Spanorama 176, july 2011 by www.magazinepassion.com

Nº 176 Julio Juliol July 2011

Jerusalén y Rafael Amargo Nuestro embajador en Tierra Santa El nostre ambaixador a Terra Santa Our ambassador in the Holy Land

L’Empordanet Un viaje del paladar Un viatge del paladar A journey for the palate

Bari Italia se asoma al Adriático Itàlia s’aboca a l’Adriàtic Italy facing out to the Adriatic Sea spanorama Spanair

spanorama Spanair

Editorial Orgullosos de la T1 y de Star Alliance Orgullosos de la T1 i de Star Alliance | Proud of T1 and of StarAlliance

i estás leyendo este artículo en un vuelo con salida desde Barcelona, habrás pasado por la Terminal 1. El 16 de junio de 2011 celebramos dos años llenos de éxito en esta ultramoderna terminal. En 2009, fuimos la primera compañía aérea en operar desde la T1, y ese día dimos nuestro primer paso para conseguir que Barcelona se convirtiese en un auténtico hub. ¿Y qué queremos decir con la palabra “Hub”? Para nosotros es muy sencillo. Al formar parte de uno de los grupos de compañías aéreas más importante, Star Alliance, podemos conectar con el mundo, a través de esta pasarela de Barcelona, no sólo a nuestros clientes, sino a los clientes de otras 26 compañías “Star”. A diferencia de otras terminales de grandes aeropuertos, resulta muy fácil recorrer la T1. Los tiempos de conexión hasta llegar a la puerta de embarque son mínimos y, como todo está en el mismo lugar, tendrás la seguridad de que, bajo tus pies, tu equipaje (por el que no cobramos la facturación) llega sin problemas a tu vuelo de conexión ¡en un tiempo récord! Ninguna otra compañía aérea que opere en Barcelona te ofrece la misma calidad de servicio que Spanair y ninguna otra alianza cuenta con las opciones de conexión de Star Alliance. Nos sentimos muy orgullosos de nuestro hub y queremos agradecer a todos nuestros clientes que hayan elegido Spanair y Star Alliance para viajar este verano. ¡Que tengas un vuelo agradable y hasta pronto!

i estàs llegint aquest article en un vol amb sortida des de Barcelona, hauràs passat per la Terminal 1. El 16 de juny de 2011 vam celebrar dos anys plens d’èxit en aquesta ultramoderna terminal. El 2009 vam ser la primera companyia aèria que va operar des de la T1, i aquest dia vam fer el nostre primer pas per aconseguir que Barcelona es convertís en un autèntic hub. I què volem dir amb la paraula “Hub”? Per a nosaltres és molt senzill. Pel fet de formar part d’un dels grups de companyies aèries més importants, Star Alliance, podem connectar amb el món, a través d’aquesta passarel·la de Barcelona, no només els nostres clients, sino també els clients d’altres 26 companyies “Star”. A diferència d’altres terminals de grans aeroports, resulta molt fàcil recórrer la T1. Els temps de connexió per arribar a la porta d’embarcament són mínims i, com que tot està al mateix lloc, tindràs la seguretat que, sota els teus peus, el teu equipatge (pel que no cobrem la facturació) arriba sense problemes al teu vol de connexió, en un temps rècord! Cap altra companyia que operi a Barcelona t’ofereix la mateixa qualitat de servei que Spanair, i cap altra aliança compta amb les opcions de connexió de Star Alliance. Ens sentim molt orgullosos del nostre hub i volem agrair a tots els nostres clients que hagin triat Spanair i Star Alliance per viatjar aquest estiu. Que tinguis un bon vol i fins aviat!

f you are reading this article on a flight departing Barcelona, you will have just journeyed through Terminal One. On the 16th of June 2011 we celebrated two successful years in this ultra modern terminal. In 2009, we were the first airline to operate from T1, and on that day we took our first steps towards creating Barcelona as a hub for our operation. So what do we mean when we refer to the word Hub? For us it is very simple. As a part of the world´s biggest and most successful airline group, the Star Alliance, we can connect not only our customers, but the customers of the other 26 ´Star´ airlines through this gateway in Barcelona, to the world. Unlike some other major airport terminals, T1 is easy to travel through, offers minimum connecting times to reach other aircraft, and because everything is in the same place, it also means that below your feet, your baggage (that we make no extra charge for) is having an equally simple passage to your connecting aircraft in record time! There is no other airline in Barcelona that can offer the same hub experience as Spanair, and no other alliance that can offer more connection options than Star Alliance. We are very proud of our hub status, and would like to thank all our customers who have chosen Spanair and the Star Alliance this summer. Have a great flight, and see you again soon.

Luke Farajallah

Director Corporativo Spanair Chief Operating Officer Spanair Director Corporatiu Spanair spanorama Spanair

Sumario

Sumari Nº 176 In this issue

Julio2011

Juliol 2011 | July 2011

JeruSAlén

6 Agenda 12 Libros | Llibres | Books

62 Star Alliance apuesta por Spanair y Barcelona

Star Alliance aposta per Spanair i Barcelona

14 Sueña Jerusalén

Star Alliance supports Spanair and Barcelona

Somia Jerusalem

Jerusalem Dreaming

La pasión de Rafael Amargo La passió de Rafael Amargo The Passion of Rafael Amargo

26 Entrevista: Tom Sharpe: “Empecé a escribir por dinero” “Vaig començar a escriure per diners” “I started writing for money”

30 Benvenuti a Bari

38 Misiones imposibles

Parlem amb... Carles Vallribera, analista d’aliances de Spanair Talking to... Carles Vallribera, alliances analyst for Spanair

70 Embajadores Spanair Ambaixadors Spanair Spanair Ambassadors

72 Mapa de rutas Spanair Mapa de rutes Spanair

Missions impossibles Impossible Missions

42 Perfil: Santi Millán 44 País Vasco,

64 Hablando con... Carles Vallribera, Analista de alianzas de Spanair

con los cinco sentidos Amb els cinc sentits

Spanair routes map

78 Consejos para los pasajeros Consells per als passatgers Advice for passengers

81 ¿Sabías que...? Sabies que...?

With the five senses

48 L’Empordanet,

Un viaje del paladar Un viatge del paladar

Did you know...?

82 Todos los verdes de Central Park, por Màrius Carol

A journey for the palate

rAfAel AmArgO en JeruSAlén

54 Gadgets

60 CX MónNatura Pirineus, educación, sostenibilidad y entorno

Tots els verds de Central Park, per Màrius Carol All the greens of Central Park, by Màrius Carol

Educació, sosteninibilitat i entorn

Education, sustainability and environment

Spanair presidente Ferran Soriano

Consejero delegado Mike Szucs Consejo de redaCCión Josep Ilario, Núria Tarré, Jordi Juan, Josep Garriga y Javier Ortega Figueiral SPANORAMA seleCt publiCaCiones, s.l. | direCCión Vivian Scott (vivianscott@selectpublicaciones.com) diseño y direCCión de arte Martí Ribé (martinribe@mac.com) | redaCCión Raquel Alba, Mireia Aranda, Gloria Zorrilla (redaccion@selectpublicaciones.com) | fotografía Joan Masats | Colaboradores Màrius Carol, Sergi Pàmies, Isabel Lorente, Iván Costa | redaCCión Balmes, 172, 2º/2ª - 08008 Barcelona. Tel. 932 173 052 CoordinaCión spanair Josep Garriga | produCCión spanair Sandra Meléndez publicidad publicidad1@selectpublicaciones.com - balmes, 172, barCelona. tel. 93 217 30 52 impresión giesa, tel. 934 150 799 | dl TO1363-1996

spanorama Spanair

‘Spanorama’ es una publicación independiente de Spanair editada de acuerdo con el Departamento de Comunicación de esta línea aérea. Spanair y el editor de esta revista no se responsabilizan de las opiniones expresadas por los autores de los artículos publicados.

‘Spanorama’ és una publicació independent de Spanair editada d’acord amb el Departament de Comunicació d’aquesta línia aèria. Spanair i l’editor de la revista no es responsabilitzen de les opinions expressades pels seus col·laboradors. ‘Spanorama’ is an independent magazine published for on board Spanair service. Its contents are independent from Spanair but suit the Marketing Department of this airline. Spanair and this magazine’s publisher are not responsible for the opinions expressed by the contributors.

40 bAri

spanorama Spanair

Agenda

Julio excitante etern balenciaga

eterno balenciaga

Des del passat mes de juny, el modista-creador Cristóbal Balenciaga compta amb museu propi a la seva localitat natal, Getaria. El Cristóbal Balenciaga Museoa ofereix una acurada selecció de 90 peces, entre vestits i complements, que formen part de l’exposició rotatòria, en la qual es poden trobar creacions realitzades per a la reialesa i aristocràcia europees, com el vestit de núvia de la Reina Fabiola de Bèlgica i alguns dels vestits que va lluir Grace Kelly.

Desde el pasado mes de junio, el modisto-creador Cristóbal Balenciaga cuenta con museo propio en la que fue su localidad natal, Getaria. El Cristóbal Balenciaga Museoa ofrece una cuidada selección de 90 piezas, entre vestidos y complementos, que forman parte de la exposición rotatoria, en la que se pueden encontrar creaciones realizadas para la realeza y aristocracia europeas, como el vestido de novia de la Reina Fabiola de Bélgica y algunos de los trajes que lució Grace Kelly.

spanorama Spanair

Since last June, the Spanish couturier Cristóbal Balenciaga has a museum dedicated to himself in his hometown of Getaria. The Cristóbal Balenciaga Museoa offers a selection of 90 pieces, including dresses and accessories, which are part of the rotating exhibition, featuring creations made for European royals and aristocrats, such as the wedding gown of Queen Fabiola of Belgium and some of the outfits worn by Grace Kelly.

Balenciaga. Paris, 1957. Vestido de noche.

eternal balenciaga

Balenciaga. Paris, 1968. Vestido de lana.

EISA Madrid,1957. Vestido de novia.

Balenciaga. Paris,1956.Vestido en gros.

guipúzkoa

Con el verano en su pleno apogeo, llegan nuevos museos, nuevos festivales e interesantes propuestas para no aburrirse ni un minuto. Amb l’estiu en el seu ple apogeu, arriben nous museus, nous festivals i interessants propostes per no avorrir-se ni un minut. With summer in full swing, it’s time to discover new museums and festivals. Here are some interesting suggestions for a fun-filled season. Por Mireia Aranda.

berlín

glamour instantáneo Por primera vez, la Helmut Newton Foundation ofrece la exposición ‘Helmut Newton Polaroids’, en la que se reúnen más de 300 obras que muestran una amplia visión de este aspecto de la obra del fotógrafo de origen alemán. A partir de la década de 1970, Newton usó este formato, sobretodo en sus fotos de moda, para hacer una especie de esbozo de las condiciones de iluminación y composición de la imagen.

Per primera vegada, la Helmut Newton Foundation ofereix l’exposició ‘Helmut Newton Polaroids’, en la qual es reuneixen més de 300 obres que mostren una àmplia visió d’aquest aspecte de l’obra del fotògraf d’origen alemany. A partir de la dècada de 1970, Newton va usar aquest format, sobretot en les seves fotos de moda, per fer una mena d’esbós de les condicions d’il·luminació i de composició de la imatge. Helmut Newton. ‘Stern’. St. Tropez, 1978. Polaroid . © Helmut Newton Estate.

instant glamour

For the first time ever, the Helmut Newton Foundation presents the exhibition “Helmut Newton Polaroids”, bringing together over 300 works which offer a comprehensive overview of this aspect of Newton’s oeuvre. Starting in the 1970s, and especially for his fashion photo shoots, the German-born photographer used the polaroid format, which acted for him as an idea sketch in addition to testing the lighting situation and image composition.

Helmut Newton. Thierry Mugler. Monte Carlo ,1998. Polaroid. © Helmut Newton Estate.

glamur instantani

barcelona

i Salsa&latin Jazz bCn festival Xxxxxxxxxx xxxxfgt xxxxxxxghtyxxxx Rubén Blades, Chucho Valdés & The Afro-cuban Messengers y La Sucursal S.A. conforman el cartel de la primera edición de este festival, que se celebrará en el Poble Espanyol el 16 de julio. A partir de las 18h, la plaza central del recinto se llenará con la mejor música latina, a la que acompañarán animaciones teatrales, una muestra gastronómica y una feria artesanal. Más información en: http://salsaylatinjazz.com/

i Salsa&latin Jazz bCn festival

Rubén Blades, Chucho Valdés & The Afro-cuban Messengers i La Sucursal S. A. conformen el cartell de la primera edició d’aquest festival, que se celebrarà al Poble Espanyol el 16 de juliol. A partir de les 18h, la plaça central del recinte s’omplirà amb la millor música llatina, a la qual acompanyaran animacions teatrals, una mostra gastronòmica i una fira artesanal. Més informació a: http://salsaylatinjazz.com/

1st Salsa & latin Jazz festival bCn

Rubén Blades, Chucho Valdés & The Afro-Cuban Messengers and La Sucursal S.A. make up the line-up for the first edition of this festival to be held in Barcelona’s Poble Espanyol on 16 July. After 6 pm, the central square of the village will be jam-packed with the best Latin music, accompanied by the theatre performances, a culinary show and a craft fair. More information on http://salsaylatinjazz.com

spanorama Spanair

madrid

A la caza de ‘celebrities’ Las imágenes tomadas por Ron Galella, pionero de la fotografía paparazzi, son las protagonistas de una de las exhibiciones del festival PHotoEspaña 2011. Integrada por una selección de 109 fotografías de las décadas de 1960 y 1970, 26 de ellas podrán verse en la tienda de Loewe de la Gran Vía, donde se podrán admirar instantáneas de Sophia Loren y Jackie Onassis, entre otras. El resto se expondrá en la sala Picasso del Círculo de Bellas Artes. Hasta el 24 de julio.

A la caça de ‘celebrities’

Les imatges preses per Ron Galella, pioner de la fotografia paparazzi, són les protagonistes d’una de les exhibicions del festival PHotoEspaña 2011. Integrada per una selecció de 109 fotografies de les dècades de 1960 i 1970, 26 d’elles podran veure’s a la botiga de Loewe de la Gran Via, on es podran admirar instantànies de Sophia Loren i Jackie Onassis, entre d’altres. La resta s’exposarà a la sala Picasso del Círculo de Bellas Artes de Madrid. Fins al 24 de juliol.

Chasing Celebrities

barcelona

The pioneering paparazzo Ron Galella’s photos are the stars of one of the exhibitions at the 2011 PHotoEspaña Festival. “Paparazzo Extraordinaire!” includes a selection of 109 photographs from the 1960s and 1970s, 26 of which will be on view at Loewe’s store in Madrid’s Gran Via, with snapshots of Sophia Loren and Jackie Onassis, among others. The rest will be exhibited in the Picasso room at the Círculo de Bellas Artes. On view until 24 July.

Deportistas en red El auditorio de La Pedrera de CatalunyaCaixa acogió el pasado mes de junio la presentación de Lovingsports.com, la primera red social del mundo dirigida a los amantes del deporte. Registrarse en esta página permite a los usuarios, de manera totalmente gratuíta, conocer a gente para practicar deporte, localizar instalaciones deportivas o encontrar a un entrenador personal, entre muchas otras opciones. La nueva red social funciona también como plataforma de promoción de instalaciones deportivas y cuenta con un apartado específico para los deportistas discapacitados.

esportistes en xarxa

L’auditori de La Pedrera de CatalunyaCaixa va acollir el passat mes de juny la presentació de Lovingsports.com, la primera xarxa social del món dirigida als amants de l’esport. Registrar-se en aquesta pàgina permet als usuaris, de manera totalment gratuïta, conèixer gent per a practicar esport, localitzar instal·lacions esportives o trobar a un entrenador personal, entre moltes altres opcions. La nova xarxa social funciona també com a plataforma de promoció d’instal·lacions esportives i compta amb un apartat específic per als esportistes discapacitats. 8

spanorama Spanair

Sportsmen Online

Last June, the auditorium of La Pedrera CatalunyaCaixa hosted the launch event of Lovingsports.com, the world’s first social network aimed at sports fans. Registering on this website allows users to meet people to do sport with, find sports facilities or a personal trainer, among many other options, and all for free. The new network also provides a platform for the promotion of sports facilities and has a special section for disabled athletes.

spanorama Spanair

barcelona

Ainhoa Arteta y la Orquesta de Cadaqués En el marco del Festival Grec 2011, la soprano vasca ofrecerá un recital con canciones, arias de ópera de Puccini y Rossini, entre otros autores, además de fragmentos de zarzuela clásica, acompañada por la Orquesta de Cadaqués. El día 12 de julio en el Teatre Grec, a las 22h. Más información sobre el festival en: http://grec.bcn.cat

Ainhoa Arteta i l’Orquestra de Cadaqués

barcelona

En el marc del Festival Grec 2011, la soprano basca oferirà un recital amb cançons, àries d’òpera de Puccini i Rossini, entre altres autors, a més de fragments de sarsuela clàssica, acompanyada per l’Orquestra de Cadaqués. El dia 12 de juliol al Teatre Grec, a les 22h. Més informació sobre el festival a: http://grec.bcn.cat/

Ainhoa Arteta and the Cadaqués Orchestra

Within the Barcelona Grec Festival 2011, the Basque soprano will be performing a recital of songs and opera arias by Puccini and Rossini, among other composers, as well as fragments of classical zarzuela, accompanied by the Cadaqués Orchestra. 12 July at the Teatre Grec, at 10 pm. For further info on the festival, visit http://grec.bcn.cat

iV regata Puig Vela Clàssica Los amantes de la vela clásica y de época del Mediterráneo tienen una cita en Barcelona. Alrededor de medio centenar de embarcaciones de la élite mundial de veleros clásicos se darán cita en la ciudad del 13 al 16 de julio para celebrar esta regata, en la que participarán auténticas joyas del mundo de la náutica, como el ‘Creole’, los ‘Moonbeam’ III y IV, el ‘Mariquita’ y el ‘Yanira’, entre otros.

iV regata Puig Vela Clàssica

4th regata Puig Vela Clàssica

Lovers of classic and vintage sailing in the Mediterranean just can’t miss this regatta in Barcelona. About fifty of the world’s finest classic sailing yachts will get together in the city 13 to 16 July to celebrate this race, which will include real gems such as Creole, Moonbeam III and IV, Mariquita and Yanira, among others

estocolmo

Els amants de la vela clàssica i d’època del Mediterrani tenen una cita a Barcelona. Al voltant de mig centenar d’embarcacions de l’elit mundial de velers clàssics es donaran cita a la ciutat del 13 al 16 de juliol per a celebrar aquesta regata, en la qual participaran autèntiques joies del món de la nàutica, com el ‘Creole’, els ‘Moonbeam’ III i IV, el ‘Mariquita’ i el ‘Yanira’, entre d’altres.

‘northern Women in Chanel’ El dúo formado por el fotógrafo Peter Farago y la estilista Ingela KlemetzFarago, es hoy en día uno de los más creativos de la fotografía de moda. Como parte de una única colaboración con Chanel en 2010 y 2011, crearon escenas protagonizadas por más de cuarenta supermodelos de los países nórdicos y bálticos. El resultado de este trabajo puede verse en el centro de fotografía contemporánea Fotografiska hasta el 11 de septiembre.

‘northern Women in Chanel’

spanorama Spanair

El duo format pel fotògraf Peter Farago i l’estilista Ingela Klemetz-Farago, és avui dia un dels més creatius de la fotografia de moda. Com a part d’una única col·laboració amb Chanel el 2010 i el 2011, van crear escenes protagonitzades per més de quaranta supermodels dels països nòrdics i bàltics. El resultat d’aquest treball pot veure’s al centre de fotografia contemporània Fotografiska fins a l’11 de setembre.

northern Women in Chanel

The duo formed by photographer Peter Farago and stylist Ingela Klemetz-Farago is one of the most creative in current fashion photography. As part of a unique collaboration with Chanel in 2010 and 2011, they created scenes featuring over forty supermodels from Nordic and Baltic countries. The result of this work will be on view at the Fotografiska centre for contemporary photography through 11 September.

liubliana

festival de verano

noisettes

El verano en Liubliana está protagonizado por su famoso Festival de música, danza y teatro, que este año celebra su 59 edición del 3 de julio al 7 de septiembre. Más de 3.000 artistas de 30 países diferentes participaran en 36 eventos a lo largo del verano, entre los que destacan los ballets de Bejart y Boris Eifman, el brasileño Gilberto Gil y los conciertos de la Orquesta Filarmónica de la Scala bajo la batuta de Daniel Harding, entre otros.

festival d’estiu

30 seconds to mars

Amy Winehouse

Summer festival

Summer in Ljubljana is marked by the city’s famous music, dance and theatre Festival, which celebrates its 59th edition this year from 3 July to 7 September. Over 3000 artists from 30 countries will be taking part in 36 different events throughout the summer, including the Béjart and Boris Eifman ballets, Brazilian artist Gilberto Gil and the concerts of the Scala Philharmonic Orchestra, under the baton of Daniel Harding, among others.

folklore internacional El XVI Festival Internacional de Folklore Villa de Ingenio ‘Muestra Solidaria de los Pueblos’ celebra una nueva edición del 18 al 31 de julio, en la que participarán grupos folklóricos de Paraguay, Ghana, Francia y Noruega, entre otros. Un espectáculo multicultural que durante una semana llena de color y ritmos las calles de la Villa de Ingenio con pasacallles y actuaciones, así como talleres y exhibiciones de bailes, deportes y juegos autóctonos.

Vetusta morla

blondie

Coldplay

bilbao bilbao

gran Canaria

L’estiu a Ljubljana està protagonitzat pel seu famós Festival de música, dansa i teatre, que aquest any celebra la seva 59ena edició del 3 de juliol al 7 de setembre. Més de 3.000 artistes de 30 països diferents participaran en 36 esdeveniments durant tot l’estiu, entre els quals destaquen els ballets de Bejart i de Boris Eifman, el brasiler Gilberto Gil i els concerts de l’Orquestra Filharmónica de la Scala sota la batuta de Daniel Harding, entre d’altres.

The Chemical brothers

bilbao bbK live 2011 Los días 7, 8 y 9 de julio la mejor música volverá a Bilbao de la mano del festival BBK Live, que alcanza este año su sexta edición. Coldplay, Amy Winehouse, la banda Beady Eye, TV On The Radio, Blondie y Ken Zazpi son algunos de los nombres que figuran en el extenso cartel del festival vasco, en el que también actuarán The Black Crowes, Jack Jonson y The Chemical Brothers.

bilbao bbK live 2011

folklore internacional

El XVI Festival Internacional de Folklore Villa de Ingenio ‘Muestra Solidaria de los Pueblos’ celebra una nova edició del 18 al 31 de juliol, en la qual participaran grups folklòrics del Paraguai, Ghana, França i Noruega, entre d’altres. Un espectacle multicultural que durant una setmana omple de color i ritmes els carrers de la Villa de Ingenio amb cercaviles i actuacions, així com tallers i exhibicions de balls, esports i jocs autòctons.

international folklore

The 15th Festival Internacional de Folklore Villa de Ingenio “Muestra Solidaria de los Pueblos” will take place from 18 to 31 July, featuring folk groups from Paraguay, Ghana, France and Norway, among others. A new edition of this international folk festival, a multicultural show that fills the streets of Villa de Ingenio with colour and rhythm for a whole week each year with parades and performances, as well as dance, sports and indigenous games workshops and exhibitions.

Els dies 7, 8 i 9 de juliol la millor música tornarà a Bilbao de la mà del festival BBK Live, que aquest any arriba a la seva sisena edició. Coldplay, Amy Winehouse, la banda Beady Eye, TV On The Radio, Blondie i Ken Zazpi són alguns dels noms que figuren en l’extens cartell del festival basc, en el qual també actuaran The Black Crowes, Jack Jonson i The Chemical Brothers.

bilbao bbK live 2011

On 7, 8 and 9 July, the best music is coming to Bilbao with the BBK Live Festival, reaching its sixth edition this year. Coldplay, Amy Winehouse, Beady Eye, TV On The Radio, Blondie and Ken Zazpi are some of the names that make up the broad line-up for this festival in the Basque country, which will also feature performances from The Black Crowes, Jack Johnson and The Chemical Brothers. spanorama Spanair

‘Hemingway, días de vino y muerte’

‘bosques del mundo’

Michael Atkinson | Editorial La Factoría de Ideas. 288 páginas. 19,95€ En el Madrid de 1937 las corridas de toros han dado paso a las bombas, los revolucionarios, los periodistas y muchos cadáveres. Ernest Hemingway, que cubre la guerra civil para la prensa norteamericana, llega buscando historias y peligro, y encuentra otra cosa: a un amigo muerto. Con una nueva novela en la cabeza, Hemingway se propone averiguar quién mató a José Robles Pazos, un burócrata del Frente Popular y amigo suyo desde la Primera Guerra Mundial.

Joaquín Araújo | Editorial Lunwerg. 264 páginas. 39,50€

‘Hemingway, días de vino y muerte’

Al Madrid del 1937, les curses de braus dónen pas a les bombes, els revolucionaris, els periodistes i molts cadàvers. Ernest Hemingway, que cobreix la Guerra Civil per a la premsa nord-americana, arriba buscant històries i perill, i acaba trobant-se amb una altra cosa: un amic mort. Amb una nova novel·la al cap, Hemingway es proposa esbrinar qui va matar José Robles Pazos, un buròcrata del Front Popular i amic seu des de la Primera Guerra Mundial.

‘Hemingway Cutthroat’

In 1937 Madrid, bullfights have been replaced by bombs, revolutionaries, journalists and plenty of corpses. Ernest Hemingway, covering the Spanish Civil War for the American press, comes looking for stories and danger, and finds something else: a dead friend. With a new novel stirring in his head, Hemingway sets out to find who killed José Robles Pazos, a bureaucrat in the Popular Front and an old World War I buddy of his.

libros

Coincidiendo con el Año Internacional de los Bosques, esta obra muestra una de las mayores riquezas naturales de la humanidad. Ilustrada con un amplio y espectacular reportaje fotográfico, Joaquín Araújo nos presenta toda la belleza y diversidad de bosques de los cinco continentes. Su importancia como medio a proteger, su flora, fauna, emplazamiento y una reflexión sobre las formas de preservarlos.

‘bosques del mundo’

Coincidint amb l’Any Internacional dels Boscos, aquesta obra mostra una de les majors riqueses naturals de la humanitat. Il·lustrada amb un ampli i espectacular reportatge fotogràfic, Joaquín Araújo ens presenta tota la bellesa i diversitat de boscos dels cinc continents. La seva importància com a mitjà a protegir, la seva flora, la seva fauna, el seu emplaçament i una reflexió sobre les formes de preservar-los.

‘forests of the World’ Coinciding with the International Year of Forests, this book shows one of the world’s richest natural resources. With an extensive, spectacular photo essay, Joaquín Araújo presents the beauty and diversity of forests on five continents. Their importance as areas to protect, their wildlife, location and a reflection on how to preserve them.

llibres | Books

‘el té y la cocina mediterránea’

David Solé i Paco Lostal | Arola Editors. 384 páginas. 24€.

Pasión, ternura, melancolía, felicidad, excitación, euforia, meditación, relajación, entusiasmo, evasión, elevación, locura… Estos son sólo algunos ejemplos de lo que este libro nos puede proporcionar sobre el té. La historia, la leyenda, la salud, el ritual, la preparación, las variedades, las recetas, los maridajes, es decir, todo lo que se debe saber sobre el té aparece armonizado en este libro para los amantes del té y para los que lo serán en breve.

spanorama Spanair

‘el té y la cocina mediterránea’

Passió, tendresa, malenconia, felicitat, excitació, eufòria, meditació, relaxació, entusiasme, evasió, elevació, bogeria… Aquests són només alguns exemples del que aquest llibre ens pot proporcionar sobre el te. La història, la llegenda, la salut, el ritual, la preparació, les varietats, les receptes, els maridatges, és a dir, tot el que s’ha de saber sobre el te surt harmonitzat en aquest llibre per als amants del te i per a aquells que ho seran en breu.

‘Tea and mediterranean Cuisine’

Passion, tenderness, melancholy, happiness, excitement, euphoria, meditation, relaxation, excitement, escape, elevation, madness... These are just some examples of what this book can tell us about tea. History, legend, health properties, rituals, preparation, varieties, recipes, pairings... all you need to know about tea is blended in this book for tea lovers, current and soon-to-be.

‘escuela para millonarios’

Leo Abadía Jr. | Editorial Espasa. 200 páginas. 17,90€

¿Qué te parecería que uno de tus principales pasatiempos sea probar el último modelo de coche deportivo? ¿Y que tu ocupación de esta semana sea cambiarles los motores al barco? Si esto fuera así, es que eres el hijo de un millonario, por lo que tendrás que aprender a gestionar la fortuna que en un futuro heredarás. Pero ¿dónde y cómo te lo enseñan? A través de los exclusivos cursos a medida que Leo Abadía Jr. imparte a sus excepcionales alumnos, en los que consigue sacar lo mejor de cada uno de ellos.

‘escuela para millonarios’

Què et semblaria que un dels teus principals passatemps fos provar l’últim model de cotxe esportiu? I que la teva ocupació d’aquesta setmana fos canviar els motors del vaixell? Si això fos així, és que ets el fill d’un milionari, per la qual cosa hauràs d’aprendre a gestionar la fortuna que en un futur heretaràs. Però on i com t’ho ensenyen? A través dels exclusius cursos a mida que Leo Abadía Jr. imparteix als seus excepcionals alumnes, en els quals aconsegueix treure el millor de cadascun d’ells.

