Spanorama 175, june 2011

Page 1

Nº 175 Junio Juny June 2011

Berlín

con Mari Pau Huguet Nuestra embajadora descubre la capital alemana La nostra ambaixadora descobreix la capital alemanya Our ambassador discovers the german capital

Sevilla Mezcla de tradiciones Barreja de tradicions A blend of traditions

Hamburgo Espíritu marinero Esperit mariner Maritime spirit

spanorama Spanair

1


2

spanorama Spanair


Editorial Mejor oferta, más opciones Una millor oferta, més opcions | A wider offer, more options

S

panair ha sido la primera línea aérea en ofrecer a sus clientes un billete a medida, con tres alternativas para que su viaje gane en comodidad y servicios a bordo y en tierra. De esta forma, nuestros pasajeros que compran una tarifa Traveler disponen de la Confort Option que les permite viajar en la zona delantera del avión con servicio de restauración, prensa y mayor franquicia de equipaje, hasta 40 kilos. La Lounge Option, para esperar en la sala VIP la salida del vuelo. Y la Flex Option, para poder cambiar la fecha y la hora de su vuelo por si le surge algún contratiempo. Ahora, hemos incorporado mejoras y novedades que incrementarán, sin duda, la calidad de sus viajes con Spanair. Y sobre todo, a un precio final ajustado para que cuando compre un billete con nuestra compañía no sufra sobresaltos a la hora de pagar. Así, el billete incluye ahora una segunda maleta, con un peso total de 23 kilos, con lo que se ahorrará tener que abonar sobrecostes. Porque en Spanair su equipaje siempre estará incluido en el billete. Además, hemos puesto a su disposición la oferta Optiontown que, por sólo 29 euros, puede realizar un ‘upgrade’ y viajar en la clase Premium. Esto no es todo. En los próximos meses les presentaremos muchas más novedades para que Spanair siga siendo su compañía preferida y la primera a la hora de plantearse un viaje sea de negocios, familiar o turístico.

S

panair ha sigut la primera aerolínia en oferir als seus clients un bitllet a mida, amb tres alternatives perquè el seu viatge guanyi en comoditat i serveis a bord i a terra. D’aquesta manera, els nostres passatgers que compren una tarifa Traveler disposen de la Confort Option que els permet viatjar en la zona davantera de l’avió amb servei de restauració, premsa i major franquícia d’equipatge, fins a 40 quilos. La Lounge Option, per esperar en la sala VIP la sortida del vol. I la Flex Option, per poder canviar la data i l’hora del seu vol per si li sorgeix algun entrebanc. Ara, hem incorporat millores i novetats que incrementaran, sens dubte, la qualitat dels seus viatges amb Spanair. I, sobretot, a un preu final ajustat perquè quan compri un bitllet amb la nostra companyia no tingui cap ensurt a l’hora de pagar. Així, el bitllet inclou ara una segona maleta, amb un pes total de 23 quilos, amb la qual cosa s’estalviarà haver d’abonar costos addicionals. Perquè a Spanair el seu equipatge sempre està inclòs en el bitllet. A més, hem posat a la seva disposició l’oferta Optiontown que, per només 29 euros, podrà realitzar un ‘upgrade’ i viatjar en classe Premium. Això no és tot. En el pròxims mesos els presentarem moltes més novetats perquè Spanair segueixi sent la seva companyia preferida i la primera a l’hora de plantejar-se un viatge sigui de negocis, familiar o turístic.

S

panair is the first airline to offer its passengers madeto-measure tickets, with three options to make their journey smoother and easier both on board and on the ground. This means that passengers paying Traveler fares can choose the Comfort Option, which includes a seat in the front section of the aircraft, on-board catering and newspapers and a greater luggage allowance of up to 40 kilos. With our Lounge Option, you can wait for your flight in the VIP lounge, whilst the Flex Option means you can change the date and time of your flight if something unexpected crops up. We’ve also introduced a series of new features and improvements that are guaranteed to enhance the quality of Spanair flights. And what’s more, our great value for money fares guarantee that you won’t be out of pocket when you fly with us. Your ticket now also includes a second suitcase, and a total luggage allowance of 23 kilos, which means that there are no hidden extras. Because with Spanair, your luggage is always included with the ticket. What’s more, we’ve also launched Optiontown, enabling you to upgrade to Premium Class for just 29 euros. But that’s not all. Over the coming months we’ll be introducing lots of new features to ensure that Spanair continues to be your favourite company and your first choice for business, family and holiday travel.

Jorge Chumillas

Director Corporativo Spanair Chief financial officer Spanair Director Corporatiu Spanair spanorama Spanair

3


Sumario

Sumari Nº 175 In this issue

Junio2011

Juny 2011 | June 2011

6 Agenda 12 Libros | Llibres | Books

14

14 Genuina Berlín, Genuïna Berlin

berlín

Genuine Berlin

20 Mari Pau Huguet

20

se convierte en berlinesa

Mari Pau Huguet es converteix en berlinesa

Mari pau huguet en berlín

Mari Pau Huguet becomes a Berliner

28 Entrevista: Valero Rivera, El hombre de los retos L’home dels reptes

A man of challenges

30 Hamburgo,

30

haMburgo

espíritu marinero

Hamburg, esperit mariner Hamburg, maritime spirit

38 Manel Huerga, embajador Spanair Ambaixador Spanair Spanair Ambassador

40

La lluvia en Sevilla... La pluja a Sevilla... The rain in Seville...

48 Resort fashion style Milla Jovovich

48

resort fashion style esclavina de Dior

58 Gadgets

64 Ven a celebrar con Spanair el Barcelona Gay Pride Vine a celebrar amb Spanair el Barcelona Gay Pride

Celebrate Barcelona Gay Pride with Spanair

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szucs Consejo de redaCCión Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Josep Garriga y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA seleCt publiCaCiones, s.l. | direCCión Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y direCCión de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redaCCión Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats | Colaboradores Màrius Carol, Sergi Pàmies, Isabel Lorente, Iván Costa | redaCCión Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 CoordinaCión spanair Josep Garriga | produCCión spanair Sandra Meléndez publicidad publicidad1@selectpublicaciones.com - balmes, 172, barCelona. tel. 93 217 30 52 impresión giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

4

spanorama Spanair

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors. ‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.


68 Hablando con... Stine Muri, agente de ventas en el aeropuerto de Sevilla

Parlant amb Stine Muri, agent de vendes a l’aeroport de Sevilla Talking to Stine Muri, Sales Agent at Seville Airport

70 Embajadores Spanair Ambaixadors Spanair Spanair Ambassadors

40

sevilla

72 Mapa de rutas Spanair Mapa de rutes Spanair Spanair routes map

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advice for passengers

81 ¿Sabías que...? Sabies que...?

Did you know...?

82 Oviedo, entre estátuas, por Màrius Carol

Oviedo, entre estàtues, per Màrius Carol Oviedo among statues, by Màrius Carol

spanorama Spanair

5


Agenda

Summertime... a Coruña

Por fin llegó. El 21 de junio comienza oficialmente el verano, y con él, el calor, las verbenas de San Juan, los festivales estivales... Per fi ha arribat. El 21 de juny comença oficialment l’estiu, i ens porta la calor, les revetlles de Sant Joan, els festivals a l’aire lliure... It’s finally here. On 21 June, summer officially starts, bringing the warm weather, Midsummer celebrations, summer festivals... Por Gloria Zorrilla.

sonidos avanzados de galicia

Este es el segundo año que el festival de música avanzada se celebra simultáneamente en Barcelona y A Coruña. Sónar sigue descubriendo lo más interesante de la escena gallega actual con la presencia de varios proyectos artísticos, así como con las importantes actuaciones de 28 grupos internacionales entre los que destacan: James Murphy, Four Tet, Martyn, Radio Slave y DJ Mehdi vs Brodinski. Sónar Galicia, del 17 al 18 de junio. http://galicia.sonar.es/es.

sons avançats de galícia

Enguany és la segona vegada que el festival de música avançada se celebra simultàniament a Barcelona i A Coruña. Sónar segueix descobrint els valors més interessants de l’escena gallega actual amb la presència de diversos projectes artístics, així com amb les importants actuacions de 28 grups internacionals, entre els quals destaquen: James Murphy, Four Tet, Martyn, Radio Slave i DJ Mehdi vs Brodinski. Sónar Galicia, del 17 al 18 de juny. http://galicia.sonar.es/es

6

spanorama Spanair

galician advanced sounds

This is the second year that this advanced music festival is held simultaneously in Barcelona and A Coruña. The Sonar Festival continues discovering the most interesting acts in the Galician music scene at the moment, featuring several artistic projects along with the remarkable performances of 28 major international bands such as James Murphy, Four Tet, Martyn, Radio Slave and Brodinski vs DJ Mehdi, among others. Sonar Galicia. from 17 to 18 June. http://galicia. sonar.es/es


amberes

nuevo hito arquitectónico: el Museo Mas Al igual que otras ciudades portuarias, Amberes está rehaciendo uno de sus barrios creando edificos arquitectónicamente impactantes, como el nuevo museo MAS (Museum aan de Stroom), un diseño de los arquitectos Neutelings & Riedijk. El MAS es el motor de una zona degradada de la ciudad, ahora en plena efervescencia: el Eilandje, un viejo barrio portuario que está experimentando un llamativo renacimiento, al igual que el Puerto de Tel Aviv, o 22@ de Barcelona. El pasado 17 de mayo se inauguró este nuevo centro, desde cuyo tejado se puede disfrutar de una espectacular vista de 360 grados. MAS alberga tres museos así como varias exposiciones. La más impactante: “Obras maestras en el MAS: cinco siglos de imágenes en Amberes”, con obras de Rubens, Brueghel, van der Weyden o Fouquet. Se podrá disfrutar hasta el 30 de diciembre. www.mas.be

nou emblema arquitectònic: el Museu Mas

Com altres ciutats portuàries, Anvers està refent un dels seus barris amb edificis arquitectònicament impactants, com el nou museu MAS (Museum aan de Stroom), un disseny dels arquitectes Neutelings & Riedijk. El MAS és el motor d’una zona degradada de la ciutat, ara en plena efervescència: l’Eilandje, un vell barri portuari que està experimentant un important renaixement, com el port de Tel Aviv o 22@ de Barcelona. El passat 17 de maig es va inaugurar aquest nou centre, des del terrat del qual es pot gaudir d’una espectacular vista de 360 graus. MAS acull tres museus, així com diverses exposicions. La més impactant: “Obres mestres al MAS: cinc segles d’imatges a Anvers”, amb obres de Rubens, Brueghel, van der Weyden o Fouquet. Se’n podrà gaudir fins al 30 de desembre. www.mas.be

a new architectural landmark: the Mas Museum

barcelona

Like other port cities, Antwerp is regenerating one of its neighbourhoods with architecturally striking buildings such as the new MAS museum (Museum aan de Stroom), designed by the architects Neutelings & Riedijk. The MAS is the engine of a dilapidated area of the city, now in full swing: Eilandje, an old port neighbourhood which is experiencing a thriving renaissance, similar to that of the port of Tel Aviv or Barcelona’s 22@ district. On 17 May this new centre was inaugurated, from whose rooftop you can enjoy a spectacular 360º view. The MAS houses three museums along with several exhibitions. The most striking being “Masterpieces in the MAS: Five Centuries of Images in Antwerp”, featuring works by Rubens, Bruegel, van der Weyden and Fouquet. Can be visited until 30 December. www.mas.be

un rincón 100% alemán Como cada verano, el Gran Hotel Princesa Sofía (Plaza Pío XII, 4) abre su terraza típicamente alemana, el Biergarten, donde puedes degustar una selección de salchicas como ‘Bratwurst’ o ‘Weisswurst’, acompañadas de chucrut, ‘pretzels’ y unas buenas jarras de cerveza, y donde los camareros van con el traje típico de Baviera. El Biergarten está abierto diariamente hasta finales de octubre, cuando cierran con la celebración de la fiesta de la cerveza u Oktoberfest.

un racó 100% alemany

Com cada estiu, el Gran Hotel Princesa Sofia (Plaça Pius XII, 4) obre la seva terras terrassa típicament alemanya, el Biergarten, on es pot degustar una selecció de salsitxes com ara ‘Bratwurst’ o ‘Weisswurst’, acompanyades de xucrut, ‘pretzels’ i unes bones gerres de cerve cervesa, i on els cambrers porten la indumentària tradicional de Baviera. El Biergarten és obert diàriament fins a finals d’ocd’oc tubre, quan tanquen amb la celebració de la festa de la cervesa o Oktoberfest.

a truly german corner

Like every summer, the Gran Hotel Princesa Sofia (Plaça Pius XII, 4) opens its typical German terrace, the Biergarten, where you can enjoy a selection of sausages such as ‘Bratwurst’ or ‘Weisswurst’, accompanied by sauerkraut, pretzels and quite a few pints of beer. The waiters are dressed with Bavarian costumes. The Biergarten is open daily until late October, when they close with the beer festival or Oktoberfest.

spanorama Spanair

7


nasa - a human adventure

estocolmo

For centuries, humans have looked to the skies in search of something bigger than themselves. In Sweden, this exhibition gives us the opportunity to discover the moon missions by NASA, which was once the world leader in space research. From the development of rockets: Apollo, Gemini and Mercury, to space suits or all the products we use today but whose technology was invented for the space race: disposable nappies, microwaves, mobile phones... Until 6 November. National Museum of Science and Technology. www.tekniskamuseet.

nasa, una aventura humana

gran Canaria

Durante siglos, los seres humanos hemos mirado al espacio buscando respuestas. En Suecia, esta exposición nos brinda la posibilidad de descubrir las misiones a la luna realizadas por la NASA, que fue en su momento el líder mundial en las investigaciones espaciales. Desde la evolución de los cohetes: Apolo, Gemini y Mercury, hasta los trajes espaciales, pasando por todos los productos que hoy utilizamos a diario pero cuya tecnología se inventó para la carrera espacial: los pañales desechables, el microondas, los móviles... Hasta el 6 de noviembre. Museo Nacional de Ciencias y Tecnología. www.tekniskamuseet.se

nasa, una aventura humana

Durant segles, els humans hem observat l’espai tot cercant respostes. A Suècia, aquesta exposició ens brinda la possibilitat de descobrir les missions a la lluna realitzades per la NASA, que en la seva època fou líder mundial en el camp de les investigacions espacials. Des de l’evolució dels coets: Apollo, Gemini i Mercury, fins als vestits espacials, passant per tots aquells productes que avui dia fem servir cada dia, però la tecnologia dels quals fou inventada per a la carrera espacial : els bolquers d’un sol ús, el microones, els mòbils… Fins al 6 de novembre. Museu Nacional de Ciències i Tecnologia. www.tekniskamuseet.se

Mucho más que playas ¿Sabías que el 43% del territorio de Gran Canaria es Reserva de la Biosfera? La mayoría de los turistas sólo conocen las maravillosas playas de este enclave privilegiado, rodeado por el océano Atlántico. Pero lo que muchos desconocen de esta isla volcánica y vale realmente la pena son los bellos pueblos del interior, su rico patrimonio arqueológico, su gastronomía tradicional, su artesanía, sus hotelitos rurales con encanto, su biodiversidad... Un rico entorno natural donde todavía pueden verse tortugas bobas, delfines mulares o el calderón gris. Unas ecovacaciones para disfrutar en familia. www.grancanariafincas.com

Molt més que platges

Sabies que el 43% del territori de Gran Canària és Reserva de la Biosfera? La majoria de turistes només coneixen les meravelloses platges d’aquest enclavament privilegiat, envoltat per l’oceà Atlàntic. Però el que molts desconeixen d’aquesta illa volcànica i val realment la pena són els bonics pobles de l’interior, el seu ric patrimoni arqueològic, la seva gastronomia tradicional, la seva artesania, els seus hotelets rurals amb encant, la seva biodiversitat… Un ric entorn natural on encara es poden veure tortugues babaues, dofins mulars o el cap d’olla gris. Unes ecovacances per gaudir en família.

Much more than just beaches

Did you know that 43% of Gran Canaria is a Biosphere Reserve? Most tourists only know about the wonderful beaches in this privileged location in the middle of the Atlantic Ocean. But what makes this volcanic island worthwile and many don’t know are the beautiful towns in the centre of the island, its rich archaeological heritage, its traditional cuisine and handicraft, its charming little hotels in the countryside, its biodiversity… A rich natural environment where loggerhead sea turtles, common bottlenose dolphins or the Risso’s dolphin can still be spotted. The perfect place to enjoy your eco-friendly holidays with your family. 8

spanorama Spanair


spanorama Spanair

9


venecia

barcelona

¿te lo vas a perder?

Barcelona acoge la fiesta del orgullo gay más importante del Mediterráneo: Pride Barcelona. Un evento sin ánimo de lucro que finaliza con una gran fiesta y desfile de carrozas en los alrededores de la plaza de España y el Palau Nacional. Cine, deportes, fiesta de la espuma, teatro... Durante diez días, Barcelona se convertirá en plataforma para promover los derechos de este colectivo. Pride Barcelona. Del 18 al 28 de junio. www.pridebarcelona.org Ver página 64.

us ho perdreu?

Barcelona acull la festa de l’orgull gai més important de la Mediterrània: Pride Barcelona. Un esdeveniment sense ànim de lucre que finalitza amb una gran festa i una desfilada de carrosses als voltants de la plaça d’Espanya i el Palau Nacional. Cinema, esports, festa de l’escuma, teatre… Barcelona es convertirà en plataforma per promoure els drets d’aquest col·lectiu. Pride Barcelona. Del 18 al 28 de juny. www.pridebarcelona.org Veure pàgina 64 de Spanorama.

la ciudad se llena de arte A partir del mes de junio, artistas internacionales exhibirán su obra en Giardini y Arsenale, como la vallisoletana Dora García, que representa a España en la 54ª edición de esta Bienal que lleva por título ‘ILLUMInazioni’. Los aficionados podrán asimismo disfrutar con 3 obras de gran formato del veneciano Tintoretto en el Pabellón Central. La ceremonia de apertura es el 4 de junio y la Bienal finaliza el próximo 27 de noviembre de 2011. www. labiennale.org

A partir del mes de juny, artistes internacionals exhibiran les seves obres a Giardini i Arsenale, com Dora García, de Valladolid, que representa Espanya en la 54 edició d’aquesta Biennal, titulada ‘ILLUMInazioni’. Els aficionats també podran gaudir amb 3 obres de gran format del venecià Tintoretto al Pavelló Central. La cerimònia d’obertura és el 4 de juny i la Biennal finalitza el proper 27 de novembre de 2011. www.labiennale.org

you don’t want to miss this! Barcelona will be hosting the largest Mediterranean gay pride festival: Pride Barcelona. A non-profit event that ends with a big party and a float parade around Plaça d’Espanya Square and the Palau Nacional. Films, sports, a foam party, theatre... For ten days, Barcelona will become a platform for promoting the rights of the LGBT community. Pride Barcelona. From 18 to 28 June. www.pridebarcelona. org See page 64 in this issue.

patrocinado por

Madrid

la ciutat dels canals s’omple d’art’

tres cosmovisiones

the city of canals is flooded with art

From June onwards, international artists will be exhibiting their work at the Giardini and Arsenale. Among them will be the Valladolid-born Dora García, who is representing Spain in the 54th edition of the Biennale, entitled ILLUMInations. Fans will also enjoy 3 large-scale works of Venetian artist Tintoretto at the Central Pavilion. The opening ceremony is on 4 June and the Biennale ends on 27 November 2011. www.labiennale.org

tres cosmovisions

La visión de tres artistas de disciplinas muy diversas, donde cada uno aporta su propio universo e investiga nuevos materiales. Candela Cort y sus sombreros imposibles se dan la mano, como en un flechazo artístico, con las joyas de plata y bronce que parecen esculturas de las hermanas Ana y Natalia Aramberri. Moda y arte quedan atrapados por la mirada del fotógrafo Ricardo Santoja. Una colaboración que puede verse en: Atelier Arambarri. C/ Arrieta, 11, bajos. Exposición “Cosmos”. Hasta el 30 de septiembre

La visió de tres artistes de disciplines ben diverses, en la qual cadascun aporta el seu propi univers i investiga nous materials. Candela Cort i els seus barrets impossibles s’uneixen, com en un enamorament artístic, amb les joies de plata i bronze que semblen escultures de lesgermanes Ana i Natalia Aramberri. Moda i art són atrapats per la mirada del fotògraf Ricardo Santoja. Una col·laboració que es pot veure a: Atelier Arambarri. C/ Arrieta, 11, baixos. Exposició “Cosmos”. Fins al 30 de setembre

three world views

The views of three artists of diverse disciplines, each one creating their own universe and pursuing new materials. Candela Cort and her dramatic hats come together, as some sort of artistic infatuation, with the sculpture-like silver and bronze jewels designed by sisters Ana and Natalia Aramberri. Fashion and art are captured by the lens of photographer Ricardo Santoja. A collaboration that can be viewed at: Atelier Arambarri. C / Arrieta, 11, bajos. Cosmos Exhibition. Until 30 September

10

spanorama Spanair


En un escenario único, a los pies de las montañas Masada, en el Mar Muerto, algunos melómanos disfrutarán del mayor acontecimiento operístico del año, ‘Aída’, de Verdi, con Daniel Oren dirigiendo a la Orquesta Filarmónica de Israel. La soprano Hui He hará el papel de la princesa Aída, el tenor Pierro Giuliacci será Radamés y el bajo Paata Brchuladze, Ramfis. www.aida. at-masada.com. Del 2 al 12 de junio.

festival d’òpera amb els sons d’aïda’

En un escenari únic, al peu de les muntanyes de Masada, a la Mar Morta, uns quants melòmans podràn gaudir del més gran esdeveniment operístic de l’any: ‘Aïda’, de Verdi, amb Daniel Oren dirigint l’Orquestra Filharmònica d’Israel. La soprano Hui He farà el paper de la princesa Aïda, el tenor Pierro Giuliacci serà Radamès i el baix Paata Brchuladze, Ramfis. www.aida.at-masada.com. Del 2 al 12 de juny.

an opera festival to the sound of ‘aida’

valencia

In a unique setting, at the foot of the Masada mountains in the Dead Sea, some music lovers will enjoy the biggest opera event of the year: Verdi’s ‘Aida’, with the Israel Philharmonic Orchestra conducted by Daniel Oren. Soprano Hui He will play princess Aida, co-starring with tenor Giuliacci Pierro as Ramades and bass Paata Brchuladze as Ramfis. www.aida.at-masada. com. 2-12 June.

granada

Jerusalén

festival de ópera al son de ‘aída’

pa-ta-ta, festival internacional de fotografía

Es lo que dicen los fotógrafos antes de disparar, y así es como se llama el festival de fotografía emergente que este año, en su segunda edición, rendirá un sentido homenaje al cantaor Enrique Morente. Se repartirán fotografías por el Albaicín, el barrio granadino donde vivió, declarado Patrimonio de la Humanidad. Pero el certamen no sólo rinde homenaje a la cultura flamenca granadina, sino que cuenta con varios itinerarios expositivos y encuentros entre grandes maestros y futuros talentos de la fotografía. Hasta el 12 de junio. www.pa-ta-ta.com

gran premio de f1 urbano El circuito urbano, frente a la marina del puerto valenciano, ya está preparado para la nueva edición, la cuarta, de este Gran Premio donde los pilotos vuelven a Europa tras el Prix de Montreal. Un campeonato apasionante y lleno de incógnitas, ya que varios pilotos cuentan con serias posibilidades de triunfo. ¿Será Alonso, Vettel, Hamilton...? Del 24 al 26 de junio. www.valenciastreetcircuit.com

pa-ta-ta, festival internacional de fotografia

És el que diuen els fotògrafs abans de disparar, i amb aquest nom s’ha batejat aquest festival de fotografia emergent que enguany, en la seva segona edició, retrà un emotiu homenatge al ‘cantaor’ Enrique Morente. Es repartiran fotografies

per l’Albaicín, el barri de Granada on va viure, declarat Patrimoni de la Humanitat. Però el certamen no només ret homenatge a la cultura flamenca de Granada, sinó que compta amb diferents itineraris d’exposicions i trobades entre grans mestres i futurs talents de la fotografia. Fins al 12 de juny. www.pa-ta-ta.com

pa-ta-ta, international photography festival

gran premi de f1 urbà

El circuit urbà, davant la marina del port valencià, ja és a punt per a la nova edició, la quarta, d’aquest Gran Premi en què els pilots tornen a Europa després del Prix de Mont-real. Un campionat apassionant i ple d’incògnites, perquè hi ha uns quants pilots amb moltes possibilitats d’emportar-se el triomf. Serà Alonso, Vettel, Hamilton… ? Del 24 al 26 de juny. www.valenciastreetcircuit.com

f1 grand prix urban Circuit

Valencia’s urban circuit, facing the port of the city, is ready for its fourth edition, which takes drivers back to Europe after the Prix of Montreal. An exciting championship which is anyone’s game, with several drivers who have serious chances to win. Alonso, Vettel, Hamilton… who will walk away with the title? From 24 to 26 June. www.valenciastreetcircuit.com

‘Pa-ta-ta’, the Spanish word for “say cheese”, when having your picture taken, is the name of this emerging photography festival that this year, in its second edition, will pay a heartfelt tribute to flamenco singer Enrique Morente. Photographs will be distributed throughout Granada’s Albaicín neighbourhood, where he lived, which has World Heritage Site status. But the festival not only pays homage to flamenco culture in Granada, but has several exhibition schedules and includes conferences bringing together masters and rising stars of photography. Until 12 June. www.pa-ta-ta.com spanorama Spanair

11


‘eastwood on eastwood’

‘fácil de matar’

Michael Henry Wilson | Cahiers du Cinema. Editorial Phaidon. 240 páginas. 49,95 €. Una aproximación, en forma de diálogo, a uno de los directores más venerados de Hollywood por parte de su amigo, el crítico e historiador cinemátografico M.H. Wilson. En el libro, Eastwood habla de todos aquellos temas que le interesan: el cine, el jazz, Carmel... Con gran sentido del humor e inteligencia, analiza todas sus películas, desde la época en que era una estrella en los ‘spaghetti westerns’ de Sergio Leone hasta sus trabajos más recientes. Hay muchas fotos que valen la pena.

‘eastwood on eastwood’

Una aproximació, en forma de diàleg, a un dels directors més venerats de Hollywood per part del seu amic, el crític i historiador cinematogràfic M.H. Wilson. Eastwood parla de tots aquells temes que l’interessen: el cinema, el jazz, Carmel... Amb gran sentit de l’humor i intel·ligència, analitza totes les seves pel lícules, des de l’època en què era una estrella dels ‘spaghetti westerns’ de Sergio Leone fins als seus treballs més recents. Hi ha moltes fotos que valen la pena.

‘eastwood on eastwood’

An approach, in dialogue form, to one of Hollywood’s most respected and revered directors by his friend, the critic and film historian Michael Henry Wilson. In the book, Eastwood talks about all the subjects he is interested in, such as cinema, jazz, Carmel ... With a great wit and sense of humour, he analyses all his films, from the time when he was a star in Sergio Leone’s spaghetti westerns to his most recent works. There are many photos that are worth watching.

libros llibres | Books

‘el planeta de los estúpidos. propuestas para salir del estercolero’

Juan López de Uralde | Editorial Temas de Hoy. 224 páginas. 17,50 €.

