más
allorca
ente d i s e r l e a par Revista visitante y el Nº 9 - Septiembre
www.masmallorca.com
Sitios con encanto - Excursiones - Cultura - Nuestra Gente - Productos típicos - Fauna y flora Noticias - Gastronomía - Agenda - Mapa de Mallorca - Ocio y Deporte - Inmobiliaria - Guía servicios
Català
Castellano
English
Deutsch
más
_Edita: Más Mallorca - Carrer d’en Melià 44 07620 Llucmajor (Illes Balears) - www.masmallorca.es _Tel.: 658 030 133 _Fax: 940-468668
allorca
Sumario - Index
_Director ejecutivo: Jaume Estévez _ info@masmallorca.es _Directora de Arte: Maria Medina _ maria@masmallorca.es _Redacción: S.S. Medina - Fca. Adrover - Isabel Cerdà _Fotografía: Revista Más Mallorca _Diseño grafico: Designergroup _ designergroup@ono.com _Deposito Legal: P.M. 3158/2006
4/5 Mercados, Ferias y Fiestas - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs 6/9 Sitios con encanto - Reizvolle Orte - Places of special interest 10/13 Nuestras gentes - Unsere Menschen - Our people 14/17 Cultura - Kultur - Culture 20/25 Fauna y Flora - Fauna und Pflanzenwelt 28/31 Excursiones - Ausflüge - Excursions 32/35 Gastronomía - Gastronomie - Gastronomy 36/39 Productos típicos - Typische Produkte - Local Produce 41/45 Ocio y deporte - Unterhaltung und Sport - Leisure and Sporting 48/49 Inmobiliaria - Inmobilien - Real estate
4
6
10
14
20 32 36
41
MÁS MALLORCA SE DISTRIBUYE EN: Zonas turísticas - puertos marítimos - aeropuerto - campos de golf - polígonos industriales - Hoteles 5 ***** Palma - Inca - Manacor - Calvià - Alcudia - Pollença - Pto. Pollença - Bunyola - Santa Maria - Sencelles Selva - Mancor - Binissalem - Campanet - Consell - Muro - Lloseta - Sa pobla - Sineu - Deià - Esporles Estellencs - Valldemossa - Sóller - Algaida - Montuiri - Porreres - Artà - Cala Ratjada - Capdepera - Felanitx Santanyí - Cala Millor - Porto Cristo - San Llorenç - Puigpunyent - Andratx - Magalluf - Santa Ponça - Palmanova Paguera - Portals - Cala Mayor - S’Arenal - Cala d’or - Porto Colom - Llucmajor - Cala Pi Campos - Ses Salines - Colonia Sant Jordi - S’Estanyol
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
3
Mercados, ferias y fiestas Markets and Fairs / Märkte und Messen Dilluns / Lunes
Caimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri. Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).
Dimarts / Martes
Alcúdia, s’Alqueria Blanca s’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
Dijous / Jueves
S’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
Dimecres / Miércoles Andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca.
Dissabte / Sábado
Alaró, Badia Gran/Pedrafort (Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major.
Diumenge /Domingo Divendres / Viernes
Alcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.
Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant Llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera. Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.
4
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Veranstaltungskalender - Diary
Exposicions
COSMIC DREAMS
SA FIRA
EXPLOSIÓN DE COLOR
Centre Cultural Andratx
Artesanal, tèxtil i cossiols
Galeria d’Art Racò 98
Fins dia 07/10 ANDRATX
dia 15/09 PETRA
Fins dia 08/09
Carrer Lluna, 14
Fires i Mercats ES SEQUER
FIRA DE SETEMBRE dia 16/09
ART JOVE 2007
agrícola i artesanal
Producte Balear
Certamen de disseny
dia 01/09 LLORET DE VISTALEGRE
MANACOR
SÓLLER
del 06/09 al 28/10
Ses Voltes, Parc de la Mar PALMA
FIRA DES VERMAR FIRÓ NOCTURN
Artesanal i industrial
artesanal
Art disseny i estil de vida
dia 01/09 FIRA DEL MELÓ
del 19/09 al 23/09
agrícola, ramadera, artesanal
del 28/09 al 30/09 FIRA DES VI del 29/09 al 30/09 BINISSALEM
terminal A, aeroport de Palma
dia 02/09 VILLAFRANCA DE BONANY
PRIMERA FIRA
ART COLOGNE
Fira de Sant Miquel
“DECONSTRUINT OSAMA”
Agenda - Veranstaltungskalender - Diary
A genda La agencia Al-Zur
FIRA ALTERNATIVA
Fins dia 23/09
Viure bé, sense fer malbé
Fundació Pilar i Joan Miró PALMA
dia 08/09 FIRA D’ARTÀ
dia 29/09 SEGONA FIRA dia 30/09 LLUCMAJOR
“ME MYSELF AND I”
agrícola, ramadera, artesanal i industrial
MOSTRA DE LA LLAMPUGA
Sonja Mehner del 26/09 al 27/10
dia 09/09 ARTÀ
Galeria Flohr SANTANYI
dia 30/09 CALA RATJADA - Capdepera
MOSTRA ARTESANAL
Artesanal POESIA DE L’ESTIU Exposició col·lectiva 60 artistes Fins dia 30/09 Centre d’Art s’Estació Carrer s’Estació 2 SINEU
Fira pesquera i gastronòmica
dia 08/09 FORNALUTX MERCAT MEDIEVAL
Artesanal del 08/09 al 09/09 SANTANYÍ
III FIRA NOCTURNA MEDIEVAL
Artesanal dia 29/09 XV FIRA DES MERCAT D’OCASIÓ dia 30/09 MARIA DE LA SALUT
5
Llocs amb encant
Sitios con encanto
6
Port de S贸ller i Tramv铆a
Sitios con encanto - Llocs amb encant El 4 d’octubre de 1913 es va inaugurar la línia del primer tramvia elèctric de Mallorca entre Sóller i el Port de Sóller. El tramvia de Sóller es va començar a construir després d’haver-se inaugurat la línia de ferrocarril de Palma a Sóller. El projecte d’aquesta línia ho va dissenyar i va dirigir D. Pedro Garau, i es van posar 4.868 metres de via. Com obra de fàbrica es destaca el pont de ferro sobre el torrent Major que va ser construït per la Maquinista Terrestre i Marítima. El tramvia va disposar al principi d’una central elèctrica pròpia que se situava en la pròpia estació de Sóller. Aquesta central estava alimentada per un motor d’explosió de 65 cavalls que accionava una dinamo de la casa Siemens-Schuckert donant un corrent contínua de 600 volts. Encara que el tramvia de Sóller estava pensat per al transport de passatgers, va ser utilitzat també per al tràfic de mercaderies cap al port. En un petit vagó isoterme es transportava el peix fresc del Port a Sóller i en remolcs es duia carbó a l’antiga base militar de submarins del Port de Sóller, a la fàbrica de “el Gas”; així com mines i torpedes transportades des del polvorí de Caubet.
Port de Sóller El tranvía
El 4 de octubre de 1913 se inauguró la línea del primer tranvía eléctrico de Mallorca entre Sóller y el Port de Sóller. El tranvía de Sóller se empezó a construir tras haberse inaugurado la línea de ferrocarril de Palma a Sóller. El proyecto de esta línea lo diseñó y dirigió D. Pedro Garau, y se tendieron 4.868 metros de vía. Como obra de fábrica se destaca el puente de hierro sobre el torrent Major que fue construido por la Maquinista Terrestre y Marítima.
El tranvía dispuso en un principio de una central eléctrica propia que se situaba en la propia estación de Sóller. Dicha central estaba alimentada por un motor de explosión de 65 caballos que accionaba una dinamo de la casa Siemens-Schuckert dando una
7
Places of special interest - Reizvolle orte Els tres automotors de tramvia numerats del 1 al 3 i els seus remolcs 5 i 6 són els originals de 1913 que van ser encarregats a la casa saragossana Carde & Escoriaza. Les jardineres es van adquirir dels tramvies de Palma el 1954. A més, el tramvia de Sóller disposa de cinc automotors de tramvies provinents de Lisboa, numerats del 20 al 24, adaptats a l’ample de via 914mm.
