And second, because I believe that we must revalue this period. In the 90’s, Impressionist paintings were everywhere: mugs, folders, posters, books, shirts... I think we just got a little bit oversaturated with this movement and it is a shame because we do not realize how revolu-

tionary it was at the time and the impact that it had on our way of seeing art today”.

Wondering if her second novel will have the same success of ‘The Historian’, Elizabeth is already immersed in her third book. ‘Once again it talks about a specific period of European history and, once again, is compelling me to get absorbed in a comprehensive documentary work”. The author reveals no more. Somehow, beneath her perfect facade of a wealthy lady who lives in North Carolina, her hair and perfect smile, Elizabeth Kostova hides a mystery.

The same with all her novels.

spanorama Spanair

spanorama Spanair

27

Bruselas, capital del cómic Brussel·les, capital del còmic | Brussels, the capital for comics

Bruselas es mucho más que el Atomium, la Grand Place o el Manneken Pis. Descubre la capital del cómic siguiendo las huellas de Tintín. Brussel·les és molt més que l’Atomium, la Grand Place i el Manneken Pis. Descobreix la capital del còmic seguint les petjades de Tintín. Brussels is much more than the Atomium, Grand Place and the Manneken Pis. Discover the capital of comic following the footsteps of Tintin. Texto: Gloria Zorrilla. Fotos: Joan Masats

Atomium 28

spanorama Spanair

uchos conocen a Bruselas por ser la capital M de la Unión Europea, otros por sus cervezas, mejillones y chocolate y, cada vez más, se la

conoce como la capital mundial del cómic. Y es que aquí las tiras cómicas se consideran obras de arte. Incluso puedes obtener una licenciatura universitaria en el noveno arte. Según sus propias estadísticas, es el lugar del mundo con más ilustradores de historietas por metro cuadrado.

Pero entre todos los autores, el más famoso es, sin duda, Georges Remi, más conocido como Hergé, el creador de ‘Las aventuras de Tintín y Milú’.Tintín ha sido el gran viajero del siglo XX. Un intrépido reportero belga que recorre los cinco continentes acompañado por su fiel Milú, un perrito fox terrier con mucha personalidad. Este

olta gent coneix Brussel·les perquè és la capital de la Unió Europea, d’altres per M la cervesa, els musclos i la xocolata, i, cada

vegada més, se la coneix com la capital mundial del còmic. I és que aquí les tires còmiques es consideren obres d’art. Fins i tot es pot obtenir una llicenciatura universitària en el novè art.

Segons estadístiques pròpies, és el lloc del món amb més il·lustradors d’historietes per metre quadrat. Però entre tots els autors, el més famós és, sens dubte, Georges Remi, més conegut com a Hergé, el creador de ‘Les aventures de Tintín i Milú’.Tintín ha estat el gran viatger del segle XX. Un reporter belga intrèpid que recorre els cinc continents acompanyat del seu fidel Milú, un gosset fox terrier amb molta

any know Brussels as the capital of the M European Union, others for their beers, mussels and chocolate and, increasingly, is

known as the capital of comic strips. Here, comics are regarded as works of art. You can even get a college degree in the ninth art. According to their own statistics, they have the world’s most comic illustrators per square meter. But among all the authors, the most famous is without doubt, Georges Remi, alias Hergé, the creator of ‘The Adventures of Tintin and Snowy’.

Tintin has been the great twentieth-century traveller. An intrepid Belgian reporter who travels, accompanied by his faithful Snowy, a fox terrier with great personality. This character has become a truly global myth not only for comic spanorama Spanair

29

Rue Marché-au- Charbon con Brousaille de Frank Pé Souvenirs del Manneken Pis personaje se ha convertido en un auténtico mito planetario no sólo para los amantes del cómic.

Los álbumes de Tintín tienen un estilo propio, conocido como ‘línea clara’, que caracteriza a la Escuela de Bruselas. Para conocer a los héroes del mundo de las tiras cómicas, la ciudad de Bruselas ha organizado un paseo para ver 42 esquinas pintadas al fresco, que puedes descubrir andando o en bicicleta. La idea empezó cuando el Ayuntamiento buscaba soluciones para rehabilitar muros y edificios en mal estado, y decidió integrar obras de artistas del cómic en forma de

murales. Vale la pena, ya que es una excusa como cualquier otra para conocer la ciudad, pero desde una óptica más divertida, sobre todo si vas con niños.

La ruta comienza en la impresionante Grand Place, que para muchos es la plaza más bella del mundo. Siempre está animada con gente tomando cerveza o turistas haciendo fotos y dando vueltas. A partir de aquí uno puede ir descubriendo una Bruselas que rinde homenaje a la historia del cómic por diferentes callejuelas del casco histórico. Si hubiera que elegir, destacaríamos los

personalitat. Aquest personatge s’ha convertit en un autèntic mite planetari, no només per als amants del còmic. Els àlbums de Tintín tenen un estil propi, conegut com a ‘línia clara’, que caracteritza l’Escola de Brussel·les. Per conèixer els herois del món de les tires còmiques, la ciutat de Brussel·les ha organitzat una passejada per veure 42 cantonades pintades al fresc, que es poden descobrir a peu o amb bicicleta. La idea va començar quan l’Ajuntament buscava solucions per rehabilitar murs i edificis en mal estat, i va decidir integrar-hi obres d’artistes del còmic en

forma de murals. Val la pena, ja que és una excusa com una altra per conèixer la ciutat, però des d’una òptica més divertida, sobretot si es va amb mainada.

La ruta comença a la impressionant Grand Place, que per a molta gent és la plaça més bonica del món. Sempre està animada amb gent prenent una cervesa o turistes fent fotos i voltant. A partir d’aquí es pot anar descobrint una Brussel·les que rendeix homenatge a la història del còmic per diferents carrerons del nucli històric. Si s’hagués de triar, destacaríem els murals de ‘Lucky Lucke

fans. Tintin albums have their own style, known as ‘bright line’ which characterizes the Brussels school. To know the heroes of the world of comic strips, the city of Brussels has organized a walk to see the 42 corners painted in fresco, that you can discover on foot or by bicycle. The idea began when the city was looking for solutions to restore walls in disrepair and it was decided to integrate works of comic artists in the form of murals. It’s an excuse to know the city, but much more fun, especially if you go with children.

The route starts at the impressive Grand Place, which for many is the most beautiful square in the world. Is always busy with people drinking beer or tourists taking pictures. From here one can discover a Brussels that pays homage to the history of comics in different lanes of the old town. If we had to choose, we would highlight the murals: Lucky Lucke and the Dalton brothers (Morris) in the rue de la Buanderie; Spirou (Tome & Janry) on the Boulevard du Centenaire, Marsupilami (Jijé), rue des Capucins 15 or Quick

Tienda de cerveza

30

spanorama Spanair

La rue des Bouchers está llena de restaurantes

Más chocolaterías

Galeries Saint-Hubert Chocolatería Neuhaus

murales de ‘Lucky Lucke y los hermanos Dalton’ (Morris), en la Rue de la Buanderie; ‘Spirou’ (Tome & Janry), en el Boulevard du Centenaire; ‘Marsupilami’ (Jije), en la Rue des Capucins, 15, o ‘Quick y Flupke’, en la Rue des Capucins. Estos personajes, dibujados por Hergé, aparecen en plan cameo en algunos álbumes de Tintín, como ‘Tintín en el Congo’, ‘La estrella misteriosa’ y ‘Las siete bolas de cristal.’

A unos pasos de la Grand Place encontramos otro ilustre conocido, la estatua de Manneken Pis (Rue de l’Etude), disfrazada con uno de sus

i els germans Dalton’ (Morris), a la Rue de la Buanderie; ‘Spirou i Fantàstic’ (Tome & Janry), al Boulevard du Centenaire; ‘Marsupilami’ (Jije), a la Rue des Capucins 15, i ‘Quick i Flupke’, també a la Rue des Capucins. Aquests personatges, dibuixats per Hergé, surten en alguns àlbums de Tintín, com ara ‘Tintín al Congo’, ‘L’estel misteriós’ i ‘Les set boles de cristall’.

A unes passes de la Grand Place hi trobem un altre conegut il·lustre, l’estàtua de Manneken Pis (Rue de l’Etude), disfressada amb un dels seus vestits. La imatge és tan surrealista que and Flupke in the rue des Capucins. These characters, drawn by Hergé, appear as cameo, in some albums like ‘Tintin in the Congo’, ‘Shooting Star’ and ‘The Seven Crystal Balls. “ A few steps from the famous Grand Place there is another prominent figure, the statue of Manneken Pis (rue de l’Etude) disguised in one of his outfits. The image is so surrealistic that it seems a comic. A city whose symbol is a small bronze statue of a boy urinating and whose legend is that with this trickle it extinguished the wick

A pesar de ser la capital de Europa, sede de la UE y de la OTAN, Bruselas es una ciudad divertida. Tot i ser la capital

d’Europa, seu de la UE i de l’OTAN, Brussel·les és una ciutat divertida. In

Tienda de galletas

spite of being the capital of Europe, and headquarters for European Union and NATO, Brussels is a fun city. of a bomb that was going to explode in the Grand Place, is quite funny. The statue has a wardrobe that would make die of envy Paris Hilton, with more than 700 dresses displayed in the Maison du Roi. A few steps away is the Galerie Saint-Hubert (Marché Aux Herbes). These were the first shopping malls in Europe (1847) and today are an upscale shopping centre with the most exclusive shops. It’s worth taking a few minutes to have a Kriek beer or a glass of champagne spanorama Spanair

31

trajecitos. La imagen es tan surrealista que parece de cómic. Una ciudad cuyo símbolo es una pequeña estatua de bronce de un niño haciendo pis, y cuya leyenda es que con ese chorrito apagó la mecha de una bomba que iba a explotar en la Grand Place, no deja de tener su gracia. La figurita posee un fondo de armario que dejaría muerta de envidia a la mismísima Paris Hilton, con más de 700 vestidos, expuestos en la Maison du Roi. A unos pasos está la Galerie Saint-Hubert (Marché Aux Herbes). Fueron las primera galerías comerciales de Europa (1847) y hoy son un centro comercial de lujo, con tiendas de lo más exclusivas. Vale la pena tomarse una cerveza Kriek o una copa de champán con ostras en el mismo lugar donde Hergé se cruzó con otro célebre dibujante, Edgar Jacobs, padre de ‘Blake y Mortimer’.

Otro de los lugares imprescindibles de este recorrido es el Museo del Cómic (Rue des Sables, 20), una joya del ‘Art Nouveau’ diseñada por el arquitecto Victor Horta en 1906. En la entrada, junto a una impresionante escalera de piedra, hay una recreación del cohete a la Luna de Tintín. La colección reúne más de 7.000 originales. Hay una sección dedicada a Tintín, donde se puede ver la evolución del perso-

naje, desde que era un periodista con bombachos hasta un joven más sofisticado y cosmopolita.

Un poco más alejada está la Casa del Cómic (La Maison de la Bande Dessinée), en el Boulevard de l’Impératrice, 1, donde se pueden ver las planchas originales con las que se imprimieron algunas famosas historietas. A diez minutos del centro se celebra el Vieux Marché, o mercado de las pulgas, en la Place du Jeu de Balle. Hergé lo conocía muy bien, ya que su madre vivía en los alrededores.

Ropa antigua, libros de segunda mano, muebles, joyas..., hasta viejas ediciones de libros de Tintín en varios idiomas. En medio de tanto cachivache el pequeño reportero belga encontró la maqueta del barco que regaló a su amigo, el capitán Haddock. Dentro estaba escondido el mapa del tesoro de ‘El secreto del Unicornio’.

Hay otro lugar que, aunque no aparece en las historietas de Tintín, resulta de visita obligada. Se encuentra en las afueras de la ciudad, en la parada de metro Heizel, es el Atomium (Boulevard du Centenaire), otro de los símbolos de Bruselas. Este gigante de hierro se construyó para la Exposición Universal de 1958 y representa los nueve átomos de una molécula de cristal de

hierro. Se puede subir a las esferas en ascensor o en escaleras mecánicas. En la esfera más elevada –a 102 metros de altitud– está el Restaurante Panorama, con unas vistas increíbles sobre los Jardines Laeken. Está abierto de 10 a 23 h.

Las aventuras del joven reportero siguen levantando pasiones en todo el mundo. Tanto, que Hollywood incluso ha comprado los derechos para llevar al cine algunas de las aventuras del periodista belga. ‘El secreto del Unicornio’, dirigida por Steven Spielberg, se estrenará a finales de octubre o principios de noviembre de 2011, en Bruselas. La película estará protagonizada por Jamie Bell, el niño-bailarín de ‘Billy Elliot’, en el papel de Tintín, mientras que su oponente será Daniel 007 Craig, haciendo del malvado Rackham el Rojo. Por una noche, la capital del cómic se convertirá en la Meca del cine.

sembla de còmic. Una ciutat el símbol de la qual és una estatueta de bronze d’un nen fent un pipí, i la llegenda de la qual és que amb aquest rajolí va apagar la metxa d’una bomba que estava a punt d’explotar a la Grand Place, no deixa de tenir la seva gràcia. La figureta té un armari que deixaria morta d’enveja la mateixa Paris Hilton, amb més de 700 vestits, que estan exposats a la Maison du Roi. A uns metres hi ha la Galerie Saint-Hubert (Marché Aux Herbes). Van ser les primeres galeries comercials d’Europa (1847), i avui són un centre comercial de luxe, amb botigues d’allò més exclusives. Val la pena descansar uns minuts per prendre una cervesa Kriek o una copa de xampany amb ostres mentre t’imagines la tarda en què Hergé

es va topar amb un altre dibuixant cèlebre, Edgar Jacobs, pare de ‘Blake i Mortimer’.

Un altre dels llocs imprescindibles d’aquest recorregut és el Museu del Còmic (Rue des Sables 20), una joia de l’‘Art Nouveau’ dissenyada per Victor Horta el 1906. A l’entrada, al costat d’una escala de pedra impressionant, hi ha una recreació del coet a la Lluna de Tintín. La col·lecció reuneix més de 7.000 originals. Hi ha una secció dedicada a Tintín, on es pot veure l’evolució del personatge des que era un periodista amb bombatxos fins a un jove més sofisticat i cosmopolita.

Una mica més lluny hi ha la Casa del Còmic (La Maison de la Bande Dessinée, Boulevard de l’Impératrice 1), on es poden veure les planxes originals amb què es van imprimir algunes historietes famoses. A deu minuts del centre se celebra, des de fa més d’un segle, el Vieux Marché, o mercat de les puces, a la Place du Jeu de Balle.

Hergé el coneixia molt bé, perquè la seva mare vivia a prop. Roba antiga, llibres de segona mà, mobles, joies…, fins i tot velles edicions de llibres de Tintín en diversos idiomes. Enmig de tants trastos, el petit reporter belga va trobar la maqueta de la barca que va regalar al seu amic, el capità Haddock. A dins hi havia amagat el mapa del tresor d’‘El secret de l’Unicorn’.

Hi ha un altre lloc que, tot i que no surt a les historietes de Tintín, és de visita obligada.

Es troba als afores de la ciutat, a la parada de metro Heizel, i és l’Atomium (Boulevard du Centenaire), un altre dels símbols de Brussel·les.

Aquest gegant de ferro es va construir per a l’Exposició Universal del 1958 i representa els nou àtoms d’una molècula de cristall de ferro. Es pot pujar a les esferes amb ascensor o amb escales mecàniques. A l’esfera més elevada –a 102 metres d’altura– hi ha el Restaurant Panorama, amb unes vistes increïbles sobre els Jardins Laeken.

Les aventures del jove reporter continuen aixecant passions a tot el món. Tant, que Hollywood n’ha comprat els drets per portar al cine ‘El secret de l’Unicorn’, dirigida per Steven Spielberg, s’estrenarà a finals d’octubre del 2011, a Brussel·les. La pel·lícula estarà protagonitzada per Jamie Bell, en el paper de Tintín, mentre que Daniel 007 Craig farà del malvat Rackham el Roig. Per una nit, la capital del còmic es convertirà en la Meca del cine.

with oysters as one imagines the evening when Hergé met Edgar Jacobs, father of Blake and Mortimer.

Another of the places along this route is the Museum of Comics (rue des Sables, 20), an ‘art nouveau’ building designed by Victor Horta, in 1906. At the entrance, next to the impressive stone staircase is a recreation of the moon rocket of Tintin. The collection gathers more than 7,000 originals. After reviewing the history of comic strips, do not miss the section dedicated to Tintin, where you can see the evolution of this character since he was a journalist with bloomers to a more sophisticated young man. A little further away is the The Comic Strip Maison, boulevard de l’Impératrice, 1, where you can admire the original plates with which some famous cartoons were printed. Just 10 minutes from downtown, the Vieux Marché or flea market has been held for more than a century, on Place du Jeu de Balle. Hergé knew it very well because his mother lived nearby. Old clothes, second hand books, furniture, jewellery ...

In the midst of all these gadget, the little Belgian reporter found the model of the ship that he gave as a gift to his friend Captain Haddock. Inside was

hidden the treasure map of ‘The Secret of the Unicorn’. There is another place which, although not featured in the Tintin comic, is a must.

Located on the outskirts of the city, by the Heizel subway, the Atomium (Boulevard du Centenaire) another of the symbols of Brussels. The iron giant was built for the Universal Exhibition of 1958 and represents the nine atoms of an iron crystal molecule. It is possible to climb to the spheres in lifts or escalators. In the highest sphere -102-meters of altitude- is Panorama, a restaurant with incredible views over the Laeken gardens. The adventures of the young reporter rises passions worldwide. Hollywood has bought the rights to film ‘The Secret of the Unicorn’, directed by Steven Spielberg, that will be released late October 2011 in Brussels. The film will star Jamie Bell, in the role of Tintin, while Daniel Craig 007, will be the evil Red Rackham.

For one night, the capital of the comic strip will become the Mecca of cinema.

La Grand Place

32

spanorama Spanair

Spanair une Bruselas con Barcelona (cuatro vuelos diarios), con Madrid (tres vuelos diarios), con Málaga (un vuelo cada día), con Bilbao (dos vuelos diarios) y con Sevilla (tres vuelos por día). Las conexiones con la capital belga se operan en colaboración con Brussels Airlines.

Spanair uneix Brussel·les amb Barcelona (4 vols diaris), Madrid (3 diaris), Màlaga (1 diari), Bilbao (2 vols diaris) i Sevilla (3 vols diaris). Aquestes connexions s’operen en col·laboració amb Brussels Airlines.

Spanair connects Barcelona and Brussels with 4 daily flights, Madrid with 3 daily flights, Málaga 1 daily flight, Bilbao 2 flights and Seville 3 daily flights. In collaboration with Brussels Airlines.

Varios murales con cรณmics

Spanair points

Obtenciรณn | Obtenciรณ | Obtaining Turista BCN: 300 pts. i/v (return ticket) Turista MAD: 400 pts. i/v (return ticket) Buiness BCN: 600 pts. i/v (return ticket) Business MAD: 800 pts. i/v (return ticket) Redenciรณn | Redempciรณ | Redeeming Turista: 11.000 i/v (return ticket) Business: 19.000 i/v (return ticket)

spanorama Spanair

33

Tintín en Bruselas Hergé-CroixDeLaigle - Atelier de Portzamparc 2009

Tintín a Brussel·les | Tintin in Brussels Por Gloria Zorrilla

1 Boutique de Tintin. Rue de la

Marché. Place du Jeu de Balle. Todos los días, de 7 a 14 h. Aquí Tintín encontró el barco de ‘El secreto del Unicornio’.

7 La Fleur en Papier Doré. Rue des Alexiens, 55. En este bar se reunían los surrealistas, y fue donde Hergé conoció al artista René Magritte.

8 Fresco de Tintín en la estación del Sur. Place Horta. En blanco y negro.

9 Brüsel, mitad librería especializada en todo tipo de cómics y mitad galería de arte. Boulevard Anspachlaan, 100.

10 Museo Hergé. A sólo 25 kilómetros de Bruselas se encuentra el verdadero centro de peregrinación de cualquier tintinófilo. Un santuario dedicado enteramente al mítico personaje. ¡Imprescindible! Rue du Labrador, 26, Louvain-la-Neue. www.museeherge.com y www.tintin.com.

11 Turismo de Bélgica. Flandes y Bruselas. Consulta estas webs: www. flandes.net y brusselsinternational.be.

1 Boutique de Tintin Rue de la Colline, 13. Oberta de dilluns a dissabte, de 10 a 18 h, i diumenge d’11 a 17 h. Dedicada totalment al personatge més famós del còmic belga.

