Más Mallorca - Mallorca's Magazine - Mallorca Magazin

más

# 24 - II / 2009 - 1,80€

allorca

Sa Bassa Blanca Castell de Capdepera Joan Llaneras Gambas con queso Mahonés Fiesta de Moros y Cristianos de Sóller Puig de Garrafa - Ganivetes Ordinas Cicloruta: Llucmajor -> Santanyi Ca de Conills - Camamil·la de la mar

masmallorca.esmasmallorca.es

www.festivalteresetesmallorca.com

masmallorca.es masmallorca mas mallorca

6/10

Mercats, Fires i Festes / Märkte, Messen und Feste / Markets and Fairs

8/11

Sa Bassa Blanca, art en estat natural

Llocs amb Encant / Sitios con Encanto / Reizvolle orte / Places of special interest 12/15

Castell de Capdepera Cultura / Culture

16/19

Joan Llaneras

La Nostra Gent / Nuestra Gente / Unsere Menschen / Our People 20/23

8

Gambes amb formatge Maonés

Gastronomia / Gastronomía / Gastronomie / Gastronomy 24/29

Festa de Moros i Cristians de Sóller

El CIM recomana / El CIM recomienda / The CIM recommends/ Der CIM empfiehlt 30/33

Ganivetes Ordines

Productes Típics / Productos Típicos / Typische Produkte / Local Produce 34/35

Puig de Garrafa

Excursions / Excursiones / Ausfluge 36/40

llucmajor a Santanyi

Cicloturisme / Cicloturismo / Fahrradtouren / Cycle tourism Routes 42/45

Ca de Conills i Camamil·la de la Mar Fauna i Flora / Fauna y Flora / Fauna und Pflanzenwelt

34

_Director creatiu: Jaume Estévez _info@masmallorca.es _Directora d’art: Maria Victoria Sintes _maria@masmallorca.es _Administració: Gestoria Antich _Col·laboren: Marga Albertí - Sinto Sanz - Ben Jakober Maria Francisca Ambrós - Josef Kiffmeyer - Xisco Munar Isabel Cerdà - Franscisca Adrover - Toni Bosch _Traduccions: Judith Kraus - Rachel Spencer

Depòsit Legal: P.M. 3158/2006

allorca ®

# 24 II / 2009

Sumari - Index

24

42

16

más

_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 Carrer d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears _Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 971 575 211

20

12 masmallorca.es

Mercats, fires i festes Markets and Fairs / Märkte und Messen Mercats setmanals:

Abril

DILLUNS / LUNES

5 - SANTA MARGALIDA: FIRA DE SANTA MARGALIDA

Caimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri.

Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).

18 - 19 CALVIÀ: X FIRA OVINA I CAPRINA DIVENDRES / VIERNES

Alcúdia, s’Alqueria Blanca s’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algaida), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida.

Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

Algaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucmajor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant Llorenç des Cardassar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera.

Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.

DIMECRES / MIÉRCOLES

DISSABTE / SÁBADO

Andratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), Santanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca.

Palma: s’Arenal, es Coll d’en Rabassa, Son Roca.

Alaró, Badia Gran (Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller.

Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major.

DIMARTS / MARTES

DIJOUS / JUEVES S’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Salines, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar.

Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

DIUMENGE /DOMINGO Alcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.

19 - SANTA EUGÈNIA: XXIX FIRA AGRICOLA I RAMADERA IVIII CONCURS D’AVIRAN AUTÒCTON DE LES ILLES BALEARS 19 - MURO: FIRA DE SANT FRANCESC 23 AL 25 - PALMA: FIRA DE LA CIÈNCIA 25 ABRIL AL 03 DE MAIG PALMA: XXVI SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE PALMA 25 I 26 - POLLENÇA: FIRA DEL VI 26 - SANTA MARIA: FIRA DE SANTA MARIA DEL CAMÍ 26 - SANT JOAN: XVIII FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA, ARTESANAL I INDUSTRIAL

Agenda / Diary / Veranstaltungskalender Maig 10 - CAMPANET: FIRA DE MAIG

17 - SANT JORDI (PALMA): IX FIRA DEL CARAGOL

10 - FELANITX: FIRA DE MAIG

17 - SENCELLES: FIRA DE MAIG

1 - ESTELLENCS: FIRA DEL VI I FORMATGE

10 - LLORET DE VISTALEGRE: FIRA DE MAIG

23 I 24 - PUIGPUNYENT: FIRA ECOLÒGICA, PAGESA I ARTESANA

1 - SES SALINES: XXIV FIRA ESPECTACLE DEL 1r DE MAIG

10 - SÒLLER: FIRES I FESTES DE MAIG

FINS AL 3 - PALMA: XXVI SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE PALMA 1 - COSTITX: FIRA DE COSTITX

2 - BÚGER: FIRA DES JAI 3 - SELVA: FIRA DE LA CREU 3 - SINEU: FIRA DE MAIG

10 - SON CARIÒ (SANT LLORENÇ): XVII FIRA RAMADERA DE SON CORRIÒ 15 AL 17 - CAPDEPERA: MERCAT MEDIEVAL

7 AL 10 - PALMA: FIRA ECOLÒGICA

16 - SÒLLER: III DIADA I MOSTRA DE CUINA DE LA TARONJA

10 - CAMPOS: FIRA DE MAIG

17 - PORRERES: FIRA MUSICAL

29 MAIG AL 07 DE JUNY PALMA: XXVII FIRA DEL LLIBRE 30 I 31 - BINISSALEM: FIRA DE SA PEDRA I DE S’ARTESANIA 31 - MANACOR: XVIII FIRA AGRICOLA, RAMADERA, INDUSTRIAL I ARTESANAL DE PRIMAVERA 31 - S’HORTA (FELANITX): FIRA DE CINQUAGESMA

masmallorca.es mas .es

7

SA BASSA BLANCA La finca mallorquina de Sa Bassa Blanca, a Alcúdia, acull des de 1993 la Fundació Yannick i Ben Jakober, una de les col•leccions d’art privades més importants de l’Illa. Sa Bassa Blanca, de 16 hectàrees, està tocant al parc natural de la Victoria i és molt a prop de la mar, oferint al visitant un espectacle difícil d’oblidar.

Sobre una antiga casa de pagès, el matrimoni format per Ben Jakober i Yannick Vu, també artistes reconeguts, van concebre una fundació orientada a conservar el patrimoni històric espanyol i a exposar art contemporani en les seves més variades manifestacions. El famós arquitecte egipci Hassan Fathy va transformar l’antiga granja en una notable manifestació arquitectònica. Ho va fer a partir del model en fang que havien fet els seus propietaris, similar al de s’Estaca de Valldemossa, propietat de Michael Douglas. El resultat va ser un edifici de murs blancs emmerletats, amb un pati granadí i la joia de la corona: un antic aljub subterrani transformat en sala d’exposicions.

Sa Bassa Blanca,

Art en estat natural

Miquel Barceló

8

LLOCS AMB ENCANT: SA BASSA BLANCA

más

allorca

A la finca s’arriba després de conduir 4 quilòmetres al llarg d’un camí freqüentat per senderistes que ens dirigeix a la propera platja de Coll Baix. Però el recorregut val la pena: una vegada que es creuen les reixes de la Fundació, un es troba en un altre món. Cal creuar camps secs de garrofers fins arribar a un turó des d’on s’albiren la mar i la casa. A l’antic aljub s’exposa la col•lecció “Nins”, composta per 150 quadres datats entre els segles XVI i XIX. El primer i segon pis de l’edifici principal acullen obres contemporànies d’artistes com Domenico Gnoli, Rebecca Horn, Fabrizio

Plessi, Maret Oppenheim, Miralda i Alan Rath o Vu Cao Dam. Destaquen un espectacular teginat mudèjar del 1498, declarat Bé d’Interès Cultural, l’espai “Sókrates” i un parc d’escultures a l’aire lliure. Durant els últims anys, la fundació ha aconseguit una important projecció internacional gràcies a l’organització d’exposicions temporals de les seves col•leccions a altres museus d’Espanya i l’estranger.

Però el millor és visitar-la personalment i gaudir d’un dels espectacles naturals i artístics més interessants de Mallorca.

masmallorca.es

®

SA BASSA BLANCA, ARTE EN ESTADO NATURAL La finca mallorquina de Sa Bassa Blanca, en Alcúdia, acoge desde 1993 la Fundación Yannick y Ben Jakober, una de las colecciones de arte privadas más importantes de la Isla. Sa Bassa Blanca, de 16 hectáreas, linda con el parque natural de la Victoria y está muy cerca del mar, ofreciendo al visitante un espectáculo difícil de olvidar. Sobre una antigua casa de payés, el matrimonio formado por Ben Jakober y Yannick Vu, también artistas reconocidos, concibieron una fundación orientada a conservar el patrimonio histórico español y a exponer arte contemporáneo en sus más variadas manifestaciones.

