más
allorca
ente d i s e r l e a par Revista visitante y el Nº 11 - Noviembre
www.masmallorca.com
Sitios con encanto - Excursiones - Cultura - Nuestra Gente - Productos típicos - Fauna y flora Noticias - Gastronomía - Agenda - Mapa de Mallorca - Ocio y Deporte - Inmobiliaria - Guía servicios
ial Espec
t Hàbita y c Mode
Català
Castellano
English
Deutsch
_Director executiu: Jaume Estévez_info@masmallorca.es _Directora d’Art: Maria Medina_maria@masmallorca.es _Redacció: S.S. Medina - Fca. Adrover - Isabel Cerdà _Fotografia: Revista Más Mallorca _Departament Comercial: Isabel: 692 743 422 _CIF: 43096411T _Depòsit Legal: P.M. 3158/2006
más
_Edita: Más Mallorca - C/d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor (Illes Balears) - www.masmallorca.es _Tel.: 971 90 27 83_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 940 468 668
allorca
Sumari - Index
6
10
14
28 32 36
20
Revist a Más Mallorca
4/5 Mercados, Ferias y Fiestas - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs 6/9 Sitios con encanto - Reizvolle Orte - Places of special interest 10/13 Nuestra gente - Unsere Menschen - Our people 14/17 Cultura - Kultur - Culture 20/25 Fauna y Flora - Fauna und Pflanzenwelt 28/31 Excursiones - Ausflüge - Excursions 32/35 Gastronomía - Gastronomie - Gastronomy 36/39 Productos típicos - Typische Produkte - Local Produce 40/42 Ocio y deporte - Unterhaltung und Sport - Leisure and Sporting 48/51 Inmobiliaria - Inmobilien - Real estate
40
MÁS MALLORCA SE DISTRIBUYE EN: Zonas turísticas - puertos marítimos - aeropuerto - campos de golf - polígonos industriales - Hoteles 5 ***** Palma - Inca - Manacor - Calvià - Alcudia - Pollença - Pto. Pollença - Bunyola - Santa Maria - Sencelles Selva - Mancor - Binissalem - Campanet - Consell - Muro - Lloseta - Sa pobla - Sineu - Deià - Esporles Estellencs - Valldemossa - Sóller - Algaida - Montuiri - Porreres - Artà - Cala Ratjada - Capdepera - Felanitx Santanyí - Cala Millor - Porto Cristo - San Llorenç - Puigpunyent - Andratx - Magalluf - Santa Ponça - Palmanova Paguera - Portals - Cala Mayor - S’Arenal - Cala d’or - Porto Colom - Llucmajor - Cala Pi Campos - Ses Salines - Colonia Sant Jordi - S’Estanyol
3
Mercats, fires i festes Markets and Fairs / Märkte und Messen Dimecres / Miércoles
Andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca.
Dijous / Jueves
Dilluns / Lunes
Caimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri.
S’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
4
Dissabte / Sábado
Alaró, Badia Gran/Pedrafort (Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major. Alcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.
Dimarts / Martes
Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.
Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.
Diumenge /Domingo
Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer). Alcúdia, s’Alqueria Blanca s’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida.
(Sant Llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera.
Divendres / Viernes
Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió,
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Fires i Mercats Novembre 2007
Diary - Veranstaltungskalender
FIRA D’ARTESANIA
POLLENÇA Dia 11
FIRA DE TARDOR
FIRA DE S’OLIVA
Agrícola, ramadera, artesanal. CAIMARI (SELVA) Dies 17 i 18
Artesanal, plantes, flors i queviures MURO
FIRA DE TARDOR
Dies 24 i 25
TERCERA FIRA
XII 1/2 MARATÓ INTERNACIONAL PALMA-CALVIÀ Dia 11
Dia 4
III 100% MALLORCA OCASIÓN
XII FIRA DE TARDOR
Agrícola, ramadera, artesanal, industrial i comercial. SA CABANETA (MARRATXÍ) Dies 3 i 4
Agrícola, ramadera i artesanal INCA JAZZ VOYEUR FESTIVAL 2007 CHICK COREA & BELA FLECO
Teatre Auditorium 11 de Novembre NUPCIAL
XIV Saló de serveis de noces i altres cerimònies. Recinte Firal Aeroport de Palma Dies 9 a 11
Dia 11
Recinte Firal Aeroport de Palma Dies 15 al 18
XII RASTRILLO
Recinte Firal de Palma Dies 15 al 18 DIJOUS BO
Agrícola, ramadera, artesanal, industrial i agroalimentària. INCA Dia 15
Agenda - Veranstaltungskalender - Diary
A genda
Ramadera, agrícola, artesanal, industrial, alimentària i del medi ambient. SA POBLA FIRA DE L’ESCLATA-SANG I DE LA MUNTANYA
Cultural, agrícola, gastronòmica, ramadera, artesanal i industrial. MANCOR DE LA VALL Dia 25
FESTA DEL VI NOVELL
Agrícola SANTA MARIA DEL CAMÍ Dia 25
FIRA TRADICIONAL
Industrial, agrícola i artesanal. LLUBÍ Dia 27
5
Llocs amb encant
Sitios con encanto
6
Raixa
Sitios con encanto - Llocs amb encant L’aigua, un bé molt escàs a Mallorca, ha estat al llarg de la història un factor clau en l’elecció dels emplaçaments humans. Així, les millors possessions de l’illa es troben a prop de pous o fonts. Raixa, possessió situada als peus de la Serra de Tramuntana, dins del municipi de Bunyola, és un bon exemple d’això. Per l’abundància d’aigua i la fertilitat de les terres d’aquest lloc privilegiat, els moros van fundar aquí l’alqueria Araixa, d’on prové el nom actual de la finca. Sota la dominació àrab van florir durant 300 anys l’art, l’arquitectura i l’economia. Els jardins de Raixa, són un viu exemple a dia d’avui. Després de la Reconquesta catalana, la propietat va passar per diferents mans i famílies, fins que el gener de l’any 2002, la finca de Raixa, que té la qualificació de bé d’Interès Cultural (BIC), va ser comprada pel Consell de Mallorca i el Ministeri de Medi Ambient del Govern central, amb l’objectiu de destinar-la a usos públics. El personatge més rellevant en la història de Raixa és el Cardenal Antoni Despuig i Dameto, pertanyent al Tribunal Eclesiàstic de la Ciutat del Vaticà, un home molt culte i viatjat del segle XVIII que en el 1797 va transformar l’antiga possessió agrària en un palau d’estil italià envoltat pels jardins més emblemàtics de Mallorca.
El agua, un bien muy escaso en Mallorca, ha sido a lo largo de la historia un factor clave en la elección de los emplazamientos humanos. Así, las mejores posesiones de la isla se encuentran cerca de pozos o fuentes. Raixa, posesión situada a los pies de la Serra de Tramuntana, dentro del municipio de Bunyola, es un buen ejemplo de ello. Por la abundancia de agua y la fertilidad de las tierras de este lugar privilegiado, los moros fundaron aquí la alquería Araixa, de donde proviene el nombre actual de la finca. Bajo la dominación árabe florecieron durante 300 años el arte, la arquitectura y la economía. Los jardines de Raixa, son un vivo ejemplo a día de hoy. Después de la Reconquista catalana, la propiedad pasó por diferentes manos y familias, hasta que en enero del año 2002, la finca de Raixa, que tiene la calificación de Bien de Interés Cultural (BIC),
Raixa
fue comprada por el Consell de Mallorca y el Ministerio de Medio Ambiente del Gobierno central, con el objetivo de destinarla a usos públicos.
7
Raixa Les impressions recopilades a Itàlia no van abandonar Despuig després de la seva tornada a la seva llar mallorquina, marcant l’estil del jardí. La casa principal servia abans que res com a espai per a les obres d’art del cardenal portades d’Itàlia al final del segle XVIII. Aquestes obres es poden admirar en l’actualitat al Castell de Bellver a Palma de Mallorca. En les últimes dècades, Raixa ha estat escenari de diverses produccions cinematogràfiques com a “Muerte bajo el sol”, basada en la novel•la d’Agatha Christie, “Bearn”, sobre la novel•la de Llorenç Villalonga, o “Presence of mind” (El Zel), el primer llargmetratge del mallorquí Antoni Aloy. El singular lloc també ha inspirat diversos anuncis publicitaris i més recentment ha donat nom a l’últim treball discogràfic de Maria del Mar Bonet. Actualment la finca continua oberta el públic mostrant tot l’encant i romanticisme dels exteriors del palau, el pati interior, la capella, els jardins, l’escalinata, el gran estany i els miradors.
