Spanorama 170, january 2011 by www.magazinepassion.com

NÂş 170 Enero Gener January 2011

Capri con Josep Abril

Nuestro embajador nos descubre su isla preferida El nostre ambaixador ens descobreix la seva illa preferida Our ambassador unveils his preferred island

Granada

Maravilla del mundo Meravella del mĂłn Wonder of the world

Ski & Spanair

Un destino, un resort Un destĂ, un resort One destination, one resort

spanorama Spanair

Editorial FelizFeliçHappy2011

2011 nos consolidará como la primera aerolínea en el aeropuerto de Barcelona. 2011 ens consolidarà com la primera línia aèria a l’aeroport

de Barcelona. 2011 will confirm us as the first airline in Barcelona airport.

mpezamos el nuevo año dejando atrás 18 meses de trabajo intenso, durante los cuales hemos reestructurado la compañía y hemos relanzado nuestro mapa de rutas con 22 nuevos destinos internacionales. Este nuevo año nos consolidará como la primera aerolínea de red y de servicio completo en el aeropuerto de Barcelona. Intensificaremos nuestro empeño para poder ofrecerles un mejor servicio y para ampliar nuestras rutas. A partir del mes de abril, pondremos a su disposición las nuevas conexiones con Berlín y Hamburgo desde El Prat y, gracias al acuerdo con nuestro socio Singapore Airlines, operaremos un vuelo directo entre Barcelona y São Paulo. 2011 será también el año en que podremos hacer realidad nuestra misión de conectar Barcelona con el mundo y el mundo con Barcelona, añadiendo nuevos vuelos intercontinentales. Gracias a nuestros socios de Star Alliance, seguiremos incrementando la oferta de vuelos directos hacia Asia y Latinoamérica. Seguiremos creciendo, seguiremos mejorando, seguiremos escuchándoles y adaptándonos a sus necesidades para que Spanair siga siendo La de Todos. Gracias por volar con nosotros. Les deseo un excelente año 2011.

urant Comencem el nou any deixant enrere 18 mesos de treball intens, durant els quals hem reestructurat la companyia i hem rellançat el nostre mapa de rutes amb 22 noves destinacions internacionals. Aquest nou any, ens consolidarà com la primera línia aèria de xarxa i servei complet a l’aeroport de Barcelona. Intensificarem el nostre esforç per poder oferir-vos un millor servei i per ampliar les nostres rutes. A partir del mes d’abril, posarem a la vostra disposició les noves connexions amb Berlín i Hamburg des del Prat i, gràcies a l’acord amb el nostre soci Singapore Airlines, operarem un vol directe entre Barcelona i São Paulo. 2011 serà també l’any en què podrem fer realitat la nostra missió de connectar Barcelona amb el món i el món amb Barcelona, afegint nous vols intercontinentals. Gràcies als nostres socis de Star Alliance, seguirem incrementant l’oferta de vols directes cap a l’Àsia i l’Amèrica Llatina. Seguirem creixent, seguirem millorant, seguirem escoltant-vos i adaptant-nos a les vostres necessitats perquè Spanair segueixi sent La de Tots. Gràcies per volar amb nosaltres. Us desitjo un excel·lent any 2011.

e start the new year leaving behind 18 months of hard work, during which we have restructured our company and relaunched our new route map with 22 new international destinations.. This new year will confirm us as the first full-service network airline in Barcelona airport. We will intensify our efforts to offer a better service and to expand our routes. From next April, we will be introducing new connexions to Berlin and Hamburg from Barcelona and, thanks to our agreement with our partner Singapore Airlines, a direct flight will be operated between Barcelona and São Paulo. 2011 will also be the year when we achieve our mission to connect Barcelona to the world and the world to Barcelona, adding new intercontinental flights. Thanks to our partners at Star Alliance, we will keep expanding our direct flights to Asia and Latin America. We will continue to grow, we will continue to improve, we will continue to listen and to adapt to your needs, so that Spanair can be The One for All. Thank you for flying with us. I wish you a brilliant 2011.

Jorge Chumillas

Director Corporativo Spanair

Chief financial officer Spanair Director Corporatiu Spanair

spanorama Spanair

Sumari0

Sumari Contents Nº 170

Enero2011 Gener 2011 | January 2011

44 Ski gourmet

6 Agenda

14 Capri con Josep Abril Capri amb Josep Abril Capri with Josep Abril

la capri de josep abril

24 Entrevista a Antonio Banderas

Entrevista a Antonio Banderas

Interview with Antonio Banderas

28 Carnaval, más allá de la máscara

Carnaval, més enllà de la màscara

mónaco

Esquí gourmet

12 Libros | Llibres | Books

Gourmet ski

50 Perfil: Bigas Luna Perfil: Bigas Luna

Profile: Bigas Luna

52 Hoteles

54 Restaurantes

56 Gadgets

61 Personal shopper

62 Tarjeta SpanairStar Targeta Spanair Star

Carnival, beyond the masquerade

32 Granada,

SpanairStar member card

embrujo andaluz

68 Nuevos destinos Spanair Nous destins Spanair

Granada, encís andalús

Granada, andalusian charm

40 Aventureros: Zeng He, Almirante, eunuco y descubridor,

Spanair’s new destinations

Zheng He, admiral, eunuch and discoverer

granada

Ambaixadors Spanair Spanair ambassadors

Zheng He, almirall, eunuc i descobridor

70 Embajadores Spanair

72 Mapa de rutas Spanair Mapa de rutes Spanair Spanair routes map

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advises for passengers

81 ¿Sabías que...? Sabies que...?

carnaval

Did you know that...?

82 Torcello, por Màrius Carol Torcello, per Màrius Carol Torcello, by Màrius Carol

ski gourmet

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szucs Consejo de redacción Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Carles Fernández y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA Select publicaciones, s.l. | dirección Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y dirección de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redacción Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats | colaboradores Màrius Carol, Sergi Pàmies, Isabel Lorente, Iván Costa | redacción Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 coordinación spanair Carles Fernández | producción spanair Sandra Meléndez publicidad publicidad1@selectpublicaciones.com - Balmes, 172, Barcelona. Tel. 93 217 30 52 impresión Giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

spanorama Spanair

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors. ‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.

spanorama Spanair

Agenda

Un enero inspirador Año nuevo, estímulos nuevos. El inicio del 2011 viene cargado de muy buenas propuestas para disfrutar de nuestro tiempo libre. Any nou, estímuls nous. L’inici del 2011 ve carregat de molt bones propostes per gaudir del nostre temps lliure. New year, new inspiration. The beginning of 2011 arrives with plenty of excellent suggestions to enjoy our spare time. Por Mireia Aranda.

ARCO, 30 anys d’art

Galeries, col·leccionistes, institucions, comissaris i altres especialistes es donaran cita al 30 aniversari d’ARCOmadrid_2011. La secció Programa General continúa com a eix central, amb una selecció de galeries amb obra de les avantguardes històriques, clàssics contemporanis i art actual. Inclou l’apartat ARC 40, amb galeries que presenten tres artistes amb obres realitzades en els últims anys. Les novetats d’aquesta edició provenen de Llatinoamèrica, Rússia i les galeries emergents europees. Del 16 al 20 de febrer (obert al públic a partir del dia 18), als pavellons 8 i 10 d’IFEMA.

Madrid

ARCO, 30 years of art

ARCO,30 años de arte Galerías, coleccionistas, instituciones, comisarios y otros especialistas se darán cita en torno a ARCOmadrid_2011, que este año celebra su 30 aniversario. La nueva configuración del evento mantiene la sección Programa General como eje central, con una selección de galerías internacionales con obra que abarca las vanguardias históricas, clásicos contemporáneos y arte actual, y que incluye el apartado ARCO 40, con galerías que presentan tres artistas cada una con obras realizadas en los últimos años. Las novedades de esta edición ponen su acento en Latinoamérica, Rusia y las galerías emergentes europeas. Del 16 al 20 de febrero (abierto al público a partir del día 18), en los pabellones 8 y 10 de IFEMA.

spanorama Spanair

Galleries, collectors, institutions, curators and other specialists will get together at ARCOmadrid_2011, which is celebrating its 30th anniversary this year. The event’s new design is keeping the Programa General section as its focal point, with a selection of international galleries with works covering historical avant-gardes, contemporary classics and present-day art. It also includes the ARCO-40 section, with galleries featuring three artists each, with works from recent years. This edition’s new highlights are Latin America, Russia and emerging European galleries. 16-20 February (open to the public from 18 Feb), at IFEMA pavilions 8 and 10.

Barcelona

El Asia de Tagliablue Casa Asia presenta los proyectos que el estudio Miralles Tagliabue EMBT ha desarrollado en Asia desde 1991 hasta 2010. La muestra consta de maquetas de estudio, fotografías y planos de proyectos como el pabellón de meditación de Unazuki en Japón, el jardín en Xi’an y el Pabellón de España para la Exposición Universal de Shanghai 2010, entre otros. La muestra se puede visitar hasta el 31 de enero en el Espai TransÀsia de Casa Asia, en la Av. Diagonal, 373.

L’Àsia de Tagliablue

Casa Àsia presenta els projectes que l’estudi Miralles Tagliabue EMBT ha portat a terme a Àsia des del 1991 fins al 2010. La mostra consta de maquetes d’estudi, fotografies i plans de projectes com ara el pavelló de meditació d’Unazuki al Japó, el jardí a Xi’an i el Pavelló d’Espanya per a l’Exposició Universal de Xangai 2010, entre d’altres. La mostra es pot visitar fins el 31 de gener a l’Espai TransÀsia de la Casa Àsia, a l’Av. Diagonal, 373.

Tagliablue’s Asia

Casa Asia features the projects developed in Asia by the Miralles Tagliablue EMBT studio from 1991 to 2010. The exhibition is showing studio scale models, photographs and outline drawings of projects such as the Unazuki meditation pavilion in Japan, the Xi’an garden or the Spanish Pavilion at Expo 2010 Shanghai China, among others. The exhibition can be visited until 31 January at Casa Asia’s Espai TransÀsia, on Av. Diagonal, 373.

John Malkovich pondrá voz y presencia a Giacomo Casanova en una heterodoxa comedia musical en la que el mayor seductor de todos los tiempos reflexiona sobre la vida, se enfrenta a la muerte y trata de apuntarse aún un par de conquistas, todo aderezado con óperas de Mozart. Un rompedor montaje en que el personaje aparece encarnado también por un cantante de ópera para interpretar las partes musicales de la obra. La historia presenta a un Casanova ya envejecido que, ante la cercanía de la muerte, trata de encontrar cuál es el sentido de la vida, si no es el de ser deseado por las mujeres que uno quiere. The Giacomo variations se representará del 5 al 9 de enero en el teatro Ronacher.

Viena

John Malkovich será Casanova John Malkovich serà Casanova

John Malkovich donarà veu i presència a Giacomo Casanova en una heterodoxa comèdia musical en la qual el més gran seductor de tots els temps reflexiona sobre la vida, s’enfronta a la mort i, fins i tot, prova d’adjudicar-se un parell de conquestes més, tot ben animat amb òperes de Mozart. Un muntatge trencador en què el personatge apareix encarnat també per un cantant d’òpera per interpretar les parts musicals de l’obra. La història ens presenta un Casanova ja envellit que, davant la proximitat de la mort, prova d’esbrinar quin és el sentit de la vida, si és que no és el de ser desitjat per les dones que un vol. The Giacomo variations es representarà del 5 al 9 de gener al teatre Ronacher

John Malkovich to play Casanova

John Malkovich will star as Giacomo Casanova in an irreverent musical comedy featuring the greatest womaniser of all times, who reflects on life, is faced with death and even tries to score a couple more conquests yet, all livened up by Mozart’s operas. A ground-breaking production in which the character is also portrayed by an opera singer for the musical parts of the play. The story features a rather aged Casanova who, faced with the proximity of death, tries to find the meaning of life, unless it’s not about being desired by the women you want. The Giacomo variations will show from 5 to 9 January at the RonacherTheatre. spanorama Spanair

Málaga

Vuelve Kiko Veneno

Torna en Kiko Veneno

Després de cinc anys de silenci, l’artista sevillàcatalà està de gira de presentació del seu nou disc, ‘Dice la gente’. Un àlbum en el qual es donen la mà la rumba catalana i una versió lliure d’una cançó de Leonard Cohen amb el rock i la reivindicació sincera, entre altres. La seva primera cita de l’any és el 7 de gener, a la Sala Vivero (Polígon L’Estrella, C/ Parauta, 25) de Màlaga, a les 23h. 8

spanorama Spanair

Después de cinco años de silencio, el artista sevillano-catalán está de gira de presentación de su nuevo disco, ‘Dice la gente’. Un álbum en el que se dan la mano la rumba catalana y una versión libre de una canción de Leonard Cohen con el poderío del rock y la reivindicación sincera, entre otras. Su primera cita del año es el 7 de enero, en la Sala Vivero (Polígono La Estrella, C/ Parauta, 25) de Málaga, a las 23h.

Kiko Veneno comes back

After a five-year hiatus, the Catalan-Sevillian artist is on tour to promote his new album Dice la gente. A work that mixes Catalan rumba and a free version of a song by Leonard Cohen, full of rock power and voicing sincere claims and criticism, among others. His first stop will be on 7 January at Malaga’s Sala Vivero (Polígono La Estrella. Parauta, 25), at 11pm.

Singapur

Después de la Primera Guerra Mundial, unos modernos y llamativos carteles empezaron a transformar las estaciones de metro de Londres en una galería de arte pública. Más de veinte de estos carteles, diseñados por artistas como László Moholy-Nagy, Zero (Hans Schleger), y Abram Games, pueden admirarse en el MOMA hasta el 28 de febrero en la exposición ‘Underground Gallery: London Transport posters, 1920–1940 .’

Art de Metro

Després de la Primera Guerra Mundial, uns moderns i cridaners cartells van començar a transformar les estacions de metro de Londres en una galeria d’art pública. Més de vint d’aquests cartells, dissenyats per artistes com László Moholy-Nagy, Zero (Hans Schleger), i Abram Games, poden admirar-se al MOMA fins al 28 de febrer a l’exposició ‘Underground Gallery: London Transport posters, 1920–1940.’

Tube Art

After World War I, a few modern and eye-catching posters started turning London underground stations into a public art gallery. Over 20 of these posters, designed by artists such as László Moholy-Nagy, Zero (Hans Schleger) and Abram Games, can now be viewed at MOMA until 28 February, at an exhibition called ‘Underground Gallery: London Transport posters, 1920-1940’.

Winter Sales Are Best Reached by Underground. 1924. Lithograph. Gift of the designer, 1939 © E. McKnight Kauffer

New York

In the Blackout, Wear or Carry Something White. 1943. Lithograph. Gift of the London Passenger Transport Board, 1945 © Zero (Hans Schleger)

Arte de Metro

Fringe Festival El M1 Singapore Fringe Festival celebra su séptima edición entre el 5 y el 16 de enero con una amplia oferta de obras de artistas de todo el mundo de géneros que van desde la danza al teatro. Muchas de las obras se estrenan en el festival, tanto a nivel asiático como mundial. www.singaporefringe.com.

Fringe Festival

El M1 Singapore Fringe Festival celebra la seva setena edició entre el 5 i el 16 de gener amb una àmplia oferta d’obres d’artistes de tot el món de gèneres que van des de la dansa fins al teatre. Moltes de les obres s’estrenen al festival, tant a nivell asiàtic com mundial. www.singaporefringe.com.

Fringe Festival

The M1 Singapore Fringe Festival is celebrating its seventh edition from 5 to 16 January, with a wide range of works by artists from all over the world, with genres ranging from dance to theatre. Many of the works are released within the festival, both in the Asian market and worldwide.

spanorama Spanair

Homes exuberants

‘The Peacock Male: Exuberance and Extremes in Masculine Dress’ fa un repàs a 300 anys de moda masculina per a demostrar que, al contrari del que es creu, aquesta ha estat i és igual d’atrevida i variada que la femenina. La mostra es pot visitar a partir del 22 de gener al Philadelphia Museum of Art (www.philamuseum.org). Man’s Coat with Mermaid Pinup Girl, Fall/Winter 1991-92. Designed by Yohji Yamamoto. Philadelphia Museum of Art, Gift from the private collection of John Cale, 2000.

Henry Matisse. Odalisca sentada. 1926. © Metropolitan Museum of Art

‘The Peacock Male: Exuberance and Extremes in Masculine Dress’ hace un repaso a 300 años de moda masculina para demostrar que, al contrario de lo que se cree, ésta ha sido y es igual de atrevida y variada que la femenina. La muestra se puede visitar a partir del 22 de enero en el Philadelphia Museum of Art (www.philamuseum.org).

Granada

Philadelphia

Hombres exuberantes

Matisse en la Alhambra

Matisse “regresa” a la Alhambra cien años después de su visita al monumento nazarí con la exposición ‘Matisse y la Alhambra (1910-2010)’, en la que se refleja la fascinación que el pintor francés sintió por el mundo oriental. Más de un centenar de piezas componen esta muestra, que se puede admirar en el Museo de Bellas Artes hasta el 28 de febrero.

Lush men

Matisse a l’Alhambra

Matisse “torna” a l’Alhambra cent anys després de la seva visita al monument nassarí amb l’exposició ‘Matisse y la Alhambra (19102010)’. Més d’un centenar de peces componen aquesta mostra, que es pot admirar al Museu de Belles Arts fins al 28 de febrer.

Corella en Soleá © Manuel de los Galanes

spanorama Spanair

Matisse makes his “comeback” to the Alhambra 100 years after his visit to the Nasrid monument, with an exhibition called ‘Matisse y la Alhambra (1910-2010)’, which shows the French painter’s fascination with the Orient. Over a hundred pieces make up the exhibition, which can be viewed at the Museo de Bellas Artes until 28 February.

Con solo tres años de vida, la Corella Ballet Castilla y León triunfa allá donde baila. Después de un 2010 en el que han sido aclamados en Nueva York y Los Ángeles, la compañía de Ángel Corella llega al teatro Tívoli de Barcelona, donde actuará del 21 al 31 de enero, con un programa de cuatro piezas: ‘Suite de Raymonda’, ‘Soleá pas de deux’, y ‘For 4’ y ‘DGV: Danse á gran vittese’, inéditas en España.

Pura dansa

Matisse at the Alhambra

Pura danza

Barcelona

‘The Peacock Male: Exuberance and Extremes in Masculine Dress’ goes through 300 years of men’s fashion to prove that, contrary to popular belief, it has always been and is still as daring and diverse as women’s. The exhibition can be visited from 22 January at the Philadelphia Museum of Art (www.philamuseum.org).

Amb només tres anys de vida, la Corella Ballet Castilla y León triomfa allà on balla. Després d’un 2010 en el qual han estat aclamats a Nova York i Los Ángeles, la companyia d’Ángel Corella arriba al teatre Tívoli de Barcelona, on actuarà del 21 al 31 de gener, amb un programa de quatre peces: ‘Suite de Raymonda’, ‘Soleá pas de deux’, i ‘For 4’ i ‘DGV: Danse á gran vittese’, inèdites a Espanya.

Pure dance

With just three years of existence, the Corella Ballet Castilla y León company is reaping success wherever it performs. After being acclaimed in New York and Los Angeles in 2010, Ángel Corella’s company is coming to Barcelona’s Tívoli theatre, where it will be on stage from 21 to 31 January, with a four-piece programme including Suite de Raymonda, Soleá pas de deux, and For 4 and DGV: Danse á gran vittese, all of them premièring in Spain.

Oviedo

‘Tristan und Isolde’ La Ópera de Oviedo produce este drama musical en tres actos a partir del libreto de Richard Wagner, basado en una antigua leyenda celta reinterpretada en el siglo XIII por Gottfried von Strassburg y que fue estrenada en el Real Teatro Nacional de la Corte de Múnich el 10 de junio de 1865. Se representará en el Teatro Campoamor el 27 y 30 de enero, y el 2 y el 5 de febrero. www.teatrocampoamor.es.

‘Tristan und Isolde’

Bilbao

Oviedo’s Opera house is producing this music drama in three acts, inspired by Richard Wagner’s libretto, based on an old Celtic legend which was reinterpreted in the 13th century by Gottfried von Strassburg, and which premièred at the Munich Court Theatre on 10 June 1865. It will show at the Teatro Campoamor theatre on 27 and 30 January, and on 2 and 5 February. www.teatrocampoamor.es.

Zürich

‘Tristan und Isolde’

L’Òpera d’Oviedo produeix aquest drama musical en tres actes a partir del llibret de Richard Wagner, basat en una antiga llegenda cèltica reinterpretada el segle XIII per Gottfried von Strassburg i que va ser estrenada al Real Teatre Nacional de la Cort de Munic el 10 de juny de 1865. Es representarà al Teatro Campoamor el 27 i 30 de gener, i el 2 i el 5 de febrer. www.teatrocampoamor.es.

Homenaje a Picasso El Kunsthaus revive la primera exposición que se hizo en un museo dedicada a Pablo Picasso en 1932. Un conjunto de cien obras procedentes de colecciones internacionales, de sus períodos rosa, azul, cubista y neoclásico, así como creaciones surrealistas. Hasta el 30 de enero. www.kunsthaus.ch.

Homenatge a Picasso

El Kunsthaus reviu la primera exposició que es va fer en un museu dedicada a Pablo Picasso el 1932. Un conjunt de cent obres procedents de col·leccions internacionals, dels seus períodes rosa, blau, cubista i neoclàssic, així com creacions surrealistes. Fins al 30 de gener. www.kunsthaus.ch.

Beaumarchais, según Flotats Con Josep María Flotats en la dirección, dramaturgia y en el papel principal, llega por primera vez a escena este texto de Sacha Guitry, en una coproducción del Teatro Arriaga de Bilbao y el Teatro Español de Madrid. Esta superproducción reúne a un equipo de 30 actores para narrar la vida del dramaturgo francés autor de ‘El barbero de Sevilla’ y ‘Las bodas de Fígaro’ y que fue también relojero, especulador y traficante de armas. La obra se podrá ver en el Teatro Arriaga del 4 al 13 de febrero.

Beaumarchais, segons Flotats

Amb Josep Maria Flotats a la direcció, la dramatúrgia i en el paper principal, arriba per primera vegada a escena aquest text de Sacha Guitry, en una coproducció del Teatro Arriaga de Bilbao i el Teatro Español de Madrid. Aquesta superproducció reuneix a un equip de 30 actors per narrar la vida del dramaturg francès autor del ‘Barber de Sevilla’ i que va ser també rellotger, especulador i traficant d’armes. Es podrà veure al Teatro Arriaga del 4 al 13 de febrer.

Tribute to Picasso

The Kunsthaus brings back the first exhibition ever devoted to Pablo Picasso in a museum, in 1932. A group of one hundred works coming from international collections, from his rose, blue, cubist and neoclassical periods, as well as surrealist creations. Until 30 January. www.kunsthaus.ch

Beaumarchais, by Flotats

Directed and adapted by Josep Maria Flotats, who is also playing the starring role, this text by Sacha Guitry goes on stage for the first time, in a co-production between Bilbao’s Teatro Arriaga and Madrid’s Teatro Español. This stage blockbuster brings together a 30-actor team to tell the story of the life of French playwright Beaumarchais, the author of The Barber of Seville and The Marriage of Figaro, who was also a watchmaker, speculator and arms dealer. The work will show at the Teatro Arriaga from 4 to 13 February. spanorama Spanair

‘Si los muertos no resucitan’

‘Los superhéroes y la filosofía’

Philip Kerr | Editorial RBA. 464 páginas. 19€.

Tom Morris -Mat Morris | Editorial Blackie Books. 427 páginas. 22€

‘Si los muertos no resucitan’

Un año después de abandonar la Kripo, la Policía Criminal alemana, Bernie Gunther trabaja en el Hotel Adlon, en donde se aloja la periodista norteamericana Noreen Charalambides, que ha llegado a Berlín para investigar el creciente fervor antijudío y la sospechosa designación de la ciudad como sede de los Juegos Olímpicos de 1936. Ambos se aliarán para seguirle la pista a una trama que une las altas esferas del nazismo con el crimen organizado estadounidense.

Un any després d’abandonar la Kripo, la Policia Criminal alemanya, Bernie Gunther treballa a l’Hotel Adlon, on s’allotja la periodista nord-americana Noreen Charalambides, que ha arribat a Berlín per investigar el creixent fervor antijueu i la sospitosa designació de la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics de 1936. Tots dos s’aliaran per seguir la pista a una trama que uneix les altes esferes del nazisme amb el crim organitzat nord-americà.

‘If The Dead Rise Not’

A year after leaving the Kripo, the German Criminal Police Department, Bernie Gunther is working at the Adlon Hotel. One of its guests is American journalist Noreen Charalambides, who has just arrived in Berlin to investigate the rising anti-Jewish bigotry and the suspicious selection of the city as the host for the 1936 Olympic Games. Both will join forces to keep track of a plot that brings together the upper echelons of Nazism and North-American organised crime.

Libros

Las grandes tramas superheroicas siempre han tenido que ver con cuestiones primordiales a las que el ser humano se ha tenido que enfrentar. En este libro, 16 filósofos de universidades americanas, con la ayuda de algunos de los más influyentes críticos y escritores del mundo del cómic, examinan las temáticas más profundas que se extraen de esas narrativas y de las acciones de los superhéroes.

‘Los superhéroes y la filosofía’

Les grans trames de superherois sempre han estat relacionades amb qüestions primordials a les quals l’ésser humà s’ha hagut d’enfrontar. En aquest llibre, 16 filòsofs d’universitats americanes, amb l’ajuda d’alguns dels crítics i escriptors més influents del món del còmic, examinen les temàtiques més profundes que s’extreuen d’aquestes narratives i de les accions dels superherois.

Llibres | Books

‘Pop&Rock’

Jerónimo Álvarez | Editorial Lunwerg. 192 páginas. 34,50€.

En su primer libro, Jerónimo Álvarez –uno de los fotógrafos más queridos y prolíficos de la escena musical española– presenta, a través de un centenar de retratos, los últimos quince años de la música comercial española. A lo largo de estas imágenes, personales y versátiles, desfilan los últimos años del pop y el rock español, captados por la cámara de este fotógrafo que es también el autor de un centenar de cubiertas de discos. 12

spanorama Spanair

‘Pop&Rock’

En el seu primer llibre, Jerónimo Álvarez –un dels fotògrafs més estimats i prolífics de l’escena musical espanyola– presenta, a través d’un centenar de retrats, els últims quinze anys de la música comercial espanyola. Al llarg d’aquestes imatges, personals i versàtils, desfilen els últims anys del pop i el rock espanyol, captats per la càmera d’aquest fotògraf que és també l’autor d’un centenar de cobertes de discos.

‘Pop&Rock’

In his first book, Jerónimo Álvarez –one of the most loved and prolific photographers in the Spanish music scene– presents, through some one hundred portraits, the last fifteen years of Spanish commercial music. The last years of Spanish pop and rock music parade along these personal and versatile images, captured by the camera of this photographer, who is also the author of about a hundred album covers.

‘Superheroes and Philosophy: Truth, Justice, and the Socratic Way’

Great superhero plots have always been related to crucial situations that had to be faced by humans. In this book, 16 philosophers from several American universities, with the help of some of the most influential critics and writers within the world of comics, analyse the most profound themes extracted from these narratives and from the actions of superheroes.

‘Lady Gaga. Reina del pop, icono de la moda’ Lizzy Goodman | Editorial Cúpula. 144 páginas. 15,95€

Ninguna otra superestrella puede compararse en la actualidad con la nueva reina del pop: Lady Gaga. En poco tiempo y gracias a su talento innato, sus temas bailables y su estilo extravagante, ha pasado de ser una cantante pop a un icono de la música y de la moda, y ha llevado la fama a un nuevo nivel, provocando una explosión visual en las pantallas, sobre el escenario y en el papel cuché. Esta obra, a través de sus más de 120 imágenes, rinde homenaje a este fenómeno musical y al triunfo de la extravagancia más sofisticada.