El famoso arquitecto egipcio Hassan Fathy transformó la antigua granja en una notable manifestación arquitectónica. Lo hizo a partir del modelo en arcilla que

10

habían hecho sus propietarios, similar al de s’Estaca de Valldemossa, propiedad de Michael Douglas. El resultado fue un edificio de muros blancos almenados, con un patio granadino y la joya de la corona: un antiguo aljibe subterráneo transformado en sala de exposiciones.

A la finca se llega después de conducir 4 kilómetros a lo largo de un camino frecuentado por senderistas que se dirigen a la cercana playa de Coll Baix.

Pero el recorrido vale la pena: una vez que se cruzan las verjas de la Fundación, uno se encuentra en otro mundo. Hay que cruzar campos secos de algarrobos hasta llegar a una colina desde donde se vislumbran el mar y la casa.

En el antiguo aljibe se expone la colección “Nins”, compuesta por 150 cuadros fe-

chados entre los siglos XVI y XIX. El primer y segundo piso del edificio principal acogen obras contemporáneas de artistas como Domenico Gnoli, Rebecca Horn, Fabrizio Plessi, Maret Oppenheim, Miralda y Alan Rath o Vu Cao Dam. Destacan un espectacular artesonado mudéjar de 1498, declarado Bien de Interés Cultural, el espacio “Sókrates” y un parque de esculturas al aire libre. Durante los últimos años, la fundación ha conseguido una importante proyección internacional gracias a la organización de exposiciones temporales de sus colecciones en otros museos de España y el extranjero.

Pero lo mejor es visitarla personalmente y disfrutar de uno de los espectáculos naturales y artísticos más interesantes de Mallorca.

SA BASSA BLANCA MUSEUM – ART AND NATURE In 1993 the Majorcan property known as Sa Bassa Blanca became the Fundacion Yannick y Ben Jakober now owning one of the most important private collections on the island.

The land of about 16 Ha. borders the Victoria Nature Park and is close to the sea. Starting with an old farmhouse the artist couple Ben Jakober and Yannick Vu created a foundation centered on the conservation of Spanish heritage, didactic activities and the exhibition of Art of different forms.

The famous Egyptian architect Hassan Fathy was called in to plan the transformation of the

existing rustic building into an architectural gem in its own right guided by a clay model inspired by S’Estaca (now owned by Michael Douglas) which the owners had made. The result is a spectacular crenalated edifice with white walls, a grenadine courtyard. An underground water reservoir was transformed into an exhibition space where a selection from the collection of 150 portraits of Children from the 16 -19th centuries “NINS” is shown to the public. The Main building now hosts contemporary artworks of artists such as Domenico Gnoli, Rebecca Horn, Fabrizio

Plessi, Meret Oppenhaim, Miralda, Alan Rath and Vu Cao Dam. An extraordinary coffered polychrome ceiling dated 1498 declared a Landmark object, the Sokrates space with a huge Crystal curtain given

by Swarovski, works by Miquel Barceló and others and an open air sculpture park with giant granite animals complete the picture.

However it would be best for you to visit this Museum personally to enjoy one of the most interesting natural and artistic sites in Mallorca and maybe if they are in the island you could meet the British couple.

MUSEUM SA BASSA BLANCA - KUNST IN DER NATUR Seit 1993 beherbergt das mallorquinische Landgut Sa Bassa Blanca in Alcudia die Stiftung Yannic y Ben Jakober, eine der wichtigsten privaten Kunstsammlungen der Insel. Sa Bassa Blanca liegt auf einem 16 ha großen Grundstück, eingebettet im Naturpark von Victoria und nicht weit entfernt vom Meer.

Das berühmte Künstlerpaar Ben Jakober und Yannick Vu gründete in diesem alten Landhaus eine Stiftung zur Erhaltung des spanischen Kulturerbes und zur Förderung von Lehrtätigkeiten.

Zeitgenössische Kunst wird hier in all ihren Facetten ausgestellt.

Der renommierte ägyptische Architekt Hassan Fathy transformierte die ehemalige “posses-

sio” in ein besonders wertvolles architektonisches Meisterwerk.

Die Umbauarbeiten wurden nach einem Tonmodell vorgenommen, das die Eigentümer selbst schufen. Inspiriert wurden sie dabei von dem herrlichen Landsitz Estaca de Valldemossa, den inzwischen Michael Douglas sein Eigen nennt. Das Ergebnis ist ein Gebäude mit weißen verzinnten Mauern, ein Innenhof im Stil von Granada und als Tüpfelchen auf dem i eine alte unterirdische Zisterne, die heute als Ausstellungsraum Verwendung findet.

Die Besucher können hier eine Auswahl aus der Sammlung “Nins” bewundern, die sich aus 150 Kinderportraits aus dem

16.-19. Jahrhundert zusammensetzt. Im ersten und zweiten Stockwerk des Hauptgebäudes werden zeitgenössische Kunstwerke von Künstlern wie Domenico Gnoli, Rebecca Horn, Fabrizio Plessi, Meret Oppenheim, Miralda und Alan Rath und Vu Cao Dam ausgestellt. Besonders hervorzuheben sind ein MudejarTafelwerk aus dem Jahr 1498, das zum Kulturgut erklärt wurde sowie der Raum „Sokrates” und ein Skulpturenpark im Freien.

Wir empfehlen Ihnen, dieses Museum persönlich zu besuchen und sich von einem der eindrucksvollsten Schauspiele aus Natur und Kunst bezaubern zu lassen, das Mallorca zu bieten hat.

masmallorca.es

11

Castell

de

apdepera C Castell de Capdepera El castell de Capdepera és un recinte fortificat que tancava l’àrea de la primitiva vila de Capdepera, situada sobre l’alqueria de Benifilia. La construcció d’aquest començà pels murs i hagué d’iniciar-se el 1300 aproximadament. La seva posició estratègica pretenia el control dels accessos per Cala Rajada i Canyamel, el control de la comarca i les comunicacions marítimes amb Menorca.

Entre 1311 i 1328 els veïns de les rodalies s’instal•laren a l’interior, però aviat protestaren per l’escassetat de l’espai útil i per la dificultat de realitzar-hi activitats agrícoles i ramaderes, a causa de les reduïdes mides. Les obres no s’acabaren fins al 1386, moment en que hi havia una seixantena de petites cases i quasi 200 habitants, sota l’autoritat d’un castellà, i comptava amb una petita guarnició composta per efectius

12

locals. Els gabellins estaven obligats a defensar el castell i per això havien de pernoctar dins els seus murs. A finals del segle XVI, amb el perill dels desembarcaments turcs, tota la població de la contrada va passar a viure dins el castell, arribant a construir-se 150 cases.

Perdut el seu valor estratègic, el castell s’abandonà paulatinament a partir del segle XVII, creant-se el nou nucli de Capdepera, amb habitatges més amplis, còmodes i accessibles.

En el segle XVIII el recinte es convertí en un quarter baix l’autoritat d’un governador i s’aixecà l’actual casa del governador. Al 1854 els militars abandonen el castell i l’any 1862, fou subhastat per 4.252 pessetes; l’adquiriren les famílies Quint-Safortesa i Fuster. L’any 1983 l’Ajuntament i els propietaris signaren la donació del Castell al poble de Capdepera.

Castillo de Capdepera El castillo de Capdepera es un recinto fortificado que cerraba el área de la primitiva villa de Capdepera, situada sobre la alquería de Benifilia. La construcción de éste empezó por los muros y tuvo que iniciarse en el año 1300 aproximadamente. Su posición estratégica pretendía el control de los accesos a Cala Rajada y Canyamel, el control de la comarca y las comunicaciones marítimas con Menorca.

Entre 1311 y 1328 los vecinos de los alrededores se instalaron en el interior, pero pronto protestaron por la escasez del espacio útil y por la dificultad de realizar actividades agrícolas y ganaderas. Las obras no se acabaron hasta 1386, momento en que había unas sesenta pequeñas casas y casi 200 habitantes, bajo la autoridad de un castellano, que contaba con un pequeño ejercito compuesto por efectivos locales. Los gabellins estaban obligados a defender el castillo y por eso tenían

CULTURA - CASTELL DE CAPDEPERA que pernoctar dentro de sus muros. A finales del siglo XVI, con el peligro de los desembarques turcos, toda la población de la región pasó a vivir dentro del castillo, llegando a construirse 150 casas.

Perdido su valor estratégico, el castillo se abandonó paulatinamente a partir del siglo XVII, creándose el nuevo núcleo de Capdepera, con viviendas más amplias, cómodas y accesibles.

En el siglo XVIII el recinto se convirtió en un cuartel bajo la autoridad de un gobernador y se levantó la actual casa del gobernador. En 1854 los militares abandonan el castillo y el año 1862, fue subastado por 4.252 pesetas; lo adquirieron las familias Quint-Safortesa y Fuster. El año 1983 el Ayuntamiento y los propietarios firmaron la donación del Castillo al pueblo de Capdepera.

CULTURE - CAPDEPERA CASTLE

Capdepera Castle: Capdepera Castle is a fortified structure that surrounded the primitive town of Capdepera, built on the Benifilia settlement. Its construction began with the walls and would have begun in around the year 1300. Its strategic position gave it control over access to Cala Rajada and Canyamel, control over the region as a whole and over maritime connections with Menorca. Between 1311 and 1328 the immediate neighbours moved inside its walls, but soon protested about the lack of useful space and the difficulty of carrying out agricultural and animal-rearing activities. Works were completed in 1386, when there were some seventy smallish houses inside and nearly 200 inhabitants.