8
El personaje más relevante en la historia de Raixa es el Cardenal Antoni Despuig i Dameto, perteneciente al Tribunal Eclesiástico de la Ciudad del Vaticano, un hombre muy culto y viajado del siglo XVIII que en el 1797 transformó la antigua posesión agraria en un palacio de estilo italiano rodeado por los jardines más emblemáticos de Mallorca.
Las impresiones recopiladas en Italia no abandonaron a Despuig tras su regreso a su hogar mallorquín, marcando el estilo del jardín. La casa principal servía ante todo como espacio para las obras
de arte del cardenal traídas de Italia al final del siglo XVIII. Estas obras se pueden admirar en la actualidad en el Castillo de Bellver en Palma de Mallorca. En las últimas décadas, Raixa ha sido escenario de diversas producciones cinematográficas como “Muerte bajo el sol”, basada en la novela de Agatha Christie, “Bearn”, sobre la novela de Llorenç Villalonga, o “Presence of mind” (El Zel), el primer largometraje del mallorquín Antoni Aloy. El singular lugar también ha inspirado diversos anuncios publicitarios y más recientemente ha dado nombre al último trabajo discográfico de Maria del Mar Bonet. Actualmente la finca está abierta al público mostrando todo el encanto y romanticismo de los exteriores del palacio, el patio interior, la capilla, los jardines, la escalinata, el gran estanque y los miradores.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Places of special interest - Reizvolle orte Raixa, an estate set at the foot of the Serra de Tramuntana mountain range in the Bunyola municipality. Here, the Moors built the farmhouse Araixa, from which the estate takes its name. Cardinal Antoni Despuig converted the old estate into an Italian-style palace. The main house primarily served as a storage place for his artwork brought over from Italy. Declared a Site of Cultural Interest, Raixa is used as a location for shooting films and holding concerts.
Raixa ist ein Anwesen in der Gemeinde Bunyola am Fuße der Serra de Tramuntana. Die Mauren gründeten hier die das Landgut Araixa, von dem der gegenwärtige Name der Finca stammt. Kardinal Antoni Despuig gestaltete den alten Besitz in einen Palast italienischer Bauart um. Das Hauptgebäude diente ihm vor allem als Raum für seine Kunstwerke, die er aus Italien mitgebracht hatte. Raixa wurde zum Weltkulturgut ernannt und wird als Kulisse für Filmaufnahmen und Konzerte genutzt.
9
La nostra gent
Nuestra gente
10
F
rancesc de Borja Moll
La nostra gent Francesc de Borja Moll i Casasnovas, va ser filòleg, lingüista, dialectòleg i editor. Va estudiar humanitats, filosofia i teologia al seminari de la seva ciutat natal, als 13 anys va començar a escriure als periòdics de Menorca. Des de molt jove va col·laborar amb Antoni Maria Alcover en projectes com el Diccionari català-valencià-balear, inventari exhaustiu de la llengua catalana, o l’Editorial Alcover, que en l’any 1932 després de la mort del seu mentor va continuar com únic redactor del Diccionari, rebatejada amb el nom d’Editorial Moll. L’elaboració del Diccionari va ocupar bona part de la seva vida com lingüísta, circumstància que no li va impedir una intensa labor com conferenciant, gramàtic i escriptor. Com editor, va fundar també els quaderns literaris Raixa, i com promotor cultural va ser fundador de “l’Obra Cultural Balear”, va crear la biblioteca “Les Illes d’Or” i també va promoure la difusió de les “Rondaies mallorquines”, tant per escrit com en ràdio.
Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Palma, 1991)
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, 1903 - Palma, 1991) fue filólogo, lingüista, dialectólogo y editor. Estudió humanidades, filosofía i teología en el seminario de su ciudad natal, a los 13 años comenzó a escribir en los periódicos de Menorca. Desde muy joven colaboró con Antoni Maria Alcover en proyectos como el Diccionari català-va-
lencià-balear, inventario exhaustivo de la lengua catalana, o la Editorial Alcover, que en el año 1932 después de la muerte de su mentor continuó como único redactor del Diccionario, rebautizada con el nombre de Editorial Moll. La elaboración del Diccionari ocupó buena parte de su vida como lingüísta, circunstancia que no le impidió una intensa labor como conferenciante, gramático y escritor.
Diccionari
També anomenat Diccionari AlcoverMoll en honor als seus creadors, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes. Realitzat amb la col•laboració de moltíssimes persones que aportaren fitxes lexicogràfiques, la direcció i les tasques principals correspongueren a mossèn Antoni Maria Alcover i
11
La nostra gent al seu col·laborador principal, Francesc de Borja Moll, gràcies al qual el Diccionari va ser culminat a l’any 1962. Hi col·laboraren també, de manera notable, Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll i Marquès. Segons el llarg subtítol que duu aquest Diccionari, és un “inventari lexicològic i etimològic de la llengua catalana”, una obra comprensiva de la llengua que es parla, segons el mateix títol, “al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental d’Aragó i a la ciutat d’Alguer de Sardenya”.
Obres
A més del Diccionari, Borja Moll va escriure llibres de memòries, biografies i gramàtiques d’extrema importància per a l’estudi de la llengua catalana, com “l’Ortografia mallorquina” (1931) o “la Gramàtica d’Història Catalana” (1952). Tampoc podem oblidar el seu treball d’editor, fonamental per al restabliment literari i cultural després de la Guerra Civil, amb l’edició de llibres en català ja en 1943 i la fundació de col•leccions i biblioteques que han marcat la vida cultural de les Illes Balears. A l’any 1971 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El Parlament de les Illes Balears va aprovar la declaració del 2003 com “Any Francesc de Borja Moll”, commemorant així el centenari del seu naixement.
12
Como editor, fundó también los cuadernos literarios Raixa, y como promotor cultural fue fundador de “l’Obra Cultural Balear”, creó la biblioteca “Les Illes d’Or” y también promovió la difusión de las “Rondaies mallorquines”, tanto por escrito como en rádio.
Diccionario
También denominado Diccionario Alcover-Moll en honor a sus creadores, es un diccionario descriptivo y etimológico que quiere recoger todo el caudal léxico del catalán y que es una gran fuente para los lingüistas y a la vez una obra de lectura entretenida para los no especialistas. Realizado con la colaboración de muchísimas personas que aportaron fichas lexicográficas, la dirección y las tareas principales correspondieron a Antoni Maria Alcover y a su colaborador principal, Francesc de Borja Moll, que gracias al él, el Diccionario fue culminado en el año 1962. Colaboraron también, de manera notable, Manuel Sanchis Guarner y Aina Moll y Marqués. Según el largo subtítulo que lleva este Diccionario, es un “inventario lexicológico y etimológico de la lengua
catalana”, una obra comprensiva de la lengua que se habla, según el mismo título, “en el Principado de Cataluña, en el Reino de València, en las islas Baleares, al departamento francés de los Pirineos Orientales, en los Valles de Andorra, en el margen oriental de Aragón y en la ciudad de Alguer de Cerdeña”.
Obras
Además del Diccionari, Borja Moll escribió libros de memorias, biografías y gramáticas de extrema importancia para el estudio de la lengua catalana, como “l’Ortografia mallorquina” (1931) o “la Gramàtica d’Història Catalana” (1952). Tampoco podemos olvidar su trabajo de editor, fundamental para el restablecimiento literario y cultural después de la Guerra Civil, con la edición de libros en catalán ya en 1943 y la fundación de colecciones y bibliotecas que han marcado la vida cultural de las Islas Baleares. En el año 1971 recibió el Premio de Honor de las Letras Catalanas. El Parlamento de las Illes Balears aprobó el día 12 de marzo la declaración del 2003 como “Año Francesc de Borja Moll.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Unsere Menschen Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Palma, 1991) was a philologist, linguist, dialectologist and publisher. He studied humanities, philosophy and theology. The year 1962 represented a climax in his career, with the Diccionari català-valencià-balear, an exhaustive inventory of the Catalan language. He worked diligently as a lecturer, grammarian and writer. He founded the literary notebooks, Raixa and “l’Obra Cultural Balear”, and created the “Les Illes d’Or” Library. He also promoted the “Rondaies mallorquines”, which played a key role in the literary and cultural resurgence following the Civil War. In 1971, he received the Award of Honour in Catalan Arts.
