Spanorama 172, march 2011 by www.magazinepassion.com

Nº 172 Marzo Març March 2011

La Provenza Madrid Un viaje gastronómico Pequeños museos secretos Un viatge gastronòmic A culinary trip

Petits museus secrets Secret little museums

Estocolmo con Tommy Robredo

Nuestro embajador nos descubre la ciudad del agua El nostre ambaixador ens descobreix la ciutat de l’aigua Our ambassador takes us to the city of water

spanorama Spanair

Editorial

VeranoEstiuSummer ¿El verano? El mes de marzo es la primavera: empieza el buen tiempo, cambiamos la ropa, planificamos las vacaciones... L’estiu? El mes de març arriba la primavera:

comença el bon temps, canviem de roba, planifiquem les vacances. Summer already?

March sees the start of springtime: the weather starts getting better, we bring out our lighter clothes, our thoughts turn to planning our holidays...

ero en el mundo de la aviación tenemos dos temporadas: el invierno y el verano. Y este año el verano empieza el 27 de marzo. Por este motivo, en marzo, preparamos el verano. ¿Y qué novedades os preparamos para este verano? Pues bien, para empezar seguimos desarrollando nuestra red internacional: empezamos a operar en Berlín, Hamburgo y Bari, y en pleno verano retomamos rutas como Dubrovnik y Malta. También continuamos desarrollando acuerdos con nuestros socios de Star Alliance: por fin comenzará la ruta directa Barcelona-São Paulo, la única de momento en unir ambas ciudades. También preparamos nuevas ofertas. Una de las que nos hace más ilusión es el lanzamiento del nuevo programa de socios Spanair Star. Este programa será único, no sólo porque ofrecerá ventajas a todos los socios para volar gratuitamente con la red de Star Alliance, sino también porque es el único programa pensado y hecho para sus socios. Y todavía preparamos más cosas, para que Spanair siga siendo la aerolínea que queremos que sea y, sobre todo, la que ustedes quieren que sea. Por esto, les invitamos a conocer nuestro espacio de co-creación www.ponavolartusideas.com para darnos sus ideas sobre cómo continuar mejorando y hacer esta aerolínea todavía más nuestra.

erò en el món de l’aviació tenim només dues temporades: l’hivern i l’estiu, i l’estiu comença aquest any el dia 27 de març. Per això, al març, preparem l’estiu. I quines novetats us preparem per aquest estiu? Doncs per començar seguim desenvolupant la nostra xarxa internacional: comencem a operar a Berlín, Hamburg i Bari, i al pic de l’estiu reprenem rutes com Dubrovnik o Malta. També continuem desenvolupant acords amb els nostres socis de Star Alliance: per fi, començarà la ruta directa BarcelonaSao Paulo, l’única de moment en unir ambdues ciutats. També preparem noves ofertes. Una de les que més il·lusió ens fa és el llançament del nou programa de socis Spanair Star. Aquest programa serà únic, no només perquè oferirà avantatges a tots els socis per volar gratuïtament amb la xarxa de Star Alliance, sinó també perquè és l’únic programa pensat i fet pels seus socis. I encara preparem més coses perquè Spanair sigui l’aerolínea que volem que sigui i sobretot la que vostès volen que sigui. Per això, els convidem a venir al nostre espai de cocreació www. fesvolarlestevesidees.com perquè ens donin les seves idees de com seguir millorant i fer aquesta aerolínea encara més nostra.

et in the world of aviation there are just two seasons – winter and summer – and this year summer starts on 27 March. That’s why we start getting ready for summer in March.. So what’s new for summer? To start with, we’re continuing to develop our international network: we’ve got new routes to Berlin, Hamburg and Bari, and for mid-summer we’ll be restarting flights to destinations such as Dubrovnik or Malta. We’re also working on new agreements with our Star Alliance partners: the direct flight between Barcelona and Sao Paulo will be starting shortly, currently the only one operating between these two cities. We’re also getting new offers ready. One we’re particularly excited about is the launch of the new SpanairStar members’ programme. This is set to become a unique programme, not just because of the great offers and deals available to all members, who will be able to fly for free with the Star Alliance network, but also because it’s the only programme thought up and created by the actual members themselves. But there’s lots more going on at Spanair. We’re determined to make this the airline we want, and more importantly, the one you’d like it to be. That’s why we’d like to invite you to visit our co-creation space at www.ponavolartusideas.com where you can post your ideas that will help us to continue improving, and make this airline even more a part of us all.

Nuria Tarré

Directora Comercial

spanorama Spanair

Sumari0

Sumari Nº 172 In this issue

Marzo2011

Març 2011 | March 2011

6 Agenda 12 Libros | Llibres | Books

14 Estocolmo

La ciudad del agua La ciutat de l’aigua The city of water

18 Tommy Robredo La ciudad del agua La ciutat de l’aigua City of water

24 La maldición del tío Óscar La maledicció de l’oncle Oscar The curse of uncle Oscar

28 Natalie Portman, esto no es Hollywood Això no és Hollywood This is not Hollywood

30 La Provenza, de Marsella a Arles

la provenza, tierra gastronómica

La Provença, de Marsella a Arles Provence, from Marseille to Arles

40 ‘Cupcakes’ ¿magdalenas con pretensiones?

tommy desembarca en estocolmo

‘Cupcakes’, magdalenes amb pretensions? Cupcakes, little cakes with pretensions?

42 Los pequeños museos de Madrid

Els petits museus de Madrid

The small museums of Madrid

50 Embajador Spanair: Joan Gràcia Ambaixador Spanair: Joan Gràcia Spanair Ambassador: Joan Gràcia

LA MALDICIÓN DEL TÍO OSCAR

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szucs Consejo de redacción Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Josep Garriga y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA Select publicaciones, s.l. | dirección Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y dirección de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redacción Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats | colaboradores Màrius Carol, Sergi Pàmies, Isabel Lorente, Iván Costa | redacción Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 coordinación spanair Josep Garriga | producción spanair Sandra Meléndez publicidad publicidad1@selectpublicaciones.com - Balmes, 172, Barcelona. Tel. 93 217 30 52 impresión Giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

spanorama Spanair

magdalenas con pretensiones

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors. ‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.

52 Hotel Coco Ocean, Resort & Spa

56 Gadgets

70 Embajadores Spanair Ambaixadors Spanair Spanair Ambassadors

62 Nuevos retos y sorpresas en nuestras redes sociales Nous reptes i sorpreses a les nostres xarxes socials

New challenges and surprises on our social networks

66 Spanair aterriza en Bari, Hong Kong y Charlotte Spanair aterra a Bari, Hong Kong i Charlotte

Spanair lands in Bari, Hong Kong and Charlotte

72 Mapa de rutas Spanair Mapa de rutes Spanair Spanair routes map

64 Sus ideas nos ayudan a mejorar Les seves idees ens ajuden a millorar Your ideas help us to improve

pequeños museos de madrid

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advice for passengers

81 ¿Sabías que...? Sabies que...?

Did you know...?

82 Las vistas de Berlín desde el Reichstag, por Màrius Carol Les vistes de Berlín des del Reichstag, per Màrius Carol

Views of Berlin from the Reichstag dome, by Màrius Carol spanorama Spanair

Agenda

Un marzo festivalero Barcelona

Marzo viene repleto de festivales, giras musicales y fiestas que ponen punto y final al desenfreno del carnaval. Març arriba replet de festivals, gires musicals i festes que posen punt final a la disbauxa del carnestoltes. March is filled with festivals, music tours and parties to top off the debauchery of the carnival season. Por Gloria Zorrilla.

‘A la luz de las estrellas’ Es el nombre del nuevo espectáculo ecuestre de Apassionata, en el que jinete y caballo se funden con la música en una suerte de elegantísimo ballet, a lomos de algunos de los más bellos ejemplares del mundo. El equipo del maestro portugués de equitación, Luis Valença, trabaja con varias razas: árabes, bereberes, frisios, lusitanos, ponies o incluso burros, en un show que entusiasmará a toda la familia por su belleza y plasticidad, incluso a los que no son amantes de estos nobles animales. ¡Simplemente espectacular! Único día 26 de marzo. 17 y 21,30 horas. Palau Sant Jordi. Barcelona. www.apassionata.es

A la llum dels estels

A ‘ la Luz de las Estrellas’ és el nom del nou espectacle eqüestre d’Apassionata, en què genet i cavall es fonen amb la música en una mena d’elegantíssim ballet a coll d’alguns dels més bells exemplars del món. L’equip del mestre portuguès d’equitació Luis Valença treballa amb diverses races: àrabs, berbers, frisons, lusitans, ponis o fins i tot ases, en un show que entusiasmarà tota la família per la seva bellesa i plasticitat, inclosos aquells que no són amants d’aquests nobles animals. Senzillament espectacular! 26 de març. 17 i 21,30 h. Palau Sant Jordi. Barcelona. www.apassionata.es

In the light of the stars

‘A la luz de las estrellas’ (‘In the Light of the Stars’) is the name of Apassionata’s new horse show, where riders and horses melt with the music into a kind of elegant ballet in an equestrian spectacle featuring some of the finest horse specimens in the world. Portuguese master Luis Valença’s riding team work with several breeds: Arab, Berber, Friesian, Lusitano, ponies, or even donkeys, in a beautiful, plastic show that will thrill the whole family, including those who are not fans of these noble animals. Simply spectacular! 26 Mar. 5 p.m. and 9.30 p.m. Palau Sant Jordi. Barcelona. www.apassionata.es

spanorama Spanair

Munich

Kylie Minogue, gira alemana

El 19 de febrero comenzó en Dinamarca la macrogira de la cantante australiana ‘Aphrodite Les Follies 2011’, para presentar su último trabajo discográfico, el ya exitoso’ Aphrodite’. Kylie actuará en el norte de Europa y, a partir del 1 de marzo, aterrizará en Alemania, el país con mayor número de conciertos de este tour, con 5 actuaciones. En España sólo estará, el 12 de marzo, en el Palau Sant Jordi de Barcelona, y a partir de abril cruzará el charco hacia Canadá, Estados Unidos y México. 1 de marzo en el O2 World de Berlin; 5 de marzo en Munich, en el Olympiahalle; 6 de marzo en el SAP Arena de Manheim; y 18 de marzo en el KoeningPilsener-Arena de Oberhausen.

Kylie Minogue, gira alemanya

El 19 de febrer va començar a Dinamarca la macrogira de la cantant australiana A ‘ phrodite Les Follies 2011’, per presentar el seu últim treball discogràfic, el ja aclamat A ‘ phrodite’. Kylie actuarà al nord d’Europa i, a partir de l’1 de març, aterrarà a Alemanya, el país amb més concerts d’aquesta gira, amb 5 actuacions. A Espanya, només hi serà el 12 de març, al Palau Sant Jordi de Barcelona, i a partir d’abril creuarà l’Atlàntic cap al Canadà, els Estats Units i Mèxic. 1 de març a l’O2 World de Berlín; 5 de març a Munic, a l’Olympiahalle; 6 de març al SAP Arena de Manheim; i 18 de març al Koening-Pilsener-Arena d’Oberhausen

Kylie Minogue’s German tour

Estocolmo

‘Aphrodite Les Follies 2011 Tour’, started on 19 February, in Denmark, to present the Australian singer’s latest album, the hit ‘Aphrodite’. Kylie will perform in northern Europe and, from 1 March, will land in Germany, where she will be giving the largest number of concerts in this tour, with five performances. In Spain, there is only one concert, on 12 March, at Barcelona’s Palau Sant Jordi. In April, she will cross over to Canada, Mexico and the United States. Concerts: 1 March at the O2 World, in Berlin; 5 March at the Olympiahalle, in Munich; 6 March at the SAP Arena, in Mannheim; and 18 March, in the Koenig-Pilsener Arena, in Oberhausen.

Sueños de verano Este es el tema central de esta nueva edición de Stockholm International Boat Show, la feria náutica más importante del norte de Europa. Desde la época de los vikingos, los suecos han tenido fama de buenos navegantes, así es que, si eres un enamorado del mar, puedes pasarte para ver, en este salón, las últimas novedades del sector náutico, desde megayates hasta windsurfs. Se celebra en el Stockholmsmässan, de 10 a 18 horas. www.alltforsjon.se/en Del 5 al 13 de marzo.

Somnis d’estiu

Aquest és el tema central d’aquesta nova edició de Stockholm International Boat Show, la fira nàutica més important del nord d’Europa. Des de l’època dels víkings, els suecs han tingut fama de bons navegants, així que, si sou uns enamorats del mar, podeu venir a veure, en aquest saló, les últimes novetats del sector nàutic, des de megaiots fins a windsurfs. Se celebra a Stockholmsmässan, de 10 a 18h. www.alltforsjon.se/en Del 5 al 13 de març.

Summer Dreams

This is the central theme of the new edition of Stockholm’s International Boat Show, the largest boat fair in Northern Europe. From the time of the Vikings, Swedes have had the reputation of being good sailors, so if you’re a sea lover you can visit the exhibition to have a look at all the latest trends in nautical design, from megayachts to windsurf boards. Held at the Stockholmsmässan, from 10 a.m. to 6 p.m. www.alltforsjon.se/en, 5 - 13 March. spanorama Spanair

Madrid

‘Speak now’, World Tour de Taylor Swift La cantante de country pop viene, por fin, a Europa. Una gira de más de diez meses de duración para presentar su tercer álbum ‘Speak now’. La mezzo estadounidense, con sólo 21 años, ha conseguido ya, durante su corta trayectoria, 4 premios Grammy, y se ha convertido en un fenómeno fan planetario, con unas ventas de más de 17 millones de copias, y en la cantante country con más descargas en internet. Actuaciones: 6 de marzo en el Forest National (Bruselas); 9 de marzo en el Oslo Spektrum (Oslo); y 19 de marzo en el Palacio de los Deportes (Madrid).

‘Speak now’, World Tour de Taylor Swift

La cantant de country pop arriba, per fi, a Europa. Una gira de més de deu mesos de durada per presentar el seu tercer àlbum ‘Speak now’. La mezzosoprano nord-americana, amb tan sols 21 anys, ja ha aconseguit, en la seva curta trajectòria, 4 premis Grammy, i s’ha convertit en un fenomen fan planetari, amb més de 17 milions de còpies venudes, i en la cantant de country amb més descàrregues per Internet. Actuacions: 6 de març al Forest National (Brussel·les); 9 de març a l’Oslo Spektrum (Oslo); i 19 de març al Palacio de los Deportes (Madrid).

Taylor Swift’s ‘Speak now’, World Tour

Maastricht

The country pop singer is finally coming to Europe. A tour of more than ten months to present her third album ‘Speak now’. The American mezzo, at only 21, has already received 4 Grammys during her short career and has become a global fan phenomenon with over 17 million copies sold. She’s also the country singer with the most downloads on the Internet. Performances: 6 Mar at Forest National (Brussels); 9 Mar at the Oslo Spektrum (Oslo); and 19 Mar at the Palacio de los Deportes (Madrid).

Feria de Arte y antigüedades de lujo TEFAF es la feria de arte y antigüedades más influyente del mundo, también conocida como la Rolls Royce entre los coleccionistas y aficionados al arte. Aquí acuden todos aquellos que buscan las piezas más exclusivas para aumentar sus colecciones, ya que uno puede encontrar verdaderas joyas de todas las épocas. En esta 24ª edición, Tefaf ofrece a los coleccionistas la oportunidad de comprar desde monedas romanas o piezas egipcias, hasta obras de artistas como Picasso, Dubuffet, Egon Schiele, Pollock, Rothko o Bourgeois. En la feria hay más de 140 expertos evaluando y autentificando las 30.000 obras de arte que se exhiben. Se puede llegar con el tren Brussels South (Midi). 18 al 27 de marzo. Palacio de Congresos. www.tefaf.com

Fira d’Art i antiguitats de luxe

TEFAF és la fira d’art i antiguitats més influent del món, també coneguda com la Rolls Royce entre els col·leccionistes i aficionats a l’art. Hi participen tots aquells que cerquen les peces més exclusives per augmentar les seves col·leccions, perquè s’hi poden trobar veritables joies de totes les èpoques. En aquesta 24a edició, Tefaf ofereix als col· leccionistes l’oportunitat de comprar des de monedes romanes o peces egípcies, fins a obres d’artistes com ara Picasso, Dubuffet, Egon Schiele, Pollock, Rothko o Bourgeois. A la fira, hi ha més de 140 experts que avaluen i autentifiquen les 30.000 obres d’art que s’hi exhibeixen. S’hi pot arribar amb el tren de Brussels South (Midi). Del 18 al 27 de març. Palau de Congressos i Exposicions MECC de Maastricht. www.tefaf.com

Art & luxury antiques fair

TEFAF is the most influential art and antiques fair in the world, also known as the Rolls Royce among collectors and art enthusiasts. Those looking for unique pieces to add to their collections come over to the exhibition, as one can find jewels of all periods. In this 24th edition, Tefaf offers collectors the opportunity to buy from Roman coins or Egyptian pieces, to works by artists such as Picasso, Dubuffet, Egon Schiele, Pollock, Rothko or Bourgeois. At the show, there are more than 140 experts evaluating and authenticating the 30,000 works of art exhibited. You can get to Maastricht by train from Brussels South (Midi). 18 to 27 March. Maastricht Congress Centre (MECC). www.tefaf.com 8

spanorama Spanair

Esta es la XII edición de este ecléctico festival en el que actúan nombres consagrados, como José Feliciano, y también nombres más locales, como Pastora, o figuras del jazz, como Herbie Hancock. La riqueza de este festival es la variedad de su cartel. Aquí, Diego El Cigala presentará su nuevo espectáculo ‘Tres flamencos’, en un recital en el que estará acompañado por El Piraña y Diego del Morao. Y otra leyenda musical que acudirá directamente desde La Habana es la Orquesta Buena Vista Social Club, con sus 13 miembros, acompañados por la portentosa voz de Omara Portuondo. Entradas a partir de 18€ . Diego El Cigala, 2 de marzo en el Palau Sant Jordi; 10 de marzo, Buena Vista Social Club y Omara Portuondo, en el Auditori de Barcelona. www.festival-millenni.com

Festival Internacional de Música de Barcelona, Mil·lenni

Aquesta és la XII edició d’aquest eclèctic festival que reuneix noms consagrats com José Feliciano i noms més locals, com Pastora, o figures del jazz, com Herbie Hancock. La riquesa d’aquest festival és la varietat del seu cartell. Diego El Cigala ens presentarà el seu nou espectacle ‘Tres flamencos’, en un recital en el qual l’acompanyaran el Piraña i Diego del Morao. I una altra llegenda que vindrà directament des de l’Havana és l’orquestra Buena Vista Social Club, amb els seus 13 membres, acompanyats per la portentosa veu d’Omara Portuondo. Entrades a partir de 18€. www.festival-millenni.com Diego El Cigala, 2 de març al Palau Sant Jordi. 10 de març, Buena Vista Social Club i Omara Portuondo, a l’Auditori de Barcelona.

Mil·lenni, Barcelona’s International Music Festival

España

This is the 12th edition of this eclectic festival featuring established names such as Jose Feliciano, local names such as Pastora or jazz figures such as Herbie Hancock. The beauty of this festival lies in the variety of its line-up. Diego El Cigala will present his new show ‘Three Flamencos’ at a recital, on march 2, accompanied by El Piraña and Diego del Morao. And another musical legend coming all the way from Havana, march 10, is the Buena Vista Social Club Orchestra, featuring its 13 members accompanied by the powerful voice of Omara Portuondo. Tickets from 18 €. www.festival-millenni.com

El hombre que le robó el Globo de Oro a Johnny Depp Todas las apuestas daban al pirata del Caribe como vencedor, pero fue Paul Giamatti quien logró el Globo de Oro al mejor actor de comedia por su interpretación de Barney Panofsky, un hombre aparentemente corriente, pero que tiene una vida extraordinaria. En la película ‘El mundo según Barney’, nos cuenta su vida y nos lleva por diversos momentos, unos buenos y otros malos, de su larga y pintoresca existencia. Su historia recorre cuatro décadas, dos continentes, tres esposas, un padre impresentable y un amigo encantador. Dirigida por Richard J. Lewis, acompañan a Giamatti: el oscarizado Dustin Hoffman y Minnie Driver. Estreno: 18 de marzo.

L’home que va prendre el Globus d’Or a Johnny Depp

Totes les apostes deien que el pirata del Carib seria el vencedor, però fou Paul Giamatti qui va aconseguir el Globus d’Or al millor actor de comèdia per la seva interpretació de Barney Panofsky, un home corrent a primer cop d’ull, però que té una vida extraordinària. A la pel·lícula ‘Barney’s Version’, ens explica la seva vida i ens passeja per diversos moments, alguns de bons i altres de dolents, de la seva llarga i pintoresca existència. La seva història recorre quatre dècades, dos continents, tres esposes, un pare impresentable i un amic encantador.Dirigida per Richard J. Lewis acompanyen a Giamatti el guardonat amb dos Oscars, Dustin Hoffman, i Minnie Driver. S’estrena a Espanya el 18 de març. 10

spanorama Spanair

Palma de Mallorca

Barcelona

Festival Internacional de Música de Barcelona, Mil·lenni

Finaliza Art Futura El 29 de abril finaliza la edición número 21 de Art Futura, el festival de Cultura y Creatividad Digital de mayor repercusión. Este año se está celebrando en 14 ciudades españolas simultáneamente: Alicante, Barcelona, Cádiz, Gijón, Granada, Palma de Mallorca... El festival explora los mejores proyectos y las mejores ideas surgidos en el panorama internacional de los ‘new media’, el diseño de interacción, los videojuegos y la animación digital. Actividades educativas hasta el 29 de abril en: Es Baluard. Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. www.esbaluard.org/ www.artfutura.org

Finalitza Art Futura

El 29 d’abril finalitza l’edició número 21 d’Art Futura, el festival de Cultura i Creativitat Digital de més repercussió. Aquest any s’està celebrant en 14 ciutats espanyoles simultàniament: Alacant, Barcelona, Cadis, Gijón, Granada, Palma de Mallorca… El festival explora els millors projectes i les millors idees sorgits al panorama internacional dels ‘new media’, el disseny d’interacció, els videojocs i l’animació digital. Activitats educatives fins al 29 d’abril a: Es Baluard. Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. www.esbaluard.org/ www. artfutura.org

Art Futura ends

29 April will mark the end of the 21st edition of Art Futura, the ultimate festival of Culture and Digital Creativity. This year it’s being held simultaneously in 14 Spanish cities: Alicante, Barcelona, Cádiz, Gijón, Granada, Palma de Mallorca... The festival explores the best projects and best ideas that emerged in the international spectrum of new media, interactive design, videogames and digital animation. Educational activities until 29 April, at Es Baluard. Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. www. esbaluard.org/ www.artfutura.org

The man who robbed Johnny Depp of the Golden Globe award

All the odds were on the Pirate of the Caribbean, but it was Paul Giamatti who won the Golden Globe award for best actor in a comedy or musical, for his portrayal of Barney Panofsky, a seemingly ordinary man, but with an extraordinary life. The film ‘Barney’s Version’ tells us about his life and takes us through several stages – some good, some bad – of his long and colorful existence. His story goes through four decades, two continents, three wives, a heck of a father and a charming friend. Directed by Richard J. Lewis and costarring with Giamatti are Dustin Hoffman and Minnie Driver. Opens on 18 March.

Oporto

Como un rey Si no sabes qué regalarle el día del padre, el próximo 19 de marzo, invítalo a pasar una noche de lujo y sofisticación en una de las Pousadas históricas de Portugal, como Freixo Palace de Oporto. Este hotel con encanto, a orillas del Duero, ofrece una promoción de 150€ por noche, con desayuno, champagne en la habitación y tratamiento vip. Te sentirás como un auténtico rey en su castillo. www.pousadas.pt

Com un rei

Like a king

If you don’t know what to buy dad on Father’s Day ( 19 March in Spain), invite him to spend a night of luxury and sophistication in one of the historic Pousadas of Portugal, such as the Freixo Palace in Porto. This charming hotel, on the banks of the River Douro, offers a promotion of 150 € per night, with breakfast, champagne in the room and a VIP treatment included. He will feel like a king in his castle. www.pousadas.pt

Enrique Iglesias, eufórico en Escandinavia ‘Euphoria’ es el noveno álbum del cantante y el primero con temas originales tanto en castellano como en inglés. Enrique lo describe como el álbum mas “enérgico y diferente” que ha hecho en toda su carrera. El sencillo tema ‘Cuando Me Enamoro’, a dúo con el cantautor dominicano Juan Luis Guerra, lo catapultó a la lista de éxitos. Ahora está de gira por Europa y, tras Gran Bretaña, recalará en Finlandia donde ofrecerá dos conciertos: el 6 de abril en Turku y el 7, en Helsinki.

Enrique Iglesias eufòric a Escandinàvia

‘Euphoria’ és el novè àlbum del cantant i el primer amb temes originals, tant en castellà com en anglès. L’Enrique el descriu com l’àlbum més “enèrgic i diferent” que ha fet en tota la seva carrera. El senzill tema ‘Cuando Me Enamoro’, a duo amb el cantautor dominicà Juan Luis Guerra, el va catapultar a la llista d’èxits. Ara és de gira per Europa i, després de la Gran Bretanya, recalarà a Finlàndia on oferirà dos concerts: el 6 d’abril a Turku i el 7, a Hèlsinki.

Enrique Iglesias, euphoric in Scandinavia

‘Euphoria’ is the singer’s ninth album and the first one with songs in both Spanish and English. Enrique describes the album as the most “energetic and different,” he has ever made throughout his career. The single ‘Cuando me enamoro’, a duet with Dominican songwriter Juan Luis Guerra, catapulted him into the hit parade. He is now touring Europe and, after the UK, will arrive in Finland where he will give two concerts: 6 April in Turku and 7 April in Helsinki.

Valencia

Helsinki

Si no saps què regalar-li el dia del pare, el proper 19 de març, el pots convidar a passar una nit de luxe i sofisticació en una de les Pousadas històriques de Portugal, com Freixo Palace de Porto. Aquest hotel amb encant a tocar del Douro ofereix una promoció de 150 € la nit, amb esmorzar, champagne a l’habitació i tractament vip. Et sentiràs com un rei al seu castell. www.pousadas.pt

Fallas, un arte efímero Las construyen para quemarlas. Son las fallas, esas esculturas, realizadas en madera o corcho, para arder como una tea. A partir del 1 de marzo, a las 14 horas, se celebra la tradicional ‘Mascletá’, que da comienzo a las famosas fiestas en honor de San José en la Comunidad Valenciana. Cada noche habrá fuegos artificiales, exposición de ‘Ninots’, desfile de falleras, hasta la gran traca final, el día 19. Un espectáculo único. Del 15 al 19 de marzo. www.fallas.com

Falles: un art efímer

Les construeixen per cremar-les. Són les falles, escultures fetes de fusta o de suro, perquè cremin com una teia. A partir de l’1 de març, a les 2h del migdia, se celebra la tradicional Mascletada, que marca el tret de sortida de les famoses festes en honor de Sant Josep a la Comunitat Valenciana. Cada nit hi haurà focs artificials, exposició de Ninots, desfilada de falleres, fins al moment de la gran traca final, el 19. Un espectacle únic. Això sí, si no us agraden el soroll, la pólvora o la pirotècnia, no us hi acosteu pas. Del 15 al 19 de març. www.fallas.com

Fallas, an ephemeral art

They are built to be burnt. It’s the Fallas, those sculptures made of wood or cork to burn like torches. From 1 March, at 2 p.m., Valencia’s famous festival in honour of Saint Joseph starts off with the traditional ‘Mascletá’. Nights are filled with fireworks, ‘Ninots’ exhibitions, ‘falleras’ parades, until the grand finale on the 19th. A unique spectacle. But of course, if you are not into noise, gunpowder or pyrotechnics, you’d better stay away. From 15 to 19 Mar. www.fallas.com spanorama Spanair

‘La Sagrada Familia de Gaudí’

‘Somos uno. Un homenaje a los pueblos indígenas’ Joanna Eede y Survival International |

304 páginas. 49,50€. Editorial Lunwerg.