‘Lady Gaga. Reina del pop, icono de la moda’

Cap altra superestrella no es pot comparar actualment amb la nova reina del pop: Lady Gaga. En poc temps, gràcies al seu talent innat, als seus temes ballables i al seu estil extravagant, ha passat de ser una cantant pop a una icona de la música i de la moda, provocant una explosió visual a les pantalles, sobre l’escenari i al paper cuixé. Aquesta obra, a través de més de 120 imatges, ret homenatge a aquest fenomen musical i al triomf de l’extravagància més sofisticada.

‘Lady Gaga: Extreme Style’

No other superstar can compare nowadays to the new queen of pop: Lady Gaga. In a short period of time and thanks to her innate talent, her upbeat songs and her extreme style, she has turned from a pop singer into a music and fashion icon, and has taken fame to a new level, bringing a visual explosion on screens, onstage and in glossy magazines. This work, through its over 120 images, pays tribute to this music phenomenon and to the triumph of extravagance in its most sophisticated form.

spanorama Spanair

Capri con Josep Abril Capri amb Josep Abril | Capri with Josep Abril

Fue y es uno de los destinos favoritos del turismo internacional, desde Jackie Kennedy, Pablo Neruda o Jennifer Lopez. Va ser i ĂŠs encara una de les destinacions preferides del turisme internacional, des de Jackie Kennedy, Pablo Neruda o Jennifer Lopez. It was and is still a favourite destination for jet-setters . We are here, out of season, to discover the island with the menswear fashion designer. Por Gloria Zorrilla. Fotos de Joan Masats.

Esperando el ferryspanorama en Marina Grande Spanair 15

Coches eléctricos para llevar las maletas Iglesia de Santa Sofía en Anacapri

Corbacho La Torre del y Mónica reloj de con Capri Felipe Desayunando en el Hotel Excelsior Parco

ace años, el diseñador de moda catalán Josep H Abril estuvo recorriendo Capri con una novia que era guía turística. Ahora ha querido volver

esperando Andrés, el chófer del Hotel Excelsior Parco. Nos comenta que Capri empezó a despegar turísticamente en 1826, cuando se ‘redescubrió’ la Grotta Azzurra. A la cueva sólo se puede acceder en unos barcos muy planos y en días sin olas. Este antiguo templo romano tiene un ‘mágico’ color azul que no es más que el reflejo de la luz en la arena blanca. A partir de este hallazgo aristócratas, artistas, intelectuales o millonarios vinieron a ver con sus propios ojos esta maravilla natural. La reina de Suecia, Alexandre Dumas, Hans Christian Andersen, Máximo Gorki, Charles

a anys, el dissenyador català Josep Abril va estar recorrent Capri amb una xicota seva F que era guia turística. Ara ha volgut tornar-hi

a Capri. Però, a nosaltres, ens està esperant l’Andreu, el xofer de l’Hotel Excelsior Parco. Ens comenta que Capri va començar a prendre volada a partir de 1826, quan fou “redescoberta” la Grotta Azzurra. A la cova, només s’hi pot accedir en vaixells molt plans i en dies sense onades. Aquest antic temple romà té un color blau “màgic”, que no és més que el reflex de la llum a la sorra blanca. A partir d’aquesta troballa, aristòcrates, artistes, intel·lectuals o milionaris van venir a veure amb els seus propis ulls aquesta meravella natural. La reina de Suècia, Alexandre Dumas,

ears ago, Catalan fashion designer Josep Abril Ya tourist came to Capri with a girlfriend who worked as guide. He has come back with Alessia,

Capri’s tourist boom began in 1826, when the Grotta Azzurra was “rediscovered”. The cave is only accessible in very flat boats and in days without waves. This ancient Roman temple has a “magical” blue color that is only the reflection of light on the white sand. From this finding, aristocrats, artists, intellectuals and millionaires came to see with their own eyes this natural wonder. The queen of Sweden, Alexandre Dumas, Hans Christian Andersen, Maxim Gorky, Charles Dickens, Rilke, Goethe, Grace Kelly, Pablo Neruda, Alberto Moravia, Maria Callas, Aristotle

con Alessia, su mujer y más estrecha colaboradora, para enseñarle la belleza de esta pequeña isla mediterránea. Aterrizamos en Nápoles y cogemos un taxi al puerto donde, diariamente, salen ferrys o hidrofoils que en menos de una hora te dejan en Marina Grande, en la costa norte de la isla. Desembarcamos y al final del muelle está la estación del funicular y la parada de taxis para subir a Capri. Pero a nosotros, nos está

amb l’Alessia, la seva dona i més estreta col· laboradora, per ensenyar-li la bellesa d’aquesta petita illa mediterrània. Aterrem a Nàpols i agafem un taxi al port, d’on, diàriament, surten ferris o hydrofoils que, en menys d’una hora, et deixen a la Marina Grande, a la costa nord de l’illa. Desembarquem i, al final del moll, hi ha l’estació del funicular i la parada de taxis per pujar cap

his wife and closest collaborator, to show her the beauty of this small Mediterranean island. We land in Naples and take a taxi to the port, where daily ferries or hydrofoils depart and take you, in less than an hour, to Marina Grande, on the north coast of the island. At the end of the pier is the cable car station, and taxis to go to Capri. But there’s someone waiting for us, Andrés, the driver of Hotel Excelsior Parco. He tells us that

spanorama Spanair

Tomando algo en la Piazzetta Dickens, Rilke, Goethe, Grace Kelly, Pablo Neruda, Alberto Moravia, Maria Callas, Aristoteles Onassis, Brigitte Bardot ... Una de las cosas buenas que tiene la isla es que no hay coches, así es que para pasear y para moverte hacen falta buenas piernas. A Josep le encanta caminar así es que no hay problema. Enfilamos hacia la Piazzetta, auténtico centro neurálgico de Capri. La pequeña plaza está rodeada de bares y de gente a todas horas. Es el lugar para quedar o tomar algo. Capri no es un destino barato y eso se nota por la cantidad de tiendas de alta gama que abundan: Bulgari, Chanel, Prada... Pero ahora, fuera

de temporada y de las aglomeraciones, resulta un enclave idílico y romántico para pasar unos días.Cogemos Via Camerelle, que es la calle con las tiendas más exclusivas. Un olor nos llama la atención y entramos en Carthusia, una perfumería que destila todas sus fragancias con plantas y flores 100% de Capri. Es un pequeño laboratorio cuyas creaciones pueden encontrarse en Londres o Nueva York. Josep y Alessia compran una vela como regalo para la madre que se ha quedado cuidando las hijas de la pareja. Aunque parezca mentira, en Capri hay más de 850 especies de

Hans Christian Andersen, Màxim Gorki, Charles Dickens, Rilke, Goethe, Grace Kelly, Pablo Neruda, Alberto Moravia, Maria Callas, Aristòtil Onassis, Brigitte Bardot... Una de les coses bones que té l’illa és que no hi ha cotxes, així és que, per passejar i per moure, calen bones cames. A en Josep, li encanta caminar, per tant no hi ha cap problema. Enfilem cap a la Piazzetta, autèntic centre neuràlgic de Capri. La petita plaça està envoltada de bars i de gent a tota hora. És el lloc adequat per quedar o prendre alguna cosa. Capri no és una destinació barata, i això es nota

per la quantitat de botigues d’alta gamma que hi abunden: Bulgari, Chanel, Prada... Però ara, fora de temporada i lluny de les aglomeracions, és un enclavament idíl·lic i romàntic per passar-hi uns dies. Agafem Via Camerelle, que és el carrer amb les botigues més exclusives. Una olor ens crida l’atenció i entrem a Carthusia, una perfumeria que destil·la totes les seves fragàncies amb plantes i flors cent per cent de Capri. És un petit laboratori les creacions del qual es poden trobar a Londres o Nova York. En Josep i l’Alessia

compren una espelma de regal per a la mare, que s’ha quedat cuidant les filles de la parella, de 7 i 3 anys. Encara que sembli mentida, a Capri hi ha més de 850 espècies de flors. És gairebé un paradís subtropical ple de vegetació i arbres centenaris. L’illa fa olor de llimoners i de tarongina. Seguim baixant cap al sud i, abans d’arribar a la Marina Piccola, passem per Certosa o la cartoixa de San Giacomo (1363). Es tracta d’un monestir que s’utilitza com a museu-institut, i al claustre del qual se celebren concerts i esdeveniments culturals. Des d’aquí, ens dirigim cap

Onassis, Brigitte Bardot… One of the good things that the island has is that there are no cars, so you need good legs to move around. Josep loves to walk, so there is no problem. We head towards the Piazzetta, Capri’s main hub of activity. The small square is surrounded by bars and people at all hours. It is the meeting place. Capri is not a cheap destination, and it shows with the myriads of high-end shops that abound: Bulgari, Chanel, Prada ... But now, out of season and with no crowds, it is an idyllic and romantic place to spend a few days. We go along Via Camerelle, which

is the street with the most exclusive shops. A scent catches our attention: it is Carthusia, a perfume shop with fragrances made by real caprese flowers. It is a small laboratory whose creations can be found in London or New York. Alessia and Josep buy a candle as a gift for the grandmother, who has been taking care of the couple’s two daughters. Oddly enough, in Capri there are over 850 flower species. It is almost a tropical paradise filled with vegetation and trees. The island smells of lemon and orange blossom. We continue south and, before we get to Marina

Piccola, we go through the monastery of San Giacomo (1363) or Certosa. It is a also used as a museum-institute and for concerts and cultural events. From here, we head to the Garden of Augustus, where you can see the Faraglioni and Via Krupp. This is a road built by the German industrialist in 1902, to go swimming to Marina Piccola all the way from his villa. The road is a small work of art that zigzags to the sea. If you can avoid your eagerness to go shopping and want to get soaked with a little bit of history, in the northeast of the island is Villa Jovis, one spanorama Spanair 17

‘Nos encantaría hacer los uniformes de los auxiliares de vuelo de Spanair’.

‘Ens encantaria fer els uniformes dels auxiliars de vol de Spanair’.

‘We would love to make the uniforms of Spanair’s flight assistants’.

Aprendiendo a hacer pizzas Las ‘sapas’ son tapas a la finlandesa

flores. Es casi un paraíso subtropical lleno de vegetación y árboles centenarios. La isla huele a limoneros y azahar. Seguimos bajando hacia el sur y antes de llegar a Marina Piccola pasamos por Certosa o la cartuja de San Giacomo (1363). Se trata de un monasterio que se utiliza como museo, instituto y en su claustro se celebran conciertos y eventos culturales. Desde aquí, nos dirijimos al Jardín de Augusto desde donde se pueden ver los Faraglioni y Via Krupp. Este es un camino que construyó el industrial alemán en 1902 para poder llegar desde su villa a la Marina

Piccola para bañarse. El camino es una pequeña obra de arte que va zigzagueando hasta el mar. Si puedes evitar tu afan de compras y quieres empaparte con un poco de historia, en el noreste de la isla está Villa Jovis, una de las doce villas que construyó el emperador Tiberio, en el año 27 D.C. Para visitar los restos del palacio hay que caminar unos 2 kilómetros. Según la leyenda negra, aquí es donde el emperador romano celebraba sus orgías y donde se deshacía de sus enemigos lanzádoles por los acantilados. Empezamos a tener hambre y Donatella, de la oficina de turismo que

al Jardí d’August, des d’on es poden veure els Faraglioni i Via Krupp. Aquest és un camí que va construir l’industrial alemany el 1902, per poder arribar des de casa seva a la Marina Piccola per banyar-se. El camí és una petita obra d’art que va zigzaguejant fins al mar. Si pots evitar el teu afany per anar-te’n de compres i vols empapar-te amb una mica d’història, al nord-est de l’illa hi ha Vila Jovis, una de les dotze vil·les que va construir l’emperador Tiberi, l’any 27 DC. Per visitar les restes del palau cal caminar uns 2 quilòmetres. Segons la llegenda

negra, aquí és on l’emperador romà celebrava les seves orgies i on es desfeia dels seus enemics, llançant-los pels farallons. Comencem a tenir gana i Donatella, de l’oficina de turisme que hi ha al costat de la Piazzetta, ens recomana Buca di Bacco, una autèntica trattoria perduda en un carreró del barri antic. Aquí és on vénen els habitants de Capri a menjar, des d’una pizza amb patates fregides i salsitxes, els més joves, fins a peix i musclos, els adults. Ens decidim per les especialitats locals: amanida caprese, ravioli alla caprese i un pastís elaborat

El diseñador de ropa masculina abre su estudio al público los jueves

El dissenyador de ropa masculina obre al públic el seu estudi els dijous The menswear fashion designer opens his studio to the public on Thursday 18

spanorama Spanair

of the twelve villas built by Emperor Tiberius, in 27 AD. To visit the remains of the palace, you have to walk about 2 km. There is a black legend, that says that this is where the Roman emperor celebrated his orgies and where he got rid of his enemies, throwing them down the cliffs. We are getting hungry and Donatella, from the tourist office next to the Piazzetta, recommends Buca di Bacco, an authentic trattoria lost in an alley of the old town. Here’s where the caprese come to eat, from a pizza with chips and sau-

Escogiendo perfumes en Carthusia

Josep junto a unos carteles decó

Via Camerelle, con las tiendas más chic

hay junto a la Piazzetta, nos recomiendo Buca di Bacco, una auténtica trattoria perdida en un callejón del barrio antiguo. Aquí es donde vienen los capreses a comer, desde una pizza con patatas fritas y salchichas (los más jóvenes) a pescado y mejillones, los adultos. Nos decidimos por las especialidades locales: Ensalada caprese, ravioli alla caprese y una tarta elaborada con almendra y mantequilla. Estamos a punto de explotar pero nos invitan a otra especialidad local, Limoncello, un dulcísimo licor elaborado con cáscara de limón.

Cuando salimos, a lo lejos vemos las casas de dos diseñadores italianos: Valentino y Rocco Barocco y Josep Abril nos comenta lo difícil que es vender moda en España. “El precio no marca la calidad pero lo que está claro es que una prenda cosida en nuestro país no es barata.” En su pequeño taller del barrio de Gracia (Barcelona), “ahora sólo cogemos becarias. Son más responsables y trabajan mejor que los chicos. Tienen que hacer de todo, desde traer un café hasta hacer un dobladillo y los chicos no quieren. Se creen unos Gallianos. Muchos no saben ni dibujar ni

amb ametlla i mantega. Estem a punt d’explotar, però ens conviden a una altra especialitat local: el Limoncello, un dolcíssim licor elaborat amb pela de llimona. Quan sortim, a la llunyania veiem les cases de dos dissenyadors italians: Valentino i Rocco Barocco, i Josep Abril ens comenta com n’és, de difícil, vendre moda a Espanya: “El preu no marca la qualitat, però és clar que una peça cosida al nostre país no és barata”. Al seu petit taller del barri de Gràcia, “ara només agafem becàries. Són més responsables i treballen més bé que els nois. Han de

fer de tot, des de portar un cafè fins a fer una vora, i els nois no volen. Es creuen uns “Gallianos”. Molts no saben ni dibuixar ni fer res, surten poc preparats. Només tenen el concepte del glamour”. Als anys seixanta, l’estil Capri estava de moda. Més que una tendència, es tractava d’unes peces còmodes per caminar pels carrers empedrats de l’illa: els pantalons de pescadors o pirates i les sandàlies romanes o flats. Són les típiques sandàlies de pell fetes a mà, però amb detalls com ara pedreria, bijuteria, tires de ras, de seda... convertides en un accessori chic. Per

sages (teenagers) to fish and mussels (adults). We pick the local specialities: insalata caprese, ravioli alla caprese and a cake made with almond butter. We are about to explode, but they invite us to another local speciality: Limoncello, a sweet liqueur made with lemon peel. When we go out, in the distance we see the homes of two Italian designers: Valentino and Rocco Barocco. Josep tells us how difficult it is to sell fashion in Spain: “Price does not always go together with quality, but what is clear is that a

garment sewn in our country is not cheap”. In his small workshop, in the neighbourhood of Gracia (Barcelona), “we are now only hiring girls as interns. They are more responsible and perform better than boys. They have to do everything from bringing coffee, making hems... but boys don’t want to do it. They think they are “Gallianos”. Many of them don’t even know how to draw, they come very unprepared. They just have the notion of glamour”. Back in the sixties, the Capri style was fashion-

Via Camarelle es la calle con las tiendas más exclusivas.

Via Camarelle és el carrer amb les botigues més exclusives.

Via Camarella is the street with the most exclusive shops

Marina Grande vista desde Capri

spanorama Spanair

Spanair points Obtención | Obtenció | Obtaining Traveler: 160 pts. i/v (return ticket) Premium: 400 pts. i/v (return ticket) Redención | Redempció | Redeeming Traveler: 5.000 i/v (return ticket) Premium: 9.000 pts. i/v (return ticket) En la Villa de Axel Munthe, en Anacapri. hacer nada, salen poco preparados. Sólo tienen el está la tienda de Antonio Viva, en Anacapri, que concepto del glamour.” hace sandalias para Julia Roberts. Al día siguiente Por los años sesenta el estilo Capri estaba de moda. cambiamos de ciudad y cogemos el autobús Más que una tendencia se trataba de unas piezas que va a Anacapri bordeando las escarpadas cómodas para andar por las empedradas calles colinas a gran velocidad. Es mejor no mirar por de la isla: los pantalones pesqueros o piratas y las la ventana a los precipicios si no, le puede dar un sandalias romanas o flats. Son las típicas sandalias poco de vértigo. Pero si sufre de este mal siempre de piel hechas a mano pero con detalles como pepuede subir a pie por la famosa escalera fenicia, drería, bisutería, tiras de raso, -que no es fenicia, pero que Para todo tipo de consultas: de seda... convertidas en un más da- el antiguo y único accesorio chic. En plan sofisticamino que conectaba Capri Per a tota mena de consultes: cado y caro tienes Canfora (Via con Anacapri. Más de 800 For more information: Camarelle) y algo más sencillo escalones que ascienden

hasta llegar a Villa San Michele, la casa que el escritor sueco Axel Munthe, construyó junto a una de las villas del emperador Tiberio. Cuenta con la mejor colección de antigüedades de la isla. La vista desde los jardines es espectacular y la casa es un claro ejemplo de como vivían la bohemia intelectual a finales del siglo XIX. La imagen de la esfinge egipcia está mirando el mar. Dice la leyenda que si le tocas la espalda volverás a Capri. Josep y Alessia la acarician mientras murmuran. ‘Arrivederci’.

coses sofisticades i cares teniu una mica de vertigen. Clar Canfora (Via Camarelles), i per www.italiaturismo.es que, si patiu d’aquest mal, a alguna cosa més senzilla hi sempre podeu pujar a peu www.enit.it | www.italia.it ha la botiga d’Antonio Viva, a per la famosa escala fenícia Anacapri, que fa sandàlies per -que no és fenícia, però tant a Julia Roberts. és-, l’antic i únic camí que connectava Capri amb Al dia següent, canviem de ciutat i agafem l’autobús Anacapri. Més de 800 graons que pugen fins a arque va cap a Anacapri tot vorejant els escarpats ribar a Villa San Michele, la casa que l’escriptor turons a gran velocitat. Val més no mirar per la suec Axel Munthe va construir al costat d’una de finestra als penya-segats, que sinó, podríeu tenir les vil·les de l’emperador Tiberi. L’entrada costa

6 € i realment val la pena. Compta amb la millor col·lecció d’antiguitats i d’art de l’illa. La vista des dels jardins és espectacular i la casa és un clar exemple de com vivia la bohèmia intel·lectual a la fi del segle XIX. La imatge de l’esfinx egipci està mirant al mar. Diu la llegenda que, si li toques l’esquena, tornaràs a Capri. En Josep i l’Alessia l’acaricien mentre murmuren: “Arrivederci” .

able. More than a trend, it was about confortable clothes to step on the cobbled streets of the island, like capris or fishing pants, and flat Roman sandals. They are the typical handmade leather sandals, but with some details, such as beads, jewelry, strips of satin, silk... making them a chic accessory. The more sophisticated and expensive ones are at Canfora (Via Camarella), and simpler ones at Antonio Viva, in Anacapri, who makes shoes for Julia Roberts. The day after, we go to the other city and take the

Admission fee is 6€ and it’s really worthwhile. It has the best collection of antiques and art of the island. The view from the garden is spectacular, and the house is a living example of how intellectual bohemians in the late nineteenth century lived. The image of the Egyptian Sphinx is facing the sea. Legend has it that, if you touch it, you’ll come back to Capri. Alessia and Joseph stroke the figure while mumbling: ‘Arrivederci’.

www.capritourism.com

spanorama Spanair

bus to Anacapri. The bus speeds along the steep hills and it is better not to look out the window at the cliffs, otherwise you can get a little dizzy. But you can always walk up the famous Phoenician staircase, which is not Phoenician, but who cares. It was the only road connecting Capri to Anacapri, with more than 800 steps. At the end is Villa San Michele, the house that Swedish writer Axel Munthe built by one of the villas of Emperor Tiberius.

Spanair une Barcelona con Nápoles los viernes y domingos.

Spanair uneix Barcelona amb Nàpols tots els divendres i diumenges.

Spanair connects Barcelona with Naples every FGriday and Sunday.

Capri, paraíso chic

Capri, paradís chic | Capri, chic paradise Por Gloria Zorrilla.

Elizabeth Taylor

Ginger Rogers

Charles Chaplin y Oona Sofía Loren

La estrella Clark Gable Hace años, cuando viajar en avión era toda una aventura al alcance de los más ricos, un selecto grupo volaba cada año desde Nueva York hasta Europa. Estaban constantemente volando a los sitios de moda, por eso se les conocía como la jet-set. Pronto, Capri se convirtió en un ‘must’ entre las estrellas de Hollywood que paseaban con total libertad por la isla e iban de compras tranquilamente. Entre ellas estaban Grace Kelly, futura princesa de Mónaco, Rita Hayworth, ya casada con el Aga Khan, o celebrities como Jackie Kennedy que, tras su boda con Onassis, anclaban su yate Cristina y pasaban largas temporadas en este pequeño paraíso terrenal en casa de su amigo, el diseñador Valentino.

Fa anys, quan viatjar en avió era tota una aventura només a l’abast dels més rics, un selecte grup volava cada any des de Nova York fins a Europa. Estaven constantment volant als llocs de moda, per això se’ls coneixia com la jet set. Aviat, Capri es va convertir en una destinació obligada entre les estrelles de Hollywood, que passejaven amb total llibertat per l’illa i anaven de compres tranquil·lament. Entre ells hi havia Grace Kelly, futura princesa de Mònaco; Rita Hayworth, ja casada amb l’Aga Khan; o celebritats com Jackie Kennedy, la qual, després de casar-se amb Onassis, ancorava el seu iot Cristina i passava llargues temporades en aquest petit paradís terrenal a casa del seu amic, el dissenyador Valentino.

Jackie Kenneddy con Onassis

Years ago, when air travel was an adventure for the rich only, a select group came each year all the way from New York to Europe. They were constantly flying to hot spots, so they were known as the jet set. Soon, Capri became a mustdestination among the Hollywood stars, who walked freely around the island and went shopping in peace. Among them were Grace Kelly, the future princess of Monaco; Rita Hayworth, married to the Aga Khan; or celebrities such as Jackie Kennedy, after her marriage to Onassis. They anchored their yacht Cristina and spent long periods in this little paradise on earth, at their friend Valentino’s house.. spanorama Spanair

Descubrir Capri Descobrir Capri | Discover Capri Por Gloria Zorrilla

HotelExcelsiorParco

Una preciosa villa de estilo Liberty (1906) con apenas once habitaciones y unas vistas espectaculares sobre la bahía de Capri. El ambiente es retro, pero posee todas las comodidades y nuevas tecnologías. Es un lugar ideal para pasar un fin de semana romántico. Un hotel con verdadero encanto y con un servicio impecable. Disponen de servicio de transfer para llevar a los clientes al centro o a coger el barco.

Una preciosa vil·la d’estil Liberty (1906) amb onze habitacions i unes vistes espectaculars sobre la badia de Capri. Un ambient retro amb totes les comoditats i noves tecnologies. És un lloc ideal per passar-hi un cap de setmana romàntic. Un hotel amb autèntic encant i amb un servei impecable.

A beautiful Liberty-style villa (1906) with eleven rooms and a breathtaking view of Naples Bay. Retro atmosphere with all types of amenities and new technologies. It is an ideal place to spend a romantic weekend. A hotel with real charm and impeccable service.

Molt ben situat, a prop de les botigues de luxe i de la Piazzetta, però sense els sorolls i el rebombori del centre històric. Les habitacions són àmplies i amb unes bones terrasses amb magnífiques vistes sobre la Marina Piccola i els jardins d’August.

Conveniently located near upscale shopping and the Piazzetta, but without the noise and hubbub of the city centre. The rooms are spacious and with good terraces with magnificent views over the Marina Piccola and the Gardens of Augustus.

Aquí és on ve a menjar la gent de Capri, des d’una pizza amb patates fregides i salsitxes (els adolescents) fins a peix fresc i musclos en salsa (els adults). Una autèntica trattoria d’aquestes de tota la vida, amb forn de llenya i unes delicioses postres.

This is where the capresi come to eat, from a pizza with chips and sausages (teens) to fresh fish and mussels in sauce (adults). An authentic trattoria with a wood oven and delicious desserts.

Just abans d’arribar a la Piazzetta, hi ha aquest restaurant amb vistes sobre la badia de Nàpols. Per menjar? Calamarata di scampi e granseola, ravioli caprese, peix espasa o pezzogna, un peix local guisat amb tomàquets i herbes aromàtiques.

Just before reaching the Piazzetta is this restaurant, overlooking the bay of Naples. What to eat? Calamarata pasta with scampi and crab meat, ravioli caprese, swordfish or pezzogna, a local fish cooked with tomatoes and herbs.

En ple centre d’Anacapri, aquesta pizzeria és tot un encert. En un forn de llenya, et preparen una deliciosa pizza o les especialitats del dia, com tagliattele a le vongole o pasta ai funghi porcini. El servei és molt agradable i els preus, molt correctes.

In the centre of Anacapri, this pizzeria is a success. In a wood oven they prepare a delicious pizza and daily specialities, such as tagliattele a le vongole or pasta with funghi porcini. The service is very friendly and prices quite alright.

Via Provinciale, 179. Marina Grande. Tel. 081 8379671. www.excelsiorparco.com

HotelLaFloridiana

Muy bien situado, cerca de las tiendas de lujo y detrás de la Piazzetta, pero sin el ruido y el barullo del centro histórico. Las habitaciones son amplias y con unas buenas terrazas con magníficas vistas sobre la Marina Piccola y los jardines de Augusto. Es muy luminoso, e ideal si asiste a un congreso en el vecino centro la Certosa. Dispone de transfer a los ferrys para no tener que arrastrar la maleta. Via Campo di Teste, 16. Capri. Tel. 081 837 0166. www.lafloridiana-capri.com

DonnaRachele

Es un restaurante bastante nuevo que ya se ha labrado una buena clientela. Se encuentra cerca de la Piazzetta y sirven excelentes especialidades capresas. Los raviolis son caseros así como los postres. No deje de probar el pastel napolitano con canela jazmín y vainilla. Disponen de una bodega muy bien surtida para los que sólo quieren tomar un buen vino de la tierra. Via Padre Serafino Cimmino, 2 bis. Capri. Tel. 081 837 5887. www.donnarachele.com

Capri’s

En la entrada, y justo antes de llegar a la Piazzetta, está este restaurante con vistas sobre la bahía de Nápoles. ¿Para comer? Calamarata di scampi e granseola, ravioli caprese, pez espada o pezzogna, un pescado local guisado con tomates y hierbas aromáticas. Si reserva, pida una mesa junto a los ventanales para disfrutar de la vista. Via Roma, 38 Capri. Tel. 081 8377108

LeArcate

En pleno centro de Anacapri, esta pizzería es todo un acierto. En un horno de leña, te preparan una deliciosa pizza o las especialidades del día, como tagliattele a le vongole o pasta ai funghi porcini. El servicio es agradable y los precios, muy correctos. La terraza en primavera es muy agradable. Se encuentra muy cerca de la parada de autobuses a Capri. Via Tommaso De

Tomasso, 24 . Anacapri. 0818373325

spanorama Spanair

Secretos de... | Secrets d’... | Secrets of...