Our People
Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Palma, 1991) war Philologe, Linguist, Dialektforscher und Herausgeber. Er studierte Geisteswissenschaften, Philosophie und Theologie. Im Jahr 1962 beendete er das Diccionari català-valencià-balear, eine umfassende Bestandsaufnahme der katalanischen Sprache. Er arbeitete intensiv als Vortragsredner, Grammatiker und Schriftsteller, gründete die literarischen Hefte Raixa und „l’Obra Cultural Balear”, schuf die Bibliothek „Les Illes d’Or”, förderte die Verbreitung der „Rondaies mallorquines” und war nach dem Bürgerkrieg wesentlich am literarischen und kulturellen Wiederaufbau beteiligt. Im Jahr 1971 erhielt er den „Premio de Honor de las Letras Catalanas”, den Ehrenpreis der katalanischen Geisteswissenschaften.
13
C ultura
Cultura
14
Les dominacions
bizantines i islĂ miques
Cultura - Culture - Kultur Entre el 455 i el 534 l’illa va formar part del Regne vàndal, tribu germànica que formà un ampli imperi marítim a la Mediterrània occidental. Ja el 425 havien desembarcat a l’illa, la saquejaren i destruïren Pollentia, capital administrativa i el nucli urbà més important. A partir de l’ any 534, Mallorca entrà a formar part de l’ Imperi bizantí. Justinià I (527-565) emperador de l’Imperi romà d’Orient emprèn l’expansió per tot el Mediterrani, i Apol·linar, general bizantí, conquereix les illes i les inclou en aquest imperi. Tanmateix després de l’expulsió dels bizantins de la península i del nord d’Àfrica, Mallorca quedà aïllada i perd tot l’interès del llunyà Imperi d’Orient. Per tant entre el 698 i 903, les Illes Balears formaven part de l’Imperi bizantí, però en la pràctica gaudiren d’una gran independència política i administrativa. Durant aquests anys les petites comunitats cristianes mallorquines reberen nombrosos atacs dels musulmans i dels normands, que sumeixen Mallorca en una profunda crisi. L’any 903 es produeix la incorporació de Mallorca al món islàmic després d’una ràpida conquesta que només topà amb la resistència dels cristians al voltant d’alguns castells, com el d’Alaró, on resistiren més de vuit anys. Passen a ser les Illes Orientals d’al-Andalus i el seu conqueridor es converteix en el valí o governador que encetà una política
Entre 455 y 534 la isla afrontó parte del Reino vándalo, tribu germánica que formó un amplio imperio marítimo en el Mediterráneo occidental. Ya en el 425 habían desembarcado en la isla, la saquearon y destruyeron Pollentia, capital administrativa y el núcleo urbano más importante. A partir del año 534, Mallorca entró a formar parte del Imperio Bizantino. Justiniano I (527-565) emperador del Imperio romano de Oriente emprende la expansión por todo el Mediterráneo, y Apolinar, general bizantino, conquista las islas y las incluye en este imperio. De todos modos después de la expulsión de los bizantinos de la península y del norte de África, Mallorca quedó aislada y perdió todo el interés del lejano Imperio de Oriente. Por tanto entre 698 y 903, las Islas Baleares formaban parte del Imperio bizantino, pero en la práctica disfrutaron de una gran independencia política y administrativa. Durante estos años las pequeñas comunidades cristianas mallorquinas recibieron numerosos ataques de los musulmanes y de los normandos, que sumergen a Mallorca en una profunda crisis. El año 903 se produce la incorporación de Mallorca en el mundo islámico después de una rápida conquista que sólo encontró la resistencia de los cristianos alrededor de algunos castillos,
como el de Alaró, donde resistieron más de ocho años. Desde este momento empiezan a ser las Islas Orientales de al-Andalus y su conquistador se convierte en el valí o gobernador que inició una política de reconstrucción, favoreciendo la inmigración de musulmanes de la península, rehaciendo el campo y la ciudad, reorganizando el comercio, etc. Mallorca quedó bajo el dominio de Córdoba que utilizaba la flota y la situación geográfica isleña para realizar incursiones hacia el Mediterráneo cristiano del norte. Después de una etapa de esplendor al-Andalus entró en crisis y se desmembró surgiendo los pequeños reinos taifas, más débiles ante los ataques de los
15
cristianos del norte, pero con un alto nivel cultural y económico. De esta manera en 1015 Mallorca pasó a depender de la taifa de Denia (la actual País Valenciano) hasta que en 1086 aprovechó la crisis de la taifa de Denia para conseguir una independencia precaria, marcada por la falta de alimentos, que incitaban a los isleños a la piratería para poder sobrevivir, cosa que provocó una cruzada pisano catalana que saqueó y destruyó Medina Mayurca (la actual Ciudad de Mallorca) en 1115. Entre los siglos X y XIII se desarrolló en Mallorca una rica agricultura de regadío, se construyeron acequias, fuentes, canales, etc. El campo estaba dividido en alquerías explotadas por un clan familiar de forma colectiva. En Medina Mayurca, núcleo urbano principal, se concentraban los artesanos, los comerciantes, las clases dirigentes y la administración de la isla. La vida cultural y artística también floreció y Mallorca se convirtió en un centro de intercambio entre oriente y occidente, entre el mundo musulmán y el cristiano.
16
Les dominacions bizantines i islàmiques
Cultura
de reconstrucció, afavorint la immigració de musulmans de la península, refent el camp i la ciutat, reorganitzant el comerç, etc. Mallorca restà sota el domini de Còrdova que emprava la flota i la situació geogràfica illenca per realitzar incursions cap al Mediterrani cristià del nord. Després d’una etapa d’esplendor l’emirat d’al-Andalus entrà en crisi i es desmembrà sorgint els petits regnes taifes, més febles davant els atacs dels cristians del nord, però amb un alt nivell cultural i econòmic. D’aquesta manera l’any 1015 Mallorca passà a dependre de la taifa de Dènia (a l’actual País Valencià) fins que el 1086 aprofità la crisi de la taifa de Dènia per aconseguir una independència precària, marcada per la falta d’aliments, que abocaven els illencs a la pirateria per sobreviure, cosa que va provocar una croada pisanocatalana que saquejà i destruí Medina Mayurca (l’actual Palma de Mallorca) l’any 1115. Entre els segles X i XIII es desenvolupà a Mallorca una rica agricultura de regadiu, es construïren sínies, fonts, canals, etc. El camp estava dividit en alqueries explotades per un clan familiar de forma col·lectiva. A Medina Mayurca, es concentraven els artesans, els comerciants, les classes dirigents i l´administració de l´illa. La vida cultural i artística també va florir i Mallorca es va convertir en un centre d´intercanvi entre l´orient i l´occident, entre el món musulmà i el cristià.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Ab dem Jahr 534 gehörte Mallorca zum Byzantinischen Reich: Justinian I., Kaiser des Oströmischen Reiches, begann die Expansion über den gesamten Mittelmeerraum und der byzantinische General Apollinar erobert die Inseln und macht sie zu einem Teil des Reichs. Im Jahr 903 gab es eine rasche islamische Eroberung und Mallorca blieb unter der Herrschaft von Córdoba, das seine geografische Lage nutzte. Im Jahr 1015 kam Mallorca unter die Herrschaft der Taifa von Denia und 1086 wurde eine unsichere Unabhängigkeit erreicht, die einen Feldzug Pisas und Kataloniens zur Folge hatte, bei dem die Medina Mayurca geplündert und zerstört wurde. Zwischen dem 10. und 13. Jahrhundert entwickelte sich durch den Bewässerungsfeldbau eine reiche Landwirtschaft und Mallorca wurde zu einem Handelszentrum zwischen Ost und West.
Culture - Kultur Between 455 and 534 the island confronted part of the Vandal Kingdom. Already in 425 they had landed in the island, they plundered and destroyed Pollentia. From the year 534, Majorca began to form a part of the Byzantine Empire. Justiniano I (527-565) emperor of the Roman Empire of East tackles the expansion for the whole Mediterranean, and Apolinar, Byzantine general, conquers the islands and includes them in this empire. In 903 the incorporation of Majorca takes place in the Islamic world after a rapid conquest. Majorca stayed under Cordova’s authority. In 1015 Majorca depended on Denia’s gang, until in 1086 obtain a precarious independence, it provoked a crusade pisano - Catalan that plundered and destroyed Medina Mayurca in 1115. Between the centuries X and the XIIIth a rich agriculture of irrigation developed in Majorca. The cultural and artistic life also bloomed and Majorca turned into a center of interchange between east and west, between the Moslem world and the Christian.