Port de Sóller
El tramvia antic duu fins a l’encantadora badia de Port de Sóller. El carrer cap a la badia està lliure de cotxes i ofereix la possibilitat de fer una passetjada entretinguda, des del port surten vaixells oferint excursions a Sa Calobra i el Torrent de Pareis. També es pot fer excursions sensacionals per les muntanyes. Port de Soller és un poble popular amb botigues i restaurants pintorescs al costat de la mar. La restauració de nombrosos edificis ha deixat patent les influències des de França i Llatinoamèrica l’origen de les quals es remunta a les connexions històriques de comerç i migracions entre Sóller, França i Puerto Rico. Aquestes connexions van influir sobre l’estil arquitectònic i fins i tot sobre el dialecte local a Sóller.
8
Además, el tranvía de Sóller dispone de cinco automotores de tranvías provenientes de Lisboa, numerados del 20 al 24, adaptados al ancho de vía 914mm.
corriente contínua de 600 voltios. Aunque el tranvía de Sóller estaba pensado para el transporte de pasajeros, fue utilizado también para el tráfico de mercancias hacia el puerto. En un pequeño vagón isotermo se transportaba el pescado fresco del Port a Sóller y en remolques se llevaba carbón a la antigua base militar de submarinos del Port de Sóller, a la fábrica de “el Gas”; así como minas y torpedos transportados desde el polvorín de Caubet. Los tres automotores de tranvía numerados del 1 al 3 y sus remolques 5 y 6 son los originales de 1913 que fueron encargados a la casa zaragozana Carde & Escoriaza. Las jardineras se adquirieron de los tranvías de Palma en 1954.
Port de Sóller
El tranvía antiguo lleva hasta la encantadora bahía de Port de Sóller. La calle hacia la bahía está libre de coches y ofrece la posibilidad de dar un paseo entretenido, desde el puerto salen barcos ofreciendo excursiones a Sa Calobra y el Torrente de Pareis. También se puede hacer excursiones sensacionales por las montañas. Port de Soller es un pueblo popular con tiendas y restaurantes pintorescos al lado del mar. La restauración de numerosos edificios ha dejado patente las influencias desde Francia y Latinoamérica cuyo origen se remonta a las conexiones históricas de comercio y migraciones entre Sóller, Francia y Puerto Rico. Estas conexiones influyeron sobre el estilo arquitectónico e incluso sobre el dialecto local en Sóller.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Puerto de Sóller i Tranvía
The tram
On October 4, 1913, the Majorca’s first electric tram line was opened between Sóller and Port de Sóller. The project was designed and managed by Pedro Garau, and 4,868 metres of line were laid. Although the Sóller tram was initially devised for carrying passengers, it was also used for transporting goods to the port.
Port de Sóller
Port de Sóller is a popular village with picturesque shops and restaurants on the seafront. The old tram takes you to Port de Sóller’s charming bay. The street leading to the bay is car-free and is perfect for an enjoyable stroll; boats leave the port offering excursions to Sa Calobra and the Torrente de Pareis. Info: www.ajsoller.net
Die Straßenbahn
Am 4. Oktober 1913 wurde zwischen Sóller und dem Hafen von Sóller die Strecke der ersten elektrischen Straßenbahn von Mallorca eingeweiht. Das Projekt für diese Linie wurde von Pedro Garau geplant und ausgeführt und es wurden dabei 4.868 Meter Schienen verlegt. Obwohl die Straßenbahn von Sóller für den Passagiertransport gedacht war, wurde sie auch zur Beförderung von Waren zum Hafen eingesetzt.
Port de Sóller
Der Hafen von Sóller ist ein volkstümlicher Ort mit malerischen Läden und Restaurants am Meer. Die alte Straßenbahn führt zur anmutigen Bucht von Port de Sóller. Die Straße zur Bucht ist autofrei und bietet die Möglichkeit zu ei-
nem unterhaltsamen Spaziergang. Vom Hafen aus fahren Schiffe, die Ausflüge nach Sa Calobra und der Torrente de Pareis anbieten.
9
La nostra gent
Nuestra gente
10
S
ta Catalina TomĂ s
La nostra gent
S
anta Catalina Tomás i Gallard
Religiosa agustina nascuda a Valldemossa (Mallorca), el 1 de maig de 1531. Òrfena de pare i mare des de la seva tendra edat, va haver de recollir-se a casa dels seus oncles, qui amb el seu aspre tracte van exercitar la seva paciència i humilitat, que tan sublims exemples va mostrar durant la seva vida. Als dinou anys, després d’haver cridat inútilment a la porta de diversos convents, va ser admesa al convent de “Canonesas Agustinas de Santa Magdalena” de Palma. Tota la seva vida es va desenvolupar en un ambient sobrenatural i diví. A pesar de la seva manca de lletres i del seu humil estat de germana llega, els personatges més cèlebres del seu temps la consultaven com a oracle diví. Va morir en 1572 als 43 anys, i el seu cos virginal es troba encara incorrupte en el citat convent. Va ser Beatifica en 1792 i venerada com Santa des de 1930. En Valldemossa es conserva la seva humil casa natal.
Valldemossa (1531-1572)
Religiosa agustina nacida en Valldemossa (Mallorca), el 1 de mayo de 1531. Huérfana de padre y madre desde su tierna edad, hubo de recogerse en casa de sus tíos, quienes con su áspero trato ejercitaron su paciencia y humildad, de que tan sublimes ejemplos mostró durante su vida. A los diecinueve años, después de haber llamado inútilmente a la puerta de varios conventos, fue admitida en el Convento de Canonesas Agustinas de Santa Magdalena de Palma. Toda su vida se desarrolló en un ambiente sobrenatural y divino. A pesar de su carencia de letras y de su humilde estado de hermana lega, los personajes más célebres
de su tiempo la consultaban como a oráculo divino. Falleció en 1572 a los 43 años, y su cuerpo virginal se halla aún incorrupto en el citado convento. Fue Beatifica en 1792 y venerada como Santa desde 1930. En Valldemossa se conserva su humilde casa natal.
11
La nostra gent Santa mallorquina
Santa Catalina Tomás, única santa mallorquina, es una imagen muy querida en la isla. Por ello, muchas fiestas patronales se celebran en su honor.
Santa mallorquina
Santa Catalina Tomás, única santa mallorquina, és una imatge molt volguda a l’illa. Per això, moltes festes patronals se celebren en el seu honor. Entre elles destaca la de la localitat en la qual va néixer la beata. Després de la missa en la Parròquia de San Bartolomé, que se celebra en el seu honor, hi ha una processó amb la relíquia de Santa Catalina Tomás pels principals carrers del poble, encapçalada per “la beateta”, “s’Hereva” i les dames d’honor, seguides de la figura de la santa i tancant la comitiva, les autoritats i nombroses persones vestides de pagès.
Entre ellas destaca la de la localidad en la que nació la beata. Tras la misa en la Parroquia de San Bartolomé, que se celebra en su honor, hay una procesión con la reliquia de Santa Catalina Tomás por las principales calles del pueblo, encabezada por “la beateta”, “s’Hereva” y las damas de honor, seguidas de la figura de la santa y cerrando la comitiva, las autoridades y numerosas personas vestidas de payés.
12
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Unsere Menschen Catalina Thomás (katalanisch: Catalina Tomàs) (* 1. Mai 1531 in Valldemossa) ist eine katholische Heilige. Ihr Geburtshaus ist in Valldemossa in der Carrer de la Rectoria zu bewundern. Als junges Mädchen widmete Catalina einen Großteil ihrer Freizeit dem Gebet an einem selbsterrichteten Altar auf einem Feld, wobei sich allerhand Versuchungen, Wunder und Visionen eingestellt haben sollen. Ihre besondere Frömmigkeit wurde daraufhin von einem Adligen entdeckt. Dessen Protektion ermöglichte die Aufnahme der Catalina Thomás in das Kloster der Heiligen Maria Magdalena in Palma. Sie starb dort als Nonne im Jahr 1574. Nach einer gründlichen Überprüfung, die mehr als 200 Jahre in Anspruch nahm, wurde sie 1792 von der katholischen Kirche unter Papst Pius VI. selig, und nochmals über 100 Jahre später im Jahr 1930 von Pius XI. heilig gesprochen.
