más
allorca
ente d i s e r l e a par Revista visitante y el Nº 8 - Agosto
www.masmallorca.com
Sitios con encanto - Excursiones - Cultura - Nuestra Gente - Productos típicos - Fauna y flora Noticias - Gastronomía - Agenda - Mapa de Mallorca - Ocio y Deporte - Inmobiliaria - Guía servicios
Català
Castellano
English
Deutsch
más
_Edita: Más Mallorca - C/d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor (Illes Balears) - www.masmallorca.es _Tel.: 658 030 133_Fax: 940-468668_CIF: 43096411T
allorca
Sumario - Index
_Director ejecutivo: Jaume Estévez_info@masmallorca.es _Directora de Arte: Maria Medina_maria@masmallorca.es _Colaboradores: Climent Picornell - Marta Terrasa _Redacción: S.S. Medina - Fca. Adrover - Isabel Cerdà _Fotografía: Revista Más Mallorca _Dpto. Comercial: Violeta Manzanares - Celia Bauzá _Deposito Legal: P.M. 3158/2006
4/5 Mercados, Ferias y Fiestas - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs 6/9 Sitios con encanto - Reizvolle Orte - Places of special interest 10/13 Nuestras gentes - Unsere Menschen - Our people 14/16 Cultura - Kultur - Culture 18/25 Fauna y Flora - Fauna und Pflanzenwelt 28/31 Excursiones - Ausflüge - Excursions 32/35 Gastronomía - Gastronomie - Gastronomy 36/39 Productos típicos - Typische Produkte - Local Produce 41/44 Ocio y deporte - Unterhaltung und Sport - Leisure and Sporting 48/51 Inmobiliaria - Inmobilien - Real estate
4
6
10
18 32 36
14 41
MÁS MALLORCA SE DISTRIBUYE EN: Zonas turísticas - puertos marítimos - aeropuerto - campos de golf - polígonos industriales - Hoteles 5 ***** Palma - Inca - Manacor - Calvià - Alcudia - Pollença - Pto. Pollença - Bunyola - Santa Maria - Sencelles Selva - Mancor - Binissalem - Campanet - Consell - Muro - Lloseta - Sa pobla - Sineu - Deià - Esporles Estellencs - Valldemossa - Sóller - Algaida - Montuiri - Porreres - Artà - Cala Ratjada - Capdepera - Felanitx Santanyí - Cala Millor - Porto Cristo - San Llorenç - Puigpunyent - Andratx - Magalluf - Santa Ponça - Palmanova Paguera - Portals - Cala Mayor - S’Arenal - Cala d’or - Porto Colom - Llucmajor - Cala Pi Campos - Ses Salines - Colonia Sant Jordi - S’Estanyol
3
Mercados, ferias y fiestas Markets and Fairs / Märkte und Messen
Dilluns / Lunes
Caimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri. Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).
Dimarts / Martes
Alcúdia, s’Alqueria Blanca s’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
Dimecres / Miercoles
Andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca.
4
Dijous / Jueves
S’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
Divendres / Viernes
Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant Llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera. Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.
Dissabte / Sabado
Alaró, Badia Gran/Pedrafort (Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major.
Diumenge /Domingo
Alcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
A genda Exposicions
Veranstaltungskalender - Diary
EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES DE BARTOMEU PAYERAS “BLANQUES I NEGRES 06”
FIRA NOCTURNA DE SON MACIÀ 14/08 Son Macià (MANACOR)
7, 13, 21 i 28 d’agost SA POBLA
Agrícola, ramadera, artesanal i Producte Balear.
Sala Es Cavallets. Plaça Major
15/08
Orquestra de Cambra Kremlin de Moscú. SENCELLES 26/08
Coral de Cambra Studium.
Fins dia 08/08
Agrícola, industrial i artesanal
D’IMPROVISACIÓ TALLER DE JAZZ
MERCAT ARTESANAL
A càrrec de la Travelling School de Jimmy Weinstein i amb Antoni Miranda.
EXPLOSIÓN DE COLOR
Carrer Lluna, 14 SÓLLER MARTÍN CHAMBI & ANNA MALAGRIDA VISTAS VELADAS Fins dia 02/09 PALMA
Casal Solleric
Dimarts als jardins de na Batlessa ARTÀ
SEMINARI
eranstaltungskalender - Diary
MARIA DE LA SALUT
Galeria d’Art Racò 98
FIRA DE SANT AGUSTÍ 26/08 FELANITX
Del dissabte 25 al dimecres 29 MERCAT ARTESANAL Dissabtes CAPDEPERA
Musica
XIII FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ SA POBLA 07/08
“DECONSTRUINT OSAMA”
XLVI FESTIVAL DE POLLENÇA
Ana Popovic Blues Band.
La agencia Al-Zur
Claustre del convent
13/08
Fins dia 23/09 PALMA
05, 07, 09, 11, 15, 18, 22 i 25 d’agost POLLENÇA
Horacio Fumero Trío + Josep Maria Farràs.
Fundació Pilar i Joan Miró
21/08
Marcos Collado Trío.
05/08
Carles Trepat – guitarra.
Lee Konitz + François Théberge Quintet.
Fires i Mercats
LLORET DE VISTALEGRE 10/08
CICLE DE JAZZ VINS NADAL
XI FIRA NOCTURNA A S’ESTACIÓ 11/08 SANT LLORENÇ
Grupo Train – Gospel
Martín Negro trío
PORRERES 12/08
17 d’agost
Orquestra de Cambra l’Empordà.
BINISSALEM
Agrícola, ecològica, artesanal
SINEU
APORIA, GLÒRIA MAS Fins dia 03/09 ES BALUARD
28/08
C/ Ramon Llull 2
Agenda -
XX FESTIVAL NTERNACIONAL DE MÚSICA CLÀSSICA
5
Llocs amb encant
Sitios con encanto
6
Banyalbufar
Sitios con encanto - Llocs amb encant
Banyalbufar Banyalbufar, municipi situat en el sud-oest de la Serra de Tramuntana entre els termes d’Estellencs, Esporles i Valldemossa, té una població aproximada de 500 persones i el seu paisatge es caracteritza per les muntanyes que li envolten i les espectaculars marjades dedicades al cultiu i la seva escarpada costa que va del Racó de s’Algar al Port des Canonge.
Banyalbufar, municipio situado en el suroeste de la Serra de Tramuntana entre los términos de Estellencs, Esporles y Valldemossa, tiene una población aproximada de 500 personas y su paisaje se caracteriza por las montañas que le envuelven y los espectaculares bancales dedicados al cultivo y su escarpada costa que va del Racó de s’Algar al Port des Canonge.
Historia
Los orígenes de Banyalbufar se encuentran en la alquería que nació en el siglo X con el nombre de Banyalbahar, topónimo mu-
sulmán que significa “construido junto al mar”. Después de la conquista de Mallorca, la vila fue atribuida a Gilabert de Cruïlles y Ramón Sa Clusa, nobles que participaron en el año 1.229 en la expedición militar de Jaume I. En el año 1.392 se implanta un régimen señorial: la Baronía de Banyalbufar, donde el señor de la Baronía tenía jurisdicción civil y criminal sobre todos los habitantes del pueblo. Tradicionalmente dedicado a la ganadería, a la pesca y a la agricultura, donde destacó por la producción de tomates de ramillete
Història
Els orígens de Banyalbufar es troben en la alquería que va néixer en el segle X amb el nom de Banyalbahar, topònim musulmà que significa “construït al costat de la mar”. Després de la conquesta de Mallorca, la vila va ser atribuïda a Gilabert de Cruïlles i Ramón Sa Clusa, nobles que van participar en l’any 1.229 en l’expedició militar de Jaume I.
7
Places of special interest - Reizvolle orte En l’any 1.392 s’implanta un règim senyorial: la Baronía de Banyalbufar, on el senyor de la Baronía tenia jurisdicció civil i criminal sobre tots els habitants del poble. Tradicionalment dedicat a la ramaderia, a la pesca i a l’agricultura, on va destacar per la producció de tomàquets de ramellet i del vi de Malvasía, avui en procés de recuperació, Banyalbufar s’ha convertit en un poble turístic sense perdre el seu singular encant.