17
Noticies
Gesa endesa posa en marxa les activitats educatives del curs 2007-2008
Gesa Endesa ja té en marxa les activitasts educatives per a escolars durant el curs 2007-2008. Enguany s’han afegit activitats, ja que a més de totes les activitats relacionades amb conèixer què és l’electricitat i com funciona la producció i la distribució d’electricitat, també s’ha editat material didàctic per donar a conèixer la qualitat, l’eficiència i els avantatges del gas natural que ben aviat es distribuïrà a l’illa de Mallorca. El programa es dirigeix a un públic jove, ja que els infants i els joves influeixen en els hàbits familiars a l’hora d’aportar valors com és l’eficiència energètica, separar els fems i l’ús dels contenidors o l’estalvi d’aigua. Per aquest motiu, i tenint en compte que en un proper futur tindran la seva pròpia casa i hi incorporaran aquests senzills hàbits, ara és el torn de l’ús eficient de l’energia a la llar. Així, l’actuació s’emmarca en la creixent preocupació pels recursos energètics al nostre país i de la creació d’iniciatives adreçades a conscienciar de la importància d’utilitzar l’energia responsablement i evitar que es malgasti. Els diferents tallers pretenen divulgar el coneixement de l’energia en general i l’electricitat i el gas en particular a través d’una experiència divertida. Mitjançant experiments i jocs els alumnes descobreixen com funciona l’electricitat a casa i què es pot fer per utilitzar-la eficientment.
18
Armengol rep als membres de la Plataforma Balear de Defensa dels Animals
Els representants de la Plataforma Balear de Defensa dels Animals, integrada per 12 associacions de les tres illes, han demanat a la presidenta el seu suport en temes com la redacció d’un estudi sobre la situació actual dels refugis d’animals i la problemàtica municipal, i la creació per part del Consell d’un òrgan integrat per la pròpia institució, ajuntaments i associacions, amb capacitat per prendre decisions en temes d’organització i difusió.
XVIII Trofeu Motos Salom El Motoclub Media Milla va organitzar el XVIII Trofeu Motos Salom de Velocitat puntuable per al Campionat de Balears en les categories Extrem, Supersport, Open Series, Open 125, Open 80 i Supermoto. La cursa va tenir lloc el dia 28 d’Octubre en el circuit de Llucmajor. Perelló va guanyar en la categoria Open 80cc, Perelló es va imposar a Soler i a Calvo. En la prova de 125 Open GP, Chicho Lorenzo, el seu cap d’equip, va reclamar contra Poyatos. Durán, va ser desqualificat en Supersport “per conducció temerària”, Juan Pallicer es va emportar el triomf en aquesta categoria.
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Noticias de Mallorca Guanyadors del II Concurs de Cuina amb Ensaïmada de Mallorca 2007 El passat dia 26 d’octubre va tenir lloc, en el restaurant-àtic del centre d’Avingudes de El Corte Inglés, la fase final del II Concurs de Cuina amb Ensaïmada de Mallorca, un concurs organitzat pel Consell Regulador de la Indicació Geogràfica Protegida Ensaïmada de Mallorca, amb la col·laboració de l’empresa pública SEMILLA SA i la Conselleria d’Agricultura i Pesca. En aquesta fase final del concurs, basat en l’elaboració
de plats amb Ensaïmada de Mallorca com a ingredient, hi participaren un total de 27 receptes seleccionades (15 dins la categoria absoluta i 12 dins la categoria junior). Després de la deliberació del jurat, la recepta guanyadora dins la categoria absoluta va ser la de -Ous fregits amb sobrassada sobre torrada d’Ensaïmada de Mallorca-, realitzada per Agustina Rigo Paniza.
19
F auna i ora
Fauna y ora
20
C
cabra salvatge mallorquina i Viola jaubertiana
“Capra hircus” A les muntanyes de Mallorca viu la cabra salvatge mallorquina, coneguda com “fina”, s’ha adaptat als ecosistemes insulares adquirint característiques pròpies, diferents de qualsevol altra cabra domèstica o salvatge. És per tant un animal que és necessari gestionar i conservar per dues raons: per ser un ens biològic que forma part exclusivament del nostre patrimoni i pel seu paper biològic a la natura, per ser l’espècie clau dels ecosistemes de muntanya. Les cabres salvatges de Mallorca són descendents, encara que entrecreuades mil vegades, de les cabres domèstiques que els primers pobladors van portar amb ells en la seva colonització i que abans s’havien estès per tot el Mediterrani. Molt aviat hagué d’haver nuclis assilvestrats d’aquelles cabres que molt probablement en els primers temps, van conviure i van competir amb l’endèmic i extingit Myotragus, col•laborant en la seva desaparició, degut a que les cabres són animals més forts i a la seva adaptació a l’explotació humana. A les Illes Balears, la cabra cimarrona present és un bòvid que la Ciència reconeix com “Capra hircus” i que, a pesar d’una sèrie d’hibridacions que van començar molts segles en-
rere, encara conserva trets morfològics que la caracteritzen i diferencien, almenys, les més barrejades de les “autèntiques”. Els animals solen amidar al voltant de 1,25 m de llarg i sovint no sobrepassen els 40 kg de pes, excepció feta d’alguns mascles que en la seva plenitud, sobrepassen els 50 kg. La coloració és vermella amarronada, també grisenca, amb una franja negra que va de mig coll a la cua per sobre de l’esquena i que en alguns mascles es creua amb altra franja que va de pota a peu per sobre de la creu. La cabra mallorquina sol ser sempre cornuda i en general, les banyes estàn ben desenvolupades, entre els vells mascles n’hi ha de veritablement notables.
Trets biològics
La nostra cabra mallorquina sol moure’s en ramats petits en els quals sol haver tant femelles com mascles joves, mentre que els mascles adults i, molt més els vells, són més solitaris i erràtics. La seva dieta és enormement variada incloent fruits com el llentiscle, els aglans, els fruits del garballó, brots tendres de pi o d’alzina i fulles de tot un grup incomptable de plantes i arbusts,
En las montañas de Mallorca vive la cabra salvaje mallorquina, conocida como “fina”, se ha adaptado a los ecosistemas insulares adquiriendo características propias, diferentes de cualquier otra cabra doméstica o salvaje. Es por lo tanto un animal que hace falta gestionar y conservar por dos razones: por ser un ente biológico que forma parte exclusivamente de nuestro patrimonio y por su papel biológico en la natura, al ser la especie clave de los ecosistemas de montaña. Las cabras salvajes de Mallorca son descendientes, aunque entrecruzadas mil veces, de las cabras domésticas que los primeros pobladores trajeron con ellos en su colonización y que antes se habían extendido por todo el Mediterráneo. Muy pronto debió haber núcleos asilvestrados de aquellas cabras que muy probablemente en los primeros tiempos, convivieron y compitieron con el endémico y extinguido Myotragus, colaboran-
21
mata, bruc, romaní, menjant així mateix l’escorça de molts arbres. Els naixements dels cabrits es produïxen a la primavera i a la tardor, i normalment els parts són d’un sol cabrit.
Presència a l’arxipèlag
La cabra assilvestrada balear es troba només a la Serra de Tramuntana i a les muntanyes d’Artà a Mallorca. El total de cabres mallorquines a l’arxipèlag és considerable, calculant-se que supera els 20.000 exemplars.
do en su desaparición, al ser las cabras animales más fuertes y bien adaptados a la explotación humana. En las Illes Balears, la cabra cimarrona presente es un bóvido que la Ciencia reconoce como “Capra hircus” y que a pesar de una serie de hibridaciones que empezaron muchos siglos atrás, todavía conserva rasgos morfológicos que la caracterizan y diferencian, por lo menos, las más mezcladas de las “auténticas”. Los animales suelen medir alrededor de 1,25 m de largo y a menudo no sobrepasan los 40 kg de peso, excepción hecha de algunos machos cabríos que en su plenitud, sobrepasan los 50 kg. La coloración es roja amarronada,
también grisácea, con una franja negra que va de medio cuello a la cola por encima de la espalda y que en algunos machos se cruza con otra franja que va de pata a pata por encima de la cruz. La cabra mallorquina suele ser siempre cornuda y en general los cuernos están bien desarrollados, entre los viejos machos cabríos hay cornamentas verdaderamente notables.