Antonio Banderas

Entrevista Interview

La sonrisa seductora y el poder de su mirada convierten al actor malagueño en una de las celebridades más deseadas del planeta. El somriure seductor i el poder de la seva mirada converteixen l’actor malagueny en una de les celebritats més desitjades del planeta. The seductive smile and the power of his gaze makes the Malagan actor in one of the most sought after celebrities in the world. Texto: Gloria Zorrilla. Fotos: Puig. ablamos con el actor y director Antonio H Banderas con motivo del lanzamiento de ‘The Secret’, una nueva fragancia masculina, que ha

hecho coincidir con su primera exposición fotográfica en España, “Secretos sobre negro”, en la que la mujer es la principal protagonista. Una colección de 23 imágenes que, según el artista, “es una visión íntima y personal de la mujer bajo el punto de vista del hombre”. Una exposición itinerante que ha viajado a Nueva York y a Buenos Aires. Partiendo de la seducción innata que poseen las mujeres, Antonio juega con los códigos y las referencias históricas en su trabajo. De este modo, rompe con los cánones clásicos para ofrecer una mascu-

linidad nueva, donde la mujer toma las riendas gracias a la reinterpretación de grandes mitos y leyendas muy españolas. ¿Cuáles son sus secretos para seducir? Yo creo que el secreto es no tener secretos, ser lo más natural posible. Cuando se fuerzan las cosas dejan de ser reales y entras en un mundo artificial. The Secret es el nombre de su nueva fragancia. Estoy muy orgulloso de representar a una empresa española con proyección internacional, como Puig. Mi relación con ellos va más allá del tema de la perfumería. Todas las fragancias hablan de seducción, misterio, enigma... de ahí el nombre.

Es un perfume más maduro, de alta gama y con aromas de varios estilos. Con motivo del lanzamiento de la fragancia inauguras una exposición fotográfica itinerante ‘Secretos sobre negro’. ¿Nos puede comentar en qué consiste esta muestra? Corresponde a una forma de trabajar y a la relación que mantengo con Puig. Desde el inicio hemos trabajado con algunos objetivos sociales y humanitarios y en este caso, con la exposición, el dinero que se recaude con la subasta de 7 de las fotos numeradas y firmadas por el reverso, va destinado a la Fundación que presido ‘Lágrimas y favores’ (www.fundacionlagrimasyfavores.org)

am estar parlant amb l’actor i director Antonio Banderas amb motiu del llançament V de The Secret, una nova fragància masculina,

Amb motiu del llançament de la fragància inaugures una exposició fotogràfica itinerant: “Secretos sobre negro”. Ens pots comentar en què consisteix aquesta mostra?

que ha fet coincidir amb la seva primera exposició fotogràfica a Espanya: “Secretos sobre negro”, en la qual la dona és la principal protagonista. Una col·lecció de 23 imatges que, segons l’artista: “és una visió íntima i personal de la dona des del punt de vista de l’home”. Una exposició itinerant que ha viatjat a Nova York i a Buenos Aires. Partint de la seducció innata que posseeixen les dones, Antonio juga amb els codis i les referències històriques en la seva feina. D’aquesta manera, trenca amb els cànons clàssics per oferir una masculinitat nova, en la qual la dona agafa les regnes, gràcies a la reinterpretació de grans mites i llegendes molt espanyols. ¿Quins són els teus secrets per seduir?

Jo crec que el secret és no tenir secrets, ser tan natural com puguis. Quan es forcen les coses, deixen de ser reals i entres en un món artificial.

The Secret és el nom de la teva nova fragància.

Estic molt orgullós de representar una empresa espanyola amb projecció internacional com Puig. La meva relació amb ells va més enllà del tema de la perfumeria. Totes les fragàncies parlen de seducció, misteri, enigma.. d’aquí en ve el nom. És un perfum més madur, d’alta gamma i amb aromes d’altres estils. e spoke with the actor and director Antonio W Banderas on the occasion of the launch of ‘The Secret ‘, a new men’s fragrance, which has

been timed to meet with his first photographic exhibition in Spain, “Secrets on black”, in which the woman is the main protagonist. A collection of 23 images that, according to the artist, “is an intimate and personal view of women under the point of view of a man.” An itinerant exhibition that has travelled to New York and Buenos Aires.” Based on the innate seduction women possess, Antonio plays with the codes and historical references in his work. Thus, breaks with the classic standards to provide a new masculinity, where women take the lead thanks to a reinterpretation of great Spanish myths and legends. What are your secrets to seduce? I think the secret is not to have secrets, be as natural as possible. When you force things they cease to be real

spanorama Spanair

and you get into an artificial world. The Secret is the name of your new fragrance. I am very proud to represent a Spanish company with international operations, as Puig. My relationship with them goes beyond the issue of perfumery. All fragrances speak of seduction, mystery, enigma ... hence the name. This perfume is more mature, high-end and with aromas of other styles. With the launch of the fragrance you inaugurate a photographic itinerant exhibition ‘Secrets on black’. Can you tell us a little about it? Corresponds to a way of working and the relationship I have with Puig. From the beginning we have worked with some social and humanitarian goals and in this case, with the exhibition, the money raised from the auction of 7 photos numbered and signed by the reverse, is intended for the Foundation ‘Tears and favors’ (www.fundacionlagrimasyfavores. org), that awards fellowships at the University

Correspon a una manera de treballar i a la relaxació que mantinc amb Puig. Des del principi hem treballat amb alguns objectius socials i humanitaris i, en aquest cas, amb l’exposició. Els diners que es recaptin amb la subhasta de 7 de les fotos numerades i signades al revers, van destinats a la Fundació que presideixo: Lágrimas y favores (www.fundacionlagrimasyfavores.org), que atorga beques de postgrau a la Universidad de Málaga, i també tenim un conveni amb Cudeca, que ofereix cures pal·liatives a malalts de càncer. Jo volia plasmar mites, figures espanyoles, i donar-los la volta. Fer una dona forta, independent, agressiva, amb quelcom d’humor i amb molta teatralitat, i sempre des de l’òptica de la humilitat, perquè no sóc pas un fotògraf professional. Llavors ets un fotògraf aficionat.

No pretenc ser un fotògraf professional, però sí

Quería plasmar mitos españoles pero dándoles la vuelta.

Volia plasmar mites espanyoles, i donar-los la volta.

I wanted to capture spanish myths and turn them over. of Málaga and we also have an agreement with Cudeca providing palliative care to cancer patients. I wanted to capture myths, Spanish figures and turn them over. Make a strong woman, independent, aggressive, with some humor, and very theatrical, and always from the perspective of humility because I am not a professional photographer. Then you are an amateur photographer. I don’t pretend to be a professional photographer, but I consider myself a renaissance man. Although I have the the feeling that I have many

spanorama Spanair

Las mujeres y los toros vistos por Banderas

que otorga becas de posgrado en la Universidad de Málaga y también tenemos un convenio con Cudeca que ofrece cuidados paliativos a enfermos de cáncer. Yo quería plasmar mitos, figuras españolas y darles la vuelta. Hacer una mujer fuerte, independiente, agresiva, con cierto humor, y con mucha teatralidad, y siempre desde la óptica de la humildad porque no soy un fotógrafo profesional. Entonces es un fotógrafo aficionado. No pretendo ser un fotógrafo profesional, pero sí que me considero un hombre renacentista. Aunque tengo la sensación de que me quedan muchas cosas por hacer, sobre todo en el terreno de la solidaridad. Siempre he hecho fotos, aunque nunca pensé en mostrarlas, hasta que me propusieron esta exposición. Hago este trabajo con mucha humildad. Nunca seré un fotógrafo profesional pero es una manera de expresarme. La verdad es que la fotografía guarda cierta relación con mi profesión de actor. Mirar a través de la cámara...es ser un poco ‘voyeur’. ¿Qué cámara ha utilizado? Una cámara digital Hasselblad H4D que me costó 35.000€. Desde el principio, mis ideas eran muy específicas. Quería conseguir ese halo de teatralidad... Y disparamos en estudio con luz artificial y sin retoques. La exposición aborda mitos y referencias españolas como los toros, Carmen, Don Juan Tenorio, La maja desnuda... Las fotos reflejan conceptos de la mitología clásica española, que he querido romper dando un papel

El secreto para seducir es no tener secretos y ser tan natural como puedas.

El secret per seduir es no tenir secrets, ser tan natural com puguis.

The secret to seduce is not to have secrets, to be as natural as possible.

que em considero un home renaixentista. Tot i que em fa l’efecte que em queden moltes coses per fer, sobretot en el terreny de la solidaritat. Sempre he fet fotos, encara que mai no vaig pensar de mostrarles fins que van proposar-me aquesta exposició. Faig aquesta feina amb molta humilitat. Mai no seré un fotògraf professional, però és una manera d’expressar-me. La veritat és que la fotografia té certa relació amb la meva professió d’actor. Observar a través de la càmera és un xic voyeur... Quina càmera ha fet servir?

Una càmera digital Hasselblad H4D que em va costar 35.000€. Des del principi, les meves idees han estat molt específiques. Volia aconseguir aquesta aura de teatralitat... I la sessió va ser en estudi, amb llum artificial i sense retocs.

L’agraden els toros?

La mort, el món dels toros i la barreja de la sang i el nu, són temes que he escollit tot i ser poc amant de la tauromàquia. El que m’interessa és allò que exhala la festa, el ritus, el poder, la reflexió sobre la mort. No he estat una persona gaire taurina, ni un gran coneixedor de la tauromàquia, encara que tampoc no em situaria en una posició contrària als toros. La mort d’un animal no em produeix satisfacció, malgrat que reconec que la festa del toro sí que té uns elements de catarsi que són part de la cultura espanyola.

Fa uns anys, vaig realitzar per a UNICEF un viatge a Somàlia, just quan les tropes nordamericanes havien abandonat el país, i us ben asseguro que aquesta pregunta no me la va fer cap nen de Somàlia. Tenien gana i només prenien el menjar que se’ls donava. Tant de bo totes les empreses o celebritats volguessin promoure la seva imatge si això fa que s’alleugin situacions puntuals... El que compta és que aquestes ajudes arriben a destinació. A mi, el fet de col·laborar amb una ONG em produeix cert plaer, tot i que no em cura de totes les meves culpabilitats...

Les fotos reflecteixen conceptes de la mitologia

Hi ha gent que es queixa que determinats famosos col·laboren amb ONGs per, d’alguna manera, potenciar la seva imatge pública.

Com sempre, l’actor malagueny s’ha mostrat proper i amb aquesta seducció innata que l’ha dut a conquerir no només Melanie Griffith, sinó les audiències de Hollywood. Antonio torna a Los Angeles un cop finalitzat el rodatge de l’última pel·lícula de Pedro Almodóvar: La piel que habito.

things left to do, especially in the field of solidarity. I’ve always made pictures, but never thought to show them until I proposed this exhibition. I do this work with humility. I’ll never be a professional photographer but is a way to express myself. The truth is that photography is somewhat related to my profession as an actor. We both look through the camera ... it’s a little voyeur. What camera did you use? H4D Hasselblad digital camera that cost me € 35,000. From the beginning, my ideas were very specific. I wanted to get that aura of theatricality ... And we did the shooting in studio with artificial light and without retouches. The exhibition deals with myths and Spanish references as bullfights, Carmen, Don Juan Tenorio, La naked maja ... The photos reflect concepts of Spanish classical mythol-

ogy, which I wanted to break giving a prominent role to women from a metaphorical point of view. Making her into a man bullfighter. I wanted to give it a turn and submit the roles that men usually exercise. Do you like the bullfights? Death, the world of bulls and the mixture of blood and nudity are the themes I have chosen for my photos, though I am not lover of bullfighting. What interests me is the emotions of the fiesta, ritual, power, the thought of death. I am not a great expert on bullfighting, but I would not put myself in a position contrary to the bulls. The death of an animal does not satisfies me, although I recognize that the feast of the bull does have some elements of catharsis as part of Spanish culture. Some people complain that certain celebrities are working with NGOs to, somehow, to enhance their public image.

Years ago, I made for UNICEFF a trip to Somalia, just when U.S. troops left the country and I assure you that not one Somali child made me that question. They were hungry and they only took the food that we gave them. I wish all companies and celebrities want to promote their image if it helps to ease specific situations ... The important thing is that this aid reaches its destination. For me, to collaborate with an NGO gives me some pleasure, but it does not cure me of all my sense of guilt ... As always, the Malagan actor, has been close and with that innate charm that has led him to conquer not only Melanie Griffith but all audiences in Hollywood. Antonio returns to Los Angeles once the shooting of Pedro Almodovar’s latest film, “The skin I livein” is finished.

L’exposició aborda mites i referències espanyoles, com els toros, Carmen, Don Juan Tenorio, La maja desnuda ...

clàssica espanyola, que he volgut trencar tot donant un paper predominant a la dona des d’un punt de vista quasi metafòric. Convertint-la, per exemple, en l’home torero. He volgut donar-li la volta i presentarla en els rols que habitualment exerceixen els homes.

predominante a la mujer desde un punto de vista casi metafórico. Convirtiéndola, por ejemplo, en el hombre torero. He querido darle una vuelta y presentarla en los roles que habitualmente ejercen los hombres. ¿Le gustan los toros? La muerte, el mundo de los toros y la mezcla de la sangre y el desnudo son los temas que he elegido a pesar de que soy poco amante de la tauromaquia. Lo que me interesa es lo que exhala la fiesta, el rito, el poder, la reflexión sobre la muerte. No he sido una persona muy taurina, ni un gran conocedor de la tauromaquia, aunque tampoco me situaría en una posición contraria a los toros. La muerte de un animal no me produce satisfacción, a pesar de que reconozco que la fiesta del toro sí tiene unos elementos de catarsis que forman parte de la cultura española. Algunas personas critican que ciertos famosos colaboran con ONG’s para, de alguna manera, potenciar su imagen pública. Hace años, realicé para UNICEF un viaje a Somalia, justo cuando las tropas norteamericanas habían abandonado el país y le aseguro que esa pregunta no me la hizo ningún niño somalí. Tenían hambre y sólo cogían la comida que les dábamos. Ojalá todos las empresas o celebridades quisieran promover su imagen si eso hace que se alivien situaciones puntuales... Lo importante es que esas ayudas lleguen a su destino. A mi el colaborar con una ONG me produce cierto placer, aunque no me cura de todas mis culpabilidades... Como siempre, el actor malagueño se ha mostrado cercano y con esa seducción innata que le ha llevado a conquistar, no sólo a Melanie Griffith, sino a las audiencias de Hollywood. Antonio vuelve a Los Angeles una vez finalizado en España el rodaje de la última película de Pedro Almodóvar, “La piel que habito”.

spanorama Spanair

Más allá de la máscara Més enllà de la màscara | Beyond the mask El Carnaval es la fiesta del exceso por excelencia. Una fecha en el calendario en la cual casi todo está permitido. Desde Múnich hasta Santa Cruz de Tenerife, pasando por Venecia, los disfraces inundan las calles y la diversión se desata. El

Carnaval o Carnestoltes és la festa dels excessos per excel·lència. Una data del calendari en la qual gairebé tot és permès. Des de Munic fins a Santa Cruz de Tenerife, passant per Venècia, les disfresses inunden els carrers i la diversió esclata. Carnival is the festival of excess par excellence, a date on the calendar when almost everything is allowed. From Munich to Santa Cruz de Tenerife, all the way through Venice, the streets get flooded with fancy dresses and the fun starts off. Texto: Beatriz Casado. Venecia

ay algo oscuramente perverso en el anonimato. H Con el rostro oculto tras una máscara, se han cometido asesinatos, se ha cortejado a señoras

prohibidas y se ha confesado lo inconfesable. Porque, bajo el amparo de un disfraz, el tímido se vuelve extrovertido y el cándido, malicioso. La magia del Carnaval estriba en que, a la mañana siguiente, todos ellos despiertan con la inocencia intocada, sin represalias ni reproches. Recuerdan lo de la noche anterior y piensan que fue cosa del hombre de la máscara, no de ellos. Desenfreno sin culpa: he aquí la fórmula mágica del tiempo de “carnestolendas’. Técnicamente, el Carnaval es el período inmediatamente anterior al Miércoles de Ceniza. Es un tiempo de festejo y excesos que se opone a la privación de la Cuaresma. Lo simboliza muy bien el pintor Pieter Brueghel en su obra El Combate entre Don Carnaval y Doña Cuaresma (1559), en que Carnaval es un gordinflón montado en un barril y Cuaresma, una vieja flaca y pálida arrastrada por los clérigos. Algunos historiado-

i ha quelcom obscurament pervers en l’anonimat. Amb el rostre ocult rere una màscara, s’han H comès assassinats, s’han festejat senyores prohibides i

s’ha confessat allò inconfessable. Sota l’empara d’una disfressa, el tímid es torna extravertit i l’innocent, maliciós. La màgia del Carnaval rau en el fet que, al matí següent, tots es desperten amb la innocència immaculada, sense represàlies ni retrets. Recorden què va passar la nit anterior i atribueixen els fets a l’home de la màscara, no pas a ells. Disbauxa sense culpa: vet aquí la fórmula màgica del temps de carnestoltes. Tècnicament, el Carnaval és el període immediatament anterior al Dimecres de Cendra. És un temps de celebració i excessos que s’oposa a la privació de la Quaresma. Ho simbolitza molt bé el pintor Brueghel a la seva obra Combat entre el Carnaval i la Quaresma (1559), en què el Carnaval és un grassonet muntat en un barril i la Quaresma, una vella prima i pàl·lida, arrossegada pels clergues. Alguns historiadors situen l’origen del carnaval a les festes que, al febrer, els here is some kind of dark depravity about remaining Tpeople anonymous. With their faces hidden behind masks, have committed murders, wooed forbidden ladies and disclosed the undisclosable. Because, under disguise, the shy become outgoing and the guileless can turn malicious. The magic of Carnival lies in the fact that, the morning after, everyone awakes with their innocence unbroken, with no reprisals and no regrets. When they remember what just happened the night before, they believe it’s all about the man in the mask, not them. To go wild without feeling guilty: that is the magic formula. Technically, Carnival is the period occurring immediately before Ash Wednesday. It’s a time of celebration and excess, as opposed to the deprivations of Lent. Painter Pieter Brueghel clearly depicted it in his work The Fight Between Carnival and Lent (1559), which shows Carnival as a fat man riding a wine barrel, and Lent as a skinny, pale old woman on a cart pulled

spanorama Spanair

Santa Cruz de Tenerife spanorama Spanair

Munich

Niza

res sitúan el origen del carnaval en las fiestas que los romanos dedicaban en febrero a honrar a Baco, el dios del vino. Como muchas costumbres romanas, estas celebraciones habrían pasado a integrarse en el cuerpo de tradiciones cristianas. Otros historiadores apuntan a que los primeros carnavales se remontan a hace más de 5.000 años, a las fiestas salvajes que tenían lugar en las antiguas Sumeria y Egipto. Viniera de donde viniera, durante la época medieval, el tiempo de “carnestolendas” se consolidó como un lapso de permisividad que se oponía a la represión sexual y el ayuno de la Cuaresma. Precisamente, el origen de la palabra “carnaval” haría referencia a la prohibición de comer otra cosa que no fueran legumbres y pescados: carnevalare es una expresión genovesa que significa “quitar la carne”. Si en un lugar el Carnaval adoptó notoriedad especial, éste fue Venecia. La costumbre de los venecianos de disfrazarse y ocultar sus rostros bajo máscaras está bien documentada. En 1458, se promulgó un decreto en que se impedía a los hombres de la Serenissima Repubblica entrar a los conventos de monjas disfrazados de mujeres con procelosas intenciones. Y, en 1703, una ley prohibió a los nobles acudir a las casas de juego disfrazados para evitar a sus acreedores. Con todo, el Carnaval de Venecia se convirtió en el único período

Spanair une Barcelona con Múnich diariamente. Spanair uneix Barcelona amb Múnic diariament. Spanair connects Barcelona with Munic every day.

La palabra “carnaval” proviene de la expresión genovesa carnevalare, que significa “quitar la carne”.

La paraula “carnaval” ve de l’expressió genovesa carnevalare, que significa “treure la carn”. The word “carnival”, comes from Genoese expression carnevalare, which means “to remove meat”. Spanair une Barcelona con Marsella los lunes, miércoles y viernes. Spanair uneix Barcelona amb Marsella tots els dilluns, dimecres i divendres. Spanair connects Barcelona with Marseille every Monday, Wednesday and Friday.

Niza 30

spanorama Spanair

romans dedicaven a Bacus, el déu del vi. Com molts costums romans, aquestes celebracions haurien passat a integrar-se al corpus de la tradició cristiana. Altres historiadors apunten que els primers carnavals es remunten a fa més de 5.000 anys, a les festes salvatges de les antigues Sumèria i Egipte. Vingués d’allà on vingués, durant l’època medieval, el temps de carnestoltes es va consolidar com un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió sexual i el dejuni de la Quaresma. Precisament, l’origen de la paraula “carnaval” és l’expressió genovesa “carnevalare”, que significa “treure la carn”. Si en un lloc el Carnaval va adoptar notorietat especial, aquest va ser Venècia. El costum dels venecians de disfressar-se està ben documentat. El 1458, es va promulgar un decret que vetava als homes de la Serenissima Reppublica l’entrada als convents de monges disfressats de dones amb procel·loses intencions. I, el 1703, una llei va prohibir als nobles acudir a les cases de joc disfressats per poder evitar els seus creditors. Amb tot, el Carnaval de Venècia es va convertir en l’únic període en què les autoritats permetien als ciutadans de sortir emmascarats al carrer. by clergymen. Some historians trace the origin of Carnival way back to the festivals that, in February, Romans devoted to Bacchus, the god of wine. Like many Roman customs, these celebrations would go on to be integrated within the main stream of Christian tradition. Other historians suggest that the first carnivals ever date back to over 5000 years ago, to the fierce festivals which would take place in ancient Sumer and Egypt. Wherever it may have come from, in the Middle Ages, Carnival grew to become a time of permissiveness, which clashed with the sexual repression and the fast of Lent. Actually, the origin of the word “carnival” would be a reference to the fact that it was prohibited to eat anything but pulses and fish: carnevalare is a Genoese expression meaning “to remove meat”. If there is one place where Carnival grew to become particularly prominent, that was definitely Venice. The habit of Venice locals to disguise and hide their faces behind masks is well-documented. In 1458, a decree was issued prohibiting men in the Serenissima Repubblica to walk in convents dressed up as women with shady intentions. And in 1703, a law prohibited noblemen to go to gambling houses in disguise to avoid their creditors. Nonetheless, the Carnival of Venice became the only time of the year when the au-

de tiempo en que las autoridades permitían a los ciudadanos salir enmascarados a la calle. Junto con el de Venecia, el Carnaval de Múnich, el Fasching, es uno de los más populares de Europa. La fiesta empieza ya en noviembre, con la ceremonia de la coronación del príncipe y la princesa de carnaval en el corazón de la ciudad, la Marienplatz. En febrero, es el turno del desfile principal (el Faschingsumzug), una cabalgata con grupos ricamente decorados, carrozas y bandas de música, que comienza su recorrido por el centro de Múnich el domingo anterior al Miércoles de Ceniza. En latitudes menos frías, el carnaval de Santa Cruz de Tenerife, junto con el de Cádiz, es el más popular de España y está considerado como el segundo más conocido del mundo, después del de Río de Janeiro. No falta quien dice que el carnaval de Río empezó en Tenerife: no en vano, fue el Padre Anchieta, de origen tinerfeño, el fundador de la ciudad en el siglo XVI. Tanto en Río como en la isla canaria, el carnaval adopta un cariz diferente al veneciano: aquí, más que ocultar, se enseña. Sin embargo, la esencia sigue siendo la misma: festejar sin arrepentirse mañana. Y es así cómo, paradójicamente, cuando nos disfrazamos, descubrimos nuestro verdadero yo. Y es que, a veces, es necesario ponernos una máscara para sacarnos la verdadera.

Juntament amb el de Venècia, el Carnaval de Munic, el Fasching, és un dels més populars d’Europa. La festa comença al novembre, amb la cerimònia de coronació dels prínceps del carnaval al cor de la ciutat, la Marienplatz. Al febrer, és el torn de la desfilada principal (el Faschingsumzug), una cavalcada amb comparses ricament decorades, carrosses i bandes de música, que comença el seu recorregut pel centre el diumenge anterior al Dimecres de Cendra. En latituds menys fredes, el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, juntament amb el de Cadis, és el més popular d’Espanya i se’l considera el segon més conegut del món, després del de Rio de Janeiro. No falta qui diu que el carnaval de Rio va començar a Tenerife: no en va, fou el Pare Anchieta, d’origen tinerfeny, el fundador de la ciutat al segle XVI. Tant a Rio com a l’illa canària, el carnaval adopta un caire diferent al venecià: aquí, més que ocultar, s’ensenya. Malgrat això, l’essència continua sent la mateixa: fer gresca sense penedirse’n l’endemà. I és que, paradoxalment, quan ens disfressem, descobrim el nostre veritable jo. Perquè, a vegades, és necessari posar-nos una màscara per treure’ns la veritable. thorities would allow citizens to go out in the streets wearing masks. Along with the Venice Carnival, Fasching, the Munich carnival season, is one of the most popular throughout Europe. Celebrations start in November, with the Carnival prince and princess crowing ceremony, in the heart of the city, at Marienplatz. In February, it’s time for the main parade (Faschingsumzug), a cavalcade of colourful floats, music bands and groups of revellers, which starts its tour through the centre of Munich on the Sunday before Ash Wednesday. In less cold latitudes, the Carnival of Santa Cruz de Tenerife, along with the Carnival of Cadiz, is Spain’s most prominent carnival celebration and it is considered to be the second best-known in the world, after Rio de Janeiro. Some even say that Rio’s Carnival started in Tenerife. And in fact, it was Father Anchieta, originally hailing from Tenerife, who founded the city in the 16th century. Both in Rio and in the Canary island, their carnivals take a different turn as compared to Venice: rather than hiding, this is more about showing off here. Yet the essence is still the same: partying without having to rue the day after. And this is how, paradoxically, when we are in disguise, we find out about our true self. And the thing is that, sometimes, we need to put on a mask to let out the one we’re truly wearing.

Santa Cruz de Tenerife

Spanair une Barcelona con Tenerife Norte con un vuelo diario y con Tenerife Sur cada sábado y domingo. Spanair uneix Barcelona amb Tenerife Nord amb un vol diari i amb Tenerife Sud els dissabtes i diumenges. Spanair connects Barcelona with Tenerife North dayly and with Tennerife South on Saturday and Sunday.

Paradójicamente, la esencia del carnaval es ponerse una máscara para desenmascarar nuestra verdadera personalidad.

Paradoxalment, l’essència del carnaval és posar-se una màscara per desemmascarar la nostra veritable personalitat. Paradoxically, the essence of carnival consists of wearing a mask to unmask our true personality. Spanair une Barcelona con Venecia los lunes, jueves, sábados y domingos. Spanair uneix Barcelona amb Venècia tots els dilluns, dijous, dissabtes i diumenges. Spanair connects Barcelona with Venice every Monday, Thursday, Saturday and Sunday.