Towards the end of the sixteenth century, with the threat of the Turkish landings, the region’s entire population moved to live within the castle, with a total of 150 houses being built.

In 1854 the military left the castle and in 1862 it was auctioned off for 4,252 pesetas; it was sold to the Quint-Safortesa and Fuster families. In 1983, the Town Council and the landowners signed the Castle over to the town of Capdepera.

“La cultura i el patrimoni a l’abast de tothom”

KULTUR - DIE BURG VON CAPDEPERA

Die Burg von Capdepera: Die Burg von Capdepera ist von einer Stadtmauer umgeben, die ursprünglich den kleinen Marktflecken Capdepera oberhalb der Siedlung von Benifilia begrenzte. Der Bau wurde wahrscheinlich um das Jahr 1300 mit den Mauern begonnen. Aufgrund seiner strategisch günstigen Lage konnten der Zugang zu den Buchten Cala Rajada und Canyamel sowie das umliegende Gebiet und die Seewege nach Menorca gut überwacht werden.

Zwischen 1311 und 1328 siedelten sich auch die Anwohner der umliegenden Dörfer in der Stadt an. Bald jedoch kam es aufgrund von Platzmangel und der Schwierigkeiten bei der Arbeit in Landwirtschaft und Viehzucht zu Protesten.

Die Bauarbeiten wurden 1386 abgeschlossen. Zu dieser Zeit bestand das Dorf aus sechzig kleinen Häusern und 200 Einwohnern.

Am Ende des 16. Jahrhunderts zog die gesamte Bevölkerung der Region hinter die Stadtmauern, da sie sich durch die mit Schiffen ankommenden Türken bedroht sahen. In dieser Periode wurden 150 weitere Häuser gebaut.

1854 verließen die Soldaten die Burg und 1862 wurde sie für 4 252 Peseten an die Fa-

milien Quint-Safortesa und Fuster versteigert. 1983 unterschrieben die Stadtverwal-

tung und die Burgbesitzer die Schenkung der Burg an das Dorf von Capdepera.

masmallorca.es

15

La Nostra Gent

Joan Llaneras, r o ’ d í u q r el mallo

E

l mallorquí Joan Llaneras, medalla d’or de ciclisme en pista en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i Sydney 2000, és un expert coneixedor dels millors racons de Mallorca per muntar en bicicleta. ‘Porrerenc’, de 39 anys, quan era petit mai no va pensar que la seva afició per la ‘dues rodes’ fora una mica més que un joc.

Però abans que pogués adonar-se estava entrenant ja en els circuits més durs d’Europa i pujava al pòdium dels elegits. Després de l’última olimpíada es va retirar i ara és el director esportiu del velòdrom Palma-Arena, un dels millors del món en el seu gènere.

Llaneras és un dels tres esportistes espanyols que més metalls ha aconseguit en tota la història

16

d’aquesta competició, al costat de la tenista Arantxa Sánchez Vicario i el piragüista David Cal. De tracte senzill i afable, assegura que les medalles d’or les guarda en un armari i no les mira mai.

Per adaptar-se al seu nou treball administratiu l’han ajudat virtuts pròpies de l’esport, com la disciplina i l’esperit de sacrifici. En la seva nova ocupació, ha assumit el repte de portar a l’illa les grans figures del ciclisme mundial.

Fins ara ha viscut a cavall de Girona i Porreres, però aquest estiu la seva dona i els seus dos fills -un nen de 10 anys i una nena de 7- es traslladaran definitivament amb ell a Porreres. Llaneras opina que l’illa és un lloc ideal per a la pràctica de cicloturisme. “Lo bo

de Mallorca és que hi ha moltes rutes diferents i no has de repetir sempre la mateixa”, afirma. Quan surt a muntar en bicicleta amb la família recorre els voltants de Porreres. Quan surt sol, un dels seus trajectes preferits és la Serra de Tramuntana. Proposa una excursió “que cap turista no s’hauria de perdre: Palma-Andratx, Valldemossa-Sóller, que ell realitza en tres o quatre hores.

La seva trajectòria professional està omplerta de reconeixements dins i fora de les Balears. L’últim, la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma. La gent el coneix i l’aprecia. I li ocorre amb freqüència que l’aborden al carrer per demanar-li autògrafs, a la qual cosa ell accedeix de bon grau.

Nuestra gente - La nostra gent

Nuestra Gente

Joan Llaneras, el mallorquín de oro El mallorquín Joan Llaneras, medalla de oro de ciclismo en pista en los Juegos Olímpicos de Pekín 2008 y Sydney 2000, es un experto conocedor de los mejores rincones de Mallorca para montar en bicicleta. ‘Porrerenc’, de 39 años, cuando era pequeño nunca pensó que su afición por la ‘dos ruedas’ fuera algo más que un juego. Pero antes de que pudiera darse cuenta estaba ya entrenando en los circuitos más duros de Europa y subiendo al podio de los elegidos. Después de la última olimpiada se retiró y ahora es el director deportivo del velódromo PalmaArena, uno de los mejores del mundo en su género.

Llaneras es uno de los tres deportistas españoles que más metales ha logrado en toda la historia de esta competición, junto a la tenista Arantxa Sánchez Vicario y el piragüista David Cal. De trato sencillo y afable, asegura que las medallas de oro las guarda en un armario y no las mira nunca. Para adaptarse a su nuevo trabajo administrativo le han ayudado virtudes propias del deporte, como la disciplina y el espíritu de sacrificio. En su nueva ocupación, ha asumido el reto de traer a la isla a las grandes figuras del ciclismo mundial.

Hasta ahora ha vivido a caballo entre Girona y Porreres, pero este verano su mujer y sus dos hijos –un niño de 10 años y una niña de 7- se trasladarán definitivamente con él a Porreres. Llaneras opina que la isla es un lugar ideal para la práctica de cicloturismo. “Lo bue-

no de Mallorca es que hay muchas rutas distintas y no tienes que repetir siempre la misma”, afirma.

Cuando sale a montar en bicicleta con la familia recorre los alrededores de Porreres. Cuando sale solo, uno de sus trayectos preferidos es la Serra de Tramuntana. Propone una excursión “que ningún turista debería perderse”: Palma-Andratx, Valldemossa-Sóller, que él realiza en tres o cuatro horas.

Su trayectoria profesional está plagada de reconocimientos dentro y fuera de Baleares. El último, la Medalla de Oro de la Comunidad Autónoma, en marzo. La gente le conoce y le aprecia. Y le ocurre con frecuencia que le abordan en la calle para pedirle autógrafos, a lo que él accede de buen grado.

masmallorca.es

17

Our People

Joan Llaneras, Mallorca’s golden boy Mallorcan Joan Llaneras, gold-medal winner for indoor cycling at both the 2008 Olympic Games in Peking and the Sydney Olympics in 2000, is an expert in the best areas to go cycling in Mallorca. Now 39 years of age, when he was younger, ‘Porrerenc’ never thought that his passion for ‘two wheels’ was anything more than a hobby. After the recent Games, he retired and is now working as sports director at the Palma-Arena velo-

18

drome, one of the best of its kind in the world.

Llaneras is one of the three Spanish athletes that have won the most medals in the history of this competition. In his new role, he has taken on the challenge of bringing big names from the world of cycling to the island.

He believes that the island is the ideal location for cyclotourism. “The great thing is that there are many different routes, so you don’t always have to do

the same one”, he says. When he goes out alone, one of his favourite routes is the Serra de Tramuntana. It constitutes a route that is “not to be missed by the tourist”: Palma-Andratx, ValldemossaSóller, which he completes in three or four hours.

His professional career has been much recognised both within and without the Balearic Islands. The latest being the Gold Medal of the Autonomous Community, in March last year.

Our People - Unsere Menschen

Unsere Menschen

Joan Llaneras,

e

g n ju ld o G r e h c s i Ein mallorquin

Olympischen Spielen in Peking 2008 und 2000 in Sydney die Goldmedaille im Radsport verliehen. Somit kennt er die besten Radtouren der Insel wie kein anderer. Der 39-jährige „Porrerenc” hätte sich als Kind nie träumen lassen, dass sein Hobby auf zwei Rädern ihn einst auf das Siegerpodest bringen sollte. Nach der letzten Olympiade zog er sich aus dem Radsport zurück und ist nun als Direktor der Radrennbahn Palma-Arena tätig, die weltweit zu den besten ihrer Art zählt.

Llaneras ist einer von drei spanischen Sportlern mit den meisten Medaillen in der Geschichte des spanischen Radsports. In seinem neuen Aufgabenbereich stellt er sich der Herausforderung, internationale Größen des Radsports auf die Insel zu locken.

In seinen Augen ist Mallorca der ideale Ort für die Ausübung dieser Sportart. „Glücklicherweise stehen auf der Insel viele verschiedene Routen zur Auswahl, das sorgt für Abwechslung“, so Llaneras. Wenn

er alleine losradelt, fährt er am liebsten in der Serra de Tramuntana.

Er schlägt eine Route vor, „die sich kein Tourist entgehen lassen sollte“: Palma-Andratx, Valldemossa-Sóller. Diese Tour lässt sich in drei bis vier Stunden bewerkstelligen.

Während seiner beruflichen Laufbahn wurden dem Profisportler auf der Insel und auch über deren Grenzen hinaus zahlreiche Preise verliehen, zuletzt die Goldmedaille der Autonomen Verwaltungsregion im vergangenen März.

masmallorca.es

19

Gastronomia

Gambes amb Formatge MaonĂŠs 20

Gambes amb formatge Maonés GAMBES AMB FORMATGE MAONÉS INGREDIENTS: • 32 gambes grans • 1 cullerada sopera de cebollí picat • 1/2 poma golden • 2 raïms • sal i oli PER AL SÈRUM DE FORMATGE: • 150 grs. aigua • 75 grs. formatge maonés curat PER AL BROU: • 1 l. aigua • 1/2 pastanaga • 1/2 ceba • unes fulles de julivert • uns fils de safrà • 250 grs. fons neutre de tapioca ELABORACIÓ: PER AL BROU DE GAMBES: llevar el cap i pelar les gambes ,confeccionar un brou amb un litre d’aigua mes els caps i les pells de les gambes. incorporar al brou la pastanaga trossejada, la ceba, el julivert i els fils de safrà .

Deixar coure el brou a foc suau durant una hora; colar el brou i posar-lo altra vegada sobre el foc; quan el brou comenci a bullir, incorporar el fons neutre de tapioca. Coure a foc suau fins que el brou adquireixi una consistència més o menys densa. Reservar fins que estigui fred PER AL SÈRUM DE FORMATGE MAONÉS: Ratllar els 75 grs. de formatge maonés. Posar a escalfar 150 grs. d’aigua, controlar la temperatura de l’aigua amb l’ajuda d’un termòmetre i escalfar fins a 60 ºC. Incorporar el formatge ratllat i retirar del foc.

Triturar amb un turmix la barreja d’aigua i formatge. D eixar reposar 24 h. en el frigorífic.

PRESENTACIÓ: Condimentar les cues de les gambes amb un poc de sal, marcar les gambes en una planxa calenta amb un poc d’oli d’oliva disposar en el centre del plat les gambes marcades amb uns daus de poma golden i de raïm, posar sobre les gambes unes cullerades de brou de gamba lligat. és important que la temperatura del brou sigui tèbia Acabar el plat disposant sobre les gambes un poc de brou de formatge maonés.

masmallorca.es

21

Gastronomía

Gambas con queso mahonés GAMBAS CON QUESO MAHONÉS

INGREDIENTES: • 32 gambas grandes • 1 c/s cebollino picado • 1/2 manzana golden • 2 uvas • sal y aceite PARA EL SUERO DE QUESO: • 75 grs. queso mahonés curado • 150 grs. agua PARA EL CALDO: • 1 l. agua • 1/2 zanahoria • 1/2 cebolla • unas hojas de perejil • unas hebras de azafrán • 250 grs. fondo neutro de tapioca

ELABORACIÓN: PARA EL CALDO DE GAMBAS: Quitar la cabeza y pelar las gambas, confeccionar un caldo con un litro de agua mas las cabezas y las pieles de las gambas. incorporar al caldo la zanahoria troceada, la cebolla, el perejil y las hebras de azafrán, dejar cocer el caldo a fuego suave durante una hora. Colar el caldo y ponerlo otra vez sobre el fuego, cuando el caldo arranque a hervir, incorporar el fondo neutro de tapioca. Cocer a fuego suave hasta que el caldo adquiera una consistencia mas o menos densa. Reservar hasta que se nos enfrie PARA EL SUERO DE QUESO MAHONÉS: Rallar los 75 grs. de queso maohnés, poner a calentar 150 grs. de agua Controlar la temperatura del agua con la ayuda de un termómetro y calentar hasta 60 ºC. Incorporar el queso rallado y retirar del fuego.

Triturar con una turmix la mezcla de agua y queso. dejar reposar 24 h. en el frigorífico.

PRESENTACIÓN: Condimentar las colas de las gambas con un pococ de sal, marcar las gambas en una plancha caliente con un poco de aceite de oliva, disponer en el centro del plato las gambas marcadas con unos dados de manzana golden y de uva. Poner sobre las gambas unas cucharadas de caldo de gamba, es importante que la temperatura del caldo sea templada.

Acabar el plato disponiendo sobre las gambas un poco de suero de queso mahonés.

Gastronomy - Gastronomie “PRAWNS WITH MAHÓN CHEESE” INGREDIENTS: • 32 large prawns • 1 tablespoon chopped spring onion • golden apple • 2 grapes • salt and oil Cheese sauce: • 75 g. cured Mahón cheese • 150 g. water Stock: • 1 l. water • carrot • onion • parsley • saffron • 250 g. tapioca

INSTRUCTIONS Prawn stock: • Peel the prawns • Make the stock using the heads and shells of the prawns, sliced carrots, onion, parsley and saffron, cook on a slow heat for one hour, strain and reheat.

• When the stock begins to boil, add the tapioca stock, cook on a slow heat until the liquid acquires a custard-like consistency, set aside until cold.

For the Mahón cheese sauce: • grate 75 g. Mahón cheese • heat 150 g. water • monitor the temperature of the

water and heat to 60 ºC • add the grated cheese and remove from the heat • Crush the mixture in a blender, leave it to settle for 24h in the fridge.

Presentation: • Season the prawns with salt and brown them in a hot pan with a small amount of olive oil.

• Put the browned prawns en the centre of the plate, with diced golden apples and grapes.

• Pour spoonfuls of warm stock over the prawns, and then add the Mahón cheese sauce.

GARNELEN MIT QUESO DE MAHÓN (MAHÓNKÄSE) ZUTATEN: • 32 große Garnelen • 1 EL gehackter Schnittlauch • Apfel (Golden Delicious) • 2 Weintrauben • Salz und Olivenöl Käsesauce: 7 • 5 g gereifter Mahónkäse (curado) • 150 g Wasser Gemüsefond: • 1 l Wasser • Karotte • Zwiebel • Petersilie • Safran • 250 g Maniok

ZUBEREITUNG Garnelenfond: - Garnelen pulen - Aus den Garnelenköpfen und –schalen, der gewürfelten Karotte und der Zwiebel, dem Schnittlauch und dem Safran einen Fond kochen und bei niedriger Flamme eine Stunde lang köcheln lassen.

Anschließend abgießen und nochmals kochen.

- Wenn der Fond zu kochen beginnt, den Maniokfond hinzugeben, bei niedriger Flamme köcheln lassen bis er dickflüssig wird und anschließend kalt stellen.

Für die Mahonéskäsesauce: - 75 g Mahónkäse - 150 g Wasser kochen - die Wassertemperatur mit ei-

nem Thermometer kontrollieren und es kochen lassen bis 60 ºC erreicht werden - den geriebenen Käse beimengen und die Sauce vom Herd nehmen - die Mischung in einen Mixer geben und 24 Stunden lang im Kühlschrank kalt stellen.

Serviervorschlag: - Die Garnelen salzen und in einer heißen Pfanne kurz mit ein wenig Olivenöl anbraten.

- Die gebratenen Garnelen in der Tellermitte mit Apfel- und Traubenwürfeln anrichten.

- Anschließend einige Esslöffel Garnelenfond auf die Garnelen gießen und die Mahónkäsesauce darüber geben.

masmallorca.es

23

El Consell de Mallorca recomana:

LA FESTA DE

MOROS I CRISTIANS

DE SÓLLER, UNA DE LES MÉS GENUÏNES DE MALLORCA

La festa dels Moros i Cristians de Sóller, al nord-oest de l’illa, commemora la gesta escomesa el 1561, quan la població local es va enfrontar a un atac de pirates turcs i algerians. Coneguda com Es Firó, se celebra el dilluns posterior al segon diumenge de maig i és una de les més arrelades del calendari local. Té una base profundament religiosa i un component lúdic, però és el seu vessant teatral el que la converteix en única en el seu gènere. Els participants, majoritàriament joves del poble, es divideixen en dos bàndols -moros i cristians- es disfressen amb gran element ornamental i escenifiquen la batalla que acaba amb la victòria cristiana.

La representació rememora l’ocorregut a la vall de Sóller a la matinada de l’11 de maig de 1561, quan els guardes de la barraca del Coll de s’Illa van veure

24

masmallorca mallorca.es masmallorca.es mallorca

com arribaven a la zona portuària de Ses Puntes 23 vaixells amb 1.800 soldats turcs i algerians. A la refrega van jugar un important paper les dones de la localitat - “ses valentes dones” -, que van matar dos pirates amb el garrot d’una porta.

Les incursions sarraïnes van ser molt comunes durant els segles XV, XVI i XVII. L’atac de 1561 coincideix amb la restauració del domini turc a la Mediterrània. En aquesta època les costes de les Balears sofreixen repetides incursions, que a Mallorca es produeixen especialment a les poblacions d’Alcúdia, Andratx, Pollença i Sóller. Mut testimoni dels fets són les atalaies de vigilància repartides per tota l’illa -en el cas de Sóller la de “Sa Torre Picada”, a la Costa de l’Atalaia- que avui en dia poden visitar-se com a part del recorregut dels circuits culturals.

El Consell de Mallorca recomienda: LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS DE SÓLLER, UNA DE LAS MÁS GENUINAS DE MALLORCA La fiesta de Moros y Cristianos de Sóller, al noroeste de la isla, conmemora la hazaña acometida en 1561, cuando la población local se enfrentó a un ataque de piratas turcos y argelinos. Conocida como Es Firó, se celebra el lunes posterior al segundo domingo de mayo y es una de las más enraizadas del calendario local. Tiene una base profundamente religiosa y un componente lúdico, pero es su vertiente teatral lo que la convierte en única en su género. Los participantes, en su mayoría jóvenes del pueblo, se dividen en dos bandos -moros y cristianos- se disfrazan con gran elemento ornamental y escenifican la batalla que termina con la victoria cristiana.

La representación rememora lo ocurrido en el valle de Sóller en la madrugada del 11 de mayo de 1561, cuando los guardas de la barraca del Coll de s’Illa vieron cómo arribaban a la zona portuaria de Ses Puntes 23 barcos con 1.800 soldados turcos y argelinos. En la refriega jugaron un importante papel las mujeres de la localidad -”ses valentes dones”-, que mataron a dos piratas con la tranca de una puerta.

Las incursiones sarracenas fueron muy comunes durante los siglos XV, XVI y XVII. El ataque de 1561 coincide con la restauración del dominio turco en el Mediterráneo.

En esta época las costas de Baleares sufren repetidas incursiones, que en Mallorca se producen especialmente en las poblaciones de Alcúdia, Andratx, Pollença y Sóller. Mudo testigo de los hechos son las atalayas de vigilancia repartidas por toda la isla -en el caso de Sóller la de Sa Torre Picada, en la Costa de la Atalaya- que hoy en día pueden visitarse como parte del recorrido de los circuitos culturales.

25

Camino Son Net, s/n - 07149 Puigpunyent - wwww.esratxohotel.com

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07 607 55 40 55 cofib@wanadoo.es Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)

The Consell de Mallorca recommends:

THE SÓLLER MOORS AND CHRISTIANS FESTIVAL,

ONE OF THE MOST AUTHENTIC IN MALLORCA The Moors and Christians Festival in Sóller, to the north east of the island, commemorates the great feat of 1561, when the local population beat off an attack by Turkish and Algerian pirates. Known as Es Firó, the holiday is celebrated on the Monday following the second Sunday in May and is one of the most deeply-rooted of the local calendar. It is religious in origin and is a playful event, but it is its theatrical element that makes it unique. The participants, for the

28

large part, young people from the town itself, split into two sides – the Moors and the Christians –, dressing up and recreating the battle which ended with a Christian victory.

The re-enactment commemorates the battle which took place on 11th May in the year 1561, when guards of the Coll de S’Illa barracks looked out and saw 23 boats with 1800 Turkish and Algerian soldiers arriving. Women played an important role in the scuffle, killing two pirates with the crossbar

of a door. Saracen raids were very common throughout the 15th, 16th and 17th centuries. During this time, there were repeated raids all along the Balearic coastline, with Mallorcan towns Alcúdia, Andratx, Pollença and Sóller suffering the most.

The watchtowers spread throughout the island remain as silent witnesses of past events – in Sóller, for example, the Sa Torre Picada, on the Costa de la Atalaya – and can be visited today as part of the many cultural routes.

Der Consell de Mallorca empfiehlt:

DIE FIESTA DER MOROS Y CRISTIANOS VON SÓLLER IST EINES DER URTÜMLICHSTEN VOLKSFESTE VON MALLORCA. Mit dem Fest der Mauren und Christen von Sóller im Nordosten der Insel gedenken die Einwohner einer Heldentat aus dem Jahre 1561, bei der die Bevölkerung sich gegen einen Angriff von türkischen und algerischen Piraten zur Wehr setzte. Es ist unter dem Namen „Es Firó“ bekannt, wird am Montag nach dem zweiten Sonntag im Mai gefeiert und gilt als traditionsträchtiges Ereignis im lokalen Veranstaltungskalender.

Das Fest hat einen religiösen Charakter und auch eine spielerische Komponente. Jedoch ist es letztendlich ihre theatralische Seite, welche diese Feierlichkeit so einzigartig macht. Die Hauptakteure sind dabei vorwiegend die Jugendlichen des Dorfes.

Sie teilen sich in zwei Gruppen, die Mauren und die Christen auf, verkleiden sich und geben eine Schlacht zum Besten, aus der die Christen als Sieger hervorgehen.

Dieses Spektakel erinnert an den 11. Mai 1561, an dem die Wachmänner der Baracke von Coll de s’Illa die Ankunft von 23 Schiffen mit 1 800 türkischen und algerischen Soldaten an Bord erspähten. Während des Kampfes spielten die einheimischen Frauen eine wichtige Rolle zumal sie zwei Soldaten mit einer Türklinke zu Fall brachten.

Im 15., 16. und 17. Jahrhundert kam es häufig zu Übergriffen durch die Sarazenen. Die Balearischen Inseln fielen während dieser Zeit häufig Beutezügen zum Opfer. Auf Mallorca wurden vor allem Alcúdia, Andratx, Pollença und Sóller von den Piraten aufgesucht.

Als stumme Zeitzeugen dieser Ereignisse finden sich noch heute Wachtürme auf der ganzen Insel. In Sóller steht Sa Torre Picada an der Küste von Atalaya, der auf der Strecke der kulturellen Rundwanderwege liegt und besucht werden kann.

masmallorca.es

29

Productes Típics GANIVETERIA ORDINAS-LUCMAJOR, segueix avui en dia en el tradicional ofici de ganiveter.

E

l fort d’aquest taller artesà és la fabricació de les típiques navalles mallorquins amb el mànec d’asta de be i els ganivets de cuina mallorquins. També fabrica tot tipus d’eines de cort relacionades sempre amb el món rural de les illes com poden ser xerracs, tisores d’esquilar ovelles, tisores de podar, falçs, destrals, pales per arreglar palmeres, eines per empeltar arbres, etc.

Es pot destacar que existeixen set models de navalles mallorquines diferents: el Trinxet, el més popular per la seva forma de mitja lluna, utilitzat per tallar el pa pagès; el “d’empeltar”, utilitzat per fer empelts; el de pescador, per tallar fil de pescar; el de pastor, utilitzat molt per a la cacera i esbotzar animals; l’Etxurat i el de Porquer, utilitzats ambdós en el camp; i finalment la Gatzolla, també amb forma corba no tan pronunciada com el Trinxet, que s’utilitza per a la vinya.

30

Els mànecs els fabriquem en diferents materials, sent els més populars els d’asta de be. També es fabriquen amb asta de cérvol, fusta de olivera, fusta premsada, etc.

L’acer utilitzat és de dos tipus: el més tradicional és l’acer carboni, conegut com a ferro en rovellar-se si es deixa moll. Després utilitzem el acer inoxidable amb diferents aliatges per a un millor tremp.

Els ganivets de cuina mallorquins tenen una forma punteguda amb el mànec tornejat de forma rodona fabriquem quatre mesures per pelar patates, tallar formatge, carn i el mes gran per a verdures etc.

Existeixen varietats per a usos diferents, com poden ser els ganivets de matança, matadora, peladora, desossador, de cop per a ossos, etc.

Lluc Ordinas segueix en aquest ofici, on la família porta quatre generacions. Posseïm la carta de mestre artesà i el nostre taller està declarat empresa artesana.

Productos Típicos GANIVETERIA ORDINAS-LUCMAJOR,

sigue hoy en día en el tradicional oficio de cuchillero.

El fuerte de este taller artesano es la fabricación de las típicas navajas mallorquinas con el mango de asta de cordero y los cuchillos de cocina mallorquines. También fabrica todo tipo de herramientas de corte relacionadas siempre con el mundo rural de las islas como pueden ser serruchos, tijeras de esquilar ovejas, tijeras de podar, hoces, hachas, palas para arreglar palmeras, herramientas para injertar árboles, etc.

Cabe destacar que existen siete modelos de navajas mallorquinas diferentes: el Trinxet, el más popular por su forma de media luna, utilizado para cortar el pan payés; el “d’empeltar”, utilizado para hacer injertos; el de pescador, para cortar hilo de pescar; el de pastor, utilizado mucho para la caza y destripar animales; el Etxurat y el de Porquer, utilizados ambos en el campo; y por último la Gatzolla, también con forma curva no tan pronunciada como el Trinxet, que se utiliza para la viña.

Los mangos los fabricamos en diferentes materiales, siendo los más populares los de asta de cordero. También se fabrican con asta de ciervo, madera de olivo, madera prensada, etc.

El acero utilizado es de dos tipos: el más tradicional es el acero carbono, conocido como hierro al oxidarse si se deja mojado. Luego utilizamos el acero inoxidable con diferentes aleaciones para un mejor temple. Los cuchillos de cocina mallorquines tienen una forma puntiaguda con el mango torneado de forma redonda fabricamos cuatro medidas para pelar patatas, cortar queso, carne y el mas grande para verduras etc. Existen variedades para

usos distintos, como pueden ser los cuchillos de matanza, matadora, peladora, deshuesadora, de golpe para huesos, etc.

Lluc Ordinas sigue en este oficio, donde la familia lleva cuatro generaciones. Poseemos la carta de maestro artesano y nuestro taller está declarado empresa artesana.

masmallorca.es

31

Typische Produkte In der GANIVETERIA ORDINAS-LUCMAJOR wird noch heute der traditionellen Beruf des Messerschmieds ausgeübt.

D

er kunsthandwerkliche Betrieb widmet sich der Herstellung typisch mallorquinischer Messer mit Griffen aus Schafshorn sowie mallorquinischer Küchenmesser. Auch alle Arten von Schneidewerkzeugen, die mit dem Landleben auf den Inseln in Verbindung stehen, wie z.B. Handsägen, Schermesser für die Schafschur, Gartenscheren, Sicheln, Äxte, Geräte für die Palmenbeschneidung, Werkzeuge zur Baumveredelung etc. werden hier fabriziert.

Unter den mallorquinischen Messern findet sich eine beachtliche Anzahl von elf

ge Schneide und ist sicherlich das bekannteste.

Das „d’empeltar“ wird zur Baumveredelung verwendet, das Fischermesser zum Durchtrennen der Angelschnur, das Schäfermesser bei der Jagd und dem Ausnehmen der Tiere und die Modelle „Etxurat“ und „Porquer” auf dem Feld. Das „Gatzolla“ wiederum kommt bei der Weinernte zum Einsatz und besitzt wie das „Trinxet” eine runde Klinge, die jedoch weniger gebogen ist. verschiedenen Modellen: das „Trinxet“ wird zum Aufschneiden von Landbrot verwendet, hat eine halbmondförmi-

Die Griffe werden aus verschiedenen Materialien gefertigt, meist jedoch aus Schafshorn. Andere werden beispielsweise aus Hirschgeweih, Olivenholz oder Pressholz fabriziert.

Lluc Ordinas gilt als kunsthandwerklicher Meister und ist nach wie vor in diesem Beruf, in dem sich die Familie seit vier Generationen übt, tätig.

32

más

Local Produce

allorca

ORDINAS-LLUCMAJOR CUTLER’S, continues to this day in the traditional cutler profession.

This craft workshop is dedicated to the manufacture of the typical Mallorcan penknives with ram’s horn handle and Mallorcan kitchen knives. Here, all manner of cutting tools related to the islands’ rural existence are manufactured, such as handsaws, sheepshears, sickles, axes, blades for trimming palm trees, tree grafting tools, etc.

There are in fact seven different models of Mallorcan penknife: the Trinxet, the most popular due to its half-moon shape, for cutting farmhouse bread; the D’Empeltar, for grafting; the Fisherman’s penknife, for cutting fishing wire; the Shepherd’s knife, for game and skinning animals; the Etxurat and the Porquer, both used in the field; and finally the Gatzolla, also curved, though not as much so the Trinxet, that is used for vines.

The handles are manufactured using different materials, with ram’s horn being the most popular material. They also come made from stag’s horn, olivewood, laminated wood, etc.

Lluc Ordinas, considered a master of the trade, continues in this profession which has been passed down through his family for four generations.

masmallorca.es

33

®

Excursions PUIG DE GARRAFA PUIG DE GARRAFA

Distància recorreguda: 5,59 quilòmetres.

Altitud mín: 89 metres, màx: 461 metres Desnivell acum. pujant: 394 metres, baixant: 409 metres Grau de dificultat: Moderat.

Temps: 3 hores 43 minuts Descripció: L’excursió la començarem al Coll Andritxol, just devora dels dipòsits d’aigua. En aquest punt agafarem un camí ascendent amb una inclinació molt pronunciada que ens durà fins a dalt de la carena del Puig de Garrafa.

Arribarem fins devora de la torre de vigilància que hi ha a la atalaia del Puig de Garrafa.

Des d’allà agafarem una altre vegada camí de baixada però

34

Distancia recorrida: 5,59 Km. Altitud mín: 89 metros, máx: 461 metros.

Desnivel acumulado subiendo: 394 metros bajando: 409 metros.

Grado de dificultad: Moderado.

Tiempo: 3 horas y 43 minutos.

no per on havíem pujat si no per un altre xaragall que ens portà just devora del poble d’Andratx. El camí de descens també té una forta pendent, i s’ha d’anar amb molta cura si està banyat, ja que pot provocar més d’una patinada.

Al arribar al poble d’Andratx ens dirigim una altre vegada cap al Coll Andritxol, ara però per un caminoi ran ran de la carretera.

Descripción: La excursión la empezaremos en el Coll Andritxol, justo al lado de los depósitos de agua. En este punto cogeremos un camino ascendente con una inclinación muy pronunciada que nos lleva hasta la sierra del Puig de Garrafa.

Llegaremos hasta la torre de vigilancia que hay en la atalaya del Puig de Garrafa. Desde allí cogeremos otra vez camino de bajada pero no por donde hemos subido sino por otro camino que nos lleva justo al lado del pueblo de Andratx. El camino de descenso también tiene una fuerte pendiente, y se tiene que ir con mucho cuidado si está mojado, ya que puede provocar más de un patinazo.

Al llegar al pueblo de Andratx nos dirigimos otra vez hacía el Coll Andritxol por un camino al lado de la carretera.

Excursiones - Ausfluge PUIG DE GARRAFA Length of route: 5.59km.

Altitude: min 89 metres, max 461 metres.

Total incline going up: 394 metres, going down: 409 metres.

Level of difficulty: Moderate.

Time: 3 hours and 43 minutes.

We begin the excursion at Coll Andritxol, right next to the water tanks. From here, we plot an uphill course with a very pronounced incline which takes us as far as the Puig de Garrafa sierra. We arrive at the watchtower in Puig de Garraga. From there, we take a route back downhill, not the way we came up, but another route that takes us alongside the town of Andratx. The descent is also steep, and must be approached very carefully when wet, because it can be very slippy.

Upon arrival in the town of Andratx, we head once again in the direction of Coll Andritxol along a path to the side of the main road.

www.xaragall.es

Puig de Garrafa PUIG DE GARRAFA Zurückgelegte Entfernung: 5,59 km Höhe mind.: 89 m max.: 461 m Höhenunterschied bei der Aufstieg: 394 m, bei der Abstieg: 409 m Schwierigkeitsgrad: Mittel Dauer: 3 Std. 43 Min. Wir starten unseren Ausflug am Coll Andritxol, direkt neben den Wassertanks.

Dort nehmen wir es mit einer ziemlich steil aufsteigenden Anhöhe auf, die uns in die Sierra del Puig de Ga-

rrafa führt. Wir kommen nun an einen Wachturm, der sich auf der Warte von Puig de Garrafa befindet. Zum Abstieg schlagen wir nun einen anderen Weg ein, der uns direkt am Dorf Andratx vorbeiführt. Auch der Abstieg ist recht steil und vor allem bei feuchtem Boden ist hier Vorsicht geboten, da man leicht ausrutschen kann.

Wenn wir in Andratx ankommen, gehen wir in Richtung Coll Andritxol auf einem Weg neben der Landstraße weiter.

masmallorca.es

35

Llucmajor - SantanyĂ­

36

Oci i Esport

CICLORUTA: Llucmajor – Sa Rápita – Colonia Sant Jordi Santanyí – Cala Figuera – Porto Colom – Felanitx – Porreres - Llucmajor.

Kms: 125,775 kms.

Dificultad: Media Puntos de interés.

Sa Rapita **** Colonia Sant Jordi *** Cala Figuera *** Porto Colom *** Alqueria Blanca *** Calonge ** S’Horta ** Faro Ses Salines ****

DESCRIPCIÓN En esta ruta visitaremos varias de la playas y calas situadas en el sureste insular, pertenecientes a los términos municipales de Campos y Santanyí. En cualquier de ellas, y otras muchas de la zona, podremos disfrutar de un baño en sus cristalinas aguas. En toda la zona existen restaurantes con una amplia oferta en pescados y especialidades marineras.

La segunda parte del recorrido transcurre por zonas rurales típicas de Mallorca y con un índice de urbanización muy bajo. Salimos de Llucmajor por el tranquilo Camí de Cala Pi, para luego girar a la izquierda en la MA-6014 y después a la derecha en la MA-6015, que nos conducirá a S’Estanyol y, pedaleando a escasos metros del mar, con la vista de Cabrera a nuestra derecha, llegar a la maravillosa playa de Sa Rápita.

Seguimos por la MA-6030 y giramos de nuevo a la MA-6040 que no dejaremos hasta llegar a la Colonia de Sant Jordi. Desde allí, por la MA-6100 llegaremos a Ses Salines y a Es Llombards, donde tenemos la opción de llegar hasta el Faro de Ses Salines, lo que supondría alargar la ruta en unos 19 kms.

Sin entrar en Santanyí, giraremos hacia Cala Figuera, otra de las playas que recomendamos en este

recorrido. Podemos regresar hacia Santanyí por la misma carretera o bien hacerlo por el camino de Sa Bassa Serra, muy cercano al parque natural de Mondragó (colindante con Cala Figuera).

Por la MA-16 pasaremos por S’Alqueria Blanca, Calonge y S’Horta, desde donde llegaremos a Porto Colom, donde recomendamos hacer el recorrido completo y, a ser posible, llegar hasta el faro.

Regresamos a S’Horta, desde donde nos dirigimos a Es Carritxó y de allí, por la MA-14 a Felanitx.

Por la MA-5120, dirección Campos, giramos a la derecha al cabo de 1 km. por el camino de Son Mesquida, que nos conduce a Porreres y, desde allí, una vez superada la dificultad de Sa Bastida, a Llucmajor por la MA-5020.

Ruta en formato pdf y tracks para GPS en:

masmallorca.es

37

CICLORUTA: Llucmajor – Sa Rápita – Colonia Sant Jordi Santanyí – Cala Figuera – Porto Colom – Felanitx – Porreres - Llucmajor.

Kms: 125,775 kms.

Dificultat: Mitja Punts d’interès: Sa Rapita **** Colonia Sant Jordi *** Cala Figuera *** Porto Colom *** Alqueria Blanca *** Calonge ** S’Horta ** Faro Ses Salines ****

DESCRIPCIÓ En aquesta ruta visitarem algunes de la platges i cales situades al sud-est insular, pertanyents als termes municipals de Campos i Santanyí. A qualsevol d’elles, i moltes d’altres de la zona, podrem gaudir d’un bany en les seves cristal·lines aigües. A tota la zona existeixen restaurants amb una àmplia oferta d’especialitats marineres.

La segona part del recorregut transcorre per zones rurals típiques de Mallorca i amb un índex d’urbanització molt baix. Sortim de Llucmajor pel tranquil Camí de Cala Pi, per després girar a l’esquerra a la MA-6014 i després a la dreta a la MA-6015, que ens

conduirà a S’Estanyol i, pedalejant a escassos metres del mar, amb la vista de Cabrera a la nostra dreta, arribar a la meravellosa platja de Sa Rápita. Continuem per la MA-6030 i girem novament a la MA-6040 que no deixarem fins arribar a la Colonia de Sant Jordi. Des d’allà, per la MA-6100 arribarem a Ses Salines i a Es Llombards, on tenim l’opció d’arribar fins el Far de Ses Salines, el que suposaria allargar la ruta uns 19 kms.

Sense entrar a Santanyí, girarem cap a Cala Figuera, una altra de les platges que recomanem en aquest recorregut. Podem regressar cap a Santanyí per la mateixa carretera o bé

fer-lo pel camí de Sa Bassa Serra, molt proper al parc natural de Mondragó (confrontant amb Cala Figuera).

Per la MA-16 passarem per S’Alqueria Blanca, Calonge i S’Horta, des d’on arribarem a Porto Colom, on recomanem fer el recorregut complet i, si pot ser, arribar fins el far.

Tornem a S’Horta, des d’on ens dirigim a Es Carritxó i d’allà, per la MA-14 a Felanitx.

Per la MA-5120, direcció Campos, girem a la dreta al cap d’un km. pel camí de Son Mesquida, que ens condueix a Porreres i, des d’allà, una vegada superada la dificultat de Sa Bastida, a Llucmajor per la MA-5020.

Fahrradtouren

ROUTE: Llucmajor – Sa Rápita – Colonia Sant Jordi – Santanyí Cala Figuera – Porto Colom – Felanitx – Porreres - Llucmajor.

Gesamtstrecke: 125,775 kms.

Schwierigkeitsgrad: Ein Halb

BESCHREIBUNG Von Llucmajor aus fahren wir auf den verkehrsberuhigten Camí de Cala Pi, biegen anschließend links auf die MA-6014 ab und dann rechts auf die MA-

6015 ab. Diese Straße führt nach S’Estanyol, wo wir nur wenige Meter von der Küste entfernt und mit Blick auf Cabrera zu unserer Rechten in die Pedale treten, bis wir an einem traumhaften Strand namens Sa Rápita ankommen.

Wir begeben uns nun auf die MA-6030, biegen dann erneut auf die MA-6040 ab und bleiben auf dieser Straße, bis wir in Colonia de Sant Jordi erreichen.

Dort fahren wir auf die MA6100 in Richtung Ses Salines und Es Llombards, wo man alternativ bis zum Leuchtturm von Ses Salines weiterradeln kann, allerdings jedoch einen 19 km langen Umweg auf sich nehmen muss.

Wir fahren an Santanyí vorbei und biegen anschließend in Richtung Cala Figuera ab, ein weiterer Strand, der auf dieser Strecke einen Besuch lohnt.

Nun können wir auf demselben Weg in Richtung Santanyí weiterfahren oder den Weg von Sa Bassa Serra einschlagen, der am Naturpark Mondragó vorbeiführt und an die Bucht

Cala Figuera angrenzt.

Die Landstraße MA-16 bringt uns nach S’Alqueria Blanca, Calonge, S’Horta und weiter nach Porto Colom. Wir empfehlen dort den Weg bis zum Leuchtturm weiterzufahren.

Nun fahren wir zurück nach S’Horta, von dort aus nach Es Carritxó und anschließend weiter auf der MA-14 nach Felanitx.

Danach geht es weiter auf der MA-5120 in Richtung Campos, und nach einer Linkskurve zum 1 km entfernten Kap auf dem Weg von Son Mesquida. Dieser führt uns nach Porreres und nachdem wir die Anhöhe von Sa Bastida gemeistert haben, fahren wir auf der MA-5020 zurück nach Llucmajor.

masmallorca.es

39

Cycle tourism R outes

ROUTE: Llucmajor – Sa Rápita – Colonia Sant Jordi – Santanyí Cala Figuera – Porto Colom – Felanitx – Porreres - Llucmajor.

Length: 125,775 kms.

Difficulty: Moderate Points of interest: Sa Rapita **** Colonia Sant Jordi *** Cala Figuera *** Porto Colom *** Alqueria Blanca *** Calonge ** S’Horta ** Faro Ses Salines ****

DESCRIPTION We depart from Llucmajor along the quiet Camí de Cala Pi, then take a left turn onto the MA- 6014 and then right onto the MA-6015, which will take us to S’Estanyol and, pedalling just a few metres from the sea, with views of Cabrera to our right, we arrive at the wonderful Sa Rápita beach.

We continue along the MA-6030 and turn back onto the MA-6040 which we will not leave until arriving at Colonia de Sant Jordi.

From there, taking the MA-6100, we will arrive at Ses Salines and Es Llombards, where we have the option of continuing as far as the Ses Salines lighthouse, extending the route by some 19km.

Without going into Santanyí, we will turn towards Cala Figuera, another of the beaches recommended on this route.

40

We can return to Santanyí along the same roadway or take the Sa Bassa Serra road, which runs very close to the Mondragó natural park (adjacent to Cala Figuera).

Following the MA-16 we will pass through S’Alqueria Blanca, Calonge and S’Horta, from where we will arrive at Porto Colom, where we recommend the full route, including, where possible, getting as far as the lighthouse.

We return to S’Horta, from where we head towards Es Carritxó and from there, take the MA14 to Felanitx.

Following the MA-5120, towards Campos, we turn to the right after 1km along the Son Mesquida road, which takes us to Porreres and, from there, once past the difficulty of Sa Bastidad, on to Llucmajor along the MA-5020.

mas masmallorca mallorca.es .es masmallorca.es

Ca de conills Origen És, de les races de cans de les nostres Illes, la més desconeguda pels amants d’aquests animals. De les dades existents, sembla que és una població local molt antiga, integrada dins el grup de cans mediterranis d’origen faraònic, seleccionada funcionalment per la caça del conill.

Característiques Degut principalment a la manca d’un prototipus definit per aquesta agrupació, existeix molta variació morfològica, ja que la selecció s’ha fet fonamentalment segons les necessitats del caçador. La majoria d’exemplars són de grandària mitjana – petita, malgrat es troben també animals més grans i alts.

Disposen d’una bona dentadura i la seva mossegada és en tisora.

Les orelles són mòbils, dretes i cap endavant en situació d’atenció i cap

els conills, ajudant-se de l’olfacte, la vista i l’oïda. El nom-

enrera o plegades en repòs.

bre d’animals tipificats com a d’aquesta població no està

El cos és més llarg que no alt, as-

ben definit, degut a la

pecte aquest més notori en els ani-

seva variabilitat, però

mals petits que, principalment per

no és molt nombrós,

la curtesa de les cames, manifesten

per la qual cosa la pri-

una clara desproporció d’altària.

mera feina a fer, abans

La pell és gruixada i el pèl, varia

que el mestissatge que

de curt (2 cm) i fi a aspre i de mi-

s’ha iniciat faci més

tja llargària. El color de capa més

mal, és elaborar el pro-

freqüent és el vermell-taronja clapat

totipus racial, al efec-

de blanc.

tes de tenir un camí

El Ca de conills és, en general,

obert no sols a la selecció funcional, la caça de conills, que

d’aspecte molt rústic, àgil i veloç i

s’ha de seguir i potenciar, sinó també al de la normalització

té un gran instint natural per cercar

morfològica, necessària en tota raça.

42

FAUNA I FLORA: Ca de Conills

CA DE CONILLS

y

hacía

atrás

o

dobladas

en

reposo.

El cuerpo es más largo que alto, aspecto éste

Origen

más notorio en los animales pequeños que,

Es, de las razas de perros de nuestras Is-

principalmente por lo corto de las piernas, ma-

las, la más desconocida por los amantes de

nifiestan una clara desproporción de tamaño.

estos animales. De los datos existentes, pa-

La piel es gruesa y el pelo, varía de cor-

rece que es una población local muy antigua,

to (2 cm) y fino a áspero y medio lar-

integrada dentro del grupo de perros medi-

go. El color del pelaje más frecuente es

terráneos de origen faraónico, selecciona-

el

da funcionalmente para la caza del conejo.

El Ca de Conills es, en general, de aspecto

rojo-naranja

con

manchas

blancas.

muy rústico, ágil y veloz y tiene un gran ins-

Características

tinto natural para buscar los conejos, ayudán-

Debido principalmente a la falta de un

dose del olfato, la vista y el oído. El número

prototipo definido para esta agrupación,

de animales tipificados de esta población no

existe mucha variación morfológica, ya que

está bien definido, debido a su variabilidad,

la selección se ha hecho fundamentalmen-

pero no es muy numeroso, por lo cual el pri-

te según las necesidades del cazador. La

mer trabajo a hacer, antes de que el mestiza-

mayoría de ejemplares son de tamaño me-

je que se ha iniciado duela más, es elaborar

dio - pequeño, a pesar de que se encuen-

el prototipo racial, a efectos de tener un cami-

tran también animales más grandes y altos.

no abierto no solo a la selección funcional, la

Disponen

las

caza de conejos, que se tiene que seguir y po-

ha-

tenciar, sino también al de la normalización

orejas

son

adelante

una

buena

móviles, en

dentadura,

derechas

situación

de

y

atención

morfológica, necesaria en toda raza.

Ca de conills

cia

de

masmallorca.es

43

FAUNA UND PFLANZENWELT: Ca de Conills THE MALLORCAN CA DE CONILLS Origin

Of all of our islands’ dog breeds, this one is the least well-known by dog lovers. According to the data available, it seems that it is a very old, local population, integrated with the group of Mediterranean dogs of Pharaonic origin, and selected for its aptitude for rabbit hunting.

Characteristics

Due primarily to the lack of

a defined prototype for this group, there is much morphological variation, since the selection is generally made according to the needs of the hunter. The majority of specimens are medium-tosmall in size, although there are large and taller examples as well.

The Mallorcan Ca de Conills is, in general, very sturdy, agile and fast and has a great natural instinct for hunting out rabbits, using their sense of smell, sight and sound.

Merkmale

CA DE CONILLS Herkunft

Unter Hundeliebhabern ist der Ca de Conills die bekannteste der auf den balearischen Inseln heimischen Rassen. Wie vorliegende Daten belegen, leben diese Tiere schon seit langer Zeit auf der Insel, gehören zu der Gruppe der mediterranen Hunde mit pharaonischer Abstammung und wurden für die Hasenjagd gezüchtet.

44

Da es keinen bestimmten Prototyp für diese Rasse gibt, weisen die Tiere viele Unterschiede in ihrem Aussehen auf.

Die Selektion wurde nämlich vorrangig nach den Bedürfnissen der Jäger getroffen. Die meisten Exemplare sind von mittlerer oder kleiner Gestalt,

es gibt aber auch große Tiere.

Der Ca de Conills sieht im Allgemeinen robust aus, ist leichtfüßig und schnell und verfügt dank seines guten Gehörs und seines ausgezeichneten Geruchs- sowie Sehsinns über einen starken natürlichen Instinkt bei der Hasenjagd.

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07 607 55 40 55 cofib@wanadoo.es Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)

Planícia ja és una finca pública Planícia compta amb un total de 445 hectàrees (aproximadament una quarta part del municipi de Banyalbufar).

El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí serà el titular de 427 hectàrees de Planícia (un 96 per cent), mentre que la Conselleria ho serà de les 18 restants, que inclouen les cases de la possessió, de 1.400 metres quadrats, i gestionarà la finca.

La compra de Planícia suposarà la incorporació al patrimoni públic d’una de les finques més valuoses, des del punt de vista L’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears s’adhereix a la declaració de la Serra de Tramuntana com a Reserva de la Biosfera, que impulsa la Conselleria de Medi Ambient El conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, acompanyat pel director general de Qualitat Ambiental, Josep Lliteres, ha mantingut una reunió amb l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears, que presideix Aurelio Vázquez. Durant aquesta trobada, l’entitat d’empreses turístiques, que aglutina les més importants cadenes hoteleres de Balears, ha manifestat la seva adhesió a la declaració

ambiental, de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Planícia és una de les possessions més conegudes de la Serra de Tramuntana, sobretot a la contrada d’Esporles, Banyalbufar i Estellencs. Està situada al vessant de la Mola de Planícia, entre les finques de Son Balaguer, Son Serralta, es Rafal de Planícia i s’Arboçar. Destaca tant pels seus valors naturals, especialment pels seus magnífics boscos d’alzinar, com pels elements patrimonials que allà s’hi troben, precisament relacionats amb l’aprofitament del bosc i l’antiga activitat dels carboners.

A més, la finca de Planícia guaita sobre la mar, amb unes

espectaculars panoràmiques des d’una costa retallada de penya-segats. Als voltants hi ha conegudes fonts, com la de sa Menta i la des Garbell. En conjunt, i des del punt de vista paisatgístic, és una de les finques més belles de la Serra de Tramuntana.

A més, Planícia es molt coneguda per excursionistes i senderistes. La Mola de Planícia és un referent per als afeccionats al muntanyisme de Mallorca, pel que fa a rutes de la Tramuntana Sud.

de la Serra de Tramuntana com a Reserva de la Biosfera, que impulsa la Conselleria de Medi Ambient. Aurelio Vázquez ha explicat que els hotelers de Balears són pioners en la defensa del medi ambient i, per tant, consideren molt positiu que una part tan important de Mallorca com és la Serra de Tramuntana disposi d’aquesta marca de qualitat, que atorga la UNESCO i que pot significar un reclam turístic molt important.

El conseller Grimalt, de la seva banda, ha explicat que una de les línies mestres de la política de la Conselleria de Medi Ambient és el binomi

turisme-medi ambient, ja que la conservació del medi natural i la seva gestió sostenible són la millor garantia per a la viabilitat futura de l’activitat turística. En aquest sentit, Grimalt ha agraït l’adhesió de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres a la declaració de la Serra de Tramuntana com a Reserva de la Biosfera, ja que aquesta iniciativa pot ser una bona mostra de què el medi ambient és un dels principals atractius i reclams turístics de les Illes.

45

más

Camamil·la de la mar

allorca

- Familia: COMPOSITAE (ASTERACEAE).

- Hábitat: Grietas de rocas y roquedos

- Nombre científico:

litorales, con influencia directa del mar.

Senecio rodriguezii Willk. ex Rod. Fem.

- Formas vitales: Terófito.

- Género: Senecio.

- Nombre común en catalán: Camamil·la

- Distribución General: Mediterránea.

de la mar. Margalideta de la mar.

Característiques: Aquesta petita herba viu sempre a prop del litoral, és fàcil de reconèixer quan està en flor perquè són capítols de color morat. Les fulles també són fàcils d’identificar, són amples, carnoses, amb dibuixos blancs per l’anvers i vermelloses pel revers.

Characteristics: This small plant lives near the littoral zone, and it’s easy to identify when in flower by its violet capitula. Leaves are also easy to identify: wide and fleshy with white diagrams on obverse side and reddish ones on the reverse.

46

masmallorca.es

®

Fauna i flora Características:

Camamil·la de la mar

Esta pequeña hierba vive siempre cerca del litoral, es fácil de reconocer cuando está en flor porque son capítulos de color morado. Las hojas también son fáciles de identificar, son anchas, carnosas, con dibujos blancos por el haz y rojizas por el envés.

Dieses kleine Kraut wächst in Küstengegenden und ist während der Blütezeit leicht zu erkennen, da seine violetten Köpfchen sofort ins Auge stechen. Auch die breiten, fleischigen Blätter sind einfach zu bestimmen. Sie weisen eine weiße Musterung an der Oberseite und eine rote Färbung an der Unterseite auf.

más

Merkmale:

info.

http://herbarivirtual.uib.es

47

masmallorca@gmail.com