Santa Catalina Tomás The thing about Santa Catalina Tomás is that she is not a Saint from the bible, but an ordinary everyday person who later was beatified by the pope, in her case Pope Pius VI in 1792 and ever since Santa Catalina Tomás has been celebrated in Valldemossa once a year. Santa Catalina Tomás has had a prominent place in the moral teachings of the chil-
Our People
dren and particularly the girls of the island. She was born, and lived in Valldemossa, but annual homage is paid to her in Palma and in Santa Margalida as well, The fiestas held in her honor were known until recently as Sa Beateta, or Sor Tomaseta, and are now referred to in Mallorca as Processió de la Beata or Procession of the Blessed.
13
Cultura
Cultura
14
C astell de Santueri
Cultura - Culture - Kultur L’actual recinte amurallat del Castell de Santueri, edificat a partir de 1316 en substitució de l’antiga fortificació de l’època musulmana, té una planta triangular i incorpora diverses torres, la principal de forma circular. En època de la conquesta de Jaume I, aquest castell es va convertir en un reducte de resistència dels musulmans. L’ocupació del castell no es va produir fins a principis de 1231, en el segon viatge de Jaume I. La propietat del castell va passar al comte Nuño Sanç de Rosselló, noble que havia participat en la conquesta, i la fortificació es va dotar d’una guarnició per a defensar la costa de llevant. El Castell ha viscut altres esdeveniments històrics rellevants, sempre lligats al seu caràcter de fortalesa inexpugnable, com en temps de Jaume III de Mallorca, en 1343, quan els seus partidaris es van oposar i finalment es van rendir a Pere III de Catalunya, o durant la Guerra dels Germanies, a principis del segle XVI, època caracteritzada pels violents enfrontaments socials.
El actual recinto amurallado del Castillo de Santueri, edificado a partir de 1316 en sustitución de la antigua fortificación de la época musulmana, tiene una planta triangular e incorpora diversas torres, la principal de forma circular. En época de la conquista de Jaume I, este castillo se convirtió en un reducto de resistencia de los musulmanes. La ocupación del castillo no se produjo hasta principios de 1231, en el segundo viaje de Jaume I. La propiedad del castillo pasó al conde Nuño Sanç de Rosselló, noble que había participado en la conquista, y la fortificación se dotó de una guarnición para defender la costa de levante. El Castillo ha vivido acontecimientos históricos relevantes,
siempre ligados a su carácter de fortaleza inexpugnable, como en tiempos de Jaume III de Mallorca, en 1343, cuando sus partidarios se opusieron y finalmente se rindieron a Pere III de Catalunya, o durante la Guerra de les Germanies, a principios del siglo XVI, época caracterizada por los violentos enfrentamientos sociales. Se han hallado vestigios del paso de los romanos por el Castillo de Santueri. Posiblemente SANTUERI tuvo una guarnición romana por espacio de muchos años. Cuando se desmoronó el imperio romano, Mallorca fue ocupada por los vándalos i después por los bizantinos. En el año 902 de nuestra era, los musulmanes conquistaron la
S’han trobat vestigis del pas dels romans pel castell de Santueri. Possiblement SANTUERI va tenir una guarnició romana per espai de molts
15
Cultura - Culture - Kultur isla de Mallorca y su dominación duró hasta el año 1229. El Castillo de SANTUERI fue una fortaleza mora. El año 1003, una escuadra cordobesa mandada por lsam alJawiani, desembarca en Mallorca. La población insular ofreció una férrea resistencia. El 28 de Agosto de 1229: El conde Nuño Sanç de Rosselló acordó la propiedad previa del castillo de SANTUERI, antes de la conquista de Mallorca por las tropas del rey Jaime I. 1231: Los musulmanes que habían resistido en SANTUERI se rinden. Xuaip quiere pactar la libertad de 1000 famílias. A principios de Agosto de 1512 los sublevados de la revuelta llamada de la “germanías”, y ayudados por sus colegas de la Ciudad de Palma, comienzan el sitio del castillo, que entonces estaba bajo el gobierno de Francesc de Burgues. Faltar a la guardia del castell de SANTUERI se castigaba con un día de prisión. En noviembre de 1522 termina el sitio de SANTUERI . En 1921 el Castillo y las tierras circundantes pasaron a formar parte del fideicomiso fundado por D. Sebastián Burdils y Mulet (1817-1904) de Felanitx.
anys. Quan es va enfonsar l’imperi romà, Mallorca va ser ocupada pels vàndals i després pels bizantins. En l’any 902 de la nostra era, els musulmans van conquistar l’illa de Mallorca i la seva dominació va durar fins a l’any 1229. El Castell de SANTUERI va ser una fortalesa mora. L’any 1003, una esquadra cordovesa manada per lsam alJawiani, desembarca a Mallorca. La població insular va oferir una fèrria resistència. El 28 d’Agost de 1229: El comte Nuño Sanç de Rosselló va acordar la propietat prèvia del castell de SANTUERI, abans de la conquesta de Mallorca per les tropes del rei Jaume I. 1231: Els musulmans que havien resistit en SANTUERI es rendeixen. Xuaip vol pactar la llibertat de 1000 famílies. A principis d’Agost de 1512 els revoltats de la revolta cridada de la “germanías”, i ajudats pels seus col•legues de la Ciutat de Palma, comencen el lloc del castell, que llavors estava sota el govern de Francesc de Burgues. Faltar a la guàrdia del castell de SANTUERI es castigava amb un dia de presó. El novembre de 1522 acaba el lloc de SANTUERI .
El camino que lleva al Castillo de Santueri sale de una desviación de la carretera de Felanitx a Cas Concos.
En 1921 el Castell i les terres circumdants van passar a formar part del fideïcomís fundat per D.
16
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Castell de Santueri Sebastián Burdils i Mulet (18171904) de Felanitx. El camí que porta al Castell de Santueri surt d’una desviació de la carretera de Felanitx a Cas Concos.
Das Schloss von Santueri befindet sich auf etwa 308 Meter Höhe strategisch auf der Spitze eines Berges in der Serra de Llevant von Mallorca. Durch abrupte Felshänge geschützt, wurde es im XIV. Jahrhundert auf den Ruinen einer arabischen Festung, die ihrerseits auf einer byzantinischen Festung und sehr wahrscheinlich auf einer romanischen Militärsiedlung gründete, wiederaufgebaut. Es sind nur noch ein Teil der Außenmauern zusammen mit einigen der inneren Einfassungen und Zisternen erhalten. Ein Spaziergang durch das weitläufige Innere des Schlosses erlaubt neben dem Blick auf die wild wachsenden und einheimischen Blumen der Pflanzen- und Tierwelt einige ganz und gar spektakuläre paranomische Ausblicke auf einen großen Teil von Mallorca, für die es sich zweifelsohne lohnt, diesen Ort zu besuchen.
The Santueri castle is located strategically on top of a hill, at 408 metres above sea level in Majorca’s Serra de de Llevant. Protected by steep cliffs, it was rebuilt in the 14th Century on top of the ruins of an Arab fortress, which in turn was built on Byzantine fortifications, and very probably on a Roman military settlement. Only part of the exterior walls remains standing, together with some interior enclosures and wells. In addition to the wild flowers and endemic animal and plant-life, a stroll around the vast interior of the castle allows visitors to admire spectacular panoramic views of most of Majorca.