Venecia spanorama Spanair

Granada, embrujo andaluz Granada, encís andalús | Granada, andalusian charm

Dominada por la Alhambra, y abrazada por Sierra Nevada, la ciudad mantiene el legado de su pasado, en el que convivieron las culturas árabe, cristiana y judía. Dominada per l’Alhambra, i abraçada per Sierra Nevada, la ciutat conserva el llegat del seu passat, en el qual van conviure les cultures àrab, cristiana i jueva. Dominated by the Alhambra and sheltered by Sierra Nevada, the city preserves the legacy of its past, when cultures such as Muslims, Christians and Jews lived together. Por Mireia Aranda — Fotos de Joan Masats, Patronato Provincial de Turismo de Granada y Cetursa — Con la colaboración del Patronato Provincial de Turismo de Granada (www.turgranada.es) y Cetursa.

spanorama Spanair

beros, romanos, visigodos, judíos, árabes y cristials ibers, els romans, els visigots, els jueus, omans, iberians, Visigoths, Jews, Muslims Iinfluencia R nos forman parte de la historia de Granada. Pero la Eels àrabs i els cristians formen part de la and Christians are part of Granada’s history. història de Granada. Però la influència àrab árabe es la que ha marcado buena parte But it’s the Arab influence that has shaped de la fisonomía y la cultura de esta ciudad, que estuvo más de 400 años bajo dominio musulmán. La dinastía de los ziríes convirtió Granada en un reino independiente en 1013, y en 1238 el gobierno de la ciudad pasó a manos de una nueva dinastía, la de los nazaríes, que fueron los responsables de la cons-

és la que ha marcat bona part de la fisonomia i la cultura d’aquesta ciutat, que va estar més de 400 anys sota domini musulmà. La dinastia dels zírides va convertir Granada en un regne independent el 1013, i el 1238 el govern de la ciutat va passar a mans d’una nova dinastia,

most of the appearance and culture of the city, which was under Muslim rule for over 400 years. The Zirid dynasty turned Granada into an independent reign in 1013 and, in 1238, the government of the city passed into the hands of a new dynasty: the Nasrids, who were

La Alhambra, vista desde el Mirador de San Nicolás spanorama Spanair

Mirador de San Nicolás

Patio de la acequia

trucción del símbolo más emblemático de Granada, la Alhambra. Declarada Patrimonio de la Humanidad, este complejo monumental enclavado en el cerro de la Sabika y alrededor del cual se extiende la ciudad, recibe más de dos millones de visitantes al año y está considerada la obra cumbre del arte musulmán en Europa. El conjunto está compuesto por una zona defensiva amurallada, la Alcazaba; los Palacios Nazaríes, en los que se alojaban el monarca nazarí y su corte; y el palacio y los jardines del Generalife, situados al norte del complejo, y que eran usados como residencia real de verano. El agua

es un elemento omnipresente en las principales estancias de la Alhambra, como el Patio de los Leones, el de los Arrayanes, o la Sala de Dos Hermanas. De construcción posterior, pero integrado en el conjunto monumental, se encuentra también el Palacio de Carlos V, de estilo renacentista. En cualquier época del año es un placer pasear por los palacios y los bellos jardines de la Alhambra y el Generalife, aunque si uno quiere asegurarse la visita, sobretodo en temporada alta, es recomendable reservar con antelación. Para quienes ya conocen el monumento y quieran verlo desde otra perspectiva, también

la dels nassarites, que van ser els responsables de la construcció del símbol més emblemàtic de Granada: l’Alhambra. Declarada Patrimoni de la Humanitat, aquest complex monumental enclavat al turó de la Sabika i al voltant del qual s’estén la ciutat, rep més de dos milions de visitants cada any i és considerada l’obra mestra de l’art musulmà a Europa. El conjunt està format per una zona defensiva emmurallada, l’Alcassaba; els Palaus Nassarites, en els quals s’allotjaven el monarca nassarita i la seva cort; i el palau i els jardins del Generalife, situats al nord del complex,

i que eren usats com a residència reial d’estiu. L’aigua és un element omnipresent a les principals estances de l’Alhambra, com el Pati dels Lleons, el de les Murtres, o la Sala de Dues Germanes. De construcció posterior, però integrat en el conjunt monumental, trobem també el Palau de Carles V, d’estil renaixentista. En qualsevol època de l’any és un plaer passejar pels palaus i els bells jardins de l’Alhambra i el Generalife, encara que si un vol assegurar-se la visita, sobretot en temporada alta, és recomanable reservar amb antelació. Per als que ja coneixen el monument i vulguin veure’l des responsible for the construction of Granada’s most recognisable landmark: the Alhambra. Declared a World Heritage Site, this monument complex located on top of the hill of the Assabica, with the city spreading out around it, receives over two million visitors each year and is considered to be the greatest masterpiece of Islamic art in Europe. The complex consists of a defensive walled enclosure: the Alcazaba; the Nasrid Palaces, where the Nasrid monarch and his court used to

La Alhambra recibe más de dos millones de visitantes al año.

L’Alhambra rep més de dos milions de visitants cada any.

The Alhambra receives over two million visitors each year. 34

spanorama Spanair

El Albayzín

Patio del Mexuar

existe la posibilidad de realizar una visita nocturna. Desde la Alhambra se contempla una magnífica vista del Albayzín, situado a los pies del complejo monumental, en dirección sureste. Declarado también Patrimonio de la Humanidad, el antiguo barrio árabe de Granada conquista a los visitantes con su laberinto de estrechas callejuelas empedradas y sus ‘cármenes’, las casas típicas encaladas del barrio, embellecidas con las hiedras y buganvillas que se descuelgan por sus altos muros. Si se es amante de los atardeceres, vale la pena visitar el barrio por la tarde y acercarse a los miradores de

San Nicolás y de San Cristóbal, desde donde se pueden contemplar unas preciosas vistas de la Alhambra, de la ciudad y sus alrededores. Para completar ese momento mágico, nada mejor que descender por las callejuelas del Albayzín hasta llegar a la Carrera del Darro, que discurre en paralelo al río del mismo nombre, bajo la imponente presencia de la Alhambra, que se erige en la orilla opuesta. Para muchos es una de las calles más bellas del mundo, y uno de sus tramos, el Paseo de los Tristes, uno de los lugares con más encanto de la ciudad. En él se

d’una altra perspectiva, també hi ha la possibilitat de realitzar una visita nocturna. Des de l’Alhambra es contempla una magnífica vista de l’Albayzín, situat al peu del complex monumental, en direcció sud-est. Declarat també Patrimoni de la Humanitat, l’antic barri àrab de Granada atrapa els visitants amb el seu laberint de carrerons estrets i empedrats i els seus ‘cármenes’, les cases típiques emblanquinades del barri, embellits amb les heures i les buguenvíl·lies que es despengen pels seus alts murs. Si s’és amant dels capvespres, val la pena visitar el barri a la tarda i acostar-se als miradors de

San Nicolás i de San Cristóbal, des d’on es poden contemplar unes precioses vistes de l’Alhambra, de la ciutat i els seus voltants. Per completar aquest moment màgic, no hi ha res com baixar pels carrerons de l’Albayzín fins arribar a la Carrera del Darro, que discorre en paral·lel al riu del mateix nom, sota la imponent presència de l’Alhambra, que s’erigeix a la riba oposada. Per a molts, és un dels carrers més bells del món, i un dels seus trams, el Passeig dels Tristos, un dels llocs amb més encant de la ciutat. Allí s’apleguen els bars i els basars, els uns rere els altres, amb objectes

stay; and finally, the palace and gardens of the Generalife, located on the northern side of the complex and which were used as a royal summer residence. Water is a ubiquitous element in the main sections of the Alhambra, such as the Court of the Lions, that of the Myrtles, or the Hall of the Two Sisters. Built later, though integrated within the monument complex, there is the Palace of Charles V, of Renaissance style. At any time of the year, it is a pleasure to have a walk around the palaces and beautiful gardens of the Alhambra and the Generalife, although to make sure you’ll be there, particularly during high season, it is advisable to book your visit in advance. For those who already know the monument and prefer to see it from a different perspective, there is also the possibility to make a night visit. From the Alhambra, you can have a magnificent view over Albayzín, located at the foot of the monument complex, heading southeast. Also declared a World Heritage Site, Granada’s old Arab neighbour-

hood captivates visitors with its labyrinth of cobbled little alleys and its cármenes, the typical whitewashed houses in the area, embellished with the ivies and bougainvilleas climbing its high walls. For sunset lovers, it’s worth visiting the area in the late afternoon and pop down to the viewing points by the San Nicolas and San Cristobal churches, from which you will have lovely views over the Alhambra, the city and its surroundings. To top off this magic moment, there’s nothing like walking the little alleys of Albayzín, all the way down to Carrera del Darro, which runs parallel to the river of the same name, under the imposing presence of the Alhambra, rising on the opposite bank. It is one of the most beautiful streets in the world for many, and one of its sections, the Paseo de los Tristes (Promenade of the Sad Ones): one of the most charming spots in the city. It is home to an array of bars and bazaars with items coming all the way from Marrakech, Damascus or Cairo.

A los pies de la Alhambra se extiende el Albayzín, el antiguo barrio árabe.

Al peu de l’Alhambra s’estén l’Albayzín, l’antic barri àrab.

At the foot of the Alhambra there’ s the Albayzín, the old Arab neighbourhood. spanorama Spanair

Carrera del Darro

Baños árabes

spanorama Spanair

suceden los bares y los bazares con objetos traídos de Marrakech, Damasco o El Cairo. Desde el extremo norte de la Carrera del Darro se accede al Sacromonte, el barrio granadino famoso por sus cuevas, ahora convertidas en tablaos flamencos en los que las familias gitanas del barrio protagonizan espectáculos de cante y baile. Se le considera una de las cunas del flamenco y el lugar de nacimiento de la ‘zambra’, una fiesta inspirada en los antiguos rituales nupciales moriscos. El principal monumento del Sacromonte es su Abadía. Al final de la Carrera del Darro se encuentra la Plaza

Nueva. A pocos pasos de ella discurren Calderería nueva y Calderería vieja, dos calles que forman un pequeño zoco en el que se amontonan teterías al más puro estilo oriental junto con establecimientos de artesanía, ropa y pastelerías. En la zona centro de la ciudad, a unos pasos de la calle de los Reyes Católicos, se encuentran la Catedral, considerada una de las obras cumbre del Renacimiento español; y la Capilla Real, de gótico isabelino y que alberga el sepulcro de los Reyes Católicos, de su hija Juana la Loca y de Felipe el Hermoso. La falda sur de la Alhambra acoge el Realejo, el anti-

portats de Marràqueix, Damasc o El Caire. Des de l’extrem nord de la Carrera del Darro s’accedeix al Sacromonte, el barri granadí famós per les seves coves, ara convertides en tablaos flamencs en els quals les famílies gitanes del barri protagonitzen espectacles de cant i de ball. Es considera un dels bressols del flamenc i el lloc d’origen de la ‘zambra’, una festa inspirada en els antics rituals nupcials moriscs. El principal monument del Sacromonte és la seva Abadia, on es conserven relíquies i testimoniatges dels primers cristians de Granada.

Al final de la Carrera del Darro es troba la Plaça Nova. A pocs passos d’ella discorren Calderería nova i Calderería vella, dos carrers que formen un petit soc en el qual s’amunteguen teteries al més pur estil oriental amb establiments d’artesania, roba i pastisseries. A la zona centre de la ciutat, a uns passos del carrer dels Reis Catòlics, es troben la Catedral, considerada una de les obres mestres del Renaixement espanyol, i la Capella Reial, de gòtic isabelí i que acull el sepulcre dels Reis Catòlics, de la seva filla Joana la Boja i de Felip el Bell. From the northern side of Carrera del Darro, you get access to Sacromonte, a neighbourhood in Granada which is famous for its caves, now turned into flamenco tablaos, where gipsy families in the area give singing and dancing performances. It is considered to be one of the cradles of flamenco and the place where the Zambra, a party dance inspired by ancient Morisco wedding rituals, was born. Sacromonte’s main monument is the Abbey, where relics and memories of Granada’s first Christians are preserved. At the end of Carrera del Darro, there is Plaza Nueva. And just a few steps further: Calderería nueva and Calderería vieja, two streets forming a little market, packed with tea rooms in the purest Oriental style, along with handicrafts, clothes and pastry shops. Downtown, just a stone’s throw from Reyes Católicos street, there are the Cathedral, considered as one of the greatest masterpieces of Spanish Renaissance art, and the Royal Chapel, of Isabelline

Plaza Nueva

Bazar de objetos árabes

guo barrio judío de la ciudad. Su centro neurálgico es la plaza ajardinada de Campo del Príncipe, una de las zonas más animadas de la ciudad, debido a los numerosos bares y terrazas que existen en la zona. Ir de tapeo a locales como La Esquinita (Campo del Príncipe, s/n), es una de las principales aficiones de los granadinos, que cuentan con numerosos locales en toda la ciudad donde disfrutar de sus exquisitas tapas. Cunini (Plaza de la Pescadería) o Los Diamantes (C/ Navas, 26) son algunos de los muchísimos que se pueden recomendar. Pero no solo de tapas se nutre Granada. Posee una

amplia y rica gastronomía surgida de la mezcla de diferentes influencias culturales, y entre sus platos típicos se encuentran las habas con jamón, la berenjena con miel o la tortilla Sacromonte. La repostería también ocupa un lugar importante en la gastronomía granadina, con una extensa variedad de dulces, entre los que se encuentran los Piononos de Santa Fe o los Pestiños de la Encarnación. Otro de los placeres que ofrece la ciudad es relajarse en alguno de sus baños árabes modernos, como los Hammam (C/ Santa Ana, 16) y los Aljibe Baños

Al peu del vessant sud de l’Alhambra se situa el Realejo, l’antic barri jueu de la ciutat. El seu centre neuràlgic és la plaça enjardinada de Campo del Príncipe, una de les zones més animades de la ciutat, a causa dels nombrosos bars i terrasses que existeixen a la zona. Anar de ‘tapeo’ a locals com La Esquinita (Campo del Príncipe, s/n), és una de les principals aficions dels granadins, que compten amb nombrosos locals a tota la ciutat on poden gaudir de les seves exquisides tapes. Cunini (Plaza de la Pescadería) o Els Diamants (C/ Navas, 26) són alguns dels moltíssims que es poden recomanar.

Però no només de tapes es nodreix Granada. Posseeix una àmplia i rica gastronomia, sorgida de la barreja de diferents influències culturals, i entre els seus plats típics trobem les faves amb pernil, l’albergínia amb mel o la truita Sacromonte. La rebosteria també ocupa un lloc important a la gastronomia granadina, amb una extensa varietat de dolços, entre els quals es troben els Piononos de Santa Fe o els Pestiños de la Encarnación. Un altre dels plaers que ofereix la ciutat és relaxar-se en algun dels seus banys àrabs moderns, com els Hammam (C/ Santa Ana, 16) i els Aljibe Baños

Campo del Príncipe es una de las zonas más animadas de la ciudad.

Calle Calderería Vieja

Campo del Príncipe és una de les zones més animades de la ciutat. Campo del Príncipe is one of the city’s most bustling areas.

Gothic style, which houses the tombs of the Catholic Monarchs, their daughter Joanna the Mad and Philip the Handsome. The southern side of the Alhambra is home to Realejo, the city’s old Jewish quarter. Its hub is gardened Campo del Príncipe square, one of the city’s most bustling areas, thanks to the numerous bars and terraces around. Going for tapas at places like La Esquinita (Campo del Príncipe, s/n) is one of the main hobbies of Granada locals, who have a spanorama Spanair

Spanair points Obtención | Obtenció | Obtaining Traveler: 90 pts. i/v (return ticket) Premium: 300 pts. i/v (return ticket) Redención | Redempció | Redeeming Traveler: 3.500 i/v (return ticket) Premium: 6.000 pts. i/v (return ticket)

Pistas de Sierra Nevada Árabes (C/ San Miguel Alta, 41), que reproducen fielmente tanto la decoración como la estructura de estos antiguos centros de reunión y ocio. La ubicación de Granada ofrece también la posibilidad de practicar deportes de invierno sin tener que desplazarse muy lejos. A poco más de 30km de la ciudad se encuentra el macizo de Sierra Nevada (www.sierranevada.es), que cuenta con 115 pistas de esquí y una amplia oferta de alojamiento, restauración y actividades de ocio, así como un prestigioso Centro de Alto Rendimiento para deportistas de élite. Desde Granada, diversas compañías de autobuses ofrecen servicio de traslado a las pistas. Las familias y los esquiadores jóvenes son los principales clientes de Sierra Nevada. Para estos últimos, el complejo cuenta desde esta temporada con un nuevo Parque de Nieve dedicado al snowboard y al Freestyle, el Superpark Sulayr, en el que se pueden encontrar, entre otras novedades, módulos para saltos y acrobacias, de iniciación y para expertos. Y es que como dijo Antonio Machado, “Todas las ciudades tienen su encanto, Granada el suyo y el de todas las demás.” Granada y Barcelona están unidas por dos vuelos diarios los lunes, jueves, viernes y domingos y un vuelo de ida y vuelta los martes, miércoles y sábados. Desde el aeropuerto de El Prat puede enlazarse a múltiples destinos Spanair.

Árabes (C/ San Miguel Alta, 41), que reprodueixen fidelment tant la decoració com l’estructura d’aquests antics centres de reunió i oci. La ubicació de Granada ofereix també la possibilitat de practicar esports d’hivern sense haver de desplaçar-se gaire lluny. A poc més de 30km de la ciutat es troba el massís de Sierra Nevada (www.sierranevada.es), que compta amb 115 pistes d’esquí i una àmplia oferta d’allotjament, restauració i activitats d’oci, així com amb un prestigiós Centre d’Alt Rendiment per a esportistes d’elit. Des de Granada, diverses companyies d’autobusos ofereixen servei de trasllat a les pistes. Les famílies i els esquiadors joves són els principals clients de Sierra Nevada. Per a aquests últims, el complex compta des d’aquesta temporada amb un nou Parc de Neu dedicat al surf de neu i al Freestyle: el Superpark Sulayr, en el qual es poden trobar, entre altres novetats, mòduls per a salts i acrobàcies, d’iniciació i per a experts. I és que, com va dir Antonio Machado: “Totes les ciutats tenen el seu encant, Granada té el seu i el de totes les altres”. Granada i Barcelona estan unides amb dos vols diaris els dilluns, dijous, divendres i diumenges i amb un vol d’anada i tornada els dimarts, dimecres i dissabtes. Des de l’aeroport d’ El Prat es pot enllaçar a múltiples destinacions Spanair.

wide range of establishments throughout the city to enjoy their delicious tapas. Cunini (Plaza de la Pescadería) or Los Diamantes (Navas, 26) are just some of the myriads of places we can recommend. But Granada does not only live on tapas. It has a diverse and rich cuisine, which emerged from a mixture of different cultural influences, and among its typical dishes, we have ham and broad beans, aubergine and honey or the Sacromonte omelette. Confectionery does also play an important role in Granada’s cuisine, with a wide variety of sweets, among which we can find the Piononos de Santa Fe or the Pestiños de la Encarnación. One of the other pleasures offered by the city is relaxing at some of its modern Arab baths, like the ones at Hammam (Santa Ana, 16) or Aljibe Baños Árabes (San Miguel Alta, 41), which faithfully reproduce both the decoration and the structure of these old meeting and leisure points. Culture, history and cuisine lovers are not the only ones attracted by the city. Granada’s location offers the opportunity to play winter sports without having to go too far. Slightly over 30km away from the city, you’ll find the Sierra Nevada mountains (www.sierranevada.es), with 115 ski slopes and offering a wide range of accommodation, catering and leisure facilities. From Granada, several bus companies offer shuttle services to the resorts. Families and young skiers are Sierra Nevada’s main customers. For them, the complex has launched a new Snow Park this season. Devoted to snowboard and Freestyle, Superpark Sulayr offers modules for jumping and acrobatics, beginners and experts. And the thing is that, as Spanish poet Antonio Machado once said: “Every city has its appeal, Granada has its own and that of all others”. Granada and Barcelona are connected with two daily flights on Mondays, Thursdays, Fridays and Sundays, and with one flight and return on Tuesdays, Wednesdays and Saturdays. From El Prat airport there are several other connections.

spanorama Spanair

Lugares y sabores de Granada Llocs i sabors de Granada | Granada’s places and tastes Por Mireia Aranda ACPalaciodeSantaPaula Uno de los mejores hoteles de 5 estrellas de Granada. Declarado monumento histórico artístico, ocupa las dependencias de lo que fueron el Convento de Santa Paula y la Casa Morisca en los siglos XVI y XII. Su bello patio interior y la magnífica gastronomía de su restaurante, son también dos buenas razones para alojarse en él. Gran Vía de Colón, 31. Tel. 958 805 740 www.ac-hotels.com

CasadelCapitelNazarí

En una callejuela del barrio del Albayzín, cerca de la Carrera del Darro, se esconde este antiguo palacete renacentista del siglo XVI que conserva un magnífico patio central dintelado con columnas toscanas, vigas policromadas árabes, artesonado renacentista y columnas romanas. Para los amantes de los alojamientos con encanto. Cuesta Aceituneros, 6. Tel. 958 215 260 www.hotelcasacapitel.com

RoomMateLeo

Situado en pleno centro comercial de Granada, rodeado de tiendas de moda, bares de tapas y restaurantes, sus habitaciones cuentan con vistas al Albayzín, al Sacromonte y a la Alhambra. Su decoración es elegante y moderna, y con un toque muy personal. Un alojamiento diferente y a buen precio. Mesones, 15. Tel. 958 535 579 www.room-matehotels.com

LasTinajas

Es uno de los locales emblemáticos de la ciudad, en el que han comido políticos, toreros y miembros de la realeza. Su especialidad es la cocina tradicional andaluza con un toque de modernidad. Los corazones de alcachofa rellenos de habitas con crujiente de jamón o el rabo de toro son algunas de sus delicias. Martínez Campos, 17. Tel. 958 254 393 www.restaurantelastinajas.com

LaAlacenadelasmonjas Situado en pleno centro histórico de la ciudad, sus platos combinan la cocina mediterránea y tradicional con los toques de autor. El tataki de atún rojo de almadraba con soja y jengibre y las alcachofas naturales salteadas con foie y patata ahumada son algunas de sus especialidades. Plaza del Padre Suárez, 5. Tel. 958 204 350 www.alacenadelasmonjas.com

ElhuertodeJuanRanas

Situado bajo el mirador de San Nicolás, en el Albayzín, cuenta con unas vistas privilegiadas de la Alhambra. En un ambiente íntimo y acogedor se pueden degustar platos árabes como el couscous de verduras, platos tradicionales andaluces como las berenjenas a la miel, o creaciones propias, como el helado de hierbabuena. Atarazana, 8. Tel. 958 286 925 www.restaurantejuanranas.com

Un dels millors hotels de 5 estrelles de Granada. Declarat monument històric artístic, ocupa les antigues dependències del Convent de Santa Paula i la Casa Morisca als segles XVI i XII. El seu bell pati interior i la magnífica gastronomia del seu restaurant, són també dues bones raons per allotjar-s’hi.

It’s one of the best five star hotels in Granada. Declared a Spanish historic-artistic monument, occupies the premises of what once were the Convento de Santa Paula and the Casa Morisca. The inner yard and the outstanding cuisine of their restaurant, are good reasons to stay in this hotel.

En un carreró del barri de l’Albayzín, a prop de la Carrera del Darro, s’amaga aquest antic palauet renaixentista del segle XVI, que conserva un magnífic pati central amb llindes, columnes toscanes, bigues policromades àrabs, teginat renaixentista i columnes romanes. Per als amants dels allotjaments amb encant.

In a little lane in the Albayzín area, close to Carrera del Darro, there is this hidden old Renaissance palace, dating back to the 16th century. It preserves a brilliant yard in the centre with lintels, Tuscan columns, Arab polychromatic beams, a Renaissance coffered ceiling and Roman columns. For lovers of charming places to stay.

Situat en ple centre comercial de Granada, envoltat de botigues de moda, bars de tapes i restaurants, les seves habitacions compten amb vistes a l’Albayzín, al Sacromonte i a l’Alhambra. La decoració és elegant i moderna, i amb un toc molt personal. Un allotjament diferent i a bon preu.

Located in the heart of Granada’s shopping area, surrounded by fashion shops, tapas bars and restaurants, the rooms in this hotel have views over Albayzín, Sacromonte and the Alhambra. The decoration is modern and elegant, with a very personal touch. A different accommodation at a nice price.

És un dels locals emblemàtics de la ciutat, en el qual han menjat polítics, toreros i membres de la reialesa. La seva especialitat és la cuina tradicional andalusa amb un toc de modernitat. Els cors de carxofa farcits de favetes amb cruixent de pernil o la cua de toro són algunes de les seves delícies.

It is one of the landmark restaurants in the city. Guests include politicians, bullfighters and royals alike. Their speciality is traditional Andalusian cuisine with a touch of modernity. Artichoke hearts stuffed with little broad beans and ham crunch or their oxtail, are some of their delights.

Situat en ple centre històric de la ciutat,els seus plats combinen la cuina mediterrània i tradicional amb els tocs d’autor. El tataki de tonyina vermella d’almadrava amb soja i gingebre i les carxofes naturals saltades amb foie i patata fumada són algunes de les seves especialitats.

Located in the heart of the city’s historic centre, their dishes combine Mediterranean, traditional cuisine with a signature touch. Their almadraba red tuna tataki with soy and ginger, and their natural artichokes sautéed with foie gras and smoked potatoes, are some of their specialities.

Situat sota el mirador de San Nicolás, a l’Albayzín, compta amb unes vistes privilegiades de l’Alhambra. En un ambient íntim i acollidor es poden degustar plats àrabs com el couscous de verdures, plats tradicionals andalusos com les albergínies a la mel, o creacions pròpies, com el gelat de menta.