‘School for millionaires’

What if one of your main hobbies were to test the latest sports car model? And what if your “task of the week” were to change your boat engine? If so, that’d mean you are the son of a millionaire, so you must learn to manage the fortune you will inherit in the future. But where and how to learn? Through the unique courses by Leo Abadía Jr, who instructs his exceptional pupils until getting the best out of each.

spanorama Spanair

Sueña Jerusalén Somia Jerusalem | Jerusalem Dreaming

Bella, sagrada y objeto de deseo de las tres grandes religiones monoteístas. Jerusalén no es sólo una ciudad que hace soñar. Es una ciudad que sueña. Bella, sagrada i objecte de desig de les tres

grans religions monoteistes. Jerusalem no és només una ciutat que fa somiar. És una ciutat que somia. Beautiful, sacred and an

object of desire for the three big monotheistic religions. Jerusalem is not just a dream city. It is a dreamer itself. Texto: Pablo Balcázar — Fotos: Joan Masats.

spanorama Spanair

arece mentira que un trozo de tierra de embla mentida que un tros de terra de tot just t seems incredible that a piece of land of P S I apenas 125 kilómetros cuadrados pueda ser 125 quilòmetres quadrats pugui ser capaç de barely125 square kilometres can be surrounded capaz de concentrar tantos mitos e historias. concentrar tants mites i històries. Situada a les by so many myths and stories. Lying on the Recostada sobre los montes de Judea y declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO en 1981, Jerusalén es mucho más que Jerusalén. Está más allá de la geografía y ha sido, durante siglos, el lugar de peregrinación mental de millones de fieles. Para los judíos, es aquí donde el rey David estableció la capital del Reino de Israel y donde su hijo Salomón construyó el Templo hacia donde deben dirigirse las plegarias. Para los cristianos, Jerusalén es el lugar donde predicó Jesús, donde fue crucificado y resucitó. Por último, el islamismo, la tercera de las grandes religiones monoteístas, recoge de las anteriores el carácter sagrado de la ciudad, a la que miraban los primeros musulmanes al rezar, antes de pasar a hacerlo de cara a La Meca.

muntanyes de Judea i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1981, Jerusalem és molt més que Jerusalem. Va més enllà de la geografia i ha estat, durant segles, el lloc de peregrinació mental de milions de fidels. Per als jueus, és aquí on el rei David va establir la capital del Regne d’Israel i on el seu fill Salomó va construir el Temple cap a on s’han de dirigir les pregàries. Per als cristians, Jerusalem és el lloc on va predicar Jesús, on fou crucificat i va ressuscitar. Finalment, l’islamisme, la tercera de les grans religions monoteistes, recull de les anteriors el caràcter sagrat de la ciutat, cap a la qual miraven els primers musulmans a l’hora de resar, abans de passar a fer-ho de cara a la Meca. Amb aquesta carta de presentació, no resulta estrany que Jerusalem, capital d’Israel i la ciutat més

hills of Judea and declared a World Heritage Site by UNESCO in 1981, Jerusalem is so much more than just Jerusalem. It is beyond its geographic definition and has been for centuries a mental pilgrimage site for millions of faithful worldwide. For Jews, this is where King David established the capital of the Kingdom of Israel and where his son Solomon built the Temple their prayers must be performed towards. For Christians, Jerusalem is where Jesus preached, was crucified and resurrected. Finally, Islam, the third of the big monotheistic religions, picked up the veneration for the city from the other big two, and the prayers of the first Muslims were performed in the direction of Jerusalem, before they turned to Mecca.

spanorama Spanair

Con esta carta de presentación, no resulta extraño que Jerusalén, capital de Israel y su ciudad más poblada, respire espiritualidad por los cuatro costados. Uri Sharon, uno de los encargados del departamento religioso de la oficina de turismo de la ciudad, nos explica que es muy difícil transmitir la carga histórica de una ciudad como ésta, donde cada rincón, cada piedra, guarda un episodio teológico crucial. Uno de los lugares clave de Jerusalén es el Muro de las Lamentaciones, punto principal de culto de los judíos. Esta pared es el último remanente del templo judío construido por Herodes sobre las ruinas del templo de Salomón, en el sitio donde,

según la tradición judía, Abraham se aprestó a sacrificar a su hijo Isaac. Hasta aquí se acercan personas de todas las religiones para depositar en sus grietas papelitos cargados de oraciones, deseos o reflexiones. Ninguna de estas notas se tira. Se guardan en un depósito o se entierran. El muro es tan sagrado que muchos de los fieles, al alejarse de él, caminan hacia atrás para no tener que darle la espalda. La plaza central del barrio judío, muy animada, con la Sinagoga de Rambán, o el Cardo, la calle principal con columnatas de la Jerusalén bizantina, son otros sitios en los que detenerse. Y un secreto: para contemplar una de las mejores

poblada del país, respiri espiritualitat pels quatre costats. Uri Sharon, un dels encarregats del departament religiós de l’oficina de turisme de la ciutat, ens explica que és molt difícil transmetre la càrrega històrica d’una ciutat com aquesta, on cada racó, cada pedra, guarda un episodi teològic crucial. Un dels llocs clau de Jerusalem és el Mur de les Lamentacions, punt principal de culte dels jueus. Aquesta paret és l’últim romanent del temple jueu construït per Herodes sobre les ruïnes del temple de Salomó, al lloc on, segons la tradició jueva, Abraham va sacrificar el seu fill Isaac. Fins aquí s’acosten persones de totes les

religions per dipositar en les seves escletxes paperets carregats d’oracions, desitjos o reflexions. Cap d’aquestes notes no es llença. Es guarden en un dipòsit o bé s’enterren. El mur és tan sagrat que molts dels fidels, en allunyar-se’n, caminen cap enrere per no haver de donar-li l’esquena. La plaça central del barri jueu, molt animada, amb la Sinagoga de Ramban, o el Cardo, el carrer principal amb columnates de la Jerusalem bizantina, són altres llocs on aturar-se. I un secret: per poder gaudir d’una de les millors vistes de la ciutat, convé acostar-se al terrat de l’Hospici Austríac, dins del barri vell i un dels punts amb més

With such a great introduction, it is not surprising how Jerusalem, the capital of Israel and the largest city in the country, can breathe spirituality from every corner. Uri Sharon, one of the managers of the department for religion at the tourist office, explains that it is very difficult to convey the historical importance of a city like Jerusalem, where every corner, every stone holds a crucial theological event. One of the key places of Jerusalem is the Western (or Wailing) Wall, the holiest site for Jews. The Wall is the last remnant of the Jewish temple built by Herod the Great over the ruins of Solomon’s Temple, right on

the place where, according to Jewish tradition, Abraham prepared to offer the sacrifice of his son Isaac. Followers of all religions come to the Wall to place slips of papers containing written prayers, wishes or thoughts into the crevices of the Wall. None of the notes is thrown out. They are either stored or buried underground. It is such a sacred site that many of the faithful walk backwards away from the Wall to avoid having to turn their backs on it. The lively central square of the Jewish quarter, home to the Ramban Synagogue, or the Cardo, the colonnaded main street of Byzantine Jeru-

la que hace tan bella a Jerusalén. Por las calles de su vistas de la ciudad, conviene acercarse a la azotea del Hospicio Austriaco, dentro del barrio viejo y uno Ciudad Vieja discurre una vida inmensa, que va desde el recogimiento de los templos hasta los aromas de los puntos con más encanto de la ciudad. Desde de las tiendas de kebabs y el charlotear animado de allí se puede avistar la imponente cúpula dorada las tiendecitas multicolores del mercado. del santuario de la Roca, el templo musulmán más Si la cúpula de la Roca representa uno de los lugares importante de Jerusalén. Fue construido alrededor de la roca desde la que, según la tradición,el profeta más sagrados de la ciudad para los musulmanes, para los cristianos dos puntos emblemáticos son Mahoma ascendió hasta el trono de Dios. También la Vía Dolorosa y la Iglesia del desde la azotea, sentiremos, Santo Sepulcro, un complejo si nos concentramos, todo el Jerusalen es la capital y de varios santuarios, capillas pulso vibrante de la ciudad. Los ecos de las oraciones mezciudad más poblada de Israel. e iglesias. El primero es el que siguió Jesús desde clados con el fragor del zoco. Jerusalem és la capital i ciutat camino la antigua Fortaleza Antonia, Es precisamente esta mezcla

més poblada de Jerusalem.

encant de la ciutat. Des d’allà Jerusalem is the capital and most recolliment dels temples fins es pot albirar la imponent a les aromes de les botigues populated city of Israel. cúpula daurada del santuari de kebabs i el xivarri animat de la Roca, el temple musulmà de les botiguetes multicolors més important de Jerusalem. Va ser construït al del mercat. voltant de la roca des de la qual, segons la tradició, Si la cúpula de la Roca representa un dels llocs més el profeta Mahoma va ascendir fins al tron de Déu. sagrats de la ciutat per als musulmans, per als crisTambé des del terrat, sentirem, si ens concentrem, tians dos punts emblemàtics són la Via Dolorosa i tot el batec vibrant de la ciutat. Els ecos de les l’Església del Sant Sepulcre, un complex de diversos oracions barrejats amb el fragor del soc, el mercat santuaris, capelles i esglésies. El primer és el camí àrab. És precisament aquesta barreja la que fa que que va seguir Jesús des de l’antiga Fortalesa AntòJerusalem sigui tan bella. Pels carrers de la seva Ciu- nia, on fou jutjat i condemnat per Ponç Pilat, fins a tat Vella discorre una vida immensa, que va des del la seva crucifixió. Recórrer-lo provoca una estranya salem, are other places worth visiting. And here’s a little secret: if you wish to enjoy one of the best views of the city, you must head to the rooftop of the Austrian Hospice in the heart of the old town, one of the most charming places in the city. From that privileged location, you can gaze at the imposing golden dome of the Rock shrine, the most important Muslim temple in Jerusalem. It was built around the rock from which, according to tradition, the Prophet Muhammad ascended to the throne of God. If we concentrate, we will also be able to feel the vibrant pulse of the city from the rooftop. The echoes of prayers mingled with the hubbub of the

bazaar. It is this unique blend that adds so much beauty to Jerusalem. The streets of the Old City are bustling with life, from people gathering at the temples to the aroma of kebab shops and the lively chatter at the colourful market stalls. While the Dome of the Rock is one of the holiest sites in the city for Muslims, Christians have two significant places: Via Dolorosa and the Church of the Holy Sepulchre, a complex of shrines, chapels and churches. The first is the path followed by Jesus from the former Antonia Fortress, where he was judged and sentenced by Pontius Pilate, on his way to his crucifixion. Walking the path is an experience spanorama Spanair

donde fue juzgado y condenado por Poncio Pilatos, hasta su crucifixión. Recorrerlo provoca una extraña emoción que va más allá de las religiones. Cuenta con catorce estaciones, en las que se encuentran marcados los hitos vividos por Jesús durante el Viacrucis. Los sitios donde se cayó, su breve encuentro con la Virgen María, el momento en que Verónica le enjugó con un pañuelo el sudor y la sangre. Las últimas seis estaciones se hallan dentro del Santo Sepulcro. Aquí, según la tradición cristiana, está el Calvario (Gólgota) donde fue crucificado Jesús, así como su sepulcro. Uno de los lugares más sorprendentes del recorrido se encuentra en la azotea del Santo Sepulcro. Sólo en un sitio tan mágico

como Jerusalén podría erigirse una aldea etíope en el medio del tejado de una iglesia. En efecto, en el rincón más insospechado y protegida por unos muros que la blindan de miradas curiosas, reside una comunidad de monjes ortodoxos etíopes, conocidos popularmente como “los guardianes negros del Santo Sepulcro”. Alejado del centro, el barrio de Ein Kerem, donde nació Juan el Bautista, es el perfecto contrapunto al bullicio de turistas de la Ciudad Vieja. Aquí encontramos escenas de auténtica vida mediterránea. Viejas casas de piedra construidas sobre laderas rocosas, antiguas terrazas agrícolas con almendros e higueras y muchos novios haciéndo-

Jerusalem es podria erigir un poblat etíop al bell mig emoció que va més enllà de les religions. Compta de la teulada d’una església. En efecte, al racó més amb catorze estacions, en què es troben marcades insospitat i protegida per uns murs que la blinden les fites viscudes per Jesús durant el Viacrucis. Els de mirades curioses, resideix una comunitat de llocs on va caure, la seva breu trobada amb la Mare monjos ortodoxos etíops, coneguts popularment de Déu, el moment en què Verònica li va eixugar com “els guardians negres del Sant Sepulcre”. amb un mocador la suor i la sang. Les últimes sis Allunyat del centre, el barri d’Ein Kerem, on va néixer estacions es troben dins del Sant Sepulcre. Aquí, segons la tradició cristiana, hi ha el Calvari (Gòlgota) Joan Baptista, és el perfecte contrapunt a la bullícia de turistes de la Ciutat Vella. Aquí trobem escenes on Jesús fou crucificat, així com el seu sepulcre. Un d’autèntica vida mediterrània. dels punts més sorprenents Todos los rincones de la ciudad Velles cases de pedra construdel recorregut es troba al ïdes sobre vessants rocoses, terrat del Sant Sepulcre. Norespiran espiritualidad. antigues terrasses agrícoles més en un lloc tan màgic com

Tots els racons de la ciutat

the tour is found on its roof. that stirs up a strange feeling respiren espiritualitat. Only in a fascinating city like which is beyond religion. There The city breathes spirituality Jerusalem could an Ethiopian are fourteen stations on the from every corner. village have been built on the path, to mark each of the roof of a church. Indeed, in the steps Jesus had to go through most unsuspected corner, protected by walls to in his final hours before dying. The places where he keep them away from prying eyes, lives a commufell, his brief encounter with the Virgin Mary, the moment when Veronica wiped the sweat and blood nity of Ethiopian Orthodox monks. Away from the centre, the village of Ein Kerem, the birthplace of from his face. The last six stations are inside the John the Baptist, is the perfect counterpoint to the Holy Sepulchre. According to Christian tradition, this is the location of the Calvary (Golgotha), where bustle of tourists in the Old City. In this area, we can find some real Mediterranean settings. Old stone Jesus was crucified, as well as of his sepulchre houses built on hillsides, old agricultural terraces, or grave. One of the most incredible spots along 18

spanorama Spanair

se fotos acarameladas para el álbum de bodas. En esta pequeña aldea está el manantial de María, la fuente donde, según la tradición cristiana, María se detuvo cuando iba a visitar a Elisabet. También la iglesia de San Juan Bautista, donde nació el Santo. Una última recomendación: ningún viaje a Jerusalén sería completo sin visitar el Monte de los Olivos. La panorámica desde aquí es impresionante. Y si nos detenemos a escuchar a Jerusalén, quizás logremos interceptar su sueño de paz y convivencia, forjado tras siglos de disputas religiosas. ✈ Spanair enlaza directamente Barcelona con Tel Aviv todos los lunes, jueves y sábados.

amb ametllers i figueres, i molts nuvis fent-se fotos encaramel·lades per a l’àlbum de noces. En aquest petit poblat hi ha la font de Maria, on, segons la tradició cristiana, Maria es va aturar quan anava a visitar Elisabet. També l’església de Sant Joan Baptista, on va néixer el Sant. Una darrera recomanació: cap viatge a Jerusalem no seria complet sense visitar el Mont de les Oliveres. La panoràmica des d’aquí és impressionant. I si ens aturem a escoltar Jerusalem, tal vegada aconseguirem interceptar el seu somni de pau i convivència, forjat al cap de molts segles de disputes religioses. ✈ Spanair uneix Barcelona amb Tel Aviv cada dilluns, dijous i dissabte.

and many couples taking pictures. This village is home to Mary’s Spring, the place where, according to Christians, Mary stopped by on her way to visit Elizabeth. There is also the church of Saint John the Baptist, where the Saint was born. And yet one last suggestion: no trip to Jerusalem should be completed without visiting Mount Olivet. The view from up there is great. And if we stop to listen to the city carefully, we might as well be able to seize Jerusalem’s dream of peace and coexistence, forged after centuries of religious disputes. ✈ Spanair connects Barcelona with Tel Aviv every Monday, Thursday and Saturday.

spanorama Spanair

la pasión de Rafael Amargo La passió de Rafael Amargo | The Passion of Rafael Amargo Esta es la historia del encuentro entre una ciudad santa y un nombre para muchos sagrado del flamenco. Rafael Amargo y Jerusalén. La pasión está servida. Aquesta és la història de

l’encontre entre una ciutat santa i un nom per a molts sagrat del flamenc. Rafael Amargo i Jerusalem. Passió garantida.

This is the story of the encounter between a holy city and a sacred name of flamenco for many. Rafael Amargo and Jerusalem. The stage is set for passion. Texto: Raquel Alba — Fotos: Joan Masats.

Amargo chapotea en el manatial de maría, en la aldea de ein Kerem 20

spanorama Spanair

he city of Jerusalem and flamenco dancer erusalén y el bailaor Rafael Amargo son erusalem i el ‘bailaor’ Rafael Amargo s’assemJmaestros J parecidos en muchos aspectos. Ambos son blen en molts aspectes. Tots dos són mestres de TRafael Amargo are similar in many ways. Both are masters of fusion. Jerusalem, as the crossde la fusión. Jerusalén, por ser la ciudad la fusió. Jerusalem, per ser la ciutat on es creuen donde se entrecruzan los caminos de las tres grandes religiones monoteístas: cristianismo, judaísmo e islamismo. Rafael Amargo, por haber sabido mezclar lo más puro del flamenco con tendencias coreográficas modernas. Él mismo lo dice: “Para ser un buen contemporáneo, hay que haber sabido ser un clásico”. Otro aspecto en el que Jerusalén y Rafael Amargo se asemejan es en el hecho de que la belleza que hay en ambos se paladea mejor a partir del atardecer. La capital de Israel es imponente en la mañana,

els camins de les tres grans religions monoteistes: cristianisme, judaisme i islamisme. Rafael Amargo, per haber sabut mesclar el flamenc més pur amb tendències coreogràfiques modernes. Un altre aspecte en el qual Jerusalem i Rafael Amargo coincideixen és en el fet que la bellesa que rau en tots dos s’assaboreix més bé a partir del capvespre. Al matí, la capital d’Israel resulta imponent, amb el sol caient impenitent sobre les pedres mil·lenàries. Però és a partir de la tarda, amb els edificis projectant ombres i les oracions

roads of the three major monotheistic religions: Christianity, Judaism and Islam. Rafael Amargo, for developing a unique blend of the purest flamenco and modern choreographic styles. He himself says: “To be a good contemporary artist, you must have managed to be a classic first.” Another aspect that brings Jerusalem and Rafael Amargo closer is the fact that the beauty of both is better enjoyed after dusk. The capital of Israel is imposing in the morning, with the sun beating down relentlessly on its ancient stones. But it’s spanorama Spanair

Departiendo con su asistente, Javi muñoz

spanorama Spanair

con el sol cayendo impenitente sobre sus piedras milenarias. Pero es a partir de la tarde, con los edificios proyectando sombras y las oraciones envueltas en susurros, cuando Jerusalén despliega todo el peso de su leyenda. Lo mismo pasa con Amargo, noctámbulo confeso. “El día se divide en dos mitades: la noche y el día. Y, de esas dos mitades, la noche es la más bonita”, nos confía. Así pues, con estos paralelismos trazados, visitar Jerusalén junto a Rafael Amargo parece a priori una travesía apasionante. Lo es. Acompañamos al bailaor, embajador de Spanair, a la ciudad más sagrada del mundo. Rafael ya había estado aquí en alguna ocasión pero, compromisos laborales obligan, nunca

hasta ahora había tenido tiempo para relajarse y perderse por sus callejuelas. Mientras paseamos con él por Ein Kerem, una aldea situada dentro de Jerusalén, Rafael Amargo se sincera. Confiesa estar viviendo su mejor momento, más sosegado, alejado de esa espiral de ambiciones y emociones que fueron sus inicios en la danza. “Este niño es un torbellino”. Así lo definía con esa proverbial sabiduría suya Lola Flores. Hoy el torbellino sigue existiendo. Pero ha dado paso, por momentos, a la brisa calmada de la madurez. “Me he mudado a Barcelona y estoy viviendo una etapa más tranquila. Soy menos hiperactivo e impulsivo. Menos loco”. Y, como queriendo sellar esa nueva paz encontrada, Rafael se moja

envoltades de suaus remors, quan Jerusalem desplega tot el pes de la seva llegenda. El mateix passa amb Amargo, noctàmbul confés. “El dia es divideix en dos meitats: la nit i el dia. I, d’aquestes dues meitats, la nit és la més bonica”, ens confia. Així, amb aquests paral·lelismes traçats, visitar Jerusalem amb Rafael Amargo sembla a priori una odissea apassionant. Ho és. Acompanyem el ‘bailaor’, ambaixador de Spanair, a la ciutat més sagrada del món. En Rafael ja hi havia estat en alguna ocasió però, per compromisos laborals, mai fins ara no havia tingut temps per relaxar-se i perdre’s pels seus carrerons. Mentre passegem amb ell per Ein Kerem, un poblat situat dins de Jerusalem, Rafael Amargo se sincera. Confessa es-

tar vivint el seu millor moment, més assossegat, allunyat d’aquesta espiral d’emocions i ambicions que foren els seus inicis en la dansa. “Aquest nen és un remolí”. Així el definia Lola Flores amb aquella saviesa proverbial que la caracteritzava. Avui, el remolí continua existint. Però ha donat pas, per moments, a la brisa calmada de la maduresa. “M’he mudat a Barcelona i estic vivint una etapa més tranquil·la. Sóc menys hiperactiu i impulsiu. Menys boig”. I, com si volgués marcar per sempre aquesta nova pau que acaba de trobar, en Rafael es mulla les mans a la font de Maria on, segons la tradició cristiana, la Verge es va aturar quan es dirigia a visitar Elisabet, la mare de Joan Baptista. Continuem la visita per Jerusa-

at sunset, with the buildings casting shadows and the prayers wrapped in whispers, when Jerusalem displays the full weight of its legend. So it is with Amargo, a self-confessed night owl. “The day is divided into two parts: night and day. And of these two parts, the night is the most beautiful”, he says. With these parallels in mind, visiting Jerusalem with Rafael Amargo does sound like an exciting journey at first. And it is, indeed. We follow the dancer, one of Spanair ambassadors, to the holiest city in the world. Rafael had already been to Jerusalem once, but due to work commitments, never before had he had the time to relax and get lost in the little streets of the city. As we are walking with him around Ein Kerem, a village inside Jerusalem, Rafael Amargo

opens his heart. He says he is in his prime, feeling calmer, away from the swirl of emotions and ambitions that were his beginnings as a dancer. “That’s a whirlwind of a boy”. That was how the great Lola Flores would define him, with the proverbial wisdom of her very own. The whirlwind is still blowing today. But it’s giving way, at times, to the calmer waters of maturity. “I moved to Barcelona and I’m going through a quiet time at the moment. I am not so hyperactive and impulsive anymore. I’m a little less crazy.” And as if to seal in the new state of peace he has recently reached, Rafael wets his hands at Mary’s spring, where, according to Christian tradition, the Virgin stopped on her way to visit Elizabeth, the mother of John the Baptist. We continue our

Junto a unos recién casados en ein Kerem

las manos en el manantial de María donde, según la tradición cristiana, la Virgen se detuvo cuando se dirigía a visitar a Elisabet, la madre de Juan el Bautista. Continuamos la visita por Jerusalén en la Vía Dolorosa, el camino que siguió Jesús cargando con la cruz hasta su crucifixión. A pesar de que Amargo no tiene “ni afiliación política ni religión”, la magia del lugar lo envuelve con una extraña emoción. Es aquí donde el artista nos relata una pequeña parte de su historia. Portador de un humor avispado al más puro estilo Mae West, Rafael Amargo acumula a sus 36 años un compendio de vivencias más propio de una existencia más prolongada. Ha vivido en Japón, Estados Unidos, París, Argentina y México. Ha

ganado, entre otros, cuatro premios Max de las Artes Escénicas y el Premio al Mejor Espectáculo de la Década, concedido por los lectores de ‘El País de las Tentaciones’ por su espectáculo ‘Poeta en Nueva York’. No sólo ha sido profeta en su tierra, también en el extranjero. No en vano ha sido el único coreográfo español nominado a los prestigiosos Laurence Olivier Awards, los Oscar del teatro británicos, por su labor en el musical ‘Zorro’, un éxito del West End escrito por Isabel Allende y dirigido por Chris Renshaw. Hoy triunfa con su espectáculo ‘Solo y Amargo’, que lleva de gira este verano por buena parte de España. Y los compromisos laborales pronto lo traerán de vuelta a Israel. Concretamente, los días 19 y 20

de septiembre, cuando actúe en el Festival de las Minas del Rey Salomón, compartiendo cartel con su gran amigo, el músico israelí Idan Raichel. Llegamos al Muro de las Lamentaciones, lugar sagrado para las tres religiones monoteístas, y Rafael busca una grieta para colocar un papelito cargado de deseos. De familia “lorquiana” -su abuelo era el cartero de Federico García Lorca-, seguro que ese trocito de papel lleva un poquito de la fuerza y la pasión que Rafael Amargo le imprime a la vida. Una vida vivida a su manera, como en la canción de Sinatra. A todos aquellos que la critican, Rafael les va a dedicar su próximo tatuaje. Rezará lo siguiente: “Quien no lo comprenda, que calle o aprenda”.

lem cap a la Via Dolorosa, el camí que va seguir Jesús lectors del suplement ‘El País de las Tentaciones’ pel seu espectacle ‘Poeta en Nueva York’. No carregant la creu fins a la seva crucifixió. Malgrat només ha estat profeta a la seva terra, també que Amargo no té “ni afil·liació política ni religió”, a l’estranger. De fet, ha estat l’únic coreògraf la màgia d’aquest indret l’omple d’una estranya espanyol nominat als prestigiosos Laurence Oliviemoció. És aquí on l’artista ens relata una petita part de la seva història. Fent gala d’un humor sagaç er Awards, els Oscar del teatre britànics, per la seva tasca al musical ‘Zorro’, un èxit del West End al més pur estil Mae West, Rafael Amargo acumula escrit per Isabel Allende i dirigit per Chris Rensals seus 36 anys un compendi de vivències més propi d’una existència més perllongada. Ha viscut al haw. Avui, triomfa amb el seu espectacle ‘Solo y Japó, als Estats Units, a París, a l’Argentina i a Mèxic. Amargo’, que porta de gira aquest estiu per bona part d’Espanya. I els Ha guanyat, entre altres, compromisos laboquatre premis Max de les “Estoy viviendo mi mejor momento. rals aviat el portaran Arts Escèniques i el Premi Más sosegado, menos loco”. de nou cap a Israel. al Millor Espectacle de “Estic vivint el meu millor moment. Més Concretament, la Dècada, concedit pels

els dies 19 i 20 de setembre, en què actuarà al Festival de les Mines del Rei Salomó, compartint cartell amb el seu gran amic, el músic israelià Idan Raichel. Arribem al Mur de les Lamentacions, lloc sagrat per a les tres religions monoteistes, i en Rafael busca una escletxa on col·locar un paperet carregat de desitjos. De família ‘lorquiana’ –el seu avi era el carter de Federico García Lorca-, de ben segur que aquest trosset de paper conté un bocinet de la força i la passió que Rafael Amargo imprimeix a la vida. Una vida viscuda a la seva manera, com en la cançó de Frank Sinatra. A tots aquells que la critiquen, Amargo els dedicarà el seu proper tatuatge. El missatge serà el següent: “Quien no lo comprenda, que calle o aprenda”.

York’ (‘Poet tour of Jerusalem at Via “I am in my prime. Feeling calmer, less crazy”. Nueva in New York’). Not Dolorosa, the path folonly has he been lowed by Jesus carrying a prophet in his own land, but also abroad. In the cross to his crucifixion. Although Amargo has “no political affiliation or religion”, the magic of the fact, he was the only Spanish choreographer ever nominated for the prestigious Laurence place lulls him into a strange feeling. This is when Olivier Awards, the Oscars of British theatre, for the artist tells us a little bit about his personal his role in the musical ‘Zorro’, a successful West story. He boasts a wicked sense of humour, in the End production written by Isabel Allende and purest style of Mae West, and at his age of 36, he directed by Chris Renshaw. Now he is reaping has accumulated a wealth of experiences which success with his show ‘Solo y Amargo’ (‘Alone and are more typical of a longer existence. He has lived Bitter’), going on tour this summer across most in Japan, the US, Paris, Argentina and Mexico. He of Spain. And work commitments will soon bring has won, among others, four Max Awards for the him back to Israel. On 19 and 20 September, to Performing Arts and the Award for Best Show of be precise, when he will perform at the King Solothe Decade, awarded by the readers of ‘El País de mon’s Mines Festival, next to a great friend of las Tentaciones’ magazine for his show ‘Poeta en

his, Israeli musician Idan Raichel, among others. We arrive at the Western Wall, a sacred site to the three big monotheistic religions, and Rafael starts looking for one of the crevices of the Wall to place a piece of paper with loads of written wishes. With his connection to Federico García Lorca –his grandfather was the postman of the Spanish poet– this little piece of paper must definitely contain a bit of the force and the passion Amargo, the bitter one, brings to life. A life he has lived his way, as in Frank Sinatra’s song. As for those who criticise it, Rafael will dedicate his next tattoo to all of them. It will read as follows: “Quien no lo comprenda, que calle o aprenda” (“Whoever doesn’t understand, please shut up or learn”).

assossegat, menys boig”.