Rasgos biológicos
Nuestras cabras cimarronas suelen moverse en rebaños pequeños en los cuales suele haber tanto hembras como machos jóvenes, mientras que los machos adultos, los machos cabríos y mucho más los viejos, son más solitarios y erráticos. Su dieta es enormemente variada incluyendo frutos como el lentisco, las bellotas, los frutos del palmito, otros vegetales como el carrizo tierno, las gramíneas silvestres, brotes tiernos de pino o de encina y hojas de todo un grupo incontable de plantas y arbustos, mata, brezo, romero, comiendo así mismo la corteza de muchos árboles. Los nacimientos de los cabritos se producen en primavera y en otoño, y normalmente los partos son de un solo cabrito.
Hábitat
La cabra asilvestrada balear se encuentra sólo en la Serra de Tramuntana y en las montañas de Artà en Mallorca. El total de cabras cimarronas en el archipiélago es considerable, calculándose que supera los 20.000 ejemplares.
22
The wild Mallorcan goat is only found in the Serra de Tramuntana mountain range and Artà mountains. It descends from the domestic goat, which was brought over by the first colonisers. Most likely, it co-existed with the endemic and extinct Myotragus, contributing to its disappearance. It typically has horns and is brownish-red in colour. Its diet is extremely varied, including fruits such as lentisk, acorns, tender pine and holm oak sprouts, plant and shrub leaves, as well as the bark of many types of trees.
Die mallorquinische Wildziege findet sich nur in der Serra de Tramuntana und in den Bergen von Artà. Es handelt sich um Nachfahren der Hausziege, die von den ersten Siedlern mitgebracht wurde. Sehr wahrscheinlich lebten sie mit dem heimischen und ausgestorbenen Myotragus zusammen und haben zu dessen Verschwinden beigetragen. Sie hat stets Hörner und hat eine rot-bräunliche Färbung. Zu ihrer außerordentlich vielfältigen Kost gehören Früchte wie die Wilde Pistazie, Eicheln, junge Pinien- oder Eichentriebe, Blätter von Pflanzen und Büschen sowie die Rinde vieler Baumarten.
Viola jaubertiana
Fauna i flora
Aquesta violeta endèmica de Mallorca, viu en llocs molt restringits de la Serra de Tramuntana, a roques de zones ombries i fresques.
Característiques
És una planta de la família de les violàcies, amida de 20 a 30 centímetres, és perenne i estolonífera de fulles cordades molt brillants que es reprodueix vegetativament per estolons. La seva època de floració és per març, abril i maig. Té la particularitat de que les seves flors fèrtils, sense pétals, es formen a la tardor mentre que, les flors pròpiament aquestes, les violetes es formen a la primavera. Es diferencia de la resta de violes estoloníferes per tenir les fulles de color molt brillants i coriariàcies. Les flors són inodores de color blau i a la part basal de color crema. La Viola jaubertiana està protegida per la llei, està present, com planta legalment protegida, en el Catàleg Balear d’espècies amenaçades, en el Conveni de Berna i en la Directiva d’Hàbitats.
- Familia: Violaceae. - Género : Viola. - Época de floración: Marzo, abril, mayo. - Hábitat: Roquedos umbríos. Esta violeta endémica de Mallorca, vive en lugares muy restringidos de la Sierra de Tramuntana, en roquedos de zonas umbrías y frescas.
Características
Es una planta de la família de las violácias, mide de 20 a 30 centímetros, es perenne y estolonífera de hojas cordadas muy brillantes que se reproduce vegetativamente por estolones. Su época de floración es en marzo, abril y mayo. Tiene la
23
Fauna y flora Viola jaubertiana Province distribution: Balearic Islands. Distribution in the islands: Mallorca. General distribution: Mediterranean (Balearic). particularidad de que sus flores fértiles, que son apétalas, se forman en otoño mientras que, las flores propiamente dichas, las violetas se forman en primavera. Se diferencia del resto de violas estoloníferas por tener las hojas de color, glabras, muy brillantes y coriáceas. Las flores son inodoras de color azul y en la parte basal de color crema, con espolón. La Viola jaubertiana está protegida por la ley, está presente, como planta legalmente protegida, en el Catálogo Balear de especies amenazadas., en el Convenio de Berna y en la Directiva de Hábitats.
Endemisms: Balearic Islands. Flowering time: March. April. May. Life-forms: Hemicryptophyte. Habitat: Shady rock outcrops. Plants protected by law: Balearic Catalogue. Bern Convention. Habitat Directive. Status: Endemic. Characteristics: A perennial stoloniferous herbaceous plant, with leaves cordate and with long petioles, arranged in a basal rosette. Differs from the rest of the stoloniferous violets by its very pale green, shiny and coriaceous leaves. The flowers are odourless, blue with a cream coloured base in which a spur is present. Observations: Endemism of the “Serra de Tramuntana”, Mallorca.
24
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Viola jaubertiana
Fauna i flora
Dieses auf Mallorca heimische Veilchen wächst an sehr wenigen Stellen der Sierra de Tramuntana in schattigen und kühlen Lagen. Es misst 20 bis 30 Zentimeter, ist mehrjährig und seine Blütezeit findet während der Monate März, April und Mai statt. Die Viola jaubertiana ist gesetzlich geschützt und im balearischen Katalog für bedrohte Arten, in der Berner Übereinkunft sowie in der Fauna-Flora-Habitat-Richtlinie aufgeführt.
25
E xcursions
Excursiones
28
B
arranc de Biniaraix
Excursions El Barranc de Biniaraix és un barranc format per la Serra de Son Torrella, l’Ofre i els Cornadors situat al terme municipal de Sóller. És un indret de gran bellesa i té un camí d’escalons fets de pedra. Aquest camí parteix de Biniaraix i arriba fins a les cases de l’Ofre. Des d’allà, hi ha diversos camins que duen a l’embassament de Cúber, al Puig de l’Ofre, als Cornadors, a la Serra d’Alfàbia o que davallen cap a Fornalutx, Sóller o Orient. El barranc de Biniaraix és la joia de l’enginyeria tradicional mallorquina. Sense cap més ajut que la saviesa a l’hora de col·locar les pedres, els avantpassats dels actuals habitants de la vall de Sóller aixecaren un verger on abans sols hi havia empinats i improductius pendents. Un laberint de tiranys, marjades, sèquies i ponts ens conduirà fins a les cases de l’Ofre, on se’ns apareixerà davant dels ulls el singular cim de l’Ofre. Tant el paisatge que se’ns obrirà en arribar al coll de l’Ofre, com el que podrem contemplar des del cim, ens deixaran sens dubte records inesborrables.
El Barranc de Biniaraix es un barranco formado por la Sierra de Son Torrella, l’Ofre i els Cornadors, situado en el termino municipal de Sóller. Es un lugar de gran belleza y tiene un camino de escalones hechos de piedra. Este camino parte de Biniaraix y llega hasta las casa de l’Ofre. Desde allí, hay diversos caminos que llevan al embalse de Cúber, al Puig de l’Ofre, als Cornadors y a la Serra d’Alfabia, o que bajan hacía Fornalutx, Sóller o Orient. El Barranc de Biniaraix es la joya de la ingeniería tradicional mallorquina.
Sin más ayuda que la sabia colocación de las piedras, los antepasados de los actuales habitantes del valle de Sóller levantaron un vergel donde antes había empinadas e improductivas pendientes. Un laberinto de senderos, bancales, acequias y puentes nos conducirá hasta las casas de l’Ofre, donde aparecerá ante nuestros ojos la singular cumbre de l’Ofre.
29
Excursiones
Altitud: 1.091 m. - Dificultad: Media
Barranc de
Biniaraix
Tanto el paisaje que se nos abrirá en el coll de l’Ofre como el que puede contemplarse desde su cumbre, nos dejarán sin duda recuerdos imborrables.
30
Barranc de Biniaraix ist eine Felsschlucht, die von der Sierra de Son Torrella, L’Ofre und Els Cornadors gebildet wird und im Gebiet der Gemeinde Sóller liegt. Es ist ein Ort von großer Schönheit und verfügt über einen mit Steinen gepflasterten Stufenweg. Dieser Weg beginnt in Biniaraix und führt bis zum „Casa de l’Ofre“. Von dort gehen mehrere Wege ab, die zum Stausee von Cúber, zum Puig de l’Ofre, Els Cornadors und zur Serra d’Alfabia führen oder bis Fornalutx, Sóller oder Orient hinabführen. Die Barranc de Biniaraix Schlucht ist ein Vorzeigebeispiel der
traditionellen mallorquinischen Ingenieurskunst. Allein durch das weise Platzieren der Steine haben die Vorfahren der jetzigen Bewohner des Sóller Tals dort eine Kulturlandschaft errichtet, wo es vorher nur steile, unproduktive Abhänge gab. Ein Labyrinth von Wegen, Terrassen, Wassergräben und Brücken führt zu den Häusern von l’Ofre, von denen aus man den einzigartigen Gipfel des Ofre Bergs sehen kann. Sowohl die Landschaft des Berges selbst, als auch das, was man von seiner Spitze aus sehen kann, erzeugt in uns unvergessliche Erinnerungen.