17
AHORA ES EL MAR EL QUE TE PIDE AYUDA El Mediterráneo es un mar lleno de vida y uno de los pilares de la economía de las Islas Baleares por sus aguas transparentes, playas y paisajes naturales y costas llenas de hstoria y tradiciones. Todos los elementos marinos, incluso los micróscopicos, juegan un papel crucial para que este sistema vivo continúe funcionando, para que podamos beneficiarnos de sus productos de calidad y para que las industrias que de él dependen sigan siendo rentables.
18
Los impactos sobre el mar pasan muy desapercibidos, pero existen y tienen sus consecuencias. Seguramente no está en nuestra mano frenar algunos de los impactos más severos: regeneración de las playas con arena extraída del mar, urbanización del litroral y construción de diques, vertidos urbajos sin depurar, etc. Pero sí podemos hacer mucho para minimizar el impacto de nuestra actividad diaria y dar a conocer nuestras buenas prácticas a otras personas o empresas.
Nuestra actitud respetuosa ayudará a conservar el mar en buen estado y a garantizar la calidad de sus productos. Contribuye con tu “granito de arena”. Un pescador mallorquín lo tenía claro: “la naturaleza es como un motor, el tornillo más minúsculo tiene su función y si lo quitas el motor se rompe por algún sitio”.
!El mar te lo agradecerá!
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Guia - Führer - Guide
O F I C I N E S D ’ I N F O R M A C I Ó T U R Í S T I C A / T O U R I S M I N F O R M AT I O N C E N T R E S MALLORCA (Consell de Mallorca) Plaça de la Reina, 2 (Palma)........................................971 712 216 AEROPUERTO (Consell de Mallorca) Aeropuerto (Palma)........................................................971 789 556 FOMENTO DE TURISMO - Constitució, 1 1ª (Palma)...........................................................971 725 396 FEDERACIÓN HOTELERA - Aragó, 215 3º (Palma)....................................................................971 706 007 AGROTURISMO (Fincas) - Av. Gabriel Alomar i Villalonga, 8A - 2ºA (Palma).............971 721 317
Trabajos en Acero inox s.s.medina 30 años de experiéncia
Camino de Jesús M/25 Local 14· Pol. Ca´n Valero· 07011 Palma de Mallorca· Tel y Fax: 971 205 219
F auna i ora
Fauna y ora
20
B
aldritja balear o Virot i Rapa blava
Fauna y flora Familia: Procelariformes. Hábitat: Illes Balears. Nombre científico: Puffinus mauretanicus. La pardela balear és una espècie en greu perill d’extinció, endèmica de les illes Balears. Anomenada Baldritja a Mallorca i Menorca, i Virot en les Pitiüses. En 2003 s’estimava que havia menys de 2.000 parelles.
Característiques
Pertanyen al grup dels procelariformes. Es tracta d’aus marines capaces de filtrar l’aigua marina excretant l’excés de sal pel nas. Solament s’acosten a la costa per a dormir i criar. La baldritja balear o virot petit és altra espècie d’au endèmica de les Balears, només cria en les nostres illes, sent la població de les Pitiüses la més important del món. Encara que sigui endèmica de les Balears, realitza migracions arribant a França o Portugal. Després del període de cria, abandonen les illes per a emigrar al golf de Biscaia, on passen l’estiu. Les pardelas són unes aus de bona grandària, de 90 centímetres d’ala a ala i 30 de bec a cua, pesen uns 500 g. Amb un bec encorvat i una silueta que realitza un vol rasant sobre la mar. És capaç de
viatjar centenars de quilòmetres per a anar a pescar.
Com pesquen
Les pardelas entren a la mar i despleguen les seves ales, volant sota l’aigua com ho fan en el cel. Poden arribar a penetrar 40 metres a l’interior de la mar a la recerca de peixos amb els quals alimentar-se. A la nit regressen en esbarts als nius emetent crits característics. Aquests crits poden ser fins i tot un dels orígens de les llegendes entorn dels cants de les sirenes i estàn des de fa anys en un perill d’extinció real i imminent. Es calcula que es poden extingir en uns 40 anys.
Els seus depredadors
Els gats assilvestrats danyen el Virot o Bladritja i moltes altres espècies d’aus, arriben fins i tot als penya-segats on cria. A Formentera i en algun punt de la costa nord de Mallorca s’ha demostrat la gran incidència d’aquest predador. Per a la conservació de l’avifauna és imprescindible eliminar els gats assilvestrats.
La pardela balear es una especie en grave peligro de extinción, endémica de las islas Baleares. Llamada Baldritja en Mallorca y Menorca, y Virot en las Pitiusas. En 2003 se estimaba que había menos de 2.000 parejas.
Características
Pertenecen al grupo de los procelariformes. Se trata de aves marinas capaces de filtrar el agua marina excretando el exceso de sal por la nariz. Solamente se acercan a la costa para dormir y criar. La baldritja balear o virot petit es otra especie de ave endémica de las Balears, sólo cría en nuestras islas, siendo la población de las Pitiüses la más importante del mundo. Aunque sea endémica de las Balears, realiza migraciones llegando a Francia o Portugal. Tras el periodo de cría, abandonan las islas para emigrar al golfo de Vizcaya, donde pasan el verano. Las pardelas son unas aves de buen tamaño, de 90 centímetros de ala a ala y 30 de pico a cola, pesan unos 500 g. Con un pico
21
Fauna und Pflanzenwelt ganchudo y una silueta que realiza un vuelo rasante sobre el mar. Es capaz de viajar centenares de kilómetros para ir a pescar.
Cómo pescan
Las pardelas entran en el mar y despliegan sus alas, volando bajo el agua como lo hacen en el cielo. Pueden llegar a penetrar 40 metros en el interior del mar en busca de peces con los que alimentarse. Por la noche regresan en bandadas a los nidos emitiendo gritos característicos. Estos gritos pueden ser incluso uno de los orígenes de las leyendas en torno a los cantos de las sirenas y están desde hace años en un peligro de extinción real e inminente. Se calcula que se pueden extingir en unos 40 años.
Sus depredadores
Los gatos asilvestrados dañan el Virot o Bladritja y otras muchas especies de aves, llegan incluso a los acantilados donde cría la pardela balear. En Formentera y en algún punto de la costa norte de Mallorca se ha demostrado la gran incidencia de este predador. Para la conservación de la avifauna es imprescindible eliminar los gatos asilvestrados.
22
Der Balearen-Sturmtaucher (Puffinus mauretanicus) ist eine vom Aussterben stark bedrohte Art und auf den Balearischen Inseln heimisch. Er wird auf Mallorca und Menorca Baldritja und auf den Pityusen Virot genannt. Es handelt sich um Seevögel, die das Meerwasser filtern können, indem sie das Salz durch die Nase ausscheiden. Sie brüten nur auf unseren Inseln, wobei die Population auf den Pityusen die bedeutendste der Welt ist. Ihre Abmessungen betragen von Flügel zu Flügel 90 cm und vom Schnabel zum Schwanz 30 cm. Sie wiegen etwa 500 g, haben einen hakenförmigen Schnabel und eine Silhouette, die über dem Meer einen rasanten Flug ausführt. Auf der Suche nach Fischen für ihre Nahrung können sie bis zu 40 Meter tief ins Meer eintauchen. Am Abend kehren sie in Schwärmen zu ihren Nestern zurück und stoßen dabei charakteristische Schreie aus. Es wird damit gerechnet, dass sie in etwa 40 Jahren aussterben können.
The Balearic Shearwater is a species under serious threat of extinction and is endemic to the Balearic Islands. It is known as the Baldritja on Mallorca and Menorca, and the Virot on the Pine Islands. They are seabirds that are able to filter seawater by excreting the excess salt through their nose. They only breed on our islands and the Pine Islands population is the most important in the world.
They measure 90 centimetres from wing to wing and 30 from beak to tail, weigh approximately 500 g., they have a hooked bill and a figure that flies low over the sea. They can dive up to 40 metres under the sea in their search for fish. At night they return in flocks to the nests, emitting their characteristic cries. It has been estimated that they will be extinct within around 40 years.