Amargo saborea un ‘kebab’ Con Jerusalén como telón de fondo

spanorama Spanair

recomendados de Jerusalén Recomanats de Jerusalem | Essentials of Jerusalem Por Raquel Alba Machneyuda

Es el lugar de moda en Jerusalén. Tanto es así que resulta muy difícil conseguir mesa si no habéis reservado con antelación. Cócteles, música ‘tecno’, gente guapa y platos de autor son sus grandes bazas. Al frente de la propuesta, tres jóvenes chefs israelitas: Asaf Granit, Yossi Elad y Uri Navon. Desde la mesa, puedes ver cómo elaboran tu plato ya que la cocina no tiene paredes. Según afirman los cocineros, “aquí no hay nada que ocultar”. Beit Yakoov, 10. Tel. +972 2 533 3442

HospicioAustriaco

Como si las distancias geográficas no existieran, el café vienés del Hospicio Austriaco de Jerusalén nos traslada a los salonés de té de la Vieja Europa. Aquí, entre retratos de la dinastía austrohúngara, puedes pedir un trozo de tarta Sacher o de ‘apfelstrudel’. Via Dolorosa, 37. Tel. +972 2 626 58 00 www.austrianhospice.com

AbuShukri

Muy cerca del Hospicio Austriaco y de la Vía Dolorosa, este local sin pretensiones regentado por musulmanes ofrece, según algunos autóctonos de Jerusalén, uno de los mejores ‘hummus’ de la ciudad. Económico y con una gran variedad de platos de inspiración árabe. Wad Street. Tel. +972 2 583 18 48

EdenFineart

Es una de las galerías de arte más implantadas en Israel. Con dos locales en Jerusalén y tres más en Tel Aviv, Eden resulta un buen lugar para empaparse de lo mejor del arte contemporáneo. Sus propietarios son Mickey y Cathia Klimovsky, quienes, además, regentan una galería en la neoyorquina Avenida Madison. King David St., 10 Tel. +972 2 6244831 www.eden-gallery.com

DanJerusalem

Diseñado alrededor de una serie de bellos patios, el Dan Jerusalem se perfila como una buena opción para aquellos que quieran alejarse del bullicio de la ciudad durante la noche. Se asienta sobre el monte Scopus y ofrece un servicio de transfer para acercar a los huéspedes al centro de la ciudad santa. Lehi St, 32 + 972-3-5202552 www.danhotels.com

spanorama Spanair

És el lloc de moda a Jerusalem. I resulta molt difícil aconseguir-hi taula si no heu reservat per avançat. Còctels, música ‘tecno’, gent guapa i plats d’autor en són els punts forts. Al capdavant de la proposta, tres joves xefs israelians: Asaf Granit, Yossi Elad i Uri Navon. Des de la taula pots veure com elaboren el teu plat, perquè la cuina no té parets. Com diuen els cuiners: “aquí no hi ha res a amagar”.

It is the trendiest hotspot in Jerusalem, so it’s not easy to get a table if you haven’t booked in advance. Cocktails, electronic music, beautiful people and signature dishes are its best assets. Captaining the ship are three young Israeli chefs: Asaf Granit, Yossi Elad and Uri Navon. You can see the food being prepared from your table, since their kitchen has no walls. In the chefs’ own words: “there is nothing to hide in this place”.

Com si les distàncies geogràfiques no existissin, el cafè vienès de l’Hospici Austríac de Jerusalem ens trasllada als salons de te de la Vella Europa. Aquí, entre retrats de la dinastia austrohongaresa, pots demanar un tros de tarta Sacher o ’apfelstrudel’.

As if there were no geographical distances, the Viennese café at the Austrian Hospice in Jerusalem takes us back to the old tea rooms of eighteenth-century Europe. Among the portraits from the Austro-Hungarian era, it is the best place to order a piece of Sachertorte or apple strudel.

Molt a prop de l’Hospici Austríac i de la Via Dolorosa, aquest local sense pretensions regentat per musulmans ofereix, segons alguns autòctons de Jerusalem, un dels millors hummus de la ciutat. Econòmic i amb una gran varietat de plats d’inspiració àrab.

Very close to the Austrian Hospice and Via Dolorosa, this modest place run by Muslims offers one of the best hummus in town, according to some locals. It boasts a diverse assortment of dishes inspired by Arabic cuisine, and at a nice price.

És una de les galeries d’art més implantades a Israel. Amb dos locals a Jerusalem i tres més a Tel Aviv, Eden resulta un bon lloc per entrar en contacte amb el millor art contemporani. Els seus propietaris són Mickey i Cathia Klimovsky que, a més, regenten una galeria a la novaiorquesa avinguda Madison.

It’s one of the largest established art galleries in Israel. With two premises in Jerusalem and another three in Tel Aviv, Eden is a great place to soak up the best of contemporary art. It is owned by Mickey and Cathia Klimovsky, who also run a gallery in New York’s Madison Avenue.

Dissenyat al voltant d’una sèrie de bonics patis, el Dan Jerusalem es perfila com una bona opció per a aquells que a la nit desitgin allunyar-se de la bullícia de la ciutat. S’alça sobre el mont Scopus i ofereix un servei de ‘transfer’ perquè els hostes puguin desplaçar-se fins al centre de la ciutat santa.

Designed around a maze of beautiful courtyards, Dan Jerusalem is a nice choice for those wishing to get away from the hustle and bustle of the city at night. Lying on Mount Scopus, it offers a transfer service for guests travelling to the heart of the holy city.

spanorama Spanair

Tom Sharpe entrevista interview

“Empecé a escribir libros de humor por dinero” | “Vaig començar a escriure llibres d’humor per diners” | “I started writing humor books for money” El irreverente escritor británico, autor de la saga ‘Wilt’, es uno de los vecinos más ilustres de la Costa Brava. L’irreverent escriptor britànic, autor de la saga ‘Wilt’, és un dels veïns més il·lustres de la Costa Brava. The irreverent British writer, author of the ‘Wilt’ series, is one of the most illustrious residents of the Costa Brava. Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Joan Masats.

icen que es el mejor escritor de humor negro D británico pero a mi me parece que en el fondo no es más que un gentleman, algo atípico eso sí.

una oportunidad y me compré esta casa. Después de tantos años, ¿habla algo de castellano o de catalán? T.S.: Lo siento pero no, como buen británico soy fatal con los idiomas. Además, aquí hay una gran comunidad de extranjeros y todos nos relacionamos en inglés. Y la gente es tan amable que todo el mundo se dirige a mi en inglés. Acaba de publicar su última novela “La herencia de Wilt” (editorial Anagrama 2011), una desternillante aventura donde vuelve a ridiculizar algunos estamentos de la sociedad británica. T.S.: Yo quería ser poeta, traducir a a los grandes autores y hacer literatura ‘seria’ pero, tras divorciarme de mi primera mujer necesitaba dinero así es que escribí mi primer libro de humor “Reunión Tumultuosa” que fue todo un éxito, y donde por cierto, sólo me pagaron $400. El segundo libro “Exhibición impúdica” vendió 1.600.000 ejempla-

res y como el dinero llegaba fácilmente, ya seguí escribiendo farsas y libros de humor. Su sentido del humor es bastante corrosivo, a veces, incluso puede llegar a ser cruel, sobretodo cuando describe a algunos personajes femeninos, como Eva, la esposa de Wilt, una mujer mandona y obsesa sexual. T.S.: A mi las mujeres me encantan pero nunca discuto con ellas. (Lo dice sonriendo y con cierta ironía). Mira, mi primera mujer quería sexo cada día. No me dejaba en paz y yo lo que quería era escribir. Era una mujer muy atractiva así es que no le fue difícil encontrar un amante argentino y al poco tiempo nos divorciamos. Después conocí a Nancy, una francesa muy inteligente, con la que llevo felizmente casado más de 40 años. Así es que después del éxito dejó la literatura seria y se centró por completo en el humor, ¿no? T.S.: En el mundo hay mucha gente que se siente

iuen que és el millor escriptor d’humor negre D britànic, però a mi em sembla que en el fons no és més que un ‘gentleman’, un xic atípic, això sí.

casa. Després de tants anys, parleu una mica de català o de castellà? Em sap greu però no, com a bon britànic, sóc fatal amb els idiomes. A més, aquí hi ha una gran comunitat d’estrangers i tots ens relacionem en anglès. I la gent és tan amable que tothom se’m dirigeix en anglès. Acabeu de publicar la vostra última novel·la, ‘L’herència de Wilt’ (Editorial Anagrama, 2011), una divertidíssima aventura en la qual torneu a ridiculitzar alguns estaments de la societat britànica. Jo volia ser poeta, traduir els gran autors i fer literatura “seriosa”, però després de divorciar-me de la meva primera dona, necessitava diners, així que vaig escriure el meu primer llibre d’humor: ‘Assemblea sediciosa’, que va ser tot un èxit i per la qual només van pagar-me 400 dòlars, per cert. El segon llibre, ‘Exhibició impúdica’, va

vendre 1.600.000 exemplars, i com que els calers arribaven fàcilment, doncs vaig seguir escrivint farses i llibres d’humor. El vostre sentit de l’humor és força corrosiu, de vegades fins i tot pot ser cruel, sobretot quan descriviu alguns personatges femenins, com Eva, l’esposa de Wilt, una dona autoritària i amb una obsessió pel sexe. A mi, les dones m’encanten, però mai no hi discuteixo – ho diu tot somrient i amb una certa ironia. Mira, la meva primera dona volia sexe cada dia, i jo el que volia era escriure. Era una dona molt atractiva, així que no li va ser gens difícil trobar un amant argentí, i al cap de poc ens vam divorciar. Després vaig conèixer la Nancy, una francesa molt intel·ligent, amb la qual sóc feliçment casat des de fa més de 40 anys. Així que després de l’èxit vàreu deixar la literatura seriosa i us centràreu del tot en l’humor, no? Al món hi ha molta gent que se sent miserable i

say he is one of the top British satirical Sjustome writers, but at the end of the day, I think he is a gentleman, yet an unusual one, of course.

I came and went until 1995, when I bought this house. After so many years, do you speak any Spanish or Catalan at all? I am sorry, but I don’t. As a true Brit, I am just hopeless at foreign languages. Then again, there is a large expat community in the area and we all talk in English to each other. And still, the locals are so friendly that everyone speaks to me in English. You have just published your latest novel, ‘The Wilt Inheritance’, a hilarious adventure where you once again mock some sections of British society. I wanted to be a poet, to translate the great classics and write “serious” literature, but after divorcing my first wife I needed the money, so I wrote my first satirical book, ‘Riotous Assembly’,

which was a huge success, for which I earned only 400 dollars, by the way. My second book, ‘Indecent Exposure’, sold 1600000 copies. So the whole thing started paying good money and I kept on writing farces and satires. Your sense of humour is quite caustic, sometimes it can even be cruel, notably when you describe some female characters, like Eva, Wilt’s wife, a bossy, sexually obsessed woman. I love women, but I never argue with them – he says with a sardonic grin on his face. Look, my first wife wanted to have sex every day, but I wanted to write. She was a very attractive woman, so it wasn’t difficult for her to find an Argentine lover, and we divorced shortly afterwards. Then I met Nancy, a very intelligent French lady, to whom I’ve been happily married for more than 40 years.

A sus 83 años nos recibe en su casa de Llafranch (Girona), un pueblecito en la Costa Brava donde vive desde hace más de 20 años. Aquí tiene su refugio aunque en los meses de julio y agosto huye del calor, de la aglomeración y de los turistas y vuelve a Cambridge a pasar un verano algo más fresco. Nos sentamos y nos ofrece algo de beber. Pedimos agua y a él le traen un vaso largo con tres dedos de whisky con soda y eso que sólo son las 11 de la mañana. Enciende su pipa y sonríe socarronamente. ¿Cómo descubrió la Costa Brava? T.S.: Gracias a Carmen Balcells, mi agente literaria. Me encanta estar aquí, me siento como en casa, incluso me han hecho Presidente de Honor del Club Catalonia... Es que los inviernos en Inglaterra son horrorosos. Iba y venía hasta que en 1995 surgió

Als seus 83 anys, ens rep a la seva casa de Llafranc (Girona), el poblet de la Costa Brava on viu des de fa més de 20 anys. Aquí té el seu refugi, encara que als mesos de juliol i agost fuig de la calor, de l’aglomeració i dels turistes per tornar cap a Cambridge, a passar un estiu una mica més fresc. Ens asseiem i ens ofereix alguna cosa per beure. Demanem aigua, i a ell, li porten un got llarg amb tres dits de whisky amb soda, i això que només són les 11 del matí. S’encén la pipa i somriu amb sornegueria Com vàreu descobrir la Costa Brava? Gràcies a Carmen Balcells, la meva agent literària. M’encanta ser aquí, em sento com a casa, fins i tot m’han fet President d’Honor del Club Catalonia... És que els hiverns a Anglaterra són horrorosos. Anava i venia fins que l’any 1995 em vaig comprar aquesta

At his age of 83, he welcomes us in his house in Llafranc (Girona), a little village on the Costa Brava where he has been living for over 20 years now. That is his particular refuge, although in July and August he escapes the heat, the crowds and tourists to return to Cambridge to spend a somewhat cooler summer. We have a seat and he offers a drink. We ask for some water and he gets a tall glass with three shots of whisky and soda, yet it’s only 11 in the morning. He lights his pipe, flashing a wry smile. How did you discover the Costa Brava? It was thanks to Carmen Balcells, my literary agent. I love being here, I feel right at home, I was even named the Honorary President of the Club Catalonia... To be honest, winters in England are terrible.

spanorama Spanair

miserable e infeliz y yo sólo pretendo hacerlas reir un poco con mis libros. Tom Sharpe ha vendido más de diez millones de ejemplares de la saga ‘Wilt’ y ha sido traducido a 22 idiomas. El autor escribe con máquina de escribir y no quiere saber nada de ordenadores. En la planta baja tiene una buena colección de Olivettis antiguas que harían las delicias de un anticuario. De su etapa como fotógrafo en Sudáfrica conserva también unas cuantas Nikon analógicas y muchas fotografías en blanco y negro colgadas en la pared de su despacho. Las fotos son tremendas, ¿qué nos puede contar sobre ellas? T.S.: Estuve en Sudáfrica como profesor y realizando trabajos sociales. Era la época del ‘apartheid’. Era una regimen terrible. Hacía fotos en las chabolas para que la gente viera todo ese horror. Me metieron en la cárcel acusándome de comunista y de subversivo y al final me deportaron. Estas fotográfias son de aquella época. Fue realmente muy duro. No quiere ponerse triste. Así es que coge una cámara y pretende que nos hace fotos. Se le está secando la garganta y

“En el mundo hay mucha gente que se siente infeliz y yo sólo pretendo hacerlas reír un poco con mis libros.”“

Al món hi ha molta gent que se sent infeliç. Jo només provo de fer-los riure una mica amb els meus llibres”.

infeliç. Jo només provo de fer-los riure una mica amb els meus llibres. Tom Sharpe ha venut més de deu milions d’exemplars de la saga ‘Wilt’ i ha estat traduït a 22 idiomes. L’autor escriu amb màquina d’escriure i no vol saber res d’ordinadors. A la planta baixa, té una bona col.lecció d’antigues Olivetti que farien les delícies de qualsevol antiquari. De la seva etapa com a fotògraf a Sud-àfrica, conserva també unes quantes Nikon analògiques i moltes fotografies en blanc i negre penjades a la paret del despatx. Les fotos són tremendes, què ens podeu explicar d’elles? Vaig ser a Sud-àfrica fent de professor i realitzant treballs socials. Era l’època de l’apartheid. Era una règim terrible. Feia fotos a les barraques perquè la gent veiés tot aquell horror. Em van ficar a la presó acusat de comunista i de subversiu, i finalment em van deportar. Aquestes fotografies són d’aquella

època. Va ser molt dur. No vol posar-se trist. Així que agafa una càmera i fa veure que ens fotografia. Se li està assecant la gola i demana a la Montserrat, la seva doctora i assistenta, alguna cosa per beure. Me’l miro amb sorpresa quan li porten el got. Sí, és un altre whisky amb soda i sense gel. Voleu dir que no se us posarà pas malament? Li pregunto, tota preocupada. Em van dir que el whisky era bo, un vasodilatador. Per salut, l’única cosa que he deixat últimament són els purs, tot i que

segueixo fumant amb pipa. Sóc d’una família molt longeva. El meu germà té 95 anys i està com un gínjol. Físicament em trobo bé, i si camino amb aquest bastó és gràcies als metges anglesos. A mi, la cama me la van salvar a Catalunya. Seguiu escrivint? Esteu preparant alguna nova obra? Sí, tinc una rutina d’intentar escriure cada dia. Segueixo avançant amb la meva autobiografia, però no sé pas quan la publicaré. Ens acompanya fins a la porta per acomiadarse, mentre m’agafa i em besa la mà com a bon cavaller anglès, i em diu tot sospirant: “ha estat tot un plaer de conèixer-vos”. Esteu coquetejant amb mi? – li contesto. (Es fa tot el sorprès) És clar que sí. Això no ho faríeu pas si tinguéssiu la dona al davant – contesto tot fent-me l’ofesa. Evidentment, si la Nancy fos davant, me’n guardaria prou, de fer-ho... Geni i figura.

So after your success you forgot about serious literature and focused completely on satirical writing, didn’t you? Well, the world is full of people who feel sad and miserable. I just try to bring a little smile to their face with my books. Tom Sharpe has sold over ten million copies of the ‘Wilt‘ series, which has been translated into 22 languages. The author uses his old typewriter and he doesn’t want to hear a word about computers. On the ground floor he keeps a vast collection of old Olivettis that any antique dealer would die for. From his time as a photographer in South Africa, he also keeps some analogue Nikon cameras as well as many black and white pictures hanging on his office wall. These are amazing pictures, what can you tell us about them? I was in South Africa working as a teacher and a

social worker. It was the era of apartheid. It was a terrible regime. When I went to shanty towns, I’d take pictures to remind people about that horror. I was sent to prison accused of being a communist and a rioter, before being finally deported. These pictures are from those days. It was a hard time. But he doesn’t want to be sad, so he grabs a camera and plays with it for a while, as if he were taking pictures of us. His throat starts to feel dry, so he asks Montserrat, his personal doctor and assistant, to get us some more drinks. I’m staring at him in shock when he gets his glass. Yes, it’s another whisky and soda, with no ice. Are you sure you’ll be allright? – I ask, worried. I was told whisky was good, a vasodilator. For health reasons I quit cigars only, though I still smoke my pipe. My brother is 95 and he feels fabulous. I am feeling quite good physically, and

if I’m using this cane to walk, that’s thanks to the English doctors. My leg was saved in Catalonia. - Are you still writing? Do you plan to publish a new book? Yes, I follow a routine of trying to write something every day. I am working on my autobiography, but still don’t know when will I be able to publish it. He walks us to the door to say goodbye and, on the way, he takes my hand to kiss it like a true English gentlemen and sighs: “It was a pleasure to meet you”. Are you flirting with me? – I reply. (He pretends to be surprised) Of course I am. You wouldn’t do that in front of your wife – I reply, pretending to take offense. Well, I must admit if Nancy was here I would definitely dismiss the idea. A brilliant master.

“The world is full of people who feel sad and miserable. I just try to bring a little smile to their face with my books.”

le pide a Montserrat, su doctora y asistente, algo para beber. Le miro sorprendida cuando le traen el vaso. Sí, es otro whisky con soda y sin hielo. ¿No le sentará mal? Le pregunto preocupada. T.S.: Me dijeron que el whisky era bueno, un vasodilatador. Por salud lo único que he dejado últimamente son los puros, aunque sigo fumando en pipa. No se preocupe. Soy de una familia muy longeva. Mi hermano tiene 95 años y está estupendamente. Físicamente me encuentro bien y si camino con este bastón es gracias a los médicos ingleses. A mi la pierna me la salvaron en Cataluña ¿Sigue escribiendo? ¿Está preparando alguna nueva obra? Sí, tengo una rutina de intentar escribir cada día. Sigo avanzando con mi autobiografía pero no sé cuando la publicaré. Se hace tarde y nos acompaña hasta la puerta para despedirse y mientras me coge y me besa la mano como buen caballero inglés, me dice con un suspiro teatral: “ha sido un placer conocerla”. ¿Está coqueteando conmigo? Le contesto. supuesT.S.: (Se hace el sorprendido) Por supues to que sí. Eso no lo haría con su mujer delante, le contesto haciéndome la ofendida. Evidentemente, si estuviera Nancy delante no se me ocurriría hacerlo... ¡Genio y figura!

spanorama Spanair

Benvenuti a bari

Muy distinta de los otros grandes destinos italianos, Bari, la capital de Puglia, es una ciudad para descubrirla paseando. Molt

diferent de les altres grans destinacions italianes, Bari, la capital de la Puglia, és una ciutat per descobrir passejant. Very different from the other major Italian destinations, Bari, the capital of the Puglia region, is a city to discover on foot. Texto: Gloria Zorrilla — Fotos: Martí Ribé.

spanorama Spanair

l sur también existe y esta tranquila metrópli l sud també existeix, i aquesta tranquil·la E E costera, bañada por el mar Adriático es, de metròpoli costanera banyada per la mar momento, poco conocida por los turistas de Adriàtica és, de moment, poc coneguda pels masas. Y la verdad es que sorprende que puedas estar en un enclave como éste, situado en el talón de la bota de Italia con un suave clima mediterráneo y sin colas de visitantes. Y es que Bari es una ciudad para ser descubierta, y mejor si vas caminando. Bari nació como un pequeño puerto comercial que fue ocupado sucesivamente por griegos, romanos, bizantinos, normandos, aragoneses... Hasta llegar a convertirse en uno de los puertos principales de los Cruzados de donde partían

turistes de masses. És certament sorprenent de pensar que puguis ser en un enclavament com aquest, situat al taló de la bota d’Itàlia, amb un clima mediterrani suau i sense cues de visitants. I és que Bari és una ciutat per ser descoberta, i si la recorres caminant, encara millor. Bari va néixer com un petit port comercial que va ser ocupat successivament per grecs, romans, bizantins, normands, aragonesos... Fins que va convertir-se en un dels ports principals dels Creuats, des d’on partien els soldats cap a Terra

south does exist too, and this quiet coastal Tfarhemetropolis, lapped by the Adriatic Sea, is so little known by mass tourists. It is certainly

surprising to be in such a unique setting in the heel of the Italian boot, a region blessed with a mild Mediterranean climate and with no visitors queuing up. And the thing is that Bari is a city to discover, much better on foot. Bari was born as a small trading port that was occupied successively by Greeks, Romans, Byzantines, Normans, Aragonese... Eventually becoming one of the main departure ports for the Crusades, from where soldiers set out for the Holy Land. Nowadays it is one of the major ports in Italy and serves as a

spanorama Spanair

Piazza mercantile, corazón del centro histórico los soldados hacia Tierra Santa. Hoy es uno de los puertos más importantes de Italia y puente a través de ferrys y transbordadores con Grecia y Oriente Medio. La ciudad fue creciendo lentamente y hoy en día está claramente dividida en dos partes: Bari Vecchia y Bari Nuova. La calle Corso Vittorio Emanuele es como la frontera que divide los dos barrios. Al norte está el centro histórico con sus sinuosas callejuelas empedradas típicas de una ciudad medieval, multitud de iglesias, magníficos palazzos, antiguas casas de patricios así como numerosas tiendecitas

de artesanía y pequeñas trattorias y osterias. Mientras que en la parte nueva abundan las boutiques y tiendas de las grandes marcas. La más importante es la peatonal Via Sparano que acaba en la Piazza Umberto I. Aquí están desde H & M y Zara a Fratelli Rossetti o Dolce & Gabbana. En una esquina está el magnífico el palazzo Mincuzzi, unos grandes almacenes en un edificio de estilo oriental de principios de siglo pasado, con firmas de alta moda. Vale la pena entrar y verlo por dentro. Al atardecer los barineses salen de paseo y a

mirar escaparates ya que no hay que olvidar que estamos en Italia y aquí las tiendas cierran al mediodía para la siesta (9 a 13 y de 16,30 a 20 horas). Corso Cavour es otra de las calles comerciales que valen la pena, sobretodo hasta llegar a la zona del Teatro Petruzzelli. Y si tienes ánimos y fuerzas, puedes caminar desde el teatro Margherita por la avenida Lungomare bordeando el puerto toda la avenida costera hasta llegar a la Spiagga Pane e Pomodoro, una playa urbana todavía sin masificar, ¿en pleno Mediterráneo? Pues sí, aunque parezca mentira.

Santa. Avui és un dels ports més importants d’Itàlia cases de patricis, així com nombroses botiguetes i pont, a través de ferris i transbordadors, amb d’artesania i petites ‘trattories’ i ‘osteries’. La Grècia i l’Orient Mitjà. part nova, d’altra banda, és plena de boutiques La ciutat va anar creixent lentament i avui dia es de les grans marques. El carrer més important troba clarament dividida en dues parts: Bari Vecchia és Via Sparano, una zona de vianants que acaba i Bari Nuova. El carrer Corso Vittorio Emanuele fa de a la Piazza Umberto I. Aquí trobem des d’H&M i frontera que separa els dos barris. Al nord hi ha el Zara fins a Fratelli Rossetti o Dolce & Gabbana. centre històric, amb els sinuEn una cantonada hi ha el Vale la pena descubrir Bari osos carrerons empedrats magnífic Palazzo Mincuzzi, típics d’una ciutat medieval, Vecchia dando un paseo uns grans magatzems en multitud d’esglésies, magun edifici d’estil oriental de Val la pena descobrir Bari nífics ‘palazzos’, antigues principis del segle passat,

amb firmes d’alta moda. Val la pena entrar-hi i veure’l per dins. Al capvespre, els ‘baresi’ surten a passejar i a contemplar aparadors, perquè cal no oblidar que som a Italia, i aquí les botigues tanquen a l’hora de la migdiada (de 9 a 13 i de 16.30 a 20 h). Corso Cavour és un altre dels carrers comercials que es mereixen una visita, sobretot fins a la zona del Teatre Petruzzelli. I si tens ànims i forces, pots caminar des del teatre Margherita per l’avinguda Lungomare, tot vorejant el port per tota l’avinguda costanera fins a la Spiaggia Pane e Pomodoro,

gateway to Greece and the The most important street A leisurely stroll is the best way to Middle East, with several in the area is the pedestrian explore Bari Vecchia ferry and shipping lines. Via Sparano, which termiThe city grew slowly and it is nates in Piazza Umberto I clearly divided nowadays into two parts: Bari Vecchia square. Here are the likes of H&M and Zara, along and Bari Nuova. Corso Vittorio Emanuele forms the with other brands such as Fratelli Rossetti or border that separates the two areas.To the north is Dolce & Gabbana. In one corner is the magnificent the old town, with its winding cobbled streets typiPalazzo Mincuzzi, a department store located in cal of medieval towns, many churches, magnificent an oriental-style building dating back to the early ‘palazzos’, old patrician houses, as well as an array 20th century, home to many high fashion brands. of craft shops and little ‘trattorie’ and ‘osterie’. Bari It’s worth going inside to take a peek. Nuova is in turn packed with top brand boutiques. At dusk, the Baresi go for a walk or window shop-

ping, as we are in Italy and we must not forget that shops close for siesta at midday (9am to 1pm and 4.30 to 8 pm). Corso Cavour is another shopping street worth visiting, especially when you reach the surroundings of Teatro Petruzzelli. And if you still have courage and strength, you can walk from avenue Lungomare to the Margherita theatre along the entire coastal strip up to Spiaggia Pane e Pomodoro square, an urban beach in the middle of the Mediterranean with no crowds. Yes, oddly enough. What’s worth visiting? To begin, the historical cen-

Vecchia tot passejant

spanorama Spanair

en Corso Vittorio emanuele

Palazzo mincuzzi en Via Sparano bari Vecchia ¿Qué vale la pena visitar? Para empezar, todo el centro histórico está repleto de iglesias pero si hay que elegir, en primer lugar estaría la Basílica de San Nicolás (1087) donde en cuya cripta se conservan los venerados restos del santo traidos desde Asia Menor. La Catedral de San Sabino con un fabuloso púlpito del siglo XI y en un lateral, el Museo Diocesano que conserva algunas joyas como manuscritos miniados o el sarcófago del obispo San Elías. Muy cerca están también las iglesia de San