2 Fresc de Tintín, Milú i el capità Haddock, a la Rue de l’Etude, al costat d’un altre personatge il·lustre, la font de Manneken Pis. 3 Comic Strip Museum. 20 Rue des Sables. Exposicions sobre tots els herois de les tires còmiques belgues, com Tintín, Spirou, Lucky Luke i Els Barrufets. Tenen tots els àlbums i ‘gadgets’ per a fans. www.stripmuseum.be.

4 Mural de Tintín a l’estació de metro de Stockel. Més de 140 personatges dibuixats a tots dos costats d’aquesta parada de metro. El va pintar Hergé abans de morir, el 1983.

5 Hotel Metropole. 31 Place De Brouckère. La façana d’aquest palau majestuós surt a ‘Les 7 boles de cristall’.

6 Mercat de les Puces o Vieux Marché.

Place du Jeu de Balle. Cada dia, de 7 a 14 h.

Aquí Tintín va trobar el vaixell d’‘El secret de l’Unicorn’.

7 La Fleur en Papier Doré. Rue des Alexiens, 55. En aquest bar es reunien els surrealistes i va ser on Hergé va conèixer l’artista René Magritte.

8 Fresc de Tintín a l’estació del Sud. Place Horta. En blanc i negre.

9 Brüsel, meitat llibreria especialitzada en tot tipus de còmics i meitat galeria d’art.

Boulevard Anspachlaan, 100.

10 Museu Hergé. A només 25 quilòmetres de Brussel·les es troba el veritable centre de pelegrinatge de qualsevol tintinòfil. Un santuari dedicat completament al mític personatge. Imprescindible. Rue du Labrador, 26, Louvain-laNeue. www.museeherge.com i www.tintin.com.

11 Turisme de Bèlgica. Flandes i Brussel·les. Consulteu aquestes webs abans de sortir: www.flandes.net i www.brusselsinternational.be.

1 Boutique Tintin. Rue de la Colline, 13. Opens Monday to Saturday, from 10-6 pm and on Sunday from 11 to 5 pm . Dedicated entirely to the most famous Belgian comic strip hero.

2 Fresco painting of Tintin, Snowy and Captain Haddock in the Rue de l’Etuve, alongside another famous Brussel’s character, Manneken Pis. 3 Comic Strip Center. 20 Rue des Sables. Temporary and permanent exhibitions of all Belgian comic strips heroes, from Tintin, Spirou, Lucky Luke and the Smurfs. In the Bookshop, you will find comic albums, postcards and gadgets. www.stripmuseum.be.

4 Tintin mural at Stockel metro station. More than 140 characters are displayed on both sides of the underground’s wall, painted by Hergé himself before he died in 1983.

5 Hotel Metropole. 31 Place De Brouckère. The facade of this palace appears on ‘The 7 Crystal Balls’.

34

6 Mercado de las pulgas o Vieux

Colline, 13. Abierta de lunes a sábado, de 10 a 18 h, y el domingo de 11 a 17 h.

Dedicada enteramente al personaje más famoso del cómic belga.

2 Fresco de Tintín, Milú y el capitán Haddock, en la Rue de l’Etude, justo al lado de otro ilustre personaje, la fuente de Manneken Pis. 3 Comic Strip Museum. 20 Rue des Sables. Exposiciones sobre todos los héroes de las tiras cómicas belgas, desde Tintín, Spirou, Lucky Luke o Los Pitufos.

En la tienda del museo tienen todos los álbumes y los ‘gadgets’ para fans. www.stripmuseum.be.

4 Mural de Tintín en la estación de metro de Stockel. Más de 140 personajes dibujados por el propio Hergé antes de morir, en 1983.

5 Hotel Metropole. 31 Place de Brouckère. La fachada de este majestuoso palacio aparece en ‘Las 7 bolas de cristal’.

spanorama Spanair

3

Vieux Marché

Galería Brüsel

Tintín fachada

6 Flea Market or ‘Vieux Marché’. Place

du Jeu de Balle. Every day from 7-2 pm.

Here Tintin found the boat with a map of ‘The Secret of the Unicorn’.

7 La Fleur en papier Doré. Rue des Alexiens, 55. In this bar the Surrealists met and it’s where Hergé met the artist René Magritte.

8 Tintin fresco in South Station. Place Horta. In black and white.

9 Brüsel. It’s an art gallery and a bookshop specializing in all kinds of comics. Anspachlaan Boulevard 100.

10 Hergé Museum Just 25 kilometers from Brussels is the true center of pilgrimage for any tintinologist. A shrine dedicated entirely to the mythical character. Essential! Rue du Labrador, 26, Louvain-la-Neue. www.museeherge.com and www.tintin.com.

11 Belgium Flanders and Brussels Tourism Office. Search these webs before you fly: www.brusselsinternational.be and www.flandes.net

1

4

Comic Strip Museum

3 Tintin Shop

8 Fresco de Tintín

6

10

9

Hergé-CroixDeLaigle - Atelier de Portzamparc 2009

7

spanorama Spanair

35

Bruselas en clave de cómic Brussel·les en clau de còmic | Brussells in comic key Por Gloria Zorrilla HotelMetropôle

Es un legendario establecimiento del siglo XIX (1895) y uno de los centros sociales y culturales de la ciudad. Por sus lujosas habitaciones han pasado desde Albert Einstein y Marie Curie hasta toda la realeza del mundo.

Las habitaciones son espaciosas y cómodas. Los bruselenses se sientan en su café, resguardado de la lluvia con un gran toldo, para hacer el aperitivo.

31 Place de Brouckère. Tel. 32 2 217 23 00 www.metropolehotel.com

BonsoirClara

Muy de moda entre los belgas. Un gran ‘patchwork’ de luces de colores decora la pared de este restaurante de cocina creativa. Platos como foie gras con chorizo, shiitake y parmesano, o un atún crudo estilo japonés con crema de aguacate y tostada los encontrarás en su carta. ‘Trendy’, con servicio muy amable.

22 Rue Antoine Dansaert.

Tel. 32 2 502 09 90 — www.bonsoirclara.be

BarDessiné

Muchos vienen a probar su excelente carta de whiskys de malta, pero la mayoría de los clientes van a disfrutar con los dibujos originales de Hergé y de varios ilustradores de cómics belgas que cuelgan de sus paredes. Vale la pena pasar la tarde.

Abierto desde las 18 hasta la 1 h.

En el Radisson SAS Royal Hotel 47 Fossé-aux-loups www.royal.brussels.radissonas.com

LaBelleMaraîchère

Este restaurante es una cita obligada para probar la mejor cocina de mercado de Bruselas. En un ambiente informal y muy acogedor, la familia Devreker ofrece especialidades de pescado desde hace más de 35 años: desde sopa de langosta al armañac y ostras ‘Fines de Claire’, hasta los típicos mejillones belgas preparados de diversas maneras. En pleno barrio de los pescadores.

11A Place Ste. Cathérine. Tel. 32 2 512 97 59 www.labellemaraichere.com

HotelAmigo

Al lado de la Grand Place, este lujoso establecimiento de la cadena Rocco Forte Collection acaba de ser redecorado. El toque de distinción lo da que, en todas las habitaciones, hay figuras de Tintín, Milú o el capitán Haddock como objeto de decoración en los lavabos. Moderno, cómodo y con las últimas tecnologías .

1-3 Rue de l’Amigo. Tel. 32 2 547 47 47 www.hotelamigo.com

36

spanorama Spanair

És un establiment llegendari del segle XIX (1895) i un dels centres socials i culturals de la ciutat. Per les seves habitacions luxoses hi han passat des d’Albert Einstein i Marie Curie fins a tota la reialesa del món.

Les habitacions són espaioses i còmodes. Els brussel·lesos s’asseuen al seu cafè, resguardat de la pluja amb un gran tendal, per fer l’aperitiu.

It is a legendary establishment of the 19th century (1895) and one of the social and cultural centres of the city. In the luxurious rooms Albert Einstein, Marie Curie up to the whole royalty of the world have spend the night. The rooms are spacious and comfortable. The people from Brussels sit in the outside coffee, sheltered from the rain with a large awning to take an appetizer.

És un dels locals més de moda entre els belgues. Un gran ‘patchwork’ de llums de colors decora la paret d’aquest restaurant agradable de cuina creativa. A la carta hi trobaràs plats com el foie gras amb xoriço, xiitake i parmesà, o tonyina crua a l’estil japonès amb crema d’alvocat i torrada.

Restaurant ‘trendy’, amb servei amable i molt professional.

Very popular among the Belgians. A huge patchwork of coloured lights decorates the wall of this restaurant with creative cuisine. Dishes such as foie gras de canard with sausage, shiitake and parmesan or a Japanese-style raw tuna with avocado cream and toast are in the menu. Trendy with friendly and very professional service.

Molta gent ve a tastar la seva carta de whisky de malt, excel· lent, però la majoria dels clients hi vénen a gaudir dels dibuixos originals d’Hergé i de diversos il·lustradors de còmics belgues que hi ha penjats a les parets. Val la pena passar-hi la tarda. Obert des de les 18 fins a la 1 h.

Many come to try their excellent choice of single malts but most customers will enjoy the original drawings of Tintin and several Belgian comic book illustrators hanging from the walls. It’s worth spending the afternoon.

Open from 18 hours to 1. At the Radisson SAS Royal Hotel.

Aquest restaurant és una cita obligada per tastar la millor cuina de mercat de Brussel·les.

En un ambient informal i molt acollidor, la família Devreker ofereix especialitats de peix des de fa més de 35 anys: des de sopa de llagosta a l’armanyac i ostres ‘Fines de Claire’, fins als típics musclos belgues preparats de diverses maneres. En ple barri dels pescadors.

This restaurant is a must to taste the best market cuisine in Brussels. In a casual and cosy environment, family Devrek offers specialities of fish for more than 35 years: lobster bisque with Armagnac, Oysters ‘Fines de Claire’ to typical Belgian mussels prepared in various ways. In full neighbourhood of the fishermen.

Al costat mateix de la Grand Place, aquest luxós establiment de la cadena Rocco Forte Collection acaba de ser redecorat.

El toc de distinció el dóna el fet que, a totes les habitacions, hi ha figures d’en Tintín, en Milú o el capità Haddock com a objectes de decoració als lavabos. Modern, còmode i amb les últimes tecnologies.

Right next to the Grand Place, this luxurious 5 stars from Rocco Forte Collection, has just been completely redecorated. The touch of distinction gives it that in all rooms, there are figures of Tintin, Snowy and Captain Haddock as decorative object in the toilet.

Modern, comfortable and with the latest technology.

spanorama Spanair

37

Sir Edmund Hillary

Conquistador del Everest: de apicultor a montañero Sir Edmund Hillary, conqueridor de l’Everest: d’apicultor a muntanyenc Sir Edmund Hillary , conqueror of mount Everest: a beekeeper turned mountaineer

Sir Edmund Hillary nació en 1919 y creció en Auckland, Nueva Zelanda. Fue en ese dominio británico de las antípodas donde empezó a interesarse por el montañismo, aunque se ganaba la vida como apicultor, criando abejas. Sir Edmund Hillary va néixer el 1919 i va créixer a Auckland, Nova Zelanda. Va ser en aquell

domini britànic dels antípodes on va començar a interessar-se pel muntanyisme, tot i que es guanyava la vida com a apicultor, criant abelles. Sir Edmund Hillary was born in 1919 and grew up in Auckland, New Zealand. It was in

that British Dominion in the lands down under, where he started to take an interest in mountaineering, although he was working as a beekeeper to earn his living. Texto: Luis Vigil

mpezó escalando montañas en su Nueva E Zelanda natal, para pasar luego a las clásicas cimas de los Alpes y acabar, finalmente, en el

techo del mundo, en la cordillera del Himalaya, donde escaló once cimas diferentes de más de 6.000 metros. Y, con toda esa experiencia alpinista a sus espaldas, Hillary creyó que ya podía enfrentarse al mayor de los retos: subir al Everest.

El monte Everest, cuya altura fue recientemente fijada, de modo oficial, por los gobiernos chino y nepalés en 8.848 metros, se halla situado entre el Tíbet y el Nepal. Su escalada fue un objetivo deseado desde los mismos inicios del alpinismo por muchos escaladores famosos. Tanto es así que, entre 1920 y 1952, nada menos que siete importantes expediciones intentaron coronarlo, siempre sin éxito. Lo que es más, en 1924, el famoso montañero británico George Leigh-Mallory pereció en su tercer intento por llegar a la cima.

Y, en 1952, un equipo de escaladores suizos se vio obligado a volverse atrás, tras alcanzar el pico Sur, que sólo se halla a algo más de 300 metros de la cúspide.

Deseoso de lograr lo que tantos otros no habían podido alcanzar, Edmund Hillary se unió a

expediciones de reconocimiento del Everest organizadas en 1951, y de nuevo en 1952. Su actuación en esas expediciones llamó la atención del británico Sir John Hunt, militar de carrera y líder de una expedición al Himalaya patrocinada por el Club Alpino de la Gran Bretaña y la Royal Geographic Society, que se proponía hacer el asalto definitivo al Everest en 1953. Sir John invitó a Hillary a unirse a dicha expedición, oferta inmediatamente aceptada por el neozelandés.

En mayo de ese año, la expedición alcanzó el pico Sur, pero todos los expedicionarios que habían logrado llegar a esa altura se vieron obligados a regresar... Todos menos dos: Edmund Hillary y Tenzing Norgay, un guía nativo nepalés, perteneciente a la etnia sherpa, el pueblo que vive en la zona del Himalaya, y que ya había participado en cinco escaladas anteriores al Everest. Ellos eran los únicos miembros de la expedición aún en condiciones físicas como para intentar el asalto definitivo a la cumbre.

Y, efectivamente, a las 11.30 h del 29 de mayo de 1953, Edmund Hillary y Tenzing Norgay alcanzaron la cúspide del mundo, a 8.848 metros sobre el nivel del mar. El punto más alto del mundo había sido conquistado. Claro que aún les quedaba

a començar escalant muntanyes a la seva Nova Zelanda natal, després va passar als cims V clàssics dels Alps i, finalment, va acabar al sostre

xinès i nepalès en 8.848 metres, està situat entre el Tibet i el Nepal. Escalar-lo va ser un objectiu desitjat des dels mateixos inicis de l’alpinisme per molts escaladors famosos. Tant és així, que entre el 1920 i el 1952 ni més ni menys que set expedicions importants van intentar coronar-lo, sempre sense èxit. I el que és més, el 1924 el famós muntanyenc britànic George Leigh-Mallory va desaparèixer en el seu tercer intent d’arribar al cim. I, el 1952, un equip d’escaladors suïssos es va

veure obligat a tornar enrere després d’arribar al pic Sud, que es troba a tan sols una mica més de 300 metres de la cúspide.

Desitjós d’aconseguir allò que tants altres no havien pogut assolir, Edmund Hillary es va unir a expedicions de reconeixement de l’Everest organitzades el 1951, i de nou el 1952. I la seva actuació en aquelles expedicions va cridar l’atenció del britànic Sir John Hunt, militar de carrera i líder d’una expedició a l’Himàlaia

e started climbing mountains at home in New H Zealand, next came the classic summits of the Alps, and he finally made it to the top of the world:

goal of many celebrated climbers ever since the very beginning of mountaineering. So much so that, between 1920 and 1952, as many as seven important expeditions tried to conquer it, with no success. Even worse, in 1924, the famous British mountaineer George Leigh-Mallory perished in his third attempt to reach the summit. In 1952, a Swiss team of climbers were forced to turn back after reaching the south peak, only about 300 metres from the summit.

Eager to accomplish what many others had

failed to achieve, Edmund Hillary joined in Everest reconnaissance expeditions organised in 1951, and again in 1952. His performance during those brought him to the attention of Sir John Hunt, a British serviceman who was leading an expedition to the Himalayas, sponsored by the Alpine Club of Great Britain and the Royal Geographic Society, and willing to make the final assault on Mount Everest in 1953. Sir John invited Hillary to join their expedition, an offer the New Zealander accepted right away.

del món, a la serralada de l’Himàlaia, on va escalar onze cims diferents de més de 6.000 metres. I, amb tota aquesta experiència alpinista a l’esquena, Hillary va creure que ja podia enfrontar-se amb el repte més gran de tots: pujar a l’Everest.

El cim de l’Everest, l’altura del qual es va fixar recentment, de manera oficial, per part dels governs

the Himalayas, where he climbed eleven different peaks of over 6000 metres. With all the experience behind him, Hillary believed he was ready to face his biggest challenge ever: climbing Everest.

Mount Everest, standing at 8,848 metres, as officially established by the Chinese and Nepaese governments a few years ago, sits on the border between Tibet and Nepal. Scaling it was a desired

38

spanorama Spanair

una hazaña tan importante como la subida, el traicionero descenso desde la cima...

Habiendo podido regresar a salvo al campamento base, la noticia de la ascensión al monte Everest fue comunicada al mundo. Y, por una feliz coincidencia para los leales súbditos de su majestad británica, la buena nueva se hizo pública la misma mañana de la coronación de la reina Isabel II. Realmente, el triunfo de una expedición

patrocinada pel Club Alpí de la Gran Bretanya i la Royal Geographic Society, que es proposava fer l’assalt definitiu a l’Everest el 1953. Sir John va convidar Hillary a unir-se a aquella expedició, una oferta que el neozelandès va acceptar immediatament.

El maig d’aquell any, l’expedició va arribar al pic Sud, però tots els expedicionaris que havien aconseguit arribar a aquella altura es van veure obligats a tornar… Tots menys dos: Edmund In May that year, the expedition reached the south peak, but all who had managed to get that far were forced to turn back… all but two: Edmund Hillary and Tenzing Norgay (a native Nepalese guide belonging to the ethnic group of the Sherpas, the native people of the Himalayan region) who had already been taking part in five previous ascents of Mount Everest. They were the only two members in the expedition who were still in a physical condition suitable enough to go on with the final assault on the summit.

británica y de un montañero de uno de los dominios del imperio, combinados con la coronación de una joven monarca, hizo mucho por levantar la moral de una nación agotada por los largos años de la Segunda Guerra Mundial (durante buena parte de la cual se había enfrentado en solitario a la aparentemente imparable máquina de guerra nazi), y por los no menos largos años de penalidades de la posguerra. Disfrutando de su

El 29 de mayo de 1953, Sir Edmund Hillary y Tenzing Norgay alcanzaron la cúspide del mundo, a 8.848 metros sobre el nivel del mar.

El 29 de maig del 1953, Sir Edmund Hillary i Tenzing Norgay van arribar a la cúspide del món, a 8.848 metres sobre el nivell del mar.

On 29th May 1953, Sir Edmund Hillary and Tenzing Norgay made it to the top of the world, reaching 8,848 metres above sea level.

Hillary i Tenzing Norgay, un guia nadiu nepalès que pertanyia a l’ètnia xerpa, el poble que viu a la zona de l’Himàlaia, i que havia participat en cinc escalades anteriors a l’Everest. Ells dos eren els únics membres de l’expedició que encara estaven en condicions físiques per intentar l’assalt definitiu al cim.

I, efectivament, a les 11.30 h del 29 de maig del 1953, Edmund Hillary i Tenzing Norgay van arribar a la cúspide del món, a 8.848 metres sobre And so it was, at 11.30 am, on 29th May 1953, Edmund Hillary and Tenzing Norgay made it to the top of the world, reaching 8,848 metres above sea level. The highest peak in the world had been conquered. But they were still to face as big a challenge as the climbing: the treacherous descent from the summit.

Once they managed to go back to the base camp safe and sound, the world was told about the news of the ascent of Mount Everest. In a lucky coincidence for Her British Majesty’s loyal subspanorama Spanair

39

merecida fama, Edmund Hillary viajó, con los demás componentes de la expedición, a Gran Bretaña, donde fue armado caballero por la nueva soberana.

Ya convertido en una celebridad a escala mundial, Sir Edmund Hillary pasó a interesarse por las exploraciones polares y fue nombrado líder de la participación neozelandesa en la Expedición Transantártica, llevada a cabo de 1955 a 1958. Ese último año participó en la primera expedición motorizada al Polo Sur. No deseando abandonar el amor de su vida, Hillary siguió organizando escaladas por todo el mundo, pero con el paso de los años se fue interesando más y más por el bienestar del pueblo nepalés, entre el que había encontrado tan buenos amigos, Tenzing Norgay el primero. Así, en 1960 regresó al Nepal para ayudar al desarrollo de ese pueblo, donde consiguió edificar clínicas, hospitales y diecisiete escuelas.