Es la gran catedral del siglo XXI. Un icono en el ‘skyline’ de Barcelona y obra maestra del modernismo. Este libro, coeditado con la Junta del Tempo Expiatorio de la Sagrada Familia, pretende dar una visión amplia, inédita y rigurosa de los aspectos más destacados que conforman el templo, desde aquellos puramente constructivos o artísticos, hasta otros relacionados con su historia y su significado para la ciudad de Barcelona. Con espectaculares fotografías. La obra tiene dos versiones: castellano/ inglés y catalán/francés.

Obra mestra del modernisme i una icona de Barcelona i el seu ‘skyline’. Aquest llibre, coeditat amb la Junta del Temple Expiatori de la Sagrada Família, ofereix una visió àmplia, inèdita i rigorosa dels aspectes més destacats que conformen el temple, des d’aquells purament constructius o artístics, fins a altres relacionats amb la seva història i el seu significat per a la ciutat de Barcelona. Amb espectaculars fotografies. L’obra té dues versions: català/francès i castellà/anglès.

‘Gaudi’s Sagrada Familia’

An icon of Barcelona’s skyline and an Art Nouveau masterpiece. The book, copublished with the Board of the Expiatory Church of the Sagrada Família, pesents a new, comprehensive and accurate vision of the main elements that make up the church building, from those merely architectural or artistic, to others related to its history and its meaning to the city of Barcelona. Photographs are spectacular. The book comes in two versions: Spanish/English and Catalan/ French.

Libros Llibres | Books

‘La viuda embarazada’

Martin Amis | Editorial Anagrama. 504 páginas. 23,50 €.

Vuelve un Amis en su mejor forma, como el maestro que és, satírico, inteligente, agudo... La novela del autor británico discurre en el año 1970 en plena revolución sexual. Keith Nearing tiene 20 años y esté pasando el verano de su vida. Su novia Lily, tras dejarle tres meses de ‘libertad’ para experimentar con otras, ha vuelto para pasar juntos las vacaciones en un castillo en Italia. En el castillo, hay un grupo de jóvenes unos a favor y otros en contra del estos cambios. Pero después de una revolución social no queda un heredero sino una viuda encinta... 12

spanorama Spanair

Editorial Blume. 224 páginas. 39,90€. 427 páginas. 22€

‘La Sagrada Família de Gaudí’

‘La vídua embarassada’

Torna un Amis satíric, intel·ligent, agut... La novel·la té lloc l’any 1970, en plena revolució sexual. Keith té 20 anys i està passant l’estiu de la seva vida. La seva xicota, després de regalar-li tres mesos de “llibertat”, ha tornat per passar junts les vacances en un castell a Itàlia, on hi ha un grup de joves. Però, després d’una revolució social, no ens queda cap hereu, sinó una vídua embarassada...

‘The Pregnant Widow’

Amis is back at his best, as the master he is: wry, smart, witty... The novel by the British author takes place in 1970, during the sexual revolution. 20 year-old Keith Nearing is having the summer of his life. His girlfriend Lily, after giving him a three-month break for some “freedom” to try out other lovers, has returned to spend the holidays together in a castle in Italy. There is a group of young people, some for and others against all these changes. But after a social revolution, what’s left is not an heir, but a pregnant widow...

¿Cómo viven los pueblos indígenas? Pero, sobre todo, ¿cómo pueden sobrevivir en un mundo que amenaza sus tierras y sus recursos naturales? A estas y otras cuestiones intenta responder este libro lleno de conmovedoras declaraciones de indígenas de Borneo, Perú, Canadá, Tanzania, Siberia, Amazonas o Mongolia. Una obra profundamente solidaria hacia estos pueblos que luchan por su supervivencia.

‘Somos uno. Un homenaje a los pueblos indígenas’

Com viuen els indígenes? Però, sobretot, com poden sobreviure en un món que amenaça les seves terres i els seus recursos naturals? Aquestes i altres qüestions són les que aborda aquest llibre ple de commovedores declaracions d’indígenes de Borneo, el Perú, el Canadà, Tanzània, Sibèria, l’Amazones o Mongòlia. Una obra profundament solidària amb aquests pobles que lluiten per la seva supervivència.

‘We Are One: A Celebration of Tribal Peoples’

How are the lives of tribal peoples? But most importantly, how can they survive in a world that threatens their land and natural resources? This book tries to answer these and other questions, with a touching collection of the voices of the tribal peoples of Borneo, Peru, Canada, Tanzania, Siberia, the Amazon or Mongolia. A true celebration of these peoples that struggle for their survival and to preserve their environment.

‘El cementerio de Praga’

Umberto Eco | Editorial Lumen. 592 páginas. 23,90 €

Han pasado treinta años desde ‘El nombre de la rosa’ y muchos de sus lectores lo echaban de menos. Eco vuelve para mostrarnos que nada es lo que parece y nadie es quien realmente dice ser. La novela comienza en 1897 en París, donde el capitán Simonini se dedica a crear documentos falsos. Misógino y glotón, el capitán se inspira en los folletines de Dumas y Sue para crear complots inexistentes, fomentar intrigas o difamar a las grandes figuras de la política europea. Caballero sin escrúpulos, trabaja al servicio del mejor postor, desde el gobierno italiano hasta Hitler aprovechan sus malvados oficios.

‘El cementiri de Praga’

Han passat trenta anys des que va escriure ‘El nom de la rosa’ i Eco torna per mostrar-nos que, tant a la literatura com a la vida, res no és el que sembla i ningú no és qui realment ens vol fer creure. La novel·la comença el 1897 a París, on el capità Simonini es dedica a l’art de crear documents falsos. Misogin i golafre desvergonyit, el capità s’inspira en els fulletons de Dumas i Sue per crear complots inexistents, fomentar intrigues o difamar les grans figures de la política europea. Cavaller sense escrúpols, treballa al servei del millor postor, i se-n’aprofiten des del govern italià fins a Hitler.

‘The Cemetery of Prague’

Thirty years have passed since ‘The Name of the Rose’. Eco is back to prove in life and literature nothing is quite what it seems and no one is quite who they claim to be. The story begins in 1897 Paris, where Captain Simonini works creating false documents. A misogynist and an unashamed glutton, the captain is inspired by the ‘feuilleton’ stories of Dumas and Sue to weave non-existent plots, incite intrigue or to cast aspersions on the great political figures of the time in Europe. A man without scruples, he works for the highest bidder.

spanorama Spanair

La fórmula Estocolmo La fórmula Estocolm | The Stockholm Formula

Historia, vanguardia y naturaleza se alían en una ciudad serena y en plena ebullición. Història, avantguarda i natura s’alien en una ciutat serena i en plena ebullició. History, avant-garde and nature come together in a serene city which is bustling with activity. Texto: Victor Martín - Fotos: Joan Masats.

spanorama Spanair

stocolm no és una ciutat corrent. És un stocolmo no es una ciudad al uso. Es un contockholm is not your typical kind of city. It conjunt urbà construït sobre catorze illes, de E E S junto urbano construido sobre catorce islas, is an urban settlement built on fourteen manera que l’aigua és el principal fil conductor i de modo que el agua es el principal hilo conducislands, in such way that water is the city’s tor y cubre tres cuartas partes de su territorio. Tanto es así que, a veces, nos da la sensación de que más que caminar sobre adoquines, flotamos. Durante años, esta ciudad nórdica ha sido una gran desconocida. Los viajeros se desplazaban de norte a sur, en busca de playas y arena. Sin embargo, en el siglo XXI, los países escandinavos se han perfilado como destinos turísticos de primera magnitud. Su atractivo es innegable: una rica historia adornada de monumentos y rincones repletos de encanto; una escena artística en plena ebullición; y unas ciudades perfectamente organizadas, mimadas durante años por un sistema del bienestar que ha convertido a los escandinavos en campeones de la renta mundial per cápita. Entre todas las ciudades del norte, destaca Estocolmo. Imperial e impoluta, diríase que casi perfecta. Conocida durante años por su síndrome y por ser escenario de los Nobel, los premios más prestigiosos del mundo. También por ser una de las grandes capitales de la diplomacia

cobreix tres quartes parts del seu territori. Tant que, de vegades, fins i tot ens fa l’efecte que més que caminar sobre llambordes, estem surant. Durant anys, aquesta ciutat nòrdica ha estat una gran desconeguda. Els viatgers es desplaçaven de nord a sud, a la recerca de platges i sorra. Malgrat això, al segle XXI, els països escandinaus es perfilen com a destinacions turístiques de primera magnitud. El seu atractiu és innegable: una rica història adornada de monuments i racons replets d’encant; una escena artística en plena ebullició; i unes ciutats perfectament organitzades, emparades durant anys per un sistema del benestar que ha convertit els escandinaus en campions de la renda mundial per càpita. Entre totes les ciutats del nord, destaca Estocolm. Imperial i impol·luta, podríem dir que gairebé perfecta. Coneguda durant anys per la seva síndrome i per ser escenari dels Nobel, els premis més prestigiosos del món. També per ser una de les grans capitals de la diplomàcia

main lifeline and it covers around 45% of its territory. It is so much so that, sometimes, we even get the feeling that rather than walking on cobblestones, we are just floating. For many years, this Nordic city has been a great unknown. Travellers used to move from north to south, looking for beaches and sand. However, in the 21st century, Scandinavian countries have emerged as major tourist destinations. The region boasts undeniable attractions: a rich history embellished with monuments and charming corners; a bustling art scene; and a network of perfectly organised cities, backed for years by a welfare system that has turned Scandinavians into the world leaders of global per capita income. Stockholm stands out among other Nordic cities. Imperial, spotless, almost perfect. Long known for its syndrome and for being home to the Nobel prizes, the most prestigious in the world. Also for being one of the great capitals of world

spanorama Spanair

Vester Voldgade

spanorama Spanair

mundial. Los suecos siempre han sido expertos en el arte de conciliar posturas alejadas. Y ese talante, más allá del cliché, se percibe en miles de detalles cotidianos. En la manera sonriente y amable en que los suecos atienden a sus clientes en los comercios, en lo mucho que se esfuerzan los peatones por explicar al turista cómo llegar a una dirección. Casi todas las rutas turísticas de Estocolmo empiezan su recorrido en Gamla Stan, el corazón de la ciudad y el lugar dónde ésta nació hace más de 750 años. Gamla Stan significa ‘ciudad vieja’ y es una isla muy pequeña, con una posición estratégica entre el mar Báltico y el lago Mälaren que pronto la convirtió en el centro comercial y de negocios de todo el país. Hoy es un lugar encantador, donde conviven los restaurantes que sirven ‘slow-food’ con todo tipo de tiendas. Desde establecimientos donde

adquirir lo último del famoso diseño sueco hasta comercios de souvenirs repletos de cascos de vikingos y peluches de reno. Al borde de la isla, el Palacio Real, donde diariamente el rey Gustavo, descendiente de un linaje francés que se asentó en el país en el siglo XIX, despacha asuntos de estado. Más allá del núcleo antiguo, Estocolmo esconde muchos atractivos. Una oferta museística de primera línea, edificios de última generación, grandes espacios naturales y una de las noches más divertidas del norte de Europa. La ciudad puede parecer fría desde la lejanía, pero compensa las bajas temperaturas con toneladas de animación, vanguardia y buen gusto. Es la fórmula Estocolmo. Y funciona.

mundial. Els suecs sempre han estat experts en l’art de conciliar posicions allunyades. I aquest tarannà, més enllà del clixé, es percep en milers de detalls quotidians. En la manera somrient i amable en què els suecs atenen els seus clients als comerços, en com s’esforcen els vianants per explicar al turista com arribar a una adreça. Gairebé totes les rutes turístiques d’Estocolm comencen el seu recorregut a Gamla Stan, el cor de la ciutat i el lloc on aquesta va néixer fa més de 750 anys. Gamla Stan significa ‘ciutat vella’ i és una illa molt petita, amb una posició estratègica entre el mar Bàltic i el llac Mälaren que aviat la va convertir en el centre comercial i de negocis de tot el país. Avui és un lloc encantador, on conviuen els restaurants que serveixen ‘slow-food’ amb tota mena de botigues. Des d’establiments

on adquirir les últimes tendències del famós disseny suec fins a comerços de souvenirs replets de cascos de víkings i rens de peluix. A la vora de la illa, el Palau Reial, on diàriament el rei Gustau, descendent d’un llinatge francès que es va assentar al país al segle XIX, despatxa assumptes d’estat. Més enllà del nucli antic, Estocolm amaga molts atractius. Una oferta museística de primera línia, edificis d’última generació, grans espais naturals i una de les nits més divertides del nord d’Europa. La ciutat pot semblar freda des de la llunyania, però compensa les baixes temperatures amb tones d’animació, avantguarda i bon gust. És la fórmula Estocolm. I funciona.

diplomacy. The Swedes have always mastered the art of reconciling different positions. That kind of attitude, beyond all clichés, can be noticed in a thousand small details of their everyday life. In the smiling, attentive way they treat customers in shops, in the great effort of pedestrians to give directions to tourists. Nearly all tours of Stockholm start in Gamla Stan, the heart of the city and the place where it was born over 750 years ago. Gamla Stan means ‘the old town’ and it is a tiny island lying in a strategic location between the Baltic Sea and Lake Mälaren, which soon turned it into the main business and commercial centre of the whole country. Today, it is a charming place, with slow food restaurants next to all sorts of shops. From boutiques offering the latest trends in the celebrated Swedish

design, to souvenir shops bursting with viking helmets and cuddly reindeers. On the edge of the island you will find the Royal Palace, where King Gustaf, a descendant of a French lineage that settled in the country in the 19th century, deals with state affairs on a daily basis. Apart from the old town, Stockholm has many other hidden attractions. A superb choice of museums, state-of-the-art buildings, large green areas and a great nightlife, one of the most vibrant in Northern Europe. The city may seem a bit cold from the distance, but tons of entertainment, avant-garde style and good taste make up for the low temperatures. It’s the Stockholm formula. And it works.

Spanair conecta Barcelona y el aeropuerto de Estocolmo-Arlanda con dos vuelos diarios.

Spanair connecta Barcelona i l’aeroport d’Estocolm-Arlanda amb dos vols diaris.

Spanair connects Barcelona and Stockholm’s Arlanda airport twice a day.

Spanair points

Obtención | Obtenció | Obtaining Traveler: desde/from 80 pts. i/v (return ticket) Premium: desde/from 300 pts. i/v (return) Redención | Redempció | Redeeming Traveler: 2.500 i/v (return ticket) Premium: 4.500 pts. i/v (return ticket)

spanorama Spanair

Tommy en la ciudad del agua Tommy a la ciutat de l’aigua | Tommy in the city of water

Acaba de tener uno de los mejores inicios de año de su carrera deportiva. Con la sonrisa dibujada en el rostro, Tommy Robredo nos acompaña hasta Estocolmo, una ciudad rodeada de agua y de mitos. Acaba de tenir un dels millors inicis

d’any de la seva carrera esportiva. Amb el somriure dibuixat al rostre, Tommy Robredo ens acompanya fins a Estocolm, una ciutat envoltada d’aigua i de mites. This year, he’s just had one of the best starts in his sports career. With a smile plastered on his

face, Tommy Robredo joins us on our trip to Stockholm, a city surrounded by water and legend. Texto: Raquel Alba - Fotos: Joan Masats.

spanorama Spanair

i Tomàs, ni Tomeu, ni Toni. El seu nom és Tomi Tomás, ni Tomeu, ni Toni. Su nombre es is name is not Tomás or Tomeu or Toni, but my, al més pur estil anglosaxó. Com Tommy N N H Tommy, al más puro estilo anglosajón. Tommy, in the purest English style. Just Hilfiger o Tommy Lee Jones. Un nom poc comú per Como Tommy Hilfiger o Tommy Lee Jones. Algo like Tommy Hilfiger or Tommy Lee Jones. Not a poco común para un chico nacido en Hostalric (Girona) hace casi 29 años, cuando la moda de los nombres extranjeros todavía no había desembarcado en España. Sus padres lo llamaron así en honor a la ópera rock ‘Tommy’, de The Who. Tommy nos lo explica mientras cruzamos el puente de Skeppsholmen,

a un noi nascut a Hostalric (Girona) fa gairebé 29 anys, quan la moda dels noms estrangers encara no havia arribat amb força a Espanya. Els seus pares li van posar aquest nom en honor a l’òpera rock ‘Tommy’, de The Who. En Tommy ens ho explica mentre creuem el pont de Skeppsholmen, un dels més famosos d’Estocolm. El tennista s’atura

common thing for a little boy who was born in Hostalric (Girona) almost 29 years ago, when the trend for foreign baby names had not come to Spain yet. His parents gave him that name in honour of The Who’s rock opera ‘Tommy’, he tells us while crossing the Skeppsholmen bridge, one of the spanorama Spanair

nueve puestos y situándose como trigésimo primero del mundo. Con la victoria todavía reciente y con la vista puesta en volver a colarse entre los diez mejores del mundo, Tommy se ha tomado un respiro y nos ha acompañado a Estocolmo, una de las ciudades más serenamente bellas del norte de Europa. Robredo ya había estado en la capital sueca antes, pero nunca había tenido la oportunidad de pasear tranquilamente por sus calles. “Disfruto descubriendo nuevos lugares”, comenta Tommy. “Es algo que no acostumbro a hacer a menudo. A pesar de que viajo mucho, nunca me da tiempo de hacer turismo. Voy del hotel a la pista de tenis y de la pista de tenis al hotel y, cuando tengo unos días libres, me gusta descansar en Olot”.

Recorremos con Tommy los alrededores del majestuoso Museo Nacional y llegamos al Gran Hotel de Estocolmo, donde nos resguardamos del frío durante unos minutos para tomar un té. Este hotel, clásico y plagado de sofás aterciopelados, aloja año tras año los galardonados del Premio Nobel. A la salida, un poco recuperados, aprovechamos para preguntar a Tommy cómo comenzó a dar sus primeros raquetazos. “Cuando tenía cinco años, mis padres decidieron por motivos de trabajo que nos trasladáramos a Olot (Girona). Allí, mi padre empezó a dirigir una escuela de tenis y yo comencé a jugar de forma regular a partir de 1987”, explica. “Tener a mi padre como director hacía que en casa estuviéramos todo el día hablando de tenis”, añade con

al costat de l’escultura d’una corona daurada, símbol meteòric a la classificació ATP, guanyant nou llocs i situant-se al lloc número 31 del món. Amb de la ciutat i de la monarquia nacional, i el fotògraf la victòria encara recent i amb la vista posada a dispara sens parar. Amb un somriure, professional tornar a ficar-se entre els deu millors del món, en i amable, en Tommy posa amb calma i, entre flaix Tommy s’ha pres un respir i ens ha acompanyat i flaix, fa gestos de tenir fred. L’esportista aguanta a Estocolm, una de les ciutats més serenament malament les baixes temperatures. Però hi està acostumat: les exigències del circuit internacional de belles del nord d’Europa. Robredo ja havia estat a la capital de Suècia abans, però mai no havia tennis el situen tan aviat al tròpic com a l’Àrtic. tingut l’oportunitat de passejar tranquil·lament Després d’un 2010 decebedor (“el darrer any ha pels seus carrers. “Gaudeixo molt descobrint estat un autèntic desastre”, afirma) que va acabar nous llocs”, comenta en amb cap títol guanyat, l’any Tommy. “És quelcom que 2011 ha arrencat de manera Tommy y Estocolmo se parecen: prometedora. Robredo ambos son elegantes y pausados. no acostumo a fer sovint. Malgrat que viatjo molt, va conquerir al febrer el mai no em dóna temps de Torneig de Santiago de Xile Tommy i Estocolm s’assemblen: fer turisme. Vaig de l’hotel i va protagonitzar un ascens tots dos són elegants i pausats.

a la pista de tennis i de la pista de tennis a l’hotel i, quan tinc uns dies lliures, m’agrada anar a descansar a Olot”. Recorrem amb en Tommy els voltants del majestuós Museu Nacional i arribem al Gran Hotel d’Estocolm, on ens protegim del fred durant uns minuts per prendre un te.Aquest hotel, clàssic i farcit de sofàs de vellut, allotja any rere any els guardonats del Premi Nobel. A la sortida, una mica recuperats, aprofitem per preguntar a en Tommy com va començar a donar cops a la raqueta. “Quan tenia cinc anys, els meus pares van decidir per motius de treball que ens traslladéssim a Olot (Girona). Allà, el meu pare va començar a dirigir una escola de tennis i jo vaig començar a jugar de manera regular a partir del 1987”, expli-

most famous in Stockholm. Both elegant and calm, Tommy and Robredo conquered Stockholm are similar. As the tennis player makes the Movistar Open in a stop by the sculpture Santiago, Chile and made of a golden crown, a symbol of the city and the a meteoric rise in the ATP rankings, moving up national monarchy, the photographer just can’t nine positions and placing as 31st in the world. stop shooting the scene. Smiling, with a willing and Still basking in his victory and set to make it back professional attitude, Tommy poses calmly and, into the world’s top 10, Tommy took a break to amidst the flashes, he makes some gestures that join us on our trip to Stockholm, one of the most indicate he is cold. Tommy Robredo can’t take low serenely beautiful cities in Northern Europe. temperatures easily, though he is used to them: Robredo had already been to the Swedish capital the requirements of the international tennis circuit before, but had never had the chance to have a send him one minute to the Tropic, and then to the nice walk in the streets of the city. “I thoroughly Arctic. enjoy discovering new places”, says Tommy. After a disappointing 2010 (“last year was a real “That’s something I don’t do very often. Even disaster”, he says) that didn’t win him a single title, though I travel quite a lot, I never have time to 2011 has made a promising start. Last February, visit places. I make it from the hotel to the tennis

court and back to the hotel. When I get some days off, I like resting in Olot”. We walk around the surroundings of the majestic National Museum, all the way down to Stockholm’s Grand Hotel, where we find some shelter from the cold for a few minutes, while having a cup of tea. This classic hotel, filled with velvet sofas, lodges the Nobel prize laureates year after year. On our way out, feeling a little better, we ask Tommy about how he started toying with the racket. “When I was five, my parents decided to move to Olot, near Girona, for work reasons. My father started running a tennis school and I began playing on a regular basis in 1987”, he says. “Having dad as the school director had us talking

uno de los más famosos de Estocolmo. El tenista se detiene junto a la escultura de una corona dorada, símbolo de la ciudad y de la monarquía nacional, y el fotógrafo dispara sin parar. Con una sonrisa, profesional y bien dispuesto, Tommy posa con calma y, entre flash y flash, hace gestos de que tiene frío. El deportista guanta mal las bajas temperaturas. Pero está acostumbrado: las exigencias del circuito internacional de tenis lo sitúan tan pronto en el trópico como el Ártico. Tras un 2010 decepcionante (“el pasado año fue un auténtico desastre”, afirma) que acabó con ningún título ganado, 2011 ha arrancado de manera prometedora. Robredo conquistó el pasado febrero el Torneo de Santiago de Chile y protagonizó un ascenso meteórico de la clasificación ATP, ganando

spanorama Spanair

una sonrisa. Continuamos paseando por Estocolmo, una ciudad que, con más de setecientos años de historia, guarda rincones secretos cargados de mitomanía. Uno de ellos es la tumba de Greta Garbo, situada en el cementerio de Skogskyrkogården’, en medio de un frondoso y melancólico bosque. Las cenizas de “La Divina” reposan ahí desde 1999, después de que uno de sus sobrinos visitara el cementerio y resolviera que ése era el lugar dónde a la Garbo le hubiera gustado perma-

necer para siempre. Robredo deposita una flor sobre su lápida. Continuamos nuestra ruta por Estocolmo. El tenista está en todo momento pendiente de su móvil, cuyo fondo de pantalla exhibe la fotografía de un caballo, propiedad de Tommy y una de sus grandes pasiones. El taxi nos devuelve al centro de la ciudad. Si hay algo que se respira en Estocolmo, eso es agua. No podía ser de otra manera en una ciudad cuyo suelo está conformado por catorce

islas conectadas por puentes. Tras cruzar uno de ellos, nos adentramos en el casco antiguo (Gamla Stan), repleto de pequeños restaurantes donde resguardarnos del frío de la mañana escandinava. Tommy se sienta en un banco con esa elegancia innata que acompaña a los tenistas. Y esboza la sonrisa de quien ha viajado por todo el mundo pero aprecia detener su ritmo diario para pasear a grandes zancadas por una ciudad desconocida.

ca. “Tenir al meu pare com a director feia que a casa estiguéssim tot el dia parlant de tennis”, afegeix amb un somriure. Continuem passejant per Estocolm, una ciutat que, amb més de set-cents anys d’història, amaga racons secrets carregats de mitomania. Un d’ells és la tomba de Greta Garbo, situada al cementiri de Skogskyrkogården’, al bell mig d’un bosc frondós i malenconiós. Les cendres de “La Divina” reposen aquí des del 1999, després que un dels seus nebots visités el cementiri i resolgués que aquest

era el lloc on, a la seva tia, li hauria agradat de romandre per sempre. Robredo diposita una flor sobre la seva làpida. Continuem la nostra ruta per Estocolm. El tennista està en tot moment pendent del seu mòbil, el fons de pantalla del qual exhibeix la fotografia d’un cavall, propietat d’en Tommy i una de les seves grans passions. El taxi ens torna de nou cap al centre de la ciutat. Si alguna cosa es respira constantment a Estocolm, és l’aigua. No podia ser d’altra manera en una ciutat amb un

terreny format per catorze illes connectades per ponts. Després de creuar-ne un, ens endinsem al nucli antic (Gamla Stan), farcit de petits restaurants on protegir-nos del fred del matí escandinau acompanyats d’un cafè. En Tommy s’asseu al banc de la plaça principal amb aquesta elegància innata que acompanya els tennistes. I perfila el somriure sincer de qui ha viatjat per tot el món però encara sap apreciar un matí de passeig per una ciutat desconeguda.

about tennis all the time at home”, he adds with a smile. We keep strolling around Stockholm, a city that, with over seven hundred years of history, has secret, hidden places shrouded in legend and myth. One of them is Greta Garbo’s grave, in the Skogskyrkogården’ cemetery, amid a lush and melancholy grove. The ashes of “The Divine Garbo” rest there since 1999, after one of her nephews visited the cemetery and decided that was the one place his aunt would have loved to stay forever. Robredo

places one flower on her gravestone. We continue our tour of Stockholm. The tennis player is always paying attention to his mobile phone, showing the background picture of a horse he owns, one of his greatest passions. The taxi takes us back to the centre of the city. If there is something you can breathe in Stockholm, that’s definitely water. It could not be otherwise in a city whose terrain is formed by fourteen islands connected by bridges.

After crossing one of those, we amble into the old town (Gamla Stan), filled with little restaurants to take shelter from the cold of the Scandinavian morning while having a coffee. Tommy sits on a bench in the main square. He has the innate elegance of tennis players and the genuine smile of someone who has travelled all over the world, but who can still appreciate the magic of spending one morning walking the streets of a strange city.

spanorama Spanair

La maldición del tío Óscar La maledicció de l’oncle Oscar | The curse of uncle Oscar Los Óscars que se acaban de entregar en Los Angeles contienen una historia repleta de ganadores. Pero también de grandes perdedores que nunca lograron vencer a otros nominados.