Marcos y la de San Gregorio. Desde aquí puedes llegar hasta el imponente Castillo Normando (siglo XI), una fortificación que está mirando al mar y que defendía Bari contra los ataques de sus enemigos. Se accede a través de un puente levadizo y es como traspasar el túnel del tiempo. Está muy restaurado pero resulta muy interesante, sobre todo si vas con niños. Entre Piazza Ferrarese y Piazza Mercantile está el corazón de Bari Vecchia y donde hay la mayor concentración de restauran-

una platja urbana encara no masificada. En plena Mediterrània? Doncs sí, encara que sembli mentida. Què cal visitar? Per començar, tot el centre històric és ple d’esglésies, però si s’ha de triar, en primer lloc hi ha la Basílica de Sant Nicolau (1087), a la cripta de la qual es conserven les venerades restes del Sant portades des de l’Àsia Menor. La Cattedrale di San Sabino, amb un fabulós púlpit del segle XI, i en un lateral, el Museu Diocesà, que conserva algunes joies com miniatu-

ras de manuscrits o el sarcòfag del bisbe Sant Elies. Molt a prop hi ha també les esglésies de Sant Marc i de Sant Gregori. Des d’aquí pots arribar fins a l’imponent Castell Normand (segle XI), una fortificació mirant al mar que defensava Bari contra els atacs dels seus enemics. S’hi accedeix a través d’un pont llevadís i és com traspassar el túnel del temps. Està molt restaurat però resulta molt interessant, sobretot si vas amb mainada. La Piazza Ferrarese és el cor de Bari

tre is filled with churches, but if you are to make a choice, first would be the Basilica of Saint Nicholas (1087), whose crypt houses the holy relics of the Saint, brought from Asia Minor. The Cathedral of San Sabino, with a magnificent 11th century pulpit and the Diocesan Museum on one side, which preserves some gems such as several miniature manuscripts or the tomb of Bishop Saint Elias. Nearby you have the churches of San Marco and San Gregorio. From here you can reach the imposing Norman Castle

(11th century), a fort facing the sea once used to defend Bari against the attacks of its enemies. It is accessed via a drawbridge and it’s a bit like taking a journey across time. It has undergone many refurbishments but it is still a very interesting place, particularly if you go with children. Piazza Ferrarese is the very heart of Bari Vecchia, and where most bars and restaurants are crammed. From 8 pm the whole place starts getting lively and it turns into the perfect place for a night out. It is also spanorama Spanair

spanorama Spanair

Animación en la Piazza ferrarese tes y bares. A partir de las 8 de la tarde la plaza Para salir hacia el ensanche nuevo coge Lunempieza a animarse y si quieres tomar algo, es el gomare Imperatore Augusto y camina hasta la lugar ideal. También es el lugar de marcha donde lonja del pescado. Desde aquí tienes una bonita se concentran los jóvenes a tomar copas o a panorámica sobre Bari Nouva. Si buscas algo más escuchar música. elegante por la noche dirígete a Corso Vittorio La tradición gastronómica de Bari es parte de Emanuele. Aquí están los bares y restaurantes su cultura y eso se nota porque en todas partes algo más ‘pijos’ pero igual de apetecibles. se come de maravilla. La base es algún tipo de Así es que si quieres hacer unas vacaciones pasta, sobre todo ‘orecchiette’, servida con vertranquilas pero que a la vez puedas disfrutar de duras, tomates, ricotta, marisco... Aceite de oliva, unas playas soleadas, así como de monumentos aceitunas y un vino tinto recio y con bastante históricos y de una gran gastronomía, tendrás tanino. Una cocina muy de la que venir a Bari. Bari tiene una animada ¡Bienvenidos al auténtico sur tierra que podrás apreciar en las osterias y trattorias de la ciudad de Italia! vida nocturna vieja y a unos precios todavía Bari té una animada vida ✈ Spanair une Barcelona y Bari muy moderados. todos los martes. nocturna

Bari boasts a vibrant Vecchia, i també on trobem més preus encara molt moderats. nightlife concentració de bars i restauPer sortir cap a la zona de rants. A partir de les 8 del vespre l’eixample nou, agafa Lungomare la plaça comença a animar-se, i si vols prendre Imperatore Augusto i camina fins a la llotja del alguna cosa, és el lloc ideal. També és la zona de peix. Des d’aquí podràs gaudir d’una bonica marxa on es concentren els joves a prendre copes panoràmica sobre Bari Nuova. Si busques alguna o escoltar música. cosa més elegant, a la nit dirigeix-te cap a Corso La tradició gastronòmica de Bari és part de la Vittorio Emanuele. Aquí és on es troben els bars seva cultura, i això es nota perquè a tot arreu i restaurants una mica més fatxendes, però igual es menja de meravella. La base sol ser algun d’agradables. Així que, si voleu unes vacances tipus de pasta, sobretot ‘orecchiette’, servida tranquil·les, mentre gaudiu d’unes platges amb verdures, tomàquets, ‘ricotta’, marisc... Oli assolellades, així com de monuments històrics d’oliva, olives i un vi negre fort i amb força taní. i d’una gran gastronomia, haureu de venir cap a Una cuina molt de la terra que podràs apreciar a Bari. Benvinguts a l’autèntic sud d’Itàlia!. ✈ Spanair uneix Barcelona i Bari tots els dimarts. les ‘osteries’ i ‘trattories’ de la ciutat vella, i a uns the hotspot where young people meet for a drink or to listen to music. The culinary tradition of Bari is part of their culture, and it shows, because there is great food everywhere. The basis is some type of pasta, usually ‘orecchiette’, served with vegetables, tomatoes, ricotta, seafood... Olive oil, olives and a strong red wine full of tannins. The local cuisine can be tasted at the ‘osterie’ and ‘trattorie’ in the old town, still at very reasonable prices. To make it to Bari’s new area, take Lungomare 36

spanorama Spanair

Imperatore Augusto and walk all the way down to the fish market. From that spot you can enjoy a nice view of Bari Nuova. For a more elegant evening, head to Corso Vittorio Emanuele. This is where the posher bars and restaurants are, but they’re just as nice. So, if you wish to have a quiet holiday on sunny beaches whilst enjoying historical monuments and great cuisine, you must come to Bari. Welcome to the real Southern Italy!

✈ Spanair unites Barcelona and Bari every Tuesday.

Imprescindibles de Bari Els imprescindibles de Bari | Essentials of Bari Por Gloria Zorrilla MercureHotelVillaRomanazziCarducci Está al lado de la estación de trenes y a 10 minutos del centro de la ciudad, adonde puedes ir caminando. El Hotel es moderno y funcional, y está junto a la antigua Villa Romanazzi Carducci, un edificio histórico que hoy se utiliza sólo para celebrar bodas y banquetes. Pero lo mejor del hotel es su magnífico y frondoso jardín, donde en verano sirven el desayuno, otro de los puntos fuertes del Mercure. Bollería casera, pasteles, madalenas, ‘muffins’, y un apartado con especialidades de la Puglia, desde embutidos y quesos hasta ‘focaccias’ y empanadas con pimientos. La piscina también es genial. Vian Giuseppe Capruzzi, 326. Bari. Italia. mercure@villaromanazzi.com Tel. 39 080 552 33 56. www.mercure.com y www.accorhotels.com

És al costat de l’estació de tren i a 10 minuts del centre de la ciutat, on pots anar caminant. L’hotel és modern i funcional, i a tocar de l’antiga Villa Romanazzi Carducci, un edifici històric que actualment s’utilitza només per a casaments i banquets. Però el millor d’hotel és el seu magnífic i frondós jardí, on a l’estiu serveixen l’esmorzar, un altre dels punts forts del Mercure. Pastisseria casolana, magdalenes, ‘muffins’, i un apartat amb especialitats de la Puglia, des d’embotits i formatges fins a ‘focaccies’ i empanades amb pebrot. La piscina també és fantàstica.

AnticaOsteriaVinieCucina Es un lugar para los que quieran degustar la auténtica comida de Puglia en un ambiente realmente popular y sumamente acogedor. Los platos son muy mediterráneos desde el antipasto con tomates bien regado de aceite de oliva, hasta el pulpo, fritura de pescado, orechiette alla cime di rapa, risotto di mare y ,de postre sandía fresquita. Una ostería en el barrio antiguo con una carta corta pero muy apetecible y a un precio asequible: 20€. Es como comer en casa de la abuela. No hay nada más auténtico. Via Vallisa, 23. Barivecchia. Tel. 330 433018.

SalumieriNino

Si quieres llevar un souvenir no hay nada como llevar un producto gastronómico típico de Bari. En esta antigua mantequería, Nino te ofrecerá los mejores embutidos: capocollo, soppressata, salsícce o sanguinaccio, hecha con la sangre y el seso del cerdo. También puedes llevarte pasta: orecchiette pugliese, pestaluzze, chiancarelle o troccoli. Aceite de oliva virgen, aceitunas o quesos: scamorza affumicata, burrata fresca, mozzarella... Para chuparse los dedos. Via Vallisa, 31 junto a los Carabinieri.

Vino!CantinaCairoli

Ya fuera de la ciudad antigua pero muy cerca del corso Vittorio Emanuelle se encuentra esta enoteca donde podrás encontrar todos los vinos y licores procedentes de la Puglia: Sansevero, Santo Stefano, Aleatico di Puglia, Rosso Barletta, Canosa, Castel Del Monte y el renombrado Moscato di Trani. Es una tienda super original ya que hasta que no abres la puerta, no sabes que venden vinos ya que el escaparate es una exposición de antigüedades de lo más diversa. Vale la pena entrar aunque no quieras comprar una botella. Via Benedeto Cairoli, 81/83. Tel/Fax. 080 528 2978. cantina@cantinacairoli.191.it

Right next to the train station and a 10-minute walk from the centre. It’s a modern, functional hotel not too far from the former Villa Romanazzi Carducci, a historic building which is now used as a venue for weddings and banquets only. But the very best of the hotel is their hearty breakfast, served in their beautiful lush garden in summer. Homemade pastries, cakes, muffins, and a special section with local speciallities such as sausages, cheeses, ‘focaccia’ and pepper pies. The pool is also great.

Un lloc fet a mida per a aquells que vulguin degustar l’autèntica cuina de Puglia en un ambient popular i acollidor. Els plats són mediterranis, des del deliciós ‘antipasto’ amb tomàquets regat amb oli d’oliva, fins al pop, el peix fregit, els ‘orechiette alla cime di rapa’, el ‘risotto di mare’, i per postres: síndria fresqueta. Una ‘osteria’ al barri antic amb una carta curta, però sucosa i a un preu assequible: 20 €. No hi ha res més autèntic.

The perfect place for those who want to taste the real food of Puglia in a truly warm, welcoming setting. They offer very Mediterranean dishes, with starters like ‘antipasto’ with tomatoes in olive oil, octopus, fried fish, ‘orechiette alla cime di rapa’, ‘risotto di mare’, and fresh watermelon for dessert . An ‘osteria’ in the old quarter with a short menu, yet tasty and affordable: 20 €. It’s like eating at grandma’s. There is nothing more genuine.

Si vols portar un ‘souvenir’ no hi ha res com un producte gastronòmic típic de Bari. En aquesta antiga mantegueria, en Nino t’oferirà els millors embotits: ‘capocollo’, ‘soppressata’, ‘salsicce’ o ‘sanguinaccio’, fet amb la sang del porc. També pots endur-te pasta: ‘orecchiette pugliese’, ‘chiancarelle’ o ‘troccoli’. Oli d’oliva verge, olives o formatges: ‘scamorza affumicata’, ‘burrata fresca’, mozzarella ... Per lleparse’n els dits.

If you want to buy a souvenir, there is nothing better than a typical food product. In this old grocer’s, Nino will delight you with the best sausages of the Puglia: ‘capocollo’, ‘soppressata’, ‘salsicce’ or ‘sanguinaccio’, made from pig’s blood. You can also have pasta: ‘orecchiette pugliese’, ‘pestaluzze’, ‘chiancarelle’ or ‘troccoli’. Virgin olive oil, olives or cheese: ‘scamorza affumicata’, mozzarella… Just mouth-watering.

Fora de la ciutat antiga però a prop del Corso Vittorio Emanuelle trobem aquesta enoteca, on trobaràs tots els vins i licors procedents de la Puglia: Sansevero, Santo Stefano, Aleatico di Puglia, Rosso Barletta, Canosa, Castel Del Monte i el famós Moscato di Trani. La botiga és tota original: fins que no obres la porta, no saps que venen vins, perquè l’aparador és una exposició d’antiguitats d’allò més diversa. Val la pena d’entrar-hi, encara que no vulguis comprar cap ampolla.

Outside the old town but close to Corso Vittorio Emanuele is this wine shop, where you can find all wines and spirits from the Puglia region: Sansevero, Santo Stefano, Aleatico di Puglia, Rosso Barletta, Canosa, Castel Del Monte and the renowned Moscato di Trani. You just don’t realise they are selling wines until you walk in the door, as the most diverse antiques are on display in their window. It’s worth having a look even if you don’t intend to buy a bottle. spanorama Spanair

Misiones imposibles Missions impossibles | Impossible Missions Este año se celebra el 50 aniversario de los primeros vuelos espaciales tripulados por hombres. Uno de los muchos hitos que pasaron de ser un sueño a hacerse realidad. Aquest

any se celebra el 50 aniversari dels primers vols espacials tripulats per homes. Una de les moltes fites que van passar de ser un somni a fer-se realitat. This year marks the 50th anniversary of the first

manned space flights. One of many feats that have gone from being a dream to a reality. Por Mireia Aranda.

el salto a la luna Lo que hasta entonces muchos no habían llegado ni a imaginar se hizo realidad el 20 de julio de 1969. Aquel día, Neil Armstrong, comandante del módulo lunar Apolo 11, pisó la Luna. Sus primeras palabras, transmitidas a la Tierra y escuchadas por millones de personas, definían lo que aquel momento representaba: “Este es un pequeño paso para el hombre, pero un paso de gigante para la humanidad”. No obstante, algunos dudaron de la veracidad de la gesta. 38

spanorama Spanair

el salt a la lluna

El que fins aleshores molts no havien arribat ni a imaginar es va fer realitat el 20 de juliol del 1969. Aquell dia, Neil Armstrong, comandant del mòdul lunar Apollo 11, va trepitjar la Lluna. Les seves primeres paraules, transmeses a la Terra i escoltades per milions de persones, definien el que aquell moment representava: “Aquest és un petit pas per a l’home, però un pas de gegant per a la humanitat”. Alguns, però, van dubtar de la veracitat de la gesta.

leap to the moon

What many couldn’t have even imagined finally came true on 20 July 1969. That day, Neil Armstrong, commander of the Apollo 11 lunar module, set foot on the Moon. His first words, transmitted to Earth and heard by millions of people, clearly defined what that moment meant: “That’s one small step for a man, one giant leap for mankind.” Some, however, did doubt that the landing ever happened.

espués de conseguir el sueño de volar, que se hizo D realidad a principios del siglo XX, seguramente una de las ideas que más han obsesionado al hombre ha

Armstrong, que formaba parte de la misión norteamericana Apollo 11, en la que también participaron los pilotos Michael Collins y Edwin E. Aldrin Jr. Pero hubo quienes dudaron (y todavía dudan) que el hito hubiera sido real, y existen teorías que defienden que el hombre nunca pisó la Luna y que todo fue una operación de propaganda de los Estados Unidos para demostrar su poder ante la ex Unión Soviética, que era líder en la carrera espacial. También se dice que el hombre pisó la Luna, pero que muchas de las fotos se hicieron en la Tierra. Fuese verdad o no, se sigue considerando uno de los hitos más grandes de la humanidad. Más de cuarenta años después, el espacio continúa despertando

esprés d’aconseguir el somni de volar, que es va fer D realitat a principis del segle XX, segurament una de les idees que més han obsessionat l’home ha estat

formava part de la missió nord-americana Apollo 11, en què també van participar els pilots Michael Collins i Edwin E. Aldrin Jr. Però hi ha qui va dubtar (i encara dubta) que la fita hagués estat real, i existeixen teories que defensen que l’home mai no va trepitjar la Lluna i que tot va ser una operació de propaganda dels Estats Units per demostrar el seu poder davant l’ex Unió Soviètica, que era capdavantera en la carrera espacial. També es diu que l’home va trepitjar la Lluna, però que moltes de les fotos es van fer a la Terra. Fos veritat o no, se segueix considerant una de les fites més grans de la humanitat. Més de quaranta anys després, l’espai continua despertant l’interès de l’home i un dels últims reptes

fter achieving the dream of flying, which turned A into a reality in the early twentieth century, one of the ideas that have haunted man the most has

mission, which also included pilots Michael Collins and Edwin E. Aldrin Jr. But there are those who doubted (and still doubt) that the achievement had been real, and some theories suggest that the moon landings never really happened and it all was a US propaganda operation to show their power over the former Soviet Union, that was leading the space race. Rumour also has it that man did walk on the Moon, but many of the pictures were taken on Earth. Whether true or fake, it is still considered one of the greatest achievements of mankind. Over forty years later, the outer space continues to draw the interest of man, and one of the recent challenges is to allow anyone to

sido saber qué hay más allá de nuestro planeta. Este deseo empezó a tomar forma a finales de los años 50, cuando se inició la carrera espacial con el lanzamiento del satélite artificial Sputnik 1. Y continuó en 1961, cuando soviéticos y norteamericanos enviaron los primeros vuelos tripulados por hombres al espacio. No obstante, el punto culminante de esta carrera se produjo en el año 1969, cuando millones de personas de todo el planeta pudieron ver a través de la televisión la llegada del hombre a la Luna. El afortunado fue el astronauta Neil

saber què hi ha més enllà del nostre planeta. Aquest desig va començar a prendre forma a finals dels anys 50, quan es va iniciar la carrera espacial amb el llançament del satèl·lit artificial Sputnik 1. I va continuar el 1961, quan soviètics i nord-americans van enviar els primers vols tripulats per homes a l’espai. El punt culminant d’aquesta carrera es va produir, però, l’any 1969, quan milions de persones de tot el planeta van poder veure a través de la televisió l’arribada de l’home a la Lluna. L’afortunat va ser l’astronauta Neil Armstrong, que

probably been to find out about what lies beyond our planet. This desire began to take shape in the late 1950s, when the space race began with the launch of the first artificial satellite, Sputnik 1. And it went on in 1961, when Soviets and Americans made their first manned space flights. But the race reached its climax in 1969, when millions of people around the world could watch the landing of man on the Moon on their TV screens. Astronaut Neil Armstrong was the lucky one to make it. He was taking part in the US Apollo 11

Atravesar la Antártida “Se buscan hombres para peligroso viaje. Salario reducido. Frío penetrante. Largos meses de completa oscuridad. Peligro constante. No es seguro regresar sano y salvo. Honor y reconocimiento en caso de éxito.” Esto es lo que decía el anuncio que publicó el célebre explorador británico Ernest Shackleton, con el objetivo de reclutar la tripulación con la que partiría en agosto del 1914, pocos días antes de estallar la Primera Guerra Mundial. Tenían el osado propósito de realizar la primera travesía de la Antártida a pie.

Travessar l’Antàrtida

“Es busquen homes per a un viatge perillós. Sou baix. Fred extrem. Llargs mesos de foscor completa. Perill constant. No és segur tornar-ne sa i estalvi. Honor i reconeixement en cas d’èxit.” Això és el que deia l’anunci que va publicar el famós explorador britànic Ernest Shackleton, per tal de reclutar la tripulació amb què partiria l’agost del 1914, pocs dies abans d’esclatar la Primera Guerra Mundial. Tenien l’agosarat propòsit de fer la primera travessa de l’Antàrtida a peu.

Crossing Antarctica “Men wanted for hazardous journey. Small wages. Bitter cold. Long months of complete darkness. Constant danger. Safe return doubtful. Honour and recognition in case of success”. This is what the ad by Ernest Shackleton read. The famous British explorer placed the notice in a newspaper to recruit the crew that was to join him on his trip in August 1914, just days before the outbreak of World War I. They had the bold goal of making the first crossing of Antarctica on foot.

spanorama Spanair

el interés del hombre y uno de los últimos retos que se ha propuesto es hacer posible que cualquier ciudadano pueda salir durante unas horas del planeta para vivir una experiencia similar a la de los astronautas. La empresa que se encargará de hacer realidad este deseo será Virgin Galactic. La compañía ofrece vuelos turísticos suborbitales al espacio que permitirán a todo aquel que pague 200.000 dólares ver la Tierra desde unos 110 kilómetros de distancia y vivir la sensación de ingravidez durante unos cuatro minutos. Por el momento ya se han apuntado unas 450 personas. Otro ejemplo de superación hacia el medio, pero en este caso, sin el menor asomo de riesgo, son los hoteles que

han convertido lo que podría ser un inconveniente en una nueva manera de vivir. Actualmente, en el mundo hay cuatro hoteles (uno en Suecia, otro en Quebec y dos en Groenlandia) en los que absolutamente todo, desde las paredes hasta las mesas y las camas, está hecho de hielo y nieve. Los huéspedes duermen dentro de unos sacos revestidos de un material térmico, las camas están recubiertas con pieles de reno, y por la mañana deben tomar una bebida muy caliente y hacer sesiones de sauna para mantener el cuerpo a tono. Si se prefiere el agua en estado líquido, también hay quien ha conseguido superar las barreras de la física y construir alojamientos con todas las comodidades bajo el mar. El

que s’ha proposat és fer possible que qualsevol ciutadà pugui sortir durant unes hores del planeta per viure una experiència similar a la dels astronautes. L’empresa que s’encarregarà de fer realitat aquest desig serà Virgin Galactic. La companyia ofereix vols turístics suborbitals a l’espai que permetran a tot aquell que pagui 200.000 dòlars veure la Terra des d’uns 110 quilòmetres de distància i viure la sensació d’ingravidesa durant uns quatre minuts. De moment, ja s’hi han apuntat unes 450 persones. Un altre exemple de superació envers el medi, però en aquest cas, sense cap mena de risc, són els hotels que han convertit el que podria ser un inconvenient

en una nova manera de viure. Actualment, al món hi ha quatre hotels (un a Suècia, un altre al Quebec i dos a Grenlàndia) en què absolutament tot, des de les parets fins a les taules i els llits, és fet de gel i neu. Els hostes dormen dins uns sacs revestits d’un material tèrmic, els llits estan recoberts amb pells de ren, i al matí cal prendre una beguda molt calenta i fer sessions de sauna per mantenir el cos a to. Si es prefereix l’aigua en estat líquid, també hi ha qui ha aconseguit superar les barreres de la física i construir allotjaments amb totes les comoditats sota el mar. El pioner en aquest aspecte va ser el Jules Undersea Lodge, un hotel situat sota les aigües de Key

leave the planet for a few hours to live an experience similar to that of astronauts. The one company that is set to make this wish come true is Virgin Galactic. The company offers suborbital tourist spaceflights that will make it possible for anyone who can pay 200,000 dollars to watch the Earth from about 70 miles above and experience the feeling of weightlessness for about four minutes. About 450 people have so far signed up. Another example of overcoming adversity, yet without a shadow of danger in this particular case, are the hotels that have turned what may be seen

as a problem into a new way of living. There are currently four hotels (one in Sweden, another in Quebec and two in Greenland), where absolutely everything, from walls to tables and beds, is made of ice and snow. Guests sleep in specially made thermal sleeping bags, beds are topped with reindeer skins, and in the morning you must have a hot drink and a sauna to keep your body toned. If you prefer liquid water, there are those who have managed to overcome physical barriers to build accommodation with all facilities under the sea. The pioneer in this respect was the Jules Undersea Lodge, a hotel located

Abrir nuevos caminos A lo largo de la historia se han proyectado varias grandes infraestructuras para superar barreras geográficas que parecían infranqueables. El canal de Panamá, el canal de Suez o el Eurotunnel son algunos ejemplos de ello. El primero es una de las principales vías de tráfico comercial entre la costa atlántica de los EE.UU. y el Extremo Oriente; el segundo ha permitido acortar la ruta del comercio marítimo entre Europa y el sur de Asia; y el tercero une Gran Bretaña y el continente europeo por debajo del mar.

Obrir nous camins

Al llarg de la història s’han projectat diverses grans infraestructures per superar barreres geogràfiques que semblaven infranquejables. El canal de Panamà, el canal de Suez o l’Eurotunnel en són alguns exemples. El primer és una de les principals vies de trànsit comercial entre la costa atlàntica dels EUA i l’Extrem Orient; el segon ha permès escurçar la ruta del comerç marítim entre Europa i el sud d’Àsia; i el tercer uneix la Gran Bretanya i el continent europeu per sota el mar. 40

spanorama Spanair

finding new ways

Throughout history, infrastructure has been designed to overcome geographical barriers that seemed insurmountable. The Panama Canal, the Suez Canal or the Eurotunnel are some examples of this. The first is a major route for commercial traffic between the US and the Far East; the second provided a shorter sea route between Europe and South Asia; and the third connects the UK to mainland Europe under the sea.

islas artificiales La moda de construir islas ha llegado hasta la costa rusa del Mar Negro. Junto a la ciudad de Sochi se ha proyectado Federation Island, un complejo de islas artificiales que reproducen la silueta del mapa de Rusia. El pequeño archipiélago, de 330 hectáreas, estará unido a la costa mediante un puente.

pionero en este aspecto fue el Jules Undersea Lodge, un hotel situado bajo las aguas de Key Largo, en Florida, dirigido a amantes del buceo y que en su origen había sido un laboratorio científico destinado a explorar las costas de Puerto Rico. Tiene capacidad sólo para seis personas y está equipado con aire acondicionado, agua caliente, equipo de música, DVD, nevera, teléfono, cocina, etc. La voluntad de superar las limitaciones geográficas también ha dado como fruto grandes obras arquitectónicas, como el Eurotunnel, que ha hecho posible llegar al Reino Unido desde Francia circulando por debajo del canal de la Mancha. ¿Cuál será la próxima misión que el hombre hará posible? Largo, a Florida, dirigit a amants del busseig i que en el seu origen havia estat un laboratori científic destinat a explorar les costes de Puerto Rico. Té capacitat només per a sis persones, i està equipat amb aire condicionat, aigua calenta, equip de música, DVD, nevera, telèfon, cuina, etc. La voluntat de superar les limitacions geogràfiques també ha donat com a fruit grans obres arquitectòniques. Un exemple n’és l’Eurotunnel, que ha fet possible arribar al Regne Unit des de França circulant per sota el canal de la Mànega. Quina serà la propera missió que l’home farà possible?

illes artificials

La moda de construir illes ha arribat fins a la costa russa del mar Negre. Al costat de la ciutat de Sochi, s’ha projectat Federation Island, un complex d’illes artificials que reprodueixen la silueta del mapa de Rússia. El petit arxipèlag, de 330 hectàrees, estarà unit a la costa mitjançant un pont.

Artificial islands

The fashion of building islands has reached the Russian Black Sea coast. Just off the coast of the city of Sochi, a new project has been designed: Federation Island, an artificial island complex in the shape of Russia and reflecting the country’s major geographical features. The small archipelago, of 330 hectares, will be connected to the coast by a bridge.

beneath the waters of Key Largo, Florida, for lovers of diving, which was originally designed as a scientific laboratory to explore the continental shelf off Puerto Rico’s coast. It has room for up to six people and it’s equipped with air conditioning, hot water, stereo, DVD, refrigerator, telephone, kitchen, etc. The will to overcome geographical limitations has also resulted in great architectural works. An example is the Eurotunnel, which has made it possible to reach the UK from France travelling under the English Channel. What’s the next mission to be made possible by man?

Conquistar el everest Considerada la montaña más alta de la Tierra (8.848 metros), conquistar su cumbre ha sido y es el sueño de la mayoría de alpinistas. Son muchos quienes a lo largo de la historia han intentado coronar el Everest, pero los primeros hombres que consiguieron culminar con éxito su ascensión, en el año 1953, fueron el explorador y alpinista neozelandés Edmund Hillary y el sherpa Tenzing Norgay. Los dos formaban parte de una expedición británica integrada por médicos, científicos y técnicos que los escogieron para culminar la ascensión tras varios intentos fallidos para alcanzar la cumbre.

Conquerir l’everest

Considerada la muntanya més alta de la Terra (8.848 metres), conquerir el seu cim ha estat i és el somni de la majoria d’alpinistes. Són molts els qui al llarg de la història han intentat coronar l’Everest, però els primers homes que van aconseguir culminar amb èxit la seva ascensió, l’any 1953, van ser l’explorador i alpinista neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay. Tots dos formaven part d’una expedició britànica integrada per metges, científics i tècnics que els van escollir per culminar l’ascensió després de diversos intents fallits de fer el cim.