Para facilitar el acceso durante la realización de esos proyectos de ayuda al pueblo nepalés, se construyeron, en la zona del Himalaya, dos pistas de aterrizaje... que tuvieron la no contemplada consecuencia de atraer a más turistas, sobre todo alpinistas, a aquella remota región montañesa.

Y, para obtener combustible para su naciente industria turística, la población local cortó aún más

40

árboles de sus ya mermados bosques. Preocupado por la degradación del medio ambiente en la región, Edmund Hillary logró convencer al gobierno del Nepal que dictase leyes para proteger los bosques y creara un parque nacional en la zona del Everest. Pero, como nación pobre que es, el Nepal no podía pagar el coste del proyecto, aparte de que no tenía experiencia alguna en la gestión de un parque nacional. De modo que Hillary convenció al gobierno de Nueva Zelanda para que patrocinase el proyecto.

Desgraciadamente, la que era la feliz vida de un hombre que había logrado la mayor parte de sus objetivos se vio ensombrecida en 1975,

cuando su esposa e hija perecieron en un accidente. Y Hillary decidió dedicar lo que le quedase de vida a la defensa del medio ambiente y a la ayuda al pueblo nepalés. Finalmente, en 2008, murió en su Nueva Zelanda natal, a la edad de 88 años, siendo llorado por sus compatriotas, que habían hecho de él un héroe nacional, por los nepaleses, de quienes fue un benefactor, y por admiradores de su hazaña del mundo entero.

Y, en una última escalada al Everest, el 6 de abril de 2010, parte de sus cenizas se llevaron a la montaña que él coronó por vez primera y se esparcieron desde la cima del mundo.

Con el paso de los años se fue interesando más y más por el bienestar del pueblo nepalés. En 1960 regresó al Nepal para ayudar al desarrollo de ese pueblo, donde edificó clínicas, hospitales y diecisiete escuelas.

Amb el pas dels anys es va anar interessant més i més pel benestar del poble nepalès. El 1960 va tornar al Nepal per ajudar al desenvolupament d’aquell poble, i va aconseguir edificar-hi clíniques, hospitals i disset escoles.

As years went by, he became more and more concerned about the welfare of the Nepali people. In 1960, he went back to Nepal to make some contribution to the development of its people, helping to build health centres, hospitals and seventeen schools.

el nivell del mar. El punt més alt del món havia estat conquerit. És clar que encara els faltava una gesta tan important com la pujada: el descens traïdorenc des del cim…

Quan van poder tornar sans i estalvis al campament base, la notícia de l’ascensió al cim de l’Everest es va comunicar al món. I, per una feliç coincidència per als lleials súbdits de sa majestat britànica, la bona nova es va fer pública el mateix matí de la coronació de la reina Elisabet II. Realment, el triomf d’una expedició britànica i d’un muntanyenc d’un dels dominis de l’imperi, combinats amb la coronació d’una jove monarca, va fer molt per aixecar la moral d’una nació esgotada pels llargs anys de la Segona Guerra Mundial (durant bona part de la qual s’havia enfrontat en solitari amb l’aparentment imparable màquina de guerra nazi), i pels anys, no menys llargs, de penalitats de la postguerra. Gaudint de la seva fama merescuda, Edmund Hillary va viatjar, amb la resta de components de l’expedició, a la Gran Bretanya, on va ser armat cavaller per la nova sobirana.

Convertit en una celebritat a escala mundial, Sir Edmund Hillary va passar a interessar-se per les exploracions polars, i va ser nomenat líder de la participació neozelandesa a l’Expedició Transantàrtica, que es va portar a terme des del 1955 fins al 1958. I aquell últim any va participar en la primera expedició motoritzada al Pol Sud.

Com que no volia abandonar l’amor de la seva vida, Hillary va continuar organitzant escalades per tot el món, però amb el pas dels anys es va anar interessant més i més pel benestar del poble nepalès, entre el qual havia trobat tan bons amics, Tenzing Norgay el primer. D’aquesta manera, el 1960 va tornar al Nepal per ajudar al desenvolupament d’aquell poble, i va aconseguir edificar-hi clíniques, hospitals i disset escoles.

Per tal de facilitar l’accés durant la realització d’aquells projectes d’ajuda al poble nepalès, es van construir a la zona de l’Himàlaia dues pistes d’aterratge… que van tenir la conseqüència no considerada d’atreure més turistes, sobretot alpinistes, a aquella regió muntanyenca remota. I, per obtenir combustible per a la naixent indústria turística, la població local va tallar encara més arbres dels seus boscos, que ja estaven molt castigats. Preocupat per la degradació del medi ambient a la regió, Edmund Hillary va aconseguir convèncer el govern del Nepal perquè dictés lleis que protegissin els boscos i perquè creés un parc nacional a la

zona de l’Everest. Però, com a nació pobra que és, el Nepal no podia pagar el cost del projecte, deixant de banda que no tenia cap experiència en la gestió d’un parc nacional. Així que Hillary va convèncer el govern de Nova Zelanda perquè patrocinés el projecte.

Desgraciadament, la vida feliç que portava un home que havia aconseguit la major part dels seus objectius es va veure entenebrida el 1975, quan la seva esposa i la seva filla van morir en un accident. I Hillary va decidir dedicar el que li quedés de vida a la defensa del medi ambient i a l’ajuda del poble nepalès. Finalment, el 2008, va morir a la seva Nova Zelanda natal, a l’edat de 88 anys, i va ser plorat pels seus compatriotes, que n’havien fet un heroi nacional, pels nepalesos, de qui va ser un benefactor, i per admiradors de la seva gesta del món sencer.

I, en una última escalada a l’Everest, el 6 d’abril del 2010, part de les seves cendres es van portar a la muntanya que ell va coronar per primera vegada, i es van escampar des del cim del món.

jects, the good news was announced on the same morning that Queen Elizabeth II was crowned. The success of a British expedition and a mountaineer from one of the Dominions of the Empire, together with the crowning of a young monarch, was a real encouragement for a country that was shattered by the long years of World War II (for much of which it had been alone in the battle against the apparently unstoppable Nazi war machine) and by the no less long years of post-war hardships. Enjoying his well deserved success, Edmund Hillary travelled, with the other members of the expedition, to Great Britain, where he was knighted by the new Sovereign.

Already a world celebrity, Sir Edmund Hillary went on to pursue an interest in Polar explorations, and was appointed as the leader of the New Zealand team taking part in the Commonwealth TransAntarctict Expedition, which took place between 1955 and 1958. It was in that last year that he took part in the first motorised expedition to the South Pole. Unwilling to give up the love of his life, Hillary

continued to organise climbs all over the world.

But, as years went by, he became more and more concerned about the welfare of the Nepali people, among which he had found so many good friends, Tenzing Norgay being the first. This was how, in 1960, he went back to Nepal to make some contribution to the development of its people, helping to build health centres, hospitals and 17 schools. To facilitate access to the country while those projects to help the Nepali people were being implemented, two runways were built in the Himalayan region, and they had an unexpected consequence: they attracted more tourists to these remote highlands, particularly mountaineers. To get fuel for its growing tourist industry, the local population started cutting down even more trees from their already damaged forests. Concerned about the environmental degradation of the region, Edmund Hillary managed to persuade the government of Nepal to enact laws protecting the forests and to create a national park in the Everest region.

But being a poor nation, Nepal could not afford the costs of the project, let alone the fact that it did not have any previous experience in the management of a national park. Therefore, Hillary himself persuaded the government of New Zealand to sponsor the project.

Unfortunately, what used to be the happy life of a man who had achieved most of his goals, was shattered in 1975, when his wife and daughter were killed in an accident. Hillary decided to devote the rest of his life to defending the environment and helping the Nepali people. Finally, in 2008, he died in his native New Zealand at the age of 88, being mourned by his fellow New Zealanders, who made him a national hero; by the Nepalis, for which he was a benefactor; and for admirers of his great achievement from all over the world.

On a last walk up Mount Everest, on 6th April 2010, part of his ashes were taken to the mountain he had conquered for the very first time in history, and scattered from the top of the world.

spanorama Spanair

Spanair en el Everest Spanair a l’Everest | Spanair on Everest Cuando Sir Edmund Hillary y el sherpa Tensing coronaron la cima del Everest lograron alcanzar la gloria, pero... Quan

Sir Edmund Hillary i el xerpa Tensing van coronar el cim de l’Everest van aconseguir arribar a la glòria, però... Sir Edmund

Hillary and the Sherpa Tensing reached the summit of Everest and reached glory, but...

dieron el pistoletazo de salida Tdeambién a una serie de cordadas de montañeros todos los países, ansiosos de coronar el techo del mundo. Naturalmente, los alpinistas españoles no podían estar ausentes en el intento.

El primer intento español en escalar los 8.484 metros del pico más alto del planeta fue, en 1974, el de los componentes de la expedición Tximist, pero no lograron hacer cumbre. Fue el vasco Martín Zabaleta quien, el 14 de mayo de 1980, realizó la primera ascensión española con éxito al Everest. Y, el 23 de mayo de 1996, la catalana Araceli Segarra protagonizó la primera ascensión femenina realizada por una española. También fue un catalán, Óscar Cadiach, el primer español que logró coronar dos veces la cumbre, la primera, el 18 de agosto de 1985, repitiendo la hazaña el 17 de mayo de 1993.

Claro que, en los últimos años, la proliferación de las expediciones es tal que hay montañeros que han llegado a hablar de ‘el circo del Everest’, para significar esa saturación de cordadas, algunas de ellas poco preparadas (lo que ha llevado a muchos accidentes y no pocas muertes).

En lo que se refiere a los españoles, en 2008 ya eran 73 los que inscribían sus nombres en el palmarés de los conquistadores de la cima del mundo... y la lista sigue creciendo.

Y, ya que está usted volando en un avión de Spanair, quizá le guste saber que esta compañía patrocinó la expedición del montañero Albert Bosch, quien, el pasado 17 de mayo, consiguió coronar la cima del Everest, completando así su proyecto 7CIMS, que inició en 2007.

Mediante el mismo, el montañero ha coronado, a lo largo de tres años, las siete cimas más altas de cada continente. Con ello, Albert Bosch se ha convertido en el décimo español en completar tal hazaña, coincidiendo con el 25º aniversario de la primera expedición catalana que ascendió al Everest. Gracias a la colaboración de Spanair, se ha hecho realidad una de las proezas deportivas españolas del año.

ambé van donar el tret de sortida a una sèrie de cordades de muntanyencs de tots els països, T ansiosos de coronar el sostre del món. Naturalment, els

significar aquesta saturació de cordades, algunes poc preparades (cosa que ha provocat molts accidents i no poques morts). En el que fa referència als espanyols, el 2008 ja eren 73 els que inscrivien els seus noms al palmarès dels conqueridors del cim del món… i la llista continua creixent.

I, ja que esteu volant amb un avió de Spanair, potser us agradarà saber que aquesta companyia va patrocinar l’expedició del muntanyenc Albert Bosch, que, el 17 de maig passat, va aconseguir coronar el cim de l’Everest, completant així el seu projecte 7CIMS, que va iniciar el 2007. Mitjançant aquest projecte, el muntanyenc ha coronat, al llarg de tres anys, els set cims més alts de cada continent. Amb això, Albert Bosch s’ha convertit en el desè espanyol a completar una proesa així, que ha coincidit amb el vint-i-cinquè aniversari de la primera expedició catalana que va ascendir a l’Everest. Gràcies a la col·laboració de Spanair, s’ha fet realitat una de les proeses esportives espanyoles de l’any

also gave the starting shot to a series of roped Tthehey climbers from all over the world, anxious to crown roof of the world. Obviously, Spanish climbers

circus’ to describe the countless roped parties, some of them badly equipped (this is the reason for many accidents and deaths). In 2008 there were already 73 Spaniards on the list of conquerors of the world’s roof, and the list keeps growing.

And since you are flying on a Spanair flight, you maybe interested to know that the company sponsored the expedition of the mountaineer Albert Bosch.

He crowned the summit of Everest on the 17th of May and thus completed his program 7CIMS that he started in 2007. The mountaineer has crowned the seven highest peaks in each continent in almost three years. Albert Bosch become the tenth Spaniard to complete such a feat, and this coincides with the 25th anniversary of the first Catalan expedition to Mount Everest. Thanks to the collaboration of Spanair one of the Spanish sporting exploits of the year was possible.

alpinistes espanyols no podien estar absents en l’intent.

El primer intent espanyol d’escalar els 8.484 metres del pic més alt del planeta va ser, el 1974, el dels components de l’expedició Tximist, però no van aconseguir fer el cim. Va ser el basc Martín Zabaleta qui, el 14 de maig del 1980, va fer la primera ascensió espanyola amb èxit a l’Everest. I, el 23 de maig del 1996, la catalana Araceli Segarra va protagonitzar la primera ascensió femenina feta per una espanyola.

També va ser un català, Òscar Cadiach, el primer espanyol que va aconseguir coronar dues vegades el cim, la primera, el 18 d’agost del 1985, i va repetir la proesa el 17 de maig del 1993. És clar que, els últims anys, la proliferació de les expedicions ha estat tan alta que hi ha muntanyencs que han arribat a parlar del ‘circ de l’Everest’, per

were among those wanting to try it.

The first Spaniard to attempt to climb the 8484 metres of the highest peak on Earth was in 1974 when two members of the expedition, Tximista, tried but failed to reach the summit. The Basque Martín Zabaleta was the first Spaniard to climb Everest on the 14th of May 1980. And on the 23rd of May 1996, the Catalan Araceli Segarra was the first Spanish woman to achieve it. Another Catalan, Òscar Cadiach, was the first Spaniard to crown the summit twice: the first time on the 18th of August and the second on the 17th of May 1993.

In recent years the proliferation of expeditions is such that some mountaineers talk about ‘the Everest

spanorama Spanair

41

Euskadi, un mundo por descubrir Euskadi, un món per descobrir Euskadi, a world to discover

Euskadi ofrece a los visitantes una excelente combinación de modernidad y tradiciones, de llanuras verdes y de costas bañadas por el azul del Cantábrico. Euskadi ofereix als visitants

una combinació excel·lent de modernitat i tradicions, de planes verdes i de costes banyades pel blau del Cantàbric. Euskadi offers to

its visitors an excellent combination of modernity and traditions, green plains and a coastline surrounded by the blue Cantabrian Sea. Texto: Mireia Aranda - Fotos: Joan Masats y Oficina de Turismo de Euskadi.

us tres territorios, Guipúzcoa, Vizcaya y Álava, ls seus tres territoris, Gipúscoa, Biscaia i ts three provinces, Gipuzkoa, Vizcaya S cada uno con sus matices, sus diferencias, sus EÀlaba, cadascun amb els seus matisos, les seves Iand Alava, each one with its nuances, its diferències, els seus paratges i la seva personalitat, differences, its landscapes and its personality parajes y su personalidad, conforman la historia del pueblo vasco. Euskadi es el destino ideal para abrir el corazón a los sentidos, y ofrece a los viajeros no sólo la riqueza de sus pueblos y ciudades, sino la calidez de su gente y la exquisitez de su cocina, una de las más valoradas del mundo.

Cada una de sus capitales se distingue por poseer una personalidad muy definida, y las tres se han consolidado como destinos turísticos atractivos, que ofrecen a los viajeros todo lo que se puede esperar de una escapada urbana.

formen la història del poble basc. Euskadi és la destinació ideal per obrir el cor als sentits, i ofereix als viatgers no només la riquesa dels pobles i ciutats, sinó la calidesa de la gent i l’exquisidesa de la cuina, una de les més valorades del món.

Cadascuna de les capitals es distingeix per tenir una personalitat molt definida, i totes tres s’han consolidat com a destinacions turístiques atractives, que ofereixen als viatgers tot el que es pot esperar d’una escapada urbana.

form the history of the Basque people. Euskadi is the ideal destination to open our hearts to the senses, and offers travellers not only the wealth of its towns and cities, but also the warmth of its people and its exquisite cuisine, one of the most valuable in the world. Each of its capital has a very definite personality, and all of them are attractive tourist destinations that offer to the visitors everything one would expect from a city break.

Bilbao: reinvención y sorpresas

Bilbao: reinvenció i sorpreses

Bilbao: reinvention and surprises

Después de dejar atrás su pasado industrial, la capital vizcaína se ha convertido en la ciudad más cosmopolita, poblada e inquieta de Euskadi, conservando el encanto de sus rincones y tradiciones más arraigadas.

La ciudad está dividida en dos por el río Nervión, a lo largo del cual se extiende un agradable paseo por ambas márgenes. El singular casco viejo, completamente peatonal, es el corazón de la ciudad, Museo Guggenheim de Bilbao

42

spanorama Spanair

Després de deixar enrere el seu passat industrial, la capital biscaïna s’ha convertit en la ciutat més cosmopolita, poblada i inquieta d’Euskadi, conservant l’encant dels racons i les tradicions més arrelades.

La ciutat està dividida pel riu Nervión, al llarg del qual s’estén un agradable passeig per ambdós marges. El singular nucli antic és el cor de la ciutat, amb carrerons esquitxats de bars, on es poden degustar els ‘pintxos’ més exquisits. Aquí no podem deixar de

After leaving behind its industrial past, Bilbao has become a most cosmopolitan city, populated and excited of Euskadi, while retaining the charm of its corners and most deeply rooted traditions.

The river Nervión divides the city in two and along both banks you can have a pleasant walk.

The old time is unique, completely pedestrian and with narrow streets full of bars where you

Plaza de la Virgen Blanca de Vitoria con sus callejuelas salpicadas de bares, donde se visitar la catedral de Santiago, d’estil gòtic, el Teatre Arriaga, l’animada plaça Nova, l’antiga Biblioteca pueden degustar los más exquisitos ‘pintxos’. de Bidebarrieta o l’històric edifici del Mercat de la Aquí no podemos dejar de visitar la catedral de Ribera, en reconstrucció.

Santiago, de estilo gótico, el prestigioso Teatro Estructures creades per les figures més destacades Arriaga, la animada Plaza Nueva, la antigua Biblioteca de Bidebarrieta o el histórico edificio del de l’arquitectura d’avantguarda, com el Museu Guggenheim, dissenyat per Frank Gehry, el Centre d’Oci Mercado de la Ribera, en plena reconstrucción. i Cultura Alhóndiga, dissenyat per Philippe Starck, Estructuras creadas por las más destacadas figuras de la arquitectura de vanguardia, como el el Palau de Congressos i de la Música Euskalduna, el Bilbao Exhibition Centre o l’Aeroport de La Paloma, Museo Guggenheim, diseñado por Frank Gehry, dissenyat per Santiago Calatrava, vertebren el nou el Centro de Ocio y Cultura Alhóndiga, diseñado Bilbao. por Philippe Starck, el Palacio de Congresos y de la Música Euskalduna, el Bilbao Exhibition Centre o el Aeropuerto de La Paloma, diseñado por Vitòria: amplitud i qualitat de vida Santiago Calatrava, vertebran el nuevo Bilbao.

La seva mida ideal, conjugada amb un urbanisme modern, planificat i amaSi se quiere observar Vitoria cuenta con amplias zonas ble, fan de la capital alaBilbao en toda su ambesa una de les poblacions plitud, hay que subir peatonales y espacios ajardinados. europees més agradables, en funicular a la cima Vitòria té àmplies zones per als per les seves àmplies zones del monte Artxanda.

Vitoria: amplitud y calidad de vida

vianants i espais amb jardí.

Vitoria has large pedestrian zones and garden areas.

Su tamaño ideal, conjugado con un urbanismo moderno, planificado y amable, hacen de la capital alavesa una de las poblaciones europeas más agradables. El secreto de su éxito reside en sus amplias zonas peatonales y sus numerosos espacios ajardinados.

Su condición de centro político y administrativo de Euskadi se combina a la perfección con una arquitectura medieval de gran riqueza y con estilo propio. Su casco antiguo es un compendio de palacetes renacentistas y edificios románicos, cercado por una muralla y dos fortalezas, y un agradable espacio para el ocio, en la Plaza de la Virgen Blanca. La catedral de Santa María, bajo el lema ‘abierto por obras’, invita a conocer los entresijos de su restauración, que sirvió de fuente de inspiración al escritor Ken Follet para su obra ‘Un mundo sin fin’.

Los famosos Arquillos marcan la transición entre el barrio medieval y la parte nueva de Vitoria, donde destaca la Plaza de los Fueros. La calle de San Prudencio avanza al oeste hacia el Parque de La Florida, el preferido por los habitantes de Vitoria para encontrar tranquilidad. En Navidad, aquí se ubica un belén de tamaño natural compuesto por más de 300 figuras.