Els Oscars que tot just s’acaben de lliurar a Los Angeles contenen una historia farcida de guanyadors. Però també de grans perdedors que mai no van aconseguir de vèncer els altres nominats. The Academy

Awards that were just handed out in Los Angeles have had countless winners in their history. But also big losers that could never beat other nominees. Texto: Raquel Alba.

Alfred Hitchcock 24

spanorama Spanair

n 2007, Jennifer Hudson, una joven E afroamericana de 25 años cuyas credenciales no pasaban de haber quedado

séptima en el concurso ‘American Idol’ (versión americana de ‘Operación Triunfo’), sorprendió al mundo alzándose con un Óscar. Hudson obtuvo la estatuilla como mejor intérprete secundaria por ‘Dreamgirls’, su debut en el séptimo arte. Pese a que la mayoría de críticos de cine reconocieron su talento y el público que llenaba el auditorio aplaudió a la actriz hasta quemarse las palmas, muchos levantaron discretamente la ceja mientras contemplaban cómo los miembros de la Academia premiaban a una recién llegada y seguían ignorando sistemáticamente a estrellas consagradas como Glenn Close (cinco nominaciones, ningún Óscar), Johnny Depp (tres nominaciones, ningún Óscar) o Michelle Pfeiffer (tres nominaciones, ningún Óscar). Un comentario publicado en el foro de la web ‘Online Insider’ resumía el sentimiento de muchos cinéfilos decepcionados esa noche del 25 de febrero de 2007: “Lo siento. Quizás algún día Jennifer Hudson será una gran

’any 2007, Jennifer Hudson, una joveneta afroamericana de 25 anys que com a L credencials només tenia haver quedat setena

al concurs ‘American Idol’, va sorprendre el món guanyant un Oscar. Hudson va obtenir l’estatueta com a millor intèrpret secundària per ‘Dreamgirls’, el seu debut al setè art. Malgrat que la majoria de crítics de cinema van reconèixer el seu talent i el públic que omplia l’auditori va aplaudir fins a cremar-se les mans, quan la Jennifer va pujar a l’escenari a recollir el guardó, molts no es van poder estar d’arrufar discretament el nas mentre veien com els membres de l’Acadèmia premiaven una nouvinguda i ignoraven sistemàticament estrelles consagrades com Glenn Close (cinc nominacions, cap Oscar), Johnny Depp (tres nominacions, cap Oscar) o Michelle Pfeiffer (tres nominacions, cap Oscar). Un comentari publicat al fòrum de la web ‘Online Insider’ resumia el sentiment de molts cinèfils decebuts aquella nit del 25 de febrer del 2007: “Em sap greu. Potser la Jennifer serà algun dia una gran actriu, però encara no ho és i no es mereixia el premi. Ni de lluny. El valor de l’Oscar ha baixat. I pensar que Cary Grant,

Cary Grant Cary Grant, Greta Garbo y Alfred Hitchcock tan solo obtuvieron el Óscar de manera honorífica.

Cary Grant, Greta Garbo i Alfred Hitchcock només van obtenir l’Oscar de manera honorífica. Cary Grant, Greta Garbo and Alfred Hitchcock only received Academy Honorary Awards.

n 2007, Jennifer Hudson, a young AfricanIbackground American 25 year-old girl whose only was her seventh place in

‘American Idol’, shocked the world by winning an Oscar. She bagged the Academy Award for Best Supporting Actress for ‘Dreamgirls’, her debut on the silver screen. Despite most film critics praised her talent and the audience in the theatre gave the actress a huge round of applause, many raised their eyebrows in astonishment as the Academy decided to give the award to a newcomer while blatantly ignoring big stars such as Glenn Close (five nominations, no Award), Johnny Depp (three nominations, no Award) or Michelle Pfeiffer (three nominations, no Award). On that night of 25 February 2007, this one comment posted on a message board on the ‘Online Insider’ website would put the disappointment of many film lovers in a nutshell: “I am sorry. Jennifer Hudson may become a great actress one day, but she is not yet and she did not deserve the award. Not at all. The Oscars have become devalued. And to think that Cary Grant, Alfred Hitchcock,

Greta Garbo spanorama Spanair

Edward G. Robinson

Richard Burton Montgomery Clift

Angela Lansbury

actriz, pero aún no lo es y no se merecía el premio. Ni de lejos. El valor del Óscar se ha depreciado. ¡Y pensar que Cary Grant, Alfred Hitchcock, Greta Garbo y Peter O’Toole sólo lo ganaron de manera honorífica!”. En 2009, la Academia saldó su deuda histórica con Kate Winslet, una eterna nominada (¡hasta seis nominaciones para conseguir la estatuilla!) desde que en 1995, con sólo 20 años, fuera candidata al premio por ‘Sentido y Sensibilidad’. Ese mismo año, Lauren Bacall, un peso pesado del Hollywood dorado, también obtuvo un Óscar, en este caso honorífico. Pero los académicos todavía no se han reconciliado con Johnny Depp que, pese a ser la novena celebridad más poderosa del mundo según la revista ‘Forbes’, nunca ha conseguido una estatuilla. Tampoco ha obtenido premio Leonardo DiCaprio, que ha tenido que poner hasta tres veces cara de póquer cuando los presentadores abrían el sobre y pronunciaban un nombre que no era el suyo. Asimismo, los ilustres integrantes de la Academia tienen tiempo para, en ediciones futuras, cerrar viejas heridas con Michelle Pfeiffer, Glenn Close o Tom Cruise, tres estrellas de escala planetaria

Alfred Hitchcock, Greta Garbo i Peter O’Toole només el van guanyar de manera honorífica!” El 2009, l’Acadèmia va saldar el deute històric amb Kate Winslet, una eterna nominada (fins a sis nominacions per aconseguir l’estatueta!) des que el 1995, amb només 20 anys, va ser candidata al premi per ‘Sentit i Sensibilitat’. Aquell mateix any, Lauren Bacall, un pes pesat del Hollywood daurat, també va obtenir l’Oscar, però de manera honorífica. Malgrat això, els acadèmics encara no s’han reconciliat amb Johnny Depp, que malgrat ser la novena celebritat més poderosa del món segons la revista ‘Forbes’, mai no ha aconseguit cap Oscar. Tampoc no ha obtingut cap premi Leonardo DiCaprio, que ha hagut de posar cara de pòquer fins a tres vegades quan els presentadors de la gala obrien el sobre i pronunciaven un nom que no era el seu. Els il·lustres integrants de l’Acadèmia també poden, Richard Burton: nominado en edicions futures, tancar velles ferides amb Michelle siete veces y sin estatuilla. Pfeiffer, Glenn Close o Tom Richard Burton: nominat set Cruise, tres estrelles d’escala planetària que han deixat vegades i sense estatueta.

Greta Garbo and Peter Richard Burton: a seven-time that were ignored by uncle O’Toole won Honorary nominee who never grabbed the Oscar, but surely won’t be Awards only!”. overlooked in the history statuette. In 2008, the Acadof cinema. Who can forget emy finally paid Alex Forrest, the deranged their historic debt with Kate Winslet, a lover of Michael Douglas portrayed by Glenn perpetual nominee (up to six nominations Close in ‘Fatal Attraction’ (1987)?, or the exbefore she could grab the statuette!) since plosive crippled soldier played by Tom Cruise in 1995, at only 20, she was nominated for in ‘Born on the Fourth of July’ (1989)? Many her role in ‘Sense and Sensibility’. That same film buffs also claim that Honorary Awards at year, Lauren Bacall, a heavyweight from the least should be given to stars such as Angela Golden Age of Hollywood, also picked up her Lansbury, a three-time nominee who has Academy Honorary Award. But the Academy never won a statuette yet. has not made it up with Johnny Depp yet. But there is a long list of those who will never Despite being the ninth most powerful have an Oscar: classic Hollywood stars that celebrity in the world according to ‘Forbes’ passed away without ever having the chance magazine, the actor has never received an to give their acceptance speech on stage at Oscar. Just like Leonardo DiCaprio, who’s had the ceremony. Montgomery Clift (four nomito keep a poker face as much as three times nations, no Award), Richard Burton (seven when the presenters opened the enveloped nominations, nothing at all) or Edward G. and announced someone else’s name as the Robinson, a cult actor who never even rewinner. The distinguished members of the ceived a single nomination: they are all clear Academy are still in time to heal old wounds examples of the curse. The three of them with Michelle Pfeiffer, Glenn Close or Tom have left a mark in the history of cinema, but Cruise as well. These three internationally they failed to touch the stony golden heart acclaimed stars have delivered performances of uncle Oscar. 26

spanorama Spanair

que han dejado interpretaciones que el tío Óscar ha ignorado pero que seguramente la memoria cinéfila no pasará por alto. Porque, ¿quién no recuerda a Alex Forrest, la psicótica amante de Michael Douglas que encarnaba Glenn Close en ‘Atracción Fatal’ (1987)? ¿O el explosivo soldado paralítico interpretado por Tom Cruise en ‘Nacido el cuatro de julio’ (1989)? Muchos también claman para que se les otorgue al menos un galardón honorífico a estrellas como Angela Lansbury que, nominada tres veces, tampoco tiene estatuilla todavía. Pero a quienes el famoso Óscar ya no podrá pertenecer nunca es a una larga lista de estrellas del cine clásico que han pasado a mejor vida sin la oportunidad de pronunciar el discurso de agradecimiento sobre el escenario de la gala. Montgomery Clift (cuatro nominaciones, ningún Óscar), Richard Burton (siete nominaciones, nada de nada) o Edward G. Robinson, un actor de culto que ni siquiera consiguió que lo nominaran, son claros ejemplos de la maldición. Los tres han marcado un hito en la historia del cine, pero no lograron conmover el duro corazón de oro del tío Óscar.

interpretacions que l’oncle Oscar ha ignorat, però que, de ben segur, la memòria cinèfila no deixarà de banda. Perquè, qui no recorda Alex Forrest, la psicòtica amant de Michael Douglas que encarnava Glenn Close a ‘Atracció Fatal’ (1987)? O l’explosiu soldat paral·lític interpretat per Tom Cruise a ‘Nascut el 4 de juliol’ (1989)? Molts també demanen que s’atorgui almenys un guardó honorífic a grans estrelles com ara Angela Lansbury, nominada tres vegades, que tampoc no té estatueta encara. Però a qui la famosa estatueta daurada ja no podrà pertànyer mai és a una llarga llista d’estrelles del Hollywood clàssic que han passat a millor vida sense haver pogut fer cap discurset d’agraïment sobre l’escenari de lliurament dels Oscar. Montgomery Clift (quatre nominacions, cap Oscar), Richard Burton (set nominacions, res de res) o Edward G. Robinson, un actor de culte que ni tan sols va aconseguir estar mai nominat, són clars exemples de la maledicció. Tots tres han marcat una fita a la història del cinema, però no han aconseguit de conmoure el dur cor daurat de l’oncle Oscar.

Leonardo Di Caprio Johnny Depp

Glenn Close

Tom Cruise Michelle Pfeiffer

Óscar, el destructor de parejas

La maldición del Óscar se prolonga más allá de premiados y no premiados. En Hollywood circula una leyenda según la que el galardonado rompe con su pareja poco después. Los hechos lo corroboran: Sandra Bullock, Hillary Swank, Reese Whiterspoon, Kate Winslet, Julia Roberts y Halle Berry se separaron después de hacerse con la estatuilla.

L’Oscar, el destructor de parelles

La maledicció de l’Oscar es perllonga més enllà de premiats i no premiats. A Hollywood circula la llegenda segons la qual el guardonat trenca amb la seva parella poc després. Els fets ho corroboren: Sandra Bullock, Hillary Swank, Reese Whiterspoon, Kate Winslet, Julia Roberts i Halle Berry es van separar poc després de guanyar l’estatueta.

Sandra Bullock & Jesse James

Hillary Swank & Chad Lowe

Reese Whiterspoon & Ryan Phillippe

Oscar, the couple breaker

The curse of Oscar goes beyond winners and losers. In Hollywood, legend has it that winners break up with their partners shortly after bagging the award. The facts prove it: Sandra Bullock, Hillary Swank, Reese Whiterspoon, Kate Winslet, Julia Roberts and Halle Berry split up with their partners shortly after grabbing the statuette.

Kate Winslet & Sam Mendes

Julia Roberts Halle Berry & Benjamin Bratt & Eric Benet spanorama Spanair

Perfil

Profile

Natalie Portman, Esto no es Hollywood Això no és Hollywood | This is not Hollywood

Inteligente, natural y sin aires de diva. Es Natalie Portman y éste, su año. Intel·ligent, natural i sense aires de diva. És Natalie Portman i aquest, el seu any. Smart, candid and without the diva attitude. It’s Natalie Portman and this is her year. Texto: Raquel Alba.

u asignatura preferida cuando estaba en el S colegio eran las matemáticas porque, según ella: “siempre tienen una respuesta”. Está

ni tacones imposibles, ni respuestas a entrevistas que hagan sospechar que piensa que España está en Latinoamérica. Portman escoge cuidadosamente sus papeles (en una ocasión, afirmó que nunca aparecería en una de esas películas de terror “estilo Jennifer Love Hewitt”) y ha escrito artículos para la prensa americana sobre el conflicto

a seva assignatura preferida quan era a l’escola eren les matemàtiques perquè, segons L ella: “sempre tenen una resposta”. És llicenciada

les travesses [a data de tancament de la revista ‘Spanorama’ encara no ha tingut lloc la cerimònia], el primer Oscar de la seva carrera. A ‘Black Swan’, la Natalie es fica a la pell de Nina Sayers, una ballarina de ballet obsessionada amb el seu paper de solista a “El llac dels cignes”. Per interpretar-lo, Portman es va sotmetre a un dur entrenament de cinc hores i es va aïllar de tota la seva vida social. Paradoxalment, va ser enmig d’aquest aïllament on la Natalie

er favourite subject at school was maths H because, in her words: “they always have an answer”. She graduated in Psychology from Har-

to the United States when she was only a three year-old girl). After putting in great performances for decades, it looks like 2011 will finally be Natalie’s year. All the odds are on her role in ‘Black Swan’ by Darren Aronofsky to earn her the first Oscar of her career. In ‘Black Swan’, Natalie portrays Nina Sayers, a ballerina obsessed with her soloist role in ‘Swan Lake’. For this performance, Portman began a gruelling training regime of five hours a day and was isolated

licenciada en Psicología por la Universidad de Harvard y, hace seis años, decidió emprender sola un largo viaje por Marruecos alojándose en tiendas de campaña y transportándose en camello. La actriz Natalie Portman no tiene nada de la superficialidad con la que se asocia a las estrellas de Hollywood. Ni teñidos platinos,

en Psicologia per la Universitat de Harvard i, fa sis anys, va decidir emprendre sola un llarg viatge pel Marroc allotjant-se en tendes de campanya i movent-se en camell. L’actriu Natalie Portman no té res de la superficialitat amb la qual s’associen les estrelles de Hollywood. Ni tenyits platins, ni talons impossibles, ni respostes a entrevistes que facin sospitar que pensa que Espanya és a l’Amèrica Llatina. Portman tria amb cura els seus papers (en una ocasió, va afirmar que mai no apareixeria en una d’aquelles pel·lícules de terror “estil Jennifer Love Hewitt”) i ha escrit articles per a la premsa americana sobre el conflicte àrabo-israelià (Natalie va néixer a Israel malgrat que, amb només tres anys, es va traslladar als Estats Units). Després de dècades sembrant bones interpretacions, sembla que finalment 2011 serà l’any de la Natalie. El seu paper a ‘Black Swan’, de Darren Aronofsky, li valdrà, segons totes

vard University and, six years ago, she decided to embark on a long trip to Morocco on her own, staying in tents and travelling by camel. Actress Natalie Portman has nothing to do with the superficial aura associated with Hollywood stars. No platinum hair, no killer heels, no interview answers that may suggest she thinks Spain is in Latin America. Portman chooses her roles carefully (she once said she would never appear in one of those “Jennifer Love Hewitt style” terror films) and has written articles in the American press about the Arab-Israeli conflict (Natalie was born in Israel, despite she moved

spanorama Spanair

árabe-israelí (Natalie nació en Israel pese a que se trasladó con sólo tres años a Estados Unidos). Tras décadas sembrando buenas interpretaciones, parece que finalmente 2011 va a ser el año de Natalie. Su papel en ‘Cisne negro’, de Darren Aronofsky, le va a conceder, según todas las quinielas [a fecha de cierre de la revista Spanorama todavía no se ha celebrado la ceremonia], el primer Oscar de su carrera. En ‘Cisne negro’, Natalie se mete en la piel de Nina Sayers, una bailarina de ballet obsesionada con su papel de solista en ‘El lago de los cisnes’. Para interpretarlo, Portman se sometió a un duro entrenamiento de cinco horas y se aisló de toda su vida social. Paradójicamente, fue en medio de este aislamiento donde Natalie conoció al padre de su futuro hijo, el coreógrafo francés Benjamin Millepied. Embarazada y con (previsiblemente) un Oscar bajo el brazo, Natalie afronta el futuro con la misma inteligencia y naturalidad de siempre. Después de todo, lo de Hollywood no fue algo buscado en su vida: un agente la descubrió en una pizzería de Nueva York cuando ella todavía era una niña.

va conèixer el pare del seu futur fill, el coreògraf francès Benjamin Millepied. Embarassada i (previsiblement) amb un Oscar sota el braç, la Natalie afronta el futur amb la mateixa intel·ligència i naturalitat de sempre. Després de tot, l’èxit a Hollywood no ha estat quelcom que ella hagi buscat a la vida: un agent la va descobrir en una pizzeria de Nova York quan ella encara era una nena. from her social life. Paradoxically enough, it was in her isolation that Natalie met the father of her unborn baby, French choreographer Benjamin Millepied. Pregnant and (predictably) with an Oscar under her belt, Natalie is looking to the future with her usual intelligence and candour. After all, her Hollywood success was not something she had been looking for in life: a scout spotted her in a pizza parlour in New York when she was still a little girl.

spanorama Spanair

De Marsella a Arles, saborear la Provenza

De Marsella a Arles, assaborir la Provença | From Marseille to Arles, a taste of Provence Abrazada por el mar Mediterráneo y el río Ródano, esta región del sureste de Francia cuenta con una gran riqueza gastronómica, que satisface a los paladares más exigentes. Abraçada pel mar Mediterrani i el riu

Roine, aquesta regió del sud-est de França compta amb una gran riquesa gastronòmica, que satisfà els paladars més exigents. Embraced by the Mediterranean Sea and the Rhone, this region of southeastern France has a rich cuisine that

will satisfy the most discriminating of palates. Texto: Mireia Aranda - Fotos: Joan Masats. Con la colaboración de ATOUT FRANCE - Agencia de Desarrollo Turístico de Francia (www.franceguide.com)

spanorama Spanair

ás allá de los aromas de los jabones de M Marsella y de los campos de lavanda, la Provenza ofrece también infinidad de atractivos

para los amantes de la gastronomía. Elaborada a base de productos sencillos y frescos, la gastronomía provenzal se adereza con las hierbas de sus colinas: tomillo, orégano, romero, hinojo y serpol, que realzan la carne de cordero, la caza, los productos del mar, los quesos de cabra y una infinita gama de verduras. Desde ‘Spanorama’ les invitamos a hacer un pequeño recorrido por alguna de sus poblaciones, con el objetivo de descubrir sus encantos gastronómicos. Bon appétit!. Nuestra ruta empieza en la ciudad portuaria de Marsella, capital de la región de Provenza-AlpesCosta Azul y la segunda más poblada de Francia. Uno de sus puntos neurálgicos es el Puerto Viejo, uno de los lugares más animados de la ciudad y en el que aún conserva su esencia marinera. En sus alrededores son muchos los restaurantes que ofrecen uno de sus platos típicos, la bullabesa, una sopa elaborada con una combinación de diferentes pescados y mariscos de la zona. Entre los que ofrecen este delicioso plato, destaca Le Miramar (12, Quai du Port), al frente del cual está el chef

és enllà de les aromes dels sabons de Marsella i dels camps de lavanda, la Provença M ofereix també infinitat d’atractius per als amants

de la gastronomia. Elaborada a base de productes senzills i frescos, la gastronomia provençal s’amaneix amb les herbes de les seves muntanyes: farigola, orenga, romaní, fonoll i serpoll, que realcen la carn de xai, la caça, els productes del mar, els formatges de cabra i una infinita gamma de verdures. Des de ‘Spanorama’ us convidem a fer un petit recorregut per alguna de les seves poblacions, amb l’objectiu de descobrir els seus encants gastronòmics. Bon appétit!. La nostra ruta comença a la ciutat portuària de Marsella, capital de la regió de Provença-Alps-Costa Blava i la segona més poblada de França. Un dels seus punts neuràlgics és el Port Vell, un dels llocs més animats de la ciutat, en el qual encara conserva la seva essència marinera. Pels seus voltants són molts els restaurants que ofereixen un dels seus plats típics: la bullabessa, una sopa elaborada amb una combinació de diferents peixos i mariscs de la zona. Entre els que ofereixen aquest deliciós plat destaca Le Miramar (12, Quai du Port), al capdavant del qual hi ha el xef Christian Buffa. Si voleu aprendre a eyond the scents of Marseille soaps and B lavender fields, Provence offers countless attractions for gourmets. Prepared with fresh,

El chef Jean-Claude Altmayer, en la cocina del siglo XIX del Hôtel La Mirande

simple products, Provençal cuisine is seasoned with herbs from the hills in the region: thyme, oregano, rosemary and fennel, which enhance the taste of lamb, game, seafood, goat’s cheese and an infinite range of vegetables. We at ‘Spanorama’ want to invite you to take a short tour of some of the towns in Provence, so as to discover its culinary delights. Bon appétit! . Our tour begins in the port city of Marseille, the capital of the Provence-Alpes-Cote d’Azur department and France’s second most populous city. One of its key points is the Old Port, one of the liveliest places in the city, where it still retains its marine essence. In the surroundings of the port, there are many restaurants serving one of their traditional dishes: bouillabaisse, a stew made with a combination of different fish and shellfish from the area. A standout among restaurants offering bouillabaisse is Le Miramar (12, Quai du Port), headed by chef Christian Buffa. If you want to learn how to cook bouillabaisse, the third Thursday of each month the chef offers a workshop where he shares all the secrets of spanorama Spanair

Christian Buffa. Otras de las especialidades de la gastronomía marsellesa son el arroz con ‘favouilles’ (cangrejos pequeños), el ‘daube’ (estofado) provenzal, y los ‘pieds et paquets’ (carne picada con especias y bacon). La calidad de su cocina ha hecho que 4 restaurantes marselleses –Le Petit Nice; L’Epuisette; Le Peron y Une Table au Sud– cuenten con estrellas en la Guía Michelín 2010. Muy cerca del Puerto Viejo se encuentra el barrio de Panier, uno de los más antiguos y con más encanto de la ciudad gracias a sus callejuelas estrechas y rincones llenos de pequeños cafés y comercios tradicionales. Nuestra primera parada nos lleva hasta la Place Aux Huiles (2, Place Daviel), una preciosa tienda regentada por una simpática canadiense, Mónica, en la que se pueden adquirir más de seiscientos productos de la región, como aceites

de oliva, vinagres de frutas, confituras caseras de mil sabores, miel, etc. Y una cerveza muy especial, ‘La Cagole de Marseille’, que se produce en la ciudad desde hace unos años. Adentrándonos un poco más en el barrio visitamos Les Navettes des Accoules (68, rue Caisserie), donde José Orsini, su propietario, elabora de manera artesanal unas deliciosas ‘navettes’, las galletas secas en forma de barca y perfumadas con flor de azahar que son, desde hace tres siglos, el dulce típico de la ciudad. Entre los productos estrella del barrio también está el chocolate artesanal, que se puede encontrar en establecimientos emblemáticos como La Chocolatière du Panier (47, Rue du Petit Puits) o Xocoatl Chocolaterie Maino (28, Grand Rue). En ésta última, los chocolateros Serge y Thierry Maino elaboran unos bombones coloristas de sabores

tan originales como el aceite de oliva, el Pastís o el cilantro, entre muchos otros. En la misma calle, unos pasos más allá, visitamos Les Buvards (34, Grand Rue), una vinatería-restaurante donde se pueden degustar todo tipo de vinos franceses y platos típicos de la zona. Continuamos nuestro recorrido gastronómico volviendo al Puerto Viejo, paseando por el Muelle de los Belgas, donde cada mañana, en un pequeño mercado al aire libre, los pescadores venden su pescado fresco a muy buen precio. Desde allí, y de camino hacia el barrio de la Ópera, se pasa por el Cours Honoré d’Estienne d’Orves, una plaza muy animada, sobre todo por las noches, llena de restaurantes y terrazas en las que degustar las especialidades marsellesas. Nuestra siguiente parada es en Le Millefleurs (3,

cuinar la bullabessa, el tercer dijous de cada mes el xef Place Daviel), una preciosa botiga regentada per ofereix un curset en el qual explica els secrets d’aquest una simpàtica canadenca, la Mònica, en la qual es plat. Altres especialitats de la gastronomia marsellesa poden adquirir més de sis-cents productes de la resón l’arròs amb ‘favouilles’ (crancs petits), el ‘daube’ gió, com olis d’oliva, vinagres de fruites, confitures (estofat) provençal, i els ‘pieds et paquets’ (carn picada casolanes de mil sabors, mel, etc. I una cervesa molt amb espècies i cansalada). La qualitat de la seva cuina especial: ‘La Cagole de Marseille’, que es produeix ha fet que 4 restaurants marsellesos –Le Petit Nice; a la ciutat des de fa uns anys. Endinsant-nos una L’Epuisette; Le Peron i Une Table au Sud– comptin mica més en el barri, visitem Les navettes des amb estrelles a la Guia Michelin 2010. Accoules (68, rue Caisserie), on José Orsini, el seu Molt a prop del Port Vell trobem el barri de Panier, propietari, elabora de manera artesanal unes deliun dels més antics i amb més cioses ‘navettes’, les galetes encant de la ciutat, gràcies als Cuatro restaurantes marselleses seques en forma de barca seus carrerons estrets i racons cuentan con estrellas Michelin. i perfumades amb aroma plens de petits cafès i comerde flor de taronger que són, Quatre restaurants marsellesos ços tradicionals. La nostra des de fa tres segles, el dolç primera parada ens porta típic de la ciutat. Entre els compten amb estrelles Michelin. fins a la Place Aux Huiles (2, productes estrella del barri

també hi ha la xocolata artesanal, que es pot trobar en establiments emblemàtics com La Chocolatière du Panier (47, Rue du Petit Puits) o Xocoatl Chocolaterie Maino (28, Grand Rue). En aquesta última, els xocolaters Serge i Thierry Maino elaboren uns bombons que fan goig, de sabors tan originals com l’oli d’oliva, el Pastís o el coriandre, entre molts altres. Al mateix carrer, uns passos més avall, visitem Les Buvards (34, Grand Rue), una vinateriarestaurant on es poden degustar tota classe de vins francesos i plats típics de la zona. Continuem el nostre recorregut gastronòmic tornant al Port Vell, passejant pel Moll dels Belgues, on cada matí, en un petit mercat a l’aire lliure, els pescadors venen el seu peix fresc a molt bon preu. Des d’allà, i de camí cap al barri de l’Òpera, es passa pel Cours Honoré d’Estienne d’Orves, una plaça