Arum pictum L.
Fauna i flora - Familia: Eraceae. - Nombre común en Catalán: Cugot. Rapa blava. Rape mascle. - Nombre común en Castellano: Aro. - Época de floración: septiembre, octubre. - Endemismos: Islas Baleares. - Hábitat: Garrigas costeras a la sombra de las estepas y acebuches. También en fisuras y grietas profundas. És molt comú observar aquests exemplars ara, des de principis de setembre, època que coincideix amb la seva floració.
Es muy común observar estos ejemplares ahora, desde principios de septiembre, época que coincide con su floración.
Aquesta espècie es pot trobar a Mallorca, Cabrera i Menorca, en zones de garrigas costaneres a l’ombra d’estepes i acebuches. També en fisures i esquerdes profundes.
Esta especie se puede encontrar en Mallorca, Cabrera y Menorca, en zonas de garrigas costeras a la sombra de estepas y acebuches. También en fisuras y grietas profundas.
23
Arum pictum L. Característiques
Arum pictum de nom científic, i “Rapa Blava” de nom comú, és una planta molt vistosa, té les fulles grans com les de Arum italicum, però estan provistes de venossitats blanquinoses molt visibles i d’una fina línea vermellosa al marge de la fulla. A diferència de Arum italicum, aquesta floreix a la tardor, l’espata té colors vermellosos i l’espàdix és molt fosc. Viu a les garrigues seques. Aquesta espècie és un endemisme tirrènic (Balears orientals, Còrsega i Sardenya).
Características
Arum pictum de nombre científico, y “Aro” de nombre común, es una planta muy vistosa, tiene las hojas grandes como las de Arum italicum, pero están provistas de venosidades blanquecinas muy visibles y de una fina línea rojiza en el margen de la hoja. A diferencia de Arum italicum, ésta florece en otoño, la espata tiene colores rojizos y el espádice es muy oscuro. Vive en las garrigas secas. Esta especie es un endemismo tirrénico (Baleares orientales, Córcega y Cerdeña).
30 (40) cm, der einzige im Herbst blühende (!) Aronstab mit einer violett-schwarzen bis dunkel weinroten Spatha und einer schwarzen Spadix oberhalb von wunderschön silbrig gezeceichneten Blättern. Eine auffällige und gut zu kultivierende Art aus dem Mittelmeerraum. Für einigen steinigdurchlässigen Boden an einem sonnigen, geschützten Standort. USDA Klimazone 7/8. IX-X.
24
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Arum pictum L.
Fauna i flora
Arum pictum has large leaves like Arum italicum, but they have clearly visible white veins and a fine reddish line along the leaf’s margin. On the contrary to Arum italicum, it flowers in autumn; the spathe has reddish colours and the spadix is very dark. It lives in dry garrigues (Mediterranean woodland). This species is a Tyrrhenian endemism (Eastern Balearics, Corsica and Sardinia).
25
E xcursions
Excursiones
28
T
orrent de Pareis-Sa Calobra
Excursiones Pels no experts o poc iniciats en el noble deport de caminar per les muntanyes o els torrents, és bastant dur, i, segons quins trams, difícil i complicat. Hi ha que anar preparat amb els elements indispensables, espécialment unes bones botes de muntanya amb la sola apropiada, que subjectin perfectament els turmells. A més s’ha de dur roba adequada, qualque cosa per menjar i aigo (2L.) dins la motxilla. S’ha de començar sempre de bon matí, ja que travessar el Torrent de Pareis, sense problemes, suposa unes cinc hores de marxa. Si ha plogut recentment, el millor és oblidar-se de l’excursió o deixar-la per temps més secs. Camini segur, boti segur, avanci segur, però sempre amb precaució. El Torrent de Pareis es forma per la confluència a s’Entreforc del torrent de Lluc o Albarca i del torrent des Gorg blau, que conjuntament drenen una conca de 46,5 quilòmetres cuadrats, dels que sols 4,5 li corresponen propiament. L’inici de l’excursió es troba ben davant del restaurant d’Escorca, al quilòmetre 25,200 de la carretera MA-10, a poc més de sis quilòmetres de Lluc. En aquest punt comença la baixada d’aproximació al Torrent de Pareis. El camí davalla ràpidament entre les Tanques d’abaix i l’alzinar. Hi veurem nombrosos rotl·los de sitja (cultura preturís-
Para los no expertos o poco iniciados en el noble deporte de caminar por las montañas o los torrentes, es bastante duro y según que tramos difíciles y complicados. Hay que ir preparados con los elementos indispensables, especialmente unas buenas botas de montaña con las suelas adecuadas, que sujeten perfectamente los tobillos. Además conviene llevar ropa adecuada, algo de comida y agua (2 litros mínimo) en la mochila. Hay que empezar muy de mañana, ya que atravesar el torrente de Pareis sin problemas, supone unas cinco horas de marcha. Si ha llovido recientemente es mejor olvidarse de la excursión o dejarla para más adelante. Camine seguro, salte con seguridad, pero siempre con precaución. El torrente de Pareis está formado por la confluencia en s’ENTREFORC del torrente de Lluc o Albarca y del torrente del Gorg Blau, que conjuntamente forman una cuenca de 46,5 kilómetros cuadrados, de los cuales 4,5 le corresponden propiamente. El inicio de la excursión lo
encontramos enfrente de restaurante de Escorca, en el kilómetro 25,200 de la carretera MA-10), a poco más de seis kilómetros de Lluc. En este punto empieza la bajada de aproximación al torrente de Pareis. El camino desciende rápidamente entre Ses Tanques d’abaix y el encinar. Veremos numerosos “rotl-los de sitja” (cultura preturística mallorquina). El sendero sigue sin problemas dentro del encinar hasta llegar a una curva muy cerrada hacia la izquierda. Por la derecha hemos llegado a una singular “Penya foradada”, apareciendo en escena la impresionante grieta de “s’Entreforc”.
29
Excursiones tica mallorquina). El tirany segueix sense problemes per dins l’alzinar fins arribar a una marcada volta cap a l’esquerra. Per la dreta s’arriba a una singular Penya foradada, apareix en escena l’impresionant xap de s’Entreforc. El camí, en descens, descriu llargues tirades amb marcats revolts per dins el Burgar, entre estepes, càrritx, ullastres i zones de lapiaz, roques punxegudes. Ja arribant al torrent de Lluc, el camí es troba molt esbaldregat. Ja dins el torrent, el camí continua pel marge esquerra, aferrat a la penya des Burgar. Fins aquí és un antic camí de ferradura de quasi tres quilòmetres. El trajecte entre Escorca i s’Entreforc es sol recorre en uns 75 minuts. És ara quan comença el curs del Torrent de Pareis. Al costat dret, un tirany ens evita els passos difícils d’aquest primer tram fins arribar damunt sa Llosa. A partir d’aquí el pendent es suavitza i l’itinerari no presenta majors dificultats. Més avall, al Gorg de sa Figuera, el llit es torna a complicar. Per aixó, ens haurem d’enfilar breument per un tiranyet, al marge esquerra, baix dels penya-segats del Comellar de L’Infern, que ens retonarà al Torrent, poc abans de la Cova del Romagueral, situada al marge dret. A partir d’aquí les parets se junten. Després del gorg de s’Estret la situació es va complicant i molt
30
P
Torrent de areis
espécialment al pas des Grassos estrenyeu-vos, a la dreta, i al Pas de s’Estaló, a l’esquerra haurem d’anar molt en compte. Un centenar de metres mès avall hi trobarem la més famosa de les fonts del Torrent: Es Degotís. A continuació, es troba una roca aïllada i aguda coneguda com es Frare. Pel llit del Torrent completament pla i lliure d’entrebancs arribarem a la desembocadura, després de passar per s’Estret de S’Hort i l’Olla. Per dos túnels, construïts l’any 1950, el Racó d’en Lluc, arribarem al Port de sa Calobra, punt final d’aquesta ruta.