El ensanche del siglo XIX es la principal zona comercial, que transcurre entre calles peatonales, donde destacan el edificio de la Ópera y los bellos miradores de los edificios de la zona.

per als vianants i els seus nombrosos espais amb jardí.

La condició de centre

can taste the most delicious ‘tapas’. You cannot miss the cathedral of Santiago, in Gothic style, the prestigious Arriaga theatre, the bustling Plaza Nueva, the old library Bidebarrieta, or the historic building of La Ribera Market, now in reconstruction.

Structures created by the most prominent figures in architecture, such as the Guggenheim Museum designed by Frank Gehry, the Centre of Leisure and Culture Alhóndiga designed

by Philippe Starck, the Palace of Congresses and Music Euskalduna, the Bilbao Exhibition Centre or the Airport of La Paloma, designed by Santiago Calatrava are the highlights of the new Bilbao.

Vitoria: spaciousness and quality of life

The city is of ideal size, with a modern urbanism, planned and friendly. All these make the capital of Alava one of the nicest European cities. The secret of its success is in its large pedestrian zones and numerous garden areas.

Its status of political and administrative centre of Euskadi, combines perfectly with its rich

La catedral de Vitoria

Spanair points Obtención | Obtenció | Obtaining Traveler: 90 pts. i/v (return ticket) Premium: 300 pts. i/v (return ticket) Redención | Redempció | Redeeming Traveler: 3.500 i/v (return ticket) Premium: 6.000 pts. i/v (return ticket)

spanorama Spanair

43

medieval architecture and style. In its old town there are many Renaissance and Romanesque palaces, surrounded by a wall and two forts, and the Plaza de la Virgen Blanca, a pleasant place for leisure. The Cathedral of Santa Maria, under the slogan ‘open for works’, invites you to discover the secrets of its restoration and was a source of inspiration for the Ken Follett’s book ‘A world without end”.

The famous Arquillos mark the transition between the medieval and the modern part of Vitoria, where you can visit the Plaza de los Fueros.

San Prudencio’s street moves west to the Parque de La Florida, preferred by the inhabitants of Vitoria to rest. The Ensanche of the nineteenth century is the main shopping area. Here in the pedestrian streets you can admire the Opera House and some beautiful buildings’ balconies.

San Sebastián: exclusivity and splendour

Puente de M.ª Cristina, en San Sebastián

San Sebastián: exclusividad y esplendor

polític i administratiu d’Euskadi es combina a la

perfecció amb una arquitectura medieval de gran Exquisita y única, la capital guipuzcoana puede riquesa. El nucli antic és un compendi de palauets presumir de ser la ciudad con mayor cantidad de renaixentistes i edificis romànics, envoltat per estrellas Michelin por metro cuadrado, lo que la una muralla i dues fortaleses, i un agradable convierte en un paraíso para los amantes del buen espai per a l’oci, a la plaça de la Virgen Blanca. comer. La bella San Sebastián sigue manteniendo Els famosos Arquillos marquen la transició entre en pie edificios que, en los siglos XIX y XX, acogían el barri medieval i la part nova de Vitòria, on a la burguesía europea, como la torre de la catedral destaca la plaça de los Fueros i el Parc de La neogótica del Buen Pastor o el Palacio de Miramar.

Florida, el preferit pels habitants de Vitòria per No obstante, San Sebastián ha sumado nuevas trobar tranquil·litat. propuestas arquitectónicas, como el Kursaal, diseñado por Rafael Moneo, y no se queda atrás con Sant Sebastià: exclusivitat i esplendor los grandes proyectos. Muestra de ello es el de conExquisida i única, la capital guipuscoana pot vertir el antiguo edificio de Tabacalera en el Centro presumir de ser la ciutat amb més quantitat d’esInternacional de Cultura Contemporánea. trelles Michelin per metre quadrat. A més, la bella La playa de La Concha, con la isla de Santa Clara al Sant Sebastià continua mantenint edificis que, en fondo y presidida por el monte Urgull, ofrece a los els segles XIX i XX, visitantes el placer de San Sebastián es un paraíso para los acollien la burgesia su paseo. El ‘Peine del europea, com la torre viento’, emplazado en amantes del buen comer. de la catedral neogòtica la bahía, es una de las Sant Sebastià és un paradís per als del Bon Pastor o el esculturas que Eduardo Palau de Miramar. No Chillida dejó en esta amants del bon menjar. obstant això, Sant Seciudad inspirado por el San Sebastian is a paradise for the bastià ha sumat noves mar. En la parte vieja se lovers of good food. propostes arquitectòniconcentran algunos de ques, com el Kursaal, los edificios más antidissenyat per Rafael Moneo, i té en projecte guos, y en los bares que llenan sus estrechas calles convertir l’antic edifici de Tabacalera en el Centre peatonales se pueden encontrar los ‘pintxos’ más elaborados del momento. El Mercado de La Brecha, Internacional de Cultura Contemporània.

La platja de La Concha, amb l’illa de Santa Clara situado en el Boulevard, es una de las arterias con al fons i presidida pel mont Urgull, ofereix als vimás ajetreo social y comercial de la ciudad. Y muy sitants el plaer de passejar-hi. ‘La pinta del vent’, cerca, en la calle de Aldamar, destaca el colorido emplaçada a la badia, és una de les escultures que de los mercados tradicionales de verdura y de productos típicos vascos. San Sebastián es también Eduardo Chillida va deixar en aquesta ciutat inspirat pel mar. A la part vella, als bars que omplen un importante centro de ocio. Destacan el Festival els estrets carrers per a vianants, es poden trobar Internacional de Cine, donde se dan cita las más destacadas figuras del mundo cinematográfico, y la els ‘pintxos’ més elaborats del moment.

El mercat de La Bretxa, situat al bulevard, és una Tamborrada, que se celebra a principios de año.

Tentaciones para el paladar Una excelente cocina tradicional, basada en ingredientes de primera calidad, y una renovadora cocina de autor hacen que los visitantes puedan elegir entre una variada oferta gastronómica. En toda Euskadi se encuentran multitud de oportunidades para mimar el paladar, ya sea en los grandes restaurantes o en los más modestos establecimientos.

Cocina de autor Cocineros como Martín Berasategui, Juan Mari Arzak, Pedro Subijana y Andoni Aduriz, junto con otros muchos profesionales, son hoy maestros de reconocido prestigio internacional, cuyo estilo ha convulsionado los fogones vascos.

44

spanorama Spanair

de les artèries amb més enrenou social i comercial de la ciutat. I molt a prop, al carrer d’Aldamar, destaquen els acolorits mercats tradicionals de verdura i de productes típics bascos.

Sant Sebastià és també un important centre d’oci.

Destaquen el Festival Internacional de Cinema i la Tamborrada, que se celebra a començament d’any.

Temptacions per al paladar

Una excel·lent cuina tradicional, basada en ingredients de primera qualitat, i una renovada cuina d’autor fan que els visitants puguin triar entre una variada oferta gastronòmica, ja sigui als grans restaurants o als establiments més modestos.

Exquisite and unique, the capital of Guipuzcoa can boast of being the city with the highest number of Michelin stars per square meter, making it so a paradise for the lovers of good food.

The beautiful San Sebastian is still maintaining buildings that in the nineteenth and twentieth centuries housed the European bourgeoisie, as the neo-Gothic tower of the Cathedral del buen pastor or the Miramar Palace.

However, San Sebastian has added new architectural proposals such as the Kursaal, designed by Rafael Moneo and do not reject major projects.

An example of this is the project of converting the old building of Tabacalera into an International Centre for Contemporary Culture.

The beach of La Concha, with the island of Santa Clara at the bottom and headed up with the mountain Urgull, offers its visitors the pleasure of its seafront. El Peine del Viento, located in the bay, is one of the Eduardo Chillida sculptures inspired by the sea, left in this city.

In the Old Town you can visit many bars that fill its narrow pedestrian streets where you can taste the most elaborated ‘pintxos’.

La Brecha market, located in the Boulevard, is one of the arteries with more social and commercial bustle of the city. And nearby, in the street Aldamar, you can visit the colourful traditional vegetable and typical Basque products’ markets.

San Sebastian is also a major entertainment centre. Here take place the International Film Festival, which brings together the most outstanding figures of the world of cinema, and Tamborrada, held at the beginning of the year.

Temptations for the palate An excellent traditional cuisine based on quality ingredients and a refreshing ‘cuisine’, allows to the visitor to choose between a wide ranges of cuisine, whether in the big restaurants or in the more modest establishments.

Signature Cuisine Chefs like Martin Berasategui, Juan Mari Arzak, Pedro Subijana and Andoni Aduriz, with many other professionals, are nowadays internationally renowned chefs. Their styles have been enriching the Basques kitchens.

The Rite of cider From January to May, everyone wants to try the cider, while tasting cod omelette, steak, nuts, quince and cheese. Astigarraga, Usurbil and Hernani are the places in Gipuzkoa with the highest concentration of such lively establishments.

Miniature kitchen The elaboration of ‘pintxos’ has experienced in recent years a process of unprecedented sophistication: nowadays they mixed all types of products, both traditional and modern, and the creations are every time more complex.

La elaboración de ‘pintxos’ ha experimentado un proceso de sofisticación sin precedentes.

L’elaboració de ‘pintxos’ ha experimentat un procés de sofisticació sense precedents.

The elaboration of ‘pintxos’ has experienced a process of unprecedented sophistication.

Restaurante Cube, de Vitoria El rito de la sidra De enero a mayo, todo el mundo acude a beber la sidra que mana a chorro de las barricas o ‘kupelas’, mientras se degusta tortilla de bacalao, chuletón, nueces, membrillo y queso. Astigarraga, Hernani y Usurbil, en Guipúzcoa, son las localidades con mayor concentración de sidrerías.

Cocina en miniatura La elaboración de ‘pintxos’ ha experimentado en los últimos años un proceso de sofisticación sin precedentes. Se elaboran combinando todo tipo de productos, tanto tradicionales como modernos, y las creaciones son cada vez más complejas. La degustación de los ‘pintxos’ suele ir ligada al ‘poteo’, que consiste en ir de bar en bar degustando ‘pintxos’ y vinos.

Con ‘label’ vasco Los productos con etiqueta ‘Eusko Label’ certifican la calidad, el control y el respeto a los sabores tradicionales, como la patata de Álava, el bonito del Norte, las alubias de Tolosa o el pimiento de Gernika.

Entre copas También son conocidos sus excelentes tintos, producidos en la zona de La Rioja Alavesa, donde las bodegas de toda la vida conviven con verdaderos templos del diseño moderno, como las bodegas de Ysisos, creadas por Santiago Calatrava, o las del Marqués de Riscal, de Frank Gehry. También es muy valorado el txakolí, un vino blanco, de aguja, fresco y dinámico, con tres denominaciones de origen: Álava, Vizcaya y Getaria.

Especialidades con tradición Las patatas a la riojana y la ‘porrusalda’ son los primeros platos más característicos; el bonito con tomate, el bacalao al pil-pil, el ‘marmitako’ o los chipirones en su tinta, las especialidades marineras; los caracoles y el chuletón de buey a la brasa, las carnes más populares, y el ‘goxua’ o las tejas, los postres estrella.

Más información: www.bilbao.net/bilbaoturismo

www.vitoria-gasteiz.org/turismo www.sansebastianturismo.com

Spanair une Bilbao y Barcelona con 4 vuelos diarios y con 7 vuelos más cada día a Madrid. Desde ambas ciudades es posible conectar con los numerosos destinos Spanair. Además, Bilbao cuenta con dos vuelos semanales a Lanzarote, 2 más a Las Palmas de Gran Canaria y 4 vuelos semanales a Tenerife.

Cuina d’autor

Cuiners com Martín Berasategui, Juan Mari Arzak, Pedro Subijana i Andoni Aduriz, juntament amb molts altres professionals, són avui mestres de prestigi internacional reconegut, l’estil del quals ha convulsionat els fogons bascos.

El ritu de la sidra

De gener a maig, tothom va a beure sidra, mentre es degusten truita de bacallà, mitjanes, nous, codony i formatge. Astigarraga, Hernani i Usurbil, a Guipúscoa, són les localitats amb més concentració de sidreries.

Cuina en miniatura

L’elaboració de ‘pintxos’ ha experimentat, els últims anys, un procés de sofisticació sense precedents.

S’elaboren combinant tot tipus de productes, tant tradicionals com moderns, i les creacions són cada vegada més complexes.

Amb ‘label basc’

Els productes amb etiqueta ‘Eusko Label’ certifiquen la qualitat, el control i el respecte als sabors tradicionals, com la patata d’Àlaba, la tonyina del nord, les mongetes de Tolosa o el pebrot de Gernika.

Entre copes

Els seus excel·lents vins negres es produeixen a la zona de La Rioja Alabesa, on els cellers de tota la vida conviuen amb veritables temples del disseny modern, com els cellers de Ysisos o els del Marquès de Riscal. També és molt valorat el ‘txakolí’, un vi blanc, d’agulla, fresc i dinàmic, amb tres denominacions d’origen: Àlaba, Biscaia i Getaria.

Especialitats amb tradició

Les patates a la riojana i la ‘porrusalda’ són els primers plats més característics; la tonyina amb tomàquet, el bacallà al pil-pil, el ‘marmitako’ o els calamarsons en la seva tinta, les especialitats marineres; els cargols i la mitjana de bou a la brasa, les carns més populars, i el ‘goxua’ o les teules, les postres estrella.

Més informació: www.bilbao.net/bilbaoturismo www.vitoria-gasteiz.org/turisme www.sansebastianturismo.com

With Basque Label Products with “Eusko Label” certified quality, control and respect of the traditional flavours: Álava potatoes, tuna of the North, Tolosa beans and Gernika pepper.

Tasting wines His excellent red wines are produced in the Rioja region, where ancient vines cellars coexist with modern design temples like the one of Ysisos created by Santiago Calatrava, or the one if the Marquis of Riscal designed by Frank Gehry. The ‘txakolí’ is also highly valued, a white wine, sparkling, fresh and dynamic, with three guarantee of origin: Alava, Vizcaya and Getaria.

Specialities with tradition The potatoes Rioja-style and the ‘porrusalda’ are the most typical first courses. The tuna fish with tomato, the cod pil-pil, the ‘marmitako’ or cuttlefish in its ink are the seafood specialities. The snails and the grilled beefsteak the most popular meats. And the ‘goxua’ or the ‘teja’ the it/star desserts.

More information: www.bilbao.net/bilbaoturismo www.vitoria-gasteiz.org/turismo www.sansebastianturismo.com Spanair connects Bilbao and Barcelona with 4 daily flights and with 7 more daily flights from Madrid. From both cities it is possible to connect to many of Spanair’s destinations. Moreover, Bilbao has two weekly flights to Lanzarote, two to Las Palmas de Gran Canaria and four weekly flights to Tenerife.

Bodega La Fabulista, en La Rioja Alavesa

Spanair uneix Bilbao i Barcelona amb 4 vols diaris i amb 7 vols més cada dia a Madrid. Des d’ambdues ciutats és possible connectar amb les nombroses destinacions Spanair. A més, Bilbao té dos vols setmanals a Lanzarote, 2 més a Las Palmas de Gran Canaria i 4 vols setmanals a Tenerife.

spanorama Spanair

45

Ecolujo: llega el futuro Ecoluxe: arriba el futur | Eco-luxury: the future arrives

A comienzos del siglo XXI, el mundo del lujo se reinventa para dejar atrás la superficialidad y aliarse con la sostenibilidad. Al començament del segle XXI, el món del luxe es reinventa per deixar enrere la superficialitat i aliar-se amb la sostenibilitat. In the early twenty-first century the world of luxury reinvents itself and lefts behind the superficiality and allies with the sustainability. Texto: Raquel Alba y Mireia Aranda.

urante mucho tiempo, consumir D hasta la extenuación fue, además de un símbolo de estatus, una moda.

Se consideraba sofisticado lucir pieles en invierno; las mujeres refinadas contribuían al agujero de la capa de ozono con kilos de laca, y, en el restaurante, hacía de pobre pedir un vaso de agua... La cultura del trabajo imperaba, y tener estrés, un lujo entonces sólo al alcance de ‘yuppies’, era incluso distinguido.

En este contexto, la naturalidad estaba fuera del mapa de las tendencias: el artificio era el rey.

Corrían los ochenta y los primeros noventa, con las hombreras, los maquillajes vehementes y el culto a la comida rápida.

Con la llegada del nuevo siglo, el viento parece que sople en dirección contraria. El consumo extremo de las últimas décadas ha pasado factura... El

Chanel

urant molt de temps, consumir fins a l’extenuació va ser, a més d’un símbol d’estatus, D una moda. Es considerava sofisticat lluir pells a

degradació d’un litoral saturat de construccions, l’esgotament dels recursos naturals i els missatges que parlen de desastre mediambiental creixen de manera exponencial. Alhora, el nostre cos se’n ressent. L’estrès i les jornades interminables de feina fan que envegem l’estil de vida de Robinson Crusoe, perquè... qui no ha fantasiejat alguna vegada amb la idea de traslladar-se a una illa deserta, vestit amb un tros de roba estripat i escarit, i sense mòbil ni rastre de cap ‘gadget’ electrònic molest?

La indústria del luxe ha pres nota del nostre renovat amor per la natura. I un dels sectors en què la nova tendència s’està deixant notar més és el turisme.

L’eclosió del turisme rural es basa en la necessitat de tornar a les essències. Les masies centenàries de pedra s’han convertit en hotels de cinc estrelles que atreuen hostes desitjosos de tornar a sentir el

l’hivern; les dones refinades contribuïen a fer més gran el forat de la capa d’ozó amb quilos de laca, i, al restaurant, feia de pobre demanar un got d’aigua...

La cultura del treball imperava, i tenir estrès, un luxe llavors només a l’abast de ‘yuppies’, era fins i tot distingit. En aquest context, la naturalitat estava fora del mapa de les tendències: l’artifici era el rei.

Corrien els vuitanta i els primers noranta, amb les muscleres, els maquillatges vehements i el culte al menjar ràpid.

Amb l’arribada del nou segle, el vent sembla que bufi en direcció contrària. El consum extrem de les últimes dècades ha passat factura... L’escalfament global, la desaparició d’espècies animals, la or a long time consume till the exhaustion FIt was was, apart of a status symbol, very fashion. considered sophisticated to wear furs in

winter, the refined women contributed to the hole in the ozone layer by using kilos of hairspray, and you seem poor if you ask a glass of water in a restaurant... The work culture prevailing, and to be stressed, till this moment a luxury only for ‘yuppies’, was even distinguished. In this context, the natural manner was not trendy: the artifice was the king. During the first 80’s and 90’s the predominant things was the shoulder pads, the fiery makeup and the cult of fast food.

With the arrival of the new century, the wind seems to blow in the opposite direction. The

46

spanorama Spanair

calentamiento global, la desaparición de especies animales, la degradación de un litoral saturado de construcciones, el agotamiento de los recursos naturales y los mensajes que hablan de desastre medioambiental crecen de manera exponencial. A la vez, nuestro cuerpo se resiente de ello. El estrés y las jornadas interminables de trabajo hacen que envidiemos el estilo de vida de Robinson Crusoe, porque... ¿quién no ha fantaseado alguna vez con la idea de trasladarse a una isla desierta, vestido con un trozo de ropa desgarrado y escueto, y sin móvil ni rastro de ningún ‘gadget’ electrónico molesto?

La industria del lujo ha tomado nota de nuestro renovado amor por la naturaleza. Y uno de los sectores en el que la nueva tendencia se está dejando notar más es el turismo. La eclosión del turismo rural se basa en la necesidad de volver a

La pasión por la naturaleza ha llegado al mundo de la moda.

La passió per la natura ha arribat al món de la moda.

The passion for nature arrives to the world of fashion.

extreme consumption of the last decades took its toll... Global warming, the disappearance of animal species, degradation of coasts saturated with constructions, exhaustion/depletion of natural resources, messages that talk about environmental disaster grow exponentially. And also our body feels/noticed it. The stress and endless working hours make us envy the lifestyle of Robinson Crusoe... Have you ever fantasized with the idea of moving to a desert island, wearing a ripped and plain clothe without phones or other noisy electronic gadgets?

The luxury industry takes note of our renewed love to nature and we can mostly notice it in tourism. The beginning of rural tourism is based on the

One & Only Resorts

spanorama Spanair

47

Drew Barrymore es una de las actrices con conciencia ecológica.

Drew Barrymore és una de les actrius amb consciència ecològica.

Drew Barrymore is one of Hollywood’s actresses with high environmental consciousness.