Michelin stars. this dish. Other specialities of Marseillaise cuisine are rice with ‘favouilles’ (small crabs), Provençal ‘daube’ (stew), and ‘pieds et paquets’ (minced meat with spices and bacon). The quality of the local cuisine has helped 4 restaurants in Marseille earn Michelin stars in 2010: Le Petit Nice, L’Epuisette, Le Peron and Une Table au Sud. Very close to the Old Port is the Panier district, one of the oldest and most charming in the city, with its narrow alleys and corners filled with small cafés and traditional shops. Our first stop takes us to the Place Aux Huiles (2, Place Daviel), a lovely shop run by a friendly Canadian, Monica, where you can buy over six hundred products from the region, such as olive oils, fruit vinegars, homemade jams with a thousand different flavours, honey, etc. And

with original flavours such as olive oil, Pastís or coriander, among many others. On the same street, a few steps further, we walk in Les Buvards (34, Grand Rue), a wine bar and restaurant where you can taste all sorts of French wines and typical local dishes. To continue our tour, we go back to the Old Port, strolling down the Quai des Belges, where every morning, in a small outdoor market, fishermen sell their fresh fish at a great price. From there, on our way to the Opera district, we can find the Cours Honoré d’Estienne d’Orves, a lively square, particularly at night, full of restaurants and terraces where you can taste the specialities of Marseille. Our next stop is at Le Millefleurs (3, rue Breteuil), a wonderful bakery specialising in creative,

Four restaurants in Marseille have

El Puerto Viejo de Marsella

spanorama Spanair

one very special beer: ‘La Cagole de Marseille’, which has been produced in the city for some years now. Going deeper into the neighbourhood, we visit Les navettes des Accoules (68, rue Caisserie), where Joseph Orsini, the owner, makes delicious homemade ‘navettes’, those boat-shaped biscuits, scented with orange blossom flower, which have been the typical sweets of the city for three centuries now. Among the most popular products of the neighbourhood is also their homemade chocolate, which can be found in landmark establishments such as La Chocolatiere du Panier (47, Rue du Petit Puits) or Xocoatl Chocolaterie Maino (28, Grand Rue). In the latter, chocolatiers Serge and Thierry Maino make colourful chocolates

Les Buvards, en Marsella

La BoĂŽte Ă sardine, en Marsella Les Navettes des Accoules, en Marsella

Les Millefleurs, en Marsella

spanorama Spanair

rue Breteuil), una magnífica pastelería especializada en dulces creativos y coloristas, en los que se mezclan las frutas con hierbas de la región y especias de la India. A continuación nos dirigimos al Café Debout (46, rue Francis Davso), un pequeño local creado en 1932, en el que se pueden encontrar más de 20 tipos de cafés de elaboración propia y 100 variedades de té, además de aceites, especias y miel, entre otros productos. Se acerca la hora de comer, y nos dirigimos hacia la zona de Canebière / Noailles, en la parte alta de la ciudad, donde se esconde una pequeña joya, el restaurante La Boîte à sardine (7, Boulevard de la Libération). Este animado local, especializado en pescado fresco y marisco, parece trasladado directamente desde el puerto. Lleno de marselleses que se dejan guiar por las recomendaciones de su dicharachero

Place de l’Hôtel du Ville, en Aix-en-Provence Calissons de la Confiserie Léonard Parli, en Aix-en-Provence

Café Les Deux Garçons, en Aix-en-Provence

spanorama Spanair

molt animada, sobretot a les nits, plena de restaurants i terrasses en les quals es poden degustar les especialitats marselleses. La nostra següent parada és a Le Millefleurs (3, rue Breteuil), una magnífica pastisseria especialitzada en dolços creatius i plens de color, en els quals es barregen les fruites amb herbes de la regió i espècies de l’Índia. A continuació, ens dirigim cap al Cafè Debout (46, rue Francis Davso), un petit local creat el 1932, en el qual podem trobar més de 20 tipus de cafès d’elaboració pròpia i 100 varietats de te, a més d’olis, espècies i mel, entre altres productes. S’acosta l’hora de dinar i ens dirigim cap a la zona de Canebière/Noailles, a la part alta de la ciutat, on s’amaga una petita joia, el restaurant La Boîte à sardine (7, Boulevard de la Libération). Aquest animat local, especialitzat en peix fresc i marisc, sembla colourful sweets, in which fruits are mixed with herbs from the region and Indian spices. Next we head to Café Debout (46, rue Francis Davso), a small shop founded in 1932, where you can find over 20 types of homemade coffee and 100 different varieties of tea, as well as oils, spices and honey, among other products. It’s about lunchtime when we head uptown, towards the Canebière / Noailles area, home to a hidden little gem: restaurant La Boîte à sardine (7, Boulevard de la Libération). This lively place specialising in fresh fish and seafood looks like it was taken directly from the port. Packed with locals who follow the recommendations of its witty owner, Fabien, it opens at noon only, and you need to make yout reservation in time if you want to make sure you’ll get a table. After lunch, we finish our tour of Marseille by taking a walk around the Marché Exotique (rue Longue des Capucins), a market of spices, fruits, vegetables and oriental pastries at great prices. Aix-en-Provence The second destination of our culinary tour through Provence is the city of Aix-en-Provence. Located just thirty kilometres north of Marseille, the old historic capital of Provence, now a university town, is characterised by its beautiful architecture and peaceful old town. It has two markets where you can buy local products: that of local produce from Aix, every morning in Richelme square, and that of fruits and vegetables at Place des Prêcheurs, on Tuesday, Thursday and Saturday morning. For sweet tooths, Aix-en-Provence offers visitors the ‘calissons’ (nougat cakes), that can be found at Confiserie Léonard Parli (35, avenue Victor Hugo), a renowned, elegant shop where you will also find fruit confits, nougats and chocolates. And you just can’t leave without going for a walk in the Cours Mirabeau, a pleasant avenue lined with fountains and cafés, and for a drink at Café Les Deux Garçons (53, Cours Mirabeau), which was frequented by Émile Zola and Paul Cézanne in their youth.

propietario, Fabien, abre solo a mediodía, y es necesario reservar para asegurarse una mesa. Después de comer finalizamos nuestro recorrido por Marsella paseando por el Marché Exotique (rue Longue des Capucins), un mercado de especias, frutas, verduras y pastelería oriental a muy buenos precios. Aix-en-Provence El segundo destino de nuestra ruta gastronómica por la Provenza es la ciudad de Aix-en-Provence. Situada a poco más de treinta kilómetros al norte de Marsella, la antigua capital histórica de la Provenza y ciudad universitaria, se caracteriza por una bella arquitectura y la tranquilidad de su casco histórico. En él se celebran dos mercados en los que se pueden adquirir productos autóctonos: el de productores de Aix, todas las mañanas en la plaza Richelme; y el de frutas y verduras, en la plaza des Prêcheurs, los

martes, jueves y sábados por la mañana. al noroeste de Aix-en-Provence. Fue una de las Para los amantes de lo dulce, Aix-en-Provence capitales de la cristiandad durante la Edad Media ofrece al visitante los ‘calissons’ (pastelillos de y de esa época ha heredado monumentos como turrón), que hay que ir a buscar a la reconocida el impresionante Palacio de los Papas, el mayor Confiserie Léonard Parli (35, avenue Victor Hugo), palacio gótico de Europa y declarado Patrimonio una elegante tienda en la que también enconMundial por la UNESCO, que comparte título con trarán frutas confitadas, ‘nougats’ (especie de otro monumento emblemático, el Puente Saintturrón) y chocolates. Y no hay que dejar la ciudad Bénezet, el primer puente de piedra construido sin pasearse por el Cours Mirabeu, una agradable sobre el Ródano. avenida llena de fuentes y cafeterías, y tomarse Pero esos no son sus únicos atributos. Es también algo en el Café Les Deux Garçons (53, Cours Miracapital de la DO de los vinos Côtes du Rhône & Vabeu), que había sido frecuentado por Émile Zola y llée du Rhône y conocida por su rica gastronomía. Paul Cézanne en su juventud. Para conocer mejor sus vinos hay que adentrarse Aviñón en el Palacio de los Papas, Aviñón es la capital de los vinos El recorrido por la región donde se encuentra La continúa en Aviñón, situa- Côtes du Rhône & Vallé du Rhône. Bouteillerie du Palais des da a unos 60 kilómetros Papes (www.avignon-

traslladat directament des del port. Ple de marsellesos que es deixen guiar per les recomanacions del seu simpàtic propietari, en Fabien, obre només al migdia, i és necessari reservar per assegurar-se una taula. Havent dinat, finalitzem el nostre recorregut per Marsella tot passejant pel Marché Exotique (rue Longue des Capucins), un mercat d’espècies, fruites, verdures, i pastisseria oriental a molt bons preus.

a la plaça Richelme; i el de Côtes du Rhône & Vallé du Rhône. Avinyó fruites i verdures, a la plaEl recorregut per la regió ça des Prêcheurs, dimarts, Avignon is the capital of the continua cap a Avinyó, siCôtes du Rhône wines & Vallée du dijous i dissabtes al matí. tuada a uns 60 quilòmetres Pels amants dels dolços, al nord-oest d’Aix-enRhône wine region. Aix-en-Provence ofereix Provence. Va ser una de les als visitants els ‘calissons’ capitals de la cristiandat (pastissets de torró), que cal anar a buscar a la durant l’Edat Mitjana, i d’aquesta època ha heretat reconeguda Confiserie Léonard Parli (35, avenue monuments com l’impressionant Palau dels Papes, Victor Hugo), una elegant botiga en la qual també el principal palau gòtic d’Europa i declarat Patritrobareu fruites confitades, ‘nougats’ (una mena moni Mundial per la UNESCO, que comparteix de torró) i xocolata. I no es pot marxar de la ciutat títol amb un altre monument emblemàtic: el Pont sense passejar-se pel Cours Mirabeu, una agradable Saint-Bénezet, el primer pont de pedra construït avinguda plena de fonts i cafeteries, i prendre sobre el Roine. alguna cosa al Cafè Les Deux Garçons (53, Cours Però aquests no són els seus únics atributs. És Mirabeu), que havia estat freqüentat per Émile Zola també capital de la DO dels vins Côtes du Rhône i Paul Cézanne en la seva joventut. & Vallée du Rhône i coneguda per la seva rica

Aix-en-Provence

La segona destinació de la nostra ruta gastronòmica per la Provença és la ciutat d’Aix-en-Provence. Situada a poc més de trenta quilòmetres al nord de Marsella, l’antiga capital històrica de la Provença, i ciutat universitària, es caracteritza per una bella arquitectura i la tranquil·litat del seu casc històric. Allà, s’hi celebren dos mercats en els quals es poden adquirir productes autòctons: el de productors d’Aix, cada matí Avignon Our tour of the region continues to Avignon, located about 60 km northwest of Aix-en-Provence. It was one of the capitals of Christendom in the Middle Ages and, dating from that period, it has monuments such as the impressive Palace of the Popes, the largest Gothic palace in Europe, which was declared a World Heritage Site by UNESCO, a title it shares with another landmark monument: the Pont Saint-Benezet, the first stone bridge ever built over the Rhone. But those are not the city’s only attractions. It is also the capital of the Côtes du Rhône & Vallée du Rhône wine region and is celebrated for its rich cuisine. To learn more about the wines in the region you must walk into the Palace of the Popes to visit the Bouteillerie du Palais des Papes (www.avignonMercado de Les Halles, en Aviñón

Avinyó és la capital dels vins

Le Pont Saint-Bénezet, en Aviñón

Le Palais des Papes, en Aviñón

spanorama Spanair

bouteillerie.com), que desde 1999 ofrece cada año Mirande) ofrece clases con muchos de los chefs una selección de más de 50 vinos de la zona que se más aclamados de la región. Las clases se organizan pueden comprar al precio de las bodegas de origen, cada semana con cinco chefs diferentes y se todos los días de año. Tampoco hay que perderse realizan en una hermosa cocina del siglo XIX que una visita a Les Halles (Place Pie), un gran mercado funciona con horno de leña. También se imparten cubierto con 40 puestos, donde se pueden enconcursos sobre el vino y el queso. Otros puntos inelutrar todos los productos de la gastronomía proven- dibles de la ciudad son el emblemático Restaurant zal, y en el que cada sábado, de 11h a 12h, chefs de la Christian Etienne (10, rue de Mons), y el Restaurant ciudad realizan demostraciones para el público en l’Essentiel (21, rue Petite Fusterie). Y para encontrar su rincón gastronómico. Abre cada mañana menos productos regionales como la ‘tapenade’ (crema el lunes, de 6h a 13:30h entre semana y de 6h a 14h de aceitunas), el caviar de berenjena, o aceite de los fines de semana. oliva con denominación de origen, hay que ir a Les Y si se quiere profundizar Délices du Luberon (20, El mercado de Arles es uno de los place du Change), en más en la gastronomía provenzal, la escuela de pleno casco histórico. más bellos de Provenza. cocina Marmiton, del Hôtel Arles El mercat d’Arles és un dels més La Mirande (4, place de La El punto final de nuestro

recorrido se encuentra a poco más de treinta kilómetros al sur de Aviñón, en Arles. Esta bella ciudad, incluida por la UNESCO en el Patrimonio Mundial de la Humanidad, por su casco antiguo y el conjunto de sus monumentos romanos y románicos (anfiteatro, teatro, termas, claustro, la necrópolis romana de Alyscamps…) también ofrece una buena gastronomía. La ciudad cuenta con tres restaurantes con estrellas en la Guía Michelín: L’Atelier de Rabanel (7, rue des Carmes), Le Cilantro (29/31, rue Porte de Laure) y La Chassagnette (Route du Sambuc). El primero ofrece cocina biológica y la posibilidad de comprar verduras y frutas; Le Cilantro combina a la perfección la tradición culinaria mediterránea y las recetas de otros lugares en un ambiente acogedor y agradable; y La Chassagnette propone una cocina a base de productos biológicos

çal, l’escola de cuina gastronomia. Per conèixer The Arles market is one of the most Marmiton, de l’Hôtel La millor els seus vins cal beautiful in Provence Mirande (4, place de La visitar el Palau dels Papes, Mirande), ofereix classes on trobem La Bouteillerie amb molts dels xefs més aclamats de la regió. Les du Palais des Papes (www.avignon-bouteillerie. classes s’organitzen cada setmana amb cinc xefs com), que des del 1999 ofereix cada any una diferents i es realitzen en una bella cuina del segle selecció de més de 50 vins de la zona que es poden XIX que funciona amb forn de llenya. També s’hi comprar al preu dels cellers d’origen, cada dia de l’any. Tampoc no us podeu perdre una visita a Les imparteixen cursos sobre el vi i el formatge. Altres punts ineludibles de la ciutat són l’emblemàtic Halles (Place Pie), un gran mercat cobert amb 40 parades, on es poden trobar tots els productes de la Restaurant Christian Etienne (10, rue de Mons), i gastronomia provençal, i en el qual cada dissabte, el Restaurant l’Essentiel (21, rue Petite Fusterie). I per trobar productes regionals com la ‘tapenad’11h a 12h, xefs de la ciutat realitzen demostracide’ (crema d’olives), el caviar d’albergínia, o oli ons per al públic en el seu racó gastronòmic. Obre d’oliva amb denominació d’origen, cal anar a Les cada matí, menys dilluns, de 6h a 13:30h entre Délices du Luberon (20, place du Change), en ple setmana i de 6h a 14h els caps de setmana. I si es casc històric. vol aprofundir més en la gastronomia proven-

Arles

bouteillerie.com), which every year since 1999 offers a selection of over 50 local wines that can be purchased at the original winery price, seven days a week. You should not miss a visit to Les Halles (Place Pie) either, a large covered market with 40 stalls, where you can find all products of Provençal cuisine and where every Saturday, from 11 am to 12 pm, local chefs give demonstrations to the people at the market in their culinary corner. Opens every morning, except Monday, 6 am to 1:30 pm on weekdays, and 6 am to 2 pm on weekends. And if you want to learn further about the cuisine of Provence, the Marmiton cooking school from Hôtel La Mirande (4, place de La Mirande), offers classes with many of the most acclaimed chefs in the region. Classes are held every week with

theatre, baths, cloister, the Roman necropolis of Alyscamps ...), also boasts an excellent cuisine. The city has three restaurants with Michelin stars: L’Atelier de Rabanel (7, rue des Carmes), Le Cilantro (29/31 rue Porte de Laure) and La Chassagnette (Route du Sambuc). The first one offers organic cuisine and the chance to buy vegetables and fruits; Le Cilantro perfectly combines Mediterranean culinary traditions and recipes from other places in a warm and friendly atmosphere; and La Chassagnette offers a cuisine based on the organic products from their garden. You cannot leave the city or the region without going through the ritual of visiting the market on Saturday mornings (8 am to 12:45 pm) in Boulevard des Lices. The Arles market is not just one of the most beautiful in Provence, but one of

bells de la Provença.

Arles

spanorama Spanair

five different chefs and are held in a beautiful nineteenth-century kitchen with a wood-fired oven. It also offers courses on wine and cheese. Other must-sees in the city are the traditional Restaurant Christian Etienne (10, rue de Mons), and Restaurant L’Essentiel (21, rue Petite Fusterie). And if you are looking for regional products such as ‘tapenade’ (olive cream), aubergine caviar or olive oil with appellation of origin, you must go to Les Délices du Luberon (20, place du Change), in the heart of the historic town. Arles The last destination of our trip is just about thirty kilometres south of Avignon. This beautiful city, also declared a World Heritage Site by UNESCO, for its old town and its complex of Roman and Romanesque monuments (amphitheatre,

El punt final del nostre recorregut es troba a poc més de trenta quilòmetres al sud d’Avinyó, a Arles. Aquesta bella ciutat, inclosa per la UNESCO en el Patrimoni Mundial de la Humanitat, pel seu nucli antic i el conjunt dels seus monuments romans i romànics (amfiteatre, teatre, termes, claustre, la necròpoli romana d’Alyscamps…), també ofereix una bona gastronomia. La ciutat compta amb tres restaurants amb estrelles a la Guia Michelin: L’Atelier de Rabanel (7, rue des Carmes), Le Cilantro (29/31 rue Porte de Laure) i La Chassagnette (Route du Sambuc). El primer ofereix cuina biològica i la possibilitat de comprar verdures i fruites; Le Cilantro combina a la perfecció la tradició culinària mediterrània i les receptes d’altres llocs en un ambient acollidor i agradable; i La

La Bullabesa

de su huerto. No se puede abandonar la ciudad ni la región sin seguir un ritual: el de visitar el mercado del sábado por la mañana (de 8h a 12:45h), en el Boulevard des Lices. El mercado de Arles no es sólo uno de los más bellos de Provenza, sino también uno de los más grandes, con más de 2,5 km. de extensión y con 450 vendedores. Toda la Provenza se encuentra en sus puestos: frutas y verduras, quesos, flores y especias, carnes y pescados, miel, aceite de oliva, arroz de Camarga, almejas… y un largo etcétera que hará que el visitante siempre se quede con ganas de volver.

Como Marsella, encrucijada de culturas y orígenes, la bullabesa es una sabia mezcla de ingredientes. De su forma de cocción procede el nombre de “bullabesa”, que significa en provenzal “cocer a fuego lento”. La versión que conocemos hoy se remonta al siglo XIX: se trataba de un plato de pescadores quienes, al seleccionar el pescado destinado a la venta, apartaban algunas piezas de desecho que preparaban para ellos y para su familia. Sin embargo, hay unas reglas que siguen siendo fundamentales: debe elaborarse con al menos cuatro pescados diferentes y un fondo de sopa con peces de roca del Mediterráneo. El pescado debe estar muy fresco y cortarse delante de los comensales.

Spanair dispone de cuatro frecuencias semanales de Barcelona a Marsella (lunes, miércoles, jueves y viernes). Spanair opera dos vuelos semanales (lunes y jueves) entre Barcelona y Niza.

Chassagnette proposa una cuina a base de productes biològics del seu hort. No es pot abandonar la ciutat ni la regió sense seguir un ritual: el de visitar el mercat de dissabte al matí (de 8h a 12:45h), al Boulevard des Lices. El mercat d’Arles no és només un dels més bonics de la Provença, sinó també un dels més grossos, amb més de 2,5 km d’extensió i amb 450 venedors. Tota la Provença es troba a les seves parades: fruites i verdures, formatges, flors i espècies, carns i peixos, mel, oli d’oliva, arròs de la Camarga, cloïsses… i un llarg etcètera que farà que el visitant sempre es quedi amb ganes de tornar. Spanair disposa de quatre freqüències a la setmana (dilluns, dimecres, dijous i divendres) entre Barcelona i Marsella, i opera dos vols setmanals (dilluns i dijous) entre Barcelona i Niça.

the largest as well, covering an area of over 2.5 km and with 450 vendors. The whole of Provence can be found in the stalls in the market: fruits and vegetables, cheeses, flowers and spices, meats and fish, honey, olive oil, Camargue rice, clams... and many more that will allways make visitors eager to come again.

La Bullabessa

Más información Més informació More information: www.52coupsdecoeur.com www.visitprovence.com www.marseille-tourisme.com www.ot-avignon.fr www.arlestourisme.com

Spanair offers four weekly flights from Barcelona to Marseille (Mondays, Wednesdays, Thursdays and Fridays). Spanair also operates two weekly flights (Mondays and Thursdays) between Barcelona and Nice.

Com Marsella, cruïlla de cultures i origens, la bullabessa és una sàvia barreja d’ingredients. De la seva forma de cocció procedeix el nom de “bullabesa”, que en provençal vol dir “coure a foc lent”. La versió que coneixem avui es remunta al segle XIX: es tractava d’un plat de pescadors que, quan seleccionaven el peix destinat a la venda, apartaven algunes peces de deixalla que preparaven per a ells i per a la seva família. No obstant això, hi ha unes regles que segueixen sent fonamentals: s’ha d’elaborar com a mínim amb quatre peixos diferents i un fons de sopa amb peixos de roca del Mediterrani. El peix ha d’estar molt fresc i s’ha de tallar davant dels comensals.

Bouillabaisse Just like Marseille, a crossroads of cultures and backgrounds, bouillabaisse is a clever mix of ingredients. Its name comes from the way it is cooked. “Bouillabaisse” means “to simmer” in Provençal language. The version we know nowadays dates back to the nineteenth century: it was a fishermen’s dish which originated when they selected the fish to be sold, separating part of the catch to make a meal for themselves and their families. However, there remain some fundamental rules: it must be prepared with at least four different types of fish and served in a soup made with Mediterranean rockfish. The fish must be very fresh and cut in front of the diners.

El chef Jérôme Laurent, de Le Cilantro, en Arles

Spanair points

spanorama Spanair

Imprescindibles de la Provence Els imprescindibles de la Provença | Essentials of Provence Por Mireia Aranda HôtelRésidenceduVieux-Port Toda una institución en Marsella, el recientemente renovado hotel ofrece unas inmejorables vistas panorámicas al antiguo puerto y a Notre Dame de la Garde. Su alegre decoración ‘retro’, inspirada en la de los años 50, proporciona al establecimiento un ambiente muy acogedor. Sus 50 habitaciones, 7 de ellas suites, cuentan con todas las comodidades, y la mayoría, con vistas. El conjunto lo completa su restaurante, ‘Le Relais 50’, inspirado en las ‘brasseries’ parisinas de la década de 1950, y al frente del cual se encuentra el chef Stephane Giacometti. 18, quai du Vieux Port. Marsella. Tel. +33 (0)4 91 91 91 22. www.hotelmarseille.com

Hôteldel’Horloge

Situado en el corazón del casco histórico de Aviñón, en un edificio del siglo XIX, y muy cerca del Palacio de los Papas, este pequeño hotel es una opción perfecta para los que buscan alojamientos con encanto en pleno centro de la ciudad. Sus habitaciones, decoradas con un elegante estilo provenzal contemporáneo, son muy acogedoras. Si pueden, escojan alguna de sus habitaciones Privilège con terraza y vistas a la ciudad. 3, Rue Félicien David, Place de l’Horloge. Aviñón. Tel. +33 (0)4 90 16 42 00. www.hotel-avignon-horloge.com

HôtelLaMirande

Este cinco estrellas es uno de los más bellos hoteles de Aviñón. Situado a los pies del Palacio de los Papas, los orígenes del edificio donde se ubica se remontan al siglo XIV, cuando era un palacio cardenalicio. Más tarde se convirtió en la residencia privada de un importante aristócrata de la ciudad y, finalmente, en 1990, en el íntimo hotel de 20 habitaciones que es hoy. Su decoración, con antigüedades y pinturas del siglo XVIII, te traslada a otra época. 4, place de La Mirande. Aviñón. Tel. +33 (0)4 90 14 20 20. www.la-mirande.fr

HôtelLeCalendal

Este gran edificio del siglo XVII, ubicado en el corazón del casco antiguo de Arles, entre el antiguo teatro y el anfiteatro, acoge un encantador establecimiento. Sus habitaciones, decoradas con los colores luminosos, los tejidos y los muebles típicos de la Provenza, un coqueto jardín y un spa de inspiración romana con vistas al anfiteatro, son sus principales atractivos. No hay que olvidar tampoco el ‘Olipan’, su servicio de cafetería, que ofrece bocadillos de pan orgánico, ensaladas, pasteles, guisos y sopas frescas, entre otras delicias. 5, rue Porte de Laure. Arles. Tel. +33 (0)4 90 96 11 89. www.lecalendal.com

spanorama Spanair

Tota una institució a Marsella, el recentment renovat hotel ofereix unes immillorables vistes panoràmiques a l’antic port i a Notre Dame de la Garde. La seva alegre decoració ‘retro’, inspirada en la dels anys 50, proporciona a l’establiment un ambient molt acollidor. Les seves 50 habitacions, 7 d’elles suites, compten amb totes les comoditats, i la majoria, amb vistes. El conjunt el completa el seu restaurant, ‘Le Relais 50’, inspirat en les ‘brasseries’ parisenques de la dècada de 1950, i al capdavant del qual es troba el xef Stephane Giacometti.

An institution in Marseille, this newly renovated hotel offers unbeatable views of the old port and Notre Dame de la Garde. Its cheerful retro decor, inspired by that of the fifties, provides a very cosy atmosphere. It has 50 rooms including 7 suites, equipped with all comforts and most with views. It is completed by its restaurant ‘Le Relais 50’, inspired by Paris brasseries of the 1950s, and headed by chef Stephane Giacometti.

Situat al cor del casc històric d’Avinyó, en un edifici del segle XIX, i molt a prop del Palau dels Papes, aquest petit hotel és una opció perfecta per als que busquen allotjaments amb encant en ple centre de la ciutat. Les seves habitacions, decorades amb un elegant estil provençal contemporani, són molt acollidores. Si poden, escullin alguna de les seves habitacions Privilège amb terrassa i vistes a la ciutat.

Located in the historic heart of Avignon, housed in a 19th century building near the Palace of the Popes, this little hotel is a perfect choice for those seeking luxury accommodations in the heart of the city. The rooms, decorated with stylish contemporary Provençal style, are very welcoming. If you can, choose one of its Privilege rooms with terrace and city views.

Aquest cinc estrelles és un dels més bells hotels d’Avinyó. Situat als peus del Palau dels Papes, els origens de l’edifici on se situa es remunten al segle XIV, quan era un palau cardenalici. Més tard es va convertir en la residència privada d’un important aristòcrata de la ciutat i, finalment, el 1990, en l’íntim hotel de 20 habitacions que és avui. La seva decoració, amb antiguitats i pintures del segle XVIII, et trasllada a una altra època.

This five-star hotel is one of the finest in Avignon. Located at the foot of the Palace of the Popes, the origins of the building where it is housed date back to the fourteenth century, when it was a cardinal’s palace. Later, it became the private residence of an important aristocrat of the city and, finally, in 1990, it turned into the intimate 20-room hotel it is today. Its decor, with antiques and paintings of the eighteenth century, transports you to another time.