El camino sigue descendiendo en tramos largos y marcados giros por la zona conocida como “es Burgar”, entre matorrales, carrizos y rocas puntiagudas. Llegando al torrente de Lluc, el camino está muy destrozado. Ya dentro del torrente, el camino continua por su margen izquierda, orillando el roquedal “des Burgar”. Hasta aquí hemos recorrido un antiguo camino de herradura de casi tres kilómetros. El trayecto entre Escorca y s’Entreforc se recorre en un 75 minutos aproximadamente. Ahora es cuando realmente empieza el curso del torrente de PAREIS. En su costado derecho, un senderillo nos evita los pasos difíciles de este primer tramo hasta llegar sobre “Sa Llosa”. A partir de aquí la pendiente se va suavizando y el itinerario no presenta mayores dificultades. Después del “gorg de sa Figuera”, el lecho del torrente se vuelve a complicar, para evitarlos subimos un senderillo que, por la margen izquierda y bajo los roquedales
Excursions - Ausflüge del “Comellar de l’Infern”, nos devolverá a su lecho, no muy lejos de la cueva “des Romagueral”. A partir de aquí, las paredes parecer unirse. Después del tollo de s’Estret la situación se vá complicando y esencialmente en el “pas des Grassos estrenye-vos”, a la derecha y el ”pas de s’Estaló”, por lo que es conveniente extremar las precauciones. A un centenar de metros encontramos la más famosa de las fuentes del torrente: Es Degotís. A continuación, encontrando una roca aislada y aguda, conocida como “es Frare”.
El lecho del torrente, nos permite llegar a su desembocadura, después de pasar por “S’Estret de s’Hort i Olla”. Por dos túneles, construidos en el año 1950, el Racó d’en Lluc, llegaremos al Puerto de sa Calobra, punto y final de esta ruta.
Für diejenigen, die wenig oder keine Erfahrung im edlen Sport des Wanderns durch Berge oder Wildbäche haben, kann dies ziemlich hart sein und sich je nach Strecke als schwierig und kompliziert erweisen. Unentbehrlich: gute Bergstiefel, Bergkleidung, etwas Essen und mindestens 2 Liter Wasser. Man muss sehr frühzeitig aufbrechen, da man für eine problemlose Durchquerung des „Torrent de Pareis” etwa fünf Stunden braucht. Sollte es vor kurzem geregnet haben, ist es besser, diesen Ausflug zu vergessen. Gehen Sie mit festem Schritt, springen Sie sicher, aber vorsichtig. Sollten Sie Bedenken haben, setzen Sie sich auf einen Felsen und lassen Sie sich an diesem abgleiten. Die Strecke fällt im Verlauf von 3.300 Metern sanft um 5,14% ab, bis sie schließlich, nach der Überwindung eines Gefälles von 180 Metern, in den Hafen von La Calobra mündet. Die Wanderung beginnt gegenüber dem Restaurant von Escorca, Kilometer 25,2 der Landstraße MA10, etwa sechs Kilometer von Lluc entfernt.
For the non-experts or novices in the noble sport of hiking over mountains or torrents, it’s pretty tough and, depending on the trail, difficult and complicated. Indispensable: good walking boots, outdoor clothing, some food and at least 2 litres of water. The walk has to start early in the morning, as crossing the “Torrent de Pareis” without incident takes around five hours. If it has rained recently the excursion is best forgotten. Walk assuredly, jump confidently, but take care. If you feel unsure, sit on the rock and slide along it. The trail descends gently over 3,300 metres, with an average incline of 5.14%, until it comes out at Puerto de la Calobra, after covering a difference in ground level of 180 metres. The excursion begins in front of the Escorca restaurant, at kilometre 25.2 of the MA-10 road, six kilometres from Lluc.
31
Gastronomia
GastronomĂa
32
Llampuga amb pebres
Gastronomía - Gastronomy - Gastronomíe
lampuga amb pebres L Con las primeras tormentas que anuncian el fin del verano, llegan las “llampugues” al mercado y con ellas un sabroso y amplio recetario para disfrutar de este pescado. Comenzamos por limpiar la llampuga y trocearla. Los pimientos se cortan a tiras y las patatas, a rodajas redondas finas. En una cazuela de barro, preparar una salsa de tomate natural, sofriendo primero los ajos enteros y las hojas de laurel. Añadir
los tomates y dejar que la salsa se vaya haciendo, mientras los pimientos se fríen en una sartén aparte. Cuando la salsa está lista, incorporar los pimientos. Por otra parte, enharinar ligeramente la llampuga y freír los pedazos en una sartén. Freír también por separado las patatas y colocarlas en el fondo de una cazuela. Hay que vertir la salsa sobre las patatas, incorporar el pescado y dejar cocer unos minutos todo
Ingredientes para 4 personas:
1 kg de llampuga 1 kg de pimientos rojos 4 patatas 1 cabeza de ajos 1 kg de tomates maduros orégano hojas de laurel aceite de oliva harina.
Tiempo
Media hora
Amb les primeres tempestes que anuncien la fi de l’estiu, arriben les “llampugues” al mercat i amb elles un saborós i ampli receptari per a gaudir d’aquest peix. Comencem per netejar la llampuga i trossejar-la. Els pebres es tallen a tires i les patates, a rodanxes rodones fines. En una cassola de fang, preparar una salsa de tomàquet natural,
sofregint primer els alls sencers i les fulles de llorer. Afegir els tomàquets i deixar que la salsa es vagi fent, mentre els pebres es fregeixen en una paella a part. Quan la salsa està llesta, incorporar els pebres. Per altra banda, enfarinar lleugerament la llampuga i fregir els trossos en una paella. Fregir també per separat les patates i col•locar-les en el
33
Gastronomy - Gastronomía
fons d’una cassola. Cal vertir la salsa sobre les patates, incorporar el peix i deixar coure uns minuts tot junt. El plat està a punt per a servir.
Un consell
Els ingredients principals, peix, pebres i patates, es tenen que fregír per separat i integrar-los finalment a la cassola juntament amb la salsa de tomàquet.
Ingredients for 4 people:
1 kg llampuga (dolphinfish) 1 kg red peppers 4 potatoes 1 head of garlic 1 kg ripe tomatoes oregano bay leaves olive oil flour
Time
Half an hour junto. El plato está a punto para servir.
With the first storms that announce the end of summer, the “llampugues” (dolphinfish) arrive at the market. A tasty way to enjoy this fish is as follows. Start by cleaning the llampuga and cutting it into pieces. Cut the peppers into strips and slice the potatoes into thin round slices. In an earthenware dish, prepare a sauce of fresh tomatoes. Firstly, lightly fry whole garlic cloves and bay leaves and then add the tomatoes and leave the sauce to cook while frying the peppers in a separate pan. When the sauce is ready, add the peppers. Dust the llampuga with flour and fry the pieces in a pan. Fry the potatoes separately and place them in the bottom of a casserole. Pour the sauce over the potatoes, add the fish and leave everything to cook together for a few minutes. The dish is ready to serve.
Un consejo
Los ingredientes principales, pescado, pimientos y patatas, se tienen que freír por separado e integrarlos finalmente en la cazuela junto con la salsa de tomate.
34
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Llampuga amb pebres
Gastronomíe
Zutaten für 4 Personen:
Mit den ersten Stürmen, die das Ende des Sommers ankündigen, halten die „llampugues” (Lambugas) auf dem Markt Einzug und mit ihnen ein köstliches Gericht, das diesen Fisch zu einem Genuss macht. Zunächst wird die Lambuga gesäubert und in Stücke geteilt. Die Paprika werden in Streifen und die Kartoffeln in feine runde Scheiben geschnitten. In einer Lehmkasserolle wird eine natürliche Tomatensoße zubereitet, wobei zunächst die ganzen Knoblauchzehen und die Lorbeerblätter angedünstet werden. Danach werden die Tomaten
zugegeben und gewartet, bis sich die Soße gebildet hat, während unterdessen die Paprika in einer anderen Pfanne angebraten werden. Sobald die Soße fertig ist, werden die Paprika zugefügt. Zum anderen wird die Lambuga leicht mit Mehl bestäubt und die Stücke in einer Pfanne gebraten. Auch die Kartoffeln werden extra geröstet und auf dem Boden einer Kasserolle gelegt. Danach wird die Soße über die Kartoffeln gegeben, der Fisch hinzugefügt und das Ganze einige Minuten gekocht. Das Gericht ist nun fertig, um serviert zu werden.