Conquering everest

Believed to be the highest mountain on Earth (8848 metres), reaching Everest’s summit has been and is still the dream of most mountaineers. Many people throughout history have attempted to conquer Everest, but the first men who managed to successfully complete the ascent, in 1953, were New Zealand mountaineer and explorer Sir Edmund Hillary and Sherpa Tenzing Norgay. Both were part of a British expedition made up of doctors, scientists and technicians who chose them to complete the climb after several failed attempts to make the summit.

spanorama Spanair

embajador Spanair Ambaixador Spanair Spanair Ambassador

Santi millán

Desde que en 1989 se incorporó a la compañía La Cubana, la carrera como presentador de televisión y actor de Santi Millán ha sido meteórica. Des que al 1989 es va incorporar a la companyia La Cubana, la carrera com a presentador i actor de Santi Millán ha estat meteòrica. Since in 1989 he joined the company La Cubana, his career as a TV showman and actor Santi Millan has been extremely successful. Por Sergi Pàmies — Foto: Dani Ebo.

anti Millán (Barcelona, 1968) se ha movido Sagradecido: siempre en un territorio difícil pero a lo alto, el talento, a lo ancho, la

naturalidad. Multiplicando ambas coordenadas se obtiene un estilo de seducción basado en una simpatía que bebe de la propia capacidad de observación (y de improvisación) pero también de un pasado humilde, de padres que emigraron a Suiza, o de la consciencia de que cada aplauso tiene un valor precioso que justifica

anti Millán (Barcelona, 1968) s’ha mogut semSel talent, pre en un territori difícil però agraït: per dalt, a l’ample, la naturalitat. Multiplicant

ambdues coordenades s’obté un estil de seducció basat en una simpatia que beu de la pròpia capacitat d’observació (i d’improvisació) però també d’un passat humil, de pares que emigraren a Suïssa, o de la consciència que cada aplaudiment té un valor preciós que justifica el fet d’haver-se

anti Millán (Barcelona, 1968) has always Sa complicated had a talent for chartering his way through but rewarding terrain located

at: longitude talent and latitude natural flair Multiplying both coordinates produces a seductive style based on a sense of empathy that feeds on an innate capacity for observation (and improvisation), yet also from the humble beginnings of his parents –who emigrated to Switzerland-, or the realisation that every round of applause may be priceless, but also justifies Sergi Pàmies, escritor y periodista catalán, nos ofrece cada mes un ‘perfil’ de nuestros embajadores. Sergi Pàmies, escriptor i periodista català, ens ofereix cada mes un ‘perfil’ dels nostres ambaixadors. Sergi Pàmies, Catalan writer and journalist, brings us a monthly ‘profile’ of one of our ambassadors.

spanorama Spanair

el haberse pagado los estudios de interpretación trabajando en, pongamos, un matadero. Cuando la onda expansiva de su trabajo se limitaba al teatro, donde Millán participó en los montajes más memorables del grupo La Cubana, la frontera entre el personaje y el actor estaba clara. Pero cuando dio el salto a la televisión, interpretando a un reportero jeta en uno de los programas de Andreu Buenafuente, el medio intentó devorarlo con la brutalidad habitual. Se produjeron entonces dos movimientos simultáneos. Por un lado, la popularidad y el reconocimiento del personaje catapultó al actor. Por otro, el actor perdió la posibilidad de desconectar de su personaje. El agradecimiento del público puede alcanzar cotas de expresividad peligrosas. Hay amores tan intensos que paralizan o intimidan y que, sobre todo, te obligan a disfrazarte o a encerrarte en cuevas endogámicas. Intuyendo que la vida se inventó para disfrutarla, Millán pudo con todo y lo llevó con una perplejidad canalla que fortaleció sus virtudes. Con el mismo descaro con el que asumió su personaje fundacional, fue compaginando propuestas cinematográficas y televisivas, publicitarias o radiofónicas, mirando siempre de reojo las candilejas teatrales, asumiendo su dimensión mediática y aprovechándola para ser monologuista o galán, novato o consagrado, con menú o a la carta. Coincidiendo con su paternidad y con el encallecimiento de una experiencia felizmente prolífica para el público, Millán añade ahora a su repertorio el regreso a los escenarios, como actor o como director y productor de amigos o de jóvenes en los que cree.

pagat els estudis d’interpretació treballant, posem, a un escorxador. Quan l’ona expansiva de la seva feina es limitava al teatre, en què Millán va participar als muntatges més memorables del grup La Cubana, la frontera entre el personatge i l’actor estava clara. Però quan va fer el salt a la televisió, interpretant un reporter barrut en un dels programes d’Andreu Buenafuente, el mitjà va intentar devorar-lo amb la brutalitat habitual. Es produïren aleshores dos moviments simultanis. D’una banda, la popularitat i el reconeixement del personatge van catapultar l’actor. De l’altra, l’actor va perdre la possibilitat de desconnectar del seu personatge. L’agraïment del públic pot assolir punts d’expressivitat perillosos. Hi ha amors tan intensos que paralitzen o intimiden i que, sobretot, t’obliguen a disfressar-te o a tancar-te a coves endogàmiques. Intuint que la vida es va inventar per gaudir-la, Millán va poder amb tot i ho va portar amb una perplexitat canalla que enfortí les seves virtuts. Amb el mateix desvergonyiment amb què va assumir el seu personatge fundacional, va anar compaginant propostes cinematogràfiques i televisives, publicitàries o radiofòniques, mirant sempre de reüll les bateries teatrals, acceptant la seva dimensió mediàtica i aprofitant-la per ser monologuista o galant, novell o consagrat, amb menú o a la carta. Coincidint amb la seva paternitat i amb l’encalliment d’una experiència feliçment prolífica per al públic, Millán afegeix ara al seu repertori el retorn als escenaris, com a actor o com a director i productor d’amics o de joves en els quals creu.

✈✈✈

Ventana o pasillo Ventana, así aprovecho para echar una cabezadita. Destino ideal A casa. Destino habitual Madrid. Destino al que no le gustaría volver Siempre hay algo por lo que volver. Cuántos vuelos al año ¡Buf! Demasiados. Traveler o Premium Premium con alma de Traveller. Tarjeta de embarque en el móvil, por Internet o en papel Por internet. Equipaje de mano o maleta Siempre que puedo, equipaje de mano. Lo mejor de volar La rapidez. Lo peor de volar Los controles. Volar es cada vez más estresante en ese sentido. ¿Agencia de Viajes o Internet? Internet. Menú ideal Cuando subes a un avión dejas los ideales culinarios en el finger. ¿Cuáles son sus aeropuertos preferidos? Estéticamente, me encanta el Charles de Gaulle. ¿Tiene miedo a volar? No. ¿Lectura o película? En los vuelos largos alterno. ¿Escucha música (iPod)? Sí. ¿Qué tipo de lectura prefiere? Me gusta la novela histórica. ¿Qué tipo de película? Me lo veo todo. ¿Atiende a las demostraciones de seguridad que se realizan en el avión? Depende de como esté la azafata. ¿Sabe donde está situado el chaleco salvavidas? Debajo de su asiento. ¿Recuerda su primer vuelo? Sí, tenía 10 años y volaba solo. ¿Qué mejoraría durante el vuelo? El espacio entre asientos. ¿Qué mejoraría mientras espera para iniciar el vuelo? La comida de los restaurantes en los aeropuertos. ¿Le han perdido el equipaje en alguna ocasión? Demasiadas veces.

Finestra o passadís? Finestra, així aprofito per fer una becaina. Destinació ideal A casa. Destinació habitual Madrid. Destinació a la qual no us agradaria tornar Sempre hi ha alguna cosa que justifiqui tornar. ¿Quants vols a l’any? ¡Buf! Massa. ¿Traveler o Premium? Premiun amb ànima de Traveller. ¿Targeta d’embarcament al mòbil, per Internet o en paper? Per Internet. ¿Equipatge de mà o maleta? Sempre que puc, equipatge de mà. El millor de volar La rapidesa. El pitjor de volar Els controls. En aquest sentit, volar és cada cop més estressant. ¿Agència de Viatges o Internet? Internet. Menú ideal Quan puges a un avió deixes els teus ideals culinaris al finger. ¿Quins són els vostres aeroports preferits? Estèticament, m’encanta el Charles de Gaulle. ¿Teniu por de volar? No. ¿Lectura o pel·lícula? Als vols llargs vaig alternant. ¿Escolteu música (iPod)? Sí. ¿Quina mena de lectura preferiu? M’agrada la novel·la històrica. ¿Quina mena de pel·lícula? M’ho miro tot. ¿Feu atenció a les demostracions de seguretat que es realitzen a l’avió? Depèn de com estigui l’hostessa. ¿Sabeu on està situada l’armilla salvavides? A sota del seient. ¿Recordeu el primer vol? Sí, tenia 10 anys i volava tot sol. ¿Què milloraríeu durant el vol? La distància entre seients. ¿Què milloraríeu mentre espereu per iniciar el vol? El menjar dels restaurants dels aeroports. ¿Us han perdut l’equipatge en alguna ocasió? Massa cops.

sacrifices such as working in a slaughterhouse in order to finance his acting studies. When the scope of Millan’s work was limited to the theatre, including his participation in some of the most memorable works staged by the La Cubana Theatre Group, the dividing line between character and actor was clear. Yet when he ventured into the world of television, playing a brazen reporter on one of showman Andreu Buenafuente’s programmes, the medium attempted to gobble him up with its all-too-common brutality. This led to two simultaneous reactions. The first was that the popularity of the character catapulted the actor into the spotlight; and the second was that the actor became incapable of shedding himself of the character. Public recognition can sometimes be a dangerous thing. Certain forms of devotion have a paralysing or intimidating effect, forcing you to adopt a mask or shut yourself away in a kind of endogamous refuge. Yet Millán had a hunch that life was there to be enjoyed, facing it up to it all with a tongue-in-cheek attitude that merely added to his virtues. That same defiance with which he tackled his founding character enabled him to combine appearances on TV and in films, with advertising and work on the radio, but without ever losing sight of those theatre footlights. He assumed his popularity and used it to best effect as a stand up comic or heartthrob, either as a novice or true pro, pre-cooked or á la carte. Coinciding with a new role as a father and the consolidation of a happily prolific experience – particularly appreciated by the public – Millán has now opted to extend his repertoire and return to the stage, as actor, director and producer for the friends and young talent that he firmly believes in. ✈✈✈

Window or aisle? Window; it’s a great opportunity to nod off for a while. Your ideal destination Home. Your usual destination Madrid. A destination you wouldn’t like to go to again There’s always a reason to return. How many flights per year? Hmm! Far too many. Traveler or Premium? Premium but with a Traveller’s soul. Boarding card: on paper, online or on your mobile phone? Online. Hand luggage or suitcase? Whenever I can, hand luggage. The best about flying It’s quick. The worst about flying The security controls. They’re turning flying into an increasingly stressful experience. Travel agency or the Internet? Internet. Your ideal menu You have to leave your culinary ideals on the ground when you board a plane. What are your favourite airports? In aesthetic terms, Charles de Gaulle. Are you afraid of flying? No. Reading or watching a film? On long flights, both. Do you listen to music (iPod)? Yes. What’s your favourite kind of reading? I particularly like historical novels. And your favourite kind of film? All sorts. Do you pay attention to the safety demonstrations on planes? It depends what the flight attendant’s like. Do you know where the life jacket is located? Under the seat. Do you remember your first flight ever? Yes, at the age of 10 and unaccompanied. What would you improve during the flight? More space between the seats. What would you improve while waiting for departure? The food at airport restaurants. Has your luggage ever been lost? Too often. spanorama Spanair

Euskadi, con los cinco sentidos Euskadi, amb els cinc sentits | Euskadi, with the five senses

Euskadi es un destino turístico que invita a vivir múltiples experiencias: disfrutar de fascinantes ciudades, bellas playas, naturaleza y la mejor gastronomía. Euskadi és una destinació turística que convida a viure múltiples experiències: gaudir de fascinants ciutats, belles platges, naturalesa i la millor gastronomia. Euskadi is an ideal destination to enjoy many experiences, to discover charming cities, beautiful beaches, nature and the best cuisine. Texto: Mireia Aranda - Fotos: Oficina de Turismo de Euskadi.

ara los que disponen de poco tiempo, la mejor er als que disposen de poc temps, la millor or those who have little time, the best way to P P F manera de acercarse a Euskadi es visitar manera d’acostar-se a Euskadi és visitar explore Euskadi is to visit some of its attractive algunas de sus atractivas capitales o ciudades, algunes de les seves atractives capitals o ciutats, capitals or cities, marked by a strong personality marcadas por una personalidad muy definida y que satisfacerán a los viajeros más exigentes a través de los cinco sentidos. Bilbao, la ciudad donde se funden la historia y la modernidad y en la que destacan el Museo Guggenheim, el Palacio Euskalduna, la Gran Vía, el mercado de la Ribera, La Alhóndiga, y las Torres Isozaki. Donostia-San Sebastián, elegante y abierta al mar, con la Bahía de la Concha, el Peine del Viento, el Palacio Miramar y el Kursaal. Y Vitoria-Gasteiz, nombrada Capital Verde Europea en 2012, que cuenta con un urbanismo moderno que convive con joyas arquitectónicas como la Catedral de Santa María, la plaza de la Virgen Blanca y bellos palacios renacentistas.

spanorama Spanair

marcades per una personalitat molt definida i que satisfaran els viatgers més exigents a través dels cinc sentits. Bilbao, la ciutat on es fonen la història i la modernitat, i en la qual destaquen el Museu Guggenheim, el Palau Euskalduna, la Gran Vía, el mercat de la Ribera, La Alhóndiga, i les Torres Isozaki. Donostia-Sant Sebastià, elegant i oberta al mar, amb la Badia de la Concha, el Peine del Viento, el Palau Miramar i el Kursaal. I VitòriaGasteiz, nomenada Capital Verda Europea el 2012, que compta amb un urbanisme modern que conviu amb joies arquitectòniques com la Catedral de Santa María, la plaça de la Virgen Blanca i bells palaus renaixentistes.

and ready to satisfy the most demanding travellers through the five senses. Bilbao, the city where history and modernity are woven together, home to the Guggenheim Museum, the Euskalduna, Gran Via, the Ribera market, La Alhóndiga, and the Isozaki Towers. Donostia-San Sebastian, an elegant city overlooking the sea, with the Bay of La Concha, the Peine del Viento, the Miramar Palace and the Kursaal. And Vitoria-Gasteiz, designated European Green Capital 2012, with a modern urban design next to architectural gems such as the Cathedral of Santa María, Plaza de la Virgen Blanca square and quite a few beautiful Renaissance-style palaces.

Xxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Los Paisajes

Pero Euskadi es muchísimo más. Desde los paisajes naturales hasta la excelente combinación de arquitectura clásica y moderna, ofrece también vistas panorámicas para todos los gustos. Para los amantes de la naturaleza, la diversidad de los Parques Naturales de Aralar, Urkiola o el de Izki, entre otros, llenan la vista de espectaculares montañas, además de ofrecer una amplia oferta de deportes de aventura (senderismo, BTT, escalada…). Los 250 kilómetros de playas, rías, marismas y pueblos pesqueros de Euskadi nos acercan también a instantáneas únicas con las que enriquecer nuestra vista. Desde Hondarribia y Zarautz, a Zumaia y su ‘flysch’ costero, pasando por San Juan de Gaztelugatxe, Urdaibai y Mundaka, entre otros parajes.

Els Paisatges

Però Euskadi és moltíssim més. Des dels paisatges naturals fins a l’excel·lent combinació d’arquitectura clàssica i moderna, ofereix també vistes panoràmiques per a tots els gustos. Per als amants de la naturalesa, la diversitat dels Parcs Naturals d’Aralar, d’Urkiola o el d’Izki, entre d’altres, omple la vista d’espectaculars muntanyes, a més d’oferir una àmplia oferta d’esports d’aventura (senderisme, BTT, escalada…). Els 250 quilòmetres de platges, ries, maresmes i pobles pesquers d’Euskadi ens acosten també a instantànies úniques amb les quals enriquirnos la vista. Des d’Hondarribia i Zarautz fins a Zumaia i el seu flysch costaner, passant per San Juan de Gaztelugatxe, Urdaibai i Mundaka, entre altres paratges.

Landscapes

But Euskadi is so much more than that. From natural landscapes to the superb combination of classic and modern architecture, it offers panoramic views for all tastes. For nature lovers, the diversity of the Natural Parks of Aralar, Urkiola or Izki, among others, offers spectacular views over the mountains, as well as a wide choice of adventure sports (hiking, biking, climbing...). The over 150 miles of beaches, rivers, marshes and fishing villages of Euskadi are also great for taking beautiful pictures to please the eye. From Hondarribia and Zarautz to Zumaia and its coastal flysch, via the likes of San Juan de Gaztelugatxe, Urdaibai and Mundaka, among other places.

spanorama Spanair

Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Los Sonidos

Euskadi acoge durante el periodo veraniego, varios de los festivales de música más importantes de Europa. El jazz se convierte en la banda sonora principal de los rincones más emblemáticos de diferentes ciudades vascas. En Getxo da comienzo el 1 de julio la primera cita imprescindible del calendario jazzístico del verano, en la que actúan grandes artistas como Chucho Valdés o Dave Holland. Le seguirá, del 7 al 10 de julio, el Hondarribia Blues Festival, que este año llega a su 6ª edición, y que va cobrando cada vez más protagonismo. En esta edición cerrará su cartel con Raimundo Amador y La Última Experiencia. Le toma el relevo VitoriaGasteiz, que el 10 de julio inicia un festival que reunirá a lo más selecto y moderno del panorama musical, con Rubén Blades y Jamie Cullum, entre otros. El Jazzaldia de Donostia-San Sebastián promete una gran inauguración el 21 de Julio con un concierto abierto del rey del Blues, B.B.King, en el incomparable escenario de la Playa de la Zurriola. Sin olvidar que Euskadi también ofrece importantes festivales musicales para otros públicos,

La costa vasca cuenta con 250 km de playas, rías y pueblos pesqueros.

La costa basca compta amb 250 km de platges, ries i pobles pesquers.

The Basque coast boasts over 150 miles of beaches, rivers, and fishing villages. Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Els Sons

Euskadi acull, durant el període estiuenc, alguns dels festivals de música més importants d’Europa. El jazz es converteix en la banda sonora principal dels racons més emblemàtics de diferents ciutats basques. A Getxo comença l’1 de juliol la primera cita imprescindible del calendari jazzístic de l’estiu, en la qual actuen grans artistes com Chucho Valdés o Dave Holland. A continuació, del 7 al 10 de juliol, l’Hondarribia Blues Festival, que aquest any arriba al seva 6ª edició, i que va agafant cada vegada més protagonisme. En aquesta edició tancarà el seu cartell amb Raimundo Amador i La Última Experiencia. Li pren el relleu Vitòria-Gasteiz, que el 10 de juliol inicia un festival que reunirà el més selecte i modern del panorama musical, amb Rubén Blades i Jamie Cullum, entre altres. El Jazzaldia de Donostia-Sant Sebastià promet una gran inauguració el 21 de Juliol, amb un concert obert del rei del blues, B.B.King, en l’incomparable escenari de la Platja de la Zurriola. Sense oblidar que Euskadi també ofereix importants festivals musicals per a altres públics, com el BBK Live, que omplirà el parc de Kobetamendi, a Bilbao, amb la millor música d’Amy Winehouse, Coldplay o Beady Eye, entre molts altres.

Els Sabors i les Aromes

L’estiu és una bona estació per degustar a Euskadi els millors sabors. Menjar a Euskadi és un luxe a l’abast de tots. Des dels grans xefs amb estrelles Michelin fins a qualsevol bar amb una barra plena de ‘pintxos’, tots ofereixen les millors bocades. No pots deixar de visitar els cascos antics de les tres capitals i fer una ruta pels seus carrers per a vianants, tot degustant els ‘pintxos’ més elaborats del moment. Un viatge meravellós que obre el paladar a un altre

Sounds

During the summer season, Euskadi hosts some of the major music festivals in Europe. Jazz provides the ultimate soundtrack for some of the most emblematic corners of Basque cities. On 1 July, Getxo hosts the first essential event of the summer jazz calendar, featuring great artists such as Chucho Valdés or Dave Holland. Next up is the ever-expanding Hondarribia Blues Festival, which reaches its 6th edition this year, from 7 to 10 July. Completing the line-up for this edition are Raimundo Amador and La Última Experiencia. Vitoria-Gasteiz will follow on 10 July with a festival that will bring together the finest of the current music scene, such as Rubén Blades and Jamie Cullum, among others. Jazzaldia, the Donostia-San Sebastian Jazz Festival, promises a grand opening on 21 July with an open concert performance from the King of the Blues, B.B. King, in the magnificent setting of Zurriola beach. We must not forget that Euskadi also hosts important music festivals for other audiences, such as the BBK Live, set to fill the Kobetamendi park in Bilbao with the very best music from Amy Winehouse, Coldplay, Beady Eye and many more.

Flavours and Aromas

Summer is a good season to enjoy the best flavours in Euskadi. Gourmet eating in Euskadi is a luxury available to all. From Michelin-starred chefs to any bar crammed with ‘pintxos’, the typical Basque tapas, they all serve the best bites. You just can’t miss the old towns of the three Basque capitals. Take a tour around their pedestrian streets while tasting the finest ‘pintxos’ around. A wonderful trip that will tempt the palate to try another concept of wine, exclusive of Euskadi, in going on a quest for the Getaria Txakoli wine, visiting the wineries where such a unique beverage is made, lost in the depths of hidden vine labyrinths, in country settings or on the edge of cliffs. In Getaria, as in other fishing villages along the Basque coast, you can taste the best fresh fish from the Bay of Biscay, as well as other traditional delicacies such as ‘chuletón’ steak, Gernika peppers or Idiazabal cheese.

For all Tastes

The festivities of the three Basque capitals offer leisure activities that will fill all your senses with the colourful streets, the sounds and the music of the bands spanning every corner, along with the food and the culinary contests and demonstrations, not to mention the traditional events 46

spanorama Spanair

Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx como el BBK Live, que llenará las campas de Kobetamendi, en Bilbao, con la mejor música de Amy Winehouse, Coldplay o Beady Eye, entre muchos otros.

Los Sabores y Aromas

El verano es una buena estación para degustar en Euskadi los mejores sabores. Comer en Euskadi es un lujo al alcance de todos. Desde los grandes chefs con estrellas Michelin hasta cualquier bar con una barra repleta de pintxos, todos ofrecen los mejores bocados. No puedes dejar de visitar el Casco Viejo de las tres capitales y realizar una ruta por sus calles peatonales, degustando los pintxos más elaborados del momento. Un viaje maravilloso que abre el paladar a otro concepto de vino, exclusivo de Euskadi, es ir en busca del Txakoli de Getaria, visitando las bodegas donde se elabora este caldo característico, escondidas en lo más profundo de recónditos laberintos de vides, en escenarios de interior o al borde de acantilados. En Getaria mismo, así como en otros pueblos pesqueros de la Costa Vasca, se puede degustar el mejor pescado fresco del Cantábrico, así como otros productos gastronómicos típicos como el Chuletón, los pimientos de Gernika o el queso Idiazabal.

Para todos los gustos

La fiestas patronales de las tres capitales ofrecen actividades de ocio que llenan todos los sentidos, por el colorido que toman sus calles, el sonido y la música de las charangas que se expande por todos los rincones, y las comidas y concursos gastronómicos populares, sin olvidar los actos tradicionales, que se viven con gran intensidad. Se trata de una semana donde disfrutar de la vida en Euskadi en su máxima expresión. Vitoria-Gasteiz abre la temporada de fiestas el día de la Virgen Blanca, el 4 de agosto, con la bajada de Celedón en la Plaza de la Virgen Blanca. Le sigue San Sebastián el 13 agosto, con el cañonazo desde el Ayuntamiento, frente a los jardines de Alderdi Eder. Y el chupinazo de la mano de “Marijaia” da comienzo a la Semana Grande en Bilbao el 20 de Agosto. Euskadi es el destino ideal para abrir el corazón a los sentidos, y ofrece al viajero no sólo la riqueza de sus pueblos y ciudades, sino la calidez de su gente y la exquisitez de su cocina. Para más información: www.euskaditurismo.net www.euskadisaboreala.es www.tveuskadi.net ✈ Spanair tiene vuelos a Bilbao desde Barcelona, Madrid, Lanzarote, Gran Canaria y Tenerife Sur.

concepte de vi, exclusiu d’Euskadi, és anar a la recerca del Txakoli de Getaria, visitant els cellers on s’elabora aquest caldo característic, amagats a la part més profunda de recòndits laberints de vinyes, en escenaris d’interior o a la vora de penya-segats. A Getaria mateix, així com en altres pobles pesquers de la Costa Basca, es pot degustar el millor peix fresc del Cantàbric, així com altres productes gastronòmics típics com el ‘chuletón’, els pebrots de Gernika o el formatge Idiazabal.

Comer en Euskadi es un lujo al alcance de todos.

Menjar a Euskadi és un luxe a l’abast de tots. Gourmet eating in Euskadi is a luxury available to all

Per a tots els gustos

La festes patronals de les tres capitals ofereixen activitats d’oci que omplen tots els sentits, pels colors que prenen els seus carrers, el so i la música de les xarangues que s’estén per tots els racons, i els menjars i concursos gastronòmics populars, sense oblidar els actes tradicionals, que es viuen amb gran intensitat. Es tracta d’una setmana on gaudir de la vida a Euskadi en la seva màxima expressió. Vitòria-Gasteiz obre la temporada de festes el dia de la Verge Blanca, el 4 d’agost, amb la baixada de Celedón a la Plaça de la Virgen Blanca. La segueix Sant Sebastià el 13 d’agost, amb el ‘cañonazo’ des de l’Ajuntament, davant dels jardins d’Alderdi Eder. I el ‘chupinazo’ per gentilesa de la Marijaia inicia la Setmana Gran a Bilbao el 20 d’agost. Euskadi és la destinació ideal per obrir el cor als sentits, i ofereix al viatger no només la riquesa dels seus pobles i ciutats, sinó la calidesa de la seva gent i l’exquisidesa de la seva cuina. Per a més informació: www.euskaditurismo.net www.euskadisaboreala.es www.tveuskadi.net. ✈ Spanair té vols a Bilbao des de Barcelona, Madrid, Lanzarote, Gran Canaria i Tenerife Sur.

which are celebrated with great enthusiasm. It is a week to enjoy life in Euskadi at its best. Vitoria-Gasteiz starts the festival season with the Virgen Blanca celebrations, on 4 August, with the descent of Celedón to Plaza de la Virgen Blanca square. San Sebastian is next on 13 August, with the ‘Cañonazo’ ceremony, where a cannon shot is fired from the Town Hall, opposite the Alderdi Eder gardens, to mark the beginning of the city festival. Same as the ‘Chupinazo’ (a firecracker shot) by Marijaia, to mark the beginning of Bilbao’s Semana Grande (Big Week Festival) on 20 August. Euskadi is the perfect place to please the senses, and it delights travellers not only with rich towns and cities, but with the warmth of its people and with its exquisite cuisine. For more information: www.euskaditurismo.net www.euskadisaboreala.es www.tveuskadi.net ✈ Spanair has flights to Bilbao from Barcelona, Madrid, Lanzarote, Gran Canaria and Tenerife Sur.

Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

spanorama Spanair

l’empordanet, un viaje del paladar

L’Empordanet, un viatge del paladar | L’Empordanet, a journey for the palate La comarca catalana del Empordà es una joya gastronómica, una peculiar mezcla de tradición y surrealismo. La comarca catalana de l’Empordà és una joia gastronòmica, una peculiar barreja de tradició i surrealisme. The Catalan region of Empordà is a true culinary haven, boasting a unique blend of tradition and surrealism. Por Lara Malvesí — Fotos: Iván Sánchez. odo el mundo conoce El Bulli, del chef T Ferran Adrià, que cerrará sus puertas como restaurante el último día de este mes. Pero

los ingredientes “mar i muntanya” y el toque surrealista se pueden disfrutar, a un precio más asequible, por toda la Costa Brava. Os abrimos la despensa del Empordanet, el país imaginario soñado por el escritor Josep Pla. La cocina que se hace en el Empordà, comarca gerundense situada entre las sierras de L’Albera y Les Gavarres, no habría sido posible sin un poso histórico, unos productos y unas materias primas propias. Ningún turista aprovechará plenamente su estancia en el Empordà si no se sienta en su mesa. En este lugar, desde hace centenares de años, se ha configurado una cocina de gran personalidad. A la despensa y a la cocina de la zona sólo les faltaba la genialidad de los cocineros de la región para reinventar la tradición y romper con el pasado con una ‘nouvelle cuisine’ de prestigio a nivel mundial. Con la filosofía de respetar los ingredientes de la tierra pero también de atraer a gente imaginativa, se ha creado el colectivo

othom coneix El Bulli, del xef Ferran Adrià, que veryone knows El Bulli, of chef Ferran Adrià, that T tancarà les portes com a restaurant l’últim E will be closing its doors as a restaurant at the dia d’aquest mes. Però els ingredients “mar i end of this month. But the local “mar i muntanya” muntanya” i el toc surrealista es poden gaudir, a un preu més assequible, per tota la Costa Brava. Us obrim el rebost de l’Empordanet, el país imaginari somiat per l’escriptor Josep Pla. La cuina capdavantera que es fa a l’Empordà, comarca gironina compresa entre les serres de l’Albera i les Gavarres, no hauria estat possible sense un pòsit històric, uns productes i unes primeres matèries pròpies. Cap turista no traurà suc de la seva estada a l’Empordà si no s’asseu a taula. En aquest racó de món, des de fa centenars d’anys, s’ha configurat una cuina de gran personalitat. Al rebost i la cuina de la zona, només els faltava la genialitat i paciència dels cuiners de la regió per reinventar la tradició i trencar amb el passat amb una ‘nouvelle cuisine’ apreciada arreu del món. Amb la filosofia de respectar els ingredients de la terra però també d’atraure gent imaginativa, es va crear el col·lectiu Cuina de l’Empordanet, com aquell

(or “sea and mountain”) ingredients, and the surrealistic touch to the cuisine of the region can be enjoyed at more affordable prices throughout the whole Costa Brava. Welcome to the rich larder of L’Empordanet, the imaginary country dreamt up by the Empordà-born writer Josep Pla. The local cuisine of L’Empordà, a ‘comarca’ of the Girona area in Catalonia, nestled between the mountains of L’Albera and Les Gavarres, would not have been possible without a historical background or the region’s wealth of local produce. Tourists won’t take full advantage of

Pan con chocolate

estatua dedicada a la flamenca Carmen Amaya, con begur (lugar donde se retiró a vivir), de fondo 48

spanorama Spanair

Arroz de Pals museo de la mermelada, en Torrent

spanorama Spanair

Cuina de l’Empordanet, como aquel país imaginario que soñaba Pla. En Begur, los restaurantes Aiguablava i Sa Punta; en Platja d’Aro, el Aradi; en Sant Feliu de Guíxols, Can Salvi; en Llafranc, el Casamar i el Llevant; en Ullastrell, El Fort; en L’Escala, El Roser 2; en Llagostera, Els Tinars; en Platja de Pals, el restaurante del Hotel Sa Costa; en Palamós, La Gamba, El Celler de la Planassa i el Mas dels Arcs; en Torrent, el Mas de Torrent; en Madremanya, La Plaça; en Palafrugell, La Xicra; y en Santa Cristina d’Aro, Les Panolles. Estos restauradores no reniegan del pasado. Por el contrario, se aferran a la tradición para crear nuevas propuestas. Son conscientes de que las abuelas escasean y de que tienen la responsabilidad de no dejar en el olvido los ágapes de olla. Así, la base de los platos la constituyen el pez ‘de palangre’, el pez ‘de roca’, el marisco, la verdura, las frutas, las legumbres, los productos avícolas, la caza y la carne del ganado de las masías del interior. El Empordà tampoco sería tal y como lo conocemos sin sus arroces. Los vinos, licores y cavas también fluyen con naturalidad en la región. Josep Pla y Vázquez Montalbán han sabido expresar la esencia del Empordà en sus escritos. El de Palafrugell escribió mucho sobre los ingredientes del Empordà y sobre su plato estrella: el “mar i muntanya”. “A primera vista, no hay nada más arriesgado que poner en una misma cazuela un pollo con un crustáceo, ambos de una inconfundible personalidad. Cuando se le explica el plato a un forastero –por no hablar de un extranjero–, lo primero que vemos es cómo se echa las manos a la cabeza”. (‘El que hem menjat’ (‘Lo que hemos comido’). Ed. Destino, 1980).

país imaginari que somiava Pla. A Begur, els restaurants Aiguablava i Sa Punta; a Platja d’Aro, l’Aradi; a Sant Feliu de Guíxols, Can Salvi; a Llafranc, el Casamar i el Llevant; a Ullastrell, El Fort; a L’Escala, El Roser 2; a Llagostera, Els Tinars; a Platja de Pals, el restaurant de l’Hotel Sa Costa; a Palamós, La Gamba, El Celler de la Planassa i el Mas dels Arcs; a Torrent, el Mas de Torrent; a Madremanya, La Plaça; a Palafrugell, La Xicra; i a Santa Cristina d’Aro, Les Panolles. Aquests restauradors no reneguen pas del passat. Contràriament, s’aferren a la tradició per crear noves propostes. Són conscients que ja no queden gaires àvies i que tenen la responsabilitat de no deixar caure els grans tiberis d’olla en oblit. Així, la base dels plats la constitueixen fonamentalment peix de palangre, peix de roca, marisc, verdura, fruita, llegums, aviram, caça i carn del bestiar de les masies de l’interior. L’Empordà tampoc no seria tal com el coneixem sense els seus arrossos. Els vins, licors i caves també flueixen naturalment per la regió. Josep Pla i Vázquez Montalbán han sabut expressar l’essència de l’Empordà de la millor manera en els seus escrits. El de Palafrugell va escriure molt sobre els ingredients de l’Empordà i sobre el seu plat estrella: el “mar i muntanya”. “A primera vista, no hi ha res més arriscat que posar en una mateixa cassola un pollastre i un crustaci, d’una inconfusible –tots dos– personalitat. Quan s’explica aquest plat a un foraster –i no diguem a un estranger–, el primer que es pot veure és que es posen les mans al cap.” (‘El que hem menjat’. Ed. Destino, 1980).

Los cocineros de la comarca se aferran a la tradición y parten de los productos de la tierra para crear platos de vanguardia.

Els cuiners de la regió s’aferren a la tradició i parteixen dels productes de la terra per crear plats d’avantguarda. Chefs in the region stick to tradition and use local produce to create avant-garde dishes.

spanorama Spanair

their stay in Empordà if they don’t sit at the table. The area has long developed a distinctive cuisine. The vast larder of local produce was only lacking the genius of local chefs to reinvent tradition and break with the past with a worldacclaimed nouvelle cuisine. With the philosophy to respect their local ingredients, but to attract imaginative people as well, a culinary group was created, called Cuina de l’Empordanet, like that imaginary country once dreamt up by Pla. Restaurants Aiguablava and Sa Punta in Begur; Aradi in Platja d’Aro; Can Salvi in Sant Feliu de Guixols; Casamar and Llevant in Llafranc; El Fort in Ullastrell; El Roser 2 in L’Escala; Els Tinars in Llagostera; the restaurant at Hotel Sa Costa in Platja de Pals; La Gamba, El Celler de la Planassa and El Mas dels Arcs in Palamós; Mas de Torrent in Torrent; La Plaça in Madremanya; La Xicra in Palafrugell; and Les Panolles in Santa Cristina d’Aro. All these restaurateurs do not dismiss the past. They stick to tradition to create new recipes instead.They are aware that there are not too many grandmas left and that they bear the responsibility to save the good old hearty stews from fading into oblivion. Thus, the basis of the dishes is usually ‘peix de palangre’ or ‘peix de roca’ (fish caught either by longline or straight off the rocks), seafood, vegetables, fruits, pulses, poultry, game and meat from the cattle from the farms in the local area. Empordà would not be the same without their local rice either. Wines, spirits and cavas (the local sparkling wines) are also naturally found in the region. Josep Pla and Vázquez Montalbán both managed to capture the essence of Empordà in their writings. Palafrugell-born Pla wrote a lot about Empordà’s local produce and the area’s signature dish: “mar i muntanya”. “At first glance, there is nothing riskier than stirring a casserole to mix chicken with seafood, both with their own distinctive personality. When trying to explain the dish to a stranger –let alone a foreigner– the first thing you’ll see is how they throw up their hands in shock.” (‘El que hem menjat’ (‘What we have been eating’). Ed. Destino, 1980).

el surrealismo, en el plato

La capacidad de mezclar con genialidad carne y pescado ha dado como resultado el plato más singular del Empordà: el “mar i muntanya”, pollo con marisco. El plato, que bien podría haber sido fruto de la inspiración que otorga la tramontana, tiene una explicación histórica. Antiguamente, en el fondo marino de la comarca había abundancia de langostas, por lo que su consumo era bastante cotidiano. En cambio, el pollo era bastante más caro. Para romper con el menú rutinario de langosta día sí y día también, se creó la mezcla de carne y marisco, el conocido “mar i muntanya”. Además, también son tradicionales las albóndigas de sepia y los calamares rellenos de carne picada.

el surrealisme, al plat

La capacitat de barrejar amb genialitat carn i peix ha donat com a resultat el plat més singular de l’Empordà: el “mar i muntanya”, pollastre i marisc. El plat, que podia haver ben estat fruit de la inspiració que ofereix la tramuntana, té una explicació històrica. Antigament, al fons marí empordanès hi havia abundància de llagostes, i el consum n’era força quotidià. En canvi, el pollastre era força més car. Per trencar el menú habitual de llagosta un dia rere l’altre, es va crear la barreja de carn i marisc, el conegut “mar i muntanya”. A més, també són tradicionals les mandonguilles de sípia o els calamars farcits de carn picada.

bacalao con rúcula mar i muntanya

Surrealism served at the table

The brilliant ability to mix fish and meat has resulted in the signature dish of Empordà: “mar i muntanya”, chicken with seafood. The dish, that might as well have come from the inspiration given by the Tramuntana wind that blows across the region, has a historical explanation. In the past, the seabed in the area was laden with lobsters, which were commonly eaten. Chicken was otherwise more expensive. To break the boring routine of eating lobster day after day, a mix of fish and meat was created, thus the famed “mar i muntanya” was born. Apart from that, there are other traditional dishes such as cuttlefish meatballs or mince-stuffed squid. Sopa fría de tomate con ‘trinxat’ de aguacate y marisco

spanorama Spanair

recomendados de l’Empordà Recomanats de l’Empordà | Our Eating Out Suggestions in Empordà Por Raquel Alba ElCellerdeCanRoca

Acaba de ser distinguido como el segundo mejor restaurante del mundo por la prestigiosa revista británica ‘Restaurant Magazine’. Capitaneado por los hermanos Jordi, Joan y Josep Roca, y abierto desde 1986, su estilo de cocina ‘tecno-emocional’, innovador pero fiel a la esencia ampurdanesa, lo ha hecho merecedor de tres estrellas Michelin. La lista de espera para conseguir mesa es larga. Can Sunyer, 48. Girona. Tel. 972 222 157 www.cellercanroca.com

LaPlaça

Alojado en una masía del siglo XIV y rodeado de jardines, este precioso restaurante debería figurar en todas las listas de lugares que invitan al romance. La carta está basada en productos de temporada y, para aquellos que se resistan a abandonar la masía tras la comida, ésta alquila también habitaciones. Sant Esteve, 17. Madremanya. Tel. 972 490 487 www.restaurantlaplaca.com

LaGamba

Está situado en la placita donde antaño se subastaba el pescado, muy cerca del puerto de Palamós. Con esta localización y una historia que se remonta a 1967, año de su inauguración, este restaurante no podía ofrecer otra cosa que cocina marinera 100% ampurdanesa. Plaça Sant Pere, 1. Palamós. Tel. 972 314 633. www.lagambapalamos.com

Aradi

Uno de los restaurantes familiares imprescindibles de la Costa Brava. Regentado por los Comas, su cocina se basa en los productos de temporada y en los platos tradicionales de la comarca. No olvidéis probar sus especialidades, como los champiñones al cava o el lenguado a la crema fresca de almendras. Carretera Palamós s/n. Platja d’Aro. Tel. 972 817 376. www.restaurantaradi.com

CanSalvi

Era uno de los restaurantes preferidos de Ava Gardner en la Costa Brava. Hasta allí solía escaparse para comer un buen plato de arroz acompañada de su amante, el torero Mario Cabré. Abierto desde 1949, pertenece a la familia Clarà y cuenta con unas excepcionales vistas sobre el puerto de Sant Feliu. Passeig de Mar, 23. Sant Feliu de Guíxols. Tel. 972 321 013. www.restaurantcansalvi.com

spanorama Spanair

Acaba de ser distingit com el segon millor restaurant del món per la prestigiosa revista britànica ‘Restaurant Magazine’. Encapçalat pels germans Jordi, Joan i Josep Roca, i obert des del 1986, el seu estil de cuina ‘tecnoemocional’, innovador però fidel a l’essència empordanesa, li ha valgut tres estrelles Michelin. La llista d’espera per aconseguir-hi taula és llarga.

It was recently named the second best restaurant in the world by the prestigious ‘Restaurant Magazine’. Run by the Roca brothers, Jordi, Joan and Josep, and open since 1986, their ‘techno-emotional’ cuisine, innovative yet true to the essence of Empordà, has earned them three Michelin stars. There is a long waiting list to book a table.

Allotjat en una masia del segle XIV i envoltat de jardins, aquest preciós restaurant hauria de sortir a totes les llistes de llocs que inviten al romanticisme. La carta es basa en productes de temporada i, per a aquells que no vulguin anar-se’n de la masia després de menjar-hi, també lloguen habitacions.

Housed in a fourteenth-century ‘masia’ and surrounded by gardens, this charming little restaurant should be on every list of ideal places for romance. Their menu consists of seasonal produce and, for those who refuse to leave the house after eating, they also rent rooms.

Es troba situat a la placeta on antigament se subhastava el peix, molt a prop del port de Palamós. Amb aquesta localització i una història que es remunta al 1967, any de la seva inauguració, aquest restaurant no podia oferir res més que cuina marinera 100% empordanesa.

It is found in the little square where fish was once sold, very close to the port of Palamós. With such a great location and a history dating back to 1967, the year it was opened, this restaurant was meant to serve nothing else but genuine seafood cuisine of Empordà.

Un dels restaurants familiars imprescindibles de la Costa Brava. Regentat pels Comas, la seva cuina es basa en els productes de temporada i en els plats tradicionals de la comarca. No oblideu de tastar les seves especialitats, com els xampinyons al cava o el llenguado a la crema fresca d’ametlles.

An essential family restaurant of the Costa Brava. Owned by the Comas, their cuisine is based on seasonal produce and traditional dishes of the region. Do not forget to try their specialities, such as mushrooms with cava wine or sole with fresh almond cream sauce.

Era un dels restaurants preferits d’Ava Gardner a la Costa Brava. Fins allà solia escapar-se per gaudir d’un bon plat d’arròs acompanyada pel seu amant, el torero Mario Cabré. Obert des del 1949 , pertany a la família Clarà i disposa d’unes vistes excepcionals sobre el port de Sant Feliu.

It used to be one of Ava Gardner’s favourite restaurants in the Costa Brava. It wasn’t rare to see her at Can Salvi enjoying a tasty rice dish next to her lover, the bullfighter Mario Cabré. Opened since 1949, it belongs to the Clarà family and boasts amazing views over the port of Sant Feliu.

spanorama Spanair

Gadgets

Inspiración

chic

inspiration

Un verano con propuestas elegantes y llenas de color para pasar unas vacaciones muy frescas. Un estiu amb propostes

elegants i plenes de color per passar unes vacances molt fresques.. Summer is filled with stylish, colourful suggestions to

have your coolest holiday. Por Gloria Zorrilla.

5 2

4 3

1 Con estilo. Gafas de sol Tod’s (250 €), resultan perfectas para todas las ocasiones. 2 Botellas numeradas. Champagne Brut Rosé Cave Privée 1989, de las cavas privadas de Veuve Clicquot (177 €). Una auténtica joya. De venta sólo a través de la web: www.veuve-clicquot.com 3 Experiencias de lujo. Caviar Cosmético Baronía de Les, con extracto de caviar natural, rico en vitaminas (43 €) para nutrir las pieles secas. 4 Alpargatas con tacón. Sandalia supersofisticada, de Dior (900 € ). 5 Estampado tribal. Cómoda y elegante túnica de Hoss Intropia (220 €). 54

1 Amb estil. Ulleres de sol Tod ‘s (250 €), perfectes per a totes les ocasions.

2 Ampolles numerades. Champagne Brut Rosé Cave Privée 1989, de les

caves privades de Veuve Clicquot (177 €). Una autèntica joia. A la venda en: www.veuve-clicquot.com 3 Experiències de luxe. Caviar Cosmètic Baronia de Les, amb extracte de caviar natural, ric en vitamines (43 €) per nodrir les pells seques. 4 Espardenyes amb taló. Sandàlia supersofisticada de Dior (900 €). 5 Estampat tribal. Còmoda i elegant túnica de Hoss Intropia (220 €). 1 Stylish. Tod’s sunglasses (250 €), perfect for all occasions. 2 Numbered Bottles. Champagne Rosé Brut Cave Privée 1989, from the private cellars of Veuve Clicquot (177 €). A unique gem. On sale at: www.veuve-clicquot.com 3 Luxury Experiences. Baronia de Les Cosmetic Caviar, with pure caviar extract, rich in vitamins (43 €) to nourish dry skin. 4 Heeled Espadrilles. Super sophisticated sandals, by Dior (900 €). 5 Tribal Print. Comfortable, elegant tunic by Hoss Intropia (220 €).

spanorama Spanair

56-61 GadgetsGlo.indd 54

28/6/11 13:09:20

6 Relojes de edición limitada. Gucci Special, modelo Grammy (995 €), una distribución selectiva. 7 Algo retro. Bañador estampado de María Colomo (175 €). Muy favorecedor. 8 Pura piel. Bolso modelo Portofino, en color naranja, de Lamarthe (120 €). 9 Rouge Automatique. La nueva barra de labios automática de Guerlain (34 €). Se abre con un botón y no tiene tapa. Muy elegante. 10 Tamara Mellon. La creadora de la marca lanza la primera fragancia Jimmy Choo (93 €).

6 Rellotges d’edició limitada. Gucci Special,

model Grammy (995 €), una distribució molt selectiva. 7 Retro. Banyador estampat de Maria Colomo (175 €). Molt afavoridor. 8 Pura pell. Bossa model Portofino, de color taronja, de Lamarthe (120 €).

9 Rouge Automatique.

La nova barra de llavis automàtica de Guerlain (34 €). S’obre amb un botó i no té tapa. Molt elegant. 10 Tamara Mellon. La creadora de la marca llança la primera fragància Jimmy Choo (93 €).

6 Limited Edition Watches. Gucci Special, Grammy mo-

del (995 €), a highly selective distribution. 7 Retro Style. Print swimsuit by María Colomo (175 €). Very flattering. 8 Pure Skin. Portofino model bag in orange, by Lamarthe (120 €). 9 Rouge Automatique. The new automatic lipstick by Guerlain (34 €). It opens with a simple push-up button. Very elegant. 10 Tamara Mellon. The designer of the firm launches the first fragrance from Jimmy Choo (93 €). 10

56-61 GadgetsGlo.indd 55

28/6/11 13:09:24

Inspiración

colorinspiration

Antik Batik

11 Surrealismo puro. Las lacas de uñas de Yves Saint Laurent (21,60 €) vienen este verano en colores turquesa y amarillo. 12 Muy Jaipur. Pulseras de Plata de Palo en seda natural salvaje (45 €). 13 Psicodélico. Para ir fresquita, shorts estampados de Colcci (125 €). 14 De paja. Para ir a la playa, bolso bordado Prime Sub Marine Hobo, de Roger Vivier (1.500 €). 15 Muy Hawái. Biquini de estampado floral de Etam (50 €). Muy favorecedor.

11 Surrealisme pur. Les laques d’ungles d’Yves Saint Laurent (21,60 €) són de color turquesa i groc aquest estiu. 12 Molt Jaipur. Polseres de Plata de Palo en seda natural salvatge (45 €). 13 Psicodèlic. Per anar fresqueta, shorts estampats de Colcci (125 €). 14 De palla. Per anar a la platja, bossa brodada Prime Sub Marine Hobo, de Roger Vivier (1.500 €). 15 Molt Hawaii. Biquini d’estampat floral d’Etam (50 €). Molt afavoridor. 11 Pure Surrealism. The nail polishes by Yves Saint Laurent (21.60 €) come in turquoise and yellow this summer. 12 Very Jaipur. Plata de Palo bracelets in pure wild silk (45 €). 13 Psychedelic. To stay cool, print shorts by Colcci (125 €). 14 Straw Bag. To go to the beach, Prime Sub Marine Hobo beaded bag, by Roger Vivier (1500 €). 15 Very Hawaiian. Floral print bikini by Etam (50 €). Very flattering.

spanorama Spanair

56-61 GadgetsGlo.indd 56

28/6/11 13:09:29

16 Para bikers. Cazadora Perfecto de la firma Schott NYC (481 €), en cuero rojo. 17 Top Orange. Divertido reloj de pulsera de Swatch (50 €) New Gent color naranja. 18 Última generación. Grabadora de voz digital ICD-UX de Sony (100 €). Con conexión USB y ranura para tarjeta de memoria. 19 Wayfarer. El popular modelo Wayfarer de Ray- Ban (113 €) de toda la vida, pero más vistoso y modernizado. En Las Rozas Village y La Roca Village. 20 Peep toes. Estos zapatos de Paco Gil (155 €) tienen los colores de una jugosa sandía.

16 Per a bikers . Caçadora Perfecto de la firma Schott NYC (481 €), en cuir vermell. 17 Top Orange. Divertit rellotge de polsera de Swatch (50 €) New Gent color taronja. 18 Última generació.

Gravadora de veu digital ICD-UX de Sony (100 €). Amb connexió USB i ranura per a targeta de memòria. 19 Wayfarer. El popular model Wayfarer de Ray-Ban (113 €) de tota la vida, però més vistós i modernitzat. A La Roca Village i las Rozas Village. 20 Peep toes. Aquestes sabates de Paco Gil (155 €) tenen els colors d’una sucosa síndria.

16 For Bikers. Perfecto jacket by Schott NYC (481 €), in red leather. 17 Top Orange. Funny New Gent wristwatch by Swatch (50 €). In orange. 18 Last Generation. Sony ICDUX Digital Voice Recorder (100 €). With USB and memory card slot. 19 Wayfarer. Ray-Ban’s popular Wayfarer model (113 €). The good old ones, but more colourful and modern. Available at Las Rozas Village and La Roca Village. 20 Peep Toes. These shoes by Paco Gil (155 €) are coloured like a juicy watermelon.

56-61 GadgetsGlo.indd 57

28/6/11 13:09:34

Inspiración

elegance

inspiration

23 22 24

21 Cavaterapia. Perlage es una nueva línea cosmética basada en las propiedades de la vid y el cava. (33€ a 68€) ww.perlage.es 22 Rosa chicle. Es lo más veraniego en bolsos de Chanel (2.150€). 23 La copa del verano. Aperol Spritz es el aperitivo de moda en Italia, y ahora en España (11,70 €). 24 Bikini. Superfavorecedor modelo a rayas de Tommy Hilfiger (60 €). 25 Perfume para hombre. Bang es la última y provocativa fragancia de Marc Jacobs: sensual, explosiva, amaderada. 55 €, frasco de 50 ml.

21 Cavateràpia. Perlage és una nova línia cosmètica basada en les propietats de la vinya i el cava (33 a 68€) www.perlage.es 22 Rosa xiclet. La moda més estiuenca en bosses de Chanel (2.150€). 23 La copa de l’estiu. Aperol Spritz és l’aperitiu de moda a Itàlia, i ara a Espanya (11,70 €). 24 Bikini. Superafavoridor model a ratlles de Tommy Hilfiger (60 €). 25 Perfum per a home. Bang és l’última i provocativa fragància de Marc Jacobs: sensual, explosiva, afustada. 55 €, pot de 50 ml. 21 Cavatherapy. Perlage is a new cosmetic line based on the properties of vines and cava wine (33€ -68€) www.perlage.es 22 Bubble Gum Pink. The best summer trend in Chanel bags (2.150€). 23 Summer Drink. Aperol Spritz is the trendiest drink in Italy, and now in Spain (11.70 €). 24 Bikini. Super flattering striped model by Tommy Hilfiger (60 €). 25 Fragrance for Men. Bang is the latest, provocative fragrance from Marc Jacobs: sensual, explosive, woody. 55 €. 50 ml bottle.

spanorama Spanair

56-61 GadgetsGlo.indd 58

28/6/11 13:09:41

Personal

shopper

Tilda Swinton en Cannes

Tilda Swinton a Cannes | Tilda Swinton at the Cannes Film Festival

Tilda Swinton

Como todas las estrellas, para el ‘photo call’ la actriz británica iba impecable. Com totes les estrelles, per al ‘photo call’ l’actriu britànica anava impecable. Just like all other celebrities, the British actress was looking gorgeous at the photo call. Por Gloria Zorrilla. 1. Reedición del perfume. Light Blu de

Dolce & Gabbana (80€), una década de seducción mediterránea. 2. Pulseras. De filigrana de la primera colección de joyas de Tommy Hilfiger (129€). 3. Bien fresquito. Vino blanco Nieva Pie Franco 2009 (8,50€), un gran Verdejo. 4. Elegantes sandalias. Rose & Roll Paille, de Roger Vivier (1.300€), como las de Tilda Swinton. 5. Pendientes. De la nueva colección Mediterranean Eden, de Bvlgari (4.500 €).

1. Perfum. Light Blu de Dolce & Gabbana (80 €), una dècada de seducció mediterrània. 2. Polseres. De filigrana de la primera col·lecció de joies de Tommy Hilfiger (129 €). 3. Ben fresquet. Vi blanc Nieva Pie Franco 2009 (8,50 €), un gran Verdejo. 4. Sandàlies. Rose & Roll Paille, de Roger Vivier (1.300 €). 5. Arracades. De la nova col·lecció Mediterranean Eden, de Bvlgari (4.500 €). 1. Light Blu. Perfume by Dolce & Gabbana (80 €), a decade of Mediterranean charm. 2. Filigree bracelets. From Tommy Hilfiger’s first ever jewellery collection (129 €). 3. Serve it cool. White wine Nieva Pie Franco 2009 (8,50 €), a great Verdejo. 4. Rose & Roll. Paille sandals, by Roger Vivier (1300 €) 5. Earrings. From Mediterranean Eden, the new collection by Bvlgari (4500 €).

5 3 4

56-61 GadgetsGlo.indd 59

28/6/11 13:09:48

CX mónnatura Pirineus,

emblema para la educación ambiental, la sostenibilidad y el respeto al entorno CX MónNatura Pirineus, emblema per a l’educació ambiental, la sostenibilitat i el respecte a l’entorn. CX MónNatura Pirineus, a benchmark for environmental education, sustainability and respect for the environment

Abierto al sol, al cielo y al paisaje de uno de los rincones más bellos del Pirineo catalán, CX MónNatura Pirineus es un edificio singular, ubicado en un espacio natural privilegiado. Obert al sol, al cel i al paisatge d’un dels racons més bells del Pirineu català, CX MónNatura Pirineus és un edifici singular, situat en un espai natural privilegiat. Open to the sun, the sky and the landscape of one of the most beautiful corners in the Catalan Pyrenees, CX MónNatura Pirineus is a unique building located in a privileged natural environment.

ste equipamiento de la Obra Social Earquitectura de CatalunyaCaixa es un ejemplo de bioclimática, centro de

actividades de educación ambiental para escuelas y familias y un excelente y confortable punto de partida para vivir el riquísimo hábitat que lo rodea. El entorno lo hace propicio para ello, pues se halla ubicado en Les Planes de Son (Lleida), un enclave privilegiado del Pirineo catalán, entre el Parque Nacional de Aigüestortes y el Estanque de Sant Maurici y el Parque Nacional del Alt Pirineu. CX MónNatura Pirineus cuenta con unas instalaciones únicas en los Pirineos que permiten al visitante experimentar la vida en la montaña, descubrir sus atractivos y disfrutar de ellos causando el mínimo impacto sobre el entorno. Dispone de un edificio bioclimático, que utiliza energías renovables, un Observatorio Astronómico y un Centro de Fauna, todo gestionado con criterios pro-ambientales. El edificio bioclimático alberga los espacios que dan soporte para las actividades de los distintos programas de estancias diseñados por la Obra Social de CatalunyaCaixa. CatalunyaCaixa ha diseñado el equipamiento pensando en la minimización del impacto ambiental, el ahorro energético, el aislamiento térmico y el propio suministro de energía.

spanorama Spanair

quest equipament de l’Obra Social A de CatalunyaCaixa és un exemple d’arquitectura bioclimàtica, centre

d’activitats d’educació ambiental per a escoles i famílies, i un excel·lent i confortable punt de partida per poder viure el riquíssim hàbitat que l’envolta. L’entorn ho fa propici: es troba situat a Les Planes de Son (Lleida), un enclavament privilegiat del Pirineu català, entre el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. CX MónNatura Pirineus compta amb unes instal·lacions úniques als Pirineus, que permeten al visitant experimentar la vida a muntanya, descobrir els seus atractius i gaudir-ne causant el mínim impacte sobre l’entorn. Disposa d’un ‘edifici bioclimàtic’, que utilitza energies renovables, un ‘Observatori Astronòmic’ i un ‘Centre de Fauna’, tot gestionat amb criteris pro ambientals. L’edifici bioclimàtic acull els espais que donen suport a les activitats dels diferents programes d’estades dissenyats per l’Obra Social de CatalunyaCaixa. CatalunyaCaixa ha dissenyat l’equipament tot pensant en la minimització de l’impacte ambiental, l’estalvi energètic, l’aïllament tèrmic i el propi subministrament d’energia.

his installation by Obra Social de T CatalunyaCaixa is an example of bioclimatic architecture, a centre for

environmental education activities for schools and families, and an excellent, comfortable base to enjoy the rich habitat that surrounds it. The environment is conducive to the experience, since it is located in Les Planes de Son (Lleida), a key location in the Catalan Pyrenees, between the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park and the High Pyrenees Natural Park. CX MónNatura Pirineus has matchless facilities in the Pyrenees, which allow visitors to experience life in the mountains, discover the attractions in the region and enjoy them with minimal impact on the environment. It has a ‘bioclimatic building’, which uses renewable energy, an ‘Astronomical Observatory’ and a ‘Wildlife Centre”, all managed with pro-environmental standards. The bioclimatic building houses the spaces that accommodate the activities of the different stay programmes designed by Obra Social de CatalunyaCaixa. CatalunyaCaixa has designed the equipment considering the minimisation of the environmental impact, energy saving, insulation and even power supply.

Cabirol amb cries

recuperació d’espècies al Centre de fauna

Activitats d’educació ambiental

Recuperación de especies

La instalación que más sorprende es el Centro de fauna. Acoge especies salvajes de los Pirineos que han sufrido problemas al nacer y, mediante un proceso de impronta, se los puede recuperar y mejorar su vida en un estado similar al de su hábitat. Entre las especies encontramos: el zorro, el corzo, el rebeco, la jineta, el urogallo y el lince.

Programas y estancias

Recuperació d’espècies

La instal·lació que més sorprèn és el ‘Centre de Fauna’. Acull espècies de fauna salvatge dels Pirineus que han patit problemes en el moment de néixer les quals, mitjançant un procés d’empremta, poden ser recuperades, tot oferint-los un hàbitat en un estat similar al del seu hàbitat natural. Entre les espècies que acull trobem la guineu, el cabirol, l’isard, el genet, el gall fer i el linx europeu.