El activista y ex director de la organización Greenpeace nos plantea, con este provocador ensayo, dudas sobre el futuro de la humanidad en un mundo más o menos habitable debido a la contaminación ambiental. ¿Existen alternativas a los combustibles fósiles? ¿Aún estamos a tiempo de frenar el cambio climático? Un libro que nos hace reflexionar sobre la conservación de la biodiversidad y sobre el futuro de nuestro planeta. 12

spanorama Spanair

Maruja Torres | Editorial Planeta. 254 páginas. 19,50 €.

‘el planeta de los estúpidos...’

L’activista i exdirector de l’organització Greenpeace ens planteja, amb aquest provocador assaig, dubtes sobre el futur de la humanitat en un món més o menys habitable a causa de la contaminació ambiental. Hi ha alternatives als combustibles fòssils? Encara som a temps de frenar el canvi climàtic? Un llibre que ens fa reflexionar sobre la conservació de la biodiversitat i sobre el futur del nostre planeta.

‘planet of the stupids...’

In this provocative essay, the activist and former director of Greenpeace poses questions about the future of humanity in a more or less habitable world, due to environmental pollution. Are there alternatives to fossil fuels? Is it still not too late to stop climate change? A book that makes us reflect on the conservation of biodiversity and the future of our planet

Diana Dial, álter ego de la autora, es una periodista prejubilada a punto de marcharse de Beirut, harta de tanta violencia y corrupción, cuando un nuevo atentado le hace cambiar sus planes. Esta novela es el estreno de Maruja Torres en el mundo de la novela policíaca, un género que le sirve para rendir cuentas y decir todo lo que no ha podido o no le han dejado decir en los medios de comunicación donde ha trabajado. Una nueva heroína que, al estilo de Lisbeth Salander, hace lo que le viene en gana.

‘fácil de matar’

Diana Dial, àlter ego de l’autora, és una periodista prejubilada a punt d’anarse’n de Beirut, farta de tanta violència i corrupció, quan un nou atemptat fa que canviï els plans. Aquesta història és l’estrena de Maruja Torres al món de la novel·la policíaca, un gènere que li serveix per retre comptes i dir tot allò que no ha pogut o no li han deixat dir als mitjans de comunicació on ha treballat. Una nova heroïna que, a l’estil de Lisbeth Salander, fa el que li ve de gust.

‘fácil de matar’ (‘easy to Kill’)

Diana Dial, an alter ego of the author, is an early retired reporter who is about to leave Beirut, fed up with so much violence and corruption, when a new terrorist attack makes her change her plans. This story is Maruja Torres’s debut in the world of crime fiction, a genre that allows her to ask for explanations and talk about everything she couldn’t talk about when she used to work as a journalist in the media. A new heroine who, in the style of Lisbeth Salander, does what she wants.

‘la cocina de la carne’

Dani Lechuga | RBA Libros. 176 páginas. 27 €.

Este libro ofrece las mejores recetas para preparar carne de vacuno, ovino o aves, de la mano del reconocido con el galardón Cocinero del Año 2011, Dani Lechuga, el chef del restaurante Caldeni de Barcelona. Además de las recetas y sus fotos correspondientes, se incluyen consejos a la hora de comprar las mejores carnes y los mejores cortes, cómo conservarlos y cómo prepararlos, siguiendo el consejo de este verdadero especialista en carnes.

‘la cocina de la carne’

Aquest llibre ofereix les millors receptes per preparar carn de boví, oví o aus, per gentilesa de Dani Lechuga, el xef del restaurant Caldeni de Barcelona, reconegut amb el guardó de Cuiner de l’Any 2011. A més de les receptes i les fotos corresponents, s’inclouen consells a l’hora de comprar les millors carns i els millors talls, com conservar-los i com prepararlos, seguint les pautes d’aquest veritable especialista en carns.

‘the meat cuisine’

This book offers the best beef, sheep and poultry recipes thanks to Dani Lechuga, the chef of Barcelona’s Caldenia Restaurant, who grabbed the Chef of the Year 2011 award. In addition to recipes and photographs, the book includes advice on where to buy the best meat and the best cuts, how to preserve and how to prepare them, with the help of this real meat specialist.


spanorama Spanair

13


Genuina berlín Genuïna Berlín | Genuine Berlin

Moderna, vital, sorprendente, histórica, ecléctica… son muchos los adjetivos que definen a la capital alemana, una ciudad de contrastes y en constante evolución. Moderna, vital, sorprenent, històrica, eclèctica… són

molts els adjectius que defineixen la capital alemanya, una ciutat de contrastos i en constant evolució. Modern, bustling, surprising, historic, eclectic... there many

adjectives to describe the German capital, an ever-evolving city of contrast.

Texto: Mireia Aranda — Fotos: Joan Masats. Con la colaboración de Visit Berlin (www.visitBerlin.de/es) y de la Oficina Nacional Alemana de Turismo (www.germany.travel/es/)

14

spanorama Spanair


ocas ciudades han sufrido tantos cambios en tan oques ciutats han sofert tants canvis en tan P P poco tiempo como Berlín. Su agitada historia le poc temps com Berlín. La seva agitada història ha hecho vivir una revolución, acoger el centro de ha fet que visqués una revolució, acollís el centre poder de los fascistas, ser dividida en dos y volver a reunificarse, y todo en un solo siglo. Desde hace unos años, se ha convertido también en centro cultural mundial, emulando lo que fue Nueva York en los años 80 del siglo XX. Berlín marca tendencia en moda, arte, diseño y música, y son muchos los que, atraídos por su clima de experimentación, han decidido instalarse en ella. Sus atractivos son múltiples, pero hoy les descubrimos sólo algunos de sus principales puntos históricos. Para empezar, nada mejor que hacerlo desde su corazón, en el barrio de Mitte, donde se encuentra la bella e impresionante Puerta de Brandenburgo. Estar bajo sus columnas emociona, y te hace sentir que estás contemplando un fragmento de historia. De estilo clasicista alemán, es la única puerta que se

de poder dels feixistes, fos dividida en dos i tornés a reunificar-se, i tot en un sol segle. Des de fa uns anys, s’ha convertit també en centre cultural mundial, emulant el que va ser Nova York als anys 80 del segle XX. Berlín marca tendència en moda, art, disseny i música, i són molts els que, atrets pel seu clima d’experimentació, han decidit d’instal·lars’hi. Els seus atractius són múltiples, però avui us descobrim només alguns dels seus principals punts històrics. Per començar, no hi ha res com fer-ho des del cor de la ciutat, el barri de Mitte, on es troba la bella i impressionant Porta de Brandenburg. Quan ets sota les seves columnes, és emocionant i et sents com si estiguessis contemplant un fragment d’història. D’estil classicista alemany, és l’única porta que es

ew cities have undergone so many changes in F such a short period of time as Berlin. Over its turbulent history, it has gone through a revolution,

turned into a fascist hub, been divided and reunited again within just one century. In recent years, it has also become a global cultural centre, just as New York was back in the 80s of the twentieth century. Berlin sets trends in fashion, art, design and music. Attracted by the climate of experimentation in the city, many have decided to settle in Berlin. The city’s attractions are many, but we are about to focus on some of its major historical sites only. The best place to start our tour of Berlin is the heart of the city, the Mitte district, home to the beautiful, stunning Brandenburg Gate. It’s such a thrill to be under its columns, where you feel like you are witnessing a piece of history. Of German classical style, it is the only remaining gate of the 18 the city used to have, and even if it was the symbol of the

la puerta de brandenburgo spanorama Spanair

15


el lustgarten, frente al altes Museum berliner Dom

16

spanorama Spanair

conserva de las 18 que tenía la ciudad, y aunque durante la Guerra Fría constituyó el símbolo de la separación entre el Berlín occidental y el oriental, desde la caída del Muro se convirtió en el símbolo de la unidad de Alemania. Desde 2002, está cerrada al tráfico, incluidos autobuses y taxis. Ante ella se abre la Pariser Platz, una elegante plaza flanqueada por embajadas y bancos, como lo fue en el siglo XIX, cuando se la conocía como “la sala de recepciones del emperador”. En ella también se encuentran las embajadas francesa y estadounidense, y el lujoso hotel Adlon (www. kempinski.com). Tomar algo en su terraza mientras se contempla como se va poniendo

el sol detrás de la Puerta, es una opción muy recomendable. Muy cerca se encuentra el Monumento a los judíos asesinados de Europa, también conocido como Monumento Conmemorativo del Holocausto, un gigantesco y silencioso espacio obra del arquitecto estadounidense Peter Eisenman. Se trata de una superficie de cerca de 19.000 m² formada por 2.711 losas de hormigón de distintas alturas, situadas sobre una superficie ondulada. Al este de la Puerta de Brandenburgo, y a lo largo de 1,5 km hasta el Schlossbrücke (Puente del Palacio), se extiende el Unter den Linden (que en alemán significa ‘bajo los tilos’), el principal

conserva de les 18 que tenia la ciutat, i encara que durant la Guerra Freda va constituir el símbol de la separació entre el Berlín occidental i l’oriental, des de la caiguda del Mur es va convertir en el símbol de la unitat d’Alemanya. Des del 2002 és tancada al trànsit, fins i tot a autobusos i taxis. Al seu davant s’estén la Pariser Platz, una elegant plaça flanquejada per ambaixades i bancs, com ho havia estat al segle XIX, quan era coneguda com “la sala de recepcions de l’emperador”. En aquesta plaça també trobem les ambaixades francesa i nord-americana, i el luxós hotel Adlon (www.kempinski.com). Prendre quelcom a la

seva terrassa mentre es contempla com es va posant el sol darrere la Porta, és una opció molt recomanable. Molt a prop es troba el Monument als jueus assassinats d’Europa, també conegut com el Monument Commemoratiu de l’Holocaust, un gegantí i silenciós espai obra de l’arquitecte nord-americà Peter Eisenman. Es tracta d’una superfície de prop de 19.000 m² formada per 2.711 lloses de formigó de diferents alçades, situades sobre una superfície ondulada. A l’est de la Porta de Brandenburg, i al llarg d’1,5 km fins al Schlossbrücke (Pont del Palau), s’estén

separation between East and West Berlin during the Cold War, since the fall of the Berlin Wall it became the symbol of German Unification. Since 2002, it is closed to traffic, including buses and taxis. Overlooking the Gate is Pariser Platz, an elegant square flanked by embassies and banks, just as it was in the nineteenth century, when it was known as “the Emperor’s reception room”. It is also home to the French and US embassies and the luxurious Adlon Hotel (www.kempinski. com). Having a drink on its terrace while watching the sun set behind the Gate is a highly recom-

mendable option. Nearby is the Memorial to the Murdered Jews of Europe, also known as the Holocaust Memorial, a huge, silent space designed by American architect Peter Eisenman. It consists of an 19000 sq m site covered with 2711 concrete slabs of varying heights, situated on an undulating surface. To the east of the Brandenburg Gate, and along 1.5 km all the way down the Schlossbrücke (Palace Bridge), is Unter den Linden (German for “under the linden trees”), Berlin’s main boulevard, flanked by majestic buildings, including many important institutions such as


la cúpula del reichstag Museo de Pérgamo (Pergamonmuseum) y el Museo bulevar de Berlín, flanqueado por majestuosos Bode (Bode-Museum). Siguiendo en dirección este edificios, entre los que se encuentran numerosas por la Karl Liebknecht Strasse, se llega hasta la instituciones importantes, como la Universidad Humboldt o la Ópera Nacional. Muchos de ellos fue- Alexanderplatz, una de las plazas más conocidas ron restaurados y reconstruidos después de la caída de Berlín, donde se encuentra la Fernsehturm (Torre de la televisión). Construida en 1969, fue del Muro. Pasado el Schlossbrücke, vale la pena visitar la Museumsinsel (Isla de los museos), un con- usada por el gobierno de la RDA como un símbolo del Berlín Oriental. Desde su mirador, situado a junto arquitectónico y cultural que agrupa a cinco unos 200 metros de interesantes museos: el La Puerta de Brandenburgo es el altura, se obtienen, si la Museo Antiguo (Altes meteorología lo permite, Museum), el Museo Nue- símbolo de la unidad de Alemania. unas vistas insuperables vo (Neues Museum), la Antigua Galería Nacional La Porta de Brandenburg és el símbol de los principales puntos de interés de la ciudad. (Alte Nationalgalerie), el de la unitat d’Alemanya.

The Brandenburg Gate is the ultimate l’Unter den Linden (que (Alte Nationalgalerie), en alemany significa ‘sota symbol of German Unification. el Museu de Pèrgam els til·lers’), la principal (Pergamonmuseum) i el avinguda de Berlín, flanquejada per majestuosos Museu Bode (Bode-Museum). Seguint en direcció edificis, entre els quals es troben nombroses instiest per la Karl Liebknecht Strasse s’arriba fins a tucions importants, com la Universitat Humboldt l’Alexanderplatz, una de les places més conegudes o l’Òpera Nacional. Molts d’ells van ser restaurats i de Berlín, on es troba la Fernsehturm (Torre de la tereconstruïts després de la caiguda del Mur. Passat levisió). Construïda el 1969, va ser usada pel govern el pont de Schlossbrücke, val la pena visitar la de la RDA com un símbol del Berlín Oriental. Des Museumsinsel (Illa dels museus), un conjunt ardel seu mirador, situat a uns 200 metres d’alçada, quitectònic i cultural que agrupa cinc interessants s’obtenen, si la meteorologia ho permet, unes vistes museus: el Museu Antic (Altes Museum), el Museu insuperables dels principals punts d’interès de la Nou (Neues Museum), l’Antiga Galeria Nacional ciutat. Convé anar-hi d’hora i amb el tiquet comprat the Humboldt University and the National Opera House. Many of them were restored and rebuilt after the fall of the Wall. Past the Schlossbrücke bridge, it’s worth visiting Museumsinsel (Museum Island), an architectural and cultural complex which is home to five museums: the Old Museum (Altes Museum), the New Museum (Neues Museum), the Old National Gallery ( Alte Nationalgalerie), the Pergamon Museum and the Bode Museum. Continuing east along Karl-Liebknecht-Strasse, you will get to Alexanderplatz, one of Berlin’s most famous squares, home to the Fernsehturm (TV Tower). Built in 1969, the tower was used by the

vendedor ambulante de salchichas

GDR government as a symbol of East Berlin. From its visitor platform, located at about 200 metres above the ground, you can enjoy spectacular views of the main attractions in the city, as long as the weather is good of course. To beat the queues, it is advisable to show up early and buy your ticket in advance (www.tv-turm.de/es). Walking from the Brandenburg Gate towards the west, there are also plenty of interesting places to see. One is the Tiergarten, Berlin’s equivalent to New York’s Central Park or London’s Hyde Park. Its 210 hectares are the green lung of the city and the meeting point for walking, sports, picnics or just to spanorama Spanair

17


gendarmenmarkt, con la Konzerthaus al fondo

Conviene ir temprano y con el ticket comprado para evitar las colas (www.tv-turm.de/es). El paseo desde la Puerta de Brandenburgo hacia el oeste también ofrece interesantes visitas. Una de ellas es el Tiergarten, el equivalente berlinés al Central Park de Nueva York o al londinense Hyde Park. Sus 210 hectáreas son el pulmón verde de la ciudad y punto de encuentro para pasear, hacer deporte, ‘picnics’ o simplemente descansar un rato. Muy cerca de la Puerta de Brandenburgo se encuentra también el Reichstag, el Parlamento alemán. Destruido durante la Segunda Guerra Mundial, se reconstruyó entre 1961 y 1971 de forma simplificada, sin la cúpula. Tras la Reunificación, el arquitecto Sir

bar en el flohmarkt am Mauerpark

per evitar les cues (www.tv-turm.de/es). El passeig des de la Porta de Brandenburg cap a l’oest també ofereix interessants visites. Una d’elles és el Tiergarten, el pulmó verd de la ciutat i punt de trobada per passejar, fer esport, pícnics o simplement descansar una estona. Molt a prop de la Porta de Brandenburg trobem també el Reichstag, el Parlament alemany. Destruït durant la Segona Guerra Mundial, es va reconstruir entre el 1961 i 1971 de forma simplificada, sense la cúpula. Després de la Reunificació, l’arquitecte Sir Norman Foster el va ampliar i el va reconstruir, tot convertint-lo en un edifici funcional i modern. La rest a bit. Also close to the Brandenburg Gate is the Reichstag, the German Parliament. Destroyed during World War II, it was rebuilt between 1961 and 1971 in a simplified way, without its dome. After German Reunification, the Lower House decided to use the building as the seat of the Parliament. It was reconstructed and expanded by architect Sir Norman Foster, who turned it into a functional, modern building. Its huge glass dome, which is open to the public, has become a symbol of the new Berlin. But to have a complete overview of Berlin’s history, it is essential to visit the wall that divided the city

18

spanorama Spanair


schloss Charlottenburg Norman Foster lo amplió y reconstruyó, convirtiéndolo en un edificio funcional y moderno. Su gran cúpula de cristal, por la que se puede caminar, se ha convertido en uno de los símbolos del nuevo Berlín. Pero para tener una completa visión de la historia de Berlín, es imprescindible conocer el muro que dividió en dos la ciudad durante casi treinta años. Son varios los puntos en los que se recuerda su existencia y se rememora a las víctimas de la separación. Uno de los más destacados es la East Side Gallery, un tramo del muro de 1,5 km que discurre paralelo al río Spree. Tras la caída del Muro, este tramo fue decorado por 118 artistas provenientes de 21 países, que comentaron con sus obras los cambios políticos

de los años 1989 y 1990. Y antes de abandonar Berlín, les proponemos otro enclave de la ciudad que también rememora uno de los escenarios de la Guerra Fría, el Checkpoint Charlie. Creado el 22 de septiembre de 1961, en este puesto fronterizo interno, los vigilantes aliados registraban a los miembros de las fuerzas armadas americanas, británicas y francesas antes de que viajaran a Berlín Este. Una buena manera de recordar que, por suerte, en esta inimitable ciudad ya han desaparecido las fronteras.

el mítico coche trabant, en miniatura

✈ Spanair ofrece cuatro vuelos directos cada semana a Berlín, todos los martes, jueves, sábados y domingos desde Barcelona.

seva gran cúpula de vidre, per la qual es pot camitar els canvis polítics dels anys 1989 i 1990. I abans nar, s’ha convertit en un dels símbols del nou Berlín. d’abandonar Berlín, us proposem un altre dels Però per tenir una visió completa de la història de escenaris de la Guerra Freda, el Checkpoint Charlie. Berlín, és imprescindible conèixer el mur que va Creat el 1961, en aquest lloc fronterer intern, els dividir en dos la ciutat durant gairebé trenta anys. vigilants aliats registraven els membres de les Són diversos els punts en els quals es recorda la forces armades americanes, britàniques i franceses seva existència i on són rememorades les víctimes abans que viatgessin cap al Berlín Est. Una bona de la separació. Un dels més destacats és l’East manera de recordar que, per sort, en aquesta ciutat Side Gallery, un tram del mur d’1,5 km que discorre inimitable, ja no hi queda cap frontera. ✈ Spanair ofereix quatre vols setmanals directes a paral·lel al riu Spree. Després de la caiguda del Mur, aquest tram va ser decorat Berlin, cada dimarts, dijous, El muro dividió en dos la ciudad per 118 artistes provinents dissabte i diumenge, des de de 21 països, que van comen- durante casi treinta años. Barcelona.

east side gallery

El mur va dividir en dos la ciutat And before leaving Berlin, for almost thirty years. There are several memorial we suggest yet one of the durant gairebé trenta anys. places where the victims most famous Cold War setThe wall divided the city for nearly of the German separation tings in the city: Checkpoint thirty years. are remembered. One of Charlie. In this border point, the most prominent is the built on 22 September 1961, East Side Gallery, a 1.5 km long section of the wall members of the US, British and French armed forcrunning parallel to the River Spree, which has been es were checked by the allied guards on their way to preserved as a symbol of freedom over oppresEast Berlin. It’s a good way to remember that there sion. After the fall of the Wall, this section was are luckily no more borders in this unique city. ✈ Spanair offers four weekly direct flights to Berlin, on decorated with the paintings by 118 artists from 21 countries, who documented the political changes Tuesdays, Thursdays, Saturdays and Sundays, direct of 1989 and 1990 through their works. from Barcelona. spanorama Spanair

19


Mari pau huguet se convierte en berlinesa Mari Pau Huguet es converteix en berlinesa Mari Pau Huguet becomes a Berliner

La célebre frase “Ich bin ein Berliner” (“Yo soy de Berlín”), pronunciada en 1963 por John F. Kennedy, bien podría atribuirse a la presentadora de la televisión autonómica catalana, que ha vivido con entusiasmo su primera visita a la ciudad. La cèlebre frase “ Ich bin ein Berliner” (“Jo sóc de Berlín”), pronunciada el 1963 per John F. Kennedy, bé

podria atribuir-se a la presentadora de la televisió autonòmica catalana, que ha viscut amb entusiasme la seva primera visita a la ciutat. ”Ich bin ein Berliner”, the famous quote by John F. Kennedy in 1963, might well be attributed to the Catalan TV

presenter, who enjoyed her first ever visit to the city with great enthusiasm. . Texto: Mireia Aranda — Fotos: Joan Masats.

es que es difícil no enamorarse de Berlín, y Y más si se es una persona inquieta, curiosa y dinámica como Mari Pau Huguet, que adora

conocer lugares nuevos. Esta es su primera visita a la ciudad y le hace mucha ilusión, ya que será una ocasión perfecta para practicar el alemán, un idioma que aprende desde hace un par de años y que comparte con su pasión por el chino, que también estudia desde hace un tiempo. Antes de partir, su profesora de alemán le ha hecho algunas recomendaciones, y está ansiosa por descubrir Berlín. Empezamos nuestra andadura en lo que fue el Berlín Oeste, en el barrio de Tiergarten, una zona llena de embajadas y algunos edificios gubernamentales, así como museos y salas de conciertos, como el modernísimo edificio amarillo de la Philarmonie. Nuestra primera parada es en la Marlene Dietrich Platz, donde se encuentra el impresionante edificio acristalado del Stage Theater am Potsdamer Platz, que cada mes de febrero se convierte en la sede de la Berlinale, el prestigioso festival de cine de la ciudad. Continuamos nuestro recorrido cinematográfico unos pasos más allá, en la Potsdamer Strasse, donde se encuentra el Museum für Film und Fernsehen (Museo del Cine y la Televisión), donde se repasa más de un siglo de historia de cinematografía alemana y las cinco décadas de la historia de su televisión. Nuestra siguiente parada nos lleva al cercano y llamativo Sony Center, un gran complejo de oficinas y de ocio, con una plaza central coronada por un techo de cristal que se ilumina por la noche. Enseguida llegamos a la Potsdamer Platz, que había sido un importante nudo de comunicaciones de la ciudad. Destruida

20

spanorama Spanair

és que és difícil no enamorar-se de Berlín, i Idinàmica més si s’és una persona inquieta, curiosa i com la Mari Pau Huguet, que adora

conèixer llocs nous. Aquesta és la seva primera visita a la ciutat i li fa molta il·lusió, perquè serà una ocasió perfecta per practicar l’alemany, un idioma que està aprenent des de fa un parell d’anys i que comparteix amb la seva passió pel xinès, que també estudia des de fa un temps. Abans de partir, la seva professora d’alemany li ha fet algunes recomanacions, i està ansiosa per descobrir Berlín. Comencem la nostra visita a l’antic Berlín Oest, al barri de Tiergarten, una zona plena d’ambaixades i alguns edificis governamentals, així com museus i sales de concerts, com el moderníssim edifici groc de la Philarmonie. La nostra primera parada és a la Marlene Dietrich Platz, on es troba l’impressionant edifici de vidre del Stage Theater am Potsdamer Platz, que cada mes de febrer es converteix en la seu de la Berlinale, el prestigiós festival de cinema de la ciutat. Continuem el nostre recorregut cinematogràfic uns passos més enllà, cap a la Potsdamer Strasse, on es troba el Museum für Film und Fernsehen (Museu del Cinema i la Televisió), on es repassa més d’un segle d’història de cinematografia alemanya i les cinc dècades d’història de la seva televisió. La nostra següent parada ens duu al proper i impressionant Sony Center, un gran complex d’oficines i d’oci, amb una plaça central coronada per un sostre de vidre que s’il·lumina a la nit. De seguida arribem a la Potsdamer Platz, que havia estat un important nus de comunicacions de la ciutat. Destruïda pràcticament per complet durant la guerra, va romandre oblidada durant més de

not difficult to fall in love with Berlin, Iandt’sparticularly when you are as restless, curious dynamic as M ª Pau Huguet, who loves to

discover new places. This is her first visit to the city and she is so excited, since it will be a perfect opportunity to practice her German. She has been learning the language for a couple of years, along with Chinese, her other passion, which she has been studying for some time as well. Before leaving, her German teacher has made some recommendations, and she is now eager to discover Berlin. We start our tour in what used to be West Berlin, in the Tiergarten district, an area full of embassies and government buildings, museums and concert halls, such as the state-of-the-art yellow building of the Philharmonie. Our first stop is Marlene Dietrich Platz, home to the impressive glass building of the Stage Theater am Potsdamer Platz, which each February becomes the venue of the Berlinale, the city’s prestigious film festival. We move a few steps further on our tour of film until we get to Potsdamer Strasse, home to the Museum für Film und Fernsehen (Museum of Cinema and Television), which provides an overview of over a century of German film history, as well as of five decades of television in the country. Our next stop takes us to the striking Sony Center, a large business and leisure complex nearby, with a central square crowned by a glass roof that is illuminated at night. We then head to Potsdamer Platz, which was once an important hub of the city. Almost completely laid to waste during the war, it was consigned to oblivion for over 40 years, on a space that remained bisected by the wall. The Reunification


spanorama Spanair

21


hackescher Markt

22

spanorama Spanair

prácticamente por completo durante la guerra, permaneció olvidada durante más de 40 años en un terreno que quedaba separado por el muro. La Reunificación trajo la posibilidad de reconstruir la plaza y crear un barrio totalmente nuevo a su alrededor, con edificaciones de algunos de los arquitectos más importantes del mundo, como Renzo Piano, Richard Rogers y Arata Isozaki. Nos detenemos un rato en uno de los lados de la plaza, donde se levantan algunos trozos del antiguo muro, y donde un actor disfrazado de militar estampa, por unos pocos euros y en una especie de pasaporte, casi una decena de sellos que eran necesarios para poder pasar a la zona Este de la ciudad en la época de la Guerra

Fría. Mari Pau se fotografía con él y nos vamos de allí con nuestros nuevos “pasaportes”. A continuación nos dirigimos hacia el impactante Monumento Conmemorativo del Holocausto y a la Puerta de Brandenburgo, y paseamos por el Unter den Linden hasta la Museumsinsel y la imponente Berliner Dom. Seguimos hasta la East Side Gallery, en la ribera del río Spree, donde Mari Pau se fotografía delante de algunas de las obras más destacadas que decoran este fragmento de muro, como la que muestra a Honecker y Breschnew dándose un fraternal “beso socialista”. De vuelta al Unter den Linden, hacemos una parada para comer en el Schinkel-Klause (Unter den Linden, 5) donde, entre otros platos, se puede