El nuevo Casino de Lloret de Mar, proyectado por Fermín Vázquez b720 Arquitectos

48

spanorama Spanair

las esencias. Las masías centenarias de piedra se han convertido en hoteles de cinco estrellas que atraen a huéspedes deseosos de oír de nuevo el sonido de las campanas de la iglesia y los grillos en las noches de verano. Además de ofrecer una tranquilidad monacal, esos hoteles suelen alojar restaurantes en los que se sirven huevos apenas salidos de la gallina y vegetales acabados de recoger de la huerta. Comer productos 100% naturales, sin colorantes ni conservantes, no tenía

nada de excepcional para nuestros antepasados.

Pero hoy se ha convertido en todo un lujo.

La arquitectura es otro vertiente de este nuevo estilo de vida, que pretende respetar el medio ambiente sin renunciar al gusto por el lujo y a una estética depurada. Escoger materiales sostenibles, integrar las casas en su entorno y apostar por las energías renovables son sólo algunos de los principios en boga en las nuevas construcciones. Un buen ejemplo de armonía

so de les campanes de l’església i els grills a les nits d’estiu. A més d’oferir una tranquil·litat monacal, aquests hotels solen tenir restaurants on se serveixen ous tot just sortits de la gallina i verdures acabades de collir de l’hort. Menjar productes 100% naturals, sense colorants ni conservants, no tenia res d’excepcional per als nostres avantpassats. Però avui s’ha convertit en tot un luxe.

L’arquitectura és un altre vessant d’aquest nou estil de vida, que pretén respectar el medi ambient sense renunciar al gust pel luxe i a una estètica depurada. Escollir materials sostenibles, integrar les cases en el seu entorn i apostar per les energies renovables són només alguns dels principis en voga en les noves construccions. Un bon exemple d’harmonia entre arquitectura i natura és el projecte de Fermín Vázquez per al nou Casino

need to return to the essences. The centuriesold stone farmhouses have become five-star hotels that attract guests willing to hear again the sound of church bells and crickets on summer nights. Besides offering a monastic tranquillity/ peace, these hotels usually house restaurants that serve fresh eggs and vegetables from the garden. To eat 100% natural without artificial colourings was nothing exceptional/special for

our ancestors. But today has become a luxury.

Architecture is another aspect of this new lifestyle that wants to respect the environment without sacrificing the taste for luxury and a refined aesthetic. To use sustainable materials integrate the houses in their environment and use renewable energy are just some of the principles in vogue in the new construction. A good example of harmony between architecture and

entre arquitectura y naturaleza es el proyecto de Fermín Vázquez para el nuevo Casino de Lloret de Mar. El edificio, inaugurado en julio de este año, tiene una cubierta con jardines de más de 6.000 m2 que se funden con una pequeña colina.

Además de reducir el impacto visual del edificio, la cubierta protege al Casino del ruido de la carretera y permite recoger el agua de la lluvia para regar el jardín.

La pasión por la naturaleza también ha llegado

de Lloret de Mar. L’edifici, inaugurat el juliol d’aquest any, té una coberta amb jardins de més de 6.000 m2 que es fonen amb un petit turó. A més de reduir l’impacte visual de l’edifici, la coberta protegeix el Casino del soroll de la carretera i permet recollir l’aigua de la pluja per regar el jardí.

La passió per la natura també ha arribat al món de la moda. En la seva última col·lecció de nature is Fermín Vázquez’s project for the new Casino de Lloret de Mar. The building, opened this July, has a roof with gardens of more than 6.000 m2 that merge with a small hill. Besides reducing the visual impact of the building, the roof protects the Casino from road noises and allows the collection of rainwater for watering the garden.

The passion for nature has also arrived to the

Las piezas Re Cyclos de Lladró se elaboran a partir de obras ya existentes en su fondo.

Les peces Re Cyclos de Lladró s’elaboren a partir d’obres ja existents en el seu fons.

Lladró creates for Re Cyclos works made from already existing ones.

Helena Rohner diseña objetos ‘eco’ para la firma danesa Munio.

Helena Rohner dissenya objectes ‘eco’ per a la firma danesa Munio.

Helena Rohner designs eco-items for the Danish brand Munio.

al mundo de la moda. En su última colección de primavera-verano, Chanel presentó unos bolsos hechos con materiales naturales, como la rafia, y llenos de flores, en un guiño a la vida campestre…

Karl Lagerfeld convirtió el Grand Palais de París en un rústico granero, un gesto que, lejos de ser mera escenografía, era tan sólo un anticipo de lo que se ha convertido en tendencia: la moda campestre.

Pero la naturalidad no se limita sólo al ‘look’;

primavera-estiu, Chanel va presentar unes bosses fetes amb materials naturals, com la ràfia, i plens de flors… Karl Lagerfeld va convertir el Grand Palais de París en un graner rústic, un gest que, lluny de ser una simple escenografia, era només un petit avançament del que s’ha convertit en tendència: la moda camperola.

Però la naturalitat no es limita només al ‘look’; furga fins a l’essència per revolucionar el procés de world of fashion. In its latest spring-summer collection, Chanel introduced bags made of natural materials like raffia and filled with flowers, as a wink to country life... Karl Lagerfeld converted the Grand Palais in Paris in a rustic barn/granary, a gesture that far from being only a mere scenery, was an anticipation of the new trend: the country/rural fashion.

But the naturalness is not limited only to the spanorama Spanair

49

Natalie Portman, para Boutique Té Casan

Boutique Té Casan, Davines i Cuplé apuestan por lo ‘eco’.

Boutique Té Casan, Davines i Cuplé aposten per l’‘eco’.

Boutique Té Casan, Davines and Cuplé bet for ‘eco’.

50

spanorama Spanair

hurga hasta la esencia para revolucionar el proceso mismo de la confección. Las principales firmas buscan nuevas fórmulas para satisfacer a unos clientes ‘fashionistas’ y cada vez más preocupados por el medio ambiente. Y cada vez son más los personajes famosos que prestan su imagen y sus conocimientos a esos productos. Un ejemplo de ello es la modelo Almudena Fernández, que ha diseñado una colección para la firma Cuplé de zapatos y bolsos ecológicos realizados con pieles controladas, materiales orgánicos sin tintes y con un

‘package’ reciclado. La diseñadora Helena Rohner también se ha apuntado a la moda ‘eco’ con la creación de una colección de artículos para el hogar para Munio, una marca danesa de productos de diseño interior de alta calidad que contribuyen a la conservación de las selvas tropicales en peligro del planeta. Lladró también emprendió, hace unos años, la iniciativa Re Cyclos, que consiste en desarrollar obras únicas a partir de obras ya existentes en su fondo.

La cosmética también sigue la ecotendencia.

La diseñadora Stella McCartney comercializa Care, la primera línea de productos de belleza

la confecció. D’aquesta manera, les principals firmes de moda busquen noves fórmules per satisfer uns clients ‘fashionistes’ i cada vegada més preocupats pel medi ambient. I cada vegada són més els personatges famosos que cedeixen la seva imatge i coneixements a aquests productes. Un exemple n’és la model Almudena Fernández, que ha dissenyat una col·lecció per a la firma Cuplé de sabates i bosses ecològiques fets amb pells controlades i materials orgànics sense tints, i amb un

‘package’ reciclat. La dissenyadora Helena Rohner també s’ha apuntat a la moda ‘eco’ amb la creació d’una col·lecció d’articles per a la llar per a Munio, una marca danesa de productes de disseny interior d’alta qualitat que contribueixen a la conservació de les selves tropicals del planeta que estan en perill. Lladró també va emprendre, fa uns anys, la iniciativa Re Cyclos, que consisteix a desenvolupar obres úniques (des de guarniments nadalencs fins a fermalls en forma d’ocellet) a partir d’obres ja existents al seu fons.

La cosmètica també segueix l’ecotendència. La dissenyadora Stella McCartney comercialitza Care, la primera línia de productes de bellesa formulada a partir d’actius ‘bio’: te verd, soja i

‘look’: pokes till the essence and revolutionizes the manufacturing process itself. The main fashion brands are searching for new ways to satisfy the most fashionable customers that are everyday more concerned about the environment. Many celebrities became mouthpieces for those products as the top model Almudena Fernández, who designed a shoes and handbags collection for Cuplé us-

ing controlled furs, without artificial colourings and organic materials with a recycling ‘package’.

The designer Helena Rohner also likes the ecofashion and creates a collection of household items for Munio, a Danish brand that product high quality interior design and contributes to the conservation of endangered tropical forests. Lladró also undertook a few years ago the Re Cyclos initiative: to develop unique works from already existing ones.

The cosmetics also follow the eco-tendency.

The designer Stella McCartney commercializes

formulada a partir de activos ‘bío’: té verde, soja recorrían el mundo dando lecciones medioamy comino negro. Y la firma italiana Davines lleva bientales. La actriz Natalie Portman también años comercializando champús, acondicionadoes una de las abanderadas de la ecología. En res y mascarillas de gama alta que no se testan colaboración con la Boutique Té Casan, diseñó con animales, sino que usan principios activos una línea de zapatos ecológicos de lujo. En ellos naturales y buscan, en cada caso, la opción más no se utilizan materiales animales, y se elaboran ecológica. con un diseño glamuroso y una calidad excepcioLa preocupación por el futuro del planeta tamnal. El 100% de los beneficios se destinan a ONG bién ha llegado a Hollywood. Las actrices Drew medioambientales y de defensa de los derechos Barrymore y Cameron de los animales. That’s La naturalidad no se limita sólo Diaz protagonizaron ecoentertainment!

‘Trippin’, un documental al ‘look’, hurga hasta la esencia. de la MTV en el cual

La naturalitat no es limita només al ‘look’, furga fins a l’essència.

comí negre. I la firma un documental The naturalness is not limited only to ‘Trippin’, italiana Davines fa de la MTV en el qual les the ‘look’, pokes till the essence. anys que comercialitza dives recorrien diferents productes cosmètics per racons del món donant als cabells que respecten lliçons mediambientals. escrupolosament el medi ambient. Els seus L’actriu Natalie Portman també és una de les xampús, condicionadors i mascaretes, de gamma bandereres de l’ecologia. Conscient de la manca alta, no es testen en animals, sinó que fan servir de sabates de luxe ‘animal-friendly’, va dissenyar, principis actius naturals i busquen, en cada cas, en col·laboració amb la Boutique Té Casan, una l’opció més ecològica. línia de sabates ecològiques de luxe. Per fer-les La preocupació pel futur del planeta també ha no es fan servir materials animals, i s’elaboren arribat a Hollywood. A la Meca del cinema, les amb un disseny glamurós i amb una qualitat glamuroses Drew Barrymore i Cameron Diaz excepcional. A més, el 100% dels beneficis es s’han revelat com a autèntiques defensores del destinen a ONG mediambientals i de defensa dels medi ambient. Les actrius van protagonitzar drets dels animals. That’s ecoentertainment!

Ecolujo: qué es n Pagar una cifra astronómica por poseer un bungalow privado en una playa desierta o por pasar una noche en una masía de cinco estrellas escuchando el canto de los grillos. n Comer productos 100% naturales, sin colorantes ni conservantes. n Usar cosméticos naturales, con activos como el té verde, la soja o el comino. n Vivir en una casa ecológica, que no renuncie a los principios estéticos pero que esté elaborada con materiales sostenibles y aproveche las energías limpias.

Ecoluxe: què és

La preocupación por el futuro del planeta también ha llegado a Hollywood.

n Pagar una xifra astronòmica per tenir un bungalou privat en una platja deserta o per passar una nit en una masia de cinc estrelles sentint cantar els grills. n Menjar productes 100% naturals, sense colorants ni conservants. n Fer servir cosmètics naturals, amb actius com el te verd, la soja o el comí. n Viure en una casa ecològica, que no renunciï als principis estètics però que estigui elaborada amb materials sostenibles i aprofiti les energies netes.

The interest in planet’s future arrives to Hollywood.

Eco-luxury: what’s that?

Care, the first beauty products’ collection made from ‘bio’ ingredients: green tea, soy and black cumin. And since many years the Italian brand Davines commercializes high quality shampoos, conditioners and face packs that are not tested on animals, with natural active ingredients and always search for the most natural option.

The interest in the planet’s future arrives to Hollywood too. Actresses as Drew Barrymore and Cameron Diaz starred in “Trippin”, a documentary on MTV. They travelled round the world teaching and giving in formations about

environment. The actress Natalie Portman also embodies the environmental cause. In collaboration with Té Casan boutique she designed a collection of luxury organic shoes without using animal material, but made with a glamorous design and exceptional quality. The 100% of profits will be devolved to environmental NGO’s and associations that fights for animal’s rights.

That’s eco-entertainment!

La preocupació pel futur del planeta també ha arribat a Hollywood.

n Pay an astronomical amount of money to own/have a private bungalow on a deserted beach or to spend a night in a five star farmhouse listening to the chirping of crickets. n Eat 100% natural food, without artificial colouring or preservatives. n Use natural cosmetics made of green tea, soy or cumin. n Live in a green house without giving up the aesthetic principles but made with sustainable materials and use the clean energy. spanorama Spanair

51

Barcelona

Restaurants

Cenar a todo precio

Establecimientos en Barcelona para gourmets de todo tipo de bolsillos.

Establiments a Barcelona per a gurmets de tot tipus de butxaques. Places in Barcelona for gourmets of all types of wallets. Text: Gloria Zorrilla

Allegro 6 MiradordelaVenta6 ¿Hamburguesas gourmet? Sí, existen. De pollo, de buey, de Sólo siete mesas tiene este restaurante, situado ternera biodinámica... e incluso una vegetariana, auténticamente catalana, elaborada con judías de gancho, es lo que ofrecen en la carta de este elegante local. Tiene una terraza abierta todos los días. Precio medio: 17 €.

Hamburgueses gurmet? Sí, existeixen. De pollastre de pagès, de bou dels Pirineus, de vedella biodinàmica… i fins i tot una de vegetariana, autènticament catalana, elaborada amb mongetes del ganxet, és el que ofereixen a la carta d’aquest local elegant. Té una terrassa que està oberta cada dia. Preu mitjà: 17 €.

Gourmet hamburgers? Yes, they exist. Of range chicken, beef and ox of the Pyrenees, biodynamic veal ... and even a vegetarian one made with authentic Catalan ‘ganxet’ beans is what they offer in the Menu of this smart place. They have a terrace which is open every day. Average price: 17 €.

Aquest restaurant, situat sobre el clàssic La Venta i amb les vistes més espectaculars de Barcelona des del Tibidabo, només té set taules.

Cuina creativa catalana d’alt nivell, risotto de safrà amb sípia, llom de conill amb escamarlans i picada de xocolata... Tanca diumenge. Preu mitjà: 50 €.

With only seven tables this restaurant, located on the classic La Venta, offers the most spectacular views of Barcelona from the Tibidabo.

Creative Catalan high-level cuisine with saffron risotto with cuttlefish, loin of rabbit with crayfish and chopped chocolate. Closed Sundays.

Average price: 50 €.

Pl. del Doctor Andreu. Tel. 93 212 64 55 www.restaurantelaventa.com

Barcelona

Barcelona

Enrique Granados, 95 / Rosselló. Tel. 93 217 13 10.

sobre el clásico La Venta y con las vistas más espectaculares de Barcelona desde el Tibidabo.

Cocina creativa catalana de alto nivel, risotto de azafrán con sepia, lomo de conejo con cigalas y picada de chocolate... Cierra los domingos. Precio medio: 50 €.

52

spanorama Spanair

Follia 5 En una antigua masía, el chef Jo Baixas

ofrece un menú degustación de cocina catalana enriquecida con su toque personal: falso risotto de patatas y setas de Burdeos con cigalas, o butifarra deshecha con churros. En el comedor una inmensa cristalera ofrece vistas sobre el jardín y un huerto con naranjos, viñas y especias. Para cenas románticas. Precio medio: 75 €.

En una antiga masia, el xef Jo Baixas ofereix un menú de degustació de cuina catalana enriquida amb el seu toc personal: fals risotto de patates i ceps amb escamarlans, o botifarra desfeta amb xurros. Al menjador, una vidriera immensa amb ofereix vistes al jardí i a un hort amb tarongers, vinyes i espècies. Per a sopars romàntics. Preu mitjà: 75 €.

In an old ‘masia,’ a Catalan farmhouse, Chef Jo Baixas offer a tasting menu of Catalan cuisine but enriched with a personal touch: False potato and mushroom risotto with crayfish and ‘morcilla’ sausage with fritters. The dining room overlooks the garden and an orchard with orange trees, vineyards and spices. For romantic dinners.

Average price: 75 €.

Creu de Muntaner, 17. Sant Joan Despí (Barcelona). Tel 93 477 11 56. www.follia.com.

Uva

Les vistes panoràmiques impressionants que ofereix del centre històric de Funchal, la capital de Madeira, són un dels atractius d’aquest restaurant, situat al terrat de l’hotel de disseny The Vine. Però les vistes no són l’única raó per reservar-hi taula.

El xef Thomas Faudry, sota la supervisió del ‘mestre’ Antoine Westermann, que té tres estrelles Michelin, ofereix en aquest local una cuina francesa exquisida, en la qual destaquen una matèria primera sempre fresca i la inclusió de productes de la paradisíaca illa portuguesa en molts dels plats.

The panoramic view that overlooks the historical centre of Funchal, Madeira’s capital, is one of the highlights of this restaurant, located on the rooftop of the design hotel, The Vine. But the views are not the only reason to book a table here. The chef, Thomas Faudry, under the supervision of ‘master chef’ Antoine Westermann, boasting three Michelin stars, offers exclusive French cuisine with always-fresh excellent raw material. In many of its dishes the chef uses products from this heavenly Portuguese island.

New York

Rua dos Aranhas, 27-A. Funchal, Madeira (Portugal).

Tel. 351 2 (91) 009 000 - www.hotelthevine.com

Madeira

Las impresionantes vistas panorámicas que ofrece del centro histórico de Funchal, la capital de Madeira, son una de las bazas de este restaurante, situado en la azotea del hotel de diseño The Vine. Pero las vistas no son la única razón para reservar mesa en él. El chef Thomas Faudry, bajo la supervisión del ‘maestro’ Antoine Westermann, que tiene en su haber tres estrellas Michelin, ofrece en este local una exquisita cocina francesa, en la que destacan una materia prima siempre fresca y la inclusión en muchos de sus platos de productos de la paradisíaca isla portuguesa.

Daniel  Es uno de los restaurantes más prestigiosos de la ciudad y, para

algunos, de los mejores del mundo, avalado por tres estrellas Michelin y numerosos premios y reconocimientos. La cocina francesa contemporánea del chef Daniel Boloud está detrás del éxito de este local de ambiente exquisito, que combina la arquitectura neoclásica con un elegante mobiliario moderno. Sus excelentes platos se pueden acompañar con algunos de los exclusivos vinos de su extensa bodega, que cuenta con más de 1.600 referencias.

60 East 65th Street. New York. Tel. 1 (212) 288-0033. www.danielnyc.com

És un dels restaurants més prestigiosos de la ciutat i, per a alguns, dels millors del món, avalat per tres estrelles Michelin i nombrosos premis i reconeixements. La cuina francesa contemporània del xef Daniel Boloud és al darrera de l’èxit d’aquest local d’ambient exquisit, que combina l’arquitectura neoclàssica amb un elegant mobiliari modern. Els seus plats excel·lent es poden acompanyar amb alguns dels vins exclusius de l’extens celler, que té més de 1.600 referències.

This is one of the most prestigious restaurants in the city and one of the best in the world, with three Michelin stars and numerous awards and recognitions. The contemporary French cuisine, by the chef Daniel Boloud, is the reason for the success of this restaurant with an exquisite atmosphere that combines elegant neo-classical architecture with modern furnishings. Its excellent dishes can be accompanied with some exclusive wines from its extensive wine cellar, which boasts more than 1600 references.

spanorama Spanair

53

Gadgets

Inspiración

Mad Men inspiration

La serie ‘Mad Men’, la dulzura de los pasteles y el espíritu Zhivago inspiran los ‘looks’ de noviembre. La sèrie ‘Mad

Men’, la dolçor dels pastissos i l’esperit Zhivago inspiren els ‘looks’ de novembre. The series ‘Mad Men’, the sweetness of cakes and the spirit Zhivago inspire the November looks .

Por Raquel Alba.

2

3

5 1

4

1 No sin mis guantes

Las protagonistas de la serie ‘Mad Men’, ambientada en una agencia de publicidad de los años cincuenta, no salen de casa sin un par de guantes. Los de la foto son de TMX y cuestan 149 €.

