Más Mallorca - Mallorca's Magazine - Mallorca Magazin

e

más

nt e d i s e r l e para a t s i v e R nte y el visita

allorca

Nº 12 - Diciembre

www.masmallorca.com

Sitios con encanto - Excursiones - Cultura - Nuestra Gente - Productos típicos - Fauna y flora Noticias - Gastronomía - Agenda - Mapa de Mallorca - Ocio y Deporte - Inmobiliaria - Guía servicios

Nueva

Guía ios Servic Català

Castellano

English

Deutsch

_Director executiu: Jaume Estévez_info@masmallorca.es _Directora d’Art: Maria Victòria_maria@masmallorca.es _Redacció: S.S. Medina - Fca. Adrover - Isabel Cerdà _Col·laboracions: Laura Duque - Marta Terrasa - Toni Mas Javier Moranta - Museu Balear de Ciències Naturals COBIB - GOB - Àrea de Botànica, U.I.B. _Depòsit Legal: P.M. 3158/2006

más

_Edita: Más Mallorca - C/d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor (Illes Balears) _CIF: 43096411T _Tel.: 971 90 27 83_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 940 468 668

allorca

Sumari - Index

8

12

16

28 32 36

20

Más Mallorca distribuye 7.000 ejemplares en:

Revist a Más Mallorca

4/5 Mercados, Ferias y Fiestas - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs 8/11 Sitios con encanto - Reizvolle Orte - Places of special interest 12/15 Nuestra gente - Unsere Menschen - Our people 16/19 Cultura - Kultur - Culture 20/25 Fauna y Flora - Fauna und Pflanzenwelt 28/31 Excursiones - Ausflüge - Excursions 32/35 Gastronomía - Gastronomie - Gastronomy 36/39 Productos típicos - Typische Produkte - Local Produce 40/42 Ocio y deporte - Unterhaltung und Sport - Leisure and Sporting 43/51 Guia servicios - Services guide

40

Zonas turísticas - puertos marítimos - aeropuerto - campos de golf - polígonos industriales - Hoteles 5 ***** Palma - Inca - Manacor - Calvià - Alcudia - Pollença - Pto. Pollença - Bunyola - Santa Maria - Sencelles Selva - Mancor - Binissalem - Campanet - Consell - Muro - Lloseta - Sa pobla - Sineu - Deià - Esporles Estellencs - Valldemossa - Sóller - Algaida - Montuiri - Porreres - Artà - Cala Ratjada - Capdepera - Felanitx Santanyí - Cala Millor - Porto Cristo - San Llorenç - Puigpunyent - Andratx - Magalluf - Santa Ponça - Palmanova Paguera - Portals - Cala Mayor - S’Arenal - Cala d’or - Porto Colom - Llucmajor - Cala Pi Campos - Ses Salines - Colonia Sant Jordi - S’Estanyol

3

Mercats, fires i festes Markets and Fairs / Märkte und Messen Dimecres / Miércoles

Andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca.

Dijous / Jueves

Dilluns / Lunes

Caimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri.

S’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar.

Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

4

Dissabte / Sábado

Alaró, Badia Gran/Pedrafort (Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller.

Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major.

Alcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.

Dimarts / Martes

Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.

Diumenge /Domingo

Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).

Alcúdia, s’Alqueria Blanca, s’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida.

(Sant Llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera.

Divendres / Viernes

Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió,

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Desembre 2007

BALEART XXII Fira d’Artesania de les Illes Balears

Palma

Diary - Veranstaltungskalender

Vilafranca de Bonany

IV CERTAMEN DE CANÇO

Cantem “El Mesías” de G.F. Andel

Dies 7 i 8

Seu de Mallorca Data 15, 20.30 h.

Concert III IV Festival Speculum Musicale

De l’1 al 9

Auditori del Conservatori de Palma

JAZZ Armando’s Ensemble

Dilluns 3 de desembre, 20.30 h

Preu: Gratuït Ses Voltes

Concert IV Esglèsia de Sant Felipe Neri Dilluns 10 de desembre, 20.30 h.

Dia 2, 12:00 h.

FIRA DE SA PERDIU agrícola, ramadera, industrial, artesanal i de la caça

Santa Bàrbara

Vilafranca de Bonany Dia 4

Galería Kewenig Oratorio de Sant Feliu Palma Fins al 26 de gener

FIRA DE NADAL I DELS REIS

Plaça Major i plaça d’Espanya Palma Dia 2 (fins al 6 de gener)

Mare de Déu de Loreto

Lloret de Vistalegre Dia 10

Montuïri Dia 2

FRANCIS PICABIA. PINTURAS Y DIBUJOS

Joan Miró.

Fons de la col·lecció

Fundació Pilar i Joan Miró JAZZ VOYEUR FESTIVAL MARLENA SMALLS & THE HALLELVJAH GOSPEL CHRISTMAS 13 de desembre

Agenda - Veranstaltungskalender - Diary

A genda

Fins al 31 de desembre Art for fun

Casal Solleric Fins al 13 de gener

5

Noticies

Andreu Rotger Amengual nomenat Director General de GESA ENDESA

Mallorquí, de 58 anys d’edat, Andreu Rotger va formar-se com a Enginyer de Camins, Canals i Ports a l’Escola Tècnica Superior de Madrid i és Diplomat en Administració d’Empreses per l’IESE. La seva trajectòria professional va desenvolupar-se fora de l’illa fins al 2002. Relacionat amb el grup ENDESA des del 1973, va ser Director d’Obra del complex hidroelèctric de la capçalera del riu Noguera Ribagorçana al Pirineu de Lleida, Director Comercial i de Distribució a l’antiga ‘Hidroeléctrica de Cataluña’. Posteriorment va passar a dirigir el Departament de Distribució de FECSAENHER i a fer-se càrrec de la direcció d’Explotació elèctrica d’ENDESA. Des del 2002, ha estat el Director de Distribució de GESA ENDESA.

Andreu Rotger assumeix així el càrrec Director General d’ENDESA a les Illes Balears atesa la prejubilació del Sr. Jaume Reguart Pelegrí.

El refugi d’Es Pont Romà de Pollença obre les portes El refugi disposa de 38 llits i ofereix berenar, dinar i sopar amb un preu simbòlic per nit de 10 euros Després d’un procés de rehabilitació de l’antic edifici on s’ubicava l’escorxador de Pollença aquest matí ha tingut lloc l’obertura del refugi d’es Pont Romà de Pollença, ubicat en el nucli urbà, al costat del torrent de Sant Jordi D’aquesta manera el departament de Medi Ambient amplia la seva oferta de refugis ubicats arreu de la serra de Tramuntana, en el transcurs de la Ruta de Pedra en Sec. El refugi marca la fi de la Ruta de pedra en sec o l’inici, segons el sentit de la marxa.

També permet la realització d’itineraris per Pollença, entre els quals hi ha la pujada al puig de Maria.

La consellera de Medi Ambient, Catalina Julve,

6

acompanyada pel director insular de Medi Ambient, Francesc Cladera i el batle de Pollença, Joan Cerdà han visitat les instal·lacions i han signat en el llibre de visites del refugi

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Noticias de Mallorca III Edició del Recital de Nadales Regionals Bartomeu Aguilar, Cap de de Relacions Ciutadanes, es va reunir ahir amb els representants de les diferents Cases i Centres Regionals de Mallorca en la

seu de la seva Federació per a tractar els punts bàsics de la ja III Edició del Recital de Nadales Regionals.

Així, es va fixar com la data de la celebració de l’esdeveniment el 15 de desembre, al Teatre Xesc Forteza i seran, al menys, deu les Cases Regionals que participaran amb els seus cors en aquest recital.

El president de la Federació, Iluminado Largo Sutil, ha valorat aquesta reunió com “molt positiva” i ha volgut agrair al Consell la bona disposició i el suport a aquest tipus d’esdeveniments.

Per la seva banda, Bartomeu Aguilar, ha manifestat la intenció per part del Consell, de col·laborar de forma continuada amb aquestes activitats.

Primer Campionat de Balears de minimotos a Can Picafort Els pilots van participar en la primera prova del Trofeu Illes Balears per a les categories GP1, GP2, Base, Pit Bikes Base i Pit Bikes Extreme, curses puntuables per al Campionat de Balears de Minimotos, en el kárting de Can

Picafort és la primera prova que organitzen.

Les dues pròximes proves del Trofeu Illes Balears de minimotos, també valedores per al Campionat de Balears, es disputaràn els dies 2 i 16 de desembre.

7

Llocs amb encant

Sitios con encanto

8

Randa

Sitios con encanto - Llocs amb encant El Beat Ramon Llull fou el primer mallorquí que es retirà a Randa l’any 1273 per fer-hi vida contemplativa.

En el centre de l’illa de Mallorca, entre els termes municipals d’Algaida i Llucmajor, s’alça la muntanya de Randa on s’hi troben l’Ermita de Sant Honorat, el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia i el Santuari de Nostra Senyora de Cura. Per accedir a la muntanya s’ha d’arribar a la petita població de Randa, als peus del massís del mateix nom, i agafar la carretera que condueix fins el cim del Puig de Cura.