Excursions - Ausflüge Located in the municipal district of Sóller, the Barranc de Biniaraix is a ravine created by the Son Torrella mountain range, L’Ofre and Els Cornadors mountain range. A place of great beauty, it has a pathway made of stone steps. This path begins in Biniaraix and continues until the house of L’Ofre. From this area, there are several paths that go to the Cúber reservoir, Puig de l’Ofre, Els Cornadors and the Alfabia mountain range.
There are also paths which descend towards Fornalutx, Sóller and Orient. The Barranc de Biniaraix is the jewel of Mallorcan traditional engineering. With no more help than the wise positioning of the stones, the ancestors of the people now living in the Valley of Sóller built an orchard where steep unproductive slopes had previously stood.
A maze of paths, terraces, channels and bridges will lead you to the houses of l’Ofre. In front of you stands its singular mountain top. Without doubt you will keep a lasting impression of the landscape in the coll de l’Ofre and on the mountain top.
31
Gastronomia
GastronomĂa
32
E
sclata-sang amb salsa
Gastronomía - Gastronomy - Gastronomíe
R ovellones en salsa
Ingredientes :
En aquest mes de novembre anem a dedicar la nostra secció gastronomia de la Revista Más Mallorcaa a “l’esclata-sang”, bolet catalogat com excel·lent al forn, a la brasa o a la graella, també és un magnífic complement dels guisats de carn, guisats de caça (perdiu, conill o llebre) i molt bo en guisat amb patates i xoriço. La Revista Más Mallorca els ha preparat la següent recepta amb aquest deliciós bolet. Bon profit!
Elaboració
Posar l’oli a escalfar en una cassola de fang i afegir l’all ben picat. Ofegar fins a veure l’all gairebé daurat. Incorporar els esclata-sangs nets i trossejats, i ofegar-los durant uns 5 minuts. Afegir-hi la farina i remoure, incorporar el vi blanc i l’aigua, i remoure. Afegir la bitxo, si agrada, i deixar bullir durant altres 5 minuts més. Posar a punt de sal i empolvorar el julivert picat. Servir calent.
1/2 kg. de rovellones (Lactarius deliciosus, L. sanguifluus) 2 dientes de ajo 2 guindillas (opcional) 1 vaso pequeño de vino blanco 1 vaso pequeño de aceite 1 vaso pequeño de agua 1 cucharadita de harina Perejil picado
En este mes de noviembre vamos a dedicar nuestra sección gastronomía al “esclata-sang”, seta catalogada como excelente al horno, a la brasa o a la parrilla, también es un magnífico complemento de los guisos de carne. guisos de caza (perdiz, conejo o liebre) y muy bueno en guiso con patatas y chorizo. La Revista Más Mallorca les ha preparado la siguiente receta con esta deliciosa seta. Bon profit!
Elaboración
Poner el aceite a calentar en una cazuela de barro y añadir el ajo bien picado. Rehogar hasta ver el ajo casi dorado. Incorporar los rovellones limpios y troceados y rehogarlos durante unos 5 minutos. Añadir la harina y remover, incorporar el vino blanco y el agua, y remover. Añadir la guindilla, si gusta, y dejar hervir durante otros 5 minutos más. Poner a punto de sal y espolvorear el perejil picado. Servir caliente.
33
Gastronomy - Gastronomía Rovellons in a white wine sauce
(saffron milk cap mushrooms) Ingredients : 1/2 kg. of rovellons 2 cloves of garlic 2 hot peppers (optional) 1 small glass of white wine 1 small glass of oil 1 small glass of water 1 teaspoonful of flour chopped parsley
Directions
Heat the oil in an earthenware pot and add the garlic (well-chopped). Sauté until the garlic has almost reached a golden colour. Add the rovellons (cleaned and cut up into pieces) and sauté them for about 5 minutes. Add the flour, white wine and water, and stir. Add the hot peppers, if you like, and let it boil for another 5 minutes. Add a pinch of salt and sprinkle on the chopped parsley.
34
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Gastronomíe Edelreizker in Soße Zubereitung Zutaten : 1/2 kg Edelreizker 2 Knoblauchzehen 2 Peperoni (wahlweise) 1 kleines Glas Weißwein 1 kleines Glas Öl 1 kleines Glas Wasser 1 Teelöffel Mehl Gehackte Petersilie
Öl in einer Kasserolle aus Ton erhitzen und fein gehackten Knoblauch hinzugeben. Andünsten, bis der Knoblauch fast goldgelb ist. Die gesäuberten und in Stücke geschnittenen Edelreizker (Rovellones) hinzugeben und 5 Minuten aufbrühen lassen. Mehl, Weißwein und Wasser zugeben und umrühren. Nach Geschmack Peperoni zugeben und weitere 5 Minuten kochen lassen. Salz hinzugeben und die gehackte Petersilie darüberstreuen.
35
P roductes tĂpics
Productos tĂpicos
36
B
oleros i Copeos Mallorquins
Productos típicos - Productes típics La lluminositat de l’illa de Mallorca, es manifesta plenament, com a autèntica expressió mediterrània, amb les seves danses plenes de fluïdesa, amb el ritme viu de moviments, que li donen un caràcter únic en el folklore mallorquí.
Bolero des Vremar
Els mallorquins, antigament, en acabar la recollida del raïm, després de la verema, després de recollir l’oliva i després de segar i batre el blat, es reunien a casa d’un o un altre, on després de menjar i beure, reflectien la seva alegria, ballant boleros i copeos. Això, es feia principalment, a les terres agrícoles, o bé de muntanya. Doncs és una dansa que vol representar l’encontre de la joventut del camp, una vegada acabada la tasca del dia, dansa però, que se situa, en el temps de la verema, d’aquí el seu nom DES VREMAR.
Ball de bot
Avui en dia, a l’haver altres diversions que els nostres avantpassats mai no haguessin somiat, aquestes danses, només es ballen de cara al turisme, nacional i internacional.
La luminosidad de la isla de la calma, se manifiesta plenamente, como auténtica expresión mediterránea, con sus danzas llenas de fluidez, con el ritmo vivo de movimientos, que le dan un carácter único en el folklore mallorquín.
“Bolero des Vremar”
Los mallorquines, antiguamente, al acabar la recogida de la uva, después de la vendimia, después de recoger la aceituna y después de segar y batir el trigo, se reunían en casa de uno u otro, donde después de comer y beber, reflejaban su alegría, bailando boleros y copeos. Esto, se hacía principalmente, en las tierras agrícolas, o bien de montaña. Esta danza, entonces, quiere representar el encuentro de la juventud del campo, una vez acabada la tarea del día, danza pero, que se sitúa, en el tiempo de la vendimia, de aquí su nombre “DES VREMAR”. Hoy en día, al haber otras diversiones que nuestros antepasa-
dos nunca hubieran soñado, estas danzas, solamente se bailan de cara al turismo, nacional e internacional.
“Ball de bot”
El “ball de bot”, denominado también en Mallorca baile tradicional, baile popular o baile de plaza, comprende una serie de bailes y es muy habitual referirse mediante el nombre de uno de los bailes que lo componen. - El bolero: se el más famoso de los bailes mallorquines. También se baila en Menorca. Es de ritmo bastante lento, y se caracteriza musicalmente porque el tercer compás se subdivide en dos. Antiguamente todos tenían la misma extensión, pero esto hoy en día ya no sucede debido a la evolución de los puntos de baile, posiblemente. Una característica
37
Boleros i Copeos Mallorquins El ball de bot, anomenat també a Mallorca ball tradicional, ball popular o ball de plaça, comprèn una sèrie de balls i és molt habitual referir-s’hi mitjançant el nom d’un dels balls que el componen. Aquests són: - El bolero: es el mes famós dels balls mallorquins, on també es balla a Menorca. És de ritme bastant lent, i es caracteritza musicalment perquè el tercer compàs es subdivideix en dos. Antigament tenien tots la mateixa extensió, però això avui en dia ja no succeeix degut a l’evolució dels punts de ball, possiblement. Una característica que sí ha perdurat al bolero són voltes marcades per la música. - La jota: es un dels balls més populars i està present tant a Mallorca com a Menorca. És molt més ràpida. Originàriament, la cançó es dividia en dos fragments: un instrumental i un cantat, tot i que en les jotes compostes avui dia, la divisió no té perquè ser així, ja que n’hi ha prou amb ser fidel al ritme i mantenir la diferenciació entre els diferents fragments per tal de donar joc a canvis de punt durant el ball.
