Más Mallorca - Mallorca's Magazine - Mallorca Magazin

más

allorca

de a r e n a m Otra ca r o l l a M conocer Nº 19 - Juliol / agost - 1,80€

www.masmallorca.es

Portocristo - Mort de Jaume I - Entrevista a Bel Oliver - Ca Mè Mallorquí i Dent de Lleó La Victòria i Platja de S’Illot - Llaüt - Sobrassada amb Gambes - Pujada al Puig Major

Català

Castellano

English

Deutsch

_Director creatiu: Jaume Estévez_info@masmallorca.es _Directora d’art: Maria Medina_maria@masmallorca.es

más

_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 Carrer d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears _Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 971 575 211

_Col·laboren: Marga Albertí - Sinto Sanz - Ana Rubio Isabel Cerdà - Toni A. Grimalt - Rte Sa Duaia - Ajuntament de Sa Pobla - Consell de Mallorca - Associació del Ca Mè Mallorquí Traduccions: Judith Kraus, María Medina

4/5 6/9 10/11 12/15 16/19 20/25 28/31 32/35 36/39 40/44 45/52

allorca

núm. 19 juliol / agost

Sumari - Index

Mercats, Fires i Festes - Märkte, Messen und Feste - Markets and Fairs Llocs amb Encant: Portocrsito Publicitat 800 Anys del naixement del Rei Jaume I (6a part) Entrevista amb: Bel Oliver Fauna i Flora: Ca Mè Mallorquí i Dent de Lleó Excursions: La Victòria i Platja de S’Illot Productes Típics: Llaüt Gastronomia: Sobrassada amb Gambes Cicloturisme: Pujada al Puig Major Publicitat - Notícies - Inmobiliària

6

20

28

32

12

36

40

• Distribución en toda Mallorca, ajuntaments, oficinas de información turística, (OIT Ajuntament de Palma OIT Consell de Mallorca), puertos marítimos, zonas turísticas, restaurantes, centros comerciales, hoteles de 5 y 4 estrellas, agroturismos,hoteles rurales y de interior, Palma, todos los pueblos de Mallorca.. ..y ahora también todos los meses en tu kiosco!

Depòsit Legal: P.M. 3158/2006

www.masmallorca.es 3

Mercats, fires i festes Markets and Fairs / Märkte und Messen

diVeNdreS / VierNeS

diMeCreS / MiÉrCOleS dilluNS / luNeS Caimari, Calvià, lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri.

Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).

diMartS / MarteS alcúdia, s’alqueria Blanca s’arenal, artà, Campanet, galatzó, llubí, Pina (algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida.

Palma: Can Pastilla, Pere garau, Santa Catalina.

andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca.

Palma: s’arenal, es Coll d’en rabassa, Son roca.

diJOuS / JueVeS S’arenal (llucmajor), ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant llorenç des Cardassar.

Palma: Can Pastilla, Pere garau, Santa Catalina.

algaida, Binissalem, Can Picafort, inca, llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera.

Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.

diSSaBte / SÁBadO alaró, Badia gran (llucmajor), Búger, Bunyola, Cala rajada (Capdepera), Campos, Costitx, esporles, s’Horta (Felanitx), lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major.

diuMeNge /dOMiNgO alcúdia, Consell, Felanitx, inca, llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.

4

más

allorca

®

Agenda / Diary / Veranstaltungskalender JULIOL 25 Alcúdia - Algaida Randa - Binissalem - Calvià Portocolom - Sa Pobla: FESTES DE SANT JAUME

1 al 31 Maria de la Salut: MERCAT NOCTURN (oficis tradicionals de la pagesia de 16 a 24 h.)

25 i 26 Manacor: IX FIRA NOCTURNA DE SANT JAUME (artesanal i artística) 26 Ariany: V FIRA NOCTURNA

3 Santa Margalida: LA BEATA

24 Felanitx: FIRA DE SANT AGUSTÍ (agrícola i artesanal)

6 Artà: SANT SALVADOR

SETEMBRE

6 Santa Eugènia: FESTES PATRONALS

8 LLORET DE VISTALEGRE: ES SEQUER (artesanal de productes amb figues)

26 Alcúdia: Sant Crist

8 Lloret de Vistalegre Els Llombards: SANTO DOMINGO

26 Moscari: Santa Anna 28 Valldemossa: LA BEATA 30 Inca: Sants Abdón i Senén

AGOST

14 Son Macià: FIRA NOCTURNA DE SON MACIÀ (agrícola, ramadera, artesanal i Producte Balear)

1 Llubí: SANT FELIU 1 - 2 Sant Elm (Andratx): FESTES DE SANT ELM 2 Pollença: LA PATRONA

9 Sant Llorenç: XII FIRA NOCTURNA A S’ESTACIÓ (agrícola, ecològica, artesanal i Producte Balear)

17 Puigpunyent: MERCAT ARTESANAL I DE SEGONA MÀ (de 10 a 14 h.)

23 Consell: FIRA NOCTURNA (artesanal)

6 - 7 VILLAFRANCA DE BONANY: FIRA DEL MELÓ (agrícola, ramadera, artesanal i industrial) 6 - 7 santanyí: MERCAT MEDIEVAL (artesanal) 8 fORNALUTX: MOSTRA ARTESANAL (agrícola i artesanal) 13 ARTÀ: FIRA ALTERNATIVA: VIURE BÉ, SENSE FER MALBÉ (escoles d’artesania d’Artà)

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

5

Llocs amb Encant:

6

P

ortocristo

La platja ofereix tots els serveis comuns, com a para-sols, hamaques o lloguer de patins d’aigua.

A més, diverses companyies organitzen excursions amb vaixell pel litoral.

La localització propera de les coves del Drach, una de les meravelles subterrànies que amaga l’illa, ha provocat una major afluència de turistes estrangers a la zona.

Portocristo, ubicat en un lloc privilegiat de la costa llevantina, és un dels atractius turístics més importants de Mallorca.

Es localitza a 65 quilòmetres de Palma, en el municipi de Manacor. La seva població ronda els 5.000 habitants, encara que la pressió demogràfica és major en els mesos d’estiu amb l’arribada dels residents de temporada.

Un altre atractiu als voltants de Portocristo són les conegudes Cales de Mallorca, un conjunt de platges paradisíaques, de fina sorra i aigües cristal•lines ideals per al bany. Cala Malgrana, Cala Domingos o Cala Anguila són algunes de les joies de la Mediterrània que trobem a Mallorca. Es conserven com a pedres precioses en brut, llocs fenomenals per gaudir d’un bany d’estiu lluny del renou de la ciutat i de les concentracions massives de turisme.

Habitada des dels temps prehistòrics, Portocrsito ha estat tradicionalment refugi de pescadors, l’activitat portuària del qual es remunta a la dominació romana.

Les restes de la basílica de Sa Carrotja s’associen a les primeres etapes del Cristianisme a l’illa. Diu la llegenda que uns mariners italians van arribar al port després d’una forta tempesta, deixant allà, en agraïment, la figura d’un crist que donaria així nom a la ciutat.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

7

Llocs amb Encant Sitios con Encanto

Com arribar: carretera MA.-15 fins a Manacor i Continuar 12 km per la carretera del Port seguint les indicacions - Què visitar: el port, la basílica de Sa Carrotja, les coves del Drach, la torre del Falcons - On menjar: la zona del port és plena de restaurants. El Flamingo té les millors vistes - Gastronomia popular: peixos i paelles - Llocs propers d’interès: Cales de Mallorca, Cala Ratjada

más

allorca

Places of special interest ®

PORTO CRISTO - Cómo llegar: carretera Ma15 hasta Manacor y Continuar 12km por la carretera del Puerto siguiendo las indicaciones - Qué visitar: el puerto, la basílica de Sa Carrotja, las cuevas del Drach, la torre del Falcons

Portocristo, ubicado en un lugar privilegiado de la costa levantina, es uno de los atractivos turísticos más importantes de Mallorca. Se localiza a 65 kilómetros de Palma, en el municipio de Manacor. Su población ronda los 5.000 habitantes, aunque la presión demográfica es mayor en los meses de verano con la llegada de los residentes de temporada.

Habitada desde los tiempos prehistóricos, Portocrsito ha sido tradicionalmente refugio de pescadores, cuya actividad portuaria se remonta a la dominación romana. Los restos de

8

- Dónde comer: la zona del puerto está llena de restaurantes. El Flamingo tiene las mejores vistas - Gastronomía popular: pescados y paellas - Sitios cercanos de interés: Calas de Mallorca, Cala Ratjada

la basílica de Sa Carrotja se asocian a las primeras etapas del Cristianismo en la isla. Dice la leyenda que unos marineros italianos llegaron al puerto tras una fuerte tormenta, dejando allí, en agradecimiento, la figura de un cristo que daría así nombre a la ciudad.

La playa ofrece todos los servicios comunes, como sombrillas, hamacas o alquiler de patines de agua. Además, varias compañías organizan excursiones en barco por el litoral.

La localización cercana de las cuevas del Drach, una de las maravillas subterráneas que

esconde la isla, ha provocado una mayor afluencia de turistas extranjeros en la zona.

Otro atractivo en los alrededores de Portocristo son las conocidas Calas de Mallorca, un conjunto de playas paradisíacas, de fina arena y aguas cristalinas ideales para el baño. Cala Malgrana, Cala Domingos o Cala Anguila son algunas de las joyas del Mediterráneo que encontramos en Mallorca. Se conservan como piedras preciosas en bruto, lugares fenomenales para disfrutar de un baño de verano lejos del bullicio de la ciudad y de las concentraciones masivas de turismo.

PORTOCRISTO located in a privileged spot along the eastern coast, is one of the most important tourist attractions in Mallorca.

Inhabited since prehistoric times, Portocristo has traditionally been a fisherman’s refuge, whose seaport activity dates back to the Roman domination. Legend has it that the city is so named after Italian mariners left a figure of Christ at the port.

Its natural port, one of the largest of the island, is ideal for the practise of aquatic sports.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Porto Cristo

PORTOCRISTO Liegt an einem besonders schönen Fleckchen der Levante Küste und ist eines der beliebtesten touristischen Ziele Mallorcas.

Schon seit Urzeiten besiedelt, war dieser Ort ursprünglich ein Zufluchtsort für Fischer. Bereits zu Zeiten der Römer war Portocristo eine Hafenstadt. Die Legende erzählt, dass italienische Seeleute im Hafen eine Christusstatue aufstellten und der Ort so seinen Namen erhielt.

The beach offers all typical facilities and several companies organise boat trips along the coast.

Its proximity to the Caves of Drach, one of the underground wonders hidden on the island, has brought about a large influx of tourists. Another nearby attraction is the Calas de Mallorca area, a series of paradisiacal beaches,

Reizvolle orte Der natürliche Hafen der Stadt gehört zu den größten der Insel und ist bestens für Wassersportarten geeignet.

Am Strand werden alle geläufigen Dienstleistungen angeboten und verschiedene Firmen bieten Bootsfahrten entlang der Küste an.

Gleich in der Nähe lockt eine versteckte unterirdische Naturschönheit der Insel, die Höhlen “Cuevas del Drach”, immer mehr Touristen an. Ein weiterer Anziehungspunkt in der Umgebung sind die Calas de Mallorca, eine Reihe von paradiesischen Stränden mit feinem Sandstrand, in deren kristallklarem Wasser man sich eine Abkühlung gönnen kann.

Mallorcas Buchten Cala Malgrana, Cala Domingos und Cala Anguila zählen zu den Perlen des Mittelmeers. Ihre bezaubernden Strände laden zu einem Bad fernab des Stadtrummels ein.

with fine sand and crystal clear waters ideal for bathing in.

The Cala Malgrana, Cala Domingos and Cala Anguila bays are some of the many Mediterranean beauty spots that can be found here on the island of Mallorca, and are incredible places to enjoy a swim away from the bustle of the city.

9 9

Jaume I El Conqueridor (6a

Part)

` El rei que va escriure la seva propia llegenda

“MORT DE JAUME I” (27 de Juliol de 1276) Jaume I va repartir les seves possessions segons ho va establir mitjançant testament en 1247. A l’esmentat document, Jaume I llegava a Alfons, fill

12

del seu primer matrimoni amb Leonor de Castella, el regne d’Aragó; per a Pere, fruit de la seva unió amb Violante d’Hongria, el comtat de Barcelona, el regne de Mallorca i el comtat de Ribagorza; i a Jaume i a Ferran, germans

d’aquest, respectivament els corresponien el regne de València i el comtat de Rosellón.

El descontentament d’Alfons el va fer recórrer al monarca castellà i va provocar una revolta nobiliaria, resolta per les corts d’Alcañiz en 1250,

en les quals es va establir que a Alfons li correspondran els regnes d’Aragó i de València, amb què la història dels regnes d’Aragó i València va unida; a Pere, Catalunya, amb el que els comtats catalans es desmarquen durant uns anys dels regnes d’Aragó i de València, i a Jaume el regne de Mallorca i la senyoria de Montpellier.

La qüestió encara no quedarà resolta, a causa dels esdeveniments que anys més tard se succeiran. En 1258, Jaume I firma el Tractat de Corbeil amb Lluis IX de França, amb el que dóna fi a la reclamació dels comtes de Barcelona dels territoris al nord dels Pirineus, a canvi de la renúncia de San Lluis de França als comtats catalans, sobre els quals tenia drets adquirits com a descendent de Carlomagno.

En 1260 mor l’infant Alfons, havent d’organitzar-se de nou l’herència dels territoris de Jaume I. Així, queden per al seu fill Pere III, els regnes d’Aragó i València; i li corresponen a Jaume II de Mallorca, el regne de Mallorca i els comtats de Rosellón, Cotlliure,

Conflent i Sardenya, el ducat de Lleida, units al comtat de Barcelona.

En un altre ordre de coses, va fomentar amb la seva política expansionista el comerç amb les Illes Balears i places africanes.

Els seus últims anys estan marcats pel ressorgir dels conflictes amb la noblesa catalana i els mudèjares valencians. En 1276, Jaume I acudeix personalment a enfrontar-se als moros rebels, però és derrotat a Llutxent. Días més tard se sent malalt i, després de seixantatres anys de regnat, mor a València el 27 de juliol de 1276.

Encara que el seu regnat va ser ple de conflictes, no convé oblidar la part positiva de la seva obra, les conquestes de Mallorca i València, el matrimoni del seu fill Pere amb Constanza de Sicilia, que donaria un impuls decisiu a l’expansió mediterrània; l’impuls donat al comerç i a la política africana, la redacció del Llibre del Consolat de mar, primer codi de costums marítims; la seva

protecció als jueus; les reformes monetàries, amb la introducció del gruix de Montpellier i la creació de monedes pròpies a València i Mallorca; la seva intervenció en el moviment jurídic, molt intens, amb figures com Raimundo de Penyafort o Vidal de Canyellas, amb l’impuls donat al Dret romà; l’impuls donat a les institucions generals, com les corts, i municipals; el progrés de les lletres catalanes, amb el rei com a protagonista en aquesta gran obra, que és el Llibre dels Feits, primera gran crònica catalana medieval, escrita o dictada pel rei, en estil autobiogràfic.

Els seus èxits com a guerrer li van valer l’apel•latiu de Conqueridor i els seus grans dots polítics i intel•lectuals li van donar estança als llibres d’història.

13

La Nostra Gent / Cultura “MUERTE DE JAUME I” (27 de Julio de 1276) Jaume I repartió sus posesiones según lo estableció mediante testamento en 1247.

En dicho documento, Jaume I legaba a Alfonso, hijo de su primer matrimonio con Leonor de Castilla, el reino de Aragón; para Pedro, fruto de su unión con Violante de Hungría, el condado de Barcelona, el reino de Mallorca y el condado de Ribagorza; y a Jaume y Fernando, hermanos de éste, respectivamente les correspondían el reino de Valencia y el condado de Rosellón.

El descontento de Alfonso le hizo recurrir al monarca castellano y provocó una revuelta nobiliaria, solventada por las cortes de Alcañiz en 1250, en las que se estableció que a Alfonso le corresponderán los reinos de Aragón y de Valencia, con lo que la historia de los reinos de Aragón y Valencia va unida; a Pedro, Cataluña, con lo que los condados catalanes se desmarcan durante unos años de los reinos de Aragón y de Valencia, y a Jaume el reino de Mallorca y el señorío de Montpellier.

Die letzten Jahre des KöLa waren cuestiónvon aúndem no quedará nigs Wiederesuelta, debido a losikte aconteraufwallen der Konfl mit cimientos que años más dem katalanischen Adeltarde und se sucederán.

En 1258, Jaume den valenzianischen MudéI firmagezeichnet. el Tratado de jares ImCorbeil Jahre con Luis IX deJakob Francia, con el 1276 nimmt persönlich an den Auseinandersetzungen

14

que da fin a la reclamación de los condes de Barcelona de los territorios al norte de los Pirineos, a cambio de la renuncia de San Luis de Francia a los condados catalanes, sobre los que tenía derechos adquiridos como descendiente de Carlomagno.

En 1260 fallece el infante Alfonso, debiendo organizarse de nuevo la herencia de los territorios de Jaume I. Así, quedan para su hijo Pedro III, los reinos de Aragón y Valencia; y le corresponden a Jaume II de Mallorca, el reino de Mallorca y los condados de Rosellón, Colliure, Conflent y Cerdeña, el ducado de Lérida, unidos al condado de Barcelona.

En otro orden de cosas, fomentó con su política expansionista el comercio con las Islas Baleares y plazas africanas.

Sus últimos años están marcados por el resurgir de los conflictos con la nobleza catalana y los mudéjares valencianos. En 1276, Jaume I acude personalmente a enfrentarse a los moros rebeldes, pero es derrotado en Llutxent. Días más tarde se siente enfermo y, después de sesenta y tres años de reinado, muere en Valencia el 27 de julio de 1276.

Aunque su reinado estuvo lleno de conflictos, no conviene olvidar la parte positiva de su obra, las conquistas de

Mallorca y Valencia, el matrimonio de su hijo Pedro con Constanza de Sicilia, que daría un impulso decisivo a la expansión mediterránea; el impulso dado al comercio y a la política africana, la redacción del Llibre del Consolat de mar, primer código de costumbres marítimas; su protección a los judíos; las reformas monetarias, con la introducción del grueso de Montpellier y la creación de monedas propias en Valencia y Mallorca; su intervención en el movimiento jurídico, muy intenso, con figuras como Raimundo de Penyafort o Vidal de Cañellas, con el impulso dado al Derecho romano; el impulso dado a las instituciones generales, como las cortes, y municipales; el progreso de las letras catalanas, con el rey como protagonista en esa gran obra que es el Llibre dels Feits, primera gran crónica catalana medieval, escrita o dictada por el rey, en estilo autobiográfico.

Sus éxitos como guerrero le valieron el apelativo de Conquistador y sus grandes dotes políticas e intelectuales le dieron aposento en los libros de historia.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Unsere Menschen - Our People „DER TOD VON JAKOB I“ (27. JULI 1276) Die letzten Jahre des Königs waren von dem Wiederaufwallen der Konflikte mit dem katalanischen Adel und den valenzianischen Mudéjares gezeichnet. Im Jahre 1276 nimmt Jakob persönlich an den Auseinandersetzungen mit den maurischen Rebellen teil, wird aber in Llutxent besiegt.

Einige Tage später erkrankt er und stirbt nach 63 Jahren Herrschaft am 27.Juli 1276.

Obwohl Seine Herrschaftszeit sehr konfliktreich war, dürfen die positiven Seiten seines Schaffens, wie die Eroberung von Mallorca und Valencia nicht vergessen wer-

den. Die Ehe zwischen seinem Sohn Peter und Konstanze von Sizilien trieb die Erweiterung des Reichs im Mittelmeerraum, wie auch den Handel und die Politik in Afrika entscheidend voran. Außerdem ist erwähnenswert: sein Buch “Llibre del Consolat del Mar”, der erste Verhaltenskodex für die Schifffahrt, der Schutz der Juden, sowie Währungsreformen mit der Einführung des „grueso“ von Montpellier und der Schaffung eigener Münzen für Valencia und Mallorca und sein energisches Einschreiten in die Rechtsbewegung, in der Raimund von Penyafor und Vidal de Cañellas wichtige Ro-

llen spielten. Er gab dem Römischen Recht Impulse, und auch den öffentlichen Institutionen, wie dem Parlament und dem Städteparlament.

Weiterhin förderte er die katalanische Sprache und war die Hauptfigur seines großartigen Werkes “Llibre dels Feits”, der ersten katalanischen Chronik des Mittelalters, die von Jakob I im autobiographischen Stil geschrieben oder diktiert wurde. Seine Erfolge als Krieger verhalfen ihm zu dem Beinamen “Eroberer“. In Geschichtsbüchern findet er wegen seines Intellekts und seiner Begabung für politische Angelegenheiten Erwähnung.

“DEATH OF JAMES I” (27th July, 1276) His last years are marked by the resurgence of conflicts with the Catalan nobility and the Valencian Mudejars. In 1276, James I himself faces the rebel Moors in battle, but is defeated at Llutxent.

Days later, he falls ill and, after sixty three years of rule, dies in Valencia on 27th July, 1276.

Although his rule was one of conflict, one ought not to forget his achievements: the conquest of Mallorca and Valencia, the marriage of this son, Pedro, to Constanza of Sicily, which would prove to

be a decisive thrust in the Mediterranean expansion; the driving forward of commerce and African policy, the composition of the “Book of the Consulate of the Sea”, the first code of maritime customs: his protection of the Jews: monetary reforms, with the introduction of the Montpellier ‘grueso’ and the creation of a unique currency in Valencia and Mallorca; his intervention in the intense juridical movement, alongside figures such as Raimundo de Penyafort and Vidal de Cañellas, with impe-

tus given to Roman Law; the impetus given to general institutions, such as the courts, as well as municipal bodies; the advancement of Catalan literature, with the King as protagonist in the vast oeuvre “Llibre dels Feits” (Book of Facts), the first Medieval Catalan chronicle, written or dictated by the King himself, in autobiographical style.

His successes as warlord won him the appellative The Conqueror and his great political and intellectual capacities firmly lodged him in the history books.

15

Bel Oliver:

Entrevista a Bel Oliver

“Mallorca tiene de todo” La consellera de Economía y Turismo no se pierde las fiestas patronales de su pueblo, Campos, aunque confiesa que hace años que no participa tanto como le gustaría La impresionante fachada histórica del Consell de Mallorca promete, pero tras penetrar en el edificio y salir a un pequeño patio interior lleno de plantas, un funcional ascensor de puertas metálicas conduce hasta el último piso, un espacio amplio e impersonal salpicado de mesas de trabajo que alberga la sede de la Conselleria d’Economia. En el techo, la parte interna de la cubierta muestra sus vigas, su esqueleto; alrededor apenas hay adornos, sólo personal trabajando, yendo y viniendo.

Quizá una metáfora de que allí lo que importan son las cuentas, el dinero. El despacho de la consellera, Bel Oliver (Campos, 1961), está al fondo. Vestida de un verde primaveral, la consellera mantiene puerta y ventanas abiertas, ya que -por algún motivo- el aire acondicionado no está en marcha y en pleno julio hay que crear corrientes. Su despacho es como el resto del recinto: una estancia puramente de trabajo. Pero al menos tiene vistas al mar y a los pináculos de la Catedral.

16

_¿Qué le falta y qué le sobra a Mallorca?

- Mallorca tiene de todo, no creo que le falte o le sobre nada.

Tenemos muchos sitios que nos confieren atractivos turísticos de primer orden y nosotros y nuestros visitantes podemos disfrutar de rincones envidiables.

- Las vacaciones están encima. ¿Es de las que no se pierden ni un año las fiestas de su pueblo?

- Hace años que no participo tanto como me gustaría, pero no dejo de ir. Creo que son un punto de encuentro para gente que a lo mejor no se ve el resto del año.

Me gusta vivir la fiesta con la familia y los amigos. Sobre todo al atardecer y por la noche, cuando no hace tanto calor.

- ¿Cómo es para usted un día ideal de vacaciones?

- Es un día en Campos, donde estoy normalmente en verano. Me levanto, leo la prensa, hago algunos recados, visito a mi madre, como temprano algo de comida ligera y por la tarde voy a la playa.

- ¿Qué libros leerá en verano?

- Me gusta la novela negra, es mi género preferido. En vacaciones prefiero sin embargo otro tipo de libros más serios, pero aún no he decidido cuáles voy a leer.

- Una pregunta como consellera de Economía: ¿sabe más de la crisis el presidente del Gobierno o las familias que no llegan a fin de mes?

- El presidente del Gobierno tiene medios para contribuir a que el país supere la crisis, pero no cabe duda de que cada persona en su ámbito conoce mejor que nadie sus dificultades.

- Otra como titular de Turismo: un alemán le para por la calle para preguntarle una dirección y se indigna al comprobar que usted no habla su idioma. ¿Cómo reacciona?

- No me ha pasado nunca, pero supongo que le remitiría a algún sitio donde pudieran explicárselo. Es cierto que los alemanes tienen una percepción muy cercana de Mallorca, pero también vienen aquí porque somos distintos, y una de estas diferencias es el idioma.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Entrevista a Bel Oliver

Bel Oliver: “Mallorca té de tot” La consellera d’Economia i Turisme no es perd les festes patronals del seu poble, Campos, encara que confessa que fa anys que no participa tant com li agradaria La impressionant façana històrica del Consell de Mallorca promet,

però després de penetrar a l’edifici i sortir a un petit pati interior ple de plantes, un funcional ascensor de portes metàl•liques condueix fins a l’últim pis, un espai ampli i impersonal esquitxat de taules de treball que acull la seu de la Conselleria d’Economia. Al sostre, la part interna de la coberta mostra les seves bigues, el seu esquelet; al voltant amb prou feines hi ha ornaments, només personal treballant, anant i venint. Potser una metàfora que allà el que importen són els comptes, els diners. El despatx de la consellera, Bel Oliver (Campos, 1961), està al fons. Vestida d’un verd pri-

maveral, la consellera manté porta i finestres obertes, ja que -per algun motiu- l’aire condicionat no funciona i el ple juliol cal crear corrents.

El seu despatx és com a la resta del recinte: una estança purament de treball. Però almenys té vistes al mar i als pinacles de la Catedral. _¿Qué li falta i què li sobra a Mallorca?

- Mallorca té de tot, no crec que li falti o li sobre res. Tenim molts llocs que ens confereixen atractius turístics de primer ordre i nosaltres i els nostres visitants podem gaudir de racons envejables.

-->

17

- Les vacances són a sobre. Són de les que no es perden ni un any les festes del seu poble?

- Fa anys que no participo tant com m’agradaria, però no deixo d’anar.

Crec que són un punt de trobada per a gent que potser no es veu la resta de l’any. M’agrada viure la festa amb la família i els amics.

Sobretot cap al tard i a la nit, quan no fa tanta calor.

- Com és per a vostè un dia ideal de vacances?

- És un dia en Campos, on sóc

normalment en l’estiu. M’aixeco, llegeixo la premsa, faig alguns encàrrecs, visito la meva mare, com aviat alguna cosa de menjar lleuger i a la tarda vaig a la platja.

- Quins llibres llegirà aquest estiu?

- M’agrada la novel•la negra, és el meu gènere preferit. En vacances prefereixo tanmateix un altre tipus de llibres més seriosos, però encara no he decidit quins en llegiré.

- Una pregunta com a consellera d’Economia: en sap més de

Bel Oliver:

Interview with Bel Oliver

“Mallorca has it all” The Economy and Tourism Advisor of the Mallorcan Council never misses the bank holidays for the patron saint of his town, Campos, although he confesses that it has been years since he has participated as much as he would like to The Ministry of Economy is housed in a large and impersonal space dotted with work desks on the top floor of the Council Headquarters. With barely any adornment, it is perhaps a metaphor of the fact that here, what matters are

18

la crisi el president del Govern o les famílies que no arriben a fi de mes?

- El president del Govern té mitjans per contribuir que el país superi la crisi, però no cap dubte que cada persona en el seu àmbit coneix millor que ningú les seves dificultats.

- Una altra com a titular de Turisme: un alemany li para pel carrer per preguntar-li una adreça i s’indigna en comprovar que vostè no parla el seu idioma.

Com reacciona?

- No m’ha passat mai, però supòs que li remetria algun lloc on poguessin explicar-s’ho. És cert que els alemanys tenen una percepció molt propera de Mallorca, però també que vénen aquí perquè som diferents, i una d’aquestes diferències és l’idioma.

the accounts, money. The office of the advisor, Bel Oliver (Campos, 1961), is at the back. His space is a continuation of the rest of the floor: a place purely for working. Although he at least has views of the sea and the Cathedral’s pinnacles. _What does Mallorca lack or have in excess?

- Mallorca has it all, I don’t think it has too little or too much of anything. We have many places that constitute first class tourist attractions, and we and our visitors can enjoy enviable corners of beauty.

- The holidays are upon us.

Are you among those who never

miss their town’s bank holidays?

- It has been years since I have participated as much as I would like to, but I’m always there. I think they are a meeting point for people who probably don’t see each other during the rest of the year. I like to spend the bank holidays with family and friends. Particularly the evening and night time, when it’s not so hot.

- What would your ideal holiday day be like?

- It would be a day in Campos, where I normally am during the summer. I’d get up, read the papers, so some chores, visit my mother, eat early, something light, and then in the afternoon I’d go to the beach.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Interview mit Bel Oliver

Bel Oliver: “Mallorca hat einfach alles” Die Ministerin für Wirtschaft und Tourismus des Consell de Mallorca lässt sich die Feste zu Ehren des Schutzpatrons ihres Dorfes Campos nicht entgehen. Sie gibt jedoch zu, dass sie seit einigen Jahren nicht so aktiv teilnehmen kann, wie sie es gerne möchte.

Das Wirtschaftsministerium ist ein großer, unpersönlicher Raum mit Bürotischen im letzten Stockwerk des Amtsgebäudes. Zimmerschmuck sieht man kaum.

Dies könnte eine Metapher dafür sein, dass hier nur Rechnungen und Geld eine Rolle spielen. Das Büro der Ministerin Bel Oliver (* 1961 in Campos), ist am Ende.

Hier sieht es aus wie im restlichen Gebäude: ein reiner Arbeitsplatz.

Immerhin kann sie den Blick auf das Meer und auf die Kathedralengiebel genießen.

Was fehlt Ihnen in Mallorca und wovon gibt es zu viel?

- Mallorca hat alles. Meiner Ansicht nach ist nichts zu knapp oder überflüssig. Wir haben viele Orte auf der Insel, erstklassige touristische Anziehungspunkte und benei-

denswert hübsche Ecken, die uns und unseren Besuchern Freude bereiten.

-Bald ist Urlaub angesagt.

Gehören Sie zu den Einheimischen, die sich in keinem Jahr das Dorffest entgehen lassen?

- Seit einigen Jahren kann ich nicht mehr so aktiv mitmachen, wie ich es mir wünschen würde, aber ich feiere immer mit. Die Feste sind ein Treffpunkt für alle Menschen, die sich vielleicht das restliche Jahr über nie sehen.

Ich feiere gerne mit Familie und Freunden, vor allem abends und nachts, wenn es nicht mehr so heiß ist.

Wie läuft für Sie ein perfekter Ferientag ab?

- Ein Tag in Campos, wo ich normalerweise den Sommer verbringe: Ich stehe auf, lese Zeitung, mache einige Besorgungen, besuche meine Mutter und nehme früh ein leichtes Mittagessen zu mir. Den Nachmittag verbringe ich am Strand.

19

Ca Mè Mallorquí

i Den t de Lleó

Ca Mè Mallorquí Origen És una de les races de les nostres illes més estimada pels caçadors i que després d’haver passat per una llarga temporada

es va escampar per la resta de

litza el Ca Mè com a ca de mostra

la Península i les nostres Illes,

i ajudant del caçador són el loca-

rebent a cada indret diferents

litzar les peces de caça, mostra-

influències per acomodar les se-

les al caçador, aixecar-les per

ves aptituds a les necessitats de

posar-les a tir, i una vegada aba-

la caça a cada regió.

tudes portar-les al caçador.

La manera de caçar del Ca

Funcionalitat

Mè és més bé lenta, amb el trot com a aire de feina principal. Bat

de pèrdua d’identitat genètica pels encreuaments continuats

Actualment el caçador empra

molt de terreny, però no per ex-

amb races foranes, ha començat

quasi exclusivament les armes

tensió sinó per anar fent llaços i

la seva recuperació amb uns

de foc, però no sempre ha esta

inspeccionar arreu. No s’allunya

criteris clars tant pel que fa a

així, i el Ca Mè, ja ajudava als

del caçador, tresca devora ell, i a

la morfologia com a la forma de

caçadors

quan

més sempre està pendent de les

caçar característica del Ca mè.

aquests anaven a la cacera amb

instruccions que pugui donar-li.

xarxes, ballestes o fins i tot amb

Si no rep ordres, el ca es gira per

els falcons.

demanar-les. Vol ser guiat, vol es-

Sembla que el ca mè procedeix d’una agrupació racial procedent del Regne de Navarra que

20

mallorquins,

Les feines principals que rea-

tar sincronitzat amb el caçador.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Ca Mè Mallorquí També destaca en el Ca Mè, la

Entenent la caça com a una

seva precocitat en afeccionar-se

activitat tradicional, relacionada

a la caça, cosa que si està ben

amb les característiques parti-

orientada, fa que de jove ja pugui

culars de la fauna, la vegetació,

fer bon servei.

el clima, l’orografia, la propietat

Tot això fa que el Ca Mè sigui

de la terra, i mils aspectes més,

un bon ca de mostra, per un ti-

consideram que té una part dife-

pus determinat de caçador: el

renciadora i enriquidora, com és

que vulgui fer una caça lenta,

la de perpetuar tècniques, cos-

o el seu caminar no sigui àgil.

tums, gastronomia...

Aquesta lentitud, la seva cons-

Per tot això, emprar un ca de

tància sobre el terreny, ordre

raça mallorquina, a més dels

en les batudes, i el nas a mitja

avantatges tècnics que pugui

alçària, fan que sigui perfecte i

tenir, té de bo que acaba de con-

tingui un rendiment acceptable

fitar l’activitat de la caça com a

en terrenys de vegetació espes-

activitat tradicional i el seu ras-

sa, difícils, i de poca caça.

tre cultural diferenciat.

Ca Mè Mallorquí Origen

Fauna i Flora

Funcionalidad Actualmente el cazador utiliza

Los trabajos principales que

casi exclusivamente las armas

realiza el Ca Mè como perro de

Es una de las razas de nues-

de fuego, pero no siempre ha sido

muestra y ayudante del cazador

tras islas más querida por los ca-

así, y el Ca Mè, ya ayudaba a los

son el localizar las piezas de caza,

zadores y que después de haber

cazadores mallorquines, cuando

mostrarlas al cazador, levantarlas

pasado por una larga temporada

estos iban a cazar con redes, ba-

para ponerlas a tiro, y una vez

de pérdida de identidad genética

llestas o con halcones.

abatidas portarlas al cazador.

por los cruces continuados con razas foráneas, ha empezado su recuperación con unos criterios claros tanto en lo que se refiere a la morfología como a la forma de cazar característica del Ca mè.

Parece que el ca mè procede de una agrupación racial procedente del Reino de Navarra que se extendió por el resto de la Península Ibérica y de nuestras Islas, recibiendo en cada lugar diferentes influencias para acomodar sus aptitudes a las necesidades de la caza en cada región.

21

más

allorca

®

Ca Mè Mallorquí

La manera de cazar del Ca Mè es más bien lenta, con el trote como aire de trabajo principal.

Bate mucho de terreno, pero no por extensión sino por ir haciendo lazos y inspeccionarlo todo. No se aleja del cazador, busca cerca de el, y además siempre está pendiente de las instrucciones que pueda darle. Si no recibe ordenes, el perro se gira para pedirlas.

Quiere ser guiado, quiere estar sincronizado con el cazador.

También destaca en el Ca Mè,

Entendiendo la caza como una

su precocidad en aficionarse a la

actividad tradicional, relacionada

caza, cosa que si está bien orien-

con las características particula-

tada, hace que de joven ya pueda

res de la fauna, la vegetación, el

hacer un buen servicio.

clima, la orografía, la propiedad

Todo esto hace que el Ca Mè

de la tierra, y mil aspectos más,

sea un buen perro de muestra,

consideramos que tiene una par-

para un tipo determinado de ca-

te diferenciada y enriquecedora,

zador: el que quiera hacer una

como es la de perpetuar técnicas,

caza lenta, o su caminar no sea

costumbres, gastronomía...

ágil. Esta lentitud, su constancia

Por todo esto, utilizar un perro

sobre el terreno, orden en las ba-

de raza mallorquina, por encima

tidas, y la nariz a media altura,

de las ventajas técnicas que pue-

hacen que sea perfecto y tenga

da tener, tiene de bueno que aca-

un rendimiento aceptable en te-

ba de confitar la actividad de la

rrenos de vegetación espesa, di-

caza como actividad tradicional y

fíciles, y de poca caza.

su rastro cultural diferenciado.

EL PRIMER PARQUE ZOOLÓGICO DE MALLORCA Ctra de Sineu Km. 15.400 - Santa Eugenia, Mallorca - Tel. 971.144078

22Abierto todo el año de 10.00h a 18.00h - www.naturaparc.net - info@naturaparc.net

Fauna i Flora CA MÈ MALLORQUÍ much ground, not in terms of area

FUNCTIONALITY:

but as result of zigzagging here,

ORIGIN: The principal works carried out

there and everywhere inspecting

One of the breeds most belo-

by the Ca Mè as a show dog and

every inch. It does not stray far

ved by the hunters of our isles,

hunting dog are those of locating,

from the hunter, searching close

it would seem that the Ca Mè

pointing and flushing the quarry

to him, and ever dependant on

comes from a breed of dog origi-

to be shot and, once felled, fet-

the instructions that he may give

nating from the Kingdom of Na-

ching them to the hunter.

it. If the dog does not receive any

varre which then spread throug-

The Ca Mè’s hunting technique

orders, it circles the hunter in re-

hout the Iberian Peninsula and

is rather slow, with the trot being

quest. It wants to be guided, and

our Islands, receiving different

the main pace of action. It covers

to be in sync with the hunter.

influences in each place in order to adapt its skills to the hunting needs of each region.

CA MÈ MALLORQUÍ Herkunft: Die Jagd mit dem Ca Mè verläuft eher langsam, denn der

Diese mallorquinische Hunderasse ist unter Jägern äußerst

scheucht sie auf und bringt sie

Hund bewegt sich meist nur

beliebt. Es wird angenommen,

in

das

im Trab fort. Er erschließt das

dass der Ca Mè von einer Hun-

Tier geschossen ist, bringt er

Jagdgebiet gründlich und legt

derasse aus Navarra abstammt,

es dem Jäger.

dabei nicht weite Entfernun-

Schussweite.

Sobald

die sich auf dem restlichen

gen zurück, sondern läuft viel-

spanischen Festland und auf

mehr in Schleifen. Er bleibt

unseren Inseln verbreitet hat.

stets in der Nähe des Jägers

Alle Orte haben die Entwicklung

und wartet immer auf dessen

unterschiedlich beeinflusst, um

Anweisungen. Wenn der Hund

die Tauglichkeit der Hunde an

keine

die Bedürfnisse der Jagd in je-

er sich im Kreis, um so seine

der Region anzupassen.

Aufmerksamkeit kund zu tun.

Die wichtigsten Aufgaben des Ca Mè ist das Apportieren. Als Jagdhelfer macht er die Beute ausfindig, zeigt sie dem Jäger,

erhält,

dreht

Er will geführt werden und im Einklang mit dem Jäger sein.

más

Funktionalität:

Befehle

info. www.camemallorqui.org/ 23

Taraxacum balearicum Van Soest - Familia: Compositae (Asteraceae) - Género : Taraxacum - Distribución General : Mediterránea - Época de floración: Mayo a Julio - Hábitat: Prados, bordes de caminos, etc.

- Formas vitales: Hemicriptófito - Estatus : Endémica

Fauna i flora Características: Planta muy similar a T. officinale con un valor taxonómico incierto. Presenta una roseta de hojas divididas. El capítulo, de color amarillo tiene unas brácteas externes reflejas, está sostenido por un largo pedúnculo sin hojas y es un poco peludo.

Característiques : Planta molt similar a T. officinale amb un valor taxonòmic incert.

Presenta una roseta de fulles dividides. El capítol, de color groc té unes bràctees externes reflexes, està sostingut per un llarg peduncle sense fulles i una mica pilós.

Observacions: Gènere complex amb moltes espècies descrites molt similars entre elles. Per identificar a algunes de les espècies del gènere en claredat sovint és necessari consultar vàries claus de classificació.

Dandelion Characteristics: A plant very similar to T. officinale with an unclear taxonomical identification. The former species has a rosette of very divided leaves.

The capitulum, yellow coloured and with external reflexed bracts, is supported by a large peduncle and is slightly pilose.

24

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Observaciones:

Género complejo con numerosas especies descritas muy similares entre ellas. Para identificar algunas de les especies del género con claridad a menudo es necesario consultar varias claves de clasificación.

más

Dent de Lleó

allorca

®

Löwenzahn Merkmale: Diese Pflanze mit einem nicht eindeutigen taxonomischen Wert hat eine starke Ähnlichkeit mit der Taraxacum officinale. Sie weist eine Rosette mit gezähnten Blättern auf.

Ihr gelbes Köpfchen hat äußere reflektorische Tragblätter und wird von einem blattlosen und leicht behaarten Blumenstängel getragen.

Anmerkungen: Es handelt sich um eine komplexe Gattung mit einer Vielzahl von Arten, die einander sehr ähnlich sind. Um manche Spezies dieser Gattung eindeutig zu bestimmen, ist es oft notwendig, die Pflanze auf mehrere Unterscheidungskriterien hin zu prüfen.

Observations:

más

This genus is very complex with numerous described species that are quite similar to one another. In order to identify a Taraxacum with clarity, one should consult various classification keys.

info.

http://herbarivirtual.uib.es

25

más

allorca

®

i Platja La Victòria de S’Illot

La Victòria i Platja de S’Illot L’àrea protegida de la muntanya de la Victòria té una extensió de 1198 ha. És un bell espai natural en forma de península que separa les badies de Pollença i d’Alcúdia.

Està culminada per un conjunt d’elevacions com: la talaia de la Victòria (445 m), el puig del Romaní (387 m), la penya del Migdia (354 m) i la Talaia Vella (349 m).

La costa és rocosa i en gran part està formada per serrats; a la part de la badia de Pollença es poden trobar algunes platges petites com la de l’Illot i a la badia d’Alcúdia hi ha el coll Baix, una bella platja de còdols.

28

Els valors naturals de la zona són molt destacables ja que hi ha espècies de flora i fauna i comunitats animals de tot tipus, des de les de ribera marina a les de muntanya.

La vegetació dominant són magnífics pinars, garrigues i un sotabosc d’ullastres.

Abunden el ciprell, el romaní i el garballó, l’única palmera d’origen europeu.

En la costa es poden observar aus marines com la gavina i el corb marí.

Una de les espècies més amenaçades de la nostra fauna, l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) nidifica en aquesta zona. També s’observen diferents espè-

cies de falcons i nombroses aus típiques dels pinars i garrigues.

La penya del Migdia o Roja, que rep aquest darrer nom pel seu color ocre-rogenc, constitueix una fortalesa natural quasi inexpugnable.

Aquí s’emplaçava una torre construïda el 1603, que va ser abandonada i substituïda per la talaia d’Alcúdia, la més alta del municipi.

A uns dos-cents metres d’altura, i abans d’arribar a la penya del Migdia (315 m), es localitza el vell santuari de la Mare de Déu de la Victòria que va ser restaurat en el segle XVII.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Excursiones

La Victòria y la Playa de S’Illot El área protegida del Puig de la Victoria tiene una extensión de 1.198 ha. Es un bello espacio natural en forma de península que separa las Bahías de Pollença y de Alcúdia. Está culminada por un conjunto de elevaciones como: el Puig de la Victòria (445 m.), el Puig des Romaní (387 m.), la Penya Rotja (354 m.) y Sa Talaia Vella (349 m.).

La costa es rocosa y en gran parte está formada por acantilados; en la parte de la Bahía de Pollença se pueden encontrar algunas playas pequeñas como la de S’Illot y hacia la Bahía de Alcúdia está el Coll Baix, una bella playa de cantos rodados.

Los valores naturales de la zona son muy destacables ya que hay especies de flora y fauna y comunidades animales de todo tipo, desde las de ribera marina a las de montaña.

(Pandion haliaetus) nidifica en esta zona. También se observan diferentes especies de halcones y numerosas aves típicas de los pinares y garrigas.

La Penya Roja, que recibe este nombre por su color ocre-rojizo, constituye una fortaleza natural casi inexpugnable. Aquí se emplazaba una torre construida en 1603, que fue abandonada y sustituida por Sa Talaia d’Alcúdia, la más alta de Mallorca.

A unos doscientos metros de altura, y antes de llegar a la “Penya des Migdia (315 m.), se localiza el viejo santuario de Nuestra Señora de la Victòria que fue restaurado en el siglo XVII.

La vegetación dominante son magníficos pinares, garrigas y un sotobosque de acebuches. Abundan el ciprés, el romero y el palmito, la única palmera de origen europeo.

En la costa se pueden observar aves marinas como la gaviota y el cormorán.

Una de las especies más amenazadas de nuestra fauna, el águila pescadora

29

Excursions - Ausflüge

La Victòria and S’Illot beach The protected area of Puig de la Victòria is 1.198 ha. large. It is a very nice peninsula that divides the bays of Pollença and Alcúdia. It has a series of heights named: Puig de la Victòria (445 m), Puig des Romaní (387 m), Penya Rotja (354 m) and Sa Talaia Vella (349 m).

The coastline is very rocky with plenty of cliffs; on Pollença Bay side you’ll find some small beaches like S’Illot and in Alcúdia Bay you’ll find Coll Baix, a very interesting peeble beach.

30

It is also a high-value natural area due to its rich and extensive flora and fauna.

cies and other typical birds in the areas of pine groves and garrigues.

The prevailing vegetation is the magnificent pine groves, garriga and wild olive trees. There are plenty of cypress trees, rosemary and Mediterranean fan palms (palmito), the only European palms.

Penya Roja, which is named after its ochre reddish colour, constitutes an almost impregnable natural fortress. This was the site of a tower built in 1603, which later was deserted and replaced by Sa Talaia d’Alcúdia, the highest watchtower in Mallorca.

On the coast you’ll be able to watch sea birds like the seagull and the cormorant.

One of our fauna most threatened to extinction species, the osprey (Pandion haliaetus), nests in this area. You can also observe several falcon spe-

At a height of 200 m, just before arriving to Penya des Migdia (315 m) is located the old sanctuary of Nuestra Señora de la Victoria, which was restored in the 17th century.

Die Victòria und Strand S’Illot Das Schutzgebiet Puig de la Victòria hat eine Fläche von 1.198 Hektar. Es ist ein wunderschönes Naturgebiet eine Halbinsel, die die Buchten von Alcúdia und Pollença trennt. Es wird von einer Gruppe von Erhebungen kulminiert: el Puig de La Victòria (445 m), el Puig des Romaní (387 m), la Penya Rotja (354 m) und Sa Talaia Vella: (349 m).

Die Küste ist felsig und durch Abgründe gebildet.

Auf der Seite von der Bucht von Pollença kann man einige kleinen Strände finden wie S’Illot. Richtung der Bucht von Pollença befindet sich Es Coll Baix, einen wunderschönen Strand mit feinen Kieselsteinen.

Die Natur Eigenschaften der Zone sind sehr zu erheben, denn es gibt Flora und Fauna und Tierarten aller Art.

Der dominierende Pflanzenwuchs entspricht Pinienwälder, Strauchheiden und einen Unterholzwald von wilden Ölbäumen. Hier sind reichlich Zypresse, Rosmarin und Zwergpalmen, die einzige originale europäische Palme.

Auf der Küste kann man Meeresvogel wie Möwen oder Kormorane beobachten. Eine der gefährdesten Tierarten von unserer Fauna ist der Fischer Adler (Pandion haliaetus).

Nebenbei kann man auch verschiedene Falken Arten

und unzählige typische Vögel der Strauchheiden und Pinienwäldern beobachten.

Die Penya Rotja, die ihr Name durch seine Ocker Rote Farbe bekommen hat, bildet eine fast unbetretbare Naturfestung. Ursprünglich befand sich hier einen Turm, der aufgegeben und durch Sa Talaia d’Alcúdia ersetzt wurde, der höchste auf der Gemeinde.

Ungefähr 200 Meter hoch und vor der Penya des Migdia (315 m) befindet sich die alte Einsiedelei von La Victòria, die im XVII. Jahrhundert restauriert wurde.

31

Productes típics Llaüt

32

El llaüt és l’embarcació tradicional de les Illes Balears per a la pesca d’arrossegament, encara que l’aparició dels vaixells motoritzats i la concentració de banyistes en les platges van provocar el seu declivi en l’ocupació professional. Per això, avui dia representa una obra d’artesania reservada als aficionats i la seva presència en la flota mallorquina és gairebé testimonial.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

más Encara que en l’actualitat trobem dissenys evolucionats a motor, el llaüt tradicional és un petit vaixell de vela llatina, d’aproximadament quatre metres d’eslora, que sosté tres pals i que pot arribar a els set nusos de velocitat.

La seva consistència i estabilitat en l’aigua fan d’ell una embarcació perfecta per a tot tipus d’activitats, com la navegació d’esbarjo o la pesca esportiva, i resistent a condicions meteorològiques adverses. Es necessita el títol de Patró d’Embarcacions d’Esbarjo (PER) per a navegar.

Els primers constructors de llaüts eren coneguts com a “mestres d’ aixa” i utilitzaven fustes autòctones per a la seva elaboració. Avui la majoria de les embarcacions es construïxen amb nous materials, com la fibra de vidre, el preu del qual és sensiblement inferior, i amb acabats d’altíssima qualitat, com qualsevol iot de luxe.

En l’actualitat, el nombre de mestres ha descendit notablement i la seva dedicació se centra sobretot en la restauració de vells exemplars. De totes maneres, encara existeixen cursos de formació per a evitar que l’ofici caigui definitivament en l’oblit.

allorca

®

La tradició menorquina de llaüts es conserva gràcies a l’activitat d’una petita associació de mariners, que des de la dècada dels vuitanta ha recuperat i restaurat més d’un centenar d’embarcacions.

L’Associació Amics del Mar, amb mig centenar de membres, és l’encarregada de preservar aquest patrimoni cultural.

Entre els seus objectius, figura la creació d’un museu del mar, amb especial atenció a les embarcacions tradicionals, i una escola de fusters per a la conservació de l’ofici.

33

Productos Típicos:

El llaüt es la embarcación tradicional de las Islas Baleares para la pesca de arrastre, aunque la aparición de los barcos motorizados y la concentración de bañistas en las playas provocaron su declive en el empleo profesional.

Por ello, hoy en día representa una obra de artesanía reservada a los aficionados y su presencia en la flota mallorquina es casi testimonial.

Aunque en la actualidad encontramos diseños evolucionados a motor, el llaüt tradicional es un pequeño barco de vela latina, de aproximadamente cuatro metros de eslora, que sostiene tres mástiles y que puede alcanzar los siete nudos de velocidad. Su consistencia y estabilidad en el agua hacen

34

de él una embarcación perfecta para todo tipo de actividades, como la navegación de recreo o la pesca deportiva, y resistente a condiciones meteorológicas adversas. Se necesita el título de Patrón de Embarcaciones de Recreo (PER) para navegar.

Los primeros constructores de llaüts eran conocidos como “mestres d’ aixa” y utilizaban maderas autóctonas para su elaboración.

Hoy la mayoría de las embarcaciones se construyen con nuevos materiales, como la fibra de vidrio, cuyo precio es sensiblemente inferior, y con acabados de altísima calidad, como cualquier yate de lujo.

En la actualidad, el número de mestres ha descendido notable-

Llaüt

mente y su dedicación se centra sobre todo en la restauración de viejos ejemplares. De todos modos, aún existen cursos de formación para evitar que el oficio caiga definitivamente en el olvido.

La tradición menorquina de llaüts se conserva gracias a la actividad de una pequeña asociación de marineros, que desde la década de los ochenta ha recuperado y restaurado más de un centenar de embarcaciones. La Asociación Amigos del Mar, con medio centenar de miembros, es la encargada de preservar este patrimonio cultural. Entre sus objetivos, figura la creación de un museo del mar, con especial atención a las embarcaciones tradicionales, y una escuela de carpinteros para la conservación del oficio.

Typische Produkte El llaüt ist der traditionelle Anlegeplatz für die Schleppnetzfischerei auf den Balearischen Inseln.

In der heutigen Zeit gilt diese Art zu Fischen jedoch als eine kunstvolle Tradition, die einigen Liebhabern vorbehalten und in der mallorquinischen Fischereiflotte nur noch selten zu sehen ist.

Das zugehörige kleine Lateinersegelboot ist ungefähr vier Meter lang, hat drei Masten und kann eine Geschwindigkeit von bis zu sieben Knoten erreichen. Es liegt sicher und stabil im Wasser, wodurch es sich hervorragend für alle möglichen Freizeitbeschäftigungen wie Segeln und Sportangeln eignet und hält auch schwierigeren meteorologischen Bedingungen stand.

Local Produce

Die ersten Llaütschiffsbauer waren bekannt als die mestre d’ aixa , die mit Hilfe der aixa (Hacke) einheimische Hölzer für den Schiffsbau bearbeiteten. Inzwischen benutzt man für die Konstruktion neue Materialien und hochwertige Finishs, wie sie an Sportyachten zu sehen sind.

Die 50 Mitglieder der menorquinischen Vereinigung „Amigos del Mar“ (Freunde des Meeres) kümmern sich um die Erhaltung dieses kulturellen Erbes.

The ‘llaüt’ is the traditional trawl fishing vessel of the Balearic Islands, although nowadays it is more a piece of craftsmanship whose use is reserved to enthusiasts and its presence within the Mallorcan fleet is essentially nominal.

It is a Latin sail sailboat, measuring approximately four metres in length, with three masts and reaching up to seven knots in speed. Its consistency and stability in the water make it the perfect vessel for all manner of activities, such as recreational navigation and sport fishing, as well as meaning that it is resistant to adverse weather conditions.

The first ‘llaüt’ boat makers were known as “masters of the adze” and used native woods for their construction. Today, the majority of vessels are built with new materials and with finishes of the highest quality, like any luxury yacht.

The Menorcan association, ‘Amigos del Mar’ (Friends of the Sea), with some fifty members, is responsible for the conservation of this cultural heritage.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

35

Gastronomia

36

más

Sobrassada amb Gambes

allorca

®

SOBRASSADA AMB GAMBES Aquest mes Más Mallorca els proposa una recepta fàcil de preparar, per a una d’aquelles fantàstiques nits d’estiu, perfecta per acompanyar amb un bon vi de la terra.

Categoria: Aperitius i tapes Dificultat: fàcil: Ingredients per a 4 persones: 24 Gambes grans pelades 200 grams de Sobrassada Una mica de Pimentón Oli d’oliva Elaboració: S’escalfa l’oli en una paella, afegim les gambes una vegada pelades i empolvorem amb el pebre vermell el just perquè agafi bon color. Tallem la Sobrassada a trossos no molt petits i afegim a la paella. Fregim fins que estigui en el seu punt i servim.

SOBRASSADA CON GAMBAS

Este mes Más Mallorca les propone una receta fácil de preparar, para una de esas fantásticas noches de verano, perfecta para acompañar con un buen vino de la tierra.

Categoría: Aperitivos y tapas Dificultad: fácil: Ingredientes para 4 personas: 24 Gambas grandes peladas 200 gramos de Sobrassada Una pizca de Pimentón Aceite de oliva Elaboración: Se calienta el aceite en una sartén, añadimos las gambas una vez peladas y espolvoreamos con el pimentón lo justo para que coja buen color. Cortamos la Sobrassada a trozos no muy pequeños y añadimos a la sartén. Freímos hasta que esté en su punto y servimos.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

37

más

Gastronomy

allorca

®

SOBRASSADA (PAPRIKA SAUSAGE) WITH PRAWNS This month, Más Mallorca recommends a cooking recipe that is easy to prepare and will provide a perfect treat for those wonderful summer nights. Enjoy it with a glass of good “Vi de la Terra” (Spanish table wine).

Category: Snacks and tapas Difficulty: easy Ingredients for 4 people: 24 large peeled prawns 200 gr of Sobrassada A pinch of paprika Olive oil

SOBRASSADA (PAPRIKASTREICHWURST) MIT KRABBEN

Preparation: Heat the oil in a pan. Add the prawns and season with paprika until a nice colour is obtained.

Cut the Sobrassada into medium sized pieces and place it in the pan. Fry all the ingredients and serve the dish.

In diesem Monat stellt Ihnen Mas Mallorca ein Kochrezept vor, das leicht zuzubereiten ist und sich hervorragend für ein Abendessen in einer lauen Sommernacht eignet. Trinken Sie dazu einen guten “Vino de la Tierra” (spanischer Landwein) Kategorie: Snacks und Tapas Schwierigkeit: einfach Zutaten für 4 Personen: 24 große geschälte Garnelen 200 g Sobrassada Eine Prise Paprikapulver Olivenöl Zubereitung: Das Öl in der Pfanne erhitzen, die geschälten Garnelen hinzugeben und mit etwas Paprikapulver würzen, bis sie eine appetitliche Farbe angenommen haben. Die Sobrassada in nicht zu kleine Stücke schneiden und in die Pfanne geben. Alle Zutaten anbraten und anschließend servieren.

38

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Natural Fusion Una Fusi贸n de comida natural en un ambiente urbano

- Desayunos con frutas - Especialidad en ensaladas, woks, thai curry y pasta fresca A partir de Junio, tapas y pinchos con variedad de vinos.

a fusion of natural food in an urban environment - breakfast with fruits - specialized in salads, woks, thai curry and fresh pasta beginning in June: drinks and spits with a variety of wines

Horario de 9 a 23:30 h. - Plaza del Olivar n潞 7 - PALMA - 971 712 195

Ladecima Mallorca PUNTOS DE INTERÉS: • • • • •

40

Coll de Sóller y vistas de Palma (***) Sóller y Fornalutx (****) Cima del Puig Major (*****) Zona de Alzina (****) Monasterio de Lluc (****)

TOTAL KMS: 114,811 kms. (sin subida a la cima) 130 kms aprox. (con subida a la cima) DIFICULTAD: Alta TIEMPO APROX.: 5 a 6 horas, más 1 hora con subida a la cima.

Cicloruta: Subida al Puig Major RUTA: Palma- Coll de Sóller – Sóller – Puig Major (Túnel Monnaber) – Cima Puig Major Escorca - Coll de Sa Bataia – Lluc – Coll de Sa Bataia – Caimari – Selva – IncaBinissalem – Consell Sta. María – Pont d’Inca – Cami de Cabana – Cami dels Reis - Palma.

Descripción:

Una vez superada la cota de 677 metros en Alzina, bajaremos hacia el Coll de Sa Bataia, donde podemos reponer fuerzas en el restaurante Can Gallet.

A 2 kms. se ubica el Monasterio de Lluc, al cual recomendamos visitar.

Retornamos al Coll de Sa Bataia y ya desde allí nos dirigimos por la MA-2130 hasta Inca y luego hacia Palma por la MA-13A, desviándonos en el Pont d’Inca para retomar el Cami dels Reis y llegar al punto de partida.

Oci i esport

Salimos desde Palma (Ciclos Bimont) por el Camí dels Reis hasta la rotonda del Polígono de Son Castelló, donde tomamos la MA-11 dirección Sóller, donde llegamos después de superar el Coll de Sóller (498 m), con sus características curvas de herradura.

Desde allí, por la MA-10, llegaremos después de 14 kms. de subida al Túnel de Monnaber (849 m). A unos 2 kms. se sitúa la base militar donde, con el

correspondiente permiso previo del Ejército del Aire, iniciaremos la dura ascensión a la cima del Puig Major (1.445 m).

El esfuerzo vale la pena, pues desde allí podremos disfrutar de unas vistas espectaculares de toda la Serra de Tramuntana y prácticamente de toda Mallorca.

Después del descenso seguimos por la MA-10 dirección a Lluc, pasando antes por los embalses de Cúber y Gorg Blau.

Discurre la carretera entre encinas y con las montañas y el mar a la izquierda.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

41

Palma - Puig Major

TOTAL KM: 114,811 kms. (sense pujada al Puig Major) 130 kms aproximadament. (amb pujada al Puig Major) DIFICULTAT: Alta TEMPS APROX: 5 a 6 hores, més 1 hora amb pujada al Puig Major.

Ruta

Palma- Coll de Sóller - Sóller - Puig Major (Túnel Monnaber) - Escorca - Coll de Sa Bataia - Lluc - Coll de Sa Bataia - Caimari - Selva - Inca - Binissalem - Consell - Sta. María - Pont d’Inca - Cami de Cabana - Cami dels Reis - Palma.

Descripció: Sortim des de Palma (Ciclos Bimont) pel Camí dels Reis fins a la rotonda del Polígon de Son Castelló, on prenem la MA.-11 direcció a Sóller, on arribem després de superar el Coll de Sóller (498 m), amb les seves característiques corbes de ferradura.

Des d’allà, per la MA.-10, arribarem després de 14 kms. de pujada al Túnel de Monnaber (849 m). A uns 2 kms. es situa la base militar on, amb el corresponent permís previ de l’Exèrcit de l’Aire, iniciarem la dura ascensió al cim del Puig Major (1.445 m).

L’esforç val la pena, ja que des d’allà podrem gaudir d’unes vistes espectaculars de tota la Serra de Tramuntana i pràcticament de tot Mallorca.

42

Després del descens seguim per la MA.-10 direcció a Lluc, passant abans pels embassaments de Cúber i Gorg Blau.

Discorre la carretera entre alzines i amb les muntanyes i el mar a l’esquerra.

Una vegada superada la cota de 677 metres a Alzina, baixarem cap al Coll de Sa Bataia, on podem reposar forces al restaurant Can Gallet.

A 2 kms. s’ubica el Monestir de Lluc, que recomanem visitar.

Retornem al Coll de Sa Bataia i ja des d’allà ens dirigim per la MA.-2130 fins a Inca i després cap a Palma per la MA.-13 A, desviant-nos en el Pont d’Inca per reprendre el Cami dels Reis i arribar al punt de partida.

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Route

Fahrradtouren

Palma- Coll de Sóller – Sóller – Puig Major (Túnel Monnaber) – Cima Puig Major – Escorca - Coll de Sa Bataia – Lluc – Coll de Sa Bataia – Caimari – Selva – Inca – Binissalem Consell – Sta. María – Pont d’Inca Cami de Cabana – Cami dels Reis Palma.

Gesamtstrecke: 120 kms.

Schwierigkeitsgrad: Schwierige Ungefähre Dauer: 6 Stunden.

Beschreibung:

Wir fahren aus Palma heraus und nehmen die MA-11 in Richtung Sóller. Nachdem wir den Coll de Sóller (498 m) mit seinen typischen Haarnadelkurven überwunden haben, kommen wir in Sóller an.

Von hier aus fahren wir 14 km lang auf der MA-10 bergauf und stoßen schließlich auf den Tunnel von Monnaber (849 m). Nach circa 2 km finden wir einen Militärstützpunkt und nehmen uns nun die steile Auffahrt zum Gipfel des Puig Major (1.445 m) vor.

Für diese Strecke ist die entsprechende Erlaubnis der Luftwaffe einzuholen.

Die Mühe lohnt sich, denn oben angekommen bietet sich ein spektakulärer Ausblick auf die

ganze Sierra Tramuntana und nahezu auf die gesamte Insel.

Nach der Abfahrt kommen wir an den Seen Cúber und Gorg Blau vorbei und fahren dann weiter auf der MA-10 in Richtung Lluc. Die Landstraße ist von Steineichen gesäumt und von links grüßen uns die Berge und das Meer.

Sobald wir die Anhöhe von Alzina (667 m) bewältigt haben, fahren wir bergab in Richtung Coll de Sa Bataja und können uns im Restaurant Can Gallet stärken.

Wir empfehlen einen Besuch des Klosters von Lluc, das sich in zwei Kilometern Entfernung befindet.

Die Rückfahrt führt über den Coll de Sa Bataja und von hier aus fahren wir auf der MA-2130 bis Inca und anschließend auf der MA-13A weiter nach Palma.

Sehenswertes: - Coll de Sóller y vistas de Palma (***) - Sóller y Fornalutx (****) - Cima del Puig Major (*****) - Zona de Alzina (****) - Monasterio de Lluc (****) http://www.openrunner.com/index.php?id=115615

43

Cycle tourism Routes

Palma - Puig Major

Route

Palma- Coll de Sóller – Sóller – Puig Major (Túnel Monnaber) – Cima Puig Major – Escorca - Coll de Sa Bataia – Lluc – Coll de Sa Bataia – Caimari - Selva – Inca – Binissalem – Consell – Sta. María – Pont d’Inca – Cami de Cabana – Cami dels Reis -Palma.

Length: 120 kms.

Difficulty: high.

Approximate duration: 6 h..

Description:

We start at Palma and take the MA-11 towards Sóller. Before reaching this village, we have to pass the Coll de Sóller (498 m) with its distinguishing hairpin curves.

From there, we continue on the MA-10 and after 14 kilometres of ascent we finally arrive at the Tunnel of Monnaber (849 m).

After two kilometres, we will encounter a military base, where we start a challenging ascent to the

summit of the Puig Major (1,445 m). Corresponding permission by the Air Force will be required.

This really is a worthwhile effort as we are rewarded with a spectacular view over the Sierra Tramuntana and practically all of Mallorca.

We pass the lakes Cúber and Gorg Blau and after the descent we take the MA-10 towards Lluc.

The road leads us through holm oaks and provides us with a view of the mountains and the sea on the left.

Once we have navigated the hill of Alzina (677 m), we descent towards Coll de Sa Bataia, where we can regain strength in the restaurant Can Gallet.

We recommend a visit to the monastery of Lluc, which is located approximately 2 kilometres away.

We cycle back to Coll de Sa Bataia and from there take the MA2139 to Inca and finally continue towards Palma on the MA-13A. Links about the route:

http://www.openrunner.com/index.php?id=115615 Sights: - Coll de Sóller y vistas de Palma (***) - Sóller y Fornalutx (****) - Cima del Puig Major (*****) - Zona de Alzina (****) - Monasterio de Lluc (****)

44

info@masmallorca.es_www.masmallorca.com

Decoraciones y Pinturas para Exteriores y Interiores T. 971 546 127 M. 617 655 890 www.tbartkam.com

315.0

334.0

00eu

00eu

.

CASA EN LLUCMAJOR

RUSTICA A 5 MIN. DE LLUCMAJOR

totalmente reformada, dos plantas. 100m2 construidos, jardin, cocina en roble, vigas vista, etc. muy centrico.

360.0

en solar de 1.200m. totalmente reformada, interior forrado de madera, cocina nueva y totalmente equipada, 3 habitaciones. Casita independiente de invitados con baño, cocina, chimenea y habitación. 210m2 construidos y en escritura.

00eu

.

288.0

00eu

.

3 habitaciones, varias salas, garaje para 2 coches, terraza, horno de leña, solar 300m. 10m fachada, 30m fondo.

de 240m2, a pocos metros de la plaza, hace esquina, salón con chimenea, cocina, celler, 4 habitaciones, 3 baños, 2 baños en suite, vestidor, pequeño patio en planta baja.

135.0

00eu

CASA EN LLUCMAJOR

a reformar, posibilidad de construir 2 alturas, 210m

419.0

00eu

CASA EN BADIA BLAVA

CASA EN MONTUIRI

CASA EN LLUCMAJOR

.

.

Unifamiliar: solar 600m2, 160m2 construidos, 3 habitaciones dobles, 1 sencilla, 1 baño completo y un aseo, AACC en dormitorio principal. Piscina. Salón comedor con chimenea de 36m2.

2 Cocinas. y totalmente reformada, Barbacoa, horno para pan/pizzas.

Terraza y jardines para sembrar.

Tenemos las mejores propiedades de Mallorca, envíenos un email con la descripción de la casa que está buscando a:

Info & ventas: 971 909 847 / 695 238 572 - sunproperties@terra.es

.

147.0

00eu

PISO EN CAMPOS

totalmente a estrenar, primer piso, dispone de 2 habitaciones, armarios empotrados, terraza, 80m2.

.

325.0

00eu

PISO EN PALMA de 120m2, a pocos metros de la Pl. de España, situación ideal para oficinas: 1 habitación doble, 2 baños completos, jacuzzi, 6 balcones, suelos de parket, coladuría, cocina, totalmente reformado

355.0 PASEO MARITIMO PALMA

.

00eu

.

290.0

00eu

Espectaculares vistas a la Bahia de Palma, consta de 3 habitaciones, 2 baños completos, comedor, cocina totalmente equipada, recibidor..

CASA ADOSADA PALMA de 160m2 útiles, se divide en 2 plantas, 3 habitaciones, gran terraza con barbacoa, 2 trasteros y casa de madera

.

14è MALLORCA JAZZ SA POBLA 2008 a les 22.30 hores. Plaça Major. Sa Pobla Dimecres, 6 d’agost JOHN ZORN ACUSTIC MASADA with special guest URI CAINE & CYRO BAPTISTA

Dimecres, 13 d’agost NICHOLAS PAYTON TRIO

Dimarts, 19 d’agost BIG YUYU HOT BAND

Dimarts, 26 d’agost JIMMY WEINSTEIN’S TRAVELLING SCHOOL BAND

Sala es Cavallets. Plaça Major, 14. Sa Pobla Inauguració, dimecres, 6 d’agost, a les 20 hores.

Dijous, 14 d’agost, a les 22.30 hores. Plaça Major CINEMA: let’s get lost

Del 21 al 26 d’agost SEMINARI DE JAZZ Weinstein school de Jimmy Amb la travelling

más

Dies 6, 13, 19 i 26 d’agost EXPOSICIÓ DE PINTURES “Retalls de Jazz” de Mario Taipe

info.

www.ajsapobla.net