Located under the viewing point at San Nicolás, in the Albayzín area, it boasts privileged views of the Alhambra. In an intimate and cosy atmosphere, you can taste Arab dishes such as vegetable couscous, traditional Andalusian dishes such as aubergines and honey, or their own creations, such as their mint ice cream. spanorama Spanair

Zheng He

Almirante, eunuco y descubridor

Zheng He, almirall, eunuc i descobridor | Zheng He, admiral, eunuch and discoverer

Zheng He, al que pusieron al nacer el nombre de Ma He, nació en 1371, segundo hijo de una familia musulmana de Kunyang (hoy Jinning), en China. Zheng He, a qui, en arribar al món, van posar el nom de Ma He, va néixer el 1371, segon fill d’una família musulmana de Kunyang (avui Jinning), a la Xina. Zheng He, admiral, eunuch and discoverer Zheng He, originally named Ma He, was born in 1371. He was the second son of a Muslim family in Kunyang (today inning) in China. Texto: L.V.

ra descendiente de Sayyid Ajjal Shams al-Din E Omar, un persa que sirvió en la administración del Imperio Mongol y llegó a ser Gobernador de

la jerarquía imperial, llegando a convertirse en un consejero muy influyente del Emperador Yongle, a quien los eunucos habían ayudado a deponer a su predecesor, el Emperador Jianwen, pues este los había apartado de los más altos cargos de la corte. Y, en reconocimiento a sus servicios, el nuevo emperador le dio un nuevo nombre de favor: Zheng He. En 1425, el nuevo Emperador Hongxi lo nombró Defensor de Nanjing, la capital imperial, y en 1428, el Emperador Xuande le encargó completar la construcción de una magnifica pagoda budista de nueve plantas: el Templo Da Baoen de Nanjing, encargándole en 1430 el mando de la séptima y última gran expedición naval china por el Océano Occidental. Durante ese viaje, al regreso de la flota, tras haber llegado hasta el estrecho de Hormuz, en 1433, murió el Almirante,

cuyo cuerpo, como el de tantos otros grandes marinos, fue entregado a la mar. Pero, aunque fue un destacado político, militar, administrador y constructor, sin duda la fama inmortal de Zheng He se debe a su espíritu aventurero, y a los viajes de descubrimiento que hizo con las flotas chinas. Pues, entre 1405 y 1433, el Gobierno Ming organizó nada menos que siete grandes expediciones navales. El objetivo de las mismas era mostrar al mundo el poder de China, imponer su control sobre el comercio marítimo y, posiblemente, conseguir vasallos que le pagasen tributo. Aunque, oficialmente, la misión de tales singladuras era “navegar todo el camino hasta el final del mundo, cobrar tributos a los bárbaros de más allá de los mares y unir al mundo entero en la armonía del Confucianismo.” Y, desde luego, el Almirante Zheng He, al que el

ra descendent de Sayyid Ajjal Shams al-Din Omar, un persa que va servir a l’administració E de l’imperi Mongol i va arribar a ser governador

al qual els eunucs havien ajudat a deposar el seu predecessor, l’emperador Jianwen, perquè els havia apartat dels més alts càrrecs de la cort. I, en reconeixement als seus serveis, el nou emperador li va donar un nou nom de favor: Zheng He. El 1425, el nou emperador Hongxi el va nomenar defensor de Nanjing, la capital imperial, i el 1428 l’emperador Xuande

li va encarregar que completés la construcció d’una pagoda budista magnífica de nou plantes: el temple Da Baoen de Nanjing; i el 1430, li va encarregar el comandament de la setena i l’última gran expedició naval xinesa per l’oceà Occidental. Durant aquell viatge, quan la flota tornava, després d’haver arribat fins a l’estret d’Hormuz, el 1433, l’almirall va morir, i el seu cos, com el de tants altres grans mariners, va ser lliurat al mar. Però, tot i que va ser un polític, militar, administrador i constructor destacat, sens dubte la fama immortal de Zheng He es deu al seu esperit aventurer, i als viatges de descobriment que va fer amb les flotes xineses. Perquè, entre el 1405 i el 1433, el govern Ming va organitzar ni més ni menys que set grans expedicions navals. L’objectiu d’aquelles expedicions era mostrar al món el poder de la Xina, imposar el seu control sobre el comerç marítim i, possiblement, aconseguir vassalls que li paguessin tribut. Encara que, de manera oficial, la missió

Yunnan, a principios de la Dinastía Yuan. Tanto su abuelo como su padre fueron militares en esa parte de china y, en 1381, su padre murió cuando un ejército del Emperador Ming fue enviado a Yunnan a aplastar una rebelión mongol. Ma He, que entonces tenía once años de edad, fue capturado por el ejército vencedor y castrado. Así, convertido en eunuco, el niño fue enviado a la Corte Imperial, en donde los eunucos formaban una auténtica casta, con mucho poder por ostentar altos cargos en la burocracia imperial. Allí, al niño le fue impuesto el nombre de San Bao, que significa “las Tres Joyas”, en referencia a las tres exclamaciones piadosas del Budismo. Apoyado por sus compañeros eunucos, el joven fue ascendiendo en

de Yunnan, a principi de la dinastia Yuan. Tant el seu avi com el seu pare van ser militars en aquella banda de la Xina i, el 1381, el seu pare va morir quan un exèrcit de l’emperador Ming va ser enviat a Yunnan a enderrocar la rebel·lió mongola. Ma He, que aleshores tenia onze anys d’edat, va ser capturat per l’exèrcit vencedor i castrat. Convertit d’aquesta manera en eunuc, el nen va ser enviat a la cort imperial, on els eunucs formaven una autèntica casta, amb molt de poder per ostentar alts càrrecs en la burocràcia imperial. Allà, es va imposar a l’infant el nom de San Bao, que vol dir ‘les tres joies’, en referència a les tres exclamacions pietoses del budisme. Amb el suport dels seus companys eunucs, el jove va anar ascendint en la jerarquia imperial, fins que va arribar a convertir-se en un conseller molt influent de l’emperador Yongle,

e was a descendant of Sayyid Ajjal Shams H al-Din Omar, a Persian who served in the administration of the Mongol Empire and was

appointed Governor of Yunnan during the early Yuan Dynasty. Both his grandfather and father were servicemen in that part of China. In 1381, his father died when a Ming army was dispatched to Yunnan to put down the Mongolian rebellion. Ma He, then only eleven years old, was captured by the victorious army and made a eunuch. He was sent to the Imperial Court, where the eunuchs formed a real caste that gave them the power to achieve high positions in the imperial bureaucracy. There, he was called San Bao, which means “Three Jewels”, referring to the three pious exclamations of Buddhism. Supported by his loyal

spanorama Spanair

Siempre intentó lograr sus objetivos a través de la diplomacia, respaldado por un poderoso ejército.

Sempre va intentar aconseguir els objectius per mitjà de la diplomàcia amb el suport del poderós exèrcit.

He always tried to attain his goals through diplomacy supported by a powerful army.

eunuchs, he climbed the imperial hierarchy and became a trusted adviser of Emperor Yongle. The eunuchs assisted him in deposing his predecessor, Emperor Jianwen, because he dismissed them from the highest offices of the court. In return for this meritorious service, the eunuch San Bao received the name Zheng He. In 1425, the new Emperor Hongxi appointed him to be the Defender of Nanjing, the imperial capital, and in 1428, Emperor Xuande ordered him to complete the construction of the magnificent Buddhist Da Baoen Temple, a ninestorey Pagoda in Nanjing. In 1430, the Emperor appointed him to lead the seventh and final Chinese naval expedition towards the Western Ocean. In 1433, Zheng He died during this last expedition on the

Emperador dio el mando de sus armadas, contaba con los medios suficientes para cumplir su misión, pues las flotas chinas que llevaron a cabo los sucesivos viajes eran de un número que superaba a todas las flotas europeas del momento unidas. Y sus naves eran mucho más grandes que las carabelas entonces usadas por las potencias del continente europeo. En los 28 años (de 1405 a 1433) que iba a durar ese periodo en que China se abrió al mundo con sus viajes de descubrimiento, las flotas al mando de Zheng He visitaron 37 países, entre ellos Arabia, Borneo, África del Este, India, el Archipiélago Malayo y Tailandia (entonces llamada Siam). En la primera flota de Zheng He iban 27.870 tripulantes a bordo de 317 naves; la mayoría marineros, naturalmente, pero también soldados, amanuenses, intérpretes, artesanos, médicos y meteorólogos. Y las naves transportaban una variada carga, incluyendo sedas, porcelanas, oro y plata, utensilios de cobre, herramientas de hierro y prendas de algodón, artículos todos ellos con los que comerciar con los pueblos que hallasen en su navegar. Eran unas naves impresionantes, que no tenían igual en el resto del mundo: las mayores, las denominadas “naves del tesoro”, tenían hasta nueve mástiles e iban tripuladas por 500 marineros. Medían más de 100 metros de largo y 50 de ancho. Y la más grande de todas era un gigante de casi 150 metros de largo y 60 de ancho, capaz de llevar a mil pasajeros. La mayor parte de esas naves, que eran del tipo chino, o sea juncos, fueron construidas en los astilleros de la Bahía del Dragón, cerca de Nanjing, cuyas ruinas aún pueden ser admiradas hoy en día. En su primer viaje, la flota china arrumbó por la costa china hasta Champa, casi en la frontera con Vietnam, y tras cruzar el sur del Mar de la China, visitó Java, Sumatra y llegó a Sri Lanka (antes

d’aquelles singladures era “navegar tot el camí fins al final del món, cobrar tributs als bàrbars de més enllà dels mars i unir el món sencer en l’harmonia del confucianisme”. I, per descomptat, l’almirall Zheng He, a qui l’emperador va donar el comandament de les seves armades, disposava dels mitjans suficients per complir la seva missió, perquè les flotes xineses que van portar a terme els viatges successius eren d’un nombre que superava totes les flotes europees del moment unides. I les seves naus eren molt més grans que les caravel·les que feien servir aleshores les potències del continent europeu. En els 28 anys (del 1405 al 1433) que havia de durar aquell període en què la Xina es va obrir al món amb els seus viatges de descobriment, les flotes al comandament de Zheng He van visitar 37 països, entre ells Aràbia, Borneo, l’Àfrica de l’Est, l’Índia, l’arxipèlag malai i Tailàndia (que llavors es deia Siam). En la primera flota returning trip, after the fleet reached the Strait of Hormuz. He was, like many other great admirals, buried at sea. But, although he was a prominent political, military, administrator and constructor, the immortal fame of Zheng He is coming from his adventurous spirit and from the naval discovery expeditions he made with Chinese fleets. Between 1405 and 1433, the Ming government organised a series of seven naval expeditions. The aim of these was to show China’s power to the world, to impose its control over sea trade and, possibly, extend the tributary system. Although, officially, the mission of these voyages was to “sail all over the world to its end, collect tribute from the barbarians beyond the seas and unite the whole world in Confucian

harmony”. And, of course, Admiral Zheng He, to whom the Emperor gave the command of his army, had sufficient means to accomplish his mission, as the Chinese fleets he conducted were so big that they exceeded all the other European fleets of that time. And his ships were larger than the caravels used by the European powers. During these 28 year-long (1405-1433) period of Chinese discovery expeditions, the fleet commanded by Zheng He visited 37 countries, including Saudi Arabia, Borneo, East Africa, India, the Malay Archipelago and Thailand (then called Siam). Zheng He’s first expedition consisted of 317 ships holding 27870 crewmen. The majority of them were sailors, obviously, but also soldiers,

clerks, amanuensis, artisans, doctors and meteorologists. And the ships carried different merchandises Such as silk, porcelain, gold and silver, copper utensils, iron tools and garments of cotton. He traded with all these items with the people he visited during his voyagers. The ships were so impressive that had no equal in the rest of the world. The largest ones, the so-called “treasure ships”, were nine masts and housed up to 500 sailors, with more than 100 meters length and 50 width. And the greatest of all was a giant of almost 150 meters length and 60 widths, capable of carrying a thousand passengers. Most of these ships, which were of junk Chinese type, were built in shipyards in the Dragon Bay, near Nanjing, whose ruins can still be admired nowadays. spanorama Spanair

Ceilán), cruzando por el Estrecho de Malaca. En su viaje de regreso navegó por la costa oeste de la India y llegó a su destino en 1407. A bordo de las naves viajaban embajadores de Calicut, en la India, y de varios países de Asia y el Oriente Próximo, que iban a China a presentarle sus respetos al Emperador. Y en los puertos en los que había recalado, Zheng He les había hecho a los dirigentes locales obsequios de oro, porcelanas y sedas; y a cambio había recibido, para llevarle a su Emperador, ofrendas jamás vistas en China: marfil, avestruces, camellos, cebras y jirafas. Y es que Zheng He siempre trató de lograr los objetivos de su flota a través de la diplomacia, una diplomacia, claro está, que era respaldada por el poderoso ejército que viajaba a bordo de las naves. De hecho, un testimonio contemporáneo dijo del almirante que “caminaba como un tigre”, y está claro que no dudaba en emplear la violencia cuando la creía necesaria contra los enemigos de su país. Así, aniquiló despiadadamente a los piratas que, durante muchos años, habían sido una plaga en los mares de China y el Sureste de Asia. Y también hizo demostraciones de su poder militar cuando creyó que su flota, que representaba al Imperio Chino, no era tratada con el debido respeto, cosa que le sucedió en Arabia, y en el África del Este. Su política de mano de hierro con guante de seda le dio buenos resultados al Almirante cuando, en 1413 emprendió el más ambicioso de sus viajes, el cuarto: al mando de 30.000 hombres viajó hasta Arabia y

recorrió sus costas desde Hormuz hasta Aden y el Mar Rojo. La llegada de tan imponente flota causó tal sensación en esa parte del mundo, que a su regreso a China llevaba a bordo a representantes de 30 estados, que deseaban presentar sus respetos en la corte del poderoso Emperador de China. Y así siguieron los fructíferos viajes del Almirante Zheng He, hasta un total de seis. Pero, en 1424, el Emperador Yongle murió y su sucesor, el Emperador Hongxi, decidió interrumpir los viajes de la flota, orden que mantuvo durante su corto reinado de dos años. Su sucesor, el Emperador Xuande, autorizó una nueva expedición,

de Zheng He hi anaven 27.870 tripulants, a bord de 317 naus; la majoria eren mariners, naturalment, però també hi havia soldats, amanuenses, intèrprets, artesans, metges i meteoròlegs. I les naus transportaven una càrrega variada, com ara sedes, porcellanes, or i plata, estris de coure, eines de ferro i peces de cotó, articles, tots ells, amb els quals comerciar amb els pobles que trobessin al llarg de la navegació. Eren unes naus impressionants, que no tenien comparació enlloc més del món: les més grans, les anomenades ‘naus del tresor’, tenien fins a nou pals i anaven tripulades per 500 mariners. Mesuraven més de 100 metres de llarg i 50 d’ample. I la més gran de totes era un gegant de gairebé 150 metres de llarg i 60 d’ample, capaç de portar mil passatgers. La major part d’aquelles naus, que eren del tipus xinès, és a dir, juncs, s’havien construït a les drassanes de la badia del Drac, a prop de Nanjing, les ruïnes de la qual encara es poden admirar avui en dia. En el seu primer viatge, la flota xinesa va prendre rumb per a costa xinesa fins a Champa, gairebé a la frontera amb el Vietnam, i, després de travessar el sud del mar de la Xina, va visitar Java i Sumatra i va arribar a Sri Lanka (abans Ceilan), travessant l’estret de Malaca. En el viatge de tornada, va navegar per la costa oest de l’Índia i va arribar a la seva destinació el 1407. A bord de les naus, hi

viatjaven ambaixadors de Calicut, a l’Índia, i de diversos països de l’Àsia i del Pròxim Orient, que anaven a la Xina a presentar els seus respectes a l’emperador. I als ports en els quals havia recalat, Zheng He havia fet als dirigents locals obsequis d’or, porcellanes i sedes; i, a canvi, havia rebut, per portar al seu emperador, ofrenes mai vistes a la Xina: vori, estruços, camells, zebres i jirafes. I és que Zheng He sempre va intentar aconseguir els objectius de la seva flota per mitjà de la diplomàcia, una diplomàcia, és clar, que tenia el suport del poderós exèrcit que viatjava a bord de les naus. De fet, un testimoni contemporani va dir de l’almirall que “caminava com un tigre”, i queda clar que no dubtava a fer servir la violència quan creia que era necessària contra els enemics del seu país. D’aquesta manera, va anihilar sense pietat els pirates que, durant molts anys, havien estat una plaga als mars de la Xina i el sud-est de l’Àsia. I també va fer demostracions del seu poder militar quan va creure que la seva flota, que representava l’imperi Xinès, no era tractada amb el respecte que es mereixia, cosa que li va passar a l’Aràbia i a l’Àfrica de l’Est. La seva política de mà de ferro amb guant de seda va donar bons resultats a l’almirall quan, el 1413, va emprendre el seu viatge més ambiciós, el quart: al capdavant de 30.000 homes, va viatjar fins a

l’Aràbia i en va recórrer les costes des d’Hormuz fins a Aden i el mar Roig. L’arribada d’una flota tan important va causar tanta sensació en aquella part del món, que quan va tornar a la Xina, a bord, hi portava representants de trenta estats, que volien presentar els seus respectes a la cort del poderós emperador de la Xina. I així van continuar els viatges fructífers de l’almirall Zheng He, fins a un total de sis. Però, el 1424, l’emperador Yongle va morir, i el seu successor, l’emperador Hongxi, va decidir interrompre els viatges de la flota, una ordre que va mantenir durant el seu curt regnat, de dos anys. El seu successor, l’emperador Xuande, va autoritzar una nova expedició, la setena, en la qual Zheng He havia de trobar la mort, i que havia de ser l’última singladura de la flota. Perquè, després de la mort del descobridor, la Xina va començar el seu llarg aïllament del món, que havia de durar fins que les potències europees li van imposar per les armes la seva presència comercial humiliant. I les grans naus, les més grans del món, malgrat haver estat construïdes amb fusta dura de teca, abandonades, es van podrir als seus amarratges dels ports… I l’era dels descobriments de la Xina, que va ser anterior a la d’Europa, va caure en l’oblit, fins i tot dels mateixos xinesos.

On its first trip, the Chinese fleet moved towards Champa, crossing the Chinese coast, almost on the border with Vietnam, and after crossing the South China Sea, it visited Java, Sumatra and reached Sri Lanka (formerly Ceylon), crossing the Strait of Malacca. On its return trip, the fleet sailed down the west coast of India and arrived to its destination in 1407. The ambassadors of Calicut, India, and other ambassadors from different Asian and Middle East countries, travelled on board to China to pay their respects to the Emperor. Zheng He presented gifts of gold, porcelain and silk to the local leaders of the places he visited, and in return China received new materials never seen in China before: ivory, ostrich, camels, zebras and giraffes. Zheng He always tried to attain his goal through diplomacy. Diplomacy that of course was supported by the powerful army that travelled on board. In fact, a contemporary witness reported that the

admiral “walked like a tiger”, and clearly did not shrink from the use of violence when he considered it to be necessary against the enemies of his country. Thus, he ruthlessly destroyed the pirates who, for many years, were a menace for China and the Southeast Asian Sea. And also did demonstrations of military power when he believed that his fleet, representing the Chinese Empire, was not treated with respect, something that happened in Arabia and East Africa. His iron policy with silky gloves gave good results when the Admiral started the most ambitious of his travels, the fourth, in 1413. Commanding 30.000 men, he traveled towards Saudi Arabia and toured its coasts from Aden to Hormuz and the Red Sea. The arrival of the imposing fleet caused such a sensation in that part of the world, that on his way back to China, he brought representatives from 30 states who wished to

pay their respects to the court of the powerful Emperor of China. And those were the six successful voyages of Admiral Zheng He. But in 1424, the Yongle Emperor died and his successor, Emperor Hongxi, decided to interrupt the voyages during his short reign of two years. His successor, Emperor Xuande authorized a new expedition, the seventh and last voyage of the fleet, in which Zheng He would die. Then, after the death of the discoverer, China began its long isolation from the world, which lasted until the European powers imposed it a humiliating commercial presence by force. And the great ships, the largest in the world, despite being constructed with teakwood, were abandoned and rotted at their moorings in the ports ... and China’s era of discovery, which happened earlier than the European one, fell into oblivion, even among the Chinese themselves.

spanorama Spanair

la séptima, en la que iba a encontrar la muerte Zheng He, e iba a ser la última singladura de la flota. Pues, tras la muerte del descubridor, China inició su largo aislamiento del mundo, que iba a durar hasta que las potencias europeas le impusieran por las armas su humillante presencia comercial. Y las grandes naves, las mayores del mundo, a pesar de estar construidas con dura madera de teca, abandonadas, se pudrieron en sus amarres de los puertos... y la era de los descubrimientos de China, que fue anterior a la de Europa, cayó en el olvido, incluso de los propios chinos.

Zheng He siempre trató de lograr los objetivos de su flota a través de la diplomacia; una diplomacia, claro está, que era respaldada por el poderoso ejército que viajaba a bordo de las naves.

Zeng He sempre va provar d’aconseguir els objectius de la seva fota emprant la diplomàcia; una diplomàcia, és clar, respatllada pel poderós exèrcit que viatjava a les seves naus. Zheng He always tried to attain his goals through diplomacy. Diplomacy that of course was supported by the powerful army that travelled on board.

spanorama Spanair

Esquí gourmet Esquí gourmet | Gourmet ski Las estaciones de esquí son mucho más que lugares para practicar el deporte blanco. Mégève, Gstaad, Aspen o Baqueira-Beret son también lugares de peregrinación para lucir las últimas novedades en ropa deportiva, hacer compras invernales de lujo, o simplemente ver y dejarse ver. Les estacions d’esquí són molt més que simples indrets

on practicar l’esport blanc. Mègéve, Gstaad, Aspen o Vaquèira-Beret són també llocs de peregrinació per lluir les últimes novetats en roba esportiva, fer compres hivernals de luxe, o simplement veure i deixar-se veure. Ski resorts are a lot more than just places to experience the most popular winter sport. Mégève, Gstaad, Aspen or Baqueira-Beret are also pilgrimage sites, where you can show off the latest trends in sportswear, go luxury shopping in winter or just see and be seen. Por Victor Martín.

ara un esquiador, pocos placeres er a un esquiador, pocs plaers or skiers, not too many pleasures P F pueden igualar el de deslizarse a P poden igualar el de relliscar a can match sliding flat out tota velocitat sobre una pista amb toda velocidad sobre una pista con down a slope with good snow on a buena nieve y en un día soleado. Pero, dejando de lado la sensación deportiva, estaciones como la de Saint Moritz, Baqueira-Beret, Courchevel, Aspen o Gstaad se han convertido hoy en una atracción, que va más allá de los esquíes. Cuando llega el invierno, la ‘jet-set’ internacional se concentra en estas estaciones, no sólo para practicar el deporte blanco, sino también para comprar en tiendas de lujo y estrechar lazos sociales. La primera en darse cuenta de que las estaciones de esquí se convertirían en el punto de encuentro de las socialités internacionales fue Coco

spanorama Spanair

bona neu i en un dia assolellat. Però, deixant de banda la sensació esportiva, estacions com la de St. Moritz, Vaquèira-Beret, Courchevel, Aspen o Gstaad s’han convertit avui en una atracció que va molt més enllà d’un parell d’esquís. Quan arriba l’hivern, la jet internacional es concentra en aquestes estacions, no només per practicar l’esport blanc, sinó també per comprar en botigues de luxe i enfortir llaços socials. La primera a adonar-se que les estacions d’esquí es convertirien en punt de trobada de les socialités mundials va ser Coco Chanel.

sunny day. But, sports experiences aside, resorts such as Saint Moriz, Baqueira-Beret, Courchevel, Aspen or Gstaad have nowadays become an attraction that goes far beyond a simple pair of skis. As winter comes, the international jet set get together at these resorts, not just to go skiing, but to do some shopping at luxury boutiques and to strengthen their social connections as well. The first one to note that ski resorts would become a meeting point for international socialités was Coco Chanel. In 1913, the designer presented her first ski knitwear

Gstaad (Suiza) Grace Kelly, Carolina y Alberto La princesa de Mónaco solia acercarse a la estación de Gstaad con toda la familia. Allí coincidia con otras socialités como Valentino, Elizabeth Taylor y Richard Burton, o Brigitte Bardot, acompañada de alguno de sus amantes.

La princesa de Mònaco solia acostar-se a l’estació de Gstaad amb tota la família. Allà hi coincidia amb altres socialités com Valentino, Elizabeth Taylor i Richard Burton, o Brigitte Bardot, acompanyada d’algun dels seus amants.

The princess of Monaco used to spend her holidays in Gstaad along with her family. There she would meet other socialites such as Valentino, Elizabeth Taylor and Richard Burton, or Brigitte Bardot, with some of her lovers.

spanorama Spanair

Chanel. En el año 1913, la diseñadora presentó su primera colección de punto para esquiar. En 1936, Sun Valley, en Idaho, que se autoproclama “la primera estación de esquí” de Estados Unidos, abrió sus puertas y comenzó a reunir estrellas internacionales. Allí acudían puntualmente cada Navidad celebridades de la talla de Spencer Tracy, Rita Hayworth, Katharine Hepburn o Gary Cooper. Más tarde, en la década de los 70, los famosos invadieron definitivamente la alta montaña. Aspen (Colorado), Gstaad y Saint Moritz, en Suiza, fueron tres enclaves fetiche de la ‘beautiful people’. A Aspen empezaron a acudir actores de Hollywood como Goldie Hawn o Jack Nicholson, mientras que los complejos

L’any 1913, la dissenyadora va presentar la seva primera col·lecció de punt per esquiar. El 1936, l’estació Sun Valley a Idaho, que s’autoproclama la “primera estació d’esquí” dels Estats Units, va obrir les seves portes i va ser també pionera a reunir celebritats que començaven a ser-ho a escala mundial. Allà hi acudien puntualment cada Nadal estrelles de la talla de Spencer Tracy, Rita Hayworth, Katharine Hepburn o Gary Cooper. Més tard, ja a la dècada dels 70, es va produir la invasió definitiva de famosos a l’alta muntanya. Aspen (Colorado), Gstaad i St. Moritz, a Suïssa, van ser els tres enclavaments fetitxe de la ‘beautiful people’. A Aspen hi van començar a acudir actors de Hollywood com Goldie Hawn o Jack Nicholson,

collection. In 1936, the Sun Valley resort in Idaho, which proudly self-proclaims itself as the “first ski resort” in the US, opened its doors and was also one of the first ever to attract a bunch of celebrities who were beginning to gain an international exposure. Every Christmas, stars such as Spencer Tracy, Rita Hayworth, Katharine Hepburn or Gary Cooper would gather in time for their annual meeting at the resort. A few years later, the 1970s witnessed the ultimate invasion of mountain resorts by celebrities. Aspen, Colorado; Gstaad and Saint Moritz, in Switzerland, were the three hot spots where the beautiful people preferred to meet. Aspen started attracting Hollywood actors such as Goldie Hawn or

Mégève (Francia) Audrey Hepburn Su imagen de esquiadora refinada, vestida de après-ski por Givenchy en la película Charada dio la vuelta al mundo y contribuyó a que la estación de Mégève, donde se rodó la primera parte del film, pasase a integrar la crème de las estaciones. La seva imatge d’esquiadora refinada, abillada d’après-ski per Givenchy a la pel·lícula Charada, va donar la volta al món i va contribuir a que l’estació de Mégève, on es va rodar la primera part del film, passés a integrar la crème de les estacions. Her image as a sophisticated skier, in her après-ski wear by Givenchy in the film Charade, appeared all over the world and it helped Mégève, where the first part of the film was shot, join the elite of ski resorts.

spanorama Spanair

Courchevel (Francia) Gstaad

Roman Abramovich Fundada en 1850, la estación de Courchevel (Saboya) ha seducido a multimillonarios como el ruso Roman Abramovich quien, en 2004, incluso intentó comprarla. Fundada el 1850, l’estació de Courchevel (Savoia) ha seduït multimilionaris com el rus Roman Abràmovitx, que el 2004 fins i tot va intentar comprar-la.

Founded in 1850, the Courchevel resort in Savoy has seduced billionaires such as Russian Roman Abramovich, who even tried to buy it in 2004.

spanorama Spanair

suizos eran los lugares de vacaciones invernales preferidos de aristócratas y cabezas coronadas. Grace Kelly y Rainiero solían dejarse ver por Gstaad, tan famosa por sus pistas como por locales nocturnos como el GreenCo o el Eagle Club. Por lo que se refiere a Saint Moritz, la tercera en discordia, ésta era la preferida del sha de Persia y de apellidos ilustres como los Thyssen-Bornemisza, los Rothschild o los Onassis. Hoy, aparte del triangulo Gstaad-Saint Moritz-Aspen, hay otras estaciones que reivindican, a golpe de famoso, su estatus de estación de esquí de cinco estrellas. Es el caso de Baqueira-Beret, (Vall d’Aran), Courchevel (Francia) o Jackson Hole (Wyoming).

mentre que els complexos suïssos eren els indrets de vacances hivernals preferits d’aristòcrates i testes coronades. Grace Kelly i Rainier solien deixar-se veure per Gstaad, tan famosa per les seves pistes com per la seva vida nocturna en locals com el GreenCo o l’Eagle Club. Pel que fa a St. Moritz, la tercera en discòrdia, era la preferida del xa de Pèrsia i de cognoms il·lustres com els ThyssenBornemisza, els Rothschild o els Onassis. Avui, a banda del triangle Gstaad-St. Moritz-Aspen, hi ha altres estacions que reivindiquen, a cop de famós, el seu estatus d’estació d’esquí de cinc estrelles. És el cas de Vaquèira-Beret (Vall d’Aran), Courchevel (França) o Jackson Hole (Wyoming)

Jack Nicholson, while the Swiss ones were the favourite winter holiday resorts of aristocrats and crowned heads alike. Grace Kelly and Prince Rainier were often seen around Gstaad, as famous for its slopes as for its nightlife at places like GreenCo or the Eagle Club. As for Saint Moritz, the third in the group, it was frequented by the Shah of Iran and the choice of distinguished names such as the Thyssen-Bornemiszas, the Rotschilds or the Onassis. Nowadays, apart from the Gstaad-Saint Moritz-Aspen triangle, there are other celebrity studded resorts which are claiming their 5-star status, such as Baqueira Beret (Spain), Courchevel (France) or Jackson Hole, Wyoming.

