L’Escala
FULLS
D’HISTÒRIA
102 abril de 2014
LA G UER R A D E S UCC ESSI Ó I EL CA DA STR E D E P A TIÑ O , DE 1 71 6, A L ’ES CAL A
1725
1
PRESENTACIÓ
1714-2014 300 ANYS DE LA FI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Enguany es commemoren 300 anys de la fi de la Guerra de Successió, que va culminar l’11 de setembre de 1714, amb la caiguda de Barcelona, després de la resistència heroica per part dels seus ciutadans contra un setge llarguíssim imposat per les tropes borbòniques. Catalunya va perdre les llibertats i va haver de fer front a una dura repressió contra les persones, les propietats, la seva cultura i la seva identitat. Malgrat tot, la llengua i la cultura s’han mantingut ben vives i el poble de Catalunya ha iniciat un procés democratitzador i alliberador del seu futur.
La revista Fulls d’Història Local es vol fer ressò d’aquesta commemoració amb un article fet per membres del Centre d’Estudis Escalencs que analitza el context de la Guerra i els fets més significatius, així com les fortificacions de l’Escala. La revista inclou una exhaustiva anàlisi de les finques rústiques i urbanes del Cadastre de Patiño de 1716 que l’Arxiu Històric de l’Escala ha tingut la sort de conservar, ja que es tracta d’un document de primera magnitud per a entendre la composició socioeconòmica de l’Escala al segle XVIII. És una ocasió magnífica per posar-lo a l’abast de tothom.
Peu foto portada: L’antiga Casa Gran, al Port d’en Perris, l’any 1957. Foto: Vernon Richards. Arxiu Històric de l’Escala. 2
1726
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I EL CADASTRE DE PATIÑO, DE 1716, A L’ESCALA
LURDES BOIX MARIONA FONT PERE GAI MIQUEL D. PIÑERO
1. MARC HISTÒRIC DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1702-1714)
L’any 1700, a la mort de Carles II, últim rei Habsburg de la casa d’Austria a la Corona espanyola, es plantejà el problema de la seva successió. Hi havia dos pretendents a la Corona; d’una banda Felip de Borbó, duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de França i de l’altra l’arxiduc Carles d’Àustria, fill de l’emperador Leopold d’Àustria. Poc abans de la seva mort i després de moltes pressions, Carles II s’havia decidit per Felip d’Anjou, però aquesta solució no anava bé a les potències integrades dins la gran Aliança de la Haia (Anglaterra, Portugal, Àustria, Holanda, Prússia, Hannover i Saboia), ja que la unió d’Espanya amb França reforçava aquest últim estat dins del concert de nacions europees. Aquest conflicte entre estats s’havia de resoldre en gran manera dins de la península ibèrica, la qual cosa portaria a la corona d’Aragó i especialment Catalunya a veure’s involucrada en el conflicte.
En un primer moment els catalans acceptaren el testament de l’últim Àustria espanyol. Així, Felip d’Anjou arribà al Principat, es casà amb Maria Lluïsa Gabriela de Saboia a l’església parroquial de Figueres, el 3 d’octubre de 1701, i jurà les constitucions i altres drets de Catalunya a les corts celebrades a Barcelona (17011702). Però els catalans, coneixedors del centralisme borbònic, després d’imposar-se Espanya el lliurecanvisme, com a conseqüència del Tractat dels Pirineus de 1659, que arruïnà la indústria catalana, se’n malfiaren. En el decurs de les guerres impulsades per Lluís XIV, es tancaren les fronteres amb França, la qual cosa feu que les manufactures catalanes fossin greument perjudicades i no es recuperessin fins a l’últim terç del segle XVIII. Amb aquesta política en sortí malparada la gent menuda com els menestrals, que seran els qui faran front a les tropes borbòniques. La 1727
3
resistència de Catalunya contra els borbons castellans començà quan la petita noblesa vigatana aconseguí que Catalunya s’alineés amb els firmants del pacte contra Lluís XIV (20/06/1705). Un dels representants de la petita noblesa vigatana en aquest pacte, anomenat de Gènova, fou el general Moragues.
El 1704, el Principat s’inclinà definitivament a favor de la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. Els filipistes capitularen, mentrestant la flota anglesa, que portava l’arxiduc, arribà a València i Carles III fou nomenat rei d’Espanya, el 1705, a la ciutat de Dènia. Poc després feu l’entrada triomfal a Barcelona. Es convocaren corts el 1706, es proclamà rei de la Corona catalanoaragonesa i jurà una constitució que anul·là la promulgada per Felip V. Els filipistes abandonaren el setge de Barcelona. També agafaren les armes València i Aragó amb èxit i els austracistes ocuparen Madrid.
Mentrestant, Felip V es reorganitzà amb el recolzament del seu avi Lluís XIV. El 1707 aconseguí la victòria d’Almansa, amb la qual cosa conquerí Aragó i València anul·lant les constitucions atorgades. Les illes Balears quedaren ocupades pels aliats. El 1710 hi hagué una revifalla de Carles d’Habsburg que tornà a ocupar Madrid i Aragó fou recobrada, però ràpidament els austriacistes es veieren obligats a abandonar la capital. A principi de 1711 quedà com a únic reducte de resistència el Principat de Catalunya. En aquest moment hi hagué un fet transcendental per la situació catalana ja que l’arxiduc Carles fou nomenat emperador d’Àustria, a la mort del seu germà. Carles III deixà Barcelona per fer-se càrrec dels estats hereditaris d’Àustria i de la corona imperial. El Principat veié com es produïa la sortida de les tropes imperials. Els filipistes arribaren a Girona. Morella, al País Valencià, fou ocupada. La plana de Vic, on tingué lloc el començament de la guerra es rendí. Només quedaven els baluards de Tarragona, Cardona i Barcelona.
Els aliats, amb Anglaterra al davant, deixaren de recolzar Carles per por de potenciar l’imperi austríac i reconegueren Felip V com a rei d’Espanya sempre que renunciés a ser rei de França. Malgrat tot, un cop nomenat emperador com a Carles VI, aquest no renuncià a la defensa de Catalunya. Proposà que li fossin reconeguts els seus drets sobre el Principat i llançà la idea d’una república catalana sota la protecció d’Anglaterra; però cap d’aquestes propostes arribà a bon port. Només aconseguí que Felip V es comprometés a respectar la vida i les propietats dels catalans. 4
1728
Després de complicades negociacions, en el Tractat d’Utrecht de l’11 d’abril de 1713, Felip V es negà a respectar les institucions catalanes i només els oferí el dret a comerciar amb Amèrica. Barcelona i Cardona es negaren a acceptar aquestes condicions i es reclogueren dins les defenses de les dues ciutats. Barcelona es sollevà el 9 de juny de 1713. L’emperadriu i els aliats abandonaren Catalunya el 30 de juny del mateix any.
El juliol de 1713 el duc de Berwick, començà el setge de Barcelona. Totes les poblacions anaven caient en mans de les tropes borbòniques. Els catalans no comptaven amb l’ajut de cap aliat, en canvi Felip V tenia tot l’ajut del seu avi Lluís XIV. El 6 de juliol de 1714 el duc de Berwick es posà al front de les tropes i establí un setge per desgastar la resistència de Barcelona: bombardeig a les muralles, assalts i bloqueig marítim. Només arribaven ajuts de Mallorca, que cauria el 1715. Maó va restar ocupada pels anglesos. L’exèrcit francocastellà, anomenat de les Dues Corones, tenia 35.000 homes, dels quals 5.000 eren de cavalleria. Els assetjats només tenien 5.000 homes, dels quals 2.000 eren tropes regulars i la resta milícies gremials. La desfeta va representar 3.855 morts, a l’últim moment i en el total del setge, 5.962 víctimes de la part catalana. Varen ser demolides 800 cases a Barcelona. A Lleida només varen quedar 300 habitants i Blanes va ser especialment saquejada, a més de tots els prejudicis econòmics i socials que aquesta guerra va portar al Principat.
L’11 de setembre de 1714 el duc de Berwick exigí la rendició sense condicions als defensors de la ciutat de Barcelona representats pel general Villarroel i el conseller en cap Rafael de Casanova. Començava una forta i llarga repressió sobre Barcelona i Catalunya, sense complir la promesa de respectar les propietats i la vida de la població de Catalunya. El Decret de Nova Planta
Com a conseqüència de la derrota de Catalunya, Felip V implantà el Decret de Nova Planta, amb l’objectiu de potenciar el centralisme i absolutisme borbònics. A tal fi, derogà tot el dret públic català substituint les constitucions i altres drets de Catalunya per les formes de govern castellanes i imposant que l’audiència territorial de Catalunya passés a ser governada per un capità general assessorat i dirigit pel consell de Castella. Catalunya només pogué conservar el dret civil en els assumptes privats. El Decret de Nova 1729
5
Planta anul·là el sistema jurídic propi de Catalunya, la Generalitat i les Corts. Les vegueries desaparegueren i foren substituïdes pels corregiments, en nombre de dotze, amb un corregidor nomenat pel rei per corregir el règim local dels pobles i ciutats de Catalunya. A l’Audiència s’imposa el castellà com a llengua oficial, començant la repressió sobre la llengua i la cultura catalanes. El 16 de setembre de 1716 l’intendent filipista José Patiño llegia la derogació del dret públic a Barcelona. El Cadastre de Patiño
L’any 1716 José de Patiño, superintendent general del Principat, imposà un nou cadastre. Es tractava d’un impost directe i unificat pensat només per als territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Era un cadastre sobre els béns i les persones. El primer gravava terres i cases. Segons dades d’un cadastre de 1837, les terres i els censos eren classificats en 32 tipologies. El regadiu pagava 37 rals i les últimes classes pagaven mig ral. Les cases pagaven el 10% de la renda apreciada. Estaven exempts d’aquest impost personal els militars i nobles. El cadastre personal era de 8’50%, sobre un jornal diari de 3 reals treballats durant 180 dies pels industrials i durant 100 dies pels pagesos.
El cadastre (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l’Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials. A Catalunya, el primer cadastre el va establir José Patiño, després de l’ocupació de Catalunya per tal que el Principat contribuís a les arques de Castella. L’ideòleg inicial d’aquest nou impost a Catalunya fou el geògraf català Josep Aparici, el qual, no obstant això, no en fou el gestor perquè es deixà en mans directes dels ocupants castellans malgrat el seu desconeixement de la societat i l’economia del país. El 1749 es va iniciar el que possiblement és el més important exemple de l’època preestadística a tot el món: el Cadastre d’Ensenada, que incloïa el cens de població i moltes altres dades.