1 kg Lambuga 1 kg rote Paprika 4 Kartoffeln 1 Knoblauchknolle 1 kg reife Tomaten Oregano Lorbeerblätter Olivenöl Mehl
Zeit
Halbe Stunde
35
P roductes típics
Productos típicos
36
Punt Mallorquí
Productos típicos - Productes típics El punto mallorquín forma parte de la historia del bordado popular de Mallorca. Cabe señalar que aunque sea popular, el bordado es un trabajo exquisito que se asemeja a las artes suntuarias. Como suele decirse, el arte popular es aquel realizado por el pueblo, y el punto mallorquín responde directamente a esta definición. El punto mallorquín es un bordado de punto libre, ya que se realiza directamente encima de la tela. Este bordado está presente en vestidos y ropa del hogar. Se conservan piezas del siglo XVIII, aunque su significado se ha ido perdiendo con el tiempo. Tiempo atrás bordadoras mallorquinas trabajaron para la corte de Isabel II, dando prestigio a este arte, hoy mujeres como aquellas, continúan la tradición y la ponen a su alcance.
Historia
Antiguamente la tela de base era el lienzo casero -telas de lino tejidas en casa-. Actualmente se utilizan telas de lino fino. Los hilos de bordadura eran de estambre y lino. Hoy en día se emplean madejas de algodón mouliné.
El punt mallorquí forma part de la història del brodat popular de Mallorca. Cap assenyalar que encara que sigui popular, el brodat és un treball exquisit que s’assembla a les arts suntuàries. Com sol dir-se, l’art popular és aquell realitzat pel poble, i el punt mallorquí respòn directament a aquesta definició. El punt mallorquí és un brodat de punt lliure, ja que es realitza directament damunt la tela. Aquest brodat està present en vestits i roba de la llar. Es conserven peces del segle XVIII, encara que el seu significat s’ha anat perdent amb el temps. Temps enrere brodadores mallorquines van treballar per a la cort d’Isabel II, donant prestigi a aquest art, avui dones com aquelles, continuen la tradició i la posen al seu abast.
Història
Antigament la tela de base era el llenç casolà -teles de drap teixides a casa-. Actualment s’utilitzen teles de drap fi. Els fils de brodar eren d’estam i drap. Avui dia s’empren fils de cotó mouliné. En origen s’emprava un sol color en una o dues tonalitats: blau turquesa, mel o vermell. Durant els anys 40 a 60 era freqüent utilitzar tota la gamma de colorit mitjà, sempre amb tonalitats suaus, creant unes peces de policromía molt cridanera. Els motius són sempre vegetals, flors, fruits i fulles units per línies de tiges ondulants, mai molt tancats, que recorda la vinya. Els elements vegetals, no són naturalistes, sinó que estàn extraordinàriament estilitzats. Els motius a les peces antigues són
37
P unt Mallorquí En origen se empleaba un solo color en una o dos tonalidades: azul turquesa, miel o rojo caldera. Durante los años 40 a 60 era frecuente utilizar toda la gama de colorido media, siempre con tonalidades suaves, creando unas piezas de policromía muy llamativa. Los motivos son siempre vegetales, flores, frutos y hojas unidos por líneas de tallos ondulantes, nunca muy cerrados, que recuerdan los zarcillos de la vid. Los elementos vegetales, no son naturalistas, sino que están extraordinariamente estilizados. Los motivos en las piezas
antiguas son grandes y parecen flores que recuerdan el tulipán, la granada o la piña, como si estuviesen cortadas por la mitad. Los espacios se llenaban de hojas que parecen de rosal trepador o de parra, no dejando apenas ver la tela del fondo. Después se hicieron más pequeños y aparecieron las garsas (puntos de adorno (cordoncillo, punto de cruz, punto del diablo) en los espacios que quedan libres en los motivos). La cantidad de motivos utilizados no es muy grande, pero la variedad de combinaciones es tal que parece que su número es mucho mayor.
grans i semblen flors que recorden la tulipa, la magrana o la pinya, com si estiguessin tallades per la meitat. Els espais s’omplien de fulles que semblen de roser trepador o de parra, no deixant casi veure la tela del fons. Després es van fer més petits i van aparèixer les garses (punts d’adorn (cordoncillo, punt de creu, punt del diable) en els
38
Los remates son siempre sencillos, un dobladillo sencillo o con vainica ciega, los puntos empleados son muy sencillos.
Pasos
La ejecución comienza por seleccionar una tela fina. En ella se dibujan los motivos. Se coloca la pieza en el bastidor y se trabajan todos los perfiles a cadeneta, bien con ganchillo, bien con aguja. Una vez terminados los perfiles se rellenan con punto de escapulario que no perfora la tela, sino que se engancha en las cadenetas hechas anteriormente.
espais que queden lliures als motius). La quantitat de motius utilitzats no és molt gran, però la varietat de combinacions és tal que sembla que el seu nombre és molt major.Les rematades són sempre senzilles, un doblec senzill o amb calat cec, els punts emprats són molt senzills.
Passos
L’execució comença per se-
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Local Produce - Typische Produkte The punto mallorquín stitch is part of the history of Majorca’s traditional embroidery. The punto mallorquín is a freestitch embroidery technique, as it is done directly on top of the fabric. The embroidery is present on clothes and house linen. Examples from the 18th Century have been preserved, although its importance has been lost over time.
History
In olden times the base fabric was homemade cloth: linen fabrics woven at home. Fine linen fabrics are now used. At first a single colour was used in one or two tones: turquoise blue, honey or copper red. The motifs are always plants, flowers, fruit and leaves, joined by lines of undulating stalks that are never very dense and are reminiscent of grapevine tendrils.
leccionar una tela fina. En ella es dibuixen els motius. Es col·loca la peça al bastidor i es treballen tots els perfils a cadeneta, bé amb ganxet, bé amb agulla. Una vegada acabats els perfils s’emplenen amb punt d’escapulari que no perfora la tela, sinó que s’enganxa a les cadenetes fetes anteriorment.
Jahrhundert erhalten, obgleich ihre Bedeutung im Laufe der Zeit verloren gegangen ist.
Geschichte
Der Stoff für die Grundlage bestand früher aus hausgemachtem Linnen - Stoffe aus Leinen, die zu Hause gewebt wurden. Derzeit werden Stoffe aus feinem Leinen verwendet. Ursprünglich wurde nur eine Farbe in einer oder zwei Tonarten verwendet: Türkisblau, honigfarben oder dunkelrot. Die Motive sind immer pflanzlicher Art - Blumen, Obst und Blätter -, die durch wellenförmige Stiele miteinander verbunden und nie geschlossen sind und an die Ranken der Weinreben erinnern.
Der mallorquinische Stich ist Teil der Geschichte der volkstümlichen Stickerei auf Mallorca. Beim mallorquinischen Stich handelt es sich um eine Stickerei aus freien Stichen, die direkt auf dem Stoff ausgeführt werden. Diese Stickerei findet sich auf Kleidungsstücken und auf der Haushaltswäsche. Es sind Stücke aus dem XVIII.