Aquest gran edifici del segle XVII, situat al cor del nucli antic d’Arles, entre l’antic teatre i l’amfiteatre, acull un encantador establiment. Les seves habitacions, decorades amb els colors lluminosos, els teixits i els mobles típics de la Provença, un bonic jardí i un ‘spa’ d’inspiració romana amb vistes a l’amfiteatre, són els seus principals atractius. No cal oblidar tampoc l’Olipan, el seu servei de cafeteria, que ofereix entrepans de pa orgànic, amanides, pastissos, guisats i sopes fresques, entre altres delícies.

This great 17th century building, located in the heart of the old town of Arles, between the old theatre and the amphitheatre, houses a charming hotel. The rooms, decorated with the bright colours, fabrics and furniture typical of Provence, a charming garden and a Romaninspired spa overlooking the amphitheatre, are its main attractions. Don’t miss its café ‘Olipan’ either, which offers organic bread sandwiches, salads, cakes, stews and fresh soups, among other delicacies.

spanorama Spanair

‘Cupcakes’¿magdalenas con pretensiones? ‘Cupcakes’, magdalenes amb pretensions? | Cupcakes, little cakes with pretensions? Son pasteles individuales donde cualquier adorno es posible. Los neófitos en este delicioso dulce los consideran como ‘magdalenas decoradas’ y con alguna pretensión de más. Pero se llaman ‘cupcakes’ y causan furor. Són

pastissos individuals en què qualsevol ornament és possible. Els neòfits en aquest deliciós dolç els cataloguen de ‘magdalenes decorades’ i amb alguna pretensió de més. Però es diuen ‘cupcakes’ i causen furor. These pretty little cakes to serve just

one person, where any sort of garnish is possible, are classed by neophytes as ‘decorated little cakes’ with some little pretensions. Cupcakes are causing a sensation. Texto: Raquel Alba

primera vista, pueden parecer magdalenas primera vista, poden semblar magdalenes t first glance, they may look like some sort of A disfrazadas. Pero son ‘cupcakes’ o ‘pasteles de Adisfressades. Però són ‘cupcakes’ o A muffins or madeleines dressed up for the occasion. ‘pastissos de tassa’ (aquest és el recipient en taza’ (éste es el recipiente donde originalmente But these are cupcakes (they were originally served

què originalment se servien, avui els trobem se servían, hoy los encontramos normalmente embolcallats en paper), fets d’un pa de pessic envueltos en papel), bizcochos esponjosos que esponjós que combina farina, mantega, llet, combinan harina, mantequilla, leche, huevos, ous, sucre i vainilla. ¿El seu signe distintiu? azúcar y vainilla. ¿Su signo distintivo? Una Una profusa decoració en què tot és possible: profusa decoración donde todo es posible: des de la cara d’un ànec fins a una merenga desde la cara de un pato hasta merengue rosa rosa en forma de pètals. L’origen d’aquests en forma de pétalos. El origen de este delicado delicats postres, que equivalen a mitja ració postre, que equivale a media ración de tarta, data del siglo XIX y se localiza en Estados Unidos. de pastís, data del segle XIX i es localitza als Estats Units. Res a veure amb les magdalenes, Nada que ver con las magdalenas, nacidas (así nascudes (tal com explica la llegenda) de la cuenta la leyenda) de la imaginación de una imaginació d’una jove minyona, Madeleine joven criada, Madeleine Paulmier, que en 1755 Paulmier, que el 1755 va elaborar aquests elaboró estos pastelitos para el rey polaco pastissets per al rei polonès Stanislas Leszczynski, Stanislas Leszczynski, alojado en el palacio de Los ‘cupcakes’ nacieron en allotjat al palau de Commercy (Francia). Estados Unidos hace un siglo. Commercy (França). Els Los ‘cupcakes’ se Els ‘cupcakes’ van néixer als ‘cupcakes’ es van començar empezaron a poner a posar de moda a Europa a de moda en Europa a Estats Units fa un segle. partir de dos fets. El primer raíz de dos hechos. El Cupcakes were born in the United d’ells: la seva aparició a primero de ellos: su States a century ago. la sèrie ‘Sex and the City’, aparición en la serie en què Carrie i Miranda ‘Sexo en Nueva York’, els devoraven al banc de l’aparador de la donde Carrie y Miranda los devoraban en el pastisseria Magnolia Bakery de Nova York. banco del escaparate de la panadería Magnolia El segon, l’estrena de la pel·lícula ‘Marie Bakery de Nueva York. El segundo: el estreno Antoinette’ (2006), de Sophia Coppola, de la película ‘María Antonieta’ (2006), en què la capritxosa reina encarnada de Sophia Coppola, en que la per Kirsten Dunst vivia envoltada de caprichosa reina encarnada sabates caríssimes i ‘cupcakes’ por Kirsten Dunst vivía multicolors. Durant els últims envuelta de zapatos anys, els salons de te i les carísimos y ‘cupcakes’ pastisseries que ofereixen multicolores. aquests pastissos Durante los últimos unipersonals s’han años, los salones de estès arreu del món. té y las pastelerías Poden semblar que ofertan estas magdalenes, però tartas unipersonales no ho són. Perquè, se han extendido a si les magdalenes lo largo y ancho fossin ‘cupcakes’, del mundo. al narrador de Pueden parecer la novel·la ‘A magdalenas la recerca del pero no lo son. temps perdut’ Porque si las de Marcel magdalenas fueran Proust, se li ‘cupcakes’, al narrador hauria mullat al te de la novela ‘En busca del el sucre glacejat que les tiempo perdido’ de Marcel cobreix. Proust se le hubiera mojado en el té todo el azúcar glaseado que las recubre.

spanorama Spanair

in cups, although today they are usually presented in paper cases), little sponges combining flour, butter, milk, eggs, sugar and vanilla. Their distinctive feature? A profuse decoration where everything is possible: from a duck’s face to pink, petal shaped meringue. The origins of this delicate little dessert date back to the 19th century in the United States. Nothing to do with another type of little cakes: madeleines, born (legend has it) from the imagination of a young maid, Madeleine Paulmier, who created these little cakes in 1755 for Polish king Stanislas Leszczynski, who was staying at the Commercy palace in France. Cupcakes started to become a trend in Europe after two events. First: their cameo on ‘Sex and the City’, where Carrie and Miranda savour their cupcakes on a bench just outside Magnolia Bakery in New York. Second: ‘Marie Antoinette’, the 2006 film by Sophia Coppola, showing the capricious queen portrayed by Kirsten Dunst surrounded by expensive shoes and colourful cupcakes. In the last few years, tea rooms and patisseries serving these little cakes have spread all over the world. They may look like muffins or madeleines, but they are not. If madeleines were cupcakes, Marcel Proust’s narrator in ‘In Search of Lost Time’ would have had their sugar glaze soaking in tea.

Endúlzate el día

Endolceix-te el dia | Sweeten your day Por Raquel Alba.

CupcakeMadrid

¿Quieres un ‘Buenos Días’, un ‘cupcake’ con bizcocho y cobertura de vainilla? ¿O prefieres un ‘Peter Pan’, con bizcocho de chocolate y cobertura de crema de cacahuete? Estos son los dilemas que te pueden asaltar al traspasar el umbral de Cupcake Madrid. Además, puedes encargar que te hagan ‘cupcakes’ personalizados con la decoración que más te guste. Velázquez, 126. Madrid. www.cupcakemadrid.com Tel. 91 563 37 29

Cup&CakeBCN

Hace poco más de medio año, abrió sus puertas este encantador local en Enric Granados, una de las calles peatonales más deliciosas de Barcelona. Los ‘cupcakes’ aquí están hechos artesanalmente y, además, sirven café 100% orgánico y bocadillos ‘gourmet’. Enric Granados, 145 . Barcelona. www.cupcakesbarcelona.com Tel.93 200 28 72

CupcakeSthlm

La inauguración de esta tienda el pasado mes de diciembre se convirtió en todo un acontecimiento social al que incluso acudió el embajador de Estados Unidos, lugar de nacimiento de los ‘cupcakes’, en Suecia. Además de en sus pastelitos, deteneros a escuchar el hilo musical de la tienda: tienen puesto jazz americano todo el día. Sankt Eriksgatan, 83. Estocolmo. www.cupcakesthlm.se Tel. 08-838083

 MagnoliaBakery

El furor de los ‘cupcakes’ acaba de llegar a Europa. Pero ya lleva implantado más de un siglo en Estados Unidos. Para probar los más genuinos, acercaros a Magnolia Bakery, internacionalmente conocida por aparecer en uno de los capítulos de la serie ‘Sexo en Nueva York’. Bleecker Street, 401. Nueva York. www.magnoliabakery.com Tel. 10014 (212) 462-2572

Vols un ‘Buenos Días’, un ‘cupcake’ amb pa de pessic i cobertura de vainilla? O potser prefereixes un ‘Peter Pan’, amb massa de xocolata i cobertura de crema de cacauet? Aquests són els dilemes que poden assaltar-te un cop hagis creuat l’entrada de Cupcake Madrid. A més, pots encarregar que et facin ‘cupcakes’ personalitzats amb la decoració que més t’agradi.

Fa poc més de mig any va obrir les seves portes aquest encantador local a Enric Granados, un dels carrers més deliciosos per als vianants de Barcelona. Els seus ‘cupcakes’ es fan de manera artesanal i, a més a més, serveixen cafè 100% orgànic i entrepans ‘gourmet’.

Barely over six months ago, this charming place opened its doors in Enric Granados, one of the most delicious pedestrian streets in Barcelona. Their cupcakes are homemade and they serve 100% organic coffee and gourmet sandwiches as well.

La inauguració d’aquesta botiga el passat mes de desembre es va convertir en tot un esdeveniment social al qual va assistir fins i tot l’ambaixador dels Estats Units, lloc de naixement dels ‘cupcakes’, a Suècia. A més dels seus pastissets, atureuvos a escoltar el fil musical de la botiga: posen jazz americà tot el dia.

The opening of the shop last December was a social event that was even graced with the presence of the ambassador of the United States (the cupcakes birthplace) in Sweden. Apart from their little cakes, it’s worth listening to their background music: they have American jazz on all day long.

El furor dels ‘cupcakes’ acaba d’arribar a Europa. Però als Estats Units, ja fa més d’un segle que hi està instal·lat. Per provar els més genuins, acosteu-vos a Magnolia Bakery, internacionalment coneguda per sortir en un dels capítols de la sèrie ‘Sex and the City’.

The cupcakes frenzy has just arrived in Europe. But in the United States, it’s been on fro over a century. To try the most genuine cupcakes, just pop down to Magnolia Bakery, internationally acclaimed after appearing in one episode of ‘Sex and the City’.

Fancy one ‘Buenos Días’, a cupcake made from sponge and with vanilla topping? Or do you prefer some ‘Peter Pan’, with chocolate sponge and peanut butter topping? These are the sort of dilemmas you may be facing after walking into Cupcake Madrid. Besides, you can order customised cupcakes with your favourite decoration.

LolitaBakery

Decorado al estilo ‘vintage’, con un coqueto aire años 50, este local tiene un pequeño rincón de degustación donde puedes saborear los ‘cupcakes’ acompañados del café de una máquina Illy. No olvidéis probar el ‘cupcake’ ‘Red Velvet’, de bizcocho de remolatxa.

Portal Nou, 20. Barcelona.— www.lolitabakery.com Tel. 93 310 36 76

Decorat amb estil ‘vintage’, amb un aire bufó inspirat en els anys 50, aquest local té un petit racó de degustació on podeu assaborir els ‘cupcakes’ acompanyats del cafè d’una màquina Illy. No us oblideu de probar ‘Red Velvet’, un ‘cupcake’ amb massa de remolatxa.

Decorated in vintage style, with a cute fifties atmosphere, this place has a little tasting corner where you can enjoy your favourite cupcakes served with coffee from an Illy machine. Do not forget to try their ‘Red Velvet’ cupcake, made from beetroot sponge. spanorama Spanair

Los pequeños museos que valen la pena de Madrid Els petits museus que valen la pena de Madrid | Small, worthy museums of Madrid La mayoría de turistas que llegan a Madrid acuden al Prado, Thyssen y al Reina Sofía, pero la capital de España tiene muchos más museos que valen la pena. No se los pierda.. La majoria de turistes que arriben a Madrid van al Prado, al Thyssen i al Reina Sofía, però la capital d’Espanya té molts més museus que valen la pena. No us els perdeu. Most tourists visiting Madrid come to the Prado, Thyssen and Reina Sofia, but the capital of Spain has many more museums worth visiting. Don’t miss them. Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Joan Masats.

Museo Cerralbo, la casa del marqués

Construido en 1883 por el marqués de Cerralbo como vivienda y para albergar su enorme colección de arte, una de las más importantes de su época. El recorrido se inicia por el zaguán, con una imponente escalera de honor que servía sobre todo para demostrar al visitante el poderío de la familia. Hay una sala de armas con los escudos nobiliarios, la sala árabe, un salón de baile, de billar... La decoración interior del palacete tiene elementos neobarrocos y rococós, y las piezas están expuestas en un estilo abigarrado, donde no queda ni un espacio libre, conocido como ‘horror vacui’. El ambiente abigarrado parece el de un decorado, tanto es así que aquí se han rodado varias películas: ‘El Zorro’ (Alain Delon), ‘Los tres mosqueteros’ (Michael York) o ‘Tómbola’ (Marisol), entre otras.

Museu Cerralbo, la llar del marquès

Construït el 1883 pel marquès de Cerralbo com a habitatge i per albergar la seva enorme col·lecció d’art, una de les més importants de la seva època. El recorregut comença al vestíbul, amb una imponent escala d’honor que servia sobretot per demostrar al visitant el poder de la família. Hi ha una sala d’armes amb els escuts nobiliaris, la sala àrab, un saló de ball, de billar... La decoració interior del palauet té elements neobarrocs i rococós, i les peces hi són exposades en un estil bigarrat, en què no queda ni un espai lliure, conegut com ‘horror vacui’. L’ambient sembla el d’un decorat, fins al punt que s’hi han rodat unes quantes pel lícules: ‘Zorro’ (Alain Delon), ‘Els tres mosqueters’ (Michael York) o ‘Tómbola’ (Marisol), entre altres. 42

spanorama Spanair

Cerralbo Museum, the home of the Marquis

Built in 1883 by the Marquis de Cerralbo as housing and to shelter his large art collection, one of the most important of his time. The tour starts in the hall with an imposing staircase that served primarily to show visitors the power of the family. There is an armory room with the coats of arms, the Arab room, a ballroom, a billiard room... The mansion’s interior decoration is neo-baroque and rococo, and the pieces are displayed in such way that there is not an inch left for free space, a style known as ‘horror vacui’. The atmosphere resembles that of a setting, so much so that it has been the setting for several films: ‘Zorro’ (Alain Delon), “The Three Musketeers’ (Michael York) or ‘Tombola’ (Marisol), among others.

Museo Cerralbo

C/ Ventura Rodríguez, 17. Madrid. Tel. 91 547 36 46 — Ticket: 3€ www.museocerralbo.mcu.es Domingos gratis/ Diumenges gratis/ Sundays free

spanorama Spanair

Museo del Romanticismo

C/ San Mateo, 13. Tel. 914 481 045. Madrid. www.museoromanticismo.mcu.es Ticket: 3 €. Cerrado lunes/ Dilluns tancat/ Monday closed

Museo del Romanticismo

El romanticismo fue un movimiento cultural y político europeo que en España logró su apogeo durante el reinado de Isabel II (1833-1868). Este museo ofrece una visión de este periodo, de forma que el visitante se acerca al estilo de vida, las costumbres, las ideas, los roles familiares, los gustos y los hábitos sociales. Es un recorrido por el siglo XIX a través de reconstrucciones que recrean la forma de vida de un periodo histórico concreto, desde los espacios privados hasta la zona de servicio. El museo fue creado por el marqués de Vega-Inclán en un palacio de estilo neo-clásico con los fondos que donó al Estado. La colección es muy variada y rica, pero sobresale ‘San Gregorio Magno, Papa’, una pieza muy expresiva de Francisco de Goya como precursor del romanticismo, un piano Pleyel propiedad de la reina Isabel II y, como curiosidad anecdótica, el retrete del rey Fernando VII.

Museu del Romanticisme

El romanticisme fou un moviment cultural i polític europeu que a Espanya va aconseguir el seu apogeu durant el regnat d’Isabel II (1833-1868). Aquest museu ofereix una visió d’aquest període, de manera que el visitant s’apropa a l’estil de vida, els costums, les idees, els rols familiars, els gustos i els hàbits socials. És un recorregut pel segle XIX a través de reconstruccions que recreen l’estil de vida d’un període històric concret, des dels espais privats fins a la zona de servei. El museu fou creat pel marquès de Vega-Inclán en un palau d’estil neo-clàssic amb els fons que va donar a l’estat. La col·lecció és molt variada i rica, però en sobresurt ‘Sant Gregori el Gran, Papa’, una peça molt expressiva de Francisco de Goya com a precursor del romanticisme, un piano Pleyel propietat de la reina Isabel II i, com a curiositat, el vàter de Ferran VII. 44

spanorama Spanair

Museum of Romanticism

Romanticism was a European cultural and political movement that achieved its zenith in Spain during the reign of Isabel II (18331868). This museum offers a glimpse into that period so that visitors can grasp the lifestyle, tradition, ideas, family roles, tastes and social habits. It is a journey through the nineteenth century that recreates the lifestyle of a particular historical period, from the private spaces to the service area.

The museum was created by the Marquis de Vega-Inclan in a palace of neo-classical style with the funds he donated to Spain. It displays a diverse and rich collection, but the standouts are: ‘St Gregory the Great, Pope’, a very expressive piece by Francisco de Goya as a precursor to Romanticism, a Pleyel piano owned by Queen Isabella II, and as a curiosity, the toilet of King Ferdinand VII.

Museo Lázaro Galdiano, la colección de un mecenas José Lázaro Galdiano fue un editor y coleccionista de arte con una inmensa fortuna. Al fallecer sin herederos, dejó su casa y toda su fortuna al Estado. El palacete que alberga esta inmensa colección fue donde vivió sus últimos años. En la sala 13, están algunas de las joyas de esta colección: seis bocetos de Francisco de Goya, siendo ‘El aquelarre’ y ‘El conjuro’ dos de las más admiradas y conocidas. De la escuela flamenca, destaca ‘Las meditaciones de San Juan Bautista’, del Bosco, de finales del siglo XV. Una de las piezas estelares reunidas por José Lázaro en su pinacoteca es una pequeña tabla: ‘Salvador adolescente’, atribuida hasta hace poco a Leonardo da Vinci, y recientemente a uno de sus alumnos más dotados. La tabla es bellísima, tanto es así que es la única pieza que ha sido robada en la historia del museo.

Museu Lázaro Galdiano

José Lázaro Galdiano fou un editor i col·leccionista d’art amb una immensa fortuna. En morir sense hereus, va deixar casa seva i tota la seva fortuna a l’estat. El palauet que alberga aquesta immensa col. lecció fou on va viure els seus últims anys. A la sala 13, hi ha algunes de les joies d’aquesta col.lecció: sis esbossos de Francisco de Goya, amb ‘L’aquelarre’ i ‘El conjur’, dues de les més admirades i conegudes. De l’escola flamenca, en destaca ‘Les meditacions de Sant Joan Baptista’, del Bosco, de finals del segle XV. Una de les peces estelars reunides per José Lázaro a la seva pinacoteca és una petita taula: ‘Salvador adolescent’, atribuïda fins fa poc a Leonardo da Vinci, i recentment a un dels seus alumnes més ben dotats. La taula és bellíssima, fins al punt que és l’única peça que ha estat robada en tota la història del museu.

Museo Lázaro Galdiano

C/ Serrano, 122. Tel. 91 561 60 84. Madrid. www.flg.es Ticket: 4 € — Martes Cerrado/ Dimarts tancat/ Closed on Tuesdays.

Lázaro Galdiano Museum

José Lázaro Galdiano was a publisher and art collector with a huge fortune. Upon his death without heirs, he left his home and fortune to Spain. The mansion that houses this vast collection was the place where he lived his last years. In room 13 are some of the gems of this collection: six sketches by Francisco de Goya, being ‘Witches Sabbath’ and ‘The Spell’, two of the most admired

and well known. A standout of the Flemish school is ‘The meditations of St. John the Baptist ‘ by El Bosco, late fifteenth century. One of the stellar pieces assembled by José Lázaro in his gallery is a small painting: ‘Head of the Saviour’, until recently attributed to Leonardo da Vinci, and lately to one of his most gifted students. The painting is so beautiful that it is the only piece that has ever been stolen in the history of the museum.

spanorama Spanair

Museo de las Artes Decorativas, muy pedagógico

Museo de Artes Decorativas

C/ Montalbán, 12. Tel. 91 532 64 99. Ticket: 4 €. Madrid. www.mnartesdecorativas.mcu.es Lunes cerrado/ Dilluns tancat/ Mondays closed. Domingo gratis/ Diumenge gratis/ Sundays free

Pequeño, pero con más de 70.000 objetos en su fondo, aquí están representadas todas las artes decorativas, textiles, orfebrería, mobiliario, cerámica, vidrio... de todas las épocas. Los objetos están expuestos en orden cronológico, y en algunas salas recrean el ambiente de la época. Las piezas más antiguas de la colección son los vidrios romanos y los tejidos coptos, siguiendo una secuencia cronológica hasta el siglo XX con diseños contemporáneos. Entre las piezas destaca la colección de arte oriental atesorada por Carlos III, que abarca fundamentalmente dos dinastías: la Ming y la Qing. La colección de vidrios es también muy extensa, con piezas griegas y romanas, además de obras de Lalique. Destacan también las alfombras españolas de Cuenca y Alcaraz, y un extenso surtido de mobiliario de todas las épocas. La sede del museo es el antiguo palacete de la Duquesa de Santoña (1878).

Museu de les Arts Decoratives, molt pedagògic Petit, però amb més de 70.000 objectes en el seu fons, hi ha representades totes les arts decoratives, tèxtils, orfebreria, mobiliari, ceràmica, vidre... de totes les èpoques. Les peces estan exposades per ordre cronològic i en algunes sales recreen l’ambient de l’època. Les peces més antigues de la col.lecció són els vidres romans i els teixits coptes, seguint una seqüència cronològica fins al segle XX amb dissenys contemporanis. Entre les peces, destaca la col·lecció d’art oriental atresorada per Carles III, que abraça fonamentalment dues dinasties: la Ming i la Qing. La col·lecció de vidres és també molt extensa, amb peces gregues i romanes, a més d’obres de Lalique. Destaquen també les catifes espanyoles de Conca i Alcaraz, i un extens assortiment de mobiliari de totes les èpoques. La seu del museu és l’antic palauet de la Duquessa de Santoña (1878).

Museum of Decorative Arts, very didactic

Small, but with more than 70,000 objects in stock, representing all decorative arts, textiles, jewelry, furniture, ceramics, glass... of all periods. The pieces are displayed in chronological order and some rooms recreate the atmosphere of the time. The oldest pieces in the collection are the Roman glasses and Coptic textiles, following a chronological sequence up to the twentieth century with contemporary designs. Among the pieces, there is an outstanding collection of oriental art treasured by Carlos III, which comprises two dynasties essentially: Ming and Qing. The glass collection is also extensive, with Greek and Roman pieces along with works by Lalique. Other standouts are the Spanish carpets from Cuenca and Alcaraz and a wide selection of furniture from all periods. The headquarters of the museum is the former palace of the Duchess of Santoña (1878).

spanorama Spanair

Museo Sorolla

C/ General Martínez Campos, 37. Tel. 91 310 15 84 Madrid. www.museosorolla.mcu.es - Ticket: 3 € Lunes cerrado/ Dilluns tancat/ Closed Mondays.

Fundación Museo Sorolla. La casa del artista ‘de la luz’ Fue el artista español más reconocido de su época y le llamaban “el pintor de la luz”. Lo más interesante de este edificio es que fue la casa y lugar de trabajo de Joaquín Sorolla (1863-1923). Es un ejemplo excepcional de lo que es una casa-museo, ya que conserva no sólo la obra del pintor valenciano, sino el ambiente original de la vivienda tal y como vivió el pintor, con casi todas sus pertenencias. Incluso la disposición del mobiliario está igual que la dejó Sorolla. La entrada al museo conduce a la zona de trabajo del artista, con sus cavalletes, lienzos y su despacho. Fue creado por la viuda, que legó todos sus bienes al Estado, más los fondos del único hijo varón de Sorolla. El museo concentra la colección más amplia de este artista, conocido por su costumbrismo marinero, sus playas y sus jardines.

Sorolla Museum

He was the most renowned Spanish artist of his time and was called the “painter of light”. The most interesting thing about this building is that it was the home and workplace of Joaquín Sorolla (1863-1923). It is an outstanding example of a housemuseum since it preserves not only the work of the painter from Valencia, but the original environment of the house with most of his belongings. Even furniture

Museu Sorolla, la casa de l’artista de ‘la llum’

Fou l’artista espanyol més reconegut de la seva època i l’anomenaven “el pintor de la llum”. El més interessant d’aquest edifici és que va ser la casa i el lloc de treball de Joaquín Sorolla (1863-1923). És un exemple excepcional de casa-museu, perquè conserva no només l’obra del pintor valencià, sinó l’ambient original de la vivenda, amb gairebé totes les seves possessions. Fins i tot la disposició del mobiliari és la mateixa que va deixar l’artista. L’entrada al museu ens porta a la zona de treball de Sorolla, amb els cavallets, llenços i el seu despatx. Fou creat per la vídua, que va llegar tots els seus béns a l’estat, més els fons de l’únic fill baró de Sorolla. El museu concentra la col·lecció més àmplia d’aquest artista, conegut pel seu costumisme mariner, les seves platges i els seus jardins.

is still arranged the way the artist used to have it. Admission to the museum leads to the working area with Sorolla´s paintings and his office. It was created by his widow, who bequeathed all his property to Spain, plus more funds thanks to Sorolla’s only son. The museum houses the most comprehensive collection of works by the artist known for his marine scenes, beaches and gardens. spanorama Spanair

Templo de Debod, sorprendente Justo enfrente del Museo Cerralbo, encontramos un edificio realmente sorprendente. ¿Qué hace un templo ptolemaico del sur de Egipto en medio de un jardín madrileño? Por lo visto, fue donado por el estado egipcio en agradecimiento por la ayuda que les prestamos cuando, durante la construcción de la presa de Asuán, colaboramos en el salvamento de Abu Simbel. El templo es del siglo II aC y está dedicado a los dioses Amón e Isis. Toda la construcción está ubicada en uno de los lugares más bonitos de la capital, en una zona elevada, junto al parque del Oeste y el Palacio Real. Es bastante pequeño, pero dentro hay varias capillas con relieves, frisos, una cripta y varias estelas con jeroglíficos.

Temple de Debod, sorprenent

Templo de Debod

Calle Ferraz, 1. Madrid. Ticket: Gratis/ Free Tel. 913 667 415. www.madrid.es/templodebod Cerrado/ Tancat/ Closed: Lunes/ Dimarts/Mondays

Davant mateix del museu Cerralbo, hi trobem un edifici realment sorprenent. Què hi fa un temple ptolemaic del sud d’Egipte, al bell mig d’un jardí madrileny? Pel que sembla, fou donat per l’estat egipci en agraïment per l’ajuda que els vam fer arribar quan, durant la construcció de la resclosa d’Assuan, vàrem col·laborar en el salvament d’Abu Simbel. El temple és del segle II aC i està dedicat als déus Ammon i Isis. Tota la construcció es troba ubicada en un dels indrets més bonics de la capital, en una zona elevada, a tocar del parc de l’Oeste i el Palacio Real. És força petit, però a dins, hi ha diverses capelles amb relleus, frisos, una cripta i diverses esteles amb jeroglífics.