Ruta cultural
De les moltes excursions que es poden realitzar a la zona, la més coneguda i recomanable per a tots els públics és la que va des del poble de Banyalbufar al Port des Canonge seguint l’antic cami anomenat la “Volta des General”. Entre els llocs d’interès cultural destaquen la torre Des Verger o talaia de ses Ànimes, que està restaurada per complet, i que és una antiga torre de defensa que servia per a avisar de la arribada de corsaris, situada sobre un barranc als afores del poble en direcció a Estellencs, des d’on es contempla una impressionant vista de la costa, també destaca l’antic palau de “Sa Baronía” amb un pati interior i una torre de defensa del segle XVII. Més informació: www.ajbanyalbufar.net
8
y del vino de Malvasía, hoy en proceso de recuperación, Banyalbufar se ha convertido en un pueblo turístico sin perder su singularidad.
Ruta cultural
De las muchas excursiones que se pueden realizar por la zona, la más conocida y recomendable para todos los públicos es la que va desde el pueblo de Banyalbufar al Port des Canonge siguiendo el antiguo camino llamado la “Volta des General”. Entre los lugares de interés cultural destacan la torre des Verger o talaia de ses Ànimes, que está restaurada por completo, y que es una antigua torre de defensa que servía para avisar de la llegada de corsarios, ubicada sobre un barranco a las afueras del pueblo en dirección a Estellencs, desde donde se contempla una impresionante vista de la costa, también destaca el antiguo palacio de “Sa Baronía” con un patio interior y una torre de defensa del siglo XVII.
Más información en: www.ajbanyalbufar.net
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Banyalbufar
Banyalbufar, a municipality located in the south-western part of the Serra de Tramuntana mountain range, has a population of around 500. Its landscape is characterised by the surrounding mountains, its spectacular agricultural terraces and steep coast. The origins of Banyalbufar have been traced back to the farmhouse erected in the 10th century under the name Banyalbahar, a Moslem place name that means “built next to the sea”. Traditionally dedicated to cattle raising, fishing and agriculture, this house was particularly noteworthy due to the production of cluster tomatoes and wine from Malvasía. It is currently under renovation. Worth highlighting are the “Torre des Verger” tower, the old “Sa Baronía” palace with its interior courtyard and a 17th-century defence tower.
Banyalbufar, eine Gemeinde im Südwesten der Serra de Tramuntana, hat etwa 500 Einwohner und seine Landschaft ist durch seine umliegenden Berge, die für den Anbau bestimmten eindrucksvollen Terrassen und seine steil abfallende Küste gekennzeichnet. Die Ursprünge von Banyalbufar finden sich in einer im X. Jahrhundert entstandenen Ansiedlung mit dem Namen Banyalbahar, eine muslimische Ortsbezeichnung, die „am Meer erbaut” bedeutet. Der Ort widmet sich traditionell der Viehhaltung, Fischerei sowie der Landwirtschaft und wurde für die Produktion von Ramillete-Tomaten und des Malvasier-Weins, dessen Anbau heute wiederbelebt wird, bekannt. Besonders charakteristisch sind der „Torre des Verger” und der alte Palast „Sa Baronía” mit einem Innenhof und einem Verteidigungsturm aus dem XVII. Jahrhundert.
9
10
A
ntoni Maria Alcover
La nostra gent
Nuestra gente
A
La nostra gent ntoni Maria Alcover y Sureda
(Manacor, 1862 - Palma, 1932)
Antoni Maria Alcover y Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932) fue un escritor mallorquín modernista, eclesiástico, lingüista, folclorista y publicista. Diseñó las iglesias de Calonge (Santanyí), Son Carrió, la capilla de la Pedra Sagrada (Calvià), entre otras, siempre inspirándose en el románico que habia conocido en sus excursiones filológicas de Cataluña.
Biografía
Nació en Santa Cirga, finca situada entre Manacor y Porto Cristo, hijo de labradores acomodados. Tras estudiar latín y cultura clásica se trasladó, a los 15 años a Palma por estudiar en su seminario. Muy rápidamente se dio a conocer como polemista intransigente, puesto que su carácter recio lo hizo intervenir en furiosas polémicas. Su vocación literaria se despertó primero en castellano, y a partir del 1879 en catalán. A partir de este año inició la tarea de recoger en el catalán coloquial de Mallorca las fábulas, que empezó a publicar el 1880 con el pseudónimo de “Jordi d’es Racó”. El 1885 publica Contarelles, un recuento de narraciones de tema popular. El 1886 fue ordenado presbítero. Fue vicario de la parroquia de Manacor, y el 1888 obtuvo la cátedra de Historia Eclesiástica al Seminario. Más adelante llegaría a ser Vicario General y Canónigo de la Sede de Mallorca.
Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932) va ser un escritor mallorquí modernista, eclesiàstic, lingüista, folclorista i publicista. Va dissenyar les esglésies de Calonge (Santanyí), Son Carrió, la capella de la Pedra Sagrada (Calvià), entre altres, sempre inspirant-se en el romànic que havia conegut en les seves excursions filològiques arreu de Catalunya.
Biografia
Va néixer el 1862 a Santa Cirga, possesió situada entre Manacor i Portocristo, fill d’Antoni Alcover i Catalina Sureda, pagesos benestants. Després d’estudiar llatinitat es traslladà, als 15 anys a Palma per estudiar al seminari. Molt prest es donà a conèixer com a polemista intransigent, ja que el seu caràcter fort el féu intervenir en furioses polèmiques. La seva vocació literària es despertà primer en castellà, publicant en aquesta llengua quadres de costums mallorquins, i a partir del 1879 en català, per influència de Josep Miralles i Sbert. A partir d’aquest any inicià la tasca de recollir en el català col·loquial de Mallorca
les rondalles, que començà a publicar el 1880 amb el pseudònim de Jordi des Racó. El 1885 publicà Contarelles d’En Jordi des Recó, un aplec de narracions de tema popular. El 1886 fou ordenat prevere. Fou vicari de la parròquia de Manacor, i el 1888 obtingué la càtedra d’Història Eclesiàstica al Seminari. Més envant arribà a ser vicari general i canonge de la Seu de Mallorca. El 1906, per iniciativa seva i sota la seva presidència, es celebrà el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
11
La nostra gent
Obra
La seva producció literària, diri-
En 1906, por iniciativa suya, y bajo su presidencia se celebró el Primer Congreso Internacional de la Lengua Catalana. Cuando se constituyó la Sección Filológica del Instituto de Estudios Catalanes fue nombrado presidente. Debido a la feroz disputa que mantuvo con los miembros del Instituto, esta relación terminó pronto. Francesc de B. Moll
Quan es constituí la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en fou nomenat president (1911). A causa de la ferotge disputa que mantingué amb els membres de l’Institut, aquesta relació es va acabar prest. La seva obra magna fou el Diccionari Català-Valencià-Balear, del qual només va veure publicat un volum i que acabà el seu col·laborador Francesc de B. Moll, que no l’havia abandonat en el moment de l’enfrontament amb el món cultural oficial. Entre d’altres, va tenir el càrrecs de corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Morí a la ciutat de Mallorca l’any 1932.
Francesc de Borja Moll
gida a la investigació lingüística, la història, la descripció de costums populars, el recull de materials folklòrics és de pocs artificis, prosa sense voluntat estètica, es redueix a la “Recopilació de Rondalles Mallorquines de Jordi des Racó”, algunes biografies, una novel·la de costums i els dietaris dels seus viatges.
Su obra magna fue el Diccionario Catalán-Valenciano-Balear, que no vio terminado, y que acabó su colaborador Francesc de Borja Moll. Entre otros, tuvo el cargo de corresponsal de la Academia de Buenas Letras de Barcelona y mantenedor de los Juegos Florales de Barcelona.
Obra
Ermita de la Pedra Sagrada (Santa Ponça, Calvià)
12
Su producción literaria, dirigida a la investigación lingüística, la historia, la descripción de costumbres populares, la recogida de materiales folclóricos es de pocos artificios, prosa sin voluntad estética, se reduce a la “Recopilació de Rondalles Mallorquines de Jordi des Racó”, algunas biografías, una novela de tono costumbrista, y los dietarios de sus viajes.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Unsere Menschen Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932) war ein mallorquinischer Schriftsteller, Vertreter des Modernismus, Geistlicher, Sprachforscher, Volkskundler und Publizist. Angeregt durch den romanischen Stil entwarf er u.a. die Kirche von Calonge, Son Carrió sowie die Kapelle „Pedra Sagrada” (Calvià). Sein Meisterwerk war das Diccionario Catalán-Valenciano-Balear, das von Francesc de Borja i Moll zu Ende geführt wurde. Er war Korrespondent der „Academia de Buenas Letras” von Barcelona und Redner des Dichterwettstreits „Juegos Florales de Barcelona”.