40 anys en un terreny que quedava separat pel mur. La Reunificació va facilitar la possibilitat de reconstruir la plaça i crear un barri totalment nou al seu al voltant, amb edificacions d’alguns dels arquitectes més importants del món, com Renzo Piano, Richard Rogers i Arata Isozaki. Ens aturem una estona en un dels costats de la plaça, on s’aixequen alguns trossos de l’antic mur, i on un actor disfressat de militar estampa, per uns pocs euros i en una mena de passaport, gairebé una desena de segells que eren necessaris per poder passar a la zona Est de la ciutat en l’època de la Guerra Freda. La Mari Pau es fotografia amb ell i marxem d’allà amb els nostres nous “passaports”. A continuació ens dirigim cap a l’impac-

tant Monument Commemoratiu de l’Holocaust i cap a la Porta de Brandenburg, i passegem per l’Unter den Linden fins a la Museumsinsel i la imponent Berliner Dom. Seguim endavant fins a l’East Side Gallery, a la ribera del riu Spree, on la Mari Pau es fotografia davant d’algunes de les obres més destacades que decoren aquest fragment de mur, com la que mostra Honecker i Breschnew fent-se un fraternal “petó socialista”. De tornada a l’Unter den Linden, fem parada per menjar al Schinkel-Klause (Unter den Linden, 5), on, entre altres plats, es pot degustar la ‘currywurst’, una salsitxa lleugerament especiada, regada amb salsa de tomàquet i curri en pols. A la tarda decidim inspeccionar una zona de

of the country brought the possibility of rebuilding the square to create an entirely new neighbourhood around it, with buildings by some of the world’s leading architects, such as Renzo Piano, Richard Rogers and Arata Isozaki. We take a short break on one corner of the square where some pieces of the old wall are still standing and where, for a few euros, an actor dressed in a military costume puts nearly a dozen stamps in some sort of passport that was needed to cross to the East in the Cold War era. Mari Pau poses for a picture with him and we walk away with our brand new “passports”. We head further towards the imposing Holocaust Memorial and the Brandenburg Gate, and we have a walk along

Unter den Linden all the way down to Museumsinsel and the imposing Berliner Dom. We continue to the East Side Gallery, on the banks of the River Spree, where Mari Pau takes her picture next to some of the most outstanding works that decorate this section of the Wall, like the one showing Breschnew and Honecker embraced in a brotherly “socialist kiss”. Back to Unter den Linden, we stop for lunch at the Schinkel-Klause (Unter den Linden, 5), where you can taste, among other dishes, the ‘currywurst’, a slightly seasoned sort of sausage served with a blend of tomato paste and curry powder. In the afternoon, we decide to explore a shopping area. We head for Hackescher Markt square,


patios interiores, llenos de árboles, flores, plantas, terracitas y rincones tranquilos donde se pueden encontrar algunas de las mejores tiendas de productos del diseño berlinés. De allí vamos paseando hasta una zona totalmente diferente. Es el Nikolaiviertel, que recrea el primer asentamiento medieval de Berlín. Un pequeño núcleo de callejones empedrados junto al río Spree, con restaurantes, cafeterías y tiendas por el que damos un pequeño paseo al atardecer. Al día siguiente, antes de partir, visitamos un par de puntos más de la infinita Berlín. El primero es un animado mercado de segunda mano, el Flohmarkt am Mauerpark (Bernauer Strasse, 63-64). Situado al lado de un parque, todos los domingos

pueden encontrarse en él discos de vinilo, ropa, instrumentos de música y bicicletas, entre muchas otras cosas. Nos paseamos un rato entre sus curiosas paradas, y a continuación nos dirigimos al extremo opuesto de la ciudad, hacia nuestra última visita, que marca un nuevo contraste con la anterior: el lujoso Schloss Charlottenburg, que fue la residencia de la esposa del rey Federico I. Nos paseamos por sus jardines de estilo inglés con una Mari Pau encantada, ya que adora los palacios: “Me gustaría mucho hacer un programa de televisión de viajes, o en el que se visitaran diferentes hoteles y palacios, sería feliz”, nos comenta. Y con ese deseo partimos de la ciudad, abandonándola con un “hasta pronto!”.

quils on es poden trobar algunes de les millors compres i ens dirigim cap a la plaça del Hackescher botigues de productes del disseny berlinès. Des Markt, on ens perdem entre les parades d’un mercat en el qual abunden les fruites i les verdures. d’allí anem passejant fins a una zona totalment diferent. És el Nikolaiviertel, que recrea el primer La Mari Pau ens confessa que és una de les coses que més li agrada fer quan viatja: “M’encanta visitar assentament medieval de Berlín. Un petit nucli de carrerons empedrats al costat del riu Spree, els mercats d’alimentació, veure què s’hi ven, què amb petits restaurants, cafeteries i botigues, per menja la gent… és una manera de conèixer com on fem un petit passeig al capvespre. L’endemà, viuen”. Els carrers que envolten la plaça són plens abans de marxar, visitem un parell de punts més de botigues, i decidim endinsar-nos al Hackesche de la infinita Berlín. El primer és un animat merHöfe, un edifici aparentment normal per fora, però cat de segona mà, el Flohmarkt am Mauerpark que en el seu interior amaga unes belles galeries (Bernauer Strasse, comercials amb petits El Nikolaiviertel recrea el primer 63-64). Situat al patis interiors plens costat d’un parc, cada d’arbres, flors, plantes, asentamiento medieval de Berlín. diumenge s’hi poden terrassetes i racons tran-

trobar discos de vinil, roba, instruments de música i bicicletes, entre moltes altres coses. Ens passegem una estona entre les seves curioses parades, i a continuació ens dirigim a l’extrem oposat de la ciutat, cap a la nostra darrera visita, que marca un nou contrast amb l’anterior: el luxós Schloss Charlottenburg, que va ser la residència de l’esposa del rei Frederic I. Passegem pels seus jardins d’estil anglès amb una Mari Pau encantada, perquè ella adora els palaus. “M’agradaria molt fer un programa de televisió de viatges, o en el qual es visitessin diferents hotels i palaus, seria feliç”, ens comenta. I amb aquest desig marxem de la ciutat, abandonant-la amb un “a reveure!”.

there, we keep walkwhere we get lost among assentament medieval de Berlín. ing until we get to a the stalls of a market The Nikolaiviertel recreates the first completely different bursting with fruits and medieval settlement in Berlin. area, the Nikolaiviervegetables. Mari Pau tel, which recreates tells us that this is one of the first medieval settlement in Berlin. We take her favourite things to do when travelling: “I love a pleasant evening stroll around this pretty area visiting food markets, seeing what’s on sale, what of cobbled streets by the River Spree, filled with people eat... it is a way to learn about how they little restaurants, cafés and shops. live”. The streets surrounding the square are full The next day, before leaving, we visit another of shops, and we decide to get into the Hackesche couple of places in the endless city of Berlin. Höfe, an apparently common building on the The first is a bustling flea market, the Flohmoutside, with beautiful shopping arcades and little arkt am Mauerpark (Bernauer Strasse, 63-64). courtyards hidden inside, filled with trees, flowers, Located next to a park, vinyl records, clothing, plants, terraces and quiet corners, where you can musical instruments and bicycles, among othfind some of the best design shops in Berlin. From

ers, can be found in the market every Sunday. We walk among its unique stalls for a while and then we make it towards the opposite side of town. The last place we visit provides yet another contrast to the previous stop on the tour: we are talking about the luxurious Schloss Charlottenburg, which was the residence of the wife of King Frederick I . We walk around its English-style gardens with a delighted M ª Pau, who loves palaces: “I would like to make a travel show on TV or some sort of programme featuring different hotels and palaces, I’d be so happy,” she says. And we leave the city with that little wish, waving a cheery “See you soon!”.

degustar la ‘currywurst’, una salsicha ligeramente especiada, regada con salsa de tomate y curry en polvo. Por la tarde, decidimos inspeccionar una zona de compras. Nos dirigimos hacia la plaza del Hackescher Markt, donde nos perdemos entre los puestos de un mercadillo en el que abundan las frutas y verduras. Mari Pau nos confiesa que es una de las cosas que más le gusta hacer cuando viaja: “Me encanta visitar los mercados de alimentación, ver lo que se vende, qué come la gente… es una manera de conocer como viven”. Las calles que rodean la plaza están llenas de tiendas, y decidimos adentrarnos en el Hackesche Höfe, un edificio aparentemente normal por fuera, pero que en su interior esconde unas bellas galerías comerciales con pequeños

El Nikolaiviertel recrea el primer

Checkpoint Charlie

spanorama Spanair

23


imprescindibles de Berlín Imprescindibles de Berlín | Berlin ‘s essentials Por Mireia Aranda MaritimHotelBerlin

Este hotel de cuatro estrellas superior, decorado con el estilo glamuroso de los años 20, está situado en el tranquilo barrio diplomático, cerca del Tiergarten, la avenida Kurfürstendamm y la Potsdamer Platz. Cuenta con más de 500 habitaciones (41 de ellas, suites) y tres restaurantes: el Maritim, el Brasserie y el Grand Restaurant M. Y para relajarse después de una dura jornada turística o de negocios, ofrece un área ‘wellness’ con piscina, gimnasio, sauna, baño de vapor y solárium. Stauffenbergstrasse, 26. Tel. +49 (0) 30 2065-0. www.maritim.de

NhowBerlin

Situado a orillas del río Spree y en el epicentro de la escena creativa de la ciudad, este moderno establecimiento, firmado por el arquitecto Sergei Tchoban y el diseñador de interiores Karim Rashid, cuenta en sus instalaciones con dos estudios profesionales de grabación de música. De lo más ‘trendy’ de la ciudad. Stralauer Allee, 3. Tel. +49 (0) 30 290 299 0. www.nhow-hotels.com

EurostarsBerlin

Inaugurado el pasado mes de abril y situado en pleno corazón de Berlín, este cinco estrellas posee una espectacular arquitectura y un impactante diseño interior. Asimismo, cuenta con un restaurante gastronómico, un ‘lobby bar’ de diseño, piscina climatizada, ‘fitness centre’ y 900 m² para la celebración de eventos. Friedrichstrasse, 99. Tel. +49 (0) 30 701 73 60. www.eurostarsberlin.com

SageRestaurant

Cocina creativa y una magnífica terraza con arena de playa cuando llega el buen tiempo es lo que ofrece este restaurante, ubicado a orillas del río Spree, en el animado barrio de Kreuzberg. Se puede escoger entre una selección exclusiva de pescados, carnes y platos vegetarianos, así como menús y variaciones creativas de pizza. Köpenicker Strasse, 18-20. Tel. +49 (0) 30 7554 9407-1. www.sage-restaurant.de

RestaurantTimRaue

Tim Raue, uno de los mejores chefs de la ciudad, y su mujer, Marie-Anne, son los propietarios de este restaurante ubicado en la antigua galería de arte Crone, a sólo unos pasos del Checkpoint Charlie. Su cocina de inspiración asiática, una mezcla de la perfección del producto japonés, los sabores de Tailandia y la filosofía de la cocina china, no deja indiferente a nadie. Udi-dutschke Strasse, 26. Tel. +49 (0) 30 2 59 3 79 30. www.tim-raue.com

24

spanorama Spanair

Aquest hotel de quatre estrelles superior, decorat amb l’estil glamurós dels anys 20, es troba situat al tranquil barri diplomàtic, prop del Tiergarten, l’avinguda Kurfürstendamm i la Potsdamer Platz. Compta amb més de 500 habitacions (41 de les quals són suites) i tres restaurants: el Maritim, el Brasserie i el Grand Restaurant M. I per relaxar-se després d’una dura jornada turística o de negocis, ofereix un àrea ‘wellness’ amb piscina, gimnàs, sauna, bany de vapor i solàrium.

This four-star hotel, decorated with the glamorous style of the 1920s, is located in the quiet diplomatic quarter, near the Tiergarten, Kurfürstendamm Avenue and Potsdamer Platz. It boasts over 500 rooms (including 41 suites) and three restaurants: the Maritim, the Brasserie and Grand Restaurant M. To relax after a hectic day of business or sightseeing, it also has a wellness area with pool, gym, sauna, steam bath and solarium.

Situat a tocar del riu Spree, i en ple epicentre de l’escena creativa de la ciutat, aquest modern establiment, signat per l’arquitecte Sergei Tchoban i el dissenyador d’interiors Karim Rashid, compta amb dos estudis professionals d’enregistrament de música en les seves instal·lacions. El més ‘trendy’ de la ciutat.

Located by the River Spree, right in the epicentre of the city’s creative scene, this modern hotel, designed by architect Sergei Tchoban and interior designer Karim Rashid, houses two professional music studios. One of the trendiest in the city.

Inaugurat el passat mes d’abril i situat en ple cor de Berlín, aquest cinc estrelles posseeix una espectacular arquitectura i un impactant disseny interior. Compta també amb un restaurant gastronòmic, un ‘lobby bar’ de disseny, piscina climatizada, ‘fitness centre’ i 900 m² per a la celebració d’esdeveniments.

Opened last April and located in the heart of Berlin, this five-star hotel has dramatic architecture and striking interior design. It also boasts a gourmet restaurant, a design lobby bar, a heated pool, a fitness centre and a 900 sq m space for hosting events.

Cuina creativa i una magnífica terrassa amb sorra de platja quan arriba el bon temps és el que ofereix aquest restaurant, situat a la vora del riu Spree, a l’animat barri de Kreuzberg. Es pot escollir entre una selecció exclusiva de peixos, carns i plats vegetarians, així com menús i variacions creatives de pizza.

Creative cuisine and a great terrace with beach sand in the warm weather: that’s what this restaurant has to offer. Located by the River Spree, in the lively Kreuzberg district, at the Sage you can choose from an exclusive selection of fish, meat and vegetarian dishes, as well as menus and creative variations on pizza.

Tim Raue, un dels millors xefs de la ciutat, i la seva dona, Marie-Anne, són els propietaris d’aquest restaurant situat a l’antiga galeria d’art Crone, a poques passes del Checkpoint Charlie. La seva cuina d’inspiració asiàtica, una barreja de la perfecció del producte japonès, els sabors de Tailàndia i la filosofia de la cuina xinesa, no deixa indiferent a ningú.

Tim Raue, one of the best chefs in the city, and his wife, Marie-Anne, are the owners of this restaurant, located in the former Crone art gallery, just a stone’s throw from Checkpoint Charlie. Inspired by a blend of Japanese product perfection, Thai flavours and Chinese cooking philosophy, their Asian cuisine leaves no one indifferent.


proarte Hotel

Lujo y diseño en el corazón de Berlín Luxe i disseny al cor de Berlín. Luxury and design in the heart of Berlin Situado en pleno centro de la capital alemana, entre la Puerta de Brandenburgo y la plaza Gendarmenmarkt, este es un hotel con mucha personalidad. Ubicado en un edificio del antiguo Berlín Este, combina la funcionalidad de sus habitaciones con una moderna arquitectura, un diseño armonioso y un toque de arte que se traducen en un ambiente único. Cuenta con más de cuatrocientas habitaciones (26 de ellas, suites), dos centros de negocios, una peluquería, una boutique y una zona de spa de lujo con piscina, sauna, baño de vapor, gimnasio, servicios de estética y masajes. Además, el ProArte ofrece a sus clientes la posibilidad de disfrutar, tanto en el desayuno como en el almuerzo, de platos preparados con ingredientes de cultivo ecológico en sus tres restaurantes: el Galerie, el Atelier i el Bistro Media. Y para tomar una copa: el Checkpoint Bar, especializado en cócteles. Friedrichstrasse, 151. — Tel. +49 (0) 30 2033 4410. — www.maritim.de

Situat en ple centre de la capital alemanya, entre la Porta de Brandenburg i la plaça Gendarmenmarkt, aquest és un hotel amb molta personalitat. Ubicat en un edifici de l’antic Berlín Est, combina la funcionalitat de les seves habitacions amb una moderna arquitectura, un disseny harmoniós i un toc d’art que es tradueixen en un ambient únic. Compta amb més de quatre-centes habitacions (26 de les quals són suites), dos centres de negocis, una perruqueria, una boutique i una zona de spa de luxe amb piscina, sauna, bany de vapor, gimnàs, serveis d’estètica i massatges. A més, el ProArte ofereix als seus clients la possibilitat de gaudir, tant per esmorzar com per dinar, de plats preparats amb ingredients de cultiu ecològic en els seus tres restaurants: el Galerie, l’Atelier i el Bistro Media. I per prendre una copa: el Checkpoint Bar, especialitzat en còctels.

Located in the heart of the German capital, between the Brandenburg Gate and Gendarmenmarkt square, this is a hotel with personality. Housed in a building of former East Berlin, it combines the functionality of its rooms with a modern architecture, a harmonious design and a touch of art that translate into a unique atmosphere. It boasts over four hundred rooms (26 suites), two business centers, a hair salon, a boutique and a spa area with swimming pool, sauna, steam room, gym, beauty services and massages. The ProArte also offers its guests the chance to enjoy both breakfast and lunch dishes prepared with organically grown ingredients in its three restaurants: Galerie, Atelier and Media Bistro. And for a drink: the Checkpoint Bar, specialising in cocktails.

spanorama Spanair

25


Valero rivera entrevista interview

El hombre de los retos | L’home dels reptes | A man of challenges Es el mejor entrenador de la historia del balonmano. Capitaneó la época dorada del Barça y ahora quiere repetir el éxito como seleccionador nacional. És el millor entrenador de la història de l’handbol. Va capitanejar l’època daurada del Barça i ara vol repetir l’èxit com a seleccionador nacional. He is the best coach in handball history. He led the golden age of Barça and is now eager to replicate his success as Spain’s national team manager. Texto: Raquel Alba — Fotos: Joan Masats.

los 14 años, fichó por el equipo juvenil de A balonmano del F.C. Barcelona. Tras su debut en el primer equipo a los 19, permaneció allí once

las de este año se celebran los días 23, 24 y 25 de junio, y cuentan, entre otros, con Vicente del Bosque como conferenciante. Vital y efusivo, Valero Rivera está hecho con el material de los campeones. Se diría que es, además, un hombre con ángel. No en vano nació el día de San Valentín. Charlamos con él. En pocos años, ha conseguido que el balonmano español vuelva a situarse en la élite mundial. Pues sí, comenzamos muy mal hace dos años en el Mundial de Croacia, donde quedamos en el puesto 13. Pero hemos remontado hasta llegar a ser terceros este año. Estamos en el buen camino. Somos el único equipo al que no han ganado los franceses, líderes mundiales en balonmano. Las sensaciones de cara al Mundial de Serbia y a las Olimpiadas del año que viene son, entonces, buenas. ¿Cuál es el secreto de la progresión del equipo?

Es fundamental apostar por los jugadores, no hacer cambios de golpe. Tener coherencia y, por supuesto, una buena defensa. Es la fórmula que apliqué en el Barça mientras lo entrené. Y es la fórmula que uso como seleccionador aunque sea algo más complejo, porque ahora dependo mucho de cómo llegan físicamente los jugadores y de lo que han hecho en sus respectivos clubes. Además, resulta difícil encontrar días para que los seleccionados entrenen juntos y se cree entre ellos un tejido de equipo. ¿Es más ingrato el trabajo de seleccionador que el de entrenador? Sin duda. Es mucho más agradecido ser entrenador de club. Tiene más continuidad y cada semana hay tests para ver qué tal va tu equipo. Como seleccionador, te lo juegas todo en un par de semanas. Pero también tiene sus grandes compensaciones. En un momento determinado,

ls 14 anys, va fitxar per l’equip juvenil d’handbol A del FC Barcelona. Després del seu debut al primer equip quan en tenia 19, va continuar-hi onze

de Spanair, les d’aquest any se celebren els dies 23, 24 i 25 de juny, i compten, entre altres, amb Vicente del Bosque com a conferenciant. Vital i efusiu, Valero Rivera està fet amb el material dels campions. Podríem dir que és, a més, un home amb encís. No és casualitat que nasqués el dia de Sant Valentí. Xerrem amb ell una estona. En pocs anys, heu aconseguit que l’handbol espanyol torni a situar-se a l’elit mundial. Doncs sí, vam començar molt malament fa dos anys al Mundial de Croàcia, on vam quedar en 13a posició. Però hem remuntat fins a arribar a ser tercers aquest any. Anem pel bon camí. Som l’únic equip al qual no han guanyat els francesos, líders mundials en handbol. Les sensacions de cara al Mundial de Sèrbia i a les Olimpíades de l’any vinent són bones, llavors. Quin és el secret de la progressió de l’equip? És fonamental apostar pels jugadors, no fer

canvis de cop. Tenir coherència i, per descomptat, una bona defensa. És la fórmula que vaig aplicar al Barça mentre l’entrenava. I és la fórmula que utilitzo com a seleccionador, encara que sigui una qüestió més complexa, perquè ara depenc molt de com arriben físicament els jugadors i de què han fet en els seus respectius clubs. A més, es fa difícil trobar dies perquè els seleccionats puguin entrenar junts i es creï entre ells un teixit d’equip. És més ingrat el treball de seleccionador que no pas el d’entrenador? Sens dubte. És molt més agraït ser entrenador de club. Té més continuïtat i cada setmana hi ha tests per veure com va el teu equip. Com a seleccionador, t’ho jugues tot en un parell de setmanes. Però també té les seves grans compensacions. En un moment determinat, tens l’atenció de tots els espanyols, i si les coses

hen he was 14, he was signed by the FC W Barcelona junior handball team. After debuting in the first team at 19, he stayed for

workshops on the different aspects of being a sports coach. With the support of Spanair, this year’s event will take place on 23, 24 and 25 June and will be graced by Vicente del Bosque as guest speaker, among others. With a sparkling, energetic personality, Valero Rivera is champion material. He could be described as a charmer as well. Indeed, he was born on Valentine’s Day. Let’s have a chat with him. In just a few years, you have managed to take Spanish handball back to the world’s elite. Well, we did have a very bad start two years ago in the World Championship in Croatia, where we ended up 13th. But we have made it up to the third place this year. We are on the right track. We are the only team that has never been beaten by the French, the world leaders in handball. We all seem to have a good feeling for the team’s

performance in Serbia’s World Championship and the Olympics next year. What is the secret of the team’s progress? It is essential to trust the players and not to make sudden changes. It’s all about being consistent and, of course, having a good defence. It is the formula that I used as Barça’s coach and the one I’m using as the national manager, despite it’s a rather more complicated matter, since I now depend a lot on each player’s physical condition and what they did in their respective clubs. Besides, it’s difficult to find the right day for all players to train together to foster a real team spirit among them. Is it less rewarding being a national team manager than being a coach? Definitely. It’s a lot more rewarding being a club’s coach. It’s a more permanent job and you have

temporadas seguidas, llegando a ser el capitán. Más tarde, pasó a ser su entrenador y capitaneó el ‘dream team’, que ganó lo que nunca nadie había ganado antes: cinco Copas de Europa consecutivas. Hoy, Valero Rivera está al frente de la selección española de balonmano y es responsable, en parte, del éxito que supuso la medalla de bronce del pasado Mundial. Pero quiere más. Un oro en el Europeo de Serbia, o en las Olimpiadas del año que viene. La meta es el cielo. Y él ya lo ha tocado alguna vez. Mientras lo consigue de nuevo, Valero aún tiene tiempo para evangelizar sobre el arte de entrenar. La prueba es que organiza cada año en Lanzarote las jornadas Clinic (www.valerorivera.com), donde se ofrecen charlas y talleres sobre qué significa ser un entrenador deportivo. Con el apoyo de Spanair,

temporades seguides, arribant a ser capità. Més tard, va passar a ser-ne l’entrenador i capitanejar el ‘dream team’, que va guanyar el que mai ningú no havia guanyat abans: cinc Copes d’Europa consecutives. Avui, Valero Rivera és al capdavant de la selecció espanyola d’handbol i és responsable, en part, de l’èxit que va suposar la medalla de bronze del passat Mundial. Però en vol més. Un or a l’Europeu de Sèrbia, o a les Olimpíades de l’any vinent. La meta és el cel. I ell ja l’ha tocat alguna vegada. Mentre ho aconsegueix de nou, Valero encara té temps per evangelitzar sobre l’art d’entrenar. La prova és que organitza cada any a Lanzarote les jornades Clinic (www.valerorivera. com), on s’ofereixen xerrades i tallers sobre què significa ser un entrenador esportiu. Amb el suport

eleven seasons in a row, becoming the captain. He was later named the coach and led the “dream team” that won what no one had ever won before: five consecutive European Cups. Today, Valero Rivera leads the Spanish national handball team and is in part responsible for the success of their bronze medal at last year’s World Championship. But he is eager for more. A gold medal at the European Championship in Serbia or at next year’s Olympics. His goal is heaven. And he’s reached it sometime. While he’s headed for the top again, Valero still finds some time to preach about the art of coaching. To prove it, he organises the Clinic sporting events (www.valerorivera.com) in Lanzarote every year, including conferences and

26

spanorama Spanair


spanorama Spanair

27


tienes la atención de todos los españoles, y si las cosas van bien, sentir el entusiasmo de toda esa gente es maravilloso. Ha sido jugador y entrenador, ¿en qué faceta se siente más cómodo? Sin duda alguna, en la de entrenador. Incluso cuando era jugador, sentía que mi vocación estaba del lado de los entrenadores. Estudié INEF porque quería ser entrenador.