Debod Temple, surprising

Opposite the Cerralbo museum, we find a truly amazing building. What’s the point with a Ptolemaic temple of southern Egypt in the middle of a garden in Madrid? Apparently, it was donated by Egypt in gratitude for the assistance provided by Spain during the construction of the Aswan Dam, when we collaborated in the rescue of Abu Simbel. The temple dates back to the second century BC and is dedicated to the gods Amun and Isis. The building is located in one of the most beautiful places in the spanish capital, in an elevated area, near the Parque del Oeste and the Royal Palace. It’s quite small but, on the inside, there are several chapels with reliefs, friezes, a crypt and steles with hieroglyphs. 48

spanorama Spanair

Perfil

Profile

Sinatra y Farrow,

bajo la sombra de Ava Sinatra i Farrow, sota l’ombra de l’Ava | Sinatra and Farrow, under the shadow of Ava

Cuando Frank y Mia se casaron, él rondaba la cincuentena y ella todavía no tenía los veinte. Quan Frank i Mia es van casar, ell rondava la cinquantena i ella encara no tenia vint anys. When Frank and Mia married, he was in his fifties and she was not even twenty. Texto: Mireia Aranda. ara el cantante y actor era su tercer P matrimonio, y para la actriz, el primero. Según Farrow, el suyo fue un amor a primera vista,

se casó con Farrow, se fueron a vivir a casa de él. Aunque hacía más de una década que el cantante se había separado de Ava, la casa estaba llena de fotografías de la actriz, con las que Mia tenía que convivir cada día. Y es que la Gardner fue la gran obsesión de Sinatra, que intentó suicidarse cuando ella lo abandonó. Por otra parte, el cantante continuó con sus vicios y tensó hasta el límite la espiritualidad de la que presumía Farrow. No se entendían. Ella adoraba a los Beatles y él los odiaba. Ella quería intimidad y él quería salir cada noche. El matrimonio fue un infierno casi desde el principio y se volvió absolutamente insoportable durante el rodaje de ‘La semilla del diablo’, la película en la que ella interpretaría su primer gran papel y que la llevaría a la fama. Celoso, paranoico y obsesionado con la idea de que su mujer interpretara a la madre del anticristo, Sinatra le pidió que abandonara el rodaje. Ella se negó y el cantante, enfurecido, le hizo llegar los papeles del divorcio al plató de rodaje. Farrow tardó varias semanas en

poder hablar con el que todavía era su marido, y cuando lo hizo, no pudo evitar preguntarle si su demanda de divorcio tenía algo a ver con la Gardner. Y él le contestó: “Prefiero una insinuación de Ava antes que hacer el amor contigo durante tres noches seguidas”. La Farrow acabó divorciándose de su marido alegando “crueldad mental”.

er al cantant i actor era el seu tercer matrimoni, i per a l’actriu, el primer. Segons Farrow, P el seu va ser un amor a primera vista, però la unió

Tarzan), la mare de la Mia, a qui no feia cap gràcia la relació que la seva filla havia iniciat amb Frank Sinatra, per la seva reputació de faldiller, alcohòlic i tronera. Quan Sinatra es va casar amb Farrow, se’n van anar a viure a casa d’ell. Tot i que feia més d’una dècada que el cantant s’havia separat de l’Ava, la casa estava plena de fotografies de l’actriu, amb les quals la Mia havia de conviure cada dia. I és que la Gardner va ser la gran obsessió de Sinatra, que va intentar suïcidar-se quan ella el va abandonar. Per altra banda, el cantant va continuar amb els seus vicis i va portar al límit l’espiritualitat de la qual presumia Farrow. Ella adorava els Beatles i ell els odiava. Ella volia intimitat i ell volia sortir cada nit. El matrimoni va ser un infern gairebé des del principi i es va tornar absolutament insuportable durant

el rodatge de ‘La llavor del diable’, la pel·lícula en què ella interpretaria el seu primer gran paper i que la portaria a la fama. Gelós, paranoic i obsessionat amb la idea que la seva dona interpretés la mare de l’anticrist, Sinatra li va demanar que abandonés el rodatge. Ella s’hi va negar i el cantant, enfurismat, li va fer arribar els papers del divorci al plató de rodatge. Farrow va trigar unes quantes setmanes a poder parlar amb el que encara era el seu marit, i quan ho va fer, no va poder evitar preguntar-li si la seva demanda de divorci tenia alguna cosa a veure amb la Gardner. I ell li va contestar: “Prefereixo una insinuació de l’Ava abans que fer l’amor amb tu durant tres nits seguides”. La Farrow va acabar divorciant-se del seu marit, tot al·legant “crueltat mental”.

or the actor and singer it was his third F marriage, for the actress, it was the first. In Farrow’s words, it was love at first sight, but

tionship her daughter had just started with Frank Sinatra, for his reputation as a womaniser, alcoholic and party-goer. When they married, they moved to his place. Despite it had been over a decade since the singer had divorced Ava, the house was full of pictures of the actress, which Mia had to put up with day after day. And the thing is that Gardner was Sinatra’s greatest obsession: he even tried to commit suicide when she dumped him. Other than that, the singer carried on with his vices and he would strain to the limit all the spirituality that Mia was boasting about at the time. They didn’t get on. She adored The Beatles and he despised them. She wanted intimacy and he’d rather go out every night. Their marriage had been sheer hell quite from the beginning and it turned into a complete nightmare

when she was on the set of ‘Rosemary’s Baby’, the film that gave her her first big break and would bring her to fame. Jealous, paranoid and obsessed with the idea that her wife would portray the Antichrist’s mother, Sinatra asked her to leave the set. She refused to do so and, furious, the singer served her with divorce papers on the set of the film. It took quite a few weeks for Farrow to be able to have a word with her (still) husband, and when she managed do so, she couldn’t help asking him whether his divoce petition had anything to do with Gardner at all. And he replied: “I’d rather have Ava trying to flirt with me once than making love to you for three nights in a row”. Farrow ended up divorcing her husband, alleging “mental cruelty”.

pero la unión duró sólo dos años. La sombra de la anterior mujer de ‘la Voz’, Ava Gardner, estuvo planeando siempre sobre la pareja. Frank Sinatra conoció a Mia Farrow en 1964, durante el rodaje de ‘El coronel Von Ryan’. Él rondaba la cincuentena y llevaba dos matrimonios y numerosas aventuras amorosas a sus espaldas. Ella tenía 19 años, Frank era su primer gran amor y empezaba a despuntar como actriz en la serie de televisión ‘Peyton Place’. Dos años después se casaron. Algunos pensaron que su relación era un escándalo, y otros, que no duraría. Entre estos estaba la actriz Maureen O‘Sullivan (la famosa Jane de Tarzán), la madre de Mia, a quien no le hacía ninguna gracia la relación que su hija había iniciado con Frank Sinatra, por su reputación de mujeriego, alcohólico y juerguista. Cuando Sinatra

va durar només dos anys. L’ombra de l’anterior dona de ‘la Veu’, Ava Gardner, va estar planant sempre sobre la parella.. Frank va conèixer Mia el 1964, durant el rodatge de ‘Von Ryan’s Express’. Ell rondava la cinquantena i portava dos matrimonis i nombroses aventures amoroses a l’esquena. Ella tenia 19 anys, en Frank era el seu primer gran amor i començava a despuntar com a actriu a la sèrie de televisió ‘Peyton Place’. Dos anys després es van casar. Alguns van pensar que la seva relació era un escàndol, i altres, que no duraria. Entre aquests hi havia l’actriu Maureen O’Sullivan (la famosa Jane d’en

their union lasted only two years. The shadow of The Voice’s previous wife, Ava Gardner, would be looming over the couple forever. Frank met Mia in 1964, on the set of ‘Von Ryan’s Express’. He was in his fifties and had numerous love affairs behind him. She was 19, Frank was her first great love and she was starting her career as an actress in the TV soap opera ‘Peyton Place’. Two years later, they married. Some thought their relationship was a scandal, and others, that it was not going to last long. Among these was actress Maureen O’Sullivan (Tarzan’s Jane), Mia’s mother, who was not pleased at all with the rela-

spanorama Spanair

EmbajadorSpanair Ambaixador Spanair Spanair Ambassador

Joan Gràcia Joan Gràcia (Barcelona, 1957) es uno de los tres tercios del grupo teatral Tricicle. Así como los tres tristes tigres del famoso trabalenguas han pasado a la historia por su deprimente indolencia, Tricicle es justo lo contrario. Joan Gràcia (Barcelona, 1957) és un dels tres terços del grup teatral Tricicle. Així com els ‘tres tristes tigres’ del famós embarbussament en castellà han passat a la història per la seva depriment indolència, Tricicle és ben bé el contrari. Joan Gràcia (Barcelona, 1957) is one of the three thirds of comedy troupe Tricicle. If those ‘tres tristes tigres’ (three sad tigers) from a famous Spanish tongue twister went down in history for their slothful indolence, Tricicle are quite the contrary. Por Sergi Pàmies .

Sergi Pàmies, escritor y periodista catalán, nos ofrece cada mes un ‘perfil’ de nuestros embajadores. Sergi Pàmies, escriptor i periodista català, ens ofereix cada mes un ‘perfil’ dels nostres ambaixadors. Sergi Pàmies, Catalan writer and journalist, brings us a monthly ‘profile’ of one of our ambassadors.

spanorama Spanair

o pretende agredir a nadie y explora, con una o pretén agredir a ningú i explora, amb N disciplina hiperactiva, un sentido del humor que Nuna disciplina hiperactiva, un sentit de l’humor que es permet el luxe de prescindir de se permite el lujo de prescindir de las palabras. No es una novedad. Hasta que no llegó el cine sonoro, y mucho antes de que el teatro tendiera a la tragedia en verso, la forma más directa de comunicación consistía en gesticular. Tricicle lleva más de treinta años buscando en el humor de proximidad la fórmula que le ayude a conectar, a base de gestos, miradas y muecas, con toda clase de públicos. Tienen, además, una costumbre que dice mucho sobre su método: al terminar la función, sus tres integrantes se ponen en la puerta y van saludando a los espectadores (otros, más sensatos, se esconden para que no les peguen una paliza). Esto les sirve para conocer a sus consumidores sin intermediarios ni filtros crítico-académicos. Calibran sonrisas y comentarios y luego se encierran para parir espectáculos populares, que contienen inolvidables revelaciones de gestualidad expresiva. Siempre hay algún borde que opina que eso lo hace cualquiera, pero el ritmo, la coordinación y la elección de rituales cómicos que manejan Gràcia, Sans y Mir rozan una excelencia que les hace ser comprendidos, sin necesidad de traductor, en China, Japón o Canadá. En la vida de Gràcia no hay, en apariencia, ninguna señal que revele su vocación. Nació en un barrio popular de Barcelona, fue botones en tiempos de opulencia bancaria, disfrutó de la juventud, vaciló y viajó todo lo que pudo y, con buen criterio, procuró no sentirse culpable de que las cosas le fueran bien. Su trabajo, además, tiene una vertiente íntima muy práctica. Cuando alguien de la familia está triste, enfermo o deprimido, suelo ponerme unos pañales gigantes e imitar el famoso gag del Tricicle sobre niños y siempre consigo arrancar una sonrisa a mi pobre víctima. Pruébenlo, verán cómo funciona.

Ventana o pasillo Pasillo. Destino ideal El calor y el mar. Destino habitual El mar y el calor. Destino al que no le gustaría volver Cherburgo. Cuántos vuelos al año ¡Uf! 100.... Traveler o Premium Premium, si puede ser... Tarjeta de embarque en el móvil, por Internet o en papel Internet. Equipaje de mano o maleta Equipaje de mano. Lo mejor de volar Dormir. Lo peor de volar Los controles. ¿Agencia de Viajes o Internet? Internet. Menú ideal ¿Para cuándo un ‘japo’?. ¿Cuáles son sus aeropuertos preferidos? Aquellos en los que llegas andando a la terminal. ¿Tiene miedo a volar? No. ¿Lectura o película? ‘Peli’ buena o lectura. ¿Escucha música (iPod)? No. ¿Qué tipo de lectura prefiere? Libros y crucigramas. ¿Qué tipo de película? Comedia. ¿Atiende a las demostraciones de seguridad que se realizan en el avión? Hace un tiempo que no. ¿Sabe donde está situado el chaleco salvavidas? Sí, lo lleva la azafata. ¿Recuerda su primer vuelo? Sí, a Mallorca. ¿Qué mejoraría durante el vuelo? Que la gente lleve menos equipaje. ¿Qué mejoraría mientras espera para iniciar el vuelo? El trato de los guardias jurados, no me gusta que me llamen caballero 30 o 40 veces. ¿Le han perdido el equipaje en alguna ocasión? Una, y lo recuperé a los 20 días.

les paraules. No és cap novetat. Fins que no va arribar el cinema sonor, i molt abans que el teatre tendís a la tragèdia en vers, la via més directa de comunicació consistia a gesticular. Tricicle porta més de trenta anys cercant en l’humor de proximitat la fórmula que l’ajudi a connectar, a base de gestos, mirades i ganyotes, amb tota mena de públics. Tenen, a més, un costum que diu molt sobre el seu mètode: en acabar la funció, els tres integrants es posen a la porta i van saludant els espectadors (uns altres, més sensats, s’amaguen perquè no els clavin una pallissa). Això els serveix per conèixer els seus consumidors sense intermediaris ni filtres crítico-acadèmics. Calibren somriures i comentaris i llavors es tanquen per parir espectacles populars, que contenen inoblidables revelacions de gestualitat expressiva. Sempre hi ha algun sorrut que opina que això ho pot fer qualsevol, però el ritme, la coordinació i l’elecció de rituals còmics que maneguen Gràcia, Sans i Mir s’acosten a una excel·lència que fa que se’ls entengui, sense necessitat de traductors, a la Xina, al Japó o al Canadà. A la vida de Gràcia no hi ha, en aparença, cap senyal que reveli la seva vocació. Va néixer en un barri popular de Barcelona, va fer de grum en temps d’opulència bancària, va gaudir de la joventut, va vacil·lar i va viatjar tot el que va poder i, amb bon criteri, va procurar de no sentir-se culpable que les coses li anessin bé. La seva feina, a més, té un vessant íntim molt pràctic. Quan algú de la família està trist, malalt o deprimit, acostumo a posar-me uns bolquers gegants i imito el famós gag del Tricicle sobre nens i sempre aconsegueixo arrencar un somriure a la meva pobre víctima. Proveu-ho, ja veureu com funciona. Finestra o passadís? Passadís. Destinació ideal La calor i el mar... Destinació habitual El mar i la calor. Destinació a la qual no us agradaria tornar

Cherbourg.

¿Quants vols a l’any? Uf! 100... ¿Traveler o Premium? Premium, si pot ser... ¿Targeta d’embarcament al mòbil, per Internet o en paper? Internet. ¿Equipatge de mà o maleta? Equipatge de mà. El millor de volar Dormir. El pitjor de volar Els controls. ¿Agència de Viatges o Internet? Internet. Menú ideal Per quan un japonès? ¿Quins són els vostres aeroports preferits?

Aquells en què arribes caminant a la terminal. ¿Teniu por de volar? No. ¿Lectura o pel·lícula? ‘ Pel·li’ bona o lectura. ¿Escolteu música (iPod)? No. ¿Quina mena de lectura preferiu? Llibres i mots encreuats. ¿Quina mena de pel·lícula? Comèdia.

¿Feu atenció a les demostracions de seguretat que es realitzen a l’avió? Ja fa un temps que no. ¿Sabeu on està situada l’armilla salvavides? Sí,

la porta l’hostessa.

¿Recordeu el primer vol? Sí, a Mallorca. ¿Què milloraríeu durant el vol? Que la gent porti

menys equipatge.

¿Què milloraríeu mentre espereu per iniciar el vol? La manera com et tracten els guàrdies

jurats, no m’agrada que em diguin senyor 30 o 40 vegades. ¿Us han perdut l’equipatge en alguna ocasió?

hey are not willing to attack anyone’s beliefs and they explore, with a hyperactive discipline, the sort of humour that can do without words. It’s no news. Until the arrival of “talkies” and long before theatre tended towards tragedy in verse, the most direct form of communication was gesticulation.

For over thirty years now, in their close, gentle kind of humour, Tricicle have been looking for the formula to help them connect, by means of gestures, looks and faces, with all sorts of audiences. They also have a particular habit that says a lot about their method: at the end of every performance, the three members of the troupe stand at the door and greet the people in the audience (others, more sensible, go hide backstage so as not to get spanked). That helps them get to know their followers better, without intermediaries or critical academic filters. They evaluate comments and smiles and then shut themselves up to create popular shows that contain unforgettable revelations about their expressive body language. There is always some misery guts who thinks anyone can do that, but the rhythm, coordination and comic rituals of Gràcia, Sans and Mir border on the kind of excellence that makes them understandable, with no translators, in China, Japan or Canada. In Gràcia’s life there is apparently no sign of his vocation. He was born into a working-class neighbourhood of Barcelona, was a bellboy in a time of banking opulence, enjoyed his youth, wandered and travelled as much as he could. Rightly enough, he tried not to feel guilty about the fact that things were going well for him. Besides, there is an intimate, very practical side to his work. When someone is feeling sad, ill or depressed at home, I usually wear those giant nappies to crack that famous gag by Tricicle about kids, and I always manage to put a smile on the face of my poor victim. Just try it, and you’ll see how it works. Window or aisle? Aisle. Your ideal destination Sun and sea. Your usual destination Sea and sun. A destination you wouldn’t like to go to again Cherbourg. How many flights per year? Phew! 100… Traveler or Premium? Premium, if possible… Boarding card: on paper, online or on your mobile phone? Online. Hand luggage or suitcase? Hand luggage. The best about flying Sleeping. The worst about flying Controls. Travel agency or the Internet? The Internet. Your ideal menu How about some Japanese food on planes too? What are your favourite airports? Those where you can make your way to the terminal on foot. Are you afraid of flying? No. Reading or watching a film? A good flick or reading. Do you listen to music (iPod)? No. What’s your favourite kind of reading? Books and crosswords. And your favourite kind of film? Comedy. Do you pay attention to the safety demonstrations on planes? I haven’t for a while now. Do you know where the life jacket is located? Yes, the stewardess has it on. Do you remember your first flight ever? Yes, to Majorca. What would you improve during the flight? I’d ask people to take less luggage. What would you improve while waiting for departure? The way security guards treat you, I don’t quite like being called sir some 30 or 40 times. Has your luggage ever been lost? Yes, once. And I got it back after 20 days.

Una, i el vaig recuperar al cap de 20 dies. spanorama Spanair

Hotel Coco Ocean, Resort & Spa Este maravilloso hotel de 5 estrellas es seguramente el mejor hotel de toda Gambia. Aquest meravellós hotel de 5 estrelles és segurament el millor hotel de tot Gàmbia. This wonderful 5-star hotel is probably the best hotel in all of Gambia. Texto: Sara Perini — Fotos: Joan Masats..

esde que abrió sus puertas como estableciD miento de lujo en el 2008, sus 86 habitaciones y blancas villas, algunas con piscina privada, todas in-

mersas en un exuberante jardín tropical y, casi todas, con espectaculares vistas, ofrecen a sus huéspedes toda clase de comodidades para una estancia de lujo. Su arquitectura está inspirada en un refinado estilo marroquí, con sus altos techos y cúpulas, escogidos tanto por su elegante diseño como para mantener el edificio más fresco y aireado durante los calurosos días africanos. Su ubicación en primera línea de mar, su cuidada playa, sus bellas piscinas y sus restaurantes invitan a pasar unas relajadas vacaciones. Los chefs de los distintos restaurantes del complejo ofrecen los

es que va obrir les portes com a establiment de luxe el 2008, les seves 86 habitacions i blanques D vil·les, algunes amb piscina privada, totes immerses en un exuberant jardí tropical i, gairebé totes, amb espectaculars vistes, ofereixen als seus hostes tota mena de comoditats per a una estada de luxe. La seva arquitectura s’inspira en un refinat estil marroquí, amb alts sostres i cúpules, escollits tant pel seu elegant disseny com per mantenir l’edifici més fresc i airejat durant els calorosos dies africans. La seva ubicació a primera línia de mar, la seva platja ben conservada, les seves belles piscines i els seus restaurants conviden a passar unes relaxades vacances. Els xefs dels diferents restaurants del complex ofereixen els millors plats de la cuina local, però també de la més variada cuina internacional, amb una gran selecció de vins. Els ingredients, sempre frescos, són majoritàriament de producció pròpia. I perquè el relax sigui complet, s’ha de passar pel seu Spa, que ofereix tot tipus de tractaments, com diferents tipus de massatge, saunes i hammam. ince it opened its doors as a luxury S establishment in 2008, its 86 rooms and white villas, some with private pools, all immersed in a

lush tropical garden, and most with spectacular views, offer guests every comfort for a luxurious stay. Its architecture is inspired by a refined Moroccan style, with high ceilings and domes, chosen for their elegant design to keep the building cooler and ventilated during the hot African days. Its location on the seafront, its well maintained beach, beautiful swimming pools and restaurants invite you to spend a relaxing holiday. The chefs of different restaurants in the resort offer the best of local cuisine, along with the best of the most varied international cuisine, with an excellent wine selection. The ingredients, always fresh, are mostly self-produced. And to complete your relaxation experience, you must try their Spa centre, offering all sorts of treatments, including different types of massage, sauna and hammam.

spanorama Spanair

mejores platos de la cocina local, pero también de la más variada cocina internacional, con una excelente carta de vinos. Los ingredientes, siempre frescos, son en su mayoría de producción propia. Y para que el relax sea completo, hay que pasar por su Spa, que ofrece todo tipo de tratamientos, como distintos tipos de masaje, saunas y hammam.

One Bamboo Drive, Kombo Coastal Road Bijilo P.O. Box 3160 Serrekunde – The Gambia. www.cocoocean.com Tel.: 00 220 44 66 500

spanorama Spanair

Madrid

Restaurants LaTerrazadelCasino



La oferta gastronómica en Madrid es inmensa, pero si es un amante de la alta gastronomía no se sentirá defraudado con la originalidad de los platos de Paco Roncero, alumno aventajado de Ferrán Adrià, ya con su propia estrella Michelin. Se encuentra en la última planta de este edificio histórico, pero decorado de manera moderna y espectacular por Jaime Hayon. Tiene que reservar con antelación si es quiere disfrutar de una experiencia digna de auténticos sibaritas.

L’oferta gastronòmica de Madrid és immensa, però si sou amants de l’alta gastronomia no us sentireu gens decebuts amb l’originalitat dels plats de Paco Roncero, alumne avançat de Ferran Adrià, ja amb la seva pròpia estrella Michelin. Es troba a l’última planta d’aquest edifici històric, però decorat de manera moderna i espectacular per Jaime Hayon. Heu de reservar amb temps si voleu gaudir d’una experiència digna d’autèntics sibarites.

Shuttle service

Desde una estrella Michelin a menús de lujo por menos de 40 euros. Barcelona i Madrid, dues ciutats unides per la bona gastronomia. Barcelona and Madrid, two cities brought together by fine cuisine. Texto: Gloria Zorrilla.

Boquería a elegir el mejor producto para elaborar una carta que apuesta por los sabores puros y las elaboraciones reconocibles. Colibrí ofrece todos los días un menú degustación de 62 €, que incluye quesos y prepostre, o un menú a la carta a un precio fijo superajustado de 37 €, pudiendo elegir entre un montón de platos. Elegante y acogedor.

Cada matí, César Pastor va al mercat de la Boqueria a escollir els millors productes per elaborar una carta que aposta pels sabors purs i les elaboracions fàcils de reconèixer. Colibrí ofereix cada dia un menú degustació de 62 €, que inclou formatges i prepostres, o la carta a un preu fix superajustat de 37 €, en què es pot escollir entre un bon grapat de plats. Every morning, César Pastor goes to the Boqueria market to choose the best ingredients to create a menu that focuses on the purest flavors and the most recognisable creations. Colibrí offers every day a tasting menu for 62 €, including cheese and pre-desserts, or prix fixe à la carte dining for 37 €, where you can choose from a wide range of dishes. Calle Casanova, 212. Barcelona T. 93 443 23 06. www.restaurantcolibri.com

spanorama Spanair

Barcelona

Colibrí  Cada mañana, César Pastor va al mercado de la

Madrid offers a huge choice of restaurants, but if you are a lover of haute cuisine you will not be disappointed with the original dishes of Paco Roncero, an outstanding pupil of Ferran Adrià who has a Michelin star of his own. Located on the top floor of this historic building but decorated in a modern, spectacular style by Jaime Hayon. You must book in advance if you want to enjoy a truly gourmet experience. La Terraza del Casino. C/ Alcalá, 15.Tel. 915 321 275. www.casinodemadrid.es/sp/gastronomia

spanorama Spanair

Gadgets

Inspiración

día Father’s del padre day inspiration

Hacer un regalo al padre, estrenar el inicio de la primavera o dejarse tentar por los tonos ‘nude’? Miren y decidan. Fer un regal al pare, estrenar l’inici de la primavera o deixar-se temptar pels tons ‘nude’? Mirin i decideixin.Find a present for dad, celebrate the beginning of spring or let yourself be tempted by nude tones. Have a look and decide for yourself. Por Mireia Aranda.

1 2 4

1 Viajero

El estuche de viaje 1P (320 €), de Scatola del Tempo, permite guardar y transportar un reloj con correa de piel, plumas, gemelos, anillos u otros accesorios de pequeño tamaño.

2 Como un Dj

Diseñados para ser utilizados tanto en clubs, por motivos profesionales, como en casa o mientras se viaja, los auriculares HDJ-500 de Pioneer (99 €) harán las delicias de los amantes de la música.

3 Seductor

Para el Día del Padre, el perfume “Solo Loewe” (75 ml.) va acompañado de una Espuma de Afeitado Activo (75 ml.) y un Gel Máxima Hidratación (5 ml.). (c.p.v.).

4 Sibarita

Los paladares más exigentes disfrutarán con Gold Cuvée (32 €, 75 ml.), un vino espumoso semiseco que contiene láminas de Oro comestibles de 22 kt.

5 Fan de los 80

Diesel se inspira en los relojes digitales que arrasaron en los 80 en su nueva colección ‘vintage’. Cuesta 173 €. 56

spanorama Spanair

1 Viatger L’estoig de viatge 1P (320 €), de Scatola del Tempo, permet guardar i transportar un rellotge amb corretja de pell, plomes, bessons, anells o altres accessoris petits. 2 Com un Dj Dissenyats per a ser utilitzats tant en clubs, per motius professionals, com a casa o mentre es viatja, els auriculars HDJ-500 de Pioneer (99 €) faran les delícies dels amants de la música. 3 Seductor Per al Dia del Pare, el perfum “Solo Loewe” (75 ml.) va acompanyat d’una Escuma d’Afaitat Actiu (75 ml.) i un Gel Màxima Hidratació (5 ml.). (c.p.v.). 4 Sibarita Els paladars més exigents gaudiran amb Gold Cuvée (32 €), un vi escumós semi-sec que conté làmines d’Or comestibles de 22 quirats. 5 Fan dels 80 Diesel s’inspira en els rellotges digitals que van arrasar en la dècada dels 80 en la seva nova col·lecció ‘vintage’. Costa 173 €. 1 Traveller 1P travelling case (320 €), by Scatola del Tempo. Ideal to store a leather strap watch, fountain pens, binoculars, rings or other small accessories. 2 Like a deejay Designed to be used both in clubs, for business reasons, and at home or while travelling. Pioneer HDJ-500 headphones (99 €). Music lovers will be delighted. 3 Alluring For Father’s Day in Spain, Solo Loewe fragrance (75 ml) comes with an active shaving foam (75 ml) and an absolute moisturising gel (5 ml). 4 Gourmet The most discriminating of palates will enjoy Gold Cuvée (32 €, 75 ml), a demi-sec sparkling wine with edible flakes of 22-carat Gold inside. 5 80s Fan Diesel’s new vintage collection is inspired by digital watches that were all the rage back in the 80s. 173 €.