2 Miradas ‘retro’

Gafas de sol de Fendi by Marchon. De estilo ‘retro’, cuestan 275 €.

3 Años cincuenta, ¿dígame?

Teléfono de estilo mediados de siglo, con timbre y marcación moderna. Lo encontraréis en la tienda Vinçon por 81,25 €.

4 A punto para celebrar

Los hombres de ‘Man Men’ siempre tienen champán en el despacho. Para mantenerlo frío, Kippo presenta esta funda isotérmica (19,95 €) de diseño ‘premium’.

5 Llega el ‘Handpresso’

La cafetera de bolsillo Handpresso (169 €) te permite disfrutar de un café expresso en cualquier momento y lugar. La puedes adquirir en www.planetapluton.com.

54

spanorama Spanair

1 No sense els meus guants Les protagonistes de la sèrie ‘Mad Men’,

ambientada en una agència de publicitat dels anys cinquanta, no surten de casa sense un parell de guants. Els de la foto són de TMX i costen 149 €.

2 Mirades ‘retro’. Ulleres de sol de Fendi by Marchon (275 €).

3 Anys cinquanta, digui? Telèfon d’estil mitjans de segle, amb timbre i marcació moderna. El trobareu a la botiga Vinçon per 81,25 €.

4 A punt per celebrar Els homes de ‘Mad Men’ sempre tenen una ampolla de xampany al despatx. Per mantenir-la freda durant hores, Kippo presenta aquesta funda isotèrmica (19,95 €) de disseny ‘premium’.

5 Arriba el ‘Handpresso’ Cafetera de butxaca Handpresso (169 €), per gaudir d’un cafè exprés a qualsevol hora i lloc. www.planetapluton.com.

1 Not without my gloves The protagonists of the series ‘Mad Men’, set in an advertising agency in the 50’s, did not leave without a pair of gloves. These are

by TMX and cost € 149 .

2 Retro looks Sunglasses Fendi by Marchon. Style ‘retro’. Cost € 275.

3 The 50’s, hello? Your mid-century style telephone with modern tone and dial. In the Vinçon store for € 81.25.

4 For a good celebration The protagonists of ‘Man Men’ always have champagne in the office. To keep it cold, Kippo presents this isothermal case with premium design (€ 19.95).

5 The ‘Handpresso’ has arrived The pocket coffee Handpresso (169 €) allows you to enjoy an espresso at anytime, anywhere. You can get it in www.planetapluton.com.

6

7

8

9

10

6 Un clásico

Anillo de Cartier; pertenece a su colección ‘Trinity’.

7 Los coches de la época

Para empaparte de los coches de los años cincuenta, nada mejor que esta obra ilustrada de Taschen (4,99 €).

8 Metalizada

Cartera de fiesta con caja rígida y asa de cadena bandolera, ideal para cualquier ceremonia. Es de la firma Fosco y cuesta 49 €.

9 ‘Lady Chic’

Zapatos Lady Bow de la última colección de Christian Louboutin.

10 La hora ‘vintage’

Bell & Ross ha diseñado este reloj estilo ‘vintage’ inspirado en la estética de los años cuarenta.

6 Un clàssic Anell de Cartier;

pertany a la seva col·lecció ‘Trinity’.

7 Els cotxes de l’època Per saber-ne més dels cotxes dels anys cinquanta, res millor que aquesta obra il·lustrada de Taschen (4,99 €).

8 Metal·litzada Cartera de festa amb caixa rígida i nansa de cadena en bandolera, ideal per a qualsevol cerimònia. És de la firma Fosco i costa 49 €.

9 ‘Lady Chic’ Sabates Lady Bow de l’última col·lecció Christian Louboutin.

10 L’hora ‘vintage’ Bell & Ross ha dissenyat aquest rellotge estil ‘vintage’ inspirat en l’estètica dels anys quaranta.

6 A Classic Ring by Cartier.

From the series ‘Trinity’.

7 Vintage cars To enjoy

50’s cars, what better than this illustrated book by Taschen (€ 4.99).

8 Metallic Rigid box purse with chain handle, ideal for any ceremony. By Fosco. Costs € 49.

9 ‘Lady Chic’ Lady Bow shoes from the latest collection

by Christian Louboutin.

10 Vintage watch Vintage style watch by Bell & Ross, inspired in the aesthetics of the 40’s.

spanorama Spanair

55

Inspiración

cupcake inspiration

11

13

12

14

11 Un detalle muy dulce

Crema de manos elaborada con extractos de fresa, de la firma River Island.

15

12 Sonrójate

Lo último de Givenchy en coloretes es Le Prisme Blush. En tonalidades rosadas y con un ‘packaging’ preciosista.

13 Explota tu ‘mujeridad’

Thierry Mugler acaba de lanzar al mercado la fragancia Womanity. El perfume de 50 ml cuesta 68 €.

14 Cálzate un zueco

El zueco se ha convertido en una de las tendencias de este otoño. El de la foto es de Gunnels y vale 79 €.

15 Cuellos barrocos

H&M recoge la tendencia de los colores pastel en este collar romántico y barroco.

56

spanorama Spanair

11 Un detall molt dolç Crema de mans elaborada amb extractes de maduixa, de la firma River Island.

12 Enrojola’t L’últim de Givenchy en colorets és Le Prisme

Blush. De tonalitats rosades i amb un ‘packaging’ preciosista.

13 Explota la teva ‘donaritat’ Thierry Mugler acaba de llançar al mercat la fragància Womanity. El perfum de 50 ml costa 68 €.

14 Calça’t els esclops Els esclops s’han convertit en una de les tendències d’aquesta tardor. Els de la foto són de Gunnels i valen 79 €.

15 Colls barrocs H&M recull la tendència dels colors pastel en aquest collaret romàntic i barroc.

11 A sweet detail Hand cream made with extracts of strawberry by River Island.

12 Get blush! The latest from Givenchy: Le Prisme Blush with pink tones and beautiful ‘packaging’.

13 Exploit your ‘Womanity’ Thierry Mugler presents the new fragrance Womanity. The bottle of 50 ml.costs € 68.

14 Wear a clog The clog is very trendy for this Autumn. This is by Gunnels and costs € 79.

15 Baroque Necklaces H&M reflects the trend for pastel colours with this romantic, baroque necklace.

16 Aleteos de estilo

Colgante de madreperla rosa de Duran Exquse, 98 €.

17 Cascada de chocolate

Nada más dulce que esta fuente de chocolate. Puedes adquirirla a través de www.planetapluton.com y cuesta 99 €.

18 La caja del deseo

Es de Vinçon y custodia tentaciones en forma de chocolate. 21,30 €.

19 Toque ‘lady’

17

Pertenece a la nueva colección de Fosco. Pequeño y ultrafemenino, puedes adquirirlo por 49 €.

20 Una dulce receta

Happy Pills lleva años recetándonos felicidad. ¿La medicina? Sus golosos potecitos de golosinas.

16 Aleteig d’estil

Penjoll de mareperla rosa de Duran Exquse, 98 €.

17 Cascada de xocolata Res més dolç que

aquesta font de xocolata. La pots adquirir a la web www. plantepluton.com i costa 99 €.

18 La capsa del desig És de Vinçon i custodia temptacions en forma de xocolata. 21,30 €.

19 Toc ‘lady’ Pertany a la nova col·lecció de Fosco.

Petit i ultrafemení, el pots adquirir per 49€.

20 Una dolça recepta Happy Pills

fa anys que ens recepta felicitat. La medicina? Els seus golafres flascons de llaminadures.

16 Stylish swinging Pink pearl pendant by Duran Exquse, € 98.

17 Chocolate waterfall Nothing

sweeter than this chocolate fountain. Find it in www.planetapluton.com, € 99.

18 The box of desire By Vinçon and custodies chocolate temptations. € 21.30.

19 “Lady” touch Belongs to the new collection by Fosco. Small and ultra feminine, you can have it for € 49.

20 A sweet recipe Happy Pills has been prescribing happiness for years. The medicine? Its sweet tooth candy boxes.

16

18

19

20

spanorama Spanair

57

Inspiración

Dr. Zhivago inspiration

21 24

22

25

23

21 Para pasear por la estepa Chaleco de pelo

de conejo de Aïta en vigoré color camel, con dos bolsillos delanteros. 225 €.

22 Oirás calor

De Intimissi, mantendrán tus orejas al margen de los rigores del frío.

23 Muñecas rusas

Son de Muji y tienen la particularidad de que, tiza en mano, puedes costumizarlas a tu gusto.

24 Imágenes de la URRSS

‘Yesterday’s Sandwich’ (Phaidon, 59,95 €) es una monografía de Boris Mikhailov, uno de los fotógrafos más influyentes de la antigua Unión Soviética.

25 Anúdatelas.

Botas Orso de Fosco, 109 €.

26 Boho ‘chic’

Bolso de la firma Luna Llena con tachuelas y pelo.

58

spanorama Spanair

21Per passejar per l’estepa Armilla de pèl de conill d’Aïta en vigoré de color camel. 225 €.

22 Escoltaràs calor D’Intimissi, et mantindran

les orelles al marge dels rigors del fred.

23 Nines russes De Muji i amb la particularitat que les pots guixar i costumitzar al teu gust.

24 Imatges de l’URRSS ‘Yesterday’s Sandwich’ (Phaidon, 59,95 €) és una monografia de Boris Mikhailov, un dels fotògrafs més influents de l’antiga URRS. 25 Corda-te-les. Botes Orso de Fosco, 109 €.

26 Boho ‘chic’ Bossa de la firma Luna Llena amb tatxes i pèl.

21 Have a walk in the steppe Jacketwithtwo frontpocketsbyAita.Withrabbitfur,shinytextureandcamel effect, €225.

22 You’ll hear warm To keep your ears warm. By Intimissimi.

23 Russian Dolls You can customize your own one with chalk. By Muji.

24 Images from USSR “Yesterday’s Sandwich”(Phaidon, € 59.95) is a monograph of Boris Mikhailov, one of the most influential photographers of the former Soviet Union.

25 Tie them Orso Boots by Fosco, € 109€.

26 Boho chic Bag with studs and fur by Luna Llena.

26

Personal

shopper

Mischa Barton en St.Tropez

1

De compres a St. Tropez | Shopping in St. Tropez

La actriz británica, con un ‘look’ informal pero con un toque elegante, gracias al bolso de la firma italiana que lució cuando iba de compras. L’actriu britànica, amb un ‘look’ informal però amb un toc elegant, gràcies a la bossa de la firma italiana que va lluir quan anava de compres. The british actress informal but with a touch of elegance thanks to the italian bag. Texto: Gloria Zorrilla 1 Bolas blancas

Pulsera con varios ‘charms’, de la firma Fossil (45 €). Las hay de diferentes colores y materiales.

2 Subir los colores

Para estar espléndida, Dream Mousse Blush (8,99 €), colorete de Maybelline New York .

3 Por si llueve

Botas tipo mosquetero de piel negra, de Sita Murt (262 €).

4 Muy femenina

Nuevo perfume Beauty, de Calvin Klein (95 €), para mujeres sofisticadas.

1 De boles blanques Polsera amb diver-

sos ‘charms’, de la firma Fossil (45 €). N’hi ha de diferents colors i materials.

2 Fer pujar els colors Per estar esplèndida tot el dia, Dream Mousse Blush (8,99 €), coloret de Maybelline New York.

3 Per si plou Botes de tipus mosqueter de pell negra, de Sita Murt (262 €).

4 Molt femenina Nou perfum Beauty, de Calvin Klein (95 €), per a dones sofisticades.

5 Una icona Bossa Futura de Furla, de

pell de vaqueta de diversos colors (198 €).

6 Dolç i floral Lucien és el nom d’aquest ‘charm’ per a la bossa de Swarovski (93 €).

7 Heavy Metal Polsera de cuir i aplicacions metàl·liques, de Mango (19 €).

2

7

1 White Beads

Bracelet with several charms, by Fossil (45€). They come in different colors and materials.

2 Bright colors

Wonderful all day with Dream Mousse Blush, (8.99€) Maybelline New York.

3 If it rains

Musketeer boots in black leather, by Sita Murt (262€).

4 Very feminine

New perfume Beauty, by Calvin Klein (95€).

5Iconic Future bag by Furla (198€) in calf leather.

6 Sweet and funny Lucien, charm by Swarovski (93€).

7 Heavy Metal Bracelet by Mango (19€).

3

4

5 Un icono

Bolso Futura de Furla, en piel de becerro, de varios colores (198 €).

6 Dulce y tierno

Lucien es el nombre de este ‘charm’ para el bolso de Swarovski (93 €).

5 6

7 Heavy Metal

Pulsera de cuero y aplicaciones metálicas, de Mango (19 €).

Mischa Barton para Furla

spanorama Spanair

59

60

spanorama Spanair

spanorama Spanair

61

62

spanorama Spanair

Noticias

Notícies News

Spanair lanza la ruta Barcelona-São Paulo a partir de marzo de 2011 Spanair llança la ruta Barcelona-São Paulo a partir del març del 2011 | Spanair launches the new route from Barcelona to São Paulo starting on march 2011 Spanair y Singapore Airlines han alcanzado un acuerdo para conectar las dos ciudades la próxima primavera. Spanair i

Singapore Airlines han arribat a un acord per connectar les dues ciutats la primavera que ve. Spanair and Singapore Airlines

have agreed to connect the two cities from next spring.

as ciudades de Barcelona y São Paulo La partir estarán unidas por un vuelo directo de marzo de 2011. Singapore

Airlines y Spanair lanzarán esta ruta en código compartido, reforzando Barcelona como un importante aeropuerto de conexiones intercontinentales para la región mediterránea.

São Paulo será el primer destino sudamericano de Singapore Airlines. Una metrópolis dinámica, un importante centro de negocios, arte y espectáculo, además de una ciudad claramente influyente en las zonas comerciales y financieras de la región.

Este acuerdo con Spanair hará realidad la oportunidad de volar sin escalas entre el aeropuerto internacional de El Prat y Guarulhos, y viceversa, a los pasajeros de Barcelona y de la red de Spanair, puesto que con el código compartido Singapore Airlines ha conseguido la quinta libertad de transportar pasajeros y carga desde España hasta Brasil, y viceversa.

Singapore Airlines actualmente vuela todos los días entre Singapur y Barcelona, vía Milán (Italia). Con el nuevo servicio, tres de los vuelos operarán sin escalas entre Singapur y Barcelona y cuatro seguirán operando en la ruta Singapur Milán - Barcelona.

Spanair sigue comprometida con su objetivo de convertir el aeropuerto de El Prat en un verdadero ‘hub’, y sigue convenciendo a sus socios de Star Alliance para que incrementen sus operaciones de larga distancia en Barcelona.

es ciutats de Barcelona i São Paulo estaran unides per un vol directe a partir del març del 2011.

L T Singapore Airlines i Spanair llançaran aquesta ruta en codi compartit, amb què reforçaran Barcelona com un aeroport important de connexions intercontinentals per a la regió mediterrània.

São Paulo serà la primera destinació sud-americana de Singapore Airlines. Una metròpolis dinàmica, un important centre de negocis, art i espectacles, a més de ser una ciutat clarament influent en les zones comercials i financeres de la regió.

Aquest acord amb Spanair farà realitat l’oportunitat de volar sense escales entre l’aeroport internacional del Prat i Guarulhos, i viceversa, per als passatgers de Barcelona i la xarxa de Spanair, perquè amb el codi compartit Singapore Airlines ha aconseguit la llibertat de transportar passatgers i càrrega des d’Espanya fins al Brasil, i viceversa.

Singapore Airlines actualment vola cada dia entre Singapur i Barcelona, via Milà (Itàlia). Amb el nou servei, tres dels vols operaran sense escales entre Singapur i Barcelona, i quatre continuaran operant en la ruta Singapur - Milà - Barcelona.

Spanair continua estan compromesa amb l’objectiu de convertir l’aeroport del Prat en un veritable ‘hub’, i continua convencent els seus socis de Star Alliance perquè incrementin les operacions de llarga distància a Barcelona.

he cities of Barcelona and São Paulo will be connected with a direct flight from March 2011. Singapore Airlines and Spanair launched a code-shared route thus strengthening Barcelona as an important intercontinental airport in the Mediterranean area.

São Paulo will be the first South American destination for Singapore Airlines: a dynamic metropolis, a major business, art and entertainment centre and a very influential city for business and shopping in the nearby areas.

With this agreement you can fly directly between the international airport of El Prat and Guarulhos and back. Spanair, due to the code-shared Singapore Airlines flight has managed to carry freely passengers and cargo from Spain to Brazil and vice versa.

Singapore Airlines currently flies daily between Singapore and Barcelona via Milan (Italy). With the new agreement the service will run three direct flights between Singapore and Barcelona, while the other four will continue to run on the route Singapore-Milan-Barcelona.

Spanair remains committed to its goal of converting Barcelona El Prat airport into a true hub and is convincing its Star Alliance partners to increase their long-distance operations in Barcelona. spanorama Spanair

63

Noticias

Notícies News

Spanair y Continental Airlines operan el vuelo Barcelona-Nueva York conjuntamente Spanair i Continental Airlines operen conjuntament el vol Barcelona-Nova York | Spanair and Continental Airlines join forces to operate a flight from Barcelona to New York esde este mes, los pasajeros es d’aquest mes, els passatgers rom this month on, Spanair’s de Spanair poden fer servir D Spanair pueden utilizar el D F passengers can use Barcelona l’aeroport de Barcelona com a aeropuerto de Barcelona como airport as a hub for flying to New ‘hub’ de conexión hacia Nueva York, donde Continental opera multitud de rutas en Estados Unidos.

El acuerdo entre ambas aerolíneas permite a los pasajeros de Continental poder viajar con Spanair desde Barcelona a los principales destinos españoles, y recíprocamente, desde los destinos de Spanair, viajar a Nueva York.

La facturación hasta el destino final, los servicios de calidad de dos compañías de red y la adaptación de los horarios para agilizar al máximo las conexiones permitirán la mejor opción de viaje entre España y Nueva York.

Spanair es la primera línea aérea de red de Barcelona y, con este nuevo acuerdo, Spanair sigue expandiendo el ‘hub’ de Barcelona, individualmente y junto con otras compañías de Star Alliance, como Continental Airlines.

‘hub’ de connexió cap a Nova York, on Continental opera un gran nombre de rutes als Estats Units.

L’acord entre ambdues aerolínies permet als passatgers de Continental viatjar amb Spanair des de Barcelona a les principals destinacions espanyoles i, de manera recíproca, des de les destinacions de Spanair, viatjar cap a Nova York.

La facturció fins a la destinació final, els serveis de qualitat de dues companyies de xarxa i l’adaptació dels horaris per agilitzar al màxim les connexions permetran la millor opció de viatge entre Espanya i Nova York.

Spanair és la primera línia aèria de xarxa de Barcelona i, amb aquest nou acord, continua expandint el ‘hub’ de Barcelona, individualment i amb altres companyies de Star Alliance, com Continental Airlines.

York from where Continental operates many routes in the United States.

The agreement between the two airlines allows Continental passengers to travel with Spanair from Barcelona to the main Spanish destinations and reciprocally from Spanair destinations to New York.

From check-in to the final destination, the quality services of two network companies and the adaptation of the timetables to speed up the connections will allow the best option for travelling between Spain and New York.

Spanair is the first network airline of Barcelona, and with this new agreement, the airline continues to expand the hub of Barcelona individually and together with other Star Alliance companies, such as Continental Airlines.

La fusión United-Continental: ¿qué significará para ustedes?

La fusió United-Continental: què voldrà dir per a vostès?

The United-Continental Merger, what does it mean for you?

l 1 de octubre de 2010, Continental y United E se fusionaron, con lo cual las dos compañías se convirtieron en las subsidiarias de una sola

propiedad, United Continental Holdings, Inc., creando una línea aérea global mundial: United.

United y Continental, junto con United Express, Continental Express y Continental Connection, operan un total de aproximadamente 5.800 vuelos diarios en 371 aeropuertos de América, Europa, Asia y África, desde sus ‘hubs’ en Chicago, Denver, Guam, Houston, Los Angeles, Nueva York/Newark, San Francisco, Tokio y Washington D.C. El proceso para integrar las operaciones de las dos líneas aéreas para crear la nueva United va a necesitar su tiempo. Actualmente, United y Continental comparten una gestión común, pero siguen operando en compañías aéreas separadas. En un corto plazo de tiempo, los usuarios podrán interactuar con cada compañía como hasta ahora. Los usuarios

64

spanorama Spanair

’1 d’octubre del 2010, Continental i United es van fusionar, amb la qual cosa ambdues companyies O L es van convertir en les subsidiàries d’una sola propietat, United Continental Holdings, Inc., amb què s’ha creat una línia aèria global mundial: United.