El concepte actual de cadastre es basa en tres finalitats que la sostenen i que són: donar una base per al planejament urbà i rural, calcular la suma de les contribucions com l’impost immobiliari i finalmente, guardar la seguretat jurídica del dret de propietat a través de l’aprovació i arxiu de les mesures, que són la base de les escriptures de translació i domini. Al seu torn, per a com6
1730
plir amb els tres ítems anteriors, el cadastre està dividit en tres seccions: Cadastre Fiscal: encarregat de la fixació del valor dels béns a fi d’imposar-li un tribut proporcional, Cadastre Jurídic: el qual contempla la relació entre el propietari o subjecte actiu i la propietat o objecte i la comunitat o subjecte passiu i Cadastre Geomètric: encarregat del mesurament, subdivisió, representació i ubicació del bé. 2. LES FORTIFICACIONS DE L’ESCALA I EMPÚRIES DURANT LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
L’Empordà, com a terra de pas, va ser especialment afectada durant la Guerra de Successió i es visqueren episodis de gran transcendència. El port de l’Escala, com a port més proper a la Ciutadella de Roses, va ser fortificat pels borbons, així com també Sant Martí d’Empúries i la Casa Gran, on els austriacistes varen disparar seixanta mines per a destruir aquesta fortificació. L’historiador Josep Pella i Forgas també fa esment de la fortificació del port de l’Escala així com de la lluita dels dos exèrcits per terres empordanes:
“... un poderoso ejército francés, en esta ida y venida de ejércitos que duró más de medio siglo, pasó los Pirineos y se apoderó de Gerona. Era al principiar el año 1711, y los franceses volvieron a dominar el Ampurdán, fortificando especialmente los puertos de Rosas y La Escala. No cejaron para recobrar la comarca los partidarios de Carlos de Austria, sabiendo que aquí los naturales hacían precaria la dominación de los franceses, pués en el territorio corrían a su sabor partidas de migueletes, y así en abril de 1712 un ejèrcito del bando austríaco disputó la ciudad de Gerona a los franceses. Intentó socorrerla el general filipista conde de Fiennes, pero fué arrollado y en su retirada sólo pudo rehacerse al abrigo de las fortificaciones del golfo de Rosas, reuniendo los dispersos en San Pedro Pescador y retirandose luego al Rosellón, á fin de prepararse a nueva tentativa, la cual se realizó á las órdenes del duque de Berwich, en el mes de diciembre. Con 34 batallones, 41 escuadrones y 30 piezas de artilleria, llegó a La Junquera el dia 28; dirigiéndose al Bajo Ampurdán, fué a situarse en Armentera (dia 31) y después en Verges (2 de enero de 1713), á tiempo que los austríacos acudían con numerosas fuerzas: de modo que estuvo en suspenso el interés público algunos días, aguardando el choque en las llanuras ampurdanesas de dos gran1731
7
Plànol de la fortificació de Sant Martí d’Empúries.
“Plan de la Ville D’ampúrias avec projet de fortifications”. 27 de desembre de 1710. Autor: Louis Etienne Pretteseille (1670-1748), enginyer militar. Ministère de la Défense. SHAT. Archives Génie. Article 14. Château de Vincennes.
8
1732
des ejércitos, cuando noticias no favorables procedentes de Lérida llegaron a los austríacos, y acaso otras de mayor trascendencia de lo que se urdia en las cortes de Londres y de Viena, y ellos sin aventurarse á al próxima batalla, levantaron el sitio.
Las noticias de Viena y Londres no eran otras que de aquella universal infamia cometida por los diplomáticos europeos que consistieron en abandonar a merced de franceses y españoles el Principado de Cataluña, que había servido de sostén juguete y víctima de toda aquella guerra de sucesión (...) Cataluña quedó sola, espada en mano, para sostener sus libertades y autonomia (...) No fue posible constituir la Corona de Aragón como había ofrecido Carlos de Austria, ni declararse el Principado en República libre bajo la protección de los aliados, sino morir luchando en el interminable sitio de Barcelona, cerrandose la historia de la independencia catalana en la noche horrible del 11 de setiembre de 1714” 1.
La fortificació de Sant Martí d’Empúries
Del projecte de fortificació de Sant Martí d’Empúries durant la Guerra de Successió n’ha quedat constància documental en el plànol datat a 27 de desembre de 1710, fet per l’enginyer militar Louis Etienne Pretteseille (1670-1748)2. En ell s’aprecia la modernització del sistema defensiu de la ciutadella, en base a l’emplaçament de baluards a les quatre cantonades de la muralla per albergar les bateries artillades, a més de la incorporació d’altres bastions centrals. El tipus de fortificació correspon a l’anomenat Primer Sistema Defensiu, ideat per Sébastien Le Prestre, (1633– 1707), marquès de Vauban, enginyer reial de Lluís XIV de França. Consisteix en disposar entre dos baluards pentagonals, una obra avançada, de forma triangular, anomenada mitja lluna, aïllada del mur que flanquegen els bastions. La posterior desaparició d’aquestes defenses ha originat els actuals accessos rodats a la població. Una de les entrades a Sant Martí d’Empúries, situada al nordoest, precisament porta el nom d’Entrada del Fortí, en record d’aquesta fortificació. També es conserva un portal tapiat a la mu1. Pella i Forgas, José, Historia del Ampurdán, Luis Tasso i Serra, impresor, Barcelona, 1883. 2. “Plan de la Ville d’Ampurias avec projet de fortifications”. Ministère de la Défense. SHAT. Archives Génie. Article 14. Château de Vincennes. 1733
9
ralla nordoest, d’on sortia la defensa de mitja lluna. A l’entrada del Portal es conserva el portal medieval d’entrada a Sant Martí d’Empúries, amb una fornícula a la part superior interior, possiblement contenia la imatge d’un sant, o una santa. Les fortificacions de l’Escala
La ciutadella militar de Roses estigué en mans de les tropes de Felip d’Anjou durant tota la Guerra de Successió. A partir de 1706 hi ha documentada la presència a Roses d’un important contingent francès molt superior en nombre a la guarnició espanyola. El principal problema militar que hauran d’enfrontar les forces de l’exèrcit de les Dues Corones (França i Castella) seria l’aïllament
Planta i alçat de l’antiga fortificació de la Casa Gran.
“Plans et Elévation de la Maison de Mr. Croze au village de L’Escalle, fortifiée et rétablie en 1711”. Data: “1711. Fait a l’Escalle le dernier Octobre”. Autor: Delacroix: Lacroix, Jean, Sieur de Villars, enginyer militar (1686-1734). Ministère de la Défense. SHAT. Pavillons des Armes. L12 B3 216 (B). Château de Vincennes. 10
1734
de la fortalesa de Roses, que es sostindria, amb moltes dificultats, amb l’ajuda dels ports rossellonesos.
És en aquest context que cal entendre l’ocupació i fortificació del port de l’Escala per part dels borbons. Ja que, d’aquesta manera, tenien un punt de suport logístic de protecció per als combois militars d’artilleria i d’avituallament de queviures que anaven de Roses a Girona; especialment arran de la derrota que sofrí el 1712 el general de la Casa de Borbó, comte de Fiennes, en intentar socórrer les tropes borbòniques de Girona. El comte va haver de refer les seves tropes a recer de la ciutadella de Roses on es varen refugiar fugint de la persecució de les tropes de la casa d’Àustria.
Plànol de la vila de l’Escala al 1711.
S’observa la planta rodona de l’antiga torre de la Punta i la fortificació de la Casa Gran. “Plan du Village de Lescalle”. Data 1711. Autor: Delacroix: Lacroix, Jean, Sieur de Villars, enginyer militar (1686-1734). Ministère de la Défense. SHAT. Pavillons des Armes. L12 B3 216 (A) 4.4.B.488. Château de Vincennes. 1735
11
La reacció militar austriacista, trigà a arribar. No fou fins el 1712 quan es realitzà un bloqueig que es desenvolupà fins a final d’aquell mateix any. Malgrat tot es fracassà en l’intent d’assetjar Roses i es limitaren a bombardejar la fortalesa els dies 12 i 13 de setembre3.
Plànol de la vila de l’Escala datat el 1721.
S’observen la torre de la Punta, la fortificació de la Casa Gran i l’Alfolí de la Sal amb horts i jardins davant. En el mapa s’observen uns textos en francès que diuen: A la platja: Grand port du Bourg (Gran port de la vila). En el Port d’en Perris: Port ou se retiraient les Tartanes Françoises sous la protection du Retranchements. (Port on es retiraven les tartanes (vaixells). Franceses sota la protecció de les trinxeres) i davant de la Casa Gran: Anse ou Mouillaient quelquefois les batiments ennemis que l’on chassaient par la baterie de Deux Canons (Rada on amarraven els vaixells enemics que es capturaven mitjançant la bateria dels dos canons). “Plan d’une partie du bourg de l’Escal a 3 lieues de Roses, sur la côte de la mer mediterranée en Catalogne”. Data: 1721. Autor: Masse, Claude; Masse, François; Masse, Claude Felix. Ministère de la Défense. Bibliothèque du Génie. Pavillon du Roy. Folio 131e. Feuille 97. Château de Vincennes.
3. De la Fuente, Pablo, Les fortificacions reials del Golf de Roses en època moderna, Col·lecció Papers de recerca, 3, Ajuntament de Roses, 1998, pp. 362-66. 12
1736
Les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria aconseguiren prendre l’Escala, considerat pels borbons un port fonamental per mantenir els guanys territorials que havien anat aconseguint al nord est de Catalunya, en especial Girona. A l’Escala els Àustries assaltaren i minaren la bateria de la Casa Gran, tal com es desprèn del document adjunt al plànol de fortificació de 1711:
“Hi havia a tocar del poble (l’Escala) una casa de descans pertanyent al baró de Croye, que va ser fortificada el 1711 per a facilitar els combois de Roses a Girona. El 1712 els rebels de Catalunya, secundats per les tropes de l’Emperador, les d’Angla-
Plànol de l’Escala del segle XVIII.