Por cierto, he leído que en la carrera sacaba mejores notas en las asignaturas de fútbol y de baloncesto que en balonmano. Pues sí, en los otros deportes sacaba sobresalientes. Pero en balonmano saqué un siete, que tampoco está mal, pero era menos de lo que podría esperarse dado que llevaba jugando a este deporte de manera profesional desde los 14. Supongo que tenía mis propias ideas y me costaba amoldarme a las teorías de otros. Y después de once años como jugador, llegó por fin el turno de entrenar el Barça. Seis Copas de Europa y cinco consecutivas. ¿Qué convirtió a aquel equipo de balonmano en un auténtico ‘dream team’? Apostar por la juventud y por la cantera. Eran jugadores muy jovencitos, y de aquí o de cerca. Se sentían muy identificados con el club. Es un poco la fórmula de Pep Guardiola, con la que me siento plenamente identificado. El Barça de fútbol de ahora trabaja con jugadores que saben cómo es el Barça y cómo se espera de ellos que jueguen. Pep es un hombre de la casa, como lo fui yo. Conoce cómo piensan los seguidores del club y está en su sintonía. Eso está claro que se traduce en muchos más éxitos que fichar masivamente a gente de fuera que no está en la misma frecuencia que los clubes. ¿Por qué el balonmano no acaba de convertirse en un deporte que despierte el interés masivo? Yo creo que hemos hecho algo mal en los últimos años. En los años 90, los estadios de balonmano se llenaban de gente. Ahora están medio vacíos. Antes, el balonmano era el tercer deporte más seguido, a distancia del fútbol, pero no tan lejos del baloncesto. El baloncesto se ha situado a mucha distancia de nosotros en lo que a popularidad se refiere. Creo que algo de la falta de interés en el balonmano tiene que ver con el fútbol sala, que utiliza los mismos campos y porterías y que ha ganado terreno en las escuelas en los últimos años. A ver si en el futuro logramos remontar el interés en el balonmano.

van bé, sentir l’entusiasme de tota aquesta gent és meravellós. Heu estat jugador i entrenador, en quina faceta us sentiu més còmode? Sens dubte, en la d’entrenador. Fins i tot quan era jugador sentia que la meva vocació era d’entrenador. Vaig estudiar INEF perquè volia ser entrenador. Per cert, he llegit que mentre estudiàveu trèieu més bones notes en les assignatures de futbol i de bàsquet que no pas d’handbol. Doncs sí, en els altres esports treia excel·lent. Però en handbol vaig treure un set, que tampoc no està malament, però era menys del que podia esperar, perquè portava jugant a aquest esport de manera professional des dels 14 anys. Suposo que tenia les meves pròpies idees i em costava adaptar-me a les

teories dels altres. I després d’onze anys com a jugador, va arribar per fi el torn d’entrenar el Barça. Sis Copes d’Europa i cinc consecutives. Què va convertir aquell equip d’handbol en un autèntic ‘dream team’? Apostar per la joventut i pel planter de l’equip. Eren jugadors molt jovenets, i d’aquí o de prop. Se sentien molt identificats amb el club. És una mica la fórmula d’en Pep Guardiola, amb la qual em sento plenament identificat. El Barça de futbol d’ara treballa amb jugadors que saben com és el Barça i com s’espera d’ells que juguin. En Pep és un home de la casa, com ho vaig ser jo. Sap com pensen els seguidors del club i es mou en la seva sintonia. Això és obvi que es tradueix en molts més èxits que no pas fitxant de manera

massiva a gent de fora que no es mouen en la mateixa freqüència que els clubs. Per què l’handbol no acaba de convertir-se en un esport que desperti l’interès del públic massiu? Jo crec que hem fet alguna cosa malament en els últims anys. Als anys 90, els estadis d’handbol s’omplien de gent. Ara són mig buits. Abans, l’handbol era el tercer esport més seguit, a distància del futbol, però no tan lluny del bàsquet. El bàsquet s’ha situat a molta distància de nosaltres pel que fa a popularitat. Crec que part de la manca d’interès en l’handbol té a veure amb el futbol sala, que utilitza els mateixos camps i porteries, i que ha guanyat terreny a les escoles en els últims anys. A veure si en el futur aconseguim remuntar l’interès en l’handbol.

weekly tests to check the team’s progress. As the manager, you risk everything on a couple of weeks. But it also has great rewards. At some point, you get the attention of your country supporters, and if things go well, it’s great to feel the enthusiasm of all these people. You have been both a player and a coach, what makes you feel more comfortable? I would definitely have to say being a coach. Even when I was a player, I felt my vocation was to be a coach. I studied Sports Science because I did want to be a coach. By the way, I have read you got higher grades in football and basketball than in handball at college. Yes I did, I got A in the other sports. But I got B in handball, which is not bad either, though it was less than expected, since I had been playing the sport

on a professional basis since I was 14. I guess I did have my own ideas and it was hard for me to adapt to the theories of others. After eleven years as a player, you finally got the chance to become Barça’s coach. Six European Cups, five in a row. What turned you guys into a “dream team”? It was all about focusing on the club’s youth team. They were all very young players, from Barcelona or its environs. They were very much identified with the club. It’s a bit of Pep Guardiola’s formula, which I completely identify with. Barça’s current football team deals with players who know what Barça is about and how they are expected to play. Pep is a homeboy, just as I was. He knows how the club supporters think and feel and he is in perfect tune with them. That of

course leads to a lot more success than en masse signing guys from further afield who are not in tune with the clubs. Why is it handball doesn’t seem to attract the interest of a mass audience? I think we must’ve done something wrong in the last few years. Back in the nineties, handball stadiums were easily crowded. Now they’re half-empty. Handball used to be the third most popular sport, way behind football, but not so far from basketball. Basketball has become a lot more popular. I think part of the lack of interest in handball has to do with futsal, which uses the same fields and goals and has gained ground in schools in recent years. Let’s hope we can grab back the interest in handball in the future.

“Me siento mejor como entrenador que como jugador”.

“Em sento millor com a entrenador que com a jugador”. “I feel more at ease as a coach than as a player”.

28

spanorama Spanair


spanorama Spanair

29


hamburgo, espíritu marinero Hamburg, esperit mariner | Hamburg, maritime spirit La vitalista ciudad mercantil es la segunda en tamaño de Alemania, y su puerto, el mayor del país. La vitalista ciutat mercantil és la segona en grandària d’Alemanya, i el seu port, el més gran del país. The bustling market city is the second-largest in Germany, and its port, the largest in the country. Texto: Mireia Aranda — Fotos: Joan Masats. Con la colaboración de Hamburg Tourismus (www.hamburg-tourismus.de) y de la Oficina Nacional Alemana de Turismo (www.germany.travel/es/).

30

spanorama Spanair


ituada en el norte de Alemania, Hamburgo Sencuentran está ubicada alrededor de dos lagos que se en pleno centro (el Binnenalster y el

que uno tiene cuando el avión se acerca para aterrizar en el aeropuerto de Hamburgo, es que se encuentra ubicada en medio de un gran y frondoso bosque verde del que uno no alcanza a ver el final. Y es que no solo el agua otorga una especial personalidad a esta ciudad. La vegetación es un elemento omnipresente en su fisonomía

ituada al nord d’Alemanya, Hamburg se situa al voltant de dos llacs que es troben en S ple centre (el Binnenalster i l’Aussenalster), i la

situada enmig d’un gran i frondós bosc verd del qual no s’arriba a veure el final. I és que no només l’aigua atorga una especial personalitat a aquesta ciutat. La vegetació és un element omnipresent en la seva fisonomia –una quarta part de la ciutat és verda–, i per preservar-la, cada any s’hi planten 2.000 arbres nous. Aquesta característica, així com la llarga tradició de compromís dels

ocated in northern Germany, Hamburg lies L around two lakes within the central city area (the Alster and the Aussenalster), and is crossed by

is that not only water lends a special character to Hamburg. Vegetation is a pervasive element in the city as well -one quarter of Hamburg is green space. To preserve it, 2000 new trees are planted each year. That, along with the long tradition of environmental commitment of its people, leaders and companies, has led the city to be appointed as the second European Green Capital this year. Just one more reason to visit Hamburg.

Aussenalster), y la atraviesan tres ríos (el Elba, el Alster y el Bille) y un pequeño laberinto de estrechos canales. Pero a pesar de su marcado carácter acuático y marinero, la primera sensación

travessen tres rius (l’Elba, l’Alster i el Bille) i un petit laberint d’estrets canals. Però malgrat el seu marcat caràcter aquàtic i mariner, la primera sensació que es té quan l’avió s’acosta per aterrar a l’aeroport d’Hamburg, és que es troba

three rivers (the Elbe, Alster and Bille) and a small maze of narrow canals. But despite its distinctive aquatic, maritime character, the first feeling you get when the plane is about to land at Hamburg airport is that the city is lying in the middle of a large, lush, never-ending green forest. And the thing

vista del puerto desde el río elba spanorama Spanair

31


–una cuarta parte de la ciudad es verde–, y quiere descubrir su esencia, hay que empezar para preservarla, cada año se plantan en ella dándose un paseo por su puerto fluvial, lleno de 2.000 árboles nuevos. Esta característica, junto embarcaciones, grúas y grandes contenedores con la larga tradición de compromiso de sus que simbolizan el poderío comercial e industrial habitantes, sus gobernantes y sus empresas de la ciudad. Con una extensión de 74 kilómecon el medio ambiente, ha hecho que este año tros cuadrados, el puerto ocupa un 10% de Hamburgo haya sido Hamburgo, y discurre a lo Su puerto fluvial simboliza el reconocida como la largo del norte del río Elba. segunda Capital Europea poderío comercial de la ciudad. Barcos de todo tipo ofrecen Verde. Una razón más recorridos por la zona, la El seu port fluvial simbolitza el mayoría de los cuales parten para visitarla. No obstante, si se del Landugsbrüken, como poder comercial de la ciutat. quadrats, el port ocupa un seus habitants, els seus Its river port symbolises the commercial power of the city. governants i les seves 10% d’Hamburg i discorre empreses amb el medi al llarg del nord del riu ambient, ha fet que Elba. Vaixells de tota mena aquest any Hamburg hagi estat reconeguda ofereixen recorreguts per la zona, la majoria dels com la segona Capital Verda Europea. Una raó quals surten del Landugsbrüken, com els de la més per visitar-la. companyia Rainer Abicht (www.abicht.de), entre

rathaus aussenalster

32

spanorama Spanair

Però si es vol descobrir la seva essència, cal començar fent una passejada pel seu port fluvial, ple d’embarcacions, grues i grans contenidors que simbolitzen el poder comercial i industrial de la ciutat. Amb una extensió de 74 quilòmetres

altres. Una altra raó per passejar-s’hi són els seus petits bars, restaurants i terrasses (algunes situades damunt del riu o a l’interior de petites embarcacions), en molts dels quals es pot degustar bon peix i marisc, els plats forts de la ciutat.

But if you want to discover the essence of Hamburg, start by having a walk around its river port, full of boats, cranes and large containers that symbolise the commercial and industrial power of the city. With an area of 74 sq km, the harbour occupies about 10% of Hamburg, and stretches north up the River Elbe. Boats of all types offer tours of the area, most of which start at the Landungsbrüken, as the ones by Rainer Abicht (www.abicht.de), among others. Another reason to stroll around the port are

the little bars, restaurants and terraces (some located above the river or on small boats), many of which offer good fish and seafood, the city’s main dishes. And if your visit happens to be on a Sunday, don’t miss the lively Fischmarkt (5 – 9:30 a.m April to September, and 7 – 9:30 a.m. October to March), an institution in the city since the eighteenth century, where you can buy anything from fresh fish and seafood to fruit and flowers. In the adjacent fish market, there are live music performances of different styles to make your


los de la compañía Rainer Abicht (www.abicht. de), entre otras. Otra razón para pasearse por él son sus pequeños bares, restaurantes y terrazas (algunas situadas encima del río o en el interior de pequeñas embarcaciones), en muchos de los cuales se puede degustar un buen pescado y marisco, los platos fuertes de la ciudad. Y si su visita coincide con un domingo, no se pierda el animado Fischmarkt (de 5 a 9.30h de abril a septiembre, y de 7 a 9.30h de octubre a marzo), toda una institución en la ciudad desde el siglo XVIII, y en el que se puede comprar desde pescado fresco y

marisco hasta fruta y flores. En la contigua lonja del pescado, actuaciones musicales de diferentes estilos amenizan las compras a sus visitantes. La importancia que el puerto tiene para la ciudad se manifiesta en su grado máximo en el Hafengeburtstag (Día del Puerto), el mayor evento anual de Hamburgo. A principios de mayo y durante tres días, conciertos, ferias, fuegos artificiales, centenares de puestos de comida y bebida, entre otros, festejan la conmemoración del momento en que el emperador Barbarroja aprobó la exención de los aranceles aduaneros.

I si la vostra visita coincideix amb un diumenge, no us perdeu l’animat Fischmarkt (de 5 a 9.30 h d’abril a setembre, i de 7 a 9.30 h d’octubre a març), tota una institució a la ciutat des del segle XVIII, i en el qual es pot comprar des de peix fresc i marisc fins a fruita i flors. A la contigua llotja del peix, actuacions musicals de diferents estils amenitzen les compres als seus visitants. La importància que el port té per a la ciutat es manifesta en el seu grau màxim durant el Hafengeburtstag (Dia del Port), el major esdeveniment anual d’Hamburg. A principis de maig i durant

tres dies, concerts, fires, focs artificials i centenars de llocs de menjar i beguda, entre altres, celebren la commemoració del moment en què l’emperador Barbarroja va aprovar l’exempció dels aranzels duaners. Al voltant del port, hi trobem animats barris com el Reeperbahn (ple de bars, clubs eròtics i espectacles de varietats) o el barri portuguès, un petit entramat d’agradables carrers plens de cafeteries i restaurants amb petites terrasses, en les quals s’ofereix menjar portuguès i espanyol. Cap al nord d’aquest barri trobem la St.

shopping more enjoyable. The importance of the port in the city reaches its climax during the Hafengeburtstag (Day of the Port), the largest annual event in Hamburg. In early May for three days, concerts, fairs, fireworks, hundreds of food and drink stalls, among others, celebrate the commemoration of the moment when Emperor Barbarossa approved the exemption of customs duties. Around the port, there are lively neighbourhoods, such as the Reeperbahn (filled with bars,

brothels and variety show venues) or the Portuguese Quarter, a small maze of nice little streets with an array of cafes and restaurants with little terraces serving Portuguese and Spanish food. To the north of this district is St. Michaelis church or ‘Der Michel’, as the locals call it. It is a symbol of Hamburg, and the largest baroque Protestant church in northern Germany. The belfry, which can be climbed on foot or by lift, offers magnificent views. To the east of the port, the maritime spirit

barrio portugués

alsterarkaden

spanorama Spanair

33


Alrededor del puerto se encuentran animados barrios como el Reeperbahn (lleno de bares, clubes de alterne y espectáculos de variedades) o el barrio portugués, un pequeño entramado de agradables calles llenas de cafeterías y restaurantes con pequeñas terrazas, en las que se ofrece comida portuguesa y española. Hacia el norte de este barrio se encuentra la St. Michaeliskirche o ‘Der Michel’, como la llaman los lugareños. Es uno de los símbolos de Hamburgo, y la mayor iglesia protestante barroca del norte de Alemania. Su campanario, al que se puede subir a pie o en

ascensor, ofrece unas magníficas vistas. En la zona este del puerto, el espíritu marítimo se hace patente en el archipiélago de Speicherstadt, que alberga, rodeado de canales, un gran complejo de almacenes de mercancías neogóticos, construidos con ladrillo rojo y techo de cobre a finales del siglo XIX. Después de impregnarse de espíritu portuario, hay que adentrarse hacia el centro de la ciudad, donde se encuentra la Rathaus, el opulento ayuntamiento de Hamburgo, de estilo barroco, frente al cual se abre una gran plaza que sirve de

i sostre de coure a la fi del segle XIX. Michaeliskirche o ‘Der Michel’, com l’anomenen els hamburguesos. És un dels símbols d’Hamburg Després d’impregnar-se de l’esperit portuari, cal endinsar-se cap al centre de la ciutat, on es troba i la major església protestant barroca del nord d’Alemanya. El seu campanar, al qual es pot pujar la Rathaus, l’opulent ajuntament d’Hamburg, a peu o en ascensor, ofereix unes magnífiques d’estil barroc, enfront del qual s’obre una gran plaça que serveix d’escenari als grans esdevenivistes. ments de la ciutat. A un dels seus costats discorre A la zona est del port, l’esperit marítim es fa palès en l’arxipèlag de Speicherstadt, que acull, l’Alsterfleet, un petit canal flanquejat per les envoltat de canals, un gran Alsterarkaden, unes elegants La St. Michaeliskirche es uno porxades d’estil renaixentista complex de magatzems de mercaderies neogòtics, de los símbolos de la ciudad. que acullen petites botigues i cafeteries. Al nord de la Ratconstruïts amb maó vermell

La St. Michaeliskirche és

becomes patently obviun dels símbols de la ciutat. Hamburg city hall, is located. ous in the Speicherstadt In front is a large square that archipelago, surrounded by St. Michaelis church is one of serves as a venue for the great the symbols of the city. canals, which is home to a events in the city. To one side large complex of neo-Gothic flows the Alsterfleet, a little warehouses, built with red canal flanked by the Alsterarbrick and copper roofs in the late nineteenth kaden, a set of elegant Renaissance-style arches century. that house small shops and cafes. North of the After being impregnated with the spirit of the Rathaus is the Binnenalster, which is separated port, you must head further into the city centre, from its “big brother”, the Aussenalster, by two where the Rathaus, the baroque-style, opulent bridges: the Lombardsbrücke and the Kennedyel binnenalster, con el rathaus al fondo

34

spanorama Spanair


escenario para los grandes acontecimientos de la ciudad. A uno de sus lados discurre el Alsterfleet, un pequeño canal flanqueado por los Alsterarkaden, unos elegantes soportales de estilo renacentista que albergan pequeñas tiendas y cafeterías. Al norte de la Rathaus se abre el Binnenalster, que queda separado de su “hermano mayor”, el Aussenalster, por dos puentes: el Lombardsbrücke y el Kennedybrücke. A ambas orillas del gran lago se extienden los barrios distinguidos de la ciudad, como el Rotherbaum, donde se pueden admirar bellas casas señoriales y las sedes de

diferentes embajadas, rodeadas de amplias zonas verdes. Y para terminar la visita a Hamburgo, nada mejor que mirar hacia su futuro. Éste se proyecta en su zona sureste, en la llamada Hafen City, un área de 157 ha enfrente del Speicherstadt que había estado abandonada durante mucho tiempo y que ha sido reurbanizada. Modernos restaurantes, viviendas y oficinas forman parte ya de un gran proyecto de regeneración de la zona, que se convertirá en la más moderna de la ciudad. Entre los edificios en construcción está el del nuevo

haus s’obre el Binnenalster, que queda separat est, a l’anomenada Hafen City, una zona de 157 del seu « germà gran », l’Aussenalster, per dos hectàrees davant del Speicherstadt que havia ponts : el Lombardsbrücke i el Kennedybrücke. A estat abandonada durant molt de temps i que ha estat reurbanitzada. Moderns restaurants, totes dues ribes del gran llac s’estenen els barris habitatges i oficines formen part ja d’un gran prodistingits de la ciutat, com el Rotherbaum, on es poden admirar belles cases senyorials i les seus jecte de regeneració de la zona, que es convertirà de diferents ambaixades, envoltades d’àmplies en la més moderna de la ciutat. Entre els edificis zones verdes. en construcció hi ha el del nou teatre de la Filharmònica d’Elba (ElbphilarmoI per acabar la visita a Hamnie), situat a l’extrem oest burg, no hi ha res com mirar El Speicherstadt alberga un cap al seu futur. Aquest es de la ‘City’, la inauguració gran complejo de almacenes. del qual està prevista per al projecta a la seva zona sud-

L’ Speicherstadt acull un gran

brücke. Extending on both of the city, known as complex de magatzems. sides of the lake are the HafenCity. It is an area of The Speicherstadt holds city’s most distinguished 157 hectares just opposite a big cluster of warehouses. neighbourhoods, such as Speicherstadt that had Rotherbaum, where you can been abandoned for a long admire beautiful houses time and has been redevelas well as the buildings of several embassies, oped. Modern restaurants, homes and offices surrounded by green spaces. are already part of a major project to regenerate There is no better way to finish your visit to the area, which is to become the most modern in Hamburg than looking ahead to its future, the city. Among the buildings under construcwhich is heading towards the southeast area tion, we can find the Elbphilarmonie, the new

speicherstadt

patio interior del rathaus

spanorama Spanair

35


teatro de la Filarmónica de Elba (Elbphilarmonie), situado en el extremo oeste de la ‘City’, cuya inauguración está prevista para 2012, y cuyo diseño firman los suizos Herzog & De Meuron. Una universidad, una nueva estación para cruceros y un centro científico son otros de los proyectos de futuro de la Hafen City. Se calcula que, en los próximos 20 años, trabajarán en ella unas 45.000 personas y vivirán unas 12.000. Un nuevo reto para una ciudad que no deja de reinventarse y que merece la pena visitar

✈ Spanair opera tres vuelos semanales a Hamburgo, los lunes, miércoles y viernes, directos desde Barcelona.

2012, i el disseny del qual signen els suïssos Herzog & De Meuron. Una universitat, una nova estació per a creuers i un centre científic són uns altres dels projectes de futur de la Hafen City. Es calcula que, en els propers 20 anys, hi treballaran unes 45.000 persones, i n’hi viuran unes 12.000. Un nou repte per a una ciutat que no deixa de reinventar-se i que val la pena visitar ✈ Spanair opera tres vols setmanals a Hamburg, dilluns, dimecres i divendres des de Barcelona.

concert hall for the Elbe Philharmonic orchestra, located at the western end of HafenCity, which is scheduled to be open by 2012, and designed by the Swiss architects Herzog & de Meuron. A university, a new cruise terminal and a science centre are other future projects to be located in Hafen City. It is estimated that within the next 20 years, it will be home to about 12000 people and the workplace of 40000 people. A new challenge for a city that continues to reinvent itself and is worth visiting. ✈ Spanair operates three weekly flights to Hamburg, on Mondays, Wednesdays and Fridays, direct from Barcelona.

la heinrich-hertz-turm vista panorámica de la ciudad desde el campanario de la st. Michaeliskirche

36

spanorama Spanair

noria en la hafen City


imprescindibles de Hamburgo Imprescindibles d’Hamburg | Hamburg’s essentials Por Mireia Aranda MaritimHotelReichshof Por su perfecta ubicación, frente a la Hauptbahnhof (estación central de trenes), entre el Kunsthalle (museo de arte moderno) y el Deutsches Schauspielhaus (el Teatro Alemán), este histórico hotel de estilo clásico es una buena opción para alojarse en la ciudad, tanto por motivos laborales como de ocio. Otro de sus atractivos es su restaurante, el ClassiC, un impresionante espacio que recrea el estilo de un crucero de lujo de 1900, donde se puede degustar una exquisita cocina de la región e internacional. Kirchenallee, 34-36. Tel. +49 (0) 40 24833-111. www.maritim.de

HotelSide

Este singular hotel es el primer y único hotel de diseño con 5 estrellas de la ciudad. Ubicado cerca del Binnenalster y de la zona de compras, es perfecto para los amantes del diseño. Lo mejor, su céntrica situación, su interiorismo firmado por el milanés Matteo Thun, y sus suites “flotantes”, ubicadas en el 10º y 11º piso, con unas vistas magníficas sobre Hamburgo. Drehbahn, 49. Tel. +49 (0) 40 30 99 90. www.side-hamburg.de

BoulevardHotel

Pequeño hotel-boutique situado en el barrio residencial de Uhlenhorst, en la orilla este del Aussenalster. Ubicado en una bella casa del 1886 construida en estilo Art Nouveau, ha sido renovado recientemente, conservando parte de su antigua decoración y combinándola con lo último en diseño. Su apacible jardín y sus coquetas habitaciones son otros de sus atractivos. Hofweg, 73. Tel. +49 (0) 40 22 70 22 0. www.boulevardhotel.de

Fischereihafen

Situado en la zona más occidental del puerto, este elegante restaurante es uno de los clásicos de la ciudad, y uno de los que sirve el mejor pescado, incluidas las especialidades regionales. Vale la pena pedirse mesa en la terraza del comedor del primer piso, con vistas al río Elba. Grosse Elbstrasse, 143. Tel. +49 (0) 40 38 18 16. www.fischereihafenrestaurant.de

Per la seva perfecta ubicació, davant de la Hauptbahnhof (estació central de trens), entre el Kunsthalle (museu d’art modern) i el Deutsches Schauspielhaus (el Teatre Alemany), aquest històric hotel d’estil clàssic és una bona opció per allotjar-se a la ciutat, tant per motius laborals com d’oci. Un altre dels seus atractius és el seu restaurant, el ClassiC, un impressionant espai que recrea l’estil d’un creuer de luxe del 1900, on es pot degustar una exquisida cuina de la regió i internacional.

Thanks to its perfect location opposite the Hauptbahnhof (central railway station), between the Kunsthalle (modern art museum) and the Deutsches Schauspielhaus (German Theatre), this classic historic hotel is a good choice to stay in the city for both work and leisure. Another attraction is their restaurant, the ClassiC, an impressive space that recreates the style of a luxury cruise of 1900, where you can enjoy exquisite local and international cuisine.

Aquest singular hotel és el primer i únic hotel de disseny amb 5 estrelles de la ciutat. Situat prop del Binnenalster i de la zona de compres, és perfecte per als amants del disseny. El millor, la seva cèntrica situació, el seu interiorisme, signat pel milanès Matteo Thun, i les seves suites “flotants”, situades al 10è i 11è pis, amb unes vistes magnífiques sobre Hamburg.

This unique hotel is the first and only 5-star design hotel in the city. Located near the Binnenalster and the shopping area, it is perfect for design lovers. The hotel’s best assets are its central location, the interior design by the milanese Matteo Thun, and their “floating” suites, located on the 10th and 11th floors, with magnificent views over Hamburg.

Petit hotel-boutique situat al barri residencial d’Uhlenhorst, a la riba est de l’Aussenalster. Ubicat en una bella casa del 1886 construïda en estil Art Nouveau, ha estat renovat recentment, conservant part de la seva antiga decoració i combinant-la amb l’última moda en disseny. El seu agradable jardí i les seves boniques habitacions són uns altres dels seus atractius.

A small boutique hotel located in the suburb of Uhlenhorst, on the eastern shore of the Aussenalster. Located in a beautiful Art Nouveau-style house built in 1886, it has been newly renovated, retaining much of its former decoration and combining it with the latest design. Its peaceful garden and cosy rooms are other of the hotel’s attractions.

Situat a la zona més occidental del port, aquest elegant restaurant és un dels clàssics de la ciutat, i un dels que serveix el millor peix, incloses les especialitats regionals. Val la pena demanar-se taula a la terrassa del menjador del primer pis, amb vistes al riu Elba.

Located in the westernmost part of the port, this elegant restaurant is one of the city’s classics, serving some of the best fish in Hamburg, including regional specialities. It’s worth booking your table on the terrace at the dining room on the first floor, overlooking the River Elbe.

CarlsanderElbphilharmonie Este moderno restaurante de Hafen City, con vistas a la nueva Elbphilarmonie, cuenta con tres áreas diferentes: el Bistro, en el que se pueden degustar desde ‘quiches’ a ensaladas; la Brasserie, que ofrece una mezcla de cocina francesa y del norte de Alemania; y el Carls Bar & Lounge, reservado para fiestas privadas y con acceso directo al paseo marítimo. Am Kaiserkai, 69. Tel. +49 (0) 300 322 400. www.carls-brasserie.de

Aquest modern restaurant de Hafen City, amb vistes a la nova Elbphilarmonie, compta amb tres àrees diferents: el Bistro, en el qual es poden degustar des de quiches fins a amanides; la Brasserie, que ofereix una barreja de cuina francesa i del nord d’Alemanya; i el Carls Bar & Lounge, reservat per a festes privades i amb accés directe al passeig marítim.

This modern restaurant in HafenCity, with views over the new Elbphilarmonie, has three distinct areas: the Bistro, where you can taste from quiches to salads; the Brasserie, offering a blend of French and Northern German cuisine; and the Carls Bar & Lounge, reserved for private parties, with direct access to the promenade.

spanorama Spanair

37


embajador spanair ambaixador spanair spanair ambassador

Manel huerga entro de dos mil años, cuando los ojos de Manel D Huerga (Barcelona, 1957) se expongan en un hipotético museo de la imagen, los visitantes

podrán asistir a un prodigioso mecanismo de observación acumulativa. Cuando accedan a los tesoros escondidos en su retina, se conectarán a sedimentos de tiempo y de espacio y a un sentido de la vista domesticado en unos años de hiperexpansión audiovisual en el que se entremezclan el respeto por lo clásico, la idolatría por lo doméstico y la búsqueda de caminos que sean al mismo tiempo modernos, comprensibles y, a ser posible, poco frecuentados. Puede que hoy se le conozca como cineasta a secas pero esta denominación se queda corta y no alcanza a definir la complejidad audiovisual de un hombre alto, algo desgarbado, de voz cavernosa y con cara de dormir poco, que lleva décadas sumergido en océanos de imágenes. Su curiosidad le ha valido tener que soportar adjetivos tan extravagantes como multidisciplinar, artístico o modernillo. En su caso, sin embargo, tan importante es lo que ha visto como lo que ha reconvertido en película, programa de televisión, espot de propaganda

’aquí a dos mil anys, quan els ulls de Manel D Huerga (Barcelona, 1957) s’exposin en un hipotètic museu de la imatge, els visitants

podran assistir a un prodigiós mecanisme d’observació acumulativa. Quan accedeixin als tresors amagats a la seva retina, es connectaran a sediments de temps i d’espai, i a un sentit de la vista domesticat en uns anys d’hiperexpansió audiovisual en què s’entremesclen el respecte per les coses clàssiques, la idolatria per les coses domèstiques i la recerca de camins que siguin alhora moderns, comprensibles i, si és possible, poc freqüentats. Potser avui se’l conegui com a cineasta a seques però aquesta denominació fa curt i no aconsegueix definir la complexitat audiovisual d’un home alt, una mica desairat, de veu cavernosa i amb cara de dormir poc, que porta dècades submergit en oceans d’imatges. La seva curiositat li ha valgut haver de suportar adjectius tan extravagants com multidisciplinari, artístic o modernet. No obstant això, en el seu cas, tan important és el que ha vist com el que ha reconvertit en pel·lícula, programa de televisió,

Manel Huerga (Barcelona, 1957) es director de cine y de programas de radio y televisión. Suyo es el largometraje ‘Salvador’ sobre el joven anarquista catalán, Salvador Puig Antich, y la dirección de las ceremonias de inauguración y clausura de los Juegos Olímpicos de 1992 de Barcelona. Manel Huerga (Barcelona, 1957) és director de cinema i de programes de ràdio i televisió. El llargmetratge “Salvador” sobre el jove anarquista català Salvador Puig Antich és seu, així com també, la direcció de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona. Manel Huerga (Barcelona, 1957) is a film, television and radio director. He directed ‘Salvador’, a full-length film about the life of the young Catalan anarchist Salvador Puig Antich, as well as the opening and closing ceremonies of the 1992 Olympic Games in Barcelona. Por Sergi Pàmies . 38

spanorama Spanair

two thousand years’ time, when the Ibeneyessome of Manel Huerga (Barcelona, 1957) will exhibited in some hypothetical museum of

Sergi Pàmies, escritor y periodista catalán, nos ofrece cada mes un ‘perfil’ de nuestros embajadores. Sergi Pàmies, escriptor i periodista català, ens ofereix cada mes un ‘perfil’ dels nostres ambaixadors. Sergi Pàmies, Catalan writer and journalist, brings us a monthly ‘profile’ of one of our ambassadors.

moving images, visitors will be able to witness a prodigious device of accumulative observation. On discovering the treasures hidden in his retina, they will link with the sediments of time and space and a domesticated vision of a period of audiovisual hyper-expansion in which respect for the classical, a sense of adoration for the domestic and the search for paths that are at once modern, understandable and ideally littleused have become inextricably intertwined. Today he may be known as a film director, but this is a term that does him scant justice and fails to define the audiovisual complexity of this tall, somewhat ungainly man with the deep voice who looks as if he doesn’t get much sleep and who has spent decades submerged in oceans of images. His enquiring, restless mind has earned him such outrageous epithets as ‘multidisciplinary’, ‘artistic’ or ‘trendy’. Yet in his case, what he has seen is equally important as what he has turned into a film, television programme, party political


política, publi-reportaje olímpico, falso documental manipulado, auténtico largometraje sin manipular o montaje de películas de super8 reconstruyendo, a partir de fugaces destellos de memoria individual, un relato vagamente colectivo. En los últimos años, quizá porque se hartó de ir arrastrando la etiqueta de experimental y porque ya no tiene edad para que le vayan llamando enfant terrible o cualquier otra chorrada, ha dirigido películas que no se avergüenzan de llegar a cuanto más público mejor y que, además, no desmerecen lo que llamamos rigor cinematográfico y que, visto a través del cristal por el que mira Manel Huerga, es algo mucho más complejo e interesante.

espot de propaganda política, publireportatge olímpic, fals documental manipulat, autèntic llargmetratge sense manipular o muntatge de pel·lícules de súper-8 reconstruint, a partir de fugaços llampecs de memòria individual, un relat vagament col·lectiu. Els últims anys, potser perquè es va afartar d’anar arrossegant l’etiqueta d’experimental i perquè ja no té edat perquè li vagin dient enfant terrible o qualsevol altra bajanada, ha dirigit pel·lícules que no s’avergonyeixen d’arribar al màxim públic possible i que, a més, no desmereixen el que anomenem rigor cinematogràfic i que, vist a través de l’òptica per la qual mira Manel Huerga, és quelcom molt més complex i interessant.

✈✈✈

✈✈✈

Ventana o pasillo Siempre ventana. Destino ideal Cualquier lugar que sea nuevo para mí. Destino habitual Supongo que Madrid. Destino al que no le gustaría volver Ninguno. Cuántos vuelos al año Depende del año. Traveler o Premium Turista. Tarjeta de embarque en el móvil, por Internet o en papel Móvil. Equipaje de mano o maleta Depende del viaje, pero en general me gusta viajar ligero. A veces la maleta se impone, especialmente a la vuelta. Lo mejor de volar Volar. Lo peor de volar Sobre todo en las grandes distancias se acusa la falta de espacio, momentos de claustrofobia, anquilosamiento. ¿Agencia de Viajes o Internet? También depende del viaje. Internet es práctico para vuelos rutinarios y conocidos, pero la Agencia es imprescindible para proyectar bien unas vacaciones, o un viaje complejo. Menú ideal Aunque la carta ofrezca platos interesantes, la comida a bordo siempre defrauda un poco debido a los requisitos de preparación y presentación. ¿Cuáles son sus aeropuertos preferidos? Los que no te hacen andar kilómetros hasta la puerta de embarque. ¿Tiene miedo a volar? Pasé nueve años sin coger un avión. El pánico a volar se fué de la misma forma que llegó. Extraño. ¿Lectura o película? Prefiero leer periódicos o revistas a fondo. Me cuesta concentrarme, o aislarme, con un libro demasiado largo. Por supuesto me gusta ver películas, aunque a veces la calidad de la imagen y el sonido deja mucho que desear. Pero sobretodo puedo pasar horas ensimismado mirando por la ventana. Por mucho que vuele siempre me parecerá algo mágico. ¿Escucha música (iPod)? Sí, cuando miro por la ventana. ¿Qué tipo de lectura prefiere? Periódicos, revistas, relatos cortos. ¿Qué tipo de película? Hay que adaptarse entre las que dan a elegir, aunque si puedo me las traigo yo. Me gustan toda clase de películas. ¿Atiende a las demostraciones de seguridad que se realizan en el avión? Si, pero sin mucha convicción. Creo que en caso de necesidad me haría un lío. ¿Sabe donde está situado el chaleco salvavidas? Debajo del asiento. ¿Recuerda su primer vuelo? Barcelona-Madrid. ¿Qué mejoraría durante el vuelo? El espacio entre asientos, la comida, la música ambiental. ¿Qué mejoraría mientras espera para iniciar el vuelo? Mejor música ambiental y crear buen rollito de verdad, no tanta sonrisa profidén ni tanta cortesía impostada. ¿Le han perdido el equipaje en alguna ocasión? Por suerte, nunca.

Finestra o passadís? Sempre finestra. Destinació ideal Qualsevol lloc que sigui nou per a mi. Destinació habitual Suposo que Madrid. Destinació a la qual no us agradaria tornar Cap. ¿Quants vols a l’any? Depèn de l’any. ¿Traveler o Premium? Turista. ¿Targeta d’embarcament al mòbil, per Internet o en paper? Mòbil. ¿Equipatge de mà o maleta? Depèn del viatge, però en general m’agrada viatjar lleuger. Alguns cops la maleta s’imposa, especialment a la tornada. El millor de volar Volar. El pitjor de volar Sobretot en les grans distàncies es nota la manca d’espai, els moments de claustrofòbia, l’anquilosament. ¿Agència de Viatges o Internet? També depèn del viatge. Internet és pràctic per a vols rutinaris i coneguts, però l’agència és imprescindible per projectar bé les vacances o un viatge complex. Menú ideal Tot i que la carta ofereix plats interessants, el menjar a bord sempre defrauda un mica a causa dels requisits de preparació i presentació. ¿Quins són els vostres aeroports preferits? Els que no et fan caminar quilòmetres fins a la porta d’embarcament. ¿Teniu por de volar? Vaig estar 9 anys sense agafar un avió. El pànic a volar se’n va anar de la mateixa manera que va arribar. És estrany. ¿Lectura o pel·lícula? Prefereixo llegir diaris o revistes a fons. Em costa concentrar-me o aïllarme amb un llibre massa llarg. Per descomptat, m’agrada veure pel·lícules, malgrat que alguns cops la imatge i el so deixen molt a desitjar. Però, sobretot, abstraure’m hores mirant per la finestra. Per molts cops que voli sempre em semblarà una cosa màgica. ¿Escolteu música (iPod)? Sí, quan miro per la finestra. ¿Quina mena de lectura preferiu? Diaris, revistes, relats curts. ¿Quina mena de pel·lícula? T’has d’adaptar a les que et deixen escollir, tot i que si puc me les emporto jo. M’agraden tota mena de pel·lícules. ¿Feu atenció a les demostracions de seguretat que es realitzen a l’avió? Sí, però sense molta convicció. Crec que en cas de necessitat em faria un embolic. ¿Sabeu on està situada l’armilla salvavides? Sota el seient. ¿Recordeu el primer vol? Barcelona-Madrid. ¿Què milloraríeu durant el vol? L’espai entre els seients, el menjar i la música ambiental. ¿Què milloraríeu mentre espereu per iniciar el vol? Una millor música ambiental i crear un bon rotllo de veritat, no tant de somriure Profidén ni tanta cortesia fingida. ¿Us han perdut l’equipatge en alguna ocasió? Afortunadament, mai.

broadcast, Olympic advertising feature, a false manipulated documentary, an authentic unmanipulated full-length film or super 8 mm films that reconstruct a vaguely collective tale from fleeting glimpses of individual memories. In recent years, tired perhaps of being eternally typecast as an experimental director, and because he’s no longer young enough to be classified as an ‘enfant terrible’ or any other such ridiculous term, he’s turned his attention to films that aren’t ashamed of trying to attract as large an audience as possible and which are worthy of what we call cinematographic rigour; and which, when seen through the eyes of Manel Huerga, are far more complex and interesting. ✈✈✈

Window or aisle? Window, always. Your ideal destination Anywhere I haven’t been to before. Your usual destination Madrid, I suppose. A destination you wouldn’t like to go to again I haven’t got one. How many flights per year? It depends on the year. Traveler or Premium? Tourist. Boarding card: on paper, online or on your mobile phone? Mobile. Hand luggage or suitcase? It depends on the trip, but generally speaking I prefer to travel light. The suitcase sometimes becomes a necessity, especially on the way back. The best about flying Flying. The worst about flying On long haul flights especially, you sometimes feel hemmed in due to the lack of space, and a bit stiff. Travel agency or the Internet? That depends on the trip too. The Internet is great for normal flights you’ve been on before, but travel agencies are essential when planning your holidays or a more complicated trip. Your ideal menu Although the menu is attractive, in-flight catering is always a bit of a disappointment because of the preparation and presentation rules. What are your favourite airports? The ones where you don’t have to walk miles to get to the boarding gate. Are you afraid of flying? I didn’t catch a plane for nine years. My fear of flying vanished just as suddenly as it appeared. Weird. Reading or watching a film? I prefer to have a good read of the papers or a magazine. I find it hard to concentrate if a book is too long. Of course I like watching films, although sometimes the sound or picture quality leaves a lot to be desired. But more than anything, I can spend hours staring out of the window. It doesn’t matter how many times I fly, I always find it a magical experience. Do you listen to music (iPod)? I do when I’m staring out of the window. What’s your favourite kind of reading? Newspapers, magazines and short stories. And your favourite kind of film? You have to take what you get, although if I can, I bring my own. I like all kinds of films really. Do you pay attention to the safety demonstrations on planes? Yes, but I’m not particularly convinced. I’m sure that I’d get in a mess if it actually came to it. Do you know where the life jacket is located? Under the seat. Do you remember your first flight ever? BarcelonaMadrid. What would you improve during the flight? Space between seats, food and background music. What would you improve while waiting for departure? I’d introduce better background music and try to create a really good atmosphere on board. We don’t need quite so many false smiles or exaggerated politeness. Has your luggage ever been lost? Luckily no. spanorama Spanair

39


La lluvia en sevilla... La pluja a Sevilla... | The rain in Seville... La ciudad de Sevilla es un mosaico de teselas de diferentes culturas y religiones que, mezcladas en el tiempo, forman un conjunto único y bonito. La ciutat de Sevilla és un mosaic de tessel·les de diferents cultures i religions que, mesclades en el temps, formen un conjunt únic i bonic. The city of Seville is a mosaic of different cultures and religions that, blended over time, form a unique, beautiful backdrop. Texto: Sara Perini - Fotos: Joan Masats.

40

spanorama Spanair


terrizamos en Sevilla en una noche de lluvia y A mal tiempo, pero esto no nos impide quedarnos boquiabiertos cuando, en la bóveda de una de las

puertas de la Plaza de las Banderas, vemos, como si fuera un espejismo, la silueta de la Giralda, iluminada con una ténue luz amarilla ocre. En un momento, la torre que se alza esbelta, sinuosa y ajena a la lluvia, nos traslada atrás en el tiempo. Los estilos arquitectónicos de Sevilla que vemos reflejados en la Giralda, pertenecientes a diferentes épocas, hablan de su historia milenaria, de sus diversas y muchas dominaciones, de sus siglos de gloria, de los amores y las batallas sucedidas en sus calles.. Al día siguiente empezamos nuestro recorrido donde lo dejamos la noche anterior, delante de la puerta del León, en la Plaza del Triunfo. Aquí está la entrada a los

terrem a Sevilla en una nit de pluja i mal temps, A però això no ens impedeix de quedar bocabadats quan, en la volta d’una de les portes de la Plaza de las

Banderas, veiem, com si fos un miratge, la silueta de la Giralda, il.luminada amb una tènue llum groga ocre. En un moment, la torre que s’alça esvelta, sinuosa i aliena a la pluja, ens transporta enrere en el temps. Els estils arquitectònics de Sevilla que veiem reflectits en la Giralda, pertanyents a diferents èpoques, parlen de la seva història mil·lenària, de les seves diverses i nombroses dominacions, dels seus segles de glòria, dels amors i les batalles succeïdes als seus carrers. L’endemà comencem el nostre recorregut on el vam deixar la nit anterior, davant la porta del León, a la Plaza del Triunfo. Aquí és on hi ha l’entrada als Reales Alcázares musulmans que el rei Pere I de Castella va e land in Seville on a rainy, stormy night. But we W are nevertheless stunned when, looming over the arches at Plaza de las Banderas, the shape of the

Giralda emerges before us like a mirage, glowing in a pale yellowish light. In a twinkling, the slender, elegant tower takes us back through time, oblivious to the rain. The architectural styles of Seville, reflected in the Giralda and belonging to different times, speak of its long history, its centuries of glory and its myriad dominations, of love and battles in the streets of the city. The next day we begin our tour right where we had left it the night before, in front of the Puerta del León, in Plaza del Triunfo. There we can find the entrance to the Muslim Alcázar, that King Peter I of Castile turned into a magnificent Moorish palace. The Patios of Muñecas and Doncellas, as well as the beautiful

torre del oro spanorama Spanair

41


Reales Alcázares musulmanes que el rey Pedro I de Castilla transformó en un suntuoso palacio mudéjar. Los Patios de las Muñecas y el de las Doncellas, así como los bellos jardines de sugestivos nombres, nos trasladan a un arcano y secreto mundo, pero también nos desvelan simpáticas curiosidades. ¿Sabías que el primer campo de tenis de España se construyó aquí? Dejamos atrás este palacio de las mil y una noches para visitar otra maravilla de la ciudad: su catedral. Al admirarla, entendemos la afirmación del Cabildo de Canónigos, que en 1410 dijo que “ella tendrá que ser tan grande que los que la vieran acabada nos

tengan por locos”. Su interior es tan imponente como su estructura, y guarda muchos tesoros dignos de ser admirados. Abandonamos la tranquilidad de la catedral y de su sombreado Patio de los Naranjos para volver al ajetreo de la calle. Nos adentramos en el barrio de Santa Cruz, un verdadero laberinto de pintorescas callejuelas, placitas con naranjos y bellos rincones. El Callejón del Agua nos descubre ricas mansiones sevillanas de estilo regionalista, con sus típicos colores ocre y blanco. Zigzagueando, llegamos a una de las plazas más recoletas de Sevilla, la de las Cruces. Cansados de tanto andar, nos paramos

transformar en un sumptuós palau mudèjar. Els la veiessin acabada ens tinguin per bojos”. El seu Patios de les Muñecas i el de les Doncellas, així com interior és tan imponent com la seva estructura, els bells jardins de noms suggestius, ens traslladen i guarda molts tresors dignes de ser admirats. a un món arcà i secret, però també ens revelen Abandonem la tranquil·litat de la catedral i del simpàtiques curiositats. Sabies que el primer camp seu ombrejat Patio de los Naranjos per tornar a la de tennis d’Espanya es va construir aquí? bullícia del carrer. Ens endinsem al barri de Santa Deixem enrere aquest palau de les mil i una nits Cruz, un veritable laberint de carrers estrets, per visitar una altra meravella de la ciutat: la seva placetes amb tarongers i bells racons. catedral. En admirar-la, El Callejón del Agua ens El campanario de la catedral es comprenem l’afirmació del descobreix riques mansions Cabildo de Canónigos, que todo un emblema para la ciudad. sevillanes d’estil regionalisel 1410 va dir que “ella haurà ta, amb els seus típics colors El campanar de la catedral és de ser tan gran que els que ocre i blanc. Fent ziga-zaga,

arribem a una de les places més apartades de Sevilla, la de les Cruces. Cansats de tant caminar, ens parem en un dels molts bars de tapes que, a totes hores, ofereixen les seves millors especialitats. Una cop matat el cuc, seguim el nostre passeig fins arribar a la Plaza Nueva, amb el seu neoclàssic Ajuntament, i al famós carrer de Sierpes, on, segons els sevillans, s’hi va més per a ser vist que no pas per veure. Però aquest carrer ofereix també una altra de les tantes coses bones de Sevilla: els seus pastissos. Asseure’s a prendre’n uns quants en una de les famoses confiteries o provar-ne algun de preparat per les monges dels

gardens of suggestive impressive as its structure, The belfry of the cathedral names, take us to some and holds many treasures sort of arcane, secret world, is one of Seville’s landmarks. worthy of admiration. We but they also spark some leave the calm of the cathemild curiosity in us. Did you dral and its shadowy Patio know that the first tennis court in Spain was built de los Naranjos to return to the bustle of the here? street outside. We head further into the Santa We leave this palace of a thousand and one nights Cruz neighbourhood, a maze of picturesque little to visit another wonder of the city: its cathedral. alleys, squares with orange trees and beautiful While looking at it, we can understand the words corners. of the Cabildo de Canónigos, who in 1410 said that The Callejón del Agua is lined with wealthy “she shall be so large that those who might see it regionalist-style mansions, with their traditional finished shall take us for fools.” Its interior is as ochre and white colours. Weaving through the

streets, we come to one of the most secluded spots in Seville, Plaza de las Cruces. Tired from walking, we make a stop at one of the many tapas bars in the city, which serve their best dishes at all hours. After having a quick bite, we continue our walk up to Plaza Nueva, with its neoclassical city hall, and the famous Calle Sierpes, where people go, according to the locals, to be seen, rather than to see it all pass by. But this street also offers one of the many good things about Seville: their cakes. You just can’t miss tasting some while sitting in one of the famous pastry shops in the city or trying one prepared by

tot un emblema per a la ciutat.

42

en uno de los muchos bares de tapas que, a todas horas, ofrecen sus mejores especialidades. Una vez matado el hambre, seguimos nuestro paseo hasta llegar a la Plaza Nueva, con su neoclásico Ayuntamiento, y a la famosa Calle Sierpes, donde, según los sevillanos, uno va más para ser visto que para ver. Pero esta calle ofrece también otra de las tantas cosas buenas de Sevilla: sus pasteles. Sentarse a tomarlos en una de sus afamadas confiterías o probar uno preparado por las monjas de los conventos de clausura, es imprescindible. Callejeando llegamos a otra zona neurálgica de la ciudad: la Alameda de Hércules, bonita avenida

spanorama Spanair


spanorama Spanair

43


plaza de toros la Maestranza la giralda

con frondosos árboles y bellas fuentes. En el centro de la ancha calle, reconvertida en peatonal, muchos establecimientos invitan a tomárselo con calma, saboreando una manzanilla y unas tapas. Un verdadero ‘must’ de la ciudad. Después de habernos relajado admirando el vaivén de la gente, nos dirigimos rumbo al norte para adentrarnos en otro de los barrios mas significativos de Sevilla, el de la Macarena. Allí admiramos los restos de la antigua muralla, su famosa Basílica y el Hospital de las Cinco Llagas, hoy sede del Parlamento andaluz. Otra joya de Sevilla es su mundialmente conocida Plaza de toros de la Maestranza, a la que convents de clausura, és imprescindible. Tot passejant arribem a una altra zona del centre de la ciutat: l’Alameda de Hércules, bonica avinguda amb frondosos arbres i belles fonts. Al centre de l’ample carrer, reconvertit en zona per a vianants, molts establiments conviden a prendre-s’ho amb calma, tot assaborint una camamilla i unes tapes. Un veritable ‘must’ de la ciutat. Després d’haver-nos relaxat tot admirant la gent amunt i avall, ens dirigim cap al nord per endinsar-nos en un altre dels barris més significatius de Sevilla, el de la Macarena. Allí, admirem les restes de l’antiga muralla, la seva famosa Basílica i l’Hospital the nuns in cloistered convents. Strolling down the streets of Seville, we get to another hot spot in the city: the Alameda de Hércules, a beautiful avenue with lush trees and beautiful fountains. In the centre of the wide street, converted into a pedestrian area, there are many establishments to chill out and relax, while sipping some Manzanilla wine and savouring some tapas. A definite must-try in the city. After relaxing a bit, while watching people strolling up and down the street, we head north on our way to one of the most significant neighbourhoods of Seville, La Macarena. The remains of the ancient

44

spanorama Spanair


llegamos después de haber visitado el Teatro del del Oro, antiguamente torre de guardia, almacén mismo nombre, gran escenario de la ópera en y también cárcel, hoy convertida en sede del Andalucía. Museo Naval. Seguimos paseando por el Paseo El agradable paseo por la orilla del Río Guadalde Colón y cruzando la Calle Almirante Lobo quivir nos lleva al Barrio de Triana, un barrio llegamos a la Puerta de Jerez, otro punto clave de con temperamento, muy diferente a la señorial la ciudad. Aquí empieza la hoy peatonal Avenida Sevilla, pero no por eso menos bonito. Dejamos de la Constitución, por donde circula un moderno este lado del río cruzando el Puente de Triana o y ecológico tranvía. Detrás de nosotros se erige Puente de Isabel II, consen todo su esplendor el En Triana lo sacro y lo profano hotel Alfonso XIII, y delante, truido en el siglo XIX, desde donde se puede contemplar llegan a ser inseparables. el archivo americanista más la vista más bonita de la importante del mundo, el A Triana és on el sacre redonda mole de la Torre Archivo de Indias.

i el profà es fa inseparable.

pot contemplar la vista més de las Cinco Llagas, avui seu bonica de la mola rodona de del Parlament andalús. Una Triana is where the sacred and la Torre del Oro, antigament altra joia de Sevilla és la seva the profane are woven together. torre de guàrdia, magatzem mundialment coneguda plaça de toros de la Maestranza, a la qual arribem i també presó , avui convertida en seu del Museu Naval. Seguim passejant pel Paseo de Colón i, després de visitar el Teatre del mateix nom, gran creuant el carrer Almirante Lobo, arribem a la escenari de l’òpera a Andalusia. Puerta de Jerez, un altre punt clau de la ciutat. L’agradable passeig per la vora del riu GuadalAquí comença l’Avenida de la Constitución, avui quivir ens porta al barri de Triana, un barri amb temperament, molt diferent a la senyorial Sevizona de vianants, per on circula un modern i ecolla, però no per això menys bonic. Deixem aquest lògic tramvia. Darrere nostre s’erigeix en tot el costat del riu creuant el Puente de Triana o Puen- seu esplendor l’hotel Alfonso XIII, i davant, l’arxiu te de Isabel II, construït al segle XIX, des d’on es americanista més important del món, l’Archivo wall, the famous Basilica and the Hospital de las Cinco Llagas, the current seat of the Andalusian Parliament, are some of the places to be admired around the neighbourhood. After visiting the Teatro de la Maestranza, the greatest opera house in Andalusia, the next stop on our tour is the bullring of the same name, the world-famous Plaza de Toros de la Maestranza, another gem of Seville. Our pleasant walk along the Guadalquivir River leads us to the Barrio de Triana, a vibrant neighbourhood with a strong identity, very different from the stately city of Seville, but no

less beautiful. We cross over to the other side of the river along the Puente de Triana bridge and the Puente de Isabel II bridge, built in the nineteenth century, offering the most beautiful views over the round shape of the Torre del Oro, a former watchtower, warehouse and prison which is now the seat of the Naval Museum. We continue our walk along Paseo de Colón and across Calle Almirante Lobo we get to the Puerta de Jerez, another landmark of the city. This is where Avenida de la Constitución starts, a pedestrian avenue along which a modern, ecofriendly tram runs. Behind us, the Hotel Alfonso spanorama Spanair

45


Acabamos nuestra escapada sevillana en el casi una hora, la carroza se para enfrente de la Parque de María Luisa, uno de los más bonitos Giralda y el cuento se acaba allí donde había de la ciudad, que guarda celosamente otra ma- empezado… ravilla: la plaza España, construida en ocasión Nos despedimos de Sevilla completamente de la Exposición Hispanoamericana del 1929. satisfechos. Nos llevamos muchas imágenes Un bonito conjunto arquitectónico que decidi- bonitas de la ciudad, el olor del azahar, el aroma mos visitar tal y como es debido, en un coche de su sabrosa cocina, el sonido de su música y la de caballos. El paseo nos lleva a muchos de los sensación de haber tocado con la mano la esencia pabellones construidos para la exposición del de una ciudad donde merece la pena volver. ✈ Spanair opera dos vuelos dia1929 que hoy son centros Más información administrativos de la Junta rios entre Barcelona y Sevilla. de Andalucía. Después de Més informació More information:

www.visitsevilla.es de Indias. gairebé una hora, la carrossa Acabem la nostra escapada s’atura davant de la Giralda i el sevillana al Parque de María Luisa, un dels més conte s’acaba allà mateix on havia començat... bonics de la ciutat, que guarda gelosament una Ens acomiadem de Sevilla completament satisaltra meravella: la Plaza Espanya, construïda en fets. Ens emportem moltes imatges boniques ocasió de l’Exposició Hispanoamericana del 1929. de la ciutat, l’olor dels tarongers, l’aroma de la Un bonic conjunt arquitectònic que decidim de seva saborosa cuina, el so de la seva música i la visitar com cal, en un cotxe de cavalls. El passeig sensació d’haver tocat amb la mà l’essència d’una ens porta a molts dels pavellons construïts per ciutat on val la pena tornar. ✈ Spanair opera dos vols diaris entre Barcelona i a l’exposició del 1929 que avui són centres administratius de la Junta d’Andalusia. Després de Sevilla. XIII stands in all its glory, and opposite is the building that houses the world’s most important archive illustrating the history of the Spanish Empire in the Americas, the Archivo de Indias. We end our short break to Seville at the Parque de María Luisa, one of the most beautiful parks in the city, which jealously guards another wonder: the Plaza de España, built during the Ibero-American Exposition of 1929. A beautiful architectural ensemble that we decide to visit in a proper way, on a horse-drawn carriage. The walk takes us to many of the pavilions built for the exposition of 1929, which are now admin46

spanorama Spanair

istrative offices of the Junta, the Andalusian government. After nearly an hour, the carriage stops right in front of the Giralda and our story ends right where it started... We say our farewell to Seville with a feeling of great satisfaction. We are walking away with so many beautiful pictures of the city, with the smell of orange blossoms, the flavour of the delicious local cuisine, the sound of their music and the feeling of having grabbed the essence of a city worth returning to.

✈ Spanair operates two daily flights between Barcelona and Sevilla.


imprescindibles de Sevilla Els imprescindibles de Sevilla | Essentials of Seville Por Sara Perini HotelGranMeliáColon Este hotel de fachada neobarroca está situado en pleno centro de la ciudad y es conocido como el hotel de los grandes toreros. Renovado recientemente en su totalidad, es una impactante combinación de arte, color y estilo. Su arquitectura de la ‘Belle Epoque’ se funde con el más puro sabor andaluz en un sorprendente diseño interior y lo mejor del confort contemporáneo. Calle de Canalejas, 1 — Tel.: 902 144 440 www.gran-melia-colon.com

HotelFontecruzSevilla Este boutique-hotel está en una callejuela con acceso a la Giralda. Sus 40 habitaciones reunen el lujo clásico con el vanguardismo más moderno en su decoración. El hotel dispone de un ‘hammam’, una piscina con solárium, un restaurante-bar con decoración y música de los años 70-80 y una bonita terraza con vista al Barrio de Santa Cruz y a la Catedral. Calle Abades, 41-43 — Tel.: 954 979 009; www.fontecruzhoteles.com

Aquest hotel de façana neobarroca es troba al centre de la ciutat i és conegut com l’hotel dels grans toreros. Renovat recentment en la seva totalitat, és una impactant combinació d’art, color i estil. La seva arquitectura de la ‘Belle Epoque’ es fon amb el més pur sabor andalús en un sorprenent disseny interior i el bo i millor del confort contemporani.

This hotel with a neo-baroque façade is located in the heart of the city and is known as the hotel of the great bullfighters. Recently renovated in its entirety, it boasts a stunning combination of art, colour and style. Belle Epoque architecture merges with the purest Andalusian style in a surprising interior design and the best of contemporary comfort.

Aquest boutique-hotel é en un carreró de la Giralda. Les seves 40 habitacions reuneixen el luxe clàssic amb l’avantguardisme més modern en la seva decoració. L’hotel disposa d’un ‘hammam’, una piscina amb solàrium, un restaurant-bar amb decoració i música dels anys 70-80 i una bonica terrassa amb vista al barri de Santa Cruz i a la Catedral.

This boutique hotel is located in a little alley with access to the Giralda. Classic luxury meets avant-garde art in the decor of their 40 rooms. The hotel has a hammam, a pool with sundeck, a restaurant-bar with 70s-80s music and decoration, and a beautiful terrace with views over the Barrio de Santa Cruz and the Cathedral.

RestauranteEnriqueBecerra Los amantes de la cocina andaluza no se pueden perder este establecimiento. En el restaurante, situado en dos típicas casas sevillanas del siglo XVII, se pueden degustar los platos clásicos siempre preparados con productos frescos y autóctonos. Una oferta rica, sabrosa y muy variada. Además del restaurante, hay que tomar una tapa acompañada de manzanilla en su barra de tapas, una de las más concurridas de la ciudad. Calle Gamazo, 2 — Tel..: 954213049; www.enriquebecerra.com

RestauranteLabulla

Mesas de distintos colores y materiales, sillas, taburetes, bancos de iglesia y una decoración estilo años 70, son el escenario del recién abierto restaurante Labulla. Su chef Raúl se decanta por la típica cocina andaluza con un toque de modernidad y su carta, de platos calientes y fríos, varía diariamente. Los platos van acompañados con una amplia carta de vinos provenientes de todo el mundo. Simplemente no se lo puede perder. Calle Dos de Mayo, 26; www.facebook.com/labulla

HeladeríaLaFiorentina Justo al lado de la Plaza Nueva está esta heladería artesana que elabora helados con los “sabores de Sevilla”. Decidirse entre los helados de torrijas, de pestiños o con sabor a azahar no será tarea fácil. El maestro heladero Joaquín, que así quiere captar la esencia de Sevilla, estará encantado de poder aconsejar en vuestra elección. Calle Zaragoza, 16 — Tel: 954221550; www.heladerialafiorentina.com

Els amants de la cuina andalusa no es poden perdre aquest establiment. Al restaurant, situat en dues típiques cases del segle XVII, s’hi poden degustar els plats clàssics sempre preparats amb productes frescos i autòctons. Una oferta rica, saborosa i molt variada. A més del restaurant, s’ha de prendre una tapa acompanyada de camamilla a la barra de tapes, una de les més concorregudes de la ciutat.

Andalusian cuisine lovers should not miss this place. In the restaurant, located in two traditional houses of seventeenth-century Seville, you can always taste the classic dishes prepared with fresh local products. A rich, tasty and diverse offer. Apart from trying the restaurant, you must have a bite and enjoy some Manzanilla wine at their tapas bar, one of the busiest in the city.

Taules de diferents colors i materials, cadires, tamborets, bancs d’església i una decoració anys 70, són l’escenari de Labulla, obert recentment. El seu xef Raúl es decanta per la típica cuina andalusa amb un toc de modernitat, i la seva carta, de plats calents i freds, varia diàriament. Els plats van acompanyats amb una àmplia carta de vins provinents de tot el món. Simplement no us ho podeu perdre.

Tables in various colours and materials, chairs, stools, church pews and 70s-style decor: that’s the unique setting of the newly opened Labulla restaurant. Their chef Raúl goes for traditional Andalusian cuisine with a touch of modernity, and their hot and cold menu changes daily. Their dishes are accompanied by a wide selection of wines from around the world. You don’t want to miss this place.

Just al costat de la Plaza Nueva trobem aquesta gelateria artesana que elabora els “sabors de Sevilla”. Decidir-se entre els gelats de ‘torrijas’, de ‘pestiños’ o amb gust de flor del taronger no serà tasca fàcil. El mestre gelater Joaquín, que així vol captar l’essència de Sevilla, estarà encantat de poder aconsellar-vos en la vostra elecció.

Just next to Plaza Nueva is this ice cream parlour offering delicious homemade ice cream with the “flavours of Seville”. It won’t be easy to choose from their ‘torrijas’, ‘pestiños’ or orange blossom flavours. Joaquín, their ice cream maestro, will be happy to advise on your choice. spanorama Spanair

47


grace Kelly en ‘alta sociedad’ (1956) 48

spanorama Spanair


resort Fashion Style Se trata de una tendencia retro que ponen de moda los ricos que huyen del frío, pero fuera de temporada. Unes tendències retro que posen de moda els rics que fugen del fred, però fora de temporada. A retro trends that the rich, fleeing from the cold winter, make fashionable but out of season. Por Gloria Zorrilla — Fotos: Rizzoli International Publications. sta temporada vuelve con fuerza el look años E cincuenta. Diseñadores como Balenciaga, Marc Jacobs, Céline, Stella McCartney, Dior, Prada, Chanel o van Notten se apuntan a esta tendencia retro chic. Pero, ¿de dónde viene?. La mayoría de las nuevas modas surgen hoy en día en la calle donde los ‘trendspotters’ las descubren y, después, las firmas comerciales lanzan lo que lucían algunos espíritus libres y creativos. Pero hay un estilo que surge del lujo y lo pone de moda la alta sociedad, es el resort style, una manera de ser y estar que uno puede ver en las calles de las mejores ciudades balnearios: Cap-Ferrat, Positano, Palm Beach, Biarritz, San Sebastián, Deauville, Saint Tropez, Capri, Bahamas, Cap d’Antibes, la Costa Azul... Lugares donde Coco Chanel puso de moda los cardigans, para que las questa primavera torna amb força el look A anys 50. Balenciaga, Marc Jacobs, Céline, Stella McCartney, Dior, Prada, Chanel o TCN

s’apunten a aquesta tendència ‘retro chic’. Però, d’on ve?. Avui, la majoria de modes noves sorgeixen als carrers, on els trendspotters les descobreixen, i després les firmes comercials llancen el que fins llavors lluïen només uns quants esperits lliures i creatius. Però hi ha un estil que sorgeix del luxe i el posa de moda l’alta societat. És el resort style, una manera de ser i d’estar que podem veure als carrers de les millors ciutats balneari: Cap-Ferrat, Positano, Palm Beach, Biarritz, San Sebastián, Deauville, Saint Tropez, Capri, Bahamas, Cap d’Antibes, la Côte d’Azur… Llocs on Coco Chanel va posar de moda els cardigans, perquè les dones his spring, the 50’s look comes back with great TMcCartney, force. Balenciaga, Marc Jacobs, Celine, Stella Dior, Prada, Chanel or TCN join this

retro chic trend. But where does it come from?. Most of the new trends emerge today on the street where trendspotters discover them and then the commercial firms launch what some free spirits and creative wore. But there’s a style that comes from luxury and becomes fashionable in the high society world, is the resort style, a way of being and a style that one can see on the streets of the cities best beach resorts: Cap-Ferrat, Positano, Palm Beach , Biarritz, San Sebastian, Deauville, Saint Tropez, Capri, Bahamas, Cap d’Antibes, Côte d’Azur ... Places where Coco Chanel made cardigans fashionable, so that women could be free from their corsets;

Chanel

John f. Kennedy, Jackie, ethel y robert en palm beach

fendi spanorama Spanair

49


Jackie Kennedy onassis alain Delon & rommy schneider

ursula andress

rita hayworth Dustin hoffman

hispanitas 50

spanorama Spanair


mujeres pudieran liberarse de sus corsés; o Emilio Pucci lanzara desde los acantilados de Capri sus pantalones piratas o Yves Saint Laurent las ‘djellaba’ desde Marrakech... Lugares para huir del frío y estar moreno fuera de temporada. La consigna era estar bellos y relajados y para ellos se adaptaron toda una serie de prendas para lucir en la playa, que vienen de lugares exóticos: como el pareo de Tahití, la chilaba de Marruecos, el sarong de Malaysia... que fueron absorbidos por el público ‘mainstream’ para lucirlos en su repertorio de prendas de vacaciones. Los deportes, como el golf, el tenis o la vela se incorporaron a esta mezcla de tendencia de estilismos, permitiendo que las faldas se acortaran, los colores fueran menos discretos y que los bañadores pasaran de ser, de un discreto maillot de una pieza- como el blanco que lució Elizabeth Taylor en ‘De repente el último verano’ (1959)- al poguessin alliberar-se de les cotilles; també Emilio Pucci, el qual va llançar des dels penyasegats de Capri els seus pantalons pirates; o Yves Saint Laurent, amb les seves ‘djellaba’, des de Marrakech… Llocs per fugir del fred i estar bronzejat fora de temporada. La consigna era estar de bon veure i relaxats, per la qual cosa es van adaptar tot un seguit de peces per lluir a la platja, procedents dels indrets més exòtics: com el pareo de Tahití, la gel·laba del Marroc, el ‘sarong’ de Malàisia… que van ser absorbits pel públic ‘mainstream’ per lluir-los en el seu repertori de roba per a les vacances. Els esports, com el golf, el tennis o la vela, van incorporar-se a aquesta barreja de tendències d’estils, permetent que les faldilles s’escurcessin, els colors fossin menys discrets i que els banyadors passessin de ser un discret mallot d’una peça –com el blanc que va lluir Elizabeth Taylor a ‘Suddenly, Last Summer’ (1959)- al biquini de Brigitte Bardot a ‘Et Dieu… créa la femme’ (1956) o el d’Ursula Andress a ‘Dr. or Emilio Pucci launched from the cliffs of Capri hias pirate pants; or Yves Saint Laurent the ‘djellaba’ from Marrakech ... Places to escape the cold winter and have a sun tan out of season. The slogan was to look beautiful and relaxed and so they adapted a range of garments to wear on the beach, coming from more exotic places, like the pareos of Tahiti, the hijab in Morocco, the sarong from Malaysia ... they were absorbed by the mainstream public to show off their repertoire of holiday items. Sports, such as golf, tennis and sailing, were incorporated into this mixture of trends stylism, allowing skirts to be shortened, the colors were less discrete and the bathing suits switched from being, a modest one-piece maillot, like the white one that Elizabeth Taylor wore in ‘Suddenly Last Summer ‘(1959) to Brigitte Bardot’s bikini in ‘God Created Woman ‘(1956), or the white bikini

Chanel

Milla Jovovich Janet gaynor

boss spanorama Spanair

51


biquini de Brigitte Bardot en ‘Dios creó a la mujer’ (1956) o el de Ursula Andress en ‘Dr. No’ (1962). El biquini se consideraba algo europeo y, según la revista Vogue, de 1953, debería lucirse sólo en playas solitarias o a bordo de un yate privado; mientras que el bañador era lo más apropiado para las piscinas de los hoteles. Tras la Segunda Guerra Mundial había que volver a animar el consumo y nadie como la pareja formada por los influyentes, ricos y guapos John F. Kennedy y su esposa Jackie. Eran muy fotogénicos y se convirtieron en todo un icono fashion y eran fotografiados en Palm Beach o en su casa de Hyannis Port, practicando esquí acuático, navegando en un velero, paseando descalzos por la playa, en shorts, en bañador... En los años 60 el estilo de la jet-set era mucho más ‘casual’. Las normas se relajaron y, sobre todo, los europeos tenían una visión muy abierta hacia el desnudo, con magnates lanzándose desnudos al mar desde sus yates e incluso algunos miembros de la realeza cazados tomando el sol en top less. En esta época el estilo ‘sporty relaxed’ lo personificó como nadie Jackie, una vez convertida en señora de Onassis, con sus vaqueros blancos, T-shirts negros y unas enormes gafas de sol para salir a hacer ‘la passegiata’ en Capri. No’ (1962). El biquini es considerava una cosa europea i, segons la revista Vogue de 1953, s’havia de lluir només en platges solitàries o a bord d’un iot, mentre que el banyador era més apropiat per a les piscines dels hotels. Després de la Segona Guerra Mundial, s’havia de tornar a animar el consum, i no hi havia ningú com la parella formada pels influents, rics i guapos John F. Kennedy i la seva esposa Jackie. Es van convertir en tota una icona ‘fashion’ i eren fotografiats a Palm Beach o a la seva casa de Hyannis Port mentre practicaven esquí aquàtic, navegaven en un veler o passejaven descalços per la platja, en shorts, en banyador… Als anys 60, l’estil de la jet-set era molt més ‘casual’. Les normes es van anar relaxant i els europeus, sobretot, tenien una visió molt oberta pel que fa a mostrar-se nus, amb magnats llançant-se al mar sense roba des dels seus iots, i fins i tot alguns membres de la reialesa caçats mentre prenien el sol en ‘topless’. En aquella època, l’estil ‘sporty relaxed’ el va personificar com ningú Jackie, un cop convertida en senyora d’Onassis, amb els seus texans blancs, ‘T-shirts’ negres i unes enormes ulleres de sol per sortir a fer ‘la passegiata’ en Capri.

Carole lombard

El libro ‘Resort Fashion: Style in sun-drenched climates’, de Caroline Rennolds Milbank. Editorial Rizzoli (www.rizzoliusa.com) ofrece una visión sobre esta tendencia.

El llibre ‘Resort Fashion: Style in sun-drenched climates’, de Caroline Rennolds Milbank, Editorial Rizzoli (www.rizzoliusa.com), ofereix una visió sobre aquesta tendència. The book ‘Resort Fashion: Style in sun-drenched climates’, by Caroline Rennolds Milbank. Rizzoli Editorial (www.rizzoliusa.com) offers an overview of this trend.

‘resort fashion: style in sun-drenched climates’. rizzoli.

Criollas de Dior

bulgari 52

spanorama Spanair

of Ursula Andress in’ Dr No ‘(1962). Bikini was considered something European and, according to Vogue magazine in 1953, should shine only on deserted beaches or aboard a yacht, while the bathing suit was much more appropriate for hotel pools. After Second World War it was necessary to encourage consumption and nobody as the couple formed by the influential, rich and handsome John F. Kennedy and his wife Jackie. They became an icon fashion and were photographed in Palm Beach or at their home in Hyannis Port, water skiing, sailing in a sailboat, walking barefoot along the beach in shorts, in a swimsuit ... In the 60’s jet-set style was much more casual. The rules relaxed and, above all, Europeans had a vision very open towards nude, with moguls jumping naked into the sea from their yacht and even some royals were spotted sunbathing topless. At this time the relaxed sporty style was best personified by Jackie, once turned into Mrs. Onassis, with her white jeans, black T-shirts and huge sunglasses going out in Capri to do a ‘passegiata. “


noche mágica en La Pedrera Nit màgica a la Pedrera | A magic night at La Pedrera

Vivir una noche de verano llena de magia y música en la terraza de La Pedrera. Viure una nit d’estiu plena de màgia i música a la terrassa de La Pedrera. Enjoy a summer night filled with magic and music at the rooftop terrace of La Pedrera. Este verano, CatalunyaCaixa amplía la oferta nocturna de Barcelona con una propuesta muy especial, una visita a La Pedrera, una de las obras más emblemáticas de Gaudí. Las Noches de verano en La Pedrera son una experiencia única, con música de jazz en vivo y una copa de cava, y la posibilidad de disfrutar de una vista impresionante de Barcelona. Los viernes y los sábados, desde mediados de junio hasta finales de agosto, se podrá disfrutar de las Noches de verano en La Pedrera, con un recorrido por el Espai Gaudí y la Terraza, donde podrán deleitarse con un concierto de jazz en un escenario sorprendente. Un momento para soñar, dejarse llevar por el ritmo y la música y contemplar las luces que dibujan la ciudad en la noche. Entradas: Telentrada de CX CatalunyaCaixa. www.telentrada.com

Aquest estiu, CatalunyaCaixa amplia l’oferta nocturna de Barcelona amb una proposta molt especial: una visita a La Pedrera, una de les obres més emblemàtiques de Gaudí. Les Nits d’estiu a La Pedrera són una experiència única, amb música de jazz en viu i una copa de cava, i la possibilitat de gaudir d’una vista impressionant de Barcelona. Cada divendres i dissabte, des de mitjan juny fins a finals d’agost, es podrà gaudir de les Nits d’estiu a La Pedrera, amb un recorregut per l’Espai Gaudí i la Terrassa, on es podran deleitar-se amb un concert de jazz en un escenari sorprenent. Un moment per somiar, deixar-se portar pel ritme i la música i contemplar les llums que dibuixen la ciutat de nit. Entrades: Telentrada de CX CatalunyaCaixa. www.telentrada.com

This summer, Barcelona has a wider choice of nightlife options thanks to CatalunyaCaixa’s special suggestion: a visit to La Pedrera, one of Gaudí’s most prominent works. The Summer Nights at La Pedrera provide a unique experience, with live jazz music and a glass of cava, and the possibility to enjoy an amazing view of Barcelona. On Fridays and Saturdays, from mid-June to late August, you will have the chance to enjoy the Summer Nights at La Pedrera, including a tour of the Espai Gaudí and the Terrace, along with a jazz concert in a surprising setting. A moment to dream, to flow with the rhythm of the music and to gaze at the lights that colour the city at night. Tickets: Telentrada de CX CatalunyaCaixa. www.telentrada.com spanorama Spanair

53


eme Catedral

El hotel con vistas sobre la Giralda L’ hotel amb vistes sobre la Giralda The hotel with a view over the Giralda El hotel Eme Catedral es el resultado de la rehabilitación de 14 viviendas catalogadas como típicas sevillanas del siglo XVI. Abierto en 2008, rompe con la tradición de hoteles cerrados y abre sus espacios a la ciudad y a los que desean disfrutar de él. Para todos los clientes, este nuevo establecimiento en pleno centro ofrece una atmósfera sofisticada, un elegante estilo urbano en su minimalista decoración, un centro spa donde relajarse y dejarse mimar, y un singular complejo gastronómico compuesto de 7 bares y restaurantes. Destaca el SANTO, con una estrella Michelin, dirigido por el chef Martín Berasategui. Sus 60 habitaciones, cuidadas al detalle, decoradas con mimo y buen gusto, son todas diferentes, para hacer cada estancia inolvidable y única. Y por último, no hay que olvidar su bonita terraza panorámica, ideal para tomar una copa mientras observamos como el sol tiñe de color oro la torre de la Giralda. C/ Alemanes, 27 — 41004 Sevilla — Tel. 954 560 000 — www.emecatedralhotel.com

L’hotel Eme Catedral és el resultat de la rehabilitació de 14 habitatges catalogats com a típics sevillans del segle XVI. Obert el 2008, trenca amb la tradició d’hotels tancats i obre els seus espais a la ciutat i a aquells que volen gaudir-ne. Per a tots els clients, aquest nou establiment en ple centre ofereix una atmosfera sofisticada, un elegant estil urbà en la seva decoració minimalista, un centre spa on relaxar-se i deixar-se mimar, i un singular complex gastronòmic que inclou 7 bars i restaurants. Destaca el SANTO, amb una estrella Michelin, dirigit pel xef Martín Berasategui. Les seves 60 habitacions, detalladament disposades, decorades amb cura i bon gust, són totes diferents, per fer que cada estada sigui inoblidable i única. Finalment, cal no oblidar la seva terrassa panoràmica, ideal per fer-hi una copa mentre observem com el sol tenyeix de color daurat la torre de la Giralda. 54

spanorama Spanair

The Eme Cathedral Hotel is the result of the rehabilitation of 14 homes classified as typical sixteenth-century Seville. Opened in 2008, it breaks with the tradition of closed hotels and opens its spaces to the city and to those looking to enjoy them. This new hotel in the city centre offers all guests a sophisticated atmosphere, an elegant urban style in its minimalist decor, a spa center to relax and be pampered, and a unique gastronomic complex composed of 7 bars and restaurants. The clear standout is SANTO, with one Michelin star, led by chef Martín Berasategui. Decorated with care and good taste, with attention to detail, the hotel’s 60 rooms are all different, to make every stay memorable and unique. And finally, don’t forget their beautiful panoramic terrace, ideal for a drink while watching the sun colour the Giralda tower in a golden shade.


spanorama Spanair

55


Gadgets

inspiración

sofisticado inspiration 4

El verano invita a ser camaleónicos. A vestir sofisticados atuendos, a calzar tacones imposibles y a descubrir nuestro lado más animal.

L’estiu ens convida a ser camaleònics. A lluir sofisticats vestits, portar talons impossibles i descobrir el nostre costat més animal. Summer is

time for being a chameleon. For wearing sophisticated outfits, walking on killer heels and exploring our animal side. Por Raquel Alba.

1

5

2

3

1 blahnik + tous. El zapatero de las estrellas Manolo Blahnik ha colaborado con Tous para crear este original colgante de plata en forma de zapato. Desde 75 €. 2 Cóctel a media tarde. Vestido con escote palabra de honor de H&M. 3 Miradas violetas. Gafas Fendi by Marchon de estilo retro. 193,90 €. 4 Étnico chic. Dior nos sorprende con un collar de estilo étnico que combina el rosa con el rojo. 5 vuelve la pajarita. La de la foto es de Armand Basi y la encontrarás en La Roca y Las Rozas Village.

56

spanorama Spanair

1 blahnik + tous. El sabater de les estrelles Manolo Blahnik ha col·laborat amb Tous per crear aquest original penjoll de plata en forma de sabata. Des de 75 €. 2 Còctel a mitja tarda. Vestit amb escot paraula d’honor d’H&M. 3 Mirades violetes. Ulleres Fendi by Marchon d’estil retro. 193,90 €. 4 Ètnic chic. Dior ens sorprèn amb un collaret d’estil ètnic que combina el rosa amb el vermell. 5 tornen els corbatins. El de la foto és d’Armand Basi i el trobaràs a la Roca i Las Rozas Village.

1 blahnik meets tous. Manolo Blahnik, the shoemaker of the stars, has collaborated with Tous to create this original silver pendant in the shape of a shoe. From 75 €. 2 Mid-afternoon cocktail. Strapless dress by H&M. 3 violet looks. Fendi by Marchon retro style eyewear. 193.90 €. 4 ethnic chic. Dior has unveiled this ethnic-style necklace combining pink and red. 5 bow ties strike back. The one in the picture is by Armand Basi. Available at La Roca and Las Rozas Village.


10

6 De regatas. Reloj Tambour Regatta Navy de Louis Vuitton. 2.900 €. 7 invasión de cordones. Botín de piel de Iris van Herpen by United Nude. 8 ratón diamante. Lo encontrarás en www.yoquierounodeesos.com por 39 €. 9 Champán en la playa. Set playero compuesto por cubitera, botella de Moët Brut Imperial, pala dorada para el hielo y recipiente con forma de estrella. 10 el verano según givenchy. La paleta de colores de verano de Givenchy es cálida y osada.

6 De regates. Rellotge Tambour Regatta Navy de Louis Vuitton 2.900 €. 7 invasió de cordons.

Botina de pell d’Iris van Herpes by United Nude.

8 ratolí diamant.

El trobaràs a www.yoquierounodeesos.com per 39 €.

9 Xampany a la platja.

Set de platja amb glaçonera, ampolla de Moët Brut Imperial, pala daurada per al gel i recipient amb forma d’estrella.

10 l’estiu segons givenchy. La paleta de colors

d’estiu de Givenchy és càlida i agosarada.

6 regatta days. Tambour Regatta Navy watch by Louis Vuitton. 2900 €. 7 lace invasion. Iris van Herpen by United Nude leather ankle boot. 8 Diamond mouse. Find it on www.yoquierounodeesos. com for 39 €. 9 Champagne on the beach. Beach set with ice bucket, bottle of Moët Brut Imperial, gold ice shovel and star-shaped cooler. 10 summer by givenchy. The summer colour palette from Givenchy is warm and bold.

9 7

6

8

spanorama Spanair

57


inspiración

11

natural

spring inspiration preview

14

13

12

15

11 vocación felina

Tous.

Bvlgari reedita su mítico reloj-serpiente: el Serpenti, con siete vueltas en oro rosa.

13 aroma de mimosa. La nova fragància d’Annick

12 objeto de deseo.

13 aroma a mimosa La nueva fragancia de Annick Goutal. A partir de 67 €.

14 para pájaros.

Nido esférico para pájaros. Lo encontrarás en la tienda Vinçon por 40,50 €.

15 a tus pies.

Zuecos infantiles de Gunnel’s con estampado de mariquitas. 45 €.

58

spanorama Spanair

11 vocació felina. Bossa Shadow Felino Natural de

Bolso Shadow Felino Natural de Tous.

12 objecte de desig. Bvlgari reedita el seu mític rellotge-serp: el Serpenti, amb set voltes en or rosa.

Goutal. A partir de 67 €. 14 per a ocells. Niu esfèric per a ocells. El trobaràs a la botiga de Vinçon per 40,50 €. 15 als teus peus. Esclops infantils de Gunnel’s amb estampat de marietes. 45 €. 11 feline vocation. Shadow Felino Natural bag by Tous. 12 object of desire. Bvlgari presents the new edition of their legendary snake watch: Serpenti, with seven coils in rose gold. 13 scent of mimosa. The new fragrance from Annick Goutal. From 67 €. 14 for birds. Spherical nest for birds. Availabe at Vinçon store for 40.50 €. 15 at your feet. Children’s clogs by Gunnel’s with ladybird print. 45 €.


16 Jardín anular. Dior se apunta a la moda natural con estos preciosistas anillos florales. 17 Mariposas en los pies. Zapato de tacón de Uterqüe. En ante y con detalle de mariposa en el talón. 18 piel de serpiente. Bikini con estampado de serpiente. De Calzedonia, parte superior (35 €) e inferior (15 €). 19 De cervatillos. Disney reedita con contenidos extras y más calidad su clásico ‘Bambi’. En Blu-ray Combo y DVD. 20 Memoria de murciélago. Memory stick con forma de Batman. www.mimoco.com

16 Jardí anular. Dior s’apunta a la moda natural amb aquests preciosistes anells florals.

17 papallones als peus.

Sabata de taló d’Uterqüe. En pell girada i amb detall de papallona al taló. 18 pell de serp. Bikini amb estampat de serp. De Calzedonia, part superior (35 €) i inferior (15 €). 19 De cervatells. Disney reedita el seu clàssic ‘Bambi’ amb continguts extres i més qualitat. En Blu-ray Combo i DVD.

20 Memòria de ratpenat.

Memory stick amb forma de Batman. www.mimoco.com

16 ring-shaped garden. Dior goes for natural fashion with these beautiful flower rings. 17 butterflies on your feet. Uterqüe heels in suede, with butterfly details. 18 snakeskin. Snake-print bikini. From Calzedonia, upper part (35 €) and lower part (15 €). 19 fawns. Disney has rereleased their classic ‘Bambi’ with extra contents and higher quality. Blu-ray Combo + DVD. 20 bat memory. Batmanshaped memory stick. www. mimoco.com

20 19

18

16

17

spanorama Spanair

59


inspiración

22

original

inspiration

21

23

24

25 60

spanorama Spanair

21 fantasía. Con plumas y lazo, son la última propuesta de Dior. 22 pack de fútbol. Aunque ya ha acabado la Liga, el verano llega cargado de eventos deportivos. Para disfrutarlos, nada mejor que el pack gourmet que podéis adquirir en el espacio gastronómico Matamala (Rambla de Catalunya, 13). 23 Contra el calor. Vuitton ha editado una preciosista colección de abanicos. 24 escucha a tu maleta. Travelteq presenta Trip Sound Suitcase (750 €), una maleta con ocho horas de autonomía de música y que se convierte en asiento. www.travelteq.com. 25 para viajeros. Edición especial del whisky Maker’s Mark para viajeros.

21 fantasia. Amb plomes i llaç, són l’última proposta de Dior. 22 pack de futbol. Encara que ja s’ha acabat la Lliga, l’estiu

arriba carregat d’esdeveniments esportius. Per gaudir-los, no hi ha res com el pack gourmet que podeu adquirir a l’espai gastronòmic Matamala (Rambla de Catalunya, 13). 23 Contra la calor. Vuitton ha editat una preciosista col·lecció de ventalls. 24 escolta la teva maleta. Travelteq presenta Trip Sound Suitcase (750 €), una maleta amb vuit hores d’autonomia de música que es converteix en un seient. www.travelteq.com 25 per a viatgers. Edició especial del whisky Maker’s Mark.

21 fantasy. With feathers and ribbons. It’s Dior’s latest creation. 22 football pack. Although the Spanish League is over, the summer is full of sporting events. The best way to enjoy them is with this gourmet pack, available at the Matamala culinary space (Rambla de Catalunya, 13). 23 against the heat. Vuitton has released an elaborate fan collection. 24 listen to your suitcase. Travelteq presents the Trip Sound Suitcase (750 €), with 8-hour battery life for music. It folds out to turn into a seat. www.travelteq.com 25 for travellers. Maker’s Mark whisky special edition for travellers.


Personal

shopper

renée Zellweger, actriz solidaria Renée Zellweger, actriu solidària | Renée Zellweger, an actress for charity

renée Zellweger

Actores con su imagen y firmas con productos, se alían para promover causas sociales.

Actors amb la seva imatge i firmes amb els seus productes s’uneixen per promoure causes socials. Actors with their images and firms with their products have joined forces to promote social causes. Por Gloria Zorrilla. 1

1 Comercio Justo

La línea de los vinos chilenos Santa Digna, de Miguel Torres, tienen el certificado como viña de Comercio Justo y Responsabilidad Social otorgado por IMO (6,70€).

2 Daniel Craig

es el embajador de Omega Hour Vision Blue, un reloj creado para recaudar fondos para apoyar a Orbis, ONG que da asistencia oftalmólógica en el países en vías de desarrollo (5.060€).

3 bombones solidarios

Todas las compras realizadas online en www.cudieshop.com aportan un 3% a la Fundación Vida y Esperanza. Caja de 500 gramos de catanias de chocolate de Cudié (19 €).

2

1 Comerç Just. La línia de vins xilens Santa Digna, de Miguel Torres, amb el certificat de Comerç Just i Responsabilitat Social (6,70 €). 2 Daniel Craig, ambaixador de Omega Hour Vision Blue, un rellotge creat per recaptar fons per Orbis, ONG que ofereix assistència oftalmològica. 3 solidaris. Totes les compres realitzades a www. www.cudieshop.com aportan un 3% a la Fundación Vida y Esperanza (19€). 4 per a pells seques. Shea Body Butter, hidratant corporal de The Body Shop, realitzat amb ingredients de Comerç Just(14€). 5 edició limitada de Tommy Hilfiger (299 €) per el càncer de mama. 1 fair trade. Miguel Torres Santa Digna Chilean wines have Fair Trade and Social Responsibility certification, issued by IMO (6.70 €). 2 Daniel Craig ambassador of Omega Hour Vision Blue, created to raise funds to support Orbis, an NGO that provides eye care (5.060 €). 3 Chocolates for charity. All online purchases at www.cudieshop. com contribute 3% to Fundación Vida y Esperanza (19 €). 4 for very dry skin. Shea Body Butter, hydrating body cream from The Body Shop, made with Fair Trade ingredients (14€). 5 limited edition bag, by Tommy Hilfiger (299 €), to support breast cancer. 3

5

4 para pieles secas

Shea Body Butter, hidratante corporal de The Body Shop, realizada con ingredientes de Comercio Justo en Ghana (14€).

4

5 Quinta edición

Edición limitada de este bolso benéfico de ante marrón de Tommy Hilfiger (299€) cuyos fondos se destinarán a la campaña para combatir el cáncer de mama.

spanorama Spanair

61


Noticias

Notícies News

a são paulo con spanair y taM

A São Paulo amb Spanair y Tam | Fly to São Paulo with Spanair and TAM

destinos de Sudamérica gracias al acuerdo de código compartido firmado con TAM Airlines, la principal aerolínea brasileña. Desde el pasado 12 de mayo, Spanair ha añadido el código JK al vuelo que TAM opera diariamente entre Madrid-Barajas y São Paulo, la capital económica de Sudamérica. Gracias a este pacto, Spanair asegurará ágiles y cómodas conexiones con otros destinos domésticos de la compañía como Barcelona, Bilbao, Málaga, Tenerife-Norte y Santiago de Compostela, en ambos sentidos. En estos vuelos, TAM Airlines añadirá su código JJ. Los pasajeros de ambas aerolíneas podrán facturar sus equipajes hasta el destino final y en el hub de TAM en São Paulo, conectar con los múltiples rutes que la aerolínea brasileña cubre en la mayor parte del continente americano. Tanto Spanair como TAM pertenecen a la prestigiosa alianza Star Alliance lo que permite a sus clientes disfrutar de numerosas ventajas, con una mayor oferta de destinos, mayor comodidad (acceso a las salas VIP) y más beneficios Premium al acumular y canjear puntos y millas gracias a los programas de fidelización. Spanair también ofrece en código compartido con Singapore Airlines tres vuelos semanales directos a São Paulo con salida desde Barcelona-El Prat.

panair passengers can now benefit SPaulo from new connections to São and other South American

© Márcio Jumpei

pasajeros de Spanair ya pueden Lparaosdisfrutar de nuevas conexiones viajar a São Paulo y a otros

ls passatgers de Spanair E ja poden gaudir de noves connexions per volar a São Paulo

i a altres destinacions d’Amèrica del Sud gràcies a l’acord de codi compartit signat amb TAM Airlines, la principal aerolínia brasilera. Des del passat 12 de maig, Spanair ha afegit el codi JK al vol que TAM opera diàriament entre Madrid-Barajas i São Paulo, la capital econòmica d’Amèrica del Sud. Gràcies a aquest pacte, Spanair assegurarà connexions àgils i còmodes amb altres destinacions de la companyia com ara Barcelona, Bilbao, Màlaga, Tenerife-Nord i Santiago de Compostel·la, en ambdós sentits. Els passatgers d’ambdues aerolínies podran

facturar els seus equipatges fins a la destinació final i, en el hub de TAM, a São Paulo, connectar amb les múltiples rutes que la línia aèria brasilera cobreix a la major part del continent americà. Tant Spanair com TAM pertanyen a la prestigiosa Star Alliance, aliança que permet als seus clients gaudir de nombrosos avantatges com una major oferta de destinacions, major comoditat (accés a les sales VIP) i més beneficis Premium quan acumulin i bescanviïn punts i milles gràcies als programes de fidelització. Spanair també ofereix en codi compartit amb Singapore Airlines tres vols setmanals directes a São Paulo amb sortida des de Barcelona-El Prat

cities thanks to the codeshare agreement signed with TAM Airlines, Brazil’s biggest air carrier. Since 12th May, Spanair’s JK code has been added to the flight TAM operates daily between Madrid-Barajas and São Paulo, the financial capital of South America. Thanks to this agreement, Spanair guarantees fast and easy two-way connections with many of its other domestic destinations including Barcelona, Bilbao, Malaga, Tenerife-North and Santiago de Compostela, which will now also include TAM Airlines’ JJ code. Passengers with both airlines can check their luggage through to their final destination. In addition, they can also connect to any of the numerous routes the Brazilian airline TAM operates to most of America from its São Paulo hub. Both Spanair and TAM are members of the prestigious Star Alliance, which offers their customers a wide range of benefits, including a larger choice of discounts, greater comfort (access to VIP Lounges) as well as extra Premium benefits when they earn and redeem points and miles from the loyalty schemes. Spanair also code shares a direct flight operated by Singapore Airlines that connects Barcelona-El Prat with São Paulo three times a week.

segunda frecuencia a bamako Segona freqüència a Bamako | A second flight to Bamako

panair ha empezado este mes de junio a operar panair ha començat aquest mes de juny a operar his June Spanair has begun operating a S(Mali) S T una segunda frecuencia semanal a Bamako una segona freqüència setmanal a Bamako (Mali) second weekly flight to Bamako (Mali), con salidas desde Barcelona los miércoles y amb sortides des de Barcelona el dimecres i tornada la departing from Barcelona on Wednesdays and regreso la madrugada del jueves. Tras la excelente acogida y alta ocupación que tiene esta ruta, la compañía se ha decidido por ampliar el número de frecuencias, con lo que nuestros pasajeros podrán optar entre volar los sábados o los miércoles. Los dos vuelos semanales mantienen los mismos horarios, con salidas desde Barcelona a las 20,10 y regreso desde Bamako a las 0,05 horas del día siguiente. Esta programación, de vuelo nocturno, permite fáciles y amplias conexiones con otros destinos domésticos e internacionales de Spanair en el aeropuerto de Barcelona-El Prat donde tiene establecido su hub. Bamako es el quinto destino de Spanair en África junto a Banjul (Gambia), Nador (Marruecos), Orán y Argel (Argelia) operando 38 vuelos semanales.

62

spanorama Spanair

matinada del dijous. Després de l’excel·lent acollida i alta ocupació que té aquesta ruta, la companyia s’ha decidit per ampliar el nombre de f reqüències, fet que permetrà als nostres passatgers optar entre volar els dissabtes o els dimecres. Els dos vols setmanals mantenen els mateixos horaris, amb sortides des de Barcelona a les 20,10 hores i tornada des de Bamako a les 0,05 hores del dia següent. Aquesta programació, de vol nocturn, permet fàcils i àmplies connexions amb altres destinacions domèstiques i internacionals de Spanair a l’aeroport de Barcelona-El Prat on té ubicat el seu hub. Bamako és la cinquena destinació de Spanair a l’Àfrica juntament amb Banjul (Gàmbia), Nador (Marroc), Orà i Alger (Algèria), operant 38 vols setmanals.

returning in the early hours of Thursday morning. Following the excellent response and high occupancy rates, the company decided to increase the frequency of this route, enabling our passengers to choose between a Saturday or Wednesday flight. The departing times of both flights remain at 20.10 and returning from Bamako at 0.05 the following day. These night flights allow for numerous connections with Spanair’s other international and domestic flights departing from its hub at Barcelona-El Prat Airport. Bamako is Spanair’s fifth African destination, together with Banjul (Gambia), Nador (Morocco), Oran and Algiers (Algeria) with a total of 38 flights a week.


spanorama Spanair

63


Noticias

Notícies News

ven a celebrar con spanair el barcelona gay pride Vine a celebrar amb Spanair el Barcelona Gay Pride Celebrate Barcelona Gay Pride with Spanair n Spanair te hemos preparado un Barcelona E Gay Pride inolvidable, lleno de sorpresas que no debes perderte. Vamos a fletar un avión para que

vayas a celebrar a Barcelona la fiesta del orgullo gay. Un vuelo que saldrá de Madrid el 24 de junio por la noche. No será una ruta cualquiera. Será un vuelo especial para que vayas entrando en calor, con música, copas, mucho ambiente y la presencia de Mario Vaquerizo. Pero nada comparado con lo que te espera al llegar al aeropuerto de El Prat y a Barcelona. En Barcelona te vamos a montar una fiesta, en un lugar emblemático, al aire libre y con extraordinarias vistas para que te diviertas y bailes hasta la madrugada con un DJ exclusivo, Alaska, que nos va a animar la sesión en la terraza del hotel Axel. Un evento que significará el arranque oficial del ‘PrideBarcelona 2011’. A partir de ahí, te dejaremos unos cuantos días libres para que puedas participar del resto de los eventos del Gay Pride, como el desfile y la fiesta posterior en el Passeig de Maria Cristina. Ya sabes que el Gay Pride de Barcelona es una excepcional oportunidad para hacer nuevos amig@s y disfrutar de unos días en esta mágica y tolerante ciudad. Y el día 27…de vuelta a Madrid. Todo incluido por un ajustado precio y la posibilidad de ganar dos entradas dobles para Meet&Greet con Fangoria el día 26. Encontrarás más información en nuestra web www.spanairpridebarcelona.com

Spanair t’hem preparat un Barcelona Gay Pride A inoblidable, ple de sorpreses que no et pots perdre. Noliejarem un avió perquè vagis a celebrar a

Barcelona la festa de l’orgull gai. Un vol que sortirà de Madrid el 24 de juny per la nit. No serà una ruta qualsevol. Serà un vol especial perquè vagis entrant en calor, amb música, copes, molt ambient i la presència de Mario Vaquerizo. Però això no és res si ho comparem amb el que t’espera en arribar a l’aeroport del Prat i a Barcelona. A Barcelona et muntarem una festa, en un lloc emblemàtic, a l’aire lliure i amb extraordinàries vistes perquè et diverteixis i ballis fins a la matinada amb un DJ exclusiu, Alaska, que ens animarà la sessió a la terrassa de l’hotel Axel. Un esdeveniment que significarà l’arrencada oficial del PrideBarcelona 2011. A partir d’aquí, et deixarem uns quants dies lliures perquè puguis participar a la resta dels esdeveniments del Gay Pride, com la desfilada i la festa posterior al passeig de Maria Cristina. Ja saps que el Gay Pride de Barcelona és una oportunitat excepcional per fer noves amistats i gaudir d’uns dies en aquesta ciutat màgica i tolerant. I el dia 27…la tornada a Madrid. Tot inclòs per un ajustat preu i la possibilitat de guanyar dues entrades dobles per a Meet&Greet amb Fangoria el dia 26. En trobaràs més informació a la nostra web www.spanairpridebarcelona.com 64

spanorama Spanair

ere at Spanair we’ve H put together a truly unforgettable package for

Barcelona Gay Pride, filled with surprises you most definitely won’t want to miss out on. We are chartering a special flight to Barcelona so you can be there for the Gay Pride celebrations. The flight will be departing Madrid on the evening of 24thJune. But this isn’t just an ordinary flight; this is a flight designed to get you in the party mood, with music, drinks, a great atmosphere and the company of Mario Vaquerizo. But even that’s nothing compared with what’ll be waiting for you when you land at Barcelona’s El Prat Airport. We’ve chosen a flagship venue in Barcelona where we’ll be hosting a fabulous outdoor party set against a breathtaking backdrop where you can dance and party till the early hours to the sounds of our very own DJ Alaska, who will keep the party going on the terrace of the Hotel Axel. An event to get ‘PrideBarcelona 2011’ off to an amazing - and official - start. From then on we’ll leave you to have fun over the next few days, taking part in the other Gay Pride events, including the parade and party on Passeig de Maria Cristina. As you know, Barcelona’s Gay Pride is a fabulous opportunity to make new friends and enjoy a great few days in this magical and tolerant city. And on 27th… back to Madrid. Everything’s included in the great value for money fare, plus the chance to win two double tickets for Meet&Greet with Fangoria on 26th... You’ll find full details on our website at www.spanairpridebarcelona.com


spanorama Spanair

65


Noticias

Notícies News

optiontown, nuevo concepto de viajar Optiontown, un nou concepte de viatge | Optiontown, a brand new travel concept

y Optiontown se han unido para Sunapanair brindar a los pasajeros de la aerolínea nueva forma de viajar, más cómoda, con

más beneficios, con más opciones, sin colas ni esperas y con todo el confort de la clase Premium. Optiontown ofrece a los pasajeros en clase Traveler de Spanair la posibilidad de volar en Premium por un precio mínimo de 29 euros. De esta manera, se dispone del asiento central libre en rutas internacionales, acceso a la sala Vip del aeropuerto, catering exclusivo, prensa del día y embarque y facturación prioritarios. ¿Cómo funciona Optiontown? Para poder disfrutar de estos beneficios, primero hay que reservar un billete en clase Traveler de Spanair; después registrarse en la web www.optiontown. com; indicar el vuelo al que se quiere asociar la posibilidad de realizar el ‘upgrade’ y aceptar la oferta personalizada de Optiontown. El precio mínimo es de 29 euros e implica un ahorro del 75% respecto a la tarifa estándar de Premium. Una vez completado el formulario, el pasajero recibe un correo electrónico antes de la salida del vuelo confirmando si ha conseguido el cambio de clase a Premium. Si no es así, Optiontown le retorna el importe íntegro de lo que ha pagado de forma automática. Sencillo y cómodo.

panair and Optiontown have joined Sa new, forces to offer the airline’s passengers more convenient way of travelling,

S

panair i Optiontown s’han unit per proporcionar als passatgers de la línia aèria una nova forma de viatjar, més còmoda, amb més beneficis, amb més opcions, sense cues ni esperes i amb tota la comoditat de la classe Premium. Optiontown ofereix als passatgers en classe Traveler de Spanair la possibilitat de volar en Premium per un preu mínim de 29 euros. D’aquesta manera, es disposa del seient central lliure a rutes internacionals, accés a la sala VIP de l’aeroport, càtering exclusiu, premsa del dia i embarcament i facturació prioritaris. Com funciona Optiontown? Per poder gaudir d’aquests

beneficis, primer cal reservar un bitllet en classe Traveler de Spanair, després registrar-se a la web www. optiontown.com, indicar el vol al qual es vol associar la possibilitat de realitzar la millora de classe (upgrade) i acceptar l’oferta personalitzada d’Optiontown. El preu mínim és de 29 euros i implica un estalvi del 75% respecte de la tarifa estàndard de Premium. Un cop emplenat el formulari, el passatger rep un correu electrònic abans de la sortida del vol en què es confirma si ha aconseguit el canvi de classe a Premium. Si no és així, Optiontown li retorna de forma automàtica l’import íntegre del que ha pagat. Senzill i còmode.

with more benefits than ever, including no more queues or waiting and all the comfort of its Premium Class. Optiontown offers Spanair’s Traveler Class passengers the option of travelling Premium from just 29 euros. Benefits include empty centre seats on international flights, access to VIP airport lounges, an exclusive catering service, newspapers and priority check-in and boarding. How does Optiontown work? To enjoy all these benefits, customers must first book a flight in Spanair’s Traveler Class and then register with www.optiontown.com, stating the flight they wish to upgrade and agreeing to Optiontown’s personalised offer. Prices start from just 29 euros – a saving of 75% on the standard Premium rate. Once they have filled in the form, passengers will receive an email prior to the departure of their flight, confirming whether they have been upgraded to Premium. If they have not been successful, Optiontown will automatically refund the full amount. It’s as simple and easy as that.

spanair y apple tree, premiados en los sabre awards Spanair i apple tree, premiats als Sabre Awards Spanair and apple tree, winners of the Sabre Awards La agencia de comunicación, relaciones públicas y eventos, apple tree communications, y la aerolínea Spanair han sido premiados con el galardón a la Mejor Imagen Corporativa de los prestigiosos Sabre Awards a los mejores proyectos de Comunicación y Relaciones Públicas del año en Europa. Los ganadores se hicieron públicos en la ceremonia de entrega de premios el 18 de mayo en Praga. apple tree communications y Spanair, se alzaron con el pemio, tras competir contra más de 2.000 propuestas de toda Europa, por el re-lanzamiento de la marca Spanair. apple tree communications llevó a cabo dos proyectos para el reposicionamiento de la marca, en línea con el nuevo tagline de Spanair: “La de todos”. El primer proyecto fue una acción de co-creación masiva poniendo bajo votación el nuevo logo de la compañía. Se recogieron más de 80.000 votos en 6 días. El segundo proyecto fue asociar el lanzamiento de la marca con el hecho de ser la primera aerolínea en trasladarse a la nueva terminal T1 del aeropuerto de Barcelona. Bajo el lema “Volem” (un juego de palabras que significa “queremos” y “volamos” en catalán) se realizó una gran campaña con acciones de Relaciones Públicas muy innovadoras de street marketing, promoción de vuelos gratuitos, grupos de informadores en puntos estratégicos o un mural para que los pasajeros aportaran sus mensajes a la aerolínea.

66

spanorama Spanair

L’agència de comunicació, relacions públiques i esdeveniments, apple tree communications, i l’aerolínia Spanair han estat premiats amb el guardó a la Millor Imatge Corporativa dels prestigiosos Sabre Awards als millors projectes de Comunicació i Relacions Públiques de l’any a Europa. Els guardonats es van fer públics en la cerimònia de lliurament dels premis, el 18 de maig a Praga. Apple tree communications i Spanair, van conquerir el premi, després de competir contra més de 2.000 propostes d’arreu d’Europa, per l’innovador rellançament de la marca Spanair. apple tree communications es va encarregar de dos projectes per al reposicionament de la marca, en línia amb el nou tagline de Spanair: “La de tots”. El primer projecte va ser una acció de cocreació massiva convidant a votar el nou logotip de la companyia. Es van recollir més de 80.000 vots en 6 dies. El segon projecte va ser associar el llançament de la marca amb el fet de ser la primera aerolínia en traslladar-se a la nova terminal T1 de l’aeroport de Barcelona. Amb el lema ‘Volem’ es va realitzar una gran campanya amb accions de relacions públiques molt innovadores de street marketing, promoció de vols gratuïts, grups d’informadors en punts estratègics o un mural perquè els passatgers aportessin els seus missatges a l’aerolínia.

Communication, events and PR agency apple tree communications and the airline Spanair have received the prestigious Sabre Awards for Best Corporate Image, given each year to Europe’s best Communication and PR Projects. The winners were announced on 18th May in Prague. apple tree communications and Spanair competed against more than 2,000 ideas from all over Europe, for the innovative re-launch of the Spanair brand. apple tree communications carried out two repositioning projects for Spanair, based on the Company’s new tagline ‘La de todos’. The first project was a co-creation project where participants were asked to vote for the Company’s new logo: Spanair’s customers responded by sending in more than 80,000 votes. The second project was based on associating the brand re-launch with the fact that it was the first airline to move into Barcelona Airport’s new T1 terminal. A PR campaign was launched under the slogan ‘Volem’ (a play on words that means both ‘we want’ and ‘we fly’ in Catalan), including street marketing, free flight promotions, or a mural where passengers could leave their messages for the airline.


spanorama Spanair

67


Hablando con

Parlant amb Talking to

stine Muri

Agente de ventas en el aeropuerto de Sevilla Agent de vendes a l’aeroport de Sevilla | Sales Agent at Seville Airport “La gente me pregunta: ‘¿Pero tú chiquilla, de dónde eres? Pues de Noruega’”. “La gent em pregunta: ‘Però tu, noia, d’on ets? Doncs de Noruega’”... “People come up to me and ask: Where on earth are you from? From Norway of course!”. Por Josep Garriga. ’oficina de vendes de Spanair a he Spanair Sales Office at Seville L l’aeroport de Sevilla està situada TAirport is situated right next to just al costat d’una de les portes one of the terminal entrances. In

a oficina de ventas de Spanair en L el aeropuerto de Sevilla está situada justo al lado de una de las puertas

de entrada a la terminal. Es decir, que algunos pasajeros lo primero que ven es un cartel de Spanair y a una chica rubia, alta, con ojos azules que, con rasgos nórdicos –es noruega para más señas- atiende tras el cristal con un acento andaluz que impacta y cautiva al mismo tiempo. Se llama Stine Muri. La curiosa ubicación de la oficina –en la entrada y al lado de la cafeteríacon una pancarta que reza ‘tickets’ da pie a un sinfín de anécdotas atesoradas a lo largo de once años trabajando para la aerolínea. “Señorita, déme dos tickets para un bocadillo y una cerveza” le espetó un jubilado en una ocasión. “Como los pasajeros es lo primero que encuentran, eso parece un punto de información”, comenta, sin perder ni un ápice esa inalterable sonrisa. Stine llegó a Sevilla en 1996 en un viaje de estudios con la Escuela de

68

spanorama Spanair

Turismo de Noruega. Y las circunstancias la llevaron a conocer a un sevillano de quien se enamoró, se casó y con quien ha tenido tres hijos, dos niños y una niña, que cuando ven un avión de Spanair le sueltan: “Mira mami un avión tuyo. ¿Va a tu aeropuerto?”. Como si la aerolínea y el propio aeropuerto fueran suyos. Cosa de críos. Pero es que Stine acoge con orgullo tal identificación. No es baladí: sólo ha trabajado en Spanair y en la oficina de Sevilla, tras un pequeño paréntesis en la de Málaga. Y ahí está ella: alta y garbosa, dispuesta a complacer al pasajero y a los lectores de Spanorama. Ya saben, si pasan por Sevilla no se olviden de Stine. La identificarán nada más verla. Igual que ella a ustedes: es capaz de adivinar la nacionalidad del cliente a dos leguas. “Es que les veo de lejos, sobre todo a los escandinavos que se sorprenden cuando les hablo en su lengua”. Y los españoles le preguntan: “Pero tú chiquilla ¿de dónde eres?”.

d’entrada a la terminal. És a dir, que alguns passatgers el primer que veuen és un cartell de Spanair i una noia rossa, alta, amb els ulls blaus que, amb trets nòrdics –és noruega per a més detalls– atén darrere el vidre amb un accent andalús que impacta i captiva alhora. Es diu Stine Muri. La curiosa ubicació de l’oficina –a l’entrada i al costat de la cafeteria– amb una pancarta que diu “tickets” dóna peu a una infinitat d’anècdotes atresorades al llarg d’onze anys treballant per a la línia aèria. “Senyoreta, doni’m dos tiquets per a un entrepà i una cervesa” li va etzibar un jubilat en una ocasió. “Com que els passatgers és el primer que troben, sembla un punt d’informació”, comenta, sense perdre gens ni mica l’inalterable somriure. Stine va arribar a Sevilla el 1996 en un viatge d’estudis amb l’Escola de Turisme de Noruega. I les circumstàncies la varen portar a conèixer un sevillà de qui s’enamorà, amb el qual es casà i amb qui ha tingut tres fills, dos nens i una nena, que quan veuen un avió de Spanair li engeguen: “Mira, mama, un avió teu. Va al teu aeroport?”. Com si la línia aèria i l’aeroport mateix fossin seus. Coses d’infants. Però Stine acull amb orgull tal identificació. No és trivial: només ha treballat a Spanair i a l’oficina de Sevilla, després d’un petit parèntesi a la de Màlaga. I allà la tenim a ella: alta i airosa, disposada a complaure el passatger i els lectors de Spanorama. Ja saben, si passen per Sevilla no s’oblidin de na Stine. La identificaran tot just la vegin. De la mateixa manera que ella a vostès: és capaç d’endevinar la nacionalitat del client d’una llegua lluny. “És que els veig de lluny, sobretot els escandinaus, que se sorprenen quan els parlo en la seva llengua”. I els espanyols li pregunten: “Però tu, noia, d’on ets?”.

other words, one of the first things many passengers see is a Spanair sign and a tall blue-eyed blonde with an unmistakeable Scandinavian air - she is in fact Norwegian - attending to customers behind the glass partition with an Andalusian accent that is both surprising and enchanting. Her name? Stine Muri. The unusual location of this office – at the entrance next to the coffee shop – with a sign that reads ‘tickets’ has given rise to a host of funny stories that Stine has accumulated over the last eleven years working for the airline. “Excuse me miss, could you give me two tickets for a sandwich and a beer?” a pensioner once came out with. “As this is the first place the passengers see, they use it as an information point”, she tells us, with that fabulous smile of hers, which never slips an inch. Stine’s first experience of Seville was back in 1996 during a trip organised by her School of Tourism in Norway. She met a local man who she fell in love with and married. They now have three children, who, whenever they see a Spanair plane say “Look Mum, that’s one of yours; is it going to your airport?” Just as if she had her very own airline and airport. Kids! But Stine is proud of being identified with the Company: and it’s really no surprise: she’s only ever worked for Spanair. So that’s where you’ll find her: standing tall and graceful, ready to do everything she can to help passengers and Spanorama readers. So don’t forget, if you’re passing through Seville Airport, look out for Stine. You’ll recognise her immediately. Just as she will you: she has a special talent for guessing your nationality a mile away. “I can literally see them coming; especially the Scandinavians who are always surprised when I address them in their own language”. And the Spanish ask her “But where on earth are you from?”


spanorama Spanair

69


Embajadores

Ambaixadors Spanair ambassadors

Más personalidades se añaden al proyecto Spanair para unir destinos, culturas y sonrisas. Més personalitats s’afegeixen al projecte Spanair per unir destinacions, cultures i somriures. New personalities join Spanair’s purpose to bring destinations, cultures and smiles together.

elsa pataky

Carme ruscalleda

Josef ajram

Jose Corbacho

lluís llongueras

paula Martí

isabel Coixet

Manel fuentes

Juanjo puigcorbé

Jordi labanda

La actriz prefiere descubrir con Spanair los lugares maravillosos que aún no conoce. L’actriu prefereix descobrir amb Spanair els llocs meravellosos que encara no coneix. The actress prefers to discover the wonderful places she still doesn’t know with Spanair.

Este cómico se atrevió a dirigir cine y ganó un Goya con Tapas. Le encanta viajar. Aquest còmic es va atrevir a dirigir cinema i va guanyar un Goya amb Tapas. Li encanta viatjar. The comic actor dared to direct a film and won with Tapas a Goya award. He loves to travel.

La prestigiosa directora de cine defiende poder volar de manera rápida y directa desde Barcelona. La prestigiosa directora de cinema defensa poder volar de manera ràpida i directa des de Barcelona. The renowned filmmaker wants to fly quickly and directly from Barcelona to shoot in the most surprising places.

El actor catalán defiende que Barcelona merece un aeropuerto internacional. L’actor català defensa que Barcelona mereix tenir un aeroport internacional. The Catalan actor claims that Barcelona deserves an international airport.

70

spanorama Spanair

Es la única chef del mundo con cinco estrellas Michelin, tres por su Restaurant Sant Pau, en Sant Pol de Mar, y dos por el deTokio. És l’única xef del món amb cinc estrelles Michelin, tres pel seu Restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, i dues pel que té a Tòquio. She is the only chef in the world boasting five Michelin stars, three for her Sant Pau Restaurant and two for the one she owns in Tokyo.

Estilista y dueño de una cadena internacional de peluquerías unisex. Le gusta viajar con su pareja por amor al arte. Estilista i propietari d’una cadena internacional de perruqueries unisex. Li agrada viatjar amb la seva parella per amor a l’art. A stylist and owner of an international chain of unisex hair salons. He likes to travel with his partner for the sake of art.

Su vida es pura adrenalina. Nuestro ‘ultraman’ siente pasión por la bolsa, los viajes y los deportes. La seva vida és adrenalina pura. El nostre ‘ultraman’ sent passió per la borsa, els viatges i els esports. His life is pure adrenaline. Our ‘ultraman’ has a passion for the Stock Market, travelling and sports.

Una de nuestras mejores jugadoras de golf viaja por el mundo de torneo en torneo. Una de les nostres millors jugadores de golf viatja pel món de torneig en torneig. One of our best golf players. Travels around the world from tournament to tournament.

Sus apuestas suelen convertirse en éxitos. Ahora, el periodista apuesta por Barcelona como ‘hub’. Les seves apostes solen convertir-se en èxits. Ara, el periodista aposta per Barcelona com a ‘hub’. His bets usually turn into success. Now, the journalist supports Barcelona to become a hub.

Pintor, ilustrador y diseñador de moda, ha sabido plasmar como nadie el mundo de los ‘fashion victims’’. Pintor, il·lustrador i dissenyador de moda, ha sabut plasmar com ningú el món dels ‘fashion victims’. Painter, illustrator and fashion designer. He’s captured the world of fashion victims as no one else.

Josep abril

Viajar ayuda al diseñador catalán a inspirarse en sus colecciones de moda masculina. Viatjar ajuda al dissenyador català a inspirar-se en les seves col·leccions de moda masculina. Travelling helps the Catalan designer find inspiration for his men’s fashion collections.


Xavier sardà

sílvia Munt

paco Mir

Carles sans

Al famoso showman no le gusta viajar, por lo que elige muy bien la compañía. El famós showman no viatja per gust, i tria molt bé la companyia. Xavier does not like to travel; he picks the company carefully.

Joan gràcia

Uno de los miembros del grupo de teatro Tricicle. Viajero, ‘bon vivant’ y amante de la buena gastronomía. Un dels membres del grup de teatre Tricicle. Viatger, ‘bon vivant’ i amant de la bona gastronomia. A member of the theatre group Tricicle. Traveller, bon vivant and lover of fine cuisine.

Actor cómico y miembro del trío Tricicle. Es guionista, productor de teatro y de series de televisión. Viaja para ver mundo. Actor còmic i membre de Tricicle, és guionista, productor de teatre i de televisió. Viatja per veure món. A comedian and a member of Tricicle. He’s also a writer and producer for theatre and TV. He travels to see the world.

Jordi lp

El incombustible cómico lleva siempre su humor a bordo. El còmic incombustible porta sempre el seu humor a bord. This incombustible comedian is always bringing his fun on board.

tommy robredo

El tenista está entre los mejores del mundo y, además, ha creado una fundación para deportistas discapacitados. El tennista és un dels millors del món i, a més, ha creat una fundació per a esportistes discapacitats. He’s among the best tennis players of the world and has also established a foundation for athletes with disabilities.

fermí puig

Prestigioso chef del restaurante Drolma, con una estrella Michelin. Viaja para descubrir nuevos sabores. Prestigiós xef del restaurant Drolma, amb una estrella Michelin. Viatja per descobrir nous sabors. Renowned chef of the Drolma restaurant, with a Michelin star. He travels to discover new flavours.

La actriz disfruta volando, y para despegar elige Spanair. L’actriu gaudeix volant, i per enlairar-se tria Spanair. The actress enjoys flying and to take off, Spanair is her choice.

Miembro fundador de Tricicle, es también director de cortometrajes. Le gustan la ópera y los musicales. Membre fundador de Tricicle, també és director de curtmetratges. Li agraden l’òpera i els musicals. A founding member of Tricicle and also a director of short films. He likes opera and musicals.

Mari pau huguet

La periodista y embajadora de la televisión autonómica catalana ahora también lo es de Spanair. La periodista i ambaixadora de la televisió autonòmica catalana ara també ho és de Spanair. The journalist and Catalan TV ambassador is now also one of Spanair’s ambassador.

Àlex Corretja

pasqual Maragall

bigas luna

gemma Mengual

Ha recorrido el mundo como tenista. Ahora viaja por placer, aunque se le cuele la raqueta entre el equipaje. Ha recorregut el món com a tenista. Ara viatja per plaer, encara que la raqueta se li esmuny entre l’equipatge. He travelled round the world as a tennis player. Now he travels for pleasure although sometimes the tennis racket slips into his luggage.

Su retiro de la política le permite viajar sólo por placer, pero siempre desde Barcelona. La seva retirada de la política li permet viatjar només per plaer, però sempre des de Barcelona. His retirement from politics allows him to travel for pleasure only, but always from Barcelona.

Como director y guionista siempre arriesga, pero para volar prefiere las apuestas seguras. Com a director i guionista sempre arrisca, però per volar prefereix les apostes segures. He always risks as a director and a screentwriter, but when flying, he prefers secure bets.

Manel huerga

El director y realizador ve el mundo en imágenes, y para descubrirlo, elige Spanair. El director i realitzador veu el món en imatges i, per descobrir-lo, escull Spanair. The director and producer sees the world in pictures, and to discover it, Spanair is his choice.

feliciano lópez

Por su profesión viaja constantemente e intenta evitar a toda costa las escalas. Por eso quiere que Barcelona se convierta en un ‘hub’. Per la seva professió viatja constantment i intenta evitar al màxim les escales. Per això vol que Barcelona es converteixi en un ‘hub’. He must travel for work constantly, so he prefers direct flights. That’s why he wants Barcelona to become a hub.

A la doble medallista olímpica de natación sincronizada le gusta perderse en las ciudades y descubrir rincones alejados. A la doble medallista olímpica de natació sincronitzada, li agrada perdre’s a les ciutats i descobrir racons allunyats. The winner of two Olympic medals in sychronized swimming likes to get lost in cities and discover secret corners.

bojan Krkic

De Linyola (Lleida) al mundo, pero siempre volando con Spanair. De Linyola (Lleida) al món, però sempre volant amb Spanair. From Linyola, in Lleida (Spain) to the whole world, but always flying with Spanair.

santi Millán

El polifacético actor salta de un género a otro sin problemas. Pero los vuelos, si son directos, mucho mejor. El polifacètic actor salta d’un gènere a un altre sense problemes. Però els vols, si són directes, molt millor. This versatile actor swaps between different genres without trouble. But as for flights, he prefers them direct.

spanorama Spanair

71






76

spanorama Spanair


spanorama Spanair

77


78

spanorama Spanair


spanorama Spanair

79


80

spanorama Spanair


¿Sabías que...?

| Sabies que...? Did you know...?

...la primera película que ganó un Óscar trataba sobre aviones? ...la primera pel·lícula que va guanyar un Òscar anava sobre avions? … the first film to win an Oscar was all about planes?

En 1928, la primera ceremonia de entrega de los Óscar de la Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de Hollywood premió como mejor película a “Wings”. Al 1928, la primera cerimònia

de lliurament dels Òscars de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood va premiar com a millor pel·lícula Wings. Back in 1928, Wings was the winner of the Oscar for Best Picture

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Externas de Spanair. Javier Ortega Figueiral és sotsdirector de Relacions Externes de Spanair. Javier Ortega Figueiral is External Relations Deputy Director at Spanair.

at the Academy of Motion Picture Arts and Sciences first ever awards ceremony. ack Powell y David ArmsJinfancia trong son rivales desde la por estar enamo-

Estados Unidos gracias a vuelos como el transatlántico Nueva York-París de Charles Lindbergh en 1927, fueron algunas de las razones de que la película ‘Wings’ (Alas) ganase el primer Óscar de la historia a la mejor película. Ese Óscar del año 28 fue también el único que se otorgó a un filme mudo. William A. Wellman, director de la película y personaje de vida intensa, se enamoró de la aviación desde que tuvo la oportunidad de subir a un biplano al enrolarse como piloto en una escuadrilla formada por estadounidenses voluntarios que luchaban en el bando francés. Wellman quiso plasmar sus muchas experiencias como aviador en sus obras y homenajear a la épica de los caballeros del aire en

la gran pantalla. De las más de 80 películas que dirigió, un buen número tenía como tema central el mundo de la aviación, como “La Escuadrilla Lafayette”, “Escrito en el cielo” “Thunderbirds” o “Aeropuerto central”. Alas, o Wings en su título original en inglés, fue un éxito sin precedentes en su momento. Se estrenó en verano de 1927, y siguió en cartel en cines de estreno tras 63 semanas de exhibición. A pesar de ese éxito y resultar la ganadora del primer Óscar de la historia, la película acabó perdiéndose por culpa del material en que se conservaba, nitrato. Hace pocos años, se descubrió en los almacenes de la Cinémathèque Française la ultima copia que existía de esa película, que enseguida fue transferida a un formato más seguro para poder exhibirse nuevamente. Desde el nacimiento de la aviación en 1903, las cámaras siempre estuvieron cerca el mundo aeronáutico y se pueden contar por centenares los filmes centrados en este sector.

n Jack Powell i en David Armstrong són rivals E des de la infantesa per estar enamorats de la mateixa persona, la Sylvia Lewis. Aquesta

guanyés el primer Òscar de la història a la millor pel·lícula. Aquest Òscar de l’any 28 va ser també l’únic que es va atorgar a un film mut. William A. Wellman, director de la pel·lícula, i personatge de vida intensa, es va enamorar de l’aviació des que va tenir l’oportunitat de pujar a un biplà quan va allistar-se com a pilot en una esquadrilla formada per nord-americans voluntaris que lluitaven al bàndol francès. Wellman va voler plasmar les seves moltes experiències com aviador en les seves obres i homenatjar l’èpica dels cavallers de l’aire en la gran pantalla. De les més de 80 pel·lícules que va dirigir, un bon nombre tenia com a tema central el món de l’aviació, com ara L’esquadrilla Lafayette, Escrit en el cel, Thunderbirds o Aeroport Central.

Ales, o Wings en el seu títol original, va ser un èxit sense precedents en el seu moment. Es va estrenar l’estiu del 1927, i va seguir en cartellera després de 63 setmanes d’exhibició. Malgrat aquest èxit i resultar guanyadora del primer Òscar de la història, la pel·lícula va acabar perdent-se per culpa del material que la conservava, el nitrat Fa uns quants anys, es va descobrir als magatzems de la Cinémathèque Française l’última còpia que existia d’aquesta pel·lícula, que de seguida va ser transferida a un format més segur per poder exhibir-la de nou. Des del naixement de l’aviació el 1903, les càmeres sempre van estar a prop del món aeronàutic i es poden comptar per centenars els films centrats en aquest sector.

ternal rivals Jack Powell and David Armstrong E were in love with the same person: Sylvia Lewis. A storyline, combined with the appearan-

hind the success of Wings, winner of the first ever Academy Award for Best Picture. The 1928 Oscar was also the only one in history to be awarded to a silent movie. William A. Wellman, the film’s director and an intriguing figure who led an intense life, had been in love with aviation ever since his first opportunity to fly when he enrolled as a pilot in a US squadron fighting alongside the French. Wellman was anxious to reflect his extensive experience as an aviator and pay tribute to those gentlemen of the air on the big screen. Indeed, a large number of the more than 80 films he directed were based on aviation, including Lafayette Escadrille, The High and the Mighty, Thunderbirds or Central Airport.

When it was first released, Wings enjoyed unprecedented success. It premiered in the summer of 1927 and played for 63 weeks in leading movie theatres. Despite its success and going down in history as the first ever film to win an Oscar, the film was eventually lost due to the fact that it was kept on nitrate film. A few years ago, the last surviving copy of the film was discovered in the storerooms of the Cinémathèque Française, and it was quickly copied onto a safer format, enabling it to be shown once again. Ever since the birth of aviation in 1903, the camera has always had a particular fascination for the world of aeronautics and there are quite literally hundreds of films based on this sector.

rados de la misma persona: Sylvia Lewis. Esa historia y la aparición de una segunda mujer, Mary Preston no se diferenciarían de cualquier otra historia de amor -filmada o no- si no fuese porque ambos protagonistas masculinos se enrolan como pilotos de combate durante la Primera Guerra Mundial. Las aventuras de estos norteamericanos en el frente, el papel activo de las mujeres en otras labores relacionadas con la contienda, el realismo de las escenas de vuelo, la presencia del gran Gary Cooper en un papel secundario y la fiebre por la aviación que se extendía por

història i l’aparició d’una segona dona, la Mary Preston, no es diferenciarien de qualsevol altra història d’amor –filmada o no- si no fos perquè ambdós protagonistes masculins s’enrolen com a pilots de combat durant la Primera Guerra Mundial. Les aventures d’aquests americans al front, el paper actiu de les dones en altres feines relaciones amb la contesa, el realisme de les escenes de vol, la presència del gran Gary Cooper en un paper secundari i la febre per l’aviació que s’estenia per Amèrica del Nord, van ser algunes de les raons per les quals la pel·lícula Wings (Ales)

ce of a second woman – Mary Preston -, that’s just like other love story, regardless of whether it’s played out on the silver screen or not. But what makes this story different is that both leading male characters sign up as fighter pilots in the First World War. The adventures of these intrepid American heroes on the front, the active role played by women in other types of war work, the realism of the flying scenes, the presence of the great Gary Cooper in a supporting role, and the wave of enthusiasm for aviation that swept across the USA were just a few of the reasons be-

spanorama Spanair

81


Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

oviedo, un paseo entre estatuas

Un passeig per Oviedo entre estàtues | A stroll among the statues in Oviedo Las esculturas salen al encuentro del visitante en Oviedo, una ciudad concebida para los peatones, que invita a recorrerla sin prisas. Les escultures surten a l’encontre del visitant a Oviedo, una ciutat concebuda per als vianants, que convida a recórrer-la sense presses. Sculptures come to greet visitors in Oviedo, a pedestrian-friendly city which is a lovely place for a leisurely stroll.

oody Allen la conoció con ocasión de la entrega W del Premio Príncipe de Asturias de las Artes del 2002, cuando fue seducido por el encanto de las

calles de su casco antiguo, donde el tiempo no tiene prisa, como si lo marcara un reloj blando daliniano. Allen tiene su propia escultura, a tamaño natural, en Oviedo, con las manos en los bolsillos. Tres años después, volvería para fotografiarse al lado de ese monumento reconocible, el único que le ha levantado una ciudad en todo el planeta, una ima-

oody Allen la va conèixer en ocasió del lliuraW ment del Premi Príncep d’Astúries de les Arts del 2002, quan fou seduït per l’encant dels carrers del seu nucli antic, on el temps no té pressa, com si el marqués un delicat rellotge dalinià. Allen té la seva pròpia escultura, a mida natural, a Oviedo, amb les mans a les butxaques. Tres anys després, hi tornaria per fotografiar-se al costat d’aquest monument fàcilment identificable, l’únic que li ha erigit una ciutat en tot el planeta, una imatge que va servir perquè un diari local titulés “Allen coneix

oody Allen first visited the city on the occasion W of the award-giving ceremony of the 2002 Prince of Asturias Award for the Arts, when he was captivated by the charming streets of the old town, where time goes by peacefully, as if marked by some delicate Dali watch. Allen has a life-size sculpture of his own in Oviedo, with his hands in his pockets. Three years later, he’d be back in town to have his picture taken next to his recognisable monument, the only one he has ever been honoured with by a city in the whole globe. The image made headlines in the local newspapers: “Allen meets Allen”, they read. The atmosphere of the capital of Asturias would later be immortalised in ‘Vicky Cristina Barcelona’, a film that may have well included the name of Oviedo in its title. The New York film maker has stated that he is overwhelmed by Oviedo’s concept of a pedestrianised,

82

spanorama Spanair

Màrius Carol es escritor y columnista. Màrius Carol és escriptor i columnista. Màrius Carol is a writer and columnist.

gen que sirvió para que un diario local titulase “Allen conoce a Allen”. La atmósfera de la capital asturiana sería inmortalizada en ‘Vicky Cristina Barcelona’, que podía perfectamente haber incluido el nombre de Oviedo en el título. El director neoyorquino ha comentado que le maravilla el concepto de ciudad peatonalizada, a la vez cosmopolita y provinciana de Oviedo, que se diría surgida de un cuento de hadas. Lo cierto es que en los últimos veinte años se ha hecho un esfuerzo para que las esculturas tomaran las calles y plazas del centro histórico, convirtiendo el casco antiguo en un museo al aire libre donde compiten el ‘Culis monumentalibus’, de Úrculo, a las puertas del Teatro Campoamor, y la oronda imagen ‘Maternidad’, con el rollizo niño en brazos, de Fernando Botero, en la plaza de la Escandalera. Relativamente cerca: ‘El regreso de Williams B. Arrensberg’, una obra misteriosa y

detectivesca en la plaza Porlier, igualmente de Úrculo, en la que el inquietante individuo, con sus maletas de bronce sobre el suelo, compite en singularidad con la desconcertante ‘Vaca biológica’, de Cuco Suárez, en el Parque de Invierno. Por Oviedo están diseminadas más de un centenar de esculturas, como ‘La Regenta’, de Mauro Álvarez, que vivió en la imaginaria Vetusta de Clarín, estatua emplazada frente a la catedral; ‘Las vendedoras del Fontán’, de Amado González Hevia, en la animada plaza Fontán; ‘La lechera’, de Manuel García Linares y ‘La pescadera’, de Sebastián Miranda, en la plaza de Transcorrales, posiblemente el espacio más bello de la ciudad; o la ‘Guisandera’, de María Luisa Sánchez-Ocaña, en la calle Gascona, considerada el bulevar de la sidra. Este lugar es ideal para hacer un alto en el camino y reponer fuerzas, antes de seguir descubriendo este inmenso museo sin puertas.

Allen”. L’atmosfera de la capital asturiana seria immortalitzada a ‘Vicky Cristina Barcelona’, que podia perfectament haver inclòs el nom d’Oviedo al títol. El director novaiorquès ha comentat que el meravella el concepte de ciutat sense cotxes, alhora cosmopolita i provinciana d’Oviedo, que sembla talment sorgida d’un conte de fades. Certament, en els últims vint anys s’ha fet un esforç perquè les escultures prenguessin els carrers i places del centre històric, convertint el nucli antic en un museu a l’aire lliure on competeixen el ‘Culis monumentalibus’, d’Úrculo, a les portes del Teatro Campoamor, i la ufanosa imatge ‘Maternidad’, amb el nen rabassut en braços, de Fernando Botero, a la plaça de l’Escandalera. Relativament a prop: ‘El regreso de Williams B. Arrensberg’, una obra misteriosa i detectivesca a la plaça Porlier,

igualment d’Úrculo, en la qual l’inquietant individu amb les maletes de bronze a terra rivalitza en singularitat amb la desconcertant ‘Vaca biológica’, de Cuco Suárez, al Parque de Invierno. Per Oviedo hi ha disseminades més d’un centenar d’escultures, com ‘La Regenta’, de Mauro Álvarez, el qual va viure a la imaginària Vetusta de Clarín, estàtua situada davant la catedral; ‘Las vendedoras del Fontán’, d’Amado González Hevia, a l’animada plaça Fontán; ‘La lechera’, de Manuel García Linares i ‘La pescadera’, de Sebastián Miranda, a la plaça de Transcorrales, possiblement l’indret més bonic de la ciutat; o la ‘Guisandera’, de María Luisa Sánchez-Ocaña, al carrer Gascona, considerat el bulevard de la sidra. Aquest lloc és ideal per fer una pausa en el camí i reposar forces, abans de continuar descobrint aquest immens museu sense portes.

cosmopolitan yet provincial city, that could be straight from a fairy tale. The truth is that for the last twenty years, Oviedo has made an effort for sculptures to take over the streets and squares of the historical centre, turning the old quarter into an open-air museum where statues compete with each other, such as the ‘Culis Monumentalibus’, by Eduardo Úrculo, right next to the Campoamor Theatre, and the fleshy image known as ‘Maternidad’ (‘Maternity’), with the pudgy child in the woman’s hands, by Fernando Botero, in Plaza de la Escandalera. Not too far, stands ‘El regreso de Williams B. Arrensberg’ (‘The Return of Williams B. Arrensberg’), a mysterious work with an aura of detective fiction in Plaza Porlier, also by Úrculo, which portrays a disquieting man, his bronze bags on the floor, who is rivalled in bizarreness by the rather baffling ‘Vaca biológica’ (‘Biological Cow’),

by Cuco Suárez, in the Parque de Invierno. Over a hundred sculptures are scattered throughout Oviedo. Some of them are ‘La Regenta’ (‘The Regent’s Wife’), by Mauro Álvarez, who lived in Clarín’s fictional Vetusta, a statue facing the cathedral; ‘Las Vendedoras del Fontán’ (‘The Vendors of Fontán’), by Amado González Hevia, in the lively Plaza Fontán; ‘La lechera’ (‘The Milkmaid’), by Manuel García Linares and ‘La pescadera’ (‘The Fishmonger’), by Sebastián Miranda, in Plaza de Transcorrales, probably the most beautiful corner in the city; or the ‘Guisandera’ (‘The Cook’), by María Luisa Sánchez-Ocaña, in Calle Gascona, known as the “cider boulevard”. This is an ideal place to take a break along the way and recover a little bit before going back onto the streets to keep discovering this huge open-door museum.


spanorama Spanair

83



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.