United i Continental, conjuntament amb United Express, Continental Express i Continental Connection, operen un total d’aproximadament 5.800 vols diaris en 371 aeroports d’Amèrica, Europa, Àsia i Àfrica, des dels seus ‘hubs’ a Chicago, Denver, Guam, Houston, Los Angeles, Nova York/Newark, San Francisco, Tòquio i Washington D.C, El procés per integrar les operacions de les dues línies aèries per tal de crear la nova United necessitarà el seu temps. Actualment, United i Continental comparteixen una gestió comuna, però continuen operant en companyies aèries separades. En un curt termini de temps, els usuaris podran interactuar

n October 1, 2010, Continental and United merged, with both companies becoming wholly-owned subsidiaries of United Continental Holdings, Inc., creating a worldclass global airline: United.

United and Continental, together with United Express, Continental Express and Continental Connection, operate a total of approximately 5,800 flights a day to 371 airports throughout the Americas, Europe, Asia and Africa from their hubs in Chicago, Cleveland, Denver, Guam, Houston, Los Angeles, New York/Newark, San Francisco, Tokyo and Washington, D.C. The process of integrating the operations of the two carriers to create the new United will take time. United and Continental now share common management, but continue to operate as separate airlines. In the near term,

que vuelen con Continental seguirán realizando el ‘check in’ en continental.com o en los oficina de ventas y los mostradores de billetes de Continental, y seguirán atendiéndoles los empleados de la compañía, y, por su parte, los usuarios que vuelen con United seguirán realizando el ‘check in’ en united.com o en los oficina de ventas y los mostradores de billetes de United, y seguirán atendiéndoles empleados de esta compañía. Los pasajeros seguirán ganando y compensando millas de usuario frecuente a través de los programas de lealtad respectivos de Continental y de United, hasta que los dos programas se pongan en común. La compañía tiene previsto que los pasajeros empiecen a ver un producto más unificado hacia la primavera de 2011, a medida que las dos líneas aéreas integren el servicio al cliente y las actividades de marketing para ofrecer un producto cada vez mejor.

El último paso de la fusión, cuando la nueva United obtenga un único certificado para operar por parte de la FAA, y pueda funcionar como una sola compañía, está previsto que, como mínimo, todavía tarde un año antes de su finalización.

Una red como ninguna La nueva United tiene una red de rutas global sin precedentes, con un servicio integral en los seis continentes –América del Norte, América del Sur, Europa, Asia, África y Oceanía–. En total, diez ‘hubs’ ofrecerán a los pasajeros las conexiones necesarias para ir donde deseen: Chicago, Cleveland, Denver, Guam, Houston, Los Angeles, Nueva York/Newark, San Francisco, Tokio y Washington DC. Continental en España Continental Airlines viene ofreciendo vuelos en España desde 1992. Actualmente, la compañía ofrece vuelos directos, en Boeing 757-200, tanto desde Madrid como desde Barcelona al ‘hub’ de Nueva York, Newark Liberty International Airport. Estos vuelos cuentan con la clase BusinessFirst, nominada como la mejor clase Executive/Business en la edición de 2009 de los OAG Airline Industry Awards, unos premios basados en los votos de los usuarios frecuentes de la compañía en todo el mundo. Por otra parte, se ha iniciado el proceso de instalación de un nuevo asiento-cama en la cabina BusinessFirst, en la flota de Boeing 757-200 de Continental, que está previsto que finalice en mayo de 2011. El nuevo asiento, que puede inclinarse 180 grados y ofrece un espacio para dormir de 1,93 metros en una postura completamente estirada, es uno de los asientos más amplios que existen en todo el mundo para volar en clase Business, ya que mide 63,5 cm cuando el apoyabrazos ajustable se coloca alineado con la almohada del asiento. Otras comodidades de la BusinessFirst incluyen un sistema de entretenimiento personal que ofrece una selección de las últimas novedades cinematográficas y una gran variedad de canales de audio. En esta clase también se sirve una selección de vino y champán galardonada recientemente, como complemento a un servicio de cocina excelente.

Finalmente, una plantilla seleccionada y formada especialmente, compuesta por 300 asistentes, ofrece un servicio personalizado antes y después del vuelo para los pasajeros de la clase Business en 35 aeropuertos de todo el mundo.

amb cada companyia tal com han fet fins ara. Els usuaris que volin amb Continental continuaran fent el ‘check in’ a continental.com o als oficina de vendes i els mostradors de bitllets de Continental, i els continuaran atenent els empleats de la companyia, i, per la seva banda, els usuaris que volin amb United continuaran fent el ‘check in’ a united.com o als oficina de vendes i els mostradors de bitllets de United, i els continuaran atenent empleats d’aquesta companyia. Els passatgers continuaran guanyant i compensant milles d’usuari freqüent per mitjà dels programes de lleialtat respectius de Continental i de United, fins que els dos programes es posin en comú. La companyia té previst que els passatgers comencin a veure un producte més unificat cap a la primavera del 2011, a mesura que les dues línies aèries integrin el servei al client i les activitats de màrqueting per tal d’oferir un producte cada vegada millor.

L’últim pas de la fusió, quan la nova United obtingui un únic certificat per operar per part de la FAA, i pugui funcionar com una sola companyia, està previst que, com a mínim, encara trigui un any abans de la seva finalització.

Una xarxa com cap altra

La nova United té una xarxa de rutes global sense precedents, amb un servei integral en els sis continents –Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa, Àsia, Àfrica i Oceania–. En total, deu ‘hubs’ oferiran als passatgers les connexions necessàries per anar on vulguin: Chicago, Cleveland, Denver, Guam, Houston, Los Angeles, Nova York/Newark, San Francisco, Tòquio i Washington DC. Continental a Espanya

Continental Airlines ha estat oferint vols a Espanya des del 1992. Actualment, la companyia ofereix vols directes, amb Boeing 757-200, tant des de Madrid com des de Barcelona al ‘hub’ de Nova York, Newark Liberty International Airport. Aquests vols disposen de la classe BusinessFirst, nominada com la millor classe Executive/Business a l’edició del 2009 dels OAG Airline Industry Awards, uns premis basats en els vots dels usuaris freqüents de la companyia a tot el món. D’altra banda, s’ha iniciat el procés d’instal·lació d’un nou seient-llit a la cabina BusinessFirst, a la flota de Boeing 757-200 de Continental, que està previst que s’acabi el maig del 2011. El nou seient, que es pot inclinar 180 graus i ofereix un espai per dormir de 1,93 metres en una postura completament estirada, és un dels seients més amples que existeixen a tot el món per volar amb classe Business, ja que fa 63,5 cm quan el reposabraços ajustable es col·loca alineat amb el coixí del seient. Altres comoditats de la BusinessFirst inclouen un sistema d’entreteniment personal que ofereix una selecció de les últimes novetats cinematogràfiques i una gran varietat de canals d’àudio.

En aquesta classe també se serveix una selecció de vi i xampany que ha estat guardonada recentment, com a complement a un servei de cuina excel·lent.

Finalment, una plantilla seleccionada i formada especialment, composta per 300 assistents, ofereix un servei individualitzat abans i després del vol per als passatgers de la classe BusinessFirst en 35 aeroports de tot el món.

customers can expect to interact with each carrier as they always have. Customers flying on Continental will continue to check in at continental.com, or at Continental kiosks and ticket counters, and to be assisted by Continental employees, and customers flying on United will continue to check in at united. com or at United kiosks or ticket counters, and to be assisted by United employees. Customers will continue to earn and redeem frequent-flier miles through the respective loyalty programs of Continental and United until those programs are combined. The company expects that travellers will begin to see a more unified product in the spring of 2011, as the carriers integrate key customer service and marketing activities to deliver a more seamless product.

The final stage of the merger, when the new United obtains a single operating certificate from the FAA and can operate as a single carrier, is expected to take at least a year to achieve.

A Network Like None Other The new United has an unparalleled global route network with comprehensive service to six continents – North America, South America, Europe, Asia, Africa and Australia. In total, 10 hubs will provide travellers with convenient connections wherever they need to go: Chicago, Cleveland, Denver, Guam, Houston, Los Angeles, New York/Newark, San Francisco, Tokyo and Washington, D.C. Continental in Spain Continental Airlines has operated flights to Spain since 1992. Continental currently operates daily Boeing 757-200 non-stop services from both Madrid and Barcelona to its New York hub, Newark Liberty International Airport. The flights feature BusinessFirst, which was named Best Executive/Business Class at the OAG Airline Industry Awards 2009, based on voting by frequent flyers around the world. A new, flat bed seat is being installed in the BusinessFirst cabin on Continental’s Boeing 757200 fleet, with completion expected by the end of May 2011. The new seat, reclining 180-degrees and providing 1.93 meters of sleeping space in the fully extended position, is one of the widest businessclass seats in the air, measuring up to 63.5 cm when the adjustable armrest is positioned flush with the seat cushion. Other BusinessFirst amenities include a personal entertainment system, offering a selection of the latest movies and a variety of audio channels. An award-winning wine and champagne selection is served to complement excellent cuisine.

A specially selected and trained corps of more than 300 Concierges provides individualized pre-flight and post-flight services for BusinessFirst customers at 35 key international airports worldwide.

spanorama Spanair

65

Noticias

Notícies News

Spanair en ‘La Festa del Cel’ de Barcelona

Todo empezó hace casi 20 años cuando un grupo de pilotos de Spanair formó el Departamento de Pruebas en Vuelo de Spanair.

Los pilotos de pruebas en vuelo se dedican principalmente a comprobar el correcto funcionamiento de todos los sistemas del avión después de grandes revisiones de mantenimiento, de acuerdo a protocolos muy exhaustivos desarrollados por el fabricante del avión. Para ello, a parte de su experiencia y formación previa, han recibido una formación muy específica en la escuela de pilotos de pruebas NTPS (National Test Pilot School) en Mojave, U.S.A. Para la Festa al Cel del pasado 3 de octubre diseñamos las maniobras a ejecutar, dentro de los diez minutos asignados por la organización del festival, de tal forma que diéramos la oportunidad a todas las personas congregadas en la playa de la Mar Bella, de ver el avión de Spanair cerca y desde la mayor cantidad de ángulos posibles, para que se pudiese grabar y fotografiar.

Programamos un simulador especial para los tres pilotos participantes, de tal forma que se ensayaron repetidas veces las maniobras, y dentro de ellas la respuesta de los pilotos ante eventuales fallos de sistemas. Satisfechos con el entrenamiento, realizamos la exhibición el pasado domingo día 3, pudiendo afirmar que fue un honor y un orgullo representar a Spanair en este evento que tan cálida acogida tiene cada año en la ciudad de Barcelona.

Para los pilotos que hemos tenido el placer de poder representar a Spanair en la Festa al Cel, estos dos años consecutivos, ha sido una gran satisfacción y privilegio poder hacerlo. El resultado final, un éxito.

Muchas gracias y hasta el año que viene.

Comandantes Ignacio Montesinos, Javier Arancibia y Fernando Rodríguez Aguirre.

Spanair a ‘la Festa del Cel’ de Barcelona Tot va començar fa gairebé vint anys, quan un grup de pilots de Spanair va formar el Departament de Proves en Vol de Spanair. Els pilots de proves en vol es dediquen, principalment, a comprovar el funcionament correcte de tots els sistemes de l’avió després de grans revisions de manteniment, d’acord amb protocols molt exhaustius desenvolupats pel fabricant de l’avió. Per a això, a part de la seva experiència i formació prèvia, han rebut una formació molt específica a l’escola de pilots de proves NTPS (National Test Pilot School), a Mojave, EUA. Per a la Festa del Cel del 3 d’octubre passat, van dissenyar les maniobres que volíem executar, durant els deu minuts assignats per l’organització del festival, de tal manera que donéssim l’oportunitat, a totes les persones congregades a la platja de la Mar Bella, de veure l’avió de Spanair de prop, i des de la major

quantitat d’angles possibles, perquè el poguessin enregistrar i fotografiar.

Vam programar un simulador especial per als tres pilots participants, de tal manera que les maniobres es van assajar diverses vegades, i, dins de les maniobres, la resposta dels pilots davant de fallades eventuals de sistemes. Satisfets amb l’entrenament, vam fer l’exhibició el diumenge dia 3, i podem afirmar que va ser un honor i un orgull presentar Spanair en aquest esdeveniment que cada any té una acollida tan càlida a la ciutat de Barcelona.

Per als pilots que hem tingut el plaer de poder representar Spanair a la Festa del Cel, aquests dos anys consecutius, ha estat una gran satisfacció i un privilegi poder-ho fer. El resultat final, un èxit.

Moltes gràcies i fins l’any que ve!

Spanair in the ‘Sky party’ in Barcelona Spanair apoya al Gran Teatro del Liceu de Barcelona Ferran Soriano, Presidente de Spanair, y Joan Francesc Marco, Director General de la Fundación del Gran Teatre del Liceu, firmaron el mes passado un Convenio de Colaboración por el que Spanair se suma al grupo de empresas que dan su apoyo al Teatro como Entidad Protectora.

Spanair dóna el seu suport al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Spanair supports the Gran Teatro del Liceu of Barcelona Ferran Soriano President de Spanair i Joan Francesc Marco, Director General de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, van signar el mes passat un conveni de Col·laboració pel qual Spanair se suma al grup d’empreses que donen suport al Teatre com a Entitat Protectora.

66

spanorama Spanair

Ferran Soriano, President of Spanair, and Joan Francesc Marco, General Director of the Foundation of the Gran Teatre del Liceu, signed a cooperation agreement last month. In that way Spanair enters in the list of companies that supports the theatre as a Corporate Sponsor.

It all started nearly 20 years ago when a group of Spanair pilots created the Flight Test Department. The testing pilots are primarily in charge of checking the correct functioning of all aircraft systems after major maintenance inspections, according to very exhaustive protocols of the aircraft manufacturers. To do this, apart from the their experience and previous training, they receive very specific training in the test pilot school NTPS (National Test Pilot School) in Mojave, USA. For the Sky party on 3 October we chose several maneuvers to execute during the ten minutes that the organization of the festival gave us. In this way, we gave the opportunity to all the people gathered on the Mar Bella beach, to get a closer look at a Spanair plane from

as many angles as possible.

In this way they can record it or take pictures of it.

We programmed a special simulator for the three participant pilots and tested the maneuvers several times and the pilots’ responses in case of any system failures. Satisfied with the training we carried out the exhibition on Sunday, 3rd of October. It was a honour for us to represent Spanair during this prized event that takes place every year in the city of Barcelona.

For the pilots who have had the pleasure of representing Spanair during the last two Sky parties, it has been a great satisfaction and privilege. The result: a success.

Thank you very much and see you next year.

Captains Ignacio Montesinos, Javier Arancibia y Fernando Rodríguez Aguirre.

spanorama Spanair

67

Noticias

Notícies News

Bamako y Trípoli, nuevos destinos de Spanair para este invierno Por primera vez se operará la conexión directa entre España y Mali y entre Trípoli y Barcelona.

Este invierno, Spanair abre dos nuevas e inéditas rutas desde Barcelona al continente africano: Bamako, capital de Mali, y Trípoli, en Libia.

El vuelo entre Barcelona y Bamako se operará los sábados, con salida de El Prat a las 20.10 h y llegada a la capital malí a las 00.05 h. El retorno a Barcelona tiene la salida programada a la 01 h

de los domingos, para aterrizar en El Prat a las 06.45 h. La duración del vuelo es de cuatro horas cuarenta y cinco minutos, y el vuelo inaugural está previsto para el próximo 18 de diciembre.

Trípoli y Barcelona estarán unidas con tres vuelos semanales directos (lunes, miércoles y viernes), a partir del 14 de febrero de 2011. La salida de Barcelona será a las 11.40 h, aterrizando dos horas y veinte minutos después. El regreso desde

Trípoli se realizará a las 15.55 h para aterrizar en El Prat a las 17.20 h.

Spanair avanza en su estrategia de incrementar el número de operaciones en Barcelona para convertir a El Prat en un ‘hub’ de conexiones internacionales para toda el área de influencia mediterránea.

Estas dos nuevas rutas se añaden a la nueva conexión con Helsinki, que inició las operaciones el 1 de noviembre.

Bamako and Tripoli, new Spanair destinations in winter

Trípoli

Nador

Argel

Oran

Trípoli

Bamako i Trípoli, noves destinacions de Spanair per a aquest hivern Per primera vegada s’operarà la connexió directa entre Espanya i Mali, i entre Trípoli i Barcelona.

Aquest hivern, Spanair obre dues noves rutes, inèdites, des de Barcelona fins al continent africà: Bamako, capital de Mali, i Trípoli, a Líbia.

El vol entre Barcelona i Bamako s’operarà dissabte, amb sortida del Prat a les 20.10 h i arribada a la capital maliana a les 00.05 h. La tornada a Barcelona té la sortida programada a les 01.00 h de diumenge, per aterrar al Prat a les 06.45 h. La durada del vol és de quatre hores i quaranta-cinc minuts, i el vol inaugural està previst per al 18 68

spanorama Spanair

Banjul

Bamako

de desembre.

Trípoli i Barcelona estaran unides amb tres vols setmanals directes (dilluns, dimecres i divendres), a partir del 14 de febrer del 2011. La sortida de Barcelona serà a les 11.40 h, i s’aterrarà dues hores i vint minuts després. La tornada des de Trípoli tindrà la sortida a les 15.55 h i

aterrarà al Prat a les 17.20 h.

Spanair avança en la seva estratègia d’incrementar el nombre d’operacions a Barcelona per convertir el Prat en un ‘hub’ de connexions internacionals per a tota l’àrea d’influència mediterrània.

Aquestes dues noves rutes s’afegeixen a la nova connexió amb Hèlsinki, que va iniciar les operacions l’1 de novembre.

For the first time a direct connection between Spain and Mali and between Tripoli and Barcelona will run .

This winter Spanair opens two new and unknown routes from Barcelona to the African continent: Bamako, the capital of Mali’s, and Tripoli in Libya.

The flight between Barcelona and Bamako will run on Saturdays departing from Barcelona El Prat Airport at 810pm and arrive in the Malian capital at 12.05pm. The return flight to Barcelona will depart at 1.00am on Sunday and land in El Prat airport at 6.45am.

The travel time will take 4 hours 45 minutes and the inaugural flight will be on 18 December.

Tripoli and Barcelona will be connected with three direct weekly flights (on Mondays, Wednesdays and Fridays) from 14 February 2011. The departure from Barcelona will be at 11.40 am and the landing two hours and twenty minutes later. The return flight from Tripoli will depart at 3.55pm and land in El Prat at 5.20pm.

Spanair advances with its strategy of increasing the number of flights in Barcelona to convert the airport of El Prat into a hub of international connections for the entire Mediterranean area.

These two new routes are added to the new connection to Helsinki, which started its operations on 1 November.

spanorama Spanair

69

Embajadores

Ambaixadors Spanair ambassadors

Más personalidades se añaden al proyecto Spanair para unir destinos, culturas y sonrisas. Més personalitats s’afegeixen al projecte Spanair per unir destinacions, cultures i somriures. Our ambassadors are the famous faces who always fly with Spanair, uniting destinations, cultures and smiles.

Carme Ruscalleda

Elsa Pataky

Lluís Llongueras

Isabel Coixet

Josef Ajram

Manel Fuentes

Jordi Labanda

Mari-Pau Huguet

Gemma Mengual

Juanjo Puigcorbé

Alaska

Es la única chef del mundo con cinco estrellas Michelin, tres por su Restaurant Sant Pau, en Sant Pol de Mar, y dos por el deTokio. És l’única xef del món amb cinc estrelles Michelin, tres pel seu Restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, i dues pel que té a Tòquio.

She is the only woman in the world with five Michelin stars, three for her Restaurant Sant Pau in Sant Pol de Mar and two for the one she owns in Tokyo.

Estilista y dueño de una cadena internacional de peluquerías unisex. Le gusta viajar con su pareja por amor al arte.

Estilista i propietari d’una cadena internacional de perruqueries unisex. Li agrada viatjar amb la seva parella per amor a l’art.

Stylist and owner of an international chain of unisex hair salons. He likes to travel for art’s sake with his partner.

Sus apuestas suelen convertirse en éxitos. Ahora, el periodista apuesta por Barcelona como ‘hub’.

Les seves apostes solen convertir-se en èxits. Ara, el periodista aposta per Barcelona com a ‘hub’.

His bets usually turn into success.

Now, the journalist bets Barcelona to become a hub.