S’observa la planta de la torre de la Punta, la fortificació de la Casa Gran i la planta de l’església de Sant Pere, així com la de l’Alfolí de la Sal. Els carrers amb més cases són el de Gràcia i paral·lels, el de la Torre i paral·lels, i també l’actual Enric Serra. Plan de L’Escala sur le Golfe de Rose et a 3 lieues de distance. Data: s.XVIII. Ministère de la Défense. SHAT. Archives du Génie. Article 14. Château de Vincennes. 1737
13
Planta i alรงat de la desapareguda torre del Port, situada a la Punta. Fet el 1711 per Delacroix. (AIG, BPA, 216). 14
1738
terra i d’Holanda, la varen prendre i arrasaren la casa i les trinxeres. Hi varen fer esclatar més de 60 mines. Les trinxeres al voltant d’aquesta casa havien estat construïdes per el Senyor de Preteseille, enginyer del Rei” 4. I en un altre:
“Prop d’aquesta vila (l’Escala) es trobava una casa de vacances pertanyent al baró de Croye, fortificada el 1711 per el senyor de Preguille (Pretteseille) per a afavorir els combois d’artilleria i queviures d’avituallament de Girona. Però va ser destruïda pels enemics de França i de sa Majestat Catòlica, que hi feren esclatar més de 60 mines.” 5
La torre del port
La torre del Port de l’Escala es va construir a la zona de la Punta. Malauradament va ser enderrocada a final del segle XIX i la pedra reutilitzada en la construcció de la casa del Salvavides, establiment de la Sociedad Española del Salvamento de Náufragos. El nom ha quedat en la nomenclatura del carrer de la Torre, que precisament condueix a la Punta. Existeix un plànol de 1711, fet durant el procés de fortificació de l’Escala pels borbons, realitzat per l’enginyer francès Delacroix titulat “Plans et Profil de la Tour du Port de l’Escalle”, la qual cosa demostra la seva utilització també durant la Guerra de Successió. Tal com ens indica l’esmentat plànol, el cos inferior era atalussat i amb una cisterna per a contenir aigua. Sobre aquest primer cos s’alçava l’habitacle de la guarnició. El cos superior era sense matacans, ni semi cúpula, en el parapet de la qual hi havia sis troneres. Un altre plànol ens indicaria que la proposta de construcció de l’esmentada torre datava de 1543: “aquí ha de haver otra torre para que de las dos se defienda la entrada del puerto”. Malgrat tot, el document de construcció de la torre del Port és de 1640, en el context de la Guerra dels Segadors, sufragada la seva despesa per les universitats de Viladamat i l’Escala, per no haver d’allotjar la tropa castellana. 4. “Plan d’une partie au bourg de l’Escal a 3 lieues de Roses, sûr la côte de la mer mediterranée en Catalogne.” Ministère de la Défense. Bibliotheque du Génie. Pavillon du Roy. Folio 131e. Feuille 97. Château de Vincennes. 5. Plan de L’Escala sur le Golfe de Rose et a 3 lieues de distance. Ministère de la Défense. SHAT. Archives Génie. Article 14. Château de Vincennes. 1739
15
La fortificació de la Casa Gran
Per tal de fer una síntesi del paper del Port de l’Escala a la Guerra de Successió, cal emmarcar les fortificacions de Sant Martí d’Empúries (plànol datat a 27 de desembre de 1710), de la Casa Gran de l’Escala, (plànols d’octubre de 1711), de la torre del Port de l’Escala (plànol de 1711) i del port de la Clota Grossa, en el context logístic de la utilització del port de l’Escala com a lloc de descàrrega i càrrega de peces d’artilleria i queviures, d’avituallament per a les tropes borbòniques de la Ciutadella de Roses i dels combois que enviaven a Girona.
Segons els germans Masse (Claude, François i Claude Felix) a la seva obra “Reccueil des plans des principals places du Royaume d’Espagne tant celles les long de la coste de mer oceane et de la mer mediterranée que celles des illes de Majorque, Yviça et autres” (1721), al costat de la vila del Port de l’Escala (es refereix al nucli entorn de la Platja) hi havia la casa de vacances propietat del baró de Croze (o Croye), la Casa Gran, que havia estat fortificada com a plaça militar per l’enginyer Louis Eienne Prete-
L’antiga Casa Gran, a la Punta de l’Olla, amb restes de l’antiga fortificació, a l’esquerra, a principi del segle XX. Foto: Àngel Toldrà Viazo. 16
1740
L’antiga fortificació de la casa Gran des del mar, a principi del segle XX. Foto: Valentí Fargnoli. Cedida per Jordi Gallegos.
seille, en els quals figura el projecte no realitzat de convertir-la en fortalesa militar.
Encara que les fonts franceses no precisen exactament la data de l’explosió de les seixanta mines provocada per les tropes de la Casa d’Àustria, tot fa pensar que el fet succeí en el curs de l’ofensiva comandada pels militars Staremberg i De Wyts, en què estigueren a punt d’apoderar-se de la Ciutadella de Roses, el 12 de setembre de 1713 i d’on foren rebutjats l’endemà mateix.
La voladura del fortí de la Casa Gran propietat del baró de Croze i la fi de la guerra el 1714 varen impedir de realitzar el projecte abans esmentat per el qual s’haguessin enderrocat les cases que des del segle XVII hi havia en els actuals carrers del Port, de la Torre, de Sant Pere, Puig Sureda i Perris (no existia encara cap carrer als indrets de Bonaire, ni al Codolar, que formaven part de la fortificació borbònica). D’haver-se continuat el projecte de fortificació, des de la Platja fins a la Casa Gran de la punta de l’Olla, hauria estat una ciutadella militar. 1741
17
L’antiga Casa Gran vista des del Passeig Lluís Albert, amb restes de l’antiga fortificació, a la dreta, a principi del segle XX. Foto: Josep Esquirol. AHE.
Imatge de l’antiga Casa Gran, al fons, des del Passeig de Lluís Albert. Foto: Josep Esquirol. AHE. 18
1742
La Casa Gran en una imatge de 1957. Foto: Vernon Richards. AHE.
La Casa Gran a principi del segle XX. Foto: L. Roisin. Cedida per Jordi Gallegos. 1743
19
L’hotel Marquesado construït sobre l’antiga Casa Gran. Foto: Joan Lassús. AHE.
La propietat de la Casa Gran
La casa del baró de Croze, (o Croye), l’anomenada Casa Gran de l’Escala, tenia una llinda de pedra amb la data d’acabament de les obres: 1699. En el quadre cronològic que exposem tot seguit, es pot observar quan en passen a ser propietaris els barons de Púbol, el castell dels quals va ser adquirit per Salvador Dalí, el 1970.
El baró de Púbol, Carles de Miquel i Santol, havia domiciliat a la Casa Gran la primera empresa local de transport públic d’òmnibus a motor, el 1920, anomenats els cotxes d’en Blondel. El 1955, aproximadament, va vendre part de la Casa Gran a Josep Sabaté i Margalef i el 1958, la resta a Tomas Gómez Maroto. Aquest últim va edificar l’hotel “El Marquesado”, sobre mateix de la Casa Gran. El 1980 va donar l’ordre de dinamitar aquest edifici per a construir el nou immoble. Va vendre tres parts del solar a la immobiliària Gala Placídia i, conjuntament, en escriptura datada a 3 de març de 1982, es declarà Obra Nova en Règim de Propietat Horitzontal a l’actual edifici Albatros. Les obres varen acabar-se el 1984 passant a ser de la comunitat de Propietaris Edifici Albatros. El 19 de maig de 1994, en els bai20
1744
Interior de l’hotel Marquesado amb marcs de pedra i elements de l’antiga Casa Gran. Fotos: Joan Lassús. AHE.
xos de l’edifici, en el restaurant El Roser propietat de Rafel Sabadí Hereu, van dinar el rei Joan Carles de Borbó i el president de la Generalitat Jordi Pujol. Es dóna la circumstància que el baró Carles de Miquel i Santol havia mantingut relació amb activitats de la Casa Reial en el decurs del regnat d’Alfons XIII, avi del rei Joan Carles. 1745
21
CRONOLOGIA DE LA PROPIETAT DE LA CASA GRAN Final de l segle XVII (1699) Baró de Croze (o Croye)
1a meitat del s. XVIII 2a meitat s. XVIII Final del s. XVIII
1r terç s. XIX
2a meitat del s. XIX
Senyora de Croze, senyora de l’estany de Bellcaire. Es casa amb De Witts, militar.
Maria Francesca de Witts, senyora de l’estany de Bellcaire. Es casa amb Lluís de Blondel, governador de Lleida
Maria Genoveva de Blondel i de Witts, senyora de l’estany de Bellcaire. Es casa amb Joan de Miquel i Vilaplana (1755 – 1809), baró de Púbol. Felip Ignasi de Miquel i de Blondel (1744 – 1864), baró de Púbol, marquès de Blondel, senyor de l’estany de Bellcaire. Es casa amb Francesca Josepa Mestanza de Santisteban.
Felip de Miquel (mor el 1893), baró de Púbol. Domènec de Miquel (mor el 1917), baró de Púbol. Es casa amb Maria Santol Lluís de Miquel i Santol (mor el 1926), baró de Púbol
1955 ? 1958
1982
1984 22
Carlos de Miquel i Santol, baró de Púbol. Es casa amb senyora Almet Josep Sabaté i Margalef
Tomas Gomez Maroto. Enderroca l’antiga Casa Gran i edifica l’hotel Marquesado el 1963. Dinamita aquest edifici el 1980 Immobiliària Gala Placídia
Comunitat de Propietaris Edifici Albatros 1746
3. EL CADASTRE DE PATIÑO DE 1716. TRANSCRIPCIÓ DE LES FINQUES RÚSTIQUES I URBANES DE L’ESCALA
A l’Arxiu Històric de l’Escala es conserven dos llibres del Cadastre de Patiño de 1716. Els cadastres, enquadernats en pergamí enumeren totes les finques rustiques i urbanes del municipi d’Empúries i l’Escala. Una de les còpies té tots els registres numerats, l’altra només les finques rústiques. No són còpies idèntiques, ja que, tot i que al principi coincideixen, més endavant varien el nom dels propietaris i alguns afrontaments. L’escriptura de cada una també és diferent. Possiblement una va ser feta amb posterioritat a l’altra. Cap d’ells porta data. El que no té la numeració de les finques urbanes és més malmenat, amb part dels fulls mossegats per rosegadors. Tots dos es varen fer restaurar en el moment d’entrar en funcionament el Servei d’Arxiu Municipal l’any 1989.
El llibre que té tots els registres numerats descriu 494 finques rústiques i 174 d’urbanes entre l’Escala i els veïnats d’Empúries, les Corts, Vilanera, els Recs i Cinclaus. L’encapçalament a tots dos llibres diu: “Catastro o Inventari del Lloch i Terme d’Emps (Empúries) y la Escala, ab declaracio de totas les pessas de terra que lo componen, lo que consisteix cada pessa de terra, los fruits que produeix y la fertilitat que te.” Després de la relació de finques rústiques enumera els pagaments subjectes a delme. Tot seguit diu: “Catastro o Inventari de las casas de dit Lloch y terme d’Emps. (Empúries) y la Escala.” Al final de les finques urbanes hi ha una relació dels emoluments o arrendaments de serveis com la taverna, l’aiguardent, l’oli, la carnisseria, els terços i el que pagaven al Comú d’Empúries i l’Escala. El llibre que té només numerades les finques rústiques en registra 572 i d’urbanes, 204. Tot faria pensar que aquesta segona còpia és posterior ja que conté més finques de tot dos tipus (78 més de rústiques i 30 més d’urbanes).
Més enllà de les valoracions sobre la intencionalitat eminentment recaptatòria d’aquest cadastre, el cert és que ha esdevingut una joia documental per la gran quantitat de dades que aporta sobre les finques rustiques i urbanes de l’Escala de la primera meitat del segle XVIII. La relació de propietaris i finques rústiques i urbanes del terme municipal de l’Escala i Empúries ens dóna una radiografia dels camps, el que s’hi produïa, les cases, la gent que hi vivia i, sobretot, tota la toponímia associada a la terra i als carrers. 1747
23
Transcrivim a continuació la relació de propietaris amb la toponímia de les finques rústiques i la relació de carrers, per el seu especial interès. En el cas de les finques rústiques s’han col·locat en forma de graella les dades de més interès del propietari que té un major nombre de finques. De la resta s’hi ha posat el nom dels camps i dels petits propietaris, s’ha posat al costat els números de registre. D’aquesta manera es pot conèixer quantes finques tenia cada propietari o propietària. Els camps dels grans propietaris són dedicats majoritàriament al cultiu de blat, ordi, civada, mestall i sègol. Les closes, anomenades també herbes produeixen pastures pel bestiar. Les finques dels petits propietaris són dedicades a vinya i horts. FINQUES RUSTIQUES O PECES DE TERRA NOM FINCA
1 La Coromineta
PROPIETARI
PRODUCCIÓ
Joan Vives
Blat, civada i ordi
3 Lo Falguerar
Joan Vives
Mestall
4 Camp del Fort
Joan Vives
Blat, civada i ordi
2 Camp del Pou
Joan Vives
Blat, civada i ordi
DIMENSIONS
QUALITAT AFRONTAMENTS
5 vessanes
primera
Rec Cinyana
23 v.
tercera
Bosc de la torre Forçosa, rec del Molí i Cinyana
6 v.
8
primera
segona
Dn. Puig
Rec del Molí
5 Camp de la Mola
Joan Vives
Blat, civada i ordi
8
primera
6 Closa
Joan Vives
Herba pel bestiar
11
segona
8 Closa dels Arns
Joan Vives
Herba pel bestiar
3
segona
Perramon
Blat, civada i ordi
80
primera
Rec Cinyana
7 Closa dels Arbres 9 Closa del Falguerar
10 La Coromina 11
Joan Vives
Joan Vives
Herba pel bestiar
Joan Vives
Blat, mestall, civada i ordi
Joan Vives
12
Joan Vives
13 Les Arrossades
Joan Vives
24
Herba pel bestiar
6
3
segona
segona
Riera d’Albons, Joan Pou, Perramon Perramon
Perramon
Rec Cinyana
16
segona
Dn. Puig
Mestall
5
tercera
Blat, civada i ordi
30
primera
Muntanya del Puig, Perramon Rec Cinyana, rec del Molí, camí públic
1748
Encapçalament i primer registre de l'inventari de finques rústiques de l'Escala del cadastre de Patiño de 1716. 1749
25
26
1750
1751
27
NOM FINCA
PROPIETARI
Joan Vives
Blat, civada i ordi
15 Camp de les Orioles
Joan Vives
Blat, civada i ordi
30
segona
16 La Closa gran
Joan Vives
Herba pel bestiar
10
segona
Perramon
18 Puig de les Guilles
Joan Vives
Herba pel bestiar
3
segona
Ramon Gispert
20 Closa de l’Alzina
Joan Vives
Herba pel bestiar
4
segona
14
17 La Closa de les Dolces
19 Closa Agustina 21 Els Pradells
22
Joan Vives
Joan Vives
Joan Vives
PRODUCCIÓ
Herba pel bestiar
Herba pel bestiar
Herba pel bestiar
DIMENSIONS
28
6
10 10
QUALITAT AFRONTAMENTS
segona
segona
tercera
Dn. Puig, Rec Cinyana
6
tercera
Joan Vives
Blat, mestall, civada i ordi
9
segona
23 Camp de la Creu
Joan Vives
25 La Coromina
Joan Vives
Blat, civada i ordi
30
primera
26 Lo Codró (Quadró)
Joan Vives
Sègol
2
tercera
27 Lo Falguerars
Joan Vives
Blat, civada i ordi
40
primera
28
Joan Vives
Blat, civada i ordi
11
primera
30
Joan Vives
Herba pel bestiar
3
tercera
31
Joan Vives
Herba pel bestiar
2
tercera
24 La Coromineta
29
32 Closa del Bosquet
28
Joan Vives
Joan Vives
Blat, civada i ordi
Herba pel bestiar
20
10
Perramon, Ramon Gispert
Ramon Gispert
Sègol
4
Perramon, Ramon Gispert
tercera
Joan Vives
Blat, civada i ordi
Rec del Molí, Perramon
primera
primera
tercera
Rec del Molí
Dn. Puig
Dn. Puig
Dn. Puig
L’Estany, rec Cinyana
Dn. Puig, Camí Real
Rec cinyana, camí públic, bosc de la Torre Forçosa Dn Puig
Rec cinyana, Mas Forçós, Dn Puig
Rec Cinyana, Dn Puig “son dueño”
Dn Puig, camí públic
1752
PROPIETATS DE FRANCESC PERRAMON (Números: 31 – 48) EL MAS MARTÍ
Nom dels camps: La Coromina, Closa del Rec del Molí, el Pradet. Producció: Blat, civada, ordi, herba pel bestiar. Toponímia dels afrontaments: torre Forçosa. HERETAT I TERRES DEL MAS PASQUAL DE LES CORTS
Nom dels camps: Heretat de les Corts, Les Nicolaues, el Clos, lo Camp Llarg, la Closeta, Closa del Llop, Closa gran. Producció: Blat, civada i ordi, mestall, sègol. Toponímia dels afrontaments: Francesc Sastre, J. Batlle, Ramon Gispert, B. Pou, la Fornaca, Joan Sala, Francesc Usach, Josep Hortas, J. Fort, Rafel Molinas, lo Sorral del mar, Muntanya comuna. PROPIETATS DE FRANCESC PUIG (49 – 57)
Nom dels camps: Les Honaries o Hovaries, camp del Pou, Pla dels Recs, Feixa dels Lledoners, el Clos. PROPIETATS D’ISIDRE POU (números 58 – 70)
El Budell del Llop, Camp dels Joncs, Pont de Sant Vicenç, la Coromina, la Coromina gran, les Teixoneres. PROPIETATS DE RAMON GISPERT (71 – 77) L’Arrabassada, les Torroellasses. ABDON SABATER (78 – 86)
Lo Clos, les Teixoneres, la Roguinyola, Santa Margarida, lo Camp Gran. JOSEP POU (87 – 97)
Lo Camp Gran, Santa Margarida, lo Camp Tort, lo Camp de l’Era, la Closa del Pla. Toponímia: Muralles velles. UNIVERSITAT DEL COMÚ DE DIT LLOC (98 – 99)
Toponímia dels afrontaments: Estany de Cinclaus.
1753
29
JERONI FERRER (100 – 122)
Camp Gabaig (Gavatx), lo Marge Gros, Camp del Canyer, Camp de la Palanqueta, lo Camp Gran, lo Camp Gregori, Camp dels Pruners, lo Camp del Mas d’en Bordas, bosc del Baró, Camp del Bern (Vern), la Closa Llarga, la Campassa o Camppera, les Closilles, el Pont Morró. Toponímia dels afrontaments: Agulla de Pelaçalç.
JAUME PUIGNAU (123 – 143)
Lo Clos, la Follia, el Freixenet, lo Marge Gros, el Camp d’Empúries, lo Bordas, lo Closet, Camp de Fluvià, la Figuereta, Camp Caner, Closa del Baró de Pau, Closa del Bosc, lo Pradet, l’Arrabasssada, los Aigualleixos, la Portallera, les Mietes. JOSEP BATLLE, DE SAUS (144 – 158)
Lo Salanc, Camp del Vern, les Closes, Camp Jutglar, la Feixa, lo Bosc, Pla dels Oms.
RAFAEL MOLINAS (159 – 186)
Camp Berenguer, la Palanqueta, La Font de l’Arn, la Feixa del Pruner, lo Camp Grau, Pla del Marge, Camp del Marge, lo Salanc, la Coma, Camp d’Empúries, Camp de Nostra Senyora de Gràcia, la Coma, Camp de l’Om, Camp de Fluvià, Pont d’Empúries, los Firals, les Feixetes, les Feixes de les Closes Llargues, Camp de la Closa, Closa d’Empúries, Camp de Fluvià, lo Clos. 6 vessanes de vinya que donen 2 bótes per vessana. FRANCESC SASTRE (187 – 204)
La Palanqueta, lo Clos, Camp de la Font de l’Arn, els Pruners, Marge Gros, lo Balcar, lo Camp Gavatx, les Mietes, Camp Sabater, la Feixeta, les Arrabassades, la Closeta, la Closa de l’Hort, lo bosc d’en Perramon.
30
1754
La majoria de finques dels petits propietaris són vinyes i horts.
JOSEP GENER (205-206) RAFEL MAS (207-208) MIQUEL MAS (209-210) NARCÍS CRUÏLLAS (211-212) GUERAU XIMINIS (213-215) MIQUEL GIBERT (216-217) MARIA PASQUAL (218-220) CATERINA CASADEMUNT (221-222) JOAN ANTONI MAS (223-224) ANNA COLOMEDA (225-227) JOSEP LLOBERAS (228) JOAN SUREDA (229-230) FRANCESC RIUS (231) BALDIRI CALVET (232-233) PERE PAU FORNÉS (234-235) MARIA CARRERAS (236) CATERINA GUERRA (237-238) TOMAS SABADÍ (239-240) FRANCESC PARNAU (241) JOAN SIMON (242-243) JOSEP GALCERAN (244-245) PERE MARANGES LLEAL (246-248) DIEGO MORNAU (249-251) JOAN MASAS (252-254) PERE BALLESTA (255-257) JOAN MALDONAT (258-260) MIQUEL JULI (261-263) ONOFRE CALLOL (264) BERNAT MOLINAS (265) JOAN FÀBREGA (266-267) CATERINA GAMIRA (268) FRANCESC USACH (269-271) JOAN FLAQUER (272-274) JOSEP ROCA (275-277) BATISTA MAS (278-279) PERE PASQUAL (280-282) JOSEP COMPTE (283-284) JOSEP SASTRE (285-287) 1755
JAUME ROCA (288-289) JOAN PASQUAL (290-293) JOAN JULI (294-297) JOSEP BOFILL (298-302) DOMINGO ANDREU (303) MIQUEL NADAL (304-305) JOSEP COLOMEDA (306-307) RAFEL FARRÉS (308) FRANCESC GIBERT (309-310) RAFEL JULI (311-314) JOAN BIRBA (315-316) ESPERANÇA MORNAU (317-320) MIQUEL SASTRE (321) JOAN ANTONI SALA (322- 326) JOAN ANTONI BOFILL (327-328) BERTOMEU BALLESTA (329-330) DOMINGO ROS (331-333) JERONI BADIA (334) SABRIÀ CLOSAS (335) PERE DALMÀS (336) FRANCESC XIMINIS (337-339) BERNAT POCH (340-341) JAUME ALBERT (342-344) DIEGO FREIXA (345-346) JOAN LLOBERAS (347) JOSEP MARANGES (348-352) JAUME DOBER (353-354) PERE PARIS (355-356) JOAN BALLESTER (357-358) JOSEP SAGUER (359-360) RAFEL MARANGES (361) FRANCESC MARTÍ (362-363) JOSEP BALLESTA (364-365) PERE PUIG (366) RAFEL CALLOL (367-368) JAUME PUIG (369-371) JOAN CALLOL (372) ANTONI OLIVERAS (373-374) 31
GUERAU SAGUER (375-377) JAUME BLAGUER (378-379) MARIA FORNÉS (380-381) MIQUEL PASQUAL (382-383) SALVADOR SALA (384-385) RAFEL MOLINAS (386-387) MARGARIDA CALLOL (388-389) ESTEVE DONJÓ (390-392) PERE GLAUDIS (393-3949 PERE JOAN COSTA (395-396) MIQUEL LLEONART (397-398) PERE XIMINIS (399-401) PERE CALLOL (402-403) ANTONI MASAS (404-405) ROSA CASAS (406-408) ISABEL PASQUAL (409) JOSEP AIMARICH (410-413) ENRIC PASQUAL (414-415) MIQUEL PALOU (416-419) PERE BOU (420-421) PERE RAMONET (422-423) JOSEP PONS (424-426) JOSEP PARÍS (427-428) GERÒNIM BALAGUER (429-430) PERE CASADEMONT (431-432) JOSEP RIBAS (433) ANDREU (434) JULIÀ PAIRÓ (435-436)
32
ANNA MARIA VARÉS (437) JOSEP PLANAS (438-439) SALVADOR CLOTAS (440) MARGARIDA BUSQUETS (441-443) FRANCESC ROURE (444-445) BERNAT COLOMINAS (446-450) JOAN JULI (451) ANTONI BARÓ (452-453) F.GARRIGA (454) PERE PAU ALBERT (455) ANTONI MARISCH (456) JOSEP BOFILL (457-458) BERNAT MERLA (459) PERE FÀBREGA (460-461) JOSEP HORTAS (463-465) RAFEL DALFÓ (466-467) ANTONI CULINA (468-469) RAFEL TORRENT (470-471) PERE HOMS I RIBAS (472-474) MIQUEL GELI (475) JOSEP PLANAS (476) QUIRC HORTAL (477-478) BERNAT SALA (479-482) PAU PONT (483-488) ANTONI PUIG (489-492) JOSEP XIMINIS (493) EXCEL·LENTÍSSIM SENYOR COMTE D’EMPÚRIES (494)
1756
El llibre del Cadastre de Patiño que no té numerades les finques urbanes, té un major nombre de finques tan rústiques com urbanes i, a partir de la finca rústica 212, conté altres noms de propietaris per la mateixa finca, tal com es pot comprovar a la llista adjunta: JOAN VIGORÓS (212-213)
JOAN SUREDA (275-276)
FRANCESC MANEGAT (215-216)
BALDIRI CALVET (278-279)
JOSEP PI (214)
MIQUEL MASAS (217-218)
JAUME ANDREU (219-222)
FRANCESC SAGUER (223-224)
FRANCESC RIUS (277)
PERE PAU FORNÉS (280-281) MARIA CARRERAS (282)
CATERINA GUERRA (283-284)
JOAN ROCA (225-226)
TOMÀS SABADÍ (285-286)
FERRIOL PUJOL (228-229)
JOAN SIMON (288-289)
RAFEL PUJOL (227)
DOMINGO RIUS (230)
FRANCESC PANNON (287)
JOSEP GALCERAN (290-291)
BERNAT MATEU (231)
PERE MARANGES I LLEAL (292-
RAFEL COLOMEDA (233-234)
DIEGO MORNAU (295-297)
PERE BENET CALLOL (232)
MARIA BARBOSEU (235)
JOAN BALLESTA (236-238)
ISIDRE REGLAR (239-240)
294)
JOAN MASAS (298-300)
PERE BALLESTA (301-303)
JOAN MALDONAT (304-306)
FRANCESC SURIA (241-243)
MIQUEL JULI (307-309)
JOAN CASADEVALL (246-247)
BERNAT MOLINAS (311)
ESTEVE OLIVERAS (244-245)
ONOFRE CALLOL (310)
PERE BENET SASTRE (248-249)
JOAN FÀBREGA (312)
HEREU CROSAS DE CALABUIG
CATERINA GABILLA (314)
REVEREND DON MARTRA (256)
JOAN FLAQUER (318-320)
JOSEP DE CAREMANY (250-251) (252-255)
NARCÍS CRUÏLLAS (257)
GRAU XIMINIS (258-261)
JAUME FÀBREGA (313)
FRANCESC USACH (315-317) JOSEP ROCA (321-322)
BATISTA MAS (323-325)
MIQUEL GIBERT (262-263)
PERE PASQUAL (326-328)
CATERINA CASADEMUNT (267-
JOSEP SASTRE (331-333)
MARIA PASQUAL (264-266) 268)
JOAN ANTONI MAS (269-270) ANNA COLOMEDA (271-273)
JOSEP LLOBERAS (274) 1757
JOSEP COMPTE (329-330)
JAUME ROCA (334-335)
JOAN PASQUAL (336-339)
JOAN JULI (340-343)
JOSEP BOFILL (344-348) 33
DOMINGO ANDREU (349-350)
MIQUEL NADAL (351-352)
JOSEP COLOMEDA (353-355)
FRANCESC GIBERT (356-357)
SALVADOR SALA (431-432)
RAFEL ,MOLINAS (433-434)
MARGARIDA CALLOL (435-436)
ESTEVE DONJÓ (437-439)
RAFEL JULI (358-361)
PERE GLAUDIS (440-441)
ESPERANÇA MORNAU (364-366)
MIQUEL LLEONART (444-445)
JOAN BIRBA (362-363)
MIQUEL SASTRE (367)
JOAN ANTONI SALA (368-372)
JOAN ANTONI BOFILL (373-374)
BERTOMEU BALLESTA (375-376)
JOAN COSTA (442-443)
PERE XIMINIS (446-448) PERE CALLOL (449-450)
ANTONI MASAS (451-452)
ROSA CASAS (453-454)
DOMINGO ROS (377-379)
ISABEL PASQUAL (456)
SABRIÀ CLOSAS (381)
ANTIC PASQUAL (461-462)
JERONI BADIA (380) PERE DALMAS (382)
FRANCESC XIMINIS (383-385)
JOSEP AIMARICH (457-460) MIQUEL PALOU I ROMANÍ (463466)
BERNAT POCH (386-387)
PERE BOU (467-468)
DIEGO FREIXA (391-392)
JOSEP PONS (471-473)
JAUME ALBERT (388-390) JOAN LLOBERAS (393-394)
JOSEP MARANGES (395-399)
JAUME DUBER (400-401)
PERE RAMONET (469-470) JOSEP PARIS (474-475)
JERONI SAGUER (476-477)
PERE CASADEMONT (478-479)
PERE PARIS (402-403)
JOSEP RIBAS (480)
JOSEP SAGUER (406-407)
JULIÀ PAIRÓ (482-483)
FRANCESC MARTÍ (409-410)
JOSEP PLANAS (485-486)
JOAN BALLESTER (404-405)
RAFEL MARANGES (408)
JOSEP BALLESTA (411-412)
PERE PUIG (413)
RAFEL CALLOL (414-415)
JAUME PUIG (416-418) JOAN CALLOL (419)
ANTONI OLIVERAS (420-421)
GRAU SAGUER (422-424)
ANDREU F. (481)
ANNA MARIA VERGÉS (484)
SALVADOR CLOSAS (487)
MARGARIDA BUSQUETS (488490)
FRANCESC ROURA (491-492)
BERNAT COROMINAS (493-497)
JOAN JULI (498)
ANTONI BARÓ (499-500)
JAUME BALAGUER (425-426)
F. GARRIGA (501)
MIQUEL PASQUAL (429-430)
ANTONI AYMARICH (503)
MARIA FORNÉS (427-428)
34
PERE PAU ALBERT (502)
1758
JOSEP BOFILL (504-505)
BERNAT MERLA (506)
PERE FÀBREGA (507-508) JOSEP ORTAS (509-513)
JOSEP MAS (543-545)
BERNAT LLEAL (546-547) DAMIÀ OLLER (548-549)
PERE XIMINIS (550-552)
RAFEL DALFÓ (514-515)
JERONI CALLOL (553-555)
RAFEL TORRENT (518-519)
CARLOS CAMPS (558)
ANTONI CULINA (516-517)
PERE OMS I RIBAS (520-522) MIQUEL JULI (523)
FRANCESC MOLINAS (556-557) FRANCESC TOMAS (559-562) ANTONI POMER (563)
JOSEP PLANAS (524)
JOAN SASTRE (564-565)
BERNAT SALA (527-530)
JOAN MORET (568-569)
QUIRC HORTAL (525-526) PAU PONT (531-536)
ANTONI PUIG (537-540) JOSEP XIMOLAU (541)
SEBASTIÀ SUREDA (566-567) FRANCESC SUREDA (570) SALVI XIMINIS (571-572)
EXC. SR COMPTE
D’EMPÚRIES (542)
(1225 vessanes d’inferior qualitat del terme)
1759
35
FINQUES URBANES O CASES DE L’ESCALA, 1716
Hem de tenir en compte que a l’època del cadastre de Patiño, 1716 i anys posteriors, l’Escala tenia un poblament molt disseminat dels carrers, tal com es pot veure en els plànols de 1711. Hi havia dos carrers molt poblats de cases, com el carrer de Gràcia, (direcció est - oest) i el carrer de la Torre (direcció nord - sud) als voltants dels quals s’estructuraven els altres carrers. Alguns noms no han variat: carrer de Gràcia, de la Torre. D’altres han variat completament, com per exemple el carrer d’en Bou, que correspondria al carrer del Port. El carrer de la Font, era un dels que portava a l’antiga font situada a l’entrada de la població, paral·lel al de Gràcia. El carrer de la Penya podria estar situat prop de la penya del Pedró. Quan parla de la Penya del Mar, tant es refereix a la penya de la Mar d’en Manassa i la Creu, com a la Punta. El carrer del Perol podria ser el carrer Maranges, on hi havia l’antiga perola del tint. La Pedrera podria ser l’antiga pedrera d’en Lleal, al Pedró. El carrer de la Pilota era on es jugava a l’antic joc de la pilota o frontó, prop del Passeig Lluís Albert. El carrer de Torroella era la sortida natural de l’Escala en direcció sud envers la vila de Torroella de Montgrí, l’actual Enric Serra. El carrer de la Sorra és l’actual carrer Sant Pere i el de les Roques el carrer Puig Sureda. Quan diu Sa Excel·lència es refereix a les terres del comte d’Empúries.
PROPIETARI
CARRER
2. Miquel Mas
De la Font
Carreró, Antoni Oliveras, Joan Masas, Marc Pau
4. Narcís Cruïllas
De la Penya
5. Narcís Cruïllas
De Gràcia
Carrer públic, Margarida Pons, Pere Dalmàs, Pere Vicens
6. Garau Ximinis
De les Roques
1. Rafel Mas
3. Miquel Mas
36
Carrer de Gràcia
De Gràcia
AFRONTAMENTS
A llevant amb Carles Camps, a migdia amb carrer públic, a ponent amb Bertomeu Gifreu i a tramuntana amb Sa Excel·lència Domingo Rius, carrer públic, Maria Pasqual, Esteve Oliveras
Maria Puig, carrer d’Empúries, Joan Sunyer, carrer de Gràcia
Joan Vives, Pere Ximinis, carreró Jaume Puignau 1760
Encapçalament i primer registre de l'inventari de finques urbanes de l'Escala del cadastre de Patiùo de 1716. 1761
37
PROPIETARI
7. Garau Ximinis
CARRER
De la Pedrera
8. Miquel Gibert
De Gràcia
9. Maria Pasqual
De Gràcia
10. Caterina Casademont
De Gràcia
11. Joan Antoni Mas C/ de Gràcia 12. Anna Colomeda Pareta 13. Josep Lloberas
C/ d’Empúries
14. Francesc Rius
C/ de Gràcia
15. Baldiri Calvet
C/ de l’Estenedor
16. Pere Pau Fornés C/ de l’Estenedor 17. Maria Carreras
C/ Major
18. Maria Verga
19. Caterina Guerra C/ de la Pedrera 20. Maria Puig
C/ de Gràcia
21. Joan Coll
C/ de la Pedrera
22. Tomàs Sabadí
C/ Major
23. Bertomeu Gifreu C/ de Gràcia 38
AFRONTAMENTS
Josep Lloberas, carrer públic, Salvi Ximinis, carrer d’Empúries Andreu Bartomeu, carrer d’Empúries, Francesc Perramon, carrer de Gràcia
Miquel Mas, carrer públic, Francesc Thomas, Sa Excel·lència Pere Casademont, C/ Empúries, Maria Puig, C/ de Gràcia
Joan Antoni Sala, carrer públic, Antoni Oliveras, Margarida Pons Francesc Sastre, carrer Codolar, altre carrer, Domingo Ros
Josep Ribas, C/ de la Pedrera, Garau Ximinis, carrer Públic
Esteve Donjó, carrer públic, Domingo Rius, Joan Masas Carrer públic, Pere Pau Fornés, Sa Exce. Josep Saguer
Carrer públic, Antoni Pomer, Sa Exc., Baldiri Calvet
Carrer públic, plaça Església, carrer Torroella, Domingo Maranges Baldiri Calvet, Sa Exc. Rafel Fradera
Garau Saguer, carrer públic, Esteve Giralt, carrer Empúries
Caterina Casademont, C/ d’Empúries, Narcís Cruïlles, C/ de Gràcia
Bernat Pou (en la còpia numerada Marc Pou), Sa Exc., Josep Ribas, carrer públic
Camí públic, Sa Exc. Carrer Major, casa del Sagristà Rafel Mas, camí públic, Sa Exc. (bis)
1762
PROPIETARI
CARRER
AFRONTAMENTS
25. Joan Simon
C/ de Torroella
26. Joan Simon
C/ Major
Carrer públic, Jaume Puignau, Joan Sastre, Pere Fàbrega
24. Francesc Parraman
C/ de Gràcia
27. Joan Simon
C/ de la Torre
28. Pere Maranges i Lleal
C/ Major
29. Pere Maranges i Lleal 30. Diego Mornau
31. Diego Mornau 32. Diego Mornau 33. Joan Masas 34. Pere Ballesta
C/ de la Placeta, Damià Oller, C/ Major, Isidre Reglar
Carrer públic, carreró de l’Usach, Caterina Quintana, Rafel Colomeda Carrer públic, el mateix, C/ Torroella, carreró
C/ Major
C/ Major, carreró, C/ Torroella, ell mateix
C/ del Perol (C/ Maranges)
Camí públic, Francesc Sastre (bis), Platja del Mar
C/ del Perol
C/ d’en Bou (C/ del Port)
C/ de Gràcia C/ de Torroella
35. Joan Maldonat
C/ Major
36. Miquel Juli
C/ de Gràcia
37. Bernat Molinas
C/ Major
38. Bernat Molinas
Miquel Gibert, C/ Empúries, Sa Exc., C/ de Gràcia
C/ del Port d’en Perris
Margarida Pons, Bernat Lleal, C/ del Perol, Platja del Mar
Carrer públic, Francesc Sastre, Miquel Masas, Bernat Lleal
Miquel Julià, C/ d’Empúries, Antoni Masas, C/ de Gràcia
Carrer públic, Bernat Poch, C/ Riera, Pou Vell
Carrer públic, Anna M. Hugas, carrer públic, Josep Pons Rafel Maranges, C/ Pedrera, Joan Masas, C/ de Gràcia
C/ Major, Rafel Molinas, C/ Torroella, Bernat Poch Sa. Exc., Esperança Mornau, carrer públic, Francesc Molinas
39. Anna Maria Oliver C/ del Pou Nou
Sa. Exc. Joan Fàbrega, carrer públic, Jaume Puig
41.Caterina Gamina C/ del Pou Nou
Sa. Exc.
40. Joan Fàbrega
1763
C/ del Pou Nou
Penya del Mar (Sa Exc.), Joan Juli, C/ Torre, Bertomeu Feliu
39
PROPIETARI
CARRER
43. Joan Flaquer
C/ d’en Bou
44. Joan Flaquer
C/ de la Torre
45. Joan Flaquer
Empúries
47. Batista Mas
C/ de la Torre
48. Pere Pasqual
C/ de la Sorra (C/ Sant Pere)
42. Francesc Usach C/ d’en Bou
46. Josep Roca
49. Josep Comte 50. Josep Sastre
C/ de la Torre
C/ del Port d’en Perris
C/ Torroella
51. Jaume Roca
C/ de Gràcia
52. Joan Pasqual
C/ de la Torre
53. Ramon Bardier
C/ de Torroella
54. Antoni Pomer
C/ de Torroella
55. Joan Juli
C/ de la Torre
56. Francesc Gelabert
C/ de la Pedrera
57. Josep Bofill
C/ de la Torre
58. Domingo Andreu C/ de la Sorra
40
AFRONTAMENTS
C/ de la Torre, Miquel Palou, C/ d’en Bou, Antic Pasqual
Francesc Usach (en la còpia no numerada C/ de la Torre), Enric Pasqual, carrer públic Caterina Quintana
Carrer públic, Francesc Usach, Antoni Pasqual, C/ del Port d’en Perris Joan Ximolau, Joan Garriga, carrer públic
Penya del Mar, Joan Juli, C/ de la Torre, Bertomeu Feliu
C/ de la Sorra, hereu Bofill, C/ de la Torre, Llorenç Fornés
C/ d’en Perris, Jaume Albert, C/ de la Sorra, Francesc Sastre Sa Exc. Diego Freixa, C/ Públic, Rafel Juli
C/ de Torroella, Pou Vell, Francesc Gelabert, C/ d’Empúries
Francesc Manegat, C/ Empúries, Pere Joan Costa, C/ de Gràcia C/ de la Sorra, Llorenç Fornés, de la Torre, Jeroni Balaguer
C/ de Torroella, C/ de Gràcia, Pere Ximinis, Joan Vives Carrer públic, Sa. Exc. Pere Pau Fornés
Penya del Mar, Rafel Colomeda, C/ la Torre, Joan Roca
Josep Sastre, carrer, Garau Saguer, C/ Empúries
C7 de la Sorra, Sa. Exc. C/ de la Torre, Bastista MAs C/ del Port d’en Perris, Sa. Exc., C/ de la Sorra, Jaume Albert
1764
PROPIETARI
CARRER
AFRONTAMENTS
60. Carlos Camps
C/ de Gràcia
Francesc Tomas, carrer Gràcia, Rafel Mas, Sa. Exc.
59. Rafel Ferrer
61. Rafel Juli
62. Rafel Juli 63. Joan Birba 64. Esperança Mornau
Tras (rere) la Iglésia
Vora del Mar C/ del Port d’en Perris
Placeta del Pou
C/ del Port (d’en Perris)
65. Joan Antoni
C/ de Gràcia
66. Bertomeu Ballesta
C/ de la Penya
67. Domingo Ros
C/ de la Placeta
68. Joan Sastre
C/ de les Roques
69. Jeroni Badia
C/ de Torroella
71. Pere Dalmas
C/ de la Font
70. Sabrià Closas
C/ Major
72. Francesc Ximinis C/ d’Empúries 73. Bernat Poch
Jaume Plaja, Joan Vigorós, Sa. Exc., l’Església
Francesc Sastre, carrer públic, casa pròpia dels frares de Gràcia, lo Mar
Sa. Exc., Josep Compte, C/ Port d’en Perris, Sa. Exc.
C/ de la Pilota, Elisabet Pasqual, Plaça del Pou, la Placeta Sa. Exc., Rafel Juli, carrer públic, Bernat Molinas
Carreró de les Roques, de Gràcia, Joan Antoni Mas, Sala C7 de la Penya C/ de la Penya, Pere Vicens, Josep .... , Francesc Martí
Francesc Sastre, Anna Colomeda, C/ de la Placeta, Francesc Sastre Pere Fàbrega, Jaume Puignau, carreró
Dit carrer, Sa. Exc. C/ de la Riera, Rafel Callol
Dit carrer, hereu Sunyer, C/ de Torroella, la Placeta Pere Vicens, Margarida Pons, dit carrer, BErtomeu Ballesta
Pere Ximinis, C/ Empúries, Jaume Dubé, C/ d’Empúries
74. Bernat Poch
C/ Major
C/ de Torroella
Dit carrer, C/ Torroella, Jaume Puignau
75. Jaume Albert
C/ de la Sorra
76. Diego Feixa
C/ del Port d’en Perris
C/ del Port d’en Perris, Domingo Andreu, camí de la Sorra, Pere Pasqual
1765
Dit carrer, Pere Benet Callol, Camí de la Riera, Pere Ballesta
Sa. Exc., dit carrer, Josep Compte
41
PROPIETARI
77. Joan Lloberas
CARRER
C/ del Codolar
78. Josep Maranges C/ Major 79. Josep Maranges C/ Major
80. Josep Maranges C/ Major 81. Jaume Dober
C/ d’Empúries
82. Joan Ballester
C/ del Codolar
83. Josep Saguer
C/ del Puig
84. Rafel Maranges C/ de Torroella 85. Francesc Martí (Joan Anton)
C/ de la Penya
AFRONTAMENTS
Joan Roca, carreró, Jordi Colomeda, C/ del Codolar
Dit carrer, Maria Carreras, C/ de Torroella, Anna M. Hugas
C/ de la Placeta, Rafel Molinas, C/ Major, la Platja
C/ de la Placeta, Cementiri (davant l’església), C/ Major, Damià Oller
Francesc Ximinis, C/ de la Pedrera, Salvador Sala, C/ d’Empúries C/ de la Torre, Sa. Exc. C7 d’en Bou, C/ Codolar
Dit carrer, Baldiri Calvet, Sa Exc., Pere Benet Sastre
Dit carrer, C/ Empúries, Miquel Juli, C/ de Gracia
Dit carrer, Bartomeu Ballesta, C/ de la Font, Sa. Exc.
86. Josep Ballesta
C/ de la Penya
Casa del convent de Gràcia, dit carrer, Penya del Mar
88. Pere Puig
C/ de la Torre
89. Rafel Callol
C/ de Torroella
C/ de la Sorra, Francesc Sureda, C/ de la Torre, Joan Saguer
Dit carrer, Jeroni Badia, C/ de la Riera, Joan Callol
91. Joan Callol
C/ de Torroella
92. Antoni Oliveras
C/ de Gràcia
Dit carrer, Rafel Callol, C/ de la Riera, Pere Benet Callol
93. Garau (Grau) Saguer
C/ d’Empúries
95. Maria Fornés
C/ de la Torre
87. Marc Pau
90. Jaume Puig
94. Jaume Blager (Balaguer)
42
C/ de la Pedrera
C/ del Pou Nou
C/ de l’Iglesia
Garau Saguer, sa. Exc. Joan Coll, dit carrer
Sa. Exc. Anna M. Oliver, dit carrer, Sa. Exc.
Joan Antoni Mas, dit carrer, Esteve Donjó, Miquel Mas Francesc Gelabert, C/ de la Pedrera, Caterina Guerra, C7 Empúries Sa. Exc. Dit carrer, l’església
C/ de la Sorra, Batista Mas, C/ de la Torrre, Joan Pasqual 1766
PROPIETARI
CARRER
97. Salvador Sala
C/ d’Empúries
98. Rafel Molinas
C/ Major
Dit carrer, carreró, C/ de Torroella, Bernat Molinas
100. Esteve Donjó
C/ de Gràcia
Antoni Oliveras, dit carrer, Francesc Rius, Sa. Exc.
102. Pere Joan Costa
C/ de Gràcia
Jaume Roca, C/ Empúries, Pere Casademunt C/ de Gràcia
96. Miquel Pasqual
C/ de la Torre
99. Margarida Callol C/ d’en Bou 101. Pere Glaudis
C/ de Gràcia
103. Miquel Lleonart C/ de la Placeta 104. Miquel Lleonart C/ del Bou
105. Josep Pi
C/ de la Sorra
106. Pere Ximinis
C/ de Gràcia
107. Pere Callol
C/ de la Placeta
108. Antoni Masas
C/ de Gràcia
109. Rosa Casas
C/ de la Pilota
110. Rosa Casas
C/ de la Torre
111. Isabel Pasqual C/ de la Placeta 112. Josep Aimarich C/ de Gràcia
113. Antoni Pasqual C/ d’en Bou 114. Bertomeu Feliu C/ de la Torre
115. Miquel Palou 1767
C/ d’en Bou
AFRONTAMENTS
Penya de Mar, Pere Sastre, C/ de la Torre Rafel Colomeda Jaume Dober, C/ de la Pedrera, Sa. Exc. C/ d’Empúries
C/ de la Torre, Pere Sastre, C/ d’en Bou, Jeroni Callol
Pere Bou, Sa. Exc
C/ de la Pilota, la Placeta, dit carrer, Codolar
C/ de la Torre, Josep Mas, C/ d’en Bou, Pere Sastre
C/ del Port d’en Perris, Francesc Sastre, C/ de la Torre, Miquel Morell
Ramon Mas, dit carrer, carreró de les Roques, Grau Ximinis Francesc Sastre, dit carrer, Rafel Molinas
Joan Masas, C/ d’Empúries, Josep Aimarich, C/ de Gràcia
Josep Paris, Bernat Feliu, dit carrer, C/ del Codolar
Sa. Exc., dit carrer
C/ de la Pilota, Sa. Exc., C/ de la Placeta, Joan Birba Antoni Masas, C/ d’Empúries, Margarida Pujadas, C/ de Gràcia Antoni Flaquer, Francesc Usach, C/ d’en Bou, Joan Flaquer
Penya de Mar, Josep Roca, C/ de la Torre, Joan Andreu
C/ de La Torre, Jeroni Callol, C/ d’en Bou, Francesc Usach
43
PROPIETARI
CARRER
AFRONTAMENTS
117. Josep Pons
C/ Major
118. Josep Pons
C/ de la Penya
Dit carrer, Joan Maldonat, C/ Torroella, Pere Maranges
119. Josep Paris
C/ del Codolar
121. Pere Casademunt
C/ de Gràcia
123. Josep Ribas
C/ Empúries
116. Pere Bou
C/ d’en Bou
120. Jeroni Balaguer C/ de la Torre
122. Margarida Pujadas
124. Maria Andreu
125. Anna Maria Varés
126. Josep Planas
127. Salvador Clotas
128. Bernat Poch
C/ de Gràcia
Empúries (veïnat)
Pubilla Suria, carrer públic, Pere Glaudis, Joan Lloberas
Dit carrer, Joan Antoni Mas, Antoni Oliveras, Narcís Cruïllas Jordi Colomeda, Rosa Casas, dit carrer
C/ de la Sorra, Joan Pasqual, C/ de la Torre, Francesc Sureda Pere Joan Costa, C/ Empúries, Caterina Casademunt, C/ de Gràcia
Josep Aimarich, C/ Empúries, Francesc Manegat, C/ de Gràcia Pubilla Giralt, C/ de la Pedrera
Josep Planas, carrer, plaça i Anna Maria Varés
Empúries
Josep Planas, F. Andreu, plaça, carrer
Empúries
Salvador Clotas, la Muralla, F. Andreu, carrer
Empúries
Bernat Poch, la Muralla, Josep Planas, carrer
Empúries
Martí Roure, la Muralla, Salvador Clotas, carrer
129. Francesc Roure Empúries
ell mateix, Bernat Poch, carrer
130, 131. Bernat Corominas
Empúries
El Castell, la Muralla, Juli, carrer
132. Joan Juli
Empúries
Carrer, pati, carrer
133. F. Garriga
Empúries
Pere Pau, la Plaça, C/ del Pou, anton Flaquer
134. Pere Pau Albert Empúries
44
Francesc Roure, Antoni Marisch, Rec del Molí, carretera
1768
PROPIETARI
CARRER
AFRONTAMENTS
136. Josep Bofill
Empúries
Ell mateix, Antoni Aimarich, A. Rabassa
135. Anton Aimarich
137. Bernat Merla
Empúries
Empúries
Josep Bofill, carrer, Pere Pau Albert, ell mateix
Cementiri, Maria S. Josep Bofill, Josep Hortas
138. Pere Fàbrega
Empúries
La Muralla, carrers
140. Rafel Molinas
Empúries
Josep Hortas, carrer, Rafel Dalfó, la Muralla
139. Josep Hortas
141. Rafel Dalfó
Empúries
Empúries
Carrer, Rabassa, la Muralla
Rafel Molinas, carrers
142. Antoni Culina
Empúries
Rabassa, Pau Pont, carrers
144. Pere Oms
Empúries
Ell mateix, camí públic, Muralla
146. Quirc Hortal
Empúries
Carrer, viaró, Muralla, Miquel Geli
143. Rafel Torrent
145. Miquel Geli
147. Bernat Sala 148. Pau Pont
149. Antoni Puig
Empúries
Empúries
Empúries
Empúries Empúries
150. Josep Ximolau Empúries
Carrer, casa espatllada, la Muralla
Carrer, quirc Hortal, Muralla, Placeta
Carrer públic, casa espatllada
Rafel Molinas, Antoni Puig, carrer
Antoni Aimarich, ell mateix, carrer, Pau Pont
Pere Pau Albert, Joan Flaquer, carrer
151. Joan Borrell
Empúries
153. Joan Vives
Veïnat de Vilanera Carretera, ell mateix
152. Joan Vives
154. Joan Vives
155. Francesc Perramon
156. Francesc Puig 1769
Carrer, patis
Veïnat de Vilanera Ell mateix
Veïnat dels Recs
Ell mateix
Veïnat dels Recs
Ell mateix
Veïnat dels Recs
Ell mateix 45
PROPIETARI
157. Isidre Pou
CARRER
Veïnat dels Recs
AFRONTAMENTS
Ell mateix
158. Ramon Gispert Veïnat de les Corts Ell mateix 159. Francesc Perramon
Veïnat de les Corts Ell mateix
160. Abdon Sabater
Veïnat de les Corts Francesc Perramon, ell mateix
162. Comú de la Universitat
Veïnat de les Corts Ell mateix
164. Jaume Puignau
Veïnat de Cinclaus Ell mateix