Our People
Il·lustració de les Rondalles Mallorquines de Jordi des Racó
Antoni Maria Alcover i Sureda (Santa Cirga, Manacor, 1862 - Palma, 1932) was a Mallorcan writer who also was a modernist, clergy man, linguist, folklorist and publicist. Always drawing inspiration from the Romanesque style, he designed various churches, including those in Calonge and Son Carrió. He also designed the
“Pedra Sagrada” (“Sacred Stone”) Chapel (Calvià). His masterpiece was the Diccionari català-valencià-balear, (Catalan-Valencian-Balearic Dictionary), which was finished by Francesc de Borja i Moll. He was also a correspondent for the Acadèmia de Bones Lletres of Barcelona and President of the Jocs Florals (Floral Games) of Barcelona.
13
E 14
ls toros de Costitx
Cultura
Cultura
Cultura - Culture - Kultur Los toros de Costitx o “Caps de Bous” son tres cabezas de bronce de la época talayótica, hallados en el año 1.894 en las excavaciones del santuario de Son Corró y adquiridos por el Museo Arqueológico Nacional. Se trata de tres cabezas de toro, finamente modeladas con los ojos trazados en planos paralelos superpuestos y las fosas nasales y la boca marcadas por profundos vaciados. Uno de los ejemplares tiene un doble anillo insertado en el morro. En todos los casos, los cuernos y las orejas han sido fundidos aparte. Los “Caps de Bous”, están considerados como uno de los testimonios más destacables de culto al toro, una de las prácticas religiosas del hombre talayótico. Esta taurolatría se aplica en Mallorca y en el ámbito mediterráneo, donde aparece en continua relación con los ritos de fecundación y vinculada en muchas ocasiones a divinidades celestes, su posible conexión con los ritos funerarios viene dada por los hallazgos en lugares de enterramiento.
Els toros de Costitx o “Caps de Bous” són tres caps de bronze de l’època talaiòtica, trobats a l’any 1.894 en les excavacions del santuari de Son Corró i adquirits pel museu Arqueològic Nacional. Es tracta de tres caps de toro, finament modelats amb els ulls traçats en plànols paral•lels superposats i les fosses nasals i la boca marcades per profunds buits. Un dels exemplars té un doble anell inserit en el morro. En tots els casos, les banyes i les orelles han estat fosos a part. Els “Caps de Bous”, estàn considerats com un dels testimonis més destacables de culte al toro, una de les pràctiques religioses de l’home talaiòtic. Aquesta taurolatría s’aplica a Mallorca i
en l’àmbit mediterrani, on apareix en contínua relació amb els ritus de fecundació i vinculada en moltes ocasions a divinitats celestes, la seva possible connexió amb els ritus funeraris ve donada per les troballes en llocs de soterrament.
Descobriment
Aquestes peces van ser descobertes per Joan Vallespir, propietari de la finca de Son Corró, i van ser venudes al Museu Arqueològic Nacional de Madrid, on es conserven actualment.
Descubrimiento
Estas piezas fueron descubiertas por Joan Vallespir, propietario de la finca de Son Corró, y fueron vendidas al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, donde se conservan actualmente. Tanto la casa de Cultura de Costitx, como el Museu de Mallorca, poseen una teoría bastante atracti-
va: las cabezas no son de factura local, sino que eran “akroterias” (mascarones de proa) de barcos capturados por los piratas talayó-
ticos. Para apoyar esta teoría, solamente tenemos que fijarnos en que las esculturas tienen una calidad nunca vista antes en objetos
15
Tant la casa de Cultura de Costitx, com el Museu de Mallorca, posseïxen una teoria bastant atractiva: els caps no són de factura local, sinó que eren “akroterias” (mascarons de proa) de vaixells capturats pels pirates talaiòtics. Per a donar suport aquesta teoria, solament hem de fixar-nos que les escultures tenen una qualitat mai vista abans en objectes talaiòtics, “Els Toros de Costitx” tenen forats ideals per a ser col•locats a la part alta d’un pal, tal com eren les proes dels vaixells de l’època, i, seccionar les “akroterias” capturades i exposar-les en santuaris, era una pràctica bastant difosa entre altres cultures del mediterrani, i podien haver exercit influència sobre la gent.
talayóticos, “Los Toros de Costitx” tienen sendos agujeros ideales para ser colocados en lo alto de un poste, tal como eran las proas de los barcos de la época, y, seccionar las “akroterias” capturadas y exponerlas en santuarios, era una práctica bastante difundida entre otras culturas del mediterráneo, y podían haber ejercido influencia sobre la gente.
16
Cultura - Culture - Kultur Bei den Stieren von Costitx oder „Caps de Bous” handelt es sich um drei Bronzeköpfe aus der talayotischen Zeit, die im Jahr 1894 bei Ausgrabungen der Kultstätte Son Corró gefunden und durch das staatliche archäologische Museum, dem „Museo Arqueológico Nacional”, in dem sie gegenwärtig aufbewahrt werden, erworben wurden. Sie werden als eines der bemerkenswertesten Zeugnisse für den Stierkult der talayotischen Menschen angesehen. Ihre mögliche Verbindung mit Bestattungsriten ist auf ihren Fundort an Grabstätten zurückzuführen. Jeder „Stier von Costitx” hat eine mächtige Öffnung, ideal zur Anbringung an der Bugspitze der Schiffe jener Zeit. Es wird angenommen, dass es sich um Gallionsfiguren handelt, die von talayotischen Piraten erbeutet wurden.
The “Bulls of Costitx” or “Caps de Bous” (Bull Heads) are three bronze heads from the Talayot period. Found in the year 1894 during excavations at the sanctuary of Son Corró, they were acquired by the National Archaeological Museum, where they are presently housed. These heads are considered one of the most outstanding testimonies to the practice of bull worship that existed during this period. Their possible connection to funerary rites stems from the discoveries made at burial grounds. The “Bulls of Costitx” each have holes ideal for placing them in the high part of the bows of the period’s boats. It is believed that they were figureheads for boats captured by the Talayot pirates.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
13è Festival Mallorca Dilluns, 30 de juliol - 22,30 hores. Plaça Major. Sa Pobla. AL FOSTER QUINTET – plays a tribute to Miles Davis. Al Foster, bateria. Eli Degibri, saxo tenor. Eddie Henderson, trompeta. Kevin Hays, piano. Doug Weiss, contrabaix.
Dimarts, 7 d’agost - 22,30 hores. Plaça Major. Sa Pobla. ANA POPOVIC BLUES BAND Ana Popovic, guitarra i veu. Ronald Jonker, baix. Andrew Thomas, bateria. Michele Papadia, teclats.
Ana Popovic, nascuda a Serbia, fou influïda per la figura del seu pare, que acostumava a convidar amics a casa per realitzar jams sessions. El seu CD de llançament, “Hometown” (1998), va causar una molt bona impressió com a cantant i guitarrista i li va permetre participar en l’homenatge a Jimi Hendrix, “Blue Haze” (2000). L’ascens d’Ana Popovic a la popularitat en la meca del gènere (Estats Units), quan la majoria dels músics de blues treballen en una relativa marginalitat, ha sorprès propis i estranys. Ana desenvolupa un personal estil amb capacitat de crear noves i fresques melodies de soul, funk i power blues. Enèrgica i tècnicament impecable, la seva proposta queda perfectament reflectida en el seu premiat últim disc, titulat simplement “Ana!” (2005) i enregistrat en directe.
Dimarts, 21 d’agost - 22,30 hores. Plaça Major. Sa Pobla.
MARCOS COLLADO TRIO Marcos Collado, guitarra elèctrica. Tomas Merlo, baix elèctric. Ruben García, bateria.
A mitjans dels 90, el guitarrista mallorquí Marcos Collado i el baixista Tomás Merlo formen una banda amb la qual poder donar curs a les seves preferències musicals interpretant, entre d’altres, temes de Chick Corea i Weather Report. Al cap de poc temps el grup se separaria per tornar-se a ajuntar de nou a principis del 2006 i al costat del baterista Rubén García formar Marcos Collado Trío. El fruit d’un any de treball junts, veu ara la llum el primer treball del trio titulat “What’s up” i està format per nou temes de composició pròpia, que fugen del fàcil recurs dels standard. Marcos Collado ha sabut crear un so propi, desenvolupant totes les seves aptituds i ajudat per l’impecable acompanyament de Tomás i Rubén han aconseguit una identitat com a grup.
Jazz Sa Pobla HORACIO FUMERO TRIO + JOSEP MARIA FARRÀS - Tot recordant Tete. Horacio Fumero, contrabaix. David Xirgu, bateria. Albert Bover, piano. Josep Maria Farràs, trompeta.