A la doble medallista olímpica de natación sincronizada le gusta perderse en las ciudades y descubrir rincones alejados.

A la doble medallista olímpica de natació sincronitzada li agrada perdre’s a les ciutats i descobrir racons allunyats.

The winner of two olympic medals in sychronized swimming likes to get lost in the cities and discover secret corners.

70

spanorama Spanair

La actriz prefiere descubrir con Spanair los lugares maravillosos que aún no conoce.

L’actriu prefereix descobrir amb Spanair els llocs meravellosos que encara no coneix.

The actress prefers to discover the wonderful places she still doesn’t know with Spanair.

La prestigiosa directora de cine defiende poder volar de manera rápida y directa desde Barcelona.

La prestigiosa directora de cinema defensa poder volar de manera ràpida i directa des de Barcelona.

The renowned filmmaker wants to fly quickly and directly from Barcelona to shoot in the most surprising places.

Pintor, ilustrador y diseñador de moda, ha sabido plasmar como nadie el mundo de los ‘fashion victims’.

Pintor, il·lustrador i dissenyador de moda, ha sabut plasmar com ningú el món dels ‘fashion victims’.

Painter, illustrator and fashion designer. He’s captured as no one, the world of fashion victims.

El actor catalán defiende que Barcelona merece un aeropuerto internacional.

L’actor català defensa que Barcelona mereix tenir un aeroport internacional.

The Catalan actor defends that Barcelona deserves an international airport.

Su vida es pura adrenalina.

Nuestro ‘ultraman’ siente pasión por la bolsa, los viajes y los deportes.

La seva vida és adrenalina pura. El nostre ‘ultraman’ sent passió per la borsa, els viatges i els esports.

His life is pure adrenaline.

Our Ultraman feels passions for Stock Market, travelling and sports.

La periodista y embajadora de la televisión autonómica catalana ahora también lo es de Spanair.

La periodista i ambaixadora de la televisió autonòmica catalana ara també ho és de Spanair.

The Catalan Autonomous Television journalist and ambassador now is also the representative of Spanair.

Cantante, presentadora, actriz... Olvido Gara lleva su música a todas partes.

Cantant, presentadora, actriu... Olvido Gara porta la seva música a tot arreu.

Singer, presenter, actress ...

Olvido Gara takes her music everywhere.

Xavier Sardà

Sílvia Munt

Paco Mir

Carles Sans

Al famoso ‘showman’ no le gusta viajar, por lo que elige muy bien la compañía.

El famós ‘showman’ no viatja per gust, i tria molt bé la companyia.

He does not like to travel; he chooses the company carefully.

Actor cómico y miembro del trío Tricicle. También es guionista y productor de teatro y series de televisión.

Viaja para ver mundo.

Actor còmic i membre de Tricicle, guionista, productor de teatre i de sèries de televisió.

Viatja per veure món.

Comedian and member of Tricicle. He’s also a screenwriter and producer. He travels to see the world.

Paula Martí

Una de nuestras mejores jugadoras de golf viaja por el mundo de torneo en torneo.

Una de les nostres millors jugadores de golf viatja pel món de torneig en torneig.

One of our best golf players.

Travels around the world from tournament to tournament.

Joan Gràcia

Uno de los miembros del grupo de teatro Tricicle. Viajero, ‘bon vivant’ y amante de la buena gastronomía.

Un dels membres del grup de teatre Tricicle. Viatger, ‘bon vivant’ i amant de la bona gastronomia.

A member of the theatre group Tricicle. Traveller, bon vivant and lover of fine cuisine.

La actriz disfruta volando, y para despegar elige Spanair.

L’actriu gaudeix volant, i per enlairar-se tria Spanair.

The actress enjoys flying and to depart chooses Spanair.

Miembro fundador de Tricicle, es también director de cortometrajes. Le gustan la ópera y los musicales.

Membre fundador de Tricicle, també és director de curtmetratges. Li agraden l’òpera i els musicals.

He is the founding member of Tricicle and also a director of short films. He likes opera and musicals.

Àlex Corretja

Ha recorrido el mundo como tenista. Ahora viaja por placer, aunque, a veces, se le cuele la raqueta entre el equipaje.

Ha recorregut el món com a tenista. Ara viatja per plaer, encara que, de vegades, la raqueta se li esmuny entre l’equipatge.

He travelled round the world as a tennis player. Now he travels for pleasure although sometimes the tennis racket slips into his luggage.

Pasqual Maragall Santi Millán Su retiro de la política le permite viajar sólo por placer, pero siempre desde Barcelona.

La seva retirada de la política li permet viatjar només per plaer, però sempre des de Barcelona.

His retirement from the politics allows him to travel only for pleasure, but always from Barcelona.

Tommy Robredo Fermí Puig El tenista está entre los Top20 del mundo y, además, ha creado una fundación para deportistas discapacitados.

El tenista està entre els Top20 del món i, a més, ha creat una fundació per a esportistes discapacitats.

He’s among the Top 20 tennis players of the world and has also established a foundation for athletes with disabilities.

Prestigioso chef del restaurante Drolma, con una estrella Michelin. Viaja para descubrir nuevos sabores.

Prestigiós xef del restaurant Drolma, amb una estrella Michelin. Viatja per descobrir nous sabors.

Renowned chef of the Drolma restaurant, with a Michelin star. Travels to discover new flavours.

El polifacético actor salta de un género a otro sin problemas. Pero los vuelos, si son directos, mucho mejor.

El polifacètic actor salta d’un gènere a un altre sense problemes. Però els vols, si són directes, millor que millor.

The versatile actor swaps between different genres without problems. But the flights, if they are direct, much better.

Manel Huerga

El director y realizador ve el mundo en imágenes, y para descubrirlo, elige Spanair.

El director i realitzador veu el món en imatges i, per descobrir-lo, escull Spanair.

The director and producer sees the world as in pictures, and to discover it, he chooses Spanair.

Jose Corbacho

Este cómico se atrevió a dirigir cine y ganó un Goya con ‘Tapas’. Le encanta viajar.

Aquest còmic es va atrevir a dirigir cinema i va guanyar un Goya amb ‘Tapas’. Li encanta viatjar.

The comic actor dared to direct a movie and won with ‘Tapas’ a Goya Prize. He loves to travel.

Bigas Luna

Como director y guionista siempre arriesga, pero para volar prefiere las apuestas seguras.

Com a director i guionista sempre arrisca, però per volar prefereix les apostes segures.

He always risks as a director and a scriptwriter, but for flying he prefers secure bets.

Bojan Krkic

De Linyola (Lleida) al mundo, pero siempre volando con Spanair.

De Linyola (Lleida) al món, però sempre volant amb Spanair.

From Linyola (Lleida) to the whole world, but always flying with Spanair.

Feliciano López

Por su profesión viaja constantemente e intenta evitar a toda costa las escalas. Por eso quiere que Barcelona se convierta en un ‘hub’.

Per la seva professió viatja constantment i intenta evitar al màxim les escales. Per això vol que Barcelona es converteixi en un ‘hub’.

He travels constantly for his profession and prefers direct flights. That’s why he wants Barcelona to become a ‘hub’. spanorama Spanair

71

76

spanorama Spanair

spanorama Spanair

77

78

spanorama Spanair

spanorama Spanair

79

80

spanorama Spanair

¿Sabías que...?

| Sabies que...?

Did you know that...?

...podríamos hacer un ‘looping’ en un Airbus?

...podríem fer un ‘looping’ en un Airbus? ...We can perform a looping with an airbus?

Pues sí, cabria esa posibilidad, pero no se alarmen, que eso no va a sucederles durante este vuelo… ni en ningún otro vuelo con Spanair. Doncs sí, seria possible, però no us alarmeu, que no passarà pas durant aquest vol... ni en cap altre vol amb Spanair. There’s a possibility inndeed, but do not be alarmed, it’s not going to happen during this flight... or any other flight with Spanair. a foto que ilustra este texto, además, no es de Lmonomotor uno de nuestros aviones, sino de un pequeño especialmente preparado para estas

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Institucionales de Spanair.

Javier Ortega Figueiral és subdirector de Relacions Institucionals de Spanair.

Javier Ortega Figueiral is Assistant Director of Institutional Relation at Spanair.

cola, las áreas más delicadas de las aeronaves.

Una anécdota sobre este tema se remonta a los años cincuenta, cuando Boeing estaba haciendo los vuelos de prueba del B-367, prototipo del exitoso tetramotor intercontinental 707. Durante

una celebración en Seattle, a uno de los pilotos de prueba, Tex Johnston, se le pidió si podía volar con el nuevo modelo a baja altura, a modo de exhibición. Al ver la cantidad de gente concentrada, Johnston decidió ir algo más allá que realizar un par de pasadas para impresionarles y realizó un tonel (giro completo sobre el eje) ante los ojos atónitos de los directivos del fabricante de aviones. Esta anécdota se recuerda aún en el mundillo aeronáutico, ya que no hay noticia de que se haya vuelto a repetir un hecho así.

a foto que il·lustra aquest text, a més, no és d’un dels nostres avions, sinó d’un petit L monomotor especialment preparat per a aquestes

que s’hagin de fer maniobres com les acrobàcies.

De fet, ni tan sols estan certificats per a això, com sí que passa amb alguns models d’avions, sobretot esportius, que poden fer maniobres de diferents graus de dificultat.

Això no vol dir que, donat el cas, un avió comercial no pogués fer-ho, però portaria al límit parts estructurals bàsiques de l’aparell, més encara si l’aparell transportés passatge, càrrega i combustible.

Els avions d’acrobàcia estan especialment reforçats en l’estructura d’ales i cua, les àrees més delicades de les aeronaus.

Una anècdota sobre aquest tema es remunta als

anys cinquanta, quan, als EUA, s’estaven fent els vols de prova del B-367, prototip del reeixit tetramotor intercontinental Boeing 707. Durant una celebració a Seattle, es va demanar a un dels pilots de prova, Tex Johnston, si podia volar amb el nou model a baixa altura, com a exhibició. En veure la quantitat de gent concentrada, Johnston va decidir anar una mica més enllà de fer un parell de passades per impressionar i va fer un gir complet sobre l’eix davant dels ulls atònits dels directius del fabricant d’avions. Aquesta anècdota encara es recorda en el món aeronàutic, ja que no hi ha notícia que s’hagi tornat a repetir un fet així.

photo illustrating this text, moreover, is not Toneheonespecially of our aircraft, but a small single engine prepared for these tasks during the

have in mind to use them as acrobatic planes. In fact, there’s a certification to do so, as happens with certain models of aircraft, particularly sports, which can carry out operations to varying degrees of difficulty.

That does not mean that given the case a commercial airliner could not, but would limit structural parts of the device, even more if carries passengers, cargo and fuel. Aerobatic aircraft are specially reinforced in the structure of wings and tail, the most delicate areas of the aircraft.

An anecdote on this subject dates back to the 50’s, when Boeing was doing the test flights

of B-367, prototype of successful intercontinental jet, the Boeing 707. During a celebration in Seattle, one of the test pilots, Mr. Tex Johnston was asked to fly with the new model at low altitude in display mode. Seeing the number of people concentrated, Johnston decided to go somewhat further than to make a couple of passes to impress and made a barrel (full rotation of the aircraft on its axis) to the astonished eyes of the directors of the aircraft manufacturer. This anecdote is recalled even in the aviation scene, as there is news that has come to repeat such an event.

maniobras durante la Red Bull Air Race en Oporto, unas carreras de aviones hoy desaparecidas.

Las aeronaves comerciales se diseñan con unas especificaciones estructurales que los hacen muy resistentes, para poder volar en diferentes circunstancias meteorológicas, con vientos, soportando diferentes presiones y temperaturas. Digamos que, a pesar de su apariencia, son muy adaptables a su entorno. Eso sí, como todo diseño, tiene sus limitaciones operativas, y quienes lo proyectan no tienen en mente que deban hacerse maniobras como las acrobacias.

De hecho, ni siquiera están certificados para ello, como sí ocurre con algunos modelos de aviones, sobre todo deportivos, que pueden efectuar maniobras hasta diferentes grados de dificultad.

Eso no significa que, dado el caso, un avión comercial no pudiera hacerlo, pero llevaría al límite partes estructurales básicas del aparato, más aun si el aparato transportase pasaje, carga y combustible. Los aviones de acrobacia están especialmente reforzados en la estructura de alas y

maniobres durant la Red Bull Air Race a Porto, unes carreres d’avions avui desaparegudes.

Les aeronaus comercials es dissenyen amb unes especificacions estructurals que els fan molt resistents, per poder volar en diferents circumstàncies meteorològiques, amb vents, suportant diferents pressions i temperatures. Diguem que, malgrat l’aparença, són molt adaptables al seu entorn.

Això sí, com tot disseny, té les seves limitacions operatives i els que ho projecten no tenen present

Red Bull Air Race in Porto, aircraft races have now disappeared.

Commercial aircrafts are designed with some structural specifications that make them resistant to fly in different weather conditions, wind, supporting different pressures and temperatures. Say that despite their appearance are very adaptable to their environment. Obviously, as all designs it has its operational limitations and those who design commercial aircraft, doesn’t

spanorama Spanair

81

Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

Una noche en la ópera (de Viena) Una nit a l’òpera (de Viena) | A Night at the Opera (in Vienna)

Europa tiene grandes teatros de ópera, como la Scala de Milán, el Liceu de Barcelona, el Covent Garden de Londres, la Garnier de París o la Fenice de Venecia. Europa té grans teatres de l’òpera, com

la Scala de Milà, el Liceu de Barcelona, el Covent Garden de Londres, la Garnier de París o la Fenice de Venècia. Europe has great opera houses, such as La Scala in Milan, the Liceu in Barcelona, Covent

Garden in London, the Garnier in Paris or La Fenice in Venice. ero uno de los más impresionantes es la StaatP soper de Viena, que ha tenido como directores a Gustav Mahler, Richard Strauss o Herbert von

suicidio a Edward van der Nüll, uno de los dos arquitectos de la obra), pero cuando al final de la II Guerra Mundial cayó sobre él una bomba que causó graves daños, se interpretó como una agresión a la ciudad y se convirtió en un símbolo de la capacidad de los vieneses de renacer de las cenizas. Se reabrió en 1955 con la ópera ‘Fidelio’, de Beethoven, y desde entonces es el orgullo de Viena, siendo el último jueves de Carnaval el escenario del ‘Baile de la ópera’, un acontecimiento social dedicado a las jóvenes de la alta sociedad, que entran en el salón vestidas de blanco del brazo de sus acompañantes.

Una noche en la ópera de Viena es una de las experiencias que no se olvidan fácilmente. Ascender por la impresionante escalera de mármol de la entrada, adornada con esculturas de Josep

Gasser que representan las siete artes liberales; pasear por el vestíbulo Schwind entre bustos de compositores famosos, o tomar una copa de espumoso austriaco en el salón de té durante los entreactos son emociones que preparan para disfrutar de una de las óperas de la brillante temporada, que este año incluye, como no podría ser de otra manera, dos óperas de Mozart, ‘Las bodas de Fígaro’ y ‘Don Giovanni’, la misma con la que se inauguró el teatro.

Pocas instituciones culturales europeas ocupan un lugar tan privilegiado como la Staatsoper vienesa. El público acude con devoción, pero también con sus mejores galas. Los espectadores suelen asistir con esmoquin y traje largo, como una forma de dignificar un teatro que es todo un símbolo de la vitalidad del país.

erò un dels més impressionants és la Staatsoper de Viena, que ha tingut com a directors Gustav P Mahler, Richard Strauss o Herbert von Karajan.

de l’Hotel Sacher, establiment que ha passat a la història pel seu pastís de xocolata, més que per l’indubtable confort de les seves habitacions. El teatre, d’estil renaixentista, no va impressionar els vienesos (les crítiques van portar al suïcidi Edward van der Nüll, un dels grans arquitectes de l’obra), però quan al final de la II Guerra Mundial va caure-hi al damunt una bomba que va causar greus danys, es va interpretar com una agressió a la ciutat i va esdevenir un símbol de la capacitat dels vienesos de renéixer de les cendres.

Es va reobrir l’any 1955 amb l’òpera ‘Fidelio’, de Beethoven, i des de llavors és l’orgull de Viena.

Cada any, l’últim dijous de Carnaval, és l’escenari del ‘Ball de l’òpera’, un esdeveniment social dedicat a les noies de l’alta societat, que entren al saló vestides de blanc agafades del braç dels seus acompanyants.

Una nit a l’òpera de Viena és una de les experi-

ències que no s’obliden fàcilment. Pujar per la impressionant escala de marbre de l’entrada, adornada amb escultures de Josep Gasser que representen les set arts liberals; passejar pel vestíbul Schwind entre bustos de compositors famosos, o prendre una copa d’escumós austríac al saló de te durant els entreactes són emocions que preparen per gaudir d’una de les òperes de la brillant temporada, que aquest any inclou, com no podia ser d’una altra manera, dues òperes de Mozart, ‘Les noces de Fígaro’ i ‘Don Giovanni’, la mateixa amb què es va inaugurar el teatre.

Poques institucions culturals europees ocupen un lloc tan privilegiat com la Staatsoper vienesa.

El públic hi va amb devoció, però també amb els millors vestits. Els espectadors acostumen a portar esmòquing i vestit llarg, com una manera de dignificar un teatre que és tot un símbol de la vitalitat del país.

its doors on the 25th of May 1869 with Mozart’s ‘Don Giovanni’. The theatre is in the heart of Vienna, near the Sacher Hotel, the establishment that has gone down in history for its famous chocolate cake rather than the unquestionable comfort of its rooms. The theatre, in Renaissance style, did not impress the Viennese (Edward van der Null, one of the two architects of the building, committed suicide due to the criticism of the people). But when at the end of World War II a bomb fell on it causing serious damage and the act was interpreted as an assault on the city and the theatre became a symbol of the ability of the Viennese to be reborn from the ashes. The Staatsoper reopened in 1955 with the Beethoven opera ‘Fidelio’ and since then it is the pride of Vienna. The last Thursday of carnival is becomes a dance scene where a social event takes place dedicated to the high society young ladies who

enter the room wearing white dresses accompanied by their companions.

Karajan. Asistir a una de sus representaciones es toda una experiencia de los sentidos.

Josep Carreras confiesa que es uno de sus teatros preferidos, pues cuenta con un público tan exigente como agradecido: aquí interpretó como nadie el Rodolfo de ‘La bohème’, lo que aún recuerdan como un acontecimiento los entendidos. La Staastsoper abrió sus puertas el 25 de mayo de 1869 con el ‘Don Giovanni’ de Mozart, en el corazón de Viena, muy cerca del Hotel Sacher, establecimiento que ha pasado a la historia por su famosa tarta de chocolate, más que por el confort indudable de sus habitaciones. El teatro, de estilo renacentista, no impresionó a los vieneses (las críticas llevaron al

Assistir a una de les seves representacions és tota una experiència per als sentits.

Josep Carreras confessa que és un dels seus teatres preferits, perquè té un públic tan exigent com agraït: aquí va interpretar com ningú el Rodolfo de ‘La Bohème’, una actuació que encara recorden els entesos com un gran esdeveniment. La Staatsoper va obrir les portes el 25 de maig del 1869 amb el ‘Don Giovanni’ de Mozart, al cor de Viena, molt a la vora

ut one of the most impressive is the Staatsoper B in Vienna, which boasts such directors as Gustav Mahler, Richard Strauss or Herbert von Karajan. To see one of the performances there is a real experience for all the senses.

Josep Carreras admits that this is one of his favourite theatres, because it has an audience as sophisticated as grateful. Here, he played the role of Rodolfo in ‘La Bohème’ and experts still remember it as an unforgettable event. The Staastsoper opened

82

Màrius Carol es escritor y columnista.

Màrius Carol és escriptor i columnista.

Màrius Carol is a writer and columnist.

spanorama Spanair

A night at the Opera in Vienna is one experience not easily forgotten. To go down the impressive marble staircase at the entrance, adorned with Josep Gasser’s sculptures representing the seven liberal arts, and walk down the hall Schwind between busts of famous composers or have a glass of sparkling Austrian wine in the Tea Room during the intervals are emotions that prepare you to enjoy one of the operas of this brilliant season, that includes, how could it be otherwise, two Mozart operas: ‘The Marriage of Figaro’ and ‘Don Giovanni’, the same that inaugurated the theatre.

Only few European cultural institutions occupy such a privileged position as the Vienna Staatsoper.

The public comes with devotion and is well dressed.

Members of the audience usually wear dinner jackets and evening gowns as a way to dignify the theatre, the symbol of the vitality of the country.

spanorama Spanair

83