Species recovery

But the most surprising installation is definitely the ‘Wildlife Centre’. It welcomes wildlife species native to the Pyrenees that have experienced problems at birth, which can be recovered through an imprinting process, thus dignifying their lives in a condition similar to that of their original habitat. The centre houses species such as foxes, roe deer, chamois, genets, grouse and European lynx, among others.

En período de vacaciones escolares se ofrecen estancias de naturaleza exclusivas para jóvenes y niños. Para cada una de las actividades de educación ambiental de la Obra Social de CatalunyaCaixa, el centro dispone de un equipo de expertos conocedores de los Pirineos y especialistas en diferentes áreas naturales. Diseña programas especiales y estancias temáticas para pasar unos días gozando de la naturaleza y profundizando en el conocimiento ambiental. El centro se complementa con un observatorio astronómico que cuenta con telescopios modernos de gran potencia, que permiten observar estrellas en un ambiente puro y libre de contaminación.

Programes i estades

En període de vacances escolars, s’ofereixen estades de natura exclusivament per a joves i nens. Per a cadascuna de les activitats d’educació ambiental que ofereix l’Obra Social de CatalunyaCaixa, el centre disposa d’un equip d’educadors que són experts coneixedors dels Pirineus i especialistes en diferents àrees naturals. Hi ha programes especials i estades temàtiques per passar uns dies gaudint de la natura i aprofundir en el coneixement ambiental. El centre es complementa amb un observatori astronòmic que compta amb telescopis moderns de gran potència, que permeten fer coneixença d’estrelles en un ambient pur i lliure de contaminació.

Programmes and stays

Más información:

Més informació:

More information:

CX MónNatura Pirineus: 973 62 67 22 www.catalunyacaixa.com/obrasocial o www.monnaturapirineus.com

For each of the environmental education activities offered by Obra Social de CatalunyaCaixa, the centre boasts a team of educators who are experienced connoisseurs of the Pyrenees and specialists in different natural areas. It also designs special programmes and theme stays for a few days enjoying nature to get a deeper understanding of specific environmental issues. The centre is complemented by an astronomical observatory that boasts a fleet of modern, powerful telescopes to observe the stars and constellations in a pure, pollution free environment. CX MónNatura Pirineus: 973 62 67 22 www.catalunyacaixa.com/obrasocial or www.monnaturapirineus.com spanorama Spanair

Cumbre

Cimera Summit

Star Alliance apuesta por Spanair y barcelona

Star Alliance aposta per Spanair i Barcelona | Star Alliance supports Spanair and Barcelona Los máximos directivos de las aerolíneas de la alianza se reunieron por primera vez en Barcelona. Els màxims directius de les aerolínies de l’aliança es van reunir per primer cop a Barcelona. Top executives of the alliance’s member airlines met for the first time in Barcelona. tar Alliance, la mayor alianza de aerolíneas S comerciales, engloba a 27 compañías de los cinco continentes y a otras cuatro que ya han solicitado su ingreso, lo que la convierte en líder mundial en transporte de pasajeros, conexiones aéreas, vuelos operados y destinos cubiertos. Durante la primera semana de junio, los máximos directivos de estas aerolíneas se reunieron en Barcelona por primera vez desde la fundación de la alianza y Spanair actuó de anfitriona. El encuentro, que tuvo una amplia repercusión mediática, sirvió para que Star Alliance, con su presidente Jaan Albrecht al frente, reafirmara su decidido compromiso con Spanair en su objetivo de convertir el aeropuerto de El Prat en un hub de conexiones intercontinentales. Para ello, algunas de las aerolíneas de la alianza están evaluando el inicio de nuevas operaciones en Barcelona hacia tar Alliance, la major aliança de línies aèries S comercials, engloba 27 companyies dels cinc continents i unes altres quatre que ja han sol·licitat

el seu ingrés, fet que la converteix en la líder mundial en transport de passatgers, connexions aèries, vols operats i destinacions cobertes. Durant la primera setmana de juny, els màxims directius d’aquestes aerolínies es van reunir a Barcelona per primera vegada des de la fundació de l’aliança i Spanair va actuar d’amfitriona. La trobada, que va tenir una àmplia repercussió mediàtica, va servir perquè Star Alliance, amb el seu president Jaan Albrecht al capdavant, reafirmés el seu decidit compromís amb Spanair en el seu objectiu de convertir l’aeroport de Ell Prat en un hub de connexions intercontinentals. Per aquest motiu, algunes de les aerolínies de l’aliança estan avaluant l’inici de noves operacions a Barcelona cap a destinacions d’Amèrica del Sud, Àsia i el sud d’Àfrica, segons va comentar Albrecht.

tar Alliance, the biggest commercial airline S alliance, encompasses 27 airline companies on all five continents, with another four that have

applied to join it. This makes it a world leader in passenger transport, flight connections, flight operations and destination coverage. During the first week of June, the top executives of these airlines met in Barcelona for the first time since the alliance’s foundation, with Spanair acting as the host. The meeting, which generated considerable media attention, served for Star Alliance, with its Chairman, Jaan Albrecht, at the forefront, to reaffirm its firm commitment to Spanair as part of its goal to transform El Prat Airport into an 62

spanorama Spanair

destinos de Sudamérica, Asia y el sur de África, según comentó Albrecht. Asimismo, durante una recepción en el Palau de la Generalitat encabezada por su presidente, Artur Mas subrayó ante los directivos de las aerolíneas: “El Gobierno catalán está comprometido en ayudar a Spanair en su camino para convertirse en una compañía estratégica en Barcelona”. Y, haciendo un símil futbolístico con el FC Barcelona, también afirmó que su deseo es que Spanair se convierta en un “campeón”, un objetivo que, agregó, será más fácil formando parte de Star Alliance. Tanto Albrecht como Ferran Soriano, presidente de Spanair, destacaron ante la prensa el enorme potencial de El Prat para convertirse en un hub internacional no sólo porque la nueva T1 está diseñada para este fin sino porque existe una demanda de pasajeros no satisfecha, de cerca de 2 millones, que deben utilizar otros aeropuertos de conexión para llegar a sus des-

tinos. Además existen, dijeron, una aerolínea como Spanair comprometida en lograr este objetivo y una alianza como Star Alliance con “una voluntad inequívoca” de apoyar Barcelona. En este sentido, el presidente de Star Alliance subrayó que España es, para sus aerolíneas, el tercer país europeo en volumen de ventas, detrás de Alemania y el Reino Unido. Jaan Albrecht sostuvo que sin Spanair sería imposible el proyecto del aeropuerto de Barcelona como hub intercontinental pues quedaría en manos de las compañías “low cost” y las aerolíneas internacionales no volarían a El Prat porque ninguna compañía les aseguraría las conexiones. Durante la cumbre, los máximos directivos de las 27 compañías discutieron cómo incrementar la calidad del servicio que prestan a los pasajeros y el refuerzo y posicionamiento competitivo de Star Alliance frente a otras alianzas y compañías aéreas.

Així mateix, durant una recepció al Palau de la Generalitat encapçalada pel seu president, Artur Mas va ressaltar davant els directius de les aerolínies: “El Govern català està compromès en ajudar Spanair en el seu camí per convertir-se en una companyia estratègica a Barcelona”. I, fent un símil futbolístic amb el FC Barcelona, també va afirmar que el seu desig és que Spanair esdevingui una “campiona”, un objectiu que, va afegir, serà més fàcil formant part de Star Alliance. Tant Albrecht com Ferran Soriano, president de Spanair, van destacar davant la premsa l’enorme potencial de El Prat per convertir-se en un hub internacional, no només perquè la nova T1 està dissenyada per aquesta finalitat sinó perquè existeix una demanda de passatgers no satisfeta, de gairebé 2 milions, que han d’utilitzar altres aeroports de connexió per arribar a les seves destinacions. A més existeixen, van dir, una aerolínia com Spanair compromesa en

aconseguir aquest objectiu i una aliança com Star Alliance amb una “voluntat inequívoca” de donar suport a Barcelona. En aquest sentit, el president de Star Alliance va ressaltar que Espanya és, per a les seves aerolínies, el tercer país europeu en volum de vendes, per darrere d’Alemanya i del Regne Unit. Jaan Albrecht va afirmar que sense Spanair seria impossible el projecte de l’aeroport de Barcelona com a hub intercontinental perquè restaria en mans de les companyies ‘low cost’ i les aerolínies internacionals no volarien al Prat perquè cap companyia els asseguraria les connexions. Durant la cimera, els màxims directius de les 27 companyies van discutir la manera d’incrementar la qualitat del servei que donen als passatgers i l’esforç i posicionament competitiu de Star Alliance en front d’altres aliances i companyies aèries.

intercontinental hub. According to Albrecht, with this purpose in mind, some of the alliance’s member airlines are assessing whether to start up new flight operations at Barcelona to destinations in South America, Asia and South Africa. During a reception at the Palau de la Generalitat, headed by the President of Catalonia’s Regional Government, Artur Mas, the latter told the airlines’ managing directors: “The Catalan government is committed to helping Spanair in its bid to become a strategic airline at Barcelona”. And making a football simile with FC Barcelona, he also added that he would like Spanair to become a “champion”; an objec-

tive that will be easier, he added, if it forms part of Star Alliance. Both Albrecht and Ferran Soriano, Spanair’s Chairman, highlighted to the media the El Prat’s huge potential to become an international hub, not only because the new Terminal 1 is designed for this purpose, but also because there is an unmet demand for flights by almost 2 million passengers who must use other airports to reach their destinations. Furthermore, they added, they have an airline, Spanair, committed to achieving this goal and an alliance, Star Alliance, with “an unmistakeable desire” to support Barcelona. In this respect, Star Alliance’s chairman emphasized that, for

its airlines, Spain ranks third in Europe in their volume of sales, after Germany and the UK. Jaan Albrecht maintained the opinion that without Spanair, it would be impossible for Barcelona Airport to become an intercontinental hub, because it would remain in the hands of low-cost carriers, and international airlines would not fly to El Prat because no other company there would guarantee flight connections for them. During the meeting, the top executives of the 27 companies discussed how to raise the quality of the service that they offer passengers and how to position and boost Star Alliance so that it has a competitive edge over other alliances and airline companies. spanorama Spanair

Hablando con

Parlant amb Talking to

Carles Vallribera

Analista de alianzas de Spanair | Analista d’al·liances de Spanair | Alliance analyst of Spanair “El medio aéreo es ajeno al ser humano, por eso volar nos da miedo’”. “El medi aeri és aliè a l’ésser humà, per això tenim por de volar”. “Flying is unnatural for humans, and that’s why we’re afraid of flying”. Por Josep Garriga. n termes aeronàutics, SA és el disn aeronautical terms, SA stands for E I tintiu de SouthAfrica Airways com South Africa Airways just as JK are the JK és el de Spanair. Els aeroports també initials for Spanair. Airports also have

n términos aeronáuticos, SA es el Ecomo distintivo de SouthAfrica Airways JK lo es de Spanair. Los aeropu-

ertos también tienen siglas: PMI de Palma de Mallorca o BCN de Barcelona. Imagínense la infinidad de compañías aéreas y aeropuertos repartidas por el mundo. Pero si alguien en Spanair se conoce esas abreviaturas casi al dedillo, ese es Carles Vallribera, analista de alianzas, que trabaja desde agosto de 2010 en la sede de la compañía. Recita esas siglas como de pequeños aprendimos la tabla de multiplicar. Pero si entonces lo hacíamos con esa típica cantilena, Carles entremezcla carcajadas, como si aprenderse el código del aeropuerto de Guangzhou interesara a todo quisque. La risa en Carles es así de natural y, por tanto, no tiene otra forma de explicar las cosas. “La base de que un avión vuele es la fuerza de sustentación que provocan las alas, originada por la diferencia de presión entre la parte de arriba y la de abajo. Y sin alas se caería. Pero hay otras tres fuerzas que intervienen –empuje, resistencia y peso- que se compensan entre ellas”. ¿Les ha quedado claro? A él sí, que es Ingeniero Técnico Aeronáutico. En cambio, a la mayoría de los mortales el avión les (nos) estremece o, al menos, inquieta. “El medio aéreo es ajeno al ser humano por eso el avión

spanorama Spanair

nos da miedo, pero yo viajo muy tranquilo”. Y confiesa desconocer las veces que ha explicado esta teoría a familiares y amigos. “Creo que al final lo han entendido”, apunta, sin mostrarse muy convencido de sus palabras. ¿Y qué hace en Spanair? Carles tiene dos responsabilidades concretas. La primera lo concerniente a los códigos compartidos, esas alianzas que se tejen con otras aerolíneas para explotar y alimentar de pasajeros conjuntamente un vuelo. Él analiza posibles rutas, compañías y horarios. Después se encarga de implementar la operativa y realizar un seguimiento. Y no es fácil, asegura, porque hasta 23 departamentos intervienen para poner en marcha un código compartido. Su segunda misión es verificar que los requisitos que marca Star Alliance, la alianza a la que pertenece Spanair e integrada por otras 26 aerolíneas, se cumplan a rajatabla. Son 87 componentes que Star Alliance audita regularmente. A pesar de estas obligaciones, Carles Vallribera confiesa que su trabajo es “mucho más divertido” de lo que esperaba y que ha visto cumplido su deseo de trabajar para una compañía aérea. Una esperanza que quizá surgió de pequeño cuando cada semana en el aeropuerto esperaba a su padre que llegaba de Italia.

tenen sigles: PMI a Palma de Mallorca o BCN a Barcelona. Imaginin-se la infinitat de companyies aèries i d’aeroports que hi ha repartits arreu del món. Però si hi ha una persona a Spanair que coneix totes les abreviatures amb els ets i uts, aquesta és en Carles Vallribera, analista d’aliances, que treballa des d’agost de 2010 a la seu de la companyia. Recita aquestes sigles com la taula de multiplicar. Però si aleshores ho fèiem amb la típica cantarella, en Carles entremescla riallades, com si aprendre de memòria el codi de l’aeroport de Guangzhou interessés tot déu. El riure d’en Carles és natural i no té cap altra forma d’explicar les coses. “La base per la qual un avió vola és la força de sustentació originada per la diferència de pressió entre la part de dalt i la de baix. . Però hi intervenen tres forces més –empenyiment, resistència i pes”. Els ha quedat clar? A ell sí, per alguna cosa és enginyer tècnic aeronàutic. En canvi, a la majoria dels mortals l’avió els (ens) inquieta. “El medi aeri és aliè a l’ésser humà, per això l’avió ens fa por, però jo viatjo molt tranquil”. I confessa desconèixer les vegades que ha explicat aquesta teoria a familiars i amics. “Però crec que al final ho han entès”, sense mostrar-se gaire convençut de les seves pròpies paraules. I què fa a Spanair? En Carles té dues responsabilitats. La primera està relacionada amb els codis compartits, les aliances que es teixeixen amb altres línies aèries per explotar un vol. Analitza possibles rutes, companyies i horaris. Després s’encarrega d’implementar i seguir l’operativa. I no és fàcil, perquè quan va entrar es va quedar sorprès del fet que intervinguessin fins a 23 departaments per posar en marxa un codi compartit. La seva segona missió és verificar que els requisits que marca Star Alliance es compleixin rigorosament. Són 87 components que s’ auditen regularment. Malgrat aquestes obligacions, en Carles confessa que la seva feina és “molt més divertida” del que s’esperava i que ha vist complert el somni de preadolescent: treballar per a una companyia aèria. Una esperança que potser sorgí de petit quan esperava el seu pare a l’aeroport, que arribava d’Itàlia.

their own initials: PMI for Mallorca or BCN for Barcelona. Just imagine the number of airlines and airports that exist around the world. But here at Spanair, there’s someone that knows practically all these abbreviations off by heart: our alliance analyst Carles Vallribera, who has been at the Company’s Head Offices since August 2010. He can recite the list of initials just like we used to chant our multiplication tables at school. But rather than sing them out like we did, Carles intersperses his with bursts of laughter, as if learning by heart the code for Guangzhou Airport was something that just everyone would love to be able to do. Carles’ laughter is infectious and natural – it’s just his way of explaining things. “The basic reason why planes fly is created by the difference in pressure between the top and the bottom. Yet another three factors also intervene – thrust, drag and weight ”. Got it? He most certainly has, as he’s a qualified Aeronautical Engineer. Yet the rest of (us) mere mortals find the idea of flying somewhat unsettling. “Flying is unnatural for humans, and that’s why they’re afraid of flying, but I never feel worried about getting on a plane”. He admits that he’s lost count of the times he’s had to explain the theory to family and friends. “But I think they understand it in the end”, albeit not totally convinced. So what does he do at Spanair? Carles has two areas of responsibility. The first is to do with code sharing – alliances with other airlines to operate and fill flights. He analyses possible routes, companies and schedules, and then implements and monitors operations. This is no easy task, as when he joined Spanair he discovered that up to 23 departments are involved in setting up a code sharing operation. His second task is to make sure that the directives set out by Star Alliance are carried out to the letter. The Star Alliance management team audits a total of 87 items. Despite all this responsibility, Carles admits that his job is “much more fun” than he expected and that he has been able to make his childhood dream of working for an airline come true. A dream that stems from when as a little boy he would wait at the airport for his father to return from Italy.

spanorama Spanair

Pon a volar

tus ideas | Fes volar les teves idees Let your ideas fly

Ahorrar tinta, contaminar menos Estalviar tinta, contaminar menys | Saving ink, cutting pollution l pasado mes de junio Spanair participó en la E feria Carbón Expo y, como siempre, ha sido un placer recibir sus ideas para mejorar y hacer de

Spanair una empresa más sostenible ¿Por qué no abrir, entonces, una nueva categoría para que nuestros co-creadores nos ayuden a mejorar la política ambiental? Hemos tomado nota de todas las ideas recibidas y algunas son realmente interesantes. Las propuestas con más participación han sido las relacionadas con el hecho de viajar sin equipaje para consumir menos combustible, ofrecer la posibilidad de compensar las emisiones en las tasas del billete y utilizar vehículos eléctricos en los desplazamientos en tierra, entre otras. Nuestros expertos en Responsabilidad Medioambiental escogieron “Menos tinta” como la ganadora, que fue posteada por la

co-creadora Marttape: “Creo que hoy en día muchos viajeros usamos el check-in online y la tarjeta de embarque que imprimimos gasta muchísima tinta. Creo que estaría bien animar a usar la tarjeta de embarque en el teléfono móvil o limitar la publicidad que aparece en las tarjetas en papel para ahorrar tinta y así contaminar menos.” Estamos trabajando en más de una de ellas y esperamos que pronto se puedan convertir en “dichos y hechos”. Por el momento, la idea de la usuaria Marttape nos ha parecido muy buena, sencilla de implementar y alineada con los objetivos de ahorro.

l passat mes de juny Spanair va participar a la E fira Carbón Expo i, com sempre, ha estat un plaer rebre les seves idees per millorar i fer de

Estem treballant en més d’una i esperem que aviat es puguin convertir en ‘dits i fets’. De moment, la idea de la usuària Marttape ens ha semblat molt bona, senzilla d’implementar i alineada amb els objectius d’estalvi. No ha estat gens fàcil escollir la guanyadora perquè hi havia moltes idees, molt bones i factibles. Per exemple “bescanviar punts per donatius a projectes mediambientals” o “incentivar els passatgers a viatjar sense facturar equipatge, d’aquesta manera s’estalvia combustible i es redueixen les emissions”. Sense cap mena de dubte des de Spanair les seguirem estudiant i hi ha la possibilitat que es facin realitat en el futur: durant 2010 Spanair va reduir les seves emissions de CO2 un 20%. Són idees com les que ens fan arribar les que contribueixen a que continuem treballant amb èxit en aquesta direcció. Vosté mateix pot aportar les seves idees respecte a la seva experiència amb Spanair durant el dia d’avui, visiti www.fesvolarlestevesidees.cat i ajudi’ns a construir l’aerolínia que tots volem, Spanair “La de tots”

panair was present at the June edition of Carbon S Expo, and as always, took a great interest in the ideas and opportunities to make the Company

to carry out and in keeping with our objective of cutting the amount of resources we use. Choosing a winner from all the great and highly feasible ideas was no an easy task. Other great suggestions included “redeeming points for donations to environmental projects”, or “encouraging passengers to travel luggage-free, thereby saving fuel and reducing emissions”. Here at Spanair we intend to continue looking into all of these ideas, which may well be put into practice at a later date: in 2010 we managed to cut our CO2 emissions by 20%. Ideas like the ones we’ve received help us to continue to achieve further successes in this area. You can also publish your own ideas regarding the experience you have had today with Spanair, visit www.ponavolartusideas.com and help us build the airline that we all want

Spanair una empresa més sostenible. Per què no obrir, llavors, una nova categoria perquè els nostres cocreadors ens ajudin a millorar la política ambiental? Hem pres bona nota de totes les idees rebudes i algunes són realment interessants. Les propostes amb més participació han estat les relacionades amb el fet de viatjar sense equipatge per tal de consumir menys combustible, oferir la possibilitat de compensar les emissions en les taxes del bitllet i utilitzar vehicles elèctrics en els desplaçaments per terra, entre d’altres. Els nostres experts en Responsabilitat Mediambiental van escollir “Menys tinta” como la guanyadora, que va ser postejada per la cocreadora Marttape: “Crec que avui molts viatgers usem el check-in online i la targeta d’embarcament que imprimim gasta molta tinta. Crec que estaria bé fomentar l’ús de la targeta d’embarcament al telèfon mòbil o limitar la publicitat que apareix a les targetes de paper per estalviar tinta i d’aquesta manera contaminar menys”.

even more sustainable. So we thought it would be a great idea to open up a new category so our co-creators could contribute to improving our environmental policy. We’ve taken note of all the ideas sent in, some of which are really interesting. The most frequent suggestions were related to luggage-free travel as a way of cutting fuel consumption levels, the chance to compensate for emissions in ticket fares and the use of electric vehicles for land journeys. Our experts chose a suggestion entitled “less ink” as the winner, which was posted by our co-creator Marttape: “I believe that many travellers today opt to check-in online, and printing out the boarding cards uses loads of ink. I think it would be a great idea to

No ha sido fácil elegir la ganadora pues había muchas ideas, muy buenas y factibles. Por ejemplo, “canjear puntos por donativos a proyectos medioambientales” o “incentivar a pasajeros a viajar sin facturar equipaje, de este modo se ahorra combustible y se reducen emisiones”. Sin duda desde Spanair las seguiremos estudiando y cabe la posibilidad de que se hagan realidad en un futuro ya que Spanair redujo sus emisiones de CO2 en un 20 % durante 2010. Son ideas como las que nos hacen llegar las que contribuyen a que continuemos trabajando con éxito en esta dirección. Usted mismo puede aportar sus ideas respecto a su experiencia con Spanair en el día de hoy, visite www.ponavolartusideas.com y ayúdenos a construir la aerolínea que todos queremos, Spanair “La de todos.

spanorama Spanair

encourage passengers to use the boarding card option on their mobile phones, or alternatively reduce the amount of advertising featured on paper boarding cards as a way of saving ink and cutting pollution.” We’re currently working on several of these suggestions and are confident that we’ll soon be able to put them into practice. But for the time being, Marttape’s idea seems effective, simple

Noticias

Notícies News

bienvenido a la Vinoteca Spanair Benvingut a la Vinoteca Spanair | Welcome to Vinoteca Spanair

partir del 1 de julio, puede viajar con A nosotros por las regiones vitivinícolas de España y del mundo entero. Cada mes seleccionaremos una zona vinícola y le ofreceremos sus vinos más interesantes y emergentes a los mejores precios y se los traeremos a casa. Para eso hemos creado la Vinoteca Spanair. (www.vinotecaspanair.com) ¿Cuántas veces ha querido probar nuevos vinos, descubrir nuevas bodegas y nuevas denominaciones? ¿Cuántas veces ha entrada en una vinoteca y se ha sentido abrumado por las cientos de etiquetas diferentes? A partir de ahora, la Vinoteca Spanair le solucionará todos estos problemas porque nosotros le sugeriremos una selección y usted sólo tendrá que disfrutarla. Además, lo haremos de una forma sencilla, sin abrumarle. Cada mes nuestros expertos escogerán cuidadosamente una selección de los vinos más representativos de una zona geográfica y de una bodega en particular. Concretamente para julio hemos elegido vinos de la Denominación de Origen Montsant, de Tarragona, y de la bodega AcusticCeller, una de las líderes de esa área, según el crítico Robert Parker. AcusticCeller es una pequeña bodega creada en 2004 por Albert Jané, quien desde el principio ha creído únicamente en los viñedos viejos de variedades autóctonas como garnacha, garnacha peluda y sansó. Asimismo, nuestros pasajeros que viajen en clase Premium podrán catar esta selección en nuestra sala VIP del aeropuerto de El Prat, donde instalaremos un stand. Entre ya en la Vinoteca Spanair y descubra, sin abonos ni cuotas, nuestra gran variedad de vinos y a precios muy competitivos.

s from July 1st, you can travel with A us to Spain and, indeed, the whole world’s wine-producing regions. Each

partir de l’1 de juliol, pot viatjar A amb nosaltres per les regions vitivinícoles d’Espanya i del món

sencer. Tots els mesos seleccionarem una zona vinícola i li oferirem els seus vins més interessants i emergents als millors preus i els hi portarem a casa. Per això hem creat la Vinoteca Spanair (www. vinotecaspanair.com). Quants cops ha volgut tastar nous vins, descobrir nous cellers i noves denominacions? Quants cops ha entrat en una vinoteca i s’ha sentit aclaparat pel centenar d’etiquetes diferents? A partir d’ara, la Vinoteca Spanair li solucionarà tots aquests problemes perquè nosaltres li suggerirem una selecció i vostè només caldrà que en gaudeixi. A més, ho farem d’una forma senzilla, sense atabalar-lo. Tots els mesos els nostres experts escol-

liran acuradament una selecció dels vins més representatius d’una zona geogràfica i d’un celler en particular. Concretament, per al mes de juliol hem triat vins de la denominació d’origen Montsant, de Tarragona, i del celler AcusticCeller, un dels líders d’aquesta zona, segons el crític Robert Parker. AcusticCeller és un petit celler que el 2004 va crear Albert Jané, el qual des del principi ha cregut únicament en les vinyes velles de varietats autòctones, com garnatxa, garnatxa peluda i samsó. Així mateix, els nostres passatgers que viatgin en classe Premium podran degustar aquesta selecció a la nostra sala VIP de l’aeroport del Prat, on instal·larem un estand. Entri ja a la Vinoteca Spanair i descobreixi, sense abonaments ni quotes, la nostra gran varietat de vins i a preus molt competitius.

month we will choose a particular wine-growing area and offer you a selection of some of its most interesting new wines at unbeatable prices, delivering them to your home. With this in mind, we have created Vinoteca Spanair (www.vinotecaspanair.com) How often have you wanted to test out a new wine or to discover a new winery or unknown designation of origin? How often have you gone into a wine merchants and been bewildered by the hundreds of different labels? From now on, Vinoteca Spanair offers the solution to this problem, suggesting a selection of wines for you to sit back and enjoy. We have come up with a simple formula that will in no way overwhelm you. Each month our team of experts will carefully select a choice of wines that best represent a particular area and specific winery. For July, we have chosen wines from Tarragona with the Montsant designation of origin, produced by the AcusticCeller winery: one of the area’s leading wineries, according to wine critic Robert Parker. AcusticCeller is a small winery, created in 2004 by Albert Jané. Right from the very outset, Jané specialized in wines made with native grape varieties, like garnacha, garnacha peluda and sansó, from vineyards of old vines. Additionally, Spanair Premium-class passengers will be able to sample this selection of wines at a wine-tasting stand in our VIP lounge at El Prat Airport. Enter Vinoteca Spanair and discover a wide selection of wines at competitive prices, with no need to subscribe and no membership fees.

Trato prioritario en 27 aerolíneas Tracte prioritari en 27 aerolínies | Priority treatment across 27 airlines Siempre que viaje con alguna de las 27 aerolíneas miembro de Star Alliance como pasajero con estatus Gold, recibirá un trato prioritario en cualquier rincón del mundo. Con la facturación prioritaria evitará las interminables colas. Con el embarque prioritario será uno de los primeros en entrar al avión y disfrutar así de la comodidad de su asiento de manera inmediata. Con el equipaje prioritario su maleta será una de las primeras en salir del avión. Es agradable sentirse especial. Se lo merece.

Sempre que viatgi amb alguna de les 27 aerolínies membre de Star Alliance com a passatger amb estatus Gold, rebrà un tracte prioritari a qualsevol racó del món. Amb la facturació prioritària evitarà les cues interminables. Amb l’embarcament prioritari serà un dels primers a entrar a l’avió i, d’aquesta manera, gaudir de la comoditat del seu seient de manera immediata. Amb l’equipatge prioritari la seva maleta serà una de les primeres en sortir de l’avió. És agradable sentir-se especial. S’ho mereix.