39
40
H
铆pica y equitaci贸n en Mallorca
Oci i esport
Ocio y deporte
41
Leisure and Sporting
Le ofrecemos el deporte perfecto para que usted y los suyos pasen unas placenteras vacaciones. Deporte y naturaleza, una combinación que le permitirá descubrir los tesoros que hacen de nuestra tierra un lugar relajante y diferente. El mundo del caballo y, consecuentemente, la hípica ha estado siempre muy arraigada en la cultura y la tradición mallorquinas. De hecho, las carreras de trote enganchado se convirtieron en uno de los espectáculos preferidos de la sociedad insular durante
la primera mitad del siglo XX. Sentir la emoción de las carreras de caballos es posible en los hipódromos de Mallorca. Disfrute de este y otros espectáculos hípicos y descubra la afición de los mallorquines por el mundo del caballo.
Paseos de ensueño
Vista la extraordinaria situación geográfica de la isla, entre mar y montaña, la equitación practicada en forma de paseo, transforma los paisajes en verdaderos descubrimientos. La presencia del caballo en la sociedad balear se transforma en deporte por su afición a las carreras de trote enganchado, animando las jornadas hípicas que también cuentan con algunos concursos de saltos. Hipòdrom de Son Pardo www.hipodromsonpardo.com Crta. de Sóller, km 3,5 07009 Palma Hipòdrom de Manacor www.hipodromdemanacor.com Ctra. Palma - Artà, km. 49 07500 Manacor
42
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Hípica: Deporte exclusivo al alcance de todos.
Li oferim l’esport perfecte perquè vostè i els seus passin unes agradables vacances. Esport i naturalesa, una combinació que li permetrà descobrir els tresors que fan de la nostra terra un lloc relaxant i diferent. El món del cavall i, conseqüentment, la hípica ha estat sempre molt arrelada a la cultura i la tradició mallorquines. De fet, les carreres de trot enganxat es van convertir en un dels espectacles preferits de la societat insular durant la primera meitat del segle XX. Sentir l’emoció de les carreres de cavalls és possible en els hipódromos de Mallorca. Gaudeixi d’aquest i altres espectacles hípics i descobreix l’afició dels mallorquins pel món del cavall.
Passejos de somni Vista l’extraordinària situació geogràfica de l’illa, entre mar i muntanya, l’equitació practicada en forma de passeig, transforma els paisatges en veritables descobriments. La presència del cavall en la societat balear es transforma en esport per la seva afició a les carreres de trot enganxat, animant les jornades hípiques que també conten amb alguns concursos de salts.
Hipòdrom de Son Pardo www.hipodromsonpardo.com Crta. de Sóller, km 3,5 07009 Palma
43
Equestrianism An exclusive sport within everybody’s reach. We offer you the perfect sport for an enjoyable family holiday. Sport and nature are a combination that will allow you to discover the treasures that make our island a relaxing and different destination. The horse world and, consequently, equestrianism, have
44
always been very deeply rooted in the culture and traditions of Majorca. Indeed, the harness racing became one of the most popular spectacles of island society during the first half of the 20th Century. All of the excitement of the races can be felt at the Majorcan racecourses. Come and enjoy this and other equestrian spectacles and discover the Majorcans’ love of horses.
Pferdesport: Exklusive und für alle zugängliche Sportart.
Wir bieten Ihnen den perfekten Sport, damit Sie und Ihre Familie angenehme Ferien verbringen. Sport und Natur - eine Kombination, die Sie die Schätze entdecken lässt, die unser Land zu einem entspannenden und verschiedenartigen Ort machen. Die Welt der Pferde und mit ihr der Pferdesport waren in der
Kultur und Tradition von Mallorca immer sehr verwurzelt. Tatsächlich haben sich die Trabrennen, bei denen das Pferd vor einen Sulky gespannt wird, während der ersten Hälfte des XX. Jahrhunderts zu einer der bevorzugten Veranstaltungen der Inselbevölkerung entwickelt. Auf den Rennbahnen von
Mallorca ist es noch möglich, die Erregung eines Pferderennens zu spüren. Genießen Sie diese und andere Pferdeveranstaltungen und entdecken Sie die Liebe der Mallorkiner für die Pferdewelt.
45
Noticies
El Consell Regulador de la DO Binissalem qualifica l’anyada 2006 com a excel·lent
Joan Arrom, nou director gerent del Teatre Principal de Palma
El President del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Binissalem, el Sr. Pere Calafat Vich, ha comunicat que el passat mes de juliol es va dur a terme la qualificació de l’anyada 2006. El resultat de la qualificació, realitzada pel ple del Consell Regulador, va ser EXCEL·LENT.
El patronat de la Fundació Teatre Principal de Palma s’ha reunit avui matí per primer cop en aquesta legislatura i ha nomenat Joan Arrom com a nou director gerent de la institució, a proposta de la consellera de Cultura i Patrimoni i vicepresidenta del Consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró. Joan Arrom, nascut a Llubí l’any 1954, és una persona molt reconeguda dins el món del teatre a Mallorca. Llicenciat en Filosofia i lletres per la Universitat de les Illes Balears, Arrom ha participat en un desena d’espectacles teatrals en els darrers vint anys tant com a ajudant de direcció com a director d’escena. La seva experiència en la gestió cultural és coneguda per exercir com a delegat de Teatre a la direcció general de Cultura de la Conselleria d’Educació i Cultura durant la legislatura 19992003. A més és autor de diverses publicacions relacionades amb el món teatral de l’Illa.
Marca Ésmel: dades de producció 2006 La marca de garantia ÉSMEL empara mels elaborades per apicultors autoritzats, en instal·lacions que compleixen amb els requisits del reglament de la marca, amb la finalitat d’obtenir una mel d’una qualitat diferenciada i garantida. Segons les dades facilitades pel titular de la marca, l’Agrupació per a la Defensa de l’Abella Autòctona Mallorquina, en el 2006 la producció total de mel emparada va ser de 10.350 quilos, elaborats pels 10 productors inscrits.
46
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Noticias de Mallorca Consell i Ibatur signen un conveni de col·laboració per a la promoció turística de Mallorca
Son Navata - Felanitx L’acció de l’home ha provocat la creació d’aquesta zona humida que s’ha convertit en la tercera més important de Mallorca quant a aus aquàtiques hivernants.
La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, i el conseller de Turisme del Govern de les Illes Balears i president d’Ibatur, Francesc Buils, han signat un conveni de col·laboració entre ambdues institucions per a la promoció turística de la illa.
Aquesta zona humida s’ha creat amb les aportacions d’aigua pluvial i depurada del poble de Felanitx. Té una extensió de tres hectàrees i presenta una densitat molt important d’aus. El Govern de les Illes Balears, mitjançant de la Conselleria de Medi Ambient, ha adquirit la propietat per conservar-la.
Tant la presidenta Francina Armengol com el Conseller de Turisme, Francesc Buils, han manifestat durant la signatura del conveni l’esperit de col·laboració i coordinació que hi ha entre ambdues institucions, així com l’augment important de recursos econòmics que es fixa amb aquest nou conveni. Armengol ha destacat que aquest és el primer conveni de col·laboració entre Govern i Consell que es firma en l’actual mandat i ha recordat que és la continuació d’una iniciativa anterior però amb un increment econòmic de recursos molt important, que la presidenta del Consell ha volgut agrair. A la firma del conveni ha assistit la consellera executiva d’Economia i Turisme del Consell de Mallorca, Ma Isabel Oliver, la qual ha manifestat la voluntat de continuar amb aquesta tasca de col·laboració per impulsar accions de promoció turística de Mallorca.
Diada de Mallorca 2007 El 12 de setembre és la Diada de Mallorca. Dia en què commemora el jurament fet per Jaume II l’any 1276 de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca, que es convertiren en la base jurídica del nostre país. L’any 1997 el Consell de Mallorca declarà el dia 12 de setembre com a diada de Mallorca.
47
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
¡ Nueva oportunidad ! Palma de Mallorca: Traspaso de oficinas en Porto Pi. Superficie construida de 170m², todo nuevo. 2 despachos, 1 sala de conferencia, 1 cocina, 2 baños, calefacción, A/A. ID: 1122845, Traspaso: € 25.000, Alquiler: €/Mes 2.304 Mallorca.Invest@engelvoelkers.com Tel. +34 971 69 67 13