6 ‘Tecnoadicto’

La Samsung Galaxy Tab (849 € libre) destaca por su ligereza, su reducido tamaño y su función de voz, entre otros atributos.

7 Con mucho ritmo

La música suena mucho mejor en el micro-sistema HiFi UMS 4910 DEC (179 €) de Grundig, , con un elegante diseño negro brillante.

8 Literato

En conmemoración del centenario de la muerte de Mark Twain, Montblanc le ha dedicado su Edición Limitada Escritores (735 €).

9 Urbanita

Diseño y comodidad se unen en esta bandolera de Blauer (165€).

10 Elegante

Zapato elaborado en ante y napa bicolor con tacón de madera. Pertenece a la colección Fosco by Ion Fiz (95 €).

6 ‘Tecnoaddicte’ La Samsung Galaxy Tab (849 € lliure) destaca per la seva lleugeresa, la seva reduïda grandària i la seva funció de veu, entre altres atributs. 7 Amb molt de ritme La música sona molt millor en el micro-sistema HiFi UMS 4910 DEC (179 €) de Grundig. 8 Literat Per commemorar el centenari de la mort de Mark Twain, Montblanc li ha dedicat la seva Edició Limitada Escriptors (735 €). 9 Urbanita Disseny i comoditat s’uneixen en aquesta bandolera de Blauer (165€). 10 Elegant Sabata de la col· lecció Fosco by Ion Fiz (95 €).

6 ‘Techaddict’ Samsung Galaxy

Tab (849 € unlocked): it’s light, small and supports voice calling, among other features. 7 Upbeat Music sounds much better on Grundig UMS 4910 DEC Micro HiFi System (179 €), with an elegant design in bright black. 8 Man of letters In celebration of the centenary of Mark Twain’s death, Montblanc dedicates its Limited Writers Edition to the author (735 €). 9 Urbanite Design and comfort come together in this shoulder bag by Blauer (165 €). 10 Elegant Suede and leather shoe with wooden heel. Fosco by Ion Fiz collection (95 €).

10 9

spanorama Spanair

Inspiración avance

primavera spring inspiration preview

11 Anillo solidario

Bvlgari ha diseñado este anillo en plata y cerámica, la venta del cual ayudará a mejorar la calidad de la enseñanza de los niños más necesitados del mundo. Cuesta 350 €.

12 La hora camuflada

TechnoMarine presenta una nueva línea de relojes inspirada en el estampado de camuflaje (699 €).

13 Sorbete de menta

11 Ring for charity Bvlgari has designed this silver and ceramic ring, whose

El estilo ‘old school’ americano inspira el diseño de esta gorra de Levi’s (35 €).

13 Mint sorbet This season, Jota+ge jeans (135 €) come in fresh colours, like

15 ¿Héroes o villanos?

La editorial DC Comics plasma a los protagonistas de sus míticas historias en las Converse All Star (90 € ). spanorama Spanair

venda del qual ajudarà a millorar la qualitat de l’ensenyament dels nens més necessitats del món. Costa 350 €. 12 L’hora camuflada TechnoMarine presenta una nova línia de rellotges inspirada en l’estampat de camuflatge (699 €). 13 Xarrup de menta Aquesta temporada, els texans de Jota+ge (135 €) es tenyeixen de colors frescos, com el verd o el groc. 14 Cap a quadres L’estil ‘old school’ americà inspira el disseny d’aquesta gorra de Levi’s (35 €). 15 Heroi o brivall? L’editorial DC Comics plasma als protagonistes de les seves mítiques històries a les Converse All Star (90 € ).

Esta temporada, los vaqueros de Jota+ge (135 €) se tiñen de colores frescos, como el verde o el amarillo.

14 Cabeza a cuadros

11 Anell solidari Bvlgari ha dissenyat aquest anell en plata i ceràmica, la

sales will help improve the education of children in need worldwide. 350€.

12 Time for camouflage TechnoMarine has launched a brand new collection of watches inspired by camouflage patterns (699 €).

green or yellow.

14 Check your head Old-school American style serves as the inspiration for

the design of this hat by Levi’s (35 €). 15 Heroes or villains? DC Comics have captured the characters in their iconic stories in Converse All Star shoes (90 €).

16 Femeninas

Las gafas de sol Oakley Immerse aunan la sofisticación con la precisión y el confort que definen a la marca. Cuestan 120 €.

17 Con la primavera al cuello

Las flores inundan este bonito foulard de Luna Llena (49 €).

18 Para golosas

Dolores Promesas le da un toque dulce a este vestido estampado con ‘cupcakes’ de colores (70 €).

19 ‘Graffitera’

El artista urbano “Crash” ha diseñado para Tumi la colección de maletas Tag Limited Edition (425 €). 20 Atrevidos El modelo ‘Tangle’ (175 €) es una de las originales propuestas de United Nude para esta temporada.

16 Femenines Les ulleres

16 Feminine Oakley Immerse sunglasses. Sophistication comes together with the accuracy and comfort that define this brand. 120 €.

de sol Oakley Immerse (120 €) conjuminen la sofisticació amb el confort de la marca.

17 Amb la primavera al coll Les flors inunden aquest

bonic foulard de Lluna Llena (49 €). 18 Per a llamineres Dolores Promeses li dóna un toc dolç a aquest vestit estampat amb ‘cupcakes’ de colors (70 €). 19 ‘Graffitera’ L’artista urbà “Crash” ha dissenyat per a Tumi la col·lecció de maletes Tag Limited Edition (425 €). 20 Atrevits El model ‘Tangle’ (175 €) és una de les originals propostes d’United Nude per a aquesta temporada.

17 Spring around your neck Flowers cover this beautiful foulard by Luna Llena (49 €).

18 For sweet tooths

Dolores Promesas adds a sweet touch to this printed dress with coloured cupcakes (70 €). 19 Graffiti bag Urban artist Crash has designed the Tumi Tag Limited Edition bag collection (425 €). 20 Daring Tangle model (175€), one of United Nude’s original suggestions for this season.

spanorama Spanair

Inspiración

nude

inspiration

Collette Dinningan

21 Delicado

Vestido de encaje rosa palo de la línea Heaven de Dolores Promesas (475 €).

22 Ligeras

Los colores y formas suaves definen la colección de primavera de gafas de sol y ópticas de Chanel (290 €)

23 Mirada iluminada

La nueva colección de maquillaje de Sensilis incluye paletas de sombras de ojos en 4 tonos de acabado satinado perlado. Aptas para ojos sensibles y usuarias de lentes de contacto. Cuestan 29 €.

24 Inspiración 60’s

La rafia y las flores son las protagonistas de este bolso de la nueva temporada de Nine West (85 €).

25 Innovador

La firma DKNY apuesta por el metacrilato en sus nuevos relojes. Disponibles en tonos ‘champagne’, blanco y negro. Cuestan 198 €. 60

spanorama Spanair

21 Delicat Vestit de puntes rosa pal de la línia Heaven de Dolores Promesas (475 €). 22 Lleugeres Els colors i formes suaus defineixen la col·lecció de primavera d’ulleres de sol i òptiques de Chanel. (290 €). 23 Mirada il·luminada La nova col·lecció de maquillatge de Sensilis inclou ombres d’ulls en 4 tons d’acabat setinat perlat. Aptes per a ulls sensibles i usuàries de lents de contacte. Costen 29 €. 24 Inspiració 60’s La ràfia i les flors són les protagonistes d’aquesta bossa de mà de la nova temporada de Nine West (85 €). 25 Innovador DKNY aposta pel metacrilat en els seus nous rellotges. Disponibles en tons ‘champagne’, blanc i negre. Costen 198 €. 21 Delicate Pale pink lace dress, from Dolores Promesas’ Heaven collection (475 €).

22 Light Gentle colours and shapes define the Chanel sunglasses and

eyewear spring collection 2011.

23 Illuminate your look Sensilis’ new make-up collection includes

eye shadow palettes in 4 satin-finish pearlescent shades. Suitable for sensitive eyes and contact lenses users. 29 €. 24 60s Inspiration Raffia and flowers dominate this bag from Nine West’s new collection (85 €). 25 Innovative DKNY goes for methacrylate in their new collection of watches. Available in champagne, black and white. 198 €.

Personal

shopper

Elsa Pataky, espectacular con un Léger Espectacular amb un vestit de Léger | Spectacular in a Léger dress

Elsa Pataky

Nuestra glamurosa embajadora siempre está a la última en sus apariciones públicas. La nostra glamurosa ambaixadora sempre llueix l’última moda en les seves aparicions públiques. Our glamourous ambassador is always looking spectacular in her public appearances. Por Gloria Zorrilla. 1 Negre elegant. Kaos, un vi de Cebreros

1 Tinto elegante

Kaos, un vino de Cebreros de escasa producción de las Bodegas Canopy, a 25 €.

2 Para ir de incógnito

Estas gafas respiran lujo y elegancia y son de Fendi Occhiali, by Marchon 250 €.

3 Zapatos- joya

Originales sandalias doradas de Dior (900 € aprox.)

4 Edición limitada

D600 (135€) de Carner, un perfume para mujeres con gran personalidad.

5 Clutch de oro

Bolso de mano Chanel.

6 Shock Cream

Essential Crema antiedad, de Natura Bissé ( 78,25 €). 4

d’escassa producció dels Cellers Canopy (25€). 2 Per anar d’incògnit. Aquestes ulleres respiren luxe i elegància, de Fendi Occhiali (250 €). 3 Sabates-joia. Sandàlies daurades de Christian Dior (900 €). 4 Edició limitada. D600 de Carner (135€), un perfum per a dones amb gran personalitat. 5 Clutch d’or. Bossa de mà de Chanel (225€). 6 Shock Cream. Essential Crema antiedat, de Natura Bissé (28,25 €),

1 Elegant Red. Kaos, low production wine of Bodegas Canopy (25 €). 2 Incognito. These glasses exude luxury and elegance. By Fendi Occhialli (250 €). 3 Jewel Shoes. Gold sandals by Dior ( 900 €). 4 Limited edition. D600 by Carner (135 €), a fragrance for women of substance. 5 Gold clutch. Handbag by Chanel (225 €). 6 Shock Cream. Antiaging Essential Shock Cream, by Natura Bissé (78,25 €).

spanorama Spanair

Redes

Sociales Xarxes socials | Social network

Nuevos retos y sorpresas en nuestras redes sociales Nous reptes i sorpreses a les nostres xarxes socials New challenges and surprises on our social networks

Calentamos motores y preparamos la rodada por la pista de despegue, concentrados y siguiendo la hoja de ruta que nos hemos marcado: hacer de volar una experiencia especial. Escalfem motors i preparem la sortida per la pista

d’enlairament, concentrats i seguint el full de ruta que ens hem marcat: fer que volar sigui una experiència especial. We’re revving up our engines and getting ready to taxi down the runway, totally focused and following the route map we’ve set out: to make flying a very special experience. Helena Abellán Contenidos, comunicación 2.0@Spanair como en las redes sociales se Y producen cambios e innovaciones diarias, queremos elegir los mejores

ingredientes para ofrecerles un menú nuevo, sorprendente, divertido y suculento. Se trata de ideas que empiezan a materializarse y con las que queremos afianzar la comunicación desde nuestras redes sociales. Nuestro próximo objetivo es que además de mantenerles informados se diviertan siguiendo a Spanair en sus redes sociales. Y en ello estamos. Hace unos días pudieron conversar con Ferran Soriano, nuestro presidente, en la Twitterview realizada a finales de febrero. Para nosotros fue muy enriquecedor y entendemos que supuso una excelente oportunidad para acercar la perspectiva de la directiva de nuestra compañía a nuestros seguidores utilizando Twitter @ spanair para interactuar con ustedes. Gracias por su participación. Pero sólo ha sido el principio. Aunque ahora no vamos a desvelar los secretos de nuestra receta, podemos adelantarles que estamos definiendo nuevos espacios donde participar, compartir e interactuar, porque no nos cansaremos de repetir que Spanair es La de Todos y, ciertamente, así lo creemos. Las redes sociales en Spanair las hemos convertido, entre ustedes y nosotros, en un método de contacto rápido y directo, un medio en el que hablar de tú a tú, y que nos permite gestionar con eficacia las sugerencias, las críticas y también, en ocasiones, las felicitaciones. Vamos a divertirnos.

I com que en les xarxes socials es produeixen canvis i innovacions diàries, volem triar els millors ingredients per oferir-los un menú nou, sorprenent, divertit i suculent. Es tracta d’idees que comencen a fer-se realitat i amb les que volem consolidar la comunicació a partir de les nostres xarxes socials. El nostre pròxim objectiu és que a més 62

spanorama Spanair

és La de Tots i, realment, així ho pensem. A Spanair, entre vostès i nosaltres, hem convertit les xarxes socials en un mètode de contacte ràpid i directe, un mitjà per parlar de tu a tu, i que ens permet gestionar amb eficàcia els suggeriments, les crítiques i també, de vegades, les felicitacions. Ens divertirem. nd as change is the norm and A innovation is a constant on social networks, we’ve decided to choose

de mantenir-los informats es diverteixin seguint Spanair en les seves xarxes socials. I estem treballant per aconseguir-ho. Gràcies a tots els que ens segueixen, des del Facebook http://www. facebook.com/spanair , el Twitter (el de destinacions @ spanairdestinos i un altre per a informació més general @spanair), el Canal de Youtube www.spanair. tv i el bloc www.spanairladetodos. com ara ens plantegem nous reptes gràcies als quals segur que vostès se sentiran part de Spanair. Fa uns dies van poder parlar amb Ferran Soriano, el nostre president, a la Twitterview realitzada a finals

de febrer. Per a nosaltres va ser molt enriquidor i entenem que va suposar una oportunitat excel·lent per apropar la perspectiva de la directiva de la nostra companyia als nostres seguidors utilitzant el Twitter @spanair per tal d’interactuar amb vostès. Gràcies per la seva participació. Però això només ha estat el principi. Tot i que ara no desvelarem els secrets de la nostra recepta, els podem avançar que estem definint nous espais on participar, compartir i interactuar, perquè no ens cansarem de repetir que Spanair

the very best ingredients to offer you a new, delicious, surprising and fun menu. Ideas that are starting to take shape and that we’ll be using to consolidate our ongoing flow of communication from our social networks. Our next aim is to make sure that apart from keeping you up-to-date with all the latest news, you’ll have fun following Spanair on its social networks. And we’re well on our way. A few days ago you had the chance to chat to our Chairman, Ferran Soriano on the Twitterview we organised at the end of February. It was a great experience for us and a magnificent opportunity to provide our followers on Twitter @spanair with a vision of the Company’s management style and interact with you. Thank you for taking part. But this is just the beginning. Although we’re not going to let you in on the secrets of what goes into our recipe, we can let you know that we’re currently working on the creation of new spaces for sharing, taking part and interacting. We never tire of saying that Spanair – la de Todos – is for everyone, a vision we’re backing all the way. Spanair’s presence on the social networks has become a means for quick and easy contact between us, helping us to handle your suggestions, criticisms and – on occasions –congratulations quickly and easily. It looks like we’ll all be having lots of fun.

spanorama Spanair

Pon a volar

tus ideas | Fes volar les teves idees

Let your ideas fly

Seguimos haciendo realidad sus ideas Seguim fent realitat les seves idees | We continue to put your ideas into practice

stamos acabando de definir nuestro nuevo programa de socios y sin lugar a dudas las ideas aportadas durante estos meses en www. ponavolartusideas.com han sido de gran ayuda. ¿Y ahora? En cuanto ultimemos los detalles del nuevo SpanairStar empezaremos con otros proyectos y de nuevo pediremos su colaboración para aportar sus ideas con el único fin de hacer de Spanair la aerolínea que construimos entre todos. Compre su vuelo con puntos y euros Ésta es la última petición recogida en Ponavolartusideas que hemos convertido en un hecho. En cuanto el nuevo programa de socios SpanairStar esté en marcha podrán comprar vuelos combinando puntos y euros. ¿Las ventajas? Con esta nueva idea hacemos posible comprar un vuelo usando los puntos pero sin tener que esperar a tener todos los puntos necesarios para canjear el total del billete. Se trató de una idea que desde el principio ha recibido una muy buena aceptación y ese ha sido el motivo por el que nos hemos puesto a trabajar en ella hasta que la hemos podido hacer realidad. Recta final para co-crear el nuevo programa Spanair Star Estamos ultimando detalles del nuevo SpanairStar, quedan pocos días para que tengamos cerrado todo el programa, pero aún están a tiempo de lanzarnos nuevas ideas. Tenemos las nuevas tarjetas de socios, las que ustedes han elegido; podrán comprar billetes combinando puntos y dinero, tal y como nos habían pedido; estamos trabajando en tres nuevas ideas que ya están en marcha: incentivar a quienes traen cocreadores a participar en el programa, implementar un prereserva de 24-48 horas, y premiar la mejor idea del trimestre. Últimos días para lanzar sus ideas para el programa de socios. Estamos a este lado para escucharle. Las ideas más votadas Notificar los retrasos vía sms: ésta ha sido desde el principio una de las ideas más votadas, y ese es motivo más que suficiente para ponernos a trabajar en ella. Como ya saben estamos en proceso de cambios, de ponernos al día con muchos avances, sobre todo en cuanto a mejorar canales de comunicación e interacción con ustedes, que es uno de nuestros objetivos principales. Así que ya hemos empezado a analizar esta idea y esperamos poder implementarla rápidamente. Y como estamos en la recta final para definir el programa de socios aprovechen para enviar sus ideas, porque además las ideas nuevas tienen premio: 500 puntos por cada idea nueva sobre el programa SpanairStar. Gracias por su colaboración.

spanorama Spanair

stem acabant de definir el nostre nou programa de socis i, sens dubte, les idees W E que ens han aportat durant aquests mesos a www.fesvolarlestevesidees.cat han estat una gran ajuda. I ara què? Quan tinguem a punt tots els detalls del nou SpanairStar començarem amb altres projectes i, un altre cop, necessitarem la seva col·laboració perquè ens aporti les seves idees amb l’únic objectiu de fer que Spanair sigui l’aerolínia que construïm entre tots.

Compri el seu vol amb punts i euros

Aquesta és l’última petició rebuda a Fesvolarlestevesidees que hem convertit en un fet real. Quan el nou programa de socis SpanairStar estigui en funcionament podran comprar vols combinant punts i euros. Els avantatges? Amb aquesta nova idea fem possible el fet de comprar un vol utilitzant els punts però sense haver d’esperar-se a tenir tots els punts necessaris per bescanviar el total del bitllet. Estem parlant d’una idea que des del principi ha tingut una molt bona acceptació i, per aquest motiu, ens hem posat a treballar-la fins que l’hem poguda fer realitat. Recta final per cocrear el nou programa Spanair Star

Estem acabant de perfilar el nou SpanairStar, falten pocs dies perquè tinguem tot el programa a punt, però encara són a temps d’enviar-nos noves idees. Tenim les targetes de socis, les que vostès han escollit; podran comprar bitllets gràcies a la combinació de punts i euros, així com ens havien demanat; estem treballant en tres noves idees que ja estan en funcionament: incentivar a qui ens porti cocreadors que participin en el programa, implementar una preserva de 24-48 hores, i premiar la millor idea del trimestre. Últims dies per enviarnos les seves idees per al programa de socis. Estem aquí per escoltar-lo.

e’re currently working on the finishing touches to our new members’ programme and there’s no mistaking it: the ideas you’ve posted on www.ponavolartusideas.com over the last few months have been a great help. So what’s next? As soon as we’ve finalised all the details of the new SpanairStar we’ll be turning our attention to other projects. That means that once again we’ll be asking for your ideas and contributions in order to make Spanair an airline that we can build up together.

Purchase your flight with points and euros This is the latest request received via Ponavolartusideas that has been put into practice. As soon as we launch the new SpanairStar members’ programme, you’ll be able to purchase your flights with a combination of points and euros. The benefits? Well, with this new idea you can use points to purchase a flight but you no longer have to wait until you’ve collected enough points for the total ticket price. Right from the start this idea received such an enthusiastic reception that we decided to get down to work and put it into practice. Final phase of the co-creation of the new SpanairStar programme We’re putting the finishing touches to the new SpanairStar. There are just a few days to go before the work is finished, but there’s still time for you to send in your ideas. We’ve got the new members’ cards - the ones you choose; you can also purchase tickets using a combination of points and euros - just like you asked; and we’re working on three new ideas that are already underway: offering incentives for those that get other co-creators involved in the programme; implementing a 24-48 hour pre-booking service; and awarding a prize for the best idea sent in each three months. There are just a few days left for you to send in your ideas for the members’ programme. We’re here to listen to what you’ve got to say.

Les idees més votades

The most popular ideas SMS providing information about delays. The votes have been flooding in for this idea, more than enough reason to get us working on it. As you know, we’re currently undergoing a period of change, updating our systems with many of the latest advances, especially in terms of improving our channels for communicating and interacting with you, one of our key objectives. So we’ve already started analysing this idea and are confident that it will soon become a reality.

Com que ja estem a la recta final per definir

And as we’re in the final stages of defining the members’ programme, why not send in your last minute suggestions? Now your ideas will receive a prize: 500 points for every new idea about the SpanairStar programme. Thank you very much for your cooperation.

Notificar els retards via SMS: Des del principi aquesta ha estat una de les idees més votades i aquest és un bon motiu per posar-nos a treballar-la. Com ja saben, estem en procés de canvis, de posar-nos al dia amb molts d’avanços, sobretot per millorar els canals de comunicació i d’interacció amb vostès, que és un dels nostres objectius principals. Així que ja hem començat a analitzar aquesta idea i esperem poder-la implementar ràpidament. el programa de socis, aprofitin per enviar les seves idees perquè les idees noves, a més a més, tenen un premi: 500 punts per cada idea nova sobre el programa SpanairStar. Gràcies per la seva col·laboració.

spanorama Spanair

Noticias

Notícies News

Bari, nuevo destino Bari, nova destinació | Bari, a new destination panair estrenará el próximo S 31 de mayo su tercer destino directo a Italia. La compañía

volará una vez a la semana a Bari, la ciutat turística por excelencia a orillas del Adriático, capital de la región de Apulia. Bari, con 1,2 millones de habitantes en su área metropolitana, es la segunda ciudad más poblada del sur de Italia, tras Nápoles, y de la que parten buena parten de los cruceros hacia la costa adriática y las islas griegas. Los vuelos de Spanair saldrán todos los martes, del 31 de mayo al 20 de septiembre, a las 13,30 horas con llegada a Bari a las 15,30. El regreso se efectuará a las 16,20 y el avión aterrizará en Barcelona a las 18,30. Spanair ya opera vuelos a Venecia y Nápoles y a Milán-Malpensa en código compartido con Lufthansa Italia. Asimismo, Spanair inaugurará el 3 de abril sus vuelos a Hamburgo con tres frecuencias semanales (lunes, miércoles y viernes) y el 4 de abril su ruta a Berlín con cuatro frecuencias (martes, jueves, sábado y domingo).

panair estrenarà el pròxim 31 de maig la seva tercera destinació a Itàlia. La companyia volarà un cop a la setmana a Bari, la ciutat turística per excel·lència a la vora de l’Adriàtic, capital de la regió de la Pulla. Bari, amb 1,2 milions d’habitants a la seva àrea metropolitana, és la segona ciutat més poblada del sud d’Itàlia, després de Nàpols, i de la que en surten bona part dels creuers cap a la costa adriàtica i les illes gregues.

Els vols de Spanair sortiran tots els dimarts, del 31 de maig al 20 de

setembre, a les 13,30 hores amb arribada a Bari a les 15,30. La tornada s’efectuarà a les 16,20 i l’avió aterrarà a Barcelona a les 18,30. Spanair ja opera vols a Venècia i Nàpols i a Milà-Malpensa amb codi compartit amb Lufthansa Itàlia. D’altra banda, Spanair inaugurarà el 3 d’abril els seus vols a Hamburg amb tres freqüències setmanals (dilluns, dimecres i divendres) i el 4 d’abril la seva ruta a Berlín, amb quatre freqüències (dimarts, dijous, dissabtes i diumenges).

31 May will see the start of Spanair’s third direct connection to Italy. The company will be operating a weekly flight to Bari, a fabulous tourist destination on the shores of the Adriatic and capital of the Puglia region. Bari, whose metropolitan area has a population of 1.2 million, is the second biggest city in southern Italy after Naples. It is also the departure point for many of the cruise ships that sail along the Adriatic coast and around the Greek islands. The Spanair flight will leave at 13.30 every Tuesday between 31 May and 20 September, landing in Bari at 15.30. The return flight will depart at 16.20, arriving in Barcelona at 18.30. Spanair already operates flights to Venice and Naples as well as to Milan-Malpensa under a code share with Lufthansa Italia. In addition, Spanair will also be flying three times a week to Hamburg (Mondays, Wednesdays and Fridays), starting 3 April and as of 4 April will also be operating a route to Berlin four times a week (Tuesdays, Thursdays, Saturdays and Sundays).

Hong Kong y Charlotte, nuevos códigos compartidos

Hong Kong i Charlotte, nous codis compartits | Hong Kong and Charlotte, new codeshare flights Spanair amplía sus destinos intercontinentales gracias a los acuerdos de código compartido con sus socios de Star Alliance, la mayor alianza mundial de compañías aéreas. Hong Kong y Charlotte pasarán a ser nuevos destinos de Spanair. Desde el pasado 15 de febrero, nuestros pasajeros de Barcelona y Madrid tienen más facilidades para viajar a Hong Kong gracias a la numerosas conexiones que les ofreceremos hacia los hubs de Lufthansa tanto en Francfort como en Munich. Desde allí podrán volar directamente al enclave asiático y beneficiarse de las múltiples ventajas que proporcionan Spanair y Star Alliance, como por ejemplo el programa de viajeros frecuentes, sumando puntos y millas, o el acceso a las salas VIP en los aeropuertos de cada destino. Lufthansa opera vuelos diarios a Hong Kong tanto desde Francfort como Munich. Por su parte, US Airways inaugura el 14 de mayo su ruta desde Madrid hacia Charlotte (Carolina del Norte), que estará operativa hasta el 29 de octubre con vuelos diarios. Desde Charlotte, los pasajeros podrán conectar con los numerosos destinos que US Airways opera desde este hub. 66

spanorama Spanair

Spanair amplia a partir d’aquest mes les seves destinacions intercontinentals gràcies als acords de codi compartit amb els seus socis de Star Alliance, la major aliança mundial de companyies aèries. Hong Kong i Charlotte passaran a ser noves destinacions de Spanair. A partir del 15 de febrer els nostres passatgers de Barcelona i de Madrid tenen més facilitats per viatjar a Hong Kong gràcies a les nombroses connexions que els oferim cap als hubs de Lufthansa tant a Frankfurt com a Munic. Des d’allà podran volar directament fins a l’enclavament asiàtic i beneficiar-se dels múltiples avantatges que proporcionen Spanair i Star Alliance, com el programa de viatgers freqüents, que permet sumar punts i milles, o l’accés a les sales VIP dels aeroports de cada destinació. Lufthansa realitza vols diaris a Hong Kong tant des de Frankfurt com des de Munic. D’altra banda, US Airways inaugura el 14 de maig la ruta de Madrid a Charlotte (Carolina del Nord), que estarà operativa fins al 29 d’octubre.

Spanair will be increasing its number of intercontinental destinations thanks to code share agreements with its partners in the Star Alliance, the biggest in the world. Hong Kong and Charlotte will now be added to the growing list of Spanair destinations. As of 15 February, flying to Hong Kong from Madrid and Barcelona is easier than ever thanks to the numerous connections we are offering to Lufthansa’s hubs in Frankfurt and Munich. From there passengers can fly directly to the Asian city and take advantage of the numerous benefits offered by Spanair and Star Alliance, such as the frequent flyers’ programme, earning points and air miles, or access to VIP lounges in the airports at each destination. Lufthansa operates daily flights to Hong Kong from both Frankfurt and Munich. In addition, the US Airways route between Madrid and Charlotte (North Carolina) will be operational between 14 May and 29 October. Once in Charlotte, passengers can connect to the numerous destinations US Airways flies to from this hub.

spanorama Spanair

Noticias

Notícies News

Spanair reparte sonrisas Spanair reparteix somriures | Spanair spreads a smile panair ha colaborado en un S proyecto solidario de un libro de relatos, escrito por periodistas de-

portivos, cuyos beneficios han ido destinados a la organización Payasos sin Fronteras. El libro ha conseguido recaudar un total de 55.100 euros que recibió el representante de esta ONG, Jaume Mateu, más conocido como Tortell Poltrona. “Nuestra organización pretende llevar pequeñas porciones de vida a lugares donde las necesitan. Esta cantidad que hemos recibido es sorprendente”, manifestó emocionado durante la entrega del dinero. Josep Guardiola, entrenador del FC Barcelona y que apadrinó el acto, ha escrito el prólogo del libro. En la foto, Josep Guardiola, Jordi Juan, Director de Relaciones Institucionales y Comunicación de Spanair, y el payaso Tortell Poltrona.

panair has collaborated with a S charity project for a book of short stories written by sports journalists,

panair ha col·laborat en un Sde relats, projecte solidari d’un llibre escrit per periodistes

esportius, els beneficis del qual han estat destinats a l’organització Pallassos sense Fronteres. El llibre ha aconseguit recaptar un total de 55.100 que va rebre el representant d’aquesta ONG, Jaume Mateu, més conegut com Tortell Poltrona. “La nostra organització pretén portar

petits bocins de vida a llocs on els necessiten. Aquesta quantitat que hem rebut és sorprenent”, va manifestar emocionat durant el lliurament dels diners. Josep Guardiola, entrenador del FC Barcelona i que va apadrinar l’acte, ha escrit el pròleg del llibre. A la foto, Josep Guardiola, Jordi Juan, Director de Relacions Institucionals i Comunicació de Spanair, i el pallasso Tortell Poltrona.

the proceeds of which went to the Clowns without Borders organisation. Sales of the book managed to raise an impressive 55,100 Euros which were handed over to the NPO’s representative, Jaume Mateu, better known as Tortell Poltrona. “Our organisation aims to take little portions of life to wherever they’re needed. I’m overwhelmed by the amount of money raised”, he explained on receiving the cheque. Josep Guardiola, manager of Barcelona FC was on hand to give his support and also wrote the prologue of the book. The photo shows Josep Guardiola, Jordi Juan, Spanair’s Director of Institutional Relations and Communication, and the clown Tortell Poltrona

Velas y alas para dar la vuelta al mundo Veles i ales per donar la volta al món | Sails and wings to take us round the world ¡Por aire y por mar! Spanair acompaña a Anna Corbella y Dee Caffari en su travesía transoceánica, el primer equipo de la historia formado por mujeres que va a tratar de dar la vuelta al mundo a vela y sin paradas en la BCN World Race. La aventura se verá posteriormente reflejada en un documental dirigido por Luis Goyanes que se titulará “Together, a journey across the oceans”, aunque según afirma su director, por el momento, es un título provisional. Se trata de una historia de superación y compañerismo, llena de valor y amor a la naturaleza. Una historia que refleja la valentía de Anna y Dee atreviéndose a llegar al límite persiguiendo sus sueños. El documental narrará la magnífica aventura, plagada de riesgos y dificultades, de estas dos mujeres solas en medio del océano. La Barcelona World Race es la primera y única regata a vela alrededor del mundo con dos tripulantes. Una regata sin escalas en la que la ayuda externa está permitida aunque sometida a numerosas penalizaciones. La salida tuvo lugar el 31 de diciembre y para finales de marzo se espera la llegada de las primeras tripulaciones.

spanorama Spanair

Per aire i per mar! Spanair acompanya a l’Anna Corbella i a la Dee Caffari en la seva travessia transoceànica, el primer equip de la història integrat per dones que intentarà donar la volta al món en vela i sense parades en la BCN World Race. Aquesta aventura es veurà reflectida posteriorment en un documental dirigit per Luis Goyanes que es titularà “Together, a journey across the oceans”, malgrat que, segons sosté el seu director, per ara és un títol provisional.Es tracta d’una història de superació i companyonia, plena de valor i amor vers la natura. Una

història que reflecteix la valentia del’Anna i la Dee atrevint-se a arribar fins al límit tot perseguint els seus somnis. El documental explicarà la magnífica aventura, plena de riscos i dificultats, d’aquestes dues dones soles al bell mig de l’oceà. La Barcelona World Race és la primera i l’única regata a vela al voltant del món amb dos tripulants. Una regata sense escales en la qual l’ajuda externa està permesa però sotmesa a nombroses penalitzacions. La sortida va tenir lloc el 31 de desembre i s’espera l’arribada de les primeres tripulacions a finals de març.

By air and by sea! Spanair has joined Anna Corbella and Dee Caffari on their transatlantic crossing. These two intrepid sailors form the first ever woman-only crew attempting a non-stop round-the-world sail in the BCN World Race. Their adventure will be featured in a documentary directed by Luis Goyanes. According to the director, the title of the film ‘Together, a journey across the oceans’, is just provisional for the time being. It tells a tale of companionship and how they overcame the major challenges they faced, transmitting a sense of bravery and love for nature. This tale portrays the courage shown by Anna and Dee who dared to push themselves to the limit in pursuit of their dreams. The documentary will relate their magnificent adventure, plagued with dangers and difficulties, as these two women face up to the challenges of the ocean alone. The Barcelona World Race is the first and only double-handed regatta around the world. This is a non-stop regatta where some outside assistance is permitted, although this is subject to rules and penalties. The start was on 31 December and the first crews are expected back some time in late March.

spanorama Spanair

Embajadores

Ambaixadors Spanair ambassadors

Más personalidades se añaden al proyecto Spanair para unir destinos, culturas y sonrisas. Més personalitats s’afegeixen al projecte Spanair per unir destinacions, cultures i somriures. New personalities join Spanair’s purpose to bring destinations, cultures and smiles together.

Elsa Pataky

Carme Ruscalleda

Jose Corbacho

Lluís Llongueras

Isabel Coixet

Manel Fuentes

Juanjo Puigcorbé

Gemma Mengual

La actriz prefiere descubrir con Spanair los lugares maravillosos que aún no conoce. L’actriu prefereix descobrir amb Spanair els llocs meravellosos que encara no coneix. The actress prefers to discover the wonderful places she still doesn’t know with Spanair.

Este cómico se atrevió a dirigir cine y ganó un Goya con Tapas. Le encanta viajar. Aquest còmic es va atrevir a dirigir cinema i va guanyar un Goya amb Tapas. Li encanta viatjar. The comic actor dared to direct a film and won with Tapas a Goya award. He loves to travel.

La prestigiosa directora de cine defiende poder volar de manera rápida y directa desde Barcelona. La prestigiosa directora de cinema defensa poder volar de manera ràpida i directa des de Barcelona. The renowned filmmaker wants to fly quickly and directly from Barcelona to shoot in the most surprising places.

El actor catalán defiende que Barcelona merece un aeropuerto internacional. L’actor català defensa que Barcelona mereix tenir un aeroport internacional. The Catalan actor claims that Barcelona deserves an international airport.

spanorama Spanair

Es la única chef del mundo con cinco estrellas Michelin, tres por su Restaurant Sant Pau, en Sant Pol de Mar, y dos por el deTokio. És l’única xef del món amb cinc estrelles Michelin, tres pel seu Restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, i dues pel que té a Tòquio. She is the only chef in the world boasting five Michelin stars, three for her Sant Pau Restaurant in Sant Pol de Mar and two for the one she owns in Tokyo.

Estilista y dueño de una cadena internacional de peluquerías unisex. Le gusta viajar con su pareja por amor al arte. Estilista i propietari d’una cadena internacional de perruqueries unisex. Li agrada viatjar amb la seva parella per amor a l’art. A stylist and owner of an international chain of unisex hair salons. He likes to travel with his partner for the sake of art.

Josef Ajram

Su vida es pura adrenalina. Nuestro ‘ultraman’ siente pasión por la bolsa, los viajes y los deportes. La seva vida és adrenalina pura. El nostre ‘ultraman’ sent passió per la borsa, els viatges i els esports. His life is pure adrenaline. Our ‘ultraman’ has a passion for the Stock Market, travelling and sports.

Sus apuestas suelen convertirse en éxitos. Ahora, el periodista apuesta por Barcelona como ‘hub’. Les seves apostes solen convertirse en èxits. Ara, el periodista aposta per Barcelona com a ‘hub’. His bets usually turn into success. Now, the journalist supports Barcelona to become a hub.

A la doble medallista olímpica de natación sincronizada le gusta perderse en las ciudades y descubrir rincones alejados. A la doble medallista olímpica de natació sincronitzada, li agrada perdre’s a les ciutats i descobrir racons allunyats. The winner of two Olympic medals in sychronized swimming likes to get lost in cities and discover secret corners.

Josep Abril

Viajar ayuda al diseñador catalán a inspirarse en sus colecciones de moda masculina. Viatjar ajuda al dissenyador català a inspirar-se en les seves col·leccions de moda masculina. Travelling helps the Catalan designer find inspiration for his men’s fashion collections.

Xavier Sardà

Sílvia Munt

Paco Mir

Carles Sans

Al famoso showman no le gusta viajar, por lo que elige muy bien la compañía. El famós showman no viatja per gust, i tria molt bé la companyia. Xavier does not like to travel; he picks the company carefully.

Actor cómico y miembro del trío Tricicle. También es guionista y productor de teatro y series de televisión. Viaja para ver mundo. Actor còmic i membre de Tricicle, guionista, productor de teatre i de sèries de televisió. Viatja per veure món. A comedian and a member of Tricicle. He’s also a writer and producer for theatre and TV. He travels to see the world.

Paula Martí

Una de nuestras mejores jugadoras de golf viaja por el mundo de torneo en torneo. Una de les nostres millors jugadores de golf viatja pel món de torneig en torneig. One of our best golf players. Travels around the world from tournament to tournament.

Joan Gràcia

Uno de los miembros del grupo de teatro Tricicle. Viajero, ‘bon vivant’ y amante de la buena gastronomía. Un dels membres del grup de teatre Tricicle. Viatger, ‘bon vivant’ i amant de la bona gastronomia. A member of the theatre group Tricicle. Traveller, bon vivant and lover of fine cuisine.

Mari-Pau Huguet

La periodista y embajadora de la televisión autonómica catalana ahora también lo es de Spanair. La periodista i ambaixadora de la televisió autonòmica catalana ara també ho és de Spanair. The journalist and Catalan TV ambassador is now also one of Spanair’s ambassador.

Miembro fundador de Tricicle, es también director de cortometrajes. Le gustan la ópera y los musicales. Membre fundador de Tricicle, també és director de curtmetratges. Li agraden l’òpera i els musicals. A founding member of Tricicle and also a director of short films. He likes opera and musicals.

Tommy Robredo

El tenista está entre los mejores del mundo y, además, ha creado una fundación para deportistas discapacitados. El tennista és un dels millors del món i, a més, ha creat una fundació per a esportistes discapacitats. He’s among the best tennis players of the world and has also established a foundation for athletes with disabilities.

Àlex Corretja

Bigas Luna

Jordi Labanda

Santi Millán

Ha recorrido el mundo como tenista. Ahora viaja por placer, aunque, a veces, se le cuele la raqueta entre el equipaje. Ha recorregut el món com a tenista. Ara viatja per plaer, encara que, de vegades, la raqueta se li esmuny entre l’equipatge. He travelled round the world as a tennis player. Now he travels for pleasure although sometimes the tennis racket slips into his luggage.

Como director y guionista siempre arriesga, pero para volar prefiere las apuestas seguras. Com a director i guionista sempre arrisca, però per volar prefereix les apostes segures. He always risks as a director and a screentwriter, but when flying, he prefers secure bets.

Pintor, ilustrador y diseñador de moda, ha sabido plasmar como nadie el mundo de los ‘fashion victims’’. Pintor, il·lustrador i dissenyador de moda, ha sabut plasmar com ningú el món dels ‘fashion victims’. Painter, illustrator and fashion designer. He’s captured the world of fashion victims as no one else.

Pasqual Maragall Fermí Puig Su retiro de la política le permite viajar sólo por placer, pero siempre desde Barcelona. La seva retirada de la política li permet viatjar només per plaer, però sempre des de Barcelona. His retirement from politics allows him to travel for pleasure only, but always from Barcelona.

La actriz disfruta volando, y para despegar elige Spanair. L’actriu gaudeix volant, i per enlairar-se tria Spanair. The actress enjoys flying and to take off, Spanair is her choice.

Prestigioso chef del restaurante Drolma, con una estrella Michelin. Viaja para descubrir nuevos sabores. Prestigiós xef del restaurant Drolma, amb una estrella Michelin. Viatja per descobrir nous sabors. Renowned chef of the Drolma restaurant, with a Michelin star. He travels to discover new flavours.

Manel Huerga

El director y realizador ve el mundo en imágenes, y para descubrirlo, elige Spanair. El director i realitzador veu el món en imatges i, per descobrir-lo, escull Spanair. The director and producer sees the world in pictures, and to discover it, Spanair is his choice.

El polifacético actor salta de un género a otro sin problemas. Pero los vuelos, si son directos, mucho mejor. El polifacètic actor salta d’un gènere a un altre sense problemes. Però els vols, si són directes, molt millor. This versatile actor swaps between different genres without trouble. But as for flights, he prefers them direct.

Feliciano López

Por su profesión viaja constantemente e intenta evitar a toda costa las escalas. Por eso quiere que Barcelona se convierta en un ‘hub’. Per la seva professió viatja constantment i intenta evitar al màxim les escales. Per això vol que Barcelona es converteixi en un ‘hub’. He must travel for work constantly, so he prefers direct flights. That’s why he wants Barcelona to become a hub.

Bojan Krkic

De Linyola (Lleida) al mundo, pero siempre volando con Spanair. De Linyola (Lleida) al món, però sempre volant amb Spanair. From Linyola, in Lleida (Spain) to the whole world, but always flying with Spanair.

spanorama Spanair

¿Sabías que...?

| Sabies que...? Did you know...?

...los Airbus se pilotan mediante un pequeño ‘joystick’? ...els Airbus es piloten mitjançant un petit ‘joystick’? ...that the Airbus is flown using a small ‘joystick’?

Para un aficionado a los videojuegos debe resultar curioso saber que un avión comercial como nuestros A320 o A321 se maneja con un joystick. Per a un aficionat als videojocs deu ser curiós saber que un avió comercial com els nostres A320 o A321 es pilota amb un joystick. Videogames fans will be intrigued to learn that commercial aircraft such as our A320s or A321s are flown with a joystick. n la cabina de vuelo, una de las diferencias E más notables entre los Airbus y otros aviones comerciales como los Boeing es el uso de un

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Externas de Spanair. Javier Ortega Figueiral és sotsdirector de Relacions Externes de Spanair. Javier Ortega Figueiral is External Relations Deputy Director at Spanair.

parámetros se mantienen dentro de la envolvente normal de la trayectoria del avión en el aire. A decir de los pilotos, el sidestick de los Airbus no les proporciona las mismas sensaciones de las fuerzas ejercidas por el aire sobre las superficies del avión

y. más que un mando, es un actuador para gestionar el correcto funcionamiento del avión. De hecho, en el interior del mando hay un muelle que lo devuelve siempre a la posición neutral. Los movimientos del piloto sobre el sidestick se traducen en demandas al ordenador y una vez se devuelve este bastón o stick al centro, el ordenador mantiene constantes dichos parámetros en su último valor, moviendo incluso las superficies de control si es necesario para mantenerlos. En la parte superior hay dos botones: uno en forma de gatillo que activa el micrófono integrado en los auriculares o en la máscara de oxigeno y otro rojo, llamado botón de prioridad, cuya función primaria es la desconexión del piloto automático.

n la cabina de vol, una de las diferències més notables entre els Airbus i altres avions E comercials com els Boeing és l’ús d’un comanda-

vol, que calculen la deflexió òptima de les superfícies de control necessàries per complir la sol·licitud del pilot. Aquest sistema es coneix amb el nom de Fly By Wire. En la part central d’aquest sistema hi ha 7 ordinadors que funcionen de manera integrada i s’encarreguen de verificar les ordres rebudes, aplicar les lleis de control de vol i dirigir el moviment mitjançant sistemes hidràulics i servoactuadors, assegurant així que tots els paràmetres es mantinguin dintre dels valors normals de la trajectòria de vol de l’avió. Tal i com comenten els pilots, el sidestick dels Airbus no els proporciona les mateixes sensacions de les forces exercides per l’aire sobre les superfícies de l’avió i, més que un comandament, és un

actuador per gestionar el funcionament correcte de l’avió. De fet, a l’interior del comandament hi ha una molla que el retorna sempre a la posició neutral. Els moviments del pilot sobre el sidestick es tradueixen en demandes a l’ordinador i un cop es retorna aquest bastó o stick al centre, l’ordinador manté aquests paràmetres de manera constant en el seu últim valor, fins i tot, es mouen les superfícies de control si és necessari per mantenir-los. A la part superior hi ha dos botons: un en forma de gallet que activa el micròfon integrat en els auriculars o en la màscara d’oxigen i un altre vermell, anomenat botó de prioritat, la funció primària del qual és la desconnexió del pilot automàtic.

ne of the most notable differences between O the flight deck of an Airbus and other commercial aircraft such as Boeing is the

to the flight control computers, which calculate the optimum deflection of the control surfaces necessary to provide the response expected by the pilot. This system is known as ‘Fly by Wire’, and includes a central part made up of seven computers which work together, checking the commands received, applying the flight control laws and commanding movement using hydraulic servo acting systems, thereby guaranteeing that all the parameters remain within the normal values for the aircraft’s airborne trajectory. According to the pilots, the Airbus’ sidestick doesn’t create the same sense of the force of the air against

the aircraft’s surfaces and, rather than a control, it’s an actuator to manage the aircraft correctly. In fact, there’s an inner spring that returns it automatically to neutral. As the pilot moves the sidestick, commands are sent to the computer and once the stick is back in its central position, the computer will keep the last parameters constant, and will even move the control surfaces if necessary. The top of the sidestick has two buttons: one is like a trigger that activates the microphone included in the headphones or oxygen mask, whilst the second is the red ‘priority button’, whose main function is to disconnect the automatic pilot.

mando de control lateral, o sidestick, en lugar de una columna de mando o “cuernos”, como venía siendo habitual desde los primeros tiempos de la aviación. Con ésta, el piloto puede hacer ascender, descender o realizar virajes mediante una serie de poleas y cableado que van desde los mandos hasta las superficies exteriores del avión. Esto ha cambiado en aparatos de nueva generación como los Airbus -fabricados desde finales de los años 80- en los que el dispositivo recibe las órdenes de mando del piloto y las transmite en forma de señales eléctricas a los ordenadores de control de vuelo, que calculan la deflexión óptima de las superficies de control necesarias para cumplir la solicitud del piloto. Este sistema se conoce como Fly By Wire, en cuya parte central están siete ordenadores que funcionan de manera integrada y se encargan de verificar las órdenes recibidas, aplicar las leyes de control de vuelo y comandar el movimiento mediante sistemas hidráulicos y servoactuadores, asegurando que todos los

ment de control lateral, o sidestick, enlloc d’una columna de comandament o “banyes”, com ha estat habitual des dels primers temps de l’aviació. Amb aquesta, el pilot pot fer pujar, baixar o realitzar viratges mitjançant una sèrie de politges i cablejat que van des dels comandaments fins a les superfícies exteriors de l’avió. Aquest sistema ha canviat en aparells de nova generació com per exemple els Airbus – fabricats des de finals dels anys 80- en els que el dispositiu rep les ordres de comandament del pilot i les transmet en forma de senyals elèctrics als ordinadors de control de

sidestick. This device replaces the traditional central control column or ‘yoke’ used since the early days of aviation whereby a system of cables and pulleys running from the controls to the exterior surfaces of the aircraft enables the pilot to make the plane climb, descend and turn. In new generation aircraft such as the Airbus – which has been in production since the late 80s – a device receives the orders from the pilot’s control stick and transmits them electronically

spanorama Spanair

Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

Las vistas de Berlín desde la cúpula del Reichstag

Les vistes de Berlín des de la cúpula del Reichstag | Views of Berlin from the Reichstag dome Berlín es una ciudad joven y tolerante, a pesar de su larga y convulsa historia. Berlín és una ciutat jove i tolerant, malgrat la seva llarga i convulsa història. Berlin is a young, tolerant city, despite its long, tumultuous history.

oy más que nunca, la capital alemana sigue el H lema de Federico el Grande, “Jeder nach seiner Façon”, que viene a ser el equivalente de “vive y deja

360 grados. Para ello debe subir hasta la cúpula del Parlamento alemán, algo que resulta fácil y gratuito, aunque como todas cosas que no se pagan y son accesibles suelen tener el inconveniente de tener que hacer una cola. Pero vale la pena ascender por las rampas circulares del Reichstag, mientras uno repasa la historia de este legendario recinto que fue renovado a finales de los noventa por Norman Foster y que tiene en su impresionante cúpula de cristal su elemento más característico. A lo largo del siglo XX el Reichstag ha sido objeto de grandes acontecimientos: tras la I Guerra Mundial, Philipp Scheidemann proclamó la república desde una de sus ventanas; su incendio en 1933 permitió a Hitler culpar a los comunistas del siniestro y hacerse con el poder; el victorioso ejército soviético aniquiló el edificio

en 1945 y a medianoche del 2 de octubre de 1990 se escogió para escenificar la reunificación alemana. Desde lo más alto, este edificio, que perteneció a la zona Este durante la Guerra Fría, ofrece unas impresionantes vistas sobre Berlín, pudiendo admirarse el curso del río Spree, la mítica Torre de Televisión, la puerta de Brandemburgo, la Postdamer Platz o el manto verde del parque de Tiergarten. El viajero, situado a 23,5 metros de altura, siente una energía vital como pocas ciudades aportan. Si Stendhal sintió el síndrome de la belleza en Florencia, el turista sensible deberá protegerse ante esta panorámica única de esa ciudad en continua transformación, que invita a gritar en las alturas “ich bin ein Berliner!” (yo soy berlinés).

vui més que mai, la capital alemanya segueix el lema de Frederic el Gran: “Jeder nach seiner A Fasson”, que és més o menys un equivalent de “viu i

El fet que la meitat de la seva població sigui menor de 35 anys ha modelat el seu caràcter. El viatger no pot passar uns dies en aquesta ciutat fascinant, en transformació permanent, sense contemplar la seva vitalitat des de dalt del Reichstag, a l’altra banda de la Porta de Brandenburg. És impossible trobar una millor panoràmica en un gir de 360 graus. Per gaudir-ne, cal pujar fins a la cúpula del Parlament alemany, cosa que resulta fàcil i gratuïta, tot i que, com totes les coses que no es paguen i són accessibles, acostuma a tenir l’inconvenient d’haver de fer cua. Però val la pena ascendir per les rampes circulars del Reichstag, mentre un repassa la història d’aquest llegendari recinte que va ser renovat a finals dels anys noranta per Norman Foster, i que té en la seva impressionant cúpula de vidre el seu element més característic. Al llarg del segle XX, el Reichstag ha estat objecte de grans esdeveniments: després de la Primera Guerra Mundial, Philipp

Scheidemann hi va proclamar la República, des d’una de les seves finestres; el seu incendi l’any 1933 va permetre a Hitler de culpar-ne els comunistes, aconseguint així el poder; el victoriós exèrcit soviètic va aniquilar l’edifici l’any 1945 i a la mitjanit del 2 d’octubre de 1990 va ser escollit per escenificar la reunificació alemanya. Des de dalt de tot, aquest edifici, que va pertànyer a la zona Est durant la Guerra Freda, ofereix unes impressionants vistes sobre Berlín, que permeten admirar el curs del riu Spree, la mítica Torre de Televisió, la Porta de Brandenburg, la Potsdamer Platz o el verd mantell del parc de Tiergarten. El viatger, situat a 23,5 metres d’altura, sent una energia vital que poques ciutats aporten. Si Stendhal va sentir la síndrome de la bellesa a Florència, el turista sensible s’haurà de protegir davant d’aquesta panoràmica única d’una ciutat en contínua transformació, que convida a cridar des de les altures “Ich bin ein Berliner!” (Jo sóc berlinès).

Travellers just can’t visit this fascinating, everevolving city without casting a gaze at its lively bustle from atop the Reichstag, on the other side of the Brandenburg Gate. There is no better view than this 360-degree panorama. To enjoy it, they must climb to the top of the dome of the German House of Parliament. That’s easy and free, although –as happens with everything that must not be paid for and is easy to access– you will often have to put up with the inconvenience of having to queue. But it’s worth walking up the circular ramps of the Reichstag while going through the history of this legendary building, renovated in the late nineties by Norman Foster and topped by an imposing crystal dome which is its dominant landmark. Throughout the 20th century, the Reichstag was witness to great events. After World War I, Philipp Scheidemann proclaimed the Republic from one of its

windows; the fire of 1933 helped Hitler come to power, after blaming the communists for the accident; in 1945, the building was stormed by the victorious Soviet army; and at midnight on 2 October 1990, it was selected as the venue of the German reunification ceremony. From atop its dome, the building –which once stood within East Berlin, during the Cold War– offers breathtaking views of Berlin, across to the River Spree, the iconic Television Tower, the Brandenburg Gate, Potsdamer Platz or the green canopy of Tiergarten Park. From 23,5 metres up, travellers will feel a rush of manic energy that few other cities can match. If Stendhal felt the beauty syndrome in Florence, sensitive visitors will need some protection against the unique panorama of this city in constant evolution, urging us to shout out from the heights: “Ich bin ein Berliner!”.

vivir”.. Es por esa poca convencionalidad y su espíritu liberal que algunos definen a Berlín como la menos alemana de las ciudades de la República Federal, pues escapa a la rígida estructura social del resto del país y es extraordinariamente receptiva a nuevas tendencias, modas vanguardistas y la creatividad más rabiosa. El hecho de que la mitad de su población sea menor de 35 años ha moldeado su carácter. El viajero no puede pasar unos días en esa ciudad fascinante, en transformación permanente, sin contemplar su vitalidad desde lo alto del Reichstag, al otro lado de la Puerta de Branderburgo. Imposible encontrar una mejor panorámica en un giro de

deixa viure”.. És per aquest tarannà poc convencional i pel seu esperit lliberal que hi ha qui defineix Berlín com la menys alemanya de les ciutats de la República Federal, perquè s’escapa de la rígida estructura social de la resta del país i és extraordinàriament receptiva a les noves tendències, modes avantguardistes i la més flagrant creativitat.

oday, more than ever before, the German T“Jeder capital sticks to Frederick the Great’s motto: nach seiner Fasson”, their own version of

“live and let live”. Unconventional, with a freewheeling spirit, Berlin is defined by some as the least German of the cities in the Federal Republic, since it manages to escape the rigid social structure of the rest of the country and has become a hotspot for new trends, avant-garde styles and the latest creativity. Half of its population is under 35, and that has definitely shaped the character of the city.

Màrius Carol es escritor y columnista. Màrius Carol és escriptor i columnista. Màrius Carol is a writer and columnist.

spanorama Spanair