38
- La mateixa: és un ball exclusiu de Mallorca que, si bé està estès per tota l’illa és especialment practicat a la zona de Llevant. És un ball molt ràpid paregut a la jota. - El fandango: Es tracta d’un ball que gairebé havia desaparegut a Mallorca i que per contra es mantingué molt viu a Menorca. Actualment, i gràcies a les tasques de recuperació fetes per diferents grups musicals i de ball de bot, és un ball totalment normalitzat i present a qualsevol grup. - La balanguera: es un ball rodó, originari de Catalunya, amb caràcter infantil i que a la zona del llevant mallorquí es balla en ocasió de les matances. Actualment es balla també a la plaça. - El ball de pagès: amb aquest nom es coneix a Eivissa i Formentera un conjunt de dues danses, sa curta i sa llarga. Trobam també tota una sèrie de danses rituals que es ballen en diferents localitats de Mallorca. Aquestes són: les àguiles, els cossiers, Sant Joan Pelós, els Cavallets, els Indis i els Moratons.
que sí ha perdurado en el bolero son las vueltas marcadas por la música. - La jota: es uno de los bailes más populares y está presente tanto en Mallorca en Menorca. Es mucho más rápida. Originariamente, la canción se dividía en dos fragmentos: uno instrumental y uno cantado, aunque en las jotas compuestas hoy en día, la división no tiene porque ser así, puesto que basta con ser fiel al ritmo y mantener la diferenciación entre los diferentes fragmentos con el fin de dar juego a cambios de punto durante el baile. - La mateixa: se un baile exclusivo de Mallorca que, si bien está extendido por toda la isla es especialmente practicado en la zona de Levante. Es un baile muy rápido parecido a la jota. - El fandango: Se trata de un baile que casi había desaparecido en Mallorca y que por lo
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
Local Produce - Typische Produkte contrario se mantuvo muy vivo en Menorca. Actualmente, y gracias a las tareas de recuperación hechas por diferentes grupos musicales y de “ball de bot”, es un baile totalmente normalizado y presente en cualquier grupo. - La balanguera: es un baile redondo, originario de Cataluña, con carácter infantil y que en la zona del levante mallorquín se baila por las matanzas. Actualmente se baila también en la plaza. - El “ball de pagès”: con este nombre se conoce en Ibiza y Formentera un conjunto de dos danzas, la corta y la larga.
The “ball de bot”, also known as traditional or folk dance in Mallorca, is made up of a series of dances. It is very commonly referred to by the name of one of the dances which comprise it. These are: the bolero (this month’s report), the jota, the mateixa, the fandango, the “balanguera” and the “ball de pages” (peasant dance).
Encontramos también toda una serie de danzas rituales que se bailan en diferentes localidades de Mallorca. Éstas son: “les àguiles”, « els cossiers », « Sant Joan Pelós », « els Cavallets », « els Indis » i « els Moratons ».
Der „ball de bot”, auf Mallorca auch traditioneller Tanz oder Volkstanz genannt, besteht aus einer Reihe von Tänzen. Häufig bezieht man sich auf ihn durch den Namen einer der Tänze, aus denen er sich zusammensetzt. Diese sind: Bolero (Reportage dieses Monats), Jota, Mateixa, Fandango, Balanguera und „ball de pagès”, dem “Tanz der Bauern”.
Trabajos en Acero inox s.s.medina 30 años de experiéncia
Camino de Jesús M/25 Local 14· Pol. Ca´n Valero· 07011 Palma de Mallorca· Tel y Fax: 971 205 219
39
O ci i esport
Ocio y deporte
B
arranquisme Descens de torrents
Leisure and Sporting Poca gente que visita Mallorca se imagina hasta que punto puede sorprender esta isla en rincones mágicos de agua en pozas y saltos majestuosos. Hacer barranquismo en Mallorca es recorrer los rincones más naturales, intactos y abruptos de esta tierra. La geología de la Serra de Tramuntana ha dado lugar a la posibilidad de que en el día de hoy nosotros podamos disfrutar de este deporte. Te ofrecemos la posibilidad de seguir el camino del agua a través de la Serra realizando los recorridos más interesantes. En la isla de Mallorca se encuentran combinados todos los tipos de torrentes y de todos los niveles desde los de iniciación hasta los más técnicos, los que tienen saltos cortos pero continuados y los que presentan grandes saltos, los que trascurren en una garganta de paredes de mas de 200 m. los que son mas abiertos, pero, todos dentro de un entorno natural único. En estas condiciones de humedad y frescor han sobrevivido al paso del tiempo plantas endémicas y una fauna única, muchos de ellos presentan una población de Ferreret –Aletys muletesnsis–, único vertebrado mallorquín que no se extinguió con la llegada del hombre, aproximadamente hará unos 6.000 años, así pues al realizar el descenso de los torrentes nos corresponde respetar a los habitantes por excelencia de sus frías aguas.
Poca gent que visita Mallorca s’imagina fins a quin punt pot sorprendre aquesta illa en racons màgics d’aigua engorjada o salts magestuosos. Fer barranquisme a Mallorca és recórrer els racons més naturals, intactes i abruptes d’aquesta terra. La geologia de la Serra a donat lloc a la possibilitat de que a dia d’avui noltros poguem gaudir d’aquest esport. T’oferim la possibilitat de seguir el camí de l’aigua a través de la Serra realitzar-ne els recorreguts més interessants.
Ie wenigsten Menschen, die Mallorca besuchen, um Sonne und Strand zu genießen, ahnen, was für wunderbare Überraschungen diese Insel noch birgt: barrancs und torrents. Bei beidem handelt es sich um Wasserläufe, meistens in Bergschluchten, die unter bestimmten Bedingungen, zum Beispiel im Winter und nach heftigen Regenfällen, Wasser führen. Beim Canyoning werden diese Wasserläufe mit oder ohne Wasser und der entsprechenden Ausrüstung (Neoprenanzug, Helm, Seil, Gurt und vielem mehr) hinuntergestiegen und -geklettert. Solche Schluchtingtouren sind intensive Naturerlebnisse, bei welchen die Teilnehmenden wichtige natürliche und intakte Winkel und Ecken Mallorcas entdecken und kennenlernen können.
A l’Illa de Mallorca es troben combinats tots els tipus de torrents i de tots els nivells des dels d’iniciació fins els més tècnics, els que tenen bots curts però continuats i els que presenten grans bots, els que estàn engorjats entre grans parets de més de 200 m. i els que són mes oberts, però, tots dins un entorn natural únic. En aquestes condicions d’humitat i de frescor han sobreviscut al pas del temps plantes endèmiques i una fauna única, molts d’ells presenten una població de Ferreret -Alytes muletesis-, únic vertebrat mallorquí que no es va extingir amb l’arribada de l’home, aproximadament farà uns 6.000 anys, així doncs, cal respectar els habitants per excel·lència de les seves fredes aigües.
Barranquismo
Few people visiting Mallorca looking for sun and beaches, imagine up to what extent this island can surprise the visitor with its magic corners with water, pools and majestic springs. The geology of the Serra has made it possible that we can enjoy this kind of sport along the Serra de Tramuntana. We offer the possibility of following the course of the water in the Serra
Canyoning
through very interesting routes. In the Majorca Island all types of torrents at all kind of levels can be found. From those torrents that permit to be initiated in the practice of this sport, to those that technically present great difficulties. Torrents with short but continuous jumps and torrents that present high jumps. Plenty of them house a population of Ferreret - Aletys muletensis - the only
Majorcan vertebrate that was not extinguished at the arrival of man, about 6000 years ago, therefore, when descending these torrents it is up to all of us to respect the inhabitants of these cold waters. Below please find a list of the classics of the “Serra”. The route does not include the approaches nor the return and the unevenness refers only to the sporting part of the torrent.
L
Lista de torrentes / Torrent list Torrente Zona Coanegra Orient - Sta. Maria L’Ofre Sóller Na Mora Sóller - Fornalutx Des Lli Valldemossa Almadrà Escorca - Lloseta Mortitx Escorca Comafreda Escorca - Caimari Torrent de Pareis Escorca Gorg des Diners Escorca Gorg Blau - Sa Fosca Escorca
Dificultad (1-6) 2 4 3 4 2-3 4 2-3 1 4 5-6
Recorrido 1.100m. 500m. 1.500m. 800m. 1.200m. 500m. 2.500m. 3.300m. 1.230m. 2.500m.
Desnivel 150m. 240m. 150m. 280m. 200m. 90m. 350m. 180m. 450m. 320m.
Más información: www.escullaventura.com
42
info@masmallorca.es_www.masmallorca.com
SALÓN DE LA CONSTRUCCIÓN, DEL MUBLE Y l a i c e p s E LA DECORACIÓN
t a t i b à H SALÓN DE LA y CONSTRUCCIÓN, c e d DEL MUBLE Y Mo
LA DECORACIÓN SALÓN DE LA CONSTRUCCIÓN, DEL MUEBLE Y LA DECORACIÓN
SALÓN DE LA CONSTRUCCIÓN, DEL MUBLE Y LA DECORACIÓN Pags. 43 - 51
RHEINZINK® - evacuación de aguas pluviales en “prepatinado pro “, gris
“prepatinado pro” gris claro tiene el aspecto uniforme de la patina de zinc ya desde la fábrica gracias a un procedimiento de
Aspecto de zinc patinado gris claro desde la puesta en obra Protección óptima durante el transporte, el almacenaje y la elaboración, mediante capa protectora orgánica temporal en la superficie
patinado único en el mundo. Cada vez
Amplio programa de evacuación de aghuas pluviales de un solo fabricante
más clientes eligen el sistema de evacua-
Innovador y conforme a las normas
®
ción de aguas pluviales RHEINZINK tam-
Rentable y libre de mantenimiento
bién con esta variante “prepatinada” por
Certificado como material de construcción ecológico
la imagen de una superficie “acabada” desde un principio.
RHEINZINK® QUALITY ZINC
CERTIFIED BY THE A S S O C I AT I O N F O R E N V I R O N M E N TA L LY PROOFED BUILDING PRODUCTS NUMBER OF CERTIFICATE Z.RHE102
RHEINZINK Ibérica S.L.U., c/Abedul, 3, E - 28500 Arganda del Rey - Madrid, Tel.: +34 91 870 70 05, Fax: +34 91 872 91 13 E - Mail: info@rheinzink.es, www.rheinzink.es
[RZ] 2.832-4C-E
El acabado de superficie RHEINZINK® -
GESTIÓ IMMOBILIARIA
Plaça Major, 18 baixos 07310 CAMPANET - Illes Balears Tel/Fax 971 509 158 Mov. 699 406 448 www.buscocasa.com/tomir tomir@buscocasa.com
CAMPANET (REF.TO848)
LLUBI (Ref.TO898)
BUGER (REF.EV851)
LLOSETA (REF.CA850)
Preciosa casa de pueblo reformada situada en zona muy céntrica. Consta de gran entrada, salón comedor con chimenea, cocina amueblada y equipada, patio con barbacoa, terraza, cinco dormitorios, tres baños (uno en suit) y una despensa. Además tiene vigas vistas, calefacción por toda la casa, Pre-instalación de aire acondicionado y un aljibe.
Finca rústica de 35.000m2. Hay tierra para cultivar, huerto, naranjos...
Finca rústica de 5.827m2 situada en una zona muy tranquila. Hay una casa de 94m2 que consta de salón con chimenea, comedor, un dormitorio en suite, cocina equipada, otra casa con baño completo y dormitorio. Tiene jardines, piscina con jacuzzi y 45m2 de porche. Además hay un pequeño bosque, 2 pozos propios, horno de leña, luz de gesa y teléfono.
Bonita casa de 115m2 en dos plantas más 15m2 de terraza situada en una calle tranquila con tan solo dos vecinos. Consta de salón comedor con chimenea, cocina americana amueblada y equipada, despensa y un aseo. En planta piso hay 2 habitaciones (una doble y una triple con chimenea) con armarios y un baño completo. Fachada de piedra, vigas de madera, paredes de piedra vista y esta totalmente reformada.
Precio: 325.000 € 54.075.450 Ptas
Precio: 217.300 € 36.155.678 Ptas
Situación inmejorable con fantasticas vistas. Casas a reformar del sigloXVIII. Más de 450m2 construidos, capilla... Agua propia y electricidad.
Precio: 378.637,63 € 63.000.000 Ptas
Precio: 1.365.000 € 227.116.890 Ptas
CAMPANET (REF.CT840)
CAMPANET (REF.TO782)
MURO (REF.TO857)
CAMPANET (Ref.308)
Casa de pueblo en zona muy tranquila que da a dos calles.
Preciosa finca rústica de 3.500m2 de terreno, situada en un entorno muy bonito y tranquilo.
Casa de pueblo Mallorquina de 180m2 construidos en tres plantas bien situada. Necesita actualizar y tiene acceso por dos calles. Consta de dos salas, 4 dormitorios y cochería.
Finca rústica de 1.900m2 de terreno situada en una zona privilegiada muy bonita, tranquila, cerca del pueblo y con unas impresionantes vistas a la Sierra de Tramuntana. Chalet de 130m2 con 4 dormitorios, salón comedor con chimenea, un aseo, cocina y un estudio. Terraza con porche de 60m2, otra terraza descubierta de aprox. 100m2 y una piscina. Servicios de agua potable, luz, teléfono y una cisterna. El chalet se encuentra rodeado de pinar, encinas y árboles frutales.
Precio: 205.000 € 34.109.130 Ptas
Precio: 456.770 € 76.000.000 Ptas
Consta de salón comedor, cocina, baño, tres dormitorios, un aseo y un trastero. Además tiene una entrada trasera donde se pueden aparcar dos coches. Tiene un gran patio con piscina y unas bonitas vistas.
Precio: 318.000 € 52.910.748 Ptas
Tiene una caseta para reformar y agua potable. Además tiene unas impresionantes vistas y está completamente vallada.
Precio: 114.192 € 19.000.000 Ptas
¡ Nueva oportunidad ! Palma de Mallorca/Polígono Son Castelló: Centro comercial de 17 locales en alquiler o en venta. 3 locales comerciales con una fachada total de 80 m lineales y 6 m de altura, más terrazas entre 70 – 285 m². ID: 1126507, Precio: €/m² 2.100 www.engelvoelkers.es/mallorcainvest Mallorca.Invest@engelvoelkers.com Tel. +34 971 69 67 13
CASA EN LLUCMAJOR
CHALET EN BAHIA AZUL
150m2., 3 hab., terrazas, aa.cc, barbacoa, reformada. Precio: 283.000 €
Solar de 600m2. Construidos 160m2. 4 habitaciones, 2 baños, salon-comedor con chimenea, 2 cocinas, barbacoa, piscina, horno leña, etc. Precio: 454.000 €
CASA EN EL PUEBLO DE LLUCMAJOR
CASA DE CAMPO CERCA DE MURO
CASA DE PUEBLO - MONTUIRI
Consta de 2 habitaciones, 3 salas, 1 baño, cocina, patio con coladuria. 2 terrazas en piso. Total: 160m2. Precio: 283.500 €
Terreno: 1.000m2 - 80m2, 3 habitaciones. Terreno cercado con rejilla. Jardín, huerto, instalación de riego. Precio: 240.000 €
Consta de 3 habitaciones, varias salas, garaje para 2 coches, terraza con horno de leña. Solar de 300m2. Precio: 302.000 €
CASA MUY ESPECIAL EN ARTA
CASA EN BINISSALEM
PUEBLO ESPAÑOL, PALMA
Zona muy tranquila, reformada. Calefacción central. 2 baños, 2 habitaciones, comedor, 1 salón, cocina, terazza, jardin, bonitas vistas. Precio: 280.000 €
4 habitaciones, cocina, baño completo, comedor, sala de estar, trastero, recibidor, coladuría con aseo. fachada: 8 m. Edificados: 200m2 Precio: 315.000 €
Solar: 230m2, 165m2. Zona muy tranquila. 4 hitaciones, salón comedor, baño, coladuría, gas ciudad, fachada 8.5mts. Precio: 378.000 €
¡ Nueva oportunidad ! Hotel entre Campos y Es Trenc. Pista de tenis, piscina, 5 suites júnior, 5 habitaciones dobles, 2 apartamentos, 1 habitación en la torre, restaurante con 64 plazas y un piso del dueño con 2dormitorios.ID:1052271,Precio:€3.900.000
más
www.engelvoelkers.es/mallorcainvest Mallorca.Invest@engelvoelkers.com Tel. +34 971 69 67 13
allorca
Vosotros lo hacéis posible Revist a Más Mallorca