Homenatge a Tete Montoliu (1933 – 1997), el més prestigiós i reconegut universalment dels nostres músics de jazz, amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Horacio Fumero és un dels músics que el va acompanyar durant més de vint anys. Albert Bover, el seu pianista preferit de la nova generació, que ha estat assenyalat moltes vegades com l’hereu de Tete, i David Xirgu, que va ser, fins i tot essent molt jove, qui portava el ritme de la Big Band amb la qual tocava el mestre. I la col·laboració estel·lar de Josep Maria Farràs, el trompetista que manté intacte la tradició més genuïna. El format de trio era el seu preferit i aquest concert serà en record d’aquella forma tan seva de fer música, amb l’espontaneïtat com protagonista, amb la comunicació entre els músics i el públic com a mitjà perquè es generi el que, dins d’un llenguatge jazzístic, succeeixi a l’escenari. Composicions originals de Tete Montoliu, d’algun dels seus músics favorits com Thelonius Monk , i també dels integrants del Trio.
Dimarts, 28 d’agost - 22,30 hores. Plaça Major. Sa Pobla.
LEE KONITZ + FRANÇOIS THÉBERGE 5. Lee Konitz, saxo alt. François Théberge, saxo tenor. Stéphane Belmondo, trompeta. Jerry Edwards, trombó. Ali Haurand, contrabaix. Alan Jones, bateria.
Lee Konitz (1927), ha escrit una de les més belles pàgines del post bop al costat de Lennie Tristano, Miles Davis, Gil Evans, Gerry Mulligan, Chet Baker, Charles Mingus i tants d’altres. Aquest gegant del saxo alt, premiat millor saxofonista del món segons la prestigiosa revista de jazz Downbeat, ha sabut investigar infatigablement i no ha dubtat a acostar-se a l’avantguarda europea. És el que demostra al costat del saxofonista quebequès François Théberge (1963), resident a França, que ha explorat al repertori de Konitz al disc compacte “Music of Konitz” (2002). Amb el quintet de Théberge, Konitz a trobat un acompanyament de gran classe al servei d’una enginyeria de la improvisació a les melodies constantment reinterpretades. Més de mig segle després de les llegendàries sessions de “Birth of the Cool” (1949) al costat de Miles Davis, Konitz segueix inesgotable i Théberge demostra que és dins la tradició on el jazz es renova millor.
13è Festival Mallorca Jazz Sa Pobla
Dilluns, 13 d’agost - 22,30 hores. Plaça Major. Sa Pobla.
20
S
argantana i Ciprelló
Fauna i flora
Fauna y flora
Fauna y flora
S
Familia: Lacertidae. Hábitat: Illa de sa Dragonera. Nombre científico: Podarcis lilfordi. Nombre común en Catalán: sargantana. Nombre común en Castellano: lagartija balear.
La lagartija balear, ausente en la isla de Mallorca debido a las modificaciones ambientales introducidas por el hombre a lo largo de la historia, es, junto con “el ferreret” (Alytes muletensis) de la sierra de Tramuntana, los vertebrados terrestres más antiguos de las Baleares. Es un pequeño reptil de color verde oscuro, con cuatro extremidades cortas con el cuerpo y la cola largos. Estas lagartijas tienen un breve letargo durante los meses más fríos. Son omnívoros y se las observa subidas sobre arbustos, buscando pequeños
invertebrados, insectos, flores, semillas, también animales muertos (gaviotas, ratas, etcétera). Hacen dos puestas de 2 - 3 huevos, una en primavera y otra a comienzo de verano. Las crías nacen al calor del sol al cabo de unos 60 días. La lagartija balear es presa del cernícalo, del halcón marino, de las ratas, de la gaviota, etc. No se permite alimentarlas, ya que se puede modificar su alimentación natural y afectar de forma colateral a otras especies que dependen de sus costumbres naturales.
argantana
Les sargantanes, absents a l’illa de Mallorca a causa de les modificacions ambientals introduïdes per l’home al llarg de la història, són, juntament amb “el ferreret” (Alytes muletensis) de la serra de Tramuntana, els vertebrats terrestres més antics de les Balears. És un petit rèptil de color verd oscurs, amb quatre extremitats curtes. Té el cos i la cua llargs. Les sargantanes tenen una breu letargia durant els mesos més freds. Són omnívores i se les observa enfilades sobre arbusts, cercant petits invertebrats, insectes, flors, llavors... també animals morts (gavines, rates...). Fan dues postes de 2 - 3 ous, una per primavera i l’altra a començament d’estiu. Les cries neixen al calor del sol al cap d’uns 60 dies. Les sargantanes són preses del xoric, del falcó marí, de les rates, de la gavina, etc. No es permet alimentar-les, ja que es pot modificar la seva alimentació natural i afectar de forma col·lateral a altres espècies que depenen dels seus costums naturals.
21
auna und Die auf der Insel Mallorca verschwundenen Balearen-Eidechsen sind zusammen mit der Geburtshelferkröte - „Ferreret” genannt – die ältesten Landwirbeltiere der Balearen. Es handelt sich um ein kleines Reptil von dunkelgrüner Farbe mit vier kurzen Gliedmaßen sowie einem langen Rumpf und Schwanz. Sie sind Allesfresser und halten während der kältesten Monate einen kurzen Dämmerschlaf. Sie haben im Jahr 2 – 3 Gelege, eine im Frühling und die andere im Sommer. Die Brut schlüpft innerhalb von etwa 60 Tagen. Sie sind die Beute von Turmfalken, Eleonorenfalken, Ratten und Möven.
22
The Balearic lizard, which does not exist on the island of Mallorca, is the oldest land vertebrate of the Balearic Islands, together with the “ferreret” (Mallorcan midwife toad). It is a small, dark green reptile with four short extremities, while its body and tail are both long. An omnivorous creature, it hibernates briefly during the colder months. It lays two to three eggs twice a year, once in the spring and once in the summer, and the babies are born after a period of around 60 days. It is prey to kestrels, seahawks, rats and seagulls.
Erica multiflora L. Este brezo es un componente frecuentísimo en nuestros pinares. Sus flores rosadas, todas agrupadas en la parte final de las ramas, la identifican con seguridad. Como todos los brezos, tiene las hojas pequeñas agrupadas en tres y de un color más claro que en la variedad “Erica arborea”. Vive sobre sustratos carbonatados (una excepción en las ericáceas europeas).
Fauna i flora
Familia: Ericaceae. Nombre común en Catalán: Ciprelló, Bruc d´hivern, Cepell Peterrell, Xipell, Xiprell. Nombre común en Castellano: Brezo, Bruguera, Ucre. Época de floración: agosto, septiembre, octubre, noviembre, diciembre, enero. Formas vitales: Nanofanerófito. Hábitat: matorrales y pinares sobre suelos carbonatados.
Aquest arbust és un component frequentísim als nostres pinars. Les seves flors rosades, totes agrupades a la part final de les branques, la identifiquen amb seguretat. Com tots els brucs, té las fulles petites agrupades en tres i de un color més clar que en la varietat “Erica arborea”. Viu sobre substrats carbonatats (una excepció en las ericàcies europeas).
23
Erica multiflora L. Características
Es un arbusto perenne de las familia de las ericáceas, puede llegar hasta los 2 metros de altura. Tiene los tallos rectos, las hojas en verticilos. Las flores agrupadas en racimos compactos de largos pedúnculos, la corola es de color rosado blancuzco, en forma de campana de hasta 3 centímetros de longitud. El cáliz es mucho más corto que la corola. Estambres con anteras de color marrón oscuro, que sobresalen de la corola y con filamentos de color rojizo. Vive en bosques secos y matorrales, sobre sustratos carbonatados (una excepción en las ericáceas europeas).
24
Característiques
És un arbust perenne de la família de les ericàcies, pot arribar fins als 2 metres d’alçada. Té les tiges erectes, les fulles en verticils. Les flors agrupades en raïms compactes de llargs peduncles, la corol.la de color rosat blanquinós, en forma de campana de fins a 3 centimetres de llargada. El calze molt més curt que la corol.la. Estams amb anteres de color marró fosc, que sobresurten de la corol.la i amb peduncles de color vermellós. Viu en boscos secs i matolls, sobre substrats carbonatats (una excepció en les ericàcies europeas).
Immergrüner Strauch aus der Familie der ericácea (Heidekrautgewächse), der eine Höhe von bis zu 2 Meter erreicht. Gerade Stiele, wirtelförmig angeordnete Blätter, an langen Blütenstielen zu kompakten Trauben angeordnete Blüten, rosa-weißliche Blütenkrone in Form einer Glocke mit einer Länge von bis zu 3 cm und ein Blütenkelch, der viel kürzer als die Krone ist. Staubblatt mit Staubbeutel von dunkelbrauner Farbe, die über die Krone herausragen und rötliche Staubfäden haben. In Trockenwäldern und Gebüschen.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Fauna i flora
Erica Multiflora L.
Heather
Perennial bush of the heather family - ericaceae- till 2 m. tall. Erect stems. Leaves in whorls. Flowers grouped in compact racemes with long peduncles. Pink whitish corolla, bell- shaped till 3 cm long. Calyx much shorter than corolla. Stamens with dark brown anthers, protruding from corolla with red filaments. In dry woods and heaths.
25
28
E
s Carb贸
Excursions
Excursiones
Excursiones
Característiques: Platja aïllada verge, d’ocupació mitja, sorra blanca i fina, amb aigües tranquil·les, de 1.400 metres de llarg per 50 metres d’ample. Durada: aproximadament 1 hora. Distància: aproximadament dos quilòmetres. Dificultat: molt baixa.
Es
Características: Playa aislada virgen, de ocupación media, arena blanca y fina, con aguas tranquilas, de 1.400 metros de largo por 50 metros de ancho. Tiempo: aproximadamente una hora de recorrido. Distancia: aproximadamente dos kilómetros. Dificultad: muy baja.
Recorrido
Al sur de la Colònia de Sant Jordi, en dirección al Cap Salines, encontramos el conjunto de
Carbó
playas más paradisíacas de Mallorca. Es Carbó y Ses Roquetes están a media hora a pie desde el puerto, aunque media hora es poco esfuerzo teniendo en cuenta la gran recompensa: 1.400 metros de arena finísima que se sumerge suavemente en el agua impecable de toda esa zona. Estas playas representan una muy buena alternativa a la playa de Es Trenc, que en temporada alta registra un elevado número de bañistas.
Recorregut
Al sud de la Colònia de Sant Jordi, en direcció al Cap Salines trobam el conjunt de platjes més paradisiaques de Mallorca. Es Carbó i Ses Roquetes són a mitja hora a peu des del port. Mitja hora de caminar no és massa esforç tenguent en compte que la recom-
29
Excursiones
Es El camino empieza a la derecha del faro, éste es plano y bordea todo el tiempo la costa. Durante todo el recorrido tendremos a la vista el Parque Nacional Marítimo-Terrestre del Archipiélago de Cabrera. El camino pasa por diferentes calas hasta llegar a una gran playa de arena blanca, la playa de es Caragol. Cruzándola y siguiendo el camino de la costa se llega a es Carbó, final de nuestra excursión. Muy importante: Durante el recorrido de nuestra excursión y sobre todo en nuestro destino la playa “Es Carbó” podremos contemplar “Lliris de Mar” o en castellano: “Nardos Marinos”, se trata de una planta legalmente protegida presente en el Catálogo Balear de Especies Vegetales Amenazadas. “Es Carbó” es uno de los pocos lugares de Mallorca donde podemos encontrarla, POR FAVOR no las cojas ni las arranques, mantener esta especie depende de nosotros.
30
Carbó
pensa són 1.400 metres d’arena finíssima que s’enfonsa suament dins l’aigua impecable de tota aquella costa. Aquestes platjes representen una bona alternativa a la platja de Es Trenc, que en temporada alta registre una gran quantitat de banyistes. El camí comença a la dreta del far, aquest és pla i voreja durant tot el recorregut la costa. Durant tot el camí tindrem a la vista el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. El camí passa per diferents cales fins a arribar a una gran platja d’arena blanca, la platja des Caragol. Si es
creua i se segueix el camí de la costa s’arriba a es Carbó, final de la nostra excursió. Molt important: Durant el recorregut de la nostra excursió i sobre tot al nostre destí, la platja “Es Carbó” podrem contemplar “Lliris de Mar”, es tracta d’una planta legalment protegida present en el Catáleg Balear d’Espècies Vegetals Amenaçades. “Es Carbó” es un dels pocs llocs de Mallorca on podem trobarla, SI US PLAU no les agafis ni les tallis, mantindre l’espècie depèn de noltros.
Excursions - Ausflüge Strand abgelegen Unerschloßen, Mittleres Besucheraufkommen, Sand Weiß, Fein Ruhige See, 1400 m lang x 50 m breit. Dauer: Rund 1 Stunde. Entfernung: Etwa 2 Kilometer. Schwierigkeitsgrad: Sehr leicht. Südlich von Colònia de Sant Jordi in Richtung Cap de Ses Salines findet man noch Traumbuchten wie beispielsweise die Platja de es Carbó und Ses Roquetes, die man nach ca. 30-minütigem Fußmarsch erreicht. Dort bezaubert ein 300 m breiter und 50 m tiefer, flach ins Wasser abfallender Strand mit feinstem Sand die Badebesucher. Die strände sind ruhig und kaum touristisch erschlossen. Auch weil dieser Strand nicht mit dem Auto erreichbar ist, stellt er eine schöne Alternative zu dem in der Hochsaison manchmal recht überlaufenen Strand Es Trenc auf der anderen Seite von Colònia de Sant Jordi dar. Am Leuchtturm halten wir uns rechts. Der Weg führt ohne Steigungen ausnahmslos direkt an der Küste entlang, vor uns im Meer liegt der Cabrera-Archipel, ein wertvolles Natur- und Meereschutzgebiet. Der Weg führt vorbei an zahlreichen felsigen Calas, und plötzlich tut sich ein lang gezogener, weißer Sandstrand vor uns auf: die Playa de Es Caragol. Setzten wir unseren Weg weiter die Küste entlang fort, so gelangen wir zur Playa de Es Carbó.
Während unserer Exkursion und vor allem an unserem Zielort, dem Strand „Es Carbó”, können wir Meerstrandnarzissen, die als „Lliris de Mar” bezeichnet werden, betrachten. Es handelt sich um eine gesetzlich geschützte und im Balearischen Katalog bedrohter Pflanzenarten aufgenommene Art. „Es Carbó” ist einer der wenigen Orte auf Mallorca, an dem sie zu finden ist. BITTE weder pflücken noch ausreißen, die Erhaltung der Art liegt in unserer Hand.
Isolated unspoiled beach, not very crowded, white sand, thin, calm water, 1400 m long x 50 m wide. Time: approximately 1 hour. Distance: approximately 2 kilometres. Difficulty: Very easy South of Colònia de Sant Jordi towards Cap de Ses Salines dream bays are to be found such as, for example, the Platja de es Carbó, which can be reached in half an hour on foot. But then a beach measuring 300 m in width and 50 m in breadth, gently slo-
ping into the sea enchants with the finest sand. The beaches are quiet and hardly developed and represents an alternative in the peak season to the sometimes somewhat overcrowded beach of Es Trenc on the other side of Colónia de Sant Jordi. The flat trail starts to the right of the lighthouse and skirts the coastline the entire way. The National Maritime-Terrestrial Park of the Cabrera Archipelago can be seen at all times. The trail passes through several coves until reaching Es Caragol, a long beach of white sand. Cross the beach and follow the coastal trail to Es Carbó, the following beach. During the course of our excursion and, above all, at our destination, “Es Carbó” beach, we can see the “Lliris de Mar” or, as they are called in English, Sea Daffodils. This is a legally-protected plant included in the Balearic Catalogue of Threatened Plant Species. “Es Carbó” is one of the few places on Mallorca where this flower can be found. PLEASE do not pick them – it is our responsibility to preserve this species.
31
Gastronomia
Gastronom铆a
32
Tramp贸
Gastronomía - Gastronomy Gastronomy - Gastronomí Teoria i pràctica del “trampó”mallorquí per Climent Picornell El Trempó es una mezcla harmónica, proporcionada y afinada de tomate, pimiento verde mallorquín y cebolla mallorquina. Aceite, sal y nada más. Todo lo demás que se añada o se quite son variaciones mal hechas sobre el mismo tema. Admite que añadamos ingredientes como manzana, alcaparras, un par de aceitunas, patatas o judías hervidas, garbanzos.. pero por ejemplo un
lata de atún ya no se admite y no hablemos de añadir barbaridades como las banderillas envinagradas: eso no es Trempó. La mezcla tiene que ser harmónica y proporcionada: mucho tomate, poco pimiento y menos cebolla. La calidad de los ingredientes es muy importante. Los pimientos tienen que ser de un verde blanquecino, un poco jugosos y la cebolla blanca mallorquina y tierna.
Anem, idò, a posar les bases definitives sobre el trempó. El trempó, senyores i senyors, per si no ho sabien, és una mescla harmònica, proporcionada i afinada de tomàtiga (pelada o no, amb les llavors tretes o no), prebe verd mallorquí (no del gruixat de torrar, per favor, no!) i ceba mallorquina. Oli i sal i res pus. Res pus. Tot la resta que s’hi posi, o li llevin, són variacions apòcrifes sobre el mateix tema. Que admet afegitons, tants com es vulguin, però ja no és trempó de bon de veres. Que si sa padrina hi posava poma, va bé; que si un parell d’olives o tàperes o fonoll marí o patates bullides, ciurons, mongetes, bé!...; que si una llauneta de tonyina, ja no tan bé, i no en parlem d’afegir-hi altres barbaritats, com aquestes banderilles d’envinagrat : això no és trempó, és
com la sangría que donen als guiris per devers la vorera de mar. Havíem quedat en què la mescla havia de ser harmònica i proporcionada. Primer les quantitats. Molta tomàtiga, molt menys prebe i, encara menys, ceba. Les qualitats dels ingredients són el més important. Els prebes, han de ser d’un verd blanquinós, un poc sucosos, la ceba, mallorquina, blanca i tendra, la forastera és massa coventa, massa potent, “mata tot lo altre”. És, per tant, una condició prèvia al trempó saber-ne triar els elements. I obrar-los bé. El trempó, com determinats aguiats mariners, es feia ràpidament i sense gaire concessions a les presentacions, és per això que no discutirem molt si la tomàtiga va bé que sigui, o no, pelada. El tema de llevar-li les llavors, algú ho troba convenient, algú altre creu que el
Ingredientes para 4 personas:
6 tomates, 6 pimientos verdes mallorquínes, 2 cebollas mallorquinas, Aceite de oliva y sal.
líquid que les enrevolta forma part del suquet necessari a l’harmonia del resultat final. El prebe, ben net, obligatòriament sense llavors, els més puristes diuen que esbocinat amb les mans, que no toqui ganivet i la ceba, tallada de per llarg, no es pot admetre un trempó amb la ceba tallucada i picadeta : una mica de serietat amb les coses de menjar!
33
Gastronomy - Gastronomía Gastronomy
Trampó Trempar
Trempar, en mallorquí, vol dir mesclar i condimentar, principalment l’enciam, l’endívia o altres mescles de verdura com el trempó o el farcit dels cocarrois. També es trempa la carn de les panades o el “pastó” abans d’omplir les sobrassades. Ho he sentit aplicat a afinar bé un instrument musical, trempar les xeremies i a posar al bon punt aigua calenta i freda, trempar l’aigua. Per als catalans, trempar, és, avui en dia, sinònim d’enravenar. La trempera matinera, que no és trempera vertadera i tot això. A algunes comarques però, trempar i amanir conviuen. Per tant si trempar vol dir mesclar, remenar, combinar i condimentar aquesta és una altra de les accions seqüencials de la construcció d’un bon trempó. Tomàtiga, prebe verd, ceba, sal i oli. O oli i sal ? Quin és l’ordre prevalent ? I no són qüestions tangencials, en el pa amb oli el fet de posar primer l’oli i després la sal, pot esgarrar tota l’arquitectura prèvia : primer la sal
34
Por lo tanto se tiene que saber escoger los elementos, y elaborarlos bien. Como es un plato que se hace de manera rápida, no entraremos en si el tomate ha de estar pelado o no, o si hemos de quitarle las semillas. El pimiento bien limpio, obligatoriamente sin semillas. La cebolla cortada a lo largo, no se puede permitir un Trempó con la cebolla picada a trocitos, un poco de seriedad con las cosas del comer!
“Trempar”
Trempar, es una combinación de mezclar, remover, combinar y condimentar, esta es la secuencia correcta para la construcción de un buen Trempó. Tomate, pimiento verde, cebolla, sal y aceite. Se recomienda, primero la sal y después el aceite. No se tiene que abusar, ha de quedar húmedo, pero no han de nadar los ingredientes.
Type of recipe: Vegetables Preparation
“Trempó” is a harmonious, well-balanced and refined dish consisting of tomato, green Mallorcan peppers and Mallorcan onion. Oil, salt and nothing else. A lot of tomato, a little pepper and even less onion. Always made with pure ingredients from the earth. The pepper must be very clean and have absolutely no seeds. The onion is to be cut lengthwise. Under no circumstances should an onion for “Trempó” be diced; we must take our food seriously! “Trempar” consists of mixing, stirring, combining and seasoningthe correct sequence for preparing a good “Trempó”. It is advisable to first add the salt and then the oil. They do not need to be used in excess; the dish must remain moist but the ingredients should not be swimming.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Trampó
Gastronomíe Gastronomí
Climent Picornell
Der „Trempó” ist eine harmonische, ausgewogene und verfeinerte Mischung aus Tomaten, grünen mallorquinischen Paprikaschoten und mallorquinischer Zwiebel. Öl, Salz und das ist alles. Viele Tomaten, wenig Paprika und noch weniger Zwiebel. Stets mit den Zutaten des Landes. Der Paprikaschoten gut säubern und natürlich die Kerne entfernen. Die Zwiebel wird längs geschnitten, ein „Trempó” mit einer in Würfeln geschnittenen Zwiebel
gehört sich nicht, schließlich muss bei Essensangelegenheiten ein wenig Ernst gewahrt werden! „Trempar” ist eine Kombination aus Mischen, Verrühren, Kombinieren und Würzen und das ist auch die korrekte Reihenfolge bei der Zubereitung eines guten „Trempó”. Es wird empfohlen, zuerst das Salz und danach das Öl zuzugeben. Dabei darf nicht übertrieben werden. Der „Trempó” muss feucht bleiben, die Zutaten dürfen aber nicht schwimmen.
i després l’oli. En el trempó es recomana primer la sal i després l’oli, però així com passa en els plats aguiats, es pot rectificar. No s´ha d’abusar. Ha de quedar humit, però no hi han de nedar, els ingredients. Alerta, per tant , amb l’oli i, un oli verjo amarga massa el trempó, amb un bon oli d’oliva, n´hi ha més que a bastament. Ja està? Ni d’un bon tros! Queda com dur-ho a la boca. Això de menjar el trempó amb forqueta i plat individual és una cursilada de panesillo ciutadà. El trempó és menja dins un únic plat, col•locat enmig de la taula i amb un tros de pa i els dits que fan d’agafatall. Els trossos de pa, es van amarant i, fins i tot, és permès i recomanat, sucar-los amb el brouet que va deixant la sàvia mescladissa dins el gran plat comunitari.
35
Productes tĂpics
Productos tĂpicos
36
A
rtesania de fang
Productos típicos - Productes típics
Los trabajos de barro de las denominadas ollerías, son una de las actividades artesanas más vivas de Mallorca, se fabrican objetos de uso cotidiano en la cocina de Mallorca y también otros objetos. Los objetos de barro se pueden encontrar en muchos lugares de la isla, pero en Pòrtol se fabrican la mayor parte. En los núcleos de Pòrtol y Sa Cabaneta, la tradición del barro se remonta al siglo XVIII, fue en esa época cuando se instalaron las ollerías y alfarerías que provenían de la vecina Santa Eugenia, introduciendo un oficio que se ha heredado de padres a hijos.
Els treballs en fang de les anomenades olleries, són una de les activitats artesanes més vives de Mallorca, es fabriquen objectes d´ús quotidià a les cuines de Mallorca i també altres objectes. Els objectes de fang es poden trobar a molts d´indrets de l´illa, però és a Pòrtol on més se´n fabriquen. En els nuclis de Pòrtol i Sa Cabaneta, la tradició del fang es remunta al segle XVIII, va ser en aquesta època quan es van instal·lar les olleríes i terrisseries que provenien de la veïna Santa Eugènia, introduint un ofici que s’ha heretat de pares a fills.
Elaboración
Elaboració
Se coloca una bola de barro encima de la rueda o torno i el ollero da forma a la pieza que quiere obrar. Para conseguir la misma altura y diámetro de las piezas, se ayuda con unos trozos de madera o caña de diversas medidas. La pieza se retira de la rueda cortándola con un hilo muy delgado de hierro.
mides. La peça es retira de la roda i de la resta del pilot de fang, tallant-la amb un fil molt prim de ferro o de niló. Per eliminar el fang que sobra de la base de les peces es llima amb la ferrussa. Després es posen les anses a la peça, si n’ha de tenir. Un cop
Es col·loca un pilot de fang damunt la roda o torn i l’oller dóna forma a la peça que vol obrar. Per aconseguir la mateíxa alçària i diàmetre de les peces, s’ajuda d’uns bocins de fusta o canya de diverses
37
A rtesania de fang
Después se ponen las asas a la pieza y se seca. Una vez secas, se le da un baño de barniz al interior. Después se colocan, de forma que no se toquen la una con la otra, dentro el horno para la cocción definitiva. Antiguamente los hornos eran de leña (horno árabe), hoy han sido sustituidos por los de gasoil, propano o electricidad. Una vez apagado el horno, se deben dejar enfriar las piezas antes de sacarlas. El proceso se ha acabado y ya se pueden utilizar.
Clasificación
Las ollas y “greixoneres” reciben unos nombres particulares según su finalidad: “saïmera” (para la manteca), “colera”, otras veces el nombre viene de su forma:
38
Pottery craftsmanship is one of Mallorca’s most dynamic artisan activities. The most common objects made are those used everyday in the Mallorcan kitchen: clay pots, clay dishes, etc. Other objects include flower pots, washing bowls and “siurells” (whistles made into the shape of figures,
painted white with flecks of bright colours), amongst others. In the towns of Pòrtol and Sa Cabaneta, the pottery tradition dates back to the 18th century. It was during that period when the potteries and pottery shops began, starting a trade that has been passed down from parents to children.
“bomber”, “calderó”, “fonda”, de cuello levantado. La clasificación más estendida entre todos los “ollers” es la que hace referencia al tamaño o a la capacidad de las piezas. Otras piezas que se realizan en las “olleries” tienen mucho que ver con su funcionalidad culinaria: vajillas, juegos de café, cazuelas, ceniceros, cobertores, embudos, ensaladeras, escudillas, fruteros, jarras aceiteras, morteros, botes de cocina, de manteca, cepilleros, saleros, salseras, tazas, boles, vasos, jarras, teteras, etcétera.
eixuta, se li dóna un bany de vernís a l’interior. Després es col·loquen, de manera que no es toquin l’una amb l’altra, dins el forn per a la cocció definitiva. Antigament els forns eren de llenya (forn àrab), avui han estat substituïts pels de gasoil, propà o electricitat. Una vegada apagat el forn, s’han de deixar refredar les peces abans de treure-les-en. Algunes, per la seva mida, han de ser cordades. El procés s’ha acabat i ja són a punt per ser utilitzades.
Classificació
Les olles i greixoneres reben uns noms particulars segons la seva finalitat: saïmera, colera, altres vegades el nom els ve de la seva forma: bomber, calderó,
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Local Produce - Typische Produkte fonda, de coll alçat. La classificació més estesa entre tots els ollers és la que fa referència a la grandària o a la capacitat de les peces. Altres peces que es realitzen a les olleries tenen molt a veure amb la seva funcionalitat culinària: vaixelles, olles de brec o cadaf, jocs de cafè, cassoles, cendrers, cobertores, embuts, enciameres, escudelles, curolls, ferrades, fruiteres, gerres olieres, morters, pitxers, pots de cuina, de saïm, porta escuradents, salers, salseres, setrilleres, tasses, bols, tassons, teteres, xicres, etcètera.
Die Töpferei ist eines der lebendigsten Handwerksaktivitäten auf Mallorca. Es werden Lehmtöpfe, Lehmgeschirr und andere Gegenstände hergestellt, die alle zu den alltäglichen Gebrauchsgegenständen in der mallorquinischen Küche gehören. Es werden aber auch u.a. Blumentöpfe, Schüsseln und Tonfiguren, die als „Siurells” bezeichnet werden, gefertigt. In den Ortschaften Pòrtol und Sa Cabaneta geht die Töpfertradition bis in das XVIII. Jahrhundert zurück. Zu dieser Zeit
hielten die Töpfereien Einzug und es entstand ein Handwerk, dass von den Vätern an die Söhne weitervererbt wurde.
39
Guia - Führer - Guide
Oficines d’Informació Turística / Tourism Information Centres · · · · ·
40
MALLORCA (Consell de Mallorca) Plaça de la Reina, 2 (Palma)......................................971 71 22 16 AEROPUERTO (Consell de Mallorca) Aeropuerto (Palma).................................................971 78 95 56 FOMENTO DE TURISMO - Constitució, 1 1ª (Palma)........................................................971 72 53 96 FEDERACIÓN HOTELERA - Aragó, 215 3º (Palma)..........................................................971 70 60 07 AGROTURISMO (Fincas) - Av. Gabriel Alomar i Villalonga, 8A - 2ºA (Palma).................971 72 13 17
F
lysurf en Mallorca
Oci i esport
Ocio y deporte
41
Leisure and Sporting:
Flysurf en Mallorca a nuevos seguidores. Turistas o isleños, cada vez son más quienes se guían por un ritmo de vida marcado por la previsión meteorológica.
Arena fina, aguas transparentes y notar el viento en tu cara. Sentado delante del mar, una cometa a tu lado, la tabla al otro y toda una sesión por delante.. Ya no hace falta viajar hasta Hawaii ni recorrer ninguna ruta 66 para poder disfrutar del flysurf en un paraje idealizado. Mallorca ofrece a todos los amantes del mar y la adrenalina las mejores
condiciones para poder practicar este nuevo deporte extremo.
Locos Ingravidos
Quizás cuando te salpicas con el agua salada, la velocidad al planear sobre el agua, la sensación de ingravidez de los trucos imposibles o la facilidad para aprender a navegar. No se sabe. Lo que está claro es que el flysurf o kitesurf es un deporte que cada día aglutina
Te advertimos que un vez lo hayas probado no lo podrás dejar, la adrenalina es altamente adictiva. La tensión en los músculos, el sol, la concentración, las montañas al fondo, el espíritu de superación, la ingravidez. O lo que es el mismo; cuando un deporte se convierte en un estilo de vida.
Consejos prácticos
Si nunca has hecho flysurf, primero de todo tendrás que hacer un curso para aprender a manejar
o kitesurf és un esport que cada dia aglutina a nous seguidors. Turistes o illencs, cada vegada són més els qui es guien per un ritme de vida marcat per la previsió meteorològica.
Arena fina, aigües transparents i notar el vent a la cara. Assegut davant del mar, un estel al teu costat, la taula a l’altra i tota una sessió per endavant... Ja no cal viatjar fins Hawaii ni recórrer cap ruta 66 per poder gaudir del flysurf en un paratge idealitzat. Mallorca ofereix a tots els amants del mar i l’adrenalina
42
les millors condicions per poder practicar aquest nou esport extrem.
Bojos ingràvids
Potser són els esquitxos salats, la velocitat al planejar sobre l’aigua, la sensació d’ingravidesa dels trucs impossibles o la facilitat per aprendre a navegar. No se sap. El que està clar és que el flysurf
T’advertim que un cop ho hagis provat no ho podràs deixar, l’adrenalina és altament adictiva. La tensió als músculs, el sol, la concentració, les muntanyes al fons, l’esperit de superació, la ingravidesa. O el que és el mateix; quan un esport és converteix en un estil de vida.
Consells pràctics
Si mai no has fet flysurf, primer de tot hauràs de fer un curs
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Flysurf
Kitesurf que necesitarás para navegar: arnès, cometa y mesa. Recuerda que todos los deportes que dependen de las condiciones meteorológicas son peligrosos. Si tienes alguna duda pide siempre consejo a alguien más experimentado de la playa y nunca navegues solo!
la cometa y la mesa. Encontrarás monitores de kite repartidos por playas como el Barcarès, en Pollença. O puedes ir directamente a las
tiendes especializadas a pedir información, como Bellini (Ca’n Pastilla / Puerto de Pollença) o Pipeline (Playa de Palma). Los cursos incluyen todo el material
Las mejores playas para navegar son el Barcarès y Ca’n Pastilla. Son playas con zonas delimitades para navegar, con espacio de arena para montar la cometa y que funcionan muy bien con los vientos térmicos. Viento constante, temperaturas agradables y un paisaje espectacular para que lo observes desde la mar.
per aprendre a manejar l’estel i la taula. Trobaràs monitors de kite repartits per platges com el Barcarès, a Pollença. O pots anar directament a les tendes especialitzades a demanar informació, com Bellini (Palma / Port de Pollença). Els cursos inclouen tot el mate-
rial que necessitaràs per navegar: arnès, estel i taula. Recorda que tots els esports que depenen de les condicions meteorològiques són perillosos. Si tens algun dubte demana sempre consell a algú més experimentat de la platja i mai naveguis sol! Les millors platges per navegar
són el Barcarès i Ca’n Pastilla. Són platges amb zones delimitades per navegar, amb espai d’arena per muntar l’estel i que funcionen molt bé amb els vents tèrmics o embats d’estiu. Vent constant, temperatures agradables i un paisatge espectacular per a que l’observis des de la mar.
43
With Majorca’s number of bays and caves, it offers you spectacular under-water scenery, and even a number of sunken ships; ideal for both beginners and for the more experienced. Diving schools in Mallorca are numerous and there will be no lanMan muss jetzt nicht mehr nach Hawaii fliegen oder eine Route 66 entlangfahren, um an einem idealen Platz das Flysurfen zu genießen. Mallorca bietet allen, die das Meer und Adrenalin lieben, die besten
Now one does not have to travel all the way to Hawaii or take Route 66 to be able to enjoy kite surfing in the perfect spot. Mallorca offers all sea and adrenaline lovers the best conditions for practicing this new extreme sport. Kite surfing, or fly surfing, is a sport that attracts new enthusiasts every day. We do warn you though, once you have tried
44
Bedingungen zur Ausübung dieser neuen Extremsportart. Das Flysurfen oder Kitesurfen ist ein Sport, der täglich neue Anhänger anzieht. Es muss davor gewarnt werden, dass man – sobald man es erst einmal versucht hat - nicht mehr davon ablassen kann, denn Adrenalin ist äußerst suchterzeugend.
Praktische Ratschläge
Anfänger in dieser Sportart müssen zuerst einen Kurs absolvieren, um zu lernen, den Drachen und das Brett zu beherrschen. „Kite”-
Lehrer sind überall an den Stränden wie z.B. Barcarès in Pollença zu finden. In den Kursen inbegriffen sind alle zum Segeln notwendigen Materialien: Gurte, Drachen und Brett. Es ist zu beachten, dass alle Sportarten, die von Wetterbedingungen abhängen, gefährlich sind. Bei Zweifeln immer jemanden am Strand, der über mehr Erfahrung verfügt, um Rat fragen und niemals alleine segeln!
it, you won’t be able to stop adrenaline is highly addictive.
Practical advice
If you have never practiced kite surfing, you will first have to take a course to learn how to handle the kite and board. You will find “kite” instructors on various beaches, such as Barcarès in Pollença. The courses include all the
materials you will need to surf: a harness, kite and board. Remember that all sports that depend on weather conditions are dangerous. If you have any questions or concerns, always ask someone more experienced in this beach activity and never surf alone!
Noticies
Presentació a Puigpunyent “El medi ambient com a motor de l’activitat turística”
Itinerari de la popular marxa d’anar des Güell a Lluc a Peu
En una economia com la de les Illes Balears, basada en un sol producte, el turisme, és fa vital trobar models complementaris o alternatius al del turisme de Sol i Platja, massificat i estacional.
Sa Marxa des Güell a Lluc a Peu surt des de Palma a sa Plaça des Güel a les 23h. del primer dissabte del mes d’agost, aquest any el dia 4. Per a recórrer prop de 50 kms a peu, en una prova bastant exigent que acaba per desgastar als menys preparats. El recorregut travessa el nucli de Palma, fins a arribar a Marratxí, (Pont d’Inca - Sa Cabana - És figueral), arribant al Km. 15 de Santa María, que és comarca completament plana i on es troba el primer avituallament d’aigua. En el punt Km. 19 travessem Consell, comarca del Raiguer, seguidament Binissalem a 22 Km. La següent part de Sa Marxa transita fins al Fòrum de Mallorca, situat en el punt Km. 25 i s’agafa el desviament cap a Lloseta, un dels camins més antics que es coneixen a l’illa pels peregrins per endinsar-nos en la Serra de Tramontana, trobant-nos amb l’esmentada Lloseta, els caminants, porten recorreguts uns 27 Km., travessant aquesta població arribam a Biniamar, seguint la sinuosa carretera i a 32 Km. de la sortida es troba la població de Selva, on està situat el 2° lloc d’avituallament d’aigua, fruita, llet i cafè, seguim la ruta ja a l’interior de la Serra arribam a la població de Caimari a 36 Km. de la sortida. En aquest punt els “marxaires”, podran agafar forces i començar l’ascensió per l’interior de les muntanyes per poder arribar al Santuari de Lluc. En el tram comprès de Caimari a Lluc existeixen 3 llocs d’avituallament que són, el Monòlit, és Barracar i el Salt de la Bella Dóna. A l’arribada es fa una ofrena de flors a la Mare de Déu de Lluc, i els “marxaires” són traslladats en autocars a Inca per agafar el tren cap a Palma.
Puigpunyent pot oferir alguns resultats amb exemples pràctics, de com un municipi on la sostenibilitat i la conservació del medi ambient, tasca en la qual estan implicats la majoria dels nostres habitants, es constitueixen en un valor molt atractiu per a l’activitat turística.
La presentació de la nova marca de Puigpunyent va tenir lloc al “Gran Hotel Son Net” on es van proposar diferents objectius, tals com: demostrar que el medi ambient és rentable, aconseguir l’autosuficiència ambiental, recuperació de l’activitat agricola, entre altres. A la presentació, hi varen assistir el batle del municipi, el Sr. Joan Ferrà, juntament amb la Hble. Sra. Isabel Maria Oliver, Consellera executiva d’Economia i Turisme, i el responsable de Stein Group Hotels, Borja Ochoa.
46
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Noticias de Mallorca El Vi de la terra Serra de Tramunta Costa Nord duplica les vendes en el 2006
Son Sureda Ric la primera bodega de les Illes en adoptar l’aplicació SECOVIB
A l’any 2006, es varen comercialitzar 87.730 litres de Vi de la terra Serra de Tramuntana-Costa Nord, valor que gairebé duplicà el valor obtingut a l’any anterior (+96,1%). Per tipus de vi, el negre, que és el més representatiu, augmentà la seva comercialització en un +36,5% respecte al 2005. Cal destacar també el gran augment en les vendes de vi blanc (+177,9%) i l’inici de la comercialització del vi rosat.
SECOVIB substitueix els llibres de bodega i permet un control de l’activitat a temps real. La bodega Son Sureda Ric (SSRic), ubicada al terme municipal de Manacor, és la primera en adoptar l’aplicació SECOVIB, una experiència pilot creada per incorporar les noves tecnologies de la informació i la comunicació al món del vi.
Augment de la comercialització de la IGP Sobrassada de Mallorca en el 2006 La producció total de la Indicació Geogràfica Protegida Sobrassada de Mallorca a l’any 2006, va ser de 2.422.162 kg. Les Illes Balears representaren el 24,2% del total comercialitzat en el 2006, amb un augment del +16,8% respecte a l’any 2005. La resta d’Espanya suposà el mercat majoritari de la Sobrassada de Mallorca, representant el 74,4% de les vendes totals, mentre que les exportacions varen representar al voltant d’un 1,3% del total de la comercialització de la IGP .
“Gestionar els llibres de la bodega, com es fa avui dia, és molt complicat, ja que s’hi han de registrar tots els moviments que es fan, des de la verema del raïm fins a la venda del vi, en un conjunt de 6 grans llibres, en suport paper, per tal que, tant la Conselleria d’Agricultura com l’Agència Tributària, puguin controlar la producció de vi, ha explicat Xavier Jara, responsable de SSRic. L’aplicació SECOVIB simplifica la recerca de qualsevol dada que es precisi i permet obtenir-la de forma immediata. A més, assegura un altíssim control de la traçabilitat, un factor molt important de cara a la seguretat alimentària”. De cara al consumidor, SEVOVIB garanteix una total transparència, tant en la forma de cultiu del raïm, com en la producció del vi i posterior distribució. “L’aplicació permet al públic, en general, aconseguir informació immediata i a temps real sobre el producte que està consumint, per mitjà d’un missatge SMS de telèfon mòbil o per Internet”, segons ha explicat Xisco Tous de la Fundació IBIT.
47
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
¡ Nueva oportunidad ! Paguera: Music-Bar con superficie construida de unos 90 m² y terraza de aprox. 30 m². Tiene licencia de abertura hasta las 3 de la madrugada. ID: 1119791, Traspaso: € 95.000, Alquiler: €/Mes 909 Mallorca.Invest@engelvoelkers.com Tel. +34 971 69 67 13
Trabajos en Acero inox s.s.medina 30 años de experiéncia
Camino de Jesús M/25 Local 14� Pol. Ca´n Valero� 07011 Palma de Mallorca� Tel y Fax: 971 205