Baqueira Beret (Catalunya) Victoria Beckham Mientras su esposo jugaba en el Real Madrid, Victoria Beckham escogió Baqueira-Beret para esquiar. Sus total looks, con esquís de Chanel incluídos, alimentaron a la prensa rosa durante semanas. Mentre el seu marit jugava al Reial Madrid, Victoria Beckham va escollir VaquèiraBeret per esquiar. El seus total looks, amb esquís de Chanel inclosos, van alimentar la premsa del cor durant setmanes.

While her husband was playing for Real Madrid, Victoria Beckham chose BaqueiraBeret for skiing. Her total looks, including Chanel skis, filled the tabloids for weeks.

Aspen (EUA) Heidi Klum Es la estación de esquí con más estrellas de Hollywood por metro cuadrado. Tienen casa en Aspen (Colorado) la modelo alemana Heidi Klum y el cantante Seal, Antonio Banderas y Melanie Griffith, Goldie Hawn y Kurt Russell y Catherine Zeta-Jones y Michael Douglas. És l’estació d’esquí amb més estrelles de Hollywood per metre quadrat. Tenen casa a Aspen (Colorado) la model alemanya Heidi Klum i el cantant Seal, Antonio Banderas i Melanie Griffith, Goldie Hawn i Kurt Russell, i Catherine Zeta-Jones i Michael Douglas. 48

spanorama Spanair

It’s the most Hollywood star-studded ski resort around. Among Aspen regulars are German supermodel Heidi Klum and singer Seal, Antonio Banderas and Melanie Griffith, Goldie Hawn and Kurt Russell, and Catherine Zeta-Jones and Michael Douglas.

Sun Valley (EUA) Rita Hayworth Fundada en 1936, Sun Valley (Idaho) fue el lugar de peregrinación invernal de estrellas de cine clásico como Rita Hayworth, Gary Cooper, Katharine Hepburn y Spencer Tracy. Hoy acuden a ella celebridades como Brooke Shields, Clint Eastwood, Jamie Lee Curtis o Arnold Schwarzenegger, todos ellos propietarios de casas en la estación. Fundada el 1936, Sun Valley (Idaho) va ser el lloc de peregrinació hivernal d’estrelles del cinema clàssic com Rita Hayworth, Gary Cooper, Katharine Hepburn i Spencer Tracy. Avui hi practiquen l’esport blanc celebritats com Brooke Shields, Clint Eastwood, Jamie Lee Curtis o Arnold Schwarzenegger, tots propietaris de xalets a l’estació. Founded in 1936, Sun Valley, Idaho, was the winter pilgrimage site for classic movie stars such as Rita Hayworth, Gary Cooper, Katharine Hepburn and Spencer Tracy. It is now frequented by celebrities such as Brooke Shields, Clint Eastwood, Jamie Lee Curtis or Arnold Schwarzenegger, who own houses in the resort.

spanorama Spanair

Perfil Profile

Bigas Luna

Para describir a Bigas Luna (Barcelona, 1946) bastaría decir que cuando se levanta de buen humor, habla en italiano. Per descriure Bigas Luna (Barcelona, 1946) n’hi hauria prou amb dir que, quan es lleva de bon humor, parla en italià. To describe Bigas Luna (Barcelona, 1946), it may be enough to say that, when he wakes up in a good mood, he speaks Italian. Por Sergi Pàmies .

spanorama Spanair

sta mediterraneidad instintiva y casi questa mediterraneïtat instintiva i quasi paranormal és un dels trets més visibles de E A paranormal es uno de los rasgos más visibles la seva personalitat. De curiositat omnívora, i de su personalidad. De curiosidad omnívora, y con una acentuada y amaestrada tendencia a lo sensorial, Luna practica un interesante equilibrio entre la sensualidad más intelectualizada y la intelectualidad más sensualizada. El molde de este talento hay que buscarlo en una infancia feliz y algo afrancesada en el barrio de Sarrià y en un sentido orgánico de la estética Sus primeras películas definen los principios de una mirada aparentemente perversa pero curiosa en esencia: mirar es mas importante que ver e invierte la sentencia de Machado según la cual el ojo que ves no es ojo porque lo veas, es ojo porque lo ves. La jerarquía de sus valores vitales y cinematográficos está clara. Aunque sus películas apuesten por una búsqueda compulsiva de momentos organizados alrededor de un argumento, lo que subyace son destellos de estética que acaban explicando lo que más le interesa: sus personajes. La tierra, el mar, las secuelas lunares y sus ciclos, la música, la leche, la comida, el sexo, a Luna le gustan las creaciones humanas que reinterpretan materias primas naturales. Aceite, jamón, vino, caricia o zapato femenina, lo importante es interpretar la realidad, no componerla. Luna cree tanto en lo que hace que, en ocasiones, resulta más interesante escucharle hablar de sus películas que verlas. Antes de ser cineasta, Luna fue disenador, pero, en realidad, sus oficios oficiales sólo son la excusa para mantener su círculo de amigos y hacer otras cosas que también le fascinan: hablar, mirar (en la asepción voyeurística del término), atender las necesidades de su huerto, sentir y buscar los estímulos adecuados para levantarse de buen humor y hablar en italiano. Ventana o pasillo Pasillo. Destino ideal Al sur. Destino habitual Al sur. Destino al que no le gustaría volver Ninguno. Cuántos vuelos al año Unos 24. Traveler o Premium Premium. Tarjeta de embarque en el móvil, por Internet o en papel En papel. Equipaje de mano o maleta Ambos. Lo mejor de volar Volar. Lo peor de volar Retrasos, esperas y humillación en los controles. ¿Agencia de Viajes o Internet? Internet. Menú ideal Biológico. ¿Cuáles son sus aeropuertos preferidos? Los pequeños. ¿Tiene miedo a volar? Sí. ¿Lectura o película? Lectura. ¿Escucha música (iPod)? No. ¿Qué tipo de lectura prefiere? Historia. ¿Qué tipo de película? Una buena. ¿Atiende a las demostraciones de seguridad que se realizan en el avión? Sí, por supuesto, es lo que más me gusta del vuelo: escuchar y mirar a la tripulación de cabina. ¿Sabe donde está situado el chaleco salvavidas? Sí. ¿Recuerda su primer vuelo? No. ¿Qué mejoraría durante el vuelo? La comida. ¿Qué mejoraría mientras espera para iniciar el vuelo? El tiempo de espera y los controles. ¿Le han perdido el equipaje en alguna ocasión? Sí.

amb una accentuada i ensinistrada tendència a les coses sensorials, Luna practica un interessant equilibri entre la sensualitat més intel·lectualitzada i la intel·lectualitat més sensualitzada. El motlle d’aquest talent, cal cercar-lo en una infància feliç i una mica afrancesada al barri de Sarrià, i en un sentit orgànic de l’estètica. Les seves primeres pel·lícules defineixen els principis d’una mirada aparentment perversa, però curiosa en essència: mirar és més important que veure, i inverteix la sentència de Machado segons la qual l’ull que veus no és ull perquè el vegis, és ull perquè el mires. La jerarquia dels seus valors vitals i cinematogràfics és clara. Malgrat que les seves pel·lícules apostin per una recerca compulsiva de moments organitzats al voltant d’un argument, el que és subjacent són les pinzellades d’estètica que acaben explicant allò que més l’interessa: els seus personatges. La terra, el mar, les seqüeles lunars i els seus cicles, la música, la llet, el menjar, el sexe, a Luna, li agraden les creacions humanes que reinterpreten matèries primeres naturals. Oli, pernil, vi, carícia o sabata femenina, el que compta és interpretar la realitat, no compondre-la. Luna creu tant en el que fa que, a vegades, és més interessant escoltar-lo parlar de les seves pel·lícules que no pas veure-les. Abans de ser cineasta, Luna fou dissenyador, però en realitat, els seus oficis oficials només són l’excusa per mantenir el seu cercle d’amics i fer altres coses que també el fascinen: parlar, mirar (en l’accepció voyeurística del terme), atendre les necessitats del seu hort, sentir i cercar els estímuls adequats per llevar-se de bon humor i parlar en italià.

Finestra o passadís? Passadís. Destinació ideal Al sud. Destinació habitual Al sud. Destinació a la qual no us agradaria tornar Cap. ¿Quants vols a l’any? Uns 24. ¿Traveler o Premium? Premium. ¿Targeta d’embarcament al mòbil, per Internet o en paper? En paper. ¿Equipatge de mà o maleta? Tots dos. El millor de volar Volar. El pitjor de volar Retards, esperes i humiliació

hat instinctive, almost paranormal Tmost Mediterranean aura about him is one of the evident features of his personality. With

an omnivorous curiosity and a remarkable, domesticated tendency to sensory things, Luna manages to keep an interesting balance between the most intellectualised sort of sensuality and the most sensualised sort of intellectuality. The mould for his talent must be traced back to a happy childhood, with a slightly French flavour, in Barcelona’s Sarrià district, and to his organic sense of aesthetics. His first films define the principles of an apparently wicked, but curious outlook in essence: looking is more important than seeing, and it reverses Machado’s sentence claiming that the eye you’re seeing is not an eye because you’re seeing it: it’s an eye because you’re looking at it. His hierarchy of life and film values makes itself clear. Even though his films embark on a compulsive pursuit of moments which are organised around one argument, underlying everything are the aesthetic flashes which end up explaining what’s most interesting: their characters. The earth, the sea, the lunar effects and their cycles, music, milk, food, sex, Luna likes human creations which reinterpret natural raw materials. Oil, ham, wine, caresses or feminine shoes, interpreting reality is what truly matters, not understanding it. Luna believes so much in what he does that, sometimes, it’s even more interesting to listen to him talk about his films than to watch them. Before turning into a filmmaker, Luna was a designer, but his official professions are just an excuse actually, to keep his circle of friends and to do other things that fascinate him as well: talking, observing (in the voyeuristic sense of the term), taking care of his garden, feeling and finding the right inspiration to wake up in a good mood and speak Italian.

Window or aisle? Aisle. Ideal destination? To the south. Usual destination? To the south. A destination you do not want to go/visit again? None. How many flights per year? About 24. Traveler or Premium? Premium. Check-in with mobile, online or paper? On paper. als controls. Hand luggage or suitcase? Both. ¿Agència de Viatges o Internet? Internet. The best of flying? Flying. Menú ideal Biològic. The worst of flying? Delays, waiting times and ¿Quins són els vostres aeroports preferits? Els humiliation at checkpoints. petits. Travel agency or Internet? The internet. ¿Teniu por de volar? Sí. Ideal menu? Organic. ¿Lectura o pel·lícula? Lectura. Your favourite airport? The small ¿Escolteu música (iPod)? No. ones. ¿Quina mena de lectura preferiu? Are you afraid of flying? Yes. Història. A book or a movie? Reading. ¿Quina mena de pel·lícula? Una de Do you listen to music (i-Pod)? No. bona. What do you like to read? History. ¿Feu atenció a les demostracions de And what kind of movies? A good seguretat que es realitzen a l’avió? Sí, one. i tant! És el que més m’agrada del Do you pay attention to the safety vol: escoltar i mirar la tripulació demonstrations on board? Yes, de cabina. of course. That’s what I enjoy ¿Sabeu on està situada l’armilla most about flights: listening and salvavides? Sí. Sergi Pàmies, escritor y watching the cabin crew. ¿Recordeu el primer vol? No. periodista catalán, nos Do you know where is located the ¿Què milloraríeu durant el vol? El life jacket? Yes. ofrece cada mes un ‘perfil’ menjar. Do you remember your first flight? de nuestros embajadores. ¿Què milloraríeu mentre espereu per Sergi Pàmies, escriptor i No. iniciar el vol? El temps d’espera i els periodista català, ens ofereix What would you improve during cada mes ens oferirà un ‘perfil’ the flight? Food. controls. dels nostres ambaixadors. ¿Us han perdut l’equipatge en alguna What would you improve while ocasió? Sí. Sergi Pàmies is a catalan waiting for the take off? Waiting writer and journalist. He oftime and checkpoints. fers us a monthly ‘profile’ of Has your luggage ever been lost? Yes. one of our ambassadors. spanorama Spanair

Hotels Mundos particulares

Los establecimientos de enero nos transportan a otros mundos: un espacio ‘arty’, un balneario único o el hotel ‘it’ de Mallorca.

Els establiments de gener ens transporten a altres mons: un espai ‘arty’, un balneari únic o l’hotel ‘it’ de Mallorca. Hotels in January

Sitges

take us to other worlds: an ‘art-inspired’ space, a unique spa centre or Majorca’s ‘it-hotel’. Por Raquel Alba.

Estela

Todo es único en el Hotel Estela, desde la ubicación hasta los interiores. Emplazado en Sitges, a pocos kilómetros del centro urbano de Barcelona, este cuatro estrellas presume de unas sensacionales vistas sobre el Mediterráneo. Sus estancias se llevan gran parte de la atención de los clientes porque están plagadas de obras de arte de autores de la talla de Tàpies, Dalí, Miró, J.M. Subirachs, Puigmartí, Bofill y Lorenzo Quinn, entre otros. Algunos de ellos, en determinadas habitaciones, han hecho de las paredes sus propios lienzos. Por todo ello, el Estela es conocido como “el hotel del arte”.

Valencia

Avda. Port d’Aiguadolç. Sitges (Barcelona). — Tel. 938 114 545. www.hotelestela.com

Tot és únic a l’Hotel Estela, des de l’ubicació fins als interiors. Emplaçat a Sitges, a pocs quilòmetres del centre urbà de Barcelona, aquest quatre estrelles presumeix d’unes sensacionals vistes sobre el Mediterrani. Les seves habitacions s’emporten bona part de l’atenció dels clients, perquè estan farcides d’obres d’art d’autors de la talla de Tàpies, Dalí, Miró, J.M. Subirachs, Puigmartí, Bofill i Lorenzo Quinn, entre altres. Alguns d’ells, en determinades habitacions, han fet de les parets els seus propis llenços. Per tot això, l’Estela és conegut com “l’hotel de l’art”.

Everything is unique about the Estela Hotel, from its location to its interiors. Situated in Sitges, just a few miles away from downtown Barcelona, this fourstar boasts amazing views over the Mediterranean sea. Its rooms grab most of the attention of customers, since they are filled with art works by authors such as Tàpies, Dalí, Miró, J.M. Subirachs, Puigmartí, Bofill and Lorenzo Quinn, among others. Some of them, in certain rooms, have turned walls into their own canvases. That’s why the Estela is called “the hotel of art”.

La Alameda Es el único balneario urbano del centro de Valencia. Está situado en la antigua Casa de la Lactancia de Valencia y sus aguas termales, que brotan a 42ºC y poseen propiedades curativas, llevan relajando a los valencianos desde los años 30. Déjate llevar por la placidez de su terma romana, un circuito de piscinas intercalado con saunas húmedas y secas. O elige entre la extensa carta de tratamientos corporales. El balneario La Alameda posee un servicio de ‘transfer’ gratuito al hotel Tactica, un establecimiento de cuatro estrellas ubicado en la cercana Paterna. Amadeo de Saboya, 14. Valencia. Tel. 901 222 002. www.balneariolalameda.com

És l’únic balneari urbà del centre de València. Està situat a l’antiga Casa de la Lactancia de la ciutat i les seves aigües termals, que brollen a 42ºC i posseeixen propietats curatives, porten relaxant els valencians des dels anys 30. Deixa’t dur per la placidesa de la terma romana, un circuit de piscines intercalat amb saunes humides i seques. O, si ho prefereixes, pots triar entre l’extensa carta de tractaments corporals. El balneari disposa d’un servei de ‘transfer’ gratuït a l’hotel Tactica, un establiment de quatre estrelles ubicat a Paterna.

spanorama Spanair

It’s the only urban spa resort in the centre of Valencia. Located in the city’s old Breastfeeding Centre, people in Valencia have been relaxing with its termal waters, which flow at 42 ºC and have healing properties, since the 1930s. Treat yourself to the calm of the Roman bath, with several swimming pools, along with wet and dry saunas. If you prefer, there’s a wide choice of body treatments as well. The centre offers a transfer service to Tactica, a four-star hotel in the town of Paterna.

Palma de Mallorca

Puro Hotel 

Hay algo en Puro Hotel que hace que desconectes de inmediato. Quizás sea su decoración, a medio camino entre el ‘chill out’ ibicenco y el zen asiático. O su arquitectura serena, repleta de memorias del siglo XVIII, cuando el hotel era el coqueto palacio de una familia burguesa. Sea por lo que sea, el Puro, miembro de la cadena Design HotelsTM, se ha convertido en la quintaesencia del ‘cool’ mallorquín, y en un destino más que recomendable para reponerse del trajín navideño. Tras una reciente remodelación, el establecimiento acoge hoy 51 habitaciones y suites, y ha habilitado dos salas de conferencias, muy golosas para celebrar encuentros profesionales. No os podéis perder visitar su restaurante Opio: la comida es deliciosa y el ambiente nocturno, de lo más animado. Montenegro, 12. Tel. 971 425 450. www.purohotel.com

El Puro Hotel té quelcom que fa que desconnectis immediatament. Potser és la decoració, a mig camí entre el ‘chill out’ eivissenc i el zen asiàtic. O potser l’arquitectura serena, farcida de memòries del XVIII, quan l’hotel era el formós palau d’una família burgesa. Sigui pel que sigui, el Puro, membre de la cadena Design HotelsTM, és la quintaessència del ‘cool’ mallorquí i una destinació més que recomanable per refer-se del tràfec nadalenc. Després d’una rehabilitació recent, l’establiment acull ara 51 habitacions i suites, i ha habilitat dues sales de conferències, ideals per a trobades professionals. No us podeu perdre visitar el seu restaurant Opio: el menjar és deliciós i l’ambient nocturn, d’allò més animat.

There is something about the Puro Hotel that will make you swith off right away. It may be the decoration, in between Ibiza chill out and Asian zen. Or perhaps the serene architecture, filled with memories from the 18 th century, when the hotel was the cosy residence of a bourgeois family. For whatever reason, the Puro, a member of Design HotelsTM, is the quintessence of Majorca’s cool scene and a ore than advisable destination to recover from the Christmas rush. After a recent renovation, it now offers 51 rooms and suites, and has been fitted out with two conference rooms, ideally suitable for professional meetings. You can’t miss its restaurant, Opio: food is delicious and it’s a lively atmosphere at night

spanorama Spanair

Barcelona

Restaurants

ductos frescos son las piezas básicas de la gastronomía del chef Jean Luc en Blanc, un asador contemporáneo abierto todo el día y situado en el icónico hotel Mandarin Oriental de Barcelona. El menú presenta platos como caracoles o bistec con salsa tártara, caviar iraní, además de especialidades asiáticas.

La cuina catalana i els productes frescos són les peces bàsiques de la gastronomia del xef Jean Luc a Blanc, una rostisseria contemporània oberta tot l’any i situada a l’icònic hotel Mandarin Oriental de Barcelona. El menú presenta plats com els cargols, el bistec amb salsa tàrtara, el caviar iranià, a més d’especialitats asiàtiques. Catalan cuisine and fresh products are the key ingredients of chef Jean Luc’s cuisine at Blanc, a contemporary grill room open all year long and located at the iconic Mandarin Oriental hotel in Barcelona. Their menu features dishes such as snails, steak with tartare sauce, Iranian caviar, along with Asian specialities. Passeig de Gràcia, 38-40, Barcelona. Tel. 93 151 88 88.

Hallazgos gastronómicos

Este mes descubrimos hoteles que son auténticos templos gastronómicos. Aquest mes descobrim hotels que són autèntics temples gastronòmics. This month, we are discovering some hotels which are true culinary havens. Texto: Raquel Alba.

Sevilla

Blanc 5 La cocina catalana y los pro-

Senzone  Cenar lo mejor de la gastronomía andaluza en un

señorial edificio construido en el siglo XVIII. Ésta es la estimulante propuesta de Senzone, el restaurante del hotel Hospes Las Casas del Rey Baeza de Sevilla. Para empezar, podéis optar por una deliciosa crema de salmorejo con jamón y huevo duro. Entre los pescados, os recomendamos el bacalao con espuma de alioli y compota de tomate.

Sopar el millor de la gastronomia andalusa en un senyorial edifici construït al segle XVIII. Aquesta és l’estimulant proposta del Senzone, el restaurant de l’hotel Hospes Las Casas del Rey Baeza de Sevilla. Per començar, podeu optar per una deliciosa crema de salmorejo amb pernil i ou dur. Entre els peixos, us recomanem el bacallà amb escuma d’allioli i compota de tomàquet.

Having a taste of the best Andalusian cuisine for dinner, at a stately building dating back to the 18th century. That’s the tempting suggestion of Senzone, the restaurant at the Hospes Las Casas del Rey Baeza in Seville. To start off your meal, you may try their delicious salmorejo cream soup with ham and hard-boiled eggs. From the fish menu, we recommend their cod with aioli foam and tomato compote. Calle Santiago - Plaza Jesús de la Redención, Sevilla. Tel. 902 254 255

spanorama Spanair

Uva

Les vistes panoràmiques impressionants que ofereix del centre històric de Funchal, la capital de Madeira, són un dels atractius d’aquest restaurant, situat al terrat de l’hotel de disseny The Vine. Però les vistes no són l’única raó per reservar-hi taula. El xef Thomas Faudry, sota la supervisió del ‘mestre’ Antoine Westermann, que té tres estrelles Michelin, ofereix en aquest local una cuina francesa exquisida, en la qual destaquen una matèria primera sempre fresca i la inclusió de productes de la paradisíaca illa portuguesa en molts dels plats.

The panoramic view that overlooks the historical centre of Funchal, Madeira’s capital, is one of the highlights of this restaurant, located on the rooftop of the design hotel, The Vine. But the views are not the only reason to book a table here. The chef, Thomas Faudry, under the supervision of ‘master chef’ Antoine Westermann, boasting three Michelin stars, offers exclusive French cuisine with always-fresh excellent raw material. In many of its dishes the chef uses products from this heavenly Portuguese island. New York

Rua dos Aranhas, 27-A. Funchal, Madeira (Portugal). Tel. 351 2 (91) 009 000 - www.hotelthevine.com

Madeira

Las impresionantes vistas panorámicas que ofrece del centro histórico de Funchal, la capital de Madeira, son una de las bazas de este restaurante, situado en la azotea del hotel de diseño The Vine. Pero las vistas no son la única razón para reservar mesa en él. El chef Thomas Faudry, bajo la supervisión del ‘maestro’ Antoine Westermann, que tiene en su haber tres estrellas Michelin, ofrece en este local una exquisita cocina francesa, en la que destacan una materia prima siempre fresca y la inclusión en muchos de sus platos de productos de la paradisíaca isla portuguesa.

Daniel  Es uno de los restaurantes más prestigiosos de la ciudad y, para

algunos, de los mejores del mundo, avalado por tres estrellas Michelin y numerosos premios y reconocimientos. La cocina francesa contemporánea del chef Daniel Boloud está detrás del éxito de este local de ambiente exquisito, que combina la arquitectura neoclásica con un elegante mobiliario moderno. Sus excelentes platos se pueden acompañar con algunos de los exclusivos vinos de su extensa bodega, que cuenta con más de 1.600 referencias. 60 East 65th Street. New York. Tel. 1 (212) 288-0033. www.danielnyc.com

És un dels restaurants més prestigiosos de la ciutat i, per a alguns, dels millors del món, avalat per tres estrelles Michelin i nombrosos premis i reconeixements. La cuina francesa contemporània del xef Daniel Boloud és al darrera de l’èxit d’aquest local d’ambient exquisit, que combina l’arquitectura neoclàssica amb un elegant mobiliari modern. Els seus plats excel·lent es poden acompanyar amb alguns dels vins exclusius de l’extens celler, que té més de 1.600 referències.

This is one of the most prestigious restaurants in the city and one of the best in the world, with three Michelin stars and numerous awards and recognitions. The contemporary French cuisine, by the chef Daniel Boloud, is the reason for the success of this restaurant with an exquisite atmosphere that combines elegant neo-classical architecture with modern furnishings. Its excellent dishes can be accompanied with some exclusive wines from its extensive wine cellar, which boasts more than 1600 references.

spanorama Spanair

Gadgets

Inspiración

oro y negro inspiration

Alberto Durero

Si Papá Noel no ha sido generoso, todavía estás a tiempo. No te olvides de hacer la carta a los Reyes Magos. Si el Pare Noel no ha estat generós, encara hi ets a temps. No t’oblidis d’escriure la carta als Reis. If Santa hasn’t been generous, you’re still in time. Don’t forget to write your letter to the Three Kings. Por Gloria Zorrilla

4 1

1 Un pequeño detalle.

Simples y elegantes, gemelos de plata de Thomas Sabo (149€).

2 Para las estrellas

Moët & Chandon lanza una edición especial de su champagne Jeroboam Golden (470€), dedicada a los amantes del cine.

3 Especial Barcelona

Es el clásico bolso modelo Abanico de Lupo, pero en edición especial para fiestas, con cristales Swarovski (320€).

4 Siempre guapa

Parece el cofre de un tesoro pero es un lujoso neceser con secador GHD Gold Classic Styler, espejo y clips, para ir de viaje (229€).

5 Arte y jamón

El arquitecto Rafael Moneo firma la colección Armadura para Joselito, objetos que se convierten en piezas de decoración. Éste, de loncheados de Paleta Joselito Gran Reserva, es también un práctico estuche para CD’s (220€). 56

spanorama Spanair

1 Un petit detall Simples i elegants, botons de puny de plata de Thomas Sabo (149 €). 2 Per a les estrelles Moët & Chandon llança una edició del seu xampany Jeroboam Golden (470 €), dedicada als amants del cinema. 3 Especial Barcelona És la clàssica bossa model Abanico de Lupo, però en edició especial per a festes, amb cristalls Swarovski (320 €). 4 Sempre guapa Sembla el cofre d’un tresor però és un necesser amb assecador GHD Gold Classic Styler, mirall i clips, per anar de viatge (229 €). 5 Art i pernil L’arquitecte Rafael Moneo signa la col·lecció Armadura per a Joselito, objectes que es converteixen en peces de decoració. Aquest, de llescats de Paleta Joselito Gran Reserva, és també un pràctic estoig per a CDs (220 €). 1 A small detail Simple and elegant, silver cufflinks, by Thomas Sabo (149€). 2 For stars Moët & Chandon launches a special edition of its Golden Jero-

boam champagne (470€), dedicated to movie lovers. 3 Barcelona Special It’s the classic Lupo Abanico bag, but in a special edition with Swarovski crystals for parties (320€). 4 Always beautiful It looks like a treasure chest but it is a luxury vanity case with Classic Gold GHD hair dryer, a mirror and clips. Great for trips (229€). 5 Art and ham Architect Rafael Moneo signs Joselito’s Armadura collection, objects that become decorative pieces. This one of sliced Paleta Joselito Gran Reserva, becomes a handy CD case (220€).

6 Edición limitada

Glen Grant celebra su 170 aniversario con este whisky ‘single malt’ con un 46% de alcohol (105€).

7 En forma de conos

Original anillo de Dior (150€), de la colección Diorchester.

8 Año nuevo...

Agenda estilo japonés de Paperblank (17,50€). Para llevar en el bolso.

9 ...agenda eterna

‘Los Cuentos Secretos’ (10€), hasta el 2014. Ilustraciones de Carmen Gordillo y cuentos de Pilar B. Barreiro. En: agendadeloscuentosecretos@gmail.com.

10 El mundo a tus pies

Peep-toes de piel de serpiente de Stuart Weitzman (330€).

6 Edició limitada Glen Grant celebra el seu 170è aniversari amb aquest whisky ‘single malt’ amb un 46% d’alcohol (105 €).

7 Amb forma de cons

Original anell de Dior (150 €), de la col·lecció Diorchester. 8 Any nou... Agenda d’estil japonès de Paperblank (17,50 €). Per portar a la bossa. 9 ...agenda eterna ‘Els Contes Secrets’ (10 €), fins al 2014. Il·lustracions de Carmen Gordillo i contes de Pilar B. Barreiro. A: agendadeloscuentosecretos@gmail.com.

10 El món als teus peus Peep-toes de pell de serp de Stuart Weitzman (330 €).

6 Limited edition Glen

Grant celebrates its 170 anniversary with this single malt whisky (105€) 46% alcohol. 7 Cone-shaped Original ring by Dior (150€) of the Diorchester collection. 8 New Year... Japanese style agenda by Paperblank (17,50€). 9 Eternal Agenda ‘The Secret Tales’ (10€), lasts till 2014. Illustrated by Carmen Gordillo and stories by Pilar B.Barreiro. In: agendadeloscuentossecretos@ gmail.com

10 The world at your feet Snakeskin peep-toes by

Stuart Weitzman (330€).

spanorama Spanair

Inspiración 11

Sofisticado inspiration

Habitat

11 Bien Calentito

Para que tu chico vaya abrigado, chaquetón Peuterey, modelo Jail (748€), con Gore-Tex Performance Shell 2 capas, con relleno de pluma y cuello desmontable de piel sintética.

12 Special Edition

Bolso negro con detalles de pitón de Lotusse (395€) para las fiestas.

13 Suave y afrutado

Blanco Mesache 2009, de Bodega Pirineos Selección, un gran vino de Somontano (5€). Y si te gusta tinto, prueba un Rioja Audius (15€).

14 Valentía y pasión 15

Son las claves del nuevo eau de Toilette 7 de Loewe (77,50€), para hombres con alma torera.

15 Muy deportivo

Reloj Tag Heuer Aquaracer 500 calibre 16 con correa de caucho (2.350 €). 58

spanorama Spanair

11 Ben calentó Perquè el teu xicot vagi abrigat, jaqueta Peuterey, model Jail (748 €), amb Gore-Tex Performance Shell 2 capes, amb farciment de ploma i coll desmuntable de pell sintètica. 12 Special Edition Bossa negra amb detalls de pitó de Lotusse (395 €) per a les festes. 13 Suau i afruitat Blanc Mesache 2009, de Celler Pirineus Selecció, un gran vi de Somontano (5 €). I si t’agrada negre, prova un Rioja Audius (15 €). 14 Valentia i passió Són les claus del nou eau de Toilette 7 de Loewe (77,50 €), per homes amb esperit de toreros. 15 Molt esportiu Rellotge Tag Heuer Aquaracer 500 calibre 16 amb corretja de cautxú (2.350 €). 11 Very warm For your boyfriend, Peuterey coat with Gore-Tex Per-

formance Shell with 2 layers filled with faux fur detachable collar (748€).

12 Special edition Black bag with python details by Lotusse (395€). 13 Soft and fruity Mesache white 2009 Selection, Bodegas Pirineos a great Somontano wine. And if you like it red, try a Rioja Audius (15€).

14 Courage and passion The keys to the new Eau de Toilette 7

Loewe (77,50€), for men with a bullfighter soul. 15 Sporty Tag Heuer Aquaracer 500 watch, 16 gauge, with rubber strap (2.350€).

16 Nueva colección

Gafas de Bulgari (265€) de la nueva línea, para mujeres sofisticadas.

17 Doctor Zhivago

Abrigo de piel de Fay (2.630€), de inspiración rusa.

18 Aromas florales

El perfume Idylle, de Guerlain (80€- 50 ml) con rosas de Bulgaria y musk.

19 Feelings

El el nombre de la colección de joyas de Antonio Soria que puedes combinar para hacer tu propia creación. Pulsera de oro (2.560€).

20 Táctil de lujo

Exclusivo móvil LG Versace Unique (5.500€), con funda de caimán.

16 Nova col.lecció Ulleres

de Bulgari (265 €) de la nova línia, per a dones sofisticades. 17 Doctor Zhivago Abric de pell de Fay (2.630 €), d’inspiració russa. 18 Aromes florals El perfum Idylle, de Guerlain (80 € 50 ml), amb roses de Bulgària i ‘musk’. 19 Feelings El nom de la col· lecció de joies d’Antonio Soria que pots combinar per fer la teva pròpia creació. Braçalet d’or (2.560 €). 20 Tàctil de luxe Exclusiu mòbil LG Versace Unique (5.500 €), amb funda de caiman.

16 New collection Of

Bulgari sunglasses (265€), for sophisticated women. 17 Doctor Zhivago Fur coat by Fay (2.360€), Russian inspired. 18 Floral scents Idylle, perfume by Guerlain (80€-50ml) with musk and roses of Bulgaria. 19 Feelings is the name of the jewel collection by Antonio Soria. Gold bracelet (2.560€). 20 Luxury touch Exclusive LG Versace Unique cell phone (5.500€), with an alligator case.

spanorama Spanair

Inspiración

Sport inspiration

Andre Mantegna

21 23 24

21 Para no perderse

GPS map 62, de Garmin ( 299 €), dispone de receptor, brújula electrónica y pantalla de 2,6 pulgadas.

22 Nieve segura

En las pistas no te quites el casco. Éste es de Dainese (109€).

23 Vigésimo-quinto aniversario

Bicicleta super ligera Mountain 75, de la marca californiana Yeti. Para bikers fanáticos, a partir de 1.990€.

24 Snowboard fans

Tabla snowboard Atomic Poacher Renu .Tallas: 157,164,171. Precio: 899,99 €.

25 Para viajeros

No hay nada como llevar todo ordenado en cada compartimento. Elegante cartera para ordenador (681€), de Piquadro en piel envejecida.

spanorama Spanair

21 Per no perdre’s GPS map 62, de Garmin (299 €), disposa de receptor, brúixola electrònica i pantalla de 2,6 polzades. 22 Neu segura A les pistes no et treguis el casc. Aquest és de Dainese (109 €). 23 Vint-i-cinquè aniversari Bicicleta super lleugera Mountain 75, de la marca californiana Yeti. Per a bikers fanàtics, a partir de 1990 €. 24 Snowboard fans Taula surf de neu Atomic Poacher Renu Talles: 157,164,171. Preu: 899,99 €. 25 Per a viatgers No hi ha res com portar-ho tot ordenat en cada compartiment. Elegant cartera per a ordinador (681 €), de Piquadro en pell envellida. 21 Don’t get lost. GPS 62 map by Garmin (299€), with receiver, electronic compass and 2.6 inch screen.

22 Snow safe.In the slopes don’t take off your helmet. This

one is by Dainese (109€).

23 Twenty-fifth Anniversary. Super light Mountain 75, by Yeti the californian bike brand. From 1.990€ 24 Snowboard fans. Atomic Poacher Renu. Sizes: 157, 164, 171. Price: 899,99€. 25 For travelers. There’s nothing like having everything tidy and in order in each compartment. Stylish leather computer portfolio (681€), by Piquadro.

Personal

shopper 1

La pequeña ‘trendsetter’ Suri, la petita ‘trendsetter’’ | Suri, the little trendsetter

Con sólo 4 años, es todo un icono de la moda. La hija de Tom Cruise y Katie Holmes tiene gustos caros. Amb només 4 anys, és tota una icona de la moda. La filla de Tom Cruise i Katie Holmes té uns gustos cars. At the young age of 4, Suri is a fashion icon. The daughter of Tom Cruise and Katie Holmes has a expensive taste. Por Gloria Zorrilla. 1 Para el asfalto

Pretty Ballerinas (115€) de lazos y lentejuelas.

2 Agenda ordenada Apple iPad 16GB (529€). MP4, Wi-fi y un peso de 680 gr. 729 € con 64 GB .

1 Per a la carretera Pretty Ballerina (115 €) de llaços i lluentons.

2 Agenda ordenada Apple iPad 16GB (529 €). MP4, Wi-fi i un pes de 680 gr. 729 €.

3 De tot cor Bosseta de Burberry (175 €). 4 Per anar en cotxe Model Gaucho de Peg

3 Todo corazón

-Perego amb cinturons de seguretat, amortidors, marxes i ràdio amb entrades MP3 (de 543 € a 930 €). 2

4 Para ir en coche

6 Només pesa 58 gr Walkman Sony E450,

Bolsito de Burberry (175 €) en bandolera . Modelo Gaucho de Peg -Pérego con cinturones de seguridad, amortiguadores, marchas y radio con entradas MP3 (de 543 € a 930€). Funciona con batería.

5 Para el frío N.Y.

Gorrito con orejeras de Timberland (39€).

6 Sólo pesa 58 gr

Walkman Sony E450, música y vídeo con 50 horas de autonomía (80€).

5 Per al fred de Nova York Gorreta amb orelleres de Timberland (39 €).

música i vídeo amb 50 hores d’autonomia (80 €).

1 On the road Pretty Ballerinas (115€). 2 Agenda 16 GB Apple iPad, Mp4, Wi-fi (529€ ). 3 All heart Burburry purse (175€) with strap. 4 By car Kids cars by Peg-Pérego with safety belts,

springs, gears, and radio with MP3 input (543€ to 930€). Wors with battery. 5 For the cold in N.Y. Cap with earflaps by Timberland (39€). 6 Only weighs 58 gr. E450 Sony Walkman (80€). 50 hours of music and video.

Suri Cruise

spanorama Spanair

Noticias

Notícies News

Ustedes deciden las ventajas del nuevo programa SpanairStar Núria Tarré, Directora Comercial de Spanair, habla con nosotros del nuevo programa de socios que Spanair está diseñando. Núria Tarré, Directora Comercial de Spanair, parla amb nosaltres del

nou programa de membres que Spanair està dissenyant. Núria Tarré, Sales Manager of Spanair, tells us about the new partner programme Spanair is designing.

Vostès decidiran els avantatges del nou programa SpanairStar

P. ¿Qué es SpanairStar? Es el nuevo programa de socios de Spanair. Abandonamos el modelo antiguo de Spanair Plus y lanzamos una propuesta arriesgada pero con la que nos comprometemos. Las ventajas del nuevo programa de socios las están decidiendo los pasajeros. Hemos creado una web, www.ponavolartusideas.com donde recibimos las propuestas y en la que existe un ránking de las más votadas. A esto, en Spanair le llamamos Co-creación, porque queremos construir la nueva Spanair entre todos, los pasajeros, los trabajadores y todo el mundo que apoye el proyecto de convertir Barcelona en un verdadero HUB. Ya llevamos tiempo escuchando a nuestros pasajeros y un ejemplo claro fue la elección de nuestra imagen corporativa actual. Cerca de 80.000 personas votaron a través de nuestra web y eligieron el logotipo actual de la compañía. Ahora le damos un nuevo impulso a este concepto de la Co-creación.

P. Què és SpanairStar?

És el nou programa de membres de Spanair. Abandonem el model antic de Spanair Plus i llancem una proposta arriscada, però amb la qual ens comprometem. Els avantatges del nou programa de membres, els decidiran els passatgers. Hem creat una web: www.ponavolartusideas.com, en la qual es rebran les propostes, i a més hi haurà un rànquing de les més votades. D’això, a Spanair en diem “Co-creació”, perquè volem construir la nova Spanair entre tots: els passatgers, els treballadors i tothom qui doni suport al projecte de convertir Barcelona en un veritable hub. Ja portem temps escoltant els nostres passatgers i un exemple clar d’això va ser l’elecció de la nostra imatge corporativa actual. Prop de 80.000 persones van votar a través de la nostra web i van triar el logotip actual de la companyia. Ara donem un nou impuls a aquest concepte de la Co-creació.

P. ¿Entonces puede pasar que próximamente disfrutemos de nuevas ventajas que actualmente no existen? Claro. Es lo que tiene que pasar. Queremos y apostamos porque las ventajas las decidan quienes más saben, nuestros pasajeros. Quizá usted prefiere en lugar de poder cambiar los puntos acumulados por una noche de hotel o un alquiler de vehículo, que ya existen, poder hacerle un regalo a su pareja o amigo. De acuerdo, si los votos en la web lo confirman, incluiremos como ventaja el trasvase de puntos de uno o varios pasajeros a otros. Este sólo es un ejemplo que ya nos ha llegado en las primeras semanas de funcionamiento de la web. No doy más porque no quiero influir… pero le aseguro que habrá grandes sorpresas. P. ¿Y el cambio de nombre del programa, de Spanair Plus a SpanairStar? La implicación de Star Alliance con nuestro proyecto de conectar Barcelona con el mundo y el mundo con Barcelona es total. Nuestros socios deben saber que pueden volar a cualquier ciudad de los cinco continentes con Spanair y Star Alliance, que es la red más grande del mundo, y acumular puntos con nuestro programa. P. ¿Y cuáles son las ventajas de participar en el nuevo diseño del programa? Aquellos pasajeros que aporten ideas que se convierten en realidad, recibirán puntos de regalo pero lo que nos parece más interesante es que, si lo desean, se convertirán en co-creadores de Spanair. Disfrutarán de promociones exclusivas para ellos, conocerán nuestras novedades antes que nadie… Y les pediremos su opinión en el diseño de la nueva Spanair. 62

spanorama Spanair

P. Llavors, pot passar que properament puguem gaudir de nous avantatges que actualment no existeixen?

P. ¿Arriesgado, no? Valiente diría yo. En el siglo XXI ya no debemos ser sólo las empresas las que ofrezcamos un servicio y los clientes lo consuman. Debemos abrirnos y adaptarnos a las demandas de nuestros pasajeros para conseguir el mejor producto posible. Por eso queremos escucharlos y nos comprometemos a incluir sus propuestas. Cuando decidimos que en nuestra marca se incorporaba el lema La de Todos, era porque nos lo creemos, porque Spanair es de todos sus pasajeros, de sus trabajadores y de los ciudadanos que apoyan el proyecto de la nueva compañía de convertir el aeropuerto de Barcelona en un HUB de vuelos intercontinentales. Es muy fácil ¿Cómo le gustaría que fuera el programa de socios de Spanair y con qué ventajas? Entre en www.ponavolartusideas.com y díganoslo. Si es posible y recibe apoyos lo haremos.

És clar. És el que ha de passar. Volem i apostem perquè els avantatges els decideixin els que més en saben, els nostres passatgers. Potser vostè prefereix, en lloc de poder canviar els punts acumulats per una nit d’hotel o un lloguer de vehicle, que ja existeixen, poder fer-li un regal a la seva parella o amic. D’acord, si els vots a la web ho confirmen, inclourem com a avantatge la transferència de punts d’un o diversos passatgers a altres. Aquest només és un exemple que ja ens ha arribat en els primers dies de funcionament de la web. No en dono més perquè no vull influir... Però li asseguro que hi haurà grans sorpreses. P. ¿I el canvi de nom del programa, de Spanair Plus a SpanairStar?

La implicació de Star Alliance amb el nostre projecte de connectar Barcelona amb el món i el món amb Barcelona és total. Els nostres socis han de saber que poden volar a qualsevol ciutat dels cinc continents amb Spanair i Star Alliance, que és la xarxa més gran del món, i acumular punts amb el nostre programa. P. I quins són els avantatges de participar en el nou disseny del programa?

Els passatgers que aportin idees que es acabin

You decide the benefits of our new SpanairStar programme fent-se realitat, rebran milles de regal, però el que ens sembla més interessant és que, si ho desitgen, es convertiran en co-creadors de Spanair. Gaudiran de promocions exclusives per a ells, coneixeran les nostres novetats abans que ningú ... I els demanarem la seva opinió en el disseny de la nova Spanair. P. ¿Arriscat, no?

Valent, jo diria. Al segle XXI ja no hem de ser només les empreses les que oferim un servei i els clients el consumeixin. Hem d’obrir-nos i adaptar-nos a les demandes dels nostres passatgers per aconseguir el millor producte possible. Per això volem escoltar-los i ens comprometem a incloure les seves propostes. Quan vam decidir que a la nostra marca s’incorporava el lema “La de Tots”, era perquè ens ho creiem, perquè Spanair és de tots els seus passatgers, dels seus treballadors i dels ciutadans que donen suport al projecte de la nova companyia de convertir l’aeroport de Barcelona en un hub de vols intercontinentals. És molt fàcil: com li agradaria que fos el programa de membres de Spanair i amb quins avantatges? Entri a www. ponavolartusideas.com i digui’ns-ho. Si és possible i rep suport, ho farem.

P. What is SpanairStar? It’s Spanair’s new partner programme. We are leaving behind our old Spanair Plus model to launch a new proposal which is risky, but to which we are committed. Passengers will be the ones to decide the advantages of our new partner programme. We have created a new website: www.ponavolartusideas. com, where suggestions will be received. Besides, there will be a list of the most voted. At Spanair we call this ‘Co-creation’, because we want to build up a new Spanair together: passengers, staff and everyone who supports our project of turning Barcelona into a real hub. We have been listening to our passengers for quite some time now, and a clear example of this was the election of our current corporate image. Nearly 80.000 people voted through our website and chose the company’s current logo. We are giving a fresh impetus to the concept of Co-creation. P. Well, then it may happen that we soon enjoy new benefits that do not exist yet? Definitely. That’s what must happen. We want and we support that benefits be decided by those who know more about them: our passengers. Perhaps, instead of changing accumulated points for a hotel stay or a car rental, which already exist, you prefer to make a present to your partner or friend. Well that’s fine, if the votes on our website confirm it, we will include the benefit of transferring points from one or several passengers to others. This is just an example of what we have already received on our website since its first days online. I am not giving more details cause I don’t want to influence anyone... But I can assure you there will be big surprises. P. And what about the name change, from Spanair

Plus to SpanairStar? Star Alliance’s involvement in our project of connecting Barcelona to the world and the world to Barcelona is total. Our partners must know that they can fly to any destination throughout the globe with Spanair and Star Alliance, the world’s largest network, and accumulate points with our programme. P. And what are the advantages of taking part in the design of your new programme? Passengers who contribute with ideas that end up being adopted will get extra miles. But what we find most interesting is that, if they wish, they may become Co-creators of Spanair. They will enjoy exclusive promotions, they will learn about our new features before anyone else... And their opinion will count in the design of a new Spanair. P. Risky, isn’t it? Brave, I would say. In the 21st century, it’s not just about companies offering a service and customers receiving it anymore. We must be open and meet the needs of our passengers to offer the best possible product. That’s why we want to listen to them and we pledge our commitment to include their suggestions. When we decided that our corporate slogan would be ‘The One for All’, it was because we believe it, because Spanair belongs to all passengers, to all staff members and to all individuals who support the project of a new company to turn Barcelona airport into a hub for intercontinental flights. It’s very simple: How would you like Spanair’s partner programme to be and what benefits would you like to get? Log on www.ponavolartusideas.com and let us know. If your suggestion is possible and it gets support, we will do it.

Sus votos han hablado. ¡Ya tenemos tarjeta para SpanairStar!

Els seus vots ja han parlat. Ja tenim targeta per a SpanairStar! Your votes are in. Here comes SpanairStar’s new card!

www.ponavolartusideas.com www.fesvolarlestevesidees.cat Después de semanas de votaciones, ya podemos anunciar el primer “dicho y hecho” de SpanairStar. En total hemos recibido más de 8.000 votos, el 62% de los cuales han optado por este diseño, inspirado en el mundo de las constelaciones. Muy pronto podrá disfrutar de esta tarjeta, en sus versiones Blue, Silver y Gold, como también del nuevo programa de socios, en el que aún hay mucho por decidir. ¿Qué otras ventajas le gustaría tener? ¿Cómo le gustaría utilizar sus puntos? Cuéntenoslo en www.ponavolartusideas.com

Després de setmanes de votacions, ja podem anunciar el primer “dit i fet” de SpanairStar. En total, hem rebut més de 8.000 vots, el 62% dels quals han optat per aquest disseny, inspirat en el món de les constel·lacions. Molt aviat podrà disfrutar d’aquesta tarjeta, en les seves versions Blue, Silver i Gold, com també del nou programa de socis, en el qual encara hi ha moltes coses per decidir. Quins altres avantatges li agradaria tenir? Com li agradaria fer servir els seus punts? Expliqui’ns-ho a: www.fesvolarlestevesidees.cat

After weeks of voting, we can now announce SpanairStar’s first fasttrack benefit. We have received over 8000 votes altogether, 62% of which have picked our new design, inspired by the world of constellations. You will soon be able to use our card, in its Blue, Silver and Gold versions, as well as our new partner programme, still being designed. What other benefits would you like to get? How would you like to use your points? Tell us on www.ponavolartusideas.com

spanorama Spanair

Noticias

Notícies News

Más y mejor Més i millor | More and better

El 2010 ha sido el año en el que hemos dado nuestros primeros pasos en las redes sociales. 2010 ha estat l’any en què hem donat els nostres primers passos a les xarxes socials. 2010 has been the year when we have taken our first steps into social networking. uestro Twitter, Facebook, canal oficial N de Youtube y blog, a pesar de ir todavía con pañales, han tenido que aprender a correr sin tiempo casi para gatear. Este sector es así, incierto, convulso, inesperado, apasionante… En un año especialmente complejo para la aviación hemos gestionado puntas de demanda de información como la erupción del volcán islandés, la huelga general de septiembre y la crisis de los controladores y lo hemos hecho de forma satisfactoria para la gran mayoría de ustedes. Y además atendemos e intentamos responder a diario sus consultas e incidencias desde estas plataformas. Y como no les perdemos de vista y queremos estar cerca de ustedes hemos creado nuestra propia red social en www.ponavolartusideas.com , un espacio participativo de co-creación en el que ya empezamos a trabajar hace algo más de un año y que ahora retomamos con más fuerza para conocer su opinión e ideas sobre los temas que le proponemos para intentar implementar todas aquellas que sean viables. En Febrero cumpliremos nuestro primer año en las redes sociales y el 2011 nos lo planteamos como el año en el que despeguemos y esperamos que, con su ayuda, podamos consolidar nuestra comunicación con ustedes desde nuestras Redes Sociales. Porque nos queda mucho por mejorar, porque queremos seguir dando el mejor servicio posible y los contenidos que más pueden interesar; porque seguro siguen teniendo mucho que decir y porque queremos escucharles más y mejor. Por todo eso estamos pensando en nuevos proyectos con los que innovar y con los que les sea más fácil interactuar, participar y colaborar; y en nuevas ideas con las que hacer que cada día sean más quienes nos sigan y que por ello tengan los beneficios que se merecen. Su apoyo merece una recompensa y ya estamos pensando en ella. Por cierto: Tenemos pensados varios retos para ustedes. ¿Están preparados? Les hemos dado algunas pistas. Ahora sólo tienen que seguirnos. Las sorpresas están garantizadas. Helena Abellán Contenidos y comunicación 2.0 Telf: 663703014 Síguenos en http://spanairladetodos.wordpress.com/ http://www.facebook.com/spanair http://twitter.com/Spanair www.youtube.com/SpanairSiteoficial

spanorama Spanair

Els nostres Twitter, Facebook, canal oficial de Youtube i bloc, tot i que encara van amb bolquers, han hagut d’aprendre a córrer sense tenir ni temps quasi per començar a gatejar. Aquest sector és així: incert, convuls, inesperat, apassionant ... En un any especialment complex per a l’aviació hem gestionat puntes de demanda d’informació com l’erupció del volcà islandès, la vaga general de setembre i la crisi dels controladors, i ho hem fet de manera satisfactòria per a la gran majoria de vostès. A més, atenem i intentem respondre cada dia les seves consultes i incidències des d’aquestes plataformes. I com que no els perdem de vista i volem estar a prop seu, hem creat la nostra pròpia xarxa social a: www.ponavolartusideas.com, un espai participatiu de co-creació en el qual ja vam començar a treballar fa poc més d’un any i que ara reprenem amb més força, per conèixer la seva opinió i idees sobre els temes que els proposem, per intentar implementar totes aquelles que siguin viables. Al febrer complirem el nostre primer any a les xarxes socials i, el 2011, ens el plantegem com l’any en què prendrem el vol i esperem que, amb la seva ajuda, puguem consolidar la nostra

comunicació amb vostès des de les nostres Xarxes Socials. Perquè ens queda molt per millorar, perquè volem seguir donant el millor servei possible i els continguts que més poden interessar, perquè segur que segueixen tenint molt a dir i perquè volem escoltar més i millor. Per tot això, estem pensant en nous projectes amb els quals innovar i amb els quals els sigui més fàcil d’interactuar, participar i col·laborar, i en noves idees amb les quals fer que cada dia siguin més els que ens segueixin i per aquest motiu puguin gaudir dels beneficis que es mereixen. El seu suport mereix una recompensa i ja hi estem pensant. Per cert, tenim pensats uns quants reptes per a vostès. Estan preparats? Els hem donat algunes pistes. Ara només han de seguir-nos. Les sorpreses estan garantides. Helena Abellán Continguts i comunicació 2.0 Telf: 663703014 Segueixin-nos a http://spanairladetodos.wordpress.com/ http://www.facebook.com/ spanair http://twitter.com/Spanair www.youtube.com/SpanairSiteoficial

Our Twitter, Facebook, Youtube official channel and blog, though they are still in their infancy, have had to learn how to run before even being able to start crawling. This is our industry: uncertain, tumultuous, unpredictable, fascinating... In a particularly complicated year for aviation, we managed to meet information demand peaks such as the eruption of the Icelandic volcano, the general strike of September and the crisis with Spanish air traffic controllers, and we did in a satisfactory way for the vast majority of you. Besides, we attend to your requests and problems and try to resolve them from these platforms every day. And since we don’t lose sight of you and want to be near you, we have created our own social network on www.ponavolartusideas.com, a participatory site for co-creating that we started developing slightly over a year ago and which is now back, stronger than ever, to learn about your opinion and ideas regarding several suggested issues, so we can try to implement the ones that are viable. In February, it will be a year since we started with social networking and, as for 2011, we see it as the year when we will take off and we hope that, with your help, we can strengthen our communication with you from our Social Networks. Because there is still a lot we can improve on, because we want to keep offering you the best possible service and the most interesting contents, because you definitely have a lot to say yet and because we want to be able to listen more and better. This is why we are thinking about new projects to innovate and to help you interact, participate and collaborate with us, and about new ideas to get more and more followers who can enjoy the benefits they deserve. Your support is worth a reward and we are already thinking about it. By the way, we are working on a few challenges for all of you. Are you ready? We have given you some clues. You just have to follow us now. Surprises are guaranteed. Helena Abellán Contents and communication 2.0 Tel: 663703014 Follow us on: http://spanairladetodos.wordpress.com/ http://www.facebook.com/spanair http://twitter.com/Spanair www.youtube.com/SpanairSiteoficial

spanorama Spanair

Noticias

Notícies News

Un año de solidaridad Un any de solidaritat | A year of solidarity Por Carlos Rodríguez Muñoz. panair es la de todos. La de cada uno Smejora, de nosotros. Es ilusión, esfuerzo, superación, energía… En definitiva: es mucho más que una aerolínea. Es compromiso. Compromiso con la sociedad. Y tanto es así, que “conectar el mundo con Barcelona y Barcelona con el mundo” no es sólo una idea, es un hecho. En la nueva Spanair, seguimos apostando por el desarrollo y la participación en la construcción de un mundo mejor. Para ello, seguimos colaborando con numerosos proyectos solidarios promovidos por entidades sin ánimo de lucro. Pero, ¿en qué consisten estas colaboraciones? Facilitamos traslados en avión, tanto de materiales como de personas. Desde Spanair, queremos ayudar a las personas necesitadas a mejorar su calidad de vida. Para nosotros, esto no es un reto, es un privilegio. No es un esfuerzo, es un orgullo. La suma del compromiso de cada uno de nosotros construye la nueva Spanair: la de Todos.

Spanair colabora con... Spanair col·labora amb... Spanair collaborates with... Asociación Nuevo Futuro ASORTE ASPANOB Club Damas Americanas Conductors Solidaris Cuidam Fundació Sant Joan de Déu Fundación Adana Fundación Iris Fundación Theodora FundaciónTommy Robredo Fundeso Hospital Sant Joan de Déu Institut de l’Envelliment de la UAB Los Gestionadores Malayaka House Manos Unidas Mensajeros x Gambia Mensajeros x la Paz Nutrició Sense Fronteres Ong Banyoles Solidària ONG Lluis Casals ONG Nakupenda Sana ONG San Just Solidari ONG Sta. Maria Sense Fronteres Rastrillo Nuevo Futuro 66

spanorama Spanair

és la de tots. La de cadascun de nosaltres. És il·lusió, esforç, millora, superació, energia... SEn panair S definitiva: és molt més que una línia aèria. És compromís. Compromís amb la societat. I ho és tant que, “connectar el món amb Barcelona i Barcelona amb el món” no és només una idea, és un fet. A la nova Spanair, seguim apostant pel desenvolupament i la participació en la construcció d’un món millor. Per poder-ho dur a terme, seguim col·laborant amb numerosos projectes solidaris promoguts per entitats sense ànim de lucre. Però, en què consisteixen aquestes col·laboracions? Facilitem trasllats en avió, tant de materials com de persones. Des de Spanair, volem ajudar les persones necessitades a millorar la seva qualitat de vida. Per a nosaltres, això no és cap repte, és un privilegi. No és cap esforç, és un orgull. La suma del compromís de cadascun de nosaltres construeix la nova Spanair: la de Tots.

panair is the one for all. The one for each of us. It’s hope, endeavour, improvement, striving for the better, energy... In a nutshell: it’s a lot more than just an airline. It’s commitment. A sense of commitment to society. So much so, that “connecting the world to Barcelona and Barcelona to the world” it’s not just a simple idea, but a fact. At the new Spanair, we keep supporting development and participation in the construction of a better world. For that purpose, we are further contributing to numerous solidarity projects supported by non-profit-making organisations. But, what are these contributions about? We provide air transport services both for freight and passengers. At Spanair, we want to help those in need to improve their life standards. It’s not a challenge for us, but a privilege. Not an effort, but something to be proud of. The combination of each of our individual commitments makes up the new Spanair: the one for All.

Kemo fue trasladado a Barcelona para una intervención quirúrgica de la que se ha recuperado completamente ya en Gambia.

Kemo va ser traslladat a Barcelona per a una intervenció quirúrgica de la que s’ha recuperat completament ja a Gàmbia. Kemo was taken to Barcelona to undergo surgery from which he has now recovered well back in Gambia.

spanorama Spanair

Noticias

Notícies News

Spanair y Continental Airlines operan el vuelo Barcelona-Nueva York conjuntamente Spanair i Continental Airlines operen conjuntament el vol Barcelona-Nova York | Spanair and Continental Airlines join forces to operate a flight from Barcelona to New York Desde este mes, los pasajeros Spanair pueden utilizar el aeropuerto de Barcelona como ‘hub’ de conexión hacia Nueva York, donde Continental opera multitud de rutas en Estados Unidos. El acuerdo entre ambas aerolíneas permite a los pasajeros de Continental poder viajar con Spanair desde Barcelona a los principales destinos españoles, y recíprocamente, desde los destinos de Spanair, viajar a Nueva York. La facturación hasta el destino final, los servicios de calidad de dos compañías de red y la adaptación de los horarios para agilizar al máximo las conexiones permitirán la mejor opción de viaje entre España y Nueva York. Spanair es la primera línea aérea de red de Barcelona y, con este nuevo acuerdo, Spanair sigue expandiendo el ‘hub’ de Barcelona, individualmente y junto con otras compañías de Star Alliance, como Continental Airlines.

Des d’aquest mes, els passatgers de Spanair poden fer servir l’aeroport de Barcelona com a ‘hub’ de connexió cap a Nova York, on Continental opera un gran nombre de rutes als Estats Units. L’acord entre ambdues aerolínies permet als passatgers de Continental viatjar amb Spanair des de Barcelona a les principals destinacions espanyoles i, de manera recíproca, des de les destinacions de Spanair, viatjar cap a Nova York. La facturció fins a la destinació final, els serveis de qualitat de dues companyies de xarxa i l’adaptació dels horaris per agilitzar al màxim les connexions permetran la millor opció de viatge entre Espanya i Nova York. Spanair és la primera línia aèria de xarxa de Barcelona i, amb aquest nou acord, continua expandint el ‘hub’ de Barcelona, individualment i amb altres companyies de Star Alliance, com Continental Airlines.

From this month on, Spanair’s passengers can use Barcelona airport as a hub for flying to New York from where Continental operates many routes in the United States. The agreement between the two airlines allows Continental passengers to travel with Spanair from Barcelona to the main Spanish destinations and reciprocally from Spanair destinations to New York. From check-in to the final destination, the quality services of two network companies and the adaptation of the timetables to speed up the connections will allow the best option for travelling between Spain and New York. Spanair is the first network airline of Barcelona, and with this new agreement, the airline continues to expand the hub of Barcelona individually and together with other Star Alliance companies, such as Continental Airlines.

www.StarAlliance.com La red de Star Alliance es la alianza aérea más completa del mundo, permitiendo una mejor experiencia de viaje, con conexiones con todo el mundo y una oferta más amplia. Para muchos viajeros, tras acumular millas o puntos, la mayor recompensa es tener libertad para utilizarlos. Con la red de Star Alliance, ya puede utilizar sus puntos o millas para obtener un asiento más cómodo, en 20 de nuestras aerolíneas, a destinos en todo el mundo. Con el sistema automatizado de nuestra red, ahora podrá solicitar su cambio de asiento por teléfono o por internet hasta 24 horas antes de la salida del vuelo, según disponibilidad. Y no es necesario obtener un nuevo billete o bono. Para más información sobre como mejorar su experiencia de viaje y otros beneficios de la red de Star Alliance, visítenos en staralliance.com. Se lo ha ganado. 68

spanorama Spanair

La xarxa de Star Alliance és l’aliança aèria més completa del món, permetent una experiència de viatge superior, amb connexions amb tot el món i una oferta més àmplia. Per a molts viatgers, un cop acumulats milles o punts, la recompensa més gran és tenir llibertat per utilitzar-los. Amb la xarxa de Star Alliance, ja podeu utilitzar els vostres punts o milles per obtenir un seient més còmode, a 20 de les nostres companyies, a destinacions

d’arreu del món. Amb el sistema automatizat de la nostra xarxa, ara podeu sol· licitar el vostre canvi de seient per telèfon o internet fins a 24 hores abans de la sortida del vol, depenent de la disponibilitat. I no cal obtenir cap bitllet nou o cap bo. Per a més informació sobre com millorar la vostra experiència de viatge i altres beneficis de la xarxa de Star Alliance, visiteunos a staralliance.com. Vostès s’ho han ben guanyat.

The Star Alliance network is the world’s most comprehensive airline alliance, enabling a smoother travel experience with worldwide reach and greater choice. For many flyers, after accumulating miles or points, the biggest reward is the freedom to use them. So with the Star Alliance network, you can now use your points or miles to upgrade to a more comfortable seat, across 20 of our member airlines to destinations around the globe. With the network’s automated upgrade system you can now arrange your upgrade over the phone or online up to 24 hours before the flight, depending on availability. And there’s no need for a new ticket or an upgrade voucher. To find out more about upgrading your travel experience and other benefits of the Star Alliance network, visit staralliance.com You’ve earned it.

spanorama Spanair

Embajadores

Ambaixadors Spanair ambassadors

Más personalidades se añaden al proyecto Spanair para unir destinos, culturas y sonrisas. Més personalitats s’afegeixen al projecte Spanair per unir destinacions, cultures i somriures. New personalities join Spanair’s purpose to bring destinations, cultures and smiles together.

Carme Ruscalleda

Elsa Pataky

Lluís Llongueras

Isabel Coixet

Manel Fuentes

Jose Corbacho

Gemma Mengual

Juanjo Puigcorbé

Es la única chef del mundo con cinco estrellas Michelin, tres por su Restaurant Sant Pau, en Sant Pol de Mar, y dos por el deTokio. És l’única xef del món amb cinc estrelles Michelin, tres pel seu Restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, i dues pel que té a Tòquio. She is the only woman in the world with five Michelin stars, three for her Restaurant Sant Pau in Sant Pol de Mar and two for the one she owns in Tokyo.

Estilista y dueño de una cadena internacional de peluquerías unisex. Le gusta viajar con su pareja por amor al arte. Estilista i propietari d’una cadena internacional de perruqueries unisex. Li agrada viatjar amb la seva parella per amor a l’art. Stylist and owner of an international chain of unisex hair salons. He likes to travel for art’s sake with his partner.

Sus apuestas suelen convertirse en éxitos. Ahora, el periodista apuesta por Barcelona como ‘hub’. Les seves apostes solen convertir-se en èxits. Ara, el periodista aposta per Barcelona com a ‘hub’. His bets usually turn into success. Now, the journalist bets Barcelona to become a hub.

A la doble medallista olímpica de natación sincronizada le gusta perderse en las ciudades y descubrir rincones alejados. A la doble medallista olímpica de natació sincronitzada li agrada perdre’s a les ciutats i descobrir racons allunyats. The winner of two olympic medals in sychronized swimming likes to get lost in the cities and discover secret corners.

spanorama Spanair

La actriz prefiere descubrir con Spanair los lugares maravillosos que aún no conoce. L’actriu prefereix descobrir amb Spanair els llocs meravellosos que encara no coneix. The actress prefers to discover the wonderful places she still doesn’t know with Spanair.

La prestigiosa directora de cine defiende poder volar de manera rápida y directa desde Barcelona. La prestigiosa directora de cinema defensa poder volar de manera ràpida i directa des de Barcelona. The renowned filmmaker wants to fly quickly and directly from Barcelona to shoot in the most surprising places.

Josef Ajram

Su vida es pura adrenalina. Nuestro ‘ultraman’ siente pasión por la bolsa, los viajes y los deportes. La seva vida és adrenalina pura. El nostre ‘ultraman’ sent passió per la borsa, els viatges i els esports. His life is pure adrenaline. Our Ultraman feels passions for Stock Market, travelling and sports.

Este cómico se atrevió a dirigir cine y ganó un Goya con ‘Tapas’. Le encanta viajar. Aquest còmic es va atrevir a dirigir cinema i va guanyar un Goya amb ‘Tapas’. Li encanta viatjar. The comic actor dared to direct a movie and won with ‘Tapas’ a Goya Prize. He loves to travel.

El actor catalán defiende que Barcelona merece un aeropuerto internacional. L’actor català defensa que Barcelona mereix tenir un aeroport internacional. The Catalan actor defends that Barcelona deserves an international airport.

Jordi Labanda

Pintor, ilustrador y diseñador de moda, ha sabido plasmar como nadie el mundo de los ‘fashion victims’. Pintor, il·lustrador i dissenyador de moda, ha sabut plasmar com ningú el món dels ‘fashion victims’. Painter, illustrator and fashion designer. He’s captured as no one, the world of fashion victims.

Xavier Sardà

Sílvia Munt

Paco Mir

Carles Sans

Al famoso ‘showman’ no le gusta viajar, por lo que elige muy bien la compañía. El famós ‘showman’ no viatja per gust, i tria molt bé la companyia. He does not like to travel; he chooses the company carefully.

Actor cómico y miembro del trío Tricicle. También es guionista y productor de teatro y series de televisión. Viaja para ver mundo. Actor còmic i membre de Tricicle, guionista, productor de teatre i de sèries de televisió. Viatja per veure món. Comedian and member of Tricicle. He’s also a screenwriter and producer. He travels to see the world.

Paula Martí

Una de nuestras mejores jugadoras de golf viaja por el mundo de torneo en torneo. Una de les nostres millors jugadores de golf viatja pel món de torneig en torneig. One of our best golf players. Travels around the world from tournament to tournament.

Joan Gràcia

Uno de los miembros del grupo de teatro Tricicle. Viajero, ‘bon vivant’ y amante de la buena gastronomía. Un dels membres del grup de teatre Tricicle. Viatger, ‘bon vivant’ i amant de la bona gastronomia. A member of the theatre group Tricicle. Traveller, bon vivant and lover of fine cuisine.

Mari-Pau Huguet La periodista y embajadora de la televisión autonómica catalana ahora también lo es de Spanair. La periodista i ambaixadora de la televisió autonòmica catalana ara també ho és de Spanair. The Catalan Autonomous Television journalist and ambassador now is also the representative of Spanair.

Miembro fundador de Tricicle, es también director de cortometrajes. Le gustan la ópera y los musicales. Membre fundador de Tricicle, també és director de curtmetratges. Li agraden l’òpera i els musicals. He is the founding member of Tricicle and also a director of short films. He likes opera and musicals.

Josep Abril

Viajar ayuda al diseñador catalán a inspirarse en sus colecciones de moda masculina. Viatjar ajuda al dissenyador català a inspirar-se en les seves col·leccions de moda masculina. While travelling, the Catalan designer finds inspiration for his new male fashion collections.

Àlex Corretja

Bigas Luna

Pasqual Maragall

Santi Millán

Ha recorrido el mundo como tenista. Ahora viaja por placer, aunque, a veces, se le cuele la raqueta entre el equipaje. Ha recorregut el món com a tenista. Ara viatja per plaer, encara que, de vegades, la raqueta se li esmuny entre l’equipatge. He travelled round the world as a tennis player. Now he travels for pleasure although sometimes the tennis racket slips into his luggage.

Como director y guionista siempre arriesga, pero para volar prefiere las apuestas seguras. Com a director i guionista sempre arrisca, però per volar prefereix les apostes segures. He always risks as a director and a scriptwriter, but for flying he prefers secure bets.

Su retiro de la política le permite viajar sólo por placer, pero siempre desde Barcelona. La seva retirada de la política li permet viatjar només per plaer, però sempre des de Barcelona. His retirement from the politics allows him to travel only for pleasure, but always from Barcelona.

Tommy Robredo Fermí Puig El tenista está entre los mejores del mundo y, además, ha creado una fundación para deportistas discapacitados. El tenista està entre els millors del món i, a més, ha creat una fundació per a esportistes discapacitats. He’s among the best tennis players of the world and has also established a foundation for athletes with disabilities.

La actriz disfruta volando, y para despegar elige Spanair. L’actriu gaudeix volant, i per enlairar-se tria Spanair. The actress enjoys flying and to depart chooses Spanair.

Prestigioso chef del restaurante Drolma, con una estrella Michelin. Viaja para descubrir nuevos sabores. Prestigiós xef del restaurant Drolma, amb una estrella Michelin. Viatja per descobrir nous sabors. Renowned chef of the Drolma restaurant, with a Michelin star. Travels to discover new flavours.

Manel Huerga

El director y realizador ve el mundo en imágenes, y para descubrirlo, elige Spanair. El director i realitzador veu el món en imatges i, per descobrir-lo, escull Spanair. The director and producer sees the world as in pictures, and to discover it, he chooses Spanair.

El polifacético actor salta de un género a otro sin problemas. Pero los vuelos, si son directos, mucho mejor. El polifacètic actor salta d’un gènere a un altre sense problemes. Però els vols, si són directes, millor que millor. The versatile actor swaps between different genres without problems. But the flights, if they are direct, much better.

Feliciano López

Por su profesión viaja constantemente e intenta evitar a toda costa las escalas. Por eso quiere que Barcelona se convierta en un ‘hub’. Per la seva professió viatja constantment i intenta evitar al màxim les escales. Per això vol que Barcelona es converteixi en un ‘hub’. He travels constantly for his profession and prefers direct flights. That’s why he wants Barcelona to become a ‘hub’.

Bojan Krkic

De Linyola (Lleida) al mundo, pero siempre volando con Spanair. De Linyola (Lleida) al món, però sempre volant amb Spanair. From Linyola (Lleida) to the whole world, but always flying with Spanair.

spanorama Spanair

¿Sabías que...?

| Sabies que...? Did you know that...?

...en ciertas condiciones meteorológicas, los aviones tienen que descongelarse?

...en determinades condicions meteorològiques, els avions s’han de descongelar a terra? ...Under certain weather conditions, planes must be de-iced on the ground? Es noche cerrada o día gris, pero un frío intenso invade las pistas y varios operarios, desde sus grúas con brazos articulados, riegan un avión que está a punto de despegar. És negra nit o dia gris, però un

fred intens envaeix les pistes i uns quants operaris, des de les seves grues amb braços articulats, reguen un avió que és a punt d’enlairar-se. It’s a pitch black night or a grey day outside, but an intense cold grips

the runways and, on their articulated jib cranes, several workers are spraying a plane ready to take-off.

extraño que, en esas condiciones ¿Nodeparece baja temperatura, haya alguien realizando ese trabajo?

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Externas de Spanair. Javier Ortega Figueiral és sotsdirector de Relacions Externes de Spanair. Javier Ortega Figueiral is External Relations Assistant Manager at Spanair.

En aeropuertos donde la meteorología invernal es dura, los procesos de descongelación son muy dinámicos y parece como si el avión pasara por una especie de túnel de lavado. En aquellos

aeródromos donde las temperaturas bajas y la nieve son menos frecuentes, el proceso puede resultar algo más largo. De acuerdo con los tiempos que corren y con una sensibilidad medioambiental cada vez mayor, últimamente los componentes de estos compuestos químicos son cada vez menos contaminantes y las zonas de recogida de los mismos están especialmente delimitadas para facilitar la recolección de posibles residuos contaminantes. Además, está en desarrollo un nuevo sistema de descongelación por rayos infrarrojos, que evitaría cualquier uso de mangueras y líquidos. Hasta en cosas tan peculiares, los tiempos están cambiando.

o es fa estrany que, en aquestes condicions de baixa temperatura, hi hagi algú realitzant N aquesta feina?

externa del fusellatge, com els tubs pitot o les preses estàtiques, també pot fer que les lectures dels instruments a la cabina de comandament siguin incorrectes. Com que el principal actiu en aviació és la seguretat, per evitar qualsevol eventualitat s’aplica a aquestes superfícies una solució líquida, el component principal de la qual és el glicol, ja sigui d’etilè o de monopropilè, que descongela aquestes àrees i impedeix, durant un temps de seguretat, fins que l’avió ja estigui volant, que aquestes zones tornin a acumular gel. En aeroports on la meteorologia hivernal és dura, els processos de descongelació són molt dinàmics i sembla com si l’avió passés per una mena de túnel de

rentat. En aquells aeròdroms on les temperatures baixes i la neu són menys freqüents, el procés pot acabar essent una mica més llarg. D’acord amb els temps que corren i amb una sensibilitat mediambiental cada cop més important, últimament els components d’aquests compostos químics són cada cop menys contaminants i les seves zones de recollida són especialment delimitades per facilitar la retirada de possibles residus contaminants. A més, s’està desenvolupant un nou sistema de descongelació per rajos infrarojos, que evitaria qualsevol utilització de mànegues i líquids. Fins i tot en coses tan peculiars, els temps estan canviant.

oes it not seem weird that, at these low D temperature conditions, there is someone carrying out such work?.

accumulated on external measurement devices on the fuselage, such as pitot tubes or static ports, may also cause instrument readings in the cockpit to be incorrect. Since the highest priority in aviation is safety, to prevent any eventuality, a liquid solution based on either ethylene or monopropylene glycol is applied on such surfaces for de-icing and to prevent them, for a safe period until the plane is in flight, to accumulate ice again. At airports with a harsh winter weather, de-icing processes are very dynamic and it seems as if the plane is going through some sort of automatic

wash. At airfields where low temperatures and snow are less frequent, the process may take somewhat longer. Lately, in tune with the current times and with an ever increasing environmental sensitivity, these chemical compounds are based on less and less contaminating substances, and their collection areas are specifically delimited to facilitate the removal of potentially contaminating waste. Besides, a new infrared de-icing system is being developed, which would prevent the use of any hosepipes or liquids. Even for such peculiar things, the times are changing.

La realidad es bien distinta a lo que puede parecer a simple vista. Lo que podría antojársenos como una actividad excéntrica es algo vital para que el avión pueda despegar sin problemas desde un aeropuerto donde las temperaturas son muy bajas y podrían provocar la congelación de zonas sensibles. La presencia de hielo en las alas o en las superficies de control de las aeronaves puede reducir su capacidad aerodinámica o impedir la perfecta maniobrabilidad del avión. Del mismo modo, el hielo acumulado en aparatos de medición externa del fuselaje, como los tubos pitot o las tomas estáticas, puede también hacer que las lecturas de los instrumentos en la cabina de mando sean incorrectas. Como el principal activo en la aviación es la seguridad, para evitar cualquier eventualidad, se aplica a dichas superficies una solución líquida cuyo componente principal es el glicol, ya sea de etileno o de monopropileno, que descongela dichas áreas e impide, durante un tiempo de seguridad, hasta que el avión esté ya en vuelo, que esas zonas vuelvan a acumular hielo.

La realitat és ben diferent del que pot semblar a simple vista. Allò que podriem prendre per una activitat excèntrica és quelcom vital perquè l’avió pugui enlairar-se sense problemes des d’un aeroport on les temperatures són molt baixes i podrien provocar la congelació de zones sensibles. La presència de gel a les ales o a les superfícies de control de les aeronaus pot reduir la seva capacitat aerodinàmica o impedir la perfecta maniobrabilitat de l’avió. De la mateixa manera, el gel acumulat en aparells de medició

The reality is quite different to what may seem at first sight. What may sound like some bizarre sort of activity is something crucial, so that the plane can take off from airports where temperatures are very low and may cause sensitive parts to freeze. The presence of ice on the wings or on aircraft control surfaces can reduce the aerodynamic capabilities of the plane or hinder its perfect manoeuvrability. Likewise, ice

spanorama Spanair

Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

Un ‘risotto’ de pescado en Torcello Un ‘risotto’ de peix a Torcello | A fish ‘risotto’ in Torcello.

Torcello es una encantadora isla en el extremo septentrional de la laguna de Venecia, donde apenas viven una treintena de personas, a pesar de que fue el núcleo habitado más antiguo de este rincón del Adriático. Torcello és una encantadora illa a l’extrem septentrional de la llacuna de Venècia, on a penes

viuen una trentena de persones, malgrat haver estat el nucli habitat més antic d’aquest racó de l’ Adriàtic. Torcello is a charming island at the northern end of the Venetian Lagoon, with a population of barely thirty people, despite it was the oldest populated region of this side of the Adriatic.

l viajero debe dedicar una mañana a Torcello en E su visita a la capital del Veneto, a fin de admirar su catedral bizantina, descubrir el Trono de Atila y

dente. Con los años, la laguna se fue encenagando, dando origen a la malaria, que hizo emigrar a sus habitantes a Murano, Burano o Venecia. De los años de esplendor da fe la catedral de Asunción, fundada en el 639, que fue reformada en los siglos XI y XII; uno de sus mosaicos más célebres, el Juicio Final, corresponde precisamente a esta última etapa. Otra iglesia interesante es Santa Fosca, y no menos curioso es el museo de la isla, situado entre dos palacetes, uno de los cuales fue la sede del gobierno municipal. Los lugareños muestran con devoción un antiguo asiento de piedra, que llaman el Trono de Atila, aunque parece que era más bien el sitial del obispo que el asiento de un bárbaro.

El paseo por Torcello no puede ser más agradable, sobre todo en primavera. El turista cuenta con tres restaurantes para rematar la jornada, entre los que destaca Locanda Cipriani, que es la casa de comidas de su solitario hotel. Sin embargo, quizás resulta una mejor idea acercarse a la Osteria al Ponte del Diavolo, que abrieron un grupo de empleados del anterior establecimiento. Se trata de un local en el camino del vaporetto a la catedral, con una pérgola que con el buen tiempo invita a conversar disfrutando de su carta regional. El risotto de pescado de la laguna, pero también la fritura de marisco, pescaditos y verduras, resultan dos platos memorables. No tenga prisa, que el vaporetto espera.

al que el viatger dediqui un matí a Torcello durant la seva visita a la capital del Vènet, per C tal d’admirar la seva catedral bizantina, descobrir el

una de les primeres illes de la llacuna a ser poblada pels vènets, que fugien del continent buscant refugi de les invasions bàrbares que, capitanejades per l’hun Àtila, arrasaven tot el que trobaven al seu pas, inclosa una ciutat pròspera com Altinum. Les salines de la llacuna varen convertir Torcello en una ciutat pròspera i el seu port va adquirir una gran rellevància en els tràfics entre Orient i Occident. Amb els anys, la llacuna es va anant omplint de llot, propiciant l’aparició de la malària, que va fer emigrar els seus habitants cap a Murano, Burano o Venècia. Dels anys d’esplendor en dóna fe la Basilica di Santa Maria Assunta, fundada l’any 639, que fou reformada als segles XI i XII; un dels seus mosaics més cèlebres, el Judici Final, correspon precisament a aquesta darrera etapa. Una altra església interessant és Santa Fosca, i no menys curiós és el museu de l’illa, situat entre dos palauets,

un dels quals fou la seu del govern municipal. Els vilatans mostren amb devoció un antic seient de pedra, que anomenen el Tron d’Àtila, tot i que sembla que era més aviat el setial del bisbe que no pas el seient d’un bàrbar. Passejar per Torcello no pot ser més agradable, sobretot a la primavera. El turista compta amb tres restaurants per rematar la jornada, entre els quals destaca Locanda Cipriani, que és la casa de menjars del seu solitari hotel. Tanmateix, potser és més bona idea apropar-se a l’Osteria al Ponte del Diavolo, que varen obrir un grup de empleats de l’anterior establiment. Es tracta d’un local al camí del vaporetto cap a la catedral, amb una pèrgola que, amb el bon temps, convida a conversar tot gaudint de la seva carta regional. El risotto de peix de la llacuna, però també el fregit de marisc, peixets i verdures, són dos plats memorables. No tingueu pressa, que el vaporetto espera.

waste to everything in their path, including a prosperous city such as Altinum. The salt marshes of the lagoon turned Torcello into a prosperous city and its port gained importance in the traffic routes between the Orient and the Occident. As years went by, the lagoon got covered in mud, giving rise to malaria, which made its dwellers emigrate to Murano, Burano or Venice. A reminder of its heyday is the Basilica di Santa Maria Assunta, which was founded in 639. Renovated in the 11th and 12th centuries, one of its most famous mosaics, the Last Judgement, corresponds to that particular period. Another interesting church is Santa Fosca, and no less noteworthy is the museum of the island, housed between two palaces, one of which was once the seat of the communal government. The locals

pride themselves on an ancient stone chair, known as Attila’s Throne, although it was most likely the bishop’s seat, rather than a barbarian’s chair. Taking a stroll around Torcello can’t be nicer, particularly in spring. There are three restaurants for tourists to top off their day. A standout is Locanda Cipriani, the food house of its solitary hotel. Even so, it may sound like a better idea to pop down to the Osteria al Ponte del Diavolo, opened by a group of employees from the former establishment. It’s a nice spot on your way to the cathedral on the vaporetto, with a pergola that, in the nice weather, invites conversation while enjoying its regional menu. Their lagoon fish risotto, but also their fried seafood, whitebait and greens, are two memorable dishes. Take your time, the vaporetto waits.

disfrutar de un risotto de pescado en la Osteria al Ponte del Diavolo, regándolo con un Pinot grigio de la región. Tras la caída del Imperio Romano, Torcello fue una de las primeras islas lagunares en ser poblada por las gentes del Véneto, que huían del continente buscando refugio de las invasiones bárbaras que, capitaneadas por el huno Atila, arrasaban cuanto encontraban a su paso, incluida una ciudad próspera como Altinum. Las salinas de la laguna convirtieron Torcello en una ciudad próspera y su puerto adquirió gran relevancia en los tráficos entre Oriente y Occi-

Tron d’Àtila i gaudir d’un risotto de peix a l’Osteria al Ponte del Diavolo, regat amb un Pinot grigio de la regió. Després de la caiguda de l’imperi Romà, Torcello fou

must devote one morning to Torcello Tcanravellers during their visit to the capital of Veneto, so they admire its byzantine cathedral, discover Attila’s Throne and enjoy a fish risotto at the Osteria al Ponte del Diavolo, topping it up with a Pinot Grigio from the region. After the fall of the Roman Empire, Torcello was one of the first lagoon islands to be populated by the people from the Veneto region, who fled from the continent to take shelter from the barbarian invasions, led by Attila the hun, which would lay

Màrius Carol es escritor y columnista. Màrius Carol és escriptor i columnista. Màrius Carol is a writer and columnist.

spanorama Spanair