En primer lloc trobam el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia, que té el seu origen a la Cova de s’Aresta on a mitjan segle XV començaren a viure dos frares franciscans i la convertiren en ermita. Orientat a llevant, es troba ubicat sota un penya-segat als peus de l’Ermita de Sant Honorat i ha estat estretament lligat al llarg de la història a Llucmajor, vila d’on partia el camí vell que conduïa al santuari.

Més endavant, es troba l’Ermita de Sant Honorat. Arnau Desbrull, cavaller de la noblesa que havia triat la vida d’ermità, demanà l’any 1394 al Bisbe de Mallorca, després de viure trenta anys a la muntanya, permís per edificar-hi la capella de Sant Honorat. Un cop concedida l’autorització, Arnau Desbrull escollí la part

El Beato Ramon Llull fue el primer mallorquín que se retiró a Randa en 1273 para hacer vida contemplativa.

En el centro de la isla de Mallorca, entre los términos municipales de Algaida y Llucmajor, se alza la montaña de Randa donde se encuentran la Ermita de Sant Honorat, el Santuario de Nostra Senyora de Gràcia y el Santuario de Nostra Senyora de Cura.

Para acceder a la montaña se debe llegar a la pequeña población de Randa, a los pies del macizo del mismo nombre, y seguir la carretera que conduce hasta la cumbre del Puig de Cura.

En primer lugar encontramos el Santuario de Nostra Senyora de Gràcia, que tiene su origen en la Cueva de s’Aresta donde a mediados del siglo XV empezaron a vivir dos frailes franciscanos y la convirtieron en ermita. Orientado a levante, se encuentra ubicado bajo un barranco a los pies de la Ermita

Randa

de Sant Honorat y ha estado estrechamente relacionado a lo largo de la historia con Llucmajor, pueblo desde donde salía el camino viejo que conducía al santuario.

9

Randa de la muntanya que mira a migjorn per edificar-hi l’ermita, que fou inaugurada l’any 1397.

L’any 1661, degut a l’estat ruïnós de la primitiva ermita, s’edificà l’església que existeix actualment.

Más adelante, se encuentra la Ermita de Sant Honorat. Arnau Desbrull, caballero de la nobleza que había escogido la vida de ermitaño, solicitó en 1394 al Obispo de Mallorca, después de vivir treinta años en la montaña, permiso para edificar la capilla de Sant Honorat. Una vez concedida la autorización, Arnau Desbrull escogió la parte de la montaña que mira hacia el sur para edificar la ermita, que fue inaugurada en 1397. En 1661, debido al estado ruinoso de la primitiva ermita, se edificó la iglesia que existe actualmente.

10

Ramon Llull was the first Mallorcan who withdrew to Randa in 1273 to carry out contemplation.

In the centre of the island of Mallorca, between the municipalities of Algaida and Llucmajor, is the mountain of Randa, where the Hermitage for Sant Honorat, the Sanctuary for Our Lady of Grace and the Sanctuary of Our Lady of Cura are to be found. To access the mountain, people must approach via the small village of Randa, at the foot of the the mountain of the same name, and follow the road that leads to the top of the Puig de Cura.

In the first place we find the Sanctuary for Our Lady of Grace, that has its origin in the cave of s’Aresta, where in the mid XV century, two Franciscan friars

started to live and converted it in a hermitage. Facing East, it is in a vale at the feet of the Ermita de Sant Honorat and has been closely related throughout history to Llucmajor, the town the old path to the sanctuary leads from.

Further on, we come across the Hermitage for Sant Honorat. Arnau Desbrull, a noble knight who had chosen this hermit life, asked the Bishop of Mallorca in 1394, after living for 30 years on the mountain, for permission to build the Chapel to Sant Honorat. Once he received the authorisation, Arnau Desbrull chose the part of the mountain that would face South to build the chapel that was finished in 1397. In 1661, due to the ruinous state of the primitive hermitage, the present church was built.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Places of special interest - Reizvolle orte In Llucmajor führen Wegweiser zum nahegelegenen Puig de Randa, einem Berg auf dem gleich drei Eremitas zu finden sind. Randa ist neben dem Kloster Lluc das größte Wallfahrtsziel

auf der Insel. Kommt man von der Ebene ist die Abzweigung südlich von Algaida auf halben Weg nach Llucmajor.

Die Straße führt durch das kleine, nette Dörfchen Randa am Fuß des Bergmassivs. Die üblichen engen Gassen werden gesäumt von zugeklappten Fensterläden und Zitronenbäumchen auf kleinen Terrassen. Eine Stelle ist haarig eng, hier liegt auch ein sehr hübsches kleines Hotel. Ein Rätsel, wie hier die Touristenbusse durchkommen.

Hat man den Ort hinter sich dann führt die Straße weiter hi-

nauf auf den 542 Meter hohen Tafelberg. Landschaftlich ist der Weg hinauf sehr schön.

Nach 3 km kommt man an einem Torbogen vorbei, hier ist die erste Klause Santuari de Nostra Senyora de Gracia. Einem Schwalbennest gleich klebt das Gebäude an einer Steilwand. Daneben kann man einen üppigen Blumengarten bewundern.

Nur wenige Straßenkehren weiter kommt die nächste Eremita, Santuari de Sant Honorat, die schon im Jahre 1395 gegründet wurde. Leider, oder besser Gott sei Dank, ist die Eremita mit Garten privat und verschlossen.

11

La nostra gent

Nuestra gente

12

J

osep Maria Quadrado i Nieto

La nostra gent Josep Maria Quadrado i Nieto (Ciutadella, 1819 - Palma de Mallorca, 1896). Historiador, periodista, escriptor i arqueòleg espanyol. Va estudiar a Palma de Mallorca i va ser arxiver general de les illes Balears. Va estudiar alguns autors catalans medievals, com Ramon Llull, Ausiàs March i els cronistes. També va recollir cançons populars i va editar documents antics.

El 1823 es va traslladar a Palma i aviat va tenir contactes amb els escriptors del Renaixement mallorquí. El 1840 és nomenat arxiver de l’Arxiu del Regne de Mallorca, però per raons polítiques va ser destituït. Va recuperar el càrrec el 1843.

Va fundar amb Antoni Montis i Tomàs Aguiló, la revista local La Palma (18401841) que va contribuir a la difusió del Romanticisme tradicionalista, en ella es va traduir a Lamartine, Víctor Hugo i Byron, i va exercir una forta influència en la vida cultural de Mallorca. Quadrado va condemnar el teatre d’Hugo, però no la seva poesia a “Víctor Hugo i la seva escola literària” (Setmanari Pintoresc, 1940). També va col·laborar a la revista “Museu Balear” i a “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul.liana”.

L’any 1842 es va traslladar a Madrid per estudiar teologia. Aquí va exercir com a periodista al diari “El Catòlic” i va conèixer Jaume Balmes. Deixeble i admirador de Jaume Balmes, va col·laborar a les seves campanyes polítiques, als diaris conservadors d’El Conciliador (1848), i “El Pensamiento de la Nación” (1844), “La Fe” (1844).

Catòlic, tradicionalista i romàntic, va

Josep Maria Quadrado i Nieto (Ciutadella, 1819 - Palma de Mallorca, 1896). Historiador, periodista, escritor y arqueólogo español.

Estudió en Palma de Mallorca y fue archivero general de las islas Baleares. Estudió a algunos autores catalanes medievales, como Ramon Llull, Ausiàs March y los cronistas. También recogió canciones populares y editó documentos antiguos.

En 1823 se trasladó a Palma y pronto tuvo contactos con los escritores del Renacimiento mallorquín. En 1840 es nombrado archivero del Archivo del Reine de Mallorca, pero por razones políticas fue destituido. Recuperó el cargo en 1843.

Fundó con Antoni Montis i Tomàs Aguiló, la revista local

La Palma (1840-1841) que contribuyó a la difusión del Romanticismo tradicionalista, en ella se tradujo a Lamartine, Víctor Hugo y Byron, y ejerció una fuerte influencia en la vida cultural de Mallorca.

Quadrado condenó el teatro de Hugo, pero no su poesía en “Víctor Hugo y su escuela literaria” (Semanario Pintoresco, 1940). También colaboró en la revista “Museo Balear” y en “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.

En el año 1842 se trasladó a Madrid para estudiar teología.

Aquí ejerció como periodista en el diario “El Católico” y conoció a Jaume Balmes.

Discípulo y admirador de Jaume Balmes, colaboró en sus campañas políticas, en los periódicos conservadores de El Conciliador (1848) y El Pensamiento de la Nación (1844), La Fe (1844).

Católico, tradicionalista y romántico, fue escritor de criterio justo y vigor polémi-

13

La nostra gent ser escriptor de criteri just i vigor polèmic. Va conrear els diversos gèneres literaris, des de la novel·la a la poesia, va acabar la novel·la El infante de Mallorca (1886), de Tomàs Aguiló, però va destacar com a historiador. En relació amb la història de Mallorca, va publicar: “Forenses y ciudadanos: historia de las disensiones civiles de Mallorca en el siglo XV” (1847). També, “Historia de la conquista de Mallorca” (1850), “La judería en la capital de Mallorca en 1391” (1887), autor de “Historia crítica de Mallorca” que va deixar sense acabar. Destaca a les seves obres una gran quantitat de dades i va obrir les portes a futures investigacions sobre la nostra història.

Va compondre poemes de tema medieval malloquí. Va recollir els seus articles periodístics en “Ensayos religiosos, políticos y literarios” (1893-1896), en quatre volums, amb estudi de Marcelino Menéndez Pelayo. Va escriure també alguns versos i va traduir tres drames de Shakespeare; però el més destacat de la seva tasca literària és la contribució als “Recuerdos y Bellezas de España” de Pablo Piferrer i Francisco Javier Parcerisa, amb els volums: “Castilla la Nueva” (1848-1850); “Asturias y León” (1855-1895); “Valladolid, Palencia y Zamora” (1864); “Salamanca, Ávila y Segovia” (1872); i “Aragón” (1884).

Va ser membre de la “Real Academia Española”, de la “Real Academia de la Historia” i l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

14

co. Cultivó los diversos géneros literarios, desde la novela a la poesía, acabó la novela El infante de Mallorca (1886), de Tomàs Aguiló, pero destacó como historiador. En relación a la historia de Mallorca, publicó:

Forenses y ciudadanos: historia de las disensiones civiles de Mallorca en el siglo XV (1847).

También, Historia de la conquista de Mallorca (1850), La judería en la capital de Mallorca en 1391 (1887), autor de una Historia crítica de Mallorca que dejó sin acabar. Destaca en sus obras

una gran cantidad de datos y abrió las puertas a futuras investigaciones sobre nuestra historia.

Compuso poemas de tema medieval malloquín. Recogió sus artículos periodísticos en Ensayos religiosos, políticos y literarios (1893-1896), en cuatro volúmenes, con estudio de Marcelino Menéndez Pelayo. Escribió también algunos versos y tradujo tres dramas de Shakespeare; pero lo más destacado de su labor literaria es la contribución a los Recuerdos y Bellezas de España, de Pablo Piferrer y Francisco Javier Parcerisa, con los volúmenes: Castilla la Nueva (1848-1850); Asturias y León (1855-1895); Valladolid, Palencia y Zamora (1864); Salamanca, Ávila y Segovia (1872); y Aragón (1884).

Fue miembro de la Real Academia Española, de la Real Academia de la Historia y de la “Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona”.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Our People Josep Maria Quadrado (Ciutadella, 1819 - Palma de Mallorca, 1896). Spanish historian, journalist, writer and archaeologist. Quadrado was the general archivist of the Balearic Islands. He also wrote poems about themes of the Mallorcan middle ages, translated some of Shakespeare´s plays and contributed to the book “Recuerdos y bellezas de España”.

His work as a historian of Mallorca has inspired future investigations about our history. His founding of the magazine La Palma helped to spread the traditionalist Romanticism and considerably influenced cultural life in Mallorca.

He was a member of the “Real

Unsere Menschen Academia Española” as well as the Royal Academy of History “Real Academia de la Historia” and the Academy of Literature “Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona”.

Josep Maria Quadrado (Ciutadella, 1819 – Palma de Mallorca, 1896). Spanischer Geschichtswissenschaftler, Journalist, Schriftsteller und Archäologe. Er war nicht nur als Generalarchivar der Balearischen Inseln tätig, sondern verfasste auch Gedichte über

mittelalterliche Themen, die mit Mallorca in Verbindung standen.

Er übersetzte Dramen von Shakespeare und wirkte an dem Buch “Recuerdos y Bellezas de España”mit.

Als Historiker hat er für die Forschung hinsichtlich der Geschichte unserer Insel wegbereitende Arbeit geleistet. Als Gründer der Zeitschrift La Palma hat er zur Verbreitung der traditionalistischen Romantik beigetragen, welche einen starken Einfluss auf das kulturelle Leben in Mallorca ausübte.

Er war Mitglied der “Real Academia Española”, sowie der “Real Academia de la Historia”und der Literaturakademie “Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona”.

15

C ultura

Cultura

16

C abrit i Bassa

Cultura - Culture - Kultur A una alçària de 822 metres, el Puig d’Alaró va ser des de temps remots un lloc idoni per al refugi i l’observació. Va ser habitat ja en època talaiòtica i l’any 902 els seus habitants van resistir la invasió de les tropes musulmanes. També va ser focus de resistència, en aquest cas àrab, davant de la conquesta de 1229 per part de la Corona d’Aragó. No obstant això, el castell d’Hisn Alarun, que així va ser nomenat pels musulmans, és conegut per un trist episodi històric: el setge a què va ser sotmès pel rei Alfons d’Aragó, qui havia declarat la guerra al rei mallorquí Jaume II. Famós per ser on els nobles mallorquins Cabrit i Bassa, van resistir el setge del Rei Alfons III d’Aragó, ja que ells eren lleials al seu rei Jaume. El Rei Alfons va prometre que quan els vencés els mataria rostits vius i ho complir.

Segons la tradició, dos dels seus més valents defensors, Guillem Cabrit i Guillem Bassa, van ser sacrificats el segle XIII, rostits en una graella, una vegada pres el castell.

La raó de represàlia tan cruel va ser l’escarni que ambdós homes havien fet del nom del monarca, Cabrit, fent un joc de paraules, va dir desafiador que a Mallorca es menjaven «l’amfós» (mer) rostit. Però la broma no va agradar als seus enemics, que quan van conquerir el castell li van tornar la moneda i van ros-

A una altura de 822 metros, el Puig d’Alaró fue desde tiempos remotos un lugar idóneo para el refugio y la observación.

Fue habitado ya en época talayótica y en el año 902 sus habitantes resistieron la invasión de las tropas musulmanas. También fue foco de resistencia, en este caso árabe, ante la conquista de 1229 por parte de la Corona de Aragón. No obstante, el castillo de Hisn Alarun, que así fue nombrado por los musulmanes, es conocido por un triste episodio histórico: el asedio al que fue sometido por el rey Alfons d’Aragó, quien había declarado la guerra al rey mallorquín Jaume II. Famoso por ser donde los nobles mallorquines Cabrit y Bassa, resistieron el asedio del Rey Alfonso III de Aragón, pues ellos eran leales a su rey Jaime.

El Rey Alfonso prometió que cuando los venciera los mataría asados vivos y lo cumplió.

Según la tradición, dos de sus más valientes defensores, Guillem Cabrit y Guillem Bassa, fueron sacrificados en el siglo XIII, asados en una parrilla, una vez tomado el castillo. La razón de tan cruel represalia fue el escarnio que ambos hombres habían hecho del nombre del monarca, Cabrit, haciendo un juego de palabras, dijo desafiante que en Mallorca se comían el «amfós» (mero) asado. Pero la broma no gustó a sus enemigos, que cuando conquistaron el castillo le devolvieron la moneda y asaron a Cabrit como a un «cabrito». En una parrilla, en medio del pueblo y junto con su compañero Bassa.

Desde entonces, estos personajes se han convertido en obje-

Los mártires del juramento de fidelidad Guillermo Cabrit y Guillermo Bassa.

Litografia, 11,3x17,5 cm. Juan Dameto, Vicente Mut. Historia General del Reino de Mallorca, tom I.

17

tir Cabrit com a un «cabrit», en una graella, al mig del poble i junt amb el seu company Bassa.

Des de llavors, aquests personatges s’han convertit en objecte de la devoció popular. Els mallorquins veuen en ells el símbol de tots quants van lluitar per defensar la independència del regne mallorquí, es van fer estàtues i pintures que van ser a moltes esglésies dels pobles. A l’oratori de Nostra Senyora del Refugi, dins del recinte del castell, es veuen unes pintures representant els màrtirs d’Alaró. Al poble, també és interessant l’església parroquial dels segles XVII-XVIII. Les muralles del castell, que s’adapten fins a fondre’s amb la roca, van ser aixecades el segle XIV. El segle XVII es va construir un oratori a l’interior del recinte emmurallat, sota l’advocació de Nostra Senyora del Refugi. El segle XVIII ja comptava amb hostal.

Per accedir a la muntanya cal arribar fins a la població d’Alaró i, en direcció al poble d’Orient, agafar la carretera que condueix fins a la possessió d’Es Verger, on hi ha un restaurant i una zona habilitada com a pàrquing de vehicles.

En aquest punt es pot optar per iniciar l’excursió a peu o continuar amb el vehicle una mica més cap a dalt fins a la petita aplanada d’Es Pouet. L’últim tram del trajecte s’ha de realitzar obligatòriament a peu seguint durant uns vint minuts l’antic camí, en gran part empedrat, única forma d’arribar fins a les portes de l’inexpugnable castell.

L’hostal del castell, amb capacitat per a unes seixanta persones, disposa de servei de bar i restaurant i funciona durant tot l’any. Més informació i reserves al telèfon 971 18 21 12.

18

to de la devoción popular. Los mallorquines ven en ellos el símbolo de todos cuantos lucharon para defender la independencia del reino mallorquín, se hicieron estatuas y pinturas que estuvieron en muchas iglesias de los pueblos. En el oratorio de Nuestra Señora del Refugio, dentro del recinto del castillo, se ven unas pinturas representando a los mártires de Alaró. En el pueblo, también es interesante la iglesia parroquial de los siglos XVII-XVIII. Las murallas del castillo, que se adaptan hasta fundirse con la roca, fueron levantadas en el siglo XIV. En el siglo XVII se construyó un oratorio en el interior del recinto amurallado, bajo la advocación de Nostra Senyora del Refugi. En el siglo XVIII ya contaba con hospedería.

Para acceder a la montaña hay que llegar hasta la población de Alaró y, en dirección al pueblo de Orient, coger la carretera que conduce hasta la posesión de Es Verger, donde hay un restaurante y una zona habilitada como parking de vehículos. En este punto se puede optar por iniciar la excursión a pie o seguir con el vehículo un poco más hacia arriba hasta la pequeña explanada de Es Pouet. El último tramo del trayecto debe realizarse obligatoriamente a pie siguiendo durante unos veinte minutos el antiguo camino, en gran parte empedrado, única forma de llegar hasta las puertas del inexpugnable castillo.

La hospedería del castillo, con capacidad para unas sesenta personas, dispone de servicio de bar y restaurante y funciona durante todo el año.

Más información y reservas en el teléfono 971 18 21 12.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

DIE BURG VON ALARÓ In der tayalotischen Zeit war diese Burg bewohnt und war vor der Eroberung durch das Königreich Aragonien das Widerstandszentrum der Mauren.

Die Burg ist in schauriger Erinnerung geblieben, da hier zwei der wagemutigsten Verteidiger namens Guillem Cabrit und Guillem Bassa im 13. Jahrhundert auf einem Grill gebraten ihren Tod fanden. Der Grund für eine derart grausame Vergeltungsmaßnahme ging auf folgendes Wortspiel von Cabrit zurück: „Wir Mallorquis essen gerne gegrillten “amfos” (Zackenbarsch)“. Dieser Scherz stieß bei seinen Feinden auf wenig Belustigung, zumal König “Alfons” von Aragon dem mallorquinischen König den Krieg erklärt hatte. Bei Eroberung der Burg wurde Cabrit zusammen mit seinem mit seinem Kameraden Bassa wie ein “cabrito” (Zicklein) gegrillt und fand so den Tod. Die beiden historischen Figuren entwickelten sich daraufhin zu Volkshelden und wurden in vielen Dorfkirchen in Gemälden und als Statuen verewigt.

Cultura - Culture - Kultur

“Martiri de Cabrit i Bassa”, óleo de Miquel Bestard, propiedad del Ayuntamiento de Palma

ALARÓ CASTLE During the talayót era and before the conquest by the crown of Aragon, this castle used to be the centre of the Arabian resistance.

The castle is famous due to the fact that in the thirteenth century, Guillem Cabrit and Guillem Bassa, two courageous defenders were known to have been killed after being grilled on a grate. The reason for this cruel reprisal was a result of a pun made by Cabrit suggesting that people in Mallorca liked to eat grilled “amfos” (grouper). His enemies however did not find his joke amusing, as King “Alfons” of Aragon had declared war to King Jaume II of Mallorca. When the castle was conquered, Cabrit was punished by being grilled like a “cabrito” (kid) together with his companion Bassa.

These historic characters later became popular heroes. In many village churches, they are immortalised in the form of paintings and sculptures.

19

F auna i flora

Fauna y flora

20

L

a Cadernera i l’Estepa joana

La Cadernera La cadernera (el seu nom científic és Carduelis carduelis, etimologia del llatí Silguero, Sybilum, “card”) és una au de l’ordre dels ocells paseriformes, de la família Península Ibèrica, és un ocell d’uns 12 cm, de plomatge color terra, groc a les ales i cua amb una taca vermella a la cara. Construeix els nius en els arbres, amb branquetes entrellaçades. Les femelles ponen de 4 a 6 ous dues vegades a l’any.

Té un cant inconfusible i per això és un ocell molt apreciat. Se sol criar fàcilment en captivitat, especialment a causa que el seu cant és agradable. Els criadors els creuen amb canaris o altres de la mateixa família dels fringílids aconseguint unes mescles molt apreciades.

Hàbitat

A Mallorca viu a les garrigues costeres, Serra de Tramuntana i a l’interior. Les 119 espècies de la subfamília dels carduelins estàn distribuïdes a Europa, Nord de l’Àfrica, Àsia Central i Occidental. La major varietat és a la regió de l’Himàlaia.

També viu als jardins i als horts i s’alimenta preferentment de llavors i de card i, de vegades, de petits insectes. La població de la cadernera al nostre país és en aquests moments força baixa,

Cadernera jove

ja que pateixen nombroses pèrdues a causa de la caça esportiva i comercial.

Migradors

La migració de les aus és un fenomen extraordinari. És increïble pensar que milions d’ocells viatgen des de les seves àrees d’hivernada fins a les seves zones de cria, només per retornar-hi pocs mesos més tard. Les espècies que migren ho fan perquè el clima ofereix millors ambients per alimentar-se, i en les zones de cria millors condicions per criar els polls.

Hi ha diferents tipus de migradors i de nivells de migració, cadascun d’ells adaptats als diferents tipus d’ocells.

Les caderneres són migradors hivernals,

El jilguero (su nombre científico es Carduelis carduelis, etimología del latino Silguero, Sybilum, “cardo”) es un ave del orden de los pájaros paseriformes, de la familia Península Ibérica, es un pájaro de unos 12 cm, de plumaje color tierra, amarillo en las alas y cola con una mancha roja en la cara. Construye los nidos en los árboles, con ramitas entrelazadas.

Las hembras ponen de 4 a 6 huevos dos veces al año.

Tiene un canto inconfundible y por esto es un pájaro muy apreciado. Se suele criar fácilmente en cautiverio, especialmente a causa que su canto es agradable. Los criadores los cruzan con canarios u otros de la misma familia de los fringílidos consiguiendo unas mezclas muy apreciadas.

Hábitat

En Mallorca vive en los chaparrales costeros, Serra de Tramuntana y al interior. Las 119 especies

21

Fauna y flora

encara que hi ha individus sedentaris. Crien al nord d’Europa i a la tardor migren cap al sud o l’oest d’Europa on el clima és més suau i el menjar més accessible. Tornen marxar cap a les seves zones de cria a la primavera. Les cadereneres migren de dia, i les que venen a Mallorca lògicament han de creuar el Mediterrani d’una tongada, tasca extraordinària per un animal d’uns 12 centímetres i uns 15 grams de pes.

de la subfamilia de los carduelinos están distribuidas en Europa, Norte del África, Asia Central y Occidental. La mayor variedad es en la región del Himalaya.

También vive en los jardines y en los huertos y se alimenta preferentemente de semillas de cardo y, a veces, de pequeños insectos. La población del jilguero en nuestro país es en estos momentos bastante baja, ya que sufren numerosas pérdidas a causa de la caza deportiva y comercial.

Migradores

La migración de las aves es un fenómeno extraordinario. Es increíble pensar que millones de pájaros viajan desde sus áreas de invernada hasta sus zonas de cría, sólo para retornar pocos meses más tarde. Las especies que

22

migran lo hacen porque el clima ofrece mejores ambientes para alimentarse, y en las zonas de cría mejores condiciones para criar los pollos. Hay diferentes tipos de migradores y de niveles de migración, cada uno de ellos adaptados a los diferentes tipos de pájaros.

Los jilgueros son migradores invernales, aunque hay individuos sedentarios. Crían en el norte de Europa y en otoño migran hacia el sur o el oeste de Europa donde el clima es más suave y la comida más accesible. Vuelven a marcharse hacia sus zonas de cría en primavera. Las “cadereneres” migran de día, y las que vienen a Mallorca lógicamente tienen que cruzar el Mediterráneo de una vez, tarea extraordinaria para un animal de unos 12 centímetros y unos 15 gramos de peso.

Fauna i flora La Cadernera The goldfinch, a bird 12 cm in height, has a brown plumage with yellow bits on his wings and tail and a red dot on his face.

Dearly appreciated for its distinct call, it lives in Mallorca´s Serra de Tramuntana and can be seen in the gardens and orchards inland. It prefers to eat thistle seeds and occasionally small insects. This bird builds its nests, which consist of thin interwoven branches, in trees.

The female goldfinch lays four to six eggs twice a year. Goldfinches are winter migrants although some of them are sedentary. They usually breed in Northern Europe and in the autumn migrate to Southern and Eastern Europe. The “caderneres”, as they are called in Mallorqui, have to cross the Mediterranean in one go, which is an extremely big effort for such a small bird.

Der Stieglitz ist ein zwölf Zentimeter großer Vogel mit einem erdbraunen Federkleid, gelben Tupfen auf Flügeln und Schwanz und einem roten Punkt im Gesicht. Sein unverwechselbarer Gesang macht ihn sehr beliebt. Man sieht ihn in Mallorcas Serra de Tramuntana, sowie im Landesinneren in Gärten und Obstfeldern. Seine Nahrung besteht vorzugsweise aus Distelsamen und gelegentlich frisst er auch kleine Insekten. Der Stieglitz baut sein Nest in Bäumen aus Zweigen, die er miteinander verflicht. Das Weibchen legt zweimal pro Jahr vier bis sechs Eier. Obwohl es sich bei dieser Vogelart um Zugvögel handelt, gibt es auch vereinzelt sesshafte Exemplare. Sie brüten normalerweise in Nordeuropa und ziehen im Herbst Richtung Südoder Osteuropa. Die auf Mallorca lebenden „caderneres“, wie sie hier genannt werden, müssen das Mittelmeer ohne Zwischenlandung überqueren. Dies ist für ein solch kleines Tier eine enorme Leistung.

23

Estepa Joana L’estepa joana és una de les plantes emblemàtiques de les illes Balears, és un bell arbust endèmic relativament freqüent a la Serra de Tramuntana, menys freqüent a les altres illes. És fàcil de reconèixer per les seves fulles gruixudes, amb els marges ondulats i amb unes grans glàndules que també es troben sobre les tiges.

Tota la planta fa un aroma ben característic. Les flors grans i de color groc destaquen sobre el fons verd de la planta.

Característiques

L’estepa joana, té les fulles verdes durant tot l’any. Floreix durant les èpoques més favorables, a la primavera i a la tardor. Presenta unes glàndules que observarem a simple vista si mirem les fulles de besllum. Aquestes glàndules contenen substàncies oleaginoses que ajuden a disminuir la transpiració durant l’estiu, formant una capa impermeable d’olis eteris que manté la pressió de vapor d’aigua evitant així l’evaporació. És un arbust de 0,6 a 2 m d’alçària, glabre, balsàmic, sense glàndules negres. Branquetes joves groguenques, berrugoses, de secció quadrangular. Fulles perennes, oposades, sèssils, ovades, estretament oblongues, amb l’àpex arrodonit, base arrodonida, marge ondulat, coriàcies, d’un

24

Fauna y flora

- Família : Guttiferae.

- Gènere : Hypericum.

- Època de floració : Març, abril, maig, juny, juliol.

- Hàbitat: Garrigues de muntanya.

El hipéricon balear, “estepa joana”, es una de las plantas emblemáticas de las islas Baleares, es un bello arbusto endémico relativamente frecuente en la Sierra de Tramuntana, menos frecuente en las otras islas. Es fácil de reconocer por sus hojas gruesas, con los márgenes ondulados y con unas grandes glándulas que también se encuentran sobre los tallos. Toda la planta tiene un aroma bien característico. Las flores grandes y de color amarillo destacan sobre el fondo verde de la planta.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Hypericum balearicum L. verd fosc, revés més pàl·lid, amb grans vesícules berrugoses, resinoses. Flors solitàries, en forma d’estrella, d’1,5 a 4 cm de diàmetre, oloroses. Sèpals de 5 a 7 mm de longitud, persistents en el fruit. Pètals 5, de color groc daurat, una mica tenyits de vermell, de 10 a 20 mm de longitud. Estams a 5 fascicles. Estils 5, rarament 4. Càpsules coriàcies, de 8 a 12 mm de longitud, groguenques.

Fauna i flora

Der Hipericón Balear (Johanniskraut) ist ein schöner einheimischer Strauch, der relativ häufig in der Sierra Tramuntana vorkommt. Er weist grobe immergrüne Blätter mit gewellten Rändern auf. Seine Blätter und Stängel enthalten Drüsen mit einer ölhaltigen Substanz, welche schweißhemmend wirkt. Die großen gelben Blüten der Pflanze stechen im Frühling und Herbst ins Auge und verströmen einen besonderen Duft.

Características

El hipéricon balear, tiene las hojas verdes durante todo el año.

Florece durante las épocas más favorables, en primavera y en otoño. Presenta unas glándulas que observaremos a simple vista si miramos las hojas a contraluz. Éstas glándulas contienen substancias oleaginosas que ayudan a disminuir la transpiración durante el verano, formando una capa impermeable de aceites etéreos que mantiene la presión de vapor de agua evitando así la evaporación.

Es un arbusto erecto, de 0,6 a 2 m de altura, glabro, balsámico, sin glándulas negras. Ramillas jóvenes amarillentas, verrugosas, de sección cuadrangular. Hojas perennes, opuestas, sésiles, ovadas, estrechamente oblongas, con el ápice redondeado, base redondeada, margen ondulado, coriáceas,

haz verde oscuro, envés más pálido, con grandes vesículas verrugosas, resinosas. Flores solitarias, en forma de estrella, de 1,5 a 4 cm de diámetro, olorosas.

Sépalos de 5 a 7 mm de longitud, persistentes en el fruto. Pétalos 5, de color amarillo dorado, algo teñidos de rojo, obovados u obanceolados, de 10 a 20 mm de longitud, caedizos después de la antesis. Estambres en 5 fascículos. Estilos 5, raramente 4. Cápsulas coriáceas, ovoideas, de 8 a 12 mm de longitud, amarillentas.

Characteristics : The Hypericum balearicum is one of the emblematic plants of the Balearic Islands.

A beautiful endemic shrub that is relatively common to the Serra de Tramuntana, and less common in the other isles. It is easy to recognize by its thick leaves, with undulate margins and large glands that can also be found upon the stems. The entire plant has a very characteristic aroma. The flowers are large and yellow in colour, and standout upon dark green colour of the plant.

Hypericum balearicum M. A. Curtis is the sole representative of section Psorophytum, and forms dense shrubby formations on dry rocky slopes of the Balearic Islands. The plant is characterized by strongly glandular leaves and stems, which have a ‘warty’ appearance and a pungent resinous scent. Although this species lacks the naphthodianthones hypericin and pseudohypericin, which lend glands of many other Hypericum species their characteristic blood-red color, previous researchers have isolated simple anthraquinone derivatives (e.g. emodin and frangulin), as well as triterpenes, flavonoids, and xanthones from the aerial material (8,10).

25

E xcursions

Excursiones

28

C

amĂ­ Vell de Lluc

Excursions • Dificultat: Baixa • Distància: 14 Km. • Temps d’excursió: 5 hores.

• Situació: Pollença - Escorca.

Descripció

Estem parlant del darrer o primer tram de la GR.221 o Ruta de Pedra en Sec. És la gran ruta per excel·lència de la Serra de Tramuntana, una ruta que ens mostra l’art de la feina feta pels nostres avantpassats i la importància de la muntanya en èpoques anteriors.

Aquest tram transcorre per un camí empedrat i travessa un gran alzinar. Hi trobarem nombrosos forns de calç, sitges i barraques de carboner, la font de Muntanya, i molts més secrets d’aquest gran bosc. Acabarem l’itinerari al poble de Lluc on podrem fer una xocolata amb ensaïmada, visitar la famosa verge de Lluc, visitar la Roca del Camell, contemplar les espectaculars formacions càrstiques de la zona i moltes altres opcions que ofereix aquest monestir.

Sortint de Pollença pel carrer de l’Horta, just a l’endret del Pont Romà, ens trobarem una desviació a l’esquerra que ens indica la direcció a seguir, tot el camí està senyalitzat i si anam amb compte no ens podem perdre (hem de fer uns 3 km de carretera) Recomanacions: Respectau l’entorn, deixau les barreres com estaven, no molesteu els animals i feu el menor renou possible.

• Dificultad: Fácil • Distancia: 14 Km. • Tiempo de excursión: 5 horas.

• Situación: Pollença - Escorca.

Descripción

Estamos hablando del último o primer tramo de la G.221 o Ruta de la Pedra en Sec. Es la gran ruta por excelencia de la Sierra de Tramuntana, una ruta que nos muestra el arte del trabajo hecho por nuestros antepasados y la importancia de la montaña en épocas anteriores.

Este tramo transcurre por un camino empedrado que cruza un gran encinar. Encontraremos numerosos hornos de calcio, sitges, casas de carbonero, La fuente de Montaña, y muchos más secretos de este gran bosque. Acabaremos el itinerario en el pueblo de Lluc, donde podremos tomar una taza de chocolate y ensaimada, visitar la famosa virgen de Lluc, la Roca del Camello, contemplar las espectaculares formaciones cársticas de la zona y muchas otras opciones que ofrece este monasterio.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

29

Excursiones

Camí Vell de Lluc

Camí Vell

de Lluc

Saliendo de Pollença por la calle de l’Horta, justo delante del Puente Romano, nos encontraremos una desviación a la izquierda que nos indica la dirección a seguir. Todo el camino está señalizado y si estamos un poco atentos no nos perderemos. (tendremos que hacer unos 3 Km por la carretera).

Recomendaciones:

Respetad el entorno, dejad las barreras como estaban no molestéis a los animales y haced el menor ruido posible.

Es recomendable traer agua suficiente para todo el trayecto.

Si no queréis ir y volver, podéis hacer combinaciones de coches.

30

Alter Weg von Lluc • Schwierigkeitsgrad: Einfach • Länge: 14 km.

• Dauer der Wanderung: 5 Stunden.

• Region: Pollença – Escorca.

Beschreibung

Es handelt sich um den ersten bzw. letzten Abschnitt der G211 oder der Ruta de la Pedra en Sec. Dieser großartige Wanderweg in der Sierra de Tramuntana ist ein Beweis für die eindrucksvolle Arbeit, die unsere Vorfahren geleistet haben und zeugt von der damaligen Wichtigkeit der Bergregionen.

Diese Etappe führt über einen mit Steinen gepflasterten Weg, der

von Steineichen eingesäumt ist.

Die Straße Calle de l’Horta führt uns aus Pollença heraus. Direkt vor der römischen Brücke zeigt ein Schild, dass wir nun nach links abbiegen müssen. Der gesamte Wanderweg ist ausgeschildert.

Drei Kilometer des Weges verlaufen auf einer Landstraße.

Empfehlungen

Nehmen Sie Rücksicht auf die Umwelt und beseitigen Sie keine Absperrungen. Verhalten Sie sich so ruhig wie möglich, um keine Tiere zu stören.

Nehmen Sie für die Wanderung ausreichende Wasservorräte mit.

Excursions - Ausflüge Old Path of Lluc • Difficulty: Easy • Length: 14 km.

• Duration of the trip: 5 hours.

• Region: Pollença - Escorca.

Description

This trip leads us to the first or the last stretch of the G221 or the path Ruta de la Pedra en Sec. This magnificent route of the Sierra de Tramuntana is a testimonial of the great work which our ancestors have performed and symbolises

the importance of the mountains in previous times.

This stretch passes on a cobbled path that leads through a great territory with holm oaks.

We leave Pollença by taking the road Calle de l’Horta. Just in front of the Roman bridge, a diversion towards the left marks the direction to follow. The entire path is signposted. You would have to walk three kilometres by road.

Recommendations

Please respect the environment and leave the barriers the way they are. Do not disturb animals and try to be as quiet as possible.

It is highly recommended to bring a sufficient water supply.

Trabajos en Acero inox s.s.medina 30 años de experiéncia

Camino de Jesús M/25 Local 14· Pol. Ca´n Valero· 07011 Palma de Mallorca· Tel y Fax: 971 205 219

31

Gastronomia

Gastronomía

32

A

nfós a la mallorquina i tambor d’ametlla

Gastronomía - Gastronomy - Gastronomíe L’anfós a la mallorquina, plat que degut al refinament de l’anfós es converteix en un plat digne d’un rei. Irresistible.

Preparació

Peleu les patates i talleu-les a rodanxes. Després, unteu una safata amb oli, disposeu-hi una base de patates i col·loqueu-hi les supremes d’ anfós, prèviament salpebrades.

A part, netegeu els espinacs, les bledes, els porros i la ceba tendra.

Talleu-ho tot finament i barregeuho. Afegiu-hi el julivert picat, les panses, els pinyons, el pebre vermell i els alls picats.

Un cop barrejades les verdures, salpebreu-les i cobriu el peix.

Poseu-hi el tomàquet, tallat a rodanxes, a sobre, espolseu-hi una mica de galeta picada, amaniu-ho amb un raig d’oli i poseu-ho a coure al forn a una temperatura de 170º, de 10 a 15 minuts. Un cop cuit ja ho podeu servir.

Ingredients anfós per a 4 persones:

- 1 anfós de 2,5 a 3 kg - 4 o 5 patates grosses - 100 g de bledes - 100 g d’espinacs - 1 tomàquet - panses i pinyons - 1 ceba tendra - 1 porro - 50 g de galeta picada - 1 cullerada de pebre vermell dolç - sal i pebre blanc - julivert - oli d’oliva

El mero en la mallorquina, plato que debido al refinamiento del mero se convierte en un plato digno de un rey. Irresistible.

Preparación

Pelad las patatas y cortadlas en rodajas. Después, untad una bandeja con aceite, disponed una base de patatas y colocad las supremas de mero, previamente salpimentadas.

Aparte, limpiad las espinacas, las acelgas, los puerros y la cebolla tierna. Cortadlo todo finamente y mezcladlo. Añadid el perejil picado, las pasas, los piñones, la pimiento rojo y los ajos picados.

Cuando se hayan mezclado las verduras, salpimentadlas y cubrid el pescado. Poned el tomate, cortado en rodajas, encima, sacudid un poco de galleta picada, aliñadlo con un chorro de aceite y ponedlo a cocer en el horno a una temperatura de 170º, de 10 a 15 minutos. Una vez cocido, ya lo podéis servir.

33

Gastronomy - Gastronomía Tambor d’ametlla

A les Balears s’elaboren torrons de forma artesanal i exclusiva, com ara el tambor d’ametlla.

El tambor d’ametlla és un torró de consistència dura, prim, de color un poc més fosc que la mel.

S’elabora barrejant al foc les ametlles crues i pelades amb sucre mentre es remou contínuament fins que el sucre es fongui.

La mescla obtinguda s’estén en calent formant una placa de mig centímetre i abans que es refredi es talla en trossos.

A

nfós a la mallorquina i Tambor d’ametlla

Ingredients tambor d’ametlla:

- 1 kg d’ametlles senceres torrades i pelades - 1 kg de sucre - 1 llimona sencera - 5 cullerades soperes d’aigua - un raig d’oli

“Tambor d’ametlla”

En las Baleares se elaboran turrones de forma artesanal y exclusiva, como el “tambor d’ametlla”.

El tambor de almendra es un turrón de consistencia dura, de color uno poco más oscuro que la miel.

Se elabora mezclando al fuego las almendras crudas y peladas con azúcar mientras se remueve continuamente hasta que el azúcar se funda. La mezcla obtenida se extiende en caliente formante una placa de medio centímetro y antes de que se enfríe se corta en trozos.

34

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Gastronomíe

Zubereitung Preparation

Grease a tray with oil, make a base of potatoes and put the grouper, seasoned with salt and pepper, on top of it.

Chop the spinach, chards, leek and an onion. Mix all the ingredients. Add the chopped parsley, the chopped garlic, raisins, pine nuts, and red pepper. Cover the fish. Cut a tomato in slices and put it on top, crumble a biscuit and dress it with a trickle of oil.

Put it into the oven for fifteen minutes at a temperature of 170°.

Die Ofenform mit Öl bestreichen, mit einer Schicht aus Kartoffelscheiben auslegen und den gepfefferten und gesalzenen Zackenbarsch darauf legen.

Spinat, Mangold, Lauch und eine Zwiebel schneiden und alle diese Zutaten mischen. Klein gehackte Petersilie und Knoblauch, Rosinen, Pinienkerne und rote Paprika hinzugeben und damit den Fisch bedecken. Eine Tomate in Scheiben schneiden und dazu geben. Nun einen zerbröselten Keks mit einem Spritzer Öl anrühren und darüber gießen. Alles bei 170° fünfzehn Minuten lang im Ofen garen lassen.

35

P roductes tĂ­pics

Productos tĂ­picos

36

Cavallets

Productos típicos - Productes típics Noticias históricas

Orígens

Les danses de cavallets mallorquines estàn relacionades amb les processons de Corpus de Barcelona del segle XV, on el ball participava en l’entremès del martiri de Sant Sebastià. Representaven vuit cavallers que lluitaven contra els soldats turcs -que anaven a peu i eren més nombrosos- per defensar la fe cristiana, sempre guanyaven els cavallers.

Quan la processó perd el caràcter religiós, el martiri del sant desapareix i els cavallets queden com a dansa autònoma. Avui dia, han perdut el sentit medieval i es dediquen a acompanyar les autoritats als oficis i a recol•lectar diners per a la festa.

La dansa dels cavallets avui encara perduren a a Pollença, Felanitx i Artà, s’ha recuperat a Ciutat i Llucmajor, i s’ha creat de nou el Ball de Cavallers de Calvià.

Notícies històriques

1458: L’Ajuntament de Palma de Mallorca inclou en un inventari nou caps de cavallets vells.

1541: Els Jurats de Sóller paguen 40 sous per haver ballat durant el Corpus.

1645: Els cavallets de Manacor actuen en les festes de la beatificació de Rosa de Lima, al convent de Sant Vicenç Ferrer.

1873: Data dels cavallets d’Inca dins les festes del Corus.

Orígenes

Las danzas mallorquinas de caballitos están relacionadas con las procesiones del Corpus de Barcelona del siglo XV, donde el baile participaba en el entremés del martirio de Sant Sebastià.

Representaban a ocho caballeros que luchaban contra los soldados turcos -que iban a pie y eran más numerosos- para defender la fe cristiana, siempre ganaban los caballeros. Cuando la procesión pierde el carácter religioso, el martirio del santo desaparece y los caballitos quedan como danza autónoma.

1458: El Ayuntamiento de Palma de Mallorca incluye en un inventario a nueve cabezas de caballitos viejos.

1541: Los Jurados de Sóller pagan 40 sueldos por haber bailado durante el Corpus.

1645: Los caballitos de Manacor actúan en las fiestas de la beatificación de Rosa de Lima, en el convento de Sant Vicenç Ferrer.

1873: Fecha de los caballitos de Inca en las fiestas del Corpus.

“Cavallets de Pollença”

Los Caballitos en Pollença son una pareja de jóvenes que hacen bailar estas figuras, el día 20 de Enero, Sant Sebastiá, en procesión desde la iglésia y hacia los alrededores de ella.

Van precedidos del Estandarte (de Sant Sebastiá), toda una corte

Hoy día, han perdido el sentido medieval y se dedican a acompañar las autoridades a los oficios y a recolectar dinero para la fiesta.

La danza de los caballitos hoy todavía perdura en Pollença, Felanitx y Artà, se ha recuperado en Palma y Llucmajor, y se ha creado nuevamente el “Ball de Cavallers” de Calvià.

37

C avallets

Cavallets d’Artá

Documentat a la primera meitat del segle XIX, formen el ball cinc nens, de 6 i 7 anys, que duen dos cavallets de color vermell, dos de color negre i un de color blanc, conegut com a Dama.

Cavallets de Ciutat

Cavallets de Pollença

Els Cavallets a Pollença son una parella de joves que fan ballar aquestes figures, el dia 20 de Gener, Sant Sebastiá, en processó desde l’esglèsia i cap els voltants d’ella.

Van precedits de l’Estandart (de Sant Sebastiá), tot una cort de nins representant angelets, capellans, romans, la banda, i tot el poble al darrera.

Cavallets de Felanitx

El ball està format per sis nois que duen cavallets i una dama que no en porta, abillada amb un capell vermell i un ram d’alfàbrega.

A Felanitx ballen per Sant Agustí, dia 28 d’Agost.

El ball de cavallets de Mallorca es creà cap als anys vuitanta, encara que a Ciutat també hi ha referències de cavallets de molts anys enrera. Balla a la Missa del Gall de l’església de Sant Francesc. Ballen per la festa de l’Estandart a la Seu (31 de Decembre), el Corpus, Maitines, etc.

Cavallets cotoners de Llucmajor

Els Cavallets Cotoners de Llucmajor foren recuperats el 13 d’agost de 2000 per les festes de Santa Càndida.

Els cavallets d’Artà eren coneguts pel nom de cavallets de Llucmajor, i aixó prové de que Fra Pere del Convent de Sant Bonaventura de Llucmajor els dugué a Artá i allá es varen integrar amb els altres, i per aixó són deu cavallets i la dama.

de niños representando angelitos, curas, romanos, la banda, y todo el pueblo detras

“Cavallets de Felanitx”

El baile está formado por seis chicos que llevan caballitos y una dama que no lleva, preparada con un sombrero rojo y un ramo de albahaca. En Felanitx se bailan por Sant Agustí, el día 28 de Agosto.

“Cavallets d’Artá”

Documentado en la primera mitad del siglo XIX, forman el baile cinco niños, de 6 y 7 años, que llevan dos caballitos de color rojo, dos de color negro y uno de color blanco, conocido como Dama.

“Cavallets de Ciutat”

El baile de lo caballitos de Mallorca se creó hacia los años ochenta, aunque en Palma también hay referencias de caballitos de muchos años atrás. Se baila en la “Missa del Gall” de la iglesia de Sant Francesc. Bailan

38

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Local Produce - Typische Produkte

por la fiesta del Estandarte en la Seu (31 de Diciembre), el Corpus, Maitines, entre otros.

“Cavallets cotoners de Llucmajor”

Los “Cavallets Cotoners” de Llucmajor fueron recuperados el 13 de agosto de 2000 por las fiestas de Santa Càndida.

Los caballitos de Artà eran conocidos por el nombre de caballitos de Llucmajor, esto fue porque Fra Pere del “Convent de Sant Bonaventura” de Llucmajor los llevó a Artá y allí se integraron con los otros, y por eso, son diez caballitos y la dama.

The Mallorcan dances of the “Cavallets” (little horses) are related to the Corpus Christi processions of fifteenth century Barcelona, where the dances formed part of the interludes of the martyrdom of San Sebastian. It is a representation of eight knights fighting against Turkish soldiers in order to defend Christian faith.

Die Mallorquinischen Tänze der “Cavallets” (Pferdchen) weisen Gemeinsamkeiten mit den Corpus Christi-Prozessionen von Barcelona aus dem 15. Jahrhundert auf. In diesen war der Tanz ein Teil der Darstellung des Martyriums des heiligen Sebastian. Acht Ritter kämpfen hier gegen türkische Soldaten und stellen tänzerisch die Verteidigung des Christlichen Glaubens dar.

Nowadays the “Cavallets” is still performed in Pollença, Felanitx and Artà. The tradition has also been revived in Palma and Llucmajor as well as in the festivities of the “Ball de Cavallers” in Calviá.

Der Tanz der “Cavallets” wird noch heute in Pollença, Felanitx und Artà aufgeführt. Auch in Palma und Llucmajor, sowie anlässlich der Festlichkeiten des “Ball de Cavallers” in Calvià wurde die Tradition wieder belebt.

39

O ci i esport

Ocio y deporte

40

J

orge Lorenzo Bicampi贸 del m贸n

Jorge LORENZO Nacido : 04/05/1987 en Palma de Mallorca (España) Altura : 1.70 m Peso : 55 kg Nacionalidad : España Especialidad : 250cc y a partir de ahora motoGP. En su 15º cumpleaños, se convirtió en el piloto más joven en participar en un Gran Premio de Motociclismo, tras participar en la segunda sesión de clasificación del Gran Premio de Jerez del año 2002 en la categoría de 125cc.

En el año 2005, tras correr durante tres temporadas en 125cc, dio el salto a la categoría de 250cc, consiguiendo en su segunda temporada (2006) y tercera temporada (2007) el Campeonato del Mundo, siendo componente del equipo Fortuna Aprilia.

Rossi y Lorenzo compartirán box la próxima temporada Confirmado el salto de Jorge Lorenzo, vigente bicampeón del Mundial de 250cc (2006 y 2007), en 2008 a la máxima categoría.

“El equipo oficial de Yamaha la próxima temporada será el formado por Rossi y Lorenzo. Compartirán box al igual que este año lo han hecho Valentino y Edwards”.

Por otra parte, al ser cuestionado por la reacción de Valentino Rossi sobre la llegada de Lorenzo, que días atrás cerró un acuerdo por dos temporadas, Brivio aseguró que el heptacampeón del mundo

Jorge LORENZO Nascut : 04/05/1987 a Palma de Mallorca (Espanya) Altura : 1.70 m Pes : 55 kg Nacionalitat : Espanya Especialitat : 250cc i a partir d’ara motoGP. En el seu 15è aniversari, es va convertir en el pilot més jove en participar en un Gran Premi de Motociclisme, després de participar en la segona sessió de classificació del Gran Premi de Jerez de l’any 2002 en la categoria de 125cc. L’any 2005, després de córrer durant tres temporades en 125cc, va fer el salt a la categoria de 250cc, aconseguint en la seva segona temporada (2006) i tercera temporada (2007) el Campionat del Món, sent component de l’equip Fortuna Aprilia.

Rossi i Lorenzo compartiràn box la pròxima temporada Confirmat el salt de Jorge Lorenzo, vigent bicampeón del Mundial de 250 cc (2006 i 2007), el 2008 a la màxima categoria.

“L’equip oficial de Yamaha la

pròxima temporada serà el format per Rossi i Lorenzo. Compartiràn box igual com aquest any ho han fet Valentino i Edwards”.

D’altra banda, en ser qüestionat per la reacció de Valentino Rossi sobre l’arribada de Lorenzo, que dies enrere va tancar un acord per dues temporades, Brivio va assegurar que l’heptacampeón del món no ha posat cap problema: “Valentino és conscient que és en un escaire de dos pilots i que els noms els decideix Yamaha”. “Lorenzo és un jove molt prometedor i molt bo.

Arrencarà una aventura molt interessant amb Yamaha, serà el futur de la MotoGP”, va recalcar.

Brivio va estar present en les proves de Lorenzo a Almeria, el que fa indicar que van ser més de quatre o cinc tornades per prendre les mesures del pilot les que va donar el mallorquí a la M1. Brivio afirma que va “ser ilusionant veure Lorenzo pujar-se a la Yamaha. Ho va fer només com una presa de contacte, però creiem que ho farà bé en el futur. És un dels pilots més interessants que hi ha i pensem que Lorenzo és el futur de MotoGP”.

41

Jorge Lorenzo

Bicampeón del Mundo

no ha puesto ningún problema: “Valentino es consciente de que está en una escuadra de dos pilotos y que los nombres los decide Yamaha”. “Lorenzo es un joven muy prometedor y muy bueno. Va a arrancar una aventura muy interesante con Yamaha, será el futuro de la MotoGP”, recalcó.

Brivio estuvo presente en las pruebas de Lorenzo en Almería, lo que hace indicar que fueron

más de cuatro o cinco vueltas para tomar las medidas del piloto las que dio el mallorquín en la M1. En cualquier caso, Brivio afirma que “fue ilusionante ver a Lorenzo subirse a la Yamaha. Lo hizo sólo como una toma de contacto, pero creemos que lo hará bien en el futuro. Es uno de los pilotos más interesantes que hay y pensamos que Lorenzo es el futuro de MotoGP”.

Jorge LORENZO, zweimaliger Weltmeister

mensetzen. Laut Brivio hat der siebenfache Weltmeister nicht den geringsten Einwand gegen die Teilnahme von Lorenzo. „Valentino ist sich dessen bewusst, dass das Team aus zwei Piloten bestehen wird und dass Yamaha letztlich über die jeweilige Nominierung entscheidet.“ „Lorenzo ist ein sehr viel versprechendes und herausragendes Nachwuchstalent. Auf ihn wartet ein aufregendes Abenteuer mit Yamaha und sicher wird er die Zukunft im Motorrad-Grand Prix sein”, so Brivio.

Jorge Lorenzo war mit 15 Jahren der jüngste Fahrer, der jemals an einem Motorrad Gran Prix teilgenommen hat. Im Jahr 2005 wechselte er in die 250ccm Klasse und errang in den zwei folgenden Jahren den Weltmeistertitel.

Boxen-Kollegen Das offizielle Yamaha-Team wird sich in der kommenden Saison aus Rossi und Lorenzo zusam-

42

Jorge LORENZO, twice World Champion On his fifteenth birthday, Jorge Lorenzo became the youngest pilot ever participating in the Motorcycle Grand Prix. In the year 2005, he reached the 250cc category and became World Champion in the two following years.

Sharing a box Next season’s official Yamaha team will be formed by Rossi and Lorenzo. According to Brivio, the seven-time World Champion will have no problem whatsoever with Lorenzo´s arrival. “Valentino is aware of the fact that the team consists of two pilots and that it is up to Yamaha to decide upon the names.” “Lorenzo is a very promising and brilliant young driver. He will start up a very interesting adventure with Yamaha and will be the future of the Motorcycle GP”, emphasized Brivio.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Guía

s a s e r p Em y s o i c i v r e S Decoración, hostelería, restauración, servicios, náutica, construcción, inmobiliaria, arte Pags. 43 - 51

Hoteles

R

Misión de San Miguel

971 214 848 - www.hotelmisiondesanmiguel.com azul playa

971 919 020 - www.hotelazulplaya.com son mas

971 558 755 - www.sonmas.com ca’n verdera

971 638 203 - www.canverdera.com petit hotel fornalutx

971 631 997 - www.fornalutxpetithotel.com son jordà

971 872 279 - www.sonjorda.com h10 punta negra resort

971 680 762 - www.hotelh10puntanegraresort.com son sant jordi

971 530 389 - www.sonsantjordi.com 44

R estaurantes - Bodegas vall d’or

971 837 001 - www.valldorgolf.com tristán

971 675 547 - www.grupotristan.com el cenador

971 123 010 - www.gruphotel.net e-cosi

971 544 400 - www.e-cosi.es sa pambolería

971 655 656 - Avenida primavera, 7. Colonia de Sant Jordi toque

971 287 068 - www.restaurante-toque.com son prim

971 872 758 - www.sonprim.com divino enoteca

971 707 248 - www.divino-enoteca.com 45

Servicios

¡ Nueva oportunidad !

Hotel entre Campos y Es Trenc. Pista de tenis, piscina, 5 suites júnior, 5 habitaciones dobles, 2 apartamentos, 1 habitación en la torre, restaurante con 64 plazas y un piso del dueño con 2dormitorios.ID:1052271,Precio:€3.900.000 www.engelvoelkers.es/mallorcainvest Mallorca.Invest@engelvoelkers.com Tel. +34 971 69 67 13

engel & Völkers

971 696 713 - www.engelvoelkers.es/mallorcainvest kühn & partner

971 228 018 www.kuhn-partner.com sun properties

695 238 572 - sunproperties@terra.es delfín de las bahías

971 749 017 - delfinlasbahias@telefonica.net servinox

971 205 219 - Cno. Jesús m/25 Local 14 - Pol. Can Valero conductos sima

647 416 066 - 661 852 942 veles tot vent

971 253 184 - www.velestotvent.com comercial bj “aluminox”

971 432 192 - Gremio Zapateros, 15 - Pol. Son Castelló 46

Servicios

interior mobles

RHEINZINK® - evacuación de aguas pluviales en “prepatinado pro “, gris

971 753 441 - www.interiorsmobles.com

El acabado de superficie RHEINZINK® -

“prepatinado pro” gris claro tiene el aspecto

amvyentuniforme de la patina de zinc ya desde la fábrica gracias a un procedimiento de patinado único en el mundo. Cada vez más clientes eligen el sistema de evacuación de aguas pluviales RHEINZINK® tam-

mayra carrá bién con esta variante “prepatinada” por la imagen de una superficie “acabada”

Protección óptima durante el transporte, el almacenaje y la elaboración, mediante capa protectora orgánica temporal en la superficie Amplio programa de evacuación de aghuas pluviales de un solo fabricante

971 546 127 - www.amvyent.es Innovador y conforme a las normas Rentable y libre de mantenimiento Certificado como material de construcción ecológico RHEINZINK® QUALITY ZINC

971 208 495 - www.mayracarra.com

rheinzink

CERTIFIED BY THE A S S O C I AT I O N F O R E N V I R O N M E N TA L LY PROOFED BUILDING PRODUCTS NUMBER OF CERTIFICATE Z.RHE102

91 870 70 05 - www.rheinzink.es

RHEINZINK Ibérica S.L.U., c/Abedul, 3, E - 28500 Arganda del Rey - Madrid, Tel.: +34 91 870 70 05, Fax: +34 91 872 91 13 E - Mail: info@rheinzink.es, www.rheinzink.es

[RZ] 2.832-4C-E

desde un principio.

Aspecto de zinc patinado gris claro desde la puesta en obra

RADIO BALEAR

971 420 808 - www.radiobalear.net racó 98

971 634 917 - www.galeriaraco98.es gemma leys

971 653 391 - www.gemmaleys.com cala ratjada tours

902 100 444 - www.interilles.es 47

Promociones Inmobiliarias

Delfín de las Bahías s.l.

C/ Júpiter, 32 · 07609 Bahía Azul · Tel. (0034) 971 74 96 48 Tel./Fax: (0034) 971 74 90 17 · Móvil: (0034) 629 758 536 E-mail: delfinlasbahias@telefonica.net

Sa torre Precioso chalet unifamiliar de 350 m2. Sobre solar de 1.240 m2. 4 dorm, 3 baños y aseo, salón comedor, cocina, garaje en sótano, piscina, calefacción. Precio: 1.200.000 €

Sa torre Chalet nueva construcción.

5 dorm., 2 baños y aseo, cocina amueblada, suelos de parquet, piscina, a/acond.

Precio: 795.000 €

Las palmeras Ático dúplex. 3 dorm., 2 baños, cocina amueblada, salon comedor, a/acond., parking, piscina comunitaria, terrazas.

Precio: 240.000 €

Bahia azul

Bahia azul

Puig den ros

Bonita vivienda en planta baja, amueblada y equipada, 1 dorm., baño completo, cocina americana, salon comedor, jardin propio y comunitario.

Precio: 186.000 €

Unifamiliar en 1ª linea de mar, 4 dorm., 3 baños, salón comedor, cocina, garaje, piscina, calefacción suelo radiante. Excelentes calidades.

Precio: 1.522.000 €

Puig den ros. Amplio piso de 120 m2. Mas terraza. 3 dorm., 2 baños, bonita cocina, salon comeor, a/a., parking y trastero. Piscina comunitaria.

Precio: 350.000 €

Villas de regana

Maioris decima

Son veri nou

Villas de regana (zona bahia grande). Chalet pareado en perfecto estado. 3 dorm., 2 baños y aseo, cocina amueblada, solarium, parking, a/acond. Precio: 340.000 €

Chalet unifamiliar 330 m2.

Construidos, 4 dormitorios, 3 baños y aseo, salón comedor, cocina amplia, garaje en sótano, piscina, calefacción.

Precio: 1.065.000 €

Unifamiliar. 56o m2. constr., primeras calidades. 6 dorm, 4 baños, aseo, cocina, coladuria, comedor, salón con chimenea, garaje en sótano, a/a., piscina.

Precio: 1.600.

¡ Nueva oportunidad !

Marratxi: Restaurante con una superficie interior de 120 m² y una terraza exterior de 160 m², con capacidad para unas 130 personas.

El restaurante está completamente amueblado y listo para la explotación. ID: 1129994, Traspaso: € 240.000, Alquiler: €/Mes 3.300 www.engelvoelkers.es/mallorcainvest Mallorca.Invest@engelvoelkers.com Tel. +34 971 69 67 13

Durante los 25 años que tenemos, los Reyes Magos nos han traído cada año todo lo que hemos pedido: nuevas emisoras, nuevos programas, nuevos oyentes, nuevos coches… ¡ incluso una caravana !.

Se ve que nos portamos bien. Yel caso es que todo lo que hemos pedido y pediremos es y será siempre, para nuestros oyentes.

Por eso, estas Navidades no vamos a ser egoístas y sólo pediremos una cosa: 25 años más.