166. Rafel Molinas
Veïnat de Cinclaus
168. Jaume Puignau
Veïnat de Cinclaus Plaça, Bernat Poch, carrers públics
161. Josep Pou
163. Jeroni Ferrer
165. Josep Batlle
167. Rafel Molinas
169. Francesc Sastre
Veïnat de les Corts Ell mateix
Veïnat de Cinclaus Ell mateix
Veïnat de Cinclaus Camí públic, ell mateix
Jaume Puignau, ell mateix, camí públic
Veïnat de Cinclaus Camins públics, Josep Maranges, ell mateix
Veïnat de Cinclaus Camins públics, Josep Batlle, ell mateix
170. Francesc Sastre
Veïnat de Cinclaus Camins públics, plaça i ell mateix
172. Francesc Sastre
Veïnat de Cinclaus La mar, carrers públics, Onofre Sastre
174. Josep Sastre Gener
Veïnat de Cinclaus Carrers públics, Sabrià Clos
171. Francesc Sastre
Vora la Mar
173. Francesc Sastre
Veïnat de Cinclaus Carrers públics, Sabrià Clos
46
Carrer públic, Antoni Pau, la mar
1770
A partir del número 123 ja no coincideixen més les dues còpies del Cadastre de Patiño. Les finques urbanes de la segona còpia varien de propietari, a més d’ampliar el nombre de finques. Es relacionen tot seguit els noms dels propietaris de la còpia que no va numerada en l’original. Apareixen per primera vegada el carrer del Horts i el de les Moles, prova de que l’Escala anava creixent. Esteve Oliveras, Sobre la Font Domingo Rius, C/ de Gràcia Andreu Bertomeu, C/ Gracia Maria Puig, C/ de Gràcia Francesc Manegat, C/ de Gràcia Feliu Mata, C/ de la Torre Antoni Puig, C/ de Torroella Salvi Ximinis, el Pedró Francesc Saguer, C/ Riera Damià Oller, C/ Major Damià Oller, C/ del Pou Nou Joan Ballesta, C/ de la Riera Joan Ballesta, C/ de la Riera Isidre Reglar, C/ Major Bernat Mateu, C/ de la Pilota Joan Vigorós, C/ dels Horts Joan Roca, C/ de la Torre Pere Sastre, C/ de la Torre Bernat Lleal, C/ del Perol Miquel Masas, C/ del Perol Francesc Molinas, C/ del Port d’en Perris Caterina Quintana, C/ d’en Bou Francesc Sureda, C/ de la Torre Miquel Morell, C/ de la Sorra Joan Casadevall, C/ de la Sorra Jeroni Callol, C/ d’en Bou Rafel Colomeda, C/ d’en Bou Rafel Colomeda, C/ de la Torre Rafel Colomeda, C Codolar Rafel Colomeda, C Codolar Jaume Andreu , C/ de la Torre Joan Morés, C/ d’en Bou Francesc Súria, C/ de les Moles Josep Ribas, C/ del Pou Nou Maria Andreu, C/ del Pou Nou 1771
47
VEÏNAT D’EMPÚRIES
Maria Varés Josep Planas Salvador Clos Bernat Poch Francesc Roura Bernat Corominas Joan Juli Garriga Pere Albert Antoni Aimerich Josep Bofill Bernat Morlà Pere Fàbregas Josep Ortàs Rafel Molinas Rafel Dalfó Antoni Cotina Rafel Torrent Pere Oms Miquel Geli Quirze Barol Bernat Sala Pau Ponç Antoni Puig Josep Ximolau Joan Borrell
48
VEÏNAT DE VILANERA Joan Vives Joan Vives
VEÏNAT DELS RECS Joan Vives Francesc Perramon Francesc Puig Isidre Pou
VEÏNAT DE LES CORTS Ramon Gispert Francesc Perramon Abdon Sabater Josep Pou
VEÏNAT DE CINCLAUS
Geroni Ferrer Jaume Puignau Josep Batlle Rafel Molinas Jaume Puignau Francesc Sastre
1772
1773
49
4. LA CREACIÓ DE CENSALS PEL FINANÇAMENT DE LA UNIVERSITAT I LA GUERRA
Amb la lectura dels llibres de protocol notarials consultables a l’Arxiu Històric de Girona, un dels arxius amb més metres lineals dedicats a aquesta tipologia documental, podem entreveure la petita història del dia a dia que ens mostren les notícies dels particulars que visitaven un notari per donar fe de les compres, contractes, herències, censals, capítols matrimonials, arrendaments, inventaris... i una llarga llista de documents varis que necessitaven al llarg de la seva vida. Aquests actes, anotats en pàgines i pàgines de llibres enquadernats de pell, escrits a ploma per escrivents professionals, amb lletra més o menys entenedora, van entrelligant fets singulars i particulars amb els grans esdeveniments de la història i ens acosta a la vida quotidiana dels nostres avantpassats.
A l’Escala no sempre hi ha hagut un notari i si volem conèixer fets de la vila hem d’anar espigolant notícies a diversos notaris de diferents poblacions properes com l’Armentera, Sant Pere Pescador, Verges, Torroella de Montgrí o bé més allunyades com Girona, Barcelona o Castelló d’Empúries com és el cas de la documentació que us presentem. Forma part dels manuals del notari Pere Heras i ens dóna notícies de la gran quantitat de censals que es van instituir per diversos prohoms de l’Escala per tal de fer front a les despeses ocasionades per la guerra, la fortificació de la població o la manutenció de tropes. Els membres del Consell en aquells anys eren Dídac Mornau, Pere Benet Sastre, Anton Casas Batlle, Rafel Colomeda, Guerau Saguer, Rafel Molinas, Josep Maranges, Pere Maranges i Lleal, Antoni Flaquer, Bernat Poch i Josep Mas. En altres anys apareixen també anomenats Ciprià Closas, Francesc Saguer, Jaume Puignau i altres. La major part dels escrits són encara en llatí, tot i que també apareix algun escrit en català, com un resum del 1710 en que es reclamen 1400 lliures barceloneses manllevades a Pere Maranges i a Rafel Molinas en major nombre per tal de pagar la resta de la contribució que deu la Universitat del Port de l’Escala per pagar als Ministres de l’exèrcit de les dues Corones, per hostatjar tropes de Carles III, a més del pagament del quarter que era a l’Escala. (Ca 1559 fol. 6). “Que atés necessita dita universitat 1.400 lliures barceloneses pera pagan tant lo que está devent de resta de la contribució y demes que en la campanya passada la dita universitat ha pagat als Ministres del Exercit de las dos Coronas en lo present any? y ha de esmenar a algunas personas que per dita universitat concorregueren 50
1774
a any i dia paga i com y tambe per vº del quartel que actualment es en la Escala de las tropas de sa Majestat Chatolica Don Carlos Tercer que Deu guardi ço es pera pagar la Estansilla al Comandant”.
O també en un document del 1714 es fa una auditoria dels censals morts6 efectuats entre 1709 i 1714 realitzats pels membres del Consell abans esmentats, per una suma superior a les quaranta mil lliures, en presència de Nicolau Buscall “el Calculador”. (Ca. 1563 fol. 162r-164r)
Altres actes per finançar la guerra d’aquells anys de l’Escala, és l’exemple concretament el 23 d’octubre de 1710, de recollir 22 lliures 9 sous i 7 denaris, monedes de Barcelona, que havia de realitzar Francesc Boher, Receptor del General de la Guerra de la vila de Figueres i que en el seu lloc nomena a Francesc Dombis botiguer de roba i teles de Figueres que ve al Port de l’Escala i Francesc Sastre, jove botiguer, que l’assisteix. (Ca. 1980 fol. 261). Seguidament d’aquesta notícia n’hi ha una altra en que se’ns informa que reunits a la torre de la Bombardaria d’Empúries (nom amb què es coneixia la fortificació de Sant Martí d’Empúries), Antoni Casas cirurgià d’Empúries, demana de no ser insaculat com a cònsol al·legant que pateix malaltia. Tot seguit, en el mateix manual, trobem exemples com es finançava la Universitat del Port de l’Escala amb els diversos arrendament de serveis, com l’arrendament del quinzè del mar durant un any, fet a Josep Saguer, mariner; el de l’aiguardent, cartes, peix salat, fruita seca i bacallà que l’arrenden a Pere Maranges, especier, o el quinzè de grans arrendat a Josep Maranges negociant, entre d’altres. (Ca. 1980)7. ***
PERE GAI és autor del capítol 1: Marc general de la Guerra de Successió. El Decret de Nova Planta i el Cadastre de Patiño. MIQUEL D. PIÑERO és autor del capítol 2. Les Fortificacions a Empúries i l’Escala durant la Guerra de Successió.
LURDES BOIX és autora del capítol 3: El Cadastre de Patiño de 1716. Transcripció de les finques rústiques i urbanes de l’Escala.
MARIONA FONT és autora del capítol 4: La creació de censals pel finançament de la Universitat durant la Guerra de Successió. 6. Censal mort és l’obligació redimible de pagar una pensió anual a una persona i als seus successors en virtut d’un capital rebut per aquell qui la contreu. 7. Agraïm a Josep Barris, arxiver de Roses, les notícies sobre l’Escala als protocols notarials de l’Arxiu Històric de Girona. 1775
51
L’antiga Casa Gran, a la punta de l’Olla, amb la muntanya de Montgó i la torre homònima al fons. Foto: Josep Esquirol. AHE. 52
1776