When you fly with any of the 27 Star Alliance member airlines as a Gold Status customer, you’ll receive priority treatment wherever you are in the world. Priority Check-in means you can avoid those winding queues. Priority Boarding means you’ll be among the first on the plane, so you can get to the comfort of your seat even quicker. Priority Baggage means your bag will be one of the first off the plane. It’s nice to feel special. You’ve earned it. spanorama Spanair

Noticias

Notícies News

‘un equipaje inesperado’, tres premios en San Sebastián

‘Un equipatge inesperat’, tres premis a San Sebastià ‘Unexpected Luggage’ wins three awards in San Sebastian. l video de Spanair ‘Un equipaje E inesperado’ obtuvo tres importantes galardones en el Festival

Iberoamericano de la Comunicación Publicitaria, uno de los más prestigiosos del mundo, que se celebró a finales de mayo en San Sebastián (País Vasco). En concreto, el anuncio recibió el Oro en la sección digital y dos Bronces en la de campañas integradas y como mejor campaña de exterior. El anuncio, realizado por la empresa Shackleton Group, mostraba cómo los pasajeros de un vuelo de Barcelona-Las Palmas en Nochebuena veían aparecer regalos personalizados, en vez de sus maletas, por las cintas transportadoras del aeropuerto. Un emotivo detalle con el que Spanair quiso felicitar la Navidad a todos sus pasajeros. El vídeo obtuvo un rotundo y clamoroso éxito en los medios de comunicación y en las redes sociales. Sólo en Youtube ha sido visto en sus tres versiones (catalán, castellano e inglés) casi 640.000 veces. Y su distribución por Internet y otros canales ha tenido más de 13 millones de visionados.

he Spanair video Unexpected T Luggage received three major awards at the Spanish and Latin

l vídeo de Spanair Un equipatge E inesperat va obtenir tres importants guardons al Festival Iberoamer-

icà de la Comunicació Publicitària, un dels més prestigiosos del món, que es va celebrar a finals de maig a Sant Sebastià (País Basc). En concret, l’anunci va rebre l’Or en la secció digital i dos Bronzes en la de campanyes integrades i com a millor campanya d’exterior. L’anunci, realitzat per l’empresa Shackleton Group, mostrava com els passatgers d’un vol de Barcelona

a Las Palmas veien aparèixer regals personalitzats en comptes de les seves maletes per les cintes transportadores de l’aeroport. Un emotiu detall amb el que Spanair va voler felicitar tots els seus passatgers. El vídeo va obtenir un rotund i clamorós èxit als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Només a Youtube s’ha vist en les seves tres versions (català, castellà i anglès) gairebé 640.000 vegades. I la seva distribució per Internet i per altres canals ha tingut més de 13 milions de visionats.

American Festival of Advertising Communication, one of the world’s top events in this sector, held at the end of May in San Sebastian in the Basque Country. The video received the Gold Award in the digital section and two Bronzes in the integrated campaign and best exterior campaign categories. The commercial, created by the Shackleton Group, showed how the passengers on a Christmas Eve flight between Barcelona and Las Palmas received personalised gifts on the conveyor belt in the baggage hall instead of their suitcases – Spanair’s very special and moving way of wishing all its passengers a Happy Christmas. The video was a major hit in the media and social networks. On YouTube alone the three versions (in Catalan, Spanish and English) have been viewed almost 640,000 times. And the number of viewings on the Internet and other channels total more than 13 million.

Volar sinmaletas.com Luggage-free flying with sinmaletas.com El pasado mes de junio Spanair puso en marcha el nuevo servicio ‘Equipaje puerta a puerta’ en colaboración con Sinmaletas.com, especializado en el envío de equipajes y efectos personales. Esta idea innovadora pretende liberar al viajero de la carga durante todo el viaje. Se trata de un sistema que proporciona a los pasajeros otra manera de disfrutar de los viajes y evitar largas colas de facturación, retrasos y pérdidas de equipaje, así como la comodidad de cargar con las maletas por la ciudad. Sinmaletas. com, pionera del servicio desde hace más de 3 años, se ocupa de transportar las maletas, equipos de golf, esquí, tablas de surf o lo que haga falta cuando uno viaja o se muda a otro país. Servicio Equipaje puerta a puerta se puede contratar a través de la página web www. equipajepuertaapuerta.com, permitiendo al usuario, de forma sencilla, la planificación de sus propios envíos, consultar los precios y las diferentes tipologías de envío y también dónde se encuentra en todo momento su equipaje.

spanorama Spanair

El passat mes de juny Spanair va posar en marxa el nou servei ‘Equipatge porta a porta’ en col·laboració amb Sinmaletas.com, especialitzat en l’enviament d’equipatges i d’efectes personals. Aquesta idea innovadora pretén alliberar el viatger de la càrrega durant tot el viatge. Es tracta d’un sistema que proporciona als passatgers una altra manera de gaudir dels viatges i evitar llargues cues de facturació, retards i pèrdues d’equipatge, així com la incomoditat de portarles maletes per la ciutat. Sinmaletas. com, pionera del servei des de fa més de 3 anys, s’encarrega de transportar les maletes, equips de golf, esquí, taules de surf i tot el que faci falta quan algú viatja o es trasllada a un altre país. Els usuaris poden contractar el servei “Equipatge porta a porta” a través de la pàgina web www. equipajepuertaapuerta.com, on, de manera senzilla; podran planificarels seus propis enviaments, consultar els preus i les diferents tipologies d’enviament i, també, saber on es troba en tot moment el seu equipatge.

June saw the start of Spanair’s new ‘Door to Door Baggage’ service, created in collaboration with Sinmaletas.com, specialists in shipping luggage and personal belongings. This innovative idea aims to enable passengers to travel luggage-free. This system offers passengers an alternative way of enjoying their travel experience, avoiding long queues at the check-in desk, delays and lost luggage, as well as the inconvenience of having to carry their luggage around the city. Sinmaletas.com, which for the last three years has pioneered this service, will take care of suitcases, golfing and skiing equipment, surfboards or anything else you need to take when travelling or moving to another country. Users can access the Door to Door Baggage service via the website at www.equipajepuertaapuerta.com where they can plan their own shipments, find out about the rates and various options available and also track their luggage at any time

spanorama Spanair

Embajadores

Ambaixadors Spanair ambassadors

Más personalidades se añaden al proyecto Spanair para unir destinos, culturas y sonrisas. Més personalitats s’afegeixen al projecte Spanair per unir destinacions, cultures i somriures. New personalities join Spanair’s purpose to bring destinations, cultures and smiles together.

elsa Pataky

Carme ruscalleda

Josef Ajram

Jose Corbacho

lluís llongueras

Paula martí

isabel Coixet

mari Pau Huguet

manel fuentes

Jordi labanda

Josep Abril

La actriz prefiere descubrir con Spanair los lugares maravillosos que aún no conoce. L’actriu prefereix descobrir amb Spanair els llocs meravellosos que encara no coneix. The actress prefers to discover the wonderful places she still doesn’t know with Spanair.

Es la única chef del mundo con cinco estrellas Michelin, tres por su Restaurant Sant Pau, en Sant Pol de Mar, y dos por el deTokio. És l’única xef del món amb cinc estrelles Michelin, tres pel seu Restaurant Sant Pau, a Sant Pol de Mar, i dues pel que té a Tòquio. She is the only chef in the world boasting five Michelin stars, three for her Sant Pau Restaurant and two for the one she owns in Tokyo.

Este cómico se atrevió a dirigir cine y ganó un Goya con Tapas. Le encanta viajar. Aquest còmic es va atrevir a dirigir cinema i va guanyar un Goya amb Tapas. Li encanta viatjar. The comic actor dared to direct a film and won with Tapas a Goya award. He loves to travel.

Estilista y dueño de una cadena internacional de peluquerías unisex. Le gusta viajar con su pareja por amor al arte. Estilista i propietari d’una cadena internacional de perruqueries unisex. Li agrada viatjar amb la seva parella per amor a l’art. A stylist and owner of an international chain of unisex hair salons. He likes to travel with his partner for the sake of art.

La prestigiosa directora de cine defiende poder volar de manera rápida y directa desde Barcelona. La prestigiosa directora de cinema defensa poder volar de manera ràpida i directa des de Barcelona. The renowned filmmaker wants to fly quickly and directly from Barcelona to shoot in the most surprising places.

Juanjo Puigcorbé El actor catalán defiende que Barcelona merece un aeropuerto internacional. L’actor català defensa que Barcelona mereix tenir un aeroport internacional. The Catalan actor claims that Barcelona deserves an international airport.

spanorama Spanair

La periodista y embajadora de la televisión autonómica catalana ahora también lo es de Spanair. La periodista i ambaixadora de la televisió autonòmica catalana ara també ho és de Spanair. The journalist and Catalan TV ambassador is now also one of Spanair’s ambassador.

manel Huerga

El director y realizador ve el mundo en imágenes, y para descubrirlo, elige Spanair. El director i realitzador veu el món en imatges i, per descobrir-lo, escull Spanair. The director and producer sees the world in pictures, and to discover it, Spanair is his choice.

Pintor, ilustrador y diseñador de moda, ha sabido plasmar como nadie el mundo de los ‘fashion victims’’. Pintor, il·lustrador i dissenyador de moda, ha sabut plasmar com ningú el món dels ‘fashion victims’. Painter, illustrator and fashion designer. He’s captured the world of fashion victims as no one else.

Su vida es pura adrenalina. Nuestro ‘ultraman’ siente pasión por la bolsa, los viajes y los deportes. La seva vida és adrenalina pura. El nostre ‘ultraman’ sent passió per la borsa, els viatges i els esports. His life is pure adrenaline. Our ‘ultraman’ has a passion for the Stock Market, travelling and sports.

Una de nuestras mejores jugadoras de golf viaja por el mundo de torneo en torneo. Una de les nostres millors jugadores de golf viatja pel món de torneig en torneig. One of our best golf players. Travels around the world from tournament to tournament.

Sus apuestas suelen convertirse en éxitos. Ahora, el periodista apuesta por Barcelona como ‘hub’. Les seves apostes solen convertir-se en èxits. Ara, el periodista aposta per Barcelona com a ‘hub’. His bets usually turn into success. Now, the journalist supports Barcelona to become a hub.

Viajar ayuda al diseñador catalán a inspirarse en sus colecciones de moda masculina. Viatjar ajuda al dissenyador català a inspirar-se en les seves col·leccions de moda masculina. Travelling helps the Catalan designer find inspiration for his men’s fashion collections.

Xavier Sardà

Sílvia munt

Paco mir

Carles Sans

Al famoso showman no le gusta viajar, por lo que elige muy bien la compañía. El famós showman no viatja per gust, i tria molt bé la companyia. Xavier does not like to travel; he picks the company carefully.

Joan gràcia

Uno de los miembros del grupo de teatro Tricicle. Viajero, ‘bon vivant’ y amante de la buena gastronomía. Un dels membres del grup de teatre Tricicle. Viatger, ‘bon vivant’ i amant de la bona gastronomia. A member of the theatre group Tricicle. Traveller, bon vivant and lover of fine cuisine.

Actor cómico y miembro del trío Tricicle. Es guionista, productor de teatro y de series de televisión. Viaja para ver mundo. Actor còmic i membre de Tricicle, és guionista, productor de teatre i de televisió. Viatja per veure món. A comedian and a member of Tricicle. He’s also a writer and producer for theatre and TV. He travels to see the world.

Jordi lP

El incombustible cómico lleva siempre su humor a bordo. El còmic incombustible porta sempre el seu humor a bord. This incombustible comedian is always bringing his fun on board.

Tommy robredo

El tenista está entre los mejores del mundo y, además, ha creado una fundación para deportistas discapacitados. El tennista és un dels millors del món i, a més, ha creat una fundació per a esportistes discapacitats. He’s among the best tennis players of the world and has also established a foundation for athletes with disabilities.

fermí Puig

Prestigioso chef del restaurante Drolma, con una estrella Michelin. Viaja para descubrir nuevos sabores. Prestigiós xef del restaurant Drolma, amb una estrella Michelin. Viatja per descobrir nous sabors. Renowned chef of the Drolma restaurant, with a Michelin star. He travels to discover new flavours.

La actriz disfruta volando, y para despegar elige Spanair. L’actriu gaudeix volant, i per enlairar-se tria Spanair. The actress enjoys flying and to take off, Spanair is her choice.

Miembro fundador de Tricicle, es también director de cortometrajes. Le gustan la ópera y los musicales. Membre fundador de Tricicle, també és director de curtmetratges. Li agraden l’òpera i els musicals. A founding member of Tricicle and also a director of short films. He likes opera and musicals.

rafael Amargo

En la vida del bailarín y coreógrafo hay muchas pasiones, y una de ellas es volar. A la vida del ballarí i coreògraf hi ha moltes passions, i una d’elles és volar. In his life as a choreographer and dancer, Rafael Amargo has lots of passions; one of them is flying.

Àlex Corretja

Pasqual maragall

Purificación garcía

gemma mengual

Ha recorrido el mundo como tenista. Ahora viaja por placer, aunque se le cuele la raqueta entre el equipaje. Ha recorregut el món com a tenista. Ara viatja per plaer, encara que la raqueta se li esmuny entre l’equipatge. He travelled round the world as a tennis player. Now he travels for pleasure although sometimes the tennis racket slips into his luggage.

Su retiro de la política le permite viajar sólo por placer, pero siempre desde Barcelona. La seva retirada de la política li permet viatjar només per plaer, però sempre des de Barcelona. His retirement from politics allows him to travel for pleasure only, but always from Barcelona.

A la doble medallista olímpica de natación sincronizada le gusta perderse en las ciudades y descubrir rincones alejados. A la doble medallista olímpica de natació sincronitzada, li agrada perdre’s a les ciutats i descobrir racons allunyats. The winner of two Olympic medals in sychronized swimming likes to get lost in cities and discover secret corners.

La diseñadora gallega escoge Spanair para sus viajes de trabajo y de placer. La dissenyadora gallega tria Spanair pels seus viatges de feina i de plaer. The desigenr from Galicia always chooses Spanair for her job and pleasure trips.

bigas luna

Como director y guionista siempre arriesga, pero para volar prefiere las apuestas seguras. Com a director i guionista sempre arrisca, però per volar prefereix les apostes segures. He always risks as a director and a screentwriter, but when flying, he prefers secure bets.

feliciano lópez

Por su profesión viaja constantemente e intenta evitar a toda costa las escalas. Por eso quiere que Barcelona se convierta en un ‘hub’. Per la seva professió viatja constantment i intenta evitar al màxim les escales. Per això vol que Barcelona es converteixi en un ‘hub’. He must travel for work constantly, so he prefers direct flights. That’s why he wants Barcelona to become a hub.

bojan Krkic

De Linyola (Lleida) al mundo, pero siempre volando con Spanair. De Linyola (Lleida) al món, però sempre volant amb Spanair. From Linyola, in Lleida (Spain) to the whole world, but always flying with Spanair.

Santi millán

El polifacético actor salta de un género a otro sin problemas. Pero los vuelos, si son directos, mucho mejor. El polifacètic actor salta d’un gènere a un altre sense problemes. Però els vols, si són directes, molt millor. This versatile actor swaps between different genres without trouble. But as for flights, he prefers them direct.

spanorama Spanair

¿Sabías que...?

| Sabies que...? Did you know...?

...en Aragón hay un aeropuerto sin pasajeros ni terminal?

...a Aragó hi ha un aeroport sense passatgers ni terminal? … in Aragon, Spain, there is an airport with no passengers or terminals? Las pistas de vuelo no siempre llevan asociadas operaciones de transporte comercial. En Teruel se ha construido un aeropuerto sin el ir y venir de pasajeros. Les pistes de vol no sempre porten associades

operacions de transport comercial. A Terol s’ha construït un aeroport amb un objectiu sense l’anar i venir dels passatgers. Runways are not always associated with commercial transport. In Teruel, there is a

Javier Ortega Figueiral es subdirector de Relaciones Externas de Spanair. Javier Ortega Figueiral és sotsdirector de Relacions Externes de Spanair. Javier Ortega Figueiral is External Relations Deputy Director at Spanair.

recently built airport that is not meant for transporting passengers. iempre que vuelo procuro ir junto a la S ventana. Me gusta corroborar que ver el mundo desde las alturas sigue siendo un

centro especializado en el reciclaje, conservación y reparación de aviones. La vida de un avión puede tener varios periodos de inactividad, al ser devuelto al propietario, desprogramarse de la operación comercial o llegar al

final de su vida operativa. En espera de tiempos mejores o de ser desguazados, se aparcan. El problema estriba en sus dimensiones: la falta de espacio en muchos aeropuertos y las tasas que se deben pagar por ocupación de espacio. Por ese motivo, buena parte de la flota aérea comercial occidental sin uso acaba aparcada en desiertos de Arizona, Nevada o Nebraska (EEUU). Las condiciones climatológicas y la falta de problemas de espacio convierten a estas zonas en grandes aparcamientos donde cientos de aviones aguardan su futuro. El proyecto de Teruel, recién adjudicado a Tarmac -filial de Airbus- prevé alojar hasta 400 aviones para largas estancias, reciclaje, trabajos de mantenimiento o pintura y otras tareas. Así, curiosamente, un lugar capaz de recibir aviones tan grandes como un jumbo, no tendrá ni terminal, ni pasajeros, ni todo el ajetreo habitual de un aeropuerto, pero sí tendrá muchos aviones y generará un buen numero de puestos de trabajo.

empre que volo procuro anar al costat de la S finestra. M’agrada corroborar que veure el món des de les altures segueix sent un privilegi.

aeròdrom militar que es va acabar utilitzant com a camp de tir per a caça-bombarders fins als anys noranta. En acabar-se el seu ús militar, el Govern regional va voler donar-li una nova vida convertintlo, no en un aeroport comercial, sinó en un centre especialitzat en el reciclatge, conservació i reparació d’avions. La vida d’un avió pot tenir períodes d’inactivitat, pot ser retornat al propietari, desprogramar-se de l’operació comercial o pot arribar fins al final de la seva vida operativa. A l’espera de temps millors o de ser desballestats, s’aparquen. El problema rau en les seves dimensions: la manca d’espai en molts aeroports i les taxes que s’han de pagar per ocupació d’espai. Per aquest motiu, bona part de

la flota aèria comercial occidental sense cap ús acaba aparcada als deserts d’Arizona, Nevada o Nebraska (EUA). Les condicions climatològiques i la manca de problemes d’espai converteixen aquestes zones en grans aparcaments on centenars d’avions esperen el seu futur. El projecte de Terol, recentment adjudicat a Tarmac –filial d’Airbus- preveu allotjar fins a 400 avions per a llargues estades, reciclatge, treballs de manteniment o pintura i altres tasques. Així, curiosament, un lloc capaç de rebre avions tan grans com un jumbo no tindrà ni terminal, ni passatgers, ni tot el tràfec habitual d’un aeroport, però sí tindrà molts avions i generarà un bon nombre de llocs de feina.

henever I fly, I always try to get a window W seat since I like to prove first-hand that seeing the world from above is still a privilege.

(1936-1939) when the military airfield was built, which ended up being used until the 90s as a shooting field for fighter-bombers. When the military stopped using it, the regional Government turned it into a specialized centre for recycling, conservation and aeroplane repair. Aeroplanes can experience several periods of inactivity, when returned to their owner, when they no longer carry out commercial flights or simply when they reach the end of their operative life. Awaiting more prosperous times, or awaiting their destiny of being turned into scrap metal, they are parked. The problem lies in their size: the lack of space at many airports and the tariffs for occupying this space. Hence, a large part of the unused western com-

mercial aeroplane fleets end up parked in the Arizona, Nevada or Nebraska deserts in the USA. Climate conditions and the lack of space turn these areas into large aeroplane parks where hundreds of aeroplanes await their future. The Teruel project, recently awarded to Tarmac -an Airbus affiliate- foresees providing long-term shelter for up to 400 aeroplanes, in addition to a recycling, maintenance and painting centre, among other tasks. So, interestingly enough, a place with the capacity to handle aeroplanes as big as the Jumbo won’t have a terminal, or passengers or any of the hustle and bustle of a regular airport, but it will have many aeroplanes and will create many jobs.

privilegio. Dicho esto, les propongo un reto aero-geográfico: la próxima vez que viajen entre Barcelona y Madrid, más o menos a mitad de vuelo, intenten localizar un aeropuerto que está literalmente “en medio de la nada”. Bueno, para no herir sensibilidades, sí que está cerca de algo: una pequeña población de 230 vecinos, Caudé, perteneciente a Teruel. Con estas cifras, ¿cómo se ha construido una pista de casi tres kilómetros junto a una inmensa plataforma de 33 hectáreas? Todo esto se remonta a tiempos de la Guerra Civil española (1936-1939) cuando se construyó un aeródromo militar que acabó siendo utilizado hasta los años 90 como campo de tiro para cazabombarderos. Al cesar su uso militar, el Gobierno regional quiso darle una nueva vida convirtiéndolo, no en aeropuerto comercial sino en un

Dit això, els proposo un repte aerogeogràfic: la pròxima vegada que viatgin entre Barcelona i Madrid, més o menys a meitat de vol, intentin localitzar un aeroport que, literalment, “està al mig del no res’. Bé, per tal de no ferir sensibilitats, sí que està a prop d’algun lloc: Caudé, una petita població de 230 veïns, que pertany a Terol. Amb aquestes xifres, com s’ha pogut construir una pista de gairebé 3.000 metres al costat d’una immensa plataforma de 33 hectàrees? Tot això es remunta als temps de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) quan es va construir un

That said - here is an air-geographic challenge for you: the next time you travel between Barcelona and Madrid, more or less half way through the flight try finding an airport that is literally “in the middle of nowhere”. Well, and so we don’t hurt anyone’s feelings, it is actually near something: Caudé, a small town with only 230 inhabitants, which belongs to Teruel, the Spanish capital of the least populated province of Spain. Why did they build a runway that’s almost 3 kilometres long next to a huge 33 hectare plot of land? This dates back to the Spanish Civil War

spanorama Spanair

Postalesde la memoria

| Postals de la memòria Postcards from memory

Todos los verdes de Central Park Tots els verds de Central Park | All the Greens of Central Park

Eran unas marismas hasta que la imaginación de un periodista y un paisajista las convirtieron en el parque más célebre del planeta, que ha inspirado a poetas, músicos, novelistas y cineastas. Eren unes

maresmes fins que la imaginació d’un periodista i un paisatgista les van convertir en el parc més cèlebre del planeta, que ha inspirat poetes, músics, novel·listes i cineastes. It used to be a marshy swamp until

the imagination of a journalist and a landscape designer turned it into the world’s most famous park, which has inspired poets, musicians, novelists and film makers alike s un rectángulo verde de 340 hectáreas, donde E 20.000 obreros necesitaron 20 años para transformar un terreno pantanoso en un paisaje

de ensueño, enmarcado siempre por el ‘skyline’ de Manhattan. El periodista Frederick Law Olmsted y el arquitecto Calvert Vaux ganaron el concurso de ideas que convocó la ciudad de Nueva York en 1857. Lo cierto es que las 150 manzanas de parque resultan un espacio público imaginativo y cambiante. Desde el primer día, Central Park consiguió

s un rectangle verd de 340 hectàrees, on 20.000 É obrers van necessitar 20 anys per transformar un terreny pantanós en un paisatge de somni,

emmarcat sempre per Manhattan i el seu ‘skyline’. El periodista Frederick Law Olmsted i l’arquitecte Calvert Vaux van guanyar el concurs d’idees que va convocar la ciutat de Nova York el 1857. Certament, les 150 illes que ocupa el parc resulten un espai

n this green rectangle of 843 acres, it took 20 years Idream for 20000 workers to transform a swamp into a landscape, with the skyline of Manhattan

as a permanent backdrop. Journalist Frederick Law Olmsted and architect Calvert Vaux won the design competition organised by the City of New York in 1857. The truth is that the 150 blocks occupied by the park form an imaginative, ever-changing public space. From the very beginning, Central Park got the approval of both residents and outsiders, because it is shaped by so many different environments that everyone can choose their favourite. The northern part of the park is wilder, and so the most tranquil, the best for walking and relaxing. The south side is home to most of the

spanorama Spanair

Màrius Carol es escritor y columnista. Màrius Carol és escriptor i columnista. Màrius Carol is a writer and columnist.

la aprobación de los residentes y los forasteros, porque son tantos los ambientes que lo conforman, que cada uno puede escoger su preferido. El norte del parque es el área más salvaje, y por tanto es la más tranquila, la que invita al paseo y al descanso; el sur, en cambio, concentra la mayoría de las atracciones, y en este sentido constituye la más bulliciosa. Uno de los lugares más característicos, inmortalizado en un sinfín de películas, es la pista de patinaje sobre hielo (sobre ruedas al llegar la primavera), llamada Wollman Rink. Uno de los escenarios más bucólicos es The Mall, el majestuoso paseo de olmos centenarios, tan sombrío como mágico. Uno de los espacios más fotografiados es el embalse, The Lake, que cuenta con el Bow Bridge, un puente colgante casi doméstico que une las dos orillas. Una de las áreas más fotografiadas es el ‘memorial’ Strawberry Fields, situado casi

enfrente de los apartamentos Dakota, donde fue asesinado John Lennon, al que acuden sus admiradores para depositar flores en el mosaico, reproducción de uno de Pompeia, en cuyo centro se lee la palabra ‘Imagine’. Central Park es un paisaje de cuento, con el Belvedere Castle, una singular interpretación de un castillo medieval, las estatuas de ‘Alicia en el país de las maravillas’ y de Andersen, el pequeño zoo del Park Wildlife Center o el Great Lawn, el más fabuloso césped para hacer un ‘picnic’ familiar. Central Park es el gran pulmón de esa gran concentración urbana que es Nueva York, donde uno puede descubrir todos los colores del verde y donde pueden escucharse todos los trinos de su colección inacabable de especies ornitológicas. Y, cuando uno está saturado de tanta naturaleza, fuera espera esa metrópoli vital, rugiente y creativa que no deja a nadie indiferente.

públic imaginatiu i canviant. Des del principi, Central Park va aconseguir l’aprovació tant de residents com de forasters, perquè són tants els ambients que el conformen, que cadascú pot escollir el seu preferit. El nord del parc és l’àrea més salvatge, i per tant és la més tranquil·la, la que convida a passejar i a descansar; el sud, en canvi, concentra la majoria de les atraccions, i en aquest sentit constitueix la part més bulliciosa. Un dels llocs més característics, immortalitzat en una infinitat de pel·lícules, és la pista de patinatge sobre gel (sobre rodes quan arriba la primavera), anomenada Wollman Rink. Un dels escenaris més bucòlics és The Mall, el majestuós passeig d’oms centenaris, tan ombrívol com màgic. Un dels espais més fotografiats és el llac, The Lake, que compta amb el Bow Bridge, un pont penjant quasi domèstic que n’uneix les dues vores. Una de les àrees més fotografiades és el ‘memorial’

Strawberry Fields, situat gairebé davant dels apartaments Dakota, on va ser assassinat John Lennon, al qual acudeixen els seus admiradors per dipositar flors al mosaic, reproducció d’un de Pompeia, al centre del qual es llegeix la paraula ‘Imagine’. Central Park és un paisatge de conte, amb el Belvedere Castle, una singular interpretació d’un castell medieval, les estàtues d’‘Alícia al país de les meravelles’ i d’Andersen, el petit zoo del Park Wildlife Center o el Great Lawn, la més fabulosa gespa per fer un pícnic familiar. Central Park és el gran pulmó d’aquesta gran concentració urbana que és Nova York, on poden descobrir-se tots els colors del verd i on poden escoltar-se tots els refilets d’una col·lecció inacabable d’espècies ornitològiques. I quan s’està saturat de tanta naturalesa, a fora ens espera la metròpoli vital, rugent i creativa que no deixa ningú indiferent.

attractions instead, and in that sense, it is the liveliest area in the park. One of Central Park’s landmarks, immortalised in countless movies, is Wollman Rink, the park’s ice rink (for rollerblading in springtime). One of the park’s most bucolic sites is the Mall, the majestic avenue of ancient elms, at once bleak and enchanting. One of the most photographed spots is the Lake, spanned by Bow Bridge, a simple suspension bridge structure connecting both sides. One of the most photographed places is the Strawberry Fields memorial, located almost opposite the Dakota Apartments, where John Lennon was murdered. Fans of the musician come to place flowers on the mosaic, a reproduc-

tion of a mosaic from Pompeii, with the word ‘Imagine’ written in the centre. Central Park offers a fairy-tale landscape, with the Belvedere Castle, a unique interpretation of a medieval castle, the statues of ‘Alice in Wonderland’ and Hans Christian Andersen, the small Central Park Wildlife Center Zoo or the Great Lawn, the most fabulous lawn for a family picnic. Central Park is the green lung of New York’s huge urban area, a place to discover all the colours of green and to hear the trills of an endless collection of bird species. And when you are fed up with so much nature, the bustling, roaring, creative metropolis will be waiting for you out there, leaving no one indifferent.

Si has disfrutado leyendo esta revista...

Si has gaudit llegint aquesta revista...

If you’ve enjoyed reading this magazine...

Suscríbete y sigue volando... Subscriu-te i continua volant... | Subscribe and fly on...

España: 30 € 12 ediciones

Europa: 60 € 12 ediciones

World: 24 € 12 ediciones* * Más gastos de envío

Deseo suscribirme a Spanorama Alttitude n españa n europa n World forma de pago:

Nombre:

n Mediante cheque a nombre de Select

Apellidos:

Publicaciones, adjunto a esta orden.

n Visa

e-mail: Dirección:

Ciudad:

n Recibo domiciliario

Código postal:

| | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |

Teléfono:

DNI:

País Por favor envía este boletín debidamente cumplimentado a: Select Publicaciones, S.L., c/ Balmes, 172, 2º/1ª, 08006